La República i el final de la Revolució Francesa

24
La revolució francesa 3 (la República i el final de la Revolució) Les revolucions polítiques (1776-1848)

Transcript of La República i el final de la Revolució Francesa

Page 1: La República i el final de la Revolució Francesa

La revolució francesa 3

(la República i el final de la Revolució)

Les revolucions polítiques (1776-1848)

Page 2: La República i el final de la Revolució Francesa

L´inici de la República

Què representa aquesta imatge?

La imatge representa la ...

Page 3: La República i el final de la Revolució Francesa

L´inici de la República

La imatge representa la detenció de la família reial en Varennes quan pretenia fugir a Àustria. Aquest va ser un dels factors que va determinar la caiguda de la monarquia a França.

Page 4: La República i el final de la Revolució Francesa

La República i la fi de la revolució

Page 5: La República i el final de la Revolució Francesa

La Convenció Nacional

Page 6: La República i el final de la Revolució Francesa

La Convenció Nacional

Els diputats en aquesta assemblea es distribuïen en aquestes tres tendències:

Page 7: La República i el final de la Revolució Francesa

La Convenció Nacional

Page 8: La República i el final de la Revolució Francesa

La Convenció Nacional

El rei va contemplar el patíbul amb serenitat. El botxí va seguir el costum de tallar els cabells del condemnat, que es va guardar a la butxaca.Aleshores, el rei va pujar al patíbul. El retruny dels timbals omplia l’aire, tal vegada per a evitar que la multitud cridés en favor de la gràcia cap al condemnat. Els timbals van callar un moment, quan el rei va fer un gest, però a una ordre de l’oficial de la Guàrdia Nacional, hi van tornar amb més força, de manera que, de les paraules del rei, només es va sentir alguna cosa semblant a “Perdono els meus enemics”.Aleshores, l’oficial va ordenar al botxí que procedís. En un moment, Lluís va ser estirat a la guillotina i el seu cap va ser tallat amb tanta rapidesa que amb prou fines va tenir temps de patir. Aquest és el principal mèrit de l’instrument assassí que porta el nom del doctor que l’ha inventat. El botxí va aixecar la testa del cabàs i la va mostrar al poble.L’expressió de molts espectadors va canviar en aquell moment. L’aire de consternació i vergonya va esvair-se per donar pas a un crit de “Visca la Nació!”

(Descripció realitzada pel ciutadà Philippe Pinel)

Page 9: La República i el final de la Revolució Francesa

La Convenció Nacional

La paraula guillotina designa una màquina de tallar caps. El nom d´aquesta màquina és l´epònim del doctor francès Joseph-Ignace Guillotin, qui en 1789 proposà que fos utilitzada per a les execucions. Segons ell, aquesta forma d´executar no implicava tortura, ja que permetia una mort ràpida i indolora.

Page 10: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobí

Page 11: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobí

Constitució de 1793Sobirania popular

Sufragi universal

Mai va entrar en vigor.De seguida Robespierre va acaparar tots els poders en les seves mans (no existia la divisió de poders). El resultat de tot plegat va ser una veritable i sagnant dictadura.

Quina diferència hi ha entre sufragi censatari i sufragi

universal?

Page 12: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobí

Marat, des del diari que ell dirigia: Ami du peuple, insistia en què la Revolució des del primer dia estava amenaçada per una conjura aristocràtica. En els seus incendiaris articles defensava que l´única manera possible de vèncer els traïdors i els conspiradors era a través de la violència.

Page 13: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobí

Page 14: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobí

Robespierre

El període conegut com el Terror és un sistema que organitza, sistematitza i accelerava la repressió dels adversaris interiors de la República i aplicava càstigs a tots aquells que es consideraven o se sospitava que eren “traïdors” a la Revolució.

Aquest sistema repressiu era la conseqüència de: 2.La guerra exterior.3.Les revoltes realistes.4.La revolta girondina.

Page 15: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobí

Olympe de Gouges(1748-1793)

Nascuda a Montauban, en una família humil, de pare carnisser i mare rentadora, es casaria molt jove i quedaria vídua en poc temps amb un fill al seu càrrec. El 1788 es traslladaria al París pre-revolucionari on es canviaria el nom i emprendria una discreta carrera literària redactant obres de teatre, tot i l’escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia ni tan sols mantenir-se.El 1789 s’abocaria a la Revolució francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan va escriure un gran nombre d’articles, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament, propi de la Il·lustració, ja havia quedat reflectit abans en algunes de les seves obres de teatre com L’esclavitud dels negres on criticava amb duresa l’esclavitud. Dels revolucionaris, n’admirava personatges com Mirabeau i La Fayette.El 1791 va escriure la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una manifesta situació d’inferioritat.

Page 16: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobí

Seguint la línia de Montesquieu, defensaria la separació de poders sense contradir-se amb el fet que el 1793 iniciés la defensa de Lluís XVI i s’oposés a la política de Robespierre i Marat. Per les seves idees polítiques seria guillotinada el 3 de novembre de 1793, acusada de ser l’autora d’un cartell de propaganda girondina.

Page 17: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobíPreàmbulLes mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en assemblea nacional.Considerant que la ignorància, l’oblit o el mensypreu dels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, hem decidit exposar en una solemne Declaració els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona a fi que aquesta declaració constantment presentada a tots els membres del cos social els recordi sempre els seus drets i els seus deures per tal que els actes del poder de les dones i els del poder dels homes, podent se comparats en cada moment amb la finalitat de tota institució pública, siguin així més respectats perquè les reclamacions de les ciutadanes, fundades des d’ara en principis simples i incontestables, col•laborin sempre en el manteniment de la constitució, dels bons costums i en la felicitat de tots.En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa com en coratge, en els sofriments maternals, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l’Ésser Suprem, els Drets següents de la Dona i de la Ciutadana.ArticlesI. La Dona neix lliure i roman igual a l’home en drets. Les distincions socials poden estar fundades en la utilitat comunaII. La finalitat de qualsevol associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la Dona i de l’Home: aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, per sobre de tots, la resistència a l’opressió.III. El principi de qualsevol sobirania resideix essencialment en la Nació, la qual no és res més que la reunió de la dona i l’home: cap cos, cap individu, no pot exercir l’autoritat que no emani expressament d’això per a tots: sent totes les ciutadanes i tots els ciutadans iguals davant els seus ulls, han de ser igualment admissibles en totes les dignitats, llocs i treballs públics, segons les seves capacitats i sense altres distincions que les seves virtuts i el seu talent. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/20/olympe-de-gouges-i-la-declaracio-dels-drets-de-la-dona-i-de-la-ciutadana/

Més informació en:

Page 18: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobíEl calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s’abolia l’«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l’anomenada «era dels francesos». El disseny mirava d’adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caire religiós.El calendari republicà va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romme. Tanmateix, se sol atribuir al poeta Fabre d’Églantine, el nom dels mesos i als dies.

El calendari va ser adoptat per la Convenció Nacional, controlada pels jacobins, el 24 d’octubre de 1793; es va fixar que el primer dia d’aquest nou calendari seria el 22 de setembre de 1792, que coincidia amb la proclamació de la República i amb l’equinocci de tardor. D’aquesta manera, el calendari començava uns 13 mesos abans de la data en què va ser oficialment adoptat.

Page 19: La República i el final de la Revolució Francesa

El Terror jacobíEls anys del calendari revolucionari francès s’acostumaven a escriure amb xifres romanes, i es comptaven a partir de l’inici de l’Era Republicana, que començava el dia 22 de setembre de 1792 (proclamació de la República).Al calendari republicà, l’any sempre tenia 12 mesos de 30 dies cadascun.Els mesos es dividien en tres dècades de 10 dies cadascuna, per la qual cosa desapareixien les setmanes tradicionals de 7 dies. Els mesos no coincidien amb els mesos del calendari Gregorià, perquè el calendari republicà comença sempre el compte dels mesos amb l’inici astronòmic de les estacions.

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/14/el-calendari-revolucionari/

Més informació en:

Page 20: La República i el final de la Revolució Francesa

El Directori

Page 21: La República i el final de la Revolució Francesa

El Directori

Constitució de l´any III

Per què aquesta constitució porta el nom de Constitució de l'any III?

1. Abandona el Dret Natural.2. Directori de 5 membres.3. Poder legislatiu composat per

dues cambres: El Consell d’Ancians i el Consell dels Cinc-cents.

4. Sufragi censatari indirecte.5. Elimina la participació popular

en les decisions polítiques a favor d’una oligarquia burgesa.

Page 22: La República i el final de la Revolució Francesa

El Directori

Page 23: La República i el final de la Revolució Francesa

El DirectoriQuan he tornat a París he trobat dividides totes les autoritats i l’acord establert sobre aquesta única veritat: que la Constitució estava mig destruïda o no podia salvar la llibertat. Tots els partits han acudit a mi, m’han revelat els seus secrets i m’han demanat suport. He rebutjat ser l’home d’un sol partit.El Consell dels Ancians em va cridar; vaig respondre a la crida. Un pla de restauració general havia estat concertat per uns homes als quals la Nació estava acostumada a veure com els defensors de la llibertat, de la igualtat, de la propietat [...]. Vaig creure que estava obligat a acceptar l’encàrrec per un deure envers els meus conciutadans, envers els soldats que moren en els nostres exèrcits, envers la glòria nacional adquirida al preu de la seva sang [...].Em presento al Consell dels Cinc-cents sol, sense armes, el cap descobert, tal com els ancians m’havien rebut i aplaudit; venia a recordar a la majoria la seva voluntat i assegurar-li el seu poder. Els punyals que amenaçaven els diputats s’aixequen immediatament contra el seu alliberador [...]. Alhora els crits de bandit (hors la loi) se sentien contra el defensor de la llei.

Napoleó Bonaparte

Page 24: La República i el final de la Revolució Francesa

Activitats

Història 4t ESO Grup Promotor Santillana 2008

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/02-la-revolucio-francesa/

Més informació en:

Qüestionari:1- Llegiu el text de Napoleó Bonaparte.2- A quina Constitució es refereix?3- Què és el Consell d´Ancians? Quina era la seva funció?4- Quines són les raons de Napoleó per materialitzar el cop d´estat?

vegeu video sobre la revolució francesa.http://video.google.com/videoplay?docid=843915791921663824