Tema 3: Liberalisme i nacionalisme

La revolució francesa

2. La revolució francesa

Tot i la influència sobre els legisladors europeus del s.XIX, “l’experiment americà” quedava molt lluny i es percebia com quelcom exòtic. Serà molt més decisiva i espectacular la influència del següent esclat revolucionari.

La Revolució francesa és una etapa crucial per a la Història de França, i d'interès universal. Suposa un canvi extraordinari dels àmbits polític, social, econòmic i cultural.

És un procés diferent de l’americà, atés que que té com a objectiu acabar amb l’antic règim.

La seua influència va ser tal, que és considerada com el començament de l’època contemporània.

2.1. La interpretació de la revolució

Causes de la revolució

nombroses interpretacions

historiografia liberal i marxista

és una revolució burgesa

historiografia romàntica i de principis del s.XX

és una revolució social

la provoca l’empobriment de les classes populars

culminació de l’ascens social i econòmic de la burgesia

possiblement una combinació d’ambdues estarà molt a prop de la

realitat

2.2. Les fases de la revolució

1. Fase pre-revolucionària (1787-1789)

2. L’Assemblea Nacional (1789-1792)

3. La Convenció (1792-1794)

4. El Directori (1794-1799)

5. L’època napoleònica (1799-1815)

a) El consolat (1799-1804)

b) L’imperi (1804-1815)

Fase pre-revolucionària (1787-1789)

1789: crisi a França

motius estructurals

conjunturals

inherents a l’antic règim

organització estamental

90% de la població viu marginat en algun aspecte

depenen del moment concret

greu crisi econòmica de la monarquia francesa

guerres constants

despeses de la cort

successió de males collites

crisi de subsistència

degradació de les condicions de vida del

Tercer Estat

reforma fiscal Solució de la crisi?

els privilegiats pagaran impostos

negativa de noblesa i clergat

Rebel·lió dels privilegiats, demanen la convocatòria dels Estats Generals

no s’han convocat des del 1614

dubtes nova Assemblea de Notables per decidir

composició i funcionament

1.200 membres: 300 + 300 + 600

vots per estaments o individuals?

costums

cahiers de doléances peticions prèvies dels electors

mitjançant llurs representants L’abat Sieyès publica Qu’est-ce que le

Tiers–Etat?

sols ells poden aprovar nous impostos

Els Estats Generals:

Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) convocada pel rei per obtenir subsidis extraor-dinaris i assegurar la unitat al seu entorn.

Sessió dels Estats Generals. La noblesa s’ubica a l’esquerra del tron, el clergat a la dreta i el tercer estat enfront.

5 de maig de 1789, els Estats Generals es reuneixen a

Versalles

Lluís XVI convoca els Estats Generals

L’Assemblea Nacional (1789-1792)

el Tercer Estat demana el vot individual en els Estats Generals

els privilegiats rebutgen la proposta

17 de juny de 1789, el Tercer Estat es constitueix en Assemblea Nacional

s’hi afegeixen diputats nobles i clergues

20-VI-1789 Jurament del Joc de Pilota

9 de juliol del 1789, es converteix en Assemblea

Constituent

14 de juliol de 1789 Presa de la Bastilla

Mesures fonamentals de l’Assemblea Constituent

Abolició dels drets i privilegis feudals

Reforma de l’església catòlica, 1790

Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, 26-VIII-1789

Reformes econòmiques, administratives i judicials

Constitució de 1791

estableix una monarquia constitucional moderada.

divisió de poders, amb un legislatiu fort i un executiu dèbil que mostra els recels cap al rei.

estableix el sufragi censatari.

poder legislatiu resideix en una Assemblea Nacional Legislativa unicameral amb poders il·limitats en matèria de lleis i d’impostos. Diputats elegits per dos anys.

poder executiu en mans del monarca, hereditari, pot elegir ministres (càrrec incompatible amb el de diputat), però no pot convocar o dissoldre l’Assemblea. Té dret a vet suspensiu en matèria de lleis (retardar però no rebutjar).

poder judicial independent

Lluís XVI no accepta el paper que li assigna la Constitució

conspiracions contrarevolucionàries

intent de fugida (20-VII-1791)

fugida de nobles

10 d’agost 1792 assalt al Palau de les Tulleries

desprestigi de la monarquia

abolició de la monarquia Varennes

La Convenció (1792-1794)

guerra amb les potències europees

Convenció Nacional

composició heterogènia

circumstàncies inicials

convocatòria d’eleccions

derrotes continuades

sufragi universal masculí

tres grups principals

buit de poder l’executiu està vacant

Girondins (moderats)

la plana

Jacobins (radicals)

els girondins controlen d’inici la Convenció

pressió dels jacobins

reuneix els poders legislatiu i executiu

primers èxits militars

liderats per Robespierre

comença l’època del terror

inici d’una dictadura

exercida pel Comitè de Salut Pública

actuació política

Execució del rei (21 gener 1793) Proclamació de la república Constitució de 1793 Nova declaració de drets

Obra de la Convenció

predomini jacobí

recolzats pels sans-culottes

Lluís XVI de França Maria Antonieta

22 de gener de 1793, execució de Lluís XVI

Constitució de 1793

• basada en el sufragi universal masculí

• encapçalada per una nova Declaració de Drets més avançada que la del 1789

dret al treball

dret a l’assistència

dret a l’educació

dret a la insurrecció

• el poder executiu queda en mans d’un Consell de 24 membres controlat per l’Assemblea

• el poder legislatiu resideix en una assemblea unicameral renovable anualment

• el poder judicial està en mans de jutges elegits anualment

• abolició de l’esclavitud a les colònies

• no arribà a entrar en vigor

actuació econòmica i

social

Confiscació dels béns dels refractaris Reforma agrària Polítiques i experiments socials

actuació internacional

Èxits militars Lleves massives

Exèrcit nacional

els jacobins cauen en desgràcia a partir del 1794

reacció termidoriana

inici de la següent fase de la Revolució

expansió territorial

L’expansió francesa a finals del 1799

executat el 28 de juliol de 1794

Maximilien de Robespierre

El Directori (1794-1799)

La Revolució recupera el caràcter moderat i burgés

Constitució de 1795

persecució dels jacobins i dels sans-culottes

Constitució de l’any III

• Retalla les conquestes socials jacobines

• Sufragi censatari (més restringit que en 1791)

• Divisió contundent dels poders:

poder legislatiu

poder executiu

bicameral

els Cinc-cents (proposa les lleis)

els ancians (aproven les lleis)

el Directori

cinc membres elegits pels Ancians d’entre una llista de cinquanta

proposada pels Cinc-cents

Guerra permanent amb les potències europees

Repressió sistemàtica de l’oposició al nou règim

+

necessitat de recolzar-se en els militars del nou exèrcit

revolucionari

debilitat del Directori

colp d’estat del 18 brumari de l’any VIII (9 nov 1799)

Reaccionaris Reialistes Jacobins Sans-culottes Primers comunistes

Napoleó primer cònsol

Gracchus Babeuf

la conjura dels iguals