Revista de la Diputació de Barcelona · nombre de practicants, quins esports practiquen,...

XARXA DE MUNICIPIS

Revista de la Diputació de Barcelona |140 |Maig-Juny 2006

Justícia de proximitat

i de pau en perspectiva

Marta Cid: «L’educació és

responsabilitat de tothom»

www.diba.cat

Equipaments esportius municipals viusEquipaments esportius municipals vius

2 | Diputació de Barcelona

03 | Editorial Serveis i equipaments locals eficients

04 | A fonsEquipaments esportius municipals vius

10 | En xarxaLa Xarxa d'Arxius Municipals, una eina per a la gestiódel patrimoni documental

14 | MunicipisL'Hospitalet de Llobregat, una ciutat amb nom propi

18 | A debatQuin model de policia prefereix per als municipis petits i mitjans?

20 | L’entrevistaMarta Cid: «L'educació és responsabilitat de tothom»

24 | Ciutadania Els ajuntaments; actors en la reforma de la salut pública a Catalunya

28 | Innovació localJustícia de proximitat i de pau en perspectiva

34 | Bones pràctiquesMunicipis del bon viure

38 | Indicadors municipals

39 | Llibres i webs

Fotografia de portada: Àrea d’Esports

SUMARI

04

10

14

20

24

28

Direcció: Jordi Navarro. Redacció: Susana Burgos, Alberto García, Jordi Navarro, Ethel Paricio, Beth Prat, Carles Sabater, Glòria Santamaria, Eva Viñals.Col·laboracions: Ramon Arribas, Rosa M. Canela, Raúl Montilla, Marta Poblet. Fotografia: Òscar Ferrer, Óscar Giralt, Eva Guillamet, Xavier Renau, Jo-aquim Verdaguer. Maquetació: Alberto García. Assessorament lingüístic i producció editorial: Institut d’Edicions. Consell editorial: Lorenzo Al-bardías, Antònia Bisbal, Xavi Casinos, Juan Echániz, Carme Esquirol, Emiliano Jiménez, Eduard López, Manel Martínez, Òscar Martínez, Jordi Navarro.

Projecte gràfic: Eumogràfic. Fotocomposició: TECFAGROUP. Impressió: NOVOPRINT. ISSN: 1133-2328 / DP: B-1069-1992Departament de Premsa. Diputació de Barcelona: Rambla de Catalunya, 126, planta 2a. 08008 Barcelona / [email protected] / www.diba.catPublicació bimestral / Distribució gratuïta.

Els articles de col·laboració que publica el DB expressen l’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.

EDITORIAL

Diputació de Barcelona | 3

Serveis i equipaments locals eficients

Foto

: Arx

iu

Entre els canvis que l'experiència dels ajuntaments de-mocràtics ha portat als nostres pobles i ciutats, i que hanafectat visiblement la fesomia de l'espai públic, destaca elcreixement en quantitat i en qualitat dels equipaments es-portius municipals. Els ajuntaments fa temps que hancomprès que l'esport, com la cultura i l'educació, és un fac-tor important per a l'increment de les condicions de vida i elbenestar de les persones.

Així, els governs locals han promogut amb força la cons-trucció d'equipaments esportius i la millora dels que ja hi havia, tenint sempre en compte la universalització del seu ússocial, la qualitat i l'accessibilitat. Però aquesta aposta perl'increment de les infraestructures locals exigeix als respon-sables municipals grans dosis d'innovació per trobar siste-mes eficaços i eficients que garanteixin una gestió equilibradai sostenible, des del punt de vista econòmic, del conjunt deserveis que s'ofereixen als ciutadans i ciutadanes.

Serveis, tant d'estricta competència municipal com no, peròque en molts casos la demanda ciutadana, la voluntat de mi-llorar les prestacions socials de les persones i la manca deresposta d'altres administracions han situat en el camp local.

Són els casos de la Salut Publica i l'Educació, àmbits enels quals des de fa anys els ajuntaments han fet una apostaforta, i que diverses iniciatives polítiques provinents delcamp autonòmic, en concret del Govern de la Generalitat,reconeixen. Estem parlant de l'Avantprojecte de llei de lasalut pública i del Pacte Nacional per a l'Educació, que pre-tenen millorar la coordinació entre els governs locals i laGeneralitat i incrementar els recursos econòmics del mónlocal en aquestes matèries, per poder afrontar amb majorsgaranties d'èxit els serveis en salut i educació.

En definitiva, estem davant de processos importants de co-responsabilització i modernització dels serveis públics quereben els ciutadans, amb la voluntat de millorar-los i fer-losmés eficients. n


Foto

graf

ies:

Àre

a d

’Esp

orts

Equipaments esportius municipals vius

A FONS

L'esport és un fenomen creixent, en constant evolu-ció, que contribueix a millorar la qualitat de vida i querequereix un suport: els equipaments esportius on esrealitza la seva pràctica mitjançant esdeveniments iprogrames molt variats. Aquestes instal·lacions hand'estar concebudes per donar resposta als diversoscol·lectius de ciutadans i per fomentar l'esport en to-tes les seves vessants: iniciació, competició, lleure isalut. Però garantir el bon funcionament d'un equipa-ment esportiu, donar-li vida, no és gens fàcil. Cal,abans de construir-lo o reformar-lo, concretar-ne totun procés de planificació.

No hi ha dos municipis iguals. Partint d'aquesta realitat, elprimer que un ajuntament ha de fer a l'hora de plantejar-sela construcció d'un equipament esportiu és analitzar el seusistema esportiu local. Per això és fonamental el pla d'e-quipaments esportius del municipi, un instrument que had'incloure un mapa de les instal·lacions esportives de la lo-calitat.

L'anàlisi del sistema esportiu local que, a més d'incloureles instal·lacions existents també defineix dades com ara elnombre de practicants, quins esports practiquen, l'organit-zació esportiva del municipi, etc., és el que ajudarà a con-cretar les característiques de la instal·lació i definir si calfer-la nova o reparar les que ja té. Per tant, cal tenir pre-sents tant l'àmbit de la planificació esportiva municipal comtambé l'àmbit de la planificació específica de cada equipa-ment esportiu. I encara, dins d'aquest últim, també cal de-

finir els instruments tècnics següents: estudi de viabilitat,projecte arquitectònic, projecte de gestió (gestió funcional,gestió de les activitats, gestió del manteniment i l'estudieconòmic i financer) i pla de gestió (dins la fase del funcio-nament).

Procés de planificacióEl procés de planificació d'un equipament esportiu co-mença amb la seva concepció; continua amb el disseny iconstrucció, i l'última fase és la posada en funcionament.Per tal de garantir tot aquest cicle, els municipis necessi-ten recursos econòmics.

D'una banda, disposen d'ajuts públics (Diputació, Genera-litat…), i de l'altra, també hi pot haver participació privada.Però, no obstant això, ha de ser cada ajuntament, amb unpressupost d'inversions, el que ha de dissenyar el finança-ment de l'equipament. El primer que cal fer és definir la idea,el concepte, i per això s'han de plantejar diverses pregun-tes: l'objectiu de l'equipament, l'elecció de l'emplaçament,els usuaris a qui anirà destinat, el caràcter, el programa i lesdimensions, i també els costos d'inversió i d'explotació. Apartir d'aquí ja es pot «dissenyar» amb prou detall per po-der ser executat correctament.

Un cop s'ha construït, queda l'última fase, que és el «fun-cionament» de la nova instal·lació i que ha de complir elsobjectius per als quals s'ha concebut. Tot aquest cicle s'hade basar en el «projecte de gestió» que, coordinat amb elprojecte arquitectònic, determinarà el funcionament i el mo-del de gestió. És a dir, el projecte de gestió és l'instrumentfonamental que procurarà l'explotació eficaç i eficient del'equipament esportiu.


El projecte de gestió és l’instrument

fonamental que procurarà l’explotació eficaç

i eficient de l’equipament esportiu


En aquests moments, a la província de Barcelona hi hauns dos mil sis-cents equipaments esportius de titulari-tat municipal. Des de l'Àrea d'Esports de la Diputació deBarcelona s'ofereix suport tècnic i econòmic als munici-pis a través de la Xarxa d'Equipaments Esportius Locals.L'objectiu d'aquesta xarxa és el de garantir l'accés delsciutadans a la pràctica esportiva considerant criteris d'e-quilibri territorial, viabilitat social, esportiva i econòmica,qualitat de servei, eficàcia i eficiència en la utilització delsserveis públics.

«L'Àrea d'Esports coopera amb els ens locals en la mi-llora d'aquesta xarxa oferint suport tècnic per a la re-dacció dels plans i projectes necessaris per planificar,dissenyar, construir i gestionar amb eficàcia i eficièn-cia aquests equipaments esportius. També dóna su-port econòmic per a la construcció i reforma d'aquests

equipaments», explica el diputat d'Esports, Pere Alcober,que afegeix: «L'esport és un element de cohesió social.Els equipaments esportius són fonamentals per per-metre la pràctica de les activitats fisicoesportives mésdiverses i contribuir a fer ciutadania».

Durant aquest mandat 2004-2007 i fins al moment actual,la Diputació de Barcelona ha col·laborat en prop de tres-centes actuacions que s'han dut a terme en cent cin-quanta-cinc municipis de la província (vegeu dades en elquadre adjunt). Més de dues-centes actuacions han estatde suport a la inversió (tant si es tracta d'obra nova comde reformes); i prop de cent actuacions de suport tècnic(redacció de plans, projectes i estudis), que traduït en di-ners representa una inversió de la Corporació de trenta-cinc milions d'euros, a través del protocol general XarxaBarcelona Municipis de Qualitat - Inversions 2004-2007.

* Més informació en l'apartat d'indicadors municipals (pàgina 38)

lEquipaments esportius de titularitat local de la província de Bar-celona: aproximadament 2.600.

lActuacions de suport de la xarxa d'equipaments esportius localsa través de Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2004-2007:

- 288 actuacions - 202 actuacions de suport a la inversió (131 obres de nova

construcció i 71 obres de reforma)- 86 actuacions de suport tècnic (redacció de plans, projectes

i estudis)- 155 municipis beneficiaris- 35.000.000 euros en ajuts:

- 33.000.000 euros en suport a la inversió (obres de nova construcció i obres de reforma)

- 2.000.000 euros (redacció de plans, projectes i estudis)

Xarxa d'Equipaments Esportius Locals

Dades generals*

Piscina de l’Atrium de Viladecans

Models de gestió Es pot considerar que hi ha dues modalitats de gestió delsserveis esportius: la gestió directa i la gestió indirecta. Lagestió directa pot adoptar alguna de les formes següents:ens local, organització especial desconcertada, organismeautònom o bé a través d'una societat mercantil amb capi-tal social íntegrament públic. La gestió indirecta es pot dura terme a través d'alguna d'aquestes formes: concessió,gestió interessada, concert, arrendament, societat mercantilo cooperativa amb capital social mixt, o bé a través d'unconsorci.

No hi ha cap model que sigui millor que un altre. Semprecal avaluar la realitat específica del municipi, les possibili-tats i característiques de l'equipament i els diversos factorsque actuen dins el sistema esportiu concret. Actualment, hiha una certa tendència a fer servir el model indirecte a tra-vés d'una empresa concessionària, ateses les seves ca-racterístiques d'explotació. Però també cal dir que això esdóna més en grans complexos i, especialment, en les pis-

cines cobertes, on fins i tot alguns operadors són, alhora,inversors.

Les instal·lacions esportives d'Esparreguera estan gestio-nades pel Patronat Municipal d'Esports. Aquest municipidel Baix Llobregat va rebre en la cinquena edició del PremiCatalunya a la Gestió de l'Esport, celebrada a Barcelona afinals de 2005, el premi a la millor gestió en la modalitat degestió pública directa. «L'oferta esportiva del Patronatd'Esports és, bàsicament, de salut i esport base; pertant, totalment compatible amb l'oferta més especialit-zada del sector privat», afirma el regidor d'Esports, Mar-cel Escudé. Segons ell, «El Patronat funciona de maneraforça autònoma i ens ha permès molta agilitat. És unafórmula que ens deixa romanent de tresoreria cada anyi, a més, el control el tenim sempre des de l'Ajuntament.Algunes vegades hem encarregat treballs al sector pri-vat, o també combinem el treball directe del nostre per-sonal amb alguna externalització, però sempre d’unamanera molt puntual».

La Diputació de Barcelona ofereix suport

tècnic i econòmic als municipis a través

de la Xarxa d’Equipaments Esportius Locals


GGeessttiióó ddiirreeccttaa: és la realitzada per la mateixa administracióa partir dels seus òrgans interns o mitjançant organismes autò-noms locals. També la gestió realitzada per societats mer-cantils amb capital íntegrament públic.

GGeessttiióó iinnddiirreeccttaa: és la realitzada mitjançant un tercer.

Els tipus són:

Per la mateixa entitat local. Concessió: el concessionari gestiona el servei a risc i ventura.

Per un organisme autònom local (patronat, institut municipal, etc.).

Gestió interessada: l'administració i el gestor participen en elsresultats de l'explotació del servei en la proporció que s'indiqui enel contracte.

Per una societat mercantil (del 100% de capital públic). Concert: l'administració amb persona natural o jurídica que re-alitzi prestacions anàlogues a les que constitueixi el servei pú-blic de què es tracti.

Arrendament: l'administració dóna a un tercer l'explotació d'unservei (tipus bar d'una instal·lació esportiva) a canvi d'un llo-guer.

Societat mercantil: l'administració participa, directament o mit-jançant un ens públic, en concurrència amb persones naturalso jurídiques.

Models de gestió dels serveis esportius


El complex cultural i esportiu Atrium de Viladecans, que s'hatransformat des de la seva obertura en un nou referent dela realitat metropolitana de Barcelona, està gestionat a tra-vés d'una societat mercantil, que en el moment del seu iniciestava participada amb el 100% de capital públic. El certés que aquesta fórmula els està funcionant molt bé i que,tal com assegura la regidora d'Esports, Pepita Miret, «lacreació d'aquesta empresa ens ha permès actuar demanera més àgil. Ens ocupem més de la direcció polí-tica, però ens oblidem de temes com ara la contracta-ció de personal. En aquests moments, l'aportació del'Ajuntament no arriba al 50%. També és cert que el prin-cipal benefici és en la part esportiva (tenim uns 5.000abonats), però això fa que puguem destinar més recur-sos a la programació cultural». I afegeix: «El grau de sa-tisfacció és tant bo que, si en un futur hem de gestio-nar un nou equipament, segurament ho farem amb lamateixa empresa».

Un exemple de model de gestió indirecta és el que ha apli-cat l'Ajuntament de Montcada i Reixac en el seu complexlúdic i esportiu, Montcada Aqua, guardonat també en l'e-dició de l'any passat dels Premis Catalunya a la Gestió del'Esport amb el Premi a la Millor Gestió Pública Indirectaamb Afany de Lucre. Montcada Aqua té prop de 6.000abonats. «El nostre objectiu era poder donar el millorservei possible i amb aquesta fórmula crec que ho hemaconseguit. Fins i tot, el Servei d'Esports de l'Ajunta-ment ha traslladat les seves oficines al complex, d'a-questa manera el “control” és absolut. Per dir-ho d'unamanera entenedora: l'empresa, proposa i l'Ajuntament,disposa», explica el regidor d'Esports de Montcada i Rei-xac, Juan Parra, que també assenyala: «En el plec decondicions vam pactar un cànon amb l'empresa se-gons els ingressos i no sobre el compte de resultats.

Les instal·lacions han de donar resposta als diversos col·lectius de ciutadans i fomentar l’esport en tots els seus vessants


D'aquesta manera, l'empresa, per interès propi, es veuobligada a fer una bona gestió».

Un altre ajuntament que té Patronat Municipal d'Esports,però que ha optat per la gestió indirecta a través d'una em-presa concessionària per portar el complex de la piscinacoberta (que també inclou sales polivalents, de musculació,activitats dirigides, etc.), la piscina d'estiu i les pistes detennis és el de les Franqueses del Vallès. En aquests mo-ments, el complex té 3.850 abonats, tots del municipi de lesFranqueses, i té una llista d'espera de 400 persones, quesón d'altres municipis veïns. El primer tinent d'alcalde, re-gidor d'Esports i president del Patronat Municipal d'Esportsde les Franqueses, Josep M. Dia, diu que «aquesta con-cessió suposa dos grans avantatges. Per un costat, ensdóna tranquil·litat el fet que ho porti una empresa es-pecialitzada en aquests serveis, i per l'altre, tenim el“problema” de la inversió resolt». La concessió es va fer,en un principi, a quinze anys, però enguany s'ha ampliat setanys més per les millores que l'empresa està fent a la pis-cina d'estiu. «A més, tenim una comissió de seguiment itots els programes esportius estan consensuats amb elPatronat d'Esports».

En resum, perquè els ajuntaments puguin procurar equipa-ments esportius correctament implantats al territori, adap-tats a les necessitats dels usuaris, ajustats d'acord amb elsrecursos disponibles, cal potenciar el paper de la planifica-ció en totes les etapes del cicle inversor. Per tant, cal tenirsempre present que no n'hi ha prou de dissenyar allò quees pretén construir, sinó que, a través de la figura del «ges-tor esportiu», es requereix la complicitat i el treball trans-versal dels diferents agents implicats en el procés. Nomésaixí s'aconseguiran equipaments esportius municipals dequalitat i «plens de vida». n Glòria Santamaria

Un dels indicadors que segurament informa millor sobre elnivell dels serveis que ofereix un municipi és el nombre i laqualitat dels equipaments públics de què disposa. I és queles biblioteques, els centres cívics i educatius, els teatres, elsauditoris, els centres de salut, i un llarg etcètera d'equipa-ments conformen no solament l'oferta de serveis públicsd'un poble o una ciutat, sinó també el nivell de benestar dequè gaudeixen els seus ciutadans i ciutadanes.

I aquest és un aspecte de la gestió municipal que ja faanys que els electes locals tenim molt present, perquèsom plenament conscients que apostar per infraestructu-res i equipaments de qualitat és apostar per uns pobles iunes ciutats més cohesionats i vertebrats.

Però l'aposta per disposar de més i millors equipaments, iper tant per incrementar les capacitats de lleure i de partici-pació de les persones en la vida de la comunitat, exigeixdels responsables municipals la utilització òptima dels re-cursos municipals, cosa que, a l'hora de planificar els futursequipaments municipals, suposa disposar prèviament almateix projecte de construcció d'un pla de gestió que pre-vegi el seu ús futur i els costos d'explotació, entre altres as-pectes.

Però no tots els equipaments són iguals. Cadascun té les se-ves particularitats i complexitats, com és el cas dels equi-paments esportius, i en concret dels grans complexos quecompten amb una oferta d'activitats molt variada (piscina,gimnàs, sauna, pavelló, etc.). És sobretot en aquests casoson des de fa anys s'ha consolidat una certa acció d'exter-nalització de la gestió per tal de millorar-ne la viabilitateconòmica.

Garantir la viabilitat econòmica i l'ús públic dels equipamentsmunicipals ha de ser la principal preocupació de qualsevolajuntament, tal com ho és per a la Diputació. I sempre te-nint en compte l'objectiu de consolidar uns pobles i unesciutats més participatius, saludables, cívics i amb major graude benestar. Uns pobles i unes ciutats de qualitat. n

Per uns equipaments dequalitat i econòmicamentviables

CCeelleessttiinnoo CCoorrbbaacchhooPresident

EN XARXA La Xarxa d'Arxius Municipals, una eina per a la gestió del patrimoni documental


Foto

: Ósc

ar G

iralt

Quan entres en un arxiu municipal et sents perdut. Cente-nars de capses plenes de documents i fotografies t'envoltenformant files interminables. Agafes la maneta de la roda i lafilera comença a bellugar-se rítmicament sobre els rails. En-cara hi trobes més i més caixes. Alguns documents, però,continuen sobre la taula sense trobar el seu lloc i d'altres es-peren ordenadament per ser encapsats. Avui, tenen l'opor-tunitat de tornar a casa. L'arxivera itinerant de la Diputacióde Barcelona visita el seu municipi.

La seva zona és el Bages i la coneix moltbé. L'arxivera fa gairebé deu anys quecircula per les seves carreteres per tald'organitzar, en una primera fase ja pas-sada, els fons documentals d'alguns ar-xius dels municipis bagencs de menysde 10.000 habitants sense personal tèc-nic propi especialitzat en la matèria. Ara,aquests municipis ja estan a la segonaetapa, on es pretén implantar un sistemade gestió documental i d'arxiu que siguisostenible i assimilat pel personal decada ajuntament, sota la supervisió tèc-nica dels arxivers de la Diputació de Bar-celona. Com aquesta arxivera, n'hi hacinc més que es reparteixen per les co-marques del Maresme, el Vallès Orientali l'Occidental, el Berguedà, l'Alt Pe-nedès, Osona i l'Anoia.

Aquest és un dels serveis que ofereixla Diputació de Barcelona als ajunta-ments gràcies a la Xarxa d'Arxius Mu-nicipals. «Un instrument de suport,coordinat per l'Oficina de PatrimoniCultural (OPC), per tal de garantir lacorrecta gestió dels arxius locals i elpatrimoni documental dels ajunta-ments de la província», afirma JaumeZamora, director del Programa de laXarxa d'Arxius Municipals de la Dipu-tació de Barcelona. L'objectiu d'a-questa Xarxa, creada l'any 2003, ésconsolidar un sistema regional de su-port a l'organització i la gestió dels ser-veis d'arxiu municipals. «El que preténés potenciar tant la qualitat dels ser-veis com estimular la col·laboracióentre ells, a més de facilitar als ajun-taments el compliment de la norma-tiva vigent sobre arxius a Catalunya»,continua dient. Per la regidora de Rè-

gim Interior i Consum de l'Ajuntamentde Terrassa, Mariví Orta, el «treball enxarxa és molt positiu per la nostraciutat, ja que podem conèixer la ma-nera de treballar d'altres municipis,intercanviar experiències i fer mésforça a l'hora de tirar endavant dife-rents projectes».

Des de l'any 1992, l'OPC ha desenvo-lupat progressivament programes decol·laboració amb els arxius municipalsdels ajuntaments de la província, ca-racteritzats per «l'organització delsfons documentals en municipis demenys de 10.000 habitants, assesso-rament, projectes, formació i publi-cacions», apunta Jaume Zamora. Co-berta aquesta fase i després de més dedeu anys d'experiència, l'OPC va do-nar un pas endavant i va constituir laXarxa d'Arxius Municipals, formada perdues tipologies: el Programa de man-teniment i la Central de Serveis Tèc-nics.

Programa de mantenimentAvià, Calders, Granera, Sant Cugat Ses-garrigues, Sant Esteve de Palautorderao Ullastrell són alguns dels quaranta-nou municipis que, fins al 2005, s'hanadherit al Programa de manteniment dela Xarxa d'Arxius Municipals, destinatals municipis més petits de la província(fins a 10.000 habitants). Aquest pro-grama vol implicar i coresponsabilitzarels ajuntaments en la posada en marxade la gestió documental i la potenciaciódels seus arxius municipals, tant en ladedicació de recursos humans com enla millora de les seves infraestructures.«El que busquem amb aquesta im-

plicació és la gestió de la consulta,del préstec de la documentació i lestransferències d'aquesta documen-tació de l'oficina a l'arxiu. És a dir, elque intentem fer és garantir tant laconsulta interna com l'externa (ciu-tadans, investigadors o historia-dors)», puntualitza Zamora.

Dels quaranta-nou municipis que en for-men part, tres corresponen a municipisde més de 5.000 habitants; vint-i-dos, amunicipis d'entre 1.000 i 5.000 habi-tants, i vint-i-quatre, a municipis demenys de 1.000 habitants. El Brull, unmunicipi de tan sols 202 habitants,forma part de la Xarxa. El seu alcalde,Josep Muntal, assegura que gràcies a latasca desenvolupada per la Diputacióen matèria d'arxius municipals «l'hempogut informatitzar i, a més, comp-tem amb personal de suport de la Diputació, tècnics, en definitiva, quetreballen amb criteris professionals».

Central de Serveis TècnicsLa Xarxa d'Arxius Municipals tambédóna suport als municipis més grans, através de la Central de Serveis Tècnics.Després de dos anys de funcionament,aquest programa, amb quaranta ajunta-ments adherits, «continua mantenint lavoluntat original de ser una estratè-gia de suport al patrimoni documen-tal dels arxius, intercanvi de serveis irecursos, i impulsor de dinàmiques decooperació», comenta el director de laXarxa. Per tal de complir amb aquestobjectiu, la Diputació ha posat en marxadiferents iniciatives que s'han materia-litzat en set programes: assessorament,programa de col·laboració en el tracta-



ment arxivístic, programa de restaura-ció, programa de compres conjuntes dematerial, programa de préstec de mate-rial, formació i constitució de grups detreball.

Des de l'Oficina de Patrimoni Culturals'atenen les peticions d'assessoramentdels ajuntaments. Aquesta col·labora-ció s'ofereix als municipis que reque-reixen informació per crear el servei del'arxiu municipal (convocatòries de pla-ces d'arxiver, planificació i millora de lesinfraestructures de l'arxiu) i a aquells al-tres que, amb personal tècnic, tinguininterès d'incorporar-se a la Central.

M. del Carme Giol, regidora de Culturai Educació de l'Ajuntament del Mas-nou, valora amb satisfacció les millo-res introduïdes a l'Arxiu Municipal des-prés de la incorporació del seuajuntament a la Xarxa, ja que «hem po-gut començar un nou projecte queés la remodelació del nostre arxiufotogràfic per tal d'obrir-lo a tot elpúblic, a més de restaurar diferents

documents. En definitiva, estemmolt contents ja que el treball enxarxa ens ha permès sumar es-forços». En aquest sentit, l'any passates va formar un grup de treball delsfons fotogràfics, format per onze arxiusmunicipals i l'OPC, amb l'objectiu deposar en comú l'estat dels fons fo-togràfic dels diferents arxius, obtenirparàmetres i elaborar un «sistema degestió de la documentació enimatge», apunta el director de la Xarxa,Jaume Zamora.

Per tal d'evitar el deteriorament delsdocuments, els arxius tant administra-tius com històrics requereixen diferentsmesures de conservació. Hem de teniren compte que l'arxiu municipal recull,conserva i difon el fons documental ge-nerat per la mateixa Administració i, al-hora, recull els testimonis documentalsque els ciutadans i les entitats localsdipositen, a través de la cessió o do-nació. Esdevé, per tant, el niu de lanostra memòria col·lectiva i, a la ve-gada, una eina administrativa eficaç

per a la gestió de les competènciesmunicipals. «Cada document —siguifotografia, pergamí, paper corrent i,fins i tot, document informàtic— re-quereix una temperatura i un graud'humitat diferent», assegura TeresaCardellach, cap de secció de l'ArxiuAdministratiu de Terrassa. Un arxiu quecompta amb 4.500 metres lineals,45.000 capses de documents, 150.000fotografies i unes 200 cintes de vídeo iDVD. Per això, l'adquisició de deshu-midificadors o termohigrògrafs1 és bà-sica per a la continuïtat del document.L'any 2005, divuit ajuntaments vanparticipar en el programa de compresconjuntes que van generar vint-i-duesactuacions diferents. També, durant el2005, es va iniciar la gestió del préstecgratuït de material com ara gravadorsde vídeo i DVD, escàners de negatius,taules de reproducció, etc.

FormacióSota el títol «La gestió dels arxius mu-nicipals: realitat i models», va celebrar-se el passat febrer el IV Laboratori

L’arxivera itinerant de la Diputació, a l’arxiu de l’Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort

1. Aparell per mesurar i enregistrar la temperatura de l'aire i la humitat relativa.

Foto

: Ósc

ar G

iralt


d'Arxius Municipals amb l'objectiu deconvertir-se de nou en un espai de tro-bada on l'intercanvi d'experiències, eldebat i la reflexió dels arxivers munici-pals contribueixin a l'avenç de l'acciódels mateixos arxius municipals. Or-ganitzada per la Subdirecció Generald'Arxius de la Generalitat de Cata-lunya, l'Arxiu Municipal de Barcelona,l'Associació d'Arxivers de Catalunya ila Diputació, a través de l'OPC, el La-boratori reuneix arxivers de tot Cata-lunya en «una mostra de com no ca-len grans projectes per fer feina benfeta, només cal posar en contactegent amb feina comuna al voltantd'una taula», assegura Teresa Carde-llach. L'OPC també ha realitzat cursossobre l'estat de conservació dels fonsdocumentals i el pla d'actuació en casde desastre, i la implantació d'un sis-tema d'accés a la documentació mu-nicipal.

De cara al futur, la Xarxa d'Arxius Mu-nicipals pretén, tal com diu Jaume Za-mora, «consolidar progressivamenttant el Programa de mantenimentcom el de la Central de Serveis Tèc-

nics», introduint sistemes de gestiódocumental i d'arxiu uniformes en totaclasse de suports i formats documen-tals, ampliant els serveis als arxius ad-herits (difusió, formació, restauració imillora de les infraestructures) i per-

feccionant el programa informàtic degestió de l'arxiu. En conclusió, afegeixZamora, l'objectiu final és «transfor-mar l'arxiu municipal en un serveiintern i extern eficient, eficaç i dequalitat». n Susana Burgos

L’Arxiu Administratiu de Terrassa compta amb 45.000 capses de documents

L’arxiu esdevé el niu de la nostra memòria

col·lectiva i, a la vegada, una eina

administrativa eficaç per a la gestió

de les competències municipals

Foto

: Joa

qui

m V

erd

ague

r/A

rxiu

Mun

icip

al d

e Te

rras

sa


L'Hospitalet de Llobregat, una ciutat amb nom propi

MUNICIPIS

Foto

graf

ies:

Aju

ntam

ent

de

l’Hos

pita

let

de

Llob

rega

t

La futura Granvia serà l'eix del nou sector econòmic i unirà els barris del sud de la ciutat

Els arquitectes de renom i les grans empreses

aposten per una ciutat en plena transformació,

durant anys, carregada de prejudicis i plena de

ferides a causa de l'especulació del segle XX


Una de les restes més antigues de presència humanacivilitzada a l'Hospitalet de Llobregat és un cap demedusa, pertanyent a un monument funerari d'èpocaromana que es va trobar a l'actual barri de SantaEulàlia. Aquests monuments s'erigien sempre en elscamins, de la qual cosa es pot extreure que el queés ara l'Hospitalet era un lloc de pas, tal com ho vaseguir sent, molt després, a l'edat mitjana: el seuhospital, al qual sembla que deu el nom, donava re-fugi a peregrins de latituds ben diverses que es diri-gien cap a Santiago de Compostel·la o donava repòsa aquells viatgers que es dirigien a la veïna ciutat deBarcelona.

Ciutat de pas i, durant el segle XX, una de les ciutats dormi-tori de la capital catalana. Primer, quan milers de murcians,els anys vint, es concentren a Collblanc-La Torrassa —la pe-tita Múrcia— després d'haver recorregut centenars de quilò-metres per treballar a les obres del metro i de l'ExposicióUniversal de Barcelona. Els anys seixanta i setanta, el mu-nicipi es converteix en un dels de major dimensió demogràfica de Catalunya i Espanya. Així fins ara. L'Hospi-talet viu un moment de canvi, dels seus orígens, de centra-litat. Per primera vegada en la seva història oferirà més llocsde feina que els que necessita. Els grans arquitectes i l'ur-banisme han pres el relleu a aquells que van omplir de feri-des la ciutat en el segle passat, les quals ara tracta de curar. Hi ha nouvinguts; en alguns barris l'índex d'immigra-ció supera el 30%. Ara es compta amb la saviesa adquiridaper força en el passat.

El símbol de la transformació en què està immersa la ciu-tat és la Granvia, una autovia que abans tan sols creuavala ciutat i que donarà pas a un nou sector, residencial iverd, puntal d'un nou districte, l'econòmic. On abans no-més hi havia fàbriques i àrees amb un ús no gaire definithi haurà hotels, seus de grans empreses, edificis amb lasignatura d'arquitectes com ara Richard Rogers —l'hotelHesperia Tower, ja obert—, Toyo Ito —creador de les to-rres del nou recinte de la Fira de Barcelona, en construc-ció—, Jean Nouvel —del grup Catalonia i que està previstque obri portes el 2008— o Òscar Tusquets, amb un edi-fici d'oficines ja en execució.

Un nexe comúEl nexe de tots, la plaça Europa, que està previst que es-tigui parcialment urbanitzada l'any 2007. Ocuparà una superfície similar a la plaça Catalunya de Barcelona,comptarà amb vint-i-nou torres —d'entre catorze i vintplantes— i hi predominarà la zona verda. S'hi combinarandiversos usos: oci, oficines, habitatges i comerços perquèla gran plaça no sigui mai un espai buit.

Però un dels seus principals valors afegits és que servirà permillorar la connexió entre el nou districte —una àrea d'unes163 hectàrees—, i els barris de Gornal, Bellvitge i SantaVista panoràmica de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat

Eulàlia, gràcies també al cobriment de més de 700 metresde la Granvia. A més, en aquesta zona es crearan més de30.000 nous llocs de treball i serà un dels motors econòmicsde l'Àrea Metropolitana.

Un nou urbanismeLa inversió privada al sud de la ciutat es quantifica per so-bre dels 500 milions d'euros. Hi haurà guanys que es des-tinaran a curar ferides, especialment al nord de la ciutat, onhi ha els barris amb més massificació i també on hi ha unamajor presència d'immigrants. Als barris de la Torrassa,Collblanc, la Florida i Pubilla Casas gairebé un de cada tresveïns és immigrant. Fins i tot, en algunes escoles públi-ques els «nouvinguts» són ja quasi el 60%. Recursos pera mediadors socials, per augmentar ajudes municipals iper evitar que algunes zones es converteixin en guetos.També un nou urbanisme per dignificar els espais, com jas'ha dut a terme a Collblanc i la Torrassa.

Ara és el torn de Pubilla Casas i la Florida, una àrea querepresenta el 13% del territori i que concentra aproxima-dament el 28% de la població. En aquest cas hi haurà unagran operació: la de la carretera de Collblanc, que afectauna superfície de 400.000 metres quadrats, 173.000 delsquals es destinaran a zones verdes, uns 80.000 a Can Ri-gal; i es construiran 2.198 pisos en total, més de 700 deprotegits. Es duran a terme operacions de microurbanismeper guanyar parcs en espais ocupats per algunes cons-truccions fruit de l'especulació dels anys seixanta i se-tanta, renovar façanes, eixamplar carrers.

Actuacions urbanístiques que tenen com a objectiu tancarferides, a les quals se sumen d'altres engegades fa anys,com ara les subvencions per instal·lar ascensors o un nouprojecte per crear escales mecàniques als barris amb unmajor desnivell com ara a Can Serra. Una ciutat de barris,com mostra la pel·lícula Tapas dels hospitalencs José Cor-bacho i Juan Cruz, però també una ciutat sense por alscanvis i disposada a canviar. n Raúl Montilla

L'Acollidora, d'Arranz-Bravo i instal·lada a les Rambles, simbolitza el caràcterobert i acollidor de la ciutat


Ja han desaparegut els estigmes del passat?Jo crec que sí. La transformació de la Granvia ha posat fi alconcepte perifèric. Abans de l'any 1992, de les rondes, hihavia una gran ciutat, Barcelona, i allà on acabava era pe-rifèria, una idea que es relacionava de vegades amb margi-nalitat. Les rondes donen una oportunitat de canviaraquests conceptes i ho vam aprofitar. Hem hagut de fer unprojecte de transformació total sense Jocs Olímpics ni Fò-rum. La gent ja no sap on acaba Barcelona i on començal'Hospitalet i això és símptoma de normalitat. El risc és queBarcelona, d'alguna manera, s'apoderi de la centralitat del'Hospitalet. Cal treballar en la identitat de ciutat.

Identitat de ciutat?El paper de l'Hospitalet és important, no és discutible a Ca-talunya, però hem de guanyar en identitat també fora. És fo-namental que els ciutadans se sentin de l'Hospitalet. En aixòtenen un paper molt important les entitats. Les activitatseconòmiques ajudaran a donar-nos a conèixer. Els hotels, laFira de Barcelona que tindrà la seva porta principal a la ciu-tat… L'Àrea Metropolitana continuarà creixent i tot serà uncontinu urbà. Per això és important que cada ciutat tingui lesseves especificitats, la seva personalitat gràcies a una novacentralitat.

Centralitat: Ciutat de la Justícia, la Fira, la City… La mo-bilitat està assegurada?La clau és el metro. Hi haurà els problemes de tota gran ciu-tat. Si hi ha algú que vol sacrificar prop d'una hora en el cotxeper arribar-hi, com també li pot passar a la plaça Catalunya,

que ho faci. Però tindrà metro si ve de Barcelona, o de l'ae-roport. I, si ve de fora, la bona connectivitat està garantidagràcies al fàcil accés a diverses vies ràpides.

Això al sud. I al nord del municipi?Els beneficis del sud repercutiran a tota la ciutat. Les ciutatsdormitori són pobres. L'activitat econòmica dóna equilibri.

El nord també és la part del municipi més massificada, onhi ha més immigració. Com s'ha de tractar la situació?En cinc o sis anys hi hagut una gran transformació urba-nística, però també social. Hem passat de quinze a mésde cinquanta nacionalitats. És un tema complicat, perquèl'autòcton es pot sentir com el més perjudicat, encara queles persones que arriben de fora estiguin pitjor que ell. Peraixò és important fer polítiques transversals i augmentardeterminades ajudes. És molt important el paper de l'en-senyament. Disciplina i mediació. L'Hospitalet ara té quinzemediadors socials, fa cinc anys no en tenia cap. S'ha detreballar per la convivència.

La immigració ha fet que la ciutat es recuperi demogrà-ficament, però els joves continuen marxant. Tenim previst construir 10.000 pisos fins al 2012, el 34% deprotecció. No són suficients. La problemàtica de l'habitatges'hauria de tractar de manera global a tota l'Àrea Metropoli-tana. S'hauria de calcular en conjunt quants pisos es neces-siten, fer una previsió i construir on hi hagi espais. Per aixòcal un govern metropolità amb competències. Llavors, unciutadà de l'Hospitalet sabrà que a la ciutat es construirà ha-bitatge protegit, potser limitat, però que si no ho aconsegueix

«Hem hagut de fer un projecte de transformació total senseJocs Olímpics ni Fòrum»


Entrevista a Celestino Corbacho,

alcalde de l’Hospitalet de Llobregat

L'actual esborrany de la llei del sistema de policia deCatalunya, que prepara la Conselleria d'Interior delGovern de la Generalitat, té com a objectiu definir iestructurar el sistema i vetllar perquè els serveis depolicia siguin equiparables a tot el territori. Així, perexemple, els ajuntaments amb menys de 20.000 ha-bitants podrien transferir la Policia Local als Mossosd'Esquadra, que s'erigiria en l'únic cos de seguretaten aquests municipis.

Tot i que l'avantprojecte encara no és definitiu, jas'ha obert el debat, sobretot als municipis petits imitjans. Molts hi veuen una manera de garantir quetots els municipis tinguin el mateix servei de segu-retat, i d'altres pensen que si la proposta es porta aterme i s'aprova deixarà d'existir una policia méspropera, la local, amb la mateixa formació que elsMossos.

Cada ajuntament respon a una realitat diferent. En el nos-tre cas, per la proximitat de la ciutat cap de comarca i laidiosincràsia pròpia del municipi, hem apostat per la vo-luntat de no disposar de cap cos policíac propi.

Apostem per un model de policia de proximitat. Els ajun-taments, actualment, hem pogut signar convenis amb elsMossos d'Esquadra en els quals hem transferit part de lescompetències de seguretat ciutadana. I això és un granpas.

Malgrat això, encara cal coordinar més el dia a dia i, so-bretot, aquesta transversalitat en la comunicació amb elsqui vivim i coneixem el nostre municipi, alcaldes i regidors,amb la problemàtica de la seguretat ciutadana.

Davant de la impossibilitat de compartir agents manco-munats, el model d'una sola policia pot ser un elementcohesionador i que resolgui el problema de tots els muni-cipis petits.

Fer desaparèixer el model de policia local i integrar tota lapolicia en un únic cos pot ser un gran avenç, però no hemd'oblidar la proximitat que suposa el model de policia ac-tual. Per tant, atesa aquesta experiència hauríem d'acon-seguir la seguretat i proximitat juntes. Només cal que elnostre govern hi destini més recursos i optimitzi el que pera molts municipis suposa una despesa corrent molt im-portant. n


Quin model de policia prefereix per als municipis petits i mitjans?

Filo Tió i PratdesabaAlcaldessa de Santa Eugènia de Berga

A DEBAT

Des de Pontons, en relació amb la preferència entre la Po-licia Local o els Mossos d'Esquadra, manifestem que se-ria més efectiva la Policia Local, si bé el nostre Ajuntamentno podria assumir el cost econòmic que pot suposar te-nir aquest servei.

El motiu d'aquesta decisió es basa en el fet que la PoliciaLocal està més a mà i davant de qualsevol actuació ne-cessària el temps de resposta seria menor.

No dubtem de la professionalitat dels Mossos d'Esqua-dra, però davant de qualsevol emergència necessàriamenthem de trucar-los perquè actuïn. n

En l'esborrany de l'avantprojecte de la nova llei de policiaque s'està redactant en els últims mesos s'estableix que elsmunicipis de menys de 20.000 habitants podran, si volen,transmetre la prestació de serveis de policia de competèn-cia municipal a la nova Policia Autonòmica de Catalunya, elsMossos d'Esquadra.

Als municipis petits, com és el cas de Begues, amb una po-blació d'aproximadament 5.800 habitants, però amb el termemunicipal més gran de la comarca del Baix Llobregat, la se-guretat municipal és un dels serveis que requereix més im-plicació des del punt de vista organitzatiu i de despesa perpart de l'Ajuntament.

Creiem, però, que és una tasca que cal que, en part, segueixisent competència municipal per diversos motius. Des de l'A-juntament hi ha un coneixement de les necessitats ciutada-nes, del territori i, sobretot, del dia a dia, que pensem que ésessencial per mantenir no només la seguretat, sinó també labona convivència als carrers.

A Begues tenim una policia local pròpia des de fa dotze anys,exactament des de 1994. Ha estat un esforç molt important,sobretot econòmic, que fins ara hem assumit íntegrament.Amb la futura arribada dels Mossos volem seguir mantenintcompetències i implicació en les decisions pel que fa a la se-guretat al nostre municipi, però esperem que hi hagi per partde l'administració una ajuda pel que fa al finançament d'a-quest servei (per exemple, a través d'un conveni) que re-compensi i valori que s'assumeixin tasques que tenen uncost. L'important és mantenir una bona col·laboració entre elscossos de seguretat municipals i els autonòmics i que ca-dascú assumeixi les funcions que millor pot realitzar, tot op-timitzant recursos, mantenint una bona comunicació, trans-metent informació i col·laborant en allò que calgui.

A Begues, fins ara, aquesta col·laboració l'han feta laGuàrdia Civil i la Policia Local. L'any que ve, quan arribinels Mossos, esperem que la futura entesa amb la PoliciaAutonòmica millori, encara més, la seguretat als nostrescarrers. n


Joana M. Badell i RosAlcaldessa de Begues

Luis Fernando CaldenteyAlcalde de Pontons

Vallromanes no disposa de Policia Local ja que el cost per ala subsistència d'aquest servei es veuria incrementat per l'am-pliació de la plantilla. A més, els agents haurien d'anar a l'A-cadèmia de Policia per realitzar els estudis corresponents aaquesta categoria.

Per a l'economia de l'Ajuntament de Vallromanes, escollir elsMossos d'Esquadra, suposant que els financés la Generali-tat de Catalunya, seria un gran estalvi, però es perdria el con-tacte constant i directe amb els veïns tal com es dóna ara, fetque considerem molt important.

D'altra banda, no creiem possible que els Mossos d'Esqua-dra puguin romandre fixos i estables al nostre municipi. n

Maria Cabot i GibertAlcaldessa de Vallromanes

La formació i l'experiència professional de l'actual conse-llera d'Educació, Marta Cid (Amposta, 1960), li aporten elselements necessaris per conduir amb mà ferma la políticaeducativa del Govern de la Generalitat. I és que Cid, queés diplomada en Magisteri, llicenciada en Psicologia ipostgraduada en Logopèdia, ha dedicat una bona part dela seva vida laboral a la docència. Però, també té una no-table experiència política, ja que ha estat regidora d’Am-posta, vicepresidenta del Consell Comarcal i senadora.


L’ENTREVISTAMarta Cid: «L'educació és responsabilitat de tothom»

Foto

graf

ies:

Òsc

ar F

erre

r/A

go2

Després de moltes negociacions, el passat 20 de març esva signar el Pacte Nacional per a l'Educació… Quinesconseqüències tindrà el Pacte per al conjunt del sistemad'educatiu i per a l'escola pública catalana?L'impacte més important és el Pacte en si mateix. El docu-ment recull un conjunt de mesures, però el seu valor afegités el mateix Pacte, que suposa un punt d'inici diferent delque hi havia fins ara, i sobretot pel que fa a la coordinació ila relació entre els diferents agents que participen en el sis-tema educatiu a casa nostra. En concret, però, hi ha dos ob-jectius fonamentals: el d'estabilitat i el de qualitat del serveipúblic d'educació.

Un dels punts més importants del Pacte, o potser el queha portat més controvèrsia, és el de la sisena hora. Quèsuposarà aquesta sisena hora per a l'escola pública, unamajor igualtat amb la concertada o una oportunitat d'au-tonomia en la gestió dels centres?Jo crec que és una barreja de totes dues coses. D'una banda,és important el procés d'equiparar els horaris de l'escola pú-

blica i la concertada. Aquest objectiu del Govern s'ha acon-seguit. I, a més, és una hora que la donen mestres i, per tant,hi haurà una ampliació de la plantilla de mestres. I, de l'altra,es reforçarà el currículum dels alumnes; no es farà més cu-rrículum, sinó que es reforçarà el que ja hi ha, i els centrestindran l'autonomia per decidir quina orientació donen aaquesta hora.

Però moltes escoles, entre elles les escoles rurals, no po-dran aplicar el proper any aquesta sisena hora…Nosaltres havíem apostat pel desplegament de la sisena horaa tot el país el 2006, sense cap tipus d'excepció. Però a me-sura que hem anat aprofundint en el tema han sortit veus queens demanaven que potser en alguns casos la implantacióde la sisena hora seria més complexa en uns determinats

llocs que en altres. I alguns d'aquests llocs són l'escola rurali els centres d'educació especial. Així, vam acceptar implan-tar la sisena hora en alguns llocs en dos cursos i cenyir el pri-mer any a poblacions de més de 10.000 habitants o capitalsde comarca, i el segon, a la resta. Però això no vol dir quepoblacions de menys de 10.000 habitants no la puguin im-plantar, sinó que, simplement, ho hauran de sol·licitar i s'es-tudiarà cada cas en concret.

De totes maneres, i pel que fa a l'escola rural que tenim alpaís, he de dir que és un bon model, amb una qualitat ex-cel·lent, i que històricament ens ha demostrat com es pot do-nar resposta a la diversitat educativa. La nostra escola ruralés un bon exemple de qualitat educativa.

El Pacte comportarà una major coresponsabilitat en lagestió del sistema educatiu entre la Generalitat i els ajun-taments? Aquest era un dels eixos en què vam començar a treballar desde bon inici. El Pacte dóna un impuls a les línies de treball que

ja estàvem portant a terme amb les entitats municipalistes.En concret, aporta el desplegament de les taules de planifi-cació, que són un espai de cogestió educativa, on trobemambdues administracions, i impulsen l'escolarització delsalumnes del municipi i la planificació de les tasques del De-partament, com és la construcció de nous equipaments, laplanificació de noves places educatives, etc.

A més, en el Pacte hi ha dues mesures de coresponsabilit-zació concretes en qüestions en les quals els ajuntamentsja fa temps que estan treballant, com són els programes detransició escola-treball, on l'administració local té un paperfonamental, i als quals des del Departament donem suportfacilitant la relació dels centres que imparteixen formacióprofessional; i els plans educatius d'entorn. Juntament amb


«La nostra escola rural és un bon exemple de qualitat educativa»

aquestes mesures, hi ha dues noves situacions que tenena veure amb el Pacte. Una d'elles és l'obertura dels centresa partir de l'1 de setembre i fins a final de juny, cosa que al-guns ajuntaments ja ho portaven a terme, però que el Pacterecull, impulsa i dóna un paraigua econòmic. I l'altra és lagestió de les extraescolars, bé de manera directa, o bé mit-jançant les AMPA.

I aquesta corresponsabilitat educativa entre la Generali-tat i els ajuntaments tindrà alguna concreció econòmica? El pressupost per a les cinc mesures que preveu pròpiamentel Pacte suposarà una aportació als ajuntaments de 71 mi-lions, xifra a la qual caldria sumar també el foment de placesde 0 a 3 anys, que no entra dins el Pacte, però que per al 2006tindrà una partida superior als 70 milions d'euros.

Per cert, i ja que ho esmenta, en quin punt està la pro-mesa de crear 30.000 noves places d'escoles bressol du-rant aquest mandat? El foment de places de 0 a 3 anys, que és històricament unaaposta que a Catalunya han fet els ajuntaments, està en unbon moment de realització. A hores d'ara ja hem superat el80% d'aprovació d'aquestes 30.000 places, aprovació a laqual han donat suport acords municipals.

En aquesta qüestió de les escoles bressol vull fer una men-ció especial a la feina que han fet els ajuntaments. Només calveure les dades: el Departament només té quaranta i escaigescoles bressol a tot Catalunya, mentre que els ajuntamentsen tenen més de quatre-centes. Per això, l'actual Govern dela Generalitat va optar per la titularitat municipal a l'hora defer el desplegament de les 30.000 noves places de 0 a 3 anys,


Les escoles bressol són una aposta que històricament, a Catalunya, han fet elsajuntaments

però amb una aportació econòmica del Departament sufi-cient, pactada amb les entitats municipalistes, perquè creiemque des del Govern de la Generalitat hem de garantir la su-ficiència econòmica dels ajuntaments, per tal que puguinmantenir una oferta educativa de 0 a 3 anys de qualitat, i queno els suposi una despesa econòmica gaire important.

Parli'm una mica més dels plans educatius d'entorn.Aquests plans tenen com a objectiu fer participar tota lasocietat en la millora de l'educació en majúscules, obrinta l'entorn, al barri i a les associacions i entitats socials lesexperiències que fins ara només es trobaven dins les es-coles, com ara les aules d'acollida o la iniciativa de tuto-rització entre iguals, que són alumnes que ajuden altresalumnes a millorar les seves habilitats en el moment enquè arriben a una nova comunitat educativa, on no co-neixen ningú i s'han d'integrar. Amb aquests plans volemfer un reconeixement, que no s'havia fet mai, al treball de-senvolupat per les administracions locals, les associacionsi les entitats socials en l'àmbit de la integració i la con-vivència. Cal dir, a més, que els plans educatius d'entornsón singulars, no n'hi ha un igual que un altre, perquè elsmunicipis són diferents i també les seves necessitats.

A vegades es té la impressió que sobre l'escola com ainstitució recau una sobrecàrrega de pressió social, pertal que faci front en solitari als grans canvis socials queestan tenint lloc a casa nostra: diversitat, civisme, no-violència…Jo crec que hi ha moltes qüestions que són de compor-tament social, i llavors es pensa en l'escola. És cert quesobre l'escola recau una mena de «culpabilització» en

aquestes qüestions, i hauríem de tenir present la premissaque diu que l'educació en majúscules és una responsabi-litat de tothom, i quan dic tothom parlo de tots els que for-mem part de la comunitat educativa: els centres educa-tius, els professionals de l'educació, les famílies, lesadministracions, els alumnes, els moviments de renovaciópedagògica, les associacions educatives, etc. En defini-tiva, el conjunt de la societat.

La Diputació de Barcelona fa anys que també treballa enl'àmbit educatiu. Quina opinió té de la seva feina?La Diputació de Barcelona és coneguda per la seva inversióen temes educatius. Hi ha, en aquest sentit, diverses iconesde la seva feina, com són les publicacions que edita, que sónreferents avui en l'àmbit pedagògic de tot Catalunya, i el seutreball en el moviment de les Ciutats Educadores, on la Di-putació ha tingut un paper important de corretja de trans-missió i de suport als ajuntaments.

En política diuen que és agosarat fer previsions a llargtermini més enllà de les pròximes quaranta-vuit hores.Potser també en educació, però, en tot cas, podria fer unpronòstic «realista» de com serà i en quin lloc estarà, d'a-quí a deu anys, l'escola pública a Catalunya? Jo m'imagino l'escola pública catalana d'aquí deu anys ambuns paràmetres de qualitat similars als dels països del nos-tre entorn. I crec que amb la signatura del Pacte Nacional pera l'Educació, que ha estat molt complex i complicat, però ab-solutament necessari per estabilitzar el sistema al marge del'alternança política que una democràcia sana i madura had'assumir, hem iniciat el camí per aconseguir aquest objec-tiu. n Jordi Navarro


Per a Marta Cid, el Govern de la Generalitat i els ajuntaments són l’esqueletinstitucional de Catalunya


CIUTADANIAEls ajuntaments; actors en la reformade la salut pública a Catalunya

Foto

: Òsc

ar F

erre

r/A

go2

Garantir i vetllar per la salut pública de la població ha de ser una feina compartida per totes les administracions


Aquest és un reclam compartit per la major part d'a-juntaments quan es plantegen el futur de la salut pú-blica a Catalunya. Ara bé, la veu és unànime a l'horade demanar més coordinació entre administracionsi més recursos per poder fer front i garantir l'èxit d'a-questa modernització que proposa l'Avantprojectede llei de la salut pública. El marc competencial novaria i, per tant, els ajuntaments continuaran res-ponsabilitzant-se dels controls sanitaris d'aigua peral consum humà, de la distribució dels aliments enels seus municipis i/o la salubritat dels seus espaispúblics, entre d'altres.

Abans d'entrar en matèria cal entendre exactament què ésla salut pública. És el conjunt d'iniciatives organitzades perla societat —amb la implicació de poders públics i ciuta-dans en general— per preservar, protegir i promoure la sa-lut de la població, mitjançant actuacions dirigides, perexemple, a controlar els aliments i l'aigua de consum humà,promoure estils de vida saludables, vigilar i controlar lesmalalties transmissibles o fer controls sanitaris i del mediambient.1

El camí és llarg. A Catalunya fa més de deu anys que esparla i es planteja la necessitat de canviar el model de sa-lut pública i modernitzar-lo per atendre les demandes so-cials emergents. Però no és fins fa dos anys que s'ha ac-

celerat el pas per arribar al final d'aquest camí. «Els ajun-taments reconeixem l'aposta que el govern actual estàfent en la modernització de la salut pública i aplaudimla visió de la salut com a integral, integrada i intersec-torial» apunta el regidor de Salut Pública de l'Ajuntamentde Pineda de Mar, Santiago Macip. La diputada de SalutPública i Consum de la Diputació de Barcelona, MargaridaDordella, afegeix «que cal fer un reconeixement públic algran impuls que s'ha donat des de la Generalitat perdesencallar aquesta reforma».

La posada en escena és complexa, però va prenent forma;ara ens trobem amb l'Agència de Protecció de la Salut queja ha iniciat el seu desplegament al territori i tenim un avant-projecte de llei de salut pública que ha de culminar amb lacreació de la futura Agència de Salut Pública. Ha fet faltala implicació i col·laboració de tots, «el món local ha d'es-tar present en totes les fases del procés, per assumiramb èxit els nous canvis que es perfilen», puntualitza eltinent d'alcalde d'Esports, Serveis Socials i Salut Públicade l'Ajuntament del Prat de Llobregat, José Lluís Olivera.

Situació actualEn el marc d'una jornada2 que va organitzar la Federació deMunicipis de Catalunya i la Diputació de Barcelona l'any2002 ja s'apuntava la necessitat d'aprovar una nova llei i,sobretot, superar la conflictivitat competencial, tot millorantla delimitació dels àmbits de responsabilitat i creant espaisde gestió conjunta.

Quatre anys més tard, ja podem palpar aquestes peticions;estem davant de l'Avantprojecte de llei de salut pública i espreveu que iniciï la seva tramitació parlamentària al llargd'aquest any. A banda, s'ha començat a desplegar l'Agèn-cia de Protecció de la Salut, que és l'embrió de la futuraAgència de Salut Pública.

A Catalunya, els municipis són molt diversos, sobretot pelque fa al compliment de les competències en salut pú-

1. Aquesta definició es basa en el text de l'Avantprojecte de llei de salut pública de Catalunya, de 16 de març de 2006.2. «Els reptes de l'administració local en una nova salut pública», 6 de febrer de 2002.


blica. En aquest sentit, Santiago Macip afirma que «esparteix d'una situació històrica de dèficit en recursosmunicipals i desigual compliment de les competènciessegons no només la grandària de la població, sinótambé la sensibilitat política, l'experiència prèvia, ladisponibilitat de tècnics, el suport social…». La novallei ha de garantir l'equitat territorial en matèria de salutpública i, sobretot, la distribució igual dels recursos quearriben de les administracions supramuncipals, com po-den ser les diputacions.

Avui, els municipis de Barcelona són els únics que rebensubvencions econòmiques i suport tècnic per a l'execucióde programes de salut pública, i en alguns casos és l'únicavia de finançament. En la resta de províncies aquesta líniade suport econòmic no existeix i, per aquest motiu, sovintels municipis no poden executar programes de salut pú-blica per manca de recursos.

L'any 2005, la Diputació de Barcelona va establir conveniamb 2673 municipis dels 311 que hi ha a la província perajudar-los a desenvolupar activitats de salut pública. «Comen tots els canvis importants, segurament faria faltamés temps per reflexionar, però el millor es posar a lapràctica el que proposa aquesta futura llei i millorar-la,

Estem davant de l’Avantprojecte de llei de

salut pública i es preveu que iniciï la seva

tramitació parlamentària al llarg d’aquest any

L'administració local i la reforma de la salutpública a Catalunya

El 22 de març passat es va celebrar una nova jornadade reflexió al voltant d'aquest procés de reforma de lasalut pública organitzada per la Federació de Munici-pis de Catalunya (FMC) i la Diputació de Barcelona.

Aquesta vegada, quaranta-cinc ajuntaments i tres con-sells comarcals van debatre i treballar per arribar a unesconclusions conjuntes i definir, així, el paper del món lo-cal en tot aquest procés de canvi. Es van separar enquatre grups segons la seva població:

lMunicipis petits (de menys de 20.000 habitants)lMunicipis mitjans (entre 20.000 i 50.000 habitants)lMunicipis grans (entre 50.000 i 75.000 habitants) l Municipis grans (més de 75.000 habitants)

Entre d'altres, es va proposar crear una comissió mixtaentre Generalitat, entitats municipalistes i ajuntamentsque valori, analitzi i segueixi el procés de reforma de sa-lut pública fins que arribi a la seva culminació. n B. P.

Margarida Dordella, diputada de Salut Pública i Consum de la Diputació; PereMuñoz, president de la Comissió de Salut i Consum de la FMC i alcalde deFlix, i Josep Lluís de Peray, del Departament de Salut de la Generalitat.

Foto

: Eva

Gui

llam

et

3. Cada conveni pot recollir una o més línies de col·laboració.


si cal, sobre la marxa. Amb tot, la percepció que tenimdes dels municipis és que estem davant un moment im-portant i això cal celebrar-ho», afirma Olivera, de l'Ajun-tament del Prat de Llobregat.

La globalització també incideix i modifica tot allò relatiu ala salut pública, es plantegen nous reptes com ara resoldreles conseqüències que es deriven de la gran mobilitat depersones i mercaderies que hi ha actualment i que reque-reix un sistema diferent al qual fins ara estàvem acostu-mats.

El nou sistema de salut pública ha de donar respostes rà-pides i sobretot reaccionar amb eficàcia davant possiblessituacions de risc: «la porta de l'ajuntament és la primeraque pica el ciutadà quan té un problema i, per tant, desdels municipis hem de treballar i fomentar les políti-ques preventives per poder donar respostes i evitar,així, alarmes socials», reflexiona la regidora d'Hisenda,Salut Pública i Consum de Sentmenat, M. Àngels SánchezYébenes. S'ha de potenciar el paper preventiu del món lo-cal i això passa per informar detalladament els ajuntamentsperquè tinguin eines suficients en situacions de crisi. És adir, «la reorganització dels serveis de salut pública deCatalunya ha de garantir una cobertura igual a tot el te-rritori i la participació directa de l'administració local,unificant els criteris d'actuació», conclou la diputadaDordella. n Beth Prat

És prou coneguda l'afirmació que la salut pública nomésexisteix quan hi ha problemes. Problemes existents, peròtambé problemes ampliats i descontextualitzats per unasocietat mediàtica que transforma, sovint, la preocupa-ció en alarma social. La grip aviària, el mosquit tigre, lesantenes de telefonia mòbil…, en serien uns bons exem-ples. Alhora, dins les reivindicacions de la ciutadania, lesinfraestructures i els equipaments, juntament amb la mi-llora de la qualitat assistencial, són les qüestions, gai-rebé exclusives, de totes les agendes.

Durant anys, i sovint poc acompanyada, l'administraciólocal ha actuat per preservar, protegir i promoure la sa-lut de la població. Ha fet salut pública. Hem informat, vi-gilat, controlat, promogut… De manera diversa, perquèla realitat municipal és heterogènia, però hi érem.

Ara, quan el discurs del Departament de Salut del go-vern del país situa la salut pública com un dels eixos claude la seva actuació en el procés d'enfortiment del sis-tema de salut, els ajuntaments ens sentim esperançatsen aquest procés de reforma de la salut pública.

Esperançats, però reivindiquem el nostre protagonismei reafirmem el nostre compromís. La nostra incardinacióen el territori i el coneixement dels agents socials ga-ranteix una major eficàcia i eficiència de les interven-cions. Heus aquí la subsidiarietat en termes d'adminis-tració sanitària.

Al repte d'una major qualitat afegim el de l'equitat arreudel territori, amb el convenciment que la futura Agènciade Salut Pública de Catalunya som tots. n

• Punt de vista

Som tots

Ramon Arribas i QuintanaTinent d'alcalde de Benestar Social i regidorde Salut de Terrassa. Vicepresident de la Comissió de Salut de la FMC


Justícia de proximitat i de pau en perspectiva

INNOVACIÓLOCAL

Foto

graf

ies:

Arx

iu


Des de fa uns anys, un bon nombre d'estats, regionsi ciutats han impulsat un seguit d'iniciatives al vol-tant del que es coneix com a justícia de proximitato, en l'àmbit anglosaxó, community justice. L'e-mergència d'aquests projectes, programes o de-senvolupaments legislatius, per bé que variats quanta forma i dimensió, s'emmarca en un context social—el de les societats occidentals avançades— ondestaquen dos elements rellevants. D'una banda, elsentiment creixent d'inseguretat en algunes àreesmetropolitanes (la sensació d'una major violència iconflictivitat als barris) i, com a conseqüènciad'això, la degradació de la convivència ciutadana idels espais públics. I de l'altra, els dèficits de l'ad-ministració de justícia ordinària o, si més no, les se-ves dificultats i rigideses a l'hora de donar respostaa aquests fenòmens complexos.

La necessitat de desenvolupar mecanismes de resolucióde conflictes que acarin d'una manera eficaç els problemesd'inseguretat, violència o criminalitat en barris i comunitatscrea consens entre la major part dels actors implicats, tanta l'esfera pública com a la privada. No obstant això, les es-tratègies empreses divergeixen pel que fa als impulsors,l'escala, les prioritats, els recursos, etc. Aquest article sin-tetitza els principals models i experiències a Europa i forad'Europa en matèria de justícia de proximitat i ofereix algu-nes conclusions sobre el present i el futur d'aquests models.

1. Noms i modelsD'entrada, el punt de partida és comú. Així, la idea d'una«justícia de proximitat» o «justícia de comunitat» sorgeix

en l'àmbit local i, en concret, allà on hi ha una percepciómés intensa d'inseguretat ciutadana: petita delinqüènciaals barris, degradació urbana, adolescents i joves en si-tuació de risc, etc. La multidimensionalitat dels problemesposa damunt la taula els límits dels tribunals de justícia(inclosos, allà on n'hi ha, els de la jurisdicció de pau) pergestionar aquests nous conflictes urbans.

Es tracta, doncs, de dissenyar noves eines que vagin mésenllà d'experiències anteriors (justícia de pau, justícia dedistricte, etc.) i incorporin nous actors (professionals d'es-feres diverses, institucions locals, ciutadans, etc.) i tècni-ques alternatives de gestió i resolució de conflictes (ne-gociació, conciliació, mediació, arbitratge, etc.). Més enllàd'aquestes línies mestres i pressupòsits previs, però, nohi ha definicions unívoques o consensuades, sinó tot unvast ventall d'iniciatives.

Per encetar el recull, val a dir que les iniciatives en l'àmbitde la justícia de proximitat han rebut etiquetes diverses. AFrança, el que es coneix com a justice de proximité ha cris-tal·litzat en dos sentits: per un costat, amb la instauració deles anomenades maisons de justice et de droit (MJD), i perl'altre, i des de 2003, amb la creació d'una nova jurisdiccióde primera instància. Bèlgica també ha creat maisons dejustice amb atribucions similars. A Holanda el referent ésjustitie in de buurt o «justícia a la comunitat», a partir delqual s'inicien diversos projectes pilot en algunes de les ciu-tats més importants.

A Anglaterra i Gal·les es desenvolupen des de l'any 2004community justice centres, inspirats en les community courtso problem-solving courts que sorgeixen als Estats Units aprincipis dels anys noranta. Justícia de proximitat i justícia decomunitat són, en síntesi, els termes més utilitzats per em-marcar un conjunt d'accions que poden desenvolupar desde nous procediments judicials fins a programes de preven-ció dels delictes, programes de justícia restauradora o repa-radora (que inclouen la mediació entre víctimes de delictes iinfractors) o de serveis a la comunitat, per esmentar-ne elsmés freqüents.

La idea d'una «justícia de proximitat» o

«justícia de comunitat» sorgeix en l'àmbit

local i, en concret, allà on hi ha una percepció

més intensa d'inseguretat ciutadana


Hi ha diferències essencials de model darrere d'aquesta di-versitat terminològica? A grans trets, el que es coneix coma justícia de proximitat a Europa tendeix a configurar-secom un model amb tres eixos considerats ja com a canò-nics: proximitat geogràfica i espacial respecte dels ciuta-dans i, en particular, dels justiciables; proximitat humana(més comprensió del context, més èmfasi en la negociacióque no pas en la sanció) i proximitat temporal, és a dir, ma-jor celeritat a l'hora de resoldre els casos que es presenten.

Els diferents models de «justícia de comunitat», per la sevabanda, giren al voltant de dos elements centrals: el pro-blem-solving, això és, un tipus de justícia que miri de re-soldre els problemes d'inseguretat o criminalitat a les co-munitats, més enllà de la mera tramitació dels casos i delcaràcter contradictori dels procediments judicials i, a la ve-gada, la implicació dels ciutadans per treballar conjunta-ment amb els diferents actors del sistema judicial a l'horad'identificar les prioritats de la comunitat i dissenyar solu-cions adequades.

3. Justícia de proximitat versus justícia de pauEl fet que la justícia de pau constitueixi el primer nivell del'administració de justícia i, al nostre país, sigui present atots els municipis que no disposen de cap altre tipus dejutjat pot provocar una certa confusió respecte de l'ano-menada justícia de proximitat. Si bé la justícia de pau téuna innegable vocació de proximitat, en aquest cas un ialtre model difereixen pel que fa al context històric, l'àm-bit geogràfic i el perfil de jutge que hi figura al capdavant.

La justícia de pau és, sobretot, un referent de gran tradi-ció històrica en el món anglosaxó. Així, l'anomenada lo-cal justice, que data de 1361, és possiblement la institu-ció judicial més distintiva i venerable del common lawanglès, administrada actualment per uns 30.500 justicesof peace. Un senyal inequívoc del pes històric de la insti-tució l'ofereixen les estrictes regles de protocol britànic,que estableixen que els jutges de pau han d'ocupar unaposició superior a la dels membres del parlament en elsactes públics (Philips, 2001). Tanmateix, hi ha símptomes

Espanya França Anglaterra Holanda Bèlgica Estats Units Canadà Austràlia

Nom Justícia deproximitat

Justice de pro-ximité / Mai-sons de Jus-

tice et de Droit

CommunityJustice

Justitie in deBuurt

Maisons deJustice

Communitycourts

Aboriginal Jus-tice Strategy/

Maison de Jus-tice (Québec)

CommunityJustice Centres

Any d’inici 2006 2003/1990 20041997

(projecte pilot)1997 1993 1996 1980

Agent impulsor Ministeri deJustícia

Ministère dela Justice

Govern britànic

Govern holandès

Ministère dela Justice

Ens locals

Govern fede-ral/Ministeri

de justíciaquebequès

Estats federals

Objectius

Millora de laqualitat de la

justícia/ Descongestiódels tribunals

Millora de laqualitat/

Descongestiódels tribunals

Seguretat ob-jectiva i subjec-

tiva als bar-ris/Restaurar

la confiança enel sistema

judicial

Integració deserveis

judicials i parajudicials

Reduir la rei-cidència/Millo-rar l'acompli-

ment delsserveis en

benefici de la comunitat

Reduir els ni-vells de crimi-nalitat /Millo-rar el sistema

judicial

Reduir els nivells de

criminalitat i inseguretat

Nombre A determinar3.300 jutges

/117 Maisons2 centres 4 centres 116 Maisons 27 tribunals 1 Maison

500 mediadors

(NWS)

Es tracta de dissenyar noves eines que vagin

més enllà d'experiències anteriors i

incorporin nous actors i tècniques alternatives

de gestió i resolució de conflictes


evidents de la davallada del model a Anglaterra i Gal·les:retalls pressupostaris, tancament gradual de jutjats desdels anys seixanta i centralització de les funcions en mu-nicipis més grans, reducció de l'àmbit de la jurisdicció,major pes específic i prestigi social del jutge professional,pèrdua de prestigi social dels jutges de pau, etc. Els crí-tics parlen d'ineficiència i costos excessius del model,mentre que els defensors lamenten «la pèrdua d'aquellconeixement local que permet a un tribunal copsar ladimensió geogràfica i sociològica dels casos que liarriben i que permet al jutge de pau ser sensible alssentiments i les preocupacions locals» (Philips, 2001).

A França, la justícia de pau, una de les grans innovacionsdels revolucionaris de 1790, va patir un procés similar.Nascuda amb la voluntat de ser una justícia senzilla, rà-pida, gratuïta i equitativa, va quedar progressivament des-bordada pels canvis demogràfics, econòmics i socials delssegles XIX i XX. L'any 1958 va ser suprimida de facto pelstribunals d'instància.

Alemanya no ha conegut un model similar de justícia depau. Algunes de les funcions pròpies d'aquest àmbit lesacompleixen els Rechtspfleger, funcionaris judicials quese situen jeràrquicament entre els magistrats i la resta delpersonal judicial administratiu. A Itàlia, en canvi, la justí-cia de pau es va implantar l'any 1991 per tal d'alleugeriruna jurisdicció civil que batia rècords d'endarreriment i,des del 2000, estén les seves competències a l'àmbit pe-nal.

Com es veu, les dinàmiques de la justícia de pau a Europatampoc no són equiparables les unes amb les altres. En qual-sevol cas, sí que són prèvies a l'adopció dels nous modelsde proximitat, que en poden extreure lliçons i experiències.

4. Discussió La relativa novetat de les experiències en matèria de justí-cia de proximitat fa que el debat sobre els objectius, elsmètodes i els resultats de la justícia de proximitat no esti-gui ni de bon tros tancat. Ben al contrari, les discussions

A grans trets, la justícia de proximitat a Europa tendeix a configurar-se com un model amb tres eixos: proximitat geogràfica, humana i temporal


són múltiples i giren al voltant de diverses qüestions. Percitar-ne tres de rellevants:

lLes institucions de justícia de proximitat són espais neutresde resolució de conflictes o bé suposen una extensió indi-recta del control judicial? El fet que moltes experiències s'em-marquin en l'àmbit de l'administració de justícia fa que al-guns autors parlin de tendència a mimetitzar les pautes i elsprocessos de la justícia ordinària, que estén així les sevesxarxes de control (Wyvekens i Faget, 2001). La posiciócontrària, en canvi, sosté que la creació d'institucions de jus-tícia de proximitat constitueix una oportunitat única per trans-formar en profunditat les institucions judicials, diversificant elseu ventall de formes d'intervenció i de resolució de casos iincorporant equips de professionals formats en un àmbit plu-ridisciplinari.

lLa rapidesa i l'eficàcia en la tramitació dels casos i la visi-bilitat de la justícia de proximitat es consideren normalmentcom a punts forts del model. Ara bé, alguns autors argu-menten, també, la creació de nous desequilibris, fent re-ferència al creixent pes específic dels fiscals i dels cossospolicíacs o al risc d'estigmatització dels barris on s'instal·lenentitats de justícia de proximitat.

lPel que fa als resultats, tampoc aquí no hi ha consens.D'una banda, es parla de procés de juridificació i, fins i tot,de creació d'embuts de casos allà on no n'hi havia (Mi-nistère de la Justice, 2005). I de l'altra, es destaca la tascade les institucions de proximitat a l'hora d'assegurar un mi-llor accés a la justícia a tots els ciutadans i de permetre lacol·laboració entre organismes judicials i no judicials. nMarta Poblet. Institut de Dret i Tecnologia de la UAB([email protected])

El 22 d'octubre de 2005, se celebrava el cent cinquantè ani-versari de la instauració de la justícia de pau espanyola, quealliberava els alcaldes d'unes funcions judicials i concilia-dores que fins al moment desenvolupaven. Des d'alesho-res, els jutjats de pau existeixen on no hi ha jutjat de primerainstància; a Catalunya estan presents en 897 municipis.

No podem entendre la justícia de pau sense la gran gene-rositat, entrega i dedicació dels seus servidors, els jutgesde pau titulars i substituts. Recordem que els jutges de pau,en la seva major part, són llecs en dret, però tenen un granconeixement de la població i posseeixen unes destacadesqualitats personals. Tradicionalment, el jutge de pau ha es-tat considerat l'home bo i un referent important del poble.Com deia un company, som més de pau, que de jutges.L'addició qualificativa «de pau» posa un especial èmfasi areforçar la naturalesa pròpia de les funcions de pacificaciói conciliació.

El futur de la justícia de pau és incert, també ara, que esparla tant de justícia de proximitat. Som molts els quecreiem que la justícia de pau no sols s'ha de mantenir, sinóque cal potenciar-la i donar-li més competències, sobretoten gestió i resolució de conflictes. Cal seguir posant pau,ajudant a promoure la convivència i el diàleg en el si de lesnostres comunitats.

Ens avala l'estimació, el reconeixement i el respecte delsnostres conciutadans i de les diferents institucions. Centcinquanta anys demostren un camí llarg, amb dificultats,però amb una gran contribució al país, una aportació si-lenciosa, feta amb molt de rigor, esforç i dedicació. n

• Punt de vista

La justícia de pau, la més propera al ciutadà

Rosa M. Canela i BalsebreJutgessa de Pau de Cabra del Camp.Vicepresidenta de l'Associació Catalanaen Pro de la Justícia


PER SABER-NE MÉS

La justice de proximité en EuropePractiques et enjeux

Anne Wyvekens i Jacques Faget (dir.)Éditions Érès (2001)

La problemàtica de la inseguretat i l'augment de la demandade dret i de justícia són a l'origen, una mica per tot Europa,de noves pràctiques de justícia. Totes, sota el signe de la«proximitat», agafen formes diferents segons el país, des deles cases de justícia a justitie in de buurt, fins a la mediació ila community justice. En aquest llibre se'n descriu la situacióen alguns països europeus: França, la Gran Bretanya, Suïssa,els Països Baixos i Bèlgica.

El llibre neix fruit d'un seminari europeu realitzat a l'InstitutInternacional de Sociologia Jurídica d'Oñati el 1997, per béque es reescriu el 2001. Tot i els canvis produïts en els dar-rers anys en aquesta matèria, ens ajuda a entendre què és la justícia de proximitat i a conèixer diferents models que hapres en distints països europeus. I és que s'ofereix nombrosainformació sobre els dispositius que s'hi han dut a terme,com també el context d'aparició i els eixos forts de les sevespolítiques. S'hi distingeix entre dos tipus de països: aquellsen els quals la justícia de proximitat és una evidència, comara França, els Països Baixos i Bèlgica, i aquells altres on laprimera tasca dels autors és «buscar» la justícia de proximi-tat, intentar trobar-li un equivalent local en uns països on laproximitat és probablement més forta que a França, però quetenen la seva manera de fer parlar la justícia local.

D'altra banda, també s'aprofundeix en el debat de si la jus-tícia de proximitat contribueix o no a una «criminalització del'àmbit social». Alguns autors crítics —bàsicament anglesosi belgues— consideren que indueix a «l'estigmatització d'al-guns barris anomenats “de risc” i a un tractament discrimi-

natori dels seus habitants», entre altres qüestions; es tractade discursos que donen peu a nombrosos interrogants so-bre els eventuals efectes perversos dels nous dispositius. Al'altra banda, trobem els suïssos, holandesos i francesos, queno comparteixen aquesta visió alarmista; els suïssos, perexemple, consideren que la visió penal de la justícia de pro-ximitat és marginal i, per tant, aquesta qüestió ni se la plan-tegen i afirmen que la mediació comporta una justícia méshumana.

Finalment, també s'hi debat si la justícia de proximitat ajudaa transformar les lògiques judicials o no. També aquí hi tro-bem les visions més crítiques dels autors anglesos i belguescontraposades a les més optimistes dels suïssos, francesosi holandesos. N'apuntem només alguna: en el vessant crític,els belgues veuen en la justícia de proximitat un canvi que éspura façana, ja que sota la denominació de justícia «dolça»,diuen, hi ha una justícia penal que no ha canviat i que esténla seva xarxa; en el vessant més optimista, en canvi, algunsautors consideren que aquesta nova forma de resposta judi-cial és ben diferent de la purament repressiva, ja que posal'èmfasi en la intervenció, també, d'altres actors que no sónels purament repressius.

La justícia de proximidad: modelos comparados,propuestas locales y soluciones institucionales enel proyecto de reforma de la LOPJJIMÉNEZ ASENSIO, Rafael. Document de treball per a la sessióde 28 de febrer de 2006 al Centre d'Estudis Judicials.

Llibre verd de l'administració de justíciaDocuments de treball. Generalitat de Catalunya. Departamentde Justícia. Ed. Generalitat de Catalunya, Departament deJustícia i Consell de Justícia de Catalunya, 2005.

La justice de proximitéPEYRAT, Didier. París: La Documentation Française, 2002(Problèmes Politiques et Sociaux, Dossiers d'Actualité Mon-


BONES PRÀCTIQUES Municipis del bon viure

Foto

graf

ies:

Xav

ier

Ren

au

Vista de Llafranc, que pertany administrativament al municipi de Palafrugell


Per què anar de pressa? Per què angoixar-se, in-tentar córrer per prendre temps al temps si els diescontinuen tenint vint-i-quatre hores? És el que pre-conitza el moviment Slow, una manera de viure queprioritza la qualitat i ensenya a assaborir la vida.Una manera de viure que ho impregna tot i, ambaquesta filosofia, neixen a Itàlia les città slow, lesciutats lentes. A casa nostra, Palafrugell, Pals i Be-gur seran els primers municipis que entraran a for-mar part d'aquesta xarxa de la bona vida.

Com és un municipi slow? Cal complir part de la cinquan-tena de criteris d'excel·lència que es demanen, agrupatsen temes de legislació ambiental, infraestructures políti-ques i socials, qualitat urbana, productes locals, hospita-litat i coneixement. A cada país és diferent, i justament elstres municipis esmentats, que seran els primers municipisespanyols que formaran part d'aquesta xarxa, estan ulti-mant la revisió d'aquests paràmetres per adaptar-los a lalegislació actual del país.

Així ho explica Joan Aliu, regidor de Turisme i Indústria dePalafrugell, la persona que primer va interessar-se per lescittà slow (<www.cittaslow.net>), arran d'un article que vallegir i d'un viatge posterior, on va contactar de manera in-formal amb un dels municipis italians, Abbiategrasso, que jaera reconegut com a città slow. Al seu entusiasme, s'hi vansumar Pals i Begur, i totes tres poblacions gironines estandes de fa mesos en converses amb els impulsors de les cittàslow, que estan a punt de culminar amb la seva entrada al'associació. «Les città slow promouen una filosofia inte-ressant i els paràmetres d'excel·lència reverteixen enqualitat de vida per al ciutadà i per al visitant», explicaAliu, que afegeix que ser una ciutat lenta els exigirà, entred'altres, fer front a la pressió urbanística, créixer amb ordre

i tenir cura de les zones verdes i per als vianants. «Són cri-teris bàsicament de sostenibilitat i d'importància del pro-ducte propi i ecològic. És a dir, els paràmetres es resu-meixen en dos puntals: sostenibilitat i especificitat»,conclou el regidor.

Però, de fet, es va més enllà. L'alcalde d'Orvieto i presidentde l'associació que agrupa les città slow, Stefano Cimicchi,explica que els municipis adherits, tots de menys de 50.000habitants, financen projectes d'investigació, ofereixen crè-dits a qui decideix recuperar i restaurar edificis tradicionals,donen suport a comerciants i fabricants de productes autòc-tons, distingeixen restaurants i botigues que serveixen i ve-nen productes locals naturals i, sobretot, fomenten una in-tensa comunicació amb els ciutadans, als quals demanen demanera habitual iniciatives i opinions. Així van començar lesprimeres quatre ciutats fundadores: Bra, Greve in Chianti,Orvieto i Positano. Ara, sota el mandat d'Stefano Cimicchi,que es proposa que l'associació tingui una presència a es-cala europea perquè es reconegui el paper de les ciutats pe-tites. «Els entesos, els urbanistes i els sociòlegs han re-conegut que la dimensió més humana de les ciutats perviure-hi és aquella que no superi els 50.000 habitants. Elmodel ideal de ciutat és el que hi havia a finals de l'èpocamedieval i al Renaixement, amb una plaça funcionantcom un centre social. Europa ha de recordar les sevesarrels i reconèixer el paper històric que les seves ciutatshan desenvolupat en la construcció de la seva identitat»,diu Cimicchi. De fet, les città slow no són capitals, però sónmunicipis que han optat per invertir en la qualitat de vidadels seus habitants.

Lent no vol dir tardA través d'un comitè coordinador, les città slow fan ini-ciatives comunes: cursos d'educació de l'aliment, projec-tes per protegir els productes i les arts locals, controls dela qualitat de l'aire i d’altres paràmetres mediambientals,creació d'oficines en edificis ecocompatibles, la regulacióde les tècniques de la construcció, l'estandardització deles instal·lacions aèries electromagnètiques, etc. «Perquèesdevenir lent no significa arribar tard» —puntualitzaStefano Cimicchi. «Al contrari; significa fer servir les no-ves tecnologies per fer de les ciutats llocs ideals per

Els municipis adherits tenen menys de 50.000

habitants, donen suport als productes locals i

fomenten la comunicació amb els ciutadans


Imatges dels tres municipis catalans que seran città slow: Palafrugell (un mercat al’aire lliure), Pals (un racó del poble) i Begur (una vista panoràmica)

viure-hi». Per tot plegat, les città slow es defineixen a simateixes com a les ciutats del bon viure.

Així ho entén el regidor Joan Aliu, que ja ha rebut dues visi-tes dels responsables d'avaluar la idoneïtat dels municipisper entrar a formar part de les città slow. Precisament, Aliuexplica que en els seus inicis aquestes visites les feia unaempresa, però justament perquè van «professionalitzar»massa la seva feina, van començar a fer-ho d'una maneramassa «industrial», el comitè de l'associació els va retirar laconfiança. I ara són ells mateixos els que s'encarreguen d'a-questa tasca: avaluar que els nous municipis compleixin unmínim dels paràmetres exigits i tinguin l'esperit de continuarampliant aquestes condicions.

Els paràmetresSi un municipi vol esdevenir città slow té un seguit de re-quisits, tots ells esmentats al web de l'associació, que es-tan dividits en àmbits. Pel que fa a la legislació ambiental,es demana un sistema de control de la qualitat de l'aire i dela contaminació lumínica, participació en el projecte d'A-genda 21 o desenvolupament de les energies alternatives.Tots són paràmetres que incideixen directament en la qua-litat de vida del ciutadà, com ara en el d'infraestructures po-lítiques i socials, on es preveu la creació d'espais verds izones de jocs, la promoció de l'accessibilitat als espais pú-


blics, el foment dels plans per a la restauració dels centreshistòrics o la col·locació de contenidors de reciclatge se-gons uns horaris establerts. Finalment, s'incideix en els pro-ductes locals, l'hospitalitat i el coneixement. Justament enl'àmbit de l'hospitalitat, un dels que més defineixen les cittàslow, es promouen accions com ara les d'un comitè regu-lador que asseguri que els negocis locals són honestos i noemeten publicitat enganyosa, la presència d'aparcamentsvigilats al costat dels centres urbans o una política per ferdel municipi un lloc acollidor que faciliti l'accés als visitantsen dies de festa o celebracions.

Ben aviat, Palafrugell, Pals i Begur formaran part d'a-questa associació de ciutats del bon viure i en seran lespioneres. Elles obriran el pas a altres ciutats de l'Estat es-panyol, algunes de les quals ja s’han mostrat interessades,que s'hi vulguin sumar, que vulguin entendre la ciutat comla defineix la crida del web de les città slow: «Estem bus-cant ciutats on els homes encara estiguin encuriositspels vells temps; encuriosits per les ciutats riques enteatres, places, cafès, tallers, restaurants i llocs espi-rituals; encuriosits per les ciutats amb paisatges into-cables i artesans encantadors on la gent encara siguicapaç de reconèixer el lent curs de les estacions i onels seus productes genuïns respectin els gustos, la sa-lut i els costums». n Eva Viñals

Slow Food: l'origen

Tot té un inici: en aquest cas, amb el periodista i gastrò-nom Carlo Petrini, que va començar a pensar, cap allà el1986, que la vida fast estava homogeneïtzant els saborsi els gustos del menjar, que estava deixant de banda elplaer i la importància del menjar com a acte social. «Nohi ha cosa més trista que menjar sol. Ajuntar-se percompartir el pa i prendre vi és enriquidor», diu Petrini.I aquest pensament va cristal·litzar a Roma en la iniciativade l’Slow Food, que té com a icona un cargol.

L'elecció d'aquest mol·lusc el va fer Petrini perquè co-neixia un llibre de 1607 escrit per Francesco Angelita deAquila, on explicava que els cargols tenen un missatgede Déu. I el cargol de l'Slow Food es presenta com «unamulet contra l'exasperació i contra aquells que sónmassa impacients per sentir el gust pel menjar imassa cobdiciosos per recordar el que acaben de de-vorar». El periodista italià assegura que si poguéssim fercom el cargol i prendre'ns el nostre temps per contactaramb la natura i amb els altres, segur que la nostra formade vida seria diferent. Amb el temps, l'Slow Food ja noestà tan interessat en l'enfrontament directe amb la sevaantítesi, el fast food, sinó que ha esdevingut una culturaculinària. Ja no busca només recuperar els vells saborsi les receptes de l'àvia, sinó que planteja una propostaeducacional, cultural i econòmica respectuosa amb labiodiversitat i genera activitats perquè no desaparegui elpetit productor. El moviment s'involucra per salvar unaraça o una espècie vegetal en perill d'extinció, preservarun ambient o recuperar una recepta. Actualment, l'SlowFood té més de 83.000 membres arreu del món i oficinesa Itàlia, Alemanya, Suïssa, els Estats Units, França, elJapó i Anglaterra. n E. V.

Palafrugell, Pals i Begur són els tres primers

municipis d’Espanya que entraran a formar

part d’aquesta associació


INDICADORS MUNICIPALS

Indicadors de Gestió de Serveis Municipals (IGSM) és unestudi comparatiu adreçat als municipis de més de deumil habitants, amb un recull d'indicadors que analitzen elrendiment i el cost de la major part de serveis municipalsde prestació obligatòria. El Servei de Programació de l'Àrea de Govern Local de la Diputació de Barcelona, con-juntament amb altres departaments, elabora aquest es-tudi amb la finalitat d'impulsar la millora dels serveis através de la comparació entre municipis (benchmarking).

El quadre resum següent mostra el conjunt de serveis ana-litzats en l'estudi IGSM amb dades de l'exercici 2004 i la sevaimportància quant a despesa corrent per habitant. En podeutrobar més informació a: www.diba.cat/pia/indicadors.asp

El Servei d’Esports i el Servei de Programació han engegatdes de fa dos anys el Cercle de Comparació Intermunicipald’Esports, en el qual participen catorze municipis de la pro-víncia de Barcelona, amb la finalitat de:

lMesurar, comparar i avaluar resultatsl Intercanviar experiències i bones pràctiquesl Impulsar la millora dels serveis

En les taules següents es presenten alguns dels indicadorselaborats per a cinc tipus d’espais esportius, classificats en«Economia», «Eficiència» i «Eficàcia»:

Espais esportius

DDeessppeessaa ccoorrrreenntt ((€)) ppeerr hhaabbiittaanntt

Grups de serveis Servei Mitjana 2004

Policia Local Policia Local 55,78 €

Neteja viària i residus Neteja viària 29,39 €

Gestió de residus 24,07 €

Tractament i eliminació de residus 21,69 €

Biblioteques Biblioteques 9,68 €

Educació Escoles bressol 13,70 €

Escoles de música 12,22 €

Escoles d’adults 4,45 €

Esports Pistes poliesportives 0,89 €

Pavellons poliesportius 5,27 €

Camps poliesportius 3,76 €

Piscines cobertes 11,26 €

Piscines descobertes 1,65 €

Serveis Socials SBSP 10,16 €

SSAD 4,65 €

TIC TIC 11,14 €

TToottaall sseerrvveeiiss aannaalliittzzaattss 221199,,7766 €

Indicadors d’economia

Despesa corrent (€) per ús

Pistes poliesportives 1,45 €

Pavellons poliesportius 2,48 €

Camps poliesportius 1,89 €

Piscines cobertes 2,13 €

Piscines descobertes 2,29 €

% d’autofinançament per taxes i/o preus públics

Pistes poliesportives 17,88 %

Pavellons poliesportius 25,78 %

Camps poliesportius 18,90 %

Piscines cobertes 96,05 %

Piscines descobertes 84,59 %

Indicadors d’eficàcia

% de practicants sobre total d’habitants

Pistes poliesportives 1,12 %

Pavellons poliesportius 2,58 %

Camps poliesportius 1,72 %

Piscines cobertes 9,96 %

Piscines descobertes 3,89 %

Els indicadors d'eeccoonnoommiiaa expressen la relació entre els inputs actuals (costos reals)enfront dels recursos o mitjans previstos (costos previstos). La seva valoració ens per-met preveure la disposició dels recursos (materials i humans) en la quantitat i qualitatdegudes, i als millors preus possibles.

Els indicadors d'eeffiicciièènncciiaa mesuren si la relació entre els resultats obtinguts (outputs) iels recursos (inputs) emprats per a la seva producció és adequada. Diem que la gestió éseficient si amb uns costos fixos determinats s'aconsegueix el màxim valor de l'objectiuestablert (o si s'aconsegueix l'objectiu previst amb el menor cost possible).

L'any 2006, el Servei d’Esports i el Servei de Programació do-blaran el nombre de municipis participants en l'estudi IGSM ambla realització de dos cercles de comparació intermunicipal en quèes reuniran els responsables municipals d’Esports. n Àrea d’Es-ports - Servei d’Esports ([email protected]) n Àrea de GovernLocal - Servei de Programació ([email protected])

Els indicadors d'eeffiiccààcciiaa expressen la relació entre els objectius previstos i les realitza-cions obtingudes. Diem que la gestió és eficaç si s'han assolit els resultats previstos.

Indicadors d’eficiència

Hores d’obertura per setmana

Pistes poliesportives 28,89

Pavellons poliesportius 63,66

Camps poliesportius 45,65

Piscines cobertes 82,84

Piscines descobertes 61,04

Usos anuals per espai esportiu

Pistes poliesportives 21.736

Pavellons poliesportius 38.320

Camps poliesportius 25.535

Piscines cobertes 179.458

Piscines descobertes 23.399


WEBS LLIBRES

www.ajmalgrat.catSetanta-cinc anys d'assistència psi-quiàtrica: De Clínica Mental a CentresAssistencials Dr. Emili Mira i López21 x 21 cm.; 150 pàgines

Aquest llibre commemora el 75è aniversari de lafundació per la Diputació, el 1930, de la ClínicaMental de Santa Coloma de Gramenet. Des d'a-leshores, igual que la societat i les circumstàn-cies polítiques, ha experimentat molts canvis,canvis que n'han afectat tant els aspectes as-sistencials com els arquitectònics. Els CentresAssistencials Dr. Emili Mira i López —nova de-nominació des de fa uns anys— estan concer-tats amb el Servei Català de la Salut i integratsen el sistema sanitari autonòmic.

El llibre recull diferents aportacions per unanova estratègia territorial que prioritza l'equitatsocial, la gestió prudent dels recursos i del pai-satge, la competitivitat equilibrada de les re-gions i una nova forma de gestionar i governarles polítiques territorials que es basa en el dià-leg i la concertació. Nous arguments per a unanova cultura del territori.

Renovació als webs d’ajuntamentsmitjans i petits

Els ajuntaments mitjans i petits ja aposten de-cididament per l'ús d'Internet com a mitjà decomunicació i de servei. Aquest 2006 prometuna eclosió en aquest sentit. Us recomanemque visiteu les noves pàgines web d'Esparre-guera, Malgrat de Mar o Santa Maria de Pa-lautordera. Aquests nous webs incorporen fa-cilitats de navegació per a persones ambdiscapacitats. Són veritables portals d'infor-mació ciutadana i administrativa, amb serveisde notícies, agenda, tràmits, plànols, informa-ció urbanística, tauler d'anuncis oficials, catà-leg de serveis municipals, subscripció a infor-mació administrativa i molts altres serveis.

Una nueva cultura del territorioTerritorio y Gobierno: Visiones17 x 24 cm.; 752 pàgines.

ESCAPA’T RRuuttaa mmiinneerraa ppeerr ll''AAlltt BBeerrgguueeddààUna sortida per descobrir què va representar la mineria per a Catalunya i com va influir en

l'economia i la indústria. Podreu accedir a una mina, pujar en un tren d'alta muntanya iveure centenars de petjades de dinosaures, entre altres activitats. La ruta comença a la

Pobla de Lillet i passa per diferents municipis de la zona de l’Alt Berguedà.

www.turismetotal.org/hometotal.asp934 022 970 / [email protected]

www.esparreguera.cat

www.smpalautordera.net

Revista de la Diputació de Barcelona · nombre de practicants, quins esports practiquen,...

Documents

Transcript of Revista de la Diputació de Barcelona · nombre de practicants, quins esports practiquen,...