REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

número 35 maig-juny-juliol-agost 2007

Banda Jove i Cor de Xiquets de l’Escola de Música8é Festival de Bandes Joves

Pati de la Casa de Cultura de Xàtiva9 de juny de 2007

REVISTA DE LA

societat musical

2

SUMARI

Àngel Martínez, nou director .................... 2Activitats .................................................... 3Notícies ...................................................... 4Festes, paelles, sopars i combois ............. 6Perquè s’ho mereix .................................. 8Fitxer 1997.................................................. 9Faristol ...................................................... 11Richard Scott Cohen ................................. 13Discografia ................................................ 15Consultori .................................................. 16Cine de música ......................................... 17El Fosquibrut Desafinat ............................. 18

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.comCOORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, NelsonSeguí, Ferran Barberà, Nico Bay, Richard ScottCohen, Àngel Martínez .FOTOS I IL·LUSTRACIONS: Salvador Colomer, ArxiuSocietat Musical, Javi Boïls, Ferran Barberà, OlgaPeirotén, Ana García, Tomy Colomina, Judith Oliver.Imprimeix: set i set indústria gràfica. 96 297 02 01 La Pobla Llarga.

600 exemplars

ANGEL MARTÍNEZ, NOU DIRECTOR DE LA BANDA

Com tots deuen saber a hores d’ara, el passat setembrees va decidir que durant el curs 2006-2007 la nostra bandatindria dos directors invitats. Després de la fase en queens ha dirigit Juan Carlos Civera, ara li toca el torn a ÀngelMartínez, que en principi es farà càrrec dels dos tradicionalsconcerts d’agost: el del Crist i el de Sant Roc. A continuaciótenim una breu ressenya biogràfics del nou director.

ANGEL MARTÍNEZ ESCUTIA

Nascut a Rafelbunyol (València), començà els seusestudis musicals en la banda del seu poble, de la mà deRamón Fenollosa, acabant els estudis superiors en lesespecialitats de Clarinet, Harmonia i contrapunt i Fuga, alConservatori Superior de Música Joaquin Rodrigo deValència. Ha estudiat direcció amb professors comGerman Paulov, Nicolai Pannin, Pablo Sánchez Torrella,Bernardo Adam Ferrero, Juan José Olives, y Luis SanjaimeMeseguer.

Com a guanyador del Primer Premi del I Concurs deDirecció d’Orquestra Mestre José Ferriz va dirigirl’orquestra Perpetuum Mobile de Riazan (Rússia).

Ha dirigit les bandes de música de l’Agrupació MusicalSenienca de la Sénia (Tarragona), de l’Associació SantaCecília d’Almenara i de la Unió Artística Musical deMontroi. En l’actualitat dirigeix la seua banda, la SocietatMusical La Primitiva de Rafelbunyol amb la que acabad’aconseguir un segon premi en la segona secció delCertamen de Bandes de Música de València.

Ha col·laborat amb el grup de teatre «Els Comediants»,amb els que realitzà tres espectacles per tot arreu deCatalunya, i en l’espectacle «La Rierada Musical» delcompositor de Vinaròs Carles Santos. És director i creadorde la companyia de teatre i música Gresola, per a la difusiódel món musical, amb espectacles propis com «El mónde la Banda», «Moz – Art», «Casa de Música», «LesUtilitats de la Música» i «Arts Òpera».

Ha publicat «El Món de la Banda de Música», tres unitatsdidàctiques adreçades a alumnes d’Educació Primària.

REVISTA DE LA

societat musical

3

MARÇ - JUNY 2007

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

* CONCERT D’HIVERN. Diumenge 11 de març,Auditori 12 h.El que altres anys s’anomenava Concert de Primavera,enguany s’ha sigut anomenat Concert d’Hivern. Unaprimera part amb tres sarsueles, i la segona amb dosobres «d’aventures».

* CONCERT DE L’ORQUESTRA A SÒRIA.Divendres 28 d’abril, Conservatori Professional20.30 h.S’interpretà una llarga composició de Respighi que encarano hem escoltat al nostre poble, i després quatre mésamb solistes.

* FESTIVAL DE BANDES JOVES. Xàtiva, dissabte9 de juny, Pati de la Casa de Cultura 21 h.Participaren les bandes joves del Cercle Catòlic de Torrenti de la Vella de Xàtiva, l’amfitriona. L’actuació va ser ungran èxit. (foto portada Salva Colomer).

* CONCERT DE CORPUS. Diumenge 10 de juny,Plaça Major 20.45 h.Un molt bon concert amb una plantilla no massa ampla.En el programa, dos obres clàssiques d’este concert, Unanit d’albaes i Es xopà... hasta la Moma, i enmig, altra maiinterpretada per la nostra banda, Mare Nostrum.

* II TROBADA D’ESCOLES DE MÚSICA DE LARIBERA ALTA. L’Alcúdia, diumenge 17 de juny,Centre Cultural Enric Valor.Participaren la majoria de bandes de la Ribera Alta. La nostraBanda Jove estava inscrita en dos modalitats: Banda i grupsde cambra. Per qüestions organitzatives d’última hora no vapoder actuar la Banda Jove i la nostra representació va quedarlimitada a dos grups instrumentals, un quartet format pertres trombons i tuba (Jose Victor Hernandis, Rubén Garrigues,Josep Ribes i Vicent García) i un trio de clarinets (AdrianMartín, Cristina Asensi i Ferran Barberà). Els trombonsinterpretaren, Tombumba i Oh! Them golden slippers, i elsclarinets una adaptació de la suite del Trencanous. Els dosgrupets quedaren molt contents amb la seua actuació i desd’ací els felicitem. (text i fotos Ferran Barberà)

* AUDICIONS DE L‘ESCOLA DE MÚSICA. Dilluns18 de juny, Auditori 19.30 h.Actuaren els alumnes d’oboè, fagot, violoncel, piano,trompa, saxo i percussió.

* AUDICIONS DE L‘ESCOLA DE MÚSICA.Dimarts 19 de juny, Auditori 19.30 h.Mostraren el seu treball els alumnes d’iniciació musical,clarinet, violí, viola, trompeta, guitarra i conjunt coral.

* AUDICIONS DE L‘ESCOLA DE MÚSICA.Dimecres 20 de juny, Auditori 19.30 h.Per finalizar les audicions dels alumnes de l’escola,actuaren els alumnes de violí de l’aula Suzuki, trombó,tuba, bombardí, trompeta, flauta i Banda Jove.

REVISTA DE LA

societat musical

4

NOTÍCIESSAMUEL PÉREZ APROVA LES OPOSICIONSPER A PROFESSOR DE CONSERVATORI.Quan estàvem acabant de preparar la revista ens ha arribatla notícia de que el nostre company Samuel Pérez haaprovat les oposicions a Conservatori com a professor declarinet. Enhorabona!!

DEU ANYS DE REVISTA . Enguany celebrem elsdeu anys consecutius de revista. En novembre de l’any1997 va eixir la número 2 i a partir d’eixe moment, no hadeixat de publicar-se. Per tal motiu hem decidit convertirtotes les revistes a format pdf i tindre-les a la vostradisposició. Tots aquells que estan subscrits alguadamusical ja han rebut les revistes que van des dela 20 a la 35. Recordeu: guadamusical@hotmail.com, elcorreu setmanal dels músics de Guadassuar.

PREMI PER A ALTEA. A la final del 4t Concurs deJoves Intèrprets Villa de Castellnovo (Castelló) celebradael passat dissabte 23 de març, la nostra companya AlteaMartínez Navarro (flauta) ha aconseguit un molt meritorisegon premi. Enhorabona i a continuar treballant!

PREMI. El passat 12 d’abril, Salomé Osca, filla delnostre company Xuso Osca, trompa de la Banda Municipalde Madrid i de la nostra Banda, ha guanyat el IV Concursde Joves Interprets (Primer nivell, fins 10 anys), celebratal Conservatori Municipal de Música «Manuel de Falla»d’Alcorcón. (Mirar foto pàgina 14, revista 34).

RECONEIXEMENT A L’AULA SUZUKI. L’Escolade Música Utem (Centre Suzuki – Willems – Dalcroze),innovador projecte educatiu del que Nico té el plaer deformar part com a coordinador de l’aula Suzuki, ha sigutnominada per l’IMPIVA (Institut de la Mitjana i PetitaIndustria Valenciana) per al Premi «Millor projecteEmpresarial realitzat per jovens emprenedors». El projectepresentat per Nico i les seues col·legues ha hagut decompetir amb altres projectes molt forts, però alfinal sols tres han sigut els projectes finalistes. Elspremis es lliuraren al Palau de Congressos deValència durant l’acte protocol·lari i el sopar de galaque per a tal efecte es realitzà el passat 5 de març.Des de Utem Escola de Música i la seua filial AulaSuzuki de la Ribera volen donar les gràcies a totesles mares i pares Suzuki així com a la restad’entitats i companys que des del primer diaconfiaren en aquest innovador projecte educatiu.

CERTAMENS. La Banda de Piles, dirigida pelnostre company Samuel Pérez ha participat en elCertamen Provincial de Bandes de Música deValència i en la tercera secció del CertamenInternacional de València. En ambdós casos haaconseguit uns meritoris tercers premis.

LA DISPERSIONE ha estat present últimament endestacats cicles. La passada Setmana Santa interpretàa Sagunt in Excelsis el Stabat Mater de Pergolesi ambdos solistes destacats, la soprano Erika Escribà i elcontratenor David Sagastume. Al mes de maig va estarpresent en la jornada de cloenda del festival Música Antigaal Palau de l’Abat, a la Valldigna. I a juliol, a les serenatesal claustre de la Universitat de València amb la CoralCatedralícia. Al Festival de Música Antiga de Gijón faràun programa amb concerts de Brandenburg, i uns diesmés tard representaran una òpera del primer barroc alteatre Jovellanos.

MÉS DE MÚSICA ANTIGA. Al festival esmentat dela Valldigna, i el mateix dia de La Dispersione, poguéremvore a Javi Boïls amb el corneto, amb els Sacqueboutiersde Tolouse-Ministriles de Marsias. Este estiu farà tambél’Orfeo de Monteverdi amb la Capella de Ministrers alfestival de Peníscola i amb altre grup alemany a eixe país,dirigit per Gabriel Garrido.

VISITA AL MUSICAL. El passat dimecres 14 de marçi Organitzat per Ino Signes i Salva Colomer, pares d’Irenei Salva, alumnes d’eixes classes, visiren el Musical elsxiquets i xiquetes de les aules de 4 anys del CP Balmesacompanyats de les seues mestres. Participaren en lesdiferents miniaudicions que es prepararen per a ells el tioAntonio (tuba), Diego (trombó), Moisés, Javi i Ximo(trompetes), Ino i Sam (clarinets), Julio (saxo), Xaueta(percussió), Colo (clarinet baix i càmera fotogràfica) i JuanCarlos Civera (director i pianista). L’acte va resultar moltdivertit per als xiquets i xiquetes que s’ho passaren d’allòmés bé. Al final Irene i Salva repartiren a tots els seuscompanys i companyes una carpeta amb diversosmaterials de l’Escola i de la Societat Musical.

ALTRES CONCERTS. Coral Llorenç Ruizdivendres 29 de juny, Auditori Municipal.

REVISTA DE LA

societat musical

5

L’ORQUESTRA A SÒRIADesprés de superades diverses dificultats per reunir

bona part de la plantilla de l’orquestra (quanta feina té totel món!), es va poder fer el concert a la ciutat de Sòria,això sí, amb la col·laboració d’uns pocs amics, alumnesi familiars. Recordem que al conservatori d’eixa ciutatcastellana treballen com a professors tres músics deGuadassuar Paco Gimeno, bombardí, Marta Asensi,violoncel i Deli Torres, violí.

L’esquema del viatge no va variar molt del que éshabitual. Viatge pel matí, arribada després de dinar, provaal lloc del concert, i actuació. Per la nit, també el guióhabitual d’afanyar-se a passar-ho bé icelebrar el concert.Al matí següent,visita turística pelcentre de la ciutat, itornada a casadesprés de dinaramb una dormidageneral que va fer elviatge d’allò méscurt. Gran èxit teninten compte que lagent posa el mateixinterès per a assajari tocar bé que per apassar-ho bédesprés.

V CURS DE MÚSICA ANTIGAagost 2007

CONSORT DEL RENAIXEMENT, 12, 13 i 14 d’agostprofessor: Francisco Rubio

CONSORT DE FLAUTES, 12, 13 i 14 d’agostprofessor: David Antich

DANSA DEL RENAIXEMENT, 13 i 14 d’agostprofessora: Eva Narejos

TALLER DE BAIX CONTINU, 27 d’agostprofessor: Ignasi Jordà

CONFERÈNCIA, 27 d’agostprofessor: J. Javier Goldáraz

CANT RENAIXENTISTA I BARROC, 28 i 29 d’agostprofessor: José Hernández-Pastor

MÚSICA DE CAMBRA i ORQUESTRA BARROCA,28, 29, 30 i 31 d’agost, professors: Olivia Centurioni iLeonardo Luckert

INFORMACIÓ COMPLETA: DEMANEU-LI UN LLIBRETAL TIO FERNANDO O A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL

Fou l’actuació número 16 de la nostra orquestra forade la Comunitat Valenciana des de la seua creació, quees diu molt prompte. Clar és que cada època porta unfuncionament diferent i cada vegada s’han de superar unesdificultats diferents. El cas és que es viatja, es passeja elnom de la Societat Musical i del poble, i a més, diversosmúsics «triomfen» com a solistes. En este cas concret,al programa hi havien 4 obres amb solista, i triomfarenSalva i Fernando Oriola, Altea Martínez, Sam Pérez i MarioBou, i Luis Osca (percussió) i l’amic Miguel.

REVISTA DE LA

societat musical

6

Festes, paelles, sopars i combois

CONCERT I FIDEUAEl passat 11 de març, després del concert d’hivernque s’oferí a l’Auditori, Els membres de la juntadirectiva de la nostra Societat prepararen unamagnífica fideuà per a tots els músics iacompanyants que volgueren assistir. Gràcies aque va fer un magnífic dia, a pesar d’estar en hivern,el dinar es va fer a l’aire lliure i va resultar d’allòmés animat.

(Fotos Salvador Colomer)

SOPAR DE PASQUATal com s’aprecia en la foto de la pàgina 8, un grupde músics es reuniren a sopar el passat 12 d’abrilen acabar l’assaig, que de manera extraordinària,per ser vacances de Pasqua, es celebrà devesprada. Després continuaren la festa a l’MV, comés tradició en les celebracions de músics.

(Foto Ferran Barberà)

PAELLA DE LA BANDA JOVEEl dia 13 d’abril la Banda Jove va celebrar una paellaamb motiu dels assajos previs al festival de Xàtivaon participaren. El dia va començar amb un parcialde percussió, va seguir amb un assaig general i vaacabar amb la gran paella. Victor Estarelles,convidat per a l’ocassió, Ferran Barberà i MarioBou foren els paellers.Les paelles de la Banda Jove solen tindre unlliurament de premis amb motiu del torneig defutbet. En aquesta ocasió i sense que servisca deprecedent al no haver partit, es va organitzar unaentrega espontània amb «premis-servilleta». Ensconsta que Naty és la que millor s’ho va passar.La Junta de la Banda Jove vol agrair la paciènciade Paco Gimeno Torres per l’esforç realitzat alsassajos i per el compromís tan gran que estàadquirint amb la Banda Jove. També a Mario Bouagrair-li l’ànim i les ganes amb les que va afrontarel període en que ens va dirigir. Gràcies a tots dos.I per últim, com no, agrair a la Junta de la SocietatMusical l’esforç i el suport donat a la Junta de laBanda Jove.

REVISTA DE LA

societat musical

7

I ja per a finalitzar recordar als alumnes del’Escola que van a ingressar a la Banda Jove ials que ja estan a la mateixa Banda Jove queamb ganes i un poquet d’esforç farem unaBanda Jove que es recordarà sempre.Ànim i a treballar!!!

(Text i foto, en pàgina següent, Ferran Barberà)

SOPAR DE VIOLONCELSEl passat 22 de maig, per seguir la costum dereunir-se a fer festa agrupats per instruments,es va celebrar un sopar de violoncels, on encaraque no estaven totes les que eren, si que vaassistir Gustavo, l’únic violoncel «entre todaslas mujeres» tal com deia el premi que liatorgarem en el sopar de Santa Cecília 2006.A veure si repeteixen la festa i arriba a ser unatradició, però en dies que no hi haja assaig dela Banda.

(Foto Ana Garcia, que no ix a la foto per queestava darrere la càmera))

PAELLA DE CLARINETSCatorze clarinetistes es reuniren el dia 07-07-07 per a celebrar la reunió semestral del’AdCdG (Associació de Clarinets deGuadassuar). Tal com ja és tradició en lesreunions d’estiu la sessió de treball va ser alvoltant d’una paella. Després d’intentar menjar-se l’arròs i reivindicar la salvació de la casetade Zaida, tal com s’estableix als estatuts lapresidenta va portar un pastís de xocolate itingueren cacau amb corfa.Desprès de dinar es refrescaren triplement,amb cubates, poals i piscina.També es va decidir que la pròxima reunió seràel 22 de desembre, per a sopar, en un llocencara per determinar. Si la caseta seguix enpeu, podríem repetir lloc. Salvem la caseta!(A la foto de Ferran Barberà falten ell, que estavafent-la i els paelleros Ino i Víctor)

Per cert, segons les nostres notícies, solamentun músic s’atreví a anar al musical el dia 7 ales 7 a l’esmorzar convocat amb motiu del 07-07-07, 07:07:07. Va esmorzar a soles.

Esperem que si aquest estiu es produeixenmés paelles, sopars, trobades, encontres,saraos... ens ho comuniqueu i envieu algunafoto i text per a la propera revista.

REVISTA DE LA

societat musical

8

Perquè s’ho mereixFa uns dies arribà un correu al Guadamusical amb l’escrit que es reprodueix a continuació. L’autor, preocupat per lasituació de la nostra Banda volia donar a conéixer el seu punt de vista sobre el tema però de manera anònima. Com queel text no és en absolut ofensiu, sinó més be tot el contrari, hem respectat el seu desig. El text que podeu llegir acontinuació és l’original amb alguns retocs d’estil per part del equip de redacció de la revista.

Perquè s’ho mereixNo em crec la persona més capacitada per a parlar de laBanda, però crec que ho he de fer perquè pareix que lasituació és difícil. Amb aquest escrit tan sols vull fer-vosreflexionar, no vull salvar el món, sols vull que penseu perel bé d’ella.

L’assistència als assajos demostra el mal moment quevivim. Tots, entre ells jo, hem faltat a algun assaig, peròaçò no és normal. Hem estat huit mesos de prova ambJuan Carlos Civera i l’assistència als assajos ha anatbaixant gradualment fins a ser d’onze persones a algunassaig. Quan ha vingut Àngel Martínez per als dos mesosen que ens dirigirà, ja s’ha recuperat l’assistència. Suposeque per les dates que són.

Jo crec que la vida és molt efímera i per això hi ha quedisfrutar-la. La banda ha de ser una forma més de disfrutar-la al màxim. Els moments tan agradables que passemals dinars, als sopars, als esmorzars... i a més als viatgesque últimament hem fet. Que més podem demanar a unaagrupació que sols ensdemana dues vegades ala setmana, o una si noet correspon assaigparcial, pera anar a«visitar-la».

Fa poc de temps ensenviaren una carta per aintentar superar el malmoment de la Banda,però pareix ser que totsels intents per ajudar al’agrupació que ens hadonat tantes coses, noestan servint de molt.Així, amb una bandairrecognoscible, hemcomençat a assajar per

als dos concerts de les festes de Guadassuar.Precisament els dos concerts on més públic tenim i on elnostre poble més es fixa en nosaltres.

Sols desitge que deixem el llistó ben alt. I perquè? Perquècom diu l’encapçalament de l’escrit: s’ho mereix, perquè,a qui no li ha donat la banda alguna de les següents coses:un millor amic, una parella, un amor fugaç, un amorplatònic, una quadrilla d’amics, una bona estona a l’MV,un dia del Crist, la festa de Santa Cecília, un «ací et pille,ací et mate», un divendres de danses, i moltes cosesmés per les que li deguem eixes dues visites setmanals.

Així que, fem-ho per ella, que s’ho mereix!

Sopar de músics després de l’assaig del12 d’abril de 2007. Foto Ferran Barberà

REVISTA DE LA societat musical

··· FITXER 1997··· En dia del Crist de l’any 1997 entraren en la banda 19 xiquets i xiquetes. Foren els següents: Fina Colomer Martí, Antonio Gimeno Alabau, Inma Gimeno Palop (flautes), Joaquín Cortina Barberá, Manolo Osca Barrios, Jorge Esteve Andreu (bombardins), Jordán Calatayud Esteve, Fernando Boïls Olivares, Cristian Favorito Gigante (saxos), Vicenta Rubio Galán, Elena Camarasa Baixauli , Silvia Estarlich (clarinets), Salvador Ribes Mut, Cristian Ribes Chisvert (percussió), Judith Oliver Mesrguer, Ana Garcia Asensi (violoncels), Jordi Roig Sasot, David Gimeno Ribes (trompes) i Maria Jesús Alonso Gimeno (oboé). Ens han comentat que els que queden en actiu estan preparant una bona celebració. Amb la foto que reproduïm al costat, protagonitzaren la portada de la revista número 2, la primera d’esta sèrie continuada que portem des de l’any 1997. COMENTARIS CURIOSOS RESPECTE ALS CONCERTS. A més de ser l’any de la inauguració de l’Auditori (vore RSMG anterior), al festival d’Alberic s’havia assistit ja 11 anys abans (21-6-86) fent-se el mateix passacarrer i tocant al mateix lloc. El 9 de març dinàrem arròs al forn a la Sala Rex junt la banda de Muro. El concert de diumenge 14 de juliol es va suspendre, després d’estar preparat, per l’assassinat

de M. A. Blanco el dia anterior. Al concert de Sant Roc s’interpretà 1812 amb carcasses i volteig de campanes per primera vegada. Com a gran novetat, al concert del Crist i de Sant Roc, la banda es va col·locar davant el Banesto, com ara, i no davant la porta de l’Ajuntament com es venia fent. Per segon any consecutiu s’actuava a Moralzarzal. I encara no hem oblidat el concert de Càrcer (que costà de fer), i que era amb la promesa de gravar un CD per a la Diputació que encara estem esperant.

19 de gener / Auditori, 12 h. / Inauguració de l’Auditori

(ORQUESTRA DE CAMBRA)

(BANDA JOVE) Suspiros de España Till Eulenspiegel

Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 9 de març / Auditori, 12.30 h. (UNIÓ MUSICAL de MURO) Torre del oro (pd)

Exégesis L’any del drac

Guadasuarense Diumenge 1 de juny / Plaça Major, 23 h. / Concert de Corpus

Juan Reus Es xopà hasta la Moma

El Bateo

Rosamunda (ob.) Belkis

Guadasuarense

9

REVISTA DE LA societat musical

Divendres 27 de juny / Plaça de la Constitució (Alberic), 22.30 h. /

XXXI Festival de Bandes Iridiscències simfòniques

Till Eulenspiegel (SOCIETAT PROTECTORA

MUSICAL d’ ANTELLA) (UNIÓ MUSICAL d’ALBERIC)

Dimarts 5 d’agost / Plaça Major, 24 h. / Festival de Bandes (UNIÓ MUSICAL d’ALBERIC) La Torre del oro

Belkis Carmen (suite)

Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Dissabte 16 d’agost / Plaça Major / Concert de Sant Roc Sant Roc 97

La boda de Luis Alonso 1812

Sant Roc 97 La zarzuela

Gallito Churumbelerías

Guillermo Tell (final) Islas Canarias

Fiesta de las trompetas Ximo

El Kabila Guadasuarense bis: Campanera

Dissabte 13 de setembre / Auditori La Fila (Amposta, Tarragona), 22.30 h. Candide (ob.)

El Príncep Igor Belkis

Carmen (suite) Till Eulenspiegel

bis: La Santa Espina Guadasuarense

Diumenge 28 de setembre / Plaza de la Constitución (Moralzarzal, Madrid), 12 h. El tío Caniyitas

El Bateo Carmen (ob.) Sant Roc 97

La boda de Luís Alonso La kermés de las vistillas

La zarzuela bis: Carmen (final)

Valencia Dimecres 8 d’octubre / Auditori, 21 h. / Concert del 9 d’octubre

Juan Reus La canción del olvido

Oregon El tío Caniyitas El Príncep Igor

Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Dissabte 18 d’octubre / Jardí (?) (Càrcer), 22.30 h. Candide (ob.)

La boda de Luis Alonso El Príncep Igor

Carmen (selecció) 1812

Cárcer en fiestas Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 30 de novembre / Auditori / Concert Santa Cecília Antonio Galbis Doménech Concert per a saxo (Binge)

Divertimento (Bernstein)

A Festive Overture Suite de Jazz nº 2

bis: Guadasuarense

10

REVISTA DE LA

societat musical

11

FaristolLa llegenda de la Malintxe,La llegenda de la Malintxe,La llegenda de la Malintxe,La llegenda de la Malintxe,La llegenda de la Malintxe,de Salvador Sebastiàde Salvador Sebastiàde Salvador Sebastiàde Salvador Sebastiàde Salvador SebastiàSalvador Sebastià (Borriana 1972) realitzà la seua formacióacadèmica al Conservatori Superior de València obtenintset titulacions superiors, amb tres Mencions d’Honor iPremi Extraordinari fi de carrera en Composició. Estudiàdirecció amb Manuel Galduf i Eduardo Cifre, composicióamb Ramón Ramos y Ferran Ferrer i Harmonia i Melodiaacompanyada amb Luis Blanes. Com a director realitzala seua formació amb José Collado i Johannes Schaefli,rebent nombrosos premis de direcció i dirigint com adirector invitat diverses orquestres espanyoles, europeesi mexicanes.Com a director titular de banda s’inicià, als 15 anys ambla Banda Societat Filharmònica Borrianense. Ha sigutcofundador en 2001 de la Banda Simfònica de la FSMV.Desde el 2001, es titular de la de la S.M.I. «Santa Cecília»de Cullera amb la que ha obtingut en 2002 i 2004 el 1rpremi i Menció Especial en el Certamen Internacional deBandes de València en la Secció d’Honor. Des de 2005és director de l’Orquestra Simfònica i Banda Simfònicadel Conservatori Superior de Castelló.

LA LLEGENDA DE LA MALINTXEI. La ruta d’Hernán CortésLa història arranca en febrer de 1519 amb eldesembarcament d’Hernán Cortés en la península deIucatà comandant una expedició del governador de CubaDiego de Velázquez. A la seua arribada, trenca els lligamsamb ell i assumeix el comandament de l’expedició,cremant els vaixells com a símbol de que no hi ha marxaenrere. En la seua marxa cap a l’interior de la penínsularecull a Fra Jeroni d’Aguilar, nàufrag espanyol que haviaaprés la llengua maia.La conquesta espanyola comença per Centla on s’entaulala primera batalla que guanyà Cortés en la seua expedició.Després de la victòria es obsequiat pels cacics de Tabascamb un grup d’esclaves entre les que es trobava Malintzin(Malintxe). Esta li serviria d’intèrpret, traduint del nahuatl

(idioma asteca) al maia i Aguilar, ho traduïa al castellà,davant els ambaixadors de Moctezuma en el seu camícap a la capital asteca.

II. La llegenda de la MalintxeConta la llegenda que la Malintxe demanà permís a Cortésper a banyar-se en la llacuna d’Acuitplilco, a prop deTlaxcala. Sense adonar-se’n que la estaven mirant els deXilotxla, poble proper a la llacuna, es cabussà nua enl’aigua. Entusiasmats amb la seua bellesa i confonent-laamb una fada, li demanaren que desencantara el volcàMatlalcuailal. Ella sorpresa i creient-se perduda exclamà«Malintxe, Malintxe», es vestí ràpidament i tornà de pressafent sonar els collarets. Des d’aleshores li ha quedat elnom al volcà.

III. Cançó d’amorHernán Cortés i la Malintxe s’enamoren ràpidament i fruitd’eixe amor naix Martín Cortés, considerat el primermestis.

Hernán Cortés, la Malintxe iMoctezuma en un dibuix de l’epoca.

REVISTA DE LA

societat musical

12

IV. La conquesta de Mèxic-TecnotxtitlanAvançant cap a l’interior foren ben rebuts en Cempoala,on el gran cacic els dona notícies de l’existència de l’imperiasteca i les seues riquesses. La Malintxe informa a Cortésde la relació tributària i d’opressió dels asteques respecteals pobles de la vall de Mèxic. Marxen terra endins derrotantl’enclavament independent de Tlaxcala, que passa a seraliat seu junt a altres pobles enemics dels asteques.Moctezuma i els seus consellers van creure que Cortésera el deu tolteca Quetzalcoatl, que segons la llegenda,havia de tornar en 1519. De pell blanca i amb barba, haviafugit cap a l’est marcant els arbres amb una creu. El fetque Cortés i els seus soldats vingueren de l’est (el mar),tingueren la pell blanca, barba, una creu al pit i un vestitde ferro (l’armadura), va fer que els asteques al principiels temeren.Al arribar a la ciutat de Tecnotxtitlan queden meravellatsde la seua magnífica bellesa. Finalment, en novembre de1519, Moctezuma els rep amb les seues millors gales iacompanyat dels més alts dignataris en la capital asteca.

Banja Luka,Banja Luka,Banja Luka,Banja Luka,Banja Luka,de Jan de Haande Jan de Haande Jan de Haande Jan de Haande Jan de HaanJAN DE HAANJan de Haan va nàixer el 1951 a Holanda. El seu pare,trombonista, li infon la seua passió per la música. Moltjove s’interessa per la direcció d’orquestra, estudiantdidàctica de la música i del trombó, obtenint en 1976 eldiploma de director d’orquestra al Conservatori d’Utrecht.Ha dirigit com a director convidat nombroses orquestresprofessionals i amateurs de tot el món i ha treballat coma compositor, arranjador, productor i creador de programesper a la Ràdiotelevisió Holandesa.

BANJA LUKAÉs una obra descriptiva que il·lustra els esdevenimentstràgics de la guerra civil que esgarrà l’antiga Iugoslàvia.És una obra estructurada en vuit quadres que s’encadenensense interrupció i que relata cadascun un fet, una situacióo un esdeveniment de la guerra : la violència del conflicte,la tragèdia, l’oració, l’esperança, l’acció dels dirigents, laintervenció de les forces armades, la confrontació i el destí.S’inicia amb una introducció molt agressiva que testimoniala violència del conflicte. Els saxos descriuen amb unamelodia planyívola la tragèdia que viu la població de Bòsnia-Hercegovina. A la queixa succeeix el recolliment, el trombói la trompeta interpreten la pregària del poble ferit. Desprésd’una curta crida recordant el conflicte, una melodia fluidai lleugera deixa sentir un vent d’esperança i de pau peròels dirigents de les repúbliques bel·ligerants decidiran unaaltra cosa (diàleg entre el saxo i la flauta) i tota esperançade pau és aniquilada. Els exèrcits progressen en la seuadestrucció organitzada que deixa darrere la desolació i la

mort. La població sofreix i el malson sembla no trobar fiL’obra acaba amb uns motius musicals que volen reflectirels anhels de pau dels pobles..

Banja Luka és la capital administrativa de la RepúblicaSèrbia de Bòsnia-Hercegovina i la segona ciutat del país.Aproximadament compta amb 150.000 habitants. Els seusnombrosos llocs històrics testimonien la riquesa del seupassat. La seva importància estratègica la va fer una ciutatmolt ambicionada, conquerida pels Romans, els turcs iels austríacs, i important ciutat comercial. En la guerrade Bòsnia va ser motiu d’atenció per les greus matancesi batalles que es produïren en la ciutat.

THOMAS DOSSNaix en 1966 en Linz (Àustria) fill de dos músicsprofessionals. A l’edat de set anys els seus pares li donarenles seves primeres lliçons de música. I de trombó. Alsonze anys ja va escriure les seues primeres composicions.Va estudiar trombó, composició i direcció al Conservatoride Linz. Posteriorment continua els seus estudis a laUniversitat de Música de Viena, el Mozarteum deSalzburg, i el Conservatori de Maastricht (Holanda). A mésha treballat en els estudis de MGM i a la Universitat DickGroove de Los Angeles.El 1988 debutà com a director amb l’Orquestra de Cambrade Frankfurt al Konzerthaus de Viena i en 1991 va sernomenat director principal de l’orquestra nacional deQuedlinburg.En l’actualitat, a més de la seua activitat com a compositor,ensenya direcció d’orquestra al Conservatori de Viena idirecció de banda en Linz, a més de continuar la seuacarrera com a conferenciant i director d’èxit internacional.Ha obtingut nombrosos premis internacionals decomposició i té editats diversos CDs amb la seua música.

ALPINA SAGAEsta obra escrita originalment per a banda de concertestà inspirada en els paisatges i melodies de lesmuntanyes dels Alps,Els sons encantadors d’una fanfàrria arriben a lesmuntanyes des de la vall. Un caminant fa una parada enel camí per contemplar la bellesa de la muntanya. Peròesta soledat demana també prudència: admirant aquestesplendor, molts caminants s’han perdut per la muntanyaal no trobar el camí de retorn.En una nit clara pareix que pugues tocar les estrellesamb la mà. Solament el vent i les remors de la naturatrenquen el silenci.El nou dia que comença dona al caminant el coratge i laforça per tornar a la vall.

Alpina Saga,Alpina Saga,Alpina Saga,Alpina Saga,Alpina Saga,de Thomas Dossde Thomas Dossde Thomas Dossde Thomas Dossde Thomas Doss

REVISTA DE LA

societat musical

13

Richard Scott Cohen

From:»Salvador Colomer»01/24/07 06:45 AMTo: Richard Scott CohenSubject: azcarraga

Sóc músic d’una banda de música de Guadassuar, unpoble de València. Des de fa uns anys interpretemhabitualment el seu pasdoble Azcàrraga. M’agradariasaber les raons que portaren a un compositor americà acompondre un pasdoble faller.

From: Richard Scott CohenTo: «Salvador Colomer»Subject: Re: Salvador Colomer/AzcarragaDate: Sun, 4 Feb 2007 13:12:51 -0500

Hola Salvador,Em plau molt rebre el teu missatge.A continuació te contaré un poquet de la meua història.Soc de Xicago, i l’any 1980 estava estudiant a l’Universitatde Illinois. Em fitxaren per a un programa d’estudis a la

Azcàrraga, és el nom d’un pasdoble que des de fa unsanys interpreta la nostra banda als passacarrers. Un diaem va picar la curiositat per saber com un pasdoble fallerhavia estat escrit per un compositor amb un nom tan pocvalencià: Richard Scott Cohen. Navegant per internet vaigposar al Google el seu nom i el del pasdoble i vaig trobardiverses referències a l’autor. Era un professor d’unauniversitat d’Estats Units.

Entre les diverses referències apareixia el seu correuelectrònic i per a satisfer la meua curiositat vaig pensarque la millor manera era preguntar-li-ho a ell. El meu anglésno és massa bo, aixina que li vaig enviar el text en valenciài en castellà. Per a la meua sorpresa, al cap d’unessetmanes vaig rebre la seua contestació i a més envalencià. Mantinguérem una breu correspondènciaelectrònica durant uns mesos i em va anunciar que visitariaValència a principis de juny. La seua biografia, unaressenya del pasdoble i un extracte de la correspondènciaque mantinguérem la podeu llegir en aquestes pàgines.

El passat 7 de juny, aprofitant que estava en Valènciaimpartint un master, Samuel Pérez, Rafa Polanco, JuanCarlos Civera, Hilari García (director assistent de la JOGVdurant l’any 2007) i Salva Colomer tinguérem el plaer conéixer-lo personalment, dinar amb ell i mantindre una molt agradableconversa, en la que ens va parlar sempre en valencià, delmón de les bandes de música valencianes i americanes, dela figura del director de banda i de molts altres temesmusicals.

Univeristat de Barcelona on vaig passar el curs 80-81,vivint en casa de una família catalana. Vaig estudiar elcatalà una miqueta, i vaig cantar amb la Coral Sant Jordi,baix la direcció de l’Oriol Martorell. Després, vaig tornar acasa per acabar els estudis de formació musical.Al tornar, vaig descobrir que hi havia un programa d’estudisde català al la Universitat d’Illinois, on hi havia en club decatalanoparlants, que es deia La Taula Catalana. Em vaigjuntar a aquest grup, em va fer soci de la NACS, i vaig ferun curs del català,amb una americana!L’any 1984 vaig començar la meua carrera com a directorde cors, d’orquestra, i sobre tot de bandes. L’any 1987-88vaig fer un master a la Northwestern University, al costatde Xicago, amb el director John Paynter, qui era un delsdirectors de banda més importants als EUA del segle XX.També va ser el President del congrés bandístic més grandel món — el Midwest de Chicago — durant uns 35 anys.L’any 1991 vaig fer el doctoral en direcció musical debandes de música a la Northwestern University, i l’anysegüent vaig fer una sol·licitud per a una beca Fulbrightper a fer un estudi sobre les bandes de música valencianes.Em concediren la beca, i el 4 de juliol de 1993 em vaigdesplaçar a València.

Per cert, s’oferí a organitzar-nos una gira per els EstatsUnits i a dirigir la nostra banda un any que vinguera méstemps a València, ciutat que considera la seua segona pàtria.

Salva Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

14

BIOGRAFIANadiu de Chicago, és professor adjunt i director de

conjunts instrumentals a la Universitat Ferris, en Michigan.És director de la Banda Simfònica de la Universitat iimpartix classes de música.

Ha format part de la Junta Directiva de la ComunitatInternacional per a la Investigació i Promoció de Músicade Banda (IGEB), de la Junta Editorial de l’AssociacióMundial per a Bandes Simfòniques i Conjunts (WASBE),de la Conferència Nacional d’Educadors de Música(MENC), de l’Associació de Bandes de Concert (ACB)entre d’altres. A més, és membre de la Societat CatalanaNord Americana (NACS). Té diversos màsters i doctoratsi ha estat becat per a estudiar les bandes de música a laComunitat Valenciana i Espanya per la Fundació Fulbright.

A més és trombonista, compositor, arranjador i ha oferitconferències i cursos per els Estats Units i Europa.

Ha residit a València i ha dirigit com a director invitatles bandes de Bétera i Benifairó de la Valldigna, a més dela Municipal de Barcelona i la de Martorell.

AZCÁRRAGA, PASDOBLE FALLERÉs un pasdoble viu, festiu, pensat per captar l’esperit

de la festa. Va ser concebuda originalment com a himnede la falla Azcàrraga en la celebració del seu 50 aniversari.Els motius valencians i espanyols es trobem en elselements ornamentals, el contracant del tenor en el trio, ien els ritmes de l’acompanyament. Diverses influènciesamericanes les trobem en l’ús d’instruments de percussióllatinoamericana en el trio i l’ús d’estil dels USA del’obligato agut al final de l’obra.

Va ser estrenat el 13 de març de 1994 per la Banda dela Societat Musical l’Entusiasta de Benifairó de la Valldignaen el concert de primavera, que va dirigir l’autor com adirector convidat. De fet va ser el president de la banda,Antonio Díaz qui li va demanar que escrivira un himne pera la Comissió de la Falla Azcárraga, després que elsmúsics joves de la banda que s’havien oferit als fallers,expressaren la seua incapacitat per a compondre’l. Lamelodia, l’harmonia i el text es van escriure entre el dinari l’assaig de la vesprada un dissabte de febrer. El presidenti l’autor es tancaren en un aula de l’Escola de Música, imentre un explicava les tradicions que envolten la festa,l’altre amb un vell piano, anava composant la música.

L’arranjament per a la banda es va fer durant les duessetmanes abans del concert, amb parts que s’anavenescrivint amb paper i llapis, i més d’una dotzena de músicsque ajudaven a escriure les parts per als diferentsinstruments. El manuscrit original d’aquest pasdoble-himne, va ser ràpidament fotocopiat i enviat a la Comissióde la Falla Azcárraga que el va reproduir al Programa deles seues Bodes d’Or. El pasdoble es va estrenar en lafalla el dimarts 15 de març de 1994, en el sopar de laplantà, on l’autor va ser el convidat d’honor.

Un poquet abans, havia contactat amb Amando Blanquerque em va remetre a Bernardo Adam Ferrero que, a laseua vegada em va posar en contacte amb la banda deBétera. Al baixar del tren a València, m’esperaven elpresident de la banda, un altre directiu, l’alcalde i un músic.Com un favor al mestre Adam, em varen donar dossetmanes d’allotjament al poble, fent una forta amistatamb el president i la seua família. Fins tal punt que vaigpassar el primer, de dos anys, a casa del seu fill major.Durant aquesta meravellosa època a València, vaigconèixer a Paco Serra, trombonista de la Banda del Rey.Este em va donar a conèixer a la banda del seu poble,Benifairó de la Valldigna, on vaig estar com a directorconvidat per uns sis mesos. En esta època vaigcompondre el pasdoble Azcárraga.Uns detalls més:1. Encara que havia estudiat un poquet el català, vaigaprendre a parlar i escriure en valencià més que res perviure a Bétera i treballar a Benifairó de la Valldigna.2. A un més d’arribar a València, vaig conèixer a una danesaen un tren entre Barcelona i València. Vaig passar el meusegon any a València amb ella, per casualitat molt a propdel carrer Azcàrraga. Unes setmanes abans de tornar alsEUA per començar la meua carrera com director universitaride bandes i orquestres, ens varen casar al castell deBétera, amb Paco Peris (pare) com oficiant de la boda.

Des d’aquells temps, he fet moltes ponències sobre lesbandes valencianes i el repertori que interpreten, als EUA,a Itàlia, a Suècia, i a Àustria. La tesis que vaig escriure vaguanyar un premi internacional i es va editar a Àustrial’any 2000. He tornat a Espanya per a dirigir les bandesmunicipals d’Alacant, Bilbao i Barcelona. També vaigpresentar una ponència sobre la formació musical deldirector de banda a una assemblea de la Federació deSocietats Musicals de la Comunitat Valenciana i vaig donardos masters a la Universitat de València sobre la històriade les bandes de música al món occidental.El meu treball més actual gira en torn a alguns temescatalans com la cobla i les sardanes. He fet ponènciessobre aquests temes en congressos internacionals aMinnesota, Michigan, Hawaii — i al maig que ve ho faré alCanadà — i per cert al congrés de la NACS.

I en quant a Guadassuar, vaig passar al costat del teupoble una montonada de vegades en trànsit entre Valènciai Benifairó! Molts records a La Ribera Alta!

En este moment, la dona i jo estem pensant en fer unviatge a Dinamarca i Espanya esta primavera o aquestestiu, i potser ens podem saludar aleshores.Esperant notícies teues, rep una forta abraçada de partdel teu amic i col·lega musical als EUA.

Dr. Richard Scott CohenDirector of Concert Instrumental Ensembles

Ferris State University

REVISTA DE LA

societat musical

15

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaLA LLUM MUSICAL XATIVINA 2007Coral CatedralíciaÉs el disc que s’ha publicat al mateix temps que l’exposicióLa llum de les imatges que es du a cap actualment aXàtiva, de la mateixa manera que va ocórrer a les anteriorsedicions a València, Sogorb, Sant Mateu-Morella o Alacant-Oriola. Però amaga una sorpresa molt grata, sobretot perals guadassuarencs. De les huit composicions que contéel disc, dos són de Juan Cuevas, del mestre Cuevas, elmúsic més destacat que ha tingut mai Guadassuar, oalmenys el que ha exercit el càrrec més important. Enminuts són prop de 20 dels 63 que dura el CD.Concretament les composicions són Lauda Jerusalem iels Gozos a Nuestra Señora de la Seo de Játiva.Recordem que Cuevas fou mestre de capella a Xàtiva de1818 a 1825. Els intérprets són la Coral Catedralícia deValència, dirigida per Luis Garrido, qui al mateix tempsdirigeix l’escolania de la Mare de Déu. Són les primerespartitures que es graven del compositor guadassuarenc,del qual es fa una breu ressenya al l’interior del disc.[Més informació sobre el mestre Cuevas: Revista de laSocietat Musical núm. 19 abril-maig-juny de 2002, pp 8-9.] J. B. B.

El directe és la seua especialitat, bona música, ritmesinclassificables mescla de rock clàssic, ska, jazz, rumbes,salsa o reggae, lletres reivindicatives unes, un pocirreverents altres, insinuants la majoria, però sempre ambgràcia. El seu directe ens assegura actuacions explosives,divertides i difícils d’oblidar. Però a més han tingut l’osadiade plasmar eixe directe en el seu segon disc Berlangastyle,disc que ha tingut una molt bona acollida tant per partdels seus incondicionals seguidors com per part d’aquellsque els escolten per primera vegada. Este treball es vapresentar a Madrid, a la mítica sala Galileo Galilei i desprésa València a la sala Cormorán. Resultat, un treball original,divertit, de qualitat i a més en valencià.I com és que fa tan bona música? Una de les raons ésper la formació musical de la gran majoria dels dotzeintegrants del grup ja que són membres de la Banda deMúsica d’Alcàsser, en l’escola de la qual han iniciat laseua formació musical. Es tracta per tant d’una possibilitatmés per a aquells que troben en la música un motiu per adedicar el temps lliure, una vàlvula d’escapament de lestensions diàries o una afició per a gaudir en companyiade bons amics i amigues.

BERLANGASTYLESvaters

Nelson Seguí

REVISTA DE LA

societat musical

16

Donat que freqüentment la Banda interpreta sarsueles,que solen agradar molt al públic, anem a aclarir algunstermes que acompanyen els títols d’estes.

SARSUELA: forma característica del teatre líric-dramàticmusical espanyol. Té escenes parlades (com el singspiel,o l’òpera còmica francesa) i generalment tres actes.

«GÉNERO CHICO»: encara que molt sovint es confon amb«sarsuela», és un subgènere d’esta. La diferència bàsicaés que sols té un acte (i es més curta de duració) detemàtica molt popular, molt costumista. Estigué molt demoda a finals del segle XIX i inicis del XX. Són per exempleLa Gran Vía, La verbena de la paloma, La boda de LuisAlonso, La Revoltosa, El tambor de granaderos imoltíssimes més de les que es solen escoltar a lesBandes.

PRELUDI: este terme ha adoptat diferents formes al llargde la història de la música. Referit a una composició pera escena és com una introducció instrumental (a unacte...). De vegades fa també d’obertura.

INTERMEDI: és molt semblant a l’anterior, sent una peçainstrumental que serveix per a enllaçar actes o diferentsparts.

SELECCIÓ: és un terme molt usat a les partitures desarsueles que interpreten les Bandes. En realitat són«retalls» dels temes i melodies més conegudes iimportants d’una sarsuela enllaçats per a formar una«composició» que no té cabuda en l’obra dramàticaoriginal. Ho solen fer persones que no són el compositorde l’obra, sinò que «retallen i munten» eixos fragments.

CONSULTORI

WEBS MUSICALShttp://www.xtec.es/crp-bages/mozart/index.htmCatàleg de recursos didàctics sobre Mozart.

http://www.webpersonal.net/mozart/inici.htmWeb sobre Mozart, amb la seua vida, obra jocs...

http://www.edu365.com/primaria/muds/musica/mozart/index.htmMini unitat didàctica sobre Mozart.

http://www.aulodia.com/indexvalencia.htmAssociació del Professorat de Música de Primària iSecundària de la Comunitat Valenciana

http://www.aemcat.org/Associació d’Ensenyants de Música de Catalunya.

http://www.mestresimusica.net/La web del mestres de música.

http://cefirelda.infoville.net/seccion.asp?idseccion=2192Recursos per a la classe de música del CEFIRE d’Elda.

http://www.xtec.net/recursos/musica/audicio/audicio00.htmlL’audició musical per a Educació Infantil i Primària. Pàginaweb d’Educació Musical.

http://www.edu365.com/primaria/muds/musica/index.htmMini unitats didàctiques, preguntes amb resposta ienllaços a altres webs amb recursos per a la classe demúsica. Per a primària.

http://www.edu365.com/eso/muds/musica/index.htmMini unitats didàctiques, preguntes amb resposta ienllaços a altres webs amb recursos per a la classe demúsica. Per a secundària.

http://www.cnice.mec.es/ninos/musica/Recursos per l’àrea de Música del Ministeri d’Educaciói Ciència.

http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/zonaalumnosRecursos per a l’àrea de música de la Conselleriad’Educació de Castella-Lleó.

http://el-atril.com/index.htmlInteressant pàgina web sobre música.

http://clic.xtec.net/db/listact_es.jsp?area=musActivitats clic de música.

(Més en guadamusical@hotmail.com)

REVISTA DE LA

societat musical

17

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINELA ÚLTIMA NOTA

Títol original: La tourneuse depagesDirector: Denis DercourtAny: 2006-2007Nacionalitat: FrançaIntérprets: Catherine Frot,Clotilde Mollet, DéborahFrancois, Pascal Greggory,Xavier De Guillebon, ChristineCitti, Jacques BonnaffeMúsica: Jerôme LemonnierDuració: 85 min.

Mélanie, una xiqueta de deu anys,mostra gran talent amb el piano.Però quan arriba l’examen d’accésal conservatori, no l’aconsegueixpassar al perdre la concentraciódavant la falta d’atenció de lapresidenta del jurat, una cèlebrepianista. Profundament decebuda,abandona les seues classes.Deu anys més tard, mentre fa pràctiques en el bufet delsenyor Fouchécourt, el marit de la cèlebre pianista,Mélanie, va a la casa per a ocupar-se del seu fill durantuns dies de vacances. Mélanie mostra la seua formaciómusical i es convertix en la seua passapàgines i ací eson comença la part més interessant.

És una història de revenja, no d’unaqualsevol, sinó la que tots hemsomiat i cap ha sigut capaç de dur-la a terme. Es la clàssica venjançafreda, però que en la realitat no esdu a la pràctica, perduda larancúnia en el fragor de la batalladiària, en els esdevenimentsquotidians, en les compensacions,en la memòria que adorm la ràbia ila frustració.

Esta pel·lícula és un exempleperillós, una mostra de com noperdonar, de guardar la punyaladai no deixar-la escapar. Es enroscar-se en u mateix per a que la sangfaça bilis, mossegue l’ànima i noaparega fins que la venjança, crueli astuta, ixca a flotació amb tota laseua crueltat.

TRES COLORES: AZUL

Títol original: Trois couleurs: BleuDirector: Krzysztof KieslowskiAny: 1993Nacionalitat: França-PolòniaIntérprets: Juliette Binoche,Benoît Régent, Florence Pernel,Charlotte Véry, Hélène Vincent,Philippe VolterMúsica: Zbigniew PreisnerDuració: 100 min.

Després de la mort del seu espòs,un reconegut compositor, i de laseua filla en un accident de trànsit,Julie intenta suïcidar-se. Desprésde la convalescència, es proposarefer la seua vida mudant-se a unnou apartament i desprenent-se detots els seus lligams materials iemocionals anteriors. No obstantaixò, la seua vida solitària es veuràpertorbada pels problemes de

persones procedents tant de la seua vida anterior com dela present.

Durant la pel·lícula podem sentir contínuament el seu dolori desesperació. Vivia quasi exclusivament per a la seuafamília, de manera que haver-los perdut li deixa un buit

que no pot o no vol omplir.

És molt intel·ligent el doble ús quees fa en la pel·lícula de la música,utilitzant-la no sols com a vehicleper a contar-nos la història delcompositor, sinó que s’utilitzatambé com un recurs narratiu demanera que la majoria de lesvegades que escoltem la música,el director la està utilitzant per amostrar-nos els moments en quèel record a la seua família es famés patent la protagonista, d’estamanera s’aconseguix donar aentendre a l’espectador el qued’una altra manera caldria fer d’unamanera molt menys elegant, laqual cosa és molt important en lapel·lícula perquè quasi no tédiàlegs

REVISTA DE LA

societat musical

18

la holade la societat musical

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

SALVEMLA

CASETA

No, no,no ens mouran.

No, no,no ens mouran...

MÉS FUTURS MÚSICSTomy Colomina, clarinet de la nostra banda i de laMunicipal de Palma de Mallorca, ens ha enviat la foto delseu fill Tomy que ha nascut fa uns mesos. Ens ha donatl’exclusiva de la publicació de la seua foto.Per altra banda, Javi Boïls (trompeta) i Maria José Vidal(oboé en excedència) van a ser pares en novembre. Nosabem si la criatura assistirà ja al sopar de Santa Cecília.Enhorabona a tots!

SALVEM LA CASETA. L’Associació de Clarinets s’haconstituït en plataforma per a intentar salvar la caseta deZaida de la piqueta. La hem declarada com a seu de lanostra associació –ha declarat la presidenta- i nopermetrem que la derriben.

NOU INSTRUMENT: flauta de pai, nomenat a un assaigde la Banda.

NOVA FORMA MUSICAL: Sonata per a nas de clarinetistai mocador, interpretada a un altre assaig de la Banda.

ATENCIÓ: Si voleu conéixer més instruments, formes i...VENIU A ASSAJAR.

NOTÍCIA PREOCUPANT. A un músic se li torna la carade color blau mentre tocava el bombardí al concert delpassat 11 de març. No està clar encara si es tractad’alguna malaltia misteriosa ocasionada per tant de bufar,o per no beure cap líquid i estar massa temps exposats ala llum del dia.

SE BUSCA. L’Associació de Clarinets buscadesesperadament paellero de garantia per a la pròximapaella. Presentar currículums a la presidenta.

ANUNCI: L’Associació de Clarinets oferix paellero decategoria.

WANTED. L’Associació de Clarinets buscadesesperadament al paellero que va fer la última paella elpassat més de juliol. Insistim: va ser la seua ÚLTIMA paella.

NOU DIRECTOR. El vocabulari del nou director no és taninnovador com les civerades de l’anterior.

QÜESTIÓ DE LLOCS. No es poden creuar les cames alsassajos i concerts. A l’MV sí.

CLARINETS SENSE FRONTERES. L’ONG Clarinetssense fronteres (CSF) també es vol solidaritzar amb lacaseta. Amb el paellero que va fer la paella l’altre dia NO.

NO ERA TAN PREOCUPANT. La mare del bombardí ensinforma de que no era cosa de cap malaltia, ni dels nervispel concert, ni res semblant: el llençol també estava delmateix color.

PROVA AERONÀUTICA. Un grup de músics encara estanesperant –des de l’11 de març quan estaven de paella–que caiga del cel un poal (al qual li col·locaren una boletabaix).

DUBTE. Mirant la foto de la pàgina 7 de l’anterior revista,hi ha un dels xiquets de l’audició, un que està d’esquenaque té el cap una mica pelat. És un truc o alopècia precoç.

REVISTA DE LA

societat musical

19

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10

avi

Extret de «Método de trombón. Flexibilidad» de NicolásEsteve, il·lustracions de Javi Boïls,

FOTO PÀGINA 20Una foto mítica per diversos motius.Emmarcada i exposada als diversosmusicals durant més de setze anys,va desaparèixer al deixar-la en présteca la Federació de Societats Musicalsper a la publicació del llibre Historiade las Sociedades Musicales de laComunidad Valenciana en 1992. Nova retornar després de la publicaciódel llibre en 1993 (per cert, aquestafoto no va eixir publicada) i va restaren els arxius de Vicent Ruiz Monrabal,autor del llibre, fins a novembre de2006. En aquesta data es va celebrarl’assemblea de Societats Musicals dela Comunitat Valenciana a Peníscola,on vaig coincidir amb ell, que es vacomprometre a buscar als seus arxiusi, en cas de aparéixer, retornar-la a lanostra Societat. Així ho va fer i elpassat més de desembre ens la va ferarribar junt a altres fotos que estavenen el seu poder.Mostra la plantilla des de la que vacomençar la gran evolució de la nostraBanda i a més demostra com enaquella época, als pasacarrers es duiael pas, fins i tot en els cantons delscarrers. La foto està feta des de la casa

on vivien Pepe i Reyes Gimeno al’inici del carrer Verge de laMisericòdia.Està dedicada al dors: «17 de juliode 1976. Con todo cariño. Marujín».Marujín era la filla d’Evaristo Roig,compositor del nostre poble que, enels anys 50 va compondre diversospasdobles i himnes religiosos.

Abanderat: José EsteveDirector: Virgilio Beltran

Fila dreta:Camilo Ortega (caixa)Antonio Esteve (tuba)José Esteve (saxo baríton)Alfonso Crespo (trompa)Carlos Beltran (saxo tenor)Vicente Ribera (trompeta)Joaquín Beltran (saxo alt)José Casasús (clarinet)José Gimeno (clarinet)Arturo Pastor «Tobina» (clarinet)

Fila central:Joaquín Perales (bombo)Rafa Polanco (bombardí)

Alfonso Crespo (trompa)Joaquín Gimeno (fliscorn)Joaquín Ferrer (saxo alt)Domingo Hervás (clarinet)Salvador Colomer (requinto)Leopoldo Vidal (oboe)Salvador Oliver (flauta)Agustín Roig (flauta)

Fila esquerraVicente Gimeno (plats)Antonio Noguera (tuba)Vicent Esteve (bombardí)José Pascual (saxo tenor)Abelio González 8trompa)José Gimeno (fliscorn)Joaquín Roig (saxo tenor)Agustín Boïls (clarinet)José Camarasa (clarinet)

Possiblement encara que noapareixen en la foto, al final estavenDomingo Añó (requinto) i JoaquínRibera (oboé)

(Foto Arxiu de la Societat Musical.Text Salvador Colomer)

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum

17 de juliol de 1976(comentari en la pàgina 19)