REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

setembre-octubre-novembre-desembre 2011

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent, 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

SUMARINous músics 2011 ..................................................... 2Festivitat de Santa Cecília ....................................... 3Activitats ..................................................................... 4Notícies ............ ........................................................ 5Estiu: música i festa ................................................. 7Discografia .................................................................. 8Curs de Música Antiga ............................................ 91961-2011 Cinquanta anys de música ................ 101986-2011. Vint-i-cinc anys de músics ............... 111991-2011. Vint anys de músics .......................... 122001-2011. Deu anys de músics .......................... 13Èxit de la xaranga El Pito del Sereno ................... 14Faristol ......................................................................... 15Estiu 2001. Viatge a Itàlia ....................................... 17Escola de Música ...................................................... 18Llibres de música .................................................... 20Cine de música- Música de cine .......................... 21Documents ...................................................................

Número 48setembre-desembre de 2011

NOUS MÚSICS 2011

El 5 d’agost s’incorporaren a la Banda Jove i al’Orquestra Jove vint-i-un xiquets i xiquetes. La Banda deMúsica va passar casa per casa en un passacarrer queva recórrer gran part de poble. A la foto podem veure a MarGalan Ribes (oboé), Andrea Meseguer Boïls i Ana OscaTorres (flautes), Maria Almazán Añó, Maria Baldrés Alòs,Maria Boïl Sanchis i Maria Gandia Camarasa (clarinets),Miguel Garcia Ferri (saxo), Fidel Beltran Oliver, FrancescGimeno Yago, Manuel Lozano Tello i Daniel SentamansLorente (trompetes), Vicent Escutia Llopis (trombó),Mónica Asensi Caicedo, Pau Lorente Asensi, Gema PauGiménez, Neus Pèrez Núñez i Ariadna Polanco Navarro(violins), Marta Collado Cascales (viola), Neus PérezPolanco (violoncel) i Vicente Osca Oliver (percussió).

A més de Juan Carlos Civera, director, i Paco Gimeno,president, també apareixen Samuel Pérez Ortega i JosepLluís Castell Sabater. Samuel, que va entrar a la Banda en

1977 sempre havia reclamant que la Banda no va passar arecollir-lo per sa casa, i aprofitant que la seua filla Neus entravaenguany, es va reparar el deute després de trenta-quatreanys. Josep Lluís, Pepelu o Homegran per als amics, és unmúsic nascut a Algemesí que començà a tocar ambnosaltres allà per l’any 2006. S’ho ha pres tant a gust que jaés un més dels nostres, igual toca la trompeta que canta,dona classes de Conjunt Vocal i Cant a l’Escola de Músicai solament li falta ja comprar-se una casa a Guadassuar iportar als seus fills a alguna escola del poble.

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, ZaidaGinestarFOTOS: Salvador Colomer, Josep Ribes Villaba,Zaida Ginestar, Arxiu RSMG.

Imprimeix:IPL / Impremta La Pobla Llarga 600 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

REVISTA DE LA

societat musical

3

FESTES DE LA MÚSICA 2011FESTES DE LA MÚSICA 2011FESTES DE LA MÚSICA 2011FESTES DE LA MÚSICA 2011FESTES DE LA MÚSICA 2011FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

FESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADAL

PROGRAMA D’ACTES

DIMARTS 22 DE NOVEMBREDIA DE SANTA CECÍLIA

19’30 HORES: Missa al’Església en record dels

músics, socis i amants de lamúsica difunts.

DISSABTE 26 DE NOVEMBREFESTA DE SANTA CECÍLIA

18 HORES: Cercavila irecollida de nous músics.

18’45 HORES: Trasllat al’Ermita de la imatge de la

nostra patrona.

19 HORES: Missa a l’Ermitade Sant Roc en honor de

Santa Cecília, cantada per laCoral Mestre Llorenç Ruiz.

A continuació processó des del’Ermita al Musical.

22 HORES: Sopar degermanor per a tots els

músics.

DISSABTE 10 DE DESEMBRECONCERT

DE SANTA CECÍLIABANDA DE MÚSICA

19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

22 HORES: Sopar de germanorper als músics participants.

DISSABTE 17 DE DESEMBRECONCERT DE NADAL

BANDA JOVEORQUESTRA JOVE

COR INFANTIL19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

DIUMENGE 25 DE DESEMBREFELICITACIÓ NADALENCA

BANDA DE MÚSICACOR INFANTIL

13 hores PLAÇA MAJOR

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARISS’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

4

AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2011

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

CONCERT DEL CRIST. Divendres 6 d’agost,Plaça Major, 23.30h.El tradicional concert del dia del Crist va comptar amb laparticipació dels components de la Banda Jove i de laBanda Gran de la nostra Societat. Aquest concert, foudirigit per Jose Luis Civera, germà del nostre director titular,en qualitat de director convidat. S’interpretaren peces desarsuela com El bateo i El baile de Luis Alonso, elpasdoble Goya, i les obres Manhattan Symphony i OrientExpress.

CONCERT DE SANT ROC. Dimarts 16d’agost, Plaça Major, 23.30h.El concert més esperat de l’any tornà a ser un rotundèxit. En la tercera edició del concert obert en el que esconvida a participar a totes aquelles persones que hanformat de la nostra Banda, al voltant de cent cinquantamúsics es reuniren per a fer disfrutar als centenars depersones que omplien de gom a gom la plaça des del’hora de la processó. I de nou la plaça es va quedar

xicoteta. S’interpretaren obres per a solistes, obres ambcantants, dolçainers, una ballarina, un pasdoble ambcastanyoles, mambos, bandes sonores... Ningú va quedardefraudat amb els resultat. Més de cent cinquanta minutsde música que van fer vibrar a tots els allí presents. Adestacar també el nombre creixent de músics forastersque cada any s’animen a participar en este concert.

CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Dissabte 8d’octubre, Auditori Municipal, 20.30h.El concert commemoratiu de la festa dels valencians vatindre dues parts ben diferenciades, la primera d’elles ambles sarsueles La leyenda del beso i La Tempranica i lasegona amb obres d’Asins-Arbó, Biba la banda i el poemasimfònic 1936, España en guerra totes dues obresrelacionades amb la televisió i el cinema. Al descans delconcert es va nomenar Personatge de l’Any a Guadacoop,en l’any en que commemora el centenari delcooperativisme agrari al nostre poble.

Dos imatges del concert de Sant Roc. A l’esquerra, un moment dela magnífica actuació de Rubén Marqués. Baix, el nostrepresident fa entrega de diferents ramells de flors a Juan CarlosCivera, Isabel González, ballarina, i Josep Lluís Castell i LourdesMartínez), cantants.

REVISTA DE LA

societat musical

5

NOTÍCIESLA NOSTRA BANDA DE MÚSICA ALCERTAMEN DE VALÈNCIA DE 2012En este moment ja està presa la decisió d’inscriure ala nostra Banda per a participar en la Secció d’Honor,la màxima categoria, del Certamen Internacional deValència que se celebrarà el proper mes de juliol. Ahores d’ara s’està decidint, entre diferents possibilitats,quina serà l’obra lliure amb la que es competirà. Elsegüent pas serà formalitzar la inscripció el proper mesde gener i esperar un possible sorteig si la quantitat debandes inscrites supera el màxim que establixen lesbases. De moment el que ja ningú podrà dir, com hapassat en altres ocasions, és que esperem a veurequines són les altres bandes inscrites abans de prendrela decisió definitiva.A partir d’ara ja poden anar preparant-se les bandesque vullguen competir amb nosaltres. Ja poden anarpreparant-se els músics per a la marató d’assajos queens venen al damunt. Ja poden anar preparant-se elsincondicionals seguidors de la nostra Banda que haurande suportar la mitja marató de concerts preparatoris,sempre amb el mateix programa, i anar buscant lespancartes per a eixe dia. Ja poden anar preparant-se elsmembres de la Junta Directiva i les seues dones per a lacarrera de sopars de les últimes setmanes. El que semblaque ja està preparat és Juan Carlos Civera, que semblaque és incombustible.

CONCERT SOLIDARI AMB ELSDAMNIFICATS DEL TERRATRÈMOL DELORCA DE MAIG DE 2011El passat 11 de maig dos terratrèmols sacsejaren lalocalitat murciana de Lorca, deixant nou morts i prop detres-cents ferits. Prop de deu mil persones foren evacuadesa conseqüència del sisme més destructor en Espanyadels últims cinquanta-cinc anys. Diferents edificis històricsi culturals patiren danys i prop del huitanta per cent delsedificis quedaren afectats en major o menor mida.Des de la Federació de Societats Musical de la ComunitatValenciana es va convidar a totes les Societats Musicalsfederades a participar en la Campanya Solidària ambLorca, per a col·laborar amb els afectats dels tràgicsterratrémols.Per tal motiu, la Junta Directiva de la Societat Musical deGuadassuar, d’acord amb l’Ajuntament del nostre poble vadecidir aprofitar el concert commemoratiu del 9 d’Octubreque es va celebrar el dissabte 8 d’octubre i convertir-lo en unconcert solidari. A l’entrada de l’Auditori Municipal escol·locaren unes urnes on es recolliren més de quatre centseuros. La Societat Musical va completar fins a la cinc centseuros que es la quantitat que finalment es va enviar a laFederació per a que la fera arribar als afectats.

LUX VENTI PARTICIPA EN UN FESTIVAL AAMBERES (BÉLGICA)El grup de música antiga Lux Venti participà els dies 27 i28 del passat més d’agost en la secció International YoungArtist’s Presentation (IYAP) del Festival van Vlaanderenque es va celebrar a Amberes (Bélgica). Ha sigut un delssis grups seleccionats per a participar este any en la IYAP,un festival que permet a joves promeses presentar-sedavant de programadors de tot el món.Lux Venti és un grup que es dedica a interpretar músicadel Renaixement. Està format pel nostre company XavierBoïls Ibiza, cornetto, a més de Núria Sanromà Gabàs,cornetto i flautes; David García Martínez, sacabutx tenori alt; Xavier Banegas López, sacabutx tenor i baix, i ManuelQuesada Benítez, sacabutx tenor i alt.Per a esta important cita en Amberes, el grup s’ha preparatamb una xicoteta gira de concerts al llarg del més d’agost.L’ermita de la Mare de Déu de Montiel en Benaguasil (ones va celebrar el campament musical de la nostra Societatel passat juliol); el saló gòtic del Castell de Peníscola (enel marc del Festival Internacional de Música Antiga iBarroca), el Monestir de San Jeroni en Llocnou (València),i la Basílica Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella(dins el Festival Internacional de Música) foren els llocselegits.

LA MÚSICA DE LA DISPERSIONE A SPOTIFYJa podeu escoltar l’últim disc de La Dispersione de maneragratuïta en Spotify. Recordem que este sistema d’escoltarmúsica debades és totalment legal.

REVISTA DE LA

societat musical

6

VISITA DELS ALUMNES DEL CEIP BALMESA LA NOSTRA ESCOLA DE MÚSICADes de fa uns anys per l’inici de curs, els alumnes de 5anys dels col·legis del nostre poble visiten les instal·lacionsdel Musical. En esta ocasió la visita es va programar peral dia 12 de setembre i solament la pogueren realitzar elsxiquets i xiquetes del CEIP Balmes (foto de la dreta). Ungrup de músics joves de la nostra Banda els va rebre i elsva oferir un xicoteta audició dels diferents instruments queformen part de la Banda i l’Orquestra. A més s’emportarenuna carpeta amb dibuixos del diversos instruments. Ensconten les mestres que s’ho passaren d’allò més bé i quealguns d’ells ja s’han matriculat per a iniciar els estudis ala nostra Escola de Música.

PACO ZACARÉS GUANYA UN PREMIEUTERPEEl dissabte 29 de octubre se celebrà en l’Auditori deRafelbunyol la XII Gala de la Música Valenciana en eltranscurs de la qual tingué lloc el lliurament dels PremisEuterpe concedits por la Federació de Societats Musicalsde la Comunitat Valenciana (FSMCV). Entre els premiatshem de destacar al nostre amic Paco Zacarés, exdirectorde la nostra Banda i actualment professor de la nostraEscola de Música. A la foto de baix el podem veure en elmoment de rebre el Premi a la Investigació, Producció iCreació Musical, apartat de Creació Musical perla seua obra De Causis - The Order Of TheChaos.

LA SOCIETAT MUSICAL I LES NOVESTECNOLOGIESWeb, hotmail, issuu, facebook, twiter, twenty...són termes que ja són del domini públic. Joves imenys joves s’arrimen a les noves tecnologies itenen un compte de correu electrònic, un perfil alfacebook o a altres xarxes socials. La SocietatMusical no podia ser menys i, encara que notenim de moment pàgina web, si que disposemdes de fa cinc anys d’un compte de correuelectrònic (guadamusical@hotmail.com) des delque donem informació de totes les nostresactivitats: Escola de Música, concerts de laBanda o de l’Orquestra... A hores d’ara ja tenima este correu més de sis cents cinquantacontactes que reben puntualment totes lesnostres notícies entre músics, antics músics,socis i simpatitzants.També comptem amb un perfil a facebook,Musica Guadassuar, amb quasi un miler d’amicscontactats. Igualment es pot trobar a la plataforma issuula col·lecció completa de les revistes que hem publicat(www.issuu.com/guadamusical).Qualsevol persona que tinga interés en contactar ambnosaltres a través de qualsevol d’estes dos vies no té més

que enviar-nos un correu electrònic o una sol·licitudd’amistat al facebook.Tenim en fase de proves un perfil en twitter i en projecte unaltre en twenty i en estudi la creació d’una pàgina web.Continuarem informant.

REVISTA DE LA

societat musical

7

ESTIU 2011: MÚSICA I FESTAEl mes d’agost s’ha convertit en el mes més musicalde l’any. Al actes que tradicionalment es fan en lesfestes del poble els músics han sumat el seu tocpersonal.

El passacarrer del dia del Crist (a la foto del’esquerra) s’ha convertit des de fa anys en el mésmultitudinari de l’any i en el que més carrers, ambdiferència, es recorren. És el passacarrer en ques’incorporen a la Banda i a l’Orquestra un bon grapatde xiquets i de xiquetes i en el que la Banda deMúsica recorre el poble de punta a punta, passantcasa per casa. Rar és el carrer, fins i tot dels mésnous, pel que no s’ha passat en alguna ocasió enels últims anys.

A l’esmorzar és on continua la festa. Allí s’ajuntenmúsics majors i xicotets amb pares i mares delsnous músics. I sempre es perllonga més enllà del’hora que correspon a un esmorzar en sentitestricte, amb festa i animació per part d’algunaxaranga improvisada (foto de l’esquerra) o no tanimprovisada. Enguany fallaren els premis FondoFairy encara que tinguérem uns regals especialsper a Paco Gimeno i Leopoldo García, que enguanycompleixen cinquanta anys de músics. Esperemque les xiques reprenguen en futures ocasions laseua part de la festa.

El divendres de Danses també fa temps que s’haconvertit en el dia més espectacular de la Setmana.Centenars de balladors i balladores fan que el carrerdel Crist siga una Dansà contínua en tota la seuaextensió durant diverses hores. Els músics ja fa anysque s’han sumat a l’espectacle disfressant-se iaportant el seu toc particular. Enguany es vestirende monjos budistes tal com podem veure a la foto.

REVISTA DE LA

societat musical

8

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografia

MULTAQA Portem en esta ocasió a la nostra Revista un CD de músicacontemporània perquè va ser gravat a l’Auditori del nostrepoble el novembre de l’any passat. Multaqa, que és eltítol d’una de les obres, significa en àrab «encontre amistósen un espai obert». El protagonista és el trombonistaCarlos Gil, amb el qual col·laboren diversos grups comSpanish Brass, 2i2 Quartet o Ensemble Espai Sonor.Conté set obres de compositors actuals espanyols, comVoro Garcia (de Sueca), Juanjo Colomer (d’Alzira) o dePaco Zacarés.

L’Associació de Clarinets de Guadassuar(ACG), fidel als seus costumstradicionals, va celebrar la seua reuniód’estiu. Enguany no va poder ser al mésde juliol i ho va celebrar al setembre pera tancar la temporada. També va haverde canviar de seu i es va fer un sopar albar d’Anna Garcia, una de lescomponents de l’Associació. A la fotopodem veure al grup de clarinetistes quevan acudir.

REVISTA DE LA

societat musical

9

IX CURS DE MÚSICA ANTIGAGUADASSUAR 2011

Un altre any, més de cent persones han participat enla novena edició del Curs de Música Antiga de Guadassuar,gran part d’elles procedents de fora de la C. Valenciana(Cantabria, Orense, León, Albacete, Múrcia, Madrid,Tarragona, Barcelona, Conca, Almeria, Saragossa...) i unpocs de l’estranger (Itàlia, França, Suïssa i Mèxic).

El poble de Guadassuar s’ha acostumat ja a voretransitar durant uns dies de finals d’agost i principis desetembre pels seus carrers grups de gent forastera queocupen comerços, bars, cafeteries, forns... que fanfotocòpies i arriben en taxi, que escodrinyen els carrers iels edificis més emblemàtics del poble gaudint de latranquil·litat de les nits d’estiu i saludant, com si esconegueren de tota la vida, als rotgles de guadassuarencsque prenen la fresca a la porta de les seues cases.

Al final d’eixos dies ens deixen diversos concerts,audicions, conferències, etc. I s’emporten el regust d’unsdies d’estiu convivint amb la música en un tranquil poblede la Ribera. I això ho conten allà on van. El professorat fael mateix. Als seus currículums i trajectòries apunten ambmolt d’orgull que són o han sigut professors del Curs deMúsica Antiga de Guadassuar, per cert, l’únic d’estescaracterístiques a la C. Valenciana i ja un dels mésimportants dels que es fan a l’estat espanyol. El númerode seccions, número d’alumnes, nivell del professorat inivell de l’alumnat ho corroboren clarament.

A més, ve públic de pobles veïns expressament alsconcerts i conferències. I el nom del poble apareix enpremsa, ràdio, televisió, pàgines web, etc., arriba aconservatoris, centres culturals, ajuntaments, escoles demúsica, auditoris... perquè és un esdeveniment moltdestacable el que ocorre eixos dies. Potser no estariamal que el poble de Guadassuar s’ho creguera, i a méssabera vendre que és en realitat el poble de la músicaantiga.

La comissió organitzadora

REVISTA DE LA

societat musical

10

1961-2011: 50 ANYS DE MÚSICAEl passat més d’agost, i per sorpresa, es va fer un

xicotet reconeixement a dos músics que complien 50 anysde dedicació a la nostra Societat Musical: Paco Gimenoi Leopoldo Vidal.

Els dos realitzaren els seus estudis musicals a l’Escolad’Educands de la Banda de Música, primer a càrrec de JuanBarberà (germà de Reginaldo Barberà, músic que dona noma la plaça) i posteriorment de don Virgilio Beltrán, aleshoresdirector de la Banda. Entraren a la Banda en 1961, en unaèpoca molt diferent a l’actual. A l’Escola anaven mollts pocsxiquets a estudiar música i la Banda no tenia res a veureamb l’actual. Els acompanyaren Blai Asensi Osca (trombó),Vicente Beltran Vidal (clarinet) i José EsteveCamarasa (clarinet) als que veiem en una foto desetembre de 1962 (foto de dalt)

Des d’estes pàgines volem reconèixer també ales seues dones, Mari Ángeles i Fina (a la foto debaix junt a Juan Carlos Civera i els doshomenatjats). Sense el seu suport ells no podrienhaver arribat fins ací.

FRANCISCO GIMENO ASENSIEntrà a formar de la Banda tocant el fliscorn. Amb

posterioritat va passar a tocar la trompeta i des del’any 1980 toca la tuba. Podem dir al voltant d’això,que és segurament un dels pocs músics que ha entrata la Banda dues vegades, doncs l’any 1980 elpassacarrer que habitualment serveix per a incorporarals nous músics, va passar a recollir-lo.

Pertany a una de les famílies amb més tradiciómusical de Guadassuar. Ja van ser músics el seuiaio Joaquin Gimeno, que tocava el bombardí, i elsseus germans. Més recentment hem de recordar ason pare, el tio Joaquín (fliscorn i percussió), músicde gran record per a tots nosaltres que ens va deixarl’any passat després de 70 anys de dedicació a lanostra Banda. També als seus germans Joaquín(trombó), Pepe (fliscorn i trompeta), al seu cosí Blai(trombó). I evidentment als fills i filles Mari (flauta),Paco (bombardí i trombó), Fina (percussió) i Quique(fagot). Cal recordar també que sa casa és la seuhabitual de les nostres festes des de fa un bon grapatd’anys.

Ha format part de la Junta Directiva ambdiferents càrrecs i des de l’any 1992 assumeix elcàrrec de President de la nostra Societat.

LEOPOLDO VIDAL GARCIAEntra a la Banda tocant l’oboè, instrument al

que ha sigut fidel fins a l’actualitat. Forma part dela Junta Directiva de la nostra Societat des de famolts anys.

També pertany a una família de músics. El seu pare vatocar primer l’oboè al llarg de molts anys i posteriormentel saxo baix fins que la salut el va obligar a jubilar-se.Altres familiars seus també foren músics de gran afició,com el tio Pepe Vidal (fagot) de gran record per las músicsmajors i Carlos Beltrán (saxo) que fins als últims dies dela seua vida va ser un dels més fidels seguidors de laBanda. La seua filla Maria José és oboé en excedència iha estat donant classe als més menuts de la nostraEscola fins que l’embaràs que li donarà el segon nét aLeopoldo l’ha obligat a deixar-ho. També és músic el seunebot Julio.

REVISTA DE LA

societat musical

11

1986-2011: 25 anys de músicsCom és costum en la nostra Revista, anem a

recordar a aquells xiquets i xiquetes que entraren a laBanda ara fa vint-i-cinc anys. Aquell dia del Crist de1986 s’incorporaren cinc xics i cinc xiques. Foren elssegüents: Luis Alapont Osca (fagot), Gema BarberáBoïl (clarinet), Vicenta Fuertes Pérez (trompeta), GemaLlopis Ribes (saxo), Salvador Martínez Camarasa(percussió), Perfecto Osca Año (trombó), Inma OscaRuiz (saxo), Luis Perales Camarasa (trompeta), ElisaRibes Perales (clarinet), Bernat Segui Aliño (fliscorn).Dels deu, solament tres continuen vinculatsprofessionalment al món de la música, Luis Alapont,Perfecto Osca i Inma Osca, una altra persona ja hafaltat, Gema Barberà, i la resta han dedicat les seuesvides a altres professions. Com a anècdotes podem dirque Vicenta Fuertes continua vinculada al món musicalpel seu matrimoni amb Salvador Sentamans,trompetista professional a Mallorca i Gema Lopis esteestiu ha vist entrar en la Banda al seu fill el mateix diaque ella però amb vint-i-cinc anys de diferència.

Dels que són músics professionals a continuacióincloem el breu currículum que ens han fet arribar:

LUIS ALAPONT OSCAVa començar els estudis a l’Escola de Música,

cursant un any de clarinet i canviant després al queserà el seu instrument definitiu, el fagot, amb JoaquínOsca Pons. Va continuar al Conservatori Professionalde Carcaixent on acaba el Grau Mitjà i posteriormentfinalitzà el Grau Superior al Conservatori de Valènciaamb els professors José Enguídanos i Juan Iznardo.Ha treballat com a professor de fagot a diferentsConservatoris Professionals de Galícia (Ferrol iOurense), Castella la Manxa (Almansa, Ciudad Real iPuertollano) i València (Torrent i Ontinyent). En l’actualitatés professor de fagot al Conservatori Professional PerfectoGarcia Chornet de Carlet.

INMA OSCAComençà els estudis a la nostra Escola de Música

amb el saxo, on cursà el grau elemental amb el professorJoaquin Ferrer Roig. Després cursà estudis de viola enl’Escola de Música i el Conservatori Mestre Vert deCarcaixent, finalitzant-los al Conservatori Superior deValencia. Després d’impartir classes a diversosconservatoris d’Andalusia, actualment treballa al de Baza(Granada).

J. PERFECTO OSCAInicià els estudis a l’Escola de Música de Guadassuar,

on cursà el grau elemental de trombó amb Joaquín Vidal,professor amb el qual continuà cursant els graus mitjà isuperior al Conservatori Superior de Música de València,obtenint el títol superior de trombó el 1996. L’any 1998començà els estudis de contrabaix amb Paco Lluch,primer a la nostra Escola de Música i després alConservatori José Iturbi de València on obté el títolprofessional l’any 2009.

6 d’agost de 1986, els sis xics i xiques a l’escala del’Ajuntament.

REVISTA DE LA

societat musical

12

En el camp de la música antiga ha realitzat diferentscursos de formació, especialitzant-se en el violone en soli el contrabaix barroc. Des de la seua primera edició en2003 forma part de la comissió organitzadora del Curs deMúsica Antiga de Guadassuar.

Com a intèrpret de contrabaix ha format part del’Orquestra de la Universitat de València durant els anys2004-2010. És membre fundador de La Dispersione,orquestra de música antiga que té la seu al nostre poble.

1991-2011: 20 anys de músics

En 1991 hi va haver dos tornsd’entrada de músics. El dia de SantVicent n’entraren dotze xiquets ixiquetes i el dia del Crist altres nou.

En concret els del dia de la Firaforen Mario Bou Ortega i VíctorEstarelles Camarasa (clarinets),Àngel Alonso Sentamans (saxo),Estefania Añó Castelló, TeresaBarberà Noguera, Teresa GimenoRibes, Paula Marqués Tello, SabinaOlmos Lledó i Maria Pérez Ortega(violins), Ramon Canet Peiroten,Susi Sentamans Añó (violes), junta altre xic de València que apareixa la foto i que venia a assajar eixatemporada a l’Orquestra. Els podemveure a la foto de la dreta junt a donJoaquín Vidal Pedrós, directordurant molts anys de la nostra Banda. Destaca laquantitat de violinistes i violistes que entraren eixe dia(sis i tres respectivament). Cal aclarir que la raó va serque fins a eixe any estos instrumentistes no vanparticipar d’este acte. Al no ser músics de «banda»,no se’ls va incloure en cap acte de replega, encara queja participaven en l’Orquestra. A finals de l’any anteriores va decidir fer-los partícips d’este acte i, per tal d’iniciarel nou costum, en este dia els van recollir a tots.

A l’estiu, com és habitual des de fa molts anys, vahaver una altre acte en el que s’incorporaren NicolásBay Royuela (flauta), José Masip Alonso (clarinet), JulioRoig Vidal (saxo), Moisés Boïls Gimeno i José GimenoRibes (trompetes), Vicent Osca Añó (trombó), FranciscoGimeno Torres (bombardí). Josefa Olmos Castells iBernat Sentamans Asensi (percussió). Podem veureles caretesque feien eixe dia a la foto de la dreta junt adon Joaquín Vidal.

També ha col·laborat en diverses ocasions amb altresorquestres i intèrprets entre els quals cal destacar Capellade Ministrers, El Concierto Español o L’Incontro Fortunato,i Lorenzo Coppola, Alfredo Bernardini, Emilio Moreno, OliviaCenturioni, Barry Sargent, Leonardo Luckert...

Des de l’any 1997 i fins a l’actualitat imparteix classesde música en Educació Secundària, plaça que va obtenirper oposició l’any 2000 i a més és professor de contrabaixen la nostra Escola de Música.

REVISTA DE LA

societat musical

13

2001-2011: 10 anys de músicsOnze xiquets i xiquetes entraren

en la Banda en agost de l’any 2001. Ala foto podem veure’ls acompanyatsde Paco Gimeno, president de laSocietat Musical, i Paco Zacarés,director de la nostra Banda aquellsanys. Eren Judith Año Masip(violoncel), Enrique Añó Montalvà(trompeta), Marcos Boïls Olivares(trompeta), Francisco Cleries Diaz(contrabaix), Joaquín Jornet Jornet(contrabaix), Altea Martinez Navarro(flauta), Héctor Pastor Cervera(bombardí), Jaime Pérez Garcés(saxo), Adrián Ribes Machí(trompeta), Marta Roig Barrios(violoncel), Elia Sais Ibiza (clarinet).

També tenim notícia als nostresarxius que aquell any una xica d’Alziraanomenada Reme Timor Pau (clarinet)es va incorporar a la nostra Banda peruna relació d’amistat amb un músicnostre, i al llarg d’uns anys vaparticipar a les nostres activitats comuna més.

Per a commemorar estos vint anysel passat 6 d’agost, aprofitant elpassacarrer i l’esmorzar d’eixe dia, esreuniren Víctor Estarelles Camarasa(clarinet), Julio Roig Vidal (saxo),Moisés Boils Gimeno i José GimenoRibes (trompetes), Vicent Osca Añó(trombó), Francisco Gimeno Torres(bombardí) i Bernat Sentamans Asensi(percussió). Se’ls nota un poquetcanviats. Ací els podem veure junt aRicardo Alòs, Josep Lluís Castell i JuanCarlos Civera, actual director de laBanda.

REVISTA DE LA

societat musical

14

La xaranga El Pito del Sereno és una agrupació demúsics, la major part d’ells membres actius o en excedènciade la nostra Banda, que s’ha organitzat per a actuar en Falles,Moros i Cristians i altres festes. Mostra del seu treball latinguérem el dimecres de Danses al carrer l’Ermita on ensoferiren la seua actuació en el descans de la Dansà.

Este més de setembre han participat amb molt d’èxita tres concursos que s’han celebrat a diferents localitatsobtenint dos primers i un tercer premi. El Pito del Serenova sorprendre a tot el públic amb la seua peça lliure,preparada per alguns dels propis músics, i que amb unadurada d’onze minuts i mig constava d’un remix de diversescançons: El último mohicano, Gimme the base de CarlosJean, Rumba d’amore dels Sva-Ters, La lambada, TridenteJ de Pont Aeri, i Metramorphosis de Xavi Metralla. A mésde la musicalitat, els jurats també premiaven la innovaciói originalitat, la coreografia i l’uniforme de cada xaranga.

El 2 de setembre van obtindre el Primer Premi al 1rConcurs de Xarangues de Corbera amb 600 euros (fotode dalt). En segon lloc va quedar la xaranga Lo-lo-lo deSueca, en tercer i quart lloc Més i Millor i Xe quin Ampastre,les dos de Tavernes de la Valldigna. El pasdoble obligatper a en este concurs va ser Vicente Ruiz el Soro.

El 10 de setembre obtingueren el tercer premi, estavegada en Tavernes de la Valldigna (foto central en plenaactuació). Hi participaven huit xarangues, com la C-25 deSueca, Aigua Bruta 210 de Tavernes de la Valldigna,Todonyat de Cullera o FBI de Corbera. Aquesta vegada elpasdoble obligat era Certamen Levantino.

Per últim el 24 de setembre tornaren a guanyar un 1rpremi, esta vegada al IIIr concurs de xarangues d’Alzira,organitzat per la falla Ausiàs March. El pasdoble obligatera Churumbelerias. En segon i tercer lloc quedaren lesxarangues Lo-lo-lo i C-25 de Sueca i en quart lloc la xarangaLa Xixarra d’Alzira.

A banda dels concursos també actuaren el dissabte17 de setembre a la discoteca Mistika de Xàtiva (foto debaix) i el 15 d’octubre tocaren en les festes de Moros iCristians d’Albalat de la Ribera, amb la comparsa AMansalva. Era la primera vegada que anaven a tocar estesfestes i diuen que s’ho passaren genial. Encara que caldir que ells sempre s’ho passen d’allò més bé.

Els components de la xaranga són: Zaida Ginestar,Elia Sais i Rubén Grau (clarinets), Andrés Lacal, JordánCalatayud i Jaume Pérez (saxos), David Marqués i EnricAñó (trompetes), Joan Garcia i David Gimeno (trompes),José Víctor Hernandis (trombó), Vicent Garcia (tuba) i SalvaRibes, Héctor Marqués, David Garrigues, Enrique Gimenoi David Sais (percussió). Encara que no són de la xaranga,també participaren als concursos Jordi Sanz (clarinet),Josep Ribes (trombó), Jorge Garcia i Joan Sanz(trompetes) i Guillem Gimeno i Nacho Lorente (percussió).

Volem donar l’enhorabona a tots per l’esforç realitzatper tal d’aconseguir aquestos premis. A seguir endavant!!!

GRAN ÈXIT DE LA XARANGAEL PITO DEL SERENO

REVISTA DE LA

societat musical

15

FaristolGUSTAV MAHLER

Mahler (1860-1911)compositor, director i pianistaaustríac, un dels més importantsdel postroman-ticisme. Vacompondre deu simfonies idiversos cicles de lieder.

Compositor precoç, el pocèxit de les seus primerescomposicions el va fer dedicar-se a la direcció d’orquestra,ocupant càrrecs cada vegadamés importants, sent anomenatdirector de l’Òpera de Viena. Aixòper a ell representà un obstacleen la seva vocació de compositor,arribant a qualificar d’infernal laseua activitat de director. Lesseves obligacions el portaren aarraconar la seva faceta decompositor, activitat que vareservar a l’estiu o a les pausesocasionals que li permetia el treball.

La música de Mahler està ancorada en la tradicióalemanya, de Bach, de l’Escola de Viena de Haydn,Mozart, Beethoven i Schubert i de la generació romànticade Schumann i Mendelssohn. L’influència decisiva en laseua obra va venir de Wagner, la música del qual era l’únicaque posseïa, segons Mahler, un autènticdesenvolupament.

La seua obra constitueix una demostraciód’orquestració magistral, aspecte que fins i tot elsdetractors de la seua música, van estar obligats areconèixer. Es va anticipar al segle XX quant a la buscadel color en els diferents instruments i la utilització dexicotetes combinacions instrumentals. L’obra de Mahlersuposa la màxima evolució de la simfonia romàntica «Pera mi», solia dir, «compondre una simfonia equival a unacte de creació del món». Les seues simfonies més breustenen una duració d’una hora i la més llarga, de més d’horai mitja, amb un primer moviment de trenta-cinc minuts.

Simfonia número 5La Simfonia número 5, en do

sostingut menor, composta entre1901 i 1904, és una de les obresde Mahler més conegudes i mésexecutades arreu del món. Estàestructurada en tres parts ambcinc moviments (la primera part:dos primers moviments, segonapart: tercer moviment i tercerapart: dos últims moviments). Laseva durada típica és d’unssetanta-cinc minuts. S’acabà ala tardor de 1902; encara queMahler la revisarà contínuamentfins a la seua mort. El seucaràcter trist pot tindre relacióamb els greus problemes de salutque l’autor va tindre a principis de1901 que el posaren a les portesde la mort. L’obra s’obri amb unamarxa fúnebre que evoluciona capa la marxa victoriosa del clímaxfinal, mostrant la victòria sobre la

mort. Va ser estrenada a Colònia en 1904, amb poc d’èxit.Dels cinc moviments, la nostra Banda interpreta al

Concert de Santa Cecília els tres següents:1. Trauermarsch, in gemessenem Schritt, Streng, wie

ein Kondukt (Marxa fúnebre. Amb els passos mesurats.Estricta. Igual que un seguici fúnebre o una processó). Eltema principal se centra en la mort. La disposicióinstrumental del primer moviment evoca la típica bandaque acompanya un seguici fúnebre. Es una marxa fúnebre,melancòlica i trista. Després d’un inici irònic de lestrompetes, esclata la música plena de bogeria, però tambéde tristor, finalment entra el tema principal que acaba deforma tranqui-la però molt nostàlgica

2. Stürmisch bewegt, mit grösster Vehemenz(Tempestuosament agitat. Amb gran vehemència). S’evocade nou el tema de la mort però d’una forma diferent,alternant moments de dolçor amb altres tremendistes,amb una gran riquesa de matisos que intenten tant suggerir

REVISTA DE LA

societat musical

16

l’agonia com pressentir la resurrecció. És violent i a lavegada evoca sentiments de tristor i soledat.

4. Adagietto. Va ser immortalitzat en la pel·lícula Morta Venècia (1971), dirigida per Luchino Visconti. La simfoniaacompanya tota la pel·lícula i l’Adagietto corona el tràgici trist final.

Primera Suite per a Banda Militar en MibFinalitzada en 1909, la suite s’estrenà en 1920, per un

conjunt de 165 músics a la Reial Escola Militar de Música.Juntament amb la Segona Suite, va servir per a que altrescompositors cregueren que la música culta podia serescrita específicament per a banda. En aquest moment,el repertori de les bandes consistia en música popular ien arranjaments d’obres originals d’orquestra. Holst volguécrear un repertori seriós per a estes agrupacionsinstrumentals i aquesta obra és considerada com el primerpas en aquesta direcció.

GUSTAV HOLST

Gustav Holst (1874–1934) fou un compositor anglès.Son pare era organista en una església. Estudià piano,però va haver de canviar al trombó per una malaltia nerviosaque li afectà el moviment de la seua mà dreta. Va haverde treballar com a trombonista en orquestres populars.La seua estabilitat econòmica millorà gràcies a la seuadedicació a l’ensenyament i el fet que les seuescomposicions foren més acceptades.

La seua música mostra múltiples influències. Es vasentir atret pel misticisme i l’espiritualitat hindú, i de fetper a la composició de algunes de les seues obres vahaver d’aprendre el sànscrit, una antiga llengua de l’Índia,per garantir-se la confiança en les traduccions quenecessitava. També va mostrar especial interés per lamúsica folklòrica anglesa, pels antics madrigals i pelscompositors de l’època dels Tudor. L’admiració per lasimplicitat d’aquestes melodies, i el seu ús en les seuescomposicions és una de les característiques mésrecognoscibles de la seua música. També la música deStravinski i Schoenberg van influir en el seu treball. Va serun viatger infatigable, que va recórrer tota Anglaterra i visitàItàlia, França, Espanya i Algèria buscant inspiració per ales seues obres.

Holst va escriure música orquestral, música per abanda, obres per a teatre i una gran quantitat de músicacoral, inclosos els arranjaments de cançons populars. Lasuite Els Planetes, és l’obra per la que és més reconegut,encara que no la considerava una de les seues millorscreacions. De fet, en ocasions es va queixar per que altresobres seues es veieren eclipsades per esta.

Odiava la vida pública, sovint va rebutjar contestar ales preguntes plantejades per la premsa, i quan elsadmiradors li demanaven un autògraf, repartia unes targetesd’impremta on es podia llegir «jo no done autògrafs».

En el seu temps en Gran Bretanya les bandes militarsestaven en el seu apogeu i el terme s’aplicava a qualsevolconjunt que incorporara instruments de vent i percussió,com bandes civils organitzades per la policia, bombers oempreses industrials. Però no hi havia una instrumentacióuniforme, un obstacle per als compositors, i estava la ideageneralitzada de que un conjunt d’instruments de vent notenien la cohesió tonal de la música orquestral.

Per tal que poguera ser interpretada pel major nombrepossible de bandes, Holst va preparar l’obra per a un mínimde denou músics, amb dèsset parts addicionals marcadescom ad lib, que podien ser afegides o eliminades senseposar en perill la integritat de l’obra. Tenint en compte quela majoria de les bandes britàniques de l’època tenienentre vint i trenta músics, els denou componentsnecessaris es podien cobrir raonablement, i les partsrestants es podrien afegir o descartar si era necessarisense alterar la integritat de l’obra.

La suite consta de tres moviments: Chacona,Intermezzo, i Marxa, cadascun amb el seu propi caràcteri forma que, eencara que no consta en la partitura, l’autorva indicar que s’interpreten sense interrupció.

Comença amb la Chacona, una melodia original deHolst que evoca les obres de Purcell i la música barrocaanglesa que es repetix diverses vegades amb variacionso instruments diversos. El moviment conclou amb unfortíssim en tots els instruments.

Els altres dos moviments es basen en un segment deltema principal de la Chacona. El Intermezzo té un ritmevibrant on se’ns mostra el mestratge de Holst en lacomposició per a instruments de vent. És lleuger i ràpid iHolst ressalta l’agilitat i la sensibilitat de la banda a travésde textures transparents i passatges on es teixeixen lamelodia i l ’acompanyament en una varietat deconfiguracions instrumentals.

La Marxa, s’obri amb un solo de bombo, un dels pocsde la literatura musical, i continua amb la combinació dedues melodies populars angleses.

REVISTA DE LA

societat musical

17

ESTIU 2001FA 10 ANYS ESTIGUÉREM A ITÀLIA

Este estiu s’han complit 10 anys del viatge de la Banda

a Itàlia, el segon dels que s’han fet a l’estranger, entreParís’98 i Kerkrade’05.

S’havia de fer un concert a Corciano (a la foto de baix),un pintoresc poble on Paco Zacarés, director de la nostraBanda aquells anys, havia rebut un premi de composició...i amb eixa excusa, la Banda va viatjar del 7 al 13 d’agost,visitant Florència, Pisa, Roma sobretot i Niza de tornada.

Va ser amb autobús, 95 persones entre músics iacompanyants. Records, una muntonada a poc que ensesforcem: el motocarro dels trastos a Corciano, lescaminades per Roma, la sobredosi de macarrons, elMcPijama, els monuments que visitarem (Coliseu, CapellaSixtina...), la piscina de l’hotel de Corciano, etc. etc. IJosef, el guia.

Un detall important: el bon comportament dels músicsen tot moment, amb absència absoluta de res negatiu.Per això repetírem viatge quatre anys després.

Tot i més va quedar reflectit en una revista especialper a qui vullga refrescar records i que es pot consultar enpaper o a issuu.com.

REVISTA DE LA societat musical

18

ESCOLA DE MÚSICA CURS 2011-2012

Des de la Societat Musical volem agrair a tots els pares (i alumnes majors) la confiança dipositada en la nostra Escola de Música, que després de més de 30 anys de funcionament continua intentant donar la màxima qualitat possible, amb un professorat amb una alta qualificació. Sí que és veritat que les infrastructures any rere any se'ns queden deficients, menudes, resultant molt complex ajustar tots els horaris, especialitats, professors, etc. en un edifici com el Musical.

CALENDARI ESCOLAR Període lectiu: del 19 de setembre al 22 de juny No hi haurà classe: 12 d’octubre, 1 de novembre, 22 de novembre, 6 i 8 de desembre, del 24 de desembre al

7 de gener, 21 i 23 de gener, 19 de març, del 4 al 16 d’abril. 1 de maig. Cal estar atents als ponts que es puguen fer als col·legis del poble. S’anunciaran amb cartells al Musical.

AVALUACIONS

EXAMENS ENTREGA DE BUTLLETINS 1r TRIMESTRE del 12-al 17 de desembre del 19 al 23 de desembre 2n TRIMESTRE del 12 al 17 de març del 20 al 24 de març 3r TRIMESTRE de l’11 al 16 de juny del 18 al 22 de juny

Les audicions de final de curs seran del 18 al 22 de juny. El programa es publicarà al llarg del 3r trimestre.

Per a inscriure’s en les especialitats d’instrument, s’ha d’estar cursant llenguatge musical en aquesta Escola.

Les mensualitats s’abonen a l’inici de mes i corresponen al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes).

Per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa. La taxa d’inscripció de 20 € s’abona pel banc junt a la primera mensualitat.

Els pares que tinguen matriculats els seus fills a l’Escola de Música seran considerats socis de la Societat Musical i per tant estan obligats a abonar una quota anual, com qualsevol soci, de 24 €, la qual es passarà pel banc a finals novembre de 2010. Amb això tindran dret a rebre la Revista de la Societat Musical i a participar en altres activitats que s’organitzen per als socis.

LLENGUATGE MUSICAL

CURS 2011-2012

ASSIGNATURA CURS DIES HORARI AULA PROF

Bach de 17:30 a 18:30

Mozart de 18:30 a 19:30

INICIACIÓ MUSICAL

Beethoven A

DILLUNS i DIMECRES

de 19:30 a 20:30

Sala de Juntes

FINA GIMENO

1r A de 17:30 a 18:30

1r B de 18:30 a 19:30

1r C

DILLUNS i DIMECRES

de 19:30 a 20:30

7 RAQUEL SANCHEZ

2n A de 17:30 a 18:30

2n B

DIMARTS i DIJOUS de 18:30

a 19:30

2 VICENT RIBERA

3r A de 17:30 a 18:30

3r B de 18:30 a 19:30

4t A de 19:30 a 20:30

4t B

DIMARTS i DIJOUS

de 20:30 a 21:30

1 JOSEP RIBES

5é de 18:00 a 20:00

2n Grau Mitjà

DILLUNS de 19:00 a 21:00

2 PACO ZACARÉS

Adults 1r de 20:30 a 21:30 Adults 2n

DIMECRES de 20:00 a 21:00

1

Adults 3r de 19:30 a 20:30

LLENGUATGE

MUSICAL

Adults 4t DIJOUS

de 20:30 a 21:30 7

TERE RIBERA

ANÀLISI I HARMONIA - DILLUNS de 17:00 a 18:00 2 PACO

ZACARES

CANT - DIMECRES a partir de les 17:30 7

JOSÉP LLUIS

CASTELL

1r de 17:30 a 18:30

2n de 18:30 a 19:30 CONJUNT

CORAL COR INFANTIL 3r i 4t

DIVENDRES

de 19:30 a 20:20

Aula assaig

JOSÉP LLUIS

CASTELL

BANDA JOVE tots DISSABTE de 12:00 a 14:00

Sala d’assaig

PACO GIMENO

J C CIVERA

ORQUESTRA JOVE tots DISSABTE de 12:15 a 14:00 --- JOSEP

RIBES

ESPECIALITATS INSTRUMENTALS

CURS 2011-2012

ASSIGNATURA CURS DIES HORARI AULA PROF

DISSABTE de 9:30 a 12:00 1 JOSEP RIBES VIOLÍ tots DILLUNS I

DIJOUS de 17:30 a 21:30 6 LUCIA PÉREZ

VIOLA tots DIMECRES de 12:15 a 16:00 1 SANDRA MORANT

VIOLONCEL tots DISSABTE de 10:00 a 12:00 6 CARINA ASENSI

CONTRABAIX tots DILLUNS de 17:30 a 19:45 3 PERFECTO OSCA

DILLUNS I DIMECRES de 12:30 a 14:30 FLAUTA tots DISSABTE de 9:30 a 14:00

3 MARIA JOSÉ

LLORENS DIMECRES de 17:30 a 20:00 1 OBOÈ tots

DIJOUS de 17:30 a 20:00 7 TERE

RIBERA

DIVENDRES de 16:00 a 21:00 1 VÍCTOR ESTARELL

DIMECRES I DIJOUS de 17:30 a 21:00 6 PABLO

ALONSO DIMECRES 4

CLARINET tots

DIVENDRESde 17:30 a 21:00

2 INNO

SIGNES

FAGOT tots DIMARTS i DIVENDRES de 17:30 a 20:00 3 JUANJO

CHORNET DILLUNS de 17:30 a 20:30

DISSABTE de 10:00 a 12:00 4 JULIO ROIG SAXÒFON tots

DIMARTS I DIJOUS de 17:30 a 21:00 5 SAMUEL

SÁNCHEZ

TROMPA tots DIMARTS I DIMECRES de 17:30 a 20:00 4 J. ENRIQUE

BOÏLS

6 PACO GIMENO TROMBÓ I

BOMBARDÍ tots DIVENDRES de 16:00 a 21:00 5 VICENT

OSCA

TUBA tots DIMARTS de 18:30 a 20:00 Aula assaig

JOAQUÍN CORTINA

DILLUNS de 19:00 a 21:00 5 DIMARTS 6

DIMECRES de 17:00 a 21:00 6

MOISÉS BOÏLS TROMPETA tots

DIVENDRES de 16:30 a 20:00 8 JAVI BOÏLS

PERCUSSIÓ tots DILLUNS I DIMECRES de 17:30 a 21:30 Aula

assaig LUIS OSCA

GUITARRA tots DIVENDRES de 16:00 a 21:00 Sala de Juntes

ASUN BARRIOS

tots DIMARTS i DIVENDRES de 15:00 a 21:00 7 OLGA

PEIROTÉN PIANO 1r DISSABTE de 9:00 a 12:00 ALBA

SARABIA

REVISTA DE LA

societat musical

20

LLIBRES i MÚSICALLIBRES SOBRE MAHLER

Ahí va una xicotetaselecció de llibres sobreMahler triats entre lanombrosa bibliografiaexistent. Hi ha molts altresde divulgació, filosòfics,etc.

Gustav Mahler de BrunoWalter (Alianza, 2002).L’autor del llibre fou alumnei protegit de Mahler, a mésde director d’orquestra, peraixò és un document deprimera mà amb informaciódirecta des del mateixcompositor. Només caltindre en compte els títolsde les dos parts de quèconsta l’obra: «Recuerdosy reflexiones».

Recuerdos de GustavMahler, de Alma Mahler (ElAcantilado, 2007). La quefora la seua dona ensofereix un retrat privilegiat,entre triomfs públics ifragilitats privades deMahler. S’ha de tindre encompte que Alma fou laseua dona els últims deuanys de la seua vida, elsanys de la seuaconsagració definitiva aViena. El ll ibre incloudiverses cartes delcompositor. (Existeixendiversos llibres sobre lamateixa Alma Mahler, laqual seria després parellade Walter Gropius, FranzWerfel o OskarLoloschka).

Mahler de José Luis Pérezde Arteaga (FundaciónScherzo, 2007). Una

biografia rigorosa i almateix temps erudita,considerat ací com el mésimportant creadormusical del segle XX,encara que morira a inicisdel mateix, i testimonid’una època especialmentconflictiva. A més de lesqüestions biogràfiques esfa un estudi de la seuaobra.

El mundo de Mahler deLebrecht Norman (AdrianaHidalgo Editora, 1999).Este llibre forma partd’una sèrie dedicada adiversos compositors: Elmundo de... Presenta lareconstrucció de la vida,personalitat i temps deMahler a partir de diversosdocuments (cartes,periòdics, escrits, etc.)amb el resultat d’un textfàcil de llegir i bastantentretingut.

¿Por qué Mahler? Cómoun hombre y diezsinfonías cambiaron elmundo de NormanLebrecht (Alianza, 2011).El llibre intenta explicar la rellevància de Mahler i de laseua música en els nostres dies, un segle després de laseua mort. L’autor és el mateix que l’anterior referència.D’ell diu: «Mahler añade amplitud y profundidad alpensamiento. En una sociedad acelerada yhomogeneizada, nos permite pensar que la menteindividual puede sobrevivir. Nos anima a ver el panoramamás general, a escuchar lo que no se ha dicho. Mahlercontinúa la conversación. Nos convierte a todos encríticos».

REVISTA DE LA

societat musical

21

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINEPer a tancar l’any en que es commemora el centenari de la seua mort, dos pel·lícules relacionades amb Gustav

Mahler, una basada directament en la seua biografia i altra, en la que el protagonista mostra aspectes de la seuapersonalitat i en la que la música d’este compositor pren protagonisme.

MAHLER, UNA SOMBRA EN EL PASADO

Títol original: MahlerDirector: Ken RussellAny: 1974Pais; Gran BretanyaRepartiment: Miriam Karlin, Lee Montague, Robert Powell,Georgina HaleMúsica: Gustav MahlerGuió: Ken RussellGénere: DramaDurada: 110 min

D’origen jueu, des de molt xicotet va haver de suportarl’antisemitisme. Va tindre molt mala salut i una neurosiobsessiva per la mort. Ja major es va casar amb Alma,molt més jove que ell, culta i molt bella, tenint un matrimoniapassionat i ple de conflictes. El director pren esta biografiai la unix a la música del compositor, obtenint una pel·lículabella i dolorosa, aconseguint una perfecta identificacióentre imatge visual i missatge sonor.

MUERTE EN VENECIA

Títol original: Morte a VeneziaDirector: Luchino ViscontiAny: 1971Pais; Itàlia, FrançaRepartiment: Dirk Bogarde, Silvana Mangano, BjørnAndresen, Marisa Berenson, Romolo Valli, Nora Ricci,Carole AndréMúsica: Gustav Mahler, Modest Mússorgski, Ludwig vanBeethovenGuió: Luchino Visconti i Nicola Badalucco, adaptat de lanovel·la La Mort a Venècia, de Thomas MannGénere: DramaDurada: 131 min

1911 a Venècia. A l’hotel de luxe on s’allotja el vellcompositor Gustav von Aschenbach, (molt lliurementinspirat en Gustav Mahler), el seu estiueig és enterbolitper un jove adolescent, el polonès Tadzio, que semblaencarnar l’ideal de bellesa etèria, a la qual ha intentatdonar expressió en les seves creacions. L’artista somiaamb abordar-ho, i arriba a replantejar-se les certeses detota la seva vida.

En una ciutat que se sapafectada d’una epidèmia decòlera, amagada per lesautoritats, Aschenbach, enlloc de fugir mor sobre la platjadel Lido després d’havercontemplat per última vegadaTadzio, el seu estimat a quimai no ha gosat parlar...És una meditació sobre lapuresa, la impuresa, el males-tar, la bellesa; l’home que enun instant s’adona que nos’ha adonat del temps que hapassat. La util ització del’adagietto de la cinquenaSimfonia de Mahler,engendrarà una fascinació perla música del compositor, itraurà definitivament la sevaobra tota del purgatori en elqual era confinada. Vaobtindre el premi al Festival deCannes de 1971.

REVISTA DE LA

societat musical

22

DOCUMENTSFa uns dies Javi Boïls, músic de la nostra Banda i professorde l’Escola de Música entre altres activitats, ens va ferarribar el document que reproduïm més avall. Es tractade la seua primera inscripció en l’Escola de Música allàpel setembre de 1980 en la que es matriculava del curspreparatori de Solfeig. En aquell moment ningú sabia onarribaria Javi en el món de la música ni on arribaria este

document trenta-un any després. El traguem a la Revistatant pel seu valor històric i documental com per a quepugam recordar els més majors i conéixer els de menysedat les fórmules de cortesia que encara es feien serviren la documentació d’aquells anys, seguint els modelsd’instància habituals. Llegiu-ho. És molt interessant.

REVISTA DE LA

societat musical

23

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10

El passat dia 6 d’agost un grup de músics celebraren el seu 20é aniversari en la Banda. A part del típic passacarrer,l’esmorzar i la foto oficial per a la posteritat, també es feren la foto que podem veure ací. A l’estar d’esquenes nosabem qui són. Al primer que els identifique, sobretot als dos calvos, li regalarem un abonament gratuït per a totsels concerts de la Banda de la temporada 2012 i una subscripció per a cinc anys, també gratuïta, a esta Revista.NOTA: No val a mirar la pàgina 13.

EL MUR del FosquibrutNI AL FEISBUC, NI AL TUITER, NI AL TUENTI TROBARÀS MILLORS TEMES

(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)F

No puedo,no puedo

Dis-li-hoa Civera

- S’ha constituït a Guadassuar l’Associació d’Amics delCrit (en Sério) de Lourdes. S’ha registrat ja en el registred’Associacions de la Generalitat Valenciana. Interessatsen apuntar-se passen a les hores d’assaig pel Musical iparlen amb Juan Carlos Civera.

- Respecte a la notícia anterior hem de dir que no podemespecificar els dies d’assaig de la Banda. Cada setmanacanvien en funció de la Champions o d’altresesdeveniments. Cal estar atents al guadamusical per saberquin dia cal anar a l’assaig.

- Continuant amb la notícia anterior, el tio Fernandodemana al despatx una tele nova amb connexió directa ainternet per tal de saber de primera mà els canvis en laprogramació d’assajos. Diu que a la tele actual no li arribael guadamusical.

- Al facebook podeu apuntar-vos també al grup «volemsentir el crit de Lourdes en serio». Podeu trobar l’enllaç aMúsica Guadassuar.

- Ens han comentat que la frase «Vosotros no habeis oidogritar a mi mujer en serio» ha sigut trending topic a twiterdurant setmanes .

- Desdi Bari, affectuosi ricordi a tutti le musichi dei pobli(Xaui).

- Empresa subministradora de traques de Guadassuardemana ser avisada de quants xiquets entren a la Bandacada 6 d’agost per preparar provisions.

- A Saragassa tambà ens anracordam da la Banda (Farran).

- La Virgen del Pilar diceee, que quiere ir en patinetee,como el Ferraaan, por las calles de Zaragozaa (cantar aritme de jota).

- Com que no ha aparegut, ens veiem obligats a tornar apublicar l’anunci següent, ja publicat a la revista anterior:WANTED. Es busca membre de la Banda. Tocava elclarinet i el clarinet baix i a més estava aprenent a tocarel contrabaix. Fa mesos que no apareix. Potser haja sigutsegrestada. És perillosa.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum Nit del 16 al 17 d’agost de 2011, Concert de Sant Roc.En esta foto, músics, públic, festers i festeresapareixen com un tot: el poble de Guadassuar a laPlaça Major. On acaba la Banda i comença el públic?