ELS SABALLUTS

MONOGRÀF ICSGRALLES I GRALLERS

CASTELLS : PATR IMONI DE LA HUMANITAT

La revista amb força, equilibri, valor i seny dels Castellers de Sabadell

Nº16 temporada 2009

S u m a r i

Editorialpag. 3

Monogràficpag. 5

Feina fetapag. 30

Altrespag. 36

Culturapag. 38

Crèd

its CONSELL DE REDACCIÓEva HernándezJordi Llorens Joan Moya Rovira

ADMINISTRACIÓJosep Guitart

GRAFISMEJordi Llorens Gemma CId

EDITACastellers de SabadellRibot i Serra, 265Tel. 93 723 08 43 - 028202 SabadellNIF G- 60814241www.castellersdesabadell.cate-mail:info@saballuts.org

IMPRESSIÓ I REALITZACIÓDL B 26427-97- Litogràfiques ALP

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE TOTS ELS FOTÒGRAFS DE LA COLLA

Els redactors de la revista i els Caste-llers de Sabadell no assumeixen neces-sàriament com a seves les opinions que es publiquen en aquestes pàgines, que-dant com a responsables a tot efecte

els propis autors.

Ed i t o r i a l

Salutacions lector,

Tens a les mans un nou exemplar de la revista Els Sa-balluts. Aquesta edició ens acosta nous temes per a la pràctica castellera a Sabadell, ens explia a tots què és això de la candidatura a patrimoni cultural i imma-terial de la humanitat dels castells, ens parla del grup de gralles, i seguint la tònica de les darreres edicions de la revista, ens fa una visita virtual a un nou local casteller, entre els temes més destacats.

Disposar d’un local adequat a la pràctica castellera és el pilar per poder anar vestint una colla plenament activa durant tot l’any com ho és la colla de Sabadell. Aquesta és una assignatura pendent a dia d’avui a la nostra ciutat, però ja és una realitat a Granollers, local per on la revista ens fa una visita guiada.A vegades les colles ens veiem obligades a demanar col·laboracions econòmiques com a contraprestació a una actuació castellera, tot i sonar estrany per tal de fer front a les despeses d’un local amb mancances mentre seguim somiant en un local millor. Aquest és un dels nostres somnis.

L’article sobre la gralla ens parla de la seva funció in-dispensable en el castell. La seva música caracterís-tica acompanya tot el castell: anuncia l’inici de l’intent

i celebra la seva descarregada al final. La feina no la fa sola; té com a company inseparable: el tabal. El grup de músics el formen vàries gralles i, a vegades, interpre-ten fins a dues veus.Cada vegada és més normal que una colla tingui el seu propi grup de grallers. Per a què això sigui possible, a Sabadell l’entitat organitza cada any cursos de gralla i de tabal amb diferents nivells per iniciar als nous mú-sics i perfeccionar als que ja el toquen.

Des d’Els Saballuts també ens fem ressò de la cam-panya de reconeixement al fet casteller que va iniciar la Coordinadora de Colles Castelleres l’any 2008 per tal d’aconseguir la declaració, per part de la UNESCO, dels castells com a Patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, expressió de cultura popular centenària que ens uneix a tots sense fer diferències i amb uns objec-tius gens materials.Des d’aquí agraeixo i destaco que, quan es va expo-sar al nostre Ajuntament la sol·licitud de recolzament a aquesta campanya, tothom va fer pinya i l’objectiu final va prevaler per sobre dels colors, de la mateixa manera que passa en una plaça quan s’hi fan castells. Això for-ma part de la màgia dels castells. Just abans de tancar la redacció d’aquesta edició, hem rebut la notícia que el Consell General de Patrimoni Històric de l’Estat Espanyol encarregat de decidir qui-nes serien les quatre candidatures que presentarien a la Unesco, reunits a Mallorca el 16 de juliol, ha acceptat la “nostra” candidatura per unanimitat dels represen-tants de totes les comunitats autònomes. Ja tenim fet un pas més. N’haurem de seguir l’evolució.

Tot esperant que la lectura ús sigui agradable i inte-ressant i us animi a apropar-vos alguna vegada a un castell i sumar-hi les vostres mans o a repetir-ho si ja ho heu fet, us dono la benvinguda a una nova edició d’Els Saballuts.

Ens veiem a plaça!

Jordi SemperePresident dels Castellers de Sabadell

3

CASTELLS: PATRIMONI DE LA HUMANITATGRALLES ITABALS

CASTELLS: PATRIMONI DE LA HUMANITATGRALLES ITABALS

5

L’activitat castellera està a un pas de rebre el reconeixement a nivell mundial que ja fa temps que té a casa nostra; i és que es troba en tràmit la candidatura per tal que els Castells s’inscriguin a la llista de la UNESCO de patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Força, equilibri, valor i seny...

Us imagineu una aleta muda? Què serien els castells sense les gralles i tabals? Aquest tàndem conviu en una perfecta simbiosi per embellir encara més les construccions hu-manes. Les gralles i els tabals te-nen un paper clau a l’hora d’indicar el desenvolupament del castell i, al-hora, amb el seu ritme són capaces d’encomanar tranquil·litat o nervi embolcallant-lo amb la seva melo-dia. Però la seva música no només es limita al moment del castell, sinó que va més enllà...

Ester Estadella i Jordi Llorens

CAMISES QUE LLUEIXEN UN NOU ESCUT

Després de moltíssimes proves ara ens trobem davant el moment de la renovació.

Mo

no

gr

àfi

c

Ostres, que fort! Hi ha Saballuts sense escut a la camisa! Estan rebotats? El castell de cebes ha fet llenya? No. Després de 15 anys, els escuts s’han acabat. I no se’n poden reproduir més, exactament iguals, perquè ningú té el disseny original. Per tant, ens cal fer nous escuts!

El debat és animat depenent de les ganes de modernització de cadascú, però, finalment, s’aprova el nou escut proposat per la Junta a l’assemblea de principis del 2009.

El nou escut segueix els paràmetres definits als estatuts de la colla: castell format per set cebes sobre fons groc. Conserva l’efecte cridaner del nostre escut i manté les mides de la ja mítica “taca groga”.La millora significativa rau en el fet de tenir el castell de cebes brodat sobre una tela groga. Els brodats no es descoloreixen, les cebes no perden el gruix i duren segles! I si no, mireu els tapissos medievals!I, per acabar de posar la nostra marca, hi cosim una senyera a l’estil “piju” a la catalana!

6

Mo

no

gr

àfi

c

Després de moltíssimes proves de brodats, teles, ce-bes foradades i voravius de colors, ara ens trobem da-vant el moment de la renovació. Les camises noves ja portaran l’escut incorporat, però les camises velles, si superen la batzegada d’aquesta entranyable pèrdua,

hauran de canviar-se tota la butxaca. No patiu que no cal que ens subscrivim a “Mis labores”; segur que la Tieta ens donarà un cop de mà. Endavant Saballuts, ara ens toca cosir ben fort les butxaques!

7

anunci art estetic

10% decompte

VINE A PROVAR-HO!

a tots els serveis d’estètics i fotodepilació

Tractaments corporals i facials

C/Torres i Bages, 25 08201 Sabadell

Tel: 93 745 01 52

SPLLPG

Depilació home/dona

I ho seran perquè, tal com recull el text de la declaració que varem aprovar per unanimitat al ple del Parlament del 17 d’abril de 2008, els castells han esdevingut un fenomen singular en l’àmbit mundial i un referent sim-bòlic de la cultura catalana al món, sòlidament arrelat a la societat, culturalment transcendent i, alhora, una manifestació plàstica d’una gran bellesa que transmet emoció.

Però l’autèntica virtut dels castells, el que els ha fet perdurar en el temps i el que els ha acabat convertint en una icona de modernitat, són els valors que emanen de les seves fonts i que no són altres que els valors que han perdurat al llarg de la història de la humanitat: integració social, participació, solidaritat, col·lectivitat, treball en comú, esforç, respecte, diversitat...

A la darrera edició de la Nit de Castells, celebrada a Tarragona, vaig parlar d’aquests valors que han con-vertit el fet casteller en un referent modern d’un país avançat, integrador, solidari, que cultiva la cultura de

l’esforç, del treball en equip, de l’enginy, de l’habilitat i de la superació. En definitiva, un seguit de valors que són una manera de veure i viure la vida que el poble català ha mantingut al llarg de la seva història. I entre altres coses deia, també, que el que fem precisament els catalans al món, exportant la filosofia castellera, és una aportació única i pròpia que crea exemple –que crea bon exemple.

Això és, de portes enfora, el que pot portar la interna-cionalització del món casteller, amb la declaració uni-versal de la UNESCO. Però és que de portes endins els castells s’han convertit en la metàfora que millor explica la construcció nacional de Catalunya, l’esforç col·lectiu del poble per aixecar el país.

Avui la candidatura està ben encaminada, i aquest estiu podria ser incorporada a la llista de peticions del consell de patrimoni del Ministeri de Cultura i, el mes de juliol del 2010, obtenir l’aprovació definitiva de la UNESCO. Però, ho repeteixo, si no és ara, serà una mica més

ELS CASTELLS, PATRIMONI DE LA HUMANITAT Ernest Benach i Pascual

President del Parlament de Catalunyawww.ernestbenach.cat

Mo

no

gr

àfi

c

Els castells seran declarats, tard o d’hora –i confio que sigui més d’hora que no tard–, patri-moni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

8

endavant, però acabarà essent. I aquest dia, el poble de Catalunya i sobretot els castellers podran sentir-se

Mo

no

gr

àfi

c

molt orgullosos per l’aportació feta, en forma de valors, al conjunt de la humanitat.

anunci silvia simona tots els saballuts

(fes-te 2 serveis i en pagues només 1)presentant aquest tiquet

Via Aurèlia, 26 local 1 08206 Sabadell tel: 93 723 06 93 simonperruquers@acatel.org

9

2x1

Des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Sabadell, hem estat co-neixedors de la campanya que està portant a terme la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per tal que els Castells siguin reconeguts com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Aquesta campanya va tenir, com a expressió màxima, la declaració institucional del Parlament de Catalunya, amb el suport de totes les forces representades, llegi-da al ple parlament el dia 17 d’abril de l’any passat.

Des del nostre grup polític vam pensar que Sabadell no podia quedar al marge d’aquesta campanya i, tot i que el Parlament ja s’hi havia definit, era l’hora que els ajuntaments, i concretament el de Sabadell, també hi donéssim suport.

La conseqüència fou la presentació d’una moció a la Junta de Portaveus del 28 de novembre de l’any passat en què es proposava donar suport a aquesta campan-ya. Hi havia l’alternativa de presentar la moció al Ple de l’Ajuntament, que hagués tingut un caràcter més insti-

Magí RoviraRegidor-portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell dóna suport unànime a la declaració dels Castells com a Patri-moni de la Humanitat

Mo

no

gr

àfi

c SABADELL DÓNA SUPORT ALS CASTELLS COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT

10

tucional, però des dels primers anys de la democràcia, hi ha un acord a l’Ajuntament de Sabadell que aquells temes que no són competència de l’Ajuntament no es portin a ple, sinó a la Junta de Portaveus, que té el ma-teix valor polític però no té efectes administratius, com era el cas d’aquesta declaració. La moció fou aprovada per la unanimitat dels grups po-lítics presents i, d’aquesta manera, Sabadell ha donat el seu suport a la candidatura per a la inscripció dels castells a la llista representativa del patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, de la UNESCO.  Aquesta resolució s’ha fet arribar a la delegació de la UNESCO a Catalunya, a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, als Castellers de Sabadell i a tots els grups polítics presents al Parlament de Catalunya.

En la moció es recordava que a la nostra ciutat s’han vist castells des de mitjan del segle XIX i que Saba-dell té colla castellera pròpia des de fa quinze anys, els Castellers de Sabadell, coneguts arreu com a “Saba-lluts”, amb una molt bona projecció en aquesta etapa de la seva existència, i que la ciutat de Sabadell sent com a propi el món casteller, que ha incorporat al seu mapa de referents culturals.

Mo

no

gr

àfi

c

Però totes aquestes raons circumstancials no ens ha de fer oblidar el fons d’aquesta petició; com diu la De-claració del Parlament: “l’autèntica virtut dels castells -més enllà de l’atractiu i el valor intrínsec que tenen com a construccions humanes-, el que els ha fet per-durar en el temps, és la capacitat d’integració social: permeten que les persones que hi participen (siguin ho-mes o dones, i independentment del seu origen social i geogràfic i de la seva edat) posin el seu esforç indivi-dual per sobre de les diferències i de manera desinte-ressada per a assolir solidàriament un objectiu comú, compartit i col·lectiu.” Aquests valors universals són el veritable patrimoni dels castells, que, oberts com estan a tothom, volen compartir amb la resta de la humanitat.

Esperem que des del grup municipal d’Esquerra i des de l’Ajuntament de Sabadell haguem ajudat a fer reali-tat aquest desig del món casteller.

11

En els darrers temps els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la campanya per aconseguir que els cas-tells siguin considerats patrimoni de la humanitat. Una notícia d’aquest tipus ens suggereix quelcom important i probablement transcendent. Però, sabem fins a quin punt?Què es considera patrimoni de la humanitat? L’any 1972 la UNESCO va establir un programa de protec-ció de llocs que, per la seva significació, es conside-ra que cal preservar per a les generacions futures. Aquest programa, però, només contempla el patrimoni tangible, material, i, en cap cas, preveu la conserva-ció de l’herència cultural. És per això que l’any 2003 la UNESCO va adoptar la Convenció per a protegir el Patrimoni Cultural Immaterial, Intangible Cultural Heri-tage en anglès.Des de la seva creació fins ara, s’han incorporat a aquest patrimoni noranta elements de la cultura popular d’arreu del món, d’entre els quals cal destacar que els dos únics de la Península Ibèrica pertanyen a la cultura catalana: El Misteri d’Elx i la Patum de Berga.

El 14 d’abril del 2007, a Valls, es va constituir la co-missió encarregada de preparar la candidatura per-què el fet casteller sigui oficialment considerat per la UNESCO com a patrimoni cultural de la humanitat. La comissió està formada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la revista Castells i el Centre UNESCO de Catalunya.El 17 d’abril del 2008, el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració institucional amb el text se-güent:“Els castells s’han convertit en una de les expressions més brillants de la cultura popular i tradicional a Cata-lunya. Van començar a adquirir protagonisme al segle XVIII, en els balls populars de cercavila de les moixi-gangues o ball de valencians. La primera documenta-ció que prova l’existència de colles castelleres és del 1805; actualment hi ha una seixantena d’agrupacions o colles en actiu escampades arreu del país, la qual cosa és un bon indicador de la pervivència de la tradició i de la vitalitat del fet casteller.

ELS CASTELLS, PATRIMONI DE LA HUMANITAT? Òscar Puig i CánovasM

on

og

rà

fic

Els castells s’han convertit en una de les expressions més brillants de la cultura popular i tradicional a Catalunya.

12

La tradició de bastir construccions humanes és una realitat viva i dinàmica en l’àmbit territorial que li és pro-pi. Els castells han esdevingut un fenomen singular en l’àmbit mundial, un referent simbòlic de la cultura cata-lana al món, sòlidament arrelat a la societat, cultural-ment transcendent i, alhora, un fenomen plàstic d’una gran bellesa que transmet emoció.Però l’autèntica virtut dels castells -més enllà de l’atractiu i el valor intrínsec que tenen com a construc-cions humanes-, el que els ha fet perdurar en el temps, és la capacitat d’integració social: permeten que les persones que hi participen (siguin homes o dones, i in-dependentment del seu origen social i geogràfic i de la seva edat) posin el seu esforç individual per sobre de les diferències i de manera desinteressada per a assolir solidàriament un objectiu comú, compartit i col·lectiu.Aquests valors universals són el veritable patrimoni dels castells, que, oberts com estan a tothom, volen compartir amb la resta de la humanitat.Per tots aquests motius, el Parlament de Catalunya dóna suport a la candidatura per a la inscripció dels castells a la llista representativa del patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, de la Unesco”.El 28 de novembre del 2008, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar una declaració de suport a la candidatura, afegint-se així a una ja llar-ga llista d’institucions públiques que donen suport a la candidatura.El 28 d’agost d’enguany, una delegació encapçala-da per en Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va presentar formalment la candidatura a la UNESCO. Després d’aquest tràmit es va obrir un període d’anàlisi i discussió que haurà de concloure a la tardor de l’any vinent, quan es decidiran quins nous elements culturals d’arreu del món, d’entre les candidatures presentades, tenen prou entitat per merèixer el reconeixement de la comunitat internacional. Atès que els castells, tal i com es diu en l’argumentari de la candidatura, “són una pràctica viva, compartida per molta gent, amb elements plàstics de gran bellesa i que aporta valors com la in-tegració i el treball en equip per aconseguir un objectiu

comú” es tenen fundades esperances de poder acon-seguir superar tots els tràmits.Aquest reconeixement, si finalment s’obté, no farà més que ajudar a donar a conèixer internacionalment aquesta singular manifestació popular catalana i, alho-ra, protegirà el seu futur contra qualsevol temptació restrictiva com les que cíclicament apareixen adduint, bàsicament, la seva perillositat, especialment per als infants. No obstant, la seva pervivència no dependrà pas de distincions externes sinó de l’esforç i la il·lusió constants dels milers de castellers que arreu del nostre país, despertem el tremp de la terra alçant castells.Brindem-hi!

Mo

no

gr

àfi

c

13

Com va ser que et vas convertir en professor de gra-lla dels Saballuts?Vaig entrar a la colla quan tenia 18 anys i vaig estar-hi tres o quatre anys, en actiu. Tocava la gralla a la colla i em posava en alguna pinya però em feia por trencar-me la mà si queia algun castell i no poder tocar. Després, però, vaig estar un temps desvinculat fins que em van oferir de començar les classes i continuar la tasca de mestre de gralla.

Tu ets el nostre mestre de gralla; t’agrada fer-nos classe? La classe de gralla dels castellers és l’única classe que faig i és perquè m’ho passo bé. És diferent de fer clas-se per a nens perquè amb vosaltres puc parlar de músi-ca i d’altres coses. Sempre veniu motivats. Per què t’agrada tocar la gralla?Perquè amb la gralla pots abordar un tipus de música, un tipus de festivitats i un tipus de “bolos” que amb altres instruments no podràs abordar mai. Té un com-ponent social, històric i polític a la vegada que m’ho fa interessant. És diferent d’altres instruments; amb un oboè no faràs mai música de carrer ni estaràs fent un

tipus de música vinculada a la d’aquest país, cosa que la gralla o el flabiol t’ho permet.

T’agrada el toc de castells? No t’agradaria canviar-lo?Sí, molt. Antigament el toc no era tot igual; hi ha reco-llits diferents tocs de castells. Tenien alguna cosa en comú, però eren diferents. Amb el temps, s’ha anat co-dificant fins arribar a com es toca ara. De fet, és un toc totalment funcional: es toca per complir una funció, no és música per tocar en un concert. Al ser funcional no té perquè canviar-se si no canvia l’espectacle, és clar. Cada colla es pot atrevir a modificar-lo una mica, però arriba un moment que està tan codificat i tothom ho té tan assumit, que ningú s’atreveix a canviar-ho. Què t’agrada més Paquito Xocolatero o el Vermut de Barcelona o Vilafranca?Depèn de la situació. La veritat és que totes dues són molt bones. Paquito Xocolatero és brutal, és una marxa mora, fa festa, és d’aquelles peces de moros i cristians de València i la melodia és guapíssima, és molt bona.

Nom: Ferran Miquel i BusquéData de naixement: 12 d’abril del 1977Feina: actualment, mestre d’Educació Primària especialitat en músicaEstudis: Conservatori Superior de Flauta, Musicologia Instruments que toca: gralla, flabiol, tamborí, flauta, oboè i piano.

ENTREVISTA A FERRAN MIQUEL Fermí Gil, Sandra Ruiz, Montserrat Cortès

Mo

no

gr

àfi

c

15

S’ha d’estudiar molt per tocar el tabal i la gralla?Bé, tothom pot tocar malament la gralla i el tabal, però per tocar-los una mica bé s’ha d’estudiar. A la colla te-nim molta sort perquè el nivell de gralla ha pujat molt, tot i que vosaltres encara esteu estudiant. Amb el ni-vell que teniu ara de gralla, fa deu anys estaríeu fent “bolos”, cobrant diners. El que passa és que el nivell de gralla a Catalunya ha pujat molt. Ara es tenen uns referents que us fa pensar que no sou tan bons. Té molta culpa d’això les aules de música tradicional que hi ha a Vila-seca, Barcelona, Figueres, Lleida, Tortosa i l’escola de Granollers que no forma part d’aquesta moguda però on també s’ensenya gralla. La creació d’aquestes escoles és la conseqüència que aquests instruments no hagin entrat al conservatori; llavors es fan classes però sense concedir cap títol.

D’on prové la gralla? La gralla tindria els orígens en els antics oboès pro-vinents de l’edat mitjana i que van quedar anacrònics amb l’evolució de l’instrument. Aquí a Catalunya, anomenem Xirimies (o tarotes), entre altres noms, a aquests oboès tradicionals. La gralla és una xirimia amb un so molt més voluminós, agut i potent, i això la fa molt adequada per tocar al carrer. Amb tot, l’instrument és força modern, i respon a unes necessitats molt actuals. Els oboès tradicionals són presents en totes les cultu-res. A Catalunya, hem tingut molta sort perquè tant la xirimia com la gralla han arribat vives, o pràcticament vives, fins als nostres dies; la xirimia de forma molt ana-crònica, cosa que a molts països no ha succeït. Aquí a Catalunya, tenim la sort de comptar també amb un seguit de partitures de música popular apuntades per organistes al llarg dels segles XVIII i del XIX que ens dóna un dels corpus recollits més importants d’Europa.

Com són les gralles de claus?És una gralla que arriba cinc notes més avall, és a dir, fins el do; per dalt és igual que la que toquem. Hem de tenir en compte que la gralla que toquem és molt rús-tica; fa cent anys la gent tocava amb claus. Ara estem

tocant una gralla que fa cent anys ja no tocava ningú i en les partitures que han quedat es veu que el nivell era molt més alt que no pas ara. Cal fer i utilitzar més instruments d’aquests tipus.

Ets professor de música o ets músic professional?Diguem que abans de fer oposicions em dedicava més a fer de músic, que no vol dir que no fes classes de música, perquè no hi ha forma de guanyar-te la vida només fent “bolos”. I ara, l’escola primària em limita molt perquè és pràcticament jornada sencera, Ara faig més de mestre que no pas de músic ja que ara faig molts menys “bolos”. De fet, fer les dues co-ses em satisfà molt i es complementen l’una a l’altra.

4De quins grups musicals formes part?Ara formo part dels Ministrers de la ciutat que és mú-sica històrica catalana, bàsicament SXVIII i part del SXIX amb instruments catalans de tradició catalana i amb partitures buscades en arxius, molt concretes de Catalunya que han quedat aquí, cosa que en altres llocs, no. Un grup de música barroca, L’egyptienne, que toquem dues flautes clavecí i violoncel. El grup de música Irlandesa, Nancy Whisky, on toco la flau-ta, és música de taberna; hi ha músiques d’Escòcia o d’Anglaterra, però bàsicament és música irlandesa.L’últim grup és un grup que hem creat fa molt poc i que es diu Massimo Attack. La música és meva i les lletres són del Massimo i del baixista. És un grup que no té cap pretensió i és música totalment intranscen-dent; la fem per passar-nos-ho bé i és música diver-tida.

Estàs preparant algun projecte especial a l’ensenyament ?Tenim un projecte per intentar portar el flabiol a l’ensenyament primari, introduir el flabiol cap a tercer o quart ja que la dificultat és similar a la flauta.El flabiol té avantatges. El primer és que es toca amb el tamborí, així permet fer una feina de ritme i de melo-dia a la vegada. D’aquesta manera, estàs donant una

Mo

no

gr

àfi

c

16

sèrie de continguts als nens d’una manera molt més vivencial. El segon és que és socialment molt interes-sant. Amb el flabiol hi ha un referent molt clar: és troba al carrer (amb els gegants, capgrossos, ball de cintes, de bastons...). Com que el que es toca en aquests llocs és música molt popular i quotidiana, són peces molt fàcils d’aprendre. Es poden fer entremesos a clas-se tocats i ballats pels nens i després sortir a fora al carrer creant a l’escola unes festivitats que surten fora de l’aula de música. Per últim, el flabiol és un instru-ment pròpiament català. Actualment, no s’ensenya flabiol a cap escola, tot i que fa vint-i-cinc anys va haver un projecte amb el qual de-mostraven que és factible. Van portar a terme aquest projecte tres escoles diferents i van demostrar que fun-cionava i que era molt satisfactori. Però per diferents problemes amb canvis de lleis i de govern, en aquell moment el projecte es va aturar. Actualment, som deu mestres amb el recolzament dels que fa anys ho van fer. Per saber-ne més podeu visitar a la web: www.flabiol.es.

Que vols ser quan siguis gran?Ultratjosament feliç.

Mo

no

gr

àfi

c

17

Això últim suposo que dependrà de l’habilitat de qui bufi o de la predisposició del qui escolta, però tecno-lògicament parlant va ser un precedent. Un fet que ha marcat un abans i un després. Coneixem el després. De fet vivim el després i com a mínim recordem els úl-tims moments d’aquesta història: l’últim toc de castells que hem escoltat, l’última polca d’ors que hem ballat i potser l’últim maldecap que ens ha deixat... perquè mira que sonen fort les gralles... Però què podem dir de l’abans? O, més concretament, del camí entre l’abans i el després? L’interès per la música com una acció amb la simple finalitat d’emetre un so és pràcticament im-possible de rastrejar, però no passa el mateix quan ens referim a la utilització d’objectes amb aquesta finalitat. Objectes... útils... instruments... pedres! I és tant fàcil com imaginar en Pere “el Picapedra” colpejant un tros de sílex per fer-ne un imperdible o qualsevol altra cosa. Aquests cops, amb més o menys ritme, han estat con-siderats com la manifestació més antiga d’un instru-ment musical -de percussió, òbviament- mentre que el primer instrument de vent segurament va ser algun os foradat o la cornamenta d’algun animal. I ja a l’antic Egipte i a Mesopotàmia, fa més de 5.000 anys, i, poste-riorment, a la Grècia i Roma clàssiques, van aparèixer els primers instruments que reunien una característica indispensable per a poder parlar d’autèntics precursors

ELS ORÍGENS DE LA GRALLA. D’ON VE? Joan Sempere Ventura

Qui va ser el primer que, bufant amb totes les forces, va arrancar un esgarip d’un tros de fusta foradada i buida per dins? Què caram li va passar pel cap per intentar una cosa així? Va ser un prodigi o potser un crim?

Mo

no

gr

àfi

c

18

de la gralla: la canya –també anomenada inxa–. Si ens fixem en l’embocadura dels instruments, la canya, inxa en la terminologia tradicional catalana, és el que diferen-cia un clarinet d’una flauta, o un saxòfon d’una flauta, i la doble canya és el que diferencia un oboè d’un clarinet i d’una flauta o una gralla d’un saxòfon i d’una flauta. Doncs bé, a les antigues Grècia i Roma existien uns ins-truments de vent -l’aulos i la tibia respectivament-, que consistien en dues flautes tocades simultàniament pel mateix instrumentista, que molt probablement haureu vist en la recent pel·lícula 300, i que molt possiblement eren de canya. Dic “molt possiblement” perquè hi ha tants dubtes i tanta controvèrsia al voltant de si duien canya o no, que la hipòtesis que em sembla més versemblant és la que diu que segurament existien di-verses versions de l’instrument: una amb canya simple, una altra de doble canya i una última sense canya que es bufaria com una flauta. A causa d’aquesta controvèrsia, tots els instruments de vent es disputen l’aulos grec i la tibia romana com a possibles avantpassats seus i segu-rament així sigui, però l’enfonsament d’ambdós imperis, grec i romà, va significar també la desaparició del rastre de tots dos instruments. Això ha portat a pensar a un altre conjunt d’autors que l’autèntic precursor dels instruments de vent-fusta i em-bocadura de doble canya va ser un instrument de pro-cedència turco-àrab anomenat zurna. Però aquí també trobem diverses hipòtesis que ens dificulten altre cop el camí. Per una banda, tenim la corrent, podríem dir eu-ropea, que creu que l’arribada d’aquest instrument va

tenir lloc per via italiana en el context de les croades, concretament a principis del segle XIII durant la 5a croada. Contràriament a aquesta versió, tenim la que planteja que l’entrada va tenir lloc per la Península Ibèri-ca a mitjan del segle IX, justament amb la instauració a Còrdova del califat omeia i la importació dels costums cortesans que havien estat practicant fins aleshores a Damasc. Tot i així ambdues hipòtesis coincideixen en assenyalar la paternalitat de la zurna. Per tant, no queda clara si la gènesis de la gralla l’hem de vincular amb l’aulos grec i la tíbia romana, per un cantó, si ho hem de fer amb la zurna d’origen turco-àrab, per l’altre, o tot és un mateix fil tal com plantegen algunes teories que presenten la zurna com una forma evolucionada de la tibia romana, cosa que no seria tant difícil de creure. De fet, la gralla comparteix alguns ele-ments amb ambdós com són el fet de tocar-se acom-panyada d’un instrument de percussió, tal com succeïa amb la zurna, i també servia per encapçalar un contin-gent de guerrers (llegeixis castellers) que anaven a la batalla (llegeixis plaça) com feien els grecs amb l’aulos. Ufff... posem-nos seriosos altre cop...Arribats al segle XIII, tenim, doncs, un instrument estès per tot Europa però amb diferents noms depenent de la zona on ens trobem (xirimia, chalemie, schalmei, cia-ramella, i un llarg etcètera) i que al llarg dels següents 400 anys aniria patint diverses modificacions i donarà lloc a noves versions. El trobem documentat per primer cop en terres catalano-aragoneses a mitjan del segle

Mo

no

gr

àfi

c

ANUNCI BAR EGEA

19

LERO LERO LERO LERO LERO LERO LERO ...LERO LERO LERO LERO...SABALLUTS!!!!!

nies evolutives paral·leles a les de la resta del continent europeu donant lloc a noves formes de l’instrument que han arribat fins els nostres dies i que coneixem amb els noms de gralla i dolçaina. A part d’aquests apa-rells, hem de tractar la dulzaina castellana. No se sap en quin moment s’origina, de la mateixa manera que certs autors la desvinculen de la línea genealògica de la gralla, ja que creuen que bé podria haver derivat de l’ús aïllat del tub –o gaita– que forma part de la cornamusa (el sac de gemecs català). Una altra línia evolutiva de la xirimia és la que trobem ja només en territori català i que dóna lloc a dos instruments ben coneguts en el món de la cobla i la sardana com són el tible i la tenora. Mentre que el primer evoluciona de les versions curtes o agudes de la xirimia, el segon parteix de les formes de xirimia més llargues o greus. És a mig camí entre la xirimia i aquests instruments de cobla que alguns autors situen també la tarota, com un pas entremig d’ambdós instruments. Pel què fa a la gralla, tenim l’instrument que apareix a València anomenat dolçaina en algun moment entre els segles XVII i XVIII, que acompanyava el ball de va-lencians i que a principi del segle XIX va ser importat a Catalunya juntament amb la pràctica d’enfilar-se els uns sobre els altres, i que pateixen algunes lleugeres modi-ficacions fins a rebre un nom ben diferent i que, segons diuen alguns, bé podria fer referència a la semblança

gralla

Mo

no

gr

àfi

c XIV, quan Joan I, encara infant, reclama l’enviament de dues xirimies –una de curta i una de llarga– i un espe-cialista en inxes (canyes) de Perpinyà. També el podem veure representat iconogràficament tant en uns gravats que apareixen en el “còdex Manesse”, també del se-gle XIV, elaborats per aleshores conseller de Zürich i actualment guardats a Alemanya, on apareixen diver-ses xirimies en un entorn cortesà; com en terres cata-lano-aragoneses, en els gravats dels respatllers gòtics de la catedral de Girona, guardats a La Garriga per la fundació Maurí.Aquest instrument serà definit tècnicament en el Thea-trum Instrumentorum de Michael Praetorius, publicat a mitjan del segle XVII i que és una mostra clara de l’evolució de la xirimia. En ell s’observa com a partir del segles XIII i XIV fins al XVII, la xirimia original, un instrument curt d’uns 30-35 cm, evoluciona i dóna lloc a diverses mides més llargues. Amb el pas del temps la versió original més curta va anar abandonant l’àmbit de la música culta i va quedar reclosa en la música popular i festiva. A més a més, les diverses versions més llar-gues usades en la música culta van seguir evolucionant fins als instruments moderns que avui dia coneixem amb els noms d’oboè i fagot. La particularitat del cas espanyol, i concretament del català, és que durant tot aquest temps tant les formes curtes de xirimia com les llargues van seguir unes lí-

20

del seu so estrident amb l’esgarip de l’ocell que rep el mateix nom: la gralla. El que sembla força clar és que tant la tenora com el tible són instruments més complexos que la gralla o la dolçaina i el seu ús, tot i que també popular, ha estat força més refinat. Així, doncs, es podrien relacio-nar ambdós instruments les versions de xirimia que s’usaven per a la música culta, dins la línia que va donar lloc a l’oboè i al fagot, tot i que la sardana fos una com-posició originalment de caire popular; mentre que de la xirimia curta original, més “rústica”,reclosa en l’àmbit estrictament popular i festiu i amb una execució no tant exigent, van aparèixer les gralles i les dolçaines. L’afany per poder perfeccionar la tècnica i la interpretació amb aquests últims instruments va ocasionar que a la gralla comuna i que avui dia coneixem amb el nom de gralla seca se li afegissin dos claus que permetessin tapar i destapar els forats més allunyats de l’embocadura i així ampliar-ne la tessitura al mateix temps que facilitaven l’execució de les alteracions. A aquest nou instrument se l’anomena gralla dolça i el podem veure esporàdicament acompanyant les gralles seques, que són les més freqüents.Tot i l’exclusiva utilització d’aquests instruments en el terreny festiu o popular, actualment existeixen instru-mentistes professionals amb uns nivells tècnics altís-sims que han fet que la música popular i els instruments reservats per a aquesta s’hagin revaloritzat a l’alça i la seva exclusió de la música culta ja no sigui tant clara, i fins i tot s’arriba, en alguns casos, a col·laborar entre ells. És el cas del projecte que els germans Jordà van dur a terme el 1996 quan van portar a diverses sales de concerts deu peces especialment escrites per a gralla i piano. D’on ve la gralla? Qui va ser el primer que, bufant amb totes les forces, va arrancar un esgarip d’un tros de fusta foradada i buida per dins? Què caram li va passar pel cap per intentar una cosa així? Va ser un prodigi o potser un crim?Coneixíem el després. Ara espero haver ajudat a conèixer un pèl més l’abans i el camí entre l’abans i el després. Tot i així, segueixo sense poder respondre gralla

les preguntes aquí formulades però veig en la gralla un procés, un camí que es va iniciar fa milers d’anys i, participar-hi, ja sigui bufant, escrivint o parlant-ne, em fa sentir una part més de la història i més a prop d’aquell primer graller.Fernández de la Cuesta, Historia de la música espa-ñola, Madrid, 1983, pp. 16-18. L’escena en què el petit exèrcit d’espartans es diri-geix cap a les Termòpiles, encapçalat per un músic que toca l’aulos. G. Burgess i B. Haynes, The Oboe, Londres, 2004, pp. 10-15. The New Grove Dictionary of musical instruments, New York, 1984, p. 367. Fernández de la Cuesta, Historia de la música espa-ñola, Madrid, 1983, pp. 205-208. Claude Riot, Chants et instruments, París, 1998, p.91. F. Rius, “La gralla i el seu origen”, HYPERLINK “http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-ori-gen_cat.pdf” http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-origen_cat.pdf, 2006, p.7. F. Rius, “La gralla i el seu origen”, HYPERLINK “http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-ori-gen_cat.pdf” http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-origen_cat.pdf, 2006, p.13. T. Gilbert, “Gralles i dolçaines. Tradició a cops de vent”, Descobrir Catalunya, num.107, 2007, pp. 82-89.

Mo

no

gr

àfi

c

21

En una colla castellera, tothom hi ha de trobar el seu lloc. La vinculació a la colla pot arribar a ser molt gran perquè a part de l’activitat castellera pots formar part de la junta, la tècnica, la comissió de festes, la revista, l’equip de canalla... Segons les possibilitats i interes-sos de cadascú. O intentar tocar la gralla o el tabal.El fet que el grup de gralles formi part de la colla cas-tellera és relativament modern ja que algunes colles, o bé per tradició o bé per obligació (perquè els castells no es poden fer sense gralles!), contracten una colla de grallers professional.Els grallers i tabalers dels Castellers de Sabadell som, en primer lloc, castellers, però som diferents. Tenim horaris d’assaig diferents; en lloc de tenir despeses amb massatgistes o gimnasos, nosaltres ens els gas-tem amb canyes, i no de cervesa que això ho fem tots; organitzem activitats diferents com les matinades, i, en definitiva, ens sentim independents. Tot això fa que rei-vindiquem la nostra condició dins la colla. Malgrat reclamar que se’ns valori com a músics, som uns músics molt polivalents i estem orgullosos de po-der permetre’ns que alguns de nosaltres puguin viure un castell des de la perspectiva de les gralles i tabals i un altre, des del tronc, la soca o la pinya!A més a més, no escatimem amb bufera; toquem fins l’últim alè o fins que el llavi ens fa figa totes les cançons del repertori inacabable que anem ampliant. Ho fem de bon grat i sense cobrar! Una característica imprescindi-ble a tenir en compte quan es jutja la qualitat dels gra-

llers i tabalers. Perquè quan en una plaça sentim unes gralles que no semblen gralles, per l’harmonia a què no estem acostumats, segur que en el “catxé” només entra el toc de vermut després de l’actuació. En contraposició, ens manca una mica de la professio-nalitat dels que cobren o dels grups que s’ho han aga-fat amb més seriositat. Uns dies sona molt bé, alguns bé i d’altres, potser no tant, però segur que en té la culpa la humitat atmosfèrica. No ens exigim un alt nivell de qualitat, però amb el temps, n’ hem anat aprenent i creant un bon grup de gralles i tabals que, si sovint passem desapercebuts, és que ha sonat prou bé! I en el qual tothom hi és benvingut!

GRALLERS DE LA COLLA O COLLA DE GRALLERS Ester Estadella

Els grallers i tabalers dels Castellers de Sabadell som, en primer lloc, cas-tellers, però som diferents.

Mo

no

gr

àfi

c

22

Mo

no

gr

àfi

c

23

Així és com comencen, més o menys, les matinades a la nostra colla… Però, què són les matinades? Per què es fan?A molts pobles i ciutats de Catalunya es fan matinades (o matines), a cada lloc amb petites variacions, però sempre amb el toc de gralles i tabals que fan conèixer als veïns del poble que ha arribat la festa. Habitualment es toca una sola peça de música, el “toc de matina-des” i, sovint, hi ha alguna aturada per esmorzar durant el recorregut. Amb una cercavila pels diferents carrers i places de la vila o ciutat i amb la intenció de despertar a la gent, se’ls anima a participar de la festa i què millor que veure castells després a la plaça del poble?!! Però, com són les matinades saballudes?A les 9 del matí ens reunim al local els grallers i ta-balers i algun altre “voluntari”. Sí, sí, encara que no us ho sembli, hi ha Saballuts que es lleven d’hora per acompanyar-nos en la nostra passejada des del local fins l’Ajuntament; creiem que és per la nostra música però, potser és pels esmorzars? Sí, sí, ho he dit bé,

esmorzars amb S perquè a les matinades de la colla hi participen molts saballuts, cadascú d’una manera.Una part molt important de les matinades és la col·laboració d’uns quants Saballuts que viuen a prop del recorregut de la cercavila i que ens conviden a es-morzar a tots. Sí, sí, a tots!! Grallers, tabalers i acom-panyants!!! I a canvi d’un toc de matinades!!!Aprofito per donar-los les gràcies. Moltes gràcies, sen-se vosaltres les nostres matinades serien com totes, no serien ni molt menys tan especials!Normalment, fem unes 4 o 5 parades per recuperar for-ces (o per menjar, com ho vulgueu dir) i, entre parada i parada, anem tocant tot el repertori de cançons que sabem i així, fent soroll, aconseguim que el grup es vagi fent gran.Després de moltes voltes, cap a les 12, arribem can-sats i molt tips a la plaça de Sant Roc però contents i preparats per viure una altra gran diada!!!!Us hi apunteu? MATINADES... PERQUÈ SÍ !!!

MATINADES, PER QUÈ NO?

Ti,ti,tííít! 8h. Diumenge de Diada al matí!!!Ti,ti, tííít! A quina hora va acabar el concert d’ahir?Ti,ti, tííít! Les matinades!!! Aixeca’t!!! Treu-te les lleganyes i a bufar!!!

Olga GadeaMo

no

gr

àfi

c

24

Olga Gadea Mo

no

gr

àfi

c

Josep Orriols i VergésCol·legiat per F.E.N.A.C.O. Núm. 405

QUIROMASSATGISTA - NATURÒPATA - HEILPRAKTIKER

info@joseporriols.comc/ Montserrat, 106 - 08201 SabadellTel. 93 726 89 87

L’esport enriqueix l’esperit, tonifica i re-força l’organisme, però necessita d’unes atencions, d’uns aliments i d’uns tracta-ments per conservar l’estat de forma.

25

Les classes de tabal van néixer una mica més tard, cap l’any 2002, per la necessitat que naixessin nous/noves tabalers/es.

Amb la mateixa durada, aproximadament, del curs es-colar s’han anat confeccionat horaris i grups que al llarg de tots aquests anys han anat aportant grallers/es i ta-balers/es a plaça. Les classes s’han fet sempre en pe-tits grups o han estat d’atenció individual depenen de la gent inscrita i dels diferents nivells que hi ha hagut.

Aquests cursos, a més d’oferir una millora tècnica als

músics de la colla i una diversitat molt més gran de peces per interpretar de diferents nivells de dificultat, han servit per donar la possibilitat d’aprendre a tocar uns instruments populars, arrelats a la nostra terra, tan festius i vinculats a les nostres festes i tradicions que, en la nostra ciutat, no hi ha gaires més alternatives per fer-ho.Aquests cursos també donen la possibilitat a la colla d’estalviar diners. Tenir una cantera pròpia de músics permet no haver de llogar músics de fora i poder es-talviar els 400 euros que aquests cobren per actuació. Malgrat que la colla paga una part del curs del caste-

CURSOS DE GRALLES I TABALS Montserrat Cortès

La nostra colla ha fet 15 anys. Quasi des del començament s’han anat organitzant cursos de gralla per a tots els castellers i castelleres (oberts també a la gent aliena a la colla) que han volgut aprendre a tocar aquest instrument.

Mo

no

gr

àfi

c

26

ller que s’hi apunta, tota l’altra despesa va a càrrec del casteller-graller/tabaler (paga l’altra part del curs, ha d’aconseguir un instrument- ha de comptar uns 200 euros per un instrument normalet- i ha de mentalitzar-se en una despesa anual d’uns 20/30 euros entre canyes, baquetes, llibres i fotocòpies de partitures...). Seria positiu que la colla, ja que l’estalvi es considera-ble, invertís una mica en tenir algun instrument propi de la colla que permetés interpretar peces de major dificul-tat (pel músic comprar un segon instrument representa una càrrega excessiva), ja que així també es contribuiria a millorar el nivell del grup i li permetria acostar-se a aquesta “professionalitat” que tothom desitja.I si ser casteller i graller/tabaler alhora és un avantat-ge per la colla, pel grup de músics és més complicat, ja que és molt difícil que tot el grup pugui assajar junt perquè una part estan fent castells, cosa que dificulta anar tots a una i poder interpretar peces noves. A més, quan s’arriba a plaça, com que el castell té prioritat i és on es necessiten les mans, algunes vegades el grup de música acaba sota mínims.Encara que, en aquest cursos, no és dóna un títol reco-negut per la Generalitat, quan aprens el toc de castells i el mestre et diu que estàs preparat per tocar a plaça, sents la mateixa emoció que quan acabes un postgrau o un màster. I quan arribes a plaça i et poses al costat dels que porten un temps tocant i intentes seguir-los, et sents igual que quan acabes una carrera i et poses a treballar. T’adones de tot allò que encara et falta per aprendre. Per això, no deixes de fer cursos, vas apre-

Mo

no

gr

àfi

c

nent cada cop peces més difícils i amb més complica-ció però, quant més aprens, més conscient ets del que encara et falta per aprendre.

Perquè mai se’n sap prou.

Administració de FinquesCompra-venda d’immoblesLlogues d’immoblesAssegurances

Telèfon: 93 727 69 00Fax: 93 727 40 44Pl. Àngel, 4, 2n -D08202, Sabadell

www.ati.cat

27

Nosaltres ho percebem de diferent manera, no només per l’emoció que vibra en aquella plaça sinó també per un petit xiuxiueig que arriba a les nostres oïdes i que allò va com està manat i defensat amb molt d’esforç i valentia; són les gralles i els tabals els que ens guien en la nostra història, moments i racons del món casteller.A través d’ells ens despertem, ens enfaixem, gaudim, suem, ballem, disfrutem, ens apropem a viure experièn-cies noves; i ho fem amb diferents melodies musicals que en fan aixecar l’ànim.Podem trobar-nos des d’un xotis, una masurka fins a uns quants vermuts i uns quantes més de danses an-tigues, falcons... Segur que en coneixeu una que es diu Dolors de munt que convida a reunir-se i d’altres com El tremendo que és un vals jota i, fins i tot, «unes moixigangues d’Algemesí»... Ara la que està més de

moda és la polca de la qual ha sorgit un ball ben fà-cil d’aprendre i que convida a tothom a ballar-lo (són quatre passos endavant, girem i quatre passos enre-re, al mateix temps que canvia el ritme i la melodia fem uns saltets cap a dins i cap a fora...). Atreviu-vos i apreneu-la, normalment, en acabar alguna actuació per crear ambient de germanor entre colles. Els temps d’espera de l’autocar o mentre s’espera l’ambulància abans de començar una actuació per prevenir algunes caigudes i/o lesions, un cercavila... són moments molt bons on el silenci no hi té cabuda. Sempre hi ha temps per endolcir l’oïda i rememorar un ampli repertori, alleugerir els breaks fins a l’hora de dinar o sopar. Demaneu alguna cançó!Qualsevol estona és bona, si la gralla sona!!!! Si no les sentiu, llavors ningú riu!!!

EL SO DE LA GRALLA

«Sentir com s’emociona la gent al veure aquell castell culminat i ple de glòria»

Max Gómez

Mo

no

gr

àfi

c

28

Especialitats:Braves i tastets

Torrades gratinadesAssortiments d’amanides

Brasa

Menús:Migdies de

dilluns a diumenge

Sopar per a grups (per encàrrec)

Obert de dilluns a diumenge

Advocat Cirera, 2108201 SabadellTel. 937270307

29

16/03/08 POBLE SECp4xs, 3 de 6, 4 de 6, 4 de 6 amb agulla, pilar de 5.

Estrenem temporada i cap de colla. Acompanyats dels castelleres del Poble-Sec i els de Barcelona. Actuació de cas-tells de 6. No hi podem portar castells de set. Tot i això, la temporada pinta molt bé! Castellers de Barcelona preparant castells de vuit i els amfitrions no se n’acaben de sortir amb els de set.

30/03/08 SABADELL, inici temporadap4, 3 de 7, 4 de 7, 5 de 6, p5.

Actuem al Passeig de la Plaça Major per inaugurar el curs casteller a Sabadell. Primers castells de set de la temporada sense problemes. Ens acompanyen Min-yons i Xics que també estan començant les respectives temporades.

20/04/08 ESPLUGUES4 de 7 ag, 4 de 7, 3 de 7, p5.

Com plou! (1) Com que actuàvem amb els cargolins, que és com s’anomenen el Castellers d’Esplugues, ens vam ha-ver de mullar. Semblava que no podríem actuar per culpa de la pluja però al final, aprofitant una clariana... Primera actuació de tres castells de set de la temporada!

23/04/08 SABADELL, St. Jordip4, 5/5net, 2 de 6, 4 de 6, pluja...

Com plou! (2) Aquí ja no ens salvem de la pluja! Amb segons ja col·locats hem de desmuntar el tres de set i obrir els parai-gües. Ens refugiem sota els porxos del mercat i els grallers ens obsequien amb un concert. (Apunt: va començar a ploure abans que comencessin a tocar les gra-lles).

26/04/08 SABADELL, Festa de la diver-sitat3 de 5, 4 de 5, 5 de 5, 3p4, p4 xs.

Clàssic taller-actuació. Aquest any vam actuar al parc Catalunya per culpa de les obres del metro. Es va trobar a faltar la gespa de la plaça Espanya.

4/05/08 CERDANYOLA DEL VALLÈS, festes de Maigp4, 3/7, 4/7 agulla, 4/7, p5.

Amb Cerdanyola i Xicots de Vilafranca, re-petim l’actuació d’Esplugues. Fem la millor actuació de la Diada i, de passada, fem contents a tots els Vailets.

11/05/08 SABADELL, Festa Major de la Creu Alta

Com plou! (3) Diumenge feia bon dia però

FEINA FETA! Jordi Segura i Helena Artigas

30

el divendres ja s’havien suspès totes els actes de la Festa Major de Creu Alta per previsió de mal temps.

12/05/08 SABADELL, Aplec de la Salutp4, 5/5 net, p4 xs, 4/5n agulla, p4, 3/6n, 2/6.

Un taller i una cercavila molt saludable amb un tres de sis net com a castell més destacat.

18/05/08 TERRASSA3/7, 3/6 xs, 4/7, p5, 4/6 de germanor.

Comencem a fer proves de cara el tres per sota. Bon rotllo amb la colla local i quatre de sis de germanor un pèl ganàpia. (Potser celebràvem el quatre de set que havien descarregat els Ganàpies de la UAB pocs dies abans?).

25/5/08, LA GARRIGA, La Tripleta

Com plou! (4) Per segona vegada (de cinc), s’ha de suspendre per culpa de la pluja aquesta actuació itine-rant que ens agermana amb Xics i Sagals.

8/06/08 BARCELONA, Poble Nou2p4, 5/7, 4/7, 3/7, p5.

Per fi, primer cinc de set de la temporada! No el vam poder fer abans per les inclemències del temps. Sortim contents de plaça. Compartim plaça amb el Castellers de Barcelona (s’agraeix fer actuacions amb colles de vuit) i Castellers de Sant Cugat, que tenen un mal dia i fan llenya per partida doble.

14/06/08 SABADELL, Sabadell, Festa i Tradicióp4, 4/7, 3/7 agulla, 3/7, p5.

Estrenem el tres amb agulla. Nosaltres ja el fèiem abans que estigués de moda!Actuem amb els nostres fillols, els Xerrics d’Olot, que fan castells de sis, i una altra vegada amb Sant Cugat, que fan castells de set.

15/06/08 SABADELL, Masia FalconsP4, 3/6, 4/5n agulla, 4/6n, 2/6, 5/6, p5.

Quina calor! (1) Actuació-assaig amb moltes estrenes de futur a tronc i canalla. I després vermut!

22 i 23/06/08 OTXANDIO, País BascP4xs, 2/6, 3/6xs, 3/7, 3/6a, 2p4

Onze anys més tard aprofitem el pont de Sant Joan per tornar País Basc. Aquesta vegada acompanyats de les Forques de Can Deu. Fem bons castells, davant d’un nombrós públic que participen entusiàsticament a les pinyes. El poble d’Otxandio, a més de la seva hospitalitat, ens obsequia amb un record ben curiós.

29/06/08 SABADELL, 14è aniversari dels Saballuts!P4, 4/7, 5/7, 4/7 agulla, p5.

Quina calor! (2) No sabíem que a la plaça Dr.Robert hi pogués fer tant de sol. Com a solució d’urgència, en traslladem uns metres fins al principi de la Rambla

Fe

ina

fe

ta

31

Fe

ina

fe

ta

32

perquè ens enganxi una mica d’ombra. Primers dos castells de set i mig junts en una diada aquesta temporada. Ens agrada l’estadística, així sempre podem celebrar alguna cosa.

5/07/08 MOLINS DE REI3/7 agulla, 3/7 xs, 4/7, p5, 2/6n.

Això és anar a sac! Al barri de les Conserves, hi fem una actuació gens conservadora. Avancem part de la feina de Barberà i, de passada, ens apropem més al Concurs. (xxxt! que això no es pot dir!). Bromes a part, ens surten uns bons castells i podem fer una prova de la torre que volem intentar l’endemà. Els Matussers estan molt agraïts que hi haguem fet una actuació tan bona.

6/07/08 BARBERÀ DEL VALLÈS, Festa Major5/7, 3/7xs, 2/7, vano de 5, p4 balcó.

Barberà plaça talismà! Hi fem la millor actu-ació de la colla per primera vegada de la temporada i la tercera del nostre historial. Com en les grans ocasions, hi ha qui acaba dins la font. Actuem amb Margeners de Guissona, déu ni do com hi van, i Castellers d’Esplugues, que estan fent una de les seves millors temporades.

20/07/08 PRADELL DE LA TEIXETA, Festa MajorP4 caminat, 2/6, 3/6 xs, 3/7, p4xs, 4/6, 4/6 agulla, p5.

Quina calor! (3) Anem de festa major a una petita però acollidora vila del Priorat. Matí de Gegants i bastoners. Ens ofereixen dinar i, a la tarda, després de remullar-nos als safareig, per fi, castells. La veritat és que la plaça estava molt plena, segurament hi

havia el doble de gent de la que viu al poble.

31/08/08 BARCELONA, Festa Major de Sants3/7 agulla, 3/7, 4/7 agulla, p5 i p4 simulta-nis.

Tornem de vacances amb una singular actu-ació amb dos castells amb agulla. Evidentment, no té res a veure que sigui l’últim dia on les actuacions puntuen per poder entrar al Concurs i amb aquesta actu-ació ens assegurem una plaça matemàtica-ment. (Quina imaginació que té la gent, eh?).

6/09/08 SABADELL, Cercavila de Festa Major3/6, 4/5n, 4/5n agulla, 2/6n, 3/5n, 3/7, 4/7 agulla, p3 de canalla, p4 caminat i molts p4.

Molts castells: qualitat i quantitat (no es pot dir el mateix del vermut que va oferir l’Ajuntament). Aquest any, el castell escollit per acabar la cercavila és el quatre amb agulla, que no és poca cosa!

7/09/08 SABADELL, Festa MajorP4 caminat, 5/7, 2/7, 3/7 xs, 2p5, p5 balcó.

Donem bona imatge. Millor actuació de la colla per quarta vegada i segona de la tem-porada. La presència dels Capgrossos de Mataró fa augmentar molt el nivell de la diada. Sabadell torna a ser plaça de nou gràcies als Minyons. L’actuació va ser rodo-na i a les dues ja estàvem al vermut. Renoi quin vermut! Res a veure amb el dia anteri-or! Ja ho diuen que qui no plora no mama oi?

33

11/09/08 BEGUR, Diada Nacional de Catalunya2p4, 4/7, 5/7, 3/7, p5, p4 amb senyera.

Celebrem la diada nacional a Begur acompanyats dels Marrecs de Salt. Les dues colles fem una actuació de set i mig sense gaires dificultats. Aprofitem els castells per fer canvis de posicions de cara al futur. Després de l’actuació, paella i digestius. A l’autocar, per això, se’ns va tallar la digestió a més d’un. 14/09/08 BARCELONA, Festa Major del Poble Nou5/7, 2/7, 4/7, vano de 5.

Quina calor! (4) La tercera torre de la temporada ens fa treballar de valent; tot i això, la descarreguem dem-ostrant que la tenim. Actuem amb Castellers de Barcelona que fan la clàssica de vuit i Xicots amb cas-tells de set i mig.

20/09/08 LES FRANQUESES, Festa MajorP4, 3/7, 5/6, 4/7, p5. (prova pinya 4d8 fins a quints).

Un dissabte a la tarda a les Franqueses on no som gaire gent. Tot i així, podem fer dos castells de set i demanem col·laboració als Xics per fer una prova de quatre de vuit fins a quints.

28/09/08 CORNELLÀ DEL LLOBREGAT, Festa Major del barri del Padró4/7, 2/7, 5/7, 3p4.

Una actuació que ja comença a ser un clàssic en el nostre calendari en la qual sempre hi hem portat els

millors castells. Tornem a treballar de valent la torre de set i aquesta vegada, a més, el cinc també ens fa patir més del compte. Però ho tornem a descarregar tot. Actuem al costat de Castellers de Terrassa i els de Cornellà que fan castells de set.

4/10/08 SABADELL, CIPOP4 xs, 5/5n, 4/5n agulla, p4.

Actuació de compromís davant les autoritats en la qual ens fan córrer.

5/10/08 TARRAGONA, 22è Concurs de castells5/7, 2/7, 3/7xs, p5.

Castellers, socis, simpatitzants... tots cap a Tarragona. Per segona vegada participem al Concurs de Tarragona amb les setze millors colles del país. Sense fer gaire soroll quedem en una meritòria onzena posició. Repetim la nostra millor actuació per cinquena vegada (tercera de la temporada) allà on dos anys abans l’havíem fet per primer cop.

12/10/08 VILANOVA I LA GELTRÚ3/7, 4/7, 5/6, p5.

Una bona diada. Però, potser, el gran esforç fet pel concurs ens passa factura i hi anem pocs saballuts. Ens hem de conformar amb dos castells de set. Estrenem nous castellers i castellers retrobats. Bordegassos i Jove de Sitges fan un actuació amb castells de set i mig.

Fe

ina

fe

ta

34

Cercavila castellero-gastronòmica pels establiments col·laboradors. Potser perquè ha estat una temporada tan plujosa els cargols triomfen.

9/11/08 TERRASSA, Diada dels Castellers de TerrassaP4 caminat, 5/7, 2/7, 3/7xs, 6p4sim

Tornem a fer la millor actuació de la colla per setena vegada (cinquena de la temporada). El quatre de vuit, però, haurà d’esperar definitivament una temporada més. Per cert, fem per primera vegada sis pilars de quatre simultanis, això s’ha de celebrar! Tots a dinar al local. Castellers de Terrassa fan torre, tres per sota i cinc (definitivament, ens han copiat la tònica). Xerrics d’Olot fan castells de sis.

Resultat final: Com plou! 5 – Quina calor! 4

Jordi Segura i Helena Artigas

25/10/08 SABADELL, Vigília de la 15a Diada dels SaballutsPilar de 4 caminat de la pl. del Gas a la pl. Sant Roc.4/7, 4/7n, 3/7, p5xs, 5p4sim. (prova pinya 4d8 fins a quasi dosos).

Comencem amb el pilar caminat que, seguint la tònica dels últims any, l’aconseguim fer arribar fins a destí. L’actuació se centra en fer castells de set pensant ja en l’any vinent i fer les últimes provatures del quatre de vuit que volem provar l’endemà. Ens acompanyen Castellers de Poble Sec que fan castells de sis i una vintena de castellers de Cerdanyola.

26/10/08 SABADELL, 15a Diada dels SaballutsP4 caminat, 5/7c, 4/7 agulla, 4/7, p5 xs, vano de 5 (el pilar de 5 al balcó).

La maledicció del carro gros torna a fer estralls. Ens el vam reservar per tercera ronda i, a primera ronda, vam topar amb el cinc. Increïble! Feia vuit anys que no ens queia. Amb la moral per terra, pèssim quatre amb agulla i quatre de set pensant amb el que hagués pogut ser. Ens acompanyen Castellers de Terrassa que fan torre, tres per sota i cinc, (us sona aquesta actuació?) i Figueres, que fa el quatre de set.

2/11/08 LLEIDA, Diada dels Castellers de Lleida5/7, 2/7, 3/7xs, p5.

Com plou! (5) Actuem a cobert a la universitat de Lleida. Recuperem confiança i tornem a fer la millor actuació de la colla per sisena vegada (quarta de la temporada). Us en recordeu de la tònica? Em sembla que no era ben bé així. Els Castellers de Lleida fan la torre de vuit amb folre i el pilar de sis. Al·lucinem! Els Margeners de Guissona, que van llançats, fan castells de set i mig.

8/11/08 SABADELL, Correcastells4/5n, 3/6, 3/5n agulla, 4/5n, 4/5net agulla, 5p4sim, p5

35

Fe

ina

fe

ta

Una de les reivindicacions històriques de les entitats de Granollers ha estat aconseguir un local d’assaig estable. Així, l’any 2007, es van acabar les obres del centre La Troca on s’han aplegat totes elles. Els Xics de Granollers, a més, tot i tenir un local acceptable, varen voler recolzar aquest canvi. La Troca, propietat de l’Ajuntament, és el centre de cultura tradicional i po-pular que comparteixen les diferents entitats culturals de la ciutat. Són unes 7 entitats les que donem vida a la Troca, que té diferents sales de reunions i d’assaig, i un bar, entre d’altres.En Salvador, responsable del local de Xics, ens expli-ca que, anteriorment, assajaven a la Casa de Cultura Sant Francesc, que era un recinte antic, amb diferents sales, entre les quals hi havia la principal on es feien tot tipus d’actes de teatre, conferències, i on podien assajar castells gràcies a l’alçada interior. No obstant, la sala Sant Francesc tenia nombroses mancances a nivell d’instal·lacions, espai, mobilitat, i l’Ajuntament volia centralitzar les entitats en aquest nou edifici, més modern i amb tots els serveis a l’abast.En quant a la Troca, els avantatges són notables: d’entrada, l’espai d’assaig és més gran i permet con-templar els castells en tres nivells. Hi ha un vidre que

deixa veure als vianants el que passa dins, cosa que serveix com a propaganda directe; i hi ha més sales per a la canalla, un espai exterior directe i un bar de tots que fa bullir l’olla i és un punt de trobada de les entitats. Tot i així, també ens explica alguns inconvenients: per una banda, que és un lloc on la gent es dispersa amb facilitat i costa que a vegades estiguin tots a la pinya quan se’ls crida. D’altra banda, la Troca està en el límit del casc urbà, i s’ha perdut centralitat en comparació amb Sant Francesc, que es trobava al bell mig de Gra-nollers. Finalment, el gran inconvenient continua sent el fet de compartir l’espai amb altres entitats.Els Xics ocupen la sala gran de la Troca, anomena-da l’Aplegador, dimarts i divendres, i tenen l’opció d’utilitzar-ne d’altres de petites, si cal. Tenen el magat-zem en el primer pis, amb l’escala a prop, i també hi ha un muntacàrregues per baixar elements voluminosos. Els dilluns es fan les reunions de tècnica i junta, i utilit-zen una sala que es diu la Bobina, al segon pis.Com a tall d’anècdota, en Salvador ens ha comentat que l’edifici és una rehabilitació d’una de les naus del que va ser l’antiga fàbrica de la Roca Umbert, de nota-ble importància a Granollers en la confecció de teixits. En honor a aquest ús, tots els noms del centre (“Tro-

LOCAL DELS XICS DE GRANOLLERSFlanagan i Sergi González

A la Troca els avantatges són notables: d’entrada, l’espai d’assaig és més gran i permet contemplar els castells en tres nivells.

Alt

re

s

36

Alt

re

sca”, “Aplegador”, “Bobina”) es relacionen amb el món tèxtil.En definitiva, Granollers han aconseguit una nova seu per aple-gar, com feien abans, les seves entitats culturals. És una seu que ha reunit forces millores per als Xics, tot i haver de com-partir el local. Els Xics ens remarquen que, tot i tenir un local acceptable, sempre es pot millorar, sempre i quan es tingui l’ajuda de l’Ajuntament.

37

El món dels castells genera moltíssimes notícies a part de les actuacions que veiem cada cap de setmana o dels assajos que totes les colles fan entre setmana. La seguretat, la lectura i oci casteller, fer tertúlies sobre una diada o sobre alguna colla, parlar de l’estat de les colles punteres... són temes que acostumem a escol-tar o participar. És, per això, que vàrem decidir de crear un lloc web on aquestes inquietuds es poguessin publicar ràpidament i tothom que volgués llegir-ho o escriure-hi pogués fer-ho.SABADELL CASTELLER (o SBD CASTELLER) anava dirigit inicialment a un àmbit local, de la ciutat de Saba-dell. Actualment es realitzen articles especials sobre les grans actuacions que es fan a Sabadell, amb espe-cial atenció a les colles que hi participen. Però, sobre-tot, hi ha un ampli seguiment de la colla de la nostra ciutat, els Castellers de Sabadell, tant en assajos com en actuacions a fora de Sabadell, i per això es comp-te amb la col·laboració de molta gent: tots aquells que volen posar-se a la pinya de la web, escrivint cròniques d’actuacions, resums dels assajos, fotos dels castells, articles d’opinió.

No obstant, la informació que apareix al web ha anat creixent, a poc a poc, per anar difonent no només la cultura castellera que es desenvolupa a la ciutat de Sa-badell, sinó també donar pinzellades del que succeeix a un nivell més general de tot el món casteller. Des d’un llenguatge més o menys entenedor per als no entesos en l’argot casteller es facilita l’accés a altres pàgines web amb enllaços i adreces on es puguin aclarir els termes necessaris.

La idea d’aquesta nova pàgina web fou donar una vi-sió de tot el món casteller des d’una àmbit diferent a l’habitual, des de la base, des de les colles que fan castells més baixets fins les que en fan d’enormes, i no a l’inrevés com succeeix habitualment en la majoria de mitjans d’informació general castellera. D’aquesta ma-nera, el lector pot sentir-se més proper a les colles cas-telleres i, per tant, si ho desitja hi pot anar a col·laborar.

Aquest nou lloc web va entrar en funcionament el pas-sat mes de març, des de l’anonimat, i, a poc a poc, va creixent en el nombre de visitants i d’usuaris de les pàgines, fet que indica que hi ha un clar interès en

SABADELL CASTELLER El món casteller de ben a prop! Xavi Muñoz

La idea d’aquesta nova pàgina web fou donar una visió de tot el món casteller des d’una àmbit diferent a l’habitual

cu

ltu

ra

38

conèixer cada cop més coses del món casteller. Un dels aspectes més importants que s’estan duent a terme en aquest nou lloc web és l’aposta clara per la seguretat en els castells amb especial atenció a to-tes les mesures que des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i del Grup de Foment de la Ciència i la Salut en els Castells es recomanen. Des de Sabadell Casteller entenem que els castells del se-gle XXI han de ser realitzats i pensats no només per a descarregar tots els castells que es portin a plaça sinó també per a evitar lesions evitables.

Un altre dels punts forts de la pàgina web és la secció d’hemeroteca, on es recorda moments històrics caste-llers importants, tant a nivell general com aquells que s’han realitzat a la nostra ciutat.

Una novetat que ofereix SABADELL CASTELLER és la tutorització de treballs de recerca a estudiants que investiga més sobre castells, sobre les colles o sobre

qualsevol tema del món casteller en general. D’aquesta manera, es centralitzen tots els temes castellers i els estudiants poden tenir un referent a qui demanar con-sell i orientació.

El fet que es compti amb força informació sobre els Castellers de Sabadell ha permès que hi hagi una es-treta col·laboració i coordinació entre la web dels Saba-lluts ( HYPERLINK “http://www.saballuts.org” http://www.saballuts.org) i SABADELL CASTELLER i així, s’intenta millorar en l’eficiència de la informació caste-llera que es transmet a tots aquells que volen saber una mica més de castells..

Xavi MuñozEditor del web SABADELL CASTELLER (sbdcaste-ller@gmail.com) “http://sites.google.com/site/sabadellcasteller”

39

cu

ltu

ra