REvisTA d'iNfoRMACÏoN culTuRAU dETii CoNsElli GENERAU d'ARAN

r. th Decrèt 352/2002 de 24 de .. E ... deseme , de transferéncia de

competéncies dera Generalitat de Catalonha ath Conselh Generau d'Aran en matèria de simbèus des ens locaus, daue poders ath Conselh Generau entà promòir eth procès de legalizacion des escuts (entre d 'auti simbèus) dera Val d 'Aran . Etli Conselh Generau d'Aran demanèc ara Seccion d ' lstòria der Institut d'Estudis Aranesi, era elaboracion d 'un reglament que posteriorament serie aprovat en Plen deth Conselh eth 27 d' octobre de 2004 e publicat en BOP num. 49 de 12 d 'obriu de 2005. Ara mos trapam en plen periòde de legalizacion des escuts d 'oqueres poblacions qu 'an iniciat eth procès. Atau totes es EMD de Naut Aran e de Vielha Mijaran an sollicitat assisténcia entà iniciar es tràmits. Es escuts de Tredòs, Bagergue e Un ha ja son enes darrèrs passi deth tràmit. Segontes er Institut d'Estudis Aranesi tradicionaument es escuts dera Val d 'Aran èren de forma quadrilonga e arredonida pera sua part inferiora . Dessús der escut en açò que se nomene timbre s' i metie era corona dubèrta deth sègle XIV des reis d ' Aragon.

lmpresl -nseadreça

RECERQUES sus ETI-l pATRÏMÒNi cuLTuRAU dERA VAL d'ARAN

p: nguan des deth Conselh Generau E ... d'Aran s'on encetat diuèrses linhes

d ' investigacion istorica e patrimoniau entà incrementar eth coneishement sus quauqui aspèctes deth nòste passat. Ua d ' aguestes linhes, basada ena recèrca de documentacion sus es nòstes glèises e eth sòn patrimònL escampilhada pes archius parroquiaus dera pròpria Val d 'Aran e tanben per archius fòrça mès aluenhadi , d ' un aute costat dera termièra , a permetut arténher fòrça informacion sus era evolucion des bastisses en epòca modèrna e tanben conéisher e en bèth cas localizar, ua part importanta deth mobiliari e ornamentacion liturgica qu ' abantes les emberie , e malurosament aué, ei parciaument desapareishuda.

CASTÈTH LEON

Per contra, era catacion arqueologica en Castèth Leon (Es Bòrdes), ami ada eth passat ostiu a balhat lum sus un aspècte plan diferent dera nòsta istòria, coma ei era vida vidanta ena principau fortalesa d 'Aran pendent es sègles XVI-XVIII.

RETAULE d' ARTÏES EN CCCB rr urant era Gèrra Civila espanhòla, entre es ._D ... qu 'aueren de húger s' i trapaue un bon

nombre de literats e de persones de tota condicion que heren dera escritura un element de practica. "Literatures de l'exili " ei ua exposicion hèta en Centre de Cultura contemporaneà de Barcelona damb aguesti motius. Entà illustrar era exposicion s' i mòstre ua pèça deth retaule der autor dera glèisa de Santa Maria d ' Arties que viatgèc, entà protegir-lo , frontères enlà. En aguest cas , er interès ei es inscripcions de darrèr dera taula , que mòstren es indicacions referenciaus entath sòn desplaçament e proteccion.

JoRNAdEs dE FoRMAcioN dE GuiEs culTURAus

Fo, amb eth supòrt deth programa INTERREG, .:; :.. e amassa damb Comenges e Coserans,

s'a iniciat un projècte adreçat ara difusion e promocion der art romanic ena Val d 'Aran, e entà trèir-li profit , aguesta tardor s' an organizat es prumères Jornades de Formación de Guies Culturaus. Aguestes , gràcies ara collaboracion d ' un pintor, restauradores , professors d 'universitat, mossens, e des 20

persones que i an assitit, an estat un exit, mès, non s' an acabat. Es Guies poderàn acabar era formacion eth pròplèu 29 d 'obriu de 2006, damb era visita tara Catedrala dera Seu d'Urgelh e tath Musèu Diocesà d'Urgelh . Ad aguesta visita i pòt assistir qui volgue en tot meter-se en contacte damb eth Conselh Generau d 'Aran .

Exposicion en Sant Joan d ' Arties

FE ra recerca sus era presència mès antica der ~ òme en territòri qu 'aué

nomentam Catalonha se remonte as prumères decades deth sègle XX. Mès a estat enes darrèri ans , pr ' amor des recerques am iades , entre d ' aut i, pera Associacion Arqueologica de Girona , que se comence a tier consciència dera antiquitat dera aucupacion umana en nòste país. Qui èren aguesti antics poblants? D' a on venguien? Quini lòcs escuelheren entà víuer? Quines èren es sues activitats diadères? Utilizauen eth huec? Qué minjauen e "" ....,...,_,. coma artenhien er aliment? Aguestes son quauqu 'ues des preguntes que vò respóner era exposicion "UMANS! Es prumèrs poblants de Catalonha " Era exposicions' organize en sies airaus. Eth prumèr hè ua aproximacion a çò que siguec er establiment uman e era aucupacion en

casa nòsta. Eth dusau, eth tresau, eth quatau, e eth cincau tracten der aprofitament der entorn, es estratègies de subsistència, eth desvolopament

tecnologic e es costums culturaus des prumèrs abitants de çò qu 'aué ei Catalonha. Eth darrèr a irau se dedique a expausar quina a estat era istòria dera recerca deth paleolitic catalan, e quini an estat es sòns propòsits e metòde.

Luenh de voler hèr un repàs prohon des trobalhes arqueologiques deth paleolitic catalan, era exposicion hè ua aproximacion scientifica, e ath madeish temps divulgativa , des formes de vida d ' aqueth periòde a compdar des jadiments e es rèstes que mès

, informacion aufrissen. Homo antecessor, er ominid mès antic coneishut en territòri dera peninsula , mos da era benvenguda tara exposicion

e esdeven eth preludi deth que serà un autentic viatge tàs origens.

Es MusÈus dERA VAL d'ARAN RECEbEN UN TOTAU dE 2~.766 visiTANTS pENdENT ERA CAMpANiiA

d'ESTiU dETii 200~. p: usèus dera Val d'Aran barre era sua M ... temporada d'estiu damb un totau de 25.766

visitants que represente lèu un 8% mès qu'er an 2004. Era Tor deth Generau Martinhon, er Ecomusèu de Joanchiquet e era Glèisa d' Arties son es tres infraestructures museïstiques, gestionades peth Conselh Generau d'Aran, que se daurissen damb un orari regular pendent tot er an. Enguan, era temporada d'estiu s'inicièc eth 4 de Juriòl

damb era dubertura dera Mina Victòria, era Mòla de Salardú, era Fabrica dera Lan, e era Rota deth Romanic d'Aran e son un totau de quate infraestructures museïstiques. Un itinerari minèr, Mina Victòria e uns itineraris culturaus , Rota Romanica d ' Aran conformen era aufèrta museïstica qu' aufrís eth Conselh. Era temporada d'estiu deth 2005 s'inicièc eth 4 de juriòl e se clausurèc er 11 de seteme. Cau remercar er increment de visitants pendent eth mes de juriòl

e un manteniment des madeishi pendent eth mes d'agost. Trincant era tonica des darrèri ans, i a agut ua leugèra baishada deth nombre de visitants pendent eth mes de seteme. Tradicionaument, eth mes de seteme portaue un major nombre de toristes, qu' enguan s'a vist desplaçat peth mes de juri ol.

Eth Conselh Generau hè ua valoracion positiva d'aguesta naua temporada, donques represente er assolidament dera sua aufèrta culturau.

Mines Vioctòria : 2.657 Exposicion "Era pagesia en Aran": 3.833 Ecomusèu de Joanchiquet: 5.515 Tor deth generau Martinhon: 3.953 Rota Romanica d'Aran: 7. 170 Fabrica dera Lan: 1.580 Mòla de Salardu: 1.058

CAiÈR d ' ORTO RAfiA Eth domeni dera expression escrita ei un ahèr qu ' exigís fòrça trebalh, conéisher es normes ortografiques , saber-les aplicar, rebrembar es paraules damb es sues grafies convenientes ei un trebalh d ' atencion e constància , e i per aguest ahèr sustot, qu' eth "caièr d 'ortografia" preten èster ua ajuda entà apréner es aspèctes mès basics dera normativa deth gascon dera Val d 'Aran. Se

comence damb es normes mès senzilhes mès ath madeish temps mès eficaces dera ortografia aranesa e a on sajaratz de rebrembar-les damb era ajuda des exemples . Dempús traparatz tota ua sòrta d ' exercicis que vos ajudaràn a consolidar tot çò aprés. Autora Lourdes España Cónsul.

CONVENCiON sus ES dRETS dER ,ENfANT

Eth Conselh Generau d'Aran a revirat ar aranés era convencien sus es drets der enfant, adoptada pera Assemblada Generau des Nacions Unides eth 20 de noveme de 1989, entà collaborar ena promocion e difusion d'aguesti drets, que grani e petiti auríem de conéisher, respectar e defensar. Podetz obtier un exemplar de franc en Conselh.

ETI-l PETiT PRiNCE Era òbra der escritor francès Antoine de Saint-Exupéry, "Eth Petit Prince" ja la podem liéger en aranès. Aguest libre de grana difusion ei revirat a més de 150 lengües, entre eres, basc Printze Txikia, asturian El Principín, aragonès O Prenzipet, galhèc O Principiño, extremenh El Prencipinu, esperanto La Eta Princo, Latin Reguius, e tanben en gascon Lo Prinçòt.

ARCHIU ISTORIC, Còs NAciONAU d'ENGENI-IAiRES

dE MiNES (1864-19~1) Aguest hons ei eth prumèr dera

Administrac ion Periferica der Estat qu ' ingrèsse en archiu. Ei format per 195 expedients sus es plans de demarcacion e plans de termejament des exp lotacions minères de hèr, zinc , blenda, coeire e plomb des parçans d'Arres, Bossòst, Bagergue, Les, Unha e Vilac. Aguesta documentacion a estat dejà catalogada e ordenada. Tanben a ingressat documentacion des hons deth Conselh Generau d 'Aran (1 999-2002); Registre dera Proprietat d e Vielha (2000) e Jutjat de Prumèra Instànc ia e lnstruccion de Vielha-Mijaran (1 936-1975).

\

·' --- ------ - ---- -, ' ,, " I \

~ ·' ._ ' ~ .. \ ,-:¡ ' ..:. \ ;.5'a7t.-4aL!kllt {jL ~//D9) ' \ --*---- - =- - - ---- ----1 ' "{.. \

:::!; \

':E·m~:~a-:R,P¡/a(' (n ." /o59'}

I, \

PLAN DE COESION SOCIAU r. , th nombre de nauvenguts qu' acuelh era LE ... Val d 'Aran ei fòrça significatiu . Des deth

mes de hereuèr enquia ara , es padrons des nòsti municipis an presenciat quauques variacions. Variacions protagonizades per persones que vien de païsi en vies de desvolopament damb er objècte de cercar solucions as sòns problèmes. Tanplan qu 'aguest aument de poblacion se viu enes ueit CEl Ps deth territòri. En cors 2005-2006 se produsís un creishement de matricules. Creishement generat pera arribada de mainatges nauvengudi (12 ,55% dera poblacion) , ja qu' es matricules de mainatges autoctòns supòsen un (-2,27%) en proporcion

ar an passat. Era majoria de matricules de mainatges estrangèrs per percentatge se dan en CEIP Garona 11 ,35%; CEIP Eth Rosèr 25,00% e CEIP Alejandro Cosona 30,14%.

Ei per aguest hèt evident, qu' eth Conselh Generau d 'Aran trebol he aufrint u a sèrie d 'actuacions qu 'an coma unic ahèr, era coesion armonica entre es diuèrses cultures que constituïssen eth nòste territòri. Entre aguestes actuacions cau destacar es corsi destinats as nauvenguts enes quaus se les proporcione coneishements sus era lengua , cultura , istòria e organizacion sociau e politica dera Val d 'Aran .

CONVÈNI CONSELH GENERAU D' ARAN-FCF r. , th sindic d 'Aran , Carlos Barrera e eth LE ... President dera FCF, Jordi Roche signèren

eth passat dia 22 de noveme un convèni de collaboracion damb er objectiu de possar d iuèrses iniciatives formatives en mon deth fótbol.

En tota Catalonha sonque existissen dus centres oficiaus a on se pòt realizar era formacion de tecnic esportiu en fótbol, e un d 'eri ei era escòla deth Conselh Generau d 'Aran plaçada en Salardú, era Escòla de Tecnics Esportius de ra Val d 'Aran.

CORS DE MONITORS EN LÉSER r: , ra educacion en léser ei oquera ... E ... intervencion educativa en temps I iure o

dehòra der ensenhament reglat. Era sua foncion ei era transmission de valors en tot contribuïr ara educacion integrau dera mainadèra e des joeni, e utilizant es activitats pròpies deth temps de léser. Era Escòla d'Educadors en Léser deth Conselh

Generau d'Aran forme monitors e directors en temps de léser. Pendent aguesta tardor un grop d'alumnes realize ena escòla, era formacion entà obtier era titulacion oficiau dera Generalitat de Catalonha que les permeterà hèr un exercici professionau en aguest àmbit.

ERA COMISSION DE MINJADOR p; es deth passat cors escolar foncione ua ._D ... comission de minjador dera quau formen

part ath deià de representants deth Conselh Generau d 'Aran, representants dera APA Ceip Garona , AMPA lES D'ARAN , representants des Conselhs escolars des centres

MossEN CoNdò 2006 r:, th passat mes d ' octobre demorèren

E_. convocadi es prèmis literaris organizadi peth Conselh Generau d'Aran: Mn.

Condò Sam beat (infantil e juvenil) qu ' enguan ei ena sua XVIau. edicion e eth VIa. Prèmi Aran de Literatura, adreçat as adults. Aguest darrèr compde enguan damb ua nauetat importanta com ei era inclusion d 'ua naua categoria de conde infantil, damb era finalitat d ' arténher un hons important de condes que poguen liéger es mainatges e mainades aranesi. Eth Mn. Condò se falharà en mes d'obriu de 2006, en transcors d ' ua serada amenizada pes mainatges dera ZER, e eth prèmi Aran de Literatura , en mes de junh, laguens des actes programadi tara setmana qu ' includís eth dia dera Hèsta d 'Aran.

de Vielha e es directors d' andús centres, era sen hora Angelina Cases e eth senhor Santiago Céster. Er objectiu dera comission ei, dempús de debàter e avalorar, poder préner decissions consensuades entre toti es interlocutors entà qualificar eth servici de minjador escolar.

CLASSES d' ARANÉS CORS 200~ -2006

ru, es 250 persones apruprètz s' an matriculat ..: ~ en aguest cors 2005-2006 entàs classes

d'manés. Ena Val d 'Aran , com cada an s' impartissen es 4 nivèus d 'manés: A Al, Be C , toti dobladi, ei a díder damb dues professores per nivèu, exceptat eth Nivèu A 1. Es corsi se hèn en lES d 'Aran es deluns de 6 a 8, es nivèus oraus (A e A 1) e es dimars es nivèus

BeC, damb dus oraris andús: de 5,30 a 7.30 e de 6 a 8. Era Secretaria Generau de Joenessa en Barcelona cedís es aules tàs corsi d 'manés de Nivèu A 1, B e per prumèr viatge eth Nivèu C. Era Secretaria Generau de Joenessa en Barcelona cedís es aules tàs corsi d 'manés de Nivèu A 1, B e per prumèr viatge eth Nivèu C.

DESCURBIS QUINES SON ES FRASES RESUM DERA REVISTA.

o R T u IP A T R I M o N l i o E s u M T e E e N I R p B R E F u D H . E R s A E G B E u o o u p D p u R G F E s H u M s G D z T L M o N I T o R M N Q s N A e u H G u L D A J I p A A o z J o R e L N H J N T u E E T e M e N N E R I T N M E E E T R E s E L R G A N I I F s A J p u R T e y o M N L J E T e R e M D o L Q u E u B E N A u v E N G u D s L e R o T s M M N p J o T J A T I F E T R o s R E e o M s s o N G s A R '·· E F v I N E e R H A M N E I

F R E Iu A R u T L u e l s u E F o D

PATRIMONI Ç!J!:l.U_R_~U-GUIA ______ _

_ _ _ _ _ _ ISTORIC

COMISSION _______ _ CONVENI _____ _

_ _ _ _ _ _ _ _ _ ESCUTS MAINATGES _________ _

PETIT _____ _

MONITOR ____ _

MOSSEN ____ _