CICLE MITJÀ

OBRIMLES PORTESAMB EL BLOC!

FP%5è Aniversari

de CiclesFormatius

49R

evis

ta d

e l’E

scol

a P

ia d

’Olo

t . Ju

ny 2

011

LAHISTÒRIA:

L’enigma de

la campana

de l’escola

cReATIvITAT

REDACCIÓAnna CasasJoan ClaretMarta DemonjóEncarnació DorcaFerran Roca

COORDINACIÓEncarnació Dorca

PORTADAFesta Fi de Curs

CONTRAPORTADAHistòria de la campana

www.olot.escolapia.cat

su

ma

ri

com escola sempre hem estat amatents al desenvolupament dels aprenentatges dels nostres alumnes i a noves metodologies que ens podrien ajudar a millorar aquests processos. el desig de millora constant que la nostra escola sempre ha tingut vers aquesta innovació educativa, ens ha fet estar alerta dels diferents canvis evolutius que la nostra societat ha tingut, ja sigui des d’un punt de vista social, econòmic o cultural. Aquests canvis, són l’element clau per determinar com ensenyarem als nois i noies que passen per la nostra escola. Hem d’entendre tots, que eduquem i formem per un futur incert i que cada vegada més, canvia de forma ràpida i imprevista. La clau per atendre amb èxit aquest futur incert és la cReATIvITAT. Una ment plàstica, àgil i sobretot creativa ens ha de garantir que davant dels nous reptes que la nostra societat anirà plantejant sempre sabrà donar la resposta adequada. Dit d’una altra manera, aquesta creativitat ha de permetre construir un coneixement que estigui preparat per respondre a les necessitats actuals i de futur.com molt bé ja sabeu, aquest ha sigut un any d’assemblea i, per tant, toca establir les polítiques que durant aquests propers 4 anys seran el nostre llibre de ruta. Una d’aquestes polítiques l’escull el centre a partir de les que s’escullen a l’assemblea i de les aportacions que ens els diferents claustres han fet els docents. Així doncs, i com a política pròpia de la nostra escola, nosaltres hem escollit el treball de les competències creatives atès tot el que anteriorment he explicat.Pensem que el treball, de forma expressa, de les competències creatives ens ha de permetre a tots, famílies incloses, un apropament més continuo de la realitatque ens envolta , i amb conseqüència una preparació òptima per afrontar la vida, el futur i el món seguint el nostre caràcter propi.

Miquel Àngel Zarza Director de l’Escola Pia

22345567789

101214161820222324

e

dit

ori

al

#49 sumari

editorial

opinió

pastoral

racó literari

aula d’acollida

escola verda

exalumnes

amipa

infantil

el conte

cicle inicial

la festa

cicle mitjà

cicle superior

ESO

FP

esports

entreteniments

la història

3

Alerta a la Xarxa!(La Paula i la Maria estan assegudes davant de l’ordinador…)

estic ben enamorada, Paula! És el noi perfecte! Sap què vull sentir, i m’ho diu!

Sap què és el que vull que em regalin, i m’arriba a casa dos dies després acompa·nyat d’una nota plena de paraules d’amor. Li explico que em barallo amb la mare o amb el meu germà i sempre diu que jo tinc la raó.Fins i tot, Paula, em diu que sóc guapa, intel·ligent i que mai ha conegut cap noia com jo. Em diu que aviat ens veurem i que som la parella ideal! Em diu… tantes i tantes parau·les boniques!(Dies més tard la Maria, sola, pensa en veu alta)· Per què, doncs, em sento malament? Per què quan estic sola dubto que això sigui

amor? Per què ell demana que faci coses davant l’ordinador que a mi em desagraden? Per què verbalment m’obliga i em pressio·na? Per què a vegades em sento agredida i fins i tot humiliada?Moralina:La Maria, en el fons, sap que l’amor verta·der arriba quan pots mirar els ulls de l’altra persona, quan li pots tocar la mà i un calfred et recorre tot el cos.La Maria sap que ell, el noi ideal de l’ordina·dor, pot ser diferent del que li haexplicat i que pot tenir unes intencions ab·solutament oposades a les que li ha escrit.Sap que Internet pot ser molt perillós a ve·gades i per això tots hem d’anar ambpeus de plom abans de dipositar el nostre cap i el nostre cor a algú que, en realitat, DESCONEIXEM!

FeM PeDAGOGIAAdriana Coromina Psicopedagoga d’ESO

Els perills de la Xarxa

Primer la televisió, després els videojocs i el mòbil, ara Internet... Possiblement aquesta sigui l’eina

més fascinant de les que han existit mai. És fantàstic poder tenir notícies a l’instant, des de qualsevol part del món, meravellós poder parlar i veure directament la perso·na que està a moltíssima distància. Quan ens cal una adreça, una informació puntual de qualsevol tema, el «Google» ens la proporciona sense tardança, i si busquem algun indret, per remot que sigui, també el «Google maps» fa la seva feina amb gran precisió.Ho tenim tot a mà, no ens cal pensar, ni moure’ns, ni preguntar a ningú, no ens cal sortir a comprar, o trobar·nos amb els amics per relacionar·nos, ho podem fer

també a través de la xarxa.Aquesta eina tan poderosa que és a les mans de joves, pares, professionals i tam·bé delinqüents, estafadors, pervertits, etc.pot ser utilitzada per bons, fins i tot els no tan bons o molt dolents. Persones ingènu·es, sense sentit crític ni experiènciasón enganyades fàcilment i, fins i tot, s’ex·posen a participar de fets delictius sense adonar·se’n.Alerta! Siguem usuaris assenyats, prudents amb la informació que donem i rebem, posem filtres protectors que jaexisteixen, regulem el temps de connexió, que no ens sedueixi la màgia d’Internet fins al punt que ens oblidem deviure la vida real substituint·la per la vir·tual.

La presència d’Inter·net és habitual en

les nostres vides i ha comportat molts canvis,tant a nivell escolar com personal. En la part escolar, ha ajudat en el traspàs d’informació,però d’altra banda ha disminuït les hores dededicació a l’estudi i ha fet abaixar el nostrerendiment. En l’àmbit personal ha facilitat lacomunicació ràpida amb els amics i tambéamb persones descone-gudes, però això potcrear alguns conflictes.Han aparegut els virus i el hackers en lanostra quotidianitat i, per tant, cal estarmolt pendent de l’ordi-nador, en tots elsaspectes: arxius no de-sitjats oberts, pàginesno volgudes obertes, mal funcionament del’ordinador i, fins i tot, possibilitat de«carregar-se» tot el format del teu ordinador.Per tot això, podem afir-mar que Internet témolts avantatges però també s’ha de tenir encompte tots els riscs que comporta, que nosón pocs!

Els perills d’Internet

LA cOLUMNA De LA TeReSATeresa Juanola Professora de llengua catalana

QUe PARLIN eLS ALUMNeSÀlex Boix, Alejandro GaitánAlumnes de 4t d’ESO

o

pin

ió

4

SOLIDARITAT

Rafel Tresserras Coordinador Pastoral

La festa de l’escola és un dels grans dies on es fa evident que l’escola som tots: els alumnes, dels més petits als més grans, els pares i avis, els mestres i totes les persones que, des de la seva tasca diària, treballen per fer d’aquest espai un mar educatiu, on la força de les onades ens faci viatjar cada cop més lluny, cap a horitzons més oberts al món.Aquest any el valor que hem esco-llit des de l’Associació d’Alumnes i l’Equip de Pastoral ha set ESTI-MAR. I el lema que li ha donat cos «Si estimar fos la força, tots mou-ríem muntanyes».Bonic, profund i il·lusionador.Estimar és un verb que, des de l’escola, el podem aplicar a tan-tes coses i situacions que de ben segur ens quedarem curts i ens mancaran paraules.Estimar l’educació perquè es-tem convençuts que ens perme-trà avançar, i intentar millorar el món on vivim.Estimar els altres perquè són els nostres companys i companyes de viatge, i ens haurem d’ajudar en molts moments.Estimar l’entorn, la natura, per-què és la font de la nostra vida, perquè nosaltres no deixem de

ser-ne els seus fruits, els seus fills.Estimar la ciutat, el país, perquè és el lloc de les nostres arrels, del nostre fer, dels nostres projectes.Estimar altres realitats socials, polítiques i culturals, diferents a les nostres, on a través de la Fun-dació Educació Solidària de l’Es-cola Pia, com l’Escola Pia del Sene-gal, podem aportar el nostre petit granet de sorra per a projectes solidaris, encara que sigui amb la compra d’un globus vermell, d’un globus del cor, per poder-hi escriure un petit missatge d’esperança, d’amistat.Quina il·lusió més profun-da quan, en el dia de la festa de l’escola, entre tots movem muntanyes.Amb aquesta força conjun-ta, amb aquesta alegria i treball, el lema d’aquest any deixa de ser un seguit de pa-raules boniques i esdevé, espe-cialment en aquest dia, una rea-litat compartida. Tots estimem l’escola i si la força d’aquest amor es concreta en treballs, projectes, somnis i il·lusions, de ben segur que entre tots mourem l’escola a espais de trobada i creixement, a horitzons de futur i a utopies que traspuen estimació.

cRÉIXeR

El millorregal!Montse MasmitjàCoordinadora del grup Mou-te

Durant tots els dimarts hem pogut compartir experiències, riure, parlar, plorar.... i, sobretot, créixer com a persones. Gràcies aquest grup hem pogut gaudir de la companyia de companys i companyes que coneixíem dels passadissos de la nostra escola, però que mai ens havíem dit poc més que un simple «hola» o «adéu».Per tot això i per molt més, en una sessió vam construir amb fang allò que simbolitzava per nosaltres el Mou-te.

De seguida, ens vam posar a treballar i vam fer figures súper divertides. Quan

les figures van estar ben pinta-des i decorades les vam ofe-

rir a un dels companys/es del grup, per tal que tin-guessin un bon record de nosaltres i, sobretot, del Mou-te...

p

ast

ora

l

>Comencem a construir les figures

de fang

I què millor queuns cors per simbolitzar la força d’estimar...>

Un espai de trobada,un horitzó de solidaritat

5

OLOT ALAT

La cuereta, l’ocelldel nostre finestralCarme CorcoyTutora de l’Aula d’acollida

Des de l’Aula d’Acollida, a l’etapa de primària, hem format part del projecte que porta per nom Olot Alat, juntament amb totes les Aules d’Acollida de la ciutat d’Olot.Cada escola ha treballat al voltant d’un ocell di-ferent que es pogués veure des de l’escola es-tant.Nosaltres hem treballat la cuereta, que ha es-tat el mitjà que ens ha servit de fil conductor per treballar els objectius de la programació A1 de llengua catalana, promovent l’ús lingüístic i també socialitzador del català per a alumnes nouvinguts.Per tal de poder observar la cuereta i donar així un caire també científic al projecte, hem posat engrunes de pa a la finestra cada dimarts a la tarda, de tres a cinc, per veure com és l’ocell més benvingut del nostre finestral.Ha estat una fenia molt engrescadora i s’ha po-gut realitzar a la nostra escola, gràcies al patro-cini de CROPIC’S PASTISSERIA. Els alumnes de primària s’han convertit en petits experts oce-llaires.

LOGO A LA MeDIATecA

Ja tenim logo a la mediatecaGenoveva PascualDinamitzadora de la Mediateca

Fa molts anys que a la medi-ateca fem servir un cuc amb ulleres per identificar-la, però aquest cuc no representa què és la nostra mediateca de l’es-cola. Per això i per fer partici-par els alumnes d’un projecte comú hem ideat el primer con-curs de logos per a la mediate-ca, a dintre dels jocs florals de secun-dària.L’única condició que es va posar va ser que al logo ha-via de sortir l’ana-grama de l’escola.A partir d’aquí van arribar moltes pro-postes, de les quals la guanyadora ha estat la creada per Júlia Sala, que re-presenta perfec-tament què és la nostra mediate-ca, un espai on es troba una gran diver-sitat de materials i en diver-sos formats i suports, on es pot veure, bus-

car, recollir i crear informa-ció, o gaudir mirant, llegint o escoltant. Des d’aquí la nostra enhorabona a la guanyadora!Entreu al bloc de la mediatecai podreu veure les recomana-cions de llibres per aquest es-tiu! http://blocs.xtec.cat/mediatecaescolapiaolot/

ra

có l

ite

rari

a

ula

d’a

coll

ida

Logo guanyador etper Júlia Sala.

>

6

PARLAMeNT veRD

Fòrum d’escoles verdesSara RubióCordinadora d’Escoles Verdes de primària

Com ja és sabut, la nostra es-cola forma part, des de ja fa 10 anys, del projecte d’Escoles Verdes de Catalunya.El programa Escoles Verdes planteja tres objectius:- Incorporar els valors de l’educació per a la sostenibili-tat en tots els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l’entorn, etc.).- Promoure la participació i la implicació activa de la comu-nitat educativa en la millora del seu entorn.- Afavorir l’intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius.Així va néixer el Fòrum d’Es-coles Verdes, unes trobades territorials d’intercanvi d’ex-periències entre totes les esco-les adherides al programa.El dimarts 29 de març va tenir lloc el Fòrum d’Escoles Verdes de primària a Girona i el dijous 31, del mateix mes, el d’Escoles Verdes de secundària a Olot. A ambdós fòrums la nostra esco-la hi va tenir representació.El Petit Hort de Ciutat, va ser el projecte que van presentar els alumnesde 5è. de primària: Pau Tarrés, Marta Hubach, Victòria Vilalta i Pol Vila, com a representants del Parlament Verd, i Sara Ru-

bió com a coordinadora d’Es-coles Verdes de primària. Els alumnes van explicar el fun-cionament de l’hort urbà amb l’ajut d’un power point que ha-vien preparat per a l’ocasió.Escoles Verdes i Ciutadania va ser el projecte presentat per les alumnes Sandra Grabulo-sa i Marta Torracabota, com a representants del Parlament Verd, i Ramon Pujol, com a co-ordinador d’Escoles Verdes del nostrecentre. L’objectiu d’aquest pro-jecte és incloure el treball de valors socials i mediambien-tals al currículum. Actualment el projecte es treballa una hora setmanal a 1r i 2n d’ESO.Aquest Fòrum Verd va obrir nous horitzons, va permetre expandir noves idees, va do-nar la possibilitat de fer nous amics... Va ser una bona expe-riència!

>Els representants

de primària.

>Moment del Fòrum

de secundària.

>Les representants

de secundària

e

sco

la v

erd

a

7

L’AHIR I L’AvUI

Bells recordsPere MataboschCordinadora d’Escoles Verdes de primària

Carta enviada al pare Josep Vidal i Bachs, el maig de 2008, dema-nant-li informació de la trobada de «Pveri Cantores» a Sabadell, l’any 1974.El meu nom és Pere Matabosch i Figueras, vaig néixer i visc a Olot.De la mà del Pare Mateu Trench, director de la coral de l’Escola Pia, và-rem participar el 8 i 9 de juny de 1974, a la 2a Trobada Regional de Pveri Cantores de Catalunya i Balears que es va celebrar a Sabadell.Tot i que la meva estada a la coral va estar de curta durada, va deixar-me bon record i encara avui, als meus fills, que també estan implicats en una coral, els hi canto algunes d’aquelles melodies que em van quedar gravades sempre més a la memòria.En el transcurs de la trobada d’aquell any 1975, també es va realitzar un concurs fotogràfic, del que es va fer una exposició itinerant i va arribar també a Olot. Resulta que la fotografia guanyadora era la cara d’un nen cantant i que aquell nen era jo mateix.Us podeu imaginar la il·lusió que em faria poder tenir alguna informa-ció que em permetés poder disposar d’una còpia d’aquesta fotografia.Moltes gràcies per endavant i estaria encantat de saludar-vos personal-ment.Quan menys m’ho esperava vaig tenir la trucada del pare Vidal, dient-me que l’havia emocionat la meva carta en recordar temps passats i immediatament em va donar el telèfon del fotògraf.Després de posar-me en contacte amb ell, la vam poder localit-zar, però coses del destí... pel febrer de 2009, el pare Josep Vidal va morir, i no li vaig poder ni agrair ni ensenyar-li la foto perso-nalment. Penso que si no arriba a ser per ell, no ho hauria pogut aconseguir de cap manera. Gràcies!

eLS PAReS I MAReS

Valorant la tascarealitzadaLa Junta de l’Ampa

Com aquell que res, tornem a ser a final de curs, un altre curs superat i una altra promoció que finalit-za la seva estada a l’escola; com cada any desitgem molta sort i un brillant futur, i recordem que l’esco-la sempre serà casa vostra.Aquest any i gràcies a alguns ingressos extraordi-naris obtinguts hem pogut mantenir totes les acti-vitats previstes, com les extraescolars, ludoteques, anglès. Hem pogut també comprar material infor-màtic i mobiliari per alguna aula, així com canviar les cadires del pavelló poliesportiu. De moment i a causa de les retallades pressupostaries, no tenim coneixement de la convocatòria de noves subven-cions, cosa que ens limitaria i hauríem de fer un esforç extraordinari per seguir ajudant a la realit-zació de les activitats com fins ara. Esperem que durant el mes de juliol surti alguna convocatòria i ens hi puguem acollir. No obstant, durant aquests anys hem pogut reunir un fons que ens ajudarà en aquests moments difícils per tothom.Hem assistit també a la VI Assemblea de la Escola Pia de Catalunya, on sota el lema Nous reptes, una mateixa arrel es van marcar els objectius comuns a desenvolupar durant els pròxims quatre anys; són aquests:1. Treballar des de totes les etapes i estaments de l’escola les dimensions social, emocional i interior de les persones amb la finalitat de millorar la con-vivència.2. Aconseguir una organització de les institucions educatives més flexible, oberta, disposada a treba-llar en xarxa, eficient i creativa que permeti donar resposta als reptes de l’escola del segle XXI.Van ser dos dies intensos a l’Escola Pia de Terrassa, amb uns resultats molt esperançadors.Aquesta vegada hem acordat que la implicació dels pares en la consecució d’aquests objectius ha de ser molt important, ja us seguirem informant.Que passeu tots un bon estiu i fins al setembre!.

a

mip

a

e

xalu

mn

es

8

3 6

2 5

1

la festa de

l,escola1

Els més petits de l’escolacomençaren ballant Xip,

Xap, Xop, interpretada pelcantautor Jaume Barri.

2Tot seguit, i a un bon

ritme, els alumnes de P4ballen El petit dofí

també interpretadaper Jaume Barri.

3Arriba el torn dels

alumnes més gransd’infantil.

Amb el Zeia Congó,ens delectaren a tots.

4Els alumnes de primer de

primària tot ballant Ladansa del calamar, ambritme ràpid de peix que

està a l’aigua.

5Van ser els alumnes de

segon de primària els que,amb els compassos de Lespessigolles, ballaren amb

il·lusió.

6Com ballen el Txa-txa-txa,

aquests alumnes detercer! Entre tots ho fan

d’allò més bé!

7I tot seguit el trepidant

ritme de hip hop de mansdels alumnes de quart de

primària.

8Emotiu i sorprenentl’espectacle de cicle

superior de primària; enstraslladen al Museu de les

Joguines Oblidades.

9Preparant-se per enlairarels globus! Si estimar fos

la força, tots mouríemmuntanyes.

monogràfic

4

9

6 9

5 8

74

10

SOM eScOLA veRDA

Les nostres plantesMestres d’Educació Infantil

Com que som una escola ver-da, des que arribem a l’escola aprenem a reciclar, a respec-tar la natura i el nostre medi ambient. Aprofitant també l’arribada de la primavera, els nens/es d’educació infantil volem posar el nostre granet de sorra i hem decidit plantar plantes a cel obert, des d’allà n’observarem la seva evolució.Ho hem fet al pati de la nostra escola i hem seguit aquestprocediment:QUÈ NECESSITEM?- Uns brots de menta amb la seva arrel.- Uns brots de maduixeres amb la seva arrel.- Uns brots de julivert amb la seva arrel.COM HO HEM FET?. Primer hem acabat d’omplir

la jardinera amb terra.. Hem fet diferents forats per posar les plantes.. Hem acabat d’omplir-la amb terra.. Ho hem regat amb aigua.. Ens hem compromès a regar les plantes quan ho necessitin.Mireu, hem posat el cartell de la nostra classe per reconèixer quins són les que hem plantat!Hem après que les plantes ne-cessiten aigua i la llum del sol per poder créixer.N’hem treballat les parts i sa-beu què? Ja sabem que no es diu «pal», sinó tija, i que solen tenir fulles, algunes fins i tot flors!Ens ho hem passat molt bé. Ara esperarem uns dies, les olora-rem i a veure si podem menjar maduixes, que ja serà difícil.

in

fan

til

>Plantem les

plantes.

>Les reguem.

Quin goig que fa la

jardinera! >

11

un bon dia, al país de les orenetes nasqué un ocellet diferent, fill d’una oreneta i un pardal.Tots els ocells se’l

miraven malament, –però... per què?–, es preguntava. Tampoc sóc tan diferent –pensava en Piu-Piu–; total, tinc les plomes blaves i ells negres.Però cada vegada que en Piu-Piu volia jugar i volar amb tots els al-tres, aquests el rebutjaven.En Piu-Piu sabia que li calia fer alguna cosa per demostrar-los que era com ells i que tenir les plomes d’un color diferent no tenia impor-tància.I aviat va arribar el dia.Era la festa del país de les orenetes, totes es trobaven i feien un dinar de germanor, compartien jocs, cants... Abans de dinar van sobrevolar el riu. Una de les activitats que més els agradava era contemplar la seva elegant figura quan es reflectia da-munt les seves plàcides aigües.Allà, la Xiuleta, l’oreneta més petita i bonica de la contrada, va enso-pegar amb la branca d’un arbre i... xof! Pataxof! Caigué de caps al riu, com una bala! La Xiuleta piulava i

demanava ajuda: –piu piu piu...auxili! Ajudeu-me!Totes les orenetes van quedar pic-badades, prou que ho sabien que no hi podien fer res! A la Xiuleta se li havien mullat les plomes i ara no podia volar. Però, de cop, en Piu-Piu va aparèixer i comprengué què havia passat.- Oh, la Xiuleta al mig del riu! L’ai-gua l’engolirà! He de fer alguna cosa!Sense pensar-s’hi gens ni mica, alçà el vol fins arribar dalt d’un arbre per poder llançar-se i planar sobre el riu i així rescatar la Xiuleta. La idea era arriscada però ho havia calculat tot al mil·límetre, ho acon-seguiria!I així va ser!Sense adonar-se’n es trobà a la riba del riu amb la Xiuleta agafada amb les seves potes.La diposità su-aument, i amb molta cura, al terra i restà al seucostat espe-rant que els

càlids raigs de sol ei-xuguessin les seves plomes.Poc a poc, la Xiuleta recu-perà el sentit i piulà:- Pppp...Oh Piu-Piu, gràcies per sal-var-me la vida!Des d’aquell dia en Piu-Piu es con-vertí en l’heroi de la contrada i demostrà que el color de les plomes no el feien diferent!

Moralina: No importa com som, sinó com

actuem!

Piu-piu, l’ocellet diferentTExT: TÀNIA BROSA, SANDRA GRABULOSA, MARTA TORRECABOTA ALUMNES DE 4T D’ESO IL.LUSTRACIÓ: IRIS SCHNEIDER, MARTINA RODRÍGUEZ ALUMNES DE 3R I 4T D’ESO

12

DeScOBRINT OFIcIS

Parlem amb els jardiners!

cicl

e i

nic

ial

Alumnes del Cicle Inicial de Primària

El mes de maig passat, els pa-res d’en Jaume, de 1r B, que són jardiners, ens van expli-car com són les plantes i com s’han de cuidar perquè creixin fortes. Fou una xerrada molt didàctica i pràctica: vam veu-re com es trasplantava una flor i com es plantaven enci-ams, narcisos i llavors de juli-vert. Els cuidarem a la classe; a veure si abans d’acabar el curs podem veure com creixen! Les preguntes les vam pensar en-tre tots els nens i les nenes de cicle.

Són les següents:Què s’ha de fer per cuidar bé les plantes?Per cuidar bé una planta hi ha unes quantes coses que cal te-nir en compte.

Regar bé la planta: només s’ha de regar quan la terra sigui seca. Si no la reguem o la re-guem massa, la planta pot mo-rir.Són molt sàvies i quan ja no necessiten més aigua, la tre-uen per sota el test.La terra ha de tenir nutrients perquè la planta creixi amb força. S’ha d’anar airejant la terra.Les condicions ambientals han de ser les adequades perquè creixi la planta, com ara que tingui claror i que estigui ai-rejada.Quina és la planta o arbre més estrany que heu plan-tat mai?L’arbre més estrany que hem vist és l’araucària. L’araucària és de la família dels pins, té un tronc robust i pot arribar a al-

>Escoltem atents la

pol·linització que fan les

abelles.

>Ens ensenyen

com es trasplanta

una flor, una fúcsia.

>Observem les llavors

de la poma.

<En Jaume i l’Helena, els jardiners de Begudà.

13

<Ja sabem om es planta un enciam.

<Plantem llavors de julivert.

<Explicant els murals.

>Observem les llavors

de la poma.

Són molt sàvies i quan ja no necessiten més aigua, la treuen

per sota el test.

çades de 50 m. Les branques s’estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d’agu-lla.L’arrel quan és vella, es ta-lla o s’arrenca?Quan una arrel és vella se’n talla un tros i es deixa la res-ta. També pot ser que un tros s’hagi fet malbé. Si passa això es fa el mateix.Quines eines feu servir?Fem servir moltes eines, però les més importants són: es-combra, mesurador, rastell, regadora, pala i tisoresExactament, quina feina fas? T’agrada?La feina que faig és cuidar les plantes perquè creixin. S’han de cuidar com si fossin una persona. M’agrada molt.Com distingeixes les lla-vors?Les distingim per les diferents

característiques que tenen. Hem parlat de diferents frui-tes i hem pogut veure les lla-vors de la poma. Hi ha moltes classes de llavors.Quants tipus de llavors hi ha al món?Tantes com plantes hi ha, i de plantes encara se’n descobrei-xen de noves. N’hi ha moltes, moltes i moltes.Des que plantes un arbre, quant temps tarda a tenir fruits?Depèn de moltes coses: el tipus d’arbre, la terra, el temps at-mosfèric, etc. En general és un mínim de 2 a 3 anys.Arbust: depèn de les condici-ons en què viuen. Si té bona terra i està ben adobada crei-xerà abans.Planta: no creixen totes igual, depèn de com s’alimenten.

14

FeM eL BLOc

Obrimles portes

ci

cle

mit

jàMestres de Cicle Mitjà

Enguany el nostre cicle ha introdu-ït dins l’horari lectiu escolar l’apli-cació dels blocs com a eina de treball. Els objectius d’aquesta metodologia són: fomentar l’expressió escrita i la lec-tura incidint en l’ús de les noves tecnolo-gies (TAC), potenciar el treball cooperatiu, donar a conèixer a les famílies les activi-tats realitzades en el dia a dia de l’escola i a l’aula, sempre tenint en compte les acti-tuds i les habilitats de l’estil metodològic de la nostra escola.Cada setmana, a l’hora d’estructures comunes, un petit grup d’alumnes es-criu un breu article relacionat amb alguna activitat realitzada. Tam-bé afegeixen fotografies o vídeos, sempre amb el suport i supervisió de la mestra.Dins el nostre bloc ja podeu veure penjades activitats com el Nadal, Dijous Llarder, Carnestoltes, convi-vències, sortides, activitats de l’au-la... i com a novetat aquest curs s’han publicat els projectes del cicle.Tots plegats estem molt contents i satisfets del resultat. No únicament ha estat una eina de treball per als nens, sinó que ens ha permès obrir les portes de la nostra aula a tots vosaltres. 1

Alumnes de 3rexplicant la

sortida que vanrealitzar.

2 Alumnes de 3r a

l’aulad’informàtica.

3 Alumnes de 3r

revisant un text.

15

4 Alumnes de 3r

escrivint un texten el bloc.

5 Alumnes de 4t

explicant elprojecte.

6 Alumnes de 4t

introduintimatges.

7Alumnes de 4t

revisantl’article.

8 Alumnes de 4t

a l’aulad’informàtica.

8 6

5 4 3

16

eDUcAcIÓ MUSIcAL

L’opinió de Cantània

>Un grup

dels nostres alumnes.

>Arbres

enlaire!

<Els dos cantantsprotagonistes.

>Quin goig

el corde Cantània.

Alumnes de Cinquè de Primària

Opinions sobre la Cantània recollides pels alumnes de cinquè de l’escola al bloc de cicle superior: LA CANTÀNIA.El diumenge 8 de maig vam anar el pavelló d’Olot, a representar la Cantània que es deia Beceroles. Hi havia totes les escoles de la Garrotxa i una escola del Ripollès; eren de 5é de primària; entre totes les escoles hi havia 450 alumnes. Vam treballar tot el segon i el tercer trimestre. Ens ha costat molt aprendre les diferents paraules dels diferents idiomes. Ens ha agradat i esperem que hi puguem tornar.

CANTÀNIA! El diumenge 8 de maig vam anar al pavelló amb totes les escoles d’Olot i comarca. Els alumnes de cinquè vam fer una cantata molt bonica, titulada Beceroles. Cada any se’n fa una de diferent. Aquest any anava de dos primitius, l’Alfred i l’Elisabet, que es volien dir que s’estimaven però no sabien com fer-ho. Ho aconsegueixen gràcies a les lletres dels diferents mars que troben.

CANTÀNIA 2011 El diumenge 8 de maig, vam anar al pavelló d’Olot a fer una cantada que vam estar assajant durant totes les hores de música. Hi havien unes 400 persones cantant, partici-paven tots els de cinquè d’Olot. Els dos directors eren molt gra-ciosos i el guió ens va costar una mica, perquè hi havia moltes paraules gregues que costaven molt d’aprendre.

ci

cle

su

pe

rio

r

17

JeIc

Jornada d’Esporti ConvivènciaAlumnes de Sisè de Primària

Divendres 6 de maig, 6,18 h del matí, quan els carrers encara estan silenciosos, sortim en direcció a Sitges.Allà ens trobem amb tots els alumnes de sisè de tots els centres de l’Escola Pia de Catalunya.L’objectiu de la trobada és passar una diada d’esport i convivència.Cada alumne ja ha escollit una activitat prèviament i la fa al llarg del matí. En-guany es podien escollir des d’activitats a la platja, passant per futbol, bàsquet, aeròbic, piscina, escacs, mi-nigolf, tennis taula, tennis, pàdel... una gran varietat de possibilitats.Un cop arribades totes les escoles a Sitges, esmorzem iens repartim per activitats i... a gaudir del dia, per certesplèndid. Molts nervis... que si no conec a ningú, que si em fa vergonya... passats uns minuts tothom ja parlaamb tothom i intercanviem opinions, mails...A mesura que avança el matí l’ambient de germanor ja és total. S’acaben les activitats i retornem tots i totesal nostre punt de trobada;

un cop allà em reuneixo amb els companys d’Olot i comentem la jugada, men-tre dinem.Havent dinat, una estone-ta lliure per jugar i acabar de conèixer aquells nens i nenes: vine, vine que jo en conec un de molt guapo, vine que te’l presento, que si aquella és molt simpàtica, que a mi no em fa el pes... ja ens criden els nostres pro-fes i a ballar una estona, que aquest any l’especta-cle de cloenda el fa un grup musical. Ballem i quan mi-llor ens ho estem passant ens adonem que ja és hora de tornar cap a casa; no-saltres tenim un bon tros, el camí serà llarg. Ens aco-miadem ràpidament i cap a l’autocar. Un cop a dalt aca-bem de comentar les coses que ens han passat. Tinc companys que encara no han passat quinze minuts i ja dormen, el cansament és brutal. Però la qüestió és que xerrant amb un i altre, cantant cançons i explicant acudits... arribem a Olot. Quina casualitat són les 6,18 de la tarda, fa dotze hores clavades que ha començat l’experiència..

L’activitat de vela a ple

rendiment.

L’acte de cloenda de la Jornada

d’Esporti Cultura.

>

>

18

Recorda’ns Mira’nsTots els Mestres

Aquell setembre de 1998 va ser l’inici del vostre aprenentatge amb nosaltres. Recordem algunes carones de sorpresa i d’altres ploroses, però totes amb ganes de descobrir tot aquell món que es presentava per primera vegada davant vostre. L’escola, sem-pre acollidora, us va rebre amb els braços oberts, tant els que vau arribar amb 3 anyets, com els que us heu anat incorporant al llarg d’aquest camí.A les aules decorades amb mil colors, d’infantil, vau gaudir de mil experiències noves, vau desco-brir la importància de les pa-raules, vau aprendre que el vostre cos es podia moure amb gràcia, vau fer els vostres primers tre-balls manuals…, i ju-gàveu, jugàveu molt.De primària, qui no recorda aquells pro-jectes, les curses de lectura, els tallers de llengua i plàstica, les es-tones a casa preparant els dictats, les convivències on entre tallers i jocs us anàveu coneixent i fent amics, i la gran il·lusió de poder representar la Passió davant els vostres familiars.Ja a la secundària heu consolidat i am-pliat coneixements, heu viscut moments inoblidables i heu crescut. Us heu conver-tit en els nois i les noies que iniciaran a par-tir d’avui camins ben diferents, però que sem-pre restaran units per vivències i records viscuts a l’escola.L’escola, la vostra escola, us continuarà acollint amb els braços oberts igual que ho va fer aquell setembre de 1998.Fins sempre.

Alumnes de 4t d’ESO

Mira’ns fixament a cada un de nosaltres i intenta descobrir què amaguem rere la nostra mirada. El que sentim, el que pensem, el que volem aprendre i el que ja hem après. Intenta imaginar-te que formes part de nosaltres i que has viscut el que nosaltres, junts, hem compartit.Mentre el flaix de la càmera es dispara cada un de nosaltres re-viu un d’aquells moments, pensa en una d’aquelles mirades de complicitat, amb una de les moltes discussions, amb les excur-sions... simplement en un record que perdura entre nosaltres i

que mai oblidarem. I cap de nosal-tres poc contenir-se de

somriure...Ens sen-tim elogiats d’haver mar-cat una petita

part de la his-tòria d’aquesta

escola, de haver-nos afegit a aques-

ta gran família que dia a dia va acollint

a nous infants i que, alhora, encamina a fu-

tures persones adultes en un món ple de dificultats.

Només tenim ganes d’agrair tot el que heu fet per nosaltres,

tot el que hem après al vostre costat. Ens sentim estimats i acom-

panyats en el camí de la vida per tots vosaltres, els que heu fet possible el

nostre ensenyament i, sobretot, la nos-tra felicitat.

Perquè començar és continuar un final, i ara ho farem amb el que hem après de vosal-

tres i amb l’esperança de tenir-vos sempre al nostre costat.

Gràcies.

E

SO

19

PROMOCIÓ1998-2011

20

FORMAcIÓ PROFeSSIONAL

Somriures.Aprenentatge. AmistatRoger Vidal Tutor 2on CFGS

Somriures. Aprenentatge. Amistat. Són paraules que pengen de la carte-llera de l’aula del 2n curs del cicle formatiu d’ani-mació d’activitats físi-ques i esportives. Segons els alumnes de la segona promoció, són les parau-les que resumeixen més bé aquest cicle. Són el re-sultat de dos anys com-partint el dia a dia a l’au-la. Quan diem aula, a tots ens vénen al cap les qua-tre parets físiques, però moltes vegades aquestes, en el cicle, es transfor-men en un camp de fut-bol, en pistes de tennis, en un pavelló, en una piscina. Per tant,

les relacions que es for-men entre els diferents alumnes va més enllà de la purament acadèmica i se centra en aquells va-lors que l’esport intenta transmetre, com la so-lidaritat, la confiança i l’esforç.Per suposat que no han estat dos anys fàcils. Han sorgit conflictes de tot tipus: alguns eren obsta-cles que no ens provoca-ven res de positiu, i que havíem de minimitzar; però d’altres han mos-trat ser obstacles útils, que han portat a la refle-xió i han estat necessaris per continuar millorant.Sabeu que el camí el vam començar alhora, vosal-

tres com a estudiants de l’àmbit esportiu i jo com a tutor. Crec que això li dóna encara més relle-vància a les experiènci-es viscudes, que per ser les primeres marcaran el full de ruta de cadascú.El cicle que els alumnes de segon esteu acabant us obre unes portes.Segurament són dife-rents per a cada un de vosaltres. Escolliu la que creieu més adient, de forma autònoma i refle-xiva. Marqueu bé el vos-tre pròxim camí,fins allà on voleu arribar. Visioneu-lo, i amb esforç i tenacitat gaudiu del vi-atge..

Alumnes i professors de 2n curs de grau superior.

F

PPenso en la data, penso en el 3 de

juliol de 2006, i recordo amb emo·ció, amb satisfacció, amb tendror... com començà aquest projecte, aquesta etapa personal i professional, aquesta etapa d’equip, aquesta etapa d’escola.Formació professional en la família d’ac·tivitats físiques i esportives, quina bona feina.... Sou ja prop de dos·cents alumnes els que heu passat per aquestes aules i hem compartit molts i molts moments, experi·ències, i el més important: aprenentatge. I sí, dic compartir, perquè tots aprenem.Aquest curs escolar celebrem el cinquè aniversari de formació professional a l’escola, cinc anys que hem construït tots plegats i que hem fet possible que molts dels joves de la nostra comarca i de tota la província de Girona continuïn el seu repte educatiu, la seva formació i el seu creixement professional, acompanyant·los a la vegada en el creixement madu·ratiu i personal, per formar persones competents, autònomes, responsables, madures i que estimin allò que fan. Su·poso que ja sabeu la sort que tenim tots aquells que fem la feina que ens agrada, que amb esforç, constància i moltíssima il·lusió dediquem molt i molt de temps a posar un gra de sorra en el creixement del món, en el seu major potencial: les persones.M’agradaria aprofitar aquest espai de la nostra revista per agrair·vos a tots el coneixement, l’esforç i la dedicació que heu tingut i teniu per col·laborar en aquesta tasca educativa, però, principal·ment, us vull agrair el dia a dia, l’acompa·nyament, l’equip, allò que ens caracterit·za com a grup de treball i que fa possible que aquesta etapa educativa la puguem viure com un èxit personal i, estic con·vençuda, com un èxit per a l’escola.Gracies companys! Gracies escola! Ah! I felicitats a tots per aquest cinquè aniver·sari.

Cinquè aniversari

21

1Col·laborant en

activitatsprogramades des

de l’escola.

2Preparació del

Rodajoc.

3I, com no, una

sessió detennis!

4L’esquiada amb

tots elsalumnes.

5Sortida a cavall

per lesrodalies.

6Sortida en BTT,

som aHostalets de Bas.

1 4

2 5

3 6

22

TeMPORADA 2010-2011

Escola de BàsquetPia Bàsquet

PIA BASQUET està format per un total de 150 jugadors, des de 6 fins a 37 anys. Els equips es-tan competint en l’àmbit comarcal i territorial. En el comarcal tenim tres equips:Escola de Bàsquet formada per jugadors de 1r i 2n, tres minis integrats per jugadors/es de 3r,4t i 5è. Pel que fa en competició territorial tenim un mini masculí amb jugadorsde 5è i 6è, un equip preinfantil femení amb ju-gadores de 12 anys, dos infantils, un de mas-culí i un de femení integrat per jugadors de 13 anys, dos equips de cadets, un masculí i un de femení format per jugadors/es de 14 i 15 anys, dos equips de júniors que els integren jugadors i jugadores de 16 i 17 anys.Com a novetat aquest any tenim un equip sè-nior femení format per mares de l’escola, algu-na professora entre d’altres… la franja d’edat d’aquest equip és de 18 fins a 37 anys.El club compta amb vint-i-dos entrenadors, que intenten formar tots aquests jugadors sempre amb l’ajuda del coordinador del Club, Joan Da-nés Gifre.Els nostres objectius són principalment la for-mació de jugadors. En tots els equips el que va-lorem no és que es guanyin els campionats de la categoria en què estan jugant, sinó que apren-guin els valors més importants de la pràctica de l’esport, com podrien ser bona condició fí-sica, uns bons hàbits d’higiene, companyonia… Els nostres equips van millorant dia a dia en tots els valors. Us convidem a tots a visitar, a partir de la temporada que ve, el nostre blog http://pia-basquetolot@blogspot.com, en el qual podreu trobar,els resultats de la jornada, les classifica-cions, fotos i altres coses.

e

spo

rts

>Equip sènior

femení.

>Equip cadet

femení.

>Equip

preinfantil femení.

23

PeR PASSAR L’eSTONAAina Vaquero Alumne de 1r d’ESO

SUDOKUSLaia Zarza Alumne de 1r d’ESO

Nivell fàcil Nivell expert

eL cÒMIcÒscar Ramírez Alumne de 2n d’ESO

Localitza en aquesta sopa de lletres el nom de setze objectes que potstrobar a l’aula.

cONTeSLLAPIScOLORSORDINADORPINTURALLIBReLLIBReTAcOLAcALcULADORABOLÍGRAFMAQUINeTAReGLATAULAGOMAPINZeLLcARPeTA

e

ntr

ete

nim

en

ts

SOLUcIONS

Si juguéssim a les set diferències amb una fotografia de la façana

de l’Escola Pia de comença-ment del segle XX amb una d’actual, no ho tindríem gens fàcil. Segurament, però, una de les que tro-baríem més aviat és que al campanar de la foto antiga hi havia dues campanes i ara ja només n’hi ha una. Aquestes dues campanes es van fer l’any 1896 quan l’Escola Pia acabava d’es-trenar l’edifici de la plaça Clarà i es va aprofitar per refondre una campana que el col·legi tenia a la seva antiga ubicació a l’Hospi-ci. Els treballs es van fer a la foneria olotina d’Este-ve Barberí i es van pagar gràcies a les donacions de Lluïsa de Prat i de Parrella, marquesa vídua de Santa Coloma, que va costejar la campana gran, i Rafel Solé i Ortet Mosquera, que va pagar la petita. La cerimò-nia de benedicció o bateig de les campanes es va fer el dia 21 de febrer de 1896.A la primera se li va posar per nom Luisa, Manuela, Coloma i Bonaventura, i a la segona Rafaela, Maria i Felicia. En van ser padrins els germans Jeroni i Clara Solé Badia, que eren fills d’un dels benefactors.L’any 1921, una de les cam-panes es devia haver fet malbé, ja que es va tornar a refondre.

Com l’altra vegada, els tre-balls es van dur a terme a la foneria Barberí, d’Olot, i es van conservar els matei-xos noms i dimensions. La benedicció es va fer el 25 d’agost de 1921 i en foren padrins Joan Roura i Con-cepció Cors.Mentre pujava les escales del campanar el dia que vaig visitar l’Escola Pia per tal de catalogar la campana que hi ha actualment, empreguntava quina de les dues campanes de la fo-neria Barberí em trobaria. Seria la que es va refondre l’any 1921 o encara es con-servaria la de l’any 1896? La meva sorpresa va ser que no vaig trobar ni l’una ni l’altra, sinó una campana fosa l’any 1743 per la fone-ria Coromina, d’Olot.Com podia ser que hi hagués una campana més antiga que el campanar? Quin era el seu origen? Com havia arribat fins allà? Era un misteri per resoldre.Gràcies a les inscripcions que hi ha a la campana sabem que es va pagar amb les almoines que s’havien fet a Sant Antoni essent pa-bordes el Rev. Jaume Alzi-na, Francesc de Vilana, Pere Cros, Joan Ordeix, Francesc Alzina i Esteve Coromina, i que en van ser padrins el Rev. Esteve Calm i Angelats i Margarida Calm.

A través de la documen-tació que es guarda a l’Arxiu Diocesà de Girona i a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa podem localitzar Jaume Alzina com a domer de Sant Esteve de Bas i a Esteve i Margarida Calm com a fills del mas la Calm, de Sant Esteve de Bas.També, hem constatat quel’any 1742 es va celebrar eljubileu de la capella de Sant Antoni Abat, de Sant Esteve de Bas, moment en el qual es podrien haver recollit les almoines a les quals fa referència la inscripció. Tot apunta, per tant, que l’origen de la campana podria ser d’aquesta població de la Vall de Bas. Tot i que no hem trobat documentació que avali el seu trasllat, la hipòtesi mésversemblant és que en es-clatar la Guerra Civil, l’any 1936, les campanes de l’Escola Pia i les de Sant Es-teve de Bas van patir la ma-teixa sort que la majoria de campanes de la Garrotxa: van ser retirades dels seus campanars i dipositades a l’Hospici d’Olot, a l’espera de ser foses per a fer-ne material bèl·lic. En acabar la guerra, les campanes que no s’havien destruït van ser recol·locades.

Algunes van ser tornades als seus campa-nars d’origen i altres van ser posades en campanars on no hi quedava cap campa-na. És pos-sible, doncs, que aquesta campana fos cedida a l’Escola Pia ja que s’havien destruït les seves.Sigui quin sigui el seu origen i com va arribar a l’Escola Pia, el que és in-dubtable és que la campana té un gran valor històric i patrimonial. És per això que cal vetllar per la seva conservació i protecció.Una forma de fer-ho és queprofessors i alumnes laconeguin i se la sentin seva.Una repicada el dia de lafesta de l’Escola segur que hi ajudarà. Qui vol ser el campaner?

>xAVIER PALLÀS MARIANI

BIBLIOGRAFIA:- El Deber (1906); Notas Históricas de Olot; Bibli-oteca de El Deber, Tom II; Olot: Impremta i Llibreria de Joan Bonet.- El Deber, (1921), setma-nari d’Acció Catòlica, núm. 1921, any XXV. Olot, 3 desembre de 1921.- Vilà i Palà, Claudi (1974); Escuelas Pias de Olot. Salamanca, Impremta Calatrava. Dip. Legal: S.71-1974.ADG, Lletres episcopals, D-419, f112; D-U281, f126; D-426, f106; D-19, f257-262; D-399, f141v; U-278, f197 i 220. ACGAX: Fons Notarial d’Olot, notari Miquel Oli-veres, vol. 1340, any 1743.

L’enigma de la Campana de l ’Escola Pia