Revista INS Torredembarra

47
Portada: Òscar Font Garcia–4t ESOA REVISTA DE L’INSTITUT TORREDEMBARRA 2N QUADRIMESTRE- maig DE 2013

description

Revista INS Torredembarra

Transcript of Revista INS Torredembarra

Page 1: Revista INS Torredembarra

   

Portada: Òscar Font Garcia–4t ESOA 

REVISTA DE L’INSTITUT TORREDEMBARRA

2N QUADRIMESTRE- maig DE 2013

Page 2: Revista INS Torredembarra

2

___________________ SUMARI

Seccions1. Presentacions 2. Entrevistes 3. Reportatges 4. L’Antina recomana 5. Secció artística 6 i 7. Secció científica I i II

8. Racó del còmic 9. Secció literària 10. Activitats al centre 11. Sortides 12. Les nostres receptes 13. Entreteniments: humor i horòscop

... i 14: l’adéu!

______________ 1. PRESENTACIONS I… FINS AL CURS QUE VE!

L’equip de redacció (una mica coaccionats, tot s’ha de dir) ens hem volgut presentar perquè els lectors de l’Antina conegueu la nostra feina. I... ja ho sabeu: si us hi voleu apuntar sereu benvinguts, només cal que parleu amb qualsevol de nosaltres, o amb els coordinadors, que són el Damián González i la Montse Roig. Ah! i també ens podeu escriure, o enviar les vostres col.laboracions a [email protected]. Aquí us deixem les nostres fotos, i unes línies perquè sapigueu com som. I aprofitem per desitjar-vos que us ho passeu molt bé llegint l’Antina, i que tingueu molt bon estiu!

Jo sóc l’Oriol Juan. Faig 1r d’ESO. Treballo amb la Trini Ortega, ens hem encarregat sobretot dels reportatges i dels còmics. I ja veieu quina fila faig vestit de diable!

Jo sóc la Selena Crevillén. Faig 1r de Bat i porto la secció musical.

Sóc una alumna de Batxillerat, em dic Laia. Entre altres coses, faig les entrevistes. Estic molt interessada en el periodisme, i penso que les entrevistes ens ajuden a saber més sobre el que ens envolta.

Jo sóc la Trini, de 1r ESO A. Hem fet un treball sobre els diables perquè hem estat membres del Ball de Diables Infantil de Torredembarra des de ben petits. En aquest número us expliquem les característiques d’una colla tant especial per a nosaltres.

Em dic Arnau Ribera i sóc un dels redactors. Sóc un estudiant de batxillerat científic interessat pel món que ens envolta. Crec que la ciència ens ha ajudat a avançar i que encara ens falta molt per a aprendre.

Jo sóc l’Àdam. també faig entrevistes, recomanacions ... i el que convingui. Faig 1r de Bat tecnològic, sobretot m’agrada dibuixar i m’agradaria ser arquitecte.

Page 3: Revista INS Torredembarra

3

Sóc la Carla, tinc 16 anys i estic a primer de batxillerat. M’encarrego de la secció literària, del cinema... M'agradaria especialitzar-me en educació infantil ja que gaudeixo molt de la companyia dels infants. El que més m'agrada fer és sortir amb els amics, escoltar música, llegir i fer fotografies."

Jo sóc l’Ainhoa, faig 1r d’ESO. Per a la revista faig reportatges, poemes, l’horòscop... M’agrada molt escriure, dibuixar, fer treballs manuals... i fer amics. Sóc una mica vergonyosa però, sobretot, sóc molt creativa!

Hola! Em dic Emma Balcells i faig 4t d’ESO. No en sé gaire de descriure’m a mi mateixa, suposo que això ho han de fer els altres, però sempre intento ser una persona positiva i sociable. M'agrada parlar i riure amb els amics, em passen moltes coses pel cap que no dic a ningú, canto i ballo amb les meves amigues, i faig les mateixes bogeries que qualsevol persona faria. No sóc gaire esportista, però necessito fer sempre coses noves i variades. I crec que, com tothom, tinc els meus defectes i les meves virtuts, però que puc aconseguir els meus objectius sempre que m’ho proposi.

Hola, em dic Weronika, faig 1r d’ESO, i com que m’agrada molt la cuina porto la secció de receptes.

Em dic Nerea, tinc 15 anys i estic cursant 4t d'ESO. Sóc una de les redactores de la revista. Sempre vull fer riure els altres, m'agrada veure la gent feliç, i més encara si és gràcies a mi. Sóc molt coqueta, m'agrada anar ben vestida sempre. M'encanta la música, fer fotos i fer de model per tal que me’n facin. Ballar és la meva gran aficció. M'agradaria estudiar dret. Abans era un somni, ara és un fet proper. Però de moment el que cal és esforçar-se molt per poder fer el que realment ens agrada.

I jo sóc la míriam Valero, porto la secció d’humor i... com que m’han deixat poc espai, no puc dir res més!

I tots els altres maquetadors del Bat artístic ja ens

presentarem un altre dia! De moment, amb la resta de col.laboradors d’aquest número també us desitgem us

bon estiu!

Page 4: Revista INS Torredembarra

4

__________________ 2. LES ENTREVISTES  

                                                                           Àdam Ricort i Laia Molné – 1r Bat                                                      Àdam Ricort i Laia Molné – 1r Bat     Com que al número anterior vam entrevistar el Carles Blanco, el nostre 

director,  ara  toca  el  torn  als  altres membres  de  l’equip  directiu.  Començarem  la  secció d’entrevistes  amb  L’Elvira  Sanahuja,  que  és  la  coordinadora  (foto  superior  esquerra)  i continuarem amb  la Maite Tarruella,  la cap d’estudis,  i el Pau Arbós, el nostre secretari. Ja veureu que tenen moltes coses a dir‐nos:  

Com que al número anterior vam entrevistar el Carles Blanco, el nostre director,  ara  toca  el  torn  als  altres membres  de  l’equip  directiu.  Començarem  la  secció d’entrevistes  amb  L’Elvira  Sanahuja,  que  és  la  coordinadora  (foto  superior  esquerra)  i continuarem amb  la Maite Tarruella,  la cap d’estudis,  i el Pau Arbós, el nostre secretari. Ja veureu que tenen moltes coses a dir‐nos:    

  

    L’Elvira Sanahuja   

Quin càrrec tens dins al centre? Quin càrrec tens dins al centre? Coordinadora pedagògica. Coordinadora pedagògica. Ens pots dir quants anys fa que ets professora? Ens pots dir quants anys fa que ets professora? Fa trenta-un anys que sóc professora. Fa trenta-un anys que sóc professora. I quants anys fa que estàs al centre? I quants anys fa que estàs al centre? Fa disset anys que estic al centre. Fa disset anys que estic al centre. Ens pots dir com era el món educatiu quan vas començar? Ens pots dir com era el món educatiu quan vas començar? Era força diferent, ja que jo vaig començar en una escola d'adults, gent analfabeta, gent que venia aquí a treballar. Ensenyava els “neolectors”, és a dir, gent que no tenia el graduat escolar.

Era força diferent, ja que jo vaig començar en una escola d'adults, gent analfabeta, gent que venia aquí a treballar. Ensenyava els “neolectors”, és a dir, gent que no tenia el graduat escolar. Què és el que més enyores dels primers anys de docència? Què és el que més enyores dels primers anys de docència? No enyoro res, perquè tot té les seves coses bones, tot és un canvi constant. No enyoro res, perquè tot té les seves coses bones, tot és un canvi constant. Quina feina, de totes les que has fet i fas al centre t'agrada més? Per què?

Quina feina, de totes les que has fet i fas al centre t'agrada més? Per què? Totes m'han agradat, he estat tutora, i molt temps coordinadora d’activitats extraescolars, i ara sóc coordinadora pedagògica). Totes les feines tenen les seves coses, perquè si tens ganes de treballar t'agraden totes.

Totes m'han agradat, he estat tutora, i molt temps coordinadora d’activitats extraescolars, i ara sóc coordinadora pedagògica). Totes les feines tenen les seves coses, perquè si tens ganes de treballar t'agraden totes. En què consisteix la teva feina com a coordinadora del centre? En què consisteix la teva feina com a coordinadora del centre? Consisteix a coordinar les activitats d'equips docents/departaments, fer quadrar el calendari…

Consisteix a coordinar les activitats d'equips docents/departaments, fer quadrar el calendari…

Què prefereixes: les teves tasques com a coordinadora pedagògica o com a professora?

Què prefereixes: les teves tasques com a coordinadora pedagògica o com a professora? M'agraden molt les dues. M'agraden molt les dues. Creus que la distribució dels continguts de les matèries que et pertoquen és coherent a l'ESO?

Creus que la distribució dels continguts de les matèries que et pertoquen és coherent a l'ESO? S'hauria de discutir molt, perquè a cada reforma educativa es canvien continguts. No sé ni si a primària són coherents. El que jo crec és que aprendre bé poques coses és millor que no pas intentar aprendre'n moltes de diferents.

S'hauria de discutir molt, perquè a cada reforma educativa es canvien continguts. No sé ni si a primària són coherents. El que jo crec és que aprendre bé poques coses és millor que no pas intentar aprendre'n moltes de diferents. L'alumnat ha canviat? Com? L'alumnat ha canviat? Com? Ha perdut les ganes d'aprendre, cosa que fa que no aspirin a massa i que la societat estigui com està.

Ha perdut les ganes d'aprendre, cosa que fa que no aspirin a massa i que la societat estigui com està. Quins diries que són els valors dels joves i dels adolescents d'avui dia? Quins diries que són els valors dels joves i dels adolescents d'avui dia? Tot i que no ho sembla, simplement perquè els que no tenen valors es fan notar més, els valors són l'esforç i la solidaritat. El respecte d’abans s'ha perdut força, i s'ha guanyat en egocentrisme.

Tot i que no ho sembla, simplement perquè els que no tenen valors es fan notar més, els valors són l'esforç i la solidaritat. El respecte d’abans s'ha perdut força, i s'ha guanyat en egocentrisme. Les retallades cada cop són més greus, creus que aquestes retallades afecten greument les classes?

Les retallades cada cop són més greus, creus que aquestes retallades afecten greument les classes? Realment afecten molt a nivell del funcionament del centre. A nivell de persones es nota també, la gent està força enfadada ja que s'ha de treballar més per menys sou. També s'ha perdut qualitat en l'ensenyament.

Realment afecten molt a nivell del funcionament del centre. A nivell de persones es nota també, la gent està força enfadada ja que s'ha de treballar més per menys sou. També s'ha perdut qualitat en l'ensenyament.

Page 5: Revista INS Torredembarra

Ens podries resumir el teu pas pel centre en una frase? És a dir: quin record te n'enduràs quan te'n vagis? Sobretot la relació amb els companys i en general he tingut un alumnat molt bo, amb el qual es treballa molt a gust. Cap al final de l'entrevista sempre fem unes preguntes curtetes; és com... el segell de la casa, d'acord? Sí Doncs, molt breument: La teva activitat preferida: caminar i llegir.

Un color: blau. Una flor: la rosa. Un animal: el gos. Un llibre de lectura: molts, m'encanta llegir. Un tema musical: Beethoven. Un heroi -o heroïna- de ficció: cap en concret. El teu major defecte: sóc molt impulsiva. La major virtut: saber escoltar. I ja per acabar, l'última: una bona raó per aixecar-se demà? Cada dia t'aporta coses bones i sempre aprens.

    La Maite Tarruella 

Quin càrrec tens dins al centre? El càrrec que ocupo és el de cap d'estudis.

Ens pots dir quants anys fa que ets professora? Fa quinze anys que sóc professora. I quants anys fa que estàs al centre? Fa nou anys que estic al centre. Ens pots dir com era el món educatiu quan vas començar? El món educatiu, no sé exactament come era ja que jo abans havia fet formació professional i tractava amb adults, fins i tot persones més grans que jo. Què és el que més enyores dels primers anys de docència? El que enyoro més és l'energia que tenia. El que sí que no enyoro és l'experiència, perquè l'experiència es guanya en el món de la docència, cosa que ajuda. Quina feina, de totes les que has fet i fas al centre t'agrada més? Per què?

M'agraden totes, perquè totes tenen els seus avantatges i inconvenients. Per exemple, en la direcció també trobes a faltar el contacte amb els alumnes. En què consisteix la teva feina com a cap d'estudis del centre? Què prefereixes: les teves tasques com a professora, o les de cap d’estudis? La meva feina consisteix a organitzar, coordinar, planificar, gestionar les feines del centre. Les dues feines tenen coses bones, però jo prefereixo les tasques de professor, perquè la docència és la meva devoció. L'alumnat ha canviat? Com? Sí que ha canviat, més ben dit, va canviant; en moltes coses. No han canviat ni cap a millor ni cap a pitjor, simplement canvien. El que com a molt podria dir és que són més efervescents, impetuosos. És a dir, abans els alumnes s'esperaven que jo acabés de dir el que hagués de dir; en canvi, ara no em deixen acabar, salten a la primera i diuen el que pensen sense esperar-se.

5

Page 6: Revista INS Torredembarra

Quins diries que són els valors dels joves i dels adolescents d'avui dia? Els valors no han canviat gaire. En el fons els continua preocupant el benestar general de la societat, el medi ambient… però de vegades els fa falta una mica d'informació. Avui dia en el món de les noves tecnologies es reben tonelades d'informació, però no la contrasten i agafen la primera que llegeixen. Les retallades cada cop són més fortes, et sembla que aquestes retallades afecten greument les classes? Sí que afecten les retallades. Intentem que a nivell de l'aula es noti al menys possible. Tot i que sempre que no treballes en les condicions adequades a la llarga es perd la voluntat. Ens podries resumir el teu pas pel centre en una frase? És a dir: quin record te n'enduràs quan te'n vagis?

La gent, m'encanten tant els meus companys com els meus alumnes i exalumnes. Cap al final de l'entrevista sempre fem unes preguntes curtetes; és com... el segell de la casa, d'acord? D’acord. Doncs, molt breument: La teva activitat preferida: passejar Un color: lila Una flor: la tulipa Un animal: les tortugues Un llibre de lectura: 39+1+1, tot i que jo no sóc de les que els compra, jo llegeixo els que em recomanen. Un tema musical: en general m'agrada tota la música, no en tinc cap de preferit. Un heroi -o heroïna- de ficció: no en tinc cap de concret. El teu major defecte: la ingenuïtat. La major virtut: saber escoltar. I ja per acabar, l'última: una bona raó per aixecar-se demà? La família.

6

Quin càrrec tens dins al centre? Sóc el secretari del centre. Ens pots dir quants anys fa que ets professor?

Fa trenta-tres anys que sóc professor, però em sembla que en fa cinquanta! I quants anys fa que estàs al centre? D’això en fa disset, fa disset anys que sóc al centre. Ens pots dir com era el món educatiu quan vas començar?

El Pau Arbós

El nivell abans era més alt, ara és força baix. Avui en dia s'ha “obert la porta” perquè abans hi havia molt de fracàs escolar i com que això no donava bona imatge es va abaixar el nivell per donar millor imatge. Què és el que més enyores dels primers anys de docència? La disciplina i el suport que es donava als professors. Quina feina, de totes les que has fet i fas al centre t'agrada més? Per què? M’agrada molt ensenyar; perquè si el grup té ganes d'aprendre, la classe es pot fer molt a gust. Però si, pel contrari, el grup no té ganes d'aprendre, les ganes d'ensenyar desaprareixen i et desmotives.

Page 7: Revista INS Torredembarra

En què consisteix la teva feina com a secretari de l’institut? Bàsicament, consisteix a tenir al dia la part de paperassa acadèmica, com poden ser els expedients, les notes, les matrícules... i també la part econòmica en la qual has de repartir els diners que ens dóna el Departament d'Ensenyament, per pagar totes les despeses del centre. Què prefereixes: les teves tasques com secretari o com a professor? Tot m’agrada. Creus que la distribució dels continguts de les matèries que et pertoquen és coherent a l'ESO? No, no estan massa ben distribuïts perquè es volen ensenyar massa coses, quan en realitat és millor menys matèria i més treballada, que no pas massa coneixements i mal apresos. L'alumnat ha canviat? Com? Sí que ha canviat, i ha canviat a pitjor. Perquè la llei s'ha tornat més permissiva. De vegades et trobes alumnes que fan faltes d'ortografia (i qui diu faltes d'ortografia diu algun altre tipus d'error) i penses “però com han arribat aquí?”. Quins diries que són els valors dels joves i dels adolescents d'avui dia? Un dels valors més presents és el de “jo bé i els altres que s'aguantin”, tot i que hi ha una sèrie de grups que no tenen els mateixos valors i funcionen bé.

Les retallades cada cop són més fortes, creus que aquestes retallades afecten greument les classes? D'afectar, afecten moltíssim, tant a nivell de centre com a nivell d'aula. Ens podries resumir el teu pas pel centre en una frase? És a dir: quin record te n'enduràs quan te'n vagis? No ho sé, el que sí que puc dir és que quan marxes t’emportes només els bons moments, els quals en aquest institut han estat molts. Cap al final de l'entrevista sempre fem unes preguntes curtetes; és com... el segell de la casa, d'acord? Endavant. Doncs, molt breument: La teva activitat preferida: l’esport. Un color: el blau. Una flor: la rosa. Un animal: el gos. Un llibre de lectura: qualsevol dels molts que m'agraden. Un tema musical: més que un tema, prefereixo un gènere: la múscia romàntica. Un heroi -o heroïna- de ficció: no en tinc cap en concret. El teu major defecte: parlo massa. La major virtut: saber explicar. I ja per acabar, l'última: una bona raó per aixecar-se demà? Anar a treballar!

Moltes gràcies a tots tres i... ens retrobem a la revista!

7

Page 8: Revista INS Torredembarra

  ___________ 3. ELS REPORTATGES  

1. LES BALENES

Aquesta vegada us presentem dos reportatges molt interessants, un d’animals en perill d’extinció, i um altre de més ‘‘local’’. Esperem que us agradin. ____________________________________________________________________________________________________________

8

QUÈ SÓN? Les balenes són mamífers, de la família dels cetacis. Són un dels tipus d’animals més grans del planeta. Aquests animals marins, s’han adaptat tant al medi aquàtic, que les seves extremitats han desaparegut i s’han convertit en aletes. Tenen respiració pulmonar.

TIPUS El grup al qual nosaltres anomenem balenes, és molt més gran del que pensem, inclou des de la balena més gran, la balena blava, fins a les més petites com els dofins. Es poden diferenciar en dos grans grups: amb barbes (balena blava) i amb dents (l’orca o el dofí).

LA BALENA AMB BARBES

Aquest grup inclou les balenes més grans de l’espècie. Es caracteritza per tenir una mena de barbes en lloc de dents. Aquestes barbes fan de filtre; així, quan absorbeixen l’aigua filtren l’aliment amb les barbes. A cada costat de la mandíbula, tenen entre 160 i 360 lèmines de barbes, aproximadament. També es caracteritzen per tenir dos forats respiratoris. Aquestes balenes passen l’estiu a les zones polars, on abunda el plàcton, i a l’hivern baixen cap a les zones temperades i tropicals, on es reprodueixen.

Ainhoa Serrano. 1r d’ESO

LA BALENA AMB DENTS Aquestes balenes es caracteritzen per tenir dents, aproximadament en tenen entre 150 i 260. A més tenen un sol forat respiratori. La majoria de les balenes amb dents són petites, com els dofins o les marsopes.

ALIMENTACIÓ Les balenes que tenen barbes s’alimenten de plàcton o de gambes petites, l’anomenat “krill”. I les que tenen dents són carnívores, s’alimenten de foques o altres animals.

REPRODUCCIÓ Les balenes són vivípares. Les balenes femella són sempre més grans que el mascle, i solen estar preparades per a la reproducció quan tenen entre 13 i 16 metres, o 3 o 4 anys. Les cries estan entre 9 i 16 mesos al ventre de la mare. Les cries de les balenes pesen aproximadament 2 tonelades i fan 4 o 5 metres en néixer. Els dos primers mesos de néixer, les cries creixen 3 o 4 centímetres cada dia. Les balenes solen viure en parelles o en petits grups, també hi ha les balenes solitàries, que es poden reproduir en aigües templades o càlides.

Page 9: Revista INS Torredembarra

Es poden reproduir en qualsevol data de l’any.

RELACIÓ

Les balenes tenen molt desenvolupada l’habilitat de l’orientació i la de la localització d’objectes o d’obstacles a través de l’emissió de sons. Per això podem confirmar que l’oïda és el sentit més important de la balena. Hi ha determinats tipus de balenes, els sons o cants de les quals poden durar hores, i arribar a molts quilòmetres de distància.

9

La balena té dos tipus de sons diferents, el de la “col.locació”, i el de reproducció; o, com el coneixem nosaltres, el cant de les balenes. Aquests darrers es poden sentir a més de 30 km de distancia. Actualment es més difícil la reproducció entre les balenes, perquè el soroll dels motors de les lanxes, o d’un vaixell, les confon i les desorienta.

HÀBITAT La majoria de les balenes no té una zona fixa on viure, perquè segueixen els corrents marins que porten el plàcton o altres microorganismes.

PEREGRINACIÓ Com ja hem dit abans, les balenes segueixen els corrents marins, i normalment tots els anys van dels pols gelats a les zones càlides, i després tornen a les zones polars.

BALENES A TORREDEMBARRA

Per davant de la nostra costa de Torredembarra passen balenes, a causa del corrent marí. Majoritàriament les balenes que passen per davant de casa nostra són roquals comuns, és la segona especie de balena més gran del món.

CAÇADORS Moltes espècies estan desapareixent a causa dels caçadors furtius, que les maten per obtenir la seva pell, o el greix que serveix per a cuinar.

A les zones on més caçadors furtius hi ha és a l’Àsia i a la zona dels pols.

Page 10: Revista INS Torredembarra

___________ ELS REPORTATGES

2. FOC I FUM OLOR DE SOFRE

ELS DIABLES DE LA TORRE

__________________________________________________________________________________________________________ Oriol Juan i Trini Ortega. 1r d’ESO

10

Història: La primera referència que trobem de la colla data de 1791 en un acte de rebuda del Compte de Santa Coloma, Joan Baptista de Queralt i de Pinós, per inaugurar l’ajuntament d’aleshores. El ball de diables va representar davant del comte el que devia ser el seu ball parlat1 , anomenat Bayle de los Angeles. Posteriorment també el trobem documentat entre 1849 i 1892. En diverses publicacions se’ns indica que va ser l’únic ball del seguici popular que va sortir l’any 1853. Les referències van

desaparèixer l’any 1892 fins a la seva recuperació fa vint-i-sis anys (1987), d’acord amb el model tradicional dels balls de diables del Penedès i el Camp de Tarragona. La colla va ser apadrinada pels diables d’Altafulla. Actuacions: - Festa Major de Clarà: Sant Sebastià, 20 de gener. Se celebra al vespre. - Festa Major de Baix a Mar: Revetlla de Sant Joan, 23 de juny. Participen, juntament amb la Virgília, a l’encesa de la foguera que es fa a la nit.

- Festa Major petita: festa del Quadre de Santa Rosalia, 15 de juliol. Actuen al correfoc2 acompanyats per la Virgília, la Mulassa i altres colles convidades. A part, el mateix dia a la tarda, es fa una cercavila3 al sortir d’ofici fins a la plaça de les Monges. - Festa Major: Santa Rosalia, 4 de setembre. Aquest dia totes les cercaviles que fan les fan amb tot el seguici. Al matí fan l’anada d’ofici. Al vespre fan una cercavila des de la plaça de les Monges fins a la plaça del Castell. Cap al mig dia després de l’anada a ofici, participen a l’ofrena floral a Santa Rosalia, fan la passada de lluïment, i més cap a la tarda representen el ball parlat a la plaça del Castell. Ja cap al tard quan han acabat d’actuar tots els balls populars a la passada de lluïment4, fan la carretillada5 a la plaça del Castell. El Ball de Diables de La Torre també participa en diverses actuacions del país i anualment van a la Mostra de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya, ja que són membres fundadors de la coordinadora que les impulsa.

Personatges:

El ball de diables de la Torre, tot i ser un ball recuperat, manté la seva estructura i els personatges del ball parlat, de l’antiguitat:

-Diables: n’hi ha divuit, també es poden anomenar borrons. Hi ha una estructura jeràrquica, això vol dir que els primers de fila són l’Alferes i el Capità. Aquest personatges s’assemblen molt als que

Page 11: Revista INS Torredembarra

apareixen als balls parlats d’altres poblacions. Això es deu al fet que l’any 1995 els diables van estrenar els seu ball parlat agafant com a referència el de poblacions veïnes. -Alferes: va en primer lloc de la fila. Abans també era present a les cercaviles, però ara només ho fa al ball parlat i de vegades sense l’estendard que tant el caracteritza. -Capità: és el borró més important i el que va primer de

fila al ball parlat. Llucifer el nomena capità per ajudar-lo i vèncer els àngels. -Diablessa: representa la reina de les tenebres i la dona de Llucifer. És de dur caràcter i el paper l’interpreta un home. -Llucifer: és el rei de d’infern i el dimoni més fort. És respectat per la resta de diables. -Timbaler: n’hi ha tres més a part del que parla en el ball parlat.

-Civader: és el saquer i n’hi ha bastants. -Arcàngel Gabriel: només apareix al ball parlat. És el missatger de Déu. -Arcàngel Miquel: només apareix al ball parlat. És qui vens al Llucifer. - Botafoc: és com anomenen el calador. Depèn de la intensitat del foc que es tira, n’hi ha un o més.

 

Vestuari i estris: A conseqüència que no es conserva cap mena de referència sobre es vestits i els aparells que es feien servir abans que la colla desaparegués, en dur a terme la seva recuperació, sen van crear de nous. Tot i el seu color vermell llampant, segueix el model tradicional dels balls de diables del Penedès i del Camp de Tarragona. El 1997, en motiu del desè aniversari de la recuperació, es van canviar les casaques6 (tot i que es va mantenir el mateix model). En aquesta ocasió les va dissenyar l’artista Eduard Sagristà. El passat 2012 es van tornar a renovar per celebrar el 25è aniversari de la colla. En aquest cas, van ser dissenyades i pintades per Nil Bartolozzi. Totes les casaques que han tingut al llarg dels anys han estat pintades a mà.

Organització espacial: Els diables de Torredembarra tenen tres formacions, però una només la fan servir en una ocasió (la carretillada). -Formació de Cercavila: el botafoc se situa al davant de les dues files. Al final d’aquestes files hi trobem el Llucifer (a l’esquerra) i la Diablessa (a la dreta). Darrere seu es trobem els timbals, i per últim (al final de la formació) els civaders. -Enceses conjuntes: quan els diables fan una encesa conjunta es col·loquen en rotllana i posen totes les masses al mig. Un cop han estat enceses pel botafoc, aquest fa un crit i obren la rotllana. Aleshores entren el Llucifer i la Diablessa (que han estat encesos un moment més tard) i tots es posen a ballar. Depèn del lloc on s’està ballant, la rotllana9 es fa oberta10 o tancada11. -Carretillada: és semblant a una encesa però els diables ballen al voltant del Llucifer i la Diablessa. Aquests dos es van alternant i normalment tiren muntatges12. Al llarg de l’actuació (que dura uns vint minuts) es va canviant de tipus de pirotècnia. L’espectacle acaba amb una espectacular rotllana amb tots els borrons. Principalment han agafat el model de la dels diables de l’Arboç.

Toc de timbals:

El toc de timbals va variant segons el tipus d’actuació. A les cercaviles, com que la intensitat del foc no és molt alta, es fa servir el toc de cercavila. És un ritme ternari compost, el contrari que els altres rítmes que són binaris simples. Però en el moment de la cercavila en que es fa una rotllana, o també quan es fan sortides amb altres colles i bèsties de foc (quan la intensitat és més elevada), es fa servir el toc de correfoc. El toc de mudança s’utilitza per marcar l’evolució dels diables en la mudança13 del ball parlat i la seva última nota coincideix quan els borrons piquen amb la massa a terra. Quan l’actuació que s’està fent és una carretillada es fa servir el toc de carretillada. En aquest moment s’apleguen molts timbals perquè el resultat sigui més contundent.

11

Page 12: Revista INS Torredembarra

Punt de dansa: El ball dels diables de la Torre és el punt de galop14. Un cop el botafoc ha encès la carretilla, ballen un darrere de

l’altre i de tan en tant fan una volta sobre si mateixos. Antigament la mà es portava al darrere, ja que portaven carretilles a la mà. Per seguretat ara ja no es fa i es porta penjant. Antigament, en les enceses conjuntes canviaven de punt

de dansa i ballaven el punt d’espolsada15. Però actualment en totes dues ocasions es balla igual, tot i que en les enceses no donen una volta sobre si mateixos. La Diablessa balla un punt de galop més exagerat que la resta de borrons i a la vegada dóna més voltes sobre si mateixa. En canvi el Llucifer balla el pas lliure16 (que fa que el personatge tingui un aire més solemne), però abans dansava igual que la resta. Ball parlat: Ja que de la seva versió antiga no s’ha trobat cap referència, els primers després de recuperar aquesta

tradició només tenien versots satírics introduïts pel Llucifer i finalitzats per l’àngel. Però l’any 1995 dos membres del ball van agafar com a referència el text d’altres poblacions. Aquest text és el que representem actualment per Santa Rosalia. Però també hi ha la versió curta, la que fan els diables infantils i a les mostres de balls de diables centenaris. En el ball parlat també hi ha integrats els versots satírics. No tenen un nombre fix però sol rondar entre set o vuit, depèn de la inspiració d’aquell any i de les “ficades de pota” dels polítics. La mudança s’assembla a la de localitats com: San Quintí de Mediona, el Vendrell o la Riera de Gaià. El ball parlat es representa per la Festa Major de Torredembarra, el dia 4 de setembre, al migdia. Ara es fa davant del castell, però abans es feia a la plaça de la Vila. Això es deu al lloc on es troba l’ajuntament. A l’Acte sacramental el ball parlat es fa a peu pla, ja que les escales de la plaça serveixen perquè el públic s’hi situï. En cas que sigui una actuació a fora, es fa d’alt d’un escenari. El Llucifer i la Diablessa se situen al mig de l’escena i la resta de borrons se situen als laterals. Els àngels van al costat del Llucifer i la Diablessa, mentre que els timbals es col.loquen darrere.

Per acabar us oferim una anècdota que ens va explicar Lluís Juan Ciuró (membre fundador de la colla): D'anècdotes en tinc moltes, perquè la gent que portem tants anys al Ball n’hem de tenir per força amb tantes experiències viscudes. Però te n'explicaré una relacionada amb el versot cantat de l'any 2002. Aquell any per la Festa Major no feia gens de bon dia. Estava el temps que si plovia o no, i l'equip de so estava muntat a l'exterior de la plaça com cada any. De cop i volta, tot just anàvem a començar el ball parlat, es va posar a ploure i vam haver d'entrar dins de l'ajuntament per fer l'actuació a sopluig. L'any 2002 ja cantàvem el versot en playback i com que es va haver d'entrar tot de qualsevol manera dins de l'ajuntament, qui portava l'equip de so només va tenir temps de connectar el reproductor de CD’s directament a un altaveu amplificat, sense passar per una

taula de mescles ni poder fer cap mena de prova de so. Aquell any s'interpretava la cançó «Que els empresonin» que anava de les promeses electorals incomplides per part de l'equip de govern. Resulta que era jo qui feia de cantant i la coreografia del ball em feia assenyalar amb el dit l'alcalde i els polítics de torn mentre els cantàvem «Que els empresonin per ser tan embusteros, farsants i pesseteros...». Com que l'espai dins del castell és molt petit per tanta gent com érem, va resultar que tenia l'alcalde i els polítics quasi bé a tocar, i per postres no sabia si l'equip de música funcionaria o no i potser hauria de cantar de viva veu. La situació i la incertesa que no tot funcionés correctament va fer que els nervis m'anessin guanyant conforme

s'acostava l'hora del versot cantat. Recordo perfectament el moment de «l'endavant amb la cançó». Vaig pensar «si això no sona ara mateix, m'he de posar a cantar!». Van ser segons... o potser dècimes de segon i sí, la música va sonar fort i contundent i no vaig haver de cantar. De totes maneres, el fet d'assenyalar amb el dit els polítics de torn mentre els dius que són uns farsants i uns embusteros no deixa de ser una experiència i una anècdota, si més no, impactant.

1 ball parlat És la representació de la guerra entre el bé i el mal. 2correfoc És una sortida en la que només actuen elements de foc. 3cercavila És actuació de Festa Major en que no hi pot haver moments sense foc. 4passada de lluïment Tots els elements del seguici popular fan un ball a plaça. 5carretillada Les primeres de la colla es feien a la plaça de la vila. 6casaca Part de dalt (feta de lona ignífuga) de la vestimenta dels diables. 7maça Estri que utilitzen els borrons per tirar foc. 8ceptrot Estri que fa servir el Llucifer per tirar foc. Porta un crani de cabró. El que es va estrenar l’any passat pot portar un nombre molt alt de carretilles. 9rotllana Nom que donen els diables a les enceses conjuntes. 10oberta Tipus d’encesa que es fa mirant el públic. 11tancada Tipus d’encesa que es fa mirant al centre de la rotllana. 12muntatge Barreja elaborada amb diferents tipus de pirotècnia. 13mudança Pas que és balla entre parlament i parlament en un ball parlat. 14punt de galop Tipus de ball en que els diables aixequen els genolls fins a l’alçada de la cintura i de tan en tan donen una volta 15punt d’espolsada És com es ballava, en un principi, en una rotllana (llençant la cama cap endavant). 16 pas lliure Punt de dansa en que vas caminant tranquil·lament.

12

Page 13: Revista INS Torredembarra

_______________ 4. ANTINA RECOMANA: LLIBRES. Carla Sanjuán. 1r Bat

 Per a aquest segon quadrimestre us recomano dos llibres més:

Per als més joves (entre 11 i 13 anys): l’any 1886, ja fa uns quants anys, va haver-hi un senyor que s’anomenava Robert Louis Stevenson, que va escriure un llibre que ha influït molt en la literatura posterior, en el cine, en els còmics, en la televisió i en la reflexió en general sobre l’èsser humà. El llibre es titula, si algun dia el voleu llegir, L’estrany cas del Dr. Jekyll i el sr. Hyde. Suposo que el coneixeu. És un llibre que fa pensar. De

fet, Mr. Hyde i el Dr. Jekyll, els personatges que donen nom a l’obra, són la mateixa persona. El Dr. Jekyll és un científic i s’adona d’una cosa de la qual tots ens adonem, i és que dintre de nosaltres hi ha una tendència cap al bé i una tendència cap al mal. Que de vegades fem coses que després ens diem: però què has fet? Com és possible que tu hagis fet això? Però ho has fet! I fins i tot ho has raonat, ho has pensat, ho has preparat. Què és el que va fer aquest cientific? Va fer

una poció en què separava la part bona, que era el dr. Jekyll, i la part dolenta, que l’encarnava Mr. Hyde. El primer se sentia totalment bo, i anava pel món fent el bé, parlava bé, era ben educat... ho feia tot bé. I en canvi Mr. Hyde es va dedicar a fer totes les maldats que us pugueu ginar, fins arribar a l’assassinat!

13

De 13 en amunt: “Brúixoles que busquen somriures perduts”, és la darrera novel·la del gran i conegut escriptor Albert Espinosa. Basada en la sinceritat, l’amor vertader, la família, la venjança, les segones oportunitats… Espinosa ens convida a formar part del seu arxipèlag de sinceritat i ens submergeix en una emocionant història protagonitzada per personatges inoblidables que ens faran reflexionar i descobrir el que realment és important a la vida.

Selena Crevillén. 1r Bat

 Per a aquest estiu… molta marxeta, i que us divertiu!

Una cançó de Jon Bon Jovi: Always!

Always és una power ballad, Bon Jovi la va donar a conèixer en un àlbum recopilatori titulat Cross Road, l’any 1994. En un any va vendre dos milions d'àlbums, no només a Estats Units sinó arreu del món. El que és curiós és l’anècdota dels inicis d’aquesta cançó: Always, originàriament va ser creada com a banda sonora d’una

pel.lícula, però com que en principi va passar una mica desapercebuda, els productors no en van fer gaire cas. Bon Jovi va deixar la cançó descuidada a casa seva fins que un amic la va trobar i el va convèncer que s’havia d’incloure en un àlbum recopilatori... I des de llavors que encara és un èxit!

________________ ANTINA RECOMANA: MÚSICA

Escolteu, escolteu... i ja em direu si us agrada!

Page 14: Revista INS Torredembarra

... I L’ANTINA RECOMANA: CINEMA. Carla Sanjuán. 1r Bat

 Fènix 1123

És una pel·lícula basada en fets reals i potser coneguda per gran part de vosaltres. A la tardor de l’any 2004, Èric Bertran, un nen de 14 anys, crea una web inspirat en “Harry Potter i l’Ordre del Fènix” per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge en català. He triat aquesta pel·lícula ja que continuen havent-hi discussions, problemes i contínues lluites per defensar el català.

The Devil Inside (Amb el dimoni al cos)

És una terrorífica història basada també en fets reals. Les protagonistes són Maria Rossi i Isabella Rossi, mare i filla que existiren realment. Una nit els serveis d’emergència reben una trucada al 112 de Maria Rossi confessant que havia assassinat tres persones. Vint anys després, la seva filla Isabella, intenta comprendre què va succeïr realment aquella nit i viatja fins a l’hospital on la seva mare ha estat tancada per determinar si és una malalta mental o bé està posseïda per dimonis. Amb l’ajuda de dos joves exorcistes que podrien curar la seva mare acaben enfrontant-se amb el dimoni cara a cara. Si voleu saber com acaba… ja ho sabeu! Heu d’anar-la a veure! Ah! I us aviso que l’he triada especialment per a tots aquells que gaudeixen amb històries de por i que després poden dormir tan tranquils...

14

Page 15: Revista INS Torredembarra

Alumnes de 1r de Batxillerat artístic.

________________ SECCIÓ ARTÍSTICA: LES NOSTRES CREACIONS

_________________________________________________________________

1

Page 16: Revista INS Torredembarra

_______________ 6. SECCIÓ CIENTÍFICA I

1. EL BOSÓ DE HIGGS

Arnau Ribera Tort. 2n de Bat _____________________________________________________________________________________________________

Una de les notícies científiques més rellevants de l’any passat va ser el descobriment per part del CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) d’una partícula que podria ser el bosó de Higgs. Ara bé, què és exactament aquesta partícula i quin paper fa? La primera vegada que es va teoritzar el bosó va ser l’any 1964 i a la dècada dels 70 es va incloure al model estàndard de física de partícules, que és el que s’accepta actualment. El model diu que a la natura hi ha dos tipus de partícules elementals: els fermions i els bosons. Els primers són considerats els constituents de la matèria, com per exemple els quarks (que formen els protons i neutrons) o els electrons. Els segons es relacionen amb les forces fonamentals (f. nuclear feble, f. nuclear forta, f. electromagnètica i f. gravitatòria). D’entre els bosons, n’hi ha que no tenen massa, com els fotons, que es relacionen amb l’electromagnetisme, i n’hi ha d’altres que en tenen molta, com els bosons W i Z, que es relacionen amb la força nuclear dèbil. Davant de no poder explicar el perquè d’aquest fet, es va idear una solució teòrica: ha d’existir un camp (camp de Higgs) del qual depengui la massa de les partícules, de la mateixa manera que hi ha un camp electromagnètic del qual depenen les propietats electromagnètiques. Així es podria explicar que la massa d’un

fotó és nul·la ja que no interactua amb el camp de Higgs, igualment com els neutrons (partícules sense càrrega elèctrica) no interactuen amb el camp electromagnètic, o que els bosons W i Z interactuen intensament amb el camp ja que tenen molta massa. Considerant que tots els camps de força tenen una partícula associada (per exemple i com ja he esmentat, el fotó s’associa amb el camp electromagnètic), ha d’existir una partícula que es pugui associar amb el camp de Higgs: el bosó de Higgs. La importància del seu possible descobriment rau en el fet que és l’única “peça” del model estàndard que encara no s’ha pogut demostrar experimentalment i, en el cas hipotètic que s’aconseguís, voldria dir que tot i que la teoria per explicar l’univers que tenim és incompleta, és probablement la correcta. En el cas que es demostrés que el bosó de Higgs no existeix, s’hauria de reconsiderar una gran part del treball que la física moderna ha aconseguit durant les últimes dècades. Per sort, les últimes dades obtingudes semblen corroborar que anem pel bon camí i ens falta una mica menys per aconseguir explicar el món i l’univers en el qual vivim.

16

Page 17: Revista INS Torredembarra

________________ 7. SECCIÓ CIENTÍFICA II

2. ELS INVENTS MÉS

GRANS Hem preguntat pel centre quins creuen que són els invents més grans del segle XX, i això és el que ens

han respost. _________________________________________________________________________________________________________________________

La Rentadora

L’inventor de la rentadora elèctrica tal com la coneixem avui en dia va ser Alva Fisher. La primera màquina d’aquest tipus va aparèixer el 1901. Fisher, va construir una màquina que contenia un tambor, al qual se li tirava aigua i sabons. Aquesta màquina era automàtica i funcionava per mitjà de l’electricitat. Així, Fisher aconseguia rentar roba d’un manera molt més pràctica, del que les persones de l’època estaven acostumades. Pel que fa a la història del rentat, la roba en general era rentada amb aigua calenta i sabó. Però a finals del s.XVII, es va arribar a crear una màquina que rentava roba, la qual era de fusta i semblava una gerra com les que s’utilitzaven per rentar roba a mà. Al finals del s.XIX es van desenvolupar rentadores que aconseguien de manera

mecànica però ajudades per impuls de força humana, rentar la roba. Fisher era un enginyer dels Estats Units. Va néixer el 1862 i va morir el 1947. Va inventar la rentadora el 1901 però no va ser fins al 1910 que va patentar el seu invent. De manera progressiva va anar perfeccionant la seva invenció i va aconseguir, per mitjà d’un complex sistema de canvis, que el tambor de la rentadora fora alternant a mesura que rentava. Avui en dia tenim rentadores programables i per això crec que el millor invent del s.XX és la rentadora perquè ha millorat la qualitat de vida de l’ésser humà.

Victor Murgado, 1 ESO B

La Nevera

La gent sempre ha buscat una manera de conservar els aliments durant més temps i es va descobrir que el fred servia per aconseguir-ho. Quan es va inventar la nevera es va revolucionar la manera de conservar el menjar. La va inventar Charls Talleir l’any 1876. Aquell any ja es va poder transportar carn des del sud d’Amèrica fins a Europa. Les primeres neveres no funcionaven amb electricitat, sinó que ho feien amb una barra de gel que es comprava i s’havia de canviar quan es fonia.

Les neveres d’abans del 1931 utilitzaven líquids que feien pudor i eren perillosos per l’atmosfera (com l’amoníac). Però aquell any es va començar a fer servir un altre líquid anomenat freó que no creava cap mena de problema. Aquesta substància es va utilitzar per totes les neveres fins que es va descobrir que generava efectes perillosíssims a la capa d’ozó. Per aquest motiu, l’any 1992, Greenpeace va promoure materials que no alteressin la capa d’aquest gas. - Funcionament:

17

Page 18: Revista INS Torredembarra

EL funcionament d’aquest aparell es basa en els fenòmens que fan que s’evapori o es condensi una substància. El líquid que s’utilitza per refrigerar circula per un serpentí situat a l’interior del frigorífic. Aleshores el líquid s’evapora absorbint calor i aire dels aliments que hi ha a dintre. Llavors el vapor que s’ha creat va per uns petits tubs que el porten a un compressor elèctric. En aquell moment la màquina comprimeix el vapor que tot

seguit es refreda i es torna líquid en passar pel radiador situat a fora de la nevera. En aquest procés el líquid deixa la calor a fora i torna a fer aquest procediment. - Utilitat: La nevera o frigorífic és un refrigerador, normalment d’ús domèstic, que serveix per mantenir frescos els aliments o begudes i allargar així la seva data de caducitat. - Altra informació: Penso que és un dels millors invents del s.XIX perquè és un aparell que a l’ésser humà li ha fet molt de servei ja que conserva el menjar i tothom necessita alimentar-se.

Oriol Juan Batet, 1r ESO A

18

Bé, aquest que ve ara no és del s. XX, però ens ha fet gràcia!

Planxa de Carbó

Planxar és un menester quotidià d’allò més tediós, encara que avui en dia disposem de planxats eficaços, planxes ràpides d’escalfar i de gran potència. Els orígens de la planxa són remots. Se sap que la van utilitzar els xinesos al s.IV per allisar la seda, encara es conserven algunes estampes d’aquest país en què apareixen artefactes que, per la seva forma, podrien representar planxes rudimentàries proveïdes d’un mànec i escalfades mitjançant brases. A occident les primeres planxes van ser allisadors de fusta, vidre o marbre que fins al s.XV es van utilitzar en fred. Aquests primers artefactes es combinaven amb l’ús de la goma d’emmidonar, un material que no admetia la calor. La paraula “planxa” no va

aparèixer, amb el significat que avui li donem, fins al s.XVII. Va ser en questa època quan va començar a utilitzar-se de forma generalitzada. Les primeres planxes, generalment realitzades en ferro fos i massís, s’escalfaven directament a la vora del foc, de manera que era necessari disposar almenys de dues per treballar amb una mentre l’altra s’escalfava. Durant el s.XIX, el desenvolupament industrial de les tècniques de planxar van afegir noves i eficaces experiències, utilitzant com a mètodes d’alimentació l’alcohol o l’aigua bullint.

Chaimae Zakri, 1 ESO A.

Page 19: Revista INS Torredembarra

…………….. i el darrer invent! I aquí va el darrer invent que hem seleccionat. Aquest SI NON È VERO È BEN TROVATO!!!.

Ainhoa Serrano. 1r d’ESO.

19

L’Armari!

Jo m’he inventat l’armari electrònic; aquest armari és multifuncions, actua com un simple armari, rentadora, secadora, pot planxar la roba, la pot plegar, pot dissenyar i crear roba nova...

Programació 1: actua com un simple armari; emmagatzema la roba, tu esculls a través de la pantalla tàctil: samarretes, pantalons, vestits, i te’ls va ensenyant d’un en un.

Programació 2: actua com a rentadora; al costat dret té una mena de cinta on poses la roba bruta, cliques el botó verd situat a la part superior, i la cinta comença a moure’s portant la roba a una mena de cubells grans on a través del xip de l’etiqueta es divideixen en: blanc, acolorit, amb taques i teles especials. Després arriben a la rentadora i la màquina s’engega i comença a fer soroll. En aquest moment pots escollir a la pantalla tàctil la programació que vols per a la roba, el seu temps i el sabó.

Programació 3: actua com a secadora; després de la rentadora, es dirigeixen a la secadora gràcies a una cinta de transport i quan la roba ja es troba allí a la pantalla surten diferents opcions a escollir segons el temps que dura cada programa.

Programació 4: pot planxar la roba; al costat de la cinta de la rentadora hi ha una altra cinta que serveix per a posar la roba arrugada, d’allà passa a una taula de fusta on es planxarà a la temperatura i temps que escullis a la pantalla tàctil.

Programació 5: pot doblegar roba; a l’esquerra té una altra cinta que condueix la roba, segons el model, a unes plaques que tenen la forma de la peça de roba i aleshores quan la peça ja està a sobre de la placa, aquesta es doblega pels plecs i

la roba surt ja plegada per una altra cinta.

Programació 6: disseny i creació de roba; a dalt de tot hi trobem una mena d’estatge on passes la tela la qual servirà per fer la peça de roba. Després a la pantalla tàctil, esculls el tema: de festa, texans, faldilles.... quan ja l’has escollit, el personalitzes, un cop acabat cliques acceptar i la tela passa tot seguit a unes plaques on tallen la roba a mida, la cusen i després torna a passar pels processos anteriors i quan ja està enllestit, te la pots posar.

Utilitza d’energia la llum solar, s’ha de carregar cada 6 mesos durant un dia sencer. És econòmic: 500 euros i fa 2x2 metres, i només 50 cm de fons.

Page 20: Revista INS Torredembarra

8. RACÓ DEL CÒMIC

20

Page 21: Revista INS Torredembarra

21

Page 22: Revista INS Torredembarra

22

Page 23: Revista INS Torredembarra

____________________ 9. SECCIÓ LITERÀRIA

Aquests són els poemes guanyadors del Sant Jordi de primer cicle: LA INFANTESA DEL MEU AVI A la platja de Baix a Mar jugava un nen vora el mar. Aquell nen era el meu avi, però s’ha fet gran i s’ha fet savi. Li agradava jugar a barques, a la baldufa i també a cartes. Jugava amb els amics del veïnat, cada tarda, havent dinat. Vivia al barri pescador i també jugava al frontó. Jugava a la plaça del barri i feien molt de xivarri. Els anys han anat passant, el meu avi s’ha fet gran. Ha tingut fills, nétes i néts, i ja no juguem a jocs d’aquests. Però ens agrada escoltar les seves històries d’abans i descobrir que ens farem grans, com el meu avi, ran de mar.

Oriol Juan

EL MEU AVI EM DEIA... A l’abril Sant Jordi, dia de l’amor, petons i carícies sense cap temor. I que el dia de Sant Jordi, que la festa ningú es perdi. Roses i llibres ens regalem amb somriures. No compris moltes coses, només llibres i roses. Petons, regals i passió plens d’admiració. Porteu la núvia al far, i somnieu de cara al mar. Feliç Sant Jordi, fins l’any vinent i que més parelles cantin al vent. Borja Velasco

MEMÒRIA I DOLOR Que dolça que n’ets maca i morena, vas néixer en nit de llum en nit de llum de lluna plena. Passaven els anys, maca i morena. Però va venir l’aurora i va venir vermella. Noia tan bonica no n’he vist mai més. Ets com un estel i l’estel m’ha pres.

I tu encara plores amb tant de dolor aquell xicot tendre que et va robar el cor. Se l’endugué una guerra en nit de foscor. Jo et donava la lluna, tu volies el Sol, que te’l prengué la guerra una aurora vermella. Ainhoa Serrano

23

Page 24: Revista INS Torredembarra

____________________ SECCIÓ LITERÀRIA

I ara unes quantes receptes. Però no us penseu que són de cuina, no! Que amb això de la imaginació, no hi ha fronteres!

2n BATXILLERAT A i B

PASTÍS DUO DE QUALITATS PER SER UNA BONA PROFESSORA DE CATALÀ Temps de preparació: indefinit Dificultat: màxima Nombre de persones: 1 persona Ingredients: 250g de vocabulari 250g de ortografia 250g de lèxic 250g de gramàtica 300 ml de cultura general 100ml de paciència 300ml d’explicació 100ml de pedagogia 100ml de disciplina 1 cullerada d’humor 1 cullerada d’originalitat Preparació Col·loqueu en un bol ample el vocabulari juntament amb l’ortografia i barregeu-ho fins que tingueu una massa uniforme. Seguidament aboqueu el lèxic i la gramàtica. Tingueu present que aquests ingredients són els principals i els més importants, per tant han de ser ben frescos. Perquè la massa quedi més modelable, afegiu la cultura general, que li donarà un bon grau de saviesa. Heu de tenir en compte que una professora de català també ha de saber de tot una mica, per això la cultura general ha de trobar-se en bones condicions i si pot ser, que sigui de màxima qualitat. Unir el vocabulari i l’ortografia amb el lèxic i la gramàtica aportarà una combinació de sabors pròpia de les qualitats d’una professora de català.

Poseu al forn la massa per consolidar tots aquests ingredients. Es necessita molt de temps per adquirir aquests coneixements; és a dir, no hi ha un temps fix. Has d’estar a l’aguait durant tot el procés de cocció. Mentre la massa està al forn, agafeu un bol d’una mida considerable i aboqueu-hi els 300ml de l’explicació juntament amb la paciència, la disciplina i la pedagogia. Aquests quatre factors són summament importants per a la interacció amb els alumnes. Amb l’ajuda d’una batedora mescleu els ingredients consistentment. Adjunteu les cullerades d’humor i d’originalitat a la mescla per donar-li una certa rigidesa. Això serà el que recobreixi el pastís. Deixeu-la descansar al frigorífic fins que la torneu a necessitar. Quan la massa hagi estat el temps convenient al forn, retireu-la i deixeu-la a l’aire lliure uns 15 minuts. Després, dipositeu la massa i recobriu-la amb la pasta que hi ha la nevera. Poseu èmfasi a recobrir-la bé i que tot quedi de forma regular. És important que no quedin trossos de massa sense recobriment, això afectaria la qualitat de la professora . Quan ja estigui tot enllestit, podeu decorar el pastís servint-lo en una aula escolar amb molts exàmens per corregir i nens cridant. Això aportarà un aire quotidià i una mica d’estrès.

Vanna Di Marco Lestar

Com captar l'atenció d'una noia que ignora la teva existència:

Material:

·Una motocicleta i una gorra de repartidor de pizzes. ·Ceres de color marró. ·Micròfon d'espionatge. ·Una perruca negra i bíblia. ·Un uniforme de bomber. ·Un amic que actuï bé. ·Una barraca situada en un lloc aïllat.

·Un cotxe luxós i descapotable amb equip de música. 1 – Escolliu una noia que us resulti atractiva però que mai no hagi parlat amb vosaltres. 2 – Per poder-la assetjar sense que ella en tingui sospites disfresseu-vos de repartidor de pizzes. Vigileu-la a temps complert fins que tingueu ben assimilada la seva rutina.

24

Page 25: Revista INS Torredembarra

3 – És necessari que conegueu els seus gustos, i per aquest motiu haureu d'infiltrar un micròfon a casa seva. Per a fer-ho amb la màxima discreció i facilitat pinteu-vos la cara amb ceres i poseu-vos una perruca negra que us distorsioni l'aparença totalment. Aconseguiu una bíblia i incorporeu-hi un micròfon d'espionatge. Dirigiu-vos a casa de la noia amb la disfressa i el llibre. Presenteu-vos com un testimoni de Jehovà parlant amb un accent argentí però sense forçar-lo massa, això farà que la noia us agafi confiança. No és necessari que entreu, només heu d'aconseguir que es quedi la bíblia. 4 – Escolteu els sorolls de casa seva a temps complert. Fixeu-vos en els programes televisius que mira, en la cadena de radio, en la música que escolta... Investigueu els títols de les obres musicals que més li agraden i compreu-ne els discs. 5 – Aconseguiu un uniforme de bomber i un amic que sàpiga actuar. Com que coneixereu

molt bé la rutina de la noia indiqueu al vostre amic on la pot trobar. Ordeneu-li que fingeixi que té problemes amb la feina i que la noia l'ha d'ajudar perquè és una qüestió de vida o mort. Tothom es refia dels bombers. Maneu-li també que la porti amb cotxe a una barraca situada en una zona que no sigui freqüentada per ningú, que la lligui i emmordassi mentre li diu que la vendrà a uns traficants d'esclaus. 6 – Per a poder captar la atenció de la noia d'una manera positiva l'heu de sorprendre rescatant-la. Conduïu amb un descapotable fins a la barraca vestits amb el vostre millor conjunt. Tireu la porta a terra de la barraca d'un cop de peu i fingiu una baralla amb el suposat segrestador. Venceu la pugna amb estil i allibereu a la presa. De camí a casa evadiu les seves preguntes ensenyant-li els discs de música que més li agraden.

Pol escudé

La recepta per ser un bon president de govern Ingredients - 100 sacs de demagògia. - 50 cullerades soperes d’afany pel diner públic. - 500 kg de comptes a paradisos fiscals. - Culpar l’oposició. - Una tona de retallades. - Peculiars ministres. - Gran quantitat de xoriços. - Un extresorer amb gran afinitat pels sobres. - Domini pèssim de les llengües estrangeres. - Culpar els nacionalismes perifèrics. Preparació: en primer lloc, es posen a coure els 100 sacs de demagògia a fi de convèncer la població, mencionant els aspectes polítics, econòmics i socials que no es modificaran si sou votats. Un cop s’arriba al poder, s’afegeixen les 50 cullerades soperes d’afany pel diner públic juntament amb els 500 kg de comptes a paradissos fiscals. Quan comenci a bullir, s’afegeix la tona de retallades de tot allò que es va dir que es mantindria sense modificacions durant la campanya electoral. És molt recomanable també afegir trossets ben petitets però en grans quantitats de culpabilitzacions de les

accions de l’oposició en la legislatura anterior per tal de justificar els actes propis durant la vostra presidència. Paral·lelament, es prepara l’acompanyament per al plat principal. Es posen en una paella uns quants ministres peculiars; sobretot el d’educació, que donarà un gust molt singular a aquest magnífic plat; i també s’hi afegeix, si es vol arribar a la màxima autenticitat a l’hora d’elaborar el plat, una quantitat elevada de xoriços. Al cap de poc menys d’un any de cocció, s’afegeix a l’olla l’extresorer del partit juntament amb la seva afinitat pels sobres, que donarà el toc final al brou i, al cap d’uns mesos de polèmica, es cola i es fa la sopa. Presentació Un cop es posi la sopa al plat amb el seu acompanyament de ministres i xoriços, és essencial afegir un domini pèssim de les llengües estrangeres i culpar els nacionalismes perifèrics de la situació del país, ja que d’aquesta manera, s’afegeix un toc molt tradicional que caracteritza el plat des de fa molt temps.

Luís Montiel

25

Page 26: Revista INS Torredembarra

Com remuntar una eliminatòria de la Lliga de Campions Temporada aconsellable: entre els mesos de febrer i maig. Dificultat: molt alta, especialment si el rival és un equip italià. Temps de preparació: 90 minuts, més el descompte que pot arribar a ser necessari en cas d’extrema urgència. Antelació: s’ha de fer un mosaic per provocar por escènica als rivals. Ingredients 1 pilota de futbol 11 almogàvers vestits de blaugrana 11 jugadors rivals 95.000 apassionats seguidors 900 grams de control de la possessió 750 grams de coratge 500 grams de persistència 200 mil·lilitres de mate argentí 2 cullerades soperes de sort Preparació El procés s’ha de seguir meticulosament, perquè qualsevol errada, per petita que sigui, ho pot enviar tot en orris i provocar que no s’arribi al resultat desitjat. La clau d’una perfecta remuntada és trobar l’equilibri entre la intensitat i les ganes i no caure mai en la precipitació.

Per començar, s’acarona la pilota durant 10 minuts. Mentre, es va banyant de control de la possessió. Paral·lelament, posem els jugadors rivals dins l’olla de pressió del Camp Nou. És important deixar-los molta estona perquè es desfacin amb rapidesa i sense oferir resistència. Aquesta és possiblement la part més complicada. En cas que els contraris vulguin desgavellar la recepta, s’han d’afegir immediatament les dues cullerades de sort. Si l’esfèric ja està amorosit, se l’ha de banyar amb el coratge i la persistència. Un cop banyat, cal deixar-ho reposar tot uns 15 minuts. Amb el descans finalitzat, s’hi ha d’afegir el mate argentí, que és la cirereta d’aquesta recepta, i s’ha de posar tot a foc molt suau. Amb el toc argentí del mate, el plat ja està a punt per ser degustat. Com se serveix el plat Aquest plat se serveix al vespre, concretament a tres quart de nou. Tot s’ha d’embolcallar amb música de fons, el Cant del Barça ha de sonar com una sola veu. Oi que ve de gust?

Marc Solé Olivé.

Com treure una bona nota a la selectivitat

Primer de tot, cal anar al mercat i comprar tots els ingredients necessaris que són els següents :

- 400 g d'esforç - 60 g de llevat - 300 g entrega - 1 cullerada d'hores d'estudi - 1 capsa amb un cervell - 1 bol d'inspiració - 2 cullerades de batxillerat - 20 g de seny - 1 l de suor - ¾ l d'aigua - 2 gotes sort – Sal

Preparació: heu de bullir i preparar el cervell tal com vingui indicat a la capsa. Després escorre’l i deixar-lo sobre un drap de cuina que acabarà d’absorbir l’aigua. En una cassola a banda, prepareu el sofregit. Afegiu els 400 g d'esforç i els 300 g d'entrega. Heu de tenir en compte que quan la mescla tingui una mica de color, heu d’afegir al sofregit 2 cullerades de batxillerat i

l'aigua. Cal que deixeu coure el farciment durant 5 minuts i cal remenar bé. Mentrestant, agafeu el cervell i talleu-lo a trossos petits. Agafeu una safata i afegiu el litre de suor juntament amb els 20 g de seny, el bol d'inspiració i una cullerada d'hores d'estudi. Una vegada teniu el sofregit acabat, l'afegiu a la safata, i, tot seguit, afegiu el llevat i una mica de sal, perquè el cervell augmenti de volum i deixeu-ho gratinar uns 20 minuts a 200 ºC. Passats els 20 minuts, serviu-lo en un plat, i afegiu les dues gotes de sort, les quals donen un gust dolç i suau al nostre plat.

Eduard Garcia Sánchez

26

Page 27: Revista INS Torredembarra

____________________ SECCIÓ LITERÀRIA

I, per acabar la secció literària, aquests són alguns textos guanyadors

del Sant Jordi de 2n cicle:

UNA TRISTA REALITAT Jo intentava amb empatia, comprendre el que el meu avi m’explicava tristament: en un temps en què tot era diferent, i el mon actual no existia... En un lloc que ja quasi és història, però que encara roman a la seva memòria, milions de persones van conviure amb la pobresa i la misèria. Als pobres els explotaven, i a canvi l’amo oferia als seus treballadors, el mínim per a viure. Un dels records que em va explicar va ser d’una noia que vivia a la ciutat, sentia que el seu pare deia

que tot el que s’havia de llençar ho havien de donar als “ganyans”. Un dia va dir al seu pare que volia conèixer els “ganyans”, (pensant que eren animals). I quan va veure de qui es tractava, va exclamar tota espantada: - Però si són persones! I son pare, que era l’amo, li va respondre tot sorprès: -I tu filla, què t’esperaves? En realitat els “ganyans” eren els qui realitzaven tasques del camp, que per son pare treballaven, a canvi del que ja se sap.

Maria Pérez 3r ESO B

LA LLEGENDA DE “LA LLUM DEL TIME”

Quan vaig llegir el paper del concurs de Sant Jordi i vaig veure que havíem de parlar d’un record de la infantesa dels nostres avis o d’una persona gran, em vaig il·lusionar moltíssim. Vaig començar a fer preguntes als meus avis i als meus pares perquè m’expliquessin alguna cosa que els hagués passat o que els haguessin dit quan eren petits. El meu pare em va explicar una llegenda que li hania explicat el seu germà gran quan només era un nen. Sempre l’ha recordada perquè el va sorprendre molt. Mon pare és de la Palma (a les illes Canàries), i és un lloc on hi ha unes llegendes precioses que estan plenes de màgia. Ara us la explicaré tal com ell me la va contar. Jo ja us en dic que mai no n’haureu sentit cap com aquesta. I encara que ja sabeu que les llegendes mai no són del tot certes, són la part de la tradició oral més bonica. Fa molt, molt de temps, quan encara no existien les carreteres en la major part dels

pobles, i hi havia els pelegrins, (unes persones que es dedicaven a caminar al llarg de grans camins i rutes), a la Palma, acostumaven a fer un mateix recorregut sempre. Normalment portaven unes capes molt llargues i uns bastons enormes, ja que havien de recórrer grans trajectes. A l’illa de la Palma, per la zona que hi havia entre Los Llanos de Aridane i Puntagorda (el poble on va néixer el meu pare), és a dir la part sud-oest de la illa, l’única via de comunicació que existia era un camí només transitable per persones a peu o a cavall. La llegenda es basa en el fet que per aquest camí, un home que segons es creu, era de Puntagorda, es dirigia a peu cap a Los Llanos de Aridane. Era un home gran, encara que no se sap amb exactitud la seva edat. Va sortir de Puntagorda cap al migdia. Com que el camí era llarg, ja que el terreny era molt accidentat, ple de profunds barrancs difícils de transitar, el recorregut es feia llarg i

27

Page 28: Revista INS Torredembarra

pesat, els caminants s’hi passaven hores i inclús dies fins arribar al seus destins; a aquest home se li va fer de nit quan va arribar a un lloc anomenat El Time (que és el començament del barranc més gran i profund de tot el camí). Des d’aquest punt fins al fons del barranc hi havia més de dos quilòmetres d’un camí serpentejant i l’home no tenia cap llum per il·luminar-se, tampoc no hi havia lluna aquella nit.

28

Abans de continuar amb la llegenda, prefereixo aclarir una cosa: en aquella època, existien els costums de col·locar creus en alguns punts al llarg dels camins amb la fi de representar o recordar alguna persona que havia mort en aquell lloc, o també per agraïment d’altres circumstàncies ja que la gent en aquells temps era molt creient, i de vegades les persones es paraven al costat d’aquestes creus per resar oracions i pregàries. Aquestes creus estaven fetes de teia (una fusta vermella de pi molt resinosa) i eren aproximadament de la mida d’un home. Tornant amb la llegenda que us estava narrant, aquest home de qui us parlo, quan anava a meitat del trajecte de descens des de El Time, ja no veia el camí a causa de la foscor de la nit, no se li va acudir altra cosa que agafar un braç d’una d’aquelles creus que va trobar i en va fer d’ella una torxa per il·luminar el camí, i d’aquesta manera poder continuar caminant. Així va arribar al fons del barranc on hi ha una església destinada al culte de la verge de Les Angusties. A partir d’aquí ja hi havia una carretera que anava fins a Los Llanos de Aridane, i ja no necessitava la torxa per veure-hi, ja que la via era bona i plana. L’home va apagar la torxa al costat de l’església i va seguir caminant sense ella. Fins aquí la llegenda podria haver finalitzat, però uns dies després els habitants d’aquella zona van començar a veure en les nits que no hi havia cap lluna, una llum que descendia pel vessant de El Time des del punt on estava situada la creu fins a l’església de Les Angusties. Poc temps després es van assabentar que aquell home havia mort intentant realitzar el trajecte. Els habitants que veien la llum i que coneixien la història creien que era l’ànima d’aquell caminant que estava redimint el seu pecat per haver trencat la creu i després haver-la cremat.

El meu pare em va explicar que quan el seu germà li va contar la llegenda, un dia va arribar a casa de nit, dient que ell mateix havia vist “La Llum de El Time” de la qual tant parlaven els habitants d’aquell lloc i la llegenda que us acabo d’explicar. No se sap quants anys va durar aquella llum, però el que sí que se sap és que a dia d’avui ja no es pot veure. Algunes de les persones que saben la llegenda, diuen que l’home per fi ha aconseguit el perdó pel que va fer, i que la seva ànima ja descansa en pau. Com ja he dit abans, això només és una llegenda. Si voleu la podeu creure o no, però com ja diu la dita “Res no és veritat o mentida, tot és segons el color del vidre pel qual es mira”. Els llocs dels que he parlat, són reals: El Time, l’església de Les Angusties, i els pobles, barrancs i camins que he mencionat. Jo vaig cada any a La Palma, però el meu pare encara no m’havia explicat aquesta llegenda. Quan hi vagi aquest any, em fixaré en el paisatge i miraré el camí serpentejant (que encara existeix i és utilitzat pels senderistes), i recordaré la llegenda que ell em va explicar. I si us agrada el senderisme, potser algun cop hi podreu anar i recórrer el trajecte que aquell home mai no va poder finalitzar.

Maria Pérez 3r ESO B

Page 29: Revista INS Torredembarra

__________________ 10. ACTIVITATS AL CENTRE

Durant el segon i el tercer trimestre hem fet tantes coses... que potser ens haurem despistat, i segur que ens deixarem alguna activitat per comentar. Però, vaja, que no hem parat de fer coses i que us n’oferim

unes quantes perquè ho vegeu!

EL NADAL A LA DIVERSITAT Els alumnes de primer i segon d’ESO de la classe de diversitat, per celebrar la vinguda de les festes de Nadal, vam realitzar diverses manualitats.

29

Ens vam animar a fer un arbre de Nadal de fusta i unes felicitacions de Nadal amb un Pare Noel com a decoració.

Per fer l’arbre de Nadal ,en Mokhtar, un alumne de Segon d’ESO, amb l’ajuda del seu pare, va portar a l’Institut quatre palets que vam desmuntar al balcó de l’aula de diversitat, amb l’ajuda d’eines de fuster.

Amb les peces de fusta que en van resultar vam anar a l’aula de tecnologia i allí, després de foradar-les, vam obtenir el resultat esperat.

Després el vam pintar amb esprais de colors blanc i vermell. Finalment, vam deixar l’arbre a la recepció de l’institut i allí el vam acabar de decorar amb objectes de Nadal.

També utilitzant un llapis de color vermell i Jumping Clay, vam dissenyar uns Pares Noels molt simpàtics, que serviren per fer felicitacions de Nadal per a tots els professors de l’Institut.

Al Pare Noel hi vam enganxar una felicitació Nadalenca amb la silueta d’un avet i en el seu

interior el Logo de l’Institut Torredembarra.

Us adjuntem imatges del nostre treball i esperem que tot plegat hagi pogut servir per augmentar l’esperit Nadalenc, de Pau, de Respecte i de Solidaritat entre tots els components d’aquest institut.

Alumnes DIV-1, Fèlix Albero i Filo Sánchez

Page 30: Revista INS Torredembarra

30

__________________ ACTIVITATS AL CENTRE

L’ANY MATEMÀTIC

Mònica Orpí

Hola wapus/ wapes !!!

Com tots sabeu, el departament de Matemàtiques del nostre Institut varem voler celebrar l’entrada a l’any 2013, considerat l’Any de les Matemàtiques al Planeta Terra, fent conjuntament un Arbre de Nadal Matemàtic. Tots i cadascuns dels membres que componen la nostra institució podíem penjar la nostra personal borla nadalenca, amb l’única condició que aquest motiu nadalenc havia de tenir alguna relació amb aquesta disciplina. Tots els components de la nostra comunitat educativa, començant pels alumnes, passant pels conserges i les nostres fantàstiques secretàries i, evidentment també el professorat, podien plasmar i penjar la seva particular visió de les matemàtiques. El passat dia 21 de desembre del 2012, aprofitant la temuda Fi del Món, varem celebrar el començament d’aquesta Nova Era, amb tots els participants a la biblioteca dels nostre centre. Cadascun dels participants va rebre un reconeixement especial i personal en funció de la borla nadalenca que havia penjat a l’arbre. Cal dir que la participació no va ser molt elevada, però la qualitat de les borles nadalenques va valer molt la pena. Sempre s’ha considerat que la matemàtica era una disciplina avorrida, però aquest arbre ha fet despertar a més d’un alumne la vessant més creativa, més divertida i fins i tot dolça i romàntica d’aquesta. Si aneu llegint, ja ho anireu veient. Comencem pels més menuts : L’Oriol Juan Batet, de 1r d’ESO va elaborar un cartell fent menció a la particularitat d’aquest any. Va utilitzar les operacions bàsiques de +, - , . i : per dibuixar cares on cadascuna expressava diferents emocions que una persona pot sentir. Atès que va ser dels primers que va participar, li vam donar el títol a “la Puntualitat Matemàtica”.

La Clara Balcells de 1r d’ESO D va construir un trencaclosques en forma d’estrella on les peces, que tenien forma triangular, s’unien perquè en un dels seus costats hi apareixia un nombre i es relacionava amb una altra peça on apareixia la seva descomposició en nombres primers. La Clara va rebre el títol d’”Enginyera de la Matemàtica Estrellada”

L’Arnau Ortiz, també de 1r d’ESO D, va construir un trencaclosques on es relacionaven les fraccions numèriques amb el seu valor numèric, la seva representació gràfica i el percentatge que significava aquell nombre racional. Era un trencaclosques on les peces eren quadrades i cada costat d’una peça estava relacionada amb una altra que era una expressió equivalent a aquella fracció. L’Arnau va rebre el títol a l’“Enginyer de trencaclosques matemàtics”

. El José Ramón Garcia de 1r d’ESO D va fer diversos treballs de caires molt diferents. Ell va saber obrir els ulls matemàtics i va poder veure que tot el que hi ha al nostre voltant ho podia veure amb caire matemàtic. Va fer una fotografia a un rollo de cuina i

Page 31: Revista INS Torredembarra

la va titular “ Quin rollo de cilindre !!!” També d’una ploma de Gall d’Indi, que va penjar a l’arbre, i va observar que estava formada per circumferències concèntriques. Per aquest motiu, li vam atorgar el títol al “Matemàtic polièdric”, perquè posseeix el do de veure les diferents cares de la matemàtica.

31

L’Adela Gómez va ser més artística i va fer una borla nadalenca amb purpurina que tenia la forma del conegudíssim però sempre fascinant nombre irracional π i per aquesta borla tant artística va rebre el títol a la “Dissenyadora de nombres matemàtics” Pels que sempre han cregut que la matemàtica no és divertida, el Jordi Biscamps de 3r d’ESO va saber trobar el punt d’humor a aquesta tan temuda disciplina. Ens va deleitar amb aquests acudits gràfics matemàtics on es pot observar l’enginy d’un gat per fer caure la pilota d’una taula fent ús de la trigonometria. L’altra fotografia mostra com amb els elements d’una taronja, la seva pell i les fulles es pot visualitzar el concepte de la integral. Aquestes borles nadalenques van donar-li la titulació al “Matemàtic més catxondo”

Qui s’atreveix a dir que les lletres i les matemàtiques estan barallades ? La Maria Pérez de 3r d’ESO va saber trobar la part de la matemàtica més romàntica i va escriure una poesia dedicada a aquesta disciplina. Val la pena dir que la poesia estava molt ben escrita, mantenia un bon ritme i les rimes estaven molt ben construïdes. És per aquest motiu que se li ha atorgat el títol a “la Matemàtica més romàntica” Com pot ser la matemàtica dolça ?? - La Nerea Sesé i l’Emma Balcells de 4t d’ESO B van deleitar-nos amb unes galetes matemàtiques, que, a banda de tenir formes geomètriques, que recorrien alguns polígons regulars, com ara triangles equilàters, hexàgons, etc. la recepta no tenia desperdici: les quantitats dels ingredients estaven expressades mitjançant operacions numèriques com ara, en lloc de dir 250 gr. de mantega, a la recepta hi

posava 2·5 gr. de mantega. Per aquest motiu van 3

rebre el títol a les “Cuineres de la Matemàtica més Dolça”

Descobrir els diferents nombres que hi havia amagats darrere milers d’anys d’història, va ser tota una aventura per a l’Aida Balcells de 4t ESO A que va fer un pòster on es podia observar el recorregut històric dels nombres en les diferents civilitzacions antigues. Es podia observar com comptaven els maies, els egipcis, els sumeris, en la Xina antiga, i es podien observar les diferències i similituds amb el nostre actual sistema numèric que prové dels àrabs. Va rebre el títol a la “Historiadora més matemàtica”

L’Andrea Moreno de 4t d’ESO A va tenir molta paciència en la construcció d’un políedre que tots coneixem molt bé però que mai no havíem mirat amb ulls matemàtics. Ella va ser capaç de construir a mida natural, però de paper, una “Pilota de futbol”. Aquest políedre està format per pentàgons i hexàgons regulars i el seu nom és Icosàedre truncat, ja que prové d’un icosàedre on s’han tallat els vèrtexs i s’han suprimit les piràmides formades pels triangles sobrants. És per aquesta raó que l’Andrea va rebre el títol a “ la Futbolera més matemàtica”

La Marta Recasens, també de 4t d’ESO A, es va entretenir a construir i pintar uns poliedres més petits, però no per això, menys dificultosos. Va

Page 32: Revista INS Torredembarra

construir tres poliedres arquimediants. Com que gairebé feien falta plànols per poder-los construir i ella ho va aconseguir, li varem atorgar-li la titulació per a “L Arquitecta més matemàtica”

32

- El Jan Àrias, de 4t d’ESO A, va fer un dominó de funcions. Les peces d’aquest dominó tan especial estaven formades, per una banda, amb l’expressió algèbrica d’una funció i, per l’altra, per la gràfica d’una altra funció. Una peça estava relacionava amb l’altra si es corresponien la gràfica d’una amb la seva expressió algèbrica de l’altra. El Jan va rebre el títol al “Dominador matemàtic “ i el resultat d’aquesta borla nadalenca va ser aquest :

Atesa la seva afició al col·leccionisme de xapes de cava, el Jan també va elaborar amb el filferro que aguanta els taps de suro d’aquesta tant preuada beguda, dos nombres irracionals, que per mi tenen una estimació molt especial, donada la coincidència amb el meu primer cognom ORPÍ

Nombre d’OR

Per fer-li honor a aquest detall, no vaig dubtar de posar-me-les penjades en el meu cinturó durant l’entrega de diplomes de l’Arbre Matemàtic

La Maria Solé de 2n de BAT va entregar un treball de recerca que vaig tutoritzar sobre recursos matemàtics a l’aula i molts dels seus materials estaven exposats a l’arbre. Com que en va penjar molts, va rebre el títol a la “Matemàtica més prolífica” Un dels recursos dels quals estem més satisfets és la demostració del teorema de Pitàgores mitjançant l’ús d’un artefacte fet amb gomes de pollastre que és el que es veu a la foto i que el porta la Maria. El que porto jo és la demostració

geomètrica del desenvolupament de ( )3ba +

Les dues secretàries també varen voler participar a aquesta aventura matemàtica i n’estic especialment orgullosa . L’Anna Jiménez va veure que hi havia figures que es

poden dibuixar en el pla , de dues dimensions, 2ℜ

però que no es poden construir en l’espai de tres 3ℜ

dimensions. Són les anomenades figures impossibles. És per aquest motiu que va rebre el títol a la “Matemàtica de la Geometria Impossible” I perquè en feu un tast aquí en teniu algunes d’aquestes figures :

Page 33: Revista INS Torredembarra

- La Montse Vilà es va atrevir a citar els clàssics i va poder veure que molts escriptors, científics i d’altres personatges rellevants de la història tenien present aquesta disciplina i van deixar anar la seva amb una frase parlant de les matemàtiques que va acabar fent-se cèlebre com ara la de Galieu Galilei “ Les matemàtiques és el llenguatge amb què Déu va escriure el món”. Per aquest motiu li varem atorgar el títol a “La Matemàtica més cèlebre ”

33

En resum, després de penjar aquestes borles nadalenques tant especials, el nostre arbre matemàtic va quedar així de “wapu”!!! A tots vull donar-vos infinites gràcies per la vostra col·laboració i desitjar-vos que aquesta estrena us auguri un magnífic any 2013!!! També vull agrair a la direcció del centre la seva inestimable ajuda ja que ha fet possible dur a terme

aquest petit projecte i ha fet possible que la meva il·lusió es materialitzés. Ahh!! Si a algú li interessa veure el vídeo del lliurament dels diplomes que va tenir lloc el dia 21 de desembre a la biblioteca, pot veure’l a l’enllaç http://youtu.be/XSO24FxSDos El nostre company Francesc Ortiz ho ha fet possible gràcies a la seva experiència en la informàtica. Milions de gràcies a ell també per la seva inestimable ajuda. Cal dir, però que com que està gravat des d’un mòbil no té massa qualitat.

Aquí teniu una foto els principals protagonistes, els que varen voler celebrar l’Estrena de

l’Any Matemàtic d’aquesta manera tant màgica:

Page 34: Revista INS Torredembarra

34

__________________ ACTIVITATS AL CENTRE

CAMPANYA SOLIDÀRIA:

Segur que heu sentit a parlar o heu vist cartells per l’institut que anuncien la recollida de taps o de bolígrafs gastats, i segurament que algú de vosaltres haurà pensat que és una bestiesa; doncs bé, en

realitat aquests taps o bolígrafs que a nosaltres no ens serveixen per a res poden ajudar econòmicament famílies o institucions a recaptar diners. Els bolígrafs són per a uma escola de discapacitats de Tarragona, i els taps són per ajudar aquells que necessiten una cadira de rodes. Així que já ho sabeu, si voleu ajudar amb bolígrafs o objectes gastats de papereria, ho heu de fer arribar al vostre tutor o tutora. I quan tingueu uma bossa ben plena de taps de plàstic els heu de portar a secretaria. Segur que els nens i nenes afectats us ho agrairan molt!

Ainhoa Serrano

SETMANA DE LA SALUT: Durant els mesos de gener i febrer vam fer al centre la Setmana de la Salut, que consisteix en una sèrie de xerrades adreçades als alumnes d'ESO i BAT organitzades des del PIJ de Torredembarra i des de la coordinació pedagògica del centre. Les xerrades que van tenir lloc són del tipus: les emocions, els transtorns alimetaris, les malalties de transmissió

sexual, nocions de seguretat viària i accidents de trànsit, violència de gènere, drogues, alcohol... Aquí teniu una foto de la xerrada "Contra la violència de gènere". són els grups de 4t ESO A i D.

Alguns representants de 1r ESO A, a més de presentar-vos les xerrades, hem volgut opinar sobre unes sessions que ens agraden molt a tots, són les de Seguretat viària d’en Jesús Molné, policia local de Torredembarra: Al segon trimestre vam tenir una xerrada amb el policia Jesús Molné. Ens va parlar sobre la seguretat viària, sobretot per quan anem amb bicicleta, però també per quan caminem pel carrer, etc. A nosaltres ens sembla molt bé que ja ens ho expliquin ara que som joves, així quan serem grans serem més conscients.

Nikos Rodríguez Les xerrades del Sr. policia Jesús Molné sempre són molt interessants i educatives. Nosaltres ja el coneixíem de l’escola de primària, però cada curs ens parla sobre coses diferents, ens posa vídeos nous...

Sergi Pons Aquest curs un dels vídeos anava sobre l’evolució de la bicicleta i era molt divertit i curiós perquè vam veure que al principi tenien una roda molt gran i una altra de petitona, o que hi ha bicicletes de molta gent, o les més modernes i sofisticades… Un altre dels vídeos, però, anava sobre possibles accidents i ens va deixar a tots tan impactats que ens vam adonar que val més fer-li cas! Espero que l’any que ve torni a explicar-nos més coses.

Àfrica Gibert …això és el que hauria de fer tothom, respectar les normes tal com explica en Jesús Molné, que ja és amic nostre perquè nosaltres respectem les normes. Si la gent les respectés, tindríem més bona vida al món!

Alba Núñez

Page 35: Revista INS Torredembarra

35

CONTACONTES A L’ESCOLA BRESSOL Dilluns 18 de març, alguns alumnes de cada grup de 1r d’ESO van anar a l’escola Bressol “Els gegants de La Torre”, que és la que tenim aquí al costat a explicar contes. És una activitat que s’emmarca en el Pla d’entorn de Torredembarra que s’organitza des de l’Ajuntament i des de la Coordinació LIC. Va ser molt divertit, tot i que al principi ens feia molta por perquè no sabíem com podien reaccionar uns nens tan menuts. Ens van acompanyar les professores Montse Roig i Amàlia Agramunt. Ens vam repartir quatre grups nostres en quatre classes respectivament , i vam explicar el conte de la rateta. L’havíem preparat molt, amb música de fons, representat-lo com si fóssim els personatges, cartolines plastificades, dibuixos que vam fer pintar als nens... En fi, va ser una estona molt divertida!

Agraïm als “gegants de La Torre” el record d’agraïment que ens van fer, i a la Cristina, que és la directora, li enviem una forta abraçada perquè ens va rebre molt bé! Aquí us deixem una mostra del nostre treball, és una foto de la rateta, una de les cartolines, i dels materials que vam preparar per tal que

els nens i nenes les poguessin decorar. Álex Narváez,1r ESO

MÀGIA EN ANGLÈS! El Mag Silva visita els alumnes

d’ESO amb un espectacle de màgia en anglès!

THE MAGIC ENGLISH TEACHER Dijous 21 de març, els alumnes de 1r d’ESO vam rebre a l’institut en Jack Silva, the Magic English teacher, una activitat que va organitzar el departament d’anglès. Hem passat una bona estona. Jack ha parlat en anglès durant l’espectacle i ha estat

__________________ ACTIVITATS AL CENTRE

molt entenedor i divertit. Tots els alumnes hem seguit amb atenció el show i hi hem participat amb interès. Al final de l’activitat alguns alumnes han volgut fer algun dels seus trucs i en Jack ha acceptat de bon grat. Aquí teniu una mica més d’informació sobre Jack i la seva trajectòria profesional: Jack Silva va néixer a Nova York on va aprendre a practicar l’il.lusionisme de la mà del seu pare, mag de professió. Als 18 anys es va traslladar a França, on va estudiar enginyeria a la Universitat de Grenoble. Molt aviat, però, va fer de la seva passió per la màgia la seva professió.

Jack va començar exhibint les seves habilitats per diversos punts d'Europa en “cafès teatre”, festes particulars i animació de carrer. Més endavant va consolidar la seva

experiència de mag ralitzant diversos cursos de teatre: Commedia dell'Arte, a càrrec del Piccolo teatre de Milà, balls Africans i mim a l'American Center de Paris i en la actualitat col-labora amb l'establiment el Rey De La Magia, a Barcelona. L'especialitat de Jack són els jocs de màgia de prop i de saló, maneja tot tipus de petits i mitjans objectes i deixa veure, als espectacdors, des de molt a la vora, l'evolució de tots aquests objectes.

Josep Molné, 1r d’ESO

ARQUITECTURA

Dimecres 13 de febrer, alguns alumnes de 1r de BAT B i C vam rebre la visista de l’arquitecte G. Zuáznabar, un professor basc que treballa a l’Escola d’Arquitectura de Reus. El Dr Guillermo ens va fer una

xerrada molt interessant sobre la forma que té el nostre centre, i ens va convidar a participar amb materials nostres en una exposició d’arquitectura que fan al mes de maig a la Sala Lluís Icart de l’ajuntament de Torredembarra. Va ser una xerrada molt intensa i amb molt d’humor, que ens va agradar molt a tots.

Ivan Gil, 1r de BAT

Page 36: Revista INS Torredembarra

__________________ ACTIVITATS AL CENTRE

PROVES CANGUR - 2013 Dijous 21 de març hi van haver les proves Cangur de matemàtiques a Tarragona. Els alumnes del centre que hi vam anar som els següents: 3 ESO: Lluís Arbós, Isard Bonet, Jose Manuel Arias, Adam Domanshi, Jordi Biscamps, Annia Figuerola, Pere Brau, Òscar Masferrer, Patxi Colet, Sílvia Miracle, Adrián Jiménez, María Pérez, Álex Mejías, Pol Navas i Àlex Pié, David Barroso, Marta Caballé, Marian Danci, Marina Esquerrà, Ramon Llerena, Daniel López, i Alejandro Mestre. 4T ESO : Liam Morató. 1r BAT : Judith Aspa. Sara Alemán, Joel Bonet, Sergio Burrezco, Marina Calef, Jordi Pujol, Raúl López, Anna Riñé, Ignasi Piqué i Adrià Roig. 2n BAT A: Robert Cañellas, Gerard Lozano, Arnau Ribera i Albert Rovira.

36

2n BAT B: Mario Martí Ara us explicarem una mica com va anar: Les Proves Cangur són unes proves de matemàtiques que es realitzen cada any a tota Catalunya. Tots els alumnes (a partir de 3r d’ESO) que ho desitgin, poden participar-hi.

Potser els qui estigueu llegint això, penseu que: i qui aniria a fer un examen de matemàtiques? Doncs potser us sorprendreu (encara que no teniu perquè), però hi va anar molta gent. Alumnes des de tercer d’ESO fins a batxillerat. Al començament (a primera hora), havíem de fer classe. Recordo que ens vam estar tota l’estona nerviosos, perquè en el cas dels meus amics i el meu, era el primer cop que hi participàvem. Quan va tocar el timbre, ens vam ficar encara més nerviosos: uns deien que potser necessitàvem calculadora, uns altres dèiem que no; hi havia qui deia que portava un regle per si de cas, ja ens veieu a tots demanant als companys regles petits per si ens feien dibuixar... I així ni us imagineu. Vam sortir de l’institut i vam pujar a l’autobús. Vam seure i vam esperar que arribéssim. La veritat és que el trajecte se’ns va fer un mica llarg, més que res per la nostra impaciència. Els professors ens van dir on ens havíem de trobar i a quina hora. Un cop vam baixar de l’autobús, vam quedar que després ens faríem una foto, de record. Varem entrar en un edifici, vam parlar i riure una estoneta (això ens va

tranquil·litzar). Vam anar a una aula i vam començar a seure. Estàvem tots els de tercer i alguns de 1r de batxillerat del nostre institut, i a més alguns alumnes d’un altre centre. Al principi hi van haver problemes, perquè a l’hora de fer la distribució de com havíem de seure, no hi cabíem tots. Després ens vam ajuntar una mica més i tot es va solucionar. Ens van repartir l’examen i un bolígraf, i ens van explicar com l’havíem de fer: que ens donarien una etiqueta que havíem d’enganxar al full, que les respostes s’havien d’escriure en unes caselles, ja que el full de les preguntes era per a nosaltres i no servia per a res... El pitjor va ser quan ens van dir que si fallàvem les respostes ens treien puntuació. Molts ens vam deixar diverses preguntes sense respondre, preferíem que no ens sumessin res, abans de que ens restessin. A l’hora d’entregar l’examen, ens van donar un tiquet per esmorzar. Al final, no vam necessitar ni regle, ni calculadora ni res de tot això. Vam riure una estona i vam parlar d’algunes de les qüestions que més ens van sorprendre. Aquí us en dic algunes: 1. En un joc d’ordinador hi ha quatre icones en fila. La figura mostra la posició inicial: dues icones mostren la cara alegre i dues mostren la cara trista. Si cliquem sobre una de les icones li canviem l’expressió de la cara (és a dir, una cara alegre es torna trista i viceversa), però, a més, la icona o les icones veïnes també canvien d’expressió. Quants clics, com a mínim, caldrà fer per obtenir quatre cares alegres? ☺ ☺

2 b) 3 c) 4 d) 5 e) 6 2. En Miquel ha dibuixat dues circumferències i ha obtingut la figura que podeu veure, que té tres regions. Quantes regions tancades es poden obtenir, com a màxim, en una figura que resulta d’encavalcar dos quadrats?

1 2

3 3 b) 5 c) 6 d) 8 e) 9

Page 37: Revista INS Torredembarra

Més tard ens vam posar a jugar a cartes i després vam recollir perquè ja quasi era l’hora que ens havien dit. Vam sortir i ens vam col·locar per fer-nos una foto. Una mica més cap allà, una mica més cap aquí i...

37

Vam pujar a l’autobús i vam tornar a l’institut. Després ens vam adonar que feia només unes hores estàvem nerviosos i impacients per fer la prova, i

després, la nostra impaciència era per veure els resultats. Aquí us deixem dues fotos, la primera som tots els participants, i la segona els guardonats rebent el premi que repartí la professora Mònica Orpí durant els actes de la diada de Sant Jordi.

María Pérez Sánchez 3r ESO B

CANTOLOGÍA

El mes de febrero tuvimos una visita excepcional y una experiencia muy gratificante para todos los asistentes. Alumnos/as de 3º de ESO, más algunos/as profesores y profesoras tuvimos la oportunidad de deleitarnos con un recital de poesía castellana a cargo de Emiliano Valdeolivas, profesor-recitador-cantautor y, en fin, juglar moderno. Fue un

encuentro cautivador para todos, tanto que ya muchos alumnos/as nos han pedido que vuelva a regalarnos sus canciones. “La poesía hecha canción” y”la poesía para todos” serían buenos lemas para describir este evento que tanto nos gustó.

Montse Antich

Page 38: Revista INS Torredembarra

__________________ ACTIVITATS AL CENTRE

Del projecte comènius... El projecte Comènius és un programa d’intercanvi d’alumnes amb altres poblacions d’Europa molt arrelat al centre. No us l’explicarem ara perquè, pel seu gran abast, mereix una entrada especial a la nostra web del centre. Però des d’aquí volem agrair als professors Sebastià Sastriques i Jordi Martí que, curs rera curs, el facin realitat. Jo us presento una de les redaccions que va ser seleccionada en una de les moltes activitats que duem a terme i que ja ens han portat a molts països:

38

La música té una cosa molt curiosa que sempre m’ha sorprès: la seva capacitat per canviar la manera de pensar, l’estat d’ànim i, en general, la vida de les persones. La música és la responsable que Diana Baker s’hagi passat mitja vida viatjant arreu del món, canviant de residència des que era petita. Ella és un bon exemple per explicar tot el que comporta canviar de vida, de lloc, d’amics i de costums, però també és un fantàstic exemple de superació, de constància i d’adaptació. Diana Baker viu actualment a Torredembarra, però en realitat va néixer molt lluny d’aquí, a Austràlia. Aficionada de Mozart des que era petita, va començar

a tocar el piano gràcies a les llargues temporades que passava a casa de la seva tieta, que també en tenia un. Després de demostrar que tenia talent per a la música, ella i la seva família van anar a viure a Suïss,a quan la Diana tenia només deu anys, per tal de seguir estudiant música. En tornar a Austràlia uns anys després, va aconseguir entrar al Conservatorium High School, i a partir d’aquí no va fer més que anar cap amunt, fins a convertir-se en una de les grans pianistes del panorama actual. El seu talent amb el piano la va portar per Europa (va guanyar una beca per poder estudiar a Gènova), Nova York, etc. Va viatjar per bona part del món oferint concerts i ensenyant joves pianistes, fins que va decidir que necessitava un canvi, de manera que va decidir instal·lar-se a Espanya, lloc de grans compositors que admira, com Albéniz, Granados i Mompou. M’explica, amb un notable castellà, que canviar tant de lloc quan ets petita se’t fa complicat, cada vegada que et mudes a un altre país la teva vida sencera fa un gir. Potser el fet que es refugiés en el piano en aquestes ocasions va fer que acabés dominant tant aquest instrument. Quan es va fer més gran, ja es va començar a acostumar a aquests canvis de residència constants. “Jo simplement anava on la música em portava”, em diu. I és que la vida del músic és així. De tota manera, la Diana Baker ja fa uns anys que viu a Torredembarra, on ha fet vida amb el seu marit i el seu fill, i diu que aquí s’hi troba molt bé, i que s’hi pensa quedar per molts anys més. O almenys fins que la música la porti de viatge una altre vegada.

Martí Juan Batet 1r de Batxillerat B

Page 39: Revista INS Torredembarra

__________________ ACTIVITATS AL CENTRE

DE LA DIADA DE SANT JORDI

Com cada any, va ser una diada molt maca, a més ens va fer molt de sol. Un dia esplèndid!

A l’hora del pati vam fer intercanvi de llibres: professors/es i alumnes havíem portat llibres de casa i els havíem canviat per vals, i així vam poder tenir llibres nous el dia de Sant Jordi.

39

Durant tot el matí, els i les alumnes d’ESO van poder participar a la gimcana organitzada en motiu de l’any ESPRIU, que consistia a ordenar els dibuixos de l’auca de l’autor i fer-los correspondre amb els rodolins. Els dibuixos els havíem ampliat i pintat en DIN-A3 i estaven distribuïts per les parets dels passadissos del centre. Tots els grups s’ho van passar molt bé.

Obriu els ulls i llegiu l'auca de Salvador Espriu.

I, finalment, el lliurament de premis: La Mònica Orpí va lliurar els premis Cangur de matemàtiques, la Conxita Badia els premis literaris... en fi, una

bona diada!

Page 40: Revista INS Torredembarra

_______________ 11. SORTIDES

Emma Balcells i Nerea Sesé, 4t ESO

CANTÀBRIA

Els alumnes de 4rt d’ESO hem anat de viatge de fi de curs! Hi ha hagut molts moments inoblidables, bons i dolents. Ara us ho explicarem tot en forma de dietari per no deixar-nos res:

DILLUNS 18: Vam despertar-nos tots ben d'hora perquè l’autobús sortia a les 5 del matí! Pel camí vam parar un parell de vegades a estirar les cames i a menjar una mica. Cap a l'hora de dinar vam fer una tercera parada a Santander, els professors ens van deixar temps lliure fins a mitja tarda: vam menjar, vam fer fotografies de diferents llocs com per exemple del Sardinero, vam caminar pels carrers de la ciutat... Vam tornar a l’autocar i vam arribar a l’hotel. Quan va acabar el repartiment d'habitacions i tothom s'havia instal·lat vam anar a sopar tots junts, i finalment després d’una estona de temps lliure vam anar a dormir perquè ens esperava un dia molt llarg!

40

DIMARTS 19: L’autobús ens estava esperant per anar a fer l'activitat de paintball làser. Els professors van fer diferents grups i mentre uns feien l'activitat, els altres esperaven el seu torn a un bonic bosc proper. No penseu pas però, que l’espera va ser avorrida: fèiem fotos, rèiem, parlàvem, caminàvem pels camins propers... Després vam tornar a dinar a l’hotel, i en poc temps vam tornar a l’autobús perquè ens tocava fer l'activitat de tarda: la visita a La Cueva del Soplao i a Sant Vicente de la Barquera. En arribar a prop de la cova, vam haver de fer dos grups, perquè no hi cabíem tots. Primer vam entrar les noies, i tot seguit els nois. Vam pujar en un petit tren que ens va dur fins a dintre. Crec que la visita va ser interessant, i ens van aclarir molt bé tots els dubtes que teníem. Després vam anar a Sant Vicente de la Barquera. Malauradament vam tenir poc temps per

visitar la ciutat, però vam fer un tomb i hi vam passar una bona estona. Vam tornar a l'hotel, i les coses es van complicar. Alguns alumnes van fer bestieses i la direcció de l'hotel es va queixar als professors. Per desgràcia va haver de ser així, i vam quedar-nos tots desperts fins les 3 del dia següent, per saber si el viatge podia continuar. Finalment, va seguir endavant, però alguns alumnes es van quedar sense fer algunes activitats. DIMECRES 20 En aquesta ocasió l'autocar ens esperava a les 8:00. Ens vam llevar per esmorzar i anar a veure els espectaculars Pics d'Europa. Vam arribar a Fuente Dé i vam viatjar en telefèric, el qual ens va permetre pujar a una gran altura i divisar el paisatge. En la nostra estància vàrem jugar amb la neu i ens vam fer fotos. Va ser una gran experiència. En acabar vam dinar picnic. Seguidament ens esperava una activitat molt divertida: el ràfting. Ens vam traslladar al riu. Abans de començar ens vam posar una roba especial per dur a terme l'activitat i els monitors ens van donar instruccions per poder navegar. En acabar vam tornar a l'hotel, vam sopar, vam estar una estona amb els amics i vam tornar a les habitacions.

DIJOUS 21 Estàvem preparats per marxar cap al parc de Cabarceno a les 9:00. Un cop allà va pujar a l'autocar la dona que seria la guia durant el recorregut. Vam veure de prop molts animals en el seu hàbitat

Page 41: Revista INS Torredembarra

natural i vam aprendre moltes curiositats sobre ells. També vam rebre allà una xerrada sobre la protecció del medi natural i els animals en perill d'extinció on ens van obrir els ulls per començar a tenir més cura del nostre entorn. Per acabar vam gaudir d'un fantàstic espectacle de lleons marins molt eixerits. Vam tornar a l'hotel per dinar i tot seguit vam tornar a l’autocar amb direcció a Altamira, on vam visitar la Réplica de les Coves d'Altamira. Quan vam finalitzar aquesta activitat vam anar a Santillana del Mar on teniem temps lliure. Vam retornar a l'hotel,vam sopar i ens vam preparar per a... la festa d'acomiadament!

41

Tot i això, abans de començar la festa hi havia molta tensió entre els alumnes pels problemes anteriors. Tothom volia tornar a casa, ningú no tenia ganes

d'anar a la festa. Però aquests sentiments van marxar quan la música va començar! Tots estàvem molt animats i contents. Ens ho vam passar molt bé.

DIVENDRES 22 Ens acomiadàvem de l'hotel i de Cantàbria aquest dia. Ens vam llevar, vam preparar-nos per marxar i després d’esmorzar vam sortir cap al País Basc. Vam arribar a Bilbao on vam visitar el museu Guggenheim. Per dinar vam tenir menjar pícnic i vam començar el llarg viatge de retorn amb un parell de parades per descansar i vam arribar a Torredembarra a les 21:00 aproximadament. En fi, tot un comiat de l’ESO!

SORTIDA A ONA LA TORRE

Les alumnes de Cultura audiovisual enregistrem un programa de ràdio a Ona La Torre

El passat 16 d’abril unes alumnes de 1r de Batxillerat que cursem la matèria de Cultura audiovisual vam anar a Ona la Torre, la ràdio Local de Torredembarra a enregistrar un guió radiofònic que havíem escrit. Tot i que al centre tenim equip de ràdio i ja havíem fet pràctiques, tobar-se allà no és pas el mateix! També vam aprofitar l’activitat per enregistar una una falca publicitària sobre els estudis que es fan al fan al centre. Va ser tot molt ràpid... però intens!. Esperem que ens hàgiu sentit per la ràdio!

Page 42: Revista INS Torredembarra

42

EXPOSICIÓ THYSSEN

Dimarts 28 de febrer vam trencar les nostres rutines diàries i el grup de batxillerat artístic i els de segon de bat tecnològic vam anar a dues exposicions a la ciutat de Tarragona: la primera va ser una exhibició d’una part de la col.lecció de quadres Thyssen de diferents corrents artístics. Tots aquests quadres tenien en comú el fet que representen paisatges. Els corrents comprenien cent anys d’evolució de la pintura, el tema paisatgístic hi està tractat des d’un punt de vista naturalista, però també hi ha quadres post-romàntics, n’hi ha

de surrealistes, d’expressio-nistes, d’impressionistes i altres mostres d’art abstracte amb pintures de Miró. Des del punt de vists estètic, els naturalistes tractaven temes bucòlics de paisatges rurals amb molts colors vius i molta llum. El post-romanticisme té un concepte més cívic del paisatge, els quadres estan ambientats en la nit, són foscos. L’impressionisme empra grans pinzellades i barreges de colors. I el surrealisme ens presenta mostres sense sentit, colors estranys, i figures inspirades en móns onírics.

La segona visita va ser al Museu d’art modern de Tarragona, on ja de manera més lliure vam poder veure les darreres tendències en escultura, pintura, arquitectura… tot molt interessant !

Raquel Agüera i Eva Gutiérrez

Dimarts 8 d’abril, els i les alumnes del Batxillerat artístic vam visitar les instal.lacions de televisió de Tarragona, el TAC-12.

Vam agafar l’autobús de Torredembarra a Tarragona a les 8.30, i a les 9 ja érem a la Rovira i Virgili.

SORTIDA AL TAC-12 TV

Ens va rebre el Gerard Pons, un tècnic-regidor-càmera... (ho diem així perquè les instal.lacions no són gaire grans, i allí, encara que també hi ha especialistes, els tècnics ho han de dominar tot. El Gerard en va dur primer a donar un tomb per fora de l’edifici i vam veure on estan instal.lades les antenes i com apunten als satèl.lits, o al repetidor de la Mussara. Després vam veure l’interior, tots els aparells i les tasques que hi estan relacionades... vam fer anar el pròmpter (o apuntador mecànic!), vam fer servir unes càmeres enormes, vam veure com funciona el croma, vam fer de periodistes de notícies, vam estar a la sala de control... Total que ens va passar el matí volant!

Page 43: Revista INS Torredembarra

SORTIDA A GAVÀ Álex Narváez, 1r ESO

Fotos: Raül Lascorz i Mireia Palau, 1r ESO

PARC ARQUEOLÒGIC DE GAVÀ

Dimecres dia 24 d’abril, els i les alumnes de 1r d’ESO vam fer una sortida al Parc arqueològic Mines de Gavà.

A les 8 del matí agafàvem l’autobús a l’institut, i a les 9 ja havíem arribat a Gavà. Primer vam esmorzar, i després vam entrar. El primer que vam veure va ser un vídeo de com s’havien descobert aquestes mines tan importants. Va ser quan una excavadora estava fent la part de sota d’un edifici i el terra va cedir, i l’excavadora es va enfonsar. Les Mines Prehistòriques de Gavà són el conjunt miner amb galeries més antic d'Europa. Es van començar a excavar fa aproximadament 6000 anys i se'n va realitzar l'explotació durant més de 1000 anys. L'únic objectiu d'aquesta enorme explotació minera era l'extracció d'un mineral de color verd, la variscita, que s'utilitzava per fer joies. Després la monitora ens va explicar que havien pogut identificar antics vegetals perquè amb el temps s’havien carbonitzat, i així no es descomposaven, sinó que es

fossilitzaven. D’això també vam veure un vídeo on tot estava explicat de manera molt detallada. En el mateix vídeo vam poder veure com eren les eines prehistòriques: destrals, sílex... i també una

recreació de com devia ser la dura vida d’aquests primers humans, com caçaven, com recollien menjar. El vídeo era en 3D i era molt interessant. Més tard ens van ensenyar a tots com

enterraven els morts, i a mi em va impactar molt quan ens van

explicar que havien trobat un crani amb dos forats que semblaven d’una operació prehistòrica! Després vam anar a veure una mina, i ens van fer posar casc. S´hi veia la variscita en línies incrustades a la paret de roca. Quan vam sortir de la mina vam visitar les cabanes de palla i fusta, construïdes segons aquells primers models.

I així es va acabar, vam tornar a pujar a l’autobús, i vam tornar a l’institut. Agraïm l’excursió al Departament de Socials i a la Carme Miquel, la nostra professora, perquè va ser un dia molt divertit, i diferent dels altres!

43

Page 44: Revista INS Torredembarra

________ 12. RECEPTES DE CUINA

________________________________________________________________________________________________________ Weronika Szczcesna i Jaume Guasch, 1r ESO

44

GOFRES

Ingredients per a unes 16 peces: -125 g mantega pomada - 50 g mel - 2 sobres de vainilla Bourbon - 1 mica de sal - 250 g farina - 1 culleradeta de llevat químic - ¼ de litre de llet (millor llet agra, o dos iogurts) - Una mica d’oli per untar la gofrera - Sucre en pols per adornar (pot ser sucre amb gust de vainilla) - Xocolata fosa al gust (opcional) Preparació: Batre la mantega amb la mel, el sucre, la vainilla i la sal amb la batedora elèctrica fins obtenir una barreja cremosa. Afegir els ous batuts d’un en un. Barrejar la farina amb el llevat i anar afegint a poc a poc a la barreja anterior. Afegir al final la llet agra. Treballar la massa fins que quedi llisa i elàstica. Escalfar el ferro de fer gofres i omplir amb dues cullerades de massa. Un cop fetes, posar el sucre en pols per sobre. Es poden servir acompanyades de xocolata calenta, compota de poma i crema de nata, maduixes i gelat...

BROWNIE El brownie és un d’aquells pastissos que té mil i una receptes diferents: amb cacau o farina, amb llevat o sense, amb més o menys xocolata, amb rovells d’ou extres, amb sucre de llustre o sucre normal... És difícil triar quina és la millor, ja que la majoria donen bon resultat. El més important d’un brownie és que ha de quedar un xic humit, vigilant no passar-se amb el temps de cocció. Un bon consell és utilitzar un motlle prou gran per tal que l’alçada sigui de com a màxim 3 cm. Així s’arribarà a coure del mig abans no s’assequin les vores.

Per servir-lo, també hi ha moltes opcions: amb una salsa de xocolata calenta, amb una bola de gelat de vainilla, amb unes maduixes naturals... Ingredients: (per a unes 6 persones) 150g de xocolata de cobertura 100g de nous , i unes 12 nous senceres per adornar 225g de sucre en pols 125g de mantega 3 ous 120g de farina 30g de cacau en pols 1 culleradeta de llevat 1 beina de vainilla Preparació: Batre els ous i el sucre amb les varilles elèctriques fins que quedin espumosos i doblin el seu volum. Fondre al microones la xocolata amb la mantega i barrejar bé fins que quedi homogeni. Afegir aquesta mescla als ous batuts. Incorporar la farina, el llevat i el cacau tamisats. Obrir la beina de vainilla, treure’n les llavors i afegir-ho a la mescla. Finalment, incorporar les nous una mica picades. Abocar-ho dins el motlle untat amb mantega i coure-ho 15 minuts a 180º (sobretot, no el deixeu més temps!!!!).

Page 45: Revista INS Torredembarra

_________ 13. L’HORÒSCOP i l’HUMOR

……………...………………………….……………………… by Ainhoa Serrano

ÀRIES del 21-03 al 20-04 - Amor: és possible que qualsevol comentari de la vostra parella us el prengueu a la valenta. Feu-li entendre que no esteu en un bon moment, i disculpeu-vos sempre que sigui necessari, perquè durant aquest dies haureu de mirar de no provocar discussions fortes. - Salut: ara que arriben exàmens preneu-vos-ho amb calma no fos cas que acabéssiu gaire estressats... ha, ha, ha. Tingueu paciència que de mica en mica s’aproven els exàmens! - Amics: aquest mes tindreu ganes de divertir-vos, i us apuntareu a més d'una festa. No dubteu que la vostra agenda s'omplirà amb més d’un contacte nou que haureu conegut durant el cap de setmana, amb el qual connectareu perfectament.

CRANC del 22-06 al 23-07 - Amor: és un bon temps per expressar els vostres sentiments i desitjos. Podeu viure grans moments i tenir experiències inoblidables. Lluiteu per aconseguir el que voleu, però tampoc no us descontroleu massa. - Salut: escolteu més el vostre cos, ell sap allò que és bo per a vosaltres. Tot i que de vegades us pugui semblar que el que feu no té cap efecte. - Amics: necessiteu un mica de diversió i per això hauríeu de seleccionar millor les amistats. Apareixerà un antic amic que fa anys que no veieu i que estarà disposat a passar-s’ho molt bé amb vosaltres.

AQUARI del 21-01 al 19-02 - Amor: si hi ha una persona que us agrada molt però que no us fa gaire cas, i si heu fet diversos intents i no us ha donat resultat, potser seria millor que ho deixéssiu estar, no? Potser quan passi el temps serà aquesta persona qui se us acostarà! - Salut: la primavera és una bona època per tenir al·lèrgies, així que aneu amb compte i si creieu que podeu tenir-ne alguna, no ho dubteu i consulteu l’especialista. - Amics: els vostres amics i vosaltres ho teniu tot preparat per la festa d'aniversari d’un amic vostre que aquest mes fa anys. És possible que en l'últim moment falli algú. Sigueu comprensius, i no us enfadeu, heu de saber ficar-vos en el seu lloc

TAURE del 21-03 al 20-05 - Amor: no provoqueu la gelosia o situacions complicades amb la persona que sabeu que us estima. No es mereix que l’enganyin. - Salut: hauríeu d'evitar els canvis forts de temperatura. Si els preveniu, no tindreu que preocupar-vos. Preneu moltes vitamines per tal d’evitar els refredats. - Amics: avui és un dia per passar-lo amb els vostres amics i gaudir de la gent que us estima. Si valoreu els petits detalls us sentireu millor.

SAGITARI del 23-11 al 22-12 - Amor: aneu amb molt de compte amb el que dieu o el que feu perquè encara que no us ho sembli a ell/a li afecta molt, i podeu acabar més malament del que us penseu.- Salut: no us capfiqueu a fer dieta. Aprimar-se no és tot cosa del menjar, ja que fer esport és més saludable i recomanable. - Amics: les coses amb els amics no van gaire bé, però us proposem que feu plans per a l’estiu que ja s’acosta i teniu tot el temps del món. Llavors la vostra relació millorarà

PEIXOS del 20-02 al 20-03 - Amor: ara és un bon moment perquè us plantegeu si esteu preparats per començar una relació sentimental. Heu guanyat seguretat en vosaltres mateixos, i heu après a estimar-vos, així que ara ho teniu tot per estar amb algú. - Salut: vigileu amb els mals d'esquena, que poden ser més importants del que us penseu. De tant en tant una visita al massatgista no us anirà malament. I us ajudarà a no acabar el dia cansats. - Amics: a partir d'aquest mes, en qualsevol conflicte que hi hagi a la vostra colla, sereu la persona perfecta per posar-hi pau i fer que torni a haver calma entre vosaltres.

45

Page 46: Revista INS Torredembarra

BESSONS del 21-05 al 21-06 - Amor: intenteu ser més afectuosos amb la vostra parella, demostreu els vostres sentiments tant amb gestos com amb paraules. Sou una mica freds i apàtics en l'amor. - Salut: el riure és el millor remei. Aquest refrany hauria de ser el vostre lema per tot el mes. No perdeu el vostre sentit de l'humor perquè us ajudarà a suportar els dies més difícils. - Amics: deixeu l'orgull de banda en les relacions amb les persones del vostre entorn o podeu crear problemes. No és tan difícil ser menys exigent.

CAPRICORN del 23-12 al 20-01 - Amor: ara que ja és primavera, pot ser que algú inesperat us regali alguna floreta i acabi essent una persona important per a vosaltres. No us la deixeu perdre.- Salut: potser seria bona idea anar a veure el vostre dentista, que fa molt que no el visiteu. Penseu que no només és important una bona higiene bucal, sinó també tenir un somriure d’estrella de cinema. - Amics: aquest mes notareu que un amic de la colla està una mica estrany i molt més callat del que és normal. Pregunteu-li què li passa, segur que us ho explicarà. Ja veureu com el podeu ajudar! Recordeu que sempre és important fer costat als amics.

LLEÓ del 23-07 al 23-08 - Amor: aquest tema us anirà molt bé. Lligareu molt i amb molta gent excepte amb el/la noi/a que us agrada, això farà que passeu uns moments una mica tristos, però us recuperareu. - Salut: no malgasteu l’energia que us queda. La vostra salut mental es pot veure perjudicada i ressentida. - Amics: arriben les vacances i us vindran moltes ganes de fer coses. Aprofiteu l’estiu amb els amics i passeu-vos-ho bé, que l’estiu es fa curt de seguida, i no us n’adonareu que ja us trobareu estudiant una altra vegada.

VERGE del 24-08 al 23-09 - Amor: si conquisteu pensant que triomfareu ja és un bon avantatge per a vosaltres. Mostreu-vos segurs de vosaltres mateixos i de l'amor que teniu per donar. - Salut: amb les emocions alterades no podeu prendre decisions, intenteu distanciar-vos del que us provoca tan malestar. En els estudis, els canvis d’ànim us poden afectar el vostre rendiment escolar. - Amics: no sigueu tan egoistes, penseu que hi ha gent al vostre voltant que necessita ajuda i vosaltres només esteu pensant en els vostres problemes.

BALANÇA del 24-09 al 23-10 - Amor: voleu acabar amb tot i començar una vida nova i millor. Si esteu cansats que les coses vagin sempre igual heu de fer-hi alguna cosa per canviar-ho. No importa què. - Salut: us recomanem que us mantingueu actius fent exercici que us anirà bé, i obtindreu grans recompenses com una bona salut i més energia, que no va malament. - Amics: haureu d’anar molt amb compte amb el que digueu, perquè tindreu tendència a ficar la pota fins al capdamunt. Heu d’intentar pensar les coses abans de dir-les.

ESCORPÍ del 24-10 al 22-11 - Amor: esteu al mateix lloc de sempre. Ara sí, ara no. Us aconsellem que reflexioneu i penseu d’una vegada per totes què és el que voleu i si de debò us estimeu la vostra parella. - Salut: ara que s’acosten dies de molt sol, prepareu-vos la crema solar perquè sinó acabareu com unes gambes.- Amics: s’acosten els exàmens finals i no tindreu temps per sortir, però es millor que us quedeu a casa estudiant perquè si no estudieu us trobarem a les recuperacions de juny. Ànims!!

- Per què els de Lepe posen tres antenes de televisió a les seves teulades? - Per mirar Antena 3!

- Per què els de Lepe tenen cinc aparells de televisió a casa? - Per mirar Tele-5!

- Per què els de Lepe planten les oliveres al costat del mar? - Perquè tinguin gust d’anxova!

- Per què els de Lepe, després de rentar-se les dents, es pengen d’una corda? - Perquè al tub de pasta de dents hi diu COLGATE!

- Per què els de Lepe, quan van a la seva capital hi tornen sempre? - Perquè es diu “Huelva”!

… i UNS QUANTS ACUDITS, que ens ha explicat la Míriam Valero de 1r d’ESO

46

Page 47: Revista INS Torredembarra

_____________ 14. i… PER ACABAR

Us deixem amb un escrit de la Mònica Orpí, amb amor per a tots vosaltres... tot un poema!

UN DIA QUALSEVOL EN LA VIDA

D’UNA PROFESSORA

Arran d’orella un implacable soroll retrona, és el meu despertador que gairebé m’ensordeix “T’has de llevar !!! “ em diu “Tu no pots fallar, ets la Sra. Professora !!! “ I amb els ulls encara lleganyosos i l’ànima mig endormiscada, m’esforço per posar-me dempeus però una força invisible que surt de dins del llit m’empeny contra els llençols, encara calents, i em convenç per quedar-me 5 minutets més. I enmig d’un sospitós silenci matiner, la veu de la meva conciència a cau d’orella em xiuxiueja : “T’has de levar, t’has de llevar, desperta’t !!! “ I amb un ull obert i l’altre encara mig dormint, miro el rellotge. Espantada comprovo que no han passat cinc minuts, han passat més de tres quarts !!! M’alço de pressa, mig tremolosa pel neguit, i amb la creença que una dutxa ràpida d’aigua freda serà, de totes , la millor de les solucions per posar en solfa el meu cos i la meva ment encara somnolents. I amb l’ànima plena d’esgarrifances i encara remullada, obro la porta de l’armari, i sense perdre massa temps en la tria, pessigo un bàsic: texans i jersei negre. Amb els cabells despentinats i encara mullats, m’endinso cap al cotxe, pilot automàtic, direcció : Torredembarra. Només arribar, un formigueix de gent, encara per identificar a causa d’una son que no acaba de marxar, m’empeny amb força per entrar. I sentint la remor dels alumnes, arrosegant els peus pels passadissos, vaig prenent consciència, molt a poc a poc, d’on sóc i de què hi vaig a fer allí, que el meu somni s’ha acabat i que allò és ben real. Però un timbre atordidor marca l’entrada a les classes i fa que la relitat caigui amb tot el seu pes. Els nervis se’m posen a flor de pell, “Faig tard” em dic “ Demà no m’adormiré !!!”

I carregada de llibres i llibretes, corro sola pels passadissos, com si algú em perseguís. Acalorada per les presses i suada per les corredisses, obro la porta i entro dins l’aula. De cop i volta, sento com se’m claven, per tot arreu, les mirades implacables d’adolescents desconeguts. “Thas equivocat de classe, la teva és la del costat “ em puntualitza la Cinta, que feia classe allí. Amb el cap cot, marxo sense dir paraula, avergonyida pel meu retard i el meu “despiste”. I enmig d’un passadís solitari, em creuo amb el Sebas i amb el Damià, que estan de guàrdia i s’adonen que fa més de 10 minuts que hauria d’haver entrat. Amb un somriure que em surt nerviós, i que amb prou feines puc dissimular, faig veure que no passa res, intentant amagar, dins la meva aula, la meva vergonya. L’entrada és d’allò més acollidora: els xiscles d’alumnes sense feina i un avió fent diana al meu ull fan de mi una dona sorda i gairebé cega. Mig estabornida, tardo més d’un quart d’hora a reaccionar, però ja no tinc forces per barallar-me ni per buscar un culpable. “Potser la culpa ha estat meva pel retard ?” Obro el llibre de matemàtiques, 4t d’ESO, pàgina x i dic a la Marta Recasens que resolgui la segona equació, i mentre ella dubta de canviar o no de signe un terme de la pissarra, jo observo les parets i el cel mut com s’enduu la llum en silenci intentant distreure el temps de les seves llargues i pesades hores. I després de moltes hores callades, i d’un silenci que he aconseguit a base d’un sermó, moltes reflexions i d’algun que altre crit, la meva ment fa inventari de records en la memòria, i amb la recança commovedora que dóna el pas dels anys, una esgarrifança recorre tot el meu cos, i m’arrenca un somriure de satisfacció, quan penso que no fa pas tants anys era jo que rebia aquell mateix sermó del meu professor.

Mònica Orpí i Mañé

47