Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears JUNY

VETERINÀRIA49

AVEPA # seguretat alimentària # VSF # cas clínic # els nostres centres # perfil # actualitat # art al COVIB

El Centre Sanitari de ProteccióAnimal de Palma ‘canvia’ de cara

Una aproximació al brot d’E. coli que afecta Alemanya

El COVIB comença a cercar nou local socialIbabsa: Una dècada de vigilància entomològica enfront la Llengua Blava

3

editorial

sumari

Repetir erroresAllá por el año 2000, una de las prioridades estratégicas de laComisión Europea era velar por los más elevados niveles deseguridad alimentaria de la UE. Para ello se proponía unanueva política en la que los pilares fundamentales fueran laevaluación científica, la gestión y la adecuada comunicación delos riesgos, la aplicación de controles a lo largo de toda lacadena alimentaria, la transparencia, el recurso al principio deprecaución, basado en evidencias científicas o en otras cues-tiones pero siempre evitando la desproporción, y la creaciónde un organismo científico independiente para los temas deasesoramiento científico y de comunicación.

Estos principios se plasmaron en un documento, el LibroBlanco de la Seguridad Alimentaria, que inspiró el marco nor-mativo comunitario actual y la creación de un organismoeuropeo independiente y referente en materia de comunica-ción y evaluación de riesgos con el objetivo de evitar futurascrisis alimentarias, ya fueran motivadas por problemas realesde enfermedades relacionadas con el consumo de alimentos,o por simple percepción de estos problemas por parte de losconsumidores.

La realidad es que han pasado ya muchos años desde enton-ces y se han creado multitud de organismos europeos ynacionales inspirados en dichos principios, pero nos encon-tramos en la actualidad con una crisis de seguridad alimenta-ria que está afectando directamente a parte de Alemania yestá ocasionando pérdidas económicas cuantiosas a otrospaíses europeos, principalmente al nuestro, debido éstas últi-mas a una mala comunicación.

Hay que reconocer que nos encontramos ante un episodiomuy complejo, capaz de desbordar en un principio cualquiersistema de control. Pero precisamente para prevenir yenfrentarnos a episodios como éste, se dedicaron enormesesfuerzos en aplicar la prioridad estratégica de la ComisiónEuropea. Y los errores del pasado se han vuelto a repetir.Los consumidores están desorientados dada la gran cantidadde información no rigurosa, contradictoria y cambiante quecontinuamente va apareciendo, y la Comisión y la EFSA no hatomado las riendas, sobretodo en materia de comunicación,lo que ha llevado a que nuevamente los consumidores vuel-van a desconfiar de las autoridades encargadas de velar porla seguridad alimentaria.

El sistema no ha respondido a lo esperado. Pero no hay quedescubrir nada nuevo en la forma en la que se deben abordarestos episodios. Simplemente, aunque quizás no sea el términomás apropiado dada la enorme gravedad de lo que está suce-diendo, hay que hacer realidad aquellos principios que inspira-ron la nueva política de seguridad alimentaria, y analizar seria-mente por qué no se han aplicado de manera eficaz todavía.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Francesc Solà. Direcció periodística: Joan Sans (Dirkom).

Consell editorial: Jesús Martínez, Lluís Riera, Mireia Mayol, Jorge Cañellas, José Manuel Alanzor i Marc Sánchez. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB

(Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Impressió: Gràfiques Planisi. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA: Cursos 4

# Seguretat alimentària • Hª de la Veterinària 5

# Veterinaris Sense Fronteres 6

# Portada: Son Reus ‘cavia’ de cara 8

# Perfil col·legial: Alberto Anguera 11

# Actualitat: Presentada la marca ‘Me

de Raça Mallorquina’ 12

# Actualitat: Assemblea General • Torneig pàdel 13

# Actualitat: Curs pesca • Conferència de

Toni Colom • Noms del COVIB 14

# Actualitat: Pacte per a l’educació •

Conveni RIACIB • Obituari 15

# Ibabsa: Una dècada des de la Llengua Blava 16

# Cas clínic: Presentació • Col·legi 17

# Els nostres centres veterinaris:

Consultori Veterinari Bunyola 18

# Col·lectiu de Veterinaris Jubilats 20

# Assessoria Jurídica • Pintura al COVIB 21

# Cas clínic: Resolució 22

L’hotel Los Molinos d’Eivissa acollí acomençaments d’abril un curs d’on-cologia a càrrec de Pachi Clemente.La xerrada, que es realitzà aMallorca per març i a Menorca, pos-teriorment, el mes de maig, va serorganitzada per la vocalia baleard’AVEPA en col·laboració amb elCOVIB. Les malalties linfoproliferati-ves i la quimioteràpia antiangiogièni-ca metronòmica centraren la majorpart del temps d’exposició deClemente, que il·lustrà el contingutdel curs amb diversos casos clínics.Clemente és membre de la SocietatEuropea d’Oncologia veterinària iresponsable del Servei d’Oncologiade l’Hospital Clínic Veterinari de laFacultat de València.

Albert Lloret, de la Fundació HospitalClínic Veterinari de la UAB, impartí afinals de maig a Palma un curs sobremedicina felina, organitzat per la vocaliad’AVEPA a Balears amb la col·laboraciódel COVIB, i en el qual hi prenguerenpart unes 40 persones. El tema principaldel curs va ser la Geriatria felina. A través

d’una sèrie de casos clínics es va discutirel plantejament diagnòstic i terapèutic deles malalties més habituals en moixos d’e-dat avançada, com la malaltia renal, l’hi-pertiroidisme, la disfunció cognitiva i laosteoartritis, entre d’altres. També esvan aclarar conceptes bàsics a tenir encompte a l’hora d’enfocar aquests casos.4

avepa

Curs de medicina felina

Clemente duu a Eivissael curs d’oncologia

Foto cedida per AVEPA Eivissa.

El desè aniversari d’aquest congrés esva celebrar a la Facultat de Veterinàriadel CEU de València els dies 2 i 3 demarç. La seva evolució ha estat moltpositiva en aquests deu anys, arribanta les xifres d’anguany, en què el nom-bre de grups de treball i de sales deconferències ha augmentat fins a 12, ien la qual s’arribà a assolir la xifra de730 assistents. Tres manescals balearshi intervingueren com a professors.Per altra banda, AVEPA ja prepara lacelebració del 46è Congrés Nacionalde l’Associació - Southern EuropeanVeterinarian Conference, que tindràlloc a la Fira de Barcelona entre el 29de setembre i el 2 d’octubre. S’haprogramat un temari científic d’espe-cialistes amb més de 80 hores de clas-ses que cobreixen tots els aspectesde l’atenció veterinària d’animals decompanyia.

Desena edició delCongrés d’Especialitats

MALLORCA, MENORCA I EIVISSA ‘REBEN’ SIMÓN MARTÍ. Els col·legiats de Menorca, Mallorca i Eivissa han assistit, en tres sessions diferentsdurant aquest trimestre, a una xerrada sobre reproducció que ha oferit el veterinariSimón Martí, especialista en aquesta disciplina a l’Universitat Alfonso X El Sabio deMadrid. El manescal ha parlat sobre el control del cicle estral i de la fertilitat en lacussa; sobre la gestació, la cesària i les maneres de programar-la i, finalment, sobre lapatologia de la reproducció del mascle. A la foto, moment del curs celebrat a Palma.

A raíz del brote masivo de intoxica-ción en Alemania producido poruna cepa verotoxigénica de E. coli,reproducimos un extracto delcomunicado conjunto del Centro Europeo para la Prevención yel Control de Enfermedades (ECDC) y la Autoridad Europea deSeguridad Alimentaria (EFSA), de 3 de junio de 2011.

El 22 de mayo de 2011, Alemania registró un significativoaumento del número de pacientes con síndrome hemolítico uré-mico (HUS) y diarreas hemorrágicas causados por E. coli pro-ductora de toxina shiga (STEC). Desde el 22 de mayo, se hannotificado en Alemania más de 400 casos de HUS y más de 1.000casos de STEC. También se han registrado casos de HUS y STECrelacionados con el brote en otros países de la UE y el EEE. Sibien los casos de HUS suelen observarse en niños menores decinco años, más de un 80% de los casos de este brote se handado en adultos, con una clara predominancia en las mujeres(alrededor de un 68%) (...).

¿Qué significan los términos STEC, VTEC y EHEC?La bacteria Escherichia coli (E. coli) se encuentra en los intesti-nos de todas las personas y todos los animales. La bacteria formaparte de nuestra flora intestinal y, normalmente, es inocua. Noobstante, determinadas cepas de E. coli pueden producir toxinas.Estas cepas son las llamadas STEC/VTEC (E. coli verotoxígena oproductora de la toxina shiga) o EHEC (E. coli enterohemorrá-gica) y sus toxinas pueden causar una diarrea hemorrágica grave,que en algunos casos puede provocar una insuficiencia renalaguda. Hay varias cepas distintas de STEC y su identificación

puede utilizarse para establecer conmayor precisión la fuente de undeterminado brote.

¿Cómo se puede contraer la enfermedad?La transmisión de la infección por STEC tiene lugar principal-mente a través del consumo o la manipulación de alimentoscontaminados, o por contacto con animales infectados.También puede producirse la transmisión de una persona aotra mediante contacto directo. Hay una gran variedad de ali-mentos que se han visto anteriormente implicados como fuen-tes de infección en los brotes, en especial la carne de bovino yotras especies poco hecha, la leche no pasteurizada, varios pro-ductos frescos (por ejemplo, pepinos, coles, espinacas y lechu-ga), el queso y el zumo de manzana sin pasteurizar. Un reduci-do número de bacterias STEC es suficiente para infectar a laspersonas.

¿Cómo se puede evitar contraer la enfermedad?Los consumidores pueden estar expuestos a agentes infecciososa través de alimentos contaminados, en particular productoscrudos o poco hechos. Sin embargo, tomando algunas precau-ciones se puede reducir el riesgo de contraer la enfermedad através de alimentos o animales que puedan estar contaminados,o a través de otra persona enferma. A menudo, los consumido-res pueden reducir el riesgo adoptando las buenas prácticas demanipulación de los alimentos e higiene de las manos.

Más información: http://ec.europa.eu/food/food/coli_outbreak_germany_en.htm

5

seguretat alimentària

Conocemos mejor el caso de E. coli en Alemania

Comentaba en mi última notasobre la Historia Veterinaria deles Illes Balears, la gran ayudaque significó el Bando publicadopor la Real Sociedad

Mallorquina de Amigos del País, parapromover la presencia de gente jovende la Isla en la Real Escuela deVeterinaria de Madrid. Con motivo desu publicación y difusión se presentarondos candidatos ante la Real SociedadMallorquina de Amigos del País, los cua-les fueron examinados por la Comisiónnombrada al efecto, antes de promoversu salida hacia Madrid. Es del todo reve-lador el interés que se tomó laComisión delegada para este tema yque se manifiesta en el informe elabora-do, del cual estimo de alto interésreproducir su texto. No quiero prescin-dir del escrito (*) elaborado por losrepresentantes de la Comisión y dirigi-do a la Presidencia, que a continuaciónse transcribe:

La història de la Veterinària a les Illes BalearsCapítol 6. Primeros candidatos de Mallorca para estudiar veterinaria en la Escuela de Madrid Per TOMEU ANGUERA

“Muy Ilustre SeñorEn cumplimiento del encargo con que V. S. nos honró en Junta de 20 de julio último,hemos examinado a Juan Balle, hijo de Juan (maestro herrador), nacido en Binissalem,de edad de 17 años no cumplidos; y a Francisco Manresa, hijo de Josef (maestroAlbéytar), nacido en Palma, de edad de 18 1/2 años; y hallamos en el primero: muybuenos deseos, bella disposición, algún conocimiento de los principios de su facultad,pero ninguno de los de la lengua Castellana, leyendo en ella con mucho trabajo e igno-rando absolutamente el modo de escribirla, aunque ha estudiado dos años deGramática Latina.El segundo reunía a las buenas circunstancias de estado físico y edad, las de haberestudiado toda la Gramática Latina; dos años de Retórica y uno, los principios deAlbeytería, y saber hacer clavos, sangrar ganado mayor, en lo que se ejercita hace qua-tro años, en leer y escribir correctamente en Castellano, y el ser hijo de un Albéitar,que ha servido al Rey 28 años, en calidad de tal en un Regimiento de Dragones.Presentamos a V. S. adjuntos los documentos necesarios para la admisión de este pre-tendiente y las muestras de la letra de uno y otro: y nos inclinamos a que Manresapueda enviarse a la Academia de Veterinaria desde luego, y a que Balle, si se aplica,como ha ofrecido, podrá ser preferido a todos cuando esta Provincia tuviese que enviara otro.V. S. sin embargo podrá hacer lo que estimare más conveniente. Palma de Mallorca 4de Agosto de 1799.

Juan Vidal Mariano Antonio Togores”

* Text recollit de l’Arxiu del Regne de Mallorca. Expedient SEMAP.

veterinaris sense fronteres

6

Xavier Farrés WünschDelegat de VSF a les Illes Balears

La crisi: El sector primari agrícola, rama-der i pesquer de la nostra comunitatpateix la crisi econòmica global benigual que la resta de sectors. A més amés, arrossega els seus mals històricscom són: envelliment dels treballa-dors/es, pressió especuladora sobre elterritori agrari, carestia energètica i detransport de mercaderies, baixa compe-titivitat front a productes externs, difi-cultat de comercialització dels produc-tes, abús dels intermediaris, etc.

La relació històrica d’aquest sectoramb l’administració ha estat sempreclientelista. Sembla que la pròpia admi-nistració ha fet poques inversions enaquest sector i, per tant, els doblers hanestat més aviat malgastats que no inver-tits. Coneixem poques inversions efec-tives i en canvi sabem de despeses agrups de pressió del mateix sector queno han aportat cap benefici general i síbenefici de butxaques concretes. Novull posar exemples, però els que conei-xem el sector en sabem uns quants.

D’altra banda, el PIB d’aquest sectorno arriba al 2% del PIB total de la comu-

nitat. Una conseqüència evident d’a-quest baix índex és el poc pes políticque representa per als nostres gover-nants. I per més que s’omplin la bocaconsiderant el sector com a estratègic,les xifres parlen i la reducció pressu-postària de l’extinta Conselleriad’Agricultura del 2009 al 2010 va serd’un 15% aproximadament. I ara mateixno existeix ni la conselleria.

Això és una realitat, agradi o no agra-di. Sembla que hi ha poc marge demaniobra, però sempre en queda unpoc i, des de VSF volem fer una pro-posta de millora partint del nostre puntde vista.

Pensem que el que està en crisi a lanostra comunitat és el sistema de pro-ducció. S’ha jugat fort els darrers 50anys a favor d’un sistema productiuintensiu, d’acord amb l’anomenadarevolució verda, que va tenir els seusfruits en el seu moment però que estàcompletament exhaurit i ha provocatuna gran part dels mals que afecten elsector actualment. En plena crisi econò-mica, aquest sistema de producció, queprovoca molta dependència de despe-ses pal·liatives per part de l’administra-ció per a la seva subsistència, està aca-

bat. No hi ha doblers i sembla que non’arribaran molts més. I el nostre terri-tori té molt més valor turístic o pai-satgístic que no agrícola, ramader o pes-quer.

Apostem per una evolució cap a unsistema agro-ecològic, energèticamentsostenible, no contaminant, que contri-bueixi a preservar i millorar els valorspaisatgístics. Un sistema familiar, en elque importin les persones que hi treba-llen i no les empreses, que reconegui elsvalors socials i culturals d’aquestes per-sones. Les noves propostes de la PAC jaduen aquest camí i les ajudes es dirigiranen aquest sentit. I apostem per la sobi-rania alimentària.

Proposta: Hi ha acord que una sortidalocal a la crisi passa per la diferenciaciói la comercialització directa dels pro-ductes. Amb la crisi decreixen les inver-sions i ajudes, però la normativa queregula les condicions comercials isanitàries creix, pressiona i desanima alsproductors.

Perquè no ens seiem i parlem directa-ment amb els agents productors perconèixer les seves necessitats? Siguemvalents i facem una normativa local sen-zilla, adaptada a aquestes necessitats,regulada per un contacte directe, a l’an-tiga, de persona a persona, que facilitide veritat la venda directa a la pròpiaexplotació o en els mercats locals.Deixem-nos de qualitat, control, risc iexcel·lència sobre els papers i apliquemel criteri de proximitat entre produc-tors i consumidors com a garantia deseguretat dels productes i actuem percontrolar en aquest sentit.

Exemple: El mercat de venda directa deproductes agrícoles dels dissabtes de la“Plaça dels Patins” de Palma.

Aquest mercat és únic a la nostracomunitat, i és dels primers a tot l’es-tat, per dos trets exclusius: Els seusproductes són ecològics i locals.Després de diverses dificultats iesforços, i amb menys d’un any d’anti-guitat, s’ha consolidat com a mercatpermanent, amb un gran èxit de vendesdels productors i d’acceptació per partdels consumidors.

Aquest exemple il·lustra un petitmodel innovador de sortida de la crisidel sector amb aportació de nousvalors. Apostem per models semblants!

La crisi al nostre sector primari, una proposta local i un exemple

7

8

Son Reus canvia de cara

portada

El tronar dels petards que seguiren eldarrer Barça-Madrid de futbol provocàque ‘Moa’ fugís de ca seva, en el centrede Palma, i es perdés en la nit, espanta-da per l’aldarull dels aficionats ‘culés’. Lacussa, d’onze anys, aparegué un diadesprés pels Jutjats de Via Alemanya,on, desorientada, esperava l’arribada delseu amo. En no dur microxip fou impos-sible localitzar-lo i acabà al CentreSanitari Municipal de Protecció Animalde Palma, o Son Reus, com popular-ment se’l coneix. Vint-i-quatre horesdesprés, Joan Oliver tornava a abraçarla seva mascota. Se l’emportava a casa,amb xip i tot. Un final feliç.

Aquest desenllaç va ser possible gràciesal correcte funcionament dels procedi-ments del centre, un centre que dumolts anys obert però que fins enguanyno ha vist com les seves instal·lacionsveterinàries es modernitzaven i s’adap-taven als temps actuals. Una inversióestatal procedent del ‘Pla E’, de 210.000euros, ha permès la construcció d’unhospital veterinari a Son Reus. PedroMorell i Rafel de Juan, els seus respon-sables veterinaris, n’estan enormementsatisfets ja que han vist millorada consi-

derablement la qualitat de feina, almarge d’estar més a prop d’assolir undels seus principals objectius: que elcentre sigui vist com un servei de salut iun espai d’educació animal i ambiental, ino com un centre en el que els animalsabandonats se’n van a morir. Així hoexplica Pedro Morell: “Volem enterrardefinitivament el Son Reus del passat.Durant molts d’anys hem lluitat contrauna injusta etiqueta. Aquesta és unapassa més per convertir el centre en elque volem i, per què no dir-ho, per dig-nificar la professió veterinària”. Morell ide Juan compten ara amb un bon espaid’atenció als animals, un nou quiròfan,un laboratori i una sala d’esterilització.També han vist ampliada la zona d’hos-pitalització, amb 50 noves gàbies, id’emmagatzematge, així com renovatl’instrumental. En definitiva, que poden

fer feina en unes condicions més ade-quades als temps que corren.

I és que la feina diària dels manescals deSon Reus és constant. El continu fluxd’arribada d’animals els fa estar semprea l’aguait. El protocol d’entrada és clar iestà perfectament definit: Se realitzauna revisió sanitària i etològica de l’ani-mal, se’l desparasita i se li apliquen lesvacunes de la ràbia i tetra (borm, hepa-titis, parvo virus i leptospirosis). Tambése realitza un test de leucèmia-fiv alsmoixos o un de leishmània per als canssintomàtics. En cas d’arribar ferits, elsanimals són operats i romanen uns diesen hospitalització. Posteriorment sónfitxats i passen a ser distribuïts entre lesgàbies. N’hi ha 110 individuals per acans i cinc per a moixos, en les que con-viuen com a màxim 10 individus. Els ani-

El nou hospital del CentreSanitari de Protecció Animalde Palma, en marxa des demarç, ha permès la millora delservei veterinari i l’incrementdel nombre de feines

L’any passat hi passaren, vius i morts, 11.000 cans i moixosrecollits a clíniques, domicilis o a la via pública

Apart de promoure l’adopciód’animals de companyia i d’acollir altres espècies, elCentre compta amb un serveide protecció i recuperació defauna balear i ofereix diferentscursos i classes, entre altres

A dalt, Pedro Morell, al’esquerra, director delcentre, i Rafa de Juan, facultatiu, duen més de 12 anys al Centre SanitariMunicipal de ProteccióAnimal de Palma. Aspirena que es converteixi enun servei de salut i unespai d’educació animal iambiental. A l’esquerra,imatge d’una de les salesdel nou hospital.

mals són alimentats a diari i lesinstal·lacions netejades cada dia. Janomés esperen una possible adopció orecuperació per part dels propietaris.Segons les xifres facilitades per PedroMorell, en 2010 un total de 10.994 cansi moixos (vius i morts) es registraren alcentre sanitari, dels quals 5.648 erenvius. D’aquests vius, 1.077 foren recu-perats pels seus propietaris i 2.061varen ser adoptats. La resta, foren euta-nasiats pel procediment habitual (injec-ció), després d’haver complit tots elsterminis marcats per llei. Segons indicael director veterinari, “Estam preparatsper atendre grans volums, però desd’enguany ja no sacrificam animals sans ifarem el possible per no tornar a fer-ho.Actualment duim un ritme d’entrades isortides d’animals que ens ha permèsfer-ho així”. “No obstant -adverteixMorell- si no s’acorda la construcció demés caneres, en uns mesos podem tor-nar a estar desbordats”. El director delcentre explica que “s’hauria de fer unpla sanitari veterinari a nivell insular,amb una gestió semblant a la dels centre

de salut. No és possible que existeixincentres d’acollida en els quals no hagi niveterinari i que se facin les coses sensecontrol. S’ha d’aplicar un poc la lògica”.

Però l’acollida i l’adopció de cans i moi-xos no és ni de bon tros l’única funciódels veterinaris del Centre Sanitari. Talcom ha passat a l’àmbit de la clínica pri-vada en els darrers lustres, la funció d’e-ducació dels propietaris d’animals haadquirit una importància capital per aells. Així, des del centre s’han impulsatuna sèrie d’iniciatives formatives desti-nades a potenciar la tinença responsable,el civisme i l’educació ambiental. No debades, tal com confirma Rafa de Juan,“en molts de casos és el propi propieta-ri de l’animal el que el duu fins aquí,dient que l’ha trobat al carrer. Veim cla-rament quan la persona que porta unanimal és el seu propietari o bé un com-plet desconegut”. En un solar annex a lazona de les gàbies, Son Reus comptaamb una aula dotada d’un equip audiovi-sual en la que s’imparteixen classes d’e-ducació ambiental a alumnes de primària

d’escoles de tota Mallorca. Durant cincmesos, des de novembre fins el mes demarç, dos cops per setmana, grups d’es-colars assisteixen a xerrades sobre pla-gues urbanes, espècies protegides i res-

9

portada

Com recorda Morell, Son Reussempre ha duit implícita una eti-queta negativa. L’adopció d’un ani-mal era sovint contrarrestada pelsacrifici d’altres, acció que no eragens agradable per als professio-nals encarregats. Tant Morell comDe Juan coincideixen en assegurarque la principal causa de la satura-ció de Son Reus és la irresponsabi-litat ciutadana en la tinença d’ani-mals, que provoca el seu abando-nament. Però també es refereixena altres factors com la poca onul·la implicació d’alguns ajunta-ments i institucions autonòmiquesi insulars en polítiques de benestaranimal de cans i moixos.

Un centre saturat

ponsabilitat amb cans i moixos. Els ninsaprenen i gaudeixen. Per altra banda, elcentre ha consolidat l’Escola Municipalde Cans, que ofereix cursos gratuïtsd’ensinistrament caní durant sis setma-nes a grups limitats de 20 animals. La ini-ciativa gaudeix d’una gran acceptació iactualment hi ha llista d’espera perentrar-hi. Així mateix, es contemplenaltres iniciatives que puguin significar a lallarga evitar l’abandonament d’animals.En aquest sentit, la que es troba méspropera a la seva realització és un club‘d’Agility’, de cara al pròxim any.

Des de coloms a voltorsRafa de Juan passeja per un dels passa-dissos envoltat de gàbies de cans. Totshan passat per les seves mans i la majo-ria lladra al seu pas. Es dirigeix de nou al’hospital. Han duit un moix i l’ha d’es-terilitzar. “Hem iniciat una campanyamunicipal d’esterilització de moixos afocus crítics de Palma. Solen ser solarsno construïts, on els animals es repro-dueixen sense aturall, fet que pot dur aconvertir-los en focus importants debrutor. Comptam amb la col·laboracióde voluntaris, que alimenten els animals,i que, juntament amb els nostres opera-ris, col·loquen gàbies trampa i els por-ten cap aquí. Els sotmetem als tests deleucèmia i fiv i els esterilitzam si handonat negatiu. Després són emportatsde nou a la seva zona habitual”, explica.

Per altra banda, Son Reus realitzaaccions de control de plagues, com elscoloms, que són capturats diàriament

per diferents barris de Palma en una ini-ciativa que radica en controlar la pobla-ció d’aquestes aus. El centre captura al’any uns 2.500 coloms a través degàbies enganadores o bé mitjançant xar-xes projectades a pressió.

Altres aus ben diferents, els voltors

negres, tenen també la seva quota deprotagonisme a Son Reus. N’hi ha duesparelles dedicades a la cria en captivitat(cinc polls hi ha nascut des de 1983,essent pioners a Espanya en aquestafita) i són les estrelles del servei de pro-tecció de l’avifauna balear i defensaecològica, un servei que lluita, a més,per la recuperació de les espècies sil-vestres en perill d’extinció.

Equip multidisciplinarEvidentment, la feina veterinària no és nil’única ni la principal que s’executa a SonReus. Les tres persones que formen l’e-quip administratiu i els nou operaris del’Empresa Municipal EMAYA tanquen elcercle. Els primers atenen les trucadestelefòniques i l’emissora interna, infor-men el públic sobre les adopcions,llicències, taxes i horaris, realitzen lestasques pròpies del procediment d’a-dopció o porten a terme les estadísti-ques, entre altres feines. Per la sevabanda, el personal d’EMAYA realitzaserveis externs i interns. Entre els pri-mers, destaquen la recollida d’animals adomicili i a la via pública, la col·locació irecollida de gàbies trampa per a moixos,la realització de la campanya de controlde coloms a la ciutat de Palma o la reco-llida de cadàvers. Dels segons, suport ala feina dels veterinaris, transport delsanimals a les gàbies, neteja de les ins-tal·lacions, maneig del forn crematori,manteniment i alimentació de les tortu-gues, dietes i maneig de les aus i feinesde manteniment de les instal·lacions,entre altres tasques.

10

portada

A una cinquantena de metres del’hospital veterinari s’hi troba el forncrematori, on s’incineren tots elscadàvers que arri-ben a Son Reus. Enfuncionament desde 2008, el fornestà en marxa tresdies a la setmanadurant tot el matí,al llarg d’aproxima-dament 5 hores, iconverteix en cen-dres tots els cadàvers de cans i moi-xos o restes, que arriben al centre

procedents de tota l’Illa (espaispúblics, clíniques, protectores, etc.).El passat any varen ser incinerats

8.169 animals, uns300 més que l’anyanterior. El funcio-nament del forncrematori té unelevat cost pel cen-tre, assenyalenMorell i de Juan.No obstant, és lamillor manera pos-

sible que hi ha a l’Illa per destruir lesrestes d’animals.

Costosa eliminació de cadàvers

11

perfil col·legial

La vida és el resultat de la suma d’elec-cions i descarts. Normalment, triar unacosa implica rebutjar-ne una altra, casisempre incompatible. I aquí, en l’encerto el fracàs d’una elecció, radica per amoltes persones l’essència de la vida. Lad’Alberto Anguera pareixia estar lligadades de la seva infantesa a la Veterinària,tant per qui és son pare (TomeuAnguera), com per les seves inquietudsadolescents. Per això estudià la carrera aSaragossa i es convertí en manescal.Però prest es sentí atret per altresassumptes que l’anaren allunyant delsanimals i fa ja uns anys que roman com-pletament aliè a aquest món.

Alberto Anguera (Palma, 1964) ésactualment el director provincial deSanitas, una de les companyies d’assegu-rances mèdiques capdavanteres aEspanya. Ser el màxim responsable de lacompanyia a Balears (ho és des de fa unany i mig) li reporta una gran satisfacciópersonal perquè suposa un repte pro-fessional. Com ell mateix explica, “estracta d’un negoci de xifres. De compresde serveis i vendes d’assegurances i decontrolar diàriament els números. Estàssotmès permanentment a l’òptica de lamultinacional, que t’exigeix resultats.Per fortuna i malgrat l’actual conjunturaeconòmica, a l’habitant de les Illes licosta desprendre’s de l’assegurançamèdica i continua demanant ofertes icontractant pòlisses. Ser competent enaquest gremi és molt gratificant, peròper això has de suportar un elevat graud’estrès i exigència. Tot té la seva part”.Intenta mitigar aquesta pressió ambexercici físic i desconnectant els caps desetmana, fet que no sempre aconse-gueix. Abans de ser el màxim responsa-ble de la companyia, Alberto Anguera hihavia desenvolupat durant un any i migel càrrec de director mèdic o controller,és a dir, l’encarregat de negociar ambmetges i hospitals les tarifes de l’assegu-radora i de controlar-ne la despesa.Però com ha arribat un veterinari aaquest lloc? Quin camí seguí? D’ençà laseva llicenciatura, el manescal ha pres

part en un ral·li formatiu i laboral sensedescans. “En acabar la carrera vaig fer la‘mili’, que aleshores encara era obli-gatòria. Recordo que mon pare arribàun dia amb un munt de llibres que haviacomprat a Madrid i me digué que erenper preparar unes oposicions a laComunitat Autònoma. Com no teniamassa clar què havia de fer, vaig aprofi-tar aquella època per preparar-les. Vaigtreure la plaça a la Conselleriad’Agricultura, on m’encarregava decoordinar i gestionar les ajudes comu-nitàries per al sector primari. Era unafeina còmoda però massa burocràtica”,recorda Alberto Anguera sobre la sevaprimera experiència laboral. Moltspagarien per aquesta seguretat, però noel nostre protagonista, que ja comença-va a donar mostres de la vocació empre-sarial que dormia en el seu interior. Així,l’any 92 muntava una franquícia de tele-fonia mòbil en plena eclosió de les tele-comunicacions, fet que exemplifica elseu instint emprenedor. Igualment, obriaun negoci de comercialització depaquets turístics, de ‘Bussiness to bussi-ness’, en el que negociava llits amb esta-bliments hotelers i ‘touroperadors’ almillor preu. Aquestes dues aventuressignificaven les primeres passes perabandonar la seva plaça a la (aleshores)Conselleria de Sanitat, on havia aterratper fer d’inspector de sanitat. La sevainquietud el dugué a apuntar-se a uncurs de direcció general d’empreses acàrrec de la reconeguda escola de nego-cis ESADE, que havia arribat a Palma ique li brindava l’oportunitat de poderformar-se específicament en el món delsnegocis sense necessitat d’abandonar lafeina. “Va ser una gran sort perquè vaigpoder realitzar una formació molt sòlidai específica que no és fàcil compaginar.Vaig sacrificar totes les meves vacancesper treure’m el títol”, recorda.D’excedència a la Conselleria, GESMAes convertí en la primera experiènciad’Alberto Anguera com a directiu dinsl’àmbit sanitari. El grup que gestionaval’Hospital General, l’Hospital Joan Marchi l’Hospital Psiquiàtric el fitxà per a la

plaça de director de gestió per encarre-gar-se dels aspectes financers, de com-pra, serveis generals, etc. Aquesta feinali obrí les portes, l’any 2003, del GovernBalear, quan va ser nomenat gerentd’Atenció Primària, és a dir, encarregatde coordinar els 45 centres sanitaris deMallorca. “Va ser una etapa molt pro-ductiva perquè vaig aprendre molt”,recorda. “A més, resultava curiós queun veterinari fos el cap de 1.500 perso-nes, de les que 600 eren metges”,comenta, jocós. El final del cicle políticsignificà la seva sortida del Govern, l’any2007, i el seu aterratge a Sanitas desprésd’una breu experiència a ASER, unaempresa de la península que gestionavaquatre centres geriàtrics a l’Illa.

Alberto Anguera no descansa i volseguir evolucionant: “Tinc clar que lavida són cicles i ara n’estic immers en unde molt profitós. A veure fins quan. Toti que m’he allunyat de la Veterinària, a laque no crec que torni, he pogut com-provar que és una professió amb un ele-vat grau de preparació i, sobretot, moltpolivalent. No m’hi dedico però entremon pare i la meva exdona, que ho són,i molts d’amics manescals que conservo,mai perdré el contacte amb la professió,a la que sempre li estaré agraït”. “A més-confessa- la meva filla petita, de 14 anys,ja s’hi comença a interessar”.

Alberto Anguera Puigserver,

a l’altra banda de la Veterinària

12

actualitat

El panorama políticde les Illes canviasubstancialmentdesprés del 22-M

El Partit Popular guanyà per majoriaabsoluta les eleccions autonòmiques imunicipals que tingueren lloc el passatmes de maig. Al tancament d’aquestaedició, el president del partit, JoséRamon Bauzà, encara no havia estatinvestit president del Govern de laComunitat Autònoma, fet pel qualencara no es pot informar de quinsseran els màxims responsables de lescarteres que afecten a l’àmbit de feinadel col·lectiu veterinari (salut, mediambient, agricultura...). Per altrabanda, hi ha col·legiats que sí ja sabenquin serà el seu futur polític, com és elcas de Carlos Simarro, que recupera labatlia de Sóller, o de Biel Puigserver,que passa a l’oposició a Andratx. AMenorca, Sergi Cruz també passa al’oposició a Sant Lluís després d’haversigut regidor de medi ambient.

Los mutualistas deA.M.A. con seguro decoche podrán aplicargratis un repelente deagua para parabrisas

Los mutualistas de A.M.A. que tenganseguro de automóvil podrán aplicargratis en el parabrisas de su vehículoLuniaShield, un repelente de agua acti-vo durante 20.000 kilómetros, distri-buido por Grupo Lunia, que mejora lascondiciones de visibilidad y la seguridadal volante. A partir de 80 kilómetrospor hora, LuniaShield garantiza plenavisibilidad sin necesidad de emplear loslimpiaparabrisas del vehículo. El pro-ducto, que ha revolucionado la seguri-dad visual de la conducción cotidiana,resulta especialmente útil ante tormen-tas y aguaceros. Grupo Lunia es prove-edor de referencia en los seguros deautomóvil de A.M.A., la mutua de losprofesionales sanitarios. Sólo por llevarel coche a uno de los talleres delGrupo, se les aplicará gratuitamenteLunaShield en sus parabrisas.

La Societat Cooperativa de Ramadersd’Ovella Mallorquina i l’Associació deRamaders de l’Ovella de RaçaMallorquina han iniciat un projecte percomercialitzar la carn procedent dels ani-mals inscrits en els Llibres Genealògicsde l’Ovella de Raça Mallorquina o de laOvella de Raça Roja Mallorquina o en elsRegistres de Patró Racial de les mateixesraces. Gràcies a l’impuls i la feina dels 4

veterinaris que treballen a l’Associació,es preveu una producció anual de 18.000mens, procedents de les 156 explota-cions inscrites, un fet que donarà unimpuls a la seva malmesa situació econò-mica. Es comercialitzarà me de llet(menys de 7 setmanes de vida i 7 quilos)i me gros de raça mallorquina (entre 7 i13 quilos i edat inferior a 13 setmanes),així com mens d’ovella de raça rojamallorquina, amb un pes en canal de 8 a11 quilos i de menys de 75 dies de vida. Els responsables del projecte han assen-yalat que es tracta “d’una carn tendraamb unes característiques excel·lents,procedent d’explotacions en les quals elramat pastura en extensiu i alimentatamb els recursos naturals del camp”.

‘Me de Raça Mallorquina’,un cop de mà a la ramaderiaL’Associació de Ramaders del’Ovella de Raça Mallorquina ila Cooperativa comercialitzarancarn de les seves explotacions,sota la marca distintiva

El COVIB celebrà el 30 de març la sevaAssemblea General anual. Se procedí a lalectura i aprovació de l’acta de 2010, alrepàs a la memòria d’activitats i a l’apro-vació dels comptes del 2010, així com a lapresentació del pressuposts de 2011, ques’aprovaren per majoria. Una vintena deveterinaris participaren a l’assemblea, quetingué lloc al saló d’actes del Col·legi deMetges. Dos varen ser els punts que cen-traren l’atenció de l’acte: el local social iel procediment per analitzar i millorar elfuncionament del registre d’identificacióanimal, sobre el qual es presentaren lesprimeres conclusions.

“Per una qüestió de benestar i segure-tat”. Així va definir el president del

Col·legi, Ramon Garcia, el principal motiupel qual la junta de govern consideraimprescindible canviar de seu col·legial.Per això, es presentà una proposta perlocalitzar i adquirir un nou local que espugui convertir en la seu del futur. Garciaenumerà un seguit de factors que provo-quen que l’actual pis hagi quedat obsoletper a les necessitats funcionals delCol·legi. “L’equip d’administració s’amun-tega en els despatxos i jo ni me puc reu-nir perquè no tinc lloc per asseure’m. Elmateix li passa a la nostra tècnica, que hade ser testimoni de reunions mentre fa laseva feina. No és pràctic i se’ns ha quedatpetit”, explicà el president, que afegí que“aconseguir un nou espai ens donaria, a

més, un valor afegit, corporativament, amés de permetre’ns la realització de lesdiferents activitats formatives que cadaany portam a terme”. Per això, es pre-sentà (i s’aprovà per majoria) una pro-posta per cercar el local. En ella es con-templa la creació d’una comissió específi-ca que estudiarà les necessitats, realitzaràun esborrany, el presentarà als col·legiatsi estudiarà les seves proposicions i al·lega-cions. D’aquí sortirà una proposta defini-tiva que serà la primera passa per cercarel local, l’adquisició del qual quedaria sub-jecte a la seva aprovació en junta generalextraordinària. La intenció de la junta ésque tot aquest procés es pugui realitzaren el decurs de l’any.

Per altra part, es presentà el projected’anàlisi i millora del procés d’IdentificacióAnimal, sobre el qual s’ha treballat en elsdarrers mesos, aconseguint uns òptimsresultats (s’ha actualitzat el registre d’en-trades) i localitzant els principals proble-mes en la gestió del Registre (identificant-se els errors que generen més del 80% deles incidències, com són DNI erroni, faltade l’ID del xip, absència de firmes i modi-ficació de dades sense alta registrada). Elsecretari del Col·legi, Jesús Martínez donàa conèixer també les propostes i ideesper seguir millorant el procés.

En el torn de preguntes, la veterinàriaDelia Saleno, de la Clínica Son Dureta,demanà informació sobre un cas de falsi-ficació de la seva firma que mai no haestat esclarit per les autoritats compe-tents. Ramon Garcia explicà tots els pro-cediments seguits per la institució enaquest cas en concret, un cas posat enconeixement dels organismes compe-tents, i lamentà la seva falta de resposta,a l’hora que es comprometé a fer unseguiment del cas.

13

actualitat

El Col·legi comença a cercar un nou local socialA finals de març va tenir lloc l’Assemblea General, en la ques’acordà l’inici del procediment de consultes i recerca

VICTÒRIA VETERINÀRIA EN EL II TORNEIGDE PÀDEL ENTRE COL·LEGIS.Els manescals Joan Ignasi Serra i Nicholas Murgatroyd (ambdós a lafoto, de blanc) foren els guanyadors en la seva categoria del II Torneigde pàdel solidari entre col·legis professionals, que es disputà a mitjansde juny a Son Sardina. Set veterinaris repartits en sis parellesprengueren part en aquest torneig, els fons del qual es destinaren a laFundació Natzaret d’acollida a nins/es els pares dels quals no podensatisfer les seves necessitats bàsiques. També hi participaren DavidVilla, Mercè Tobaruela, Elisabeth Fernàndez, Ricardo Andreu i CésarVillarroya, que, a diferents nivells, mostraren les seves habilitats amb lapala. El bon ambient, la competitivitat i el ‘pique’ entre professionals dediferents àmbits en varen ser els principals alicients.

14

actualitat

Ens agradaria que els col·legiats enspoguéssim conèixer un poc més.La feina diària i l’estil de vida d’a-quest segle XXI fa que les relacionssocials entre col·legues siguin decada vegada més complicades.Anima’t a col·laborar i envia’ns lateva fitxa. A tothom li agradariasaber alguna cosa més de tu...

Nom: Pau Alorda Gayà.

Edat: 30.

Universitat i promoció: Santiago de

Compostel·la (1998).

On treballes actualment? Al Servei

de Ramaderia de la Direcció

General d’Agricultura i

Desenvolupament Rural.

Estat civil: Fadrí.

Fills: Cap ni un.

Afeccions: Anar al cinema, viatjar,

la fotografia...

Menjar preferit: Els macarrons de

sa padrina.

I el que més avorreixes: Cigrons.

Quin llibre tornaries a rellegir? ‘El

camino’ de’n Miguel Delibes.

A quin lloc del món t’agradaria per-

dre’t? A Nova Iork.

Amb qui hi aniries? Amb la meva

parella.

Quin animal t’agradaria ser? Un ós.

De no haver sigut veterinària, a

què t’hauries dedicat? Fisioteràpia.

Noms del COVIB

CONFERÈNCIA SOBRE e-SALUT PÚBLICA. El cap del Departament de Protecció de la Salut de la Direcció General de SalutPública i Participació del Govern Balear, el veterinari Toni Colom, va oferir el pas-sat 10 de maig una conferència sobre e-Salut Pública a Palma, convidat per la ReialAcadèmia de Medicina de Balears. Sota el títol ‘Estratègies per a una e-SalutPública’, Colom va donar a conèixer el procés d’execució de l’estratègia, basada entecnologies d’informació i comunicació (eines Web 2.0), il·lustrant la seva expli-cació amb exemples de projectes espanyols i europeus que es desenvolupen enaquest sentit. El president de la Reial Acadèmia de Medicina, el també veterinariTomeu Anguera, va ser l’encarregat de presentar al conferenciant.

EL CURS BÀSIC DE PESCA, TOT UN ÈXIT. Dinou veterinaris assistiren a començaments de maig al Curs Bàsic de Pesca, queel COVIB i el Consell General de Col·legis Veterinaris coorganitzaren a Palma.Quatre sessions teòriques de 4 hores cada una i una visita a la piscifactoria‘Acuicultura Balear’, en el Coll den Rebassa (a la foto), oferiren els assistents uncomplet punt de vista sobre la situació actual del sector pesquer al món, sobre elsavanços en les tècniques de conservació de productes pesquers, les presentacionsd’aquests productes, les característiques principals de la pesca d’extracció i de laindústria aqüícola o els controls oficials en la producció i comercialització de pro-ductes pesquers. Els curs compta amb l’acreditació de la Comissió de FormacióContinuada de les Professions Sanitàries de la Comunitat de Madrid.

15

Els representants dels municipis dePorreres, Costitx, Santa Eugènia,Montuïri, Estellencs i Esporles (aquestsdos darrers a la foto) signaren per abril,en dues tongades, el conveni per al con-trol d’animals de companyia a Mallorcaamb la directora insular de Projectes,Maria Antònia Ferrari, i el president delCOVIB, Ramon Garcia.

Amb la incorporació d’aquests sis munici-pis, ja són 34 els ajuntaments de l’Illa quetenen accés al Registre d’Identificació

d’Animals de Companyia, RIACIB, que elCOVIB gestiona, des que comencésaquesta campanya, per octubre de 2010.La iniciativa, consensuada entre COVIB,Govern i Consell de Mallorca, s’ha detraslladar també a la resta d’illes en prò-ximes dades.

Les funcions del Col·legi en el Registresón editar i distribuir els documents, d’in-troduir, comprovar i controlar les dadesdel registre i de fer el manteniment i lacustòdia dels arxius.

Porreres, Costitx, Santa Eugènia,Montuïri, Estellencs i Esporlesse sumen al conveni del RIACIB

actualitat

Francisco Magre Sanmartí.

“El pasado 4 de abril falleció enPalma a los 81 años FranciscoMagre, uno de nuestros amigosmás queridos por parte de aquelloscompañeros que tuvimos la suertede conocerle y tratarle duranteaños. Exponer solamente su facetaprofesional (clínica de caballos,enseñanza y veterinario militar)sería incompleto si no habláramosde su calidad humana, demostradaa lo largo de su vida. Paco fue unhombre que vivió entregado a losdemás, participando y tratando deresolver con semblante sonrientesus inquietudes, fueran las que fue-sen. Fue padre de siete hijos, a losque estuvo muy unido, así como asu mujer, María, que estuvo siem-pre dedicada a él durante su larga ypenosa enfermedad. No quiesierafinalizar este obituario sin dar aPaco las gracias, esté donde esté,por el bien que nos hizo y queDios, desde las alturas, se lo habrárecompensado. Que en paz descanse”.

Francisco Solà

Natalia Henkel Llompart.

Morí el 6 d’abril a Palma, a l’edatde 36 anys, a causa d’una leucèmia.Estretament relacionada amb elmón del proteccionisme animal,treballava per a l’associació Baldea isempre havia exercit de veterinàriaclínica. El Col·legi lamenta profun-dament aquesta pèrdua. Descansien pau.

Obituari

El COVIB és una de les 24 entitats quepren part a la Plataforma ‘Reclamam alspartits polítics un gran acord per a lareforma del sistema educatiu de les IllesBalears’. Es tracta d’una iniciativa del cer-cle d’Economia de Mallorca creada ambl’objectiu d’exercir de grup de pressióper millorar les polítiques educatives al’arxipèlag. La Plataforma considera queel sistema educatiu de les Illes Balearscontinua afectat per greus problemes dequalitat, entre els quals el fracàs escolar il’abandonament dels estudis preocupenespecialment. Per això, el passat 29 d’a-

bril, la Plataforma presentà a Palma unallista de propostes als partits polítics,com la millora del professorat o elfoment de l’avaluació d’alumnes, docentsi directius, entre d’altres. Jorge Cañellas,vocal de la Junta, va ser el representantdel COVIB a la reunió, que comptà ambla presència del president del GovernBalear, Francesc Antich. Altres inte-grants d’aquesta Plataforma són elscol·legis professionals d’arquitectes iadvocats, la Cambra de Comerç, la UIB,la patronal Escola Catòlica o la Federaciód’Associacions de Directors d’Institut.

Un gran pacte per a l’educació

16

Deu anys de Vigilància Entomològicaenfront a la Llengua Blava

La Llengua Blava (LlB) és una arboviro-si transmesa per determinades espèciesde dípters inclosos en el gènereCulicoides (Diptera, Ceratopogonidae).Fou declarada a les Illes Balears per pri-mera vegada durant l’octubre de 2000,produint-se concretament la incursió delserotip 2 del virus de la Llengua Blava(vLlB). A partir d’aquest moment s’esta-bliren per part de l’extingida Conselleriad’Agricultura i Pesca de les Illes Balearsles mesures oportunes pel seu control ivigilància. S’encomanaren les tasques devigilància entomològica al Laboratori deZoologia de la UIB, i després de gairebétres anys de silenci epidemiològic, i derelaxar-se les mesures enfront a lavigilància i control de la malaltia, en obte-nir l’estatus de zona lliure de LlB a finalsde 2002, es va declarar a l’octubre de2003 un nou brot de LlB-4.

Al 2004, després de la incursió del vLlBen territori peninsular (LlB-4), el Ministeride Medi Ambient Rural i Marí va elaborarun Programa de Prevenció i Vigilànciaenfront a la LLB en base a la transposicióen el RD 1228/2001 de la directivaEuropea 2000/75/CE. A partir de setem-bre d’aquest mateix any l’IBABSA, encol·laboració amb la UIB, van assumir lestasques referides a la VigilànciaEntomològica, en incrementar-se el nivelld’exigència de l’esmentat programa. Així,després de deu anys de treball en aquestcamp, és moment de recapitular i veureel que coneixem i què ens queda persaber entorn a aquest grup d’insectes. Enaquest sentit, exposarem breument lesnostres aportacions al coneixement de ladistribució i ecologia de les espècies deCulicoides associades a explotacionsramaderes de les Illes Balears:

- Des de l’inici dels mostrejos entomolò-gics es va constatar la presència de lesprincipals espècies vectores del virus de laLlengua Blava en la Conca Mediterrània:C. (Avaritia) imicola Kieffer, 1913 (Il·lus-tració 2) i el Complex Obsoletus, con-cretament C. (Avaritia) obsoletus “sensu

stricto” (Meigen, 1818) i C. (Avaritia) sco-ticus Downes & Kettle, 1952.

- S’ha determinat l’estacionalitat deC.imicola així com del ComplexObsoletus (veure Gràfic 1), presentantla primera un pic poblacional durant elsmesos de setembre-octubre i entorn almes de juny el Complex Obsoletus.

- Existeixen diferències significatives enl’abundància relativa en les tres illesmostrejades al llarg de l’any. El complexObsoletus és el grup d’espècies predo-minants a Mallorca durant els mesosjuny-juliol, mentre que a Menorca hosón altres espècies com ara C.newstea-di. Al setembre-octubre C.imicola ésmolt abundant a Mallorca, mentre que aMenorca les poblacions són molt mésreduïdes. Cal destacar les baixes pobla-cions detectades de C.imicola en lesexplotacions de mostreig d’Eivissa.

- Mitjançant els mostrejos entomològicssetmanals s’ha establert un període lliurerespecte a C.imicola superior a 100 dies.

- S’ha aprofundit en el coneixement de labioecologia dels vectors de la LlenguaBlava, realitzant estudis sobre el seu cicled’activitat diària i sobre els llocs prefe-rents de cria d’aquestes espècies (Il·lus-tració 3) així com la seva relació entreparàmetres climàtics i la seva distribució.

- Durant el període de mostreig 2001-2011 s’han capturat fins a la data untotal de 457.086 Culicoides, dels que un6,27% foren identificats com a C.imico-la, un 39,28% com pertanyents al com-plex Obsoletus, 0,01% C.pulicaris i el54,44% altres Culicoides spp, en untotal de 7.994 mostres.

- S’han identificat fins a 25 espècies inclo-ses en el gènere Culicoides associades aexplotacions ramaderes de Balears.

- S’ha col·laborat en la coordinació delPrograma Nacional de VigilànciaEntomològica enfront a la Llengua Blava,impartint cursos de formació per a laidentificació dels principals vectors de la

Llengua Blava, així com contribuint enl’anàlisi dels mostrejos realitzades anivell nacional produint treballs tancientífics com de divulgació general.

- S’han implementat tècniques de biolo-gia molecular per a la identificació delsmembres del complex Obsoletus.

- S’ha participat en l’assessoramentd’institucions com l’EFSA a arrel delbrot de Llengua Blava serotipus 6 que vaassolir a nord d’Europa l’any 2006.

Tot i això queda encara molt perestudiar sobre aquest grup d’insectes,especialment aquells aspectes relacio-nats en el control dels vectors i com-petència vectorial de les distintes espè-cies implicades en la transmissió.

Fotos cedides per Ibabsa.

David Borràs Borràs, Laboratori d’Entomologia (Laboratori de Sanitat Animal) d’Ibabsa. Dr. Javier Lucientes Curdi, Universitat de Saragossa. Departament de Parasitologia.Ricardo del Río, Cristina Rincón Otero i Dr. Miguel Ángel Miranda Chueca, UIB. Grupd’estudi de malalties emergents a les Illes Balears. Laboratori de Zoologia.

Captures mensuals promig de C.imicola i del com-plex Obsoletus. Dades de l’estació de mostreigFelanitx, 2005.

Il·lustració 1. Recollida de les captures d’adultsdel gènere Culicoides obtingudes mitjançanttrampes de llum UV.

Il·lustració 3. Els possibles llocs de cria de C. imi-cola el constitueixen substrats humits amb unelevat contingut en matèria orgànica.

Il·lustració 2. Femella adulta nul·lipara de C. imi-cola vista a la lupa binocular.

17

Se presenta de urgencias a nuestra clí-nica veterinaria una perra yorkshireterrier de 6 años de edad (foto nº1),con un cuadro de disnea severo y difi-cultad respiratoria que no respondía amedicación con corticoides y antibióti-cos. En los días anteriores había sidohospitalizada por el mismo motivo. Elcuadro de ruidos respiratorios e intole-rancia al ejercicio se había ido agravan-do en los últimos meses, haciéndosecada vez más difíciles los paseos por lacalle debido al fuerte estridor y dificul-tad respiratorios.

En la exploración clínica observamosque se trataba de una disnea principal-mente inspiratoria que empeoraba alsometer al animal a estrés. La ausculta-ción cardiaca era normal, al igual que elelectrocardiograma, exceptuando una

leve arritmia sinusal respiratoria a unritmo de 150lpm. Realizamos una radio-grafía en inspiración presentando la ima-gen siguiente (foto nº2).

cas clínic I presentació

Pedro Pujol • Luis Riera • Mar Fortuny • Miguel Omaña • Pedro P. Luna • Esteban Pujol

¿Cuál es su diagnóstico diferencial?¿En base a la radiografía realizada,cuál es el diagnóstico más probable?¿Qué tratamiento médico y/oquirúrgico propondría?

(Resolució a la pàgina 22)

Presentat per CLíNICA CANIS

Altes:883 - Esteban Pujol LunaDes de l’1 de març de 2011884 - Esther Granados LoperaDes de l’1 d’abril de 2011885 - Héctor Eduardo Olaciregui FabianoDes de l’1 d’abril de 2011325 - Damián Duran ServeraDes de l’1 d’abril de 2011 - Recol·legiació886 - Begoña Manso SanzDes de l’1 d’abril de 2011887 - Aleix Rius RigauDes de l’1 de juny de 2011807 - Juan Luis Fuster FontDes de l’1 de juny de 2011 - Recol·legiació

Baixes:191 - Miquel Puig Riera de ConiasDes del 14 de març de 2011862 - Cristina Utrera BusquetsDes del 16 d’abril de 2011

Altes de Centres:Serveis Veterinaris Ciutat D’Inca.Avda. General Luque, 372 Local07300 IncaTitulars: Diana De Juan Mohan

César Villarroya Folgueira

Centre de radiodiagnòstic:MRIVETS Resonancia Magnética Vet. SCC/ Magallanes, 3 B07014 PalmaTitular: Miguel Ángel Omaña García

col·legireconeixement

JAIME REINA GUANYA EL III PREMI DE FOTOPERIODISME. El fotògraf ‘freelance’ Jaime Reina, que col·labora amb el COVIB des de fa 8 anys, haestat el guanyador del III Concurs de Fotoperiodisme Illes Balears, organitzat pelGovern. Reina fou elegit vencedor entre 25 candidats pel seu treball sobre JorgeLorenzo. La seva sèrie de fotografies del campió de motociclisme va convèncer el jurat.Jaime Reina també va presentar alguns treballs realitzats per al COVIB.

Foto 2

Foto 1

18

coneguem millor les cliniques veterinàries de Balears

Parlar del nou Consultori Veterinari deBunyola és encara una utopia. El centrecanvià de mans per desembre de 2010 iactualment es troba immers en unprocés de reforma que es pot perllon-gar per uns quants mesos. De moment,els nous inquilins han donat aire alConsultori, ampliant horaris i oferintnous serveis però, per ara, el negociconserva l’equipament clínic d’abans, ladistribució de dependències i, fins i tot,la mascota: ‘Ros’, un moix roig del quales desconeix l’edat.

El Consultori de Bunyola fa anys que ésobert, però a finals de l’any passat, elveterinari Antoni Marí, propietari de laClínica +Cotas de Palma i vocal depetits animals de la Junta del Col·legi,decidí, gairebé per un impuls, adquirir elnegoci. Desconeixia totalment la situa-ció empresarial del Consultori, però esllançà a la piscina. Tal com ell mateixreconeix, “no sabia res d’aquest consul-tori i admet que el que vaig fer es potqualificar de risc. Vaig valorar el fet queestà situat a un poble preciós i molt aprop de Palma i que seré jo mateix elque marcarà el seu camí depenent, comés lògic, de com venguin donades. Mevaig limitar a comprar-lo i a començar afer feina”.

El primer que va fer Toni va ser parlaramb la veterinària que hi treballava desde feia uns mesos, Geri Alonso. Naturalde Veneçuela, ha treballat als estatsUnits, on cursà un Màster d’especialistaen animals productors de llet, i arribà aMallorca fa vuit anys. A l’Illa sempre hafet clínica. Ha estat a Palma, Esporles i,

finalment, a Bunyola, on havia aterratpocs mesos abans de que Toni adquirísel Consultori. Aquest fet fou decisiu perquedar. “Na Geri ja coneix gent aBunyola, té molt bon caràcter i, a més,domina varis idiomes, i aquí hi ha moltsresidents estrangers... és perfecta per aaquest lloc”, confessa Toni.

El tàndem Geri Alonso-Toni Marícomençà la feina de debò. S’ampliarenels horaris d’atenció a la gent, fentmatins i capvespres, es començà un ser-vei d’urgències derivat fix i s’engegà unacampanya de leishmània i una altra d’es-terilització. Al marge d’aquestes prime-res decisions, es realitzaren les prime-res accions de màrqueting i publicitat,canviant el logo i la imatge de la clínica iintroduint-se en el món de les xarxes

socials, per tal de donar-se a conèixerentre amics, veïns i potencials clients.Com explica Toni, “en tenir pocs recur-sos, ens conformam amb que el pobleens conegui. Ho fem involucrant-nos unpoc en la vida de Bunyola, amb elsveïns... També hem volgut aprofitar lespossibilitats que ofereixen les novestecnologies i promovem l’existència delConsultori mitjançant facebook,donant-nos a conèixer i interrelacio-nant-nos amb amics i veïns”.

De moment, aquestes iniciatives hanprimat per sobre de fer una especta-cular reforma o modernització de lesinstal·lacions. “És el que ens agradaria,però al marge de que no ho podem ferpels elevats costs que té, primer pre-ferim consolidar el negoci”, afegeix. Si

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i onfeis feina? Si estau interessats en que la vostra

clínica surti a la revista VETERINÀRIA, no heu de

fer res més que posar-vos en contacte amb elCol·legi mitjançant la pàgina web www.covib.org

Consultori VeterinariBunyola

19

bé Toni n’és el propietari, la feina diària recau sobre Geri. “Jovenc per donar una mà de tant en quant, però sobretot peroferir suport moral”, admet Toni Marí. Geri, per la sevabanda, explica que “el 60 per cent dels casos que tractam sónvacunacions, però també feim dermatologia i medicina inter-na. La majoria de clients duen cans i moixos, però també ésmolt habitual l’atenció a conills i a exòtics. Al manco te per-met variar un poc”.

L’increment en el volum de feina juntament amb l’ampliaciódels horaris han duit la propietat a agafar una auxiliar vete-rinària, de moment en període de pràctiques. Geri opina queen les darreres setmanes “hi ha hagut més moviment. La gentarriba en cotxe, l’atura sobre l’acera, deixa l’animal, se’n va aaparcar i... al cap d’una estona torna. És la vida de poble i m’en-canta”. Toni Marí i Geri Alonso se conformen de moment ambel que tenen. No obstant això, no amaguen la seva ambició.Desitgen que “amb les dosis de feina i il·lusió que invertim, elprojecte creixi i se consolidi prest”. La gent de Bunyola tindràla darrera paraula. Això esperam.

FITXA

Nom de la clínica: Consultori Veterinari Bunyola.

Titular de la clínica: Antoni Marí Ensenyat.

Adreça: C/ Sant Pere, 17 B. 07111. Bunyola.

Telèfon: 971 61 51 81. cvbunyola@yahoo.es

Teniu obert des de: Desembre de 2010.

Equip humà que conforma la clínica: 2 veterinaris i 1 auxiliar en pràctiques.

Equip tècnic: 1 consulta, RX, quiròfan, ecografia, laboratori, perruqueria...

Especialitats: Dermatologia i medicina interna.

Número aproximat de clients al mes: --

Un comentari:

“En tenir pocs recursos, de momentens conformam amb que el pobleens conegui... involucrant-nos a lavida de Bunyola. Per altra banda,

volem aprofitar les possibilitats queofereixen les noves tecnologies i

promovem el consultori mitjançantles xarxes socials” (Toni).

Siempre con la finalidadde mejorar los conocimien-tos sobre distintas activida-des industriales vinculadascon el sector alimentación,el pasado día 25 de mayo se visitaron las bodegas de vino MaciáBatle, situadas en Santa María del Camí.

La visita, muy agradable e ilustrativa, ocupó buena parte de lamañana. Los veterinarios, guiados por personal de la empresa,pudieron seguir todos los pasos del proceso de la elaboracióndel vino, en sus distintas variedades y categorías. La visita fina-lizó con una agradable cata de vinos, acompañada de la proyec-

ción de unos vídeos expo-niendo la historia y situa-ción actual de tan prestigio-sas bodegas.

Al finalizar y como es yatradicional, los asistentes se reunieron en un antiguo ‘celler’ deSanta María, donde se siguió hablando de la agradable visita a lasBodegas y de la necesidad de fomentar estas actividades.

El desplazamiento fue realizado en tren por la mayoría deasistentes, que disfrutaron de la comodidad del transporte paraun colectivo que ya tiene a veces dificultades para conducir supropio vehículo.

20

De muy agradable e ilustrativa puedecalificarse la visita que el pasado día 24de marzo realizó el Colectivo deJubilados al Museo Diocesano deMallorca, visita que cosechó además unalto grado de asistencia a esta actividad.

El citado Museo, reabierto hace esca-sos años después de su restauración,

expone numerosas obras de arte, pro-cedentes en su mayoría de conventos,monasterios, iglesias y de donacionesparticulares, destacando entre ellas elbellísimo retablo de Sant Jordi (sigloXV) del pintor Pere Niçard.

La gran suerte de ser guiados durantela visita por Doña Mª Esperanza Beltrán,

hija de nuestro compañero Sebastián, ygran conocedora de este Museo, con-virtió la visita del mismo en un continuocoloquio sobre los detalles que caracte-rizaban el estilo y origen de cada pieza,con sus anécdotas y leyendas incorpo-radas, que hicieron las delicias de losasistentes.

Al finalizar y como es ya tradicional,los asistentes se reunieron en un anti-guo restaurante del centro de Palma,donde se siguió hablando de la agrada-ble visita al Museo Diocesano deMallorca y la preciosidad de las obras dearte contempladas.

jubilats

Visita al Museo Diocesano de Mallorca

Las bodegas Macià Batle acogen al Colectivo

21

assessoria jurídica

La cuestión relativa de a quién pertene-cen los datos clínicos de un determina-do animal, así como la obligación o node un veterinario de facilitar dichosdatos, puede abordarse desde tresópticas diferentes: Desde un punto devista de las obligaciones Deontológicasdel veterinario, desde el punto de vistade la regulación legal de protección dedatos de carácter personal, y finalmen-te, desde el punto de vista de las res-ponsabilidades que se derivarían en uneventual conflicto con el propietario,considerado éste como un consumidoro usuario.

Así, en primer lugar tenemos variasdisposiciones en el CódigoDeontológico para el Ejercicio de laProfesión Veterinaria que aluden a estacuestión. El Capítulo VI (Art. 17 a 22)de dicho Código está dedicado a larelación con los clientes; y en especial,cabe destacar lo dispuesto en el Punto5 del Art. 19: “El veterinario está obli-gado, a solicitud del cliente, a propor-

cionar a otro veterinario los datosnecesarios para completar el diagnósti-co, así como el examen de los resulta-dos de las pruebas practicadas.Asimismo, está obligado a asegurar porsí o a través de otro veterinario la con-tinuidad en los cuidados de los anima-les enfermos que le hayan sido confia-dos”. Desde esta óptica, pues, podríaderivarse la obligación del veterinariode proporcionar las pruebas clínicasdel animal a su propietario, si éste asílo solicitara, y si esto fuera para su exa-men por otro veterinario.

Desde el punto de vista del tratamientode los datos y atendiendo a si éstosgozan de la protección ofrecida por laLey Orgánica 15/1999, de 13 de diciem-bre, de Protección de Datos de CarácterPersonal, tenemos que el Artículo 3.a)de la LOPD define los datos de carácterpersonal como “cualquier informaciónconcerniente a personas físicas identifica-das o identificables”; resultando claro,pues, que los datos de un animal, no son

datos de carácter personal, y que portanto, no puede considerarse que seandatos propiedad del dueño del animal.Así las cosas, según lo dispuesto en estaLey, el propietario/cliente no goza delDerecho de Acceso contenido en el Art.15 de la LOPD.

Finalmente, desde el punto de vista deConsumo, y a los efectos de una even-tual reclamación ante la DirecciónGeneral de Consumo, si partimos de labase de que la relación veterinario-pro-pietario del animal es considerada con-tractual o negocial, y que por tantosería de aplicación la Ley General parala Defensa de los Consumidores yUsuarios, entendemos que existe underecho del consumidor a obtenertodas las pruebas clínicas del animal.

En conclusión, podemos afirmar que sibien las pruebas clínicas del animal -asícomo los ficheros que las contienen-son propiedad del veterinario o de la clí-nica veterinaria, hay una obligación deri-vada de las normas mencionadas de pro-porcionar a los clientes-propietarios delanimal dichas pruebas, si así lo solicitan.

BUFETE ANTONIO FONTABOGADOS

- De qui són propietat les proves clíniques que el veterinari realitza per fer un diagnòstic (radiografies,analítiques, ecografies...), de la clínica o del pacient?

- Si aquest ens les demana, estam obligats a donar-les-hi o és suficient amb un informe del veterinari?

art al COVIB

AMPARO SARD ‘ATERRA’ AL COVIB. Amparo Sard (Mallorca, 1973) ha cedit aquest trimestre alCol·legi dues de les seves obres. Es tracta d’una reconegudaartista que ha participat en nombroses exposicions individu-

als i col·lectives des de l’any 2000. La darrera d’elles, a la‘Rena Bransten Gallery’ de San Francisco. També ha exposata ciutats com Madrid, Nova Iork, Miami, Barcelona, Tòquio oMèxic. Igualment, ha participat en un bon grapat d’edicions dela Fira ARCO i a altres exposicions col·lectives.

22

cas clínic I resolució

DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL

En el diagnóstico diferencial habrá queconsiderar patologías tan diversas comoenfermedades inflamatorias, infecciosasy parasitarias: neumonía, traqueobron-quitis, asma; enfermedades que obstru-yan las vías aéreas: alteraciones larínge-as, colapso traqueal, estenosis traqueal,colapso bronquial, cuerpos extraños,neoplasias y enfermedades cardiacas.

En nuestro paciente ya pudimos emi-tir un primer diagnóstico de colapsotraqueal severo al observar la imagenradiográfica. Tanto la tráquea cervicalcomo la intratorácica aparecían colapsa-das. Aun así y una vez estabilizado elanimal se realizó una analítica generalsiendo normal, al igual que el estudioecocardiográfico y electrocardiograma.

El colapso traqueal es una causacomún de tos y disnea en el yorkshireterrier y otros perros de razaspequeñas, y aunque a veces solo afectea la región cervical, en la mayoría de loscasos afecta también a la tráquea intra-torácica y en algunas ocasiones ademása los bronquios principales.

TRATAMIENTO MÉDICO

Ante el estado de gravedad de nuestropaciente, fue ingresado de urgencia conoxigenoterapia y sedación leve conbutorfanol. Se inyectaron corticoides ivpara mejorar el edema e inflamación delaringe y tráquea, producido en ocasionespor el aumento de esfuerzo respiratorio.Algunas veces el cuadro puede compli-carse con la presencia de un edema pul-monar no cardiogénico, o en otras inclu-so con un edema de origen cardiaco. Nohay que olvidar que muchos de estosyorkshires tienen una edad avanzada ypueden además presentar otras pato-logías valvulares, principalmente mitralcon el riesgo de edema de pulmón, y portanto con la necesidad además de admi-nistrar diuréticos. Otros medicamentosque pueden mejorar los síntomas decolapso traqueal crónico son antitusivoscomo codeína y butorfanol, broncodilata-dores como la theofilina, y antibióticos enalgunas ocasiones, al igual que el controldel sobrepeso y evitar esfuerzos intensos.

A pesar de una medicación agresiva yal ser una patología degenerativa y pro-gresiva de los anillos cartilaginosos, lossignos clínicos suelen empeorar con el

tiempo, requiriendo cirugía o técnicasintervencionistas como la aplicación deun stent traqueal.

TRATAMIENTO QUIRÚRGICO

Las técnicas quirúrgicas descritas, yque nosotros hemos realizado en elpasado, consisten en aplicar prótesisanulares extraluminales alrededor de latráquea. Para ello se utilizan jeringuillasde polipropileno, de las cuales se obtie-nen dichos anillos, a los que se les reali-zan pequeños agujeros por los que sepasarán posteriormente las suturas parasu unión con la tráquea. Aun así, tantopor nuestra experiencia, como por losestudios descritos en la bibliografía, losresultados no son demasiado alentado-res, presentando altos porcentajes decomplicaciones y fracaso de la técnica.Es por ello por lo que recientementeestamos utilizando una técnica interven-cionista vía endoscópica de aplicación destents traqueales. Se trata de una mallametálica endotraqueal autoexpandible ymuy flexible, aleación de níquel y titanio:el nitinol. Nuestra paciente fue sometidaa un estudio traqueo-broncoscópicopara evaluar el grado y longitud decolapso traqueal (foto nº3), a la vez quepudimos confirmar la ausencia de colap-so bronquial. Ello constituiría una con-traindicación importante para la aplica-ción del stent. Para la elección del stentintrodujimos primero una guía esofágicacon marcas radiolúcidas que nos servirápara poder hacer nuestras mediciones(foto nº4). Seguidamente, y una vez intu-bado el animal, realizamos una radio-grafía de la tráquea bajo presión ventila-toria positiva de 20cm de H2O parapoder determinar la máxima expansióntraqueal. El diámetro del stent será deun 10% a un 20% mayor que el diámetrotraqueal máximo, siendo su longitudigual a la de la tráquea colapsada peroincrementada 1cm por delante y otropor detrás. Así en nuestro caso aplica-mos a la paciente un stent de 10mm dediámetro y 62mm de longitud (foto nº5y nº6). A las 48 horas el paciente se fuea casa con medicación con corticoides ybutorfanol durante unos días.

DISCUSIÓN

La aplicación del stent traqueal es unatécnica poco cruenta y rápida, con resul-

tados valorables a las pocas horas y queen muchas ocasiones será la de elección.

Podemos afirmar que tras la apariciónde estos stents traqueales, ha habido unantes y un después en el tratamiento deuna patología frecuente y sin hasta ahoratratamientos efectivos. Algunas compli-caciones descritas que se pueden pre-sentar son: rotura o migración del stent,tos, neumonía, retención de secrecio-nes, formación de tejido de granulacióny estenosis, y progresión del colapso tra-queal o bronquial; y para evitarlas seráde vital importancia la elección del stentmás adecuado para cada paciente, tantoen su longitud como en su diámetro.

Pasados 9 meses nuestra pacientelleva una vida completamente normalsin que haya habido durante este perío-do de tiempo ningún episodio de tos,dificultad respiratoria o ruidos deningún tipo.

Fotos cedides per Clínica Canis.

Foto 3

Foto 5

Foto 6

Foto 4