Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears JUNY

VETERINÀRIA41

AVEPA # jubilats # VSF # cas clínic # assessoria # els nostres centres # perfil # seguretat alimentària

La pandèmia de grip A / H1N1 origen, detalls i característiques

Menorca, capital veterinària gràcies al GEVO 2009

Ibabsa: la identificació electrònica animalVisita institucional i social del Col·legi a Eivissa

3

editorial

sumari

Una adecuada política decomunicación del riesgoLa pandemia de Gripe A o Gripe Nueva ha vuelto a poner demanifiesto la importancia de una adecuada política de comuni-cación del riesgo.

La presión que se ejerce desde los medios de comunicaciónprovoca que algunos responsables de tomar las decisiones degestión del riesgo a nivel nacional y supranacional se sientancon la obligación de responder de inmediato a todas las cues-tiones que se plantean. Aunque su intención es informar a lasociedad y no verse acusados de falta de transparencia comoha ocurrido en el pasado, vuelven a cometer irremediablemen-te los mismos errores de comunicación.

Por otra parte, la disparidad de criterios adoptados desde orga-nismos y autoridades nacionales, incluso de ámbito internacional,ha llevado a algunos países a prohibir las importaciones de pro-ductos derivados del cerdo procedentes de España, e incluso asacrificar animales. En un acto sin muchos precedentes los orga-nismos de referencia en materia de salud humana, salud animal yseguridad alimentaria (OMS, OIE y FAO) han tenido que emitirun comunicado conjunto en relación con el virus de la GripeNueva y la inocuidad de los productos derivados del cerdo, conla intención de informar adecuadamente y poder adoptar medi-das de gestión en consonancia con la gravedad del riesgo.

Es inevitable la aparición de riesgos nuevos, como el de estaGripe, que provocan que no pueda haber respuestas inmedia-tas a todas las cuestiones que se plantean. Lógico, por otraparte, al tratarse de riesgos nuevos.

No hay que olvidar tampoco que la mayoría de crisis alimenta-rias del pasado en los países desarrollados se han producidopor una inadecuada comunicación, más que por la existencia deriesgos reales.

Todo ello debe llevar a la conclusión de que debe reorientarsela política de comunicación del riesgo y saber transmitir a lapoblación las garantías que ofrecen los sistemas actuales deprevención y contingencia de los riesgos, que hacen que este-mos en inmejorables condiciones de poder afrontar cualquierepisodio nuevo que pueda aparecer.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Francesc Solà. Direcció periodística: Dirkom.

Comitè de redacció: Jesús Martínez, Lluís Riera, Mireia Mayol, Jorge Cañellas i José Manuel Alanzor. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB (Cecilio

Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Impressió: Gràfiques Planisi. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA: Congrés GEVO • Entrevista

Cursos • Coneguem els nostres socis 4

# Seguretat alimentària:

Innocuïtat dels productes derivats del porc 7

# Veterinaris Sense Fronteres 8

# Perfil col·legial: Aina Calatayud Gual 9

# Portada: Grip A/H1N1 10

# Actualitat: Excursió COVIB • Obituari 12

# Actualitat: Entrevista Amanda Figuerola •

Xerrada leishmaniosi • Alimentació ovina 13

# Actualitat: Visita institucional a Eivissa • Breus 14

# Actualitat: Cursos • Simposi races autòctones 15

# Ibabsa: La identificació electrònica 16

# Col·legi • Cas clínic: Presentació • Notícies 17

# Els nostres centres veterinaris: Son Dureta 18

# Veterinaris Jubilats 20

# Pintura al COVIB • Assessoria Jurídica 21

# Cas clínic: Resolució 22

Tolo Cardona MiquelVeterinari menorquí

Del 21 al 24 de mayo tuvieron lugar enMenorca, en el Insotel Punta Prima, las IXJornadas GEVO 2009, el grupo de traba-jo de AVEPA de Especialistas enTraumatología y Ortopedia, siendo el pri-mer Congreso de este nivel que se cele-bra en Baleares. En estas jornadas lo prio-ritario son las charlas científicas, aunquela Gastronomía forma una parte impor-tante del programa y caracteriza particu-larmente este evento; por un lado inter-viene un ponente local que ofrece unaconferencia gastronómica sobre un temarelacionado con la cocina o enología de lazona, y por otro lado, unas charlas dondetodos pueden participar, exponiendo susrecetas y artes culinarios; todo ello inclui-

do en medio de las sesiones científicas;Por razones de calidad y organización selimitó a 180 el número de congresistas; alos que hay que añadir unos 60 - 70acompañantes, sumando, con el personalque organiza la exposición comercial, untotal de 300 personas. Dos meses antesde la fecha del Congreso no quedaronplazas disponibles. También las activida-des sociales y de ocio se combinan con elresto, habiéndose organizado visitasturísticas guiadas durante la mañana paralos acompañantes y actividades deporti-vas y lúdicas, para el conjunto de los asis-tentes, por la tarde, lo que constituye unaimportante forma de estimular las rela-ciones sociales que potencian al grupo.

El primer día, jueves, por la tarde sededicó a las pruebas de los candidatos

que optan a pertenecer al comité cientí-fico del GEVO; deben presentar unaserie de 50 casos radiográficos de frac-turas y situaciones ortopédicas, expli-cando su resolución técnica y seguimien-to hasta la total consolidación de las mis-mas; a estas pruebas se presentaron enesta ocasión dos veterinarios.

El viernes por la mañana tuvo lugar elacto inaugural, presentado por el presi-dente del GEVO, Alfonso Chico, el presi-dente del COVIB, Ramón García, y dospersonalidades políticas de Menorca. Acontinuación se iniciaron las conferenciascon Karin Kalchofer, hablando de la‘Anestesia - Analgesia en cirugía de lacadera’, y Tomas Guerrero sobre‘Tratamiento conservador y cirugíaspaliativas en la displasia de cadera’. Tras lavisita a la exposición, donde nueveimportantes casas comerciales instalaronsu stand, y del coffee-break, J. Tabarhabló sobre ‘Luxaciones del fémur’ yJosep Font sobre ‘O.T.C: qué hay de nue-vo’; finalmente tuvo lugar una interesanteconferencia gastronómica a cargo de lacocinera menorquina Mª Borras sobre‘Reminiscencias árabes, inglesas y catala-nas en la cocina menorquina’. Por la tardelos ponentes, congresistas y acompañan-

4

avepa

GEVO 2009, una interesante y satisfactoria experiencia veterinariaMenorca acogió entre el 21 y el 24 de mayo las IX Jornadas del Grupo de EspecialistasVeterinarios en Traumatología y Ortopedia, que reunieron, entre congresistes y acompañantes, a unas 300 personas. Hubo tiempo para las conferencias científicas ymesas redondas, aunque también para ahondar en la gastronomía y tradiciones de la Isla

Tres momentos de las Jornadas. Su inauguración, a la izquierda, con los presidentes del GEVO, COVIB y autoridades locales; los congresistas en una de lasponencias y un momento de la cena de gala, con la representación de la típica danza menorquina. Fotos cedides per Tolo Cardona.

El doctor Aldo Vezzoni (izquierda), durante su ponencia, y la exhibiciónde caballos menorquines.

tes se trasladaron al puerto de Mahón.Allí navegaron por el Puerto y atracaronen la Fortaleza de Isabel II en la Mola,donde realizaron la visita guiada a laFortificación militar; a continuación pre-senciaron un espectáculo ecuestre conlos típicos caballos de las fiestas menor-quinas durante el cual se les ofreció unaperitivo; finalmente se les condujo a losinteriores de la Fortaleza para la cena.

El sábado 23, las conferencias corrieron acargo de Aldo Vezzoni, que habló sobre‘Tratamiento de la displasia de cadera encachorros’, y ‘Casos clínicos de difícilresolución’, y de Dirk Siemers, ‘Luxaciónsacroilíaca’ y ‘Preplaning mediante CT delas fracturas de cadera’. Finalmente, elDr. Terré Alonso, médico especialista entraumatología y ortopedia del HospitalMateu Orfila, dio una conferencia magis-tral sobre las prótesis de cadera, hacien-do una magnífica comparativa evolutivaentre el hombre y sus antepasados con elperro. El programa social de la tardecomprendía los ya arraigados torneos detenis, golf y de karts, así como el III TallerGastronómico. La jornada finalizó con lacena de gala en la sede del Congreso,previa actuación del grupo de DanzaMenorquina.

El domingo, T. Guerrero inició la sesiónhablando de casos clínicos, a modo decoloquio; Armand Sánchez departiósobre ‘Avances en Genética canina’;seguidamente se produjo una charla gas-tronómica a cargo de Franca Vezzoni,que explicó la receta ‘espagueti carbo-nara’. Una mesa redonda sobre prótesiscementadas y no cementadas y la expo-sición de casos clínicos por parte demiembros del grupo fueron los últimosactos de las jornadas, que tuvieron suclausura oficial al mediodía.

5

avepa

El veterinari menorquíTolo Cardona ha estatl’autèntic artífex deque el GEVO 2009arribàs a Menorca. Acontinuació n’explicaels detalls:

-Passats uns dies, quinbalanç fa l’organitza-dor del GEVO 2009?En vista de las manifes-taciones de agradeci-miento por parte delas 250 personas que asistieron a lacena de gala, en la que manifesté mi gra-titud por haber podido realizar esteevento y mi satisfacción por el grancompañerismo y predisposición queexiste a la hora de echar una mano,creo que ha sido muy positivo y, paramí, muy emotivo.

-Com sorgí la idea? Com començà tot?La idea surgió medio en broma hablan-do con dos compañeros del GEVO enel Congreso SEVC en Barcelona, peroterminamos planteándolo como unaposibilidad seria para el futuro. Un mesantes del GEVO Benidorm 2008, mepidieron si podría preparar un dossiersobre Menorca para presentarla comocandidata al Gevo 2009. El comitécientífico, por votación prácticamenteunánime, aprobó Menorca como sede.

-Què significa duur un Congrés tanprestigiós com aquest per a una Illacom Menorca?Implica una gran movilización de recur-sos y contactos, y un selectivo estudiode todo lo que es factible de realizar. El

objetivo más importan-te es que estos com-pañeros disfruten conlas ponencias, conoz-can la isla y sus tradi-ciones, se lo pasen muybien, y que se quedencon las ganas de volver,y pienso que eso lohemos conseguido. Hasido una forma de pro-mocionar la isla.

-Repetiria l’operació? I,en cas de ser així, canviaria alguna cosa?Estos eventos son de alguna maneraúnicos, por ello creo que no se puederepetir el mismo acontecimiento con lamisma motivación y empeño. Sí lo repe-tiría pero con otros alicientes comoprepararlo para más gente o con másdiversidad de actividades... En cuanto ala segunda cuestión, me hubiera gusta-do haber podido utilizar mejor las nue-vas tecnologías para aplicarlas al con-greso e implementar la eficiencia y rapi-dez de contacto con los congresistas anivel individual.

- Vols afegir res més? Para mi es importante resaltar y agra-decer la colaboración y apoyo de mimujer Úrsula von Hofe, y de mis com-pañeros Juan Simón Seguí y JaumePons. También expresar mi gratitudpor la aportación económica delCOVIB y de las importantesComerciales mallorquinas, Leal-Feito,Prodivet, Agroquímica Balear yVeterpalma, que de forma desinteresa-da han ayudado a que este GEVOBalear haya sido un éxito.

“Organizar el GEVO 2009 en Menorca empezócomo una broma... y han asistido 300 personas”

Cena en la Fortaleza de La Mola, inolvidable.

PROGRAMA GASTRONÓMICO. El pro-grama gastronómico es algo que siemprellama la atención de este Congreso. Elobjetivo principal es conocer los platos yvinos de cada región y compartir la cultu-ra culinaria. Se cuidan mucho los menúsde las comidas de trabajo y las cenas; paraello el especialista J. Herrera se desplazó ala Isla unas semanas antes para probar ycorregir los platos, adecuándolos a lasexigencias de calidad del GEVO. Ademásde las conferencias gastronómicas, tuvo

lugar el III Taller gastronómico, donde seponen en práctica algunas de las recetasexpuestas previamente. En esta ocasiónhubo 25 asistentes dirigidos por tres ‘pro-fes’, que realizaron varias recetillas fácilescomo piedras de chocolate, ensaladilla demarisco y ‘mousse’ de limón, siendo untaller muy participativo; Finalmente, des-tacar el concurso de recetas SarténGEVO. La sartén, firmada por MartínBerasategui, recayó en Jordi Cabré de laCV Cambrils, por su ‘Romesco de Rape’.

Medicina interna ineurologia, cursos dela vocalia de BalearsLa vocalia d’AVEPA a les Illes programà per a aquest segon tri-mestre de l’any dues activitats formatives que despertarenl’interès dels clínics. Per una banda, el mes de març tenia llocel taller de medicina interna, i per altra, el passat mes de maigacollí unes xerrades sobre neurologia.

El Taller de medicina interna va córrer a càrrec de DoloresPérez, Ángel Sainz i Óscar Cortadellas, els quals realitzarenuna aproximació pràctica a la febre, les diarrees i polidipsia-poliuria amb casos clínics. Tingué lloc en el Valparaíso el 21 i22 de març. Per la seva part, la formació continuada de neu-rologia (a la que corresponen les fotos) es celebrà els 9 i 10de maig en el mateix marc i va córrer a càrrec de MarcoBernardini i José Maria Gorraiz. En jornades de dissabte i diu-menge parlaren d’epilèpsia, encefalitis, trauma craneal, malal-ties medul·lars, polineuropaties, hèrnia de disc o encefalitis.

avepa

6

Nom: Roberto Vidal Balanzat.

Edat: 24.

Estat civil: Fadrí.

Fills: No.

Aficions: Música i esports.

Quin és el teu menjar preferit? Arròs a la marinera. I el que més avorreixes? Verdura bollida.

Quin llibre tornaries a rellegir? ‘Mecanoscrit del segonorigen’, de Manuel de Pedrolo.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies? A lesIlles Galápagos. Amb qui hi aniries? Amb la meva al·lota.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Tots.

Quin animal t’agradaria ser? Un falcó.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat?Segurament a la medicina.

Fa anys que ens veiem a cada curs i moltes vegades no sabem ni el nom d’aquella persona que se’ns seu sempre al davant.AVEPA Balears us proposa un breu qüestionari que ens ajudarà a conèixer-nos una mica més a tots plegats.

CONEGUEM ELS NOSTRES SOCIS

Nom: Joan Vinent Sintes.

Edat: 33.

Estat civil: Visc en parella.

Fills: Esperant una filleta.

Aficions: Tennis, ciclisme ifotografia.

Quin és el teu menjar preferit? Un bon tros de carn.I el que més avorreixes? No avorreixo res en particular.

Quin llibre tornaries a rellegir? ‘La vida milagrosa deEdgar Mint’, de Brady Udall.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies? A laPatagònia. Amb qui hi aniries? Amb la meva parella.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Sempre he estatmolt realista.

Quin animal t’agradaria ser? Qualsevol felí.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat? Algun oficiartesanal.

7

seguretat alimentària

Una de las mayores preocupaciones que surgen cuando sepresenta una enfermedad que afecta a los animales es la posi-ble transmisión del agente que la provoca a las personas através de la carne y demás productos derivados de dichos ani-males. En el caso de la Gripe Nueva, o Gripe A (H1N1), aun-que se ha puesto énfasis en que se trata de una enfermedad detransmisión humana, el hecho de que el virus tenga compo-nentes de la especie porcina y que pueda tener su origen en lamisma ha dado pie a numerosas especulaciones acerca de lainocuidad de la carne y de los productos derivados del cerdo.

Al ser un episodio de repercusión mundial, las declaracionesde multitud de organismos tales como la OMS, la OIE, laFAO, las autoridades nacionales y regionales de salud huma-na y de sanidad animal, así como de los expertos requeridospor los medios de comunicación con intención de aclarar eltema e informar debidamente a la población, han dado lugarinevitablemente a una situación de confusión.

Para evitar mayores malentendidos, la FAO, la OMS y la OIEemitieron un comunicado conjunto el 30 de abril de 2009,que tuvieron que reeditar posteriormente (el 7 de mayo)modificando su redacción. Algo insólito hasta la fecha.

Dada la trascendencia del tema, reproducimos textualmenteeste último comunicado conjunto:“En relación con la propagación de la gripe por el virus A(H1N1) en curso, ha suscitado inquietud la posibilidad de queese virus se encuentre en el cerdo y afecte a la inocuidad del

cerdo y los productos porcinos. No se tiene constancia deque los virus de la gripe se puedan transmitir al ser humanopor ingestión de carne de cerdo procesada u otros produc-tos obtenidos del cerdo.El calor aplicado habitualmente durante la cocción (por ejem-plo, 70°C/160°F de temperatura en el centro de la pieza)inactiva inmediatamente cualquier virus que pudiera encon-trase en los productos que contengan carne cruda.La carne de cerdo y los productos porcinos, si se manejan deconformidad con las prácticas higiénicas adecuadas que reco-miendan la OMS, la Comisión del Codex Alimentarius y laOIE, no constituirán un foco de infección.Las autoridades y los consumidores deberán asegurarse quela carne procedente de cerdos enfermos o encontradosmuertos no se procesa ni se destina al consumo humano bajoninguna circunstancia.”

Entre las consecuencias que debido a la confusión sobre estetema se han derivado, destaca el cierre de las fronteras de laFederación Rusa a las importaciones de carne de cerdo yderivados no tratados por el calor originarios de España, loque ha provocado que se hayan tenido que realizar gestionesdiplomáticas al más alto nivel para intentar convencer a lasautoridades rusas de la inocuidad de dichos productos enrelación con la transmisión del virus de la Gripe A a las per-sonas. Tras suavizar las restricciones, y centrarlas desde el 13de mayo solamente en las producciones procedentes deValencia, Barcelona y Sevilla, la Federación Rusa acaba delevantar totalmente dichas restricciones.

El virus de la Gripe A - H1N1 y la inocuidad de los productos porcinos

8

veterinaris sense fronteres

En data 21 de desembre de 2008, Xavier Farrés comunicaals voluntaris de VSF la seva decisió de deixar el càrrec iproposa la seva substitució per Sylvia Giménez, sòcia i

voluntària activa des de l’any 2004. La Junta directiva deVSF- Vetermon realitza per març el nomenament oficialper facultar a Sylvia en el seu nou càrrec.

VSF canvia de delegat a Balears: Sylvia Giménez entra per Xavier Farrés

Amb els projectes d’Educació per alDesenvolupament que VSF duu a termees pretén treballar en l'àmbit escolarsobre sobirania alimentària i el dret al'alimentació des d'un enfocament dedrets humans. Es tracta d'aprofitar elsconeixements, continguts i experiènciesdesenvolupades per la nostra entitat itraslladar-ho a l'àmbit de l'educació envalors que es desenvolupa a les escoles.

L’EPD ens ajudarà a entendre les rela-cions entre qualsevol part del món i elfuncionament diari i quotidià de les nos-tres vides. Ens obre els ulls en coneixe-ments sobre els entramats polítics,econòmics i socials, les relacions entreells i els orígens de les injustícies, lapobresa, la desigualtat, la fam... o, si mésno, la crisi sistèmica actual per la quepassam. També ens ajuda a treballar itransmetre valors i actituds per fer créi-xer l’autoestima de les persones i capa-citar-les per ser més responsables enels seus actes. Per això continuam lanostra tasca a les escoles de les IllesBalears, a través de les titelles i l’obra‘Cercant el Sol’ com a eines per a apro-par el concepte de la SobiraniaAlimentària als infants.

Així, en el mes de febrer, els dies 23 i24, l’espectacle s’oferí a les escoles deCalvià. Al Teatre de Sa Societat hi assis-tiren prop de 500 infants i mestres d’es-coles de Calvià i també algunes dePalma. Igualment, l’espectacle arribà al’illa d’Eivissa per primera vegada, con-cretament a la població de Sant Antonide Portmany i a les escoles de primàriad’aquesta població i les dels voltants. Vaser dies 25 i 26 de març. Prop de 450infants i mestres hi assistiren.

L’acollida per part del públic eivissencva ser extraordinària i l’impacte de l’es-pectacle fou sorprenent. Un públic moltagraït i entusiasta,. No se’n varen per-dre detall.

També s’ha treballat al llarg de tot elcurs escolar amb un projecte pilot, duta terme al CP de Sant Jordi, en el ques’ha fet un treball continu i transversalper a entendre i transmetre el concep-te de la Sobirania Alimentària a tota lacomunitat escolar, des del cicle infantilfins a mares i pares. VSF juntament ambla coordinadora del projecte al propicentre, Miquela Vidal, han fet un segui-ment i un acompanyament de les activi-tats per tal de poder traslladar l’expe-riència a d’altres centres.

SensibilitzacióJuntament amb l’Observatori del Deuteen la Globalització, s’han organitzatdiverses iniciatives tant a Mallorca com aMenorca. A Mallorca els dies 9 i 16 demaig va tenir lloc el curs Com afecta lacrisi al Sud: perspectives i alternatives,amb l’objectiu de mostrar elements pera la reflexió davant la crisi sistèmicaactual. Proposà elements bàsics per a lacomprensió de la crisi des d’una pers-pectiva crítica, tant des de la vessant

financera, ecològica o respecte les rela-cions de desigualtat entre els països delNord i del Sud. Investigadors en la temà-tica, provinents d’instàncies com laCàtedra UNESCO de Sostenibilitat de laUniversitat Politècnica de Catalunya, elSeminari Taifa, l’Observatori del Deuteen la Globalització, així com la participa-ció de l’Ambaixadora de Bolívia a laMissió Permanent de Bolívia davant lesNacions Unides (Ginebra, Suïssa), plan-tejaran possibles solucions alternatives.

A Menorca, sota el títol Biocombustibles,Solució o problema? s’organitzaren unseguit d’activitats al llarg del mes de maigamb la finalitat de mostrar a la poblaciómenorquina els impactes negatius delnostre model de consum, i també perentendre les relacions entre el canviclimàtic i el model agrícola industrial, icom aquest incideix als països del Sud.L’activitat va incloure una exposiciósobre Canvi climàtic, agroindústria i agro-combustibles. Impactes socials i ambien-tals al Sud, un cicle de pel·lícules com araLos vínculos del CO2, Cosechas amargas,Hambre de soja, Nosotros alimentamosal mundo. També, i per concloure la cam-panya, se va fer una xerrada sobreBiocombustibles: solució o problema?

Educació per al Desenvolupament (EPD)

Fotos cedides per VSF.

9

perfil col·legial

Voleu saber com se fa per viatjar desdels freds i nevats Pirineus a la ‘moguda’tranquil·litat del Port de Ciutadella, totadobat amb unes gotes de veterinària iamb grans dosi d’il·lusió? Idò la vostra ésla història d’Aina Calatayud, una jovecatalana resident a Menorca des de fatres anys i mig, on du a terme la sevagran vocació, la clínica veterinària...sense oblidar-se d’altres inquietuds.

Aina estudià Veterinària per vocació,perquè des de petita havia professat ungran amor pels animals i de llavors ençàtenia molt clar cap on havia d’encami-nar les seves passes formatives.Nascuda en el municipi del Montseny, ala comarca barcelonesa del VallésOriental, cursà els estudis a la Facultatde Veterinària de la UniversitatAutònoma de Barcelona on, en acabar,començà les pràctiques a l’HospitalARS de Barcelona. Vivia i estudiava al

dia, amb la ment posada en la clínicaveterinària però amb la incertesa de nosaber on acabaria treballant professio-nalment, com tot jove que es preui. Enuna d’aquestes, en el transcurs d’unespràctiques a la competició de cans deLa Pirena, pels Pirineus, conegué unjove menorquí que formava part del’organització de la cursa. I tot canvià.Canvià perquè començaren una relaciósentimental a distància, complicada, ique progressivament va fer que Ainamodificàs els seus projectes inicials, quepassaven per fer l’interinitat a l’Hospitalde la Facultat. “Vàrem estar un any imig separats i jo no estava disposada aromandre-hi més si començava la inte-rinitat. Per això no m’ho vaig pensardos cops, ho vaig deixar i me’n vaiganar a Menorca”, explica Aina. Haviavisitat en un parell d’ocasions l’Illa, peròaquest cop se n’hi anava a viure, i ambuna única certesa: que encertava. Ara,

escoltades les seves paraules (“No sé sien aquests moments me’n tornaria aBarcelona”, diu) sembla evident queprengué la decisió correcte.

A la setmana de ser a Ciutadellacomençà a fer feina a la ClínicaVeterinària Pérez-Sintes, amb ManuelPérez i Estrella Sintes. Al principi, uneshores com a veterinària de suport, queamb el temps s’anaren incrementantfins arribar a fer la jornada completa,amb guàrdies i demés mal de caps d’unclínic. Tot anà rodó, tant, que Aina i laseva parella decidiren provar sort en elmón empresarial i reobriren el barl’Herba, un clàssic del Port de Ciutadellaen hores baixes. El convertiren en unestabliment de copes i bona música,ideal per passar una agradable vetlladaen bona companyia. “És perfecte”, diuAina. “A més -afegeix- no tothom potdir que té la feina a dos minuts de casa”.

Aina Calatayud Gual,

una herba catalana a Ciutadella

Foto cedida per Aina Calatayud.

10

portada

Amanda Figuerola OlíasVeterinaria del área técnica del COVIB

La gripe A/ H1N1 fue detectada inicialmente en México y enEEUU, propagándose por cuatro continentes de forma espec-tacular en el curso de tres semanas. Europa no ha resultadoinmune a la enfermedad, y España ha destacado como uno delos países con mayor número de casos.

No es un virus clásico de influenza humana de la llamadainfluenza estacional que cada año causa millones de casos enhumanos alrededor del mundo. Se trata de una enfermedadhumana provocada por un virus de gripe tipo A/H1N1recombinado, que posee en su genoma tres componentes:genes porcinos, euroasiáticos, americanos, aviares y huma-nos, y que ha alcanzado la capacidad de propagarse de formasostenida entre personas. El cerdo es receptivo a los virus dela gripe porcina y a los procedentes de otras especies.Cuando un cerdo es infectado por más de un tipo de virus,es común que se produzca una recombinación viral entreellos, formándose un virus que contiene genes virales de másde una especie. Este hecho es el que parece haber ocurridoen el brote inicial de México, lo que explicaría el comporta-miento posterior de la infección.

El 25 de abril de 2009 la OMS calificó el brote de virus dela gripe A/H1N1 de origen porcino como emergencia deSalud Pública de importancia internacional. El nivel de aler-ta pandémica pasó a fase 4 el 27 de abril, tras verificar latransmisión humana capaz de causar brotes a nivel comuni-tario, y finalmente, se declaró la fase 5 el 29 de abril, des-pués de verificar la difusión interhumana del virus en almenos dos países de una región de la OMS. Cuatro sema-nas después de darse a conocer los primeros casos de lagripe A/H1N1, hasta el momento se registran más de 11milafectados en todo el mundo. En la actualidad la OMS ha ele-vado ya el nivel de alerta sanitaria a la fase 6, declarandooficialmente la situación de pandemia.

La enfermedad afecta preferentemente a personas adultasjóvenes, auque también puede presentarse en otros grupos deedad, se trata de una enfermedad que se transmite por vía res-piratoria cuyos síntomas son similares a los que se observan enpersonas afectadas por una gripe común: fiebre alta superior a38 ºC, tos, dolor de cabeza, dolores musculares y articulares,dificultad respiratoria, lagrimeo y exudación nasal y, en algunoscasos, trastornos digestivos. La mayoría de los casos evolucio-na favorablemente, pero en algunos de los casos se desarrollaun cuadro de neumonía, que puede llegar a ser mortal.

La gripe A/H1N1: todos los detalles de la pandemiaDesde hace más de un mes la opinión pública y los medios de comunicación de todo elmundo prestan especial atención a la pandemia de una gripe que ha ido variando su nombre:al principio fue denominada “gripe porcina”, poco después se propuso el nombre de “gripenorteamericana” o “gripe nueva”, y finalmente se ha bautizado como gripe A/ H1N1

Se trata de una enfermedad humana y hasta el momento las autoridades sanitarias no hannotificado ningún caso en granjas de cerdos españolas

11

portada

En Canadá, los Servicios Veterinarios anunciaron el pasado 2de mayo la infección por el virus A/ H1N1 en una explotaciónporcina de cría y engorde. La infección se relacionó con laentrada de un trabajador a la granja que había pasado unabreve estancia en México. Algunos cerdos mostraron pérdidasde apetito y síntomas respiratorios. Los servicios Veterinariosde Canadá decidieron poner la explotación en cuarentena deinmediato. La enfermedad finalmente resultó ser leve y los ani-males fueron recuperándose poco a poco, únicamente produ-ciéndose bajas en aquellos lechones que habían sido desteta-dos recientemente. Según las reglamentaciones de la OIE, esteevento fue considerado una enfermedad emergente dado sucarácter excepcional. Se trataba, efectivamente de una enfer-medad vinculada al nuevo virus gripal “A/ H1N1”, ya que laInfluenza porcina “clásica” es una enfermedad diferente cuyadeclaración a la OIE no es obligatoria dado que presenta unagravedad leve en los cerdos y sólo causa enfermedad grave enel hombre de manera excepcional.

Primeros casos en EspañaEl 26 de abril se notificaron en nuestro país los tres primeroscasos posibles de infección relacionados con el brote, todoscon antecedentes de viaje a México. Posteriormente se con-firmó el diagnóstico de infección por nuevo virus de la gripeA/ H1N1 por el centro Nacional de Microbiología. A partirde este día el número de casos a fecha del 22 de mayo de2009 ha ido aumentando progresivamente llegando a un totalde 107 casos de la enfermedad confirmados en España. Loscasos detectados hasta el momento han presentado un cua-dro leve sin complicaciones, con síntomas similares a los pre-sentados en los casos de gripe estacional. Los casos se distri-buyen en su mayoría entre la población joven.

España ha sido el primer país de la Unión Europea en activarun plan de preparación y respuesta ante una situación deestas características. Hasta el momento, se han emitido las

recomendaciones oportunas a la red de vigilancia epide-miològica, de cara a detectar la existencia de posibles casos.

Para evitar cualquier malentendido la FAO, la OMS, y la OIEsometieron un comunicado conjunto sobre la inocuidad de lacarne de cerdo en relación con el virus. No se tiene cons-tancia de que el virus de la gripe se pueda trasmitir al serhumano por ingestión de carne de cerdo procesada u otrosproductos obtenidos del mismo. El calor aplicado durante lacocción (70 ºC/ 160 ºF en el centro de la pieza), inactivainmediatamente cualquier virus que pudiera encontrarse enlos productos que contengan carne cruda. La carne de cerdoy los productos porcinos, si se manejan de conformidad conlas prácticas higiénicas adecuadas que recomienda la OMS, laComisión del Códex Alimentarius y la OIE, no constituirá unfoco de infección.

Es urgente comenzar a realizar investigación científica paraconocer la susceptibilidad de los animales a este nuevovirus, y conocer si es relevante implementar medidas debioseguridad incluyendo la posible vacunación para protegera los animales susceptibles. Si este virus mostrara el poderde causar enfermedad en animales, la circulación viral podríaempeorar la situación regional y global de salud pública. LaOIE continúa su función de alerta y publicará con colabora-ción de sus Miembros, Laboratorios de Referencia yCentros de Colaboración toda la información apropiada entiempo real. La OIE y la FAO subrayan el valor de la red delaboratorios veterinarios de influenza llamada OFFLU,encargada de la vigilancia de la evolución de virus influenzaen animales. Existe una necesidad muy fuerte de reforzaresta red, donde sus miembros necesitan proporcionar de

forma inmediata y para el dominio públi-co cualquier secuencia genética del virusde influenza que se obtenga.

Este evento de influenza subraya a todoslos países la importancia crucial de mante-ner a los servicios veterinarios de todo elmundo capaces de implementar medidasde detección temprana de patógenosemergentes relevantes, con potencial deimpactar la salud pública. Debido a la apa-rición de enfermedades humanas causadaspor patógenos animales desde hace unosaños, se debe reforzar la trascendencia delos controles veterinarios a todos los nive-les, lo que resalta la importancia de nues-tra profesión. Es necesario intensificar lacolaboración de los veterinarios junto conla profesión médica, contar con adecuadossistemas de vigilancia epidemiològica, con

herramientas diagnósticas y con estrategias de tratamiento yprevención que permitan hacer frente a los presentes y a losfuturos desafíos sanitarios.

Mapa de los casos actualizado el 13 de mayo a las 10:11 horas.

12

actualitat

El passat dia 17 de maig tingué lloc una excursió a les Casesde Ca’n Bajoca, emmarcada en el conjunt d’actes de cairesocial que cada any organitza el COVIB. Els participants i lesseves famílies hi arribaren des de dos itineraris, el primer perMancor de la Vall i el segon, pel Coll de Sa Bataia, ja arribanta Lluc, on s’hi desplaçaren en autocar per completar l’agrada-

ble caminada fins les cases. Les condicions meteorològiquesacompanyaren els excursionistes, així com també el mera-vellós entorn de la nostra Serra de Tramuntana i, per supo-sat, l’arròs brut del dinar, que convertiren l’esdeveniment enuna inoblidable jornada de relax amb els col·legues, lluny deltrui diari de la professió.

Excursió familiar a les Cases de Ca’n Bajoca

Fotos cedides pel COVIB.

Pedro Juan Oliver Oliver. Murió en Palma el 20 de marzo de 2009, a los 81 años de edad. Estudió en Zaragoza, regresando a Mallorca, dondetrabajó como veterinario clínico. Ingresó por oposición en el antiguo cuerpo de Veterinarios Titulares, siendo transfe-rido en 1982 a la CCAA, donde estuvo destinado en el Ayuntamiento de Palma (1983), ocupando el cargo deDirector del Matadero Frigorífico Mercapalma (1985 -1992) hasta su jubilación. De carácter afable, mostró siempre sugran profesionalidad y conocimientos. Deja, entre otros, dos hijos y una de sus nueras ejerciendo la profesión.Buenaventura Garcías Rubí. Murió en Llucmajor el 16 de abril de 2009, a los 86 años de edad. Cursó sus estudios en Zaragoza, regresando a su muni-cipio natal, Llucmajor, donde ejerció como veterinario clínico, ocupando también algunas interinidades. Se jubiló comointerino en diciembre de 1988. Gran conocedor del campo, fue siempre muy apreciado por los ganaderos de su comarca.Guillermo Palou Rebassa. Falleció el 6 de mayo de 2009, a los 78 años. Estudió en Zaragoza, regresando después a su municipio natal, Búger,donde ejerció como veterinario clínico hasta su entrada en AUXAM Y FAMSA, en las que desempeñó la dirección delos Servicios Técnicos durante muchos años. Ingresó en el Cuerpo de Veterinarios Titulares, estuvo destinado enAlcudia y después en el Servicio de Ganadería de la Consejería de Agricultura, vinculado siempre al Área de SanidadAnimal. De carácter afable, enamorado y celoso de su profesión, fue siempre muy querido por sus compañeros. A sumuerte, deja mujer y tres hijos, un hijo y dos hijas, de las cuales una ha seguido sus pasos.

Obituari

Amanda Figuerol Olías duu uns mesosfent feina com a tècnica veterinària delCol·legi i com a encarregada del projec-te de zoonosi, oferint també suportadministratiu. Llicenciada en Veterinàriaper la Universitat de Lleó i a punt d’aca-bar un postgrau sobre patologies equi-nes de ‘l’Ecole Nationale Vétérinaire deToulouse’, Amanda Figuerola es mostramolt il·lusionada amb la que és la sevaprimera feina en el món veterinari. “Laveritat és que m’esperava una tasca mésadministrativa i rutinària, però no haestat així. Estic molt contenta perquè

m’he trobat el contrari: estic en contac-te directe amb molts veterinaris al cap-davant d’un ambiciós i interessant pro-jecte sobre la salut pública que depènen bon grau de nosaltres. De moment jasón 42 els clínics que hi col·laboren”,explica Amanda, la qual també treballaen un segon projecte d’anàlisi de la tri-quina, que es troba en fase embrionàriaa l’espera de l’aprovació del decret lleique l’ha de regular.

Per altra banda, Amanda Figuerola esmostra satisfeta per l’excel·lent rebudadels butlletins informatius emesos pelCol·legi sobre la pandèmia de grip A:“Va ser una comanda del president, que

m’instà a anar informant puntualment elscol·legiats sobre les evolucions del brotde grip. La veritat és que els col·legiatsdemandaren molta informació i la sevaresposta va ser molt positiva”.

13

actualitat

“Els col·legiats han demandat moltainformació relativa al brot de grip A”Amanda Figuerola és la novatècnica veterinària del COVIB

ALIMENTACIÓ I CLÍNICA OVINA.

El passat 8 de maig, l’Associació deVeterinaris de Camp i el COVIBdugueren a terme un curs sobre ali-mentació i clínica ovina al Col·legi deMetges. Enfocat al maneig alimentaride l’ovella des del pre-part fins al des-lletament dels anyells, així com als pro-blemes sanitaris de l’anyell abans deldeslletament, el curs comptà amb unample programa amb la finalitat depoder abordar molts casos que se lipoden presentar al veterinari en la clí-nica diària. El curs se donà en sessionsde matí i capvespre i en ell hi prengue-ren part una desena de manescals.

XERRADA SOBRE LEISHMANIOSI.

El COVIB i el departament deParasitologia de la Facultat de Farmàciade la Universitat Autònoma deBarcelona organitzaren a mitjans dejuny a Palma una conferència sobre elsconeixements que en l’actualitat setenen sobre la leishmaniosi i les seveslínies d’investigació. L’acte, dirigit aveterinaris clínics i de camp, serví perinformar i per establir la base d’unafutura col·laboració del Col·legi ambun projecte europeu dirigit per laUniversitat Autònoma de Barcelona.

14

El president del Consell Insular d’Eivissa, Xico Tarrés, i unarepresentació del Col·legi Oficial de Veterinaris de les IllesBalears encapçalada pel seu president, Ramon Garcia, es reu-niren a mitjans d’abril per enfortir relacions. La trobada s’em-marca dins el calendari d’encontres institucionals que desen-volupa el COVIB i serví per donar a conèixer al representantinstitucional la tasca que porta a terme el col·lectiu veterina-ri a les Pitiüses així com les iniciatives previstes per als pro-pers mesos. Ramon Garcia va estar acompanyat pel delegatdel Col·legi a les Pitiüses, Joan Riera, y pel vice-president isecretari del Col·legi, Tolo Palou i Jesús Martínez, respectiva-ment. Des del COVIB es considera imprescindible el bonenteniment i disposició del Consell Insular d’Eivissa que, através del departament de Política Patrimonial i Agrícola,col·labora i facilita la feina dels manescals de les Illes.

Després de la trobada, la delegació del COVIB se reuní ambels veterinaris que participen en el pla de prevenció i detec-ció de les zoonosis (malalties transmissibles d’animals a per-sones) a les Pitiüses, el projecte pioner a Espanya que desen-

volupa el Col·legi a nivell autonòmic amb la col·laboració delGovern de les Illes Balears. Com se sap, el pla tracta de crearun sistema d’obtenció d’informació epidemològica sobre leszoonosis que es poden donar a Balears amb l’objectiu que laComunitat Autònoma estigui preparada davant aquestesmalalties, que suposen un 75% de les malalties transmissiblesemergents. Garcia agraí la presència i col·laboració dels vete-rinaris congregats i redundà en la importància del paper quedesenvolupen els veterinaris de clíniques diàriament, unatasca clau en la possible detecció d’aquestes zoonosis. El plaes posà en marxa el passat any i ja es troba en una faseavançada d’execució.

Visita institucional del Col·legi a Eivissa

actualitat

Una representació del COVIB visità per abril elpresident del Consell Insular, Xico Tarrés, i esreuní amb els manescals pitiüsos que col·laborenen el pla de prevenció i detecció de zoonosis

Ramon Garcia radiografia la professióveterinària i explica les qüestionsd’actualitat a IB3 Televisió

El president del Col·legi va ser convi-dat el passat 8 d’abril al programad’IB3 TV ‘Bon Dia Balears’, un espaiinformatiu d’actualitat dirigit i presen-tat per la periodista Elena Serra.Garcia parlà sobre l’esterilització i latinença responsable d’animals, tambées referí als casos d’atacs de ramat perpart de cans a finques de la PartForana i finalment xerrà de les zoono-sis. Durant més de 15 minuts, el presi-dent del COVIB informà de les tas-ques que realitza el Col·legi i les feinesque desenvolupa un veterinari. Peraltra banda, el secretari del Col·legi,Jesús Martínez, va ser convidat a unaltre programa debat d’un mitjà del’ens públic, IB3 ràdio, com a veu auto-

ritzada per parlar de grip A, aleshoresencara anomenada ‘nova grip’.

Un estudi dels EUA considera elsveterinaris com a ‘dianes per a lesinfeccions d’origen animal’

Una revisió d’estudis duta a terme permembres de la Universitat de Iowa(EUA) crida l’atenció sobre una de lesqüestions més comentades en aquesttemps: el contagi d’infeccions entreanimals i humans. Segons aquest tre-ball, els veterinaris són un grup ambun risc especialment alt de patiraquestes zoonosis, fins i tot si es com-paren amb altres professionals en con-tacte directe amb animals. L’estudi esva posar en marxa després d’observara anàlisi previs diversos casos d’infec-ció per grip d’origen animal en veteri-naris. Els investigadors van repassar

tots els estudis publicats sobre el temaentre 1966 i 2007 i en total van trobar66 articles, la gran majoria dels qualsassenyalava un risc més elevat de zoo-nosis entre els veterinaris.

Gran promoció d’AMA

AMA, la Mútua dels ProfessionalsSanitaris, posà en marxa per abril unapromoció entre els seus mutualistesque permet aconseguir descomptesprogressius en funció del nombre depòlisses contractades. A més tots elsparticipants prendran part en el sor-teig d’un viatge per a dues persones ala Riviera Maya. Amb aquesta iniciati-va, A.M.A. pretén ampliar el nombrede contractacions de pòlisses durant2009. AMA és la sisena Mútua en elmercat espanyol i s’ha consolidat coma referència a Espanya i Portugal.

breus

Foto cedida pel Consell d’Eivissa.

Els veterinaris clínics han tingut aquesttrimestre passat una ampla (peròespecífica) oferta de xerrades tècniquesa càrrec de les diferents marquescomercials que realitzen aquesta activi-tat a les Illes. Deim específica perquètotes han tractat sobre dermatologia.Primer va ser Boehringer que, amb LluísFerrer, mostrà diferents casos clínicsd’atòpia. Posteriorment li tocà el torn aHill’s, que amb José Luis González parlàsobre l’al·lèrgia del moix, la seborrea,l’alopècia i la nutrició en relació a malal-ties cutànies, entre altres. FinalmentMerial dissertà sobre atòpia, al·lèrgia ali-mentària i sarna, amb casos clínics pre-sentats per Laura Ordeix.

15

actualitat

Les xerrades sobredermatologia copenel calendari de lesactivitats formativesde cases comercials

El IV Simposi Nacional de Races Autòctones en perill d’ex-tinció, que tindrà lloc per octubre a Son Real, té com aobjectiu la posta en comú de la situació de present i defutur de les races autòctones dels nostres territoris ifomentar el debat entre tots els membres de lesComunitats Autònomes que hi figuraran representades. Lesexposicions i les taules rodones seran d’interès per a tèc-nics, ramaders i per a l’Administració.

L’eix central del programa es centrarà en:

1. Nomenar les races presents a la Comunitat Autònoma,bé siguin autòctones com en perill d’extinció. Centres degestió a la Comunitat. Gestió de la raça a la Associació.2. Ajudes que reben les Associacions. Quantificació i mèto-de de justificació.3. Ajudes per als ramaders. Ajudes agroambientals i ajudesen règim extensiu.4. Productes comercialitzats.5. Sanitat Animal. Campanyes de sanejament.6. Audiovisuals de les explotacions.

El simposi està organitzat per la Conselleria d’Agricultura iPesca – IBABSA ( Institut de Biologia Animal de Balears) i

per FEDERAPES (Federación de Razas AutóctonasEspañolas de Protección Especial), i compta amb lacol·laboració del PRAIB ( Patronat de Races Autòctones deles Illes Balears ). L’1 de juliol es publicarà el programa, i lesinscripcions es poden realitzar a partir del dia 15 de juliol ala següent adreça de correu electrònic:praib.secretaria@gmail.com, a l’atenció de Cati Pizà, ontambé s’hi pot sol·licitar la informació adient.

Les races autòctones en perill d’extinció, a debat per octubre a Son Real en el IV Simposi Nacional

16

La identificació electrònica animal

La Identificació Animal s’origina en basea la necessitat de l’home per demostrarla propietat dels seus animals. Malgratque les primeres identificacions van sersenzilles, exclusivament visuals i varenatendre a col·lectius animals, amb el pasdel temps, els sistemes d’identificacióhan anat guanyant en complexitat, i enl’actualitat estan lligats a les noves tec-nologies de radiofreqüència per a asse-gurar la identitat individual. Cal dir queel desenvolupament industrial ha estatel motor de la creació d’aquestes novestecnologies, així doncs, els antics sen-yals a les orelles i marques de ferro afoc han anat donant pas a mètodes d’i-dentificació individuals, com són ara els

tatuatges, els crotals metàl·lics i de plàs-tic, els collarets i les polseres, fins a arri-bar als citats sistemes de radiofreqüèn-cia, com n’és el cas dels transponders,malament anomenats microxips.

La radiofreqüència en la IdentificacióElectrònica Animal es basa en la pro-ducció d’ones electromagnètiques quees generen aplicant corrent elèctric a untransponder. Quan el corrent elèctricarriba al transponder genera en ell unacàrrega, que serà utilitzada per a pro-duir la ona de resposta, la qual és reco-llida i interpretada pel dispositiu lector,que mostra en la seva pantalla un codid'identificació individual i únic. Laimportància d’aquestes ones radica en laseva capacitat per a transmetre infor-mació d’un lloc a un altre sense necessi-tat de contacte físic. A més, les ones deradiofreqüència tenen la propietat detravessar cossos sòlids sense sofrir nicausar-los alteracions. D’entre les dife-rents freqüències conegudes, laIdentificació Electrònica Animal basa laseva utilitat en la LF (baixa freqüència).

La relació del transponder -com a unitatbàsica en la identificació- amb els siste-mes de protecció i fixació en els dife-rents animals, constitueix l’IdentificadorElectrònic. A cada espècie animal licorrespon un tipus d’Identificador queve concretat per la seva forma i la sevavia d’aplicació. Així trobamIdentificadors externs: els crotals, elscollarets i les polseres electròniques, iIdentificadors interns: els injectables iels famosos bols ruminals. Els crotals iels collarets electrònics són similars alscrotals i als collarets visuals convencio-nals –pel que fa a l’aparença icol·locació- , amb la diferència que al’interior de les seves peces contenenun transponder. A més a més, aquestsIdentificadors exhibiran el mateix codid’identificació individual transmès peltransponder en el seu exterior i deforma visible. Els injectables electrònicses basen en una estructura simple de

transponder aïllat dins una càpsula devidre i representen els dispositius demés diversa utilitat, a causa de que perla seva grandària i via d’aplicació, podenanar destinats a quasi bé qualsevol espè-cie animal. Els bols ruminals s’elaborenamb material ceràmic biocompatible, ien el seu interior contenen el transpon-der. La destinació única d’aquests dispo-sitius és el reticle dels remugants, onromanen allotjats. La seva forma éscilíndrica, i el seu pes pot variar entre20, 30, 70 i 80 grams. Haurà d’anar sem-pre acompanyat d’un crotal visual, quemostrarà externament el mateix codid’identificació individual transmès peltransponder.

Els lectors de radiofreqüència són unsaparells electrònics amb antena que enspermeten llegir i/o gravar el codi d’i-dentificació individual transmès per untransponder. La seva base d’alimentacióés elèctrica, mitjançant bateries o direc-ta al corrent, i han de permetre el bol-cat de tota la informació emmagatzema-da en un sistema informàtic. Existeixendos tipus de lectors: els lectors de mà,transportables, de grandària i pes adap-tat a l’ús manual, amb la possibilitat dereunir pantalla de visualització i teclatalfanumèric per permetre l’associacióde dades als codis individuals llegits, i elslectors estàtics, destinats a una ubicacióconcreta, sense possibilitat de pantallani de teclat alfanumèric, pels quals seràimprescindible la utilització de sistemesinformàtics incorporats.

La Identificació Electrònica individual ésuna eina immillorable en aplicacionssanitàries: controls d’alertes, transportanimal, aplicacions comercials, traçabili-tat en productes; en aplicacions produc-tives: controls automatitzats de racionsi munyiments, i en aplicacions adminis-tratives: control de censos i informatit-zació de Llibres d’Explotació.

Roberto Vera MartínezServei de Gestió Tècnica Oví

Fotos cedides per IBABSA.

17

Perro de raza Doberman, macho de 7años de edad, acude a nuestra clínicapara una segunda opinión por un cuadrode ataxia progresiva de las 4 extremida-des de 3 meses de evolución, hacía 15días habían notado un empeoramientoporque el paciente se caía al suelo. Lospropietarios comentan una mala res-puesta al tratamiento previo con antiin-flamatorios no esteroides y hace unos 5años sufrió un accidente por atropello.Durante la exploración general se evi-dencia dolor cervical paraespinal. Elexamen neurológico mostró un estadomental normal, marcha tetraparéticaambulatoria y una postura de apoyo enbase ancha en las cuatro extremidades.La propiocepción consciente y sensibili-

dad superficial estaba disminuida en las4 extremidades, los reflejos de los parescraneales eran normales (incluida la res-puesta de la amenaza), aumentados enlas extremidades posteriores y norma-les en las anteriores excepto ambosreflejos flexores que estaban disminui-dos. Existía reflejo extensor cruzado enlas 4 extremidades y dolor en la hipe-rextensión/hiperflexión de ambas arti-culaciones escapulo-humerales.

Se realizó un hemograma, perfil bioquí-mico y urianálisis sin mostrar alteracio-nes además de una radiografía cervicalsimple latero-lateral (foto 1).

col·legi

Juan Manuel Suau • Antonio Oliver

¿Existe un problema neurológico en este paciente? ¿Cuál es su localización?¿Qué alteraciones se observan en la radiografía?¿Cuál es tu diagnóstico diferencial?¿Cuáles son las pruebas complementarias a realizar para llegar a un diagnósticodefinitivo y plan terapéutico? (Resolució a la pàg. 22)

cas clínic

Presentat per CLÍNICA VETERINARIA AROL

Altes:

812 - Maria Àngela Costa Ferrer Des de l’1 de març de 2009

813 - Marta Laball AgutDes de l’1 de març de 2009

814 - Jorge Zafra Iniesta Des de l’1 d’abril de 2009

815 - Ana Martín CompanyDes de l’1 d’abril de 2009

816 - Sofia Arriola BoladoDes de l’1 d’abril de 2009

817 - Eneida González FarrésDes de l’1 de maig de 2009

818 - Maria Elena Martín CrespoDes de l’1 de maig de 2009

819 - Carlota Anne Lennie BarcelóDes de l’1 de maig de 2009

820 - Anna Patricia Clare PinkDes de l’1 de juny de 2009

821 - Aina Serra MiretDes de l’1 de juny de 2009

Baixes:

785 - Vanessa Almagro Delgado Des del 10 de març de 2009

195 - Sebastià Moll VidalDes del 25 de març de 2009

263 - Jaime Olascoaga EnseñatDes del 7 d’abril de 2009

770 - Marcos Prieto SchintuDes del 14 d’abril de 2009

708 - Tomàs Camps MoreyDes del 30 d’abril de 2009

Altes de centres veterinaris:

Clínica Veterinaria Ibican SLC/ Canarias nº 41. Local 1.07800 EivissaTelèfon: 971 19 46 44Titulars: Nicole Wallner Stocker

David Roman Catalan

Foto 1. Cedida per Clínica Arol.

Antoni Marí substitueix Tomàs Campscom a vocal de petits animals

Antoni Marí Ensenyat ha estat nomenatnou vocal de petits animals de la Juntade Govern del COVIB en substitució deTomàs Camps, que per motius profes-sionals renuncià al càrrec. Marí és lli-cenciat en Veterinària per la Universitatd’Extremadura i realitzà un Màster enEtologia Clínica i Benestar Animal.

La promoció 1953-1959 de Saragossacelebra les seves noces d’or

Els veterinaris nascuts o residents a lesIlles que formaren part de la promoció1953-1959 de Veterinària de Saragossaestan convidats el proper 17 de setem-bre a la celebració de les noces d’or.Per a més informació o per confirmarl’assistència, els interessats es podenposar en contacte amb Fernando Royoen el telèfon 619 93 92 94.

18

coneguem millor les cliniques veterinàries de Balears

No du ni un any obert, però aquest cen-tre veterinari ubicat ben davant del’Hospital de Son Dureta ja ha estatcapaç d’aconseguir i fidelitzar una bonacartera de clients. Sense anar més lluny,el passat mes n’atengué prop de 200,una xifra gens menyspreable per a unnegoci relativament nou en els tempsque corren. L’artífex ha estat DeliaSaleno, una jove veterinària romanesaque viu a Palma des de fa tres anys enels quals ha premut el seu temps perengegar i consolidar un negoci. Explicala veterinària que la iniciativa sorgí ambl’objectiu de posar en marxa les sevesidees, donant un toc diferent, després

d’una breu experiència en altres duesclíniques de Ciutat. Aquesta filosofia defeina queda palesa a l’eslògan del cen-tre: ‘Serveis de pel·lícula on la teva mas-cota és l’estrella”. Però el millor perentendre el negoci és recórrer l’intenscamí que ha fet Delia des que acabà lacarrera de Veterinària a la seva Romanianatal, allà per l’any 99.

L’aventura comença amb el Màster enpetits animals a la mateixa universitat enla que havia cursat la carrera, la de Cluj-Napoca, a Transilvània. Aleshores iniciael doctorant realitzant la tesi sobre lapròstata del ca. Com a persona inquietai ambiciosa que és, Delia Saleno deci-deix optar a una beca Erasmus i acaba aMúrcia, a l’Hospital Veterinari delCampus Universitari d’Espinardo.Recorda amb gràcia aquell episodi: “Jovolia anar-me’n a un lloc en el que esparlàs anglès o francès, que erenllengües que coneixia... Però Espanya??Jo no sabia res d’Espanya. I menys deMúrcia. I no xerrava ni una paraula d’es-panyol”. Així, Delia Saleno romangué 3mesos d’Erasmus, durant els quals com-paginà la feina clínica amb la investigacióen el departament de reproducció de laUniversitat. Retornà al seu país i conti-nuà repartint el seu temps entre tesi ifeina a parts iguals. Quan barrejava lapossibilitat de partir a Canadà o NovaZelanda per ampliar horitzons coneguéun professor espanyol a l’USAMV, uncongrés veterinari a Cluj-Napoca, que liproposà una col·laboració amb el seudepartament a la Universitat de

Còrdova. La col·laboració se convertí alpoc temps en doctorat en citogenètica(que encara fa) i en una nova vida aEspanya. Entre 2003 i 2006 Delia ‘vis-qué’ a la carretera entre Còrdova iAlacant, on treballava setmanalment enel servei d’urgències de l’Hospital deNovelda. Aquest exigent ritme de vidala va fer acceptar una oferta de feinad’una clínica de Palma, un cop acabada lapart presencial del Doctorat. I aMallorca, després de dues desafortuna-des experiències a sengles centres vete-rinaris, decidí volar al seu aire i posà enmarxa Son Dureta Veterinari.

“No volia que el nom dugués les parau-les Clínica o Hospital per no confondrela gent. A més, ‘veterinari’ significa vete-rinaris en romanès”, explica Delia sobreel nom del centre. Ella reconeix la difi-cultat de la seva empresa, però se’n

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i on feisfeina? Si estau interessats en que la vostra clínica surti a la

revista VETERINÀRIA, no heu de fer res més que posar-vos

en contacte amb el Col·legi mitjançant la pàgina webwww.covib.org

Son Dureta Veterinari

19

enorgulleix de la feina feta: “Me trobava a l’atur i vaig realitzar un curssobre creació d’empresa de l’Institut Balear de la Dona i un altre sobreestudi de mercat. Els conceptes apresos i una sèrie de decisions encer-tades me dugueren a fer un projecte sobre la viabilitat de la clínica. Vaigestudiar barriades, locals, poblacions, etcètera. De tot allò sortí SonDureta Veterinari”.

Delia trobà un ample local en el centre comercial Sa Teulera i muntà laclínica en un any. Distribuí les estances segons criteris sanitaris i de prac-ticitat, amb llum natural a totes elles, dotà el centre d’aparells modernsi el decorà amb gust i sobrietat. Delia narra una anècdota que serveixper il·lustrar la bona estrella del negoci: “Com volia obrir per setembrevaig haver de deixar enllestides moltes coses abans d’agost, entre ellesels cartells. Un dia va entrar un home amb una urgència i vaig haver d’a-tendre’l. Es convertí en el primer client... abans d’obrir”. En aquest tempsDelia ha tingut tot tipus de consultes. Té clients de Gènova, La Bonanovai Sa Teulera, però també n’ha tingut d’Andratx o Alcúdia “gràcies al’Hospital”. La majoria de pacients són moixos i cans, tot i que ha detec-tat un increment important de conills en els darrers mesos. L’etologia,l’endocrinologia i la reproducció (tot i que “és poc útil a la clínica” -diu)són les especialitats de Son Dureta Veterinari, un centre amb un accentdiferent que no ha fet més que començar la seva singladura.

FITXA

Nom de la clínica: Son Dureta Veterinari.

Titular de la clínica: Delia Saleno.

Adreça: Centre Comercial sa Teulera.

Camí de Gènova, 4. Local 10. 07014. Palma.

Telèfon: 971 73 21 77. E-mail: sonduretaveterinari@gmail.com

Teniu obert des de: Setembre 2008.

Equip humà que conforma la clínica: 1 veterinària i 1 perruquer.

Equip tècnic: Consulta, Raigs x, quiròfan, 1 unitat d’hospitalització,

hemograma, ecògraf, anestèsia amb gas...

Especialitats: Cans, moixos i petits mamífers.

Número aproximat de clients al mes: Uns 200.

Un comentari:

“A la nostra feina és el client el que

tria què s’ha de fer. La nostra tasca

és formar-lo i informar-lo, és a dir,

fer un diagnòstic i que ell decideixi.

Crec que el més important en la

feina clínica és donar confiança”.

(Delia)

20

jubilats

Dentro del marco de las activida-des programadas para este curso,el colectivo de veterinarios jubila-dos realizó el pasado día 28 deabril una visita guiada a los princi-pales Patios Antiguos del centro dePalma, reconocidos como unos delos más bonitos de nuestra Isla yque en la actualidad, y, con bastan-tes limitaciones, pueden ser visita-dos por el público.

La visita a estos Patios situados en elcasco antiguo de la ciudad y ubicados

en las mansiones señoriales que todavíase conservan, se realizó por el numero-

so grupo que se había congrega-do, acompañados por una guíaprofesional, lo que permitióconocer con detalle la importan-cia de los mismos, disfrutando aligualmente de las numerosasanécdotas que rodean la historiade estos edificios.

Como es costumbre, al final de lavisita, se ha organizó una comidapara los asistentes, que permitió

mantener una animada tertulia al final dela misma, siempre agradable para todos.

Como última actividad programada paraeste primer semestre de 2009, elColectivo de Veterinarios Jubilados rea-lizó una muy agradable visita al ‘ParcNatural de Mondragó’, situado en eltérmino municipal de Santanyí, y quepor su belleza natural, se ha convertidoen uno de los principales atractivosturísticos de la zona.

Aconsejados por el Director delParque, el Veterinario Pau Llabrés, querecibió al grupo a su llegada, se visitó elárea de ‘Sa Guàrdia d’en Garrot’, que dauna visión global de las playas, del acan-tilado y de un frondoso pinar, que pudorecorrerse con tranquilidad, a paso dejubilado.

Al finalizar la visita, el grupo se dirigió aPorto Petro, donde en un restaurantesituado en el mismo Puerto, repusofuerzas, mantuvo una animada tertuliasobre posibles actividades del colectivo,y brindando al final para seguir con lamisma alegría e interés durante próxi-mo semestre.

El colectivo visita la historia de Palma através de los Patios Antiguos de la ciudad...

... y se sumerge en los encantos de la naturaleza de las Islas recorriendo el Parc Natural de Mondragó

21

Ninguna norma recoge la obligación deque las vacunas deban ser administradasúnicamente por veterinarios, aunquepor el contrario la ley exige que la pres-cripción de las vacunas y certificaciónde la vacunación se haga por un veteri-nario, lo cual nos hace concluir que sí esexigible un control y conocimiento de lacualidades del producto, su posologíaen función de sus capacidades terapéu-ticas y/o preventivas y en relación a lascaracterísticas del animal al que se debaadministrar, residiendo dichos conoci-mientos en la profesión veterinaria.

Por ello, podríamos considerar la vacu-nación como un acto clínico que única-mente debería ser realizado por veteri-narios al ser los profesionales que através de unos estudios previos yhabiendo obtenido la titulación oportu-na tendrán los conocimientos necesa-rios para determinar en cada caso eltipo de vacunación que debe ser aplica-da, así como, serán los únicos quetendrán la facultad de certificar la refe-rida vacunación.

Por tanto, si un veterinario tiene cono-

cimiento de que una persona no profe-sional de la actividad veterinaria está lle-vando a cabo actos de vacunacióndeberá ponerlo en conocimiento delColegio de Veterinarios, siendo esteorganismo el que determine, en funciónde los hechos denunciados, las actuacio-nes a seguir. El propio Colegio puededenunciar ante la jurisdicción penaldichas actividades por la presunta comi-sión de un delito de intrusismo profe-sional, regulado en el artículo 403 delCódigo Penal, y actuar como acusaciónparticular.

assessoria jurídica

¿Puede alguien que no es veterinario aplicar vacunas a perros y gatos? ¿Qué medidas se pueden adoptar para evitar la vacunación de ani-males por parte de personas que no tienen el título de Veterinaria?

Guillem Nadal neix a Sant Llorenç l’any 1957. Ha realitzatnombroses exposicions individuals, començant per la GaleriaSa Pleta Freda, a Son Servera (1985). En els seus primers anysde trajectòria exposà a ARCO’86, a Madrid, Galeria Dau AlSet, de Barcelona (1988), Galeria Joachim Becker, a Cannes,Centre d’Art Contemporain, a Castres, França (1989),“Oeuvres sur papier”, Galeria Joachim Becker, a Cannes(1990), “Ritual”, Centre Cultural de la Caixa de València,Galeria Joachim Becker, Cannes, Palau Gravina, Alacant,“Omphalos”, Centre Cultural de la Misericòrdia, a Palma(1991), ART’92, Basilea, Suïssa, “Metamorphosen”, GaleriaReckermann, Colònia, Alemanya, “Sculptures”, GaleriaJoachim Becker, París (1992), Galeria Tobias Hirschmann,Frankfurt, FIAC’93, París, (1993), “Trilogia”, Musée d’ArtModerne et d’Art Contemporain de Niça, “Vulcano”,Galería La Cité, Luxemburg, “De Carn”, Galeria TobiasHirschmann, Frankfurt (1994), Galeria Michaela Möeller,Salzburg, Fundació Pilar i Joan Miró (1995), entre altresexposicions realitzades cada any.

L’any 2006 realitzà “Projecte per una illa” / papers, a la salaPelaires de Palma, i dugué Guillem Nadal des de la SalaCai-Luzcán de Saragossa (2006) fins les finlandeses AboaVetus@ Ars Nova Museum i Forsblom, passant perGalerie Stefan Röpke de Colònia (2007) i per la GaleriaÁlvaro Alcázar (2008). Ha pres part també en nombrosesexposicions col·lectives des de 1976 amb els seus treballscol·lectius fins 2009 amb ARTE FIERA BOLOGNA.

art al COVIB

Guillem Nadal exposa la seva obra en el COVIB

Localización:Siempre que existe una alteración en elexamen neurológico significa que existeun problema neurológico. En este casolas alteraciones observadas en el exa-men neurológico nos permiten localizarla lesión en el SNC extracraneal debidoa que mostró reflejos aumenta-dos/normales en las extremidades y elexamen de los pares craneales fue nor-mal. La localización de la lesión en lamédula espinal, como resultado de ladisminución de los reflejos flexores deambas extremidades anteriores y posi-ble signo de raíz nerviosa en los miem-bros anteriores, es en la intumescenciacervical (C6-T2)

Alteraciones:La radiografía muestra un estrechamien-to de la zona de proyección del espaciointervertebral entre C6-C7, aumento dela radiodensidad de la zona correspon-diente a las placas terminales de los cuer-pos vertebrales de C6 y C7.Proliferación radiodensa en la zona ven-tral y craneal del cuerpo vertebral de C7.

Diagnóstico diferencial: Se establece según el VITAMIND y anteun cuadro crónico progresivo:I. Enfermedad discal degenerativaHansen tipo II.II. Espondilomielopatia cervical caudal.III. Quiste sinovial.IV. Neoplasia.V. Meningomielitis.VI. Artropatía facetas articulares.

Diagnóstico:Las pruebas complementarias a realizarson análisis del líquido cefalorraquídeo ypruebas de imagen como son la reso-nancia magnética, tomografía axial omielografía. En este caso se optó por laextracción del líquido cefalorraquídeo ysu análisis inmediato (con el fin de evitaralteraciones del mismo) y a continuaciónla mielografia. Los resultados del análisisdel LCR indicaron un ligero aumento delnivel de proteínas (30 mg/dl) siendo eltest de Pandy negativo y el recuento leu-cocitario dentro de la normalidad.En la mielografia (fotos 2 y 2b) se obser-va elevación de la columna de contras-

te ventral en la zona del espacio discalC6-C7 y una ligera pérdida del contras-te de la columna dorsal en este mismonivel, en la proyección ventro-dorsal nose aprecia lateralización de la lesión. Enla radiografía con tracción cervical (foto3) se observa una reducción de la com-presión medular generada por el discointervertebral, no se observaron cam-bios significativos en la posiciones de fle-xión y extensión cervical.Los resultados de la mielografía deter-minan que se trata de una hernia discalhansen tipo II dinámica no posicionalsensible a la tracción cervical y esto nospermite determinar la opción terapéuti-ca más apropiada. Estarían indicadastanto el slot ventral o las técnicas dedistracción estabilización y en este casose optó por una técnica de “tapón”cementado (foto 4).A los 3 días de la cirugía se da el altahospitalaria al paciente, en este momen-to persiste ligero retraso en la propio-cepción consciente de las extremidadesanterior derecha y posterior derecha,ataxia de menor grado que antes de lacirugía y mínimo dolor cervical.Se realizan exámenes neurológicos ycontroles radiográficos cada mes hastala actualidad (3 meses después de lacirugía), neurológicamente el paciente

muestra una ligera ataxia hipométricaen las extremidades anteriores sin sig-nos de dolor cervical. En la radiografíase observa un aumento de la radioden-sidad en la zona de proyección del espa-cio intervertebral entre C6-C7 y elcemento correctamente alojado en elespacio discal.

Discusión:La mielografía es esencial para poderapreciar la localización y la extensión delas lesiones en la médula espinal, espe-cialmente en una raza con elevada pre-disposición a la espondilomielopatiacervical caudal, permitiendo realizarestudios dinámicos a diferencia de otraspruebas como son la RM o TC. Lasposiciones de estrés en flexión, exten-sión o tracción permiten diferenciarentre lesiones estáticas cuando no haycambios sobre la compresión medularen las diferentes posiciones y las diná-micas en las que hay una disminucióndel grado de compresión. Esta clasifica-ción ayuda a la decisión de la mejoropción terapéutica.La gran mayoría de los pacientes recu-peran el 80% de la normalidad durantelos tres primeros meses después de lacirugía y continúan mejorando hasta 9-12 meses después de la intervenciónquirúrgica.

22

resolució cas clínic

Fotos cedides per Clínica Veterinària Arol.

Foto 2b.

Foto 3.

Foto 4.

Foto 2.