Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears DESEMBRE

VETERINÀRIA47

AVEPA # seguretat alimentària # VSF # cas clínic # els nostres centres # perfil # actualitat # art al COVIB

Ser veterinari a laFundació Natura ParcBalears, declarada lliure de Brucel·losi per la UE

Sant Francesc d’Assís a Mallorca, Menorca i les PitiüsesXerrada informativa sobre el Reial Decret de medicaments veterinaris

3

editorial

sumari

ReconocimientoPoco antes de cerrar la edición de este número salía publi-cada en el Diario Oficial de la Unión Europea la Decisión2010/695/UE por la que se incluía a las Islas Baleares en lalista de los Estados miembros y provincias europeas oficial-mente indemnes de Brucelosis ovina-caprina (B. mellitensis).La inclusión en dicha lista se consigue una vez evaluado eldossier presentado el 12 de octubre en Bruselas en la reu-nión del Comité Permanente de la Cadena Alimentaria y deSanidad Animal, por los técnicos del Servicio de Ganaderíade la ya desafortunadamente desaparecida Conselleriad’Agricultura i Pesca, y supone demostrar la erradicación deesta enfermedad de enorme impacto para la Salud Pública altratarse de una importante zoonosis.

Los recursos humanos y económicos destinados a alcanzareste estatus sanitario en nuestra cabaña ovina-caprina hansido enormes y han durado largos años. Muchos de los pro-fesionales veterinarios en activo, jubilados, o que desgracia-damente ya no están entre nosotros, han intervenido paraconseguirlo, bien planificando las actuaciones en las diferen-tes Direcciones generales de Agricultura que ha habido, bienejecutando las acciones en campo a través del IBABSA, obien prestando su servicio a través de las Agrupaciones deDefensa Sanitarias Ganaderas de Mallorca, Menorca, Ibiza yFormentera.

A todos ellos, y en especial a aquellos que han padecido laenfermedad como consecuencia de su actividad profesionala través del contacto con animales enfermos o mayormentepor medio de la aplicación de las vacunas vivas que añosatrás se usaban para controlar la enfermedad, vaya nuestromás sincero reconocimiento.

Ahora cabe esperar que los responsables de la Administraciónsepan valorar los beneficios que de cara a la mejora de la sani-dad animal y la salud de la población una situación como la queahora se ha alcanzado supone, y no lo vean como una simplereducción de los costes de las campañas de control y erradi-cación de las enfermedades animales.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Francesc Solà. Direcció periodística: Joan Sans - Dirkom.

Consell editorial: Jesús Martínez, Lluís Riera, Mireia Mayol, Jorge Cañellas, José Manuel Alanzor i Marc Sánchez. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB

(Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Impressió: Gràfiques Planisi. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA: Cursos • Formació Continuada 2011 4

# Seguretat alimentària • VSF 6

# Perfil col·legial: Joan Pereyra Tur 7

# Portada: Manescals a la Fundació Natura Parc 8

# Col·legi • Breus • Cas clínic: Presentació 12

# Actualitat: Sant Francesc a Mallorca 13

# Actualitat • Noms del COVIB 14

# Actualitat • Hª de la Veterinària 15

# Actualitat: Millora de la gestió del RIACIB 16

# Ibabsa: Balears, territori lliure de Brucel·losi 17

# Els nostres centres veterinaris: CV Pérez-Sintes 18

# Col·lectiu de Veterinaris Jubilats 20

# Assessoria Jurídica • Art al COVIB 21

# Cas clínic: Resolució 22

# La darrera: Medicaments veterinaris 23

Una cinquantena de veterina-ris prengueren part els passatsdies 6 i 7 de novembre al cursde dermatologia de laFormació continuada, que vatenir lloc a l’Hotel Valparaíso,a Palma. Mar Bardagí i ChiaraNoli, ambdues diplomades pel

Col·legi Europeu deDermatologia Veterinària, enforen les ponents. S’abordarenqüestions com el tractamentde les sarnes, les dermatitisal·lèrgiques i seborrèiques i lesdermatosis inmunomediadesentre altres temes.

4

avepa

Massiva assistència alcurs de dermatologia

El Dr. Artur Font, de l’Hospital ARS Veterinària deBarcelona, va ser l’encarregat d’impartir el curs de flui-doteràpia, enquadrat dins el cicle formatiu d’AVEPA, queel passat 23 d’octu-bre va tenir lloc aMenorca, concre-tament a l’hotelCapri de Maó. Fontrealitzà un repàs deles bases de la flui-doteràpia i la sevaaplicació clínica enles situacions méshabituals.

El GRUP D’EXÒTICS, A MALLORCA. La XXIV Reunió Científica del Grup de Medicina iCirurgia d’Animals Exòtics (GMCAE), d’AVEPA, va tenirlloc aquest passat mes de novembre a l’hotel Isla Mallorcade Palma. L’extens programa científic inclogué ponènciessobre aus, petits mamífers, rèptils, anfibis, etc.

Foto cedida per AVEPA.

Nom: Óscar López Pozueta.

Edat: 31.

Estat civil: Fadrí, amb parella.

Fills: Dos.

Aficions: Esquiar, windsurf i esports nàutics en general.

Quin és el teu menjar preferit? La paella.I el que més avorreixes? -

Quin llibre tornaries a rellegir? ‘Todas las criaturasgrandes y pequeñas’, de Herriot James.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies? ANoruega. Amb qui hi aniries? Amb la meva parella.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? -

Quin animal t’agradaria ser? Una àguila.

De no haver estat veterinari, a què t’hauries dedicat?A la medicina.

Fa anys que ens veiem a cada curs i moltes vegades no sabemni el nom d’aquella persona que se’ns seu sempre al davant.AVEPA Balears us proposa un breu qüestionari que ens ajudaràa conèixer-nos una mica més a tots plegats.

CONEGUEM ELS NOSTRES SOCIS

Artur Font dóna un cursde fluidoteràpia a Maó

5

avepa

La vocalia de Balears ja coneix el calendari de Formació Continuadaque se seguirà el proper any 2011, amb la presència a Mallorca deponents de la talla de Pachi Clemente i Josep Pastor (medicina inter-na), Albert Lloret i Llibertat Real (medicina felina) o Marta Amat iPablo Hernández (etologia). La inscripció prèvia en cada seminari és obligatòria i es podrà fera través del COVIB. El cost de la inscripció està inclòs en la quotade soci d’AVEPA.En cas d’inscriure’s i no poder assistir al curs, es prega que s’avisiamb suficient antelació per tal que un altre veterinari pugui ocuparla vacant. Els responsables d’AVEPA a les Illes aniran informantsobre el lloc en què es celebraran els seminaris.

Fixat el calendariper a l’any pròxim

Els dies 13 i 14 de novembre va tenirlloc a Barcelona la trobada que cadaany organitza Veterinaris SenseFronteres per analitzar les qüestionsque afecten l’organització. Hi foren

presents les persones que conformen idonen vida a les delegacions de l’Estatespanyol i a les Coordinacions regio-nals amb les que l’ONG treballa.Igualment, se realitzà una taula rodona

sobre l’accés als recursos naturals perpart de les comunitats campesines d’a-quests territoris.

L’encontre tingué gran importància pelsassociats de l’organització ja que s’abor-daren dues de les qüestions amb méstrascendència d’enguany. Per un costatse realitzà una sessió dedicada a avançaren la Planificació Estratègica de l’associa-ció per als propers cinc anys (que s’a-provarà a l’Assemblea General del mesde març de 2011), i per altre costat sevaren conèixer els primers resultats deldiagnòstic intern que es realitzà a VSFcom pas previ al disseny de l’estratègiaglobal de gènere de l’ONG.

Eva Contestí SeguíCap del Negociat de la Secció deBenestar i Producció Animal

Atesa la necessitat d’adaptar la norma-tiva de pinsos medicamentosos alReglament (CE) núm. 183/2005, delParlament Europeu i del Consell, de12 de gener de 2005, pel qual es fixenrequisits en matèria d’higiene dels pin-sos, es va aprovar el Reial decret1409/2009, de 4 de setembre, pel quales regula l’elaboració, la comercialitza-ció, l’ús i el control dels pinsos medi-camentosos, que deroga el Reialdecret 157/1995, de 3 de febrer, pelqual s’estableixen les condicions depreparació, de posada al mercat i d’u-tilització dels pinsos medicamentosos.

Una de les novetats del Reial decret1409/2009, de 4 de setembre, és ladefinició del pinso intermedi medica-mentós (PIM). El PIM és el resultat dela dilució prèvia d’una única premesclamedicamentosa (pmm) amb un o diver-sos pinsos, i que va destinat a l’elabo-

ració final d’un pinso medicamentós(PM). Per tant, el PIM no és una pmmni un medicament veterinari, sinó unpinso, i, consegüentment, es troba forade l’acció de la Llei 29/2006, de 26 dejuliol, de garanties i ús racional delsmedicaments i productes sanitaris.

Elaboració i comercialitzacióEl Reial decret vigent fixa les novescondicions d’elaboració del PM i delPIM, que únicament es poden elaboraren establiments autoritzats que com-pleixin les condicions que preveu l’an-nex II del Reglament (CE) núm.183/2005, del Parlament Europeu i delConsell, de 12 de gener de 2005, i lescondicions especifiques que estableixl’annex II del Reial decret 1409/2009,de 4 de setembre.

Els establiments autoritzats únicamentpoden elaborar PM amb pmm autorit-zades. Lògicament, com major quanti-tat d’incorporació de la pmm al pinso,més complicat serà demostrar l’eficà-cia, la seguretat, l’homogeneïtat, l’esta-

bilitat i la contaminació creuada en elprocés productiu. Així, els operadorshan de fer constar en l’APPCC quinaconcentració màxima de pmm podenutilitzar en la fabricació del PM o delPIM justificades mitjançant les provesperiòdiques pertinents. D’altra banda,únicament es poden comercialitzar PMen envasos o recipient tancats i eltransport únicament es pot fer envehicles registrats per al transport depinsos.

Prescripció i recepta veterinàriaUna altra de les novetats és la regula-ció de la recepta veterinària: la recep-ta veterinària no és necessària peradquirir una ppm ni un PIM, però síper lliurar el PM a l’usuari final (rama-der responsable animal) i per fabricarPM a partir de més d’una pmm. Ambaquesta nova redacció es permet la lli-bertat de prescripció del veterinari i lallibertat del ramader d’escollir l’esta-bliment elaborador. A més, cap rama-der no podrà disposar d’un PM si no téla recepta veterinària corresponent.

seguretat alimentària

6

Nova normativa sobre pinsos medicamentosos

Barcelona acull la trobadaanual de VSF

veterinaris sense fronteres

Se tractaren els temes d’actualitat que afecten el dia a dia del’organització i se donaren les primeres passes per avançar enla Planificació estratègica de l’associació per als propers cincanys, que s’aprovarà el mes de març de 2011

7

perfil col·legial

És molt probable que córrer per lamuntanya sigui un dels esports mésantics practicats per l’home. Ja al’Antiguitat, els caçadors nòmadesencalçaven les seves preses a peu,corrent per la natura. En l’actualitat,emperò, fa relativament poc que lescurses per muntanya se celebren ambcerta continuïtat i organització, com aesport federat. Tampoc se pot dir quefaci massa temps que a Balears se rea-litza aquesta activitat i, encara avui,molts de senderistes deuen considerar‘bojos’ els que practiquen aquesta disci-plina. Un d’aquests ‘bojos’ es diu JoanPereyra. Viu a Eivissa i és veterinari.

Joan Pereyra treballa amb el seu cosíRoberto a la Clínica Veterinària VidalPereyra, a Vila. De fet, se va fer veteri-nari per ‘culpa’ d’ell. En acabar COU,abans d’escollir carrera, passà un estiu ala clínica ajudant en el que pogué. La feinarealitzada en dos mesos unida a la passióque sentia pels animals feren la resta.Trià Veterinària i, com no, se’n anà aSaragossa. Transcorria l’any 1982. Ja desde ben jovenet en Joan Pereyra haviamostrat un gran interès pels animals, fos-sin pardals, tortugues o cans (a casa seva,caçadors, tenien gossos eivissencs).Rumiava estudiar una carrera que tinguésrelació amb el món animal, com biologia,però l’experiència a la clínica del seu cosíresultà fonamental per acometre l’elec-ció final. En els anys de facultat, indepen-dentment de l’interès acadèmic i profes-sional, que s’incrementà, Joan Pereyracomençà a desenvolupar una forta atrac-ció cap a la natura i la muntanya. Lesseves escapades de cap de setmana alsPirineus aragonesos per fer senderismeeren habituals i amb el temps es ficà deple en aquest món, que es convertí en laseva principal afecció. Però la vida conti-nuava i els anys universitaris arribaven ala seva fi. En Joan tornava a Eivissa com amanescal i, després de fer la ‘mili’ i pas-sar un any fent campanyes de saneja-ment, s’establia amb el seu cosí. Era l’any88 i començava una nova etapa.

“Vàrem ser dels primers a l’Illa en poten-ciar la feina de clínica tal i com la conei-xem. Hem intentat modernitzar-nos coma manescals i com a empresaris i crec quetenim una clínica competitiva i un negocisolvent. Actualment treballem quatreveterinaris i els casos que ens arribenamb major freqüència són els relacionatsamb cans, moixos i, de vegades, exòtics”,manté Joan sobre la feina. Així mateix,reconeix que deuen haver fet bé lescoses perquè encara no han notat enexcés la crisi econòmica en el seu negoci:“Tal volta pel tipus de clients que tenim ila classe de feines que feim, no enspodem queixar perquè més o mancomantenim el número de pacients”.

Tornant a la seva afecció pel senderismei demanat sobre el punt en què es trobaaquest ‘hobbie’, el veterinari aclareixamb ironia que “he deixat de caminar;Ara corro”. “De fet -afegeix- fa uns diesque he tornat de fer 86 quilòmetres perla muntanya sortejant 13.000 metres dedesnivell”. Explica que sempre que laprofessió i la família l’hi permeten, s’es-capa de l’Illa i participa en curses demuntanya com la clàssica ‘travessa, que

recorre els 105 quilòmetres de la Serrade Tramuntana en unes 16 ò 17 hores,o altres del circuit pirenaic. Sigui comsigui, i com ell mateix reconeix, “somboig... però no tant”. Al marge de lescurses de muntanya que li permetenconservar un estat de forma envejableals seus 46 anys, el manescal té altresinquietuds més reposades i en relaciódirecta amb els animals. Una d’elles és lareproducció de tortugues de terra, perla qual ha creat un nucli zoològic a caseva i que a dia d’avui reuneix uns 300individus (entre hermannis, graecas,marginatas o terrapenes), amb el reco-neixement i permís del Govern de lesIlles Balears. “Cada any crio entre 80 i100 exemplars, però encara no sé quefaré amb ells, per ventura alliberar-los”,explica.

Casat i amb tres fills, de 20, 17 i 16 anys,Joan Pereyra creu que tan sols el petitté possibilitats de continuar els seuspassos i ficar-se en el món de laVeterinària, un món que li ha reportat lasatisfacció professional però del qual hasabut sortir-ne a l’hora de desenvoluparaltres activitats més o menys actives.

Joan Pereyra Turuna cursa per la muntanya ‘a pas de tortuga’

Foto cedida per Joan Pereyra.

8

Manescals a laFundació Natura Parc

portada

Helena Domínguez Cagnon

En el marc de la Fundació Natura Parc,un equip de manescals s’esforça perdonar un cop de mà a la natura. Desd’aquestes pàgines coneixerem la feinaque desenvolupen els veterinaris enels diferents departaments de l’entitat,

treballs que tenen una relació directaamb les diverses problemàtiquessocials i mediambientals que existei-xen avui en dia a la nostra Comunitat.La Fundació Natura Parc va ser creadasense ànim de lucre l’any 2001 ambl’objectiu de vetllar i participar en laprotecció i conservació del medi natu-

ral de les Illes. Les seves actuacionss’organitzen a partir de nou departa-ments i giren al voltant de la protecciói l’estudi de la fauna i la flora autòcto-nes; l’acolliment, cura i alliberamentd’espècies locals; el disseny de progra-mes d’Educació Ambiental dirigits atota la població i la cria en captivitatd’espècies amenaçades.

L’atenció a la fauna silvestre feridaEl Centre de Recuperació de FaunaSilvestre del COFIB (Consorci per aRecuperació de la Fauna de les IllesBalears) és una entitat sense ànim delucre, que fou creada per proporcio-nar atenció sanitària a la fauna silves-

Quatre veterinaris treballen diàriament en aquesta entitatsense ànim de lucre, creada l’any 2001, i que s’encarrega,entre d’altres, de la recuperació de la fauna silvestre, lacria en captivitat d’espècies amenaçades, el control de lafauna domèstica o el control d’espècies invasores

99

portada

tre malalta o ferida. Al centre hi arri-ben anualment més de 2.000 exem-plars. Entre els beneficiats hi trobamanimals silvestres propis de la faunabalear, però també exemplars d’espè-cies exòtiques que han fugit o hanestat abandonats pels propietaris. Elcentre consta d’una àrea d’admissió,una de recuperació i una altra de labo-ratori i necròpsies en les quals l’equip,conformat per manescals, biòlegs i tèc-nics, atén tots els dies de l’any els ani-mals ingressats, amb l’objectiu depoder alliberar-los i retornar-los almedi natural el més aviat possible.Lluís Parpal, a banda de ser el gerentdel COFIB, és també el manescal enca-rregat de fer les cirurgies i traumato-logies. Explica que els animals arribenal centre per causes molt diverses,però que en un 95% estan relacionadesdirectament o indirecta amb l’activitatde l’ésser humà. Aquestes causes sónprincipalment enverinaments, traumesassociats a esteses elèctriques o fils depues, atropellaments o hams. Algunsdels animals que són abandonats arri-ben al centre portats pels propis amos,que no poden o no volen ocupar-semés d’ells. I és que moltes personesdecideixen tenir un animal sense tenirels coneixements necessaris o senseser suficientment conscients de la res-ponsabilitat que això implica. Aquestés el cas d’espècies com l’ós rentador,que en arribar a l’edat adulta acostumaa desenvolupar un cert grau d’agressi-vitat. Per aquest motiu una altra de lesfeines desenvolupada des del COFIBés la relacionada amb els programesd’educació ambiental, que intentenconscienciar a la gent de que un animalsalvatge no deixa de ser-ho pel simple

fet de romandre en captivitat i quenecessita unes cures altament específi-ques que la gran majoria de la pobla-ció, evidentment, no coneix i, per tant,no sap aplicar.

Una altra de les fei-nes que dóna sentita una entitat com elCOFIB és la cria encaptivitat d’espèciesamenaçades i irre-cuperables, amb elclar objectiu d’alli-berar-ne les cries.En aquest departa-ment, l’equip s’en-carrega de tenircura dels exemplarsd’espècies en perilld’extinció que han

patit danys irreparables a causa de l’ac-tivitat humana i que, en conseqüència,són incapaços de viure en llibertatcom els hi tocaria. Aquest és el cas dela milana reial, una espècie seriosa-ment amenaçada, de la qual només enqueden una trentena d’exemplars aBalears. Per contrarrestar el descensque ha experimentat la milana en elsdarrers anys -per causes com lescol·lisions elèctriques, la caça il·legal oels enverinaments, entre d’altres-, elCOFIB va impulsar un projecte derecuperació d’aquesta espècie, pionera Espanya. Nieves Negre, veterinàriaencarregada d’aquest projecte, apuntaque per recrear les condicions idealsque possibilitin la reproducció, s’ha dereduir al mínim la interacció entrehumans i animals. La manescal ensrevela algunes de les astúcies que s’u-

➡ Segueix a la pàgina següent

10

tilitzen per a fer això possible, comproporcionar menjar mitjançant unamàquina, monitoritzar els animalsdurant les 24 hores o fer servir unvidre espia que permet que l’equiprealitzi estudis del seu comportamentsense ser percebuts pels animals. Així,el contacte directe entre els exem-plars i els seus cuidadors es produeixnomés un parell de vegades a l’any, alcomençament i al final de l’època d’a-parellament, moments en què s’aprofi-ta per netejar les gàbies. Negre insis-teix en que molts dels accidents quesofreixen aquests animals es podenevitar fàcilment amb mesures que noperjudiquin les activitats humanes,com deixar d’utilitzar filferro de pueso construir passos de fauna a lescarreteres per tal que els animalspuguin creuar sense perill.

L’abandonament d’animals domèstics Una altra de les problemàtiques mésgreus relacionades amb el món animalés la que té a veure amb l’abandona-ment d’animals domèstics. I Balears non’és una excepció. Any rera anycabres, porcs, ases, cavalls, moixos icans són abandonats per propietarisirresponsables que un dia se’n adonende que la tinença d’aquests animalscomporta una responsabilitat i unesdespeses. Des del Departament deControl de Fauna Domèstica, lamanescal Marga Gomis i el seu equip

lluiten per pal·liar aquesta dramàticasituació. Gomis és l’encarregada decoordinar les brigades de recollida d’a-nimals, a l’hora que també gestiona lacanera d’Inca. El departament es vacrear quan els ajuntaments deMarratxí i Alcúdia signaren un conveniamb la Fundació Natura Parc per ges-tionar la recollida d’animals abando-nats o perduts, una iniciativa a la queacabaren sumant-se més d’una trente-na d’ajuntaments. Quan un particulardenuncia la presència d’un animalsense amo a la via pública o dins laseva propietat, la policia municipalcontacta amb la Fundació, que s’enca-rrega de gestionar la recollida i el tras-llat d’aquest. Els cans i moixos sónconduïts a Son Reus, a excepció delscans trobats a Inca, que queden a lacanera municipal. Cavalls, ases, ovellesi cabres, per contra, són duits a les ins-tal·lacions de la Fundació Natura Parc.

Cal dir que la presència d’animalsdomèstics sense amo a les vies públi-ques no només és un drama per aaquests, sinó que també constitueix unperill per a la seguretat pública ja quepoden provocar accidents. Gomis, queés també la veterinària que s’encarre-ga d’identificar, desparasitar i vacunarels cans de la canera d’Inca, explicaquè passa amb els cans que s’hi custo-dien: “S’ha de dir que encara que laidentificació amb microxip és obligatò-

ria, la gran majoria n’arriba sense.Alguns tenen la sort de tenir unamo que es preocupa per trobar-losi són reconeguts de seguida. Alsdemés no els queda més que assu-mir la seva custòdia i queden aexpenses de trobar una personaque els vulgui adoptar per evitar elsacrifici (quan la canera és plena).Normalment, els cans que surtenmenys beneficiats per les adopcionssón els mascles de gran talla i els demés edat”. Per combatre la xacra dela ‘no-identificació’ s’intenten dis-senyar campanyes de concienciaciócom la de ‘Canvia el xip, posa’mmicroxip’, entre d’altres que volenfer entendre als propietaris el com-promís que implica decidir tenir unca a casa.

La veterinària apunta també algunesprecaucions a prendre, que poden evi-tar casos com el de l’any passat, quanel seu equip va haver de recollir mésde 2.000 cans perduts o abandonats:“S’ha d’assumir que adoptar un animalés un compromís de llarga durada quedemana temps per passejar-lo i jugaramb ell, paciència per educar-lo, itambé diners, per implantar-li elmicroxip, vacunar-lo, esterilitzar-lo,dur-lo al veterinari periòdicament, etc.En resum, un animal aporta moltescoses bones, però no és cap article demoda ni una jugueta”.

El control d’espècies invasoresLes espècies invasores introduïdes almedi de forma irresponsable per partdels humans són la principal amenaçaper a la conservació de l’equilibri natu-ral. A Espanya es comptabilitzen apro-ximadament 1.400 espècies invasores.Encara que la majoria no arriba a pros-perar, les espècies invasores que s’es-tableixen i es comporten de maneraagressiva amb el medi són, a dia d’avui,la principal causa d’extinció de racesautòctones. A la Fundació NaturaParc, el manescal Víctor Colomar ésl’encarregat de coordinar elDepartament de Sanitat i Control deFauna a nivell balear, dedicat al controlde les espècies invasores animals, aixícom al control i a la sanitat de lesespècies cinegètiques. Amb l’ajuda delseu equip tècnic, format per professio-

10

portada➡ Ve de la pàgina anterior

11

nals de la caça i cans degudament ensi-nistrats, Colomar ha dissenyat unasèrie de sistemes de captura -des delsllaços, fins a gàbies i xarxes-, que per-meten actuar de forma eficaç en funcióde cada situació.

L’any passat, el seu departament vagestionar uns 1.700 casos d’espèciesinvasores, la gran majoria cabres sal-vatges i coloms, amb l’objectiu de dis-minuir la densitat d’aquests animals. Ales Illes, les principals espècies invaso-res són les cabres i els moixos. Es mul-tipliquen de manera silenciosa, senseque l’home se’n adoni, i tenen un granimpacte sobre les poblacions de petitsanimals, com les plantes autòctones ialguns animals en perill d’extinció comel virot a Formentera, la sargantana ales Pitiüses, o el ferreret a Mallorca.Però aquestes no són les úniques espè-cies que amenacen amb desestabilitzarl’equilibri ecològic a Balears. La llista ésllarga i inclou també els porcs salvat-ges, que són especialistes en desfercamins; les cotorres argentines, queprovoquen contaminació acústica; lesserps, que es reprodueixen de formaincontrolada; o les tortugues d’aiguaamericanes, que són agressives amb lesautòctones, entre altres casos. Un d’a-quests, especialment curiós, és el delscoatís. Aquests depredadors carnívorssón originaris de les selves deCentreamèrica i Sudamèrica, i encarano s’entén ben bé perquè han arribat ales Illes. El problema del coatí és que

pel seu gran tamany no té competidorsi en conseqüència s’estén ràpidament.Quan un espècie invasora comença afer perillar el medi, el departamentanalitza les causes per les quals ha pro-liferat. Aquesta és una tasca necessàriamalgrat que sempre es fa a corre-cuitaperquè, mentrestant, l’espècie segueixaugmentant en número. Una vegadaanalitzada la situació es seleccionen elsmètodes més adequats per capturar elsindividus, tenint en compte no nomésles seves característiques sinó també elque es pretén fer (eradicar o controlarl’espècie) i el context en el qual es faràl’actuació per tal de no ferir sensibili-tats (no és el mateix gestionar espèciesenmig del camp que fer-ho al centred’una ciutat). No obstant això, i com ja

s’ha comentat, la natura és molt exi-gent i no tots els animals introduïtsdins un medi aliè arriben a reproduir-se efectivament. Aquest és el cas de lesiguanes, que acostumen a morir defred en arribar l’hivern.

Voluntariat ambiental Si com a manescals o com a particularses vol donar un cop de mà a la natura,al departament de voluntariat ambien-tal de la Fundació s’organitzen jorna-des d’acció directa durant les quals sepoden dur a terme tasques necessàriesper al medi, com la neteja de platges,la reforestació o el condicionament decamins. Per apuntar-s’hi, només caltenir ganes; les portes sempre estaranobertes.

portada

En primer lloc s’ha de fer entendre a la gent que mai ha d’alliberar al mediun animal del que ja no se’n pot fer càrrec. Per a aquests casos existeixencentres de recepció, com el de la Fundació Natura Parc. Per altra banda,no s’han d’adoptar animals si no s’està en disposició de responsabilitzar-se’n plenament i, en el cas dels exòtics, si no es coneix a més el seu com-portament en captivitat. De no ser així, un alliberament irresponsablepodria acabar provocant una plaga que podria acabar descontrolant-se.Sigui com sigui, cal tenir present que les espècies invasores no són les cul-pables dels danys que ocasionen sinó que és el propi desconeixement del’home el que provoca que en aquest departament s’hagi de treballar a unritme quasi frenètic.

Què es pot fer per ajudar a lanatura a mantenir el seu equilibri?

1212

col·legi breus

Fotos cedides per Ibican.

Bridget, a la izquierda.Midget iGadget, arriba.

Altes:

856 - Meritxell Castejón PuigcerverDes de l’1 d’agost de 2010857 - Bárbara Homar Ferrer de S.JordiDes de l’1 de setembre de 2010858 - Emanuela RengaDes de l’1 d’octubre de 2010859 - Sara Piriz CastrejónDes de l’1 d’octubre de 2010860 - Pedro Pujol LunaDes de l’1 d’octubre de 2010861 - Carolina Prieto LumbrerasDes de l’1 d’octubre de 2010862 - Cristina Utrera Busquets Des de l’1 d’octubre de 2010863 - Mª Dolores Fernández GarcíaDes de l’1 de setembre de 2010864 - Álvaro Romillo HerranzDes de l’1 de setembre de 2010865 - Cecilia Santos PeinadoDes de l’1 de novembre de 2010866 - Enrico PaudiceDes de l’1 de novembre de 2010620 - Fernando Jaume SauraDes de l’1 de novembre de 2010Recol·legiació

Baixes:

780 - Maria Eugènia Torres RoaDes del 8 de setembre de 2010807 - Juan Luis Fuster FontDes del 24 de setembre de 2010480 - Pedro Luis Borge BailóDes del 30 de setembte de 2010817 - Eneida González FarresDes del 30 de setembre de 2010

Altes de Centres:

Consultorio Veterinari Amic MeuPlaceta des Pou, 1 A. 07330 - ConsellTitular no veterinària: Joana Mesquida

Clínica Veterinaria ‘Espai Veterinari’Plaça d’es Tren, 5. 07420 - Sa PoblaTitular: Elisa Martorell Vallespir

Baixes de Centres:

Consultori Veterinari Mª J. GarmónCamí de Mao, 66. 07760 - CiutadellaTitular: Mª Jesús Garmón Franco

Consultori Veterinari E. MartorellC/ Renou, 20. 07420 - Sa PoblaTitular: Elisa Martorell Vallespir

Se presentan a consulta Gadget, Midgety Bridget. Se trata de tres gatas de lamisma propietaria que conviven juntasy tienen un modo de vida ‘outdoor’.Las tres han sido adoptadas en los últi-mos meses, Gadget y Midget con pocosmeses de edad y Bridget ya como adul-ta. La propietaria desea esterilizar a lastres gatas y durante las consultas deadmisión nos comenta que las tres pre-sentan tos, Gadget y Midget de maneramás o menos ocasional pero en el casode Bridget ésta es más persistente.Además, en el caso de Bridget, se apre-cia caquexia, una respiración laboriosay ruidos respiratorios aumentados enel examen físico. La exploración esnormal en los otros dos casos.

David Roman • Nicole Wallner

- ¿Cuál es tu diagnóstico diferencial?- ¿Qué pruebas complementarias se podrían llevar cabo?- ¿Cuál sería el tratamiento ypronóstico?

(Resolución en la pàgina 22)

cas clínic

Presentado por Ibican Clínica Veterinària

Brindis de Nadal i felicitaciónadalenca de VETERINÀRIALa Junta de Govern del Col·legi vavoler brindar el passat 16 de desem-bre amb els col·legiats per felicitar lesfestes de Nadal en un acte que con-gregà desenes de veterinaris al restau-rant del Museu Es Baluard, a Palma.Per altra banda, el comité de redaccióde la revista VETERINÀRIA,encapçalada pel seu presidentFrancesc Solà, aprofita aquestes líniesper desitjar unes bones festes i unesperançador any 2011.

Recepció oficial del COVIB al Consell de MallorcaLa presidenta del Consell de Mallorca,Francina Armengol, i la consellerad’Economia i Turisme de la institució,Isabel Oliver, reberen en audiènciauna representació del COVIB

encapçalada per Ramon Garcia. Lamàxima responsable de l’organismeinsular (que està previst que en breupassi a gestionar les competències enmatèria d’agricultura i ramaderia) s’in-teressà per la feina que realitza elcol·lectiu veterinari i demanà lesimpressions dels membres de la Juntasobre els assumptes que afecten amb-dues institucions. Cal recordar que faunes setmanes, el Consell i el COVIBsignaren un conveni de col·laboració,juntament amb el Govern i un grapatd’Ajuntaments, encaminat a millorar lagestió del RIACIB.

1313

actualitat

Unes 90 persones, entre col·legiats, fami-liars i personal del COVIB, ompliren elpassat 16 d’octubre una de les sales delBahía Mediterráneo per sopar i brindaren honor a Sant Francesc d’Assís. Es lliu-raren les insígnies d’or i les d’or i plata alsmanescals que porten 50 i 25 anyscol·legiats, respectivament, i s’entregarenentre els recent col·legiats les insígnies de

plata. També es realitzà el tradicional sor-teig que reparteix els més diversos regalscedits per VSF i els col·laboradors ipatrocinadors del Col·legi. Una vegadamés (i ja en van...) l’objecte més desitjat(la tele) li tornà a tocar a un membre dela Junta, en aquest cas a Jorge Cañellas.L’humor, els retrobaments i els homenat-ges marcaren la vetllada.

Un gran patróEl Col·legi celebra Sant Francesc d’Assís a Mallorca amb eltradicional sopar de veterinaris en el qual es lliuraren lesinsígnies col·legials amb les que s’homenatjà els professionalsmés joves i els que duen 25 i 50 anys ‘al peu del canó’

Insígnies COVIB 2010OrJoan Carbonell Estelrich, MiquelBallester Rigo, Guillem Mas Sastre.

Or-plataXavier Farrés Wunsch, Antònia MªGalmés Galmés, Juan FranciscoRiera Díaz, Joan Oliver Porquer,Sebastià Cruellas Munar, JoséFrancisco Rigo Caldito, AntoniMiquel Oliver Jaume, Ramon RipollEnsenyat.

PlataSara Claudia Bayon Klein, MartaCàrdenas Nadal, Marta FerrerComas, Ramon Salinas Nieto, GenísImar Queralt Mairata, Mª Isabel PazMorodo, Mª Elena Gutiérrez Pérez,Victoria Eugenia Rubio Ballesteros,Diomeres Hernani SánchezArmijos, José Antonio HonoratoHuertas, Jesús Plaza Sola, Ana PeñaQuetglas, Antonio Duran Munar,Bàrbara Homar Ferrer de Sant Jordi(Mallorca); Olga Anglada Vivó, ClaraMayans Torres, Meritxell CastejónPuigserver (Menorca); Mª Luisa deBenito Marzal, Ana Isabel OntoriaGea, Pamela Ferrer Mayans, AlfredoPuertas López (Eivissa).

1414

Els veterinaris Amadeo Vàzquez, LuciaTascon i Curro Rigo (a la imatge)impartiren durant una setmana, entre el18 i el 22 del passat octubre, un curs de20 hores sobre el control oficial aescorxadors d’ungulats domèstics,organitzat pel COVIB i que compta ambl’acreditació oficial del Govern de lesIlles Balears. Vint-i-tres col·legiats hiprengueren part. Després d’un primerdia dedicat al repàs de la Normativa

vigent, el curs va discórrer per diferentsàrees, com la inspecció ‘ante mortem’,la higiene del sacrifici, la inspecció ‘postmortem’, els subproductes d’origen ani-mal no destinats a consum humà o lesauditories de control oficial. Les expli-cacions foren il·lustrades amb supòsitspràctics de casos que se donen i tambésobre la tipologia de decomissos i lesseves causes. El curs acabà amb unaprova avaluativa final.

Curs d’escorxadors

actualitat

El Col·legi organitzà unes jornades sobre el control oficial a escorxadors d’ungulats domèstics, acreditades pel Govern

Menorca i les Pitiüses també celebren el patróEls col·legiats menorquins i eivissencstambé s’han reunit en ‘família’ aquestnovembre en sengles sopars per com-memorar la figura del patró dels veteri-naris, Sant Francesc d’Assís. A Menorca,la trobada va tenir lloc el 9 d’octubre alrestaurant Cafè Balear del Port deCiutadella. L’íntima vetllada reuní propde 35 manescals que posaren en comúles experiències professionals i perso-nals (ja que tots se coneixen) que hanviscut en els darrers mesos. A Eivissa,per la seva banda, la reunió se realitzà

dues setmanes més tard, el 23 denovembre, a l’Hotel Pachá de Vila. Elsopar comptà amb la presència del pre-sident del Col·legi, Ramon Garcia, i delsecretari, Jesús Martínez, els quals s’ha-vien desplaçat a la Pitiüsa major per par-ticipar en una xerrada informativa ambels col·legiats sobre les qüestions d’ac-tualitat que afecten el col·lectiu.Concretament s’abordaren els detallsde la campanya de triquina 2010 i s’a-vançaren els trets més importants de lanova llei de medicaments veterinaris.

Ens agradaria que els col·legiats enspoguéssim conèixer un poc més. Lafeina diària i l’estil de vida d’aquestsegle XXI fa que les relacionssocials entre col·legues siguin decada vegada més complicades.Anima’t a col·laborar i envia’ns lateva fitxa. A tothom li agradariasaber alguna cosa més de tu...

Nom: Mar Félix Fando. Edat: 43 (1967) Universitat i promoció:Saragossa (1985-1990).On treballes actualment? Servei decardiologia i ecografia veterinària. Estat civil: Casada.Fills: Un. Afeccions: ‘Running’, sortir a lanatura mallorquina. Menjar preferit: Els canelons quefeia ma mare. I el que més avorreixes: Qualsevol víscera. Quin llibre tornaries a rellegir?‘Los siete hábitos de la gente alta-mente efectiva’, de Covey. A quin lloc del món t’agradariaperdre’t? Índia. Amb qui hi aniries? Amb el meumarit i la meva filla. Quin animal t’agradaria ser? Unmoix. De no haver sigut veterinària, aquè t’hauries dedicat? Difícil;Metgessa o professora d’institut.

Noms del COVIB

Foto cedida per Mar Félix.

1515

actualitat

Desde sus inicios, los alumnosde la Real Escuela deVeterinaria de Madrid debíanvestir de uniforme, que porsu semblanza tenía carac-

terísticas militares.

Ya en la normativa de 1793 se espe-cificaba que “los alumnos iban unifor-mados de color oscuro, con ribetes ybotones dorados con la inscripción«Veterinaria»”,

Más adelante, en la Ordenanza apro-bada por S. M. el 29 de septiembre de1827, se especificaba ya concretamentela conformación de la indumentaria quedebían de utilizar todos los alumnos dela Escuela, y que era la siguiente:

“Un uniforme compuesto de casacacorta y pantalón ancho azul turquí, conel cuello y vuelta encarnada, sobre-puestos y vivos anteados, con botones

dorados con la inscripción delEstablecimiento”. Todo ello acom-pañado de “sombrero redondo delmismo color azul turquí, con presillade oro y escarapela encarnada.”

Debían disponer igualmente losalumnos, de “dos pares de mediosbotines de paño negro; un pantalónblanco de verano; una chaqueta decuartel, de paño azul turquí; un pan-talón, id. id.; una gorra, id. id.; un pan-talón de verano de la tela que se desig-ne; cuatro camisas; cuatro pañuelospara la faltriquera; dos pañuelosnegros para el cuello; cuatro pares demedias o calcetas, y tres pares dezapatos”.

Se les exigía además diverso materialnecesario para el trabajo en la Escuela,como delantales de tela de color conmangas, un delantal de cuero para tra-bajos en la fragua; material para su uso

en el comedor (cubierto de metal y unvaso); útiles de aseo varios (peines,cepillos para ropa y calzado, así comoun espejo pequeño), todo ello acom-pañado por una “cama completa contablado verde” y un cofre pequeñopara guardar la ropa.

Especificaba, además, la antes citadaOrdenanza, que “los alumnos que porsu continua aplicación y desvelos, con-cluyan con aprovechamiento todos loscursos que se enseñan en esta RealEscuela, y son aprobados en los exá-menes generales que al último se cele-bran, pueden usar uniforme de alumnocon un galón de oro en la vuelta, y lle-var espada”.

Es de suponer que estas normas semantuvieron hasta 1833, año a partirdel cual la Escuela de Veterinaria dejóde figurar como Centro Militar deEnseñanza.

La història de la Veterinària a les Illes BalearsCapítol 4. Uniforme de los primero alumnos de la Real Escuela de

Veterinaria de Madrid Per TOMEU ANGUERA

El pasado 12 de octubre los representan-tes de la delegación española en Bruselas,asistidos por los técnicos del Servicio deGanadería de la Dirección General deAgricultura y desarrollo Rural del Governde les Illes Balears, presentaron en elComité Permanente de la CadenaAlimentaria y de Sanidad Animal (SCOF-CAH) la documentación que demuestrael cumplimiento de las condiciones esta-blecidas en la Directiva 91/68/CEE parapoder ser reconocido el territorio de laCAIB como oficialmente indemne deBrucelosis (Brucella melitensis).

Entre estas condiciones están el haberconseguido en 2009 que el 99,8% de las

explotaciones de ovino-caprino hayanpodido calificarse como oficialmenteindemnes, tras haberse realizado lascorrespondientes pruebas diagnósticasen los animales, y haberse obtenido entodos ellos resultados negativos.

Una vez evaluada dicha documenta-ción, y con el dictamen favorable delSCOFCAH, la Comisión Europea,mediante la Decisión 2010/695/UE, de17 de noviembre, ha declarado laCAIB como territorio oficialmenteindemne de la enfermedad.

Con este reconocimiento se demues-tra la erradicación de la enfermedad

en la cabaña ovina y caprina de laCAIB, debiéndose instaurar en 2011un programa de vigilancia.

Segunda CCAA de EspañaNuestra Comunidad Autónoma cons-tituye la segunda región española,junto con Canarias, en alcanzar esteestatuto sanitario del que ya disfrutan19 países de la Unión Europea, hechoque supone un reconocimiento a losenormes esfuerzos llevados a cabo enla sanidad animal en los últimos años.En las Islas existen 4.380 explotacio-nes de ganado ovino-caprino, con uncenso total aproximado de 367.000animales.

La Comisión Europea reconoce a las IslasBaleares como territorio oficialmente indemnede brucelosis ovina-caprina (B. mellitensis)

16

Posar a l’abast dels ajuntaments l’accés ala informació del Registre d’identificaciódels Animals de Companyia de les IllesBalears, que gestiona el COVIB, és elprincipal objectiu del conveni decol·laboració signat el passat 20 d’octu-bre entre el Col·legi, el Consell deMallorca, el Govern Balear i tretze ajun-taments de l’Illa (posteriorment,s’amplià la nòmina a 20). Enparaules de Ramon Garcia, pre-sident del COVIB, “es tracta dedonar una passa més en elprocés de gestió del cens d’ani-mals de companyia a l’Illa.Aquest accés a la informaciópermetrà als ajuntaments deMallorca poder elaborar elscensos en els seus municipis,així com els serà de gran ajudaper confeccionar un registred’animals potencialment perillo-

sos i identificar els animals extraviats oabandonats”. Garcia va estar acompan-yat per la presidenta del Consell deMallorca, Francina Armengol, el directorgeneral de Coordinació d’Agricultura iPesca del Govern, Fernando Pozuelo, irepresentants dels primers tretze ajun-taments signants (Campos, Puigpunyent,

Mancor de la Vall, Son Servera, Algaida,Sóller, Consell, Valldemossa, SantLlorenç des Cardassar, Bunyola, Artà,Muro i Inca). En el transcurs de l’acte designatura, el Consell de Mallorca va sub-ministrar entre els responsables munici-pals un lector de microxips per facilitarla tasca de cens i identificació de masco-

tes. El conveni compromet elCol·legi de Veterinaris a con-tinuar duent la gestió delRegistre; l’edició i la distribu-ció dels documents; la intro-ducció de les dades; la com-provació i el control de lesdades introduïdes; l’actualit-zació de les dades; el mante-niment i la custòdia delsarxius. Igualment, el Col·legiha de facilitar les claus d’usua-ri i la contrasenya a la perso-na designada com a autoritza-da per l’Ajuntament.

En l’actualitat, el Col·legi és elgestor del Registre, redissen-yat el 2006 i gestionat des dellavors mitjançant un progra-ma informàtic. El RIACIBroman penjat a la web delCOVIB, de manera que per-

met l’accés en línia de tots els veterinarisautoritzats (i a partir d’ara també alsajuntaments) perquè puguin fer consul-tes les 24 hores del dia. Així es permet lapossibilitat de localitzar els propietarisd’animals trobats, sense haver d’esperara que estiguin obertes al públic les ofici-nes del COVIB, agilitzant el procés d’i-

dentificació d’animals i de localit-zació dels propietaris.

El RIACIB està inclòs en elRegistre Espanyol d’Identifica-ció d’Animals de Companyia(REIAC), de manera que la basede dades està interconnectada, iqualsevol animal pertanyent aella, podrà ser localitzat aEspanya, així com en aquells paï-sos de la Comunitat Europeaque pertanyin a la xarxa(Europetnet).

Els Ajuntaments de Mallorca s’impliquenen el Registre d’Animals de CompanyiaEl COVIB aconsegueix el compromís dels consistoris de l’Illa per col·laborar en el control de les mascotes; Una vintena d’ajuntaments, el Consell de Mallorca, el GovernBalear i el propi Col·legi firmen un conveni de col·laboracióperquè els primers tenguin accés al RIACIB

actualitat

17

Josep Cerdà i Mulet Cap Departament SanitatAnimal. IBABSA

La brucel·losi és una malaltiaconeguda i patida per la huma-nitat, per la majoria dels ani-mals domèstics d’abast i permamífers silvestres, des de famolt de temps enrere. Ladenominació de ‘Febres deMalta’ ja ens delata la seva anti-gor i la circumscripció medi-terrània. No és la meva inten-ció descriure l’agent causal niels seus múltiples biotips, aixícom tampoc explicar el quadreclínic que manifesta, ja queresulta sobradament conegutpels veterinaris i veterinàries, -no tant és així per part d’altresprofessions de la Salut que engeneral pensen que es tractad’una malaltia eradicada, comn’és el cas dels col·legues delNord d’Europa -. El que faremserà donar un cop d’ull al queha suposat la tasca per tal d’a-conseguir aqueixa eradicació aca nostra i la fita d’assolirrecentment un nou estatuts sanitaripel fet d’ésser declarada la CCAA deles Illes Balears, territori lliure de bru-cel·losi ovina i caprina, declaració quefou efectiva a la darrera reunió delComitè Permanent de la CadenaAlimentària i Sanitat Animal de laComissió Europea (el 12 d’octubre de2010 ) i publicada en el Diari Oficial dela UE el passat divendres 19 de novem-bre, per tal de fer efectiva la Decisióde la Comissió del Reconeixementd’ésser Oficialment Indemnes deBrucel·losi (Brucella melitensis ) en elbestiar oví i caprí.

Les brucel·losis constitueixen un exem-ple típic de processos zoonòsics,basant-nos en el seu concepte, les sevescaracterístiques i les posteriors reper-

cussions en l’àmbit de la prevenció ivigilància sanitària. La brucel·losi com-pleix amb els cinc punts específics sobreels quals es fonamenta el terme ‘zoono-si’ fent referència als efectes:

- Sanitaris.- Econòmics.- Socials.- Epidemiològics.- Profilàctis.

A més a més, l’OMS la cataloga com a laresponsable d’entre totes les zoonosisde més malalties, misèria i pèrdueseconòmiques.

La normativa que empara la lluita contrala brucel·losi parteix l’any 1976, ambuna Ordre del Ministeri d’Agricultura,

de 30 de juny, i la Resolució dela Direcció General de laProducció Agrària del 19 denovembre. Les Campanyes deSanejament Ramader (CSR), a lanostra CCAA, començarenl’any 1978 però s’estructurarenorganitzativament a partir del’any 1981. Paral·lelament alsmostreigs de sang, s’efectuà unaàmplia campanya de vacunació(amb les cèlebres soques Rev-1–oví i caprí- i B-19 –boví-), quefinalitzà per la seva prohibiciól’any 1995.

D’ençà, s’ha continuat amb lesextraccions de sang a les explo-tacions ramaderes amb resul-tats sempre molt favorables,donada la ínfima incidènciaseropositiva i a la nul·la casuísti-ca clínica detectada. El paperdesenvolupat per l’Institut deBiologia Animal de Balears(IBABSA), com a entitat gestorade les tasques assignades per laConselleria d’Agricultura, haestat l’eix vertebrador de l’exe-cució de les CSR. La capacitat

operativa de les mateixes ha permèsque molts de veterinaris i veterinàriestrobessin la seva primera feina aquí.

Per mor dels esforços de tota mena:econòmics, de gestió, etc., trobem ara ala fi, el fruit de tant de temps de perse-verança amb l’objectiu de gairebé totesles lluites sanitàries: l’eradicació de lesmalalties.

Per això, vull felicitar i agrair els treballsa tots els companys i companyes queheu intervingut personalment i també,fer extensiva la notícia a tota la profes-sió veterinària, al sector ramader i a lasocietat en general, beneficiària en defi-nitiva d’aquesta tasca.

HYGIA PECORIS, SALUS POPULI.

La CCAA de les Illes Balears és declarada oficialment indemne deBrucel·losi en el bestiar oví i caprí

Foto cedida per Ibabsa.

18

coneguem millor les cliniques veterinàries de Balears

Fa aproximadament 32 anys que ManuelPérez ‘aterrava’ a Ciutadella i obria undiminut consultori veterinari a ca seva,en el cèntric carrer de Sant Nicolau. Lapoblació era aleshores ‘territori hostil’per als manescals de clínica. Era l’èpocaen la que els cans servien per guardarles finques i els moixos campaven pelscarrers amb total impunitat. La feina delveterinari era majoritàriament rural i laclínica de petits era un negoci incipient,tan sols un germen del que és aramateix. Manuel Pérez treballava tambéamb grans animals i a l’Administració,amb el que li quedava poc temps dededicació al recent iniciat negoci.

Per la seva banda, Estrella Sintes torna-va a casa amb el títol sota el braç. Ambuna idea molt clara del que volia fer,considerava que la clínica de petits ani-mals era el futur de la professió, amb unllarg (i bon) camí per recórrer. Per aixòlocalitzà en Manuel, que ja duia uns anystreballant, i li oferí la possibilitat depotenciar el consultori i convertir-lo enclínica. Transcorrien els darrers 80 i lasocietat Pérez-Sintes començava la sevasingladura. El primer que feren va sercanviar d’ubicació. Feren obra a un localpropietat de la família d’Estrella, en elmateix carrer Sant Nicolau, i abandona-ren la casa paterna de’n Manuel.Apostaren per treballar amb RX ianestèsia per gasos, aleshores descone-gudes en la veterinària de l’Illa, posarenhoraris i, sobretot, començaren a edu-car els clients. Recorda Estrella que “lagent venia només per posar la vacuna dela ràbia... sempre durant l’estiu. Tenienper costum fer-ho així i sa feina estava

mal repartida al llarg de l’any. Poc a pocaconseguírem anar canviant aquestatendència i repartint les vacunacions”.

El negoci anà creixent al mateix ritmeque les necessitats dels veterinaris, quedecidiren fer un altre canvi. L’any 94 esmudaren a un altre local per estar mésamples i còmodes. No canviaren dezona perquè ja tenien una considerablecartera de clients, i decidiren donar unapassa més potenciant les vessants delnegoci que consideraven més desateses.Després de 14 anys en aquest emplaça-ment, a finals de 2007, començaren arumiar la possibilitat de fer un canvi d’ai-res. Tothom els coneixia al barri i la sevafeina era molt ben considerada, però elllistat de ‘contres’ ja havia igualat al de

‘pros’, i fins i tot l’havia superat. “Nopodíem posar més ‘parxes’ a un localvell. No podíem guanyar més lloc, nopodíem aconseguir que els clients apar-cassin amb comoditat. Eren massa cir-cumstàncies contràries com per aobviar-les”, explica. Els manescals troba-ren un local, a una zona poc edificada ien expansió. Eren aproximadament 130metres quadrats que convertiren en unaclínica ‘al seu gust’. “Dissenyàrem nosal-tres, més en Nel que jo, la distribuciódel negoci i introduírem totes les millo-res que consideràrem adients”, diuEstrella. “El tema de l’espai era moltimportant i l’aparcament, primordial,vista la gran quantitat de clients queviuen a les afores de Ciutadella. Ens vasaber greu per determinats propietaris

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i onfeis feina? Si estau interessats en que la vostra

clínica surti a la revista VETERINÀRIA, no heu de

fer res més que posar-vos en contacte amb elCol·legi mitjançant la pàgina web www.covib.org

Clínica Veterinària Pérez Sintes

del barri de tota la vida, que ja ens han dit quesom massa lluny, però per sort fan un esforç icontinuen venint”, assegura Estrella. La nova clí-nica compta amb una sala d’espera, dues consul-tes, les quals donen pas a una zona comú amblaboratori i prequiròfan, que du al quiròfan, a lasala de raigs i ECO, i a la sala d’hospitalització.Els quatre veterinaris que hi treballen se van tor-nant de mode que sempre quedi assegurada l’a-tenció de les urgències de manera telefònica i, sical, presencial, tots els dies de l’any.

Finalment Estrella es refereix a l’actual situacióeconòmica i en com ha afectat el seu negoci.“Dir que no ens ha afectat la crisi seria mentir,però encara no coneixem ben bé el seu abast,perquè després de l’estiu sempre hi ha una bai-xada de clients. Seguirem cap endavant i ja veu-rem què passa”, bromeja.

FITXA

Nom de la clínica: Clínica Veterinària Pérez - Sintes.

Titulars de la clínica: Manuel Pérez Triay i Estrella Sintes Pons.

Adreça: C/ Magnífics Jurats, 22. 07760. Ciutadella.

Telèfon: 971 38 58 19 .

Equip humà que conforma la clínica: Quatre veterinaris. Apart de nosaltres

dos, hi treballen Eugènia Hernàndez López i Aina Calatayud Gual.

Equip tècnic: RX, 1 quiròfan, dues consultes, unitat d’hospitalitzacions, fibroen-

doscop, ecògraf, laboratori...

Especialitats: Petits animals, especialment moixos i cans.

Número aproximat de clients al mes: Depèn molt de l’època de l’any. Una

quinzena al dia.

Un comentari:

“Apostàrem per treballar amb RX i

anestèsia per gasos, aleshores

desconegudes en la veterinària de

l’Illa, posàrem horaris i, sobretot,

començàrem a educar els clients”

(Estrella Sintes).

Fotos cedides per Clínica Veterinària Pérez Sintes.

2020

Francisco SolàPresident del Col·lectiu de Jubilats

El pasado día 10 de diciembre secelebró en el restaurante “Es QuatreVents” de Algaida, el almuerzo institu-cional de hermandad de los veterina-rios jubilados de este Colegio. Comoes ya tradicional, en dicho acto se hizoentrega de dos placas conmemorativasdedicadas, a los dos veterinarios jubila-dos más antiguos en la escalilla de cole-giación, por su continuada dedicación ala profesión, placas que en esta ocasión

recayeron en los compañeros JuanAlorda Oliver y Jaime Colom Pizá,quienes agradecieron con emotivaspalabras esta distinción a su dilatadacarrera profesional.

El presidente del Colectivo deVeterinarios Jubilados, Francisco SoláAyats, glosó durante la entrega losméritos profesionales y humanos de losgalardonados, agradeciendo su colabo-ración en las actividades realizadas ydeseándoles muchos años de perma-nencia entre nosotros.

Cerró el acto el presidente del Colegio,Ramón García, quien agradeció la orga-nización de esta reunión y el elevadoespíritu profesional de los jubilados,animándoles a mantener esta celebra-ción de cara al futuro. Aprovechó yaesta oportunidad para desearles unpróspero año 2011.

La celebración transcurrió dentro delambiente de amical camaradería presen-te siempre en estos actos, acentuadaesta vez por la proximidad de las fiestasnavideñas.

jubilats

Animada comida institucionaldel colectivo en Algaida

El pasado 9 de noviembre el Colectivode Jubilados del Colegio organizó unavisita a las Cuevas de Génova, queresultó muy concurrida.

A pesar de lo inestable de la climato-logía, alterada por frecuentes lluvias,los asistentes, muchos en esta ocasión,pudieron disfrutar de un muy agrada-ble día en la cercanabarriada de Génova, y que-daron sorprendidos por labelleza de las Cuevas, ungrupo de galerías pequeñaspero muy completas.Situadas a 36 metros deprofundidad, su descubri-miento, según nos comuni-caron, data de 1906 y elhallazgo se produjo conmotivo de realizar unasexcavaciones para la cons-trucción de un aljibe.

Como es ya tradicional, los asistentes

se reunieron a comer al finalizar lavisita, en un restaurante de comidacatalana cercano a las Cuevas, mante-

niendo después una animada sobreme-sa abordando, entre otras, la planifica-ción de posibles futuras actividades.

La belleza delas Cuevas deGénova cautivaa los jubilados

2121

assessoria jurídica

No existe ninguna regulación específicaen relación a esta garantía de cobro,por lo que no está prohibida expresa-mente por ninguna norma. No obstan-te, el criterio de la Direcció General deConsum de la Conselleria de Sanitat iConsum del Govern de les Illes Balearses muy conservador, ya que se trata deuna cuestión compleja, en la que se tie-nen que valorar, por un lado, los dere-chos de los consumidores (regulados enimperativas normas tendentes a evitarposturas abusivas por parte de los pro-fesionales y las empresas en detrimentode los particulares), y por otro, los prin-cipios básicos de la contratación.

En principio, es válido que un empresa-rio/profesional exija, previamente a laprestación de determinados servicios,

una fianza o garantía, siendo un uso bas-tante extendido facilitar el número detarjeta de crédito. Sin embargo, en elcaso de que tenga que hacerse algúncargo en la tarjeta, lo cierto es que sepueden generar algunas dudas sobre lavalidez de esta práctica, ya que normal-mente la boleta no estará firmada por eltitular de la tarjeta, lo que puede darlugar a la devolución del cargo.

Aunque se puede entender que al haberentregado el número de la tarjeta comogarantía del pago para un servicio deter-minado, desde el momento en que sefacilita este dato, se está dando autori-zación para el cargo del servicio, tenien-do en cuenta la nula regulación de estacostumbre o práctica, es convenienteformalizar por escrito, mediante algún

tipo de documento, la autorización delcliente, y así instrumentalizar la garantíade pago mediante este sistema.

En cualquier caso, conviene ser pruden-tes con esta práctica, ya que el titulardel animal debe coincidir con la personaque encarga el trabajo y con el titular dela tarjeta de crédito que se tiene comogarantía, puede haber conflictos en rela-ción a autorizaciones realizadas conanterioridad, etc.

En la hoja de encargo profesional delservicio se podría formalizar estagarantía de pago mediante tarjeta decrédito, indicando los datos necesariosy la autorización del cliente y titular dela tarjeta. A continuación se expone unejemplo:

¿Podemos garantizar el pago de los servicios profesionales prestados medi-ante la utilización del número de tarjeta de crédito del cliente/usuario comogarantía de pago, tal como es habitual en empresas de ‘rent a car’ u hoteles?

En ……………………………, en fecha ………… de 2010, Don …………………………, mayor de edad, y DNI/NIE nº……………………………………, con domicilio en ……………, calle ……………………………, C.P. ……………,AUTORIZA a la ClínicaVeterinaria ……………………………, con NIF ……………, a cargar en su tarjeta de crédito …………………, el importecorrespondiente a los servicios profesionales contratados en fecha ……………, consistentes en……………………………………, así como los que se realicen con posterioridad. Los datos de la tarjeta son los siguientes: Tarjeta de crédito (VISA, MASTERCARD, etc.) …………,titular de la tarjeta D. ………………………………………………, con dirección en ……………………, DNI nº ………………, nºde la tarjeta ……………………… y fecha de caducidad ……………………

FIRMA DEL TITULAR DE LA TARJETA

Santiago Picatoste duu la seva obra al Col·legiNatural de Palma (1971), es formà a l’Escola de Belles Arts TorrensLladó, a Ciutat. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, sentun habitual de la Galeria Xavier Fiol (Palma) i Asbaek (Port d’Andratx),amb diferents obres i en diverses etapes. La seva darrera exposicióindividual ha estat la col·lecció ‘Chlorophyll’ a la Galeria Isabel Hurleyde Màlaga (2009). També ha pres part en diferents mostres col·lecti-ves, participant a la Fira ARCO des de 2002 fins a 2008, des de NovaIork, fins a Colònia, passant per Coimbra o Sao Paulo, entre altres. Haestat reconegut amb diverses nominacions i premis al llarg de la sevatrajectòria artística.

art al COVIB

BUFETE ANTONIO FONT ABOGADOS

2222

resolució cas clínic

DiagnósticoLos principales diagnósticos diferen-ciales en este caso serían el de bron-quitis o asma felino, neumonía parasi-taria e infección por D. immitis. Lapresencia de signos respiratorios simi-lares en los tres pacientes que convi-ven juntos sugiere una etiología trans-misible restando así importancia aldiagnóstico diferencial de bronquitis oasma felino que en otras circunstanciassería nuestro diagnóstico más proba-ble. En cuanto a D. immi-tis, una infección es pocoprobable ya que es relati-vamente raro en gatos yque, pese a existir en otraszonas de la Isla de Ibiza, nose han observado casosprovenientes de la zona deresidencia de las tresgatas.

Pruebas complementariasUn protocolo diagnósticoideal debería incluir unhemograma completo, un perfilbioquímico, urianálisis, radio-grafías torácicas, pruebas para ladetección de D.immitis, una flota-ción fecal y la realización de unacámara de Baerman más la tomade muestras de las vías aéreaspara su valoración citológica ycultivo.

En nuestro caso y debido a res-tricciones económicas y prácticastan solo se tomaron radiografíasde tórax en el caso más grave(Bridget), observándose un patrónbroncointersticial en los campos pul-monares sobre la vista lateral. En lostres casos se recogieron heces de tresdías consecutivos. Se realizaroncoprológicos directos en la clínicaobservándose larvas en las muestrasde dos de las gatas sugestivas deAelurostrongylus abstrusus. Las mues-tras de heces se remitieron a un labo-ratorio externo para la realización deuna flotación fecal y una cámara deBaerman.

Mediante la cámara de Baerman sedetectó la presencia de larvas L1 de

Aelurostrongylus abstrusus en los trescasos más la presencia de larvas deotra especie de metaestrongilode enel caso de Midget. Esta otra especie delarva se diferencia morfológicamentede A. abstrusus y tras secuenciar suADN se determinó que se trataba deuna especie del géneroTroglostrongylus distinta a T. wilsoni(la especie más parecida a la nuevapara la cual había secuencia genéticadepositada en el GenBank database).Podría tratarse de Troglostrongylussubcrenatus u otra especie conocidapero todavía no caracterizada genéti-camente o bien, de una nueva especie.

Tratamiento y pronósticoExisten varios tratamientos y poso-logías publicadas para el tratamientode A. abstrusus pero la más consisten-temente efectiva y segura parece ser laadministración de fenbendazol a 25-50mg/Kg. cada 24 horas con una dura-ción del tratamiento de 10 a 21dias. Enciertos casos puede ser necesaria laadministración de terapia de apoyocomo una dosis antiinflamatoria deprednisolona o broncodilatadores por

vía oral como la terbutali-na o por vía inhalatoriacomo el albuterol.El pronóstico es variable,desde un proceso autoli-mitante en las infeccionesmás leves hasta un proce-so grave con la muertecomo posible resultado enlas infecciones más graves.La gravedad del procesoparece ir relacionada conla carga parasitaria,correspondiéndose las

infecciones masivas con signosmás graves.

En nuestro caso no se administrótratamiento algunos en el caso deMidget y Gadget y se procedió asu ovariohisterectomia sin másdemora. Los signos remitieron alcabo de los meses perdiéndose alseguimiento tras esto. En el casode Bridget se instauró un trata-miento con fenbendazol a22.5mg/Kg/24H durante 21 días.Además de esto se administró

Cefovecina (Convenia©) a 8mg/Kg, 1dosis al principio del tratamiento,como cobertura de antibióticos y seretrasó la ovariohistrectomia hasta lamejoría/resolución de signos clínicos.Hubo que esperar varias semanas perofinalmente los signos clínicos desapa-recieron y pudimos proceder a reali-zar la esterilización. Cabe decir queincluso 1 semana después de haberterminado el tratamiento con fenben-dazol y cuando la gata ya se encontra-ba libre de signos clínicos la mejoríaradiográfica era prácticamente inexis-tente, manteniéndose un patrón bron-cointersticial en las radiografías.

Fotos cedidas por Ibican Clínica Veterinària.

23

la darrera

“És una Norma beneficiosa... tot i quesempre hi ha aspectes millorables. I aixòque hi hagué un moment en el qual lanegociació gairebé se’n anà en orris. Peròcrec que la pressió exercida des delConsell General sortí efecte i s’han vistcontemplades totes les reivindicacions delnostre col·lectiu”. En aquests termess’expressava el president del COVIB,Ramon Garcia, durant la presentació de laxerrada que l’1 de desembre tingué lloc aPalma per donar a conèixer les novetatsmés destacades del nou Reial Decretsobre Medicaments Veterinaris (RD1132/2010 de 10 de setembre), que entrà

en vigor a finals de setembre. Garciaintroduïa el ponent, Juanjo Jiménez, advo-cat del COLVET i encarregat de negociarels continguts finals de la Llei amb els res-ponsables del Ministeri. Jiménez repassà filper randa tots i cada un dels articles de lanova norma que s’han vist modificats iabordà les seves implicacions en la feinadiària dels manescals, especialment els clí-nics i els de grans animals. Igualment donàresposta a les qüestions que els assistents,més d’una cinquantena, li plantejaren.

El misser començà fent referència a unade les qüestions bàsiques que més se li

ha plantejat des de l’entrada en vigor delReial Decret, la venta de medicaments.Jiménez volgué deixar ben clar que noés un assumpte que s’hagi plantejat enaquesta revisió de la Normativa, ja quees tracta d’una Llei que la UE posà elseu dia en mans dels Estats Membres isobre la que la legislació espanyolaprengué una decisió ferma en els anys90: el manescal no pot vendre medica-ments veterinaris. A continuació, l’ad-vocat enumerà i explicà els articles quefixen les principals novetats, des del 80(relatiu a l’obligació i prescripció derecepta, fent la distinció entre animalsproductors d’aliments i no productors)fins el 93 (sobre l’exercici professionalveterinari i que elimina el concepte defarmaciola veterinària), passant pels 81 i82 (regulen les prescripcions excepcio-nals per buit terapèutic) o el 96 (condi-cions de transport de medicamentsveterinaris), entre altres.

Per altra part, Ramon Garcia demanàun temps d’espera i avançà que elCOVIB treballa en l’elaboració d’unprotocol de procediments ambl’Administració per tal d’instrumentarels procediments d’informació i simpli-ficar els requisits, sobre el qual s’infor-marà amb detall en els propers mesos.

Com queda la nova normativa sobre medicaments veterinaris?El misser del COLVET, Juanjo Jiménez, que dugué les negociacions del col·lectiu amb el MAPA per a la redacció de la Llei, explica a Palma les principals novetats que introduiex la nova regulació; Considera “molt positiu” el resultat final de la Llei i fa una crida a la prudència en espera de veure coml’Administració Autonòmica instrumenta els procediments