Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears MARÇ

VETERINÀRIA44

AVEPA # jubilats # VSF # cas clínic # assessoria # els nostres centres # perfil # actualitat # col·legi

Situació de la ràbia a la península i a les Illes: Una zoonosi del passat?

Jornada sobre l’ús racional dels antibiòtics veterinaris

El Col·legi celebra l’Assemblea General Ordinària Tomeu Anguera, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Balears

3

editorial

sumari

Rabia y veterinariosLa mayoría de personas asocian la imagen de un perro conespuma en la boca y muy agresivo con la enfermedad de larabia: enfermedad casi legendaria y de desenlace fatal, trans-mitida por la mordedura de perros y cuyos únicos vestigiosactuales son la vacunación antirrábica de estos animales y losperiodos de cuarentena que, en determinados casos, obligana realizar los veterinarios oficiales sobre algunos perrosmordedores. Por ello, sin que su nombre genere gran alar-ma social al no haber aparecido casos en nuestro país desdehace ya muchos años debemos preguntarnos, ¿es ésta la rea-lidad? Indudablemente la respuesta es no.

A día de hoy sabemos que la rabia está ampliamente difun-dida en el mundo; que el número de muertes anuales secuenta por miles, principalmente entre la población infantil;que tanto la OMS y la OIE como el resto de organizacionessanitarias de todo el mundo están tremendamente preocu-padas al respecto; que la enfermedad vuelve a avanzar en suforma salvaje en Europa occidental; que el virus está nota-blemente presente en el mundo desarrollado, incluso en elcentro de las ciudades más pobladas del planeta, como losmapaches de Central Park o las colonias de murciélagos deamplias zonas de España y Baleares; y que la facilidad de losintercambios comerciales y los desplazamientos de personasha dado lugar a la entrada de animales portadores que handesarrollado la enfermedad en Europa estos últimos años.

Todo ello nos muestra la gran amenaza que la rabia consti-tuye para la salud pública mundial y que, en el caso deEspaña, ha movilizado al Ministerio de Sanidad y PolíticaSocial en la elaboración de un plan de acción específico, y avarias administraciones autonómicas a replantearse sus nor-mativas al respecto.

Y en medio de este maremágnum los veterinarios volvemosa ocupar un papel esencial: por una parte, continuar contri-buyendo a la construcción de la barrera de contención quesupone la aplicación de la vacuna a los perros, e intentandoque se amplíe a otras especies; y por otra, realizandodiagnósticos precisos que permitan una detección rápida delos posibles casos que puedan aparecer, y su comunicacióna las autoridades sanitarias. En resumen, una obligación máscon la sociedad para la que trabajamos.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Francesc Solà. Direcció periodística: Joan Sans (Dirkom).

Consell editorial: Jesús Martínez, Lluís Riera, Mireia Mayol, Jorge Cañellas, José Manuel Alanzor i Marc Sánchez. Fotografia: Jaime Reina. Fotografia de por-

tada: CRIVIB. Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Impressió: Gràfiques Planisi. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA:

Cursos • Coneguem els nostres socis 4

# Seguretat alimentària: Control de la

salmonelosi en la producció primària 5

# Veterinaris Sense Fronteres 6

# Portada: Situació del virus de la ràbia 7

# Perfil col·legial: Sulys Gutiérrez 10

# Actualitat: Anguera, nou president de l’Acadèmia

de Medicina de Balears • Pàgina web 11

# Actualitat: Jornada d’antibiòtics • Breus 12

# Actualitat: Dinar amb Badiola i la premsa 13

# Actualitat: Assemblea General • Breus 14

# Actualitat: Identificació equina • Curs de Peritatge 15

# Ibabsa: El centre d’Eivissa i Formentera 16

# Col·legi • Cas clínic: Presentació 17

# Els nostres centres veterinaris:

Clínica Veterinària Sineu 18

# Veterinaris Jubilats • Història de la Veterinària 20

# Pintura al COVIB • Assessoria Jurídica 21

# Cas clínic: Resolució 22

Foto cedida pel CRIVIB.

Nom: Fernando Ribas del Río.

Edat: 38.

Estat civil: Casat.

Fills: Una filla meravellosa.

Aficions: -

Quin és el teu menjar preferit?Paella. I el que més avorreixes?--.

Quin llibre tornaries a rellegir? ‘Cien años de Soledad’,de Gabriel García Márquez.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies? AlJapó. Amb qui hi aniries? Tot sol.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? El meu amorpels animals.

Quin animal t’agradaria ser? Un moix de bona casa; i meseria igual que me castrassin.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat?Segurament a res.

Fa anys que ens veiem a cada curs i moltes vegades no sabem ni el nom d’aquella persona que se’ns seu sempre al davant.AVEPA Balears us proposa un breu qüestionari que ens ajudarà a conèixer-nos una mica més a tots plegats.

CONEGUEM ELS NOSTRES SOCIS

Los pasados días 6 y 7 de Febrero secelebró en el Hotel Valparaíso de Palmauna reunión del recientemente consti-tuido Consejo Nacional de AVEPA.Dicho órgano, surgido de las eleccionescelebradas en el pasado CongresoNacional del mes de Octubre, tuvo deesta manera la oportunidad de celebrarsu primera reunión de trabajo y de dis-poner de algunas horas para compartirideas y proyectos. Al encuentro acudie-ron los responsables de las distintasvocalías de AVEPA en toda España, asícomo los miembros de la JuntaDirectiva de la Asociación. El grupodirectivo está formado por 26 com-pañeros veterinarios clínicos de casitodas las Comunidades Autonómas, quedurante dos días pudieron compartir,

desarrollar y planificar los temas y lasacciones que la Asociación que englobaa 3.500 clínicos de pequeños animalesde todo el país llevará a cabo duranteeste año.

Cabe destacar el importante empuje eimportancia estratégica que se realizarásobre el desarrollo de la nueva normati-va de grupos de trabajo y de especiali-dad de AVEPA, la cual definirá y concre-tará las características de los veterina-rios que la Asociación acreditará en lasdiferentes especialidades. Este proyecto,esperado y solicitado por los clínicos,dará reconocimiento a todos aquelloscompañeros que durante su trayectoriaprofesional han ido perfeccionándose enlas diferentes especialidades de nuestra

profesión de clínicos veterinarios en ani-males de compañía. A su vez, también sediscutieron y se prosperó en la defini-ción de las diferentes líneas estratégicasde la Asociación, basadas en la definiciónde los proyectos de formación científicaya existentes y en las nuevas propuestasde los mismos, en el desarrollo de nue-vos y mejores servicios para sus socios,en la definición de protocolos de traba-jo para las vocalías y en la orientación delas relaciones con otras instituciones delsector, entre otras.

4

avepa

El Consejo Nacional de AVEPA se reúne en Palma

Nom: Katy Serra Bisquerra.

Edat: 31.

Estat civil: Soltera, és un dir,perquè ja fa més de 10 anysque estic amb la meva parella.

Fills: Una nena guapíssima...

Aficions: Cinema, caminar per la platja, la meva professió.

Quin és el teu menjar preferit? Sense cap dubte, la xoco-lata. I el que més avorreixes? Tot el que sigui picant.

Quin llibre tornaries a rellegir? El darrer que he llegit‘Desde mi cielo’ d’Alice Sebold, tot i que és una mica dur.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies? Perdemanar... a la Polinèsia francesa. Amb qui hi aniries? Ambla meva parella i la meva filla.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Penso que el mésimportant és intentar ser feliç amb el què es té, acon-seguir-ho no és tan fàcil com sembla.

Quin animal t’agradaria ser? Un koala.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat? La mevasegona opció eren ciències ambientals.

Foto cedida per AVEPA.

5

seguretat alimentària

El control de la salmonelosis en la producción primaria

La salmonelosis en España, como en elresto de la Unión Europea, es una de lasprincipales zoonosis de transmisión ali-mentaria, en las que las medidas de con-trol a nivel de la producción primaria,sobre todo en la producción de aves ycerdos, se consideran las más eficacespara su prevención. Aunque en produc-ción avícola, allá por los años sesenta, lasalmonelosis aviar estuvo causada porSalmonella pullorum y Salmonella galli-narum, la erradicación de estos dosserotipos supuso la aparición, a partirde los años 80, de una nueva infecciónque se inició principalmente en manadasde aves reproductoras de la línea deproducción de carne, causada porSalmonella enteritidis. Posteriormenteeste serotipo se aisló también en repro-ductoras de la línea de producción dehuevos, manadas de aves ponedoras ypollos de carne o broilers.

Los serotipos con más frecuencia asocia-dos a la enfermedad humana son S. ente-ritidis y S. typhimurium, aunque tambiéndestacan por importancia en la apariciónde brotes la S. infantum, S. virchow, y S.hadar. En el caso de S. enteritidis loscasos más frecuentes están asociados alconsumo de huevos y carne de pollocontaminados, y los casos debidos a S.typhimurium están más asociados con elconsumo de carne contaminada decerdo, pollo y bovino.

La Unión Europea, mediante elReglamento 2160/2003 del Parlamentoy del Consejo sobre el control de laSalmonella y otros agentes zoonóticos,exige a todos los Estados miembros laaplicación de planes nacionales de vigi-lancia y control de la salmonella engranjas de aves de la especie Gallusgallus, concretamente en granjas dereproductoras, de ponedoras, y debroilers. Más recientemente se haextendido la obligación a las granjas depavos, estando prevista su aplicacióninmediata en las granjas de cerdos.Como fase inicial, durante el período deoctubre de 2005 a septiembre de 2006

se realizó un estudio de referenciasobre la prevalencia de Salmonella enaves de la especie Gallus gallus a nivelcomunitario. Así, los análisis y la tomade muestras evidenciaron los siguientesresultados en España:

- Prevalencia de Salmonellas zoonóticasen manadas de aves reproductoras (S.enteritidis, S. typhimurium, S. hadar, S.Infantum y S. virchow), del 1,56% en lalínea de producción de huevos y del 8,6%en la línea de producción para carne.

- Prevalencia de Salmonellas zoonóticasen manadas de aves ponedoras (S. ente-ritidis, S. typhimurium), del 51,6%.

- Prevalencia de Salmonellas zoonóticasen manadas de broilers (S. enteritidis, S.typhimurium), del 28,2%

Las medidas que se contemplan en losplanes, encaminadas a la disminución deprevalencias hasta alcanzar niveles demenos del 1%, consisten en la ejecuciónde autocontroles, controles oficiales,medidas de bioseguridad, elaboracion deGuías de buenas prácticas de higiene,control de la aplicación de medicamen-tos veterinarios antimicrobianos (prohi-

bidos como medidas de control de laSalmonella), vacunación preventiva de lasaves reproductoras y ponedoras, y medi-das de control en manadas positivas.

Los datos de 2008 apuntan ya a una clarareducción de dichas prevalencias: 5,40%en las aves reproductoras de la línea deproducción de carne, y del 14,77% en lasaves ponedoras, (En broilers se está a laespera de obtener el dato, dado que elplan se inició en 2009). La ejecución dedichos planes está contribuyendo efecti-vamente a la disminución de los brotesde intoxicaciones alimentarias provoca-das por alimentos contaminados conSalmonella, como puede evidenciarse enel informe anual sobre fuentes y tenden-cias de zoonosis y agentes zoonóticos,que la Autoridad Europea de SeguridadAlimentaria elabora con carácter anual.

El reto, sin duda, está en conseguir quea partir de 31 de diciembre de 2010, lascanales de broilers y pavos cumplan enel matadero el criterio microbiológicoestablecido por la normativa comunita-ria, que fija la ausencia de Salmonella en25 gramos.

Jesús Martínez Sánchez

L’estratègia de VSF a Haití fins arase centrava en donar suport a lasostenibilitat i a la viabilitat econò-mica, social i ambiental dels siste-mes de producció de la pagesiafamiliar per a la sobirania alimentà-ria com a part d'una estratègia quedefensa la producció nacional. Totaixò es pretenia dur a terme mit-jançant, per una banda, l’enforti-ment de les capacitats de les orga-nitzacions de pagesos i pageseshaitians per poder defensar el sec-tor productiu pagès i la propostade polítiques agràries a nivell regional inacional; i, per l’altra, la millora dels sis-temes de producció i els processos detransformació i comercialització queestan en mans de les famílies pageses,donant suport així a la millora de la baseproductiva, a les estructures de les orga-nitzacions i a la comercialització (sectorlacti, pesca, cafè, etc.). Actualment, VSFtreballa estratègicament a nivell nacional idesenvolupa projectes en dues zonesgeogràfiques: a la zona nord i nord-est, ia la zona sud-est del país (Jacmel, zonagreument afectada pel terratrèmol).

Nivell nacional. L’estratègia desenvolupadaconsisteix en donar suport al procés d’u-nificació i de consolidació del movimentpagès a nivell nacional que aposta per laproducció nacional, la sobirania alimentà-ria i la reforma agrària. Aquest procés d’a-companyament es tradueix en donarsuport tècnic i metodològic a les reunionsde coordinació, en la definició d’estratè-gies de programes d’acció i, sobretot,d’extensió i conscienciació a la base a par-tir d’una metodologia d’educació popular.Aquest procés és extremadament com-plex i requereix d’un diàleg constant i unarelació permanent amb els i les dirigents.En els darrers dos anys s’han fet passesimportants i avui el moviment camperolhaitià comença a parlar amb una única veurespecte a temes com la producció, lareforma agrària o la negativa a produir

transgènics i agrocombustibles.

A la zona sud-est vam treballar en coor-dinació amb organitzacions locals deCrose. Al 2008 es va iniciar el treball alsector lleter amb l’objectiu de millorar laproducció, les estructures de transforma-ció i la comercialització del producte mit-jançant empreses associatives. Juntamentamb aquest treball d’estructuració delsector lleter es va treballar per consoli-dar les organitzacions de pagesos i page-ses anomenades “de base” formades perproductors tant de llet com d’altres pro-ductes. També en aquesta zona treballemamb Tet Kole Tu Peyisan Ayisyen,(Tetkole). És una organització camperolaque té com a base la reivindicació i leslluites dels pagesos. La línia principal detreball amb Tetkole està orientada aenfortir la seva capacitat institucional perpoder defensar el sector productiu pagèsi la proposta de polítiques agràries a nivellregional i nacional com a part del movi-ment de la pagesia haitiana.

Al nord/nord-est d'Haití VSF col·laboraamb la Xarxa de Cooperatives de cafeï-cultors del Nord (Recocarno) amb l’ob-jectiu d’afavorir l’enfortiment organitzatiude les nou cooperatives de productors iproductores existents i de la Recocarno.Algunes de les tasques dutes a terme enaquest sentit han estat l’augment de laproducció de cafè, la millora de la dispo-

nibilitat d’aliments per a les famí-lies, la potenciació del lideratfemení, la integració dels i de lesjoves, l’accés a crèdits, la diversifi-cació dels cafetars i, per tant, del’ingrés familiar. La Recocarno par-ticipa en diferents espais a nivellnacional i regional per fer valer rei-vindicacions sectorials, ja que alser una estructura sòlida dins delsector té capacitat d’incidir en lespolítiques públiques relatives a laproducció i venda del cafè al país.També treballem amb l’Associació

de Productors de Llet de Limonade(Apwolim) i amb l’Associació de Donesde Limonade per al DesenvolupamentAgropecuari i de l’Artesania (Aflidepa).Amb aquestes dues organitzacions heminiciat unes accions per treballar el temade la tracció animal mitjançant la imple-mentació d’un fons de crèdit d’inversióque permetrà l’adquisició d’estris de tir.La situació de les nostres contrapartsdesprés del terratrèmol és especialmentdelicada a la zona del sud-est ja que és laque ha estat més afectada. Així, Crose iTet Kole són organitzacions que necessi-ten més la nostra ajuda. A nivell general,hem de treballar conjuntament amb lesorganitzacions de pagesos d’Haití que hanproposat les següents fases:

Primera fase: Crear estructures d’emma-gatzematge, potabilització d’aigua, fomen-tar i distribuir llavors de cicle curt (3mesos) per sembrar durant febrer-març ievitar la pèrdua de les llavors locals.

Segona fase: Estructuració de les organit-zacions pageses i recolzament als modelsde producció camperola com a solució ales necessitats de la població.

Tercera fase: Disseny d’un Programa deProducció Agropecuària Nacional percrear i consolidar el moviment camperolhaitià que pugui definir una estratègiad’acció.

veterinaris sense fronteres

6

La feina de VSF a Haití

Foto cedida per VSF.

Com segurament sabeu, VSF no fa accions d’emergència sinó que duu a terme projectes de desenvolupament rural. Si algú està interes-sat en fer donatius, (Banc Santander Central Hispano, 0049 1806 90 2290357341, indicant “Haití”) aquests es destinaran a la fase dereconstrucció i de rehabilitació a les zones rurals on treballam. A la nostra plana web (www.veterinarissensefronteres.org) hi trobareumés informació i un dossier detallat de les accions que es duran a terme.

hi voleu col·laborar?

7

portada

Lliures de ràbia... o no?

La ràbia és una malaltia zoonòti-ca causada per un virus queafecta el sistema nerviós delsmamífers i que se propaga desde la saliva d’un animal malaltmitjançant una mossegada. Lamalaltia és present en gairebétots els continents i causa,segons l’Organització Mundialde la Salut unes 55.000 morts al’any, registrant-se la majoriad’aquestes (més del 95%) a Àfri-ca i Àsia. L’aparició dels símpto-mes signifiquen una mort pràcti-cament segura. A Europa i alsEstats Units, els esforços realit-zats des de fa anys per al seucontrol i prevenció han dut auna significativa disminució de laseva incidència, arribant a l’era-dicació completa en àmpliesregions geogràfiques del ‘primermón’. Les campanyes massivesde vacunació i l’observaciósanitària d’animals que agrediena persones han estat la base d’a-questa eliminació, adquirinttambé molta importància la rea-lització de campanyes de con-trol de la ràbia salvatge (espe-cialment aquella provocada permossegades de guineus), que tenia unaelevada incidència en algunes zones del’Europa oriental.

A Espanya, tret del cas d’un metge quemorí a Màlaga l’any 1975 després de sermossegat pel seu ca i que acabà amb cen-tenars d’animals infectats, i un parell decasos a Ceuta i Melilla per la seva proximi-tat amb el Nord d’Àfrica on els casosabunden, la malaltia es considera eradicadaper les Autoritats Sanitàries des de 1966.

El virus clàssic de la ràbia és el RABVgenotip 1, i pot presentar-se en la ves-sant domèstica (cans i moixos, especial-ment) o en la salvatge (altres mamífersterrestres). El ca és el principal reservo-ri de la ràbia, circumstància que conce-deix una importància capital a la vacuna-ció massiva per prevenir la seva aparició(l’OMS calcula que la vacunació del 70-80% de la colònia canina d’un indretbloqueja pràcticament la transmissió delvirus). En el cas d’Espanya, malgrat

aquest control, les autoritatssanitàries mantenen un estatd’alerta permanent per evitaruna possible aparició del virus.I és que no s’ha d’oblidar queexisteixen diversos factorsque possibiliten la introduccióde la malaltia al país, com el fetde ser un espai geogràfic ambun elevat trànsit de personesprocedents d’Àfrica (la portad’Europa) cap a la UnióEuropea, el continuat movi-ment de persones que viatgenarreu de tot el món amb elsseus animals de companyia, oser un país en el que no ésobligatòria la vacunació endiferents ComunitatsAutònomes (casos de Galícia,País Basc o Catalunya).

Ràbia en quiròptersLes ratapinyades són tambéimportants reservoris del virusde la ràbia. Se’n coneixen mésde 1.100 espècies en tot elmón i es tracta de l’únic grupde mamífers que s’adapta almedi aeri. Excepte en el casdel continent americà, la resta

de quiròpters són insectívors i no tenenl’hàbit d’interaccionar amb altres mamí-fers. A Europa es coneixen pocs casosd’infeccions pel genotip típic de les rata-pinyades (EBLV-1) a mamífers terres-tres que no siguin l’home: tres ovelles aDinamarca (1998), una marta aAlemanya (2001) i, el més notable, unmoix a França (2007). Aquest recentcas revolucionà tots els plantejamentsd’avaluació de riscos ja que es tractà dela infecció d’un animal domèstic d’àmbit

Una anàlisi de la situació confirma que el risc de patir una importació de ràbia a Espanya, especialment des del Nord d’Àfrica, és real i creixent, pel que continuen sent imprescindibles tant lavacunació obligatòria dels animals domèstics com el manteniment de la vigilància epidemiològica

Les ratapinyades són importants reservoris del virus i diferents estudis han permès concloure que el número d’espècies de quiròpters infectats per ràbia a Espanya és relativament elevat,posant així de manifest la necessitat de potenciar la gestió d’aquest risc sanitari

8

portada

urbà que morí infectat perEBLV-1 després de ser mos-segat per una ratapinyada,convertint-se en el clarparadigma de la necessitatde no baixar la guàrdia enaquest aspecte.

Sobreviure al virusDiferents estudis efectuatsen els darrers anys hanpermès concloure que elnúmero de espècies dequiròpters infectats pelvirus de la ràbia a Espanya ésrelativament elevat, i quetotes les espècies de rata-pinyada són potencialmentreservoris de Lyssavirus, malgrat que lamajoria de casos d’exposició a humansse concentren en unes poques espècies.Balears no n’és una excepció i diferentsinvestigacions han detectat l’existènciade colònies de quiròpters amb lapresència del virus. Un dels autors d’a-quests treballs científics és el biòlegcatalà Jordi Serra-Cobo, que dirigeix aPalma el centre d’Investigació enInfeccions Víriques de les Illes Balears(CRIVIB), i que des de 1995 estudia elvirus de la ràbia en quiròpters junta-ment amb altres investigadors delDepartament de Biologia Animal de laUniversitat de Barcelona i de l’InstitutPasteur de París, amb la col·laboraciódel Govern de les Illes Balears i delMinisteri de Sanitat. L’equip de Serra-Cobo ha detectat per primera vegada lapresència de material genètic de la ràbiaa la sang de les ratapinyades (no sols enel sistema nerviós, com se pensava) i harevelat que el genoma del virus és pre-

sent en el cor, el cervell o altres orguesd’un exemplar aparentment sa. Lesrecerques dutes a terme a Balears i sub-vencionades per la Conselleria de Saluti Consum han permès comprovar perprimera vegada arreu que les ratapinya-des sobreviuen a les infeccions ràbiquesi, per tant, són portadors sans. En elButlletí Epidemiològic del centreNacional d’Epidemiologia d’agost de2008, el biòleg escrivia que “a partirdels resultats obtinguts en els estudis(que revelaren l’existència d’infeccionscícliques d’EBLV-1 en colònies de rata-pinyades de l’espècie Myotis myotis),s’han de prendre precaucions i evitartot contacte amb aquests mamífers, jaque el risc potencial de transmissió ahumans no és nul”. Serra-Cobo exposa-va que “la ràbia dels quiròpters euro-peus ha generat un debat sobre el riscsanitari que aquests comporten i la ges-tió que s’ha de realitzar amb les colò-nies infectades per Lyssavirus”.

Això no obstant, els estudisfets també han permès esti-mar el risc real sobre lapoblació humana, el qual ésbaix. D’altra banda, cal tenirpresent que convé protegirles ratapinyades degut a l’im-portant control de pobla-cions de moscards que fan.Aquesta característica éssummament important desd’un punt de vista sanitariper disminuir les poblacionsd’insectes vectores de malal-ties infeccioses.

En els mateixos termess’expressa Ramon Garcia,

responsable de zoonosis de la DireccióGeneral de Salut Pública i Participaciódel Govern de les Illes Balears i presi-dent del COVIB, el qual adverteix que“s’ha demostrat que la ràbia és una zoo-nosis present a les Illes en el si de deter-minades colònies de quiròpters, amb elque, si bé sobre el paper es tracta d’unasituació amb baixa probabilitat de trans-missió, no pot significar de cap manerauna relaxació en l’adopció de mesuresper al seu control i s’ha d’apostar pelmanteniment dels nivells de vigilànciaepidemiològica”. A més, Garcia adver-teix del risc potencial que existeix acausa de l’entrada d’animals no contro-lats de manera clandestina, que ha estatla principal causa dels darrers casos deràbia en cans detectats a la UnióEuropea, així com per la incorporaciómassiva d’animals de companyia d’espè-cies exòtiques en el nucli familiar, queno sempre se realitzen mitjançant elscanals legals establerts.

La vacunació antirràbica a BalearsLa Conselleria de Salut i Consum realit-za un seguiment exhaustiu de les agres-sions produïdes per animals. L’objectiud’aquesta tasca és primordialment ladetecció i control de la malaltia de laràbia, feina que històricament ha estatportada a terme pels veterinaris oficials.A les Illes, la vacunació antirràbica ésobligatòria amb caràcter anual per alscans a partir de 3 mesos, i recomanableper a moixos (obligatòria en el cas d’a-quells majors de 6 anys que han estattraslladats d’un altre lloc).

El segell de vacunació és l’únic justificantoficial de la vacunació de l’animal, essentels veterinaris col·legiats els únics quepoden aplicar-la. Aquest ha d’adherir-sea la targeta sanitària o passaport de l’a-nimal juntament amb la firma i el núme-ro del col·legiat actuant. El COVIB és elresponsable de la distribució del segell i,per tant, del seu control. Des delCol·legi se manté que l’obligatorietat dela vacunació anual és positiva, tant pelque respecta a l’epidemiologia actualcom per les recomanacions delsexperts en la matèria.

Per part del Govern de les Illes Balears,la Direcció General de Salut Pública iParticipació considera que el futur passaper una revisió del procediment utilitzaten el seguiment de les agressions per tald’incrementar i ajustar la informaciórecollida. Paral·lelament es preveu unamillora dels suports de recollida i trac-tament d’informació i la determinaciód’un procés de gestió d’alertes percoordinar l’actuació de tots els sectorsimplicats i per revisar i actualitzar lanormativa per tal d’ajustar-la a la novarealitat epidemiològica de la malaltia.

Foto cedida pel CRIVIB.

9

portada

Una altra veu autoritzada en la matèria,Juan Echevarría Mayo, de l’Institut deSalut Carlos III, incideix en les actuacionsque és necessari portar a terme desprésde fer un diagnòstic situacional de la ràbiaa Espanya. En un article publicat a la revis-ta del Col·legi de Veterinaris de Madrid,Echevarría diu que “el risc de patir unaimportació de ràbia a Espanya, especial-ment des del Nord d’Àfrica, és real i crei-xent i hem d’estar llests per un previsibleepisodi d’aquestes característiques”.L’autor considera que “és imprescindiblemantenir, tant la vacunació obligatòriad’animals domèstics com la vigilància epi-demiològica, sent el professional veteri-nari un protagonista de primera línia pera les dues actuacions sanitàries”.Echevarría es refereix també a la presèn-cia de la ràbia en quiròpters, sobre la quel’expert recomana que “totes les perso-nes l’exercici professional de les qualsimpliqui el contacte amb ratapinyadeshaurien d’estar vacunades contra laràbia”, a l’hora que destaca la importànciaque tenen les campanyes d’informacióper posar en coneixement de la poblacióque s’ha d’evitar la manipulació dequiròpters i la necessitat d’anar al metgeen cas de mossegada. Echevarría clou que

“la vigilància activa de la ràbia de ratapin-yades exigeix la col·laboració estretaentre zoòlegs i professionals sanitaris, fetque només és possible a través d’un com-promís mutu i recíproc amb la SalutPública i la Conservació, que inclou, entrealtres coses, ser molt rigorós en elmaneig de la informació”.

En aquest sentit, el fet que el Ministeriode Sanidad y Política Social es trobiimmers en la preparació d’un pla d’accióespecífic sobre la ràbia, demostra l’e-norme importància que les autoritatsconcedeixen al control d’aquesta zoo-nosi, sense descartar de cap manera unahipotètica reaparició en el futur.

El darrer cas de ràbia en humans a lesIlles data de l’any 1958 i Pep Aguiló enfou testimoni. Així ho explica elmanescal: “Jo era jove i duia poc tempsen això. Vaig rebre la telefonada del’amo en Toni de Sa Gruta, una pos-sessió situada abans d’arribar a CiutatJardí, a Palma. Me digué que el seu ca,mesclat amb ca de bestiar, duia unsdies comportant-se de manera estran-ya i que li havia ‘fotut’ mossegada a lamà. Quan jo el vaig anar a veure, l’ani-mal me grunyia, alhora que li costavamoure’s. Com no me deixava acostar-m’hi, no vaig poder fer un diagnòsticcert, però li vaig dir al pagès que podiaser ràbia. Ell, un home de més de 60anys, se’n va fotre i la cosa acabà allà.Al cap de dos dies l’amo en Toni emtornà cridar i me digué que el ca s’ha-via mort. Jo li vaig tallar el cap i el vaigenviar a Sanitat, des d’on el remeterena l’Institut Carlos III de Madrid. Als

pocs dies ens confirmaren que l’animalhavia mort de ràbia. El cap de Sanitatm’instà a anar a cercar l’amo en Toniper intervenir amb urgència i aplicarles injeccions corresponents, però elpagès se’n tornà a fotre de mi i es negàa baixar a Palma per una mossegada ala mà. Finalment, va ser necessària laGuàrdia Civil per dur-lo a Sanitat. Varomandre internat més de 40 diesperò arribàrem a temps”. “A més–clou Aguiló- me regalà un indiot perhaver-li salvat la vida. Ho va fer al llargd’uns anys fins que morí”.

Morta per ràbia a Santa MariaPer altra banda, Aguiló dóna fe d’unaltra succeït relacionat amb la ràbiaocorregut a les Illes, concretament aSanta Maria, uns anys abans, durant ladècada dels 50, i en el que una donamorí infectada per aquest virus.Explica Pep Aguiló que sentí aquesta

història en el cafè, per boca de la gentgran del poble, fent ell feina a SantaMaria. Aprofundint en el tema, elmanescal va saber segons fonts deSanitat que un ca ‘rabiós’ havia mosse-gat un home del poble i que la sevadona havia agafat la ràbia, morint alpoc temps. Segons la història, l’animalesqueixà els calçons de l’home, que noresultà ferit. Va ser la dona la quequedà infectada quan cosí els calçons iamb les dents tallà el fil, amb restes dela saliva de l’animal. La història acabavaamb la mort de la dona poc després.Altres fonts no oficials afegiren altresdetalls, com la fantàstica feina que rea-litzaren les monges de la Caritatdurant els darrers dies de la malalta,sent les úniques que s’atreviren aposar les injeccions. “Deia la gent delpoble que l’estat de la dona era tanagressiu que fins i tot s’aferrava a lespersianes amb les dents. I clar, queningú, tret de les monges, s’atreví atractar-la”, conclou Aguiló després defer d’una intensa calada al seu havà.

Pep Aguiló va ser testimoni d’excepció del darrer cas de ràbia enhumans reconegut oficialment a les Illes

10

perfil col·legial

“Jo ja no som ni d’aquí ni d’allà”,sentencia amb ironia SulysGutiérrez, asseguda al costat dela llitera del quiròfan de la sevaclínica, el lloc en el que es passamitja vida. Ho fa mentre recordaels complicats inicis a l’Illa, onarribà fa més de dues dècadesprocedent del seu Maldonadonatal, a uns 120 quilòmetres deMontevideo: “Va ser molt difícilper mi; Vaig arribar a Mallorcaen una altra època, quan veureun immigrant pel carrer eraestrany, no com ara en aquestmón global; Vaig haver d’apren-dre a ser immigrant i no emresultà gens fàcil”. Idò qualsevolho diria després de lesexcel·lents referències que arri-ben sobre la seva persona i laseva feina o, sobretot, desprésd’haver-se assentat com una deles referències clíniques de lazona nord de l’Illa, amb elpermís de Margalida Bergas, AnaSancha o Joan Oliver.

Sulys confessa que arribà aMallorca “per amor”. Ho va fer de la màdel que ara és el seu home, també uru-guaià, que ocupava (i ocupa) un lloc deresponsabilitat en la indústria hotelerade la zona. “Ens coneguérem l’any 87,mentre jo treballava a la Universitat deMontevideo fent la Càtedra d’Istologia idonant classes de Biologia. El darrerque pensava era moure’m de casa. Notenia ànima d’emigrant. Però ell ja por-tava 10 anys vivint a Mallorca i tenia unbon treball”, recorda la veterinària.Passaren una temporada alternant-seentre Balears i l’Uruguai, mentre rumia-ven la decisió final. Evidentment guanyàMallorca, on s’establiren l’any 1989. Elprimer que va haver de fer Sulys fouhomologar el seu títol per a Espanya(ho féu amb una prova a la UniversitatComplutense de Madrid) i, posterior-ment, col·legiar-se (el Col·legi es torbàsis mesos en fer-ho per qüestions

burocràtiques). Al ja de per si dificultósfet de canviar de país s’afegien compli-cacions addicionals. L’any 1992 Sulyshavia muntat un petit consultori veteri-nari “amb una taula, un esterilitzador iquatre coses per operar”, explica. “Lasocietat es trobava immersa en plenacrisi econòmica, al poble ningú no emconeixia, i havia dies en els que noentrava ni una sola persona a la clínica.En la soledat del moment t’ho arribes areplantejar tot”, afegeix.

La situació començà a millorar ostensi-blement l’any següent i Sulys es refugiàen la feina i en el suport dels col·leguesque anava coneixent per superar elscomplicats inicis. Confessa Sulys que haestat a Mallorca on s’ha fet veterinària:“Al meu país no me donà temps a ferfeina com a veterinària; m’he format aMallorca en el dia a dia de la clínica, amb

les ajudes d’altres veterinaris,anant a cursos i llegint molt”.Poc a poc començà a ser reco-neguda dins el seu àmbit i prestes veié en l’obligació d’agafarreforços per a la clínica. Ampliàel local i l’oferta de serveis i facinc anys s’associà amb el veteri-nari Mauro Zanetta i canvià d’u-bicació El que més fa Gardelitosón consultes, vacunes, anàlisi,rx ,ecografies i cirurgies; a més,sol derivar els casos de trauma-tologia, cardiologia i oftalmolo-gia a Canis, i qualque cas aïllatd’exòtics a Exóticos Vet.

Sulys es confessa una enamora-da dels cans i els moixos i reco-neix que són el sustentaclediari, a més d’un dels motius pelqual estudià veterinària. L’altreés un episodi que visqué sentuna nina a ca seva, al camp,quan un veterinari realitzà unavacunació massiva de brucelosi.Quedà impactada per aquellafeina. Actualment reconeixestar ‘cremada’ “de vegades”

de ser a la clínica, “però més del trac-te amb el client que d’altre cosa”.Destaca, no obstant, el canvi d’actitudque ha experimentat el propietari desde vint anys ençà, adoptant en moltesocasions l’animal com un membre mésde la família. A més, Sulys creu quemolta culpa la tenen els estrangersresidents, “que en aquest aspecte sem-pre han anat un poc per davant; Tenenper norma general un enorme respec-te pel ca i el moix”.

Ara, als 52 anys Sulys intenta, de cadavegada més, treure temps per a la sevagran passió: viatjar. Intenta fer dos otres viatges a l’any per conèixer altresmóns, apart de la visita de rigor queanualment realitza al seu país, on com-parteix amb la família els moments queun dia li robà Mallorca, la seva segona (oprimera) terra.

Sulys Gutiérrez Guadalupe

La mallorquina ‘robada’ de l’Uruguai

11

actualitat

El nostre company i president d’honor del Col·legi, TomeuAnguera Sansó, ha estat elegit recentment president de la ReialAcadèmia de Medicina i Cirurgia de les Illes Balears, convertint-se en el primer veterinari que ostenta aquest lloc en la histò-ria, ja centenària, de la Institució. L’elecció d’Anguera és unclar exemple del progressiu reconeixement que ha assolit lafigura del professional veterinari (en totes les seves vessants)en el decurs dels darrers anys, tant en l’àmbit professional sani-tari, com en l’àmbit social. Tomeu Anguera s’ha mostrat enor-mement agraït als acadèmics, els quals han fet possible la sevaelecció, i s’ha compromès a dedicar-se en cos i ànima a la sevanova missió dins una institució en la que ingressà l’any 1990 ique coneix perfectament, no de bades ha ocupat fins fa poc elcàrrec de secretari general. Sobre Anguera parlà el seu ante-cessor, el metge Alfonso Ballesteros, el dia de la seva elecció,destacant “el desenvolupament metòdic de la seva tasca i laseva exquisida cavallerositat, fets que han facilitat la meva pre-sidència al llarg dels darrers 8 anys”, referí.

Nascut a Palma l’any 1935, Tomeu Anguera és Doctor enVeterinària, llicenciat per la Universitat de Saragossa, ha pre-sidit el COVIB durant 25 anys i ha estat vicepresident delConsell General de Col·legis Veterinaris d’Espanya. Ha estatcap provincial de Producció Animal de Balears, director del’Ibabsa i Cap del Servei de Ramaderia de la Conselleriad’Agricultura i Pesca, entre altres tasques professionals.Jubilat des de 2005, fa gala d’una tremenda vitalitat i curiosi-

tat amb la seva participació en diferents projectes i iniciatives,com la col·laboració en tasques d’investigació i documentaciódel llibre sobre els 100 anys de la Veterinària a les Illes (quees troba en fase de redacció), o sent un dels dinamitzadorsdel Col·lectiu de Veterinaris Jubilats.

Un veterinari al capdavantTomeu Anguera és elegit president de la ReialAcadèmia de Medicina de les Illes Balears ensubstitució d’Alfonso Ballesteros, convertint-seen el primer manescal que ocupa aquest càrrec

La pàgina web del COVIB és una de lesmés de 200 pàgines i blogs que participenenguany en la novena edició del PremiWeb Illes Balears, convocat per laDirecció General de Política Lingüísticadel Govern. En aquest certamenn esreconeixeran les millors creacions realit-zades per institucions, empreses o parti-culars originaris o residents a les IllesBalears, sempre i quan utilitzin el catalàcom a llengua principal de la web.S’atorgaran tres premis en metàl·lic: unprimer premi de 1.200 euros, un segonde 600 euros i un tercer de 300 euros. Amés a més es lliuraran 9 xilografies origi-

nals realitzades per prestigiosos artistesde les Illes Balears, una per al guanyadorde cadascuna de les categories en quècompetiran les webs. Per això, des delCol·legi s’està animant a tots elscol·legiats i coneguts que votin i comen-tin la nova pàgina del COVIB, cosa quese pot fer des del propi website(www.covib.org). La selecció de websfinalistes es farà a partir dels vots delsusuaris. L’objectiu és obtenir una majorparticipació, no tan sols dels concur-sants, sinó de tothom. L’elecció final (endata per determinar) la farà un Jurat for-mat per diversos experts.

Anima’t; Vota la web del COVIBLa pàgina del Col·legi pren part en la novena edició del PremiWeb, que organitza la Direcció General de Política Lingüística

Christian Grunwald. Morí el 3 de març als 87 anys.Manescal holandès resident des defeia anys en el terme de Calvià, tre-ballà com a clínic veterinari a la zona,on era molt conegut i respectat.

Nicolás García ArillaEns deixà el 12 de març també al’edat de 87 anys. Veterinari ara-gonès, arribà a l’Illa després de ferfeina a Sòria i Múrcia. Va ser cap deSanitat Veterinària a Balears i direc-tor d’Inspecció Sanitària Exterior.Fou un dels precursors de les ins-peccions sanitàries en els establi-ments hotelers.

Obituari

12

Quatre de les principals veus autoritzadesa nivell estatal varen participar el passat 19de febrer a Can Domenge en la Jornadaque el COVIB organitzà sobre l’ús racio-nal d’antibiòtics veterinaris. Alfonso LasHeras, director tècnic de Veterindústria;Lucas Domínguez, responsable de laXarxa de Vigilància d’AntibiòticosVeterinaris (UCM); Maite Verde, presi-denta d’AVEPA; i Ramiro Casimiro,representant de l’Agència Espanyola delMedicament i Productes Sanitaris, oferi-ren a l’auditori, format per manescals,ramaders i professionals del sectors de la

distribució i comercialització de medica-ments veterinaris, els seus punts de vistasobre aquesta qüestió, centrant-se en laimportància que té l’actuació dels respon-sables mèdics i veterinaris. La jornada fou

inaugurada per Rosa Alís, directora gene-ral de Farmàcia, Xavier Farrés, directorgerent de l’Ibabsa, i Ramon Garcia, presi-dent del COVIB, i transmesa per video-conferència a Menorca i Eivissa.

Palma acull una jornada sobre l’úsracional dels antibiòtics veterinaris

actualitat

Organitzat pel COVIB, l’actes’integra dins la campanyaque des del passat any du aterme la Conselleria de Saluti Consum per promoure l’úsresponsable dels antibiòticsentre la ciutadania i els professionals sanitaris

La vocalia d’Eivissa organitza un Curs d’Oftalmologia

El passat mes de desembre va tenir lloc a la seu delCol·legi Oficial de Metges d’Eivissa, a Eivissa Vila, un cursd’oftalmologia gratuït destinat a veterinaris clínics depetits animals i que se centrà en l’exposició i la resolucióde diferents casos clínics d’aquesta especialitat. Se passa-ren des de casos clínics de conjuntiva i membrana nicti-tant o casos d’ull sec, fins casos de còrnia, glaucoma iúvea. El ponent va ser Francesc Simó Doménech.

PSN inaugura la seva nova oficina a Mallorca

Previsió Sanitària Nacional (PSN) ha inaugurat no fa massauna nova oficina comercial a Palma per millorar l’atenció il’assessorament que ofereix als prop de 1.200 mutualistesque té a les Illes. L’oficina està situada en el carrer RubenDarío, darrere el Col·legi de Metges, i compta amb dosassessors comercials i una administrativa. PSN fa comptesoferir des d’aquesta oficina els seus serveis als mutualistesde Menorca i Eivissa, illa on preveu obrir-ne una altra.

breus

13

actualitat

A ningú se li escapa la notorietat medià-tica de Juan José Badiola, el presidentdel Consell General de Col·legisVeterinaris d’Espanya, el qual botà a laprimera plana de l’opinió pública fa unsanys amb motiu de l’aparició de diver-sos casos d’EEB a Espanya. Aquestanotorietat quedà palesa el passat 26 degener quan la Junta del Col·legi convocàels mitjans escrits especialitzats percompartir un distès dinar a Palma ambel mateix Badiola, aprofitant la sevapresència a l’Illa per recollir un premide la Reial Acadèmia de Medicina iCirurgia de Balears. En el transcurs dela trobada els periodistes centrarentota la seva atenció en conèixer les opi-nions de Badiola sobre la gestió ques’ha fet del virus A-H1N1 per part delsorganismes i institucions competents ide les Administracions Públiques, delsseus orígens i efectes, i s’oblidaren delstòpics que han envoltat la pandèmia desdel seu inici. Els representants de lapremsa sotmeteren un profitós ‘tercergrau’ el president del Consell Generalde Col·legis Veterinaris, el qual, evi-dentment, sortí airós.

Per altra banda, el dinar es convertí enel marc idoni perquè el president delCOVIB, Ramon Garcia, donàs a conèi-xer les iniciatives que prepara elCol·legi per a aquest 2010, com el mapade Processos o la firma del conveni d’i-dentificació equina, fes balanç de lapoca implicació dels ajuntaments de lesIlles en el control de la triquinosi a lesmatances domiciliàries o donàs a conèi-xer com pot afectar el col·lectiu laimplantació de la Llei Òmnibus.

Juan José Badiola s’ha convertitenguany en nou acadèmic de la ReialAcadèmia de Medicina i Cirurgia de lesIlles Balears, que el 26 de gener ence-tava el curs 2010 amb la lectura de lallissó inaugural a càrrec de PereRiutort sobre l’estètica dental.L’Acadèmia premià d’aquesta manerala trajectoria professional del presidentdel COLVET i del Centre Nacional deReferència de les EncefalopatiesEspongiformes Transmissibles.

El professor és reconegut per l’Acadèmiade Medicina i Cirurgia de Balears

Dinar mediàticdel COVIBLa Junta del Col·legi organitza una trobada ambprofessionals de la premsaescrita especialitzada aprofitant la presència deJuan José Badiola a Palma

14

Les implicacions que tindràper al Col·legi la reforma delscol·legis professionals queaprovà el Govern espanyol elpassat any centrà bona partde l’Assemblea GeneralOrdinària del COVIB, quetingué lloc el passat 10 demarç a la seu del COMIB.Ramon Garcia explicà demanera breu les eines d’a-questa reforma (Llei Òmni-bus, Llei sobre col·legiació idirectiva de serveis, entrealtres) i la seva influènciasobre algunes de les funcionsque realitza el COVIB i sobrela professió (supressió d’ho-noraris orientatius, la imposi-ció obligacions administrati-ves i burocràtiques, etcète-ra.). En el següent número deVETERINÀRIA detallaremaquesta informació.

Per altra banda, els assistents aprovarenels pressuposts del passat any i la memò-ria d’activitats, així com les previsionspressupostàries per al present exercici.

de la mateixa manera se donaren aconèixer els resultats del mapa de pro-cessos i de les auditories dels estatscomptables del Col·legi realitzades elsanys 2007 i 2008.

La reforma dels col·legisprofessionals marcal’Assemblea GeneralOrdinària del COVIB

actualitat

També es presentaren el mapa de processos i els informes de les auditories realitzades al Col·legi en els anys 2007 i 2008

Primera jornada de medicaments

El COVIB inicià el passat desembre uncicle formatiu dirigit al medicamentd’ús veterinari que consta de tres jor-nades, la primera de les quals tinguélloc el dia 17. En concret, la xerradaabordà la figura del veterinari i la nor-mativa vigent sobre medicaments vete-rinaris i va ser impartida per Juan JoséJiménez Alonso, responsable dels ser-veis jurídics del Consejo General de Colegios Veterinarios (a la dreta).

Conferència equina a Menorca

José Manuel Sánchez-Vizcaíno,Catedràtic del Departament de PatologiaAnimal de la Facultat de Veterinària de laUniversitat Complutense de Madrid,oferí a finals de desembre a Maó unaconferència sobre les malalties emer-gents als equins, com la peste equinao el virus del West Nile, entre d’al-tres, organitzada per la vocalia delCol·legi a Menorca.

breus

Se posa en marxa lacinquena campanyad’esterilització d’animals de companyia a PalmaDes de començaments de març idurant tot el mes, l’Ajuntament dePalma i el Col·legi han dut a terme lacinquena campanya d’esterilitzaciód’animals de companyia. La iniciativaha presentat enguany una ajuda direc-ta de 20 euros per als propietarisinteressats, que ha substituït el des-compte del 20% que a les passadesedicions s’oferia a través de les clíni-ques veterinàries. S’ha calculat que enaquesta edició es podran subvencio-nar fins 500 esterilitzacions, que obli-gatòriament han de ser realitzadesper un veterinari col·legiat, i en elmunicipi de Palma. L’objectiu d’a-questa campanya és aconseguir dismi-nuir al màxim la xifra d’abandona-ment d’animals que actualment hi haa Ciutat. Al llarg de 2009 entraren alCentre Sanitari Municipal de protec-ció animal de Son Reus un total de5.600 cans i moixos. D’aquests, untotal de 1.924 es donaren en adopciói 1.072 es retornaren als seus propie-taris. Al llarg de 2009 es posaren untotal de 1.440 xips.

La iniciativa va ser presentada acomençaments de mes a la ClínicaSant Ferran per la regidora deSanitat de Cort, Begoña Sánchez, elclínic Xisco Mir i el vocal de petitsdel Col·legi, Antoni Marí.

15

actualitat

El Col·legi Oficial de Veterinaris es manté a l’espera derebre la convocatòria per part de la Conselleriad’Agricultura i Pesca per subscriure el conveni que perme-ti engegar la campanya d’identificació de la cabanya equinade les Illes (en el moment del tancament d’aquesta revistaencara no s’havia produït). Tota vegada s’hagi firmat eldocument, se procedirà a la implantació d’entre 3.000 i4.000 microxips d’identificació, obligatoris segons la nor-mativa europea. Els animals identificats seran, segons elCOVIB, els cavalls mesclats, ponis, ases i altres animalsdestinats al consum humà, ja que els exemplars de raça(pura raça espanyola, àrab, angloàrab, pura sang anglès,pura raça mallorquina i menorquina, trotador espanyol icavall d’esports espanyol) ja compten amb l’adient identifi-

cació. L’objectiu de la implantació del xip és, com passaamb els cans, el del control de la cabanya existent a les Illes.Tal i com refereix Jorge Cañellas, vocal d’èquids delCol·legi, “és una eina per comptar amb tota la informaciósobre la procedència i la pertinença dels animals”.

Senzill i ràpid procediment burocràticEl COVIB dispensarà els microxips i els passaports equinsentre els col·legiats que ho sol·licitin, els quals realitzaran laidentificació i retornaran els documents al Col·legi. Finalment,aquest enviarà per correu al propietari el passaport de l’ani-mal, que ja podrà circular amb llibertat per la Unió Europea. Tota aquesta informació s’emmagatzemarà a una base dedades del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

L’inici de la campanya d’identificació equinabalear, a l’espera de la firma del conveniEl COVIB, que roman a l’espera de les indicacions de la Conselleria d’Agricultura i Pesca per subscriure l’acord, calcula que se censaran entre uns 3.000 i uns 4.000 exemplars

Curs de peritatge i responsabilitatprofessionalveterinàriaEmmarcat dins la línia formativa de ges-tió jurídica i empresarial del Col·legi, elpassat desembre tingué lloc a una de lesaules del Col·legi de Metges de les IllesBalears un curs de responsabilitat vete-rinària i peritatge, que va ser organitzatconjuntament pel Consell general deCol·legis Veterinaris i el COVIB.

Una vintena de veterinaris prenguerenpart en la jornada, que anava dirigida aprofessionals de tots els àmbits i queestava enfocada a la formació en matèriade responsabilitat professional (civil,penal, administrativa i disciplinària), aixícom a l’actuació del veterinari com aperit en l’administració de justícia mit-jançant l’elaboració d’informes pericials.Va ser impartida per Francisco CorpasArce, Juan José Jiménez Alonso i AlfredoFernández Álvarez i es centrà en aspec-tes molt teòrics que posteriormentvaren ser abordats des de diferentscasos pràctics.

16

El centre territorial d’Eivissa i Formentera

Xavier SerraResponsable Centre territorial d’Eivissa i Formentera

Ara fa cosa de trenta anys que Ibabsa inicià actuacions a lesilles d’Eivissa i Formentera de la mà del nostre apreciat com-pany Roberto Vidal. Eren anys de canvis constants en unacomunitat autònoma encara en formació i en una administra-ció insular molt incipient però amb una gran visió de futur perdotar Menorca i les Pitiüses amb els mateixos serveis d’as-sistència tècnica amb què Mallorca comptava des dels anys cin-quanta. L’any 83 s’aconseguí disposar d’uns locals, fet que per-meté inaugurar un espai físic i punt de trobada i d’assistènciaals pagesos. Amb la transformació jurídica de patronat aempresa pública, l’any 1989, Ibabsa quedà configurat definiti-vament com el coneixem avui en dia a les quatre illes.

Eivissa i Formentera compten amb uns 120.000 habitants i sónsense cap dubte les illes de les Balears que més pressió turísti-ca han rebut. No obstant, encara conserven a dia d’avui unaforta implementació agrària i un pes social important de la page-sia. La contribució econòmica - pel que fa a PIB -, de la mateixamanera que passa en altres indrets, és baixa; però indirectamentté una importància estratègica cabdal en la conservació mediam-biental, paisatgística, cultural, etc. Aquest teixit social agrope-cuari encara és ben viu a les nostres illes malgrat els molts deturistes que arribin: el camp d’Eivissa i Formentera encara té elsmateixos problemes, exactament els mateixos, reduïts per unfactor d’escala, que les illes germanes. Aquesta afirmació lapodríem estendre a tota l’agricultura mediterrània.

Ibabsa, com a empresa de serveis i d’assessorament agrícola iramader, desenvolupa les activitats generals típiques assignadesper la Conselleria d’Agricultura i d’altres d’específiques derivadesde les signatures de convenis amb els Consells Insulars. Les actua-cions generals són les campanyes de sanejament animal, la vigilàn-cia serològica i entomològica de la llengua blava, el programa decontrol d’EET, la vigilància d’Influença aviar, Aujeszky, etc.Evidentment, els censos animals que disposem son reduïts, però lagran atomització i dispersió de finques, més de mil, afegeix un fac-tor de complexitat i de sobreesforç per tal que els nostres com-panys i companyes de campanyes puguin localitzar-les i arribar a

totes. Les actuacions específiques, per la seva banda, són les deri-vades de la signatura de convenis amb els Consells Insulars i ambpartida pressupostària al seu càrrec. Actualment en tenim dosvigents amb el d’Eivissa: Un per donar suport en matèries de sani-tat i de producció animal, i un altre específic per a actuacions enraces autòctones, a més del conveni que se preveu signar en matè-ria de sanitat animal amb el Consell de Formentera. Aquestesactuacions gaudeixen d’una acollida i acceptació esplèndida perpart dels pagesos en tant que se fa la dispensa regulada i subven-cionada de productes per preveure l’eradicació de malalties: vacu-nes, antiparasitaris, repel·lents, etc. pràcticament per a totes lesespècies animals: oví, cabrum, porquí, èquids, coloms, conills, etc.

La gran quantitat de races autòctones i d’agrupacions racialspresents a les Pitiüses, la complexitat de les tasques de localit-zació, la recuperació dels pocs exemplars autòctons existents,tot plegat determina la creació i el foment d’aquest gran eix defeina que és la conservació i el foment del patrimoni genètic, alcapdavant del qual hi és la nostra companya Iolanda Méndez,tècnica del Patronat de Races Autòctones de les Illes Balears(PRAIB). L’existència d’una raça pròpia d’oví, de caprí , de ca iles agrupacions racials de conills i gallina, aquesta darrera espè-cie amb treballs de recerca molt avançats que ens permetenafirmar que en breu obtindrà el reconeixement de raça per partdel Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí, conforma un paquetglobal de feina apassionant a la vegada que tot un repte marcatpel greu perill d’extinció en què es troben les nostres races.

Destacar la gran aportació científica i la col·laboració del depar-tament de genètica de la Universitat de Còrdova i de l’equiphumà dirigit pel Dr. Juan Vicente Delgado en el tema de con-servació de mamífers i la gran tasca del Dr. Amadeu Francesch,de l’IRTA, especialista en genètica aviar, que ha permès realitzarun dels estudis més complets, fins i tot a nivell estatal, en el temade recuperació de la gallina eivissenca. La dinamització de lesassociacions de criadors i la gestió dels llibres genealògics, entred’altres, son també tasques en col·laboració amb el PRAIB.

Una altra actuació en matèria de producció animal és l’assistèn-cia tècnica a fires agrícoles -més de catorze organitzades en elsdarrers anys-. Altres actuacions actualment en fase de revisióson: experiències en farratgeres de baixa demanda hídrica,millora genètica, millora d’instal·lacions ramaderes, fins i totactuacions mediambientals com són els estudis de reciclatd’aigües per ús agrícola o la introducció de la carpa royal alssafarejos per fer lluita biològica contra els moscards. L’atenciópersonalitzada al públic i l’assistència tècnica a qualsevol admi-nistració local, a més de l’estreta col·laboració amb els serveisveterinaris del Consell Insular, amb els quals compartim la seufísica, són també actualment feina nostra.

De manera resumida podem concloure i definir el centre terri-torial d’Eivissa i Formentera amb l’afirmació que la polivalènciaés la nostra característica principal, pel bo i el dolent. Em restaconvidar-vos a tots i totes els que passeu per Eivissa a visitar-nos. Aquí teniu les portes de ca vostra obertes.

Fotos cedides per IBABSA.

17

Se presenta en la consulta “Livi”, unagatita castrada de 15 años de edad, deraza común europea, con ceguera súbi-ta y midriasis bilateral. Historial previode insuficiencia renal aguda y transitoriaque se corrigió en pocos días con flui-doterapia de soporte e IECAs.

La exploración ocular revela ausencia dereflejo de amenaza, ausencia del reflejo

de deslumbramiento y disminución evi-dente en la respuesta de los reflejosfotomotores directo y consensuado. Elexamen de párpados y anejos es normal,no presenta alteraciones en córnea ni encámara anterior, se aprecia una leveesclerosis nuclear en ambos cristalinos yel cuerpo vítreo no muestra alteraciónalguna. El examen de fondo ocular es elpresente en la imagen 2.

col·legi

Francisco Cantero Fernández

- ¿Se podría afirmar con los datos obtenidos que el animal realmente no ve?

- ¿Cuál sería su diagnóstico diferencial ante un caso de ceguera súbita con midriasis bilateral?

- ¿Qué pruebas complementarias deberíamos realizar teniendo en cuenta la imagen obtenida al examinar el fondo ocular (número 2)?

- ¿Cuál sería el tratamiento más acertado?(Resolució a la pàgina 22)

cas clínic

Presentat per CLÍNICA VETERINÀRIA CAS MENESCAL

Altes:

840 - Mª Luisa de Benito Marzal Des de l’1 de gener de 2010

841 - Genís Imar Queralt MairataDes de l’1 de gener de 2010

734 - José Méndez NavarroDes de l’1 de gener de 2010Recol·legiació

842 - Mª Isabel Paz MorodoDes de l’1 de febrer de 2010

843 - Mª Elena Gutiérrez PérezDes de l’1 de febrer de 2010

767 - Mª Dolores Queijo MínguezDes de l’1 de febrer de 2010Recol·legiació

844 - Olga Anglada VivóDes de l’1 de març de 2010

845 - Victoria Eugenia Rubio BallesterosDes de l’1 de març de 2010

Baixes:

747 - Ana López Cuadrado Des del 31 de desembre de 2009

778 - Rosalva Cordero BecerraDes del 13 de gener de 2010

496 - Esther Navarro CarmonaDes del 26 de gener de 2010

826 - Esther Vergara PérezDes del 10 de febrer de 2010

773 - Susana Bieto VegaDes del 12 de febrer de 2010

Altes de Centres:

Clínica Veterinària Inca CBC/ Malferits, 34 Esq. Mercaderies07300 IncaTitulars: Mateu Coll Ferragut

Antònia Galmés GalmésFrancisco Fernández Beltrán

Clínica Veterinària Pel i PlomesC/ Antelm Obrador, 26 Local 3 07630 CamposTitulars: Horacio Raúl Ruiz Gutiérrez

José Carmelo Angosto Gomis

Baixes de Centres:

Clínica Veterinària Inca CBC/ Ramon Llull, 5507300 IncaTitulars: Mateu Coll Ferragut

Antònia Galmés GalmésFrancisco Fernández Beltrán

Fotos cedides per la C.V. Cas Menescal.

18

coneguem millor les cliniques veterinàries de Balears

Fa molt poc temps que la ClínicaVeterinària Sineu ha canviat de cara. Defet, fins fa uns dies la seva propietària,Malen Moragues, encara estava immer-sa en la reforma del centre. Ara,després de gairebé 10 anys fent feina en50 metres quadrats, ha aconseguit‘parir’ una clínica més pròxima al seuconcepte de feina: espaiosa, lluminosa,moderna... i preparada per treballar enequip. Malen ha adherit el local contigu,conservant la ubicació anterior (bendavant l’estació de tren de Sineu), ha fetobres, ha decorat l’estança i ha compratels equips tècnics adients. A més, des defa unes setmanes compta amb lescol·laboracions de la veterinària KatySerra, la qual li dóna un cop de mà ambles consultes i cirurgies. “D’ençà queme vaig independitzar, sempre he fetfeina com a única veterinària. Si bé éscert que tenia el suport de l’auxiliar,però la meva idea era poder treballar

amb un o més col·legues, per intercan-viar opinions, operar amb altres manes-cals i, en definitiva, fer feina en equip.Ara ja tenc la clínica per poder compliraquest somni”, explica Malen.

La veterinària arribà a Sineu per casuali-tat l’any 2000, amb una clara idea enment: muntar la seva pròpia clínica depetits animals. Havia acumulat l’expe-riència suficient com per embarcar-seen una aventura de tals dimensions: “Enacabar la carrera a Saragossa, m’havia‘foguejat’ a Món Veterinari, a Manacor,compartint 6 magnífics anys d’experièn-cia amb Joan Llull i Salvador Llull;Després vaig passar per l’HospitalVeterinari Equí d’Algaida, que vaig dei-xar per dedicar-ho tot al meu fill, recentnat”. Passà un ‘any sabàtic’ però la voca-ció tornà a tocar a la seva porta i s’em-barcà a la recerca d’una clínica: “Va sercomplicat perquè no sabia ni per on

començar. Jo resideixo a Betllem i cer-cava un poble on no hi hagués veterina-ri, cosa que no ocorria en els municipisveïns com Artà o Capdepera, on moltscompanys ja tenien la seva clínica.Aleshores me vingué a la ment una visi-ta que vaig fer a Sineu quan era petita. Elrecordava com un poble pagès i ambencant, i tot i que no tenia cap mena delligam amb Sineu, vaig provar sort. Hovaig consultar amb en Paco, de Hill’s, iamb altres col·legues que m’animarenmolt a fer-ho. Després de donar unparell de voltes al poble, vaig trobaraquest local, que abans era una ferreria,A l’amo li interessà llogar-me’l i vaigmuntar-hi la clínica amb l’ajuda del meuhome”. En aquest punt, Malen recordaque a uns pocs quilòmetres del poble, alllogaret de Ruberts, existeix el consul-tori de’n Pere Torrens, però -explica-“no és el mateix tipus de negoci que elmeu, ja que en Pere hi va uns determi-

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i on feisfeina? Si estau interessats en que la vostra clínica surti a la

revista VETERINÀRIA, no heu de fer res més que posar-vos

en contacte amb el Col·legi mitjançant la pàgina webwww.covib.org

Clínica Veterinària Sineu

19

nats dies i fa un tipus de clínica diferent a la meva”. “A més -afegeix- ellmanté un munt de clients de Sineu, que li han estat fidels”.

En aquest punt Malen rememora la primera etapa de la clínica, quancompaginava la realització del seu projecte personal amb les campan-yes de sanejament pels pobles de la comarca gràcies al suport que librindà Pep Cerdà: “Els matins feia les vacunacions i sanejament reco-rrent centenars de finques de Costitx, Sineu, Lloret i Ariany, amb qua-tre ovelles perdudes, mentre els capvespres engegava la clínica. De fet,gràcies a la gent que anava coneixent a les campanyes vaig anar adqui-rint els primers clients. Això, i el fet de que en aquell moment s’ins-taurà l’obligatorietat del microxip en el cans, m’ajudaren a arrencar”.Malen compaginà les dues activitats durant set anys fins que abandonàles campanyes d’Ibabsa i es centrà en exclusiva en el seu negoci. Amesura que anava passant més hores a la clínica, més força anà agafantla idea de l’ampliació que ara, després d’un anys de meditació, ha pogutportar a terme. Tot i l’ambició del seu projecte, la veterinària demoment no fa comptes donar més serveis dels que ofereix, i conti-nuarà centrant-se en la medicina interna i les cirurgies, i derivant elscasos de traumatologia i urgències a altres clíniques de referència.Això sí, tractarà d’ampliar l’equip i, com no, de continuar millorant dià-riament la seva feina amb els animals i el tracte amb els clients. Segurque infrastructura i ganes no n’hi faltaran.

FITXA

Nom de la clínica: Clínica Veterinària Sineu.

Titular de la clínica: Malen Moragues Lladonet.

Adreça: C/ Menestral, 20. Baixos. 07510. Sineu.

Telèfon: 971 52 03 49.

Teniu obert des de: Maig de 2000.

Equip humà que conforma la clínica: 1 veterinari i 1 auxiliar.

Equip tècnic: Ecògraf, quirófan, RX, hospitalització, anestèsia, bioquímica...

Especialitats: Medicina interna a excepció de traumatologies, que se deriven

habitualment a la Clínica Balmes.

Número aproximat de clients al mes: Varia molt.

Un comentari:

“Vaig obrir la clínica a Sineu senseconeixer-hi ningú; Les campanyes devacunació que realitzava aleshoresme permeteren conèixer la gent

dels voltants i m’ajudaren a arrencarel negoci” (Malen Moragues)

20

Siguiendo la tradición de nuestro Colectivo, el pasado 28 deenero se iniciaron las actividades para el presente año, cele-brando una misa en la Iglesia de San Sebastián en sufragio delos veterinarios fallecidos de nuestro Colegio. A la convoca-toria acudieron muchos compañeros, algunos acompañadospor sus respectivas esposas, así como también algunas espo-sas y viudas de compañeros veterinarios que habitualmentenos acompañan en las actividades que desarrolla el Colectivode Jubilados durante el año, deseosos todos de reencontrar-se en este inicio de curso.

Durante la celebración, el oficiante de la misa agradeció lapresencia año tras año del Colectivo de VeterinariosJubilados, animándoles a seguir manteniendo esta costumbreal iniciar el curso.

A la salida del templo, los numerosos asistentes se reunieronen una comida de compañerismo, que sirvió de fondo parahablar de las posibles actividades a realizar y durante la cual sehizo entrega al compañero Martín Felani de una placa de agra-decimiento por sus muchos y eficientes servicios prestados ala Veterinaria durante sus años de ejercicio profesional.

Francisco Solá Ayats

jubilats

El curso 2010 se inicia con una Misa en sufragiode los veterinarios fallecidos de nuestro Colegio

Andrés Reyes Perelló, naturalde Felaniche (Felanitx),Mallorca, parece ser el primeralumno de las Islas que acudióal Real Colegio – Escuela de

Veterinaria de Madrid, Primada deEspaña, para obtener el título deVeterinario. Dicha Escuela fue fundadael 23 de febrero de 1792, por RealOrden del Rey Carlos IV de España.

No se conoce la fecha de nacimientode Andrés Reyes, pero sí la de su bauti-zo, que en aquellos tiempos se realizabaprácticamente de recién nacidos. Fuebautizado el día 13 de enero de 1777, yregistrado en el Archivo Parroquial deFelanitx, siendo sus padres, FranciscoReyes y Josepha Perelló.

Antonio Reyes Perellóse matriculó a la edad de16 años en el ColegioEscuela de Veterinariade Madrid, el 1 de sep-tiembre de 1793, inicián-dose el curso el 18 deoctubre de ese mismoaño. Esa primera pro-moción acabó sus estu-dios en 1797. Se tratabadel primer curso que sedaba en la Real Escuela yse admitieron por razo-nes de espacio, un totalde 42 alumnos (14 deCaballería, 16 Dragonesy 12 particulares).

Andrés Reyes Perellóse incorporó a la misma,a propuesta del grupoDragones de Numancia,Regimiento creado el 1de abril de 1707 enOsuna (Sevilla) por elDuque de tal titularidad.El veterinario mallor-quín fue un alumnoaventajado en sus estu-dios, figurando siempreen la relación de alum-nos con mejores califica-ciones. Finalizados susestudios se reintegró alEjército como OficialVeterinario.

La història de la Veterinària a les Illes BalearsCapítol 1. Andrés Reyes Perelló, el primer veterinari de Baleares

Per TOMEU ANGUERA

Bibliografía:(1) Origen de los primeros veterinarios españoles. D. Fernando Camarero, 2004. (2) Primera sede del Real Colegio - Escuela de Veterinaria de Madrid primada de España. Nuevas investigaciones. Dr. D. José Manuel Pérez García, 2003. (3) Comunicación personal. D. Gabriel Mora Vaquer, 2009.

Fotos de l’uniforme dels Dragonesde Numancia.

Imatge cedida per T. Anguera.

21

Jordi Ribes és un artista barceloní(1972) que treballa a la Ciutat Comtal.Després d’un període inicial centrat enl’àmbit videogràfic, la disciplina que arti-cula tota la trajectòria artística de JordiRibes és sens dubte la pintura. El críticDavid Armengol sosté que a través d’e-lla, l’artista “ha aconseguit extreure imostrar d’una manera obsessiva i metò-dica els múltiples relats de ficció quedonen forma a la seva peculiar cosmo-gonia. Un món de fantasia ple de perso-natges infantils - amables encara queinquietants i sinistres per la seva inex-pressió i el seu silenci - que recreen unarealitat propera i familiar al mateixtemps que generen en l’espectador unaincòmoda sensació d’estranyesa i fre-dor”. Ha exposat tot sol a la GaleriaSenda de Barcelona, al Centre d’ArtSanta Mònica de Barcelona o a laGaleria DF Arte Contemporánea de

Santiago de Compostela, entre altres.També ha pres part en diferents exposi-cions col·lectives, sent les més recentsIngrafica, a Conca; CCA gallery, CCA

Andratx, a Palma; Tecla Sala, aBarcelona; i al Centre d’Art 2 de Mayo,a Móstoles, Madrid. També ha rebutnombrosos premis i beques.

art al COVIB

Jordi Ribes exposa el seu món de fantasia a la seu del Col·legi

Para abordar el tema relativo a lasdenuncias sobre el maltrato de animales,desde un punto de vista jurídico, hay quehacer referencia a dos aspectos. El pri-mero es el tipo de infracciones suscepti-bles de ser sancionadas (infraccionesadministrativas y eventuales delitos); y elsegundo, el modo de poner en conoci-miento ante la Autoridad correspon-diente dichas infracciones o delitos yante qué Autoridad hacerlo.

En este sentido cabe destacar, que legal-mente se prevén dos tipos de conductassancionables: infracciones administrativasclasificadas en leves, graves y muy graves,y delitos. Estas conductas, susceptiblesde ser sancionadas ya sea administrativao penalmente, están previstas en la Ley1/1993 de protección de animales

domésticos y salvajes en cautividad, laLey 1/1992 de protección de los anima-les que viven en el entorno humano, y enla Ley Orgánica 10/1995, de 23 denoviembre, del Código Penal.

Por otra parte, el modo de poner enconocimiento dichos hechos es la“denuncia”. Una denuncia es la declara-ción que efectúa una persona (veterina-rio, en este caso) para poner en conoci-miento de la Autoridad Pública, unoshechos (aunque simplemente se basenen una sospecha y siempre que la mismasea fundada) que se considera que pue-den constituir una infracción o delitocontra los animales.

Finalmente, y por su parte, la Autoridadante la que deben ponerse en conoci-

miento estos hechos son: ElAyuntamiento, las Consellerías (principiode ventanilla única de la Administración),y la Guardia Civil. Y ello, con indepen-dencia de qué organismo, finalmente,conocerá de la misma. Así, si se trata porejemplo del abandono de un animaldoméstico la competencia para conocerde esa denuncia corresponderá alAyuntamiento (competencia municipal),si se trata de un hecho susceptible deinfracción relativo a un animal salvajecorresponderá a la Consellería deAgricultura y Pesca (competenciaautonómica), y si se trata de hechosconstitutivos de un posible delito corres-ponderá al Juzgado (competencia judi-cial), vía remisión del organismo quehaya recibido la denuncia. No obstante,es importante destacar que el principiode ventanilla única nos permite interpo-ner denuncias de maltrato a animalesante cualquier organismo público conindependencia de la tramitación que,posteriormente, se le dé a la misma.

BUFETE ANTONIO FONT ABOGADOS

assessoria jurídica

Si un clínic veterinari sospita d’un pressumptemaltractament animal, com pot procedir ja que,malgrat fundada, només es tracta d’una sospita?A qui ho hauria de denunciar?

22

resolució

¿Se podría afirmar con los datos obteni-dos que el animal realmente no ve?

Habitualmente se acepta que cuandono existe reflejo de amenaza ni de des-lumbramiento el animal está ciego, peroesa es una conclusión que no es del todoexacta. Hay casos en los que la inervaciónmotora del ojo no funciona correcta-mente y por mucho que lo estimulemoslumínicamente, no obtendremos res-puesta, lo que no significa que no vea.

Por ello para realizar una valoracióncorrecta del grado visual de un pacien-te, se deben evaluar conjuntamentepruebas funcionales, como son la prue-ba de la bola de algodón y la prueba deobstáculos en condiciones de luz (fotó-picas) y de penumbra (escotópicas) y elestado de los reflejos visuales que losmás comunes son amenaza, deslumbra-miento y fotomotores. No obstante,con la imagen obtenida al explorar elfondo de ojo junto con el examen ocu-lar, se podría asumir que realmente elanimal está ciego.

¿Cuál sería su diagnóstico diferencial anteun caso de ceguera súbita con midriasisbilateral?

Las patologías que más frecuente-mente producen este cuadro son:- Desprendimiento de retina.- SARDS: Síndrome de ceguera súbita

adquirida.- Neuritis óptica.- Procesos que afectan al quiasma óptico.- Glaucoma.

El desprendimiento de retina, cuandoes completo produce una midriasis bila-teral que puede o no mantener los refle-jos fotomotores en función de si quedanfotorreceptores funcionales a los que lespuede llegar el estímulo lumínico. Estedesprendimiento de retina puede darsepor causas primarias retinianas, causassistémicas o traumatismos sobre el globoocular. El diagnóstico es directo al reali-zar el examen del fundus.

El SARDS es un síndrome en el quede forma súbita se produce una pérdidade visión debido a una muerte rápida ymasiva de los fotorreceptores. Es un pro-ceso que no se sabe con certeza la etio-logía ni se entiende por completo la pato-genia. Se cree que tiene algún tipo derelación con las glándulas suprarrenalespor la poliuria/polidipsia que generalmen-te lleva asociada este proceso. Para diag-

nosticarlo se debe realizar una electro-rretinografía debido a que generalmenteno se observan cambios oftalmoscópicosal examinar la retina.

La neuritis óptica es un proceso infla-matorio del disco óptico o del nervioóptico que impide la correcta transmisiónde la información lumínica recogida por laretina. El diagnóstico se realiza medianteexamen del fundus y se suele observar undisco óptico eritematoso, edematoso ycon cambios en el tamaño del mismo

En el caso de las alteraciones en elquiasma, el mecanismo es el mismo quepara la neuritis óptica, pero en la granmayoría de los casos en los que la apa-rición de la ceguera es súbita, están pro-ducidos por procesos neoplásicos queafectan al quiasma, por lo que para diag-nosticarlos es necesario realizar unaresonancia magnética.

El glaucoma es una elevación súbita dela presión intraocular que producemidriasis arrefléctica/hiporrefléctica que sise mantiene en el tiempo puede producirlesiones irreparables en la retina. Paradiagnosticarlo, es necesario realizar unamedición de la presión intraocular juntocon un examen ocular completo.

Qué pruebas complementarias debería-mos realizar teniendo en cuenta la ima-gen obtenida al examinar el fondo ocular?

Según la imagen, se confirma un des-prendimiento exudativo de retina y siem-pre debemos realizar un procedimientodiagnóstico para determinar la causa quelo produce. Las pruebas que se debenrealizar son las siguientes:- Examen ocular completo para evaluarlas causas oculares.- Medición de la presión arterial.- Analítica sanguínea completa que nospermita evaluar la presencia o ausenciade diabetes mellitus, aldosteronismo pri-mario y otras causas que conlleven a unahipertensión sistémica- En gatos es importante evaluar el tiroides.

En nuestro caso, la paciente presenta-ba una presión arterial sistólica de230mmHg por lo que se confirmó unahipertensión arterial. El procedimientoque se siguió fue realizar un examen car-

diaco completo que consistió en eco car-diografía, radiografía de tórax y electro-cardiograma, hemograma, bioquímicacompleta, palpación del tiroides y medi-ción de los niveles séricos de T4, TSH.

La eco cardiografía reveló una hiper-trofia miocárdica del ventrículo izquierdo,aumento del volumen del atrio izquierdoy cambios en la velocidad de flujo sanguí-neo, todos ellos compatibles con hiper-tensión sistémica (imagen primera). Laradiografía de tórax fue normal (imagensegunda). El electrocardiograma tambiénestaba dentro de la normalidad. Tanto elhemograma, como la bioquímica y losniveles séricos de T4, TSH resultaron sernormales. Por ello se emitió el diagnósti-co de desprendimiento de retina secun-dario a hipertensión sistémica idiopática.

Cabe resaltar que se debería haberrealizado una resonancia magnética paraevaluar la presencia de un feocromocito-ma ya que en gatos puede ser un causan-te de hipertensión sistémica, pero dado aque en las islas no es factible realizar estaprueba, se excluyó del protocolo.

¿Cuál sería el tratamiento más acertado?En este caso, dado que se confirmó la

presencia de hipertensión sistémica, secomenzó con amlodipino a dosis de1.25mg/gato cada 12h y se mantuvieronlos IECAs que estaba tomando hasta elmomento, concretamente benaceprilo adosis de 0.25mg/kg/12h.

Se deben realizar controles periódi-cos de la presión arterial para controlarque desciende y en caso de no hacerlo, sepueden añadir β-bloqueantes como ela tenolol a dos is de 2mg/kg cada 24h.

En nuestro caso, como el desprendi-miento ya era completo bilateralmente,no se realizaron otras medidas preventi-vas, pero en casos de desprendimientoparciales en los que todavía se conservacierto grado de visión, es importante rea-lizar una retinopexia con láser para pre-venir que se extienda el desprendimientoy debe realizarse en un especialista expe-rimentado lo antes posible.

La evolución de Livi ha sido satisfac-toria ya que se logró controlar la pre-sión arterial a pesar de que no recuperóla visión.

Fotos cedides per la Clínica Veterinària Cas Menescal.