VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49)....

20
Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears DESEMBRE VETERINÀRIA 23 perfil col·legial # avepa # higiene alimentària # cas clínic # normativa La normativa de traçabilitat, en vigor des de l’1 de gener de 2005 Les granges balears s’adapten a la Política Agrària Comunitària El COVIB signa convenis amb AMA i FEPSI

Transcript of VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49)....

Page 1: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears DESEMBRE

VETERINÀRIA 23

perfil col·legial # avepa # higiene alimentària # cas clínic # normativa

La normativa de traçabilitat,en vigor des de l’1 de gener de 2005

Les granges balears s’adapten a la Política Agrària ComunitàriaEl COVIB signa convenis amb AMA i FEPSI

Page 2: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité
Page 3: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

3

editorial

sumari

Entre les tràgiques notícies que hem pogut llegir darreramentrelacionades amb el sisme submarí que ha afectat el sud-estasiàtic, n’hi ha una que ens hauria de fer pensar. En una reser-va natural d’una de les zones més afectades pel Tsunami nohan trobat ni un sol animal mort. D’alguna manera, el seu ins-tint els va allunyar del perill abans que aquest arribés.

La mar, de sobte, es va retirar gairebé un quilòmetre. De lespersones que hi havia a les platges, són excepcionals els casosen els que aquest fet els va alertar que alguna cosa terribleanava a passar. Els turistes, la majoria d’ells persones cultes quehabiten països del primer món, no tan sols no varen córrer capa l’interior. Molts d’ells varen caminar cap a l’aigua per veure demés a prop el que estava succeint, com si es tractés d’unespectacle de parc temàtic. Què hem perdut els humans, pelcamí de l’evolució, que ens impedeix escapar de la mort fins itot quan aquesta és més que evident?

Ens hem acostumat a responsabilitzar els altres dels nostresactes, a que hi hagi sempre algú que ens avisi del perill, a nosaber diferenciar la realitat de la ficció... Avui dia, som capaçosd’arribar a un satèl·lit de saturn i enviar fotos des de milions dequilòmetres de distància, però som incapaços de protegir-nosa nosaltres i a les nostres famílies.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Mireia Mayol. Direcció periodística: Altertur. Consell editorial:

Jesús Martínez,Tolo Palou, Luis Riera, Francisco Solá. Fotografia: Jaime Reina, Apnyc i Altertur. Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49).

Disseny i maquetació: dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets.Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA 4

# Higiene alimentària:Reial Decret sobre l’etiquetat d’aliments 5

# Veterinaris sense fronteres:Campanya de captació de socis 6

# Portada: Normativa de traçabilitat 7

# Reportatge: Les granges s’adapten a la PAC 10

# Perfil col·legial:Toni Colom 11

# Actualitat • Assessoria jurídica 12

# Còctel de Nadal • Glossari 13

# Convenis amb AMA i FEPSI 14

# Consell General • Presentació Cas Clínic 15

# Agenda • Altes i baixes • Col·lectiu jubilats 16

# Pintura al COVIB • Normativa 17

# Resolució del cas clínic 18

Perdrel’instint

Page 4: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

José María Gorraiz i Xavier Raurell varenser els ponents d’un seminari centrat enla seva major part en casos clínics

El darrer curs de l’any 2004 ha estat el seminari de forma-ció continuada de neurologia. Els ponents varen ser JoséMª Gorraiz, que treballa a l’hospital Veterinari Canis deGirona, i Xavier Raurell, que treballa a l’hospital VeterinariMolins de Barcelona.

Després d’una petita introducció en que es varen donarconceptes bàsics de neuroanatomia, la resta del curs es vacentrar en casos clínics. Amb el suport d’imatges gravadesen vídeo, en que es mostrava l’exploració dels animals, elsponents ens varen anar explicant com resolen ells a lapràctica els casos d’animals amb problemes neurològics.

4

Avepa

La neurologia esconverteixen l’eix del darrercurs de l’any 2004

Page 5: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

5

seguretat alimentària

El 27 de noviembre se publicó en elBoletín Oficial del Estado el RealDecreto 2220/2004, por el que semodifica la Norma General deEtiquetado, Presentación y Publicidadde los Productos Alimenticios.

La Norma General, tal y como estaba con-cebida, obligaba a indicar en el etiquetadode los alimentos la lista de sus ingredientes,pero exceptuaba de indicar los que, a suvez, formaran parte de un ingredientecompuesto, siempre y cuando el porcenta-je del mismo no superara el 25% del pro-ducto, y su denominación estuviera consa-grada por el uso y por tanto se supusieraconocido por los consumidores. Esto pro-vocaba que en el etiquetado de algunos ali-mentos, bajo la denominación de un ingre-diente compuesto, formaran parte ingre-dientes que, aunque en pequeñas cantida-des,pudieran ser capaces de provocar aler-gias e intolerancias a algunos consumido-res, sin que éstos pudieran detectarlos porla información suministrada en el etiqueta-do, al no contemplarse.

Este nuevo Real Decreto es transposi-ción de una Directiva Europea, concre-tamente la 2003/89/CE. Entre los con-siderandos de esta Directiva, se hacereferencia a que el Comité científico dela alimentación humana ha señaladoque la incidencia de alergias alimenta-rias ha llegado al punto de afectar a lasalud e incluso a la vida de muchas per-sonas, provocándoles enfermedades.También se alude a que está reconoci-do que entre los alérgenos alimentariosmás corrientes se encuentran la lechede vaca, las frutas, las leguminosas, loshuevos, los crustáceos, las nueces, elpescado, las hortalizas, el trigo y otroscereales.

Además, se recoge otra consideraciónrelativa a que se ha observado que losaditivos alimentarios pueden provocar

reacciones adversas, y que a menudoes difícil evitar los aditivos alimentariosporque no todos se mencionan en eletiquetado.

Todas estas circunstancias han hechonecesario que se adopten las disposi-ciones oportunas para ayudar a losconsumidores afectados por alergias ointolerancias, facilitándoles una informa-ción más completa sobre la composi-ción de los productos, teniendo encuenta que, de acuerdo con lo dispues-to en la normativa actual, determinadassustancias pueden no figurar en la listade ingredientes. (Como es el caso delos ingredientes que a su vez formanparte de ingredientes compuestos,como se ha indicado antes).

Conforme a todo ello, y para informarmejor a los consumidores y proteger lasalud de algunos de ellos, resulta obli-gatorio incluir en la lista de ingredientestodos los ingredientes y demás sustan-cias presentes en los productos alimen-ticios. En algunos casos, no obstante,tomando en consideración las limita-ciones técnicas vinculadas a la fabrica-ción de productos alimenticios, se per-mite una cierta flexibilidad en el eti-quetado de los ingredientes y otrassustancias utilizados en muy bajas canti-dades, minimizando al máximo posiblela presentación de ciertas alergias eintolerancias alimentarias.

Asimismo, para el caso de las bebidasalcohólicas, en las que no era necesarioindicar lista de ingredientes, se haceobligatorio incluir en la etiqueta todoslos ingredientes con efectos alérgenospresentes en ellas.

Este Real Decreto establece una pró-rroga para adaptarse a las nuevas dis-posiciones hasta el 25 de noviembrede 2005.

Los ingredientes a los que afectaesta disposición son los siguientes:

• Cereales que contengan gluten (esdecir, trigo, centeno, cebada, avena,espelta, kamut o sus variedadeshíbridas) y productos derivados.

• Crustáceos y productos a base decrustáceos.

• Huevos y productos a base de huevo.• Pescado y productos a base de pescado.• Cacahuetes y productos a base de

cacahuetes.• Soja y productos a base de soja.• Leche y sus derivados (incluida la lactosa).• Frutos de cáscara, es decir, almendras

(Amygdalus communis L.), avellanas(Corylus avellana), nueces (de nogal)(Juglans regia), anacardos (Anacardiumoccidentale), pacanas [(Carya illinoie-sis) (Wangenh.) K Koch], castañas dePará Bertholletia excelsa), pistachos(Pistacia vera), nueces macadamia ynueces de Australia (Macadamia terni-folia), y productos derivados.

• Apio y productos derivados.• Mostaza y productos derivados.• Granos de sésamo y productos a

base de granos de sésamo.• Anhídrido sulfuroso y sulfitos en

concentraciones superiores a 10mg/kg o 10 mg/litro expresadocomo SO2.»

Jesús Martínez

ADITSIC-AVESAAprobado un Real Decreto que obliga a indicar en el etiquetadode los alimentos aquellos ingredientes susceptibles de provocaralergias e intolerancias a los consumidores

Page 6: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

Des de VSF Balears hem iniciat aquest desembre unacampanya de captació de socis entre les clíniquesveterinàries i centres comercials relacionats, a fi d’a-creditar aquestes entitats com a Centres Col·labora-dors de Veterinaris Sense Fronteres. L’objectiu d’a-questa campanya és aconseguir una col·laboracióamb la nostra tasca, no només amb una aportacióeconòmica, sinó també amb una labor de sensibilit-zació de la nostra societat en els valors de justíciasocial i alimentària que VSF defensa. Pensem que elsclients d’aquests centres, que estimen els animals,representen un sector de la població sensible al nos-tre camp d’actuació.

La campanya consisteix en l’acreditació de les entitatsque hi vulguin participar com a Centres Col·labora-dors de Veterinaris Sense Fronteres, mitjançant unpòster emmarcat que ho certifica. A més, els entre-garem uns tríptics informatius de la nostra activitatque inclouen la possibilitat de formar part del’ONGD, una revista anuari de les nostres activitats iun calendari. El fet que a les clíniques veterinàries deBalears s’exposi l’acreditació d’entitat col·laboradorade VSF, juntament amb material de divulgació del’ONGD és primordial, ja que permet als clients delsserveis veterinaris entrar en contacte amb les idees ipropostes de solidaritat que propugnem, però, a més,

significa un valor afegit a la imatge dels centres, a tra-vés de l’aportació d’un segell diferenciador, com a clí-nica solidària.

La campanya és positiva per a la societat, però encaraho és més per al col·lectiu dels manescals de Balears.Volem aconseguir que els ciutadans d’aquestes Illes ensreconeguin no tan sols per la nostra professionalitat,sinó també per la nostra implicació social i el compro-mís envers les societats més desfavorides i pels projec-tes de desenvolupament en l’àmbit ramader dels païsosdel sud, a través de la nostra tasca com a veterinaris.

Aquesta campanya és molt important per a VSFBalears i per això aportem els millors recursos humansi materials de què podem disposar. Hi participen demanera molt destacada els nostres companys MarFélix Fando, Agustí Mercadal López i Juanjo CalafatFrau, els quals, des d’Eivissa, Menorca i Mallorca res-pectivament, duran a terme el gruix de les visites a lesclíniques per a la presentació de la campanya. Al seudarrere, hi som tota la resta de socis.

La quota mínima per a les entitats col·laboradores ésde 120 /any. Hem aplicat una reducció d’un 33% enrelació a la quota establerta a nivell estatal.L’aportació té una desgravació del 20%.

Els recursos per emmarcar el document d’acreditacióels aportem des de VSF Balears amb el patrocini del’empresa d’emmarcacions «Pinzells».

Hem d’agrair a l’empresa «Hill’s» la seva col·labora-ció en l’aportació de la seva xarxa comercial perinformar de la campanya a nivell local i en l’edició delpòsters i els tríptics a nivell nacional.

Per a més informació, podeu cridar al telèfon delCol·legi, 971 713 044, i deixar un núm. de telèfon decontacte, o bé enviar un correu electrònic a la nostraadreça: [email protected]

Des de VSF Balears us desitgem unes bones festes i unventurós 2005 i us recordam que un altre món més justi solidari no tan sols és possible, sinó que és necessari.

Xavier Farrés WünschDelegat de VSG a Balears

Veterinaris Sense Fronteres

VSF Balears inicia una campanyaentre les clíniques de les Illesper a captar socis

6

Page 7: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

La trazabilidad es aplicable aalimentos, piensos y animalesdestinados a la producción dealimentos, y es concebidacomo uno de los pilares fun-damentales sobre los quedebe sustentarsela seguridad alimentaria

El Reglamento (CE) nº 178/2002, delParlamento Europeo y del Consejo, porel que se establecen los principios y losrequisitos generales de la legislación ali-mentaria, se crea la Autoridad Europeade Seguridad Alimentaria y se fijan pro-cedimientos relativos a la seguridad ali-mentaria, introduce por primera vez, concarácter horizontal, para todas las empre-sas alimentarias y de piensos, la exigenciade disponer de un sistema de trazabilidada partir del 1 de enero de 2005.

El sistema de trazabilidad es aplicable alos alimentos, a los piensos, a los animalesdestinados a la producción de alimentos,y a cualquier otra sustancia destinada aser incorporada en un alimento o en unpienso, o con probabilidad de serlo. Latrazabilidad es concebida como uno de lospilares fundamentales sobre los que debesustentarse la seguridad alimentaria en lospróximos años, de ahí su enorme impor-tancia. Hay que tener presente que lamayor parte de las crisis alimentarias sehan originado por no poder seguir el ras-tro de los piensos, alimentos o ingredien-tes que han supuesto un riesgo para lasalud pública y, en consecuencia, no poderaveriguar a tiempo el origen de los pro-blemas ni poder localizarlos en el merca-do con la celeridad que se requiere. Dadala trascendencia que para los profesionalesveterinarios va a tener su implantación, eneste número de la revista vamos a inten-tar explicar de una manera general qué seentiende por Trazabilidad, cuál es su alcan-ce, qué beneficios se obtienen, y qué pasosdeben darse para implantarla.

A) DEFINICIÓN DE TRAZABILIDAD:

Según el artículo 3 del Reglamento178/2002, trazabilidad es la posibilidad deencontrar y seguir el rastro, a través detodas las etapas de producción, transfor-mación y distribución, de un alimento, unpienso, un animal destinado a la produc-ción de alimentos o una sustancia desti-nados a ser incorporados en alimentos opiensos o con probabilidad de serlo.

De la definición se deduce que es nece-sario disponer a lo largo de toda lacadena agroalimentaria, desde la pro-ducción primaria hasta que los alimen-tos se suministran al consumidor, deinformación relativa al origen de los ali-mentos y sus ingredientes, y saber encada momento dónde se encuentranpara poder localizarlos.

B) VENTAJAS DE APLICAR UNSISTEMA DE TRAZABILIDAD:

La aplicación del sistema de trazabilidadpresenta amplias ventajas, tanto para lasempresas alimentarias y de piensos comopara los consumidores y la Administración.

B.1. Ventajas para las empresas ali-mentarias y de piensos:

Un buen sistema de trazabilidad aportadiversas ventajas, entre las que seencuentran las siguientes:

• Servir de instrumento para lograr unnivel elevado de protección de la vida yla salud de las personas.

• Proporcionar información dentro de laempresa para facilitar el control deprocesos y la gestión.

• Contribuir al aseguramiento de la cali-dad y la certificación de producto.

• Servir de apoyo cuando los problemassurgen, facilitando la localización, inmovili-zación y, en su caso, retirada efectiva yselectiva de los alimentos y de los piensos.

• Permitir tomar la correspondiente deci-sión de destino de lotes o agrupacio-nes de producto afectados, como

reprocesamiento, desvío a alimentaciónanimal, etc, con los consecuentesbeneficios económicos que ello implica.

• Permitir demostrar con la “debida dili-gencia” el origen de un problema, espe-cialmente importante con vistas a ladepuración de responsabilidades. Esteaspecto tiene especial importanciapara demostrar la inocencia o culpabi-lidad en caso de supuestos delitos con-tra la salud pública.

• Prestar ayuda para hacer frente a lasreclamaciones de los clientes (interme-diarios en la cadena o consumidores)sobre los productos que se entregan,pudiendo proporcionar informaciónsobre sus causas, detectadas en cual-quier punto de la cadena, desde su pro-ducción en origen hasta la venta al con-sumidor. Los sistemas de trazabilidadson importantes para autentificar lasreclamaciones que no pueden ser apo-yadas mediante análisis, como las relati-vas al origen o las condiciones degarantía.

• Potenciar el mercado, promoviendo laseguridad comercial de los alimentos yganando o recuperando, en su caso, laconfianza de los consumidores.

B.2.Ventajas para los consumidores:

Los sistemas de trazabilidad proporcionanconfianza a los consumidores debido a quedan certeza de que los productos se produ-cen con la conveniente transparencia infor-mativa a lo largo de toda la cadena agroali-mentaria, desde el productor al consumidor.

El 1 de enero de 2005 entra en vigor la normativa de trazabilidad

portada

7

Page 8: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

8

portada

B.3. Ventajas para laAdministración:

El sistema de trazabilidad se puede englo-bar dentro del amplio enfoque de losautocontroles de los operadores econó-micos. Esta orientación ha traído consigoinnumerables beneficios para Empresas yAdministración, ya que implica una inten-sa colaboración e interrelación entre lasAutoridades Competentes y los distintosoperadores económicos a lo largo de lacadena alimentaria.

El establecimiento de sistemas de trazabilidadpermite a la Administración depositar unamayor confianza en las empresas alimentariasy de piensos, facilitando las actividades decontrol oficial a lo largo de toda la cadena. Elsistema de autocontrol desarrollado porlas empresas alimentarias y de piensos, ycomo parte del mismo la trazabilidad,está facilitando a la Administración laracionalización y optimización de recur-sos.

La optimización de los sistemas de traza-bilidad por parte del sector, permitirá a laAdministración una mayor eficacia engestión de incidencias, crisis o alertassobre seguridad alimentaria. Ello podráprevenir o atenuar los efectos de las posi-bles alarmas en la población, que tantoperjuicio suponen para los consumidoresy el sector empresarial, así como para lapropia Administración.

FASES PARA LA IMPLANTACIÓNDEL SISTEMA

El Artículo 18 del Reglamento 178/2002impone una obligación genérica de tra-zabilidad en cada una de las etapas de lacadena agroalimentaria.

Sin embargo, es importante destacar queno impone específicamente de qué forma,ni a través de qué medios, las empresas ali-mentarias deben conseguir este objetivo.

Por ello se puede elegir libremente entreuna gran variedad de sistemas y herra-mientas a su disposición, siempre quecumplan su objetivo final. Se puede utili-zar desde procedimientos manualessobre papel hasta tecnologías con sopor-tes informáticos, electrónicos, de radiofrecuencias etc. Las empresas puedentambién elegir la forma de identificar losproductos y la forma de recoger y alma-cenar la información citada.

Las fases para la correcta implantacióndel sistema pueden ser :

6.1. Estudio de los sistemas dearchivo propios.

En primer lugar, la empresa deberá estu-diar detenidamente los procedimientosde archivo que está utilizando para llevara cabo sus sistemas de autocontrol y eva-luar si con ellos se cumple el objetivo detrazabilidad. En algunos casos, las empre-sas pueden encontrarse con que ya estánhaciendo todo lo necesario para conse-guir la trazabilidad. En otros, podría sernecesario generar nuevos archivos oadaptar los procedimientos existentes.

6.2. Consultar con proveedores yclientes.

Previamente a la implantación del sistemaes recomendable consultar con provee-dores y clientes; pedir consejo a otrasempresas, consultoras, auditores, autori-dades de control; solicitar sus registros aproveedores y clientes, ya que estos hande ser coherentes y acordes entre ope-radores; e informarse de si existen reco-mendaciones o guías voluntarias de tra-zabilidad para empresas del sector.

6.3. Definir el ámbito de aplicación.

El sistema de trazabilidad que se implanteen cada empresa desde el eslabón ante-rior hasta el eslabón posterior, debe ayu-dar a mantener la trazabilidad en toda lacadena alimentaria. Dependiendo de laactividad dentro de la cadena alimentaria,el sistema puede necesitar :

• Trazabilidad hacia atrás: Trazabilidad decuáles son los productos que entran en

la empresa y quienes son los provee-dores de esos productos.

• Trazabilidad interna o trazabilidad deproceso: Trazabilidad de los productosdentro de la empresa.

• Trazabilidad hacia delante: Trazabilidad delos productos preparados para la expedi-ción y del cliente inmediato al que se leentregan.

Se ha de prestar atención a la relaciónentre las tres áreas, ya que lo que se pre-tende es que el sistema de trazabilidadno tenga quiebras y la información fluya“desde la granja hasta la mesa” a lo largode todos los eslabones.

6.4. Definir los criterios para laagrupación de productos enrelación con la trazabilidad.

Para poder aplicar cualquier sistema detrazabilidad, cada empresa debe agruparde alguna forma el conjunto de unidadesque produce, fabrica, envasa o, en térmi-nos amplios, maneja y, además, la agrupa-ción debe ser identificada. Por ejemplo, laempresa transformadora debe asociar lasunidades de producto elaborado, ineludible-mente, con las materias primas y los ingre-dientes que se han utilizado.

Corresponde a la empresa alimentariadecidir sobre el grado de precisión conque configurar sus agrupaciones y el siste-ma de identificación. Generalmente, cuan-to más acotada esté una agrupaciónmenor es la cantidad de producto que setendrá que inmovilizar o retirar en casode problemas de seguridad alimentaria.En la práctica la agrupación puede coinci-dir con un lote de fabricación, o ser unconjunto de varios lotes.

Page 9: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

9

Ejemplos:

• Si se elige la “fecha de fabricación”como sistema de identificación del loteo agrupación, todos los productos quelleven tal fecha deberían ser localizados,inmovilizados o retirados en caso de unincidente de seguridad alimentaria.

• Si se elige “fecha de fabricación, máquinaen la que se ha fabricado y hora defabricación”, sólo la producción de esahora, fecha y maquina debería ser locali-zada, inmovilizada o retirada, en caso deun incidente de seguridad alimentaria.

A la hora de plantearse cómo elegir laagrupación de productos en una empre-sa deben tenerse en cuenta las ventajas ydesventajas de acotar con mayor omenor precisión. Debe encontrarse elequilibrio entre el beneficio económicodel manejo de agrupaciones muy preci-sas, y la complejidad y el coste económi-co que supone esta mayor precisión.

En relación con la identificación, existeuna gran variedad de sistemas disponible,desde etiquetas escritas a mano, hastacódigos de barras y chip de radio fre-cuencia. La utilización de identificadoresestandarizados, tales como los códigos debarras EAN para materiales etiquetadosque se comercializan entre empresas,facilita la circulación de los datos a travésde la cadena alimentaria.

6.5. Establecer registros y docu-mentación necesaria.

Es conveniente que la documentación delsistema de trazabilidad implantado enuna empresa incluya: ámbito de aplicacióndel sistema; descripción y característicasdel mismo; registros de las operacionesefectuadas; procedimiento de revisión yactualización del sistema.

Entre empresas se tiene que trasladar lainformación necesaria y los sistemas deidentificación para poder lograr el objeti-vo de la trazabilidad. Una empresa quesirve productos a otra debe aportarleinformación de trazabilidad, y así a lolargo de toda la cadena agroalimentaria.

Las acciones o la información del produc-to útil para la trazabilidad pueden regis-trarse en hojas de datos sobre papel queacompañan a cada agrupación a lo largode todos los procesos con carácter inter-no dentro de una misma empresa, omediante las Tecnologías de Información,

que tienen gran capacidad de archivo enmenor espacio (recogida automática dedatos con impresoras de etiquetas y lec-tores de códigos de barras, por ejemplo).

Un aspecto a considerar en este punto escuánto tiempo debe conservar unaempresa estos registros. En este sentidoel Reglamento 178/2002 no estableceningún tiempo mínimo de conservaciónde los registros, no habiendo una res-puesta única a la pregunta de cuántotiempo conviene mantenerlos.

No obstante se está de acuerdo en queeste tiempo debe ser, como mínimo,el perí-odo de vida útil del producto, más un perí-odo adicional de 6 meses. Para los casos enque no se pueda saber el período de vidaútil, dado que en las empresas destinatariasde los productos éstos pueden ser someti-dos a uno o varios sistemas de conserva-ción (congelación o ultracongelación) y/otransformación (esterilización, secado), queprolongan la vida útil de los mismos, debeser aplicado el tiempo máximo de archivoposible, pudiendo servir como indicaciónun período de cinco años.

6.6. Establecer mecanismos de vali-dación/verificación por parte dela empresa.

Conviene revisar habitualmente el siste-ma para comprobar que funciona deforma efectiva y registrar que tal com-probación se ha producido. Es útil hacer,regularmente, un simulacro de demandade la información sobre trazabilidad,como tomar un producto al azar y com-probar si se pueden conocer las materiasprimas y los procesos tecnológicos sufri-dos.También se puede ver si, a partir deuna documentación de una materiaprima, se puede conocer el producto delque ha formado parte y su distribución.

6.7. Establecer mecanismos decomunicación inter-empresas

Conseguir la trazabilidad a lo largo detoda la cadena compete a todos los esla-bones. Es responsabilidad de cada unoevitar que se quiebre la trazabilidad en eleslabón que representa, porque si elloocurriese pueden verse perjudicadasempresas que estén cumpliendo suficien-temente con el desarrollo del sistema detrazabilidad en su establecimiento.

Por ello, es muy útil mantener conversa-ciones con los proveedores y clientes

para acordar entre todos qué informa-ción (composición, origen, etc), es críticay para asegurar que se proporciona deuna forma clara y comprensible.

6.8. Establecer procedimiento paralocalizar y/o inmovilizar y, en sucaso, retirar productos cuandosurge un problema de seguri-dad alimentaria.

En caso de que se produzca un incidente,las empresas deben actuar rápidamentepara conocer su naturaleza, tomar las medi-das correctoras necesarias para proteger lasalud de los consumidores y el prestigio desu empresa, eliminar la causa del incidente yevitar que vuelva a producirse.

Entre las actuaciones que deben realizar seencuentran: informar a las Autoridadescompetentes; conocer la naturaleza del inci-dente; localizar en el mercado el productoafectado; adoptar medidas correctoras;informar a otras empresas alimentarias quepuedan estar afectadas; realizar un informepost incidente y sacar conclusiones.

Nos encontramos de nuevo,ante unenorme reto para las empresas ali-mentarias y los profesionales vete-rinarios que ejercen su labor en elcampo de la seguridad alimentaria,que debemos afrontar con la máxi-ma diligencia y profesionalidad. Denuestra capacidad y convencimien-to en el sistema va a depender bas-tante el logro del objetivo que per-sigue, que no es otro que elevar elnivel de protección de la salud y lavida de la población.

Jesús Martínez

Page 10: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

Alguns col·legiats prenen partactiva en el registre i estudi del’estat de les explotacionsramaderes illenques. La tascaforma part d’un conveni entrela Conselleria d’Agricultura,IBABSA, SEMILLA, el Col·legiOficial d’Enginyers de Llevanti el propi COVIB

El Col·legi Oficial de Veterinaris de lesIlles Balears s’ha convertit en partimportant d’un projecte d’avaluació icontrol de les explotacions ramaderesde la nostra comunitat per tal queaquestes s’adaptin a la normativacomunitària (PAC). Durant aquestsmesos s’està duent a terme, per partdels nostres companys que en el seumoment ho sol·licitaren a través de laborsa de feina del COVIB, un registre iestudi de l’estat de les explotacions deramaderia intensiva de les Illes Balears.

Aquest treball forma part d’un convenientre la Conselleria d’Agricultura,l’IBABSA, SEMILLA, la delegació delCol·legi Oficial d’Enginyers de Llevant a

Balears i el Col·legi Oficial deVeterinaris de les Illes Balears, i consis-teix en una avaluació de les explota-cions vacunes i porcines de més dequatre truges i/o 25 porcs d’engreix, lesquals s’identificaran i descriuran el graud’adequació a la normativa, principal-ment el que es refereix a temes mediambientals, de benestar animal, ordena-ció ramadera, instal·lacions, edificacionsi el seu equipament.

La realització d’aquest treball es famitjançant el següent patró: laConselleria d’Agricultura va enviaruna carta a tots els titulars de lesexplotacions que complien els requi-sits anteriorment mencionats. Elsramaders interessats sol·licitaren quese’ls fes l’estudi i, a partir d’aquí, s’ad-judiquen aquestes explotacions adiversos equips de treball compostsper una parella d’un manescal i unenginyer agrònom. Els tècnics omplenuna completa fitxa de treball i foto-grafies que defineix perfectament lescaracterístiques d’aquestes, i poste-riorment fan una valoració de lesmateixes observant quines necessitatso carències tenen respecte a la nor-mativa vigent, i finalment pressupos-ten el que poden costar als ramadersles obres d’adequació.

Després d’aquest treball podremconèixer perfectament quin és l’estatreal de les explotacions d’intensiu deles nostres Illes, i el que és més impor-tant, quin és el seu futur. Està previstque el projecte acabi d’aquí a unsmesos i pel moment els resultats delmateix es podrien qualificar de bons.S’estima que el nombre màxim d’ex-plotacions del programa serà de 1.200.

Firma del conveni

La signatura del conveni de col·labora-ció tingué lloc el passat mes de setem-bre i en el mateix hi foren laConsellera d’Agricultura i Pesca,Margalida Moner ; el secretari delConsell d’Administració d’IBABSA,Llorenç Rigo; el vice-president delConsell d’Administració de SEMILLA,Gaspar Oliver ; el delegat balear delCol·legi Oficial d’Enginyers Agrònomsde Llevant, Jaime Rodríguez; i el presi-dent del COVIB, Ramon Garcia.

Segons el conveni, la Conselleriacobrirà el 30 per cent de les subven-cions que es destinaran a la millora deles instal·lacions després de la tasca queporten a terme els equips de treball(segona fase del projecte).

Segons Ramon Garcia, en representa-ció del COVIB,“el conveni ha estat fruitd’un treball dur i dificultós portat aterme al llarg dels darrers mesos mit-jançant reunions a la Conselleria. Ésnecessari avaluar cada una de les gran-ges de les Illes a nivell individual perdesignar la quantitat econòmica quepertoqui i aplicar les mesures necessà-ries. Aquesta mesura permetrà millorarla qualitat de les explotacions agràriesd’acord amb els paràmetres establertsper la PAC”, explicà Garcia.

10

reportatge

El COVIB,en el programa d’adaptacióde les granges balears a laPolítica Agrària Comunitària

Page 11: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

11

perfil col·legial

Nascut a Sóller fa 50 anys,Toni Colom ésel “Líder” de l’equip d’auditors deSeguretat Alimentària de la DireccióGeneral de Salut que recentment harebut un dels premis balears d’excel·lènciaen la gestió 2004. Dedica el seu temps enaquesta tasca però també a la clínica. Estàcasat i té tres fills.“Els dos al·lots ja són uni-versitaris i la petita, de 7 anys, encara ensfa viure la il·lusió de la nit dels reis i del ran-toncito Pérez…és fantàstic”. Es confessaun gran amant de la mar, sempre que pot“posa en roda” la barca que té a la Platjade Sóller, on resideix, i també es preocupade mantenir la forma física “mesurableamb el nombre de vegades que pots aixe-car el propi pes”, diu mostrant la barra dedorsals que té al despatx.

Per què veterinari?La veritat és que va ser una casualitat.En un principi tenia més interès per labiologia o la medicina. Per una d’aques-tes raons inexplicables ara, em vaigembarcar cap a Còrdova, on havia sor-git la possibilitat de poder convalidar elprimer any de biologia que havia estu-diat aquí. Me’n vaig anar amb un granamic, l’any 74 i acabàrem en el 78. Finsi tot gràcies a l’estada a Còrdova vaigconèixer la que és avui la meva esposa.

I què fa després?Hi havia un best-seller anglès –JamesHerriot- que parlava de les vivències delveterinari rural i tots els que estudiàvemcrec que teníem dins el subconscientpoder fer feina en el camp.Així que vaigsortir de la facultat amb aquesta idea ivaig fer uns mesos de pràctiques ambvaques i cavalls. Després vaig entrar a ferfeina a la multinacional Cargill i això emva donar certa perspectiva. Des d’elprincipi he exercit com a veterinari clínicd’animals de companyia i fa uns anys quetambé treballo el tema de seguretat ali-mentària com a auditor extern del siste-

ma HACCP –anàlisi de perills i punts decontrol crític-. El que avui més m’engres-ca, emperò, són els models de gestió“per” i “de” processos dins les organitza-cions tant públiques com a privades i lesinnovacions que hi comporten.

Com comença el projecte?Fa tres anys per una necessitat.M’explicaré: les empreses se distingien perla qualitat però no per la seguretat ali-mentària, que es trobava en un segonterme. Necessitàvem posar les prioritatsdes de l’Administració.Abans, la inspecciótradicional era sobre el producte final,mésbé sensorial, i amb poca eficàcia. És el queencara passa dins àrees d’organitzacionsque no han assolit un grau de maduresa, iel personal actua com a “bomber ambgorra de plat”, encalçant els productes idesconeixent el procés de producció, tota remolc de les crisis alimentàries que nos’aturen mai. Ara, les empreses ja tenensistemes de gestió interna i han de tenirconeixement dels seus propis processos.

Com fa feina l’equip d’auditories?Tenim la missió de controlar les indús-tries en els seus diferents sectors, ambaspectes com instal·lacions, proveïdors,neteja i desinfecció, manipulació, traçabi-litat. Després d’aquests requisits previs,entrem a supervisar l’autocontrol pel sis-tema d’anàlisi de perills i punts de con-trol crític; és el control oficial mitjançantl’auditoria del sistema. Quan les empre-ses no poden demostrar que controlenel que fan, se’ls hi crida l’atenció, però sical es proposa l’obertura d’un expedientde sanció o bé de clausura d’activitat.També hem auditat el sector hoteler on,personalment, penso que tenim molt afer i a dir –si ens deixen i escolten-. Araens preparem per entrar en el sectorhospitalari i de restauració.(http://dgsalut.caib.es/user/portal_salut/APPCC.es.htm).

Quina és la seva visió de futur? A l’Administració, depenem deltarannà polític del moment. Vàremcomençar amb una Directora Generalveterinària, que coneixia el terreny.Després ens han deixat continuar, mal-grat que amb menys marge de manio-bra, i potser que el projecte prenguiforça o que demà s’acabi tot i... torna-rem a bullir com les granotes. Ara bé, ales empreses i, sobretot, als consumi-dors del segle XXI, no els basten les“Q” de qualitat i autocomplaença;comencen a demanar transparència i,d’aquí a poc temps, demanaran eficièn-cia i responsabilitat a les autoritatsencarregades de gestionar els riscosalimentaris. És per això que amb elprojecte d’auditories hem volgut entrardins el model de la Fundació Europeaper a la Gestió de Qualitat o EFQM.Aquest model et dóna un coneixe-ment de com s’han de desenvoluparles funcions de feina a una organitzaciói de com orientar-la cap els grups d’in-terès; però, sobretot, és avaluable, és adir, se’n poden mesurar els resultats.

... I en la activitat privada ?Crec que passarà el mateix però moltmés de pressa.Tal i com es va posar demanifest en el darrer congrés nacionald’AVEPA, hi haurà canvis significatius enla gestió de clíniques d’animals perquèel mercat, que és molt madur, s’estàsegmentant per desprès fragmentar-seencara més. La gestió “per” i “de” pro-cessos dins models amb cicle de millo-ra continua és una febre que afectarà atotes les empreses i organitzacions,Col·legi de Veterinaris inclòs.

TONI COLOM:“Les empreses han de tenir coneixementdels seus propis processos il’Administració les ha de saber auditar”

Page 12: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

Assessoria Jurídica

12

actualitat: breus

GRIPE AVIAR EN ASIA

En relación con la epizootia de Gripe Aviar que afectaa varios países del sudeste asiático, pasamos a comen-tar la situación actual, según los últimos datos propor-cionados por la Comisión de la Unión Europea. Los paí-ses que siguen afectados son Camboya, China,Indonesia, Malasia,Tailandia y Vietnam. En todos ellos elserotipo sigue siendo el altamente patógeno H5N1. Laepizootia, lejos de estar controlada, está provocando laaparición de nuevos brotes en aves. En Tailandia ha habi-do registrados 17 casos de personas afectadas, de lascuales 12 han fallecido. Parece que ya se ha dado el pri-mer caso en este país de transmisión del virus de per-sona a persona, lo que preocupa enormemente a lasautoridades sanitarias.

COMISSIÓ DE SEGURETATALIMENTÀRIA

El col·lectiu veterinari serà part important de la for-mació de la renovada Comissió Balear de SeguretatAlimentària, que comptarà amb un grup d’expertsen la matèria i que tindrà la funció d’assessorarl’Executiu autonòmic davant possibles crisi de segu-retat alimentària o en el consum d’aliments, comforen en el seu temps les de les vaques boges o lallengua blava. La consellera de Salut, Aina Castillo, haelaborat una modificació dels estatuts de l’actualComissió per a que pugui complir uns objectius sem-blants a l’Agència que depèn del Ministeri de Foment.La principal novetat de la proposta és la creació d’uncomitè integrat per científics i especialistes de presti-gi, que assessorarà el Govern en totes les qüestionsque afecten al consum de productes agrícoles. Els tresConsells insulars i col·lectius com els dels consumi-dors també estaran representats en aquestaComissió.

¿Qué plazo de reclamación tengo contra elvendedor de un animal de compañía si éstepadece una enfermedad o defecto anteriora la fecha de la venta?

No se trata de una pregunta sencilla aún parecién-dolo. En efecto, existen muchos matices que podrí-an determinar disparidad de respuestas. En princi-pio las normas generales podrían ser las siguientes:

El plazo general de aplicación sería el prevenido enel Código Civil, concretamente en el artículo 1496,esto es, de cuarenta días contados desde el de laentrega al comprador. No se tendrá en cuenta esteplazo si la enfermedad es contagiosa, ya que en estecaso el Código (artículo 1494) nos indica que elcontrato es nulo.

No obstante lo expuesto como norma general,entendemos podría ser de aplicación al caso quenos ocupa la Ley 23/2003, de 10 de julio, sobreGarantías en la Venta de Bienes de Consumo. Enefecto, si la venta se produce en el marco de la acti-vidad profesional del vendedor (es decir, que setrate de la venta de un animal de compañía realiza-da por un comerciante o un criador; no quedaríaincluida la venta esporádica realizada por un “parti-cular”) y si consideramos al animal de compañíacomo un bien de consumo, estaríamos bajo elámbito de aplicación de la norma descrita.

Y en este caso, y conforme al artículo 9 de la Leycitada, el vendedor responde de las faltas de con-formidad (defectos o enfermedades) que se mani-fiesten en un plazo de dos años desde la entrega.Este mismo artículo añade que se presumirá (por loque se admite prueba en contrario) que las faltas deconformidad (enfermedad o defecto) que se mani-fiesten en los seis meses posteriores a la entrega, yaexistían cuando se entregó el animal al comprador.

De todo ello concluimos que aquellas enfermedadeso patologías o defectos que aparezcan en el animalvendido dentro de los seis meses desde su entrega, sepresume que ya existían en el momento de dichaentrega, por lo que el vendedor (profesional de la acti-vidad) responde salvo que demuestre lo contrario.Porotra parte, si durante los dos primeros años aparecentales defectos, el vendedor también responderá, siem-pre y cuando al comprador demuestre que ya existí-an en el momento de la entrega del animal.

No obstante, la novedad de la norma así como lapoca praxis judicial en esta materia. no nos ha per-mitido contrastar esta opinión con la de losTribunales, con lo que tenemos que hacer las lógicasreservas al respecto.

Bufete & Asesoría Antonio Font Mas

VETERINARIS A MEDI AMBIENT

No és cap secret que el col·lectiu veterinari està estreta-ment relacionat amb el medi natural. És per aquest motiupel que, després d’una reunió amb part de la JuntaDirectiva del COVIB, el conseller de Medi Ambient JaumeFont s’estigui plantejant la pròxima incorporació de vete-rinaris al departament que ell dirigeix. El passat mes denovembre, les dues parts mantingueren una reunió a laseu de Medi Ambient en la que exposaren les respectivespostures sobre aquest assumpte. Per part del col·lectiuveterinari, Ramon Garcia,Tolo Palou i Jesús Martínez ferenveure el conseller Font la importància de comptar amb elsconeixements tècnics del col·lectiu professional.

Page 13: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

Més d’un centenar de col·legiats acomiadaren l’any 2004 idonaren la benvinguda al 2005 en la tradicional trobadanadalenca del COVIB, el passat dijous dia 16 de desembreen el restaurant d’Es Baluard.

Els assistents brindaren amb cava per recordar els fets més des-tacats que han afectat al col·lectiu veterinari en l’any que acabad’expirar, com el canvi en la imatge corporativa del COVIB, l’en-trada en vigor del nou reglament de clínica de petits animals odel nou passaport europeu per a animals de companyia.A més,també es recordà el premi d‘Excel·lència rebut per l’equip d’au-ditories de Seguretat Alimentària, format en la seva major part

per veterinaris; l’homenatge que va retre la veterinària espanyo-la a Pep Aguiló; o els diferents convenis firmats pel col·legi ambdiverses associacions o empreses col·laboradores, com AXA,AMA o VSF, entre d’altres.

Els assistents tingueren l’oportunitat de fer balanç del 2004 ide desitjar el millor per al 2005 en una trobada tradicionalque estreny les relacions entre els col·legiats.

Ramon Garcia presidí l’acte, que comptà amb la presència dela plana major de la junta directiva del col·legi i de nombro-sos familiars dels col·legiats. El còctel començà a les 21 horesi es perllongà fins passada la mitjanit.

13

MestallMescla d’aliments proveïtsals animals, especialmentcereals, com per exemple,mescla d’ordi foraster i blattriticale.

Sortir el pasterolExpressió que defineix unprolapse de recte.

AverrirAcció de cobriment de latruja per part del verro.També s’utilitza la paraulaacanir per descriure l’acciódel ca sobre la cussa.

BarqueraTerme emprat per a defi-nir els porcells que ha parituna truja (aquesta trujaduu una bona barquera).

GLOSSARI MANESCAL Diccionari terminològic veterinari de les Illes Balears

El COVIBdóna la benvinguda al 2005 a Es Baluard

Page 14: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

14

actualitat

La FEPSI passa a col·laboraramb el COVIB i organitzaràcursos de seguretat alimentària

El COVIB ha signat un acord de col·labora-ció amb la Fundació Escola de Prevenció iSeguretat Integral (FEPSI), entitat vinculadaa la Universitat Autònoma de Barcelona,amb l’objecte d’organitzar cursos de forma-ció continuada per als col·legiats en matèriade seguretat alimentària i en aquelles matè-ries relacionades amb la seguretat global(qualitat, prevenció de riscos laborals, etc.).

L’objectiu d’aquests cursos es proveir alsprofessionals de formació tècnica de granqualitat i aplicabilitat, degudament acredi-tada, que es desenvoluparà el proper anyamb un format previst de sessions men-suals (en horari de capvespre), per tal defer-les fàcilment accessibles i participatives.

Per altra banda, també des del COVIB, s’haofertat un postgrau en seguretat alimentà-ria, organitzat per aquesta entitat (FEPSI) iamb títol propi de l’UAB. En aquest pro-jecte hi participen importants empreses ali-mentàries de les Illes, concretament MARI-NA HOTELS, embotits EL ZAGAL,QUELY i XAMPINYONS SON FULLANA.

S’aconsegueix així posar a l’abast de tots elscol·legiats formació de tercer cicle, la qual enl’actualitat només es pot fer desplaçant-sefora de les Illes o per sistemes On-Line, fetque limita considerablement les possibilitatsde cursar aquests tipus d’estudis, pel costeconòmic, laboral i familiar.Aquesta iniciativava començar fa dos anys, i malgrat els intentsde fer un projecte on també hi participés laUIB, finalment no va ser possible.

El curs començarà el febrer, en horari decap de setmana (divendres capvespre i dis-sabte matí) fins el juny, en el Col·legi Oficialde Metges de les Illes Balears. El preu és de2.000 €, una part del qual està subvencio-nada pel COVIB (pels seus col·legiats).

El COVIB i AMA ja treballen de la màLa Mútua es convertí el passat 1 de novembre en un nou associatdel col·legi

El Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears i l’Associació MutualAsseguradora (AMA) fan feina plegats des del passat dia 1 de novembre, quansubscriviren un conveni de col·laboració mitjançant els seus respectius presidents,Ramon Garcia Janer, i Diego Murillo.

L’Asseguradora contribueix des d’aleshores al finançament de les activitats cien-tífiques i de formació que el COVIB organitza en benefici de tots els seuscol·legiats que, a la vegada, ja gaudeixen dels beneficis que suposa pertànyer alclub AMA, amb preus especials per a viatges, llibres...A més, amb independènciadel conveni, el personal de la mútua atendrà els col·legiats per qualsevol tràmit arealitzar amb les diverses assegurances que AMA comercialitza, com sónautomòbils, responsabilitat civil professional, accidents personals, etc.

Ramon Garcia ha posat de relleu els motius de la signatura del conveni.“Xerremd’una Mútua sanitària amb bastants col·legiats i pensàrem que pels serveis que enspodia oferir i pel fet de ser una mutualista asseguradora amb la que nosaltres enssentim plenament identificats,era la millor opció per a convenis d’aquest tipus.Esticplenament convençut que aquest conveni de col·laboració ens ajudarà a rellançarprojectes pendents, amb independència que es tracti d’un servei correcte en unasèrie de productes dirigits als nostres col·legiats”, explica Garcia.“Nosaltres consi-derem –afegeix- que AMA funciona molt bé i coneixem les seves referències enel món sanitari i jo,en concret,puc donar fe d’això, ja que ho he patit i ho he neces-sitat, i sempre m’ha donat el suport adient”.

D’altra banda, Ramon Garcia es referí a la figura de Diego Murillo, president dela Mútua, com a la clau de la firma del conveni:“És inevitable relacionar la figurade Diego directament amb AMA i l’acord que hem firmat ve per la seva capaci-tat de convèncer i d’entusiasmar-nos amb la cooperació del COVIB amb AMA”.

A la firma del conveni també hi varen ser el Director General d’AMA, RafaelRedondo, i el secretari del Col·legi, Federico Martín.

Per a més informació:COVIB: Telf: 971 71 30 49/44

i fax: 971 71 27 26AMA: Telfs: 971 71 49 82, 97 i 71 06 96 o 971 71 37 61

i fax: 971 71 07 31

Page 15: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

15

CAMBIOS EN EL CONSEJO GENERAL

El pasado 12 de diciembre se celebró la última asamblea depresidentes en la sede del Consejo General de ColegiosVeterinarios. Como punto único del orden del día la propues-ta de cese de 8 miembros de la junta ejecutiva permanente, (elgobierno del consejo general): el vicepresidente, la secretariageneral y 6 vocales, motivada por la pérdida de la confianza delpresidente, todo ello según lo dispuesto en el art. de losEstatutos generales.Cese que se hizo efectivo al votar la mayo-ría de la asamblea a favor de la propuesta, después de una reu-nión larga, dura, incómoda y, en muchos momentos, extrema-damente desagradable, en la que ambas partes expusieron susmotivaciones y sus juicios de valor. Este ha sido el último actode una importante crisis institucional que comenzó hace yaalgún tiempo y de la que buena parte de los presidentes decolegios provinciales tuvimos conocimiento hace muy poco.

En mi caso, el 19 de noviembre, después de una reunión en lasede del Consejo, y a punto de tomar el avión hacia Palma, unrepresentante de otra autonomía me comunicó que la JuntaEjecutiva que debía tener lugar la mañana del mismo día no sehabía celebrado al no presentarse los 8 miembros finalmentecesados. Posteriormente, y después de transcurrir unos días enlos que se hizo público el problema (remisión de escritos moti-vando la no comparecencia a dicha junta y respuesta posteriordel presidente Badiola) el 7 de diciembre recibimos la convo-catoria de la citada asamblea general extraordinaria.

Finalmente, y al ser necesario completar la Junta (sólo que-daba el presidente y un vocal), el presidente Badiola propu-so a 6 presidentes provinciales al objeto de completar unajunta de gestión que cubriese las funciones hasta la convo-catoria de nuevas elecciones.

Ahora, es necesario plantearse algunas cosas, especialmentesi tenemos en cuenta que la Junta actual había conseguido (oestaba a punto) importantes logros en su gestión: una situa-ción tan grave no surge de repente, sino que se va gestando lenta-mente. Por qué los presidentes provinciales no la hemos conocidocon la suficiente antelación, especialmente si se nos delega la reso-lución de la misma; conocer los hechos con tiempo suficientehubiese permitido debatirlos en nuestros respectivos colegios y deeste modo poder tener una opinión razonada y colegiada. Las dis-crepancias en los órganos colegiados no son excepcionales, enri-quecen el debate y modulan las posturas. Los miembros de dichosórganos tienen la responsabilidad de que dichas discrepancias nogeneren posturas cerradas y posiciones irreconciliables. Cuandoesto ocurre, la responsabilidad suele ser compartida por todos ellossin distinción. Finalmente, es evidente que la forma de resolverel conflicto no ha sido la mejor, opinión compartida pormuchos presidentes, al que nos embargó un profundo desáni-mo y una gran tristeza, testigos de un juicio público terrible-mente desagradable a unos compañeros (e incluso amigos) quesin duda merecían una solución menos traumática.

Parece evidente que todo lo ocurrido dejará importantes secue-las, de consecuencias de difícil evaluación. Es un motivo más parareflexionar sobre la importancia de haber agotado todas las víasde solución del conflicto, especialmente si tenemos en cuentaque se deja atrás una etapa en la que se ha conseguido unificara toda la profesión, después de más de 10 años de conflictos.

En este momento los representantes colegiales debemosrealizar un ejercicio de responsabilidad y esforzarnos al máxi-mo para superar esta crisis. La profesión veterinaria, nuestroscompañeros, así nos lo exigen.

Ramon GarciaPresident del COVIB

Se presentan en la Clínica Canis tres casos en espacio de un mes. En primerlugar, un bretón hembra de un año llamado “Garufa”, que presenta vómitos,dolor abdominal, fiebre de varios días (40ºC) y con historia de amnesia demás de 10 días que no responde a tratamientos. El segundo caso es el deun setter inglés macho de un año llamado “Nola”, que presenta tristeza yapatía agudos, 40,2ºC de temperatura, edema periorbitario, anemia hemolí-tica normocrómica, normocítica y regenerativa, trombocitopenia, hemoglo-binuria. Resto analítica sanguínea OK. Por último, se presenta un setter ingléshembra de 5 años llamado “Bella”, con anorexia y tristeza agudos, 40ºC detemperatura, la orina de color “coca-cola” (Hemoglobinuria), anemia nor-mocítica, normocrómica y ligeramente regenerativa, trombocitopenia seve-ra, petequias. Suero muy hemolítico. BUN: 35; CREA: OK; Densidad orina1.050 y resto analítica sanguínea: OK.

· ¿Cuál es el diagnóstico en los tres casos?· ¿Qué anamnesis realizaría?· ¿Qué pruebas más sugeriría hacer?· ¿Qué tratamiento propondría?

(resolució a pàgina 18)

cas clínic

Page 16: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

16

Enero

Curso de Especialista para perso-nal de Instalaciones de RX, organi-zado por el COVIB para los días 22, 23,29 y 30 de enero. Las clases se imparti-rán en la sede del colegio de veterina-rios. Precio de inscripción 180,00 €

colegiados del COVIB y 236,00 € nocolegiados del COVIB. Inscripcioneshasta el 14 de enero.

Curso práctico de MICROSCO-PIA DE PIENSOS, en la universidadautónoma de Barcelona. Fechas: del 31de enero al 4 de febrero. Inscripcioneshasta 21 de enero. Precio: 750 €

Febrero

POSTGRADO: SEGURIDAD ALI-MENTARIA, organizado por el COVIB, yla FEPSI y con la obtención de un título ofi-cial de la UAB, con la colaboración de ELZAGAL, Marina Hoteles, XampinyonsSampsor Española S.A. y Quely. Que seimpartirá en la sede del colegio de médicosde Mallorca entre los meses de febrero ajulio de 2005.El precio del curso rondarálos 2.000 € de los que una parte estaráfinanciada para los colegiados de este cole-gio, a través del capítulo de formación delos presupuestos COVIB 2005.

Curso de ACUPUNTURA VETE-RINARIA, organizado por la Facultadde veterinaria de Zaragoza, para lospróximos 25 y 26 de febrero, 11 y 12 demarzo, 15 y 16 de abril, 20 y 21 demayo, 10 y 11 de junio, 21 y 22 de octu-bre y 18 y 19 de noviembre de 2005.

Preinscripciones hasta el 15 de febrero.Precio del curso 1.700 €

II Congreso Nacional de Veterinariosde A.D.S.G. y I Congreso Nacional deA.D.S.G. organizado por el Colegio Oficialde Veterinarios de Huelva, y que tendrá lugarlos días 24 y 25 de febrero de 2005.

SIMA 2005: La cita mundial de los pro-fesionales agrícolas, organizado porExposium en colaboración con SYGMA,SECIMA y SNCVA y que tendrá lugaren París, del 27 de febrero al 3 de marzode 2005.

Marzo

XVI Jornadas Nacionales deInspección y calidad de la Carne,organizado por AVESA-ADITSIC,Gobierno de la Rioja, Cámara de laRioja, ADER, Colegio oficial de la Rioja yque tendrá lugar en Albelda de Iregua(La Rioja) los próximos 14 y 15 demarzo de 2005.

XXII Congreso Anual de Medicinay Cirugía del Aparato Locomotororganizado por AMVAC, que tendrá lugaren Madrid los próximos 4, 5 y 6 de marzode 2005.

IV Jornada de Epidemiología yMedicina Preventiva Veterinaria,organizado por EpiVet-Neiker, que ten-drá lugar en Vizcaya los próximos 27 y28 de abril de 2005.

MÁS INFORMACIÓN:

COVIB 971 71 30 49 / 44

AGENDA COL·LEGIAltes:684 - Carmen Reynés IbáñezDes del dia 1 d’octubre de 2004Telf: 666730856

685 - Ulf Christian HellingerDes del dia 1 d’octubre de 2004Telf: 627193479

686 - Emma S. Frau GreenfieldDes del dia 1 de novembre de 2004Telf: 655473188

687 - Gorka Nogales GonzálezDes del dia 1 de novembre de 2004Telf: 647676383

688 - Sonja KuesterDes del dia 1 de desembre de 2004Telf: 971197400

689 - Silvina GuerriniDes del dia 1 de desembre de 2004Telf: 645530132

690 - Zaida Munilla GarcíaDes del dia 1 de desembre de 2004Telf: 696804130

691 - Horacio Raul RuizDes del dia 1 de desembre de 2004Telf: 600763407

692 - Annett HeimDes del dia 1 de desembre de 2004Telf: 607666814

620 - Fernando Jaume SauraDes del dia 1 de desembre de 2004Telf: 627260019

Baixes:621 - Mariano CasanovaDes del dia 31 d’octubre de 2004Trasllat

Els jubilats reten homenatgea Miquel Pastor a la tradicio-nal trobada de germanor

El col·lectiu de veterinaris jubilats celebrà elpassat dia 27 d’octubre un dinar de germa-nor en el restaurant “Els 4 Vents”, d’Algaida.A la reunió, convertida ja en tradició, hi forenpresents el president del COVIB, RamonGarcia, alguns dels membres de la JuntaDirectiva del Col·legi i una nodrida repre-sentació de l’esmentat col·lectiu.

Miquel Pastor Pastor va ser el protago-nista del moment més emotiu de la tro-bada en rebre la placa commemorativaque l’acredita com el company mésveterà, de mans del representant dels jubi-

lats, Francesc Solà Ayats. Aquest dedicàunes paraules a l’homenatjat i agraí espe-cialment la presència de la seva família enun moment tan emotiu. Un fill de MiquelPastor pronuncià en nom d’aquest unessentides paraules agraint els assistents laseva presència.

Ramon Garcia, en nom del COVIB, esbrindà a col·laborar estretament en lacelebració d’aquells esdevenimentsrelacionats amb el col·lectiu de veteri-naris jubilats que en un futur pròximpuguin tenir lloc.

Page 17: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

Pintura al COVIB

Maria Carbonero, sens dubte una de les artistes de major per-sonalitat i força pictòrica de Mallorca, mostrà la seva obra enel COVIB durant el quart trimestre de l’any, dins el cicle d’ex-posicions que es porten a terme a la seu col·legial. L’artista haexposat a llocs com Madrid, Barcelona, Sevilla, Cantàbria, París,Milà o Düsseldorf, entre altres ciutats.Així mateix, ha participaten nombroses col·lectives a Europa, Àsia o els Estats Units.

Amb el rostre i les figures femenines com a eixos centrals dela seva producció, Maria Carbonero acosta de vegades iallunya d’altres les perspectives d’observació de la seva prò-pia pintura, oferint en ocasions els gestos més propers de les

seves pinzellades valentes en uns rigorosíssims primers plans,i introduint en altres el seu context més immediat: el lloc peral repòs, l’animal de companyia o els teixits que envolten lamés estricta intimitat. I així, es multiplica en infinitat de ros-tres, de mirades, de situacions, en els més diversos formats,sense por al color ni al contrast radical del blanc i negre.

Maria Carboneroomple el COVIB de força pictòrica

R.D. 1941/2004, de 27 de septiembre, por elque se establecen las normas de policíasanitaria que regulan los intercambios intra-comunitarios y las importaciones de terce-ros países de animales de las especies ovinay caprina. (BOE 237, 1 de octubre)

ORDEN DE LA CONSELLERA DE AGRI-CULTURA Y PESCA, de 27 de septiembrede 2004, por la que se adopta el pasaporteestablecido en la Decisión de la ComisiónEuropea, de 26 de noviembre de 2003,como modelo único de tarjeta sanitariapara perros, gatos y hurones en el ámbitoterritorial de las Illes Balears. (BOIB 138, 5de octubre)

Orden APA 3280/2004, de 30 de septiem-bre, por la que se modifica el catálogo oficialde razas de ganado de España, contenido enel anexo del R.D. 1682/1997, de 7 denoviembre, por el que actualiza el catálogooficial de razas de ganado de España. (BOE247, 13 de octubre)

R.D. 1975/2004, de 1 de octubre, por el que semodifica la reglamentación técnico-sanitaria parala fabricación, circulación y comercio del pan ypanes especiales, aprobada por el R.D.1137/1984,de 28 de marzo. (BOE 249, 15 de octubre)

R.D. 1976/2004, de 1 de octubre, por el quese establecen las normas zoosanitarias apli-cables a la producción, transformación, dis-tribución e introducción de los productosde origen animal destinados al consumohumano. (BOE 249, 15 de octubre)

Decisión de la Comisión 2004/697/CE, de 14de octubre, relativa a determinadas medidasde protección contra la fiebre catarral ovina olengua azul en España. (Diario Oficial de la UEL 316/96, 15 de octubre)

Decisión de la Comisión 2004/693/CE, de8 de octubre, por la que se modifica la deci-sión 2004/233/CE, en lo que respecta a lalista de laboratorios autorizados para efec-tuar análisis del control de la eficacia de lavacuna contra la rabia en determinadoscarnívoros domésticos. (Diario Oficial de laUE L 315/47, 14 de octubre)

Orden PRE 3360/2004, de 14 de octubre,por la que se regula la información comple-mentaria del etiquetado de los productos ali-menticios congelados que se presenten sinenvasar y se establece el método de análisispara la determinación de la masa de glasea-do. (BOE 252, 19 de octubre)

R.D. 2064/2004, de 15 de octubre, por el quese regula la primera venta de los productospesqueros. (BOE 261, 29 de octubre)

R.D. 157/1995, de 3 de febrero, por el quese establecen las condiciones de prepara-ción, de puesta en el mercado y de utiliza-ción de los piensos medicamentosos. (BOE266, 4 de noviembre)

Orden APA 3605/2004, de 4 de noviembre,por la que se establecen medidas específicasde protección contra la lengua azul. (BOE 268,6 noviembre)

R.D. 2178/2004, de 12 de noviembre, por elque se prohíbe utilizar determinadas sustan-cias de efecto hormonal y tireostático y sus-tancias beta-agonistas de uso en la cría deganado. (BOE 274, 13 de noviembre)

R.D. 2180/2004, de 12 de noviembre, por elque se modifica la norma de etiquetadosobre propiedades nutritivas de los pro-ductos alimenticios, aprobada por el R.D.930/1992, de 17 de julio. (BOE 274, 13 denoviembre)

Orden PRE 3673/2004, de 11 de noviem-bre, por la que se modifican los Anexos II delos R.D 280/1994, de 18 de febrero y569/1990, de 27 de abril, por los que seestablecen los límites máximos de residuosde plaguicida y su control en determinadosproductos de origen vegetal y animal. (BOE274, 13 de noviembre)

Reglamento CE 1935/2004 del ParlamentoEuropeo, sobre los materiales y objetos desti-nados a entrar en contacto con alimentos ypor el que se derogan las Directivas80/590/CE y 89/1097CEE. (Diario Oficial dela Unión Europea, 13 de noviembre)

R.D. 2179/2004, de 12 de noviembre, por elque se establecen medidas de lucha contra lafiebre aftosa. (BOE 277, 17 de noviembre)

Orden APA 3851/2004, de 24 de noviem-bre, por la que se establecen medidas espe-cíficas de protección en relación con la len-gua azul. (BOE 284, 25 de noviembre)

normativa

17

Page 18: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité

18

DIAGNÓSTICO

Los tres casos descritos han sido pre-sentados en el plazo de un mes y atodos ellos se les ha diagnosticadobabesiosis (Babesia canis) con laobservación del parásito intraeritroci-tario en frotis sanguíneo. Los tresperros habían estado recientementefuera de Mallorca; el primero enGalicia, el segundo y el tercero, cazan-do en Polonia.

PATOGENIA

Babesia canis es un parásito transmi-tido por garrapatas y su aparición en lasIslas Baleares constituye un hecho enprincipio excepcional o muy raro. Esteprotozoo, una vez en la sangre del hos-pedador se introduce exclusivamenteen los eritrocitos; aquí los trofozoitos sevan multiplicando por fisión binariapudiendo alcanzar hasta un número de16 en un mismo glóbulo rojo, aunque laforma más usual de encontrarlos en losfrotis sanguíneos es de uno o dos tro-fozoitos. Esto desencadena una roturade dichos eritrocitos, hemólisis intravas-cular y una anemia, además de podercomplicarse con lesiones producidaspor el sistema inmunitario como trom-bocitopenia, anemia hemolítica inmu-nomediada o glomerulonefritis, inclusoC.I.D. en la fase aguda.

SIGNOS CLÍNICOS

Todos los signos que presentaban estostres casos son típicos de babesiosis ycaracterísticos de la forma aguda de laenfermedad: anorexia, tristeza, fiebrealta, anemia normocítica normocrómi-ca que se hace rápidamente regenera-tiva, trombocitopenia, hemoglobinuria,ictericia, edema periorbitario, vómitos,petequias y equimosis, linfadenopatía,esplenomegalia... Existe una forma cró-nica-subclínica de infección cuyos sig-nos clínicos son muy inespecíficos (pér-dida de peso, anorexia, ascitis...) y cuyodiagnóstico se hace muy complejo porno presentar parasitemia abundante.

TRATAMIENTO Y PREVENCIÓNLos tres perros fueron tratados con dosinyecciones de propionato de imido-carb (“Imizol”) subcutáneo, espacia-das 15 días. Todos ellos fueron primerohospitalizados y estabilizados aunque nin-guno tuvo que recibir transfusión sanguí-nea. Dos de ellos fueron tratados conatropina para revertir los efectos coli-nérgicos del imidocarb (temblores,babeos, náuseas...).Uno recibió corticoi-des intravenosos a dosis inmunosupreso-ras hasta normalizarse los recuentos pla-quetarios. La respuesta al tratamiento fueexcelente en los tres pacientes.

DISCUSIÓN Y CONCLUSIONESEl hecho de que el hallazgo de babe-siosis en nuestras islas se considerebastante raro, no hace que no deba-mos introducirlo y considerarlo ennuestros diagnósticos diferenciales, encuanto a que cada vez son más las mas-cotas que acompañan a sus propieta-rios en los viajes y son más los turistasque nos visitan con sus animales.

En el momento de la redacción deeste ar tículo, un cuarto caso deBabesia canis está siendo tratadoen nuestra clínica. En esta ocasión, elperro tiene una historia de haber esta-do cazando recientemente en Galicia.Y un quinto caso ha sido detectadopor nuestros compañeros de la ClínicaSan Fernando. Se trata de un cachorrode Husky cruzado, que nunca ha esta-do fuera de Mallorca, lo cual hace pen-sar en la posibilidad de una infecciónen nuestra Isla, con lo que ello implica.

Es por ello por lo que una buenaanamnesis adquiere una relevanciamás importante y enfermedades delas que nos considerábamos libreshasta el momento, tengan que estarcada vez más presentes en nuestrosprotocolos, conociendo sus síntomas,formas de diagnóstico y tratamientos,y sabiendo que algunas de ellas pue-den ser cada vez más frecuentes.

resolució cas clínic

Presentado por Clínica Canis.Pedro Pujol, Lluís Riera, Mar Fortuny, Juan I. Serra yDavid Román.

Page 19: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité
Page 20: VETERINÀRIA DESEMBRE 23 · Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació:dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal:LE-920-1998 El Comité