Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears JUNY

VETERINÀRIA 33

Avepa # cas clínic # assessoria jurídica # els nostres centres # perfil # seguretat alimentària

El Col·legi compleix un segle de vida

Assemblea General Ordinària, excursió a l’Ofre, curs de veterinari d’explotacions, xerrada d’Arranz al postgrau...El col·lectiu de jubilats visita el Mercat de SineuCurs de VSF sobre la sobirania alimentària

3

editorial

sumariCent anys

El 20 de febrer de 1907 es va publicar a la Gaceta de Madrid(actual BOE) la Real Orden del Ministerio de la Gobernación de18 de febrer que atorgava el reconeixement de corporació ofi-cial de dret públic al Col·legi de Veterinaris de Balears.

Aquesta important fita va ser el començament del camí de la nos-tra entitat, que poc a poc al llarg dels darrers 100 anys, s’haanat arrelant a les nostres illes, aglutinant tots els professionalsveterinaris balears.

100 anys, tota una vida, amb importants canvis polítics, socialsi econòmics, on la societat illenca de principis de segle, emi-nentment rural i agrària s’ha transformat en una altra urbana i deserveis. I enmig de tota aquesta voràgine, els veterinaris illencs,que no han tingut altre remei que anar-se adaptant en tot momenta les circumstàncies per tal de poder desenvolupar les importantstasques que han contribuït a que, a dia d’avui, les Illes Balearssiguin una comunitat avançada i amb un alt nivell de vida.

Però tot així, encara manca un gran camí per recórrer. Si bé és clarque el paper dels veterinaris i la importància de les tasques querealitzen són essencials per a la salut de les persones i dels nostresanimals, així com per al desenvolupament del nostre sector agrí-cola-ramader i per a la conservació del medi ambient, encara s’hade millorar el reconeixement social i institucional de la professió.

La celebració del centenari és una gran ocasió per fer feina alrespecte, i partint de la premissa de que el coneixement és undels camins al reconeixement, el COVIB aposta per mostrar elpotencial de la veterinària balear, allò que ha fet durant aquestdarrer segle i en el que s’ha convertit en l’actualitat: un col·lectiude professionals, amb un alt nivell de qualificació, que és fona-mental pel benestar de tots els ciutadans de les Illes Balears.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Mireia Mayol. Direcció periodística: Dirkom.Consell editorial: Jesús Martínez, Tolo Palou, Lluís Riera, Francisco Solá. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD- Tel: 971 71 30 49). Disseny i maquetació: dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA: Cursos 4

# Seguretat alimentària:

Reflexions d’un veterinari oficial 5

# Veterinaris Sense Fronteres:

Curs sobre la sobirania alimentària 6

# Portada:

Centenari del COVIB (1907 – 2007) 8

# Actualitat: Arranz visita el postgrau 12

# Perfil col·legial: Pablo Garcia 13

# Actualitat: Excursió col·legial a l’Ofre 14

# Actualitat:

Cicle de tertúlies • Conferència sobre cavalls 15

# Actualitat:

Curs de veterinari d’explotacions • Assemblea 17

# Els nostres centres veterinaris:

Clínica Veterinària Zooclínic 18

# Col·lectiu de Veterinaris Jubilats • Col·legi 20

# Pintura al COVIB • Assessoria Jurídica 21

# Cas clínic: Resolució • Rectificació 22

Iolanda Navalón i Joana Batallé, del’Hospital Ars Veterinària deBarcelona, impartiren el taller al’hotel Valparaíso de Palma.

El passat 13 de Juny es va portar aterme a l’Hotel Valparaíso de Palmaun taller de laboratori per ATV quegaudí de gran acceptació per partdel col·lectiu.

Iolanda Navalón, veterinària, i JoanaBatallé, auxiliar, ambdues de l’HospitalArs Veterinària de Barcelona, varenexplicar pas a pas les principals tècni-ques de laboratori: hematòcrit, frotissanguini, proteïnes plasmàtiques, sedi-ment i tira d’orina, flotació de femtes,etc. Després, les assistents al tallervaren poder realitzar cada una de lestècniques ajudades per les ponents finsa fer-ho de manera satisfactòria.Tothom quedà molt satisfet amb eldesenvolupament d’aquest taller.

Voldríem agrair a Merial i Alcyon laseva col·laboració, sense la qual nohagués estat possible la realitzaciódel taller.

4

avepa

Curs de laboratoriper a ATV’s

5

seguretat alimentària

Con los últimos reglamentos ha habidoun aumento de siglas y palabras nue-vas: APPCC, procesos, procedimientos,BSE, Prionix, tareas documentadas,digestión de muestras de triquina, etc.que, aparte de lo que suponen de incre-mento de nuestro bagaje cultural, hansupuesto un gran aumento de trabajo delos Servicios Veterinarios Oficiales.

Aumento de trabajo que no se hacorrespondido con un aumento propor-cional de veterinarios en los mataderosni, por supuesto, de los famosos ayu-dantes de inspección.

La Administración se escuda en unsupuesto trasvase de responsabilida-des de los Servicios VeterinariosOficiales a los operadores de empre-sas alimentarias, a los cuales no se lesha explicado debidamente cuál es sunuevo papel. Al tiempo que se lesexige unos gastos añadidos 1: comprade digestor, análisis microbiológico decanales, análisis para detección deSalmonella, etc.

Y la cosa se complica en nuestra que-rida CAIB, cuando dichos operadoresson otras instituciones públicas, las cua-les se encuentran en varios casos, plan-teándose legislatura tras legislaturacuál debe ser el futuro de nuestrosmataderos, no mirando en ningúnmomento su papel sanitario sino queestán minando sus arcas, “para que seenriquezcan los carniceros”. Así desimplista resulta el razonamiento demás de uno de nuestro ediles.

Y allí, en medio de este baile de nue-vas tareas, responsabilidades a mediocompartir y conceptos a medio digerir,por todas las partes implicadas, seencuentra madrugada tras madruga-da, el currito de turno, eso sí, ServicioVeterinario Oficial, pero desorientadoen su nuevo papel.

Pensamos que la Administración hasido históricamente rácana en otorgarformación y no se deberían escatimaresfuerzos si realmente se quiere dareste paso de adecuarse de verdad alos nuevos Reglamentos europeos dehigiene de los productos alimenticios.Hace falta mucha formación y dialogarpara convencer, comparando sinmiedo lo que se hacía y lo que sehace; ver realmente dónde aumenta lacalidad de nuestro trabajo y reconocerdónde se ha perdido rigor.

El objetivo es que cada una de las par-tes asuma su papel.

1. Antes, ya hablo como los viejos,pensábamos que el exigir gastos pro-pios de la inspección al agente económico, menoscababa la inde-pendencia de la inspección. Fue unadelanto dejar de cobrar “atípicos”.Y que la CAIB pague las botas y lasbatas, considero que es positivo,igual que el termómetro y el Phmetro.Por esto pienso si no ha sido un pasoatrás el hacer comprar a la empresael digestor.

Juan Simó Seguí VidalMiembro de AVESA.

Reflexiones de un Veterinario Oficial sobreel cambio del rol de la Administración y de

los Operadores de empresas alimentarias

veterinaris sense fronteres

6

La Sobirania Alimentària, tal comdeixa entreveure el títol del curs, cons-titueix un nou enfocament en la lluitacontra el subdesenvolupament i la famen el món. Sorgeix de l’experiència ide la reflexió de moltes organitzacionsagràries de base i d’algunes ONG peral desenvolupament, que han aconse-guit establir, consensuar i consolidaraquest nou paradigma com una alter-nativa vàlida en la resolució dels pro-blemes, totalment contraposada almodel de desenvolupament que pro-pugna l’economia globalitzada neoli-beral, el qual es mostra incapaç dedonar solucions globals i justes des delpunt de vista econòmic, ambiental isocial.

La Sobirania Alimentària considera elsaliments com un dret, pel fet de serbéns de primera necessitat, contrària-

ment al model econòmic dominant queels planteja com una mercaderia més,que com a tal entra sense cap restric-ció en el joc del lliure mercat. Aquestplantejament neoliberal provoca que eldisseny de les polítiques agràries inter-nacionals depengui fonamentalmentdels interessos de les grans multinacio-nals agroalimentàries i dels governsdels països del Nord, amb el resultatd’un model agroalimentari internacio-nal absurd, pel fet que imposa en cadaracó del planeta el model agropecuarique més li interessa al sistema, sensetenir en compte per res les conseqüèn-cies socials, culturals o ambientals i nitan sols la pròpia sostenibilitat econò-mica en una regió determinada. Enaquest sentit hem d’interpretar la impo-sició en els països del Sud de modelsde producció agroalimentària enfocatsa l’exportació als països del Nord, diri-

gits per multinacionals, amb la con-nivència dels governs i terratinentslocals, i que impedeixen el control perpart de les comunitats pageses delsrecursos productius, la qual cosa supo-sa en qualsevol cas la manca de segu-retat alimentària, la manca d’opcionsde desenvolupament per al conjunt dela població, així com greus desequili-bris ambientals. Serveixi d’exempleil·lustratiu, n’hi ha molts més, el cas delmonocultiu de la soja a Argentina oBrasil, fomentat per multinacionals ipels governs locals enlluernats per pro-meses d’increments ràpids del PIB, queté com a objectiu aportar matèria pri-mera per a l’alimentació humana i ani-mal del primer món, i ara també ali-mentar les plantes de fabricació d’a-grocombustibles. Aquest cultiu, alta-ment mecanitzat, moltes vegades basaten varietats transgèniques i altament

La sobirania alimentàriaarriba a Mallorca

Del 23 al 27 de juliol es va celebrar a Palma la 1ª edició del curs anomenat La Sobirania Alimentària com a estratè-gia del desenvolupament sostenible, organitzat per Veterinaris Sense Fronteres conjuntament amb altres entitats iONG de l’àmbit agropecuari i de la cooperació internacional, amb el suport del Govern de les Illes Balears a travésde la Conselleria d’immigració i Cooperació, el fons mallorquí de solidaritat i cooperació i la UIB. El curs es va cele-brar en l’edifici Sa Riera de la UIB i anava dirigit al públic en general però amb especial incidència als estudiantsuniversitaris.

7

veterinaris sense fronteres

depenent de fertilitzants i plaguicides,necessita l’ocupació de moltes terresantigament dedicades als cultius tradi-cionals, o fins i tot envaeix i destrueixla selva amazònica. Són fàcilment ima-ginable les conseqüències per a laseguretat alimentària (dependènciad’aliments externs), per a l’equilibrisocial (disminució clara de llocs defeina, emigració) i per a l’equilibriambiental (pèrdua de biodiversitat,contaminació per agroquímics, destruc-ció d’àrees forestals essencials per l’e-quilibri ecològic local i global), queocasionen aquests models.

I és tot això necessari si pensam quevivim en un món occidental sobreali-mentat, amb l’excés de carn que pro-dueix el bestiar que menja sojatransgènica, quan el més lògic seriaconsumir molta menys carn, de quali-tat, i produïda amb els recursos margi-nals que es perden cada dia en el nos-tre entorn més immediat (figues, glans,pastures de muntanya, etc.) No seriatambé més intel·ligent recuperar lacapacitat de les nostres terres i delsnostres pagesos per produir alimentsde qualitat, enlloc de caure en el sim-plisme i poca visió de futur, per no qua-lificar-ho de simple afany especulador,de seguir emprant el territori com unespai potencialment urbanitzable i enel millor dels casos conservant-lo sim-plement perquè pot constituir unreclam turístic?

La Sobirania Alimentària per tant, inten-ta enfocar les solucions pensant d’unamanera global i actuant a nivell local,i d’una manera integral, prenent enconsideració tots els factors necessarisper a què tota la població mundial espugui desenvolupar d’una manerajusta i sostenible. Aquest enfocamentintegral es tradueix en la proposta denous models polítics i econòmics, anivell internacional i regional, que per-metin el control democràtic dels recur-sos productius (terra, aigua, llavors, ...)per part de les comunitats pageseslocals, així com de la comercialitzaciódels productes, enfocada en primerainstància a la satisfacció de les neces-sitats de la pròpia comunitat. Aixímateix la Sobirania Alimentària refle-xiona sobre els models productius,apostant fonamentalment pels modelagroecològics, en tant són els que mos-tren una capacitat productiva sosteni-ble en el temps, que mantenen o fins itot milloren la qualitat ecològica de l’a-grosistema, alhora que mantenen unaestructura social i cultural adients. LaSobirania Alimentària també intentaincidir sobre els hàbits de consum de lapoblació, per la clara relació existententre els productes alimentaris que lasocietat demanda i els models agrope-cuaris i econòmics que calen per asatisfer aquestes necessitats.

D’acord amb aquest referent es va dis-senyar el temari del curs, desglosat en

5 mòduls teòrics: Mòdul I. Introducció ala Sobirania Alimentària, Mòdul II. Elpaper de l’aigua a la SobiraniaAlimentària, Mòdul III. ModelsAgroecològics, Mòdul IV. Nutrició,Mòdul V. Alternatives al consum. Tambéférem una visita a una finca agrope-cuària ecològica (complementada ambun sopar a la mateixa finca) i una pro-jecció audiovisual oberta al públic engeneral, al pati del Casal Solleric dePalma, del documental La Pesadilla deDarwin, que il·lustra perfectament comla manca de sobirania alimentària potconduir a situacions dramàtiques desdel punt de vista humà i ambiental.

Donar l’enhorabona als organitzadorsdel curs, que gràcies a la seva desin-teressada implicació varen dissenyarun temari d’un gran encert conceptual,desenvolupat per uns ponents amb unalt nivell tècnic i amb un indubtablecompromís humà.

Suposa una gran alegria anunciar-vosque els propers dies 24, 25 i 26 desetembre se celebrarà (o ja s’hauràcelebrat) el curs a Menorca, i que ésmolt probable que el curs tengui unacontinuïtat futura gràcies a la sevainclusió dins el programa de laUniversitat d’Estiu de la UIB.

Miquel TorrensResponsable d’incidència política de la

delegació de VSF a les Illes BalearsFotos cedides per VSF

8

portada

El 20 de febrer de 1907 sortia publi-cada en el número 51 de la ‘Gaceta deMadrid’ (document que feia les feinesde l’actual BOE) una Reial Ordre delMinisteri de Governació per la qual elcol·lectiu de veterinaris que treballavena les Illes Balears era reconegut com aCorporació Oficial. D’aquesta manera,el manescal Antoni Bosch Miralleses convertia en el primer president delCol·legi Oficial de Veterinaris de les IllesBalears i entrava a formar part de lanostra història. Enguany s’han complitcent anys d’aquella fita. El COVIB, és adir, tots nosaltres, estam de celebració.És complicat reflectir cent anys de pro-fessió en unes quantes línies, i més quanla professió, com és la que ens ocupa,ha estat sotmesa a tants de canvis i auna continua evolució. Malgrat aques-tes dificultats intentarem visitar les dife-rents etapes per les quals ha passat elnostre Col·legi, amb els seus protago-nistes, els seus problemes, els seusèxits... en definitiva, amb les circumstàn-cies que han fet que s’hagi convertit enel col·lectiu que és ara mateix.

A finals del segle XIX (1882), a Balearses creà el Col·legi Mèdic - Farmacèuticque donava cabuda a metges, veterina-ris i apotecaris. Es tractava de les tresfigures, juntament amb el batlle, el mes-tre i el capellà del poble, que gaudiende més prestigi i consideració en cadalocalitat. Els veterinaris, en concret,assessoraven la població en matèria desalut i producció animal, i també solu-cionaven els problemes derivats de lafeina diària amb el bestiar. Es diu queels veterinaris provenien dels mariscals,és a dir, albèitars incorporats a la reia-lesa a partir del segle XIV, i que passa-

ren a desenvolupar tasques relaciona-des amb els cavalls, cura de malalties icol·locació de ferradures, entre altres,una feina realitzada majorment dinsl’àmbit militar. Al llarg del segle XIX,aquesta professió evolucionà des de lamedicina del cavall a altres animals, finsi tot a les produccions zootècniques através de la genètica i l’alimentació, laqual cosa creà una visió nova dels ani-mals productius i motivà un canvi en lapercepció que la gent tenia sobre ells.Així, les qüestions relatives a altres espè-cies començaren a cobrar importància.

La creació del Reial Decret del Ministeride la Governació de 12 d’abril de1898 dels Col·legis Oficials deMetges i d’Apotecaris a Balears motivàque els veterinaris cercassin organitzar-se de forma col·legial. Amb un núme-ro proper a la quarantena, començarena funcionar de forma corporativa, i així,capitanejats per Antoni Bosch Miralles,el col·lectiu sol·licità al Ministeri de laGovernació la declaració d’oficialitat,que suposava un reconeixement públicde la seva funció. El 18 de febrer de1907, la Reial Ordre del Ministeri deGovernació concedia el caràcter decorporació oficial al Col·legi deVeterinaris de Balears, convertint AntoniBosch i Miralles en el primer president“oficial” del Col·legi, després de les pri-meres eleccions, celebrades en el ter-mini d’un mes.

Pocs documents han sortit a la llum públi-ca d’aquella època. Sí se sap queLluís Fiol l’any 1928, era presidentdel Col·legi i que posteriorment, unmanescal de Felanitx, Gabriel OliverPuig, el 30 d’agost de 1932, substituí

a l’esmentat Lluís Fiol, al capdavant delCol·legi. També existeix constància deque Damià Contestí (1933) presidíel col·lectiu en temps de la SegonaRepública, moment en el que el Col·legipassà a anomenar-se com Associació,fet motivat, sens dubte, per la conjunturapolítica d’aquella època.

Cent anys de Col·legiEl COVIB ha complit enguany un segle d’existència des que el 20 de febrer de 1907 el Ministeri de laGovernació li atorgàs, a petició del propi col·lectiu, la declaració de Corporació Oficial.Vuit presidents han regit els destins del nostre col·lectiu en aquests primers cent anys d’existència.Antoni Bosch en va ser el primer, i Bartomeu Anguera ha estat el president més longeu, amb gairebé 25anys al càrrec.Altres veterinaris com Lluís Maria Pomar o Joan Llinàs també han presidit el col·lectiu,malgrat que en la sevaèpoca el sentiment col·legial romania en un segon plànol per darrera de l’activitat diària dels manescals.

“Se considera que el Colegio deVeterinarios de Baleares se encuentra enesta circunstancia por haber acreditadoen la forma que determina la Real ordende 30 de Noviembre de 1903 queestán inscritos la totalidad de los que ejer-zan en toda la provincia; S.M. el Rey(Q.D.G.), de conformidad con lo infor-mado por el real Consejo de Sanidad,ha tenido por conveniente disponer seotorgue al Presidente del Colegio deVeterinarios de Baleares la declaraciónque solicita de Corporación oficial paratodos los efectos que determina laInstrucción general de Sanidad (...)”.

9

portada

Lluís Maria Pomar agafà el relleu de Contestí, ja durantel règim franquista. Com el propi manescal ha assegurat “lestasques col·legials en aquella època estaven en un segonplànol i el més important era el dia a dia que ocupava eltemps de cada veterinari. La veritat és que a nivell col·legialno recordo que féssim massa feina”. En aquell moment, elsveterinaris a Balears es dividien en titulars (càrrec de caire ofi-cial, i que es trobaven distribuïts per municipis) i lliures.Aquests darrers desenvolupaven habitualment la seva profes-sió amb animals de feina o de producció. Pomar, reconegutmundialment per les seves investigacions i avanços en elcamp dels petits animals, assistí i, segurament, fou partícip,de la lenta eclosió dels petits animals o animals de compan-yia a la primera plana de l’actualitat veterinària i, per tant,de la seva presència en la feina diària dels veterinaris lliures.“Aquest progressiu canvi es produí especialment per motiussociològics, és a dir, arran de l’increment en el nivell de rentad’una part dels ciutadans els quals començaren a introduircans i moixos en el nucli familiar”, sentencia Pomar. El vete-rinari recorda que abandonà la presidència “en mans d’unabona persona”. Arribava l’època de Joan Llinàs.

El nom de Joan Llinàs apareix l’any 1958. Aquest veteri-nari manacorí va ser un gran dinamitzador del Col·legi, al’hora que un gran empresari. Sempre acompanyat pel seufidel vicepresident, Andreu Torrents, Llinàs dotà el col·legi dela seva actual seu a Palma després de vendre el petit localde la zona de Santa Eulàlia, que havia quedat petit. Homemolt inquiet, empresarialment parlant, fou capaç d’unir elsveterinaris (contràriament al pensament d’alguns col·legues),en una societat anònima per construir un Hotel a Cala Millor,el Bahía del Este, conegut popularment com “l’hotel delsmanescals”. La iniciativa significà ingressos pel col·lectiu il’hotel fou un punt de referència professional per a la vidasocial veterinària durant molts d’anys.

La vida col·legial, emperò, també passà per moments moltsdifícils amb l’entrada a Mallorca de la pesta porcina africa-na, l’any 61, que provocà molts problemes econòmics en elsector ramader. Els veterinaris deixaren de vacunar porcscontra la pesta clàssica per evitar confusions en els diagnòs-tics i moriren un gran número d’animals. Paral·lelament, elCol·legi intentà canalitzar i coordinar els ingressos atípicsque rebien els veterinaris titulars per diferents feines inherentsal seu càrrec, pràctica que no sempre s’aconseguí, als efec-tes de regularitzar econòmicament la situació del col·lectiu.Llinàs morí a principis dels 70 i Torrents assumí provisional-ment la presidència fins les eleccions de 1977.

Els comicis del 77 serviren per omplir un buit que s’haviaobert en el col·legi després de la mort de Llinàs. La professiócomençava a perdre prestigi i valor social per mor de la pro-liferació d’algunes pràctiques irregulars però consentides peruna administració central incapaç de donar solució a un pro-blema retributiu dels serveis veterinaris oficials que clamava

al cel. Si en això li afegim la greu situació del sector porquí,la provisionalitat del president Torrents o eventualitats com lamort de sobte de la secretària del Col·legi, MargalidaAbraham, ens trobam davant una situació complicada querequeria solucions urgents.

Les imatges mostren l’estat de diferents escorxadors de Mallorca a comença-ments dels anys 80. Molts d’ells han desaparegut i els que romanen, han canviat

radicalment les seves instal·lacions i funcionament.

segueix�

Fotos cedides per Tomeu Anguera

10

portada

Tomeu Anguera era aleshores el Cap del Servei deRamaderia. Havia estat vocal de la Junta, coneixia elCol·legi i estava ben relacionat a Madrid. Presentà una can-didatura representativa de tots els sectors del gremi i es con-vertí en president del COVIB. La nova Junta representava elsveterinaris titulars, els veterinaris de Sanitat, els d’Agriculturai els veterinaris lliures, però malgrat aquest aparent quòrumtambé sorgiren dificultats. El mateix Anguera comenta que

“foren anys molt complicats fins que la situació es clarificàamb la reestructuració dels serveis veterinaris, l’any 89. Vaser la fita més important que assolírem com a col·lectiu”. Sotala gestió d’Anguera (tot i que ell insisteix en que la Juntaactuava com equip i recorda les figures de Joan Alorda oJoan Carles Talens, per exemple), el COVIB, entre altres èxits,veié sanejada la seva economia, aconseguí una estructura-ció administrativa adequada, establí sistemes de control degestió i nodrí d’informació clara els nous col·legiats, la majo-ria d’ells bolcats a l’exercici lliure de la professió. El COVIBcomençà a tenir presència social i començà a ser vist com acol·lectiu de referència a la nostra comunitat.

Arribats ja al segle XXI i, per tant, a una època de canvis con-tinuats i fugaços, Tomeu Anguera considerà que havia arribatl’hora d’abandonar el càrrec. Havien passat gairebé 25 anysi el president més longeu deixava una bona herència social,econòmica i de funcionament que havia de ser continuada i,per suposat, millorada. La professió havia ja donat un grantomb. De ser una professió de caràcter funcionarial havia pas-sat a ser una professió clarament d’exercici lliberal, ben pre-parada tècnicament i altament competitiva.

En els comicis de 2002 entrà en escena una candidaturajove i ambiciosa encapçalada per Ramon Garcia, que esconvertia en el vuitè president del Col·legi. Garcia explicaque en arribar al càrrec, “el COVIB ja estava consolidat igestionava diversos projectes i iniciatives, però l’organitzaciói la gestió administrativa no permetien desenvolupar tota laseva potencialitat: l’agilitat i eficiència eren millorables”. Així,les fites que es marcà la junta directiva a llarg termini (els sisanys que dura la legislatura) s’han anat complint passa apassa. Garcia, emperò, es mostra realista a l’hora que ambi-ciós, i diu que resten moltes coses per fer: “Hem d’incidir entotes aquelles activitats que ens permetin créixer com a col·lec-tiu professional i que ens facin estar ben presents a tots elsàmbits; concretament, hem de reforçar la comunicació exter-na amb l’objectiu d’incrementar el coneixement social i insti-tucional de la nostra professió i de que la nostra opinió siguireferent; hem de consolidar també els camps de feina tradi-cionals i assumir-ne més, orientant els veterinaris i desenvolu-pant un pla de formació que els permeti adaptar-se a les cir-cumstàncies del mercat”. De la mateixa manera, Garcia creuque actualment hi ha una implicació baixa de veterinaris enel moviment col·legial, i que tan sols un 30 per cent es moudins la seva estructura. El president del COVIB considera que“des de la pròpia institució s’ha de mirar de motivar la gent icercar una major implicació. Hem de veure quines són lescondicions necessàries per a que els veterinaris entrin a formarpart de la roda del COVIB: és un dels nostres principals objec-tius a curt termini. Hem d’aconseguir que el Col·legi es trans-formi en l’organització referent del col·lectiu”.

Ramon Garcia s’ha convertit en el president del centenari. “Vaser curiós perquè descobrírem per pura casualitat que elCOVIB enguany complia cent anys com a organisme oficial.

Salut Pública, clínic de petits animals i veterinaris de explotacions son les tres branques de la nostra professió.Totes elles han evolucionat molt en els darrers anys.

11

portada

Va ser durant una junta mentre cercà-vem una altra informació quan esbrinà-rem que el 1907 se’ns concedí l’oficia-litat. Cent anys demostren que som unaorganització consolidada i independentque ha superat les moltes vicissituds perles que ha passat. Aquest fet històric ensobligà a posar-nos les piles per cele-brar-ho com pertoca. Esperam compliramb les expectatives i continuarem tre-ballant per complir-ne cent més”.

ACTES DE VARIAT CAIRE PERCELEBRAR ELS CENT ANYS

El COVIB començà a preparar tot unseguit d’activitats per celebrar el cen-tenari el mateix dia que esbrinà queenguany es complia l’aniversari. Així,sorgiren un grapat d’iniciatives demolt diversa índole, moltes de lesquals no convenceren la junta directi-va, bé per falta de temps o per man-cança de mitjans. Malgrat això, jas’han portat a terme una sèrie dexerrades socials i culturals per acol·legiats, una exposició artística iti-nerant, que comença a Binissalem persetembre i que passarà per Manacor,Palma i Menorca, o una jornada deconvivència a Cúber que reuní en elsseu moment a part de la professió. Dela mateixa manera, el COVIB preparal’edició d’un llibre sobre el centenari,es troba enllestint l’organització d’u-nes jornades sobre micologia i tambéun gran acte de celebració, de cara aprincipis de 2008, coincidint amb elfinal de l’any del centenari.

ELS PRESIDENTS CONTESTEN...

1. Quants d’anys presidí el COVIB?2.Quines considera que foren les fitesmés importants assolides pel col·lec-tiu durant la seva gestió?3. Què significa complir cent anyscom a corporació oficial, més enllàdel que suposa la xifra?

Lluís Pomar

1. No ho record massa bé. Des definals dels anys 40, després de DamiàContestí, fins el 58. 2. No es va fer massa feina a nivellcol·legial. Va ser una època en la que tre-ballàvem el dia a dia. Cadascú a ca seva.3. Per mi res més que complir centanys.

Bartomeu Anguera

1. De l’any 1977 a l’any 2002. Faltarentres mesos per arribar als 25 anys. 2. Especialment la reestructuració delsServeis Oficials Veterinaris (Decret153/1989, de 14 de desembre); elcontrol de instal·lació i autorització pelCol·legi dels Centres d’Atenció Sanitarid’animals de companyia, factor de lamàxima importància per a la imatgesocial de la nostra professió; l’aprova-ció del Reglament de Deontologia pro-fessional i creació de la Comissió deDeontologia, amb autonomia pròpia almarge del col·legi. 3. Cent anys d’organització col·legialsón molts, per a una professió tan jove.És una fita molt important, afortunada-ment positiva. La responsabilitat i pre-

paració de la professió han crescut elsdarrers decennis en progressió geomè-trica, i crec que els anys a venir mos-traran clarament la importància que téla professió veterinària dins un concep-te integral de Salut per a la Humanitat.

Ramon Garcia

1. Des de març de 2002.2. Crec que en l’actualitat som un puntde referència social, mitjançant unapolítica de comunicació activa,col·laboració intensa amb les institu-cions, la consolidació de la nostra revis-ta i de la nova pàgina web. Tambés’ha aconseguit una estructura que afa-voreix la participació dels col·legiats,integrant sobretot Menorca i Eivissa, icol·laborant activament amb totes lesassociacions professionals implantadesa la nostra comunitat. També hem millo-rat l’eficàcia i l’eficiència del funciona-ment intern i de la gestió econòmica, fetque ens ha permès assumir més fun-cions i realitzar moltes més activitats,especialment formatives, on destacamles dues edicions del postgrau de segu-retat alimentària, i totes les referents a lagestió del RIACIB, on hem millorat iampliat totes les nostres atribucionsdelegades per l’administració autonò-mica. La nostra professió s’ha consoli-dat com a referent en el camp de laseguretat alimentària i ens hem consoli-dat a altres, com és el cas de laConselleria de Medi Ambient.3. És una fita molt important que demos-tra que som una organització professio-nal que gaudeix d’un bon lloc en elpanorama social i professional de lanostra comunitat, amb independènciadel cicle polític que ens toqui viure.

¿¿CCuuááll eess llaa llaabboorr ddee AAEESSAANN??

Tenemos el reto constante de gestionarla seguridad alimentaria desde la pre-vención, no desde la constatación.Nuestra misión es adelantarnos a losproblemas para poderlos prevenir. Nose trata sólo de que los productos seanseguros, porque eso es innegociable,se debe ir más allá y esos productos sedeben incorporar a nuestra vida en elmarco de unos hábitos saludables.También tenemos otro reto de caráctergeneral, que no es otro que la ciuda-danía se sienta segura. Sabemos que,objetivamente, lo está, pero ¿se sienteprotegida la población? En este senti-do, debemos ser transparentes en lacomunicación del riesgo, dando men-sajes claros y objetivos para que losciudadanos sean capaces en todo

momento de dimensionar la gravedado no gravedad de cualquier problemao enfermedad que pueda haber.

DE AESA A AESAN...

La ‘N’ de nuestro anagrama es nuestroreto más novedoso, el reto que ha abier-to nuestro campo hacia la nutrición.Desde ahora trabajamos también en laprevención de la obesidad, haciendoespecial hincapié en la obesidad infan-til, o la promoción de hábitos saluda-bles. Desde AESAN tratamos de que losciudadanos no nos preocupemos sólopor la seguridad de un producto que unconsumidor se come, sino que tambiénnos preocupamos de llevarle al consu-midor la mayor información para queconfigure unos hábitos de vida saluda-bles, que no han de venir sólo de la ali-

mentación, sino que deben complemen-tarse con ejercicio. Nuestro lema es‘Come sano y muévete’.

¿¿PPooddrrííaa rreessuummiirrnnooss ssuu iinntteerrvveenncciióónn eenneessttaa jjoorrnnaaddaa eenn llaa qquuee hhaa hhaabbllaaddoo ddeeffoorrmmaacciióónn,, ppoorr uunnaa ppaarrttee,, yy ddee ggeessttiióónnddee ccrriissiiss aalliimmeennttaarriiaass,, ppoorr oottrraa??

En una primera fase he hablado de for-mación. Desde el cambio de siglo, algoha cambiado en la manera de entenderla seguridad alimentaria en Europa, con

José Ignacio Arranz participaen la cloenda del II postgrauen seguretat alimentària

El Director Executiu de l’AgènciaEspanyola de Seguretat Alimentàriai Nutrició (AESAN) xerrà sobre lagestió de crisi alimentària i lesnecessitats formatives del personalque porta a terme tasques de con-trol dels processos alimentaris.

actualitat

12

No hi podia haver millor punt i final pelII postgrau en seguretat alimentàriaorganitzat pel COVIB que la presènciadel director executiu de l’AESAN, JoséIgnacio Arranz, en la cloenda delmateix. Els alumnes congregats a Can

Domenge amb motiu de la darrera ses-sió del postgrau reberen en poc més dequatre hores dues classes magistralssobre seguretat alimentària. El directorde l‘Agència Espanyola de SeguretatAlimentària i Nutrició encetà la seva

intervenció xerrantsobre les necessi-tats formatives delpersonal que portaa terme les tasquesde control dels pro-cessos alimentaris,en compliment dela legislació vigenti posant nombro-sos exemples alrespecte. Posterior-ment, després d’a-

tendre als mitjans de comunicació con-gregats, Arranz s’estengué parlantsobre les crisis alimentàries i la sevagestió, una part, sens dubte, molt mésatractiva pels alumnes. De la mateixamanera, Arranz destacà la importàn-cia de portar a terme iniciatives for-matives com aquest postgrau i agraí alCOVIB la invitació. El postgrau, coor-ganitzat juntament amb l’Escola dePrevenció i Seguretat Integral (EPSI),ha permès formar professionals enmatèries específiques d’higiene ali-mentària no disponibles en la nostraComunitat a la vegada que imprescin-dibles en el marc europeu d’aquestaqüestió. El COVIB ha adoptat el cursque s’imparteix a Barcelona a les par-ticularitats de les Illes Balears.

Entrevista

ARRANZ: “EL CIUDADANO DEBE COMER SEGURO... Y COMPLEMENTAR SU DIETA CON HÁBITOS SALUDABLES”

13

perfil col·legial

Pablo Garcia treballa com a tècnic deSeguretat Alimentària a Eivissa per a laConselleria de Sanitat. Però com moltscol·legues, compagina la seva tascafuncionarial amb la tasca clínica ambpetits animals, a la que s’hi dedica elscapvespres. Com ell diu, és veterinarides de fa molts d’anys, quan era sols unnin, gràcies a la influència de son pare,Don Pablo, i tingué l’ocasió de conèixerla professió més autèntica, la professiódels pocs mitjans i del contacte amb elpagès, que en algun moment de les nos-tres existències ens ha captivat a tots.

El nostre protagonista (Eivissa, 31 demarç de 1961) reconeix que la figurapaterna el va fer com a persona, peròtambé com a professional: “Jo des denin tenia molt clar que volia ser veteri-nari, ja que m’agradava l’ofici del meupare i no em suposava cap esforç pas-sar-me hores amb ell visitant animals.Coneixia perfectament aquesta profes-sió perquè vaig tenir l’oportunitat deser al costat d’un molt bon veterinari,sobretot amb grans animals. Me’nrecordo com si fos avui quan sortíem alcamp a fer visites. El que més m’im-pressionava era la bondat dels page-sos i els consells que em donaven.Supòs que els devia impressionar queun nin tan petit es passejàs per lesseves finques de la mà del veterinari”.Sobre son pare, Pablo Garcia recordaque “ha estat un exemple a seguir enmolts d’aspectes. Evidentment, per triaraquesta professió, influí que el ves fent

feina. Va ser un home auster, disciplinati molt treballador i encara trobo a gentque em recorda que mon pare noposava traves a aixecar-se del llit aqualsevol hora per atendre el còlicd’un cavall o el part d’una vaca”.

Pablo Garcia cursà la carrera a laFacultat de Veterinària de la UniversitatComplutense de Madrid. “Tot i quetenia molt clara la direcció a prendre,com a eivissenc que som, suposà uncop molt fort el fet de sortir de l’Illa, deseparar-me dels meus pares, de l’al·lotai dels meus cans. Va ser dur haver detancar-me en una habitació per estu-diar, canviar els còmodes hàbits i elsplaers del batxiller a Eivissa”, explicaGarcia, divertit. Reconeix, emperò, queels anys de facultat l’ajudaren “a madu-rar i a obtenir un ordre i una disciplinaque fins aquell moment desconeixia”.

Un cop llicenciat, el retorn a Eivissa vaser imminent. Pablo Garcia muntà laseva actual clínica, per a la qual elegí unpetit local que hi havia baix ca els seuspares. “La meva màxima il·lusió era tenirsempre qualque pacient a la sala d’es-pera”, explica. Dos anys més tard, diver-sificà la seva tasca entrant a forma partde la Conselleria de Sanitat i deixant lafeina a la clínica per a mitja jornada.Sobre la professió, Garcia consideraque “comença a estar molt massificada ide cada vegada se complica més trobarun lloc de feina. De fet, l’actual panora-ma quant a clíniques veterinàries estàcompletament subjecte a l’especialitza-ció i el futur del sector passa per aquí.Som de l’opinió que el futur es presentaincert per a les noves generacions quearriben amb il·lusió i ganes de fer feina”.En aquest punt, emperò, Garcia aban-dona el to seriós que ha adquirit l’entre-vista: “Sempre m’ha apassionat la vete-rinària, però les meves afeccions són lamúsica, la lectura i el bàsquet, sempreque el temps i l’autoritat ho permetin”.

Pablo Garcia:

“Gràcies a mon pare la veterinària em captivà quan era un nin”

la aparición del Libro Blanco y de losReglamentos del Paquete Higiene. Elloha traído consigo unas necesidades deformación adicionales y ha probado elenorme grado de importancia que tienela formación permanente, o formacióncontinuada. En este sentido, existen unostemas que requieren una atención priori-taria, como es la formación específicaen materia de auditorías, el conocimien-to extenso de las facilidades que aveces nos ofrece el mundo de los análi-sis y el laboratorio, o que los agentes decontrol deben conocer el procedimientoadministrativo. Hemos visto que haynecesidad importante para adquirirhabilidades en materia de comunica-ción del riesgo. El gestor de riesgosdebe ser capaz de asomarse a unacámara y poder decirle a la poblaciónlas cosas de forma que todo el mundolas entienda y que no tengan que modi-ficar sus hábitos de consumo o sus hábi-tos de contra en razón de peligros queno son tales. Debemos aprender comu-nicación. En cuanto al segundo aspecto,cabe destacar que en toda crisis ali-mentaria se dan una serie de elementoscoincidentes: Se trata de un hechograve o potencialmente grave, haycarencias previas en la evaluación ygestión del riesgo, y hay una percepcióndesmesurada del peligro en función dela cual el ciudadano suele tomar posi-ciones propias. Todo ello, aderezadocon multitud de diferentes informacionesal respecto, lleva al ciudadano a la des-confianza. Las crisis se pueden gestionarsiguiendo varios modelos, pero lo pri-mero que hay que hacer es estar prepa-rado para una crisis antes de tenerla, nodejar nada a la improvisación y tener aalguien que dirija la crisis y alguien queejerza de portavoz. También es esencialla transparencia: hay que decir la ver-dad, hay que decirla toda y hay quedecirla ‘on line’.

¿¿CCuuááll eess eell ggrraaddoo ddee sseegguurriiddaadd aallii--mmeennttaarriiaa qquuee tteenneemmooss eenn EEssppaaññaaaaccttuuaallmmeennttee??

Estamos en un nivel muy alto, los datosepidemiológicos son muy tranquiliza-dores y estamos muy bien posiciona-dos en muchos mercados. Además, lapercepción de seguridad por parte delciudadano también es alta.

Fotos cedides per Pablo Garcia

La finca de l’Ofre, al terme municipald’Escorca, fou testimoni el passat 1 demaig (dia del treballador) d’una troba-da informal de bona part de la famíliacol·legial. Gairebé un centenar de per-sones, entre veterinaris i familiars, escongregaren a la coneguda finca demuntanya i compartiren una jornada degermanor en la que el plat fort fou lagran torrada que serví per fer provisió,després d’una entretinguda (i llarga pera alguns) excursió entre l’embassamentde Cúber i l’esmentada finca.

La iniciativa, promoguda per primeravegada després de molt rondar perl’àmbit col·legial, serví per ajuntar demanera informal bona part del col·lec-tiu veterinari, lluny del seu dia a dia, elqual compartí en família vivències ipunts de vista. Tot i que la meteorologiano acompanyà d’allò més (els núvolsferen acte de presència de bon dema-tí), la gent respongué positivament i lajornada fou ben rodona. La Junta delCOVIB ja ha dit que ben seguramentrepetirà l’experiència l’any que ve.

L’embassament de Cúber fou el puntde trobada, l’inici de l’excursió. El

Col·legi facilità el trasllat posant unautocar que sortí de Palma, tot i quemolts preferiren desplaçar-s’hi al seuaire en el seu propi vehicle. Cal des-tacar la presència d’un parell de sen-yores de veterinaris jubilats i unavídua, que animaren tothom amb elseu bon humor (i sorprengueren aalguns pel seu bon estat de forma).També destacar que hi hagué un grupde veterinaris (els de la Clínica Canisi en Toni Oliver, de Balmes) que aga-faren una ruta alternativa, pujant elBarranc de Biniaraix i el CornadorGran a l’anada, i baixant pel mateixlloc. Això sí, no es volgueren perdreel dinar.

EL TRAJECTEUna vegada reunits, el gran grup partícap a la finca, situada devora el puigque duu el mateix nom, fent bo elcaminoi en ziga-zaga que travessa elpla de Cúber, s’endinsa a l’alzinar i

desemboca al coll de l’Ofre. Desd’allà les vistes conviden a fer un des-cans. Segons l’organització, s’establiaen 45 minuts el temps que duia recó-rrer el camí. En arribar, passades jadues hores, es començaren a sentir lesprimeres veus crítiques al respecte.També es produïren diferents anècdo-tes, com la protagonitzada pe’nGorka Nogales i la seva al·lota.Pujant del pla de Cúber baixaren capal Barranc en lloc d’anar a les casesvelles de l'Ofre. Arribaren pràctica-ment als postres, després de que elseu soci de Maioris, amb un tros decoca a la boca se'n anàs a cercar-losi no els trobàs.

La comitiva es reuní a les cases del’Ofre. Era hora d’omplir l’estómac. Esserví coca de verdura, formatge,embotits i ‘snacks’, tot acompanyat perrefrescs, cervesa i bon vi. Tot plegat feuoblidar la caminada. La carn torradaeliminà qualsevol vestigi de queixa queencara pogués quedar. Ensaïmades,cafès i licors posaren el punt i final aldinar. L’animada tertúlia de la sobre-taula es perllongà fins a mitjan hora-baixa mentre els nins campaven a lesseves amples en un immillorable marc.A l’hora de la tornada, el tot terreny deLluís Catasús jugà un paper determi-nant facilitant el trasllat dels més petits idels més cansats al punt de partida.Tothom satisfet i el retorn a cases: sensdubte una jornada rodona.

Fotos cedides pel COVIB

14

actualitat

Gairebé un centenar de veterinaris ifamiliars gaudiren el passat 1 demaig d’una jornada de germanor al’aire lliure, en plena Serra deTramuntana

El Col·legi organitza una grantorrada a la finca de l’Ofre

15

actualitat

La directora d’Es Baluard, a les tertúlies del COVIB

El problema del dòping o l’ús (adequato inadequat) dels medicaments en elmón del cavall i les seves conseqüèn-cies legals varen ser dos dels interes-

sants temes que es trac-taren en el II Cicle deConferències JornadesGran Premi Nacionalque l’Associació deCriadors i Propietarisde Cavalls de Trot(ASTROT) organitzà aSon Pardo durant la ter-cera setmana de maig.L’organització de lesjornades comptà ambla col·laboració de laFede-ració Balear deTrot i el COVIB.

Precisament el nostre col·lectiu con-vidà dos ponents de primer nivell:Juan José Jiménez Alonso i WilliamManley. El primer, advocat del

Consell General de Col·legisVeterinaris d’Espanya que havia dexerrar sobre els aspectes legals refe-rents als medicaments veterinaris, nopogué desplaçar-se a Palma per pro-blemes en el seu vol. Manley, per laseva part, donà la seva visió sobreuna problemàtica vigent en el móndel cavall de competició i, per tant,en el nostre trot: el dòping. WilliamManley és un reconegut veterinariamb experiència en competicionsequines, com les Olimpíades oCampionats del Món.

Altres qüestions que es debateren a lesjornades foren la millora genètica delcavall trotador o el creixement i nutri-ció del cavall de carreres, a càrrecd’altres convidats.

El manescal William Manley tractael tema del dòping en els cavalls de competició a Son PardoEl prestigiós professional va ser convidat pel COVIB al IICicle de Conferències Jornades Gran Premi Nacional 2007

“Bóxter” es un perro mestizo, macho, de 8 meses de edady 30 kg. de peso. No está vacunado y hace una semanaque ha estado alojado en una residencia. Se presenta deurgencias en el hospital por un cuadro agudo de vómitos ydiarreas hemorrágicas, disnea y ceguera.

¿Qué lesiones oculares se observan?¿Cuál es el diagnóstico diferencial y el diag-nóstico más probable?

(resolució a la pàgina 22)

cas clínic

Marie-Claire Uberquoi, la directora d’Es Baluard,va ser la primera convidada del cicle de tertúliesculturals i socials que ha posat en marxa elCol·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.El COVIB ha iniciat una sèrie d’activitats i inicia-tives amb motiu del centenari de l’entitat, que escompleix enguany. El cicle de xerrades conti-nuarà dins els propers mesos i comptarà ambconvidats d’altres àmbits, com l’esportiu o elsocial. Uberquoi es sentí com a casa davant un

reduït auditori, això sí, molt interessat (i entès) enqüestions d’art. La directora d’Es Baluard xerràde l'art contemporani en general, de les diferentstendències pictòriques i escultòriques dels darrersanys i significà la importància de comptar ambun museu com Es Baluard en una ciutat comPalma. Al final de la tertúlia, el president delCol·legi obsequià a la convidada amb una escul-tura original de Joan Costa. Un còctel posà elpunt i final a la vetllada.

17

actualitat

El Col·legi Oficial de Veterinaris deles Illes Balears celebrà el passat 22de maig l’Assemblea GeneralOrdinària de 2007. A la trobada,que tingué lloc a la seu del Col·legide Metges de les Illes Balears, esllegí i aprovà l’acta de l’assembleade 2006, es liquidaren els comptesdel passat exercici i s’aprovaren elspressuposts per al curs 2007

(532.081 euros), semblant al delpassat any.

El president del Col·legi Oficial deVeterinaris de les Illes Balears, RamonGarcia, informà els col·legiats sobre elbalanç d’activitats corresponents alpassat exercici i presentà les noves pro-postes per a 2007, entre les que s’hitroben un grapat d’activitats comme-

moratives del centenari de la institució.Aquesta assemblea és el fòrum en elque s’estableixen les línies d’actuaciócol·legial, a la vegada que serveix dereferència per a que qualsevolcol·legiat pugui exposar les sevesidees, així com realitzar les propostesque consideri adients de cara a laseva futura execució. En acabar l’as-semblea se serví un refrigeri.

El COVIB celebra la seva AssembleaGeneral Ordinària

La passada setmana del 21 al 25 demaig es va celebrar el curs de veteri-nari d’Explotació. L’organització vaanar a càrrec del Consell General deVeterinaris, amb la Conselleriad’Agricultura i el COVIB. El curs vagaudir de molt bona acceptació entreels nostres companys, ja que assistirencol·legues procedents de diversos sec-tors com la Salut Pública, Conselleriad’Agricultura, Ibabsa, clíniques depetits animals i com no, de les ADS’s.

El contingut del mateix fou bastantextens i incidí molt clarament en la rea-litat del sector agropequari, en el querepresenta dins de la cadena agroali-mentària i quin és el paper i la respon-sabilitat del veterinari d’explotació enla mateixa i, sobretot, quin és el seufutur. El missatge fou encara més clar;estam treballant en un sector forçat acanviar per les exigències de la socie-tat i del mercat en el que està immers i

els canvis són tan accelerats i de talmagnitud, que es fa necessària unabona organització amb bons profes-sionals a la producció i millors tècnicsque els assessorin, per avançar-se alscanvis i a les necessitats molt abans deque aquests succeeixin.

La figura del Manescal de Camp tornaa recuperar les atribucions que teniaantany, ja torna a formar part de lacadena alimentària amb molta més res-

ponsabilitat de la que tenia quan eraun tècnic agropequari però amb moltmenys reconeixement i encara menysretribució econòmica. S’augmenta aixíla càrrega administrativa al sector pri-mari, es burocratitza molt, es certificamés i va substituint poc a poc a l’as-sessorament i la clínica. Tota una apos-ta de futur, lligada a la situació i tra-jectòria del sector agrícola i ramaderde les nostres Illes.

Curs de veterinari d’explotació

18

coneguem millor les cliniques veterinàries de Balears

A Jaume Roig no li pesà la inexperiènciaa l’hora d’aixecar des de zero la sevaclínica veterinària. Recent sortit de laFacultat, aquest veterinari de Manacorexigent i perfeccionista obrí la consultaa un taller de cotxes. Transcorria l’any1994 quan Jaume Roig arribava deBarcelona amb el títol a la butxaca.Havia fet pràctiques a Manacor durantels estius i tenia emparaulada la sevaprimera feina a un centre veterinari de lalocalitat. La seva intenció era aprendredia a dia fins poder muntar la seva prò-pia clínica, però els seus projectes esprecipitaren. Jaume Roig no aconseguíla feina que esperava i es veié obligat acercar-se la vida per ell mateix. Guanyàels seus primers sous fent substitucions ial cap de dos mesos llogà un local,antic taller de cotxes, on obrí Zooclínic.Roig recorda que “era un al·lot jove queno tenia ni idea de qüestions empresa-rials. Vaig habilitar el local i, passa apassa, i gràcies al suport de la mevadona, vaig començar a fer feina. L’únicque tenia clar aleshores era que voliaoferir al client un servei complet i ja desdel primer dia Zooclínic oferí un serveid’urgències 24 hores, hospitalització,quiròfan, raigs X...”.

En aquell moment, a Manacor hi haviatres clíniques i un bon número de clientspotencials, fets pels quals el negoci no

es torbà en arrencar. Zooclínic començàa ser conegut i el volum de feina patí unincrement continuat. “Des de sempre heconsiderat que el tracte amb el client ésuna part important del servei que oferei-xes, ja que la part clínica o tècnica sesuposa que ja la domines. El tracte potser la diferència, és a dir, l’aspecte quedecanta l’elecció d’un client cap una ouna altra clínica”, explica Roig. Ambaquesta filosofia per bandera, Zooclíniccontinuà creixent i arribà el moment enel que Roig es plantejà adquirir el localen propietat: “Des de sempre havia vol-gut tenir una clínica meva. Davant laimpossibilitat d’adquirir el local en elque estava, vaig començar a cercar-neun altre. Mon pare tenia un solar i emdigué que si m’interessava me faria unadonació”. Zooclínic es mudava.

L’actual local, de dues plantes i uns300 metres quadrats, oferí a JaumeRoig més possibilitats. “Començàreml’activitat i ens vérem obligats a ampliarel personal i l’horari, obrint també elsmigdies i els dissabtes matí. Integràrembotiga i servei de perruqueria, fet queens serví per desenvolupar un creixe-ment de clientela molt gran durant elsdos primers anys. Després s’ha estabilit-zat. Els clients que venien fa dotze anyssegueixen venint, però també n’arribenmolts de nous cada any, la majoria

mallorquins, però també hi ha estran-gers residents, sobretot alemanys”,explica el veterinari. Actualment treba-llen tres manescals (Gery Alonso,Renata Diniz i el propi Jaume Roig) i tresauxiliars (Cristina Riera, MiquelaPascual i Chari González, que tambédesenvolupa les funcions de perruque-ra). Eventualment els dóna una mà laveterinària de cavalls, Marga Llull.Zooclínic fa visites a domicili un copper setmana i des de fa dos anys repalguns pacients d’altres clíniques.

Demanat sobre la professió, el col·lec-tiu o la tasca del COVIB, Jaume Roiges mostra clar. “Balears té un grannivell veterinari, en part perquè hi hahagut autèntics ‘gurús’ com Pep Aguilóo Pere Pujol, però també perquè lagent ha treballat i s’ha format, específi-cament en medicina interna o cirurgia,com és el cas d’en Guillem Riera i d’al-tres. A més, també hi ha un bon nivellempresarial, amb clíniques molt benpensades. Per destacar un poc en elsector clínic de petits animals has d’a-prendre a gestionar la clínica”, expli-ca. Roig també afegeix el seu punt devista sobre la relació veterinari - client:“El client final no té capacitat per valo-rar la teva feina. El que pot fer que unclient se’n vagi satisfet de la clínica ésel tracte personal, més enllà de la prò-pia feina, que ja es dóna per fet queserà bona. L’assessorament, les expli-cacions, la comunicació amb el clientsón qüestions bàsiques per satisfer-lo”.

65

3

4

1 27

910

8

12

11

1. Recepció + Botiga2. WC3. Passadis4. Laboratori5. Revelat6. RX, Ecografía7. Hospitalització8. Consulta 19. Consulta 210. Quirófan11. Prequirófan + UVI12. Perruqueria

432

1

65

CORRAL

1. Vestuari2. Magatzem3. Despatx4. Bugaderia5. Magatzem6. Habitació

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i on feis feina?Si estau interessats en que la vostra clínica surti a la revistaVETERINÀRIA, no heu de fer res més que posar-vos en con-tacte amb el Col·legi mitjançant la pàgina web www.covib.org

Zooclínic, Clínica Veterinària

300 m2

19

FITXA

NNoomm:: Clínica Veterinària ZOOCLÍNIC.

TTiittuullaarrss ddee llaa ccllíínniiccaa:: Jaume Roig Sastre.

AAddrreeççaa::Ronda del Port, 100. 07500 Manacor. Tel: 971 844 220.c.zooclinic@colvet.es - info@zooclinic.org

TTeenniiuu oobbeerrtt ddeess ddee:: 1994.

EEqquuiipp hhuummàà qquuee ccoonnffoorrmmaa llaa ccllíínniiccaa:: 3 veterinaris, 3 auxiliars, 1 perruquera.

EEqquuiipp ttèèccnniicc:: Radiografia, Ecografia, ECG, hemogrames, bioquímica, proteïno-grames, quiròfan complet, internet ADSL, endoscòpia.

EEssppeecciiaalliittaattss:: cirurgia general, traumatologia, urgències, diagnòstic per imatge.

Nombre aproximat de clients al mes: 400 visites mensuals de mitjana.

UUnn ccoommeennttaarrii ssoobbrree llaa pprrooffeessssiióó::

“El que fa que un client se’nvagi satisfet de la clínica és eltracte personal, més enllà de

la pròpia feina, que ja esdóna per fet que serà bona.

L’assessorament, les explica-cions, la comunicació amb elclient són qüestions bàsiques

per satisfer-lo i, en suma,perquè torni”

Sobre l’aspecte formatiu, Roig esmenta que “és imprescindibleestar al dia”, i lloa els cursets que des d’AVEPA es posen enmarxa: “Són cursos que tenen una bona relació qualitat/preu, toti que són una mica generals. Per estudiar qüestions més específi-ques o tècniques més modernes te’n has d’anar a l’estranger, imoltes vegades no surt rentable perquè no podràs posar en pràc-tica a la teva clínica els coneixements adquirits, o no tendràs lesinstal·lacions o els aparells adients”. Sobre les relacions amb elscol·legues, Roig assenyala que “tenc unes relacions cordials ambtots els veterinaris que conec i sempre que m’han demanat ajudaels he ajudat i viceversa, però són relacions normals de col·leguesde feina i no van massa més enllà”. I sobre el COVIB: “No hi crecgaire. Considero que desenvolupa una tasca massa burocràticai política i que deixa de banda altres aspectes més importantscom, per exemple, organitzar més cursos. Però la veritat és queno m’hi he implicat mai ni hi he col·laborat. El col·legi hauria d’a-propar-se a la gent del carrer i reforçar la imatge del veterinaricom a servei públic, ajudar a augmentar el prestigi de la nostraprofessió, fent campanyes publicitàries, participant amb un‘stand’ informatiu a fires o concursos on hi participin animals (firadel caçador, exposicions canines, concursos hípics, etc.)”.

20

El pasado día 30 de mayo el colecti-vo de veterinarios jubilados organiza-mos una visita al Mercat de Sineu, degran interés para todos. Si bien es cier-to que los grandes animales fueronmás bien escasos, no por ello la visitadejó de tener interés, ya que algunode nuestros compañeros aprovechópara recordar sus buenos tiempos conalgunas intervenciones profesionalesllevadas a cabo en dicho mercado.

Como quiera que la gran mayoría fui-mos acompañados por nuestras seño-ras, las cuales se entretuvieron con losnumerosos puestos del mercadillo, sehicieron algunas compras.

Una vez finalizada la visita nos despla-zamos al celler ‘Molí den Pau’ dondetuvimos la ocasión de degustar un buen

frito mallorquín acompañado por unbuen postre. En este local, y durante lacomida, como es costumbre entre noso-tros, se trataron temas del pasado enmemoria de todos los presentes asícomo también del futuro. También nosdeseamos un buen verano, haciéndoloextensivo desde estas páginas a todosnuestros compañeros de profesión.

En próximas revistas, una vez finaliza-do el estío, reemprenderemos nuestroquehacer confeccionando nuevas visi-tas socioculturales que, no dudamos,serán del agrado de los componentesde nuestro colectivo y gracias a laespléndida colaboración del ColegioOficial de Veterinarios de Baleares.

Francisco SolàDelegado del Colectivo de Jubilados

MMaarrggaalliiddaa BBuuaaddeess FFeelliiuu ha estat nome-nada per segona vegada DirectoraGeneral de Salut Pública del Governde les Illes Balears.

MMaarriiaa JJoosséé SSuuaassii AAmmeenngguuaall, per laseva banda, ocuparà el càrrec de

directora gerent de l’empresa públicaInstitut Balear de Biologia Animal(IBABSA) , depenent de la Conselleriad’Agricultura, i les funcions del qualsón la gestió i prestació de serveis ales explotacions ramaderes de la nos-tra Comunitat.

jubilats

breus

El colectivo de jubilados visita el Mercat de SineuAltes:

775544 -- NNooeemmíí VViillaa MMeerriinnooDes del dia 1 d’abril de 2007 Telf: 606 469 306

775555 -- JJooaannaa FFrraaggaa BBoorrnnsscchheeiinn Des del dia 1 d’abril de 2007

775566 -- EElliizzaabbeett FFeerrnnáánnddeezz PPaalloommaarreessDes del dia 1 d’abril de 2007

775577 -- LLuuiiss BBoosscchh LLoozzaannooDes del dia 1 de maig de 2007

775588 -- LLuuccaass PPaabblloo CCoorrrróó MMoollaassDes del dia 1 de maig de 2007 Telf: 670 485 194

775599 -- AAddoollffoo HHeerrrraannddoo SSaallmmóónn Des del dia 1 de maig de 2007

663333 -- AAllíícciiaa LLlloobbeett MMoorreeyy Des del dia 1 de maig de 2007 Telf: 600 549 267

770077 -- JJaaiimmee DDaavviidd IIssaaaaccss NNiieettoo Des del dia 1 de maig de 2007

776600 -- YYoollaannddaa MMéénnddeezz TTuurrDes del dia 1 de juny de 2007 Telf: 607 634 176

776611 -- JJuuaann LLuuiiss CCrreessppíí MMoonnjjoo Des del dia 1 de juny de 2007 Telf: 645 855 294

Baixes:

667711 -- JJaavviieerr BBeerrnnaall BBeerrmmúúddeezz Des del dia 2 de març de 2007 Trasllat.

772288 -- DDaanniieell ddee CCeelliiss DDoommíínngguueezz Des del 30 de març de 2007 Trasllat.

770077 -- JJaaiimmee DDaavviidd IIssaaaaccss NNiieettoo Des del 24 d’abril de 2007 Trasllat.

665555 -- MMaarrggaarriittaa RRoosssseellllóó SSiiqquuiieerr Des del 25 d’abril de 2007. Canvi de professió.

223388 -- GGuuiilllleemm CCiiffrree DDííaazz--OOyyuueellooss Des del 18 de maig de 2007. Jubilació.

Altes de Clíniques:

CCoonnssuullttaa VVeetteerriinnààrriiaa CCoollll dd’’eenn RReebbaassssaaC/ Cardenal Rossell, 8407007 PalmaTelèfon: 971 743 854Titulars: Antònia Artigues BatleAlonso Murillo Tena

CCllíínniiccaa VVeetteerriinnààrriiaa EEss MMeerrccaaddaallC/ Ronda de s'Estància, 6207740 Es MercadalTelèfon: 971 154 046Titulars: Marian Huguet SintesJoan Vinent Sintes

Baixes de centres:

CCllíínniiccaa VVeetteerriinnààrriiaa CCoollll ddee’’nn RReebbaassssaaPl. de la Iglesia, 2 A07007 PalmaTitulars: Antònia Artigues BatleAlonso Murillo Tena

CCoonnssuullttoorrii VVeetteerriinnaarrii ZZooooccllíínniiccC/ Sant Llorenç, 507530 Sant Llorenç des CardassarTitular: Jaume Roig Sastre

Traspàs de centres:

CCoonnssuullttoorrii VVeetteerriinnaarrii GG.. CCiiffrreeC/ Almirante Viarna, 9 - Bahía Grande07609 LlucmajorNous titulars: Mª Loreto Mayans GalmésDavid Villa Morilla

CCllíínniiccaa VVeetteerriinnààrriiaa CCaallvviiàà (passa a ser Serveid’Urgències Veterinàries de les Illes Balears)C/ Rectoria, 507184 CalviàNou titular: Agustí Álvarez Català

COL·LEGI

A.M.A. la mutua de los profesionales sanitarios,celebró su Asamblea General de mutualistas

El pasado 1 de junio, la AgrupaciónMutual Aseguradora (A.M.A.), celebróen su Sede Central en Madrid, laAsamblea General Anual. El Presidentede la Mutua, Diego Murillo Carrasco,dio a conocer el informe de gestión y laevolución de A.M.A. en el ejercicio2006. Una vez más, A.M.A. la Mutuade los profesionales sanitarios, volvió adejar constancia de la adecuada líneade gestión que ha mantenido y reforza-do en estos últimos años, respondiendoa la confianza de los Mutualistas.

Según se desprende del informe presen-tado en la Asamblea general, A.M.A.(Agrupación Mutual Aseguradora) haconsolidado su posición en el mercado

asegurador, manteniendo una líneaascendente como otros años anteriores.

El informe de gestión de A.M.A. corres-pondiente al ejercicio 2006, muestrauna tendencia al alza en todos losramos. A.M.A. sin duda un año más seha convertido en un claro referente por-que es la única Mutua española quedistribuye parte del beneficio que obtie-ne entre sus mutualistas, al repartir diezmillones de euros mientras que destina-rá 11,9 millones a reservas voluntarios.Es el tercer año que de forma consecu-tiva retorna parte de estos resultados asus mutualistas, ascendiendo el retornoeconómico a 29 millones de euros enlos tres últimos años.

21

Neix a Palma de Mallorca el 1980.Cursa estudis de pintura a la Universitatde Belles Arts, a Barcelona.

EXPOSICIONS COL·LECTIVES (ENTREALTRES):

11999977 Auditórium de Palma, Mallorca. 11999999 Ajuntament de Calvià, Art Jove,Mallorca.22000022 Casal Balaguer, amb motiud'ésser finalista al certamen Art Jove enla modalitat d'Arts Plàstiques,Mallorca. 22000033 Exposició permanent de gravatsi pintures a C.I.P.R.E.S i Llar de laInfància, Consell de Mallorca. Tambéa Supermercat de l'Art, Mallorca. 22000044 Exposició a la seu d'AAVIB,seleccionat al 1er Concurs de “PinturaJove d’Eivissa i Formentera”. GaleriaPlaza, Mallorca. Galeria Fran Reus."Jove Figuració", Palma de Mallorca.22000055 1er Aniversari Addaya Centred’Art Contemporani. Alaró. Mallorca.Galeria Cunium. Inca-Mallorca.

“Trentapertrenta”. Addaya Centre d’ArtContemporani. Alaró. Mallorca. 22000066 “Amb Menorca al Cap”.Galeria Artara. Maó. SeleccionatCertamen Internacional de Pintura deBinissalem. “Col·lectiva Pictòrica deTardor”-. Espai B Galeria d’Art.Barcelona. 22000077 “Temptacions de St Antoni”.Espai B Galeria d’Art. Barcelona.“Vins”. Fran Reus Centre d’Art. Palma.Mallorca.

EXPOSICIONS INDIVIDUALS:22000033 Exposició individual "NovesPresències" Galeria Mediterrània,Palma. Mallorca.22000044 Espai Pupu, Barcelona. ArtJove, Barcelona. 22000055 Fundació Tabaluga. Pollença.Mallorca. Addaya Centre d’ArtContemporani. Alaró-Mallorca.22000066 “Urbanitas”. Fran Reus Centred’Art. Palma de Mallorca.22000077 “Instantànies”. Addaya Centred’Art Contemporani. Alaró. Mallorca.

FIRES D’ART:

2003 ARTEXPO (Estand GaleriaMediterránea, Palma de Mallorca)Barcelona. 2005 DEARTE (EstandAddaya Centre d’Art Contemporani.Alaró. Mallorca.) Madrid. 2005 INART(Estand Addaya Centre d‘ArtContemporani. Alaró. Mallorca) Girona.2006 ARTESEVILLA (Estand AddayaCentre d’Art Contemporani. Alaró.Mallorca) Sevilla. 2006 INART (EstandAddaya Centre d‘Art Contemporani.Alaró. Mallorca) Girona.

Pintura al COVIBJoan Àvila exposa al Col·legi

SUPUESTO DE HECHO: un animal degranja ha sido tratado con determi-nado medicamento (o producto) porsu veterinario y el ganadero propieta-rio del animal, sin respetar el tiemponecesario para la eliminación del pro-ducto, manda al animal al mataderopara consumo y se detecta la presen-cia del producto en cuestión. ¿Dequién es la responsabilidad?

Conforme al enunciado del supuestode hecho planteado, debemos partirde la premisa de que el fruto obtenidocon el sacrificio del animal no ha lle-gado al consumidor, habida cuentaque ha sido detectada la presencia delproducto veterinario por los serviciosde inspección alimentaria en unmomento anterior a su distribución.

Ello afecta en el sentido de que la res-ponsabilidad queda limitada a unaposible sanción administrativa. Nodebemos plantearnos aquí, hoy, portanto, las posibles responsabilidadesciviles o penales que sólo se suscitarí-

an de haberse producido daños a per-sonas por la incorrecta actuación.

Dicho esto, en términos generales, laresponsabilidad última es del propieta-rio del animal, que es quien ejecuta elacto reprochable (mandar el animal almatadero) sin ser ello lo correcto.

No obstante, consideramos convenien-te distinguir los siguientes supuestosconcretos:

1º.- Que el veterinario no haya adver-tido al propietario de la aplicación delproducto veterinario al animal o quehabiéndole advertido tal circunstanciano le haya indicado el plazo de elimi-nación: el responsable ante las sancio-nes administrativas es el propietario,pero éste podrá exigir responsabilidadal veterinario. El propietario incurriríaaquí en una “culpa in eligendo” frentea la Administración al “elegir” a unprofesional que no ha realizado su tra-bajo adecuadamente y podría exigir alveterinario los daños y perjuicios oca-

sionados por su mala praxis profesio-nal. Además, el hecho podría ser pues-to en conocimiento del Colegio profe-sional al que pertenece el veterinario yser sometido, en su caso, a un proce-dimiento disciplinar.

2º.- Que el veterinario haya advertidoal ganadero tanto la aplicación delproducto veterinario al animal como eltiempo necesario de eliminación delproducto: en dicho caso ninguna res-ponsabilidad de orden sancionadordebe llegar al veterinario en cuestiónni, por supuesto, responsabilidad en elorden de compensación de daños yperjuicios al ganadero ya que el vete-rinario ha realizado su cometido con-forme a los criterios exigibles de labuena praxis profesional, con la dili-gencia debida. Quizás sea aconseja-ble que estas instrucciones o explica-ciones fueran ser impartidas por escritodando así mayor seguridad a todos losagentes que intervienen en el procesoproductivo.

BBUUFFEETTEE AANNTTOONNIIOO FFOONNTT

Assessoria jurídica

22

resolució

Exploración Física general: Tª 39,8 ºC;deshidratación del 8-10 %; linfadeno-patía generalizada; taquicardia yaumento de los ruidos pulmonares; pal-pación abdominal dolorosa, sobretodo en la zona craneal; edema de cor-nea bilateral.Exploración oftalmológica: test de shrimer5mm en ambos ojos; fluoresceína negati-va, quemosis y secreción purulenta.

PRUEBAS COMPLEMENTARIAS:

CBC:- serie blanca: ligera linfopenia 0,40K/µL (0,5-4,90)- serie roja: HCT 46,8% (37-55) HGB18,3 g/dL (12-18) y MCHC 39,2g/dL (30-37,5)- serie plaquetária: sin alteraciones

BIOQUÍMICA:ALB:1,1 g/dL (2,3-4,0), ALKP: 64U/L(23-212), ALT: 140U/L (10-100),AMYL: 520U/L (500-1500),UREA:11mg/dL (7-27), CA:10mg/dL(7,9-12) CHOL:164mg/dL (110-321), CREA: 0,8 mg/dL (0,5-1,8),GLOB: 6,1g/dL (2,5-4,5),GLU:80mg/dL (74-143) PHOS:5,6mg/dL (2,5-6,8) TBIL:<0,1mg/dL(0-0,9), TP: 7,2 g/dL (5,2-8,2).

¿QUÉ LESIONES OCULARES PRESENTA?

Edema corneal y uveitis anterior, a estálesión se la denomina comúnmentecomo OJO AZUL o KERATITIS AZUL.

A la vista de las lesiones y de la bioquí-mica sérica ¿¿CCuuááll eess eell ddiiaaggnnoossttiiccoo ddiiffee--rreenncciiaall yy eell ddiiaaggnnóóssttiiccoo mmááss pprroobbaabbllee??El diagnostico diferencial que se

establece es:- Hepatitis Infecciosa Canina- Moquillo canino- Leishmaniosis- Erlichiosis

En nuestro caso, se trataba de unahepatitis infecciosa canina.La hepatitis infecciosa canina está pro-ducido por el adenovirus canino tipo 1(CAV)-1, que es antigénicamente ygenéticamente distinto al adenoviruscanino tipo 2 (CAV)-2, responsable dela tos de las perreras. El (CAV)-1 es unvirus altamente resistente en el ambien-te, pero se puede inactivar con yodo ycalor (50-60ºC). Afecta fundamental-mente a perros, zorros y otros carnívo-ros silvestres. El virus puede ser excre-tado por orina de 6 a 9 meses des-pués de la infección. La transmisión seproduce por contacto directo (vía oro-nasal) e incluso por ectoparásitos. Tras el contagio del animal, el virus selocaliza en un principio en las tonsilasy de ahí se distribuye por los vasos lin-fáticos hasta alcanzar el torrente san-guíneo en 4-8 días, desde dondealcanza rápidamente todo el organis-mo. En ese punto, el perro excreta elvirus vía saliva, orina o heces. El órgano diana es el parenquimahepático, en el que puede producirnecrosis centrolobulillar; y el endoteliovascular de otros órganos, en especialel riñón, donde puede provocar dañoen el glomerulo o afectarse por eldepósito de inmunocomplejos.A nivel hepático puede provocar insufi-ciencia hepática y encefalopatía hepá-tica (que genera signos de SNC comoconvulsiones, depresión e inclusocoma), siendo el daño hepático lacausa de muerte más frecuente.

Las complicaciones oculares ocurrenen un 20% de los casos. El virus pene-tra en el humor acuoso y se multiplicaen el endotelio corneal, provocandouna severa uveitis anterior y edemacorneal. Esta uveítis y el edema sonnormalmente autolimitantes (21 díasdespués de la aparición de los sínto-mas), aunque las complicaciones (glau-coma y/o hidroftalmos) son posibles.Otras complicaciones menos frecuen-tes son: pielonefritis o CID.La hepatitis infecciosa canina se pre-senta en perros menores de un añogeneralmente no vacunados. Algunosde estos animales mueren de formasúbita después del inicio de los signosclínicos (algunos propietarios creenque su animal ha sido envenenado).Los que sobreviven a la fase hiperagu-da de la enfermedad, son presentadosen consulta con un cuadro de vómitos,dolor abdominal y diarrea que puedeser o no hemorrágica.El tratamiento es sintomático, requirién-dose generalmente la hospitalización delanimal. El empleo de inmunomodulado-res (interferon) parece ser de utilidad.La vacunación a partir de las 7 sema-nas de edad y los recuerdos anualesson la mejor medida profiláctica.

Manuel Ruiz, José Marín, Mireia MayolHospital Veterinari Calandrí

rectificam el cas clínic anteriorEn la resolució de l’anterior cas clínic, presentat per laClínica Canis, es produí un error en la col·locaciód’una imatge, quan es repetí la foto de l’esquerra, dela transposición corneoescleral. En el seu lloc, hauriad’haver aparescut la imatge de la dreta, que és la fotode Petita un mes després de la cirurgia. Demanam dis-culpes per aquesta errada.