1

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

Núme-ro

Revista de la IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya

laiacIAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

Front a la crisiPrivatització. LEC, Bolonya i GTSAlternatives al sistema i repressió de la dissidència

2

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

SUMARI

laiac Dipòsit Legal L-1369-2006Núm. 4, juny de 2009Comité de Redacció: Assumpta Capalvo, Antoni Fernàndez, Jordi Jiménez, JosepLluís Mataix, Ramon SernaMuntatge: Joan Daunis. Correcció: Arcadi Figueras.

INTERSINDICALALTERNATIVA DE CATALUNYA

Federaciódesindicatsd'estalvii serveisfinancers

IntersindicalAlternativade Catalunya

IAC

www.iac.cat/

En aquest número parlem de la crisi,però des de la perspectiva de qui noes resigna a deixar-la caure,simplement, sobre les seves espatlles.

Iniciatives de lluita que sorgeixen delmoviment sindical, però també deplataformes, assemblees, col·lectiusi persones individuals que s’hanposat a treballar per intentar donar lavolta a la situació, amb propostesreals i possibles, com a alternativa al’abandonament de les iniciativesgovernamentals.

Us parlem de la lluita per a unensenyament públic de qualitat, de lalluita dels universitaris pel dret a l’accésals estudis universitaris en condicionsd’igualtat, d’iniciatives per fomentarl’ocupació de qualitat; us parlem debanca ètica, de la defensa valenta del’entorn de les nostres ciutats i de lalluita contra l’especulació bancària i ur-banística. Repassarem, fins i tot, al-guna iniciativa individual.

Ja sabem el perquè de la crisi; caldràveure ara, per a què l’hem de saberfer servir.

Enfront la crisi Pàg. 4

Venda d’ensenyament Pàg. 6

La crisi universitària i Bolonya Pàg. 8

La repressió penal contra ladissidència política Pàg. 10

GTS, nous consorcis per ampliar laprivatització Pàg. 12

Contra el Pla Caufec Pàg. 14

Les cooperatives de consumidors Pàg. 15

Pam i pipa a la banca Pàg. 16

La banca ètica Pàg. 17

Assemblea estatal contra larepressió Pàg. 18

III congrés de la IAC Pàg. 19

Els nostres convidats Pàg. 22

2

3

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

EDITORIAL

3

Sembla inevitable parlar de crisi, però a la IAC no podem fer-hodes del mateix discurs dels qui l’han provocada, ni ens podem limi-tar a donar el vist-i-plau als pedaços que els governs posen alsefectes devastadors que aquesta produeix entre la classetreballadora. No ens podem conformar amb unes ajudes minses,que ni tan sols arriben a tothom que ho necessita, perquè mai enstornaran tot el que ens estan prenent cada dia, a cop d’expedientde regulació, a cop de repressió.

No podem, en definitiva, deixar de reclamar allò que ens pertoca.Som molta gent que, des de la minoria, des de la dificultat, totsalvant la manca de recursos amb esforç, decisió i imaginació,pretenem fer visibles altres opcions que no accepten lareconstrucció d’un sistema que ens ha dut on estem. Cal queescoltem totes les raons, cal que llegim tots els arguments, cal quedecidim que, més enllà del que ens volen explicar, hi ha altres co-ses a fer i altres iniciatives en marxa. Totes, d’una o altra manera,estan a l’altra banda, a l’altra banda de la paret que separa el queels governs proclamen i el que la classe treballadora necessita, al’altra banda de la paret que separa el pensament captiu de lallibertat de pensament, a l’altra banda de la paret que separa elsqui, activament o passivament, reprimeixen la dissensió i els queactuen, amb el seu cap, el seu cor i el seu cos, per construir unasocietat més justa.

En aquests moments, en què ens volen difuminar les nostresutopies hem de lluitar contra qui pretengui mantenir una situacióen la que només uns pocs sobrevisquin, envoltats de misèria, i ferque no oblidin que aquest equilibri precari s’acabarà trencant demanera tràgica per a tothom. Hem d’aturar un sistema que nosap repartir la riquesa, que no pot subsistir sense créixer i que nosap créixer sense destruir.

4

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

Enfront la crisi

Els ajuts milionaris a les entitats financeres,la reducció de les quotes patronals de la

seguretat social, els ajuts per incentivar elconsum i d’altres de similars, són, en definiti-va, un premi pels que han provocat la crisi.

A Catalunya, el govern d’Entesa, que sesuposa d’esquerres, va encara més enllà:Montilla s’ha pronunciat de manera oberta afavor d’una reforma laboral que incloguil’abaratiment dels acomiadaments, unaflexibilitat (precarietat) laboral més gran, lacongelació salarial i l’ increment de laproductivitat. En síntesi, les seves propostesper sortir de la crisi es basen en què treballemmés i guanyem menys, que és el mateixdiscurs de la patronal i de les multinacionals.

El departament de treball de la Generalitat deCatalunya s’afegeix a aquesta políticaabsolutament protectora de la patronal, totpressionant els comitès per tal que acceptinels ERO,s que presenten les empreses.Malgrat que en la majoria dels casos, aquestsERO,s no tinguin justificació legal,s’argumenta als afectats que l’acceptaciósignificarà que una part dels treballadors itreballadores conservaran la seva feina.

Aquest argument, a més, és absolutamentfals: hi ha empreses que fa un any vanaconseguir que se’ls aprovés un expedient deregulació parcial i una congelació salarial ambel compromís de mantenir l’activitat il’ocupació per a la resta de la plantilla. Ara,tenim el cas de l’empresa FRAPE-BHER, laqual, després d’un any, presenta un nouexpedient, ara de tancament definitiu.

D’altra banda, moltes empreses, un cop hanobtingut autorització per reduir la seva planti-lla, contracten nous treballadors itreballadores amb condicionsprecàries, amb salaris de misèria i

Per enfrontar aquesta crisi el govern de Zapatero, malgrat que tímidament manifestique no aprovarà cap reforma laboral en perjudici dels treballadors i treballadores,només està aprovant mesures conjunturals que, en la seva major part, només bene-ficien la banca i les grans empreses.

5

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

més baixos que els que pagaven abans iobliguen a realitzar hores extraordinàries alstreballadors que encara no han estatacomiadats. Enfront d’això: la passivitat mésabsoluta de l’autoritat laboral. I, nosatisfetes amb això, en els casos comptatsque es denega l´ERO, algunes acomiadenpel seu compte, en un degoteig incessant,els treballadors i treballadores que ja havienprevist inicialment ...

Quan fins i tot els més acèrrims defensorsdel neoliberalisme reconeixen que la crisi técom a causa fonamental la cobdícia i lavoracitat insaciable del capitalisme, és in-concebible que les polítiques que adoptenels nostres governs vagin adreçades, tot iaixí, no només a afavorir-ne els responsa-bles sinó a tractar-los com si no ho fossinquan vulneren, per la porta del darrera, lanorma que se’ls imposa.

Davant d’aquesta situació que s’agreuja diaa dia, des de la IAC apostem per enfrontar-nos a aquestes polítiques i als empresarisque se n’aprofiten tot defensant lanecessitat d’una vaga general i hem deciditparticipar de manera activa en marcsunitaris de lluita. Entre aquestes lluites,participem activament en la campanya con-tra la crisi, la qual, amb el lema “Que la Crisila Paguin els Rics” aplega una centenar decol·lectius i organitzacions de l’esquerra so-cial i sindical.

En el si d’aquesta campanya s’han convocaten els darrers mesos quatre gransmanifestacions, en les quals hi hanparticipat, segons la convocatòria, entre5000 i 10000 persones. A més, s’han dut aterme un alt nombre d’accionsdescentralitzades, com ara ocupacionsd’entitats bancàries i concentracions enllocs emblemàtics del capitalisme i de lesinstitucions. Tot i que valorem positivamenttotes aquestes mobilitzacions, hem dereconèixer que no hem aconseguit incorpo-rar-hi un nombre significatiu de personesque no siguin militants i activistes decol·lectius i organitzacions que no formenpart de la campanya unitària.Des de la campanya unitària seguirem

treballant per facilitar la creaciód’assemblees i plataformes de barri, locals icomarcals, a tot el territori de Catalunya, pertal que la base social que la sustenti siguimés gran i junts puguem defensar amb méscontundència els drets socials i laborals dela classe treballadora exigint que la crisi lapagui qui l’ha provocada.

Ja tenim 600.000 aturats i aturades aCatalunya i quasi bé 4.000.000 a l’estatespanyol. Cada dia, 1000 persones mésperden la feina a Catalunya i més de120.000 han exhaurit la prestació. Més de100.000 famílies tenen tots els seusmembres a l’atur i segons totes les anàlisis,l’atur seguirà creixent. A l’estat espanyol lataxa de desocupació és molt superior a lamitjana europea i passa el mateix amb elsíndexs de precarietat.

Davant la pressió i l’abandonament a la qualestan sotmesos un alt nombre detreballadors i treballadores, totes lesiniciatives són necessàries i han anatsorgint grups de persones aturades que,com a Barcelona o al Vallès, s’organitzen enassemblees per exigir solucions al dramasocial que els toca patir. Paral·lelament i demanera espontània, en diversos barris ipoblacions, s’han dut a termeconcentracions de protesta davant delsajuntaments o de les seus institucionals.També en aquest cas tenen el recolzamentple de la IAC. Creiem que aquestes accionsobren un camí necessari per aconseguirl’autoorganització dels treballadors itreballadores sense ocupació i lluitar per unrepartiment més just de la riquesa.

L’esquerra sindical i els moviments socialshem de recolzar aquests processos i, totrespectant la seva autonomia, col·laborar enla seva coordinació i contribuir a fer mésextensa la seva lluita. Ens agradaria assolirl’objectiu de dur a terme una gran marxacontra l’atur, que recorregués Catalunya ique exigís a les institucions locals,nacionals i estatals solucions a un problemaque afecta tota la ciutadania.

Lluís Blanco

6

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

L’ideari dels defensors de l’economia delliure mercat té una particular visió utilitaris-ta de l’educació. Per això, els seusorganismes com l’OCDE, que cerquenrespostes per mitjà del creixementeconòmic, el comerç, la tecnologia, etc,atorguen importància a l’educació en “allòque aquesta pot intervenir en la creació delproducte i el seu consum”, és a dir, en lamanufacturació de béns i en la inculcacióde valors i comportaments que condueixinal seu consum. Així, doncs, no esd’estranyar que els trets generals del’agenda per a l’educació promoguda perl’OCDE passin per posar l’educació alservei de l’economia de lliure mercat, és adir, beneficiar les empreses privades de lainversió pública en educació, flexibilitzar elsistema educatiu perquè només siguipermeable a les necessitats del mercat la-boral i que necessitin retallar o noaugmentar la despesa per als centrespúblics. Els centres educatius s’han de re-gir per paràmetres de productivitat, eficàciai beneficis sense tenir en compte la funciósocial de l’educació. Es vol que l’educacióes converteixi en un procés de producció iallò que no es pot mesurar a través d’unaquantificació –els aspectes socials,emocionals i morals– deixa de tenir valor iés ignorat de manera sistemàtica.

Amb aquest entorn i aquestes“recomanacions” hem d’observar el queestà passant al nostre país. Els actualspoders polítics volen imposar una lleid’educació a Catalunya que no aportasolucions als problemes que avui tenenl’alumnat i el professorat i dóna per suposat

que per millorar el nostre sistema educatiunomés cal canviar la gestió dels centrespúblics i fer-la el més similar possible a ladels centres privats.

Així, doncs, aquesta llei manté un concepted’autonomia de centres que n’estimula lesdesigualtats; els permet currículumsdiferenciats, que poden ser promoguts perdireccions jerarquitzades i amb ple poderpel que fa a l’organització, la gestió il’avaluació de recursos humans ieconòmics. Aquest poder jeràrquic permeta les direccions externalitzar serveis i apli-car pseudocontractacions laborals. Enaquesta cerca de similitud amb els centresprivats, s’obre la possibilitat de gestió muni-cipal dels centres públics i es referma unavia perquè els municipis puguin crear cen-tres propis. La nova llei també possibilitaaltres externalitzacions de la gestió de cen-tres agrupats i singulars, i permet que elsagents econòmics gestionin les sevesinstal·lacions com a centres educatius.

En el terreny de la més pura privatitzacióaquesta nova llei planteja traspassar mésrecursos als centres privats concertats,externalitzar serveis educatiuscomplementaris, sufragar especialitzacionsde centres i a més acceptal’autofinançament dels centres, la qual cosapot acabar obrint vies per a la sevacomercialització. Amplis sectors educatiuscom les escoles de 0 a 3 anys, les escolesde persones adultes, la formacióprofessional i els ensenyaments artísticssón traspassades als municipis i resimpedeix la seva externalització.

Qui tingui diners serà il·lustrat.

Venda d’ensenyament

Tant la Llei d’Educació de Catalunya com les polítiques orientades a la creació del’Espai Europeu d’Educació Superior, popularment conegut com el Pla Bolonya,suposen una pèrdua dels drets socials que havien aconseguit els sectors mésdesafavorits de la nostra societat ja que l’accés a l’ensenyament obligatori o supe-rior, amb qualitat, quedarà reservat per aquells que s’el puguin pagar.

7

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

Per recolzar aquest procés privatitzador i/ocomercialitzador es vol afeblir qualsevolresistència des de dins del propi sistema ies desregularitzen les condicions laboralsde la docència amb divisions idiferenciacions pel que fa a horaris, salaris icategories; mobilitat geogràfica; salaris ipromoció docent lligada a l’avaluació;restriccions i polivalència docent; formes deprovisió dels llocs de treball totalmentsubjectives i discrecionals a través de con-cursos específics i de lliure designació;increments retributius (primes) en funció deresultats escolars, de la jornada laboral, dellloc de treball i de la promoció docent; i perdescomptat, se supedita la docència a lesordres de la direcció.

En definitiva, la llei que volen imposar fo-menta:1. Els serveis públics prestats per empresesprivades.2. El finançament i estímul de l’escola priva-da concertada.3. Diverses formes de gestió indirecta delscentres públics.4. L’autofinançament i la gestió jeràrquicadels centres públics.5. El rànquing de centres i currículumsdiferents.6. La discrecionalitat dels llocs de treball dela docència, primes econòmiques idesigualtats.7. El control perquè la tasca docent s’ajustia les directrius que es determinin des dels

poders polítics i econòmics.

Aquesta maniobra s’inicia amb una políticacalculada de joc brut en la qual, per justifi-car la llei, es desenvolupa una campanyamediàtica per tal de responsabilitzar elprofessorat i l’organització dels centrespúblics dels mals resultats dels sistemaeducatiu (informes PISA, Fundació Bofill,etc.), i, s’obvia, deliberadament, la mancade polítiques socials i laborals dels governsque també influeixen en els resultats. Enaquest mateix sentit malèvol situen el debatde la campanya només en els resultatsescolars, perquè a més del professorat,s’ha de desprestigiar també l’ensenyamentpúblic; tant per afermar el model privatexistent a Catalunya com per justificar elscanvis necessaris en el sistema públic quepermetin la seva privatització progressiva.

En definitiva, la privatització icomercialització de l’ensenyament obligatorii pos-obligatori es dissenya i concreta en lallei d’educació i el seu desenvolupament.Aquesta proposta política contribueix aaprofundir la fractura social existent, ja queva encaminada a desproveir l’educació pú-blica de la seva essència i del seu paper enl’estat del benestar, que és: contribuir aanivellar les diferències socials d’origen i,així, ajudar a garantir una veritable igualtatd’oportunitats per a tota la ciutadania.

Pep Barceló

7

8

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

La crisi universitària i Bolonya

1. Abans de Bolonya

La universitat del franquisme eraburocràtica en el sentit que el professoratsuperior estava integrat per funcionaris queho eren de per vida, els quals governavenles facultats i les universitats i adoptavenels seus successors entre els professorsmés semblants a ells mateixos. I eraelitista , perquè només els fills de famíliesde la burgesia mitja-alta hi tenien accés,encara que la demanda social d’instruccióva començar a minar aquest mur a principisdels anys setanta del segle XX.El govern de Felipe González va ampliarefectivament l’accés a l’educació superior,multiplicant en poc temps el nombred’estudiants universitaris. De tota maneraperò, es va mantenir el principi burocràticen el govern de les universitats.Durant els anys vuitanta i noranta lesuniversitats públiques van ser simplementuns aularis massificats, però ja vancomençar a diferenciar-se dels centresprivats d’ensenyament superior, molt méscars, que atenien exclusivament estudiantsprocedents de les classes altes, on en unambient «més selecte» s’establienrelacions útils per a les futures elitsdirigents empresarials, administratives ipolítiques del país.

En definitiva: l’accés a la universitat esva popularitzar, però va patir lesconseqüències d’una «igualació per labanda baixa», d’una relaxaciógeneralitzada en les exigències delsaprenentatges.

Respecte al professorat, el govern socialis-ta va recórrer a una solució dràstica: vaconvertir en funcionaris pràcticament a tots

els professors que no ho eren, i es va aca-bar així el projecte de relació contractualproposada pel professorat activamentantifranquista de l’etapa anterior.

L’endogàmia professoral de la universitatburocràtica, per tant, es va mantenir ireforçar. El professorat, així com elsestudiants, va desatendre la funció críticadel funcionament de les universitats. Launiversitat conformada d’aquesta manerava ser incapaç de fer front al repte de laseva renovació.

Cal assenyalar, per últim, que el govern deFelipe González crea els Consells Socials,com a òrgans de control de les universitatsi que exigeixen polítiquesd’autofinançament, contenció de ladespesa, reducció dels serveis que prestenels centres d’ensenyament superior i quees limitin els drets dels seus treballadors.A unes universitats abrumades per totsaquests (i altres) problemes se’ls imposaara carregar amb el «procés de Bolonya»,amb la idea d’«harmonitzar» l’ensenyamentsuperior europeu en les condicionsassenyalades per la ideologia neoliberal iles polítiques econòmiques neoliberals.

2. Bolonya

En primer lloc, és necessari significar quela manera en que es van acordar lespolítiques de «Bolonya» és característic deldèficit democràtic dels governs europeus.Es va recórrer a experts, és a dir, aautoritats acadèmiques dels diferentspaïsos, sense obrir cap debat nisocial, ni polític, ni en elsmitjans de comunicación, ni enels parlaments dels Estats.

La renovació de les universitats és necessària però ha de tenir la perspectiva delsgrans problemes del món contemporani. La crisi de la civilització que coneixems’haurà d’afrontar per persones de formació més sòlida que les que predisposal’espai europeu d’educació superior.

9

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

Homogenització?

Es diu que la homogeneïtzació de lestitulacions superiors en el territori de la UnióEuropea resulta convenient degut a lasuposada mobilitat de les persones en elseu territori. La homogeneïtzació no és,malgrat tot, una necessitat absoluta ques’hagi de satisfer d’una manera tan brusca.La urgència de les transformacionsdissenyades per «Bolonya» ve imposadaper una raó completament diferent: per lapolítica econòmica neoliberal transmesa peruna directiva del Banc Mundial que exigeixla integració de l’educació superior en el

mercat mundial de serveis. Dit d’una altramanera: el principal objetiu de «Bolonya»és que l’educació superior passi de ser unaactivitat promoguda per l’Estat, a ser unaactivitat mercantil més. Això es traduïràsobretot en el preu dels serveis educatius.L’objectiu és traslladar als estudiants unapart més gran dels costos de l’educació su-perior. Es pretén que l’educació deixi detenir un preu polític per alleugerir el sistemafiscal públic. Per aconseguir això lesmatrícules de màster passaran a costarnormalment bastant més que els cursosactuals de llicenciatura o doctorat, is’apujaran els preus de les matrícules delscursos de llicenciatura o diplomatura.

Qualitat de l’ensenyament?

No hi ha res a «Bolonya» que garanteixi unincrement de la qualitat dels ensenyamentsuniversitaris. Per a la homogeneïztació delsgraus s’estan posant en pràctica mesures«pedagògiques» que consisteixen a retallarl’autonomia dels docents amb programa-cions dels seus ensenyaments que posinèmfasi en les competències o conseqüèn-cies pràctiques que se’n puguin obtenir.Això impedeix que determinades investiga-cions avançades, característiques de l’edu-cació superior, puguin no tenir momentà-neament cap conseqüència pràctica.

També cal dir que aquestes noves i moder-nes «programacions» en molts casos nosón altra cosa que un simple canvi defaçana, uniformista i burocràtic, dels pro-grames reals de docència. Cal adquirirperspectiva, projectar el futur.Universitaris de tot Europa veuen amb ullscrítics el «procés de Bolonya». Lesautoritats juren que les universitats no esprivatitzaran. El que callen però és quenomés els cal l’objetiu que funcionin com sifossin empreses en un mercat de serveiseducatius.

Síntesi de l’article de Juan RamonCapella, Catedràtic de Filosofia del Dret

de la UB. El Viejo Topo, núm. 252,gener 2009.

10

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

La repressió penal contra la dissidènciapolítica

En el context actual, aquestes formes dedissidència resulten especialmentpreocupants de cara als defensors del sta-tus quo, que justament s’estan replegantentorn al model capitalista, fent esforços permantenir la “màquina” del consum enfuncionament...

L’ordre establert persegueix i reprimeix lesexpressions de discrepància, però sovintintenta fer-ho de manera que la resta de lapoblació no ho percebi. Així, les institucionspolíticoeconòmiques, acompanyades pelsmass media, s’han esmerçat a deslegitimarsistemàticament els moviments popularsque presentaven alternatives viables.

Algunes de les estratègies més emprades

per “ningunejar” les opositores han estat:l’omissió de la seva existència, el fet de re-legar-les a l’esfera del folklore urbà (o rural),o titllar-les d’insensates, delirants o, el quèés pitjor, d’“antisistema”. No deixa de resul-tar curiós com un mot que descriu una pos-tura en contra dels qui escriuen la històriaés emprat com a sinònim d’aberrant, irracio-nal, o pseudoterrorista... Finalment, semblaque no estem tan lluny dels postulats quedefensaven la indivisibilitat i la gloria d’unaúnica realitat possible...

En el context actual, però, no n’hi ha prou.Els defensors de l’ordre establert no es po-den permetre l’emergència de capinterrogant. Les alternatives resultenespecialment perilloses, de tal manera que

Certes formes de dissidència política i social estan posant de manifest que lasituació de crisi actual és conseqüència del propi sistema capitalista. Alhora, evi-dencien que hi ha alternatives possibles.

10

11

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

s’està optant per criminalitzar-les.

El desplegament de la repressió penal davant les formes de dissidència i la contundènciaamb què s’exerceix es troben directament relacionades amb el perill que hi intueixen.Alhora, davant de l’extensió previsible de la misèria, els nostres governants opten per fer

córrer la brama de l’enemic intern iamplien la bateria de recursos legalsper a l’exercici “legítim” de la repressió:es doten de més efectius policials iamplien les presons (i de passada, lesprivatitzen, per allò del “crear em-pleo”...).

Davant de la repressió penal, estanretornant certes formes deresistència que encara els preocu-pen més. L’actitud d’insubmissió alpagament de les penes multa perpart de les persones encausadesper la denúncia del Pla CAUFEC oel lliurament voluntari a la “Justícia”de l’Enric Duran són dos exemplesque posen entre l’espasa i la paretel propi sistema.

L’autoencausament per part d’aquestespersones, el fet d’acceptar la pena coma forma de defensa de la pròpia causa,xoca amb la discrecionalitat de lesregles de joc del sistema i la sevainjustícia. Aquestes actituds, a més,trenquen amb l’individualisme, posantper davant la llibertat compartida a lapersonal. Per últim, aquestes accionsen el seu conjunt, evidencien que éspossible saltar-se les regles del sistemajustament acatant-les, alhora queserveixen per difondre alternativespossibles.

Tot plegat explica el per què de lapersecució penal i l’omissió mediàtica de moltes altres formes de resistència que estantenint lloc des de fa anys. Per exemple, la causa oberta contra els “58 de Bolonya”, les mul-tes i sancions contra el Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) i la “Corriente Sindical deIzquierdas” d’Astúries, o el processament judicial dels seus representants sindicals que, enel cas del CSI, arribaria a l’empresonament dels portaveus com a resposta a lesmobilitzacions en defensa dels llocs de treball a Naval Xixón.

A les pàgines 14 i 16, us exposem dos dels exemples de repressió esmentats contra ladissidència política, econòmica i social.

Jordi Jiménez

Reigó Sanitària Alt Pirineu i Aran1 Alt Urgell 17/11/20062 Cerdanya 20/03/20093 Pallars Jussà i Pallars Subirà 05/09/20084 Val d’Aran Règim propi37 Alta Ribagorça 15/05/2008

Regió Sanitària Terres de l'Ebre10 Altebrat11 Baix Ebre12 Montsià 19/12/2007

Regió Sanitària de Lleida5 Pla de Lleida 15/02/2007

La data queacompanya els GTSés la del DOGC deconstitució ipublicació delsEstatuts.

Regió Sanitària C6 Alt Camp i Conc 10/12/20087 Baix Camp 19/8 Baix Penedès 09 Tarragonès 14/

"L’abast geogràfic dels governs territorials de saluts’haurà d’adaptar a les modificacions de l’organitzacióterritorial que estableixi la Generalitat de Catalunya"diu el Decret 38/2006 que els regula. És, la d'aquestmapa, l'organització territorial que establirà laGeneralitat?

Els Governs Territorials de Salut: nousconsorcis per ampliar la privatització.

Aquests teòrics governs en forma de consorcis, tenen o tindran un Consell Rectorformat a parts iguals per la Generalitat i pels alcaldes, una Direcció Executiva, unaComissió d’Entitats Proveïdores que defensen els seus interessos i un Consell deSalut en què la nostra representació no la decidim nosaltres.

12

Foto de la privatització enblanc i negre

Una foto puntual relativamentrecent ens dóna un total de1.787 “unitats productives” deserveis sanitaris, sociosanitaris ide salut mental contractatsdirectament pel Servei Català dela Salut, incloent-hi centresd’internament i ambulatoris, ialtres com ara el transportsanitari, l’hemodiàlisi, provesauxiliars, etc. Si hi afegíssim elsserveis contractats per aquestes“unitats productives”, el nombrede proveïdors s’ampliariaconsiderablement.

714 d’aquests serveis sóngestionats per l’ICS, mentre queels altres 1073 ho són per untotal de 355 proveïdors diferents:15 consorcis amb participació dela Generalitat, 8 empresespúbliques, 18 associacions, 43ajuntaments o entitats que endepenen, 61 fundacions, 4mútues, 8 ordes religioses, 58SA, 80 SL, 9 cooperatives, 13UTE i les altres 32 restants queencara no hem pogut classificar.48 d’aquests proveïdors, lligats alConsorci Hospitalari deCatalunya, gestionen uns 350serveis. Aquest consorci té unpoder superior al que potsemblar, ja que en realitat és elveritable govern, a l’ombra, de lasanitat catalana.

Si vols més informuna presentació dGTS, ens la pots info@catacctsiac

13

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

4

- Totes les referències informatives oficialsen relació als governs territorials de salutporten al web del Servei Català de la Salut(SCS o CatSalut). En aquest web, en data30/05/2009, la constitució del Govern Terri-torial de Salut (GTS) de la Cerdanya, en el

mes de març, encara no hi surt, peròtampoc no hi surten ni el de l’Alt Camp ni elde la Conca de Barberà, constituïts elnovembre de 2008. A més, dels 14constituïts que sí que hi figuren, en 5 estàequivocat el número de DOGC que hi cita.

- L’enllaç a la regió sanitària de Barcelonaper veure els GTS constituïts ens porta auna sèrie de pòsters dels quals ésimpossible distingir quins són els GTS i,molt menys, quins estan constituïts i quinsno. Només anant a la regió sanitària deBarcelona trobarem finalment un mapaque, actualitzat aquest mes de maig, ensdiu que estan constituïts 9 dels seus 15GTS. Això i prou, ja que el mapa que ensinforma de les zones d’avaluació capitativa(nou sistema de pagament de l’activitat pelqual el SCS dóna un pressupost per tal quese’l reparteixin els proveïdors, públics oprivats) està ancorat a l’any 2006, i el mapad’implantació dels GTS al març de 2007.

- Els mitjans de comunicació es limiten aacudir a les convocatòries d’inauguració decada GTS que fa el departament de Salut ia repetir com lloros la informació que se’lsdóna. Com és que a cap mitjà se li acutpreguntar com estan funcionant uns mesosmés tard? Com és que cap mitjà no investi-ga per a què està servint tot aquest“muntatge” de consells i les dietes que co-bren els seus components?

- L’única entitat en representació de laciutadania de tots aquests consorcis a laqual he pogut accedir és l’Associació deVeïns Pla del Remei de Vic (http://www.elremei.org/) que diu, a part d’altresambigüitats, que “va ser escollida” per for-mar part del Consell de Salut d’Osona,sense especificar ni com, ni quan, ni qui lava escollir. Hi vaig deixar el meu comentari ien dos mesos no he obtingut cap resposta.Podria ser una prova més de ladebilitat de les nostresassociacions.

Ramon Serna

Regió Sanitària de Barcelona23 Alt Penedès 15/06/200924 Baix Llobregat Centre - Fontsanta25 L’Hospitalet – El Prat 03/02/200926 Baix Llobregat Litoral 21/03/200727 Baix Llobregat Nord 21/04/200828 Baix Montseny 29/04/200829 Barcelona 28/12/198730 Barcelonès Nord – Baix Maresme 15/06/200931 Garraf 15/11/200632 Vallès Oriental Central33 Maresme34 Baix Vallès 23/10/200635 Vallès Occidental Est 03/02/200936 Vallès Occidental Oest 06/11/2008

Regió Sanitària Catalunya Central19 Anoia20 Bages-Solsonès 10/03/200821 Berguedà 10/03/200822 Osona 19/10/2006

Camp de Tarragonaca de Barberà

/12/200703/02/2009/01/2009

La opacitat informativa: instrument de la privatitzacióde la sanitat a Catalunya

Regió Sanitària de Girona13 Alt Maresme Selva Marítima14 Baix Empordà 19/12/200715 Alt Empordà16 Garrotxa 19/10/200617 Gironès - Pla de l’Estany - Selva Interior18 Ripollès 13/06/2008

mació odel teudemanar a

c.cat

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

1414

Contra el Pla Caufec

La lluita contra el pla Caufec, pla urbanísticque esta destruint part de la muntanya deSant Pere Màrtir a Esplugues de Llobregat,dura ja més de 17 anys. Durant tot aquesttemps s’han dut a terme infinitat d’iniciativesper aturar aquestmegaprojecteurbanístic; des depresentar mocionsa l’ajuntament afer diversesaccions dedesobediència iresistència.A conseqüència detots aquests anysde lluita s’hanacumulat infinitatde condemnesenvers la gent queha fet front aaquestes obres dedestrucció de lanatura.Aquestescondemnes espresenten sovinten forma de pena-multa, un tipus desanció econòmicafruit d’un procéspenal queconsisteix en quesi no tens diners ono vols pagar lasanció econòmica imposada pel jutge,pegaràs el teu deute amb la justícia ambdies de presó.Al maig de 2007, en una acció emmarcadadins de la campanya «esta tot fatal”, aquestveí d’Esplugues amb dues persones més,varen romandre penjades durant tres dies amés de 50 metres d’alçada a una de les trestorres d’Esplugues en protesta contra el Pla

Caufec. Fruit d’aquesta acció i elconseqüent procés judicial, van sercondemnats a pagar una pena-multa de 60euros, que es converteixen en 10 dies depresó en cas d’impagament

Les penes-multasón, cada cop més,un recurs queutilitza l’estat perreprimir les lluitesdels diferentsmoviments socialsd’arreu, alhora quesón un recurseconòmic peromplir les sevesarques i mantenirla seva maquinariarepressiva enaugment.Des de diferentscol·lectius queformem part delsmoviments socialshem engegat unacampanya perpromoure lainsubmissió a lespenes-multa,assumint lesconseqüències qued’aquesta posturase’n deriven, enúltim cas, unpossible

empresonament.Envers el xantatge al que ens vol sotmetrel’estat i per visibilitzar que el que condemnala seva justícia són la dissidència i lapobresa, nosaltres optem per ladesobediència i la insubmissió.

Plataforma Popular Contra el Pla Caufecwww.alespenespunyalades.blogspot.com

www.moviments.net/noalplacaufec

Dilluns 27 d’abril de 2009 detenien un dels activistes en lluita contra el pla Caufecper trobar-se sota una ordre de recerca. El seu delicte?, lluitar contra l’especulació ila destrucció de la serra de Collserola i declarar-se insubmís a les penes-multa.

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

15

Una cooperativa o grup de consum és ungrup de persones (de 12 a 15 famílies) quemitjançant l’autoorganització, l’autogestió ila democràcia participativa comprenconjuntament productes per al seu propiconsum. Entre els objectius, trobem:

- Aconseguir una millor alimentació, lliured’aliments modificats genèticament,consumint productes frescos (fruita deltemps, pa, verdures, formatges, iogurts,carn de pollastre ivedella)procedents del’agriculturaecològica, que elcicle de la naturaposa a la nostradisposició encada època del’any: producteselaborats com llegums, pasta, mueslis,sucs, melmelada, oli, mel, cereals,productes d’higiene personal i de la llar itambé productes que provenen del comerçjust.

- Reduir la producció d’envasos i objectesde curta utilització, però molt difícils de reci-clar i reutilitzar (llaunes, plàstics, tetrabrics,etc.) donant prioritat als productes a granel,fent servir sempre que sigui possibleenvasos reutilitzables.

- Potenciar el consum local i de proximitat,amb una sèrie de criteris tant en l’elecciódels productes com en les relacions ques’estableixen entre productors iconsumidors. Reforçar la pagesia i laramaderia local.

- Caminar cap a la sobirania alimentària,creant alternatives a les transnacionals quemonopolitzen el mercat de la subsistència,fan malbé el medi ambient, fomenten laprecarietat laboral i trenquen les economieslocals.

Organització i funcionament intern

N’hi ha que funcionen només com a grupsd’unitats familiars que s’organitzen. Noestan registrades com a associació, ni coma cooperativa de consum. Altres tenenbotigues obertes al públic, on fins i tot hi pottreballar alguna persona contractada. Lesbotigues suposen una font d’ingressos per ala cooperativa. En aquest cas han d’estar

legalitzades.Finalment podemtrobar grups que fun-cionen com aassociacions deconsumidorslegalitzades (disposende NIF), sense la for-ma jurídica de coope-rativa. També hi ha laforma d'empreses

socials.

La gestió de la cooperativa es realitzamitjançant comissions de treball, segons elnombre de persones que la componen. Eltemps que s’hi ha de dedicar varia en funcióde les tasques de cada persona, però coma mínim s’ha de comptar amb una tarda a lasetmana per recollir els productes, laparticipació en les assemblees i el tempsderivat de la comissió a la qual es pertanyi.

Les cooperatives “petites” solen funcionar abase de caixes setmanals: els socis fansetmanalment una comanda i la van a bus-car al local la setmana següent (hi ha un diade recollida establert). Uns quants sociss’encarreguen de passar les comandes alsproveïdors, rebre els productes i posar-los ales caixes.

Fonts i més informació:Participacción, Ed. Icaria/Milenrama, Economía

Solidaria. Revista Opcions Núm.15. Grup deconsum Faves Comptades (Cerdanyola del

Vallès). www.ecoconsum.org iwww.xarxaecosol.org

Les cooperatives de consumidors deproductes agroecològics

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

16

La publicació que anunciava aquesta acció,Crisi, anava acompanyada d’altres articles,parlant del funcionament de la banca i lasituació de crisi actual, i se’n van distribuir200 000 exemplars de forma gratuïta arreudel territori català.

Per poder arribar a disposar d’una quantitattan elevada de diners, aquesta persona esva dedicar a demanar crèdits amb laintenció de no retornar-los. Tal i com haviaplanejat, no es va apropiar dels diners, sinóque els va destinar a impulsar i reforçariniciatives i projectes autogestionats quefuncionen com a alternativa al capitalisme ial consum desmesurat.El 17 de març de 2009, sis mesos desprésde fer pública l’acció, va ingressar a presóla persona que l’havia dut a terme, l’EnricDuran, coincidint amb la data en què lasegona publicació massiva del col·lectiuCrisi, Podem, sortia al carrer ambpropostes per sortir del capitalisme. A diad’avui, encara no s’ha celebrat cap judici encontra seu i, per tant, no hi cap sentènciaque el condemni per aquest fet. El jutge vaordenar el seu “empresonament preventiu”argumentant que hi havia risc de fugida, pel

fet de considerar-lo com una personadesarrelada i amb disposició de mitjans perevadir-se.L’Enric no tenia, ni té, la intenció de fugar-se, de fet és aquí per afrontar el seu judici iconvertir-lo en un judici popular a la banca.D’ençà que es va produir el seu“empresonament preventiu”, un grup de per-sones es varen organitzar per demostrarque les acusacions no eren certes. Com aprova d’arrelament es varen presentar aljutjat més de 2.000 signatures de persones ientitats que recolzaven l’Enric, un contractede treball que li havien fet arribar, uncertificat de convivència i el programa dediferents actes i xerrades on havia estatconvidat a participar.

El passat 21 de maig de 2009, l’Enric vasortir de la presó en llibertat provisional sotauna fiança de 50.000 euros. La fiança l’handipositat al jutjat persones que volenmantenir-se en l’anonimat. S’està treballantper a que aquests diners es puguin destinara projectes socials, a través d’un avalbancari que presentaria la banca ètica FIA-RE al jutjat.

Pam i pipa a la banca

Fonts:Publicació CRISI.

Duran, Enric; Abolimla banca. Ed. Ara

Llibres, SCCL. Bada-lona, 2009.

www.enricduran.catwww.podem.cat -www.17-s.info

El 17 de setembre de 2008 es féu públic que una persona de 32 anys havia robat492.000 euros a una sèrie d’entitats bancàries. Un dels objectius de l’acció era de-mostrar que la banca promou l’endeutament de les famílies, per sobre de qualsevolcontrol i mesura de prevenció del risc que comporta, amb la finalitat d’assegurar lacontinuïtat del sistema financer capitalista.

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

17

La Coop 57 i el Projecte Fiare treballen desde perspectives diferents per construir unabanca ètica, ciutadana i cooperativa.Ambdós projectes proposen instruments ala ciutadania activa que vol que els seusdiners serveixin per a la transformació so-cial. Ambdues entitats participen de lavoluntat de crear la primera Cooperativa deBanca Ètica a tota Europa.

El Coop 57 recull aportacions al capital so-cial que després presta als seus socis. És adir, utilitza una fórmula al marge del’activitat bancària per articular l’estalvi detots aquells socis compromesos, queaccepten l’assumpció del risc que suposauna aportació al capital d’una cooperativa.

El Projecte Fiare, amb el suport de la Ban-ca Popolare Ètica, una banca ètica i coope-rativa de referència a Europa, ofereixserveis d’intermediació financera amb lamateixa garantia i sota la mateixa normati-va que qualsevol entitat financera, peròamb uns objectius totalment diferents:la transformació de les nostressocietats i la utilització del crèdit alservei de la justícia social.

La complementarietat entreaquests dos projectespossibilita una opció definançament per a petitsprojectes amb un granpotencial social(Coop 57) o per aprojectes ambnecessitatssuperiors(FIARE). Peraixò, la Coop57 és soci de FIA-RE i, per això,construeixen una bancaètica que es fonamenta en laparticipació i la transparència, dosvalors que les dues entitatscomparteixen des del seu naixement.

Amb ritmes diferents, però de manera deci-dida, tots dos projectes segueixen la sevaexpansió per la península. Allà on lesentitats socials s’organitzen per tal depromoure el seu sistema de finançamentètic i solidari, la Coop 57 o el FIAREofereixen el seu recolzament i obren lesportes als nous socis. El potencial transfor-mador d’aquestes iniciatives i la sevacapacitat d’oferir nous serveis cada dia,depenen de la implicació que la societattingui ganes d’oferir. Per això és moltimportant que tots aquells que estem fartsdel sistema bancari tradicional i volem queels nostres diners s’utilitzin d’una altra ma-nera i en una altra direcció, ens fem socisde la banca ètica.

Començar a dipositar els nostres estalvis ala banca ètica és un pas important, peròser-ne soci és l’aportació essencial enaquest moment. Coop 57 i FIARE ens

permeten fer-ho amb aportacions a partirde 300 •. El pas és molt senzill i ens

ho posaran molt fàcil tan bon puntels donem a conèixer el

nostre interès.

Tal com diu una ditaafricana: “si no

vols anarmassa lluny,

pots anar-hi sol,però si vols fer un

camí llarg, més valque el facis

acompanyat”.

De l’article de Jordi Marí,Col·lectiu crisi /Miguel Ganzo

publicat a PODEM.+ informació: www.coop57.coop,

www.fets.org, www.projectefiare.cat,www.bancaetica.com,

www.oikocredit.cat, Per participar en elprojecte PODEM:

bancaetica@podem.cat

Alternatives a la banca tradicional:La banca ètica

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

18

Els dies 17 i 18 d’abril es va celebrar al’Alberg Juvenil de Sevilla la II assembleaestatal contra la repressió i per lesllibertats.

Unes 200 persones de diferentsorganitzacions de l’esquerra política, sindi-cal i social, anticapitalista, d’arreu de l’estatespanyol, així com representants dediferents moviments socials i populars vanparticipar a les jornades. Fruit de dos diesd’intens debat i de reflexió es va arribar aimportants conclusions i acords.

A l’àrea jurídica cal destacar la coordinacióentre el grups jurídics dels diferentsterritoris, l’elaboració d’un manual de regles

essencials per a accions concretes amb lafinalitat de preservar la nostra dissidènciacontra càrrecs penals i la creació d’unobservatori de la repressió i per lesllibertats.A l’eix sindical es reforça la necessitat decoordinar la solidaritat i articular respostesunitàries a cada territori, així com lapotenciació de mecanismes de solidaritatfinancera per als casos de repressió.També es va plantejar la necessitat deconscienciar la classe treballadora per auna vaga general.A l’àrea social i immigració es va decidirque totes les organitzacions participants ales jornades s’incorporin a la Xarxa Estatalpels Drets dels Immigrants (REDI), i que

s’assumeixi el calendarid’accions que s’elabori a la re-unió internacional de la REDI aBarcelona.També es va plantejar l’inicid’una campanya deconscienciació de laproblemàtica de la immigració.

Finalment s’aprovaren diferentsresolucions per donar suport isolidaritzar-se amb aquelles per-sones que han estatrepresaliades i acomiadades alsdiferents territoris. També es vanaprovar les següentsresolucions: per recolzar la VagaGeneral a Euskal Herria, contraels acomiadaments i la contínuautilització de les forcesrepressives privades i públiques,en suport a l’Enric Duran i alsestudiants anti-lou de Sevilla ianti-Bolonya de Catalunya.

Jordi Jiménez

II assemblea estatal contra la repressió iper les llibertats.

L'Olga, la Maria Antònia i la Inés no llencen la tovallola. Després de més de 30 anys treballant al'empresa NESTLÉ han estat despatxades de la planta de Xixó, amb un acomiadament ja declaratimprocedent. Persones actives a la CSI d'Astúries, han pagat per ser-ho. Ara, amb el suport de la IAChan demanat a la seu central de l'empresa la seva readmissió.

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

19

III congrés de la Intersindical Alternati-va de Catalunya

Construim realitats des de l'alternativa

El congrés va contribuir a cohesionar i con-solidar un model sindical en construcció,que creix al món laboral.

Amb més de 600 delegats i delegadesals centres de treball, la IAC esconstitueix avui com el primer sindicatalternatiu i segona força sindical ambrepresentació en el si de l’administraciócatalana i com una referència obligadaen el món laboral pel sindicalismealternatiu i d’esquerres.

La IAC representa una alternativa sindicalper milers de treballadors i treballadores,una opció sindical compromesa en la lluitaper a la millora de les seves condicions detreball.

La IAC, en aquest congrés, referma el seumodel sindical per avançar en laconstrucció d’una organització plural idemocràtica, nacional, unitària,independent, de classe, no sexista,participativa, pacifista,ecologista, laica iantiracista, oposada frontalment a lainjustícia social que comporta elneoliberalisme i que encabeix lesreivindicacions laborals dels treballadors iles treballadores en el marc de la lluita pera una societat més justa, solidària idemocràtica.

Un model sindical que pugna per perviuredes de la participació i presa de decisiódels treballadors i treballadors des de lesassemblees dels seus centres, que acostala negociació a les assemblees promovent

el debat i la presa de decisions, i que enténla mobilització com un instrument impres-cindible de pressió i força dels assalariats iassalariades per aconseguir les sevesreivindicacions.

Un model sindical que respecta la pluralitatsindical del sindicalisme alternatiu id’esquerres i la sobirania de cada sindicat ique ha aprofundit en fòrmules per consoli-dar el consens, per avançar en la cohesióintersectorial, promovent el debat dels te-mes comuns i de les actuacions conjuntescom a IAC en els òrgans de participació idirecció dels sindicats sectorials. També haservit per consolidar les relacions degermanor amb altres organitzacionssindicals de l’àmbit català, estatal, i interna-cional per tal de posar idees, propostes iprojectes en comú. Cal treballar per elimi-nar l´impediment de la dispersióorganitzativa i territorial del sindicalismealternatiu, que constitueix un impedimentafegit al desenvolupament necessari deprocessos de lluita i mobilització contra lapèrdua de drets laborals i socials. Així hemapostat per impulsar i participar en la Coor-dinadora Unitària Sindical de Catalunya(CUSC), la xarxa contra els tancamentsd’empresa i avançar en tot l’Estat en laconstitució d’altres plataformes unitàries.

La globalització neoliberal

El congrés va aprofundir en l’anàlisi del’estat actual de la globalització neoliberal iels seus perversos efectes econòmics,socials, polítics, ideològics imèdioambientals sobre les condicions de

Durant els dies 21, 22 i 23 de novembre del 2008 la Intersindical Alternativa deCatalunya (IAC) va celebrar el seu III Congrés. Al congrés vam participar-hi 180delegats i delegades dels sindicats que la conformem.

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

20

treball i vida de les classes treballadores id’amplis sectors de la població. Uns efectesque s’accentuen avui amb la crisi del modeleconòmic dominant i es transformen enacomiadaments massius, creixement del’atur i la precarietat laboral, baixos salaris,reduccions pressupostàries en els serveispúblics i retallada de les prestacionssocials.

La crisi

El congrés va situar també, que lesmesures que els governs prenen o

proposen per sortir de la crisi només bus-quen sortides que permetin incrementarl’acumulació de capital a les empreses, acosta de la reducció de costos laborals i degenerar negoci privat amb els diners de laciutadania, sense garantir paral·lelamentl’estabilitat dels llocs de treball.

La lluita contra la crisi i per la defensa delsdrets laborals i socials, i contra laprivatització dels serveis públics (sanitat,ensenyament, serveis socials, etc.)

constitueix un dels eixos fonamentals de lanostra política sindical i social.

La IAC va refermar la seva actitud deresistència, lluita i solidaritat, i la voluntat deno cedir davant les pretensions delsgoverns i de les patronals. Seria necessariun procés d’unitat d’acció sindical, que desde la mobilització evités que el pes de lacrisi recaigués sobre el món laboral. Hi hael greu perill de sortir de la crisi amb unmercat laboral absolutament desregularitzati unes prestacions socials absolutamentdevaluades.

La lluita per cercar millores socials exigeix,en aquest moment, canvis en la legislaciólaboral que encareixin els acomiadamentsper no fer-los rendibles, unes mesuresfermes de protecció a la desocupació, unainvestigació pública de la viabilitat ibeneficis de les empreses que s’acullin alsEROS, una regulació dels poders públicsdel mercat laboral, i una major inversió pú-blica en sectors productius amb viabilitatde mercat. Per tot això és necessari

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

21

nacionalitzar la banca i situar mesures decontrol democràtic de l’economia, impulsarpolítiques d’igualació social, mercat públicd’habitatge, enfortir el teixit econòmic propi,banca i economia social, i ocupació en elsserveis a les persones.

Els nostres compromisos

La IAC surt d’aquest congrés amb elcompromís ferm d’articular i impulsarpropostes que possibilitin la lluita alternati-va, també en l’àmbit social i de la vidaquotidiana, amb l’objectiu de consolidar,conjuntament amb altres organitzacionssindicals i socials, una alternativa global alsistema. Hem de continuar i potenciar lanostra participació en moviments socialsorganitzats com els fòrums socials,plataformes i xarxes.

La IAC assumeix també el compromís depotenciar propostes en els àmbits delconsum i de l’organització alternativa de lavida quotidiana (com en els que participemactualment: Xarxa d’Economia Solidària,Coop 57, Projecte Fiare, etc.) i fer difusió idebatre en els àmbits de la Intersindical lesexperiències de les diferents organitzacions

en treball solidari (com ara, el 0,7%).

A més d’estimular i impulsar la participacióde les dones en tots els àmbitsorganitzatius de la IAC, el congrés tambéva avançar en el compromís de consolidarun àmbit organitzatiu específic de les do-nes lligat a l’estructura confederal, quepossibiliti incorporar la seva visió enaquells temes que els afectin de maneraespecífica i al sindicat de forma general,per evitar així una visió únicament masculi-na a l’hora de resoldre determinadesqüestions que tenen a veure amb lescondicions laborals, les prestacionseconòmiques de l’Estat, els usos del temps,les noves formes de relació laboral i lespolítiques de lluita contra la discriminació,l’assetjament i la violència.

En definitiva ha estat un congrés moltpositiu que avença alternatives i compromi-sos que ens facin possible anar modificantuna realitat d’explotació i d’injustícia socialque pateixen els treballadors i lestreballadores d’arreu i, especialment, si sónde països pobres.

Ricardo Rodilla

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

22

Les organitzacions convidades alnostre congrés

Més enllà de simples salutacions, moltes de les organitzacions assistents al nostrecongrés ens van fer partíceps de les realitats a les quals s'enfronten. No podem refe-rir-les totes aquí. Representant al col·lectiu de colombians/es refugiats a Astúries“Luciano Romero Molina”, sindicalista de la Nestlè assassinat pels paramilitars, JavierOrozco ens va relatar els fets esgarrifosos habituals del seu país, amb el 4t. Informede la Delegació Asturiana de Verificació de la Situació dels Drets Humans a Colòmbiaa les mans.

España premia Uribe pel seu règim de terror

Gairebé 3000 sindicalistesassassinats des del 1986,600 dels quals durant elmandat de l’actual presidentUribe.

El president Uribe ha visitat recentment Espanya per serguardonat amb el “Premio Libertad Cortes de Cádiz” i ha pogutgaudir d’un dinar amb 600 comensals (font: El País), entre elsquals hi havia representants de les multinacionals espanyolesamb activitat a Colòmbia.

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

23

Mentre els demòcrates nordamericanstiren enrere el Tractat de Lliure Comerç:“Durante su campaña para la presiden-cia, Obama se opuso firmemente al trata-do de libre comercio con Colombia, bajoel argumento que este país no ha ha he-cho lo suficiente para reducir los asesina-tos de sindicalistas y llevar a los asesinosante la justicia.” (http://www.americaeconomia.com/note.aspx?Note=256235)

La Unió Europea ignora els assassinats i es quedaamb el negoci: el objetivo del Tratado de Libre Co-mercio entre Colombia y la Unión Europea es “con-solidar y ampliar el control que ya poseen las multi-nacionales europeas sobre vitales áreas de la econo-mía nacional, como el agua, la energía, las teleco-municaciones, el sistema bancario, los medicamen-tos y los recursos mineros, con la complicidad delgobierno colombiano.” (http://colombia.indymedia.org/news/2009/05/101624.php)

La Unió Europea agafa el relleu dels EEUU

Catalunya:CGTCOBASSTAJPASISUCTA-BanestoCASAL (centreautogestionari desolidaritat)

Països catalans:COSIntersindical ValencianaIntersindical de les Illes

Van intervenir en elnostre Congrés:

¿Y esto es lasostenibilidad?Y es que quienes nos dirigen, de siem-pre remisos a poner el dedo en la llagade lo que supone un capitalismo de-predador e injusto –hoy, por cierto, a laderiva–, defienden, sí, el bien comúnsiempre y cuando no choque con losintereses particulares de las grandesempresas.” Carlos Taibo, "Público", 23/05/09

Estat espanyol:CSI d'AstúriesSOC-SAT d'AndalusiaIntersindical CanariaSTEE-EILAS d'EuskadiIntersindical de AragónCoordinadora Sindicalde ClaseConfederaciónIntersindical

El ridícul catalàMentre la població colombiana es veu sotmesa a aquest règim de terror, hi va larepresentació catalana a fer el ridícul més espantós. El Consorci Hospitalari de Catalunyaha finançat diversos estudis sobre participació social en l’àmbit de la salut a Colòmbia(http://www.chc.es/cast/sepps/p_recerca_6.htm#docus) i què us penseu que ha trobat?Doncs que “Muchos usuarios de estratos medios y bajos, perciben como obstáculo, eltemor a represalias por parte de las instituciones de salud”.

Resta del món:ILCU de PalestinaSUD-SOLIDAIRES de FrançaCOBAS d'ItàliaSNAPAP d'Argèliaaixí com membres de la CUTde Colòmbia i de la CTAd'Argentina.

No van poder assistir, peròvan enviar missatges:ACTUB, CIG de Galícia iPEO de Xipre

Negocis amb els drets humans

En la relació d’empreses ambserioses denúncies perviolacions dels drets humans,per tenir relacions o benefi-ciar-se de l’activitat criminaldels grups paramilitars aColòmbia hi trobem: CocaCola, Nestlé, Unión Fenosa,Aguas de Barcelona, Endesai Telefònica.

Las empresasespañolas apues-tan por la reelec-ción de ÁlvaroUribe. Las firmaspresentes en Co-lombia creen queel actual presiden-te da seguridad(El País, 30/04/09).

IAC

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

laiac

Nú

me

ro

4

24

El diari "Público" de l'11 de juny ens ofereix el gràfic de la distribució de la renda a Espa-ña basada en el que es declara.

"A partir del 17 de setembre del 2009,milers de persones treurem els diners delbanc, deixarem de pagar hipoteques illoguers, farem cooperatives irecuperarem les terres abandonades"