Revista Lavínia 2012 02 febrer - Núm. 30

Número 30 • Febrer 2012 • Publicació de l’Escola Lavínia (Barcelona)

revista_lavinia_GENER_2012_06.indd 1 09/02/12 10:02

Sumari ■ Editorial: La feina ben feta ............... 2

■ Noves incorporacions .......................... 3

■ Què és el que més ens agrada de l’escola? ................................ 4

■ El psicopedagog de l’EAP a l’escola Lavínia ........................ 7

■ Les tortugues són rebudes pels cavalls ...................................................... 8

■ La tardor a educació infantil ...... 10

■ La festa major (Cicle inicial) ...... 12

■ On vivim? (Cicle mitjà) .................... 14

■ Taller (Cicle superior) ....................... 17

■ Respostes passatemps ................. 20

■ Festes del primer trimestre ......... 21

■ Fer esport és apendre a viure ....................................... 22

■ L’ús de les pissarres digitals a l’escola ....................................................... 24

■ Què en pensen... de les pissarres digitals? ............................... 25

■ Llibres per llegir ..................................... 26

La feina ben feta

És una feina de constància, de passos lents i petits progressos que ens porten, a poc a poc, fer-nos cada dia una miqueta més grans (mestres i alumnes).

Perquè, dia a dia, hem de saber esperar, valorar i observar. Ser pacients. Els canvis no són ràpids ni immediats; ens agradaria que fessin bona lletra ja, que reconeguessin tots els números ja, que no fessin faltes d’ortografia ja... però és només amb el temps que podem veure i valorar els seus canvis i progressos.

Donar i donar-se temps inclou paciència, tolerància i respecte, alhora que desvetlla la confiança en l’altre i en allò que es fa.

Creure en la pròpia feina és un acte de fe i a voltes un salt al buit, però tot procés educatiu és una sembra lenta que, abonada i regada donarà fruit abundós.

Acceptar i manifestar la pròpia limitació i també alhora les pròpies possibilitats i no només la dels altres, fa que tota actuació, per petita que sigui, pugui contribuir a un món millor.

De sensibilitat tots en tenim i un polsim d’orgull, ben segur que també. A ningú no agraden les patacades ni els fracassos sovin-tejats, ni les comparacions davant els triomfs dels altres.

El resultat no ha de ser una simple nota: una mirada de compli-citat, un somriure o un copet a l’espatlla ens ha de fer reaccionar igual i donar-li la mateixa importància.

Per acabar una reflexió per tots..., ja ho sabem que tot no s’acaba amb una bona nota, però ho creiem de debò? I els pares? I els alumnes?

Revista LAVÍNIA • Escola LAVÍNIAC/ Fígols, 20-24 • 08028 Barcelona • Tel. 93 339 54 33 • http://www.xtec.cat/ceiplavinia

D.L.: B-12.318-2008

Mural de Nadal realitzat per tots els/les alumnes de l’Escola Lavínia.


Núm. 29 · Juny 2011

33Núm. 29 · Juny 2011Núm. 29 · Juny 2011Núm. 29 · Juny 2011

3Núm. 29 · Juny 2011

Adrian de 1r.

Dani de P4.

Ariadna, mestra d’educació Infantil.

Maria, mestra d’anglès.

Sònia, mestra d’anglès.

Robert, mestre de 1r i 2n.

Toni, mestre d’educació física.Marisa, tutora de 4t

i especialista de Música.

Noves incorporacions


4Núm. 30 · Febrer 2012

Què és el que més ens agrada de l’escola?

Nens i nenes de P3


Arnau: Mirar contes i jugar amb els cotxes i trens

Biel C. : Aprendre cançons i lletres

Júlia: Ser la màquina i jugar

Ernest: Jugar amb els nens i les nenes i dinar fent restaurant

Sofi a: Quan fem teatre a la classe

Núria: Anar al pati

Noa: Ser la classe de les tortugues i anar al pati

Dai Jung: Tooot

Markel: M’agrada tot i psicomotricitat


Núm. 30 · Febrer 2012


5

Biel R. : Ser de la classe de les tortugues

Luisa: Mirar contes i anar al parc dels jocs de fusta i sorra

Ona S. : Pintar, els contes i cantar

Maia: Jugar amb els nens i nenes

Pau: Jugar al terrat i fer els contes amb ninos

Patryk: Jugar amb la pilota

Ronny: La música i anar a psico

Yun qing: Pintar

Joanna: Anar al parc i jugar al pati i a la classe




Sabina: Jugar a la cuineta

Mario: Els contes i les lletres

Mar: Jugar al pati amb la sorra i tenir amics

Max: Anar de convidat a les altres taules

Mariona: Tot, tot i tot

Maria: Les lletres i pintar

Trihana: Cantar i pintar amb pintura

Ona J. : Jugar a la cuineta i anar de convidada a la taula verda del jardiner




7

Vull aprofitar l’oportunitat donada, per presentar-me i poder fer una breu explicació sobre la meva feina com a psicope-dagog de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic - EAP de les Corts- a l’escola dels vostres fills/es.

El meu nom és Julio Aviñoa i aquest curs, dins del procés habitual a l’EAP de rotació dels professionals entre els centres del districte, he tingut la possibilitat de triar l’escola Lavínia.

Al llarg de més de vint anys de treball com a psicopedagog, els onze darrers al Districte de les Corts, he anat coneixent diferents realitats escolars i he pogut exercir diferents tas-ques i càrrecs de responsabilitat dins els equips dels que he format part.

Fent una mica d’història, els EAP van ser creats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 1982, però no va ser fins el 1994 que les seves funci-ons van ser regulades per un Decret de Serveis Educatius. La seva tasca primordial és la de donar suport psicope-dagògic a les escoles, especialment adreçat a aquells alumnes que presenten més necessitats educatives. A Catalunya funcionen setanta-nou EAP generalistes i quatre EAP específics. A Barcelona Ciutat n’hi ha un per districte.

L’EAP de les Corts funciona des de l’any 1993 i actualment el formem tres psicopedagogs amb dedicació completa, una psicopedagoga a temps parcial, una treballadora social, una fisioterapeuta i un auxiliar administratiu que està com-partit amb el Centre de Recursos Pedagògic (CRP) de les Corts.

Els professionals de l’EAP donem suport a totes les escoles del districte, però amb diferent model d’intervenció depe-nent de si l’escola és pública, concertada o privada.

La meva presència a l’escola, donat el volum de centres que hi ha al districte de les Corts, és d’un dia a la setmana (dijous de 9 a 14 hores) de manera regular i, puntualment (per coordinar amb altres professionals i/o altres serveis i/o institucions), sempre que sigui necessari.

La tasca principal que tinc encomanada a l’escola, en tant que servei educatiu, és la de donar suport a tots els profes-sionals (equip directiu, equip docent, equip no docent i per-sonal de suport)i famílies en la millora del procés d’ensenya-ment aprenentatge dels alumnes del centre, especialment a aquells que poden requerir més necessitats de suports.

Aquesta tasca pot comportar una intervenció adreçada a l’alumne (identificació i avaluació de les necessitats educa-tives específiques dels alumnes), a l’equip docent (partici-

pació en la elaboració i el seguiment de les adaptacions del currículum i/o plans de treball individual dels alumnes més necessitats de suports), al centre (assessorament sobre mesures d’atenció a la diversitat dels alumnes) i a les famí-lies (aspectes d’orientació personal, escolar i educatiu).

L’objectiu final d’aquest treball col·laboratiu amb els dife-rents agents que formem l’escola és que els alumnes, tots, puguin arribar a assolir el seu nivell competencial màxim, cadascú segons les seves capacitats i possibilitats.

El procés que es realitza a l’escola Lavínia per a la detecció de necessitats educatives dels alumnes, es fa de manera natural: la primera detecció, a partir dels protocols esta-blerts, la fan els/les mestres tutors i especialistes de l’es-cola, que són els que millor coneixen els vostres fills/es i, per tant, poden saber si estan seguint el ritme ordinari de la classe. Si hi ha cap sospita que els alumnes puguin pre-sentar algun tipus de necessitats educatives específiques, tant per la banda baixa com per la banda alta, s’inicia un procediment valoratiu per poder donar resposta a aquestes necessitats presentades. D’aquest procés també en formen part la mestra especialista en educació especial, els profes-sionals de suport, el psicopedagog de l’EAP i les famílies.

A nivell d’escola, la presa de decisions sobre les mesures específiques que cal adoptar per donar l’atenció ajustada a les diferents necessitats educatives dels alumnes, es realitza dins de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD).

M’agradaria destacar, tot i el poc temps que porto a l’es-cola, la sensibilitat, estima i respecte que els professionals que en formen part tenen amb els alumnes del centre, espe-cialment amb aquells que presenten més necessitats de suport. El model d’escola inclusiva és el referent, i tothom té clar que també aquests alumnes poden créixer, aprendre i gaudir entre iguals.

Per últim, vull agrair la resposta rebuda per part de tot l’equip docent i no docent de l’escola, i de les famílies amb les que ja he pogut parlar, fent-me sentir que ja formo part d’aquest equip educatiu.

Julio Aviñoa Pérez

Psicopedagog de l’EAP de les Corts

El Psicopedagog de l’EAP a l’escola Lavínia

d’aquest equip educatiu.




Les tortugues són rebudes pels cavalls

Nenes i nenes de P4

El diumenge 13 de novembre, un dia tapadot de núvols i amenaçador de pluja, va tenir lloc la festa de benvinguda dels alumnes i pares de P4 als de P3.

L’objectiu essencial va ser el de fomentar la conei-xença de les famílies de la comunitat escolar de l’escola pública Lavínia.

Els nens/es de P3 acompanyats/-es dels seus pares van començar a arribar de forma esglaonada al pati de l’escola, on ens van donar una identificació perquè ens la pengéssim al coll amb la fotografia de cadascun dels nostres fills i una cartolina d’un animal plastificat

per trobar la parella de l’animal d’un nen/a de P4, aquesta va ser la nostra primera presa de contac-te amb les famílies. Un cop trobada la parella de l’ani-mal vam penjar-la en un gran i colorista mural al pati.

La festa va continuar a la sala d’actes i els alum-nes que fan l’extraescolar de teatre de 6è van representar una adaptació d’un conte popular: “El sabater i els follets”, qui sap si d’aquí sortiran els futurs actors i actrius de teatre. La Patufeta i companyia ens van fer riure una bona estona. Els aplaudiments van ser generosos i llargs perquè els menuts actors i actrius van estar magnífics, esplèn-dids i molt graciosos en la seva representació.

Donant la tortuga

a un nen de P3

enfilats a la taula

Donant la tortuga a

una nena de P3




9

Després del teatre vam tornar al pati perquè els de P3 van rebre un regal-sorpresa per part dels de P4. Les tortugues van esperar ben assegu-des, arrenglerades, contentes, alegres, satisfetes, aspectants, atentes i amb alguna que altra plorera el regalet dels cavalls. Les tortugues van ser crida-des una per una i van rebre dels cavalls de P4 el regal, una tortuga molt graciosa i original que semblava una flor, feta amb mitja closca de nou i plastilina, genial combinació.

Quan es va acabar el repartiment de regals, va començar a caure gotes d’aigua del cel encapotat i gris i vam haver de desmuntar a corre-cuita les taules on tot estava preparat per fer el piscolabis i les vam entrar a la sala d’actes.

Mentre fora plovia a bots i barrals, tots plegats vam gaudir del fabulós i entretingut espectacle que ens va oferir l’Oriol Canals, ens va fer ballar, cantar, fer el tauró, obrir alguns paraigües de colors

i els nens/es buscaven un aixopluc seguint les ins-truccions de les cançons de l’Oriol.

Per acabar la festa vam gaudir tots plegats de les deli-cadeses i exquisideses de menjar que van prepa-rar amb tot l’interès els pares dels alumnes de P4.

Pares de P4: hem pres nota pel proper any. El nivell ha estat molt alt.

Felicitatsi gràcies!

Jordi (pare de Biel Cubiló)

Oriol tocant la guitarra

i taula amb patates

Pastissos ampolles

i globus


10Núm. 30 · Febrer 2012

10Núm. 30 · Febrer 2012

La tardor a l’Educació Infantil

Al Cicle d’Educació Infantil treballem amb una metodologia activa i participa-tiva on l’infant és el protagonista.

Ens basem en l’observació, l’experi-mentació i la manipulació de manera que l’aprenentatge és vivencial. Alhora, el fem de manera que globalitzem totes les àrees (interdisciplinari): descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.

El tema corresponent a la tardor no ha estat una excepció:

• Hem ampliat vocabulari i augmentat l’expressió i la compren-sió oral i escrita segons el nivell (fruits, bolets, arbres medi-terranis, animals del bosc, colors...) amb imatges, contes, cançons i poemes.

• Ens hem adonat de com ha canviat l’en-torn més proper (la nostra roba, l’estona de llum de dia, els arbres del carrer, el tipus de menjar..).

• Hem tastat els fruits secs i hem olorat i tocat fulles i bolets.

• Ens hem convertit en arbres que es desfu-llen i en esquirols que salten i cargols que s’arrosseguen.

Nens i nenes de P3-P4-P5



11Núm. 30 · Febrer 2012

11

L’expressió plàstica i musical també han estat present durant el recorregut que hem fet a la tardor: ens hem adonat dels colors propis de la tardor. Hem dibuixat i pintat amb ells omplint les aules de groc, marró, taron-ja i vermell mentre anàvem cantant que ens agrada la tardor perquè els arbres es desfullen i muden les fulles de roig i de groc... sense oblidar d’aturar-nos a con-templar les formes de les fulles, com rodolen alguns fruits, quina forma tenen els panellets, comptar si n’hi havia 1, 2, 3 o moltes castanyes i moltes classificaci-ons i organitzacions cada vegada més complexes!

Tot cantant, parlant, dibuixant, manipulant i obser-vant anàvem aprenent a pensar, a comunicar, a tenir iniciativa, a descobrir, a ser cada vegada més autò-noms/es i, el més important, a conviure i a habitar el món. Capacitats que han de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món d’avui.


12Núm. 30 · Febrer 2012

12Núm. 30 · Febrer 2012

Les nostres bèsties

Mireu de quina bona manera vam començar el curs els nens i nenes del cicle Inicial: gaudint de la Festa Major de Barcelona! A les classes vam treballar que significa la Festa Major i la importància que tenen les bèsties de foc i els gegants a les nostres tradicions.

Per això vam visitar el Palau de la Virreina i la Casa de la Caritat. Va ser una visita molt interessant perquè vam poder veure la mida real dels gegants i de les bèsties i ens van impressionar!!!

Nens i nenes de Cicle inicial

La Tarasca La Mulassa

El bou La víbria

L’àliga

El lleó

El drac

Les nostres bèsties



13Núm. 30 · Febrer 2012

13

La Violant d’Hongria té la cara més o menys

rodona i té els ulls fos-cos. Porta una corona daurada i un vestit blanc. També porta

una jaqueta lila i un vel blanc. A les mans té agafat un ram de flors. Jo penso que la Violant d’Hongria és recta i simpàtica.

El Mustafà té la cara rodoneta. Té uns ulls foscos i la boca seriosa. Porta un barret persa

i va vestit de color groc amb l’escut del

pi. També porta una jaqueta i a la mà dreta porta un sabre. És un

noi ben plantat.

Jaume I porta corona de rei. Té el cabell

castany i una mica de barba. Té la part de dalt i dels costats plena d’escuts de Catalunya i de Sant Jordi. A la

part de baix porta uns rombes de diferents colors. Al braç dret hi porta un ceptre. És bastant serio i

simpàtic.

L’Elisenda té un bar-ret al cap. Té el cap

rodó, els ulls foscos, la boca petita i el nas

gran. Al coll hi té un “collar” i el seu vestit és de color rosa. A la mà porta un ram de flors i un mocador. Sembla

molt simpàtica.

La Mulassa

La víbria

L’àliga

Els nostres gegants:


14Núm. 30 · Febrer 2012

On vivim?Cicle Mitjà

14Núm. 28 · Febrer 2011

Vivim en un barri, Les Corts, que pertany a una ciutat, Barcelona, que diuen que és molt interessant.

Nosaltres, els nens i nenes de 3r i 4t en volen saber més, volem participar i fer sentir la nostra veu, per això hem sortit a conèixer-los, hem recollit informació i hem proposat alguns suggeriments.

Després d’haver-ho treballat podem afirmar que:

Les Corts

Ara us explicarem perquè Les Corts es diu així. Les Corts ve del llatí Curtus i amb llengua llatina Curtus vol dir masies.

A Les Corts hi havia moltes masies.

Les Corts està situat a l’oest de Barcelona entre la Riera Blanca i la Riera de la Magoria.

Les Corts

Can Vinyals

La masia de Can Vinyals va ser la primera masia de Les Corts.

I tenia una torre per defensar-se, dels musulmans.

En aquell temps Les Corts enca-ra no era poble. Van anar aparei-xent més masos i masies amb el temps: Can Duran o Can Feló, Can Grau, Can Sòl de Dalt, Cal Coix, Can Sol de Baix... Estem parlant de Les Corts Velles.

Sí, Barcelona és una gran ciutat!!!



15Núm. 28 · Febrer 2011

15

Can Déu

Vam anar a una casa que es diu Can Déu.

Vam entrar a la casa i ens van ensenyar com es vivia en aquell temps.

La família Déu era important perquè tenia una fàbrica d’anis .

Quan es va construir l’església del Remei, Les Corts es va convertir en poble i van començar Les Corts Noves.

L’Arxiu Municipalde Les Corts

L’Arxiu Municipal, serveix per guardar documents i fotografies d’altres èpoques, fins i tot d’ara.

Pots portar documents de la teva vida, escrit i/o amb foto-grafies.

Els documents és guarden en caixes numerades, en uns arxi-vadors amb volants i en una temperatura baixa.

Pots anar amb qui vulguis i quan vulguis. És un servei del Barri.


16Núm. 30 · Febrer 2012

16Núm. 30 · Febrer 2012

Per una Barcelona més neta: és la nostra meta

Cicle Mitjà

En aquest projecte participen nens de 3r,4t i 5é de 18 esco-les de Barcelona. Entre tots hem fet diferents propostes per tal de millorar la ciutat.Ens hem dividit en 9 equips de treball. El nostre equip era el nº3 i el tema que vam treballar era:

PER UNA BARCELONA ECOLÒGICA I SALUDABLE.

I ens va tocar treballar amb l’escola Àgora.

En aquest acte vam comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, en Xavier Trias que va poder escoltar els nostres suggeriments i propostes i ens va dir que ens esperava el dia 10 de febrer a la Plaça Sant Jaume per llegir el Pregó de les festes d’hivern que, entre tots, haurem d’elaborar.

I ens va tocar treballar amb l’escola Àgora.

Aquest és el lema del nostre equipAquest és el lema del nostre equip



17Núm. 30 · Febrer 2012

17

Durant el primer trimestre els alumnes de 5è i 6è a Taller de Cicle hem treballat i preparat jocs de parau-les. Per nosaltres ha estat una experiència nova molt divertida, hem après que la llengua pot ser mot diver-tida i poques vegades avorrida. Aquest taller ens ha fet pensar molt i hem après moltes coses sobre les paraules, també hem après a treballar en grup.

Per tal de participar tots treballàvem per parelles (un de cada classe). Durant una classe preparàvem el joc

i a la següent ens l’intercanviàvem, per fer el de l’altre parella.

Algunes de les activitats que havíem de fer ens cos-taven una mica, d’altres van ser més fàcils. Ens ha passat el temps volant, hem rimat, hem fet dibuixos i hem inventat paraules,... aquí us deixem uns quants dels jocs que hem fet, esperem que us agradin i que els aconseguiu resoldre.

Taller de CicleNens i nenes de 5è i 6è

T

S

R

L

P

B

E

I

A

O

O

A

N

S

P

T

T

C

I

A

MUTACIÓ DE PARAULES

RIMES

Si us agraden les paraules, aquesta activitat segur que us agradarà!. Cal anar canviant una lletra a cada paraula perquè canviï el significat. És un joc divertit i entretingut on podeu fer servir la vostra imaginació.

Tot seguit teniu parelles de dibuixos que rimen, però com que a nosaltres no ens ho van posar fàcil, els dibuixos els hem barrejat i així hi haurà més diversió i més dificultat. Si no sou uns gallines i teniu ganes de pensar i jugar, endavant, que espereu! Ja podeu començar a buscar les dotze parelles.



18Núm. 30 · Febrer 2012

18Núm. 30 · Febrer 2012


EMBARBUSSAMENTS

PARAULES MONOVOCÀLIQUES

Durant tota una classe vam estar inventant embarbussaments, aquests són uns quants dels que vam fer:

Vam fer una llista de paraules que només tenen una sola vocal, vam estar molta estona pensant. Una vegada teníem totes les paraules vam construir frases amb aquestes paraules, eh, totes elles tenen significat.

Uns van pensar paraules amb la E, i van construir un diàleg:

Una mosca posa una rosca mentre es moca al mig de la fosca.

A la platja tallen palla, calla! Perquè ralles.

La vaca Paca fa caca a la bota de la gata.

- Per què les llegendes et semblen bé?

- Perquè crec que és cert, perdre el cervell és el que sempre he fet.

- Per què?

- Perquè les llegendes que tenen l’ET es queden sense vendre res.

- Què?

- Ser l’ET és més que ser l’ésser extraterrestre de les teles, és ser l’ésser més verd terrestre.

- Tens el merder més extens que he fet en ment.

- És cert, el verd de l’ET és més que fred

- Deixem l’ET hem de fer el text del Tren Exprés!

Uns van pensar paraules amb la A, i van fer una cançó:

La mama, la Tata, la Clara fan caca a la barca,la caca cau a la tassa, l’Anna va a tapar la tapala cabra ha cagat a la tassa!

Amb la cabra,La Clara va matar la rata,va tacar amb la sang,la sabata a l’Anna.

La mama va parlant amb català tallant la ratava passar la sal a l’Anna, va tastar-la, la va passar al Rafa, la va tancar.

Amb la cabra ...

Nadal ha acabat, ha cantat la canallahan tallat la vaca massa grassa!Han tapat el tap amb la tapa.

Amb la cabra ...

La Clara va al Sahara, agafa pastanaga,patata, sal, va passar la tarda malalta.La rata va agafar el cavall, va tancar la cabra,va pastar la vaca.



19Núm. 30 · Febrer 2012

19


MOTS ENCREUATS MONOVOCÀLICSAquests mots encreuats són un xic diferents dels altres, totes les paraules tenen la mateixa vocal, ex: nosaltres no definim finestra, sinó fanastra. Au va a pensar!, les paraules definides s’escriuen amb A.

1. Part d’una planta.2. Arma que es llença amb un arc.3. Flor que es regala per Sant Jordi.

4. Persona que duu una bicicleta.5. Persona que es dedica a la .........6. Lloc on es ven el pa.7. Lloc on es venen coses.8. Bossa que es penja a l’esquena9. Fruita tropical.10. Peça de roba femenina que penja de la cintura.

1

4

6

3

2

10

8

7

9

5


20Núm. 30 · Febrer 2012

20Núm. 30 · Febrer 2012

Taller de Cicle - SolucionsNens i nenes de 5è i 6è

L

AL

F

A

ALD

R

A

L

P

S

X

S

S

PANYA A

RA

L

C

ATX

T

ALL

M

A

A

BA

T

TAG

C D R

A

C

ARN

F

1

4

6

3

2

10

8

7

9

5

TTTSSS

RLLLLL

PPBBBB

EEEEEI

AAAAOO

OAAAAA

NNNNNS

PPTTTT

TTTTCC

IIIAAA

MUTACIÓ DE PARAULES

MOTS ENCREUATS MONOVOCÀLICS

RIMES

1. Dentadura - Ferradura2. Anell - Martell3. Foc - Roc4. Mostre - Rostre5. Mirall - Cavall6. Rateta - Vareta7. Maleta - Galeta8. Lluna - Pruna9. Corona - Rodona10. Ped - Fred11. Cor - Mor(t)12. Flo(r) - Tró



21Núm. 30 · Febrer 2012

21

Festes del primer trimestreNens i nenes de l’escola Lavínia

Exposició de panellets.Les castanyeres i els avis arriven a l’escola.

Caga-Tió.Dia de la música.

Concert de nadal. Desig en conserva.


22Núm. 30 · Febrer 2012

22Núm. 30 · Febrer 2012

Fer esport és aprendre a viure

“El que sóc com a persona m’ho ha donat haver fet esport:

He après el que significa guanyar i a gaudir dels triomfs amb moltíssima moderació. També m’ha ensenyat el que suposa perdre, i que la derro-ta fa mal de veritat. Però que el fet de perdre, alhora, és el que et fa valorar que és molt difícil guanyar sempre.

Fent esport he après a entendre que un entre-nador pot decidir que avui no jugo, perquè ell pensa per tot l’equip i jo penso tan sols en mi. I que un company pot ser millor i es mereix jugar, i que els retrets i les excuses no serveixen abso-lutament de res.

L’esport també m’ha ensenyat que quan perds, o les coses no et surten, la responsabilitat és tan sols teva i de ningú més.”

Segur que molts professors d’Educació Física, monitors d’activitats extra-escolars esportives, i jo mateix, hem pronunciat paraules iguals o similars a pares i mares dels nostres centres esportius, i no sempre hem aconseguit transmetre la importància formativa que té l’esport. Està demostrat que la seva pràctica juga un paper transcendental en el desenvolupament i maduració dels joves, malgrat la societat en general, i moltes famílies en particular, no siguin prou conscients. D’altra banda, no s’en-tendria que aquest tipus d’activitats siguin habitu-alment les escollides per castigar els nens que no tenen una conducta adequada a casa o quan els resultats dels estudis no en són els desitjats, i això hauria de canviar per anar bé. Fer esport no és tan sols una manera de millorar la nostra condició física i tenir una vida saludable, ens ajuda a relacionar-nos ( socialització ), ens fa ser més empàtics ( posar-nos en la situació dels altres ), i ens permet augmentar la l’autoestima ( sentir-nos millor amb nosaltres matei-xos ). A partir d’aquestes consideracions, quina activitat poden fer els nostres fills que els ajudi tant a la seva formació com a persones?

En aquest cas, l’autoria de les paraules que encap-çalen l’article li correspon a en Pep Guardiola, l’actual entrenador del F.C.Barcelona, i pertanyen al discurs que va realitzar el dia que li entregaren la medalla d’honor del Parlament. Va aprofitar per explicar el que ha significat a la seva vida l’esport i fins quin punt ha contribuït a formar-lo com a perso-na. És una satisfacció per tots aquells que estimem l’esport que algú com ell en parli i ho faci destacant la seva vessant de formació. Fora necessari que els que han arribat a ser referents esportius a la

En aquest cas, l’autoria de les paraules que encap-



23Núm. 30 · Febrer 2012

23

la societat en siguem realment conscients. Amb els seus comentaris, un cop més, el Pep Guardiola va tornar a donar exemple.

Quan destaca al seu discurs que practicar esport li ha ensenyat a saber guanyar i a saber perdre, cel.lebrant amb moderació les victòries i aprenent de les derrotes, està fent referència a l’aprenentatge de la humilitat i del respecte, i per tant a una educació en valors que podem veure recollida a l’actual llei d’educació. A les escoles, els mestres expliquem contes i fem exercicis per treballar aquests valors, i fem reflexionar als nostres alumnes amb l’objectiu què en siguin conscients. Però l’esport els posa en pràctica d’una manera natural, tal com després se’ls trobaran a la vida, i així és com els valors s’aprenen millor, vivenciant-los. Els professionals de l’edu-cació podem programar activitats, seqüenciar les sessions per fer més significatius els aprenentatges d’aquests valors i esforçar-nos en la recerca dels millors recursos, però, tot i així, la comprensió de la generositat, la tolerància o l’esforç és sempre molt superior quan els nois i les noies els assimilen fent esport.

Per acabar, vull recollir unes darreres frases que el Pep també va pronunciar en aquest mateix discurs al Parlament:

“A mi els meus pares m’han educat força bé… diria que molt bé. L’escola m’ha ajudat, per suposat. Però el que m’ha educat ( veritablement ) és aquest microsistema que és un equip de futbol, un equip de gent que estan junts; aquí és on m’han donat el que jo sóc. “

L’esport té uns beneficis més o menys immediats en els nostres fills, tant a nivell físic com anímic, perquè afecta al desenvolupament motor i perquè la seva pràctica els fa ser més feliços. Però no oblidem la gran aportació que té a nivell educatiu, perquè mal-grat moltes vegades els resultats no són tan imme-diats, el que aprendran els hi servirà tota la vida.

Robert MartinezMestre de l’escola Lavínia

societat es pronunciessin com ho va fer l’entrena-dor del Barça aquell dia, perquè, com a models que són per a molts joves – i també pels pares i mares d’aquests joves -, les seves explicacions tenen un ressò molt superior al de milers i milers de tècnics que cada dia ensenyem a la base i intentem explicar el mateix. Invertir esforços i diners en tot el que envolta l’esport en edats formatives és fer una aposta segura en educació. El que falta és que els seus beneficis s’expliquin convenientment pels pro-fessionals ( esportistes, pedagogs, psicòlegs,… ) i

societat es pronunciessin com ho va fer l’entrena-


24Núm. 30 · Febrer 2012

24Núm. 30 · Febrer 2012

L’ús de les pissarres digitals a l’escola

A l’escola, de sempre, que intentem des de tots els àmbits d’innovar i donar resposta a les diferents necessi-tats que van sorgint dins els canvis de la pròpia societat en que tots vivim.

És per això que , des de fa anys i per tal de respondre a aquesta creixent demanda, intentem tots, mestres i alumnes, fer servir l’ús de les eines informàtiques i tec-nològiques.

En general en totes les àrees utilitzem instruments com ara la televisió, els suports analògics i digitals i la xarxa d’internet, que faciliten l’accés a molts tipus d’informació i sobre una infinitat de temes.

És per això que el curs passat vam aconseguir, gràcies a la dotació econòmica que vam rebre del Premi Crearte, implantar a totes les aules de Primària una Pissarra Digital Interactiva.

Com ja us deuen haver explicat els vostres fills i filles, són unes pissares sensibles al tacte, connectades a un ordinador i un canó de projecció que permet el treball en grup com si fos una pissarra de guix, però afegint totes les possibilitats que els ordinadors i les eines multimèdia i internet permeten actualment.

Es pot veure i fer el mateix que amb un ordinador normal, però a més podem escirure, moure, retallar, dibuixar, veure vídeos, navegar per internet, etc.

La integració de les PDI dins de les activitats diàries de totes les classes creiem que, sense oblidar de fer altres recursos més tradicionals, és una valuosa ajuda per millorar l’atenció i motivació de l’alumnat.

Es tracta d’una eina més que trobem al nostre abast i la seva efectivitat dependrà del bon ús que en fem. Com a recurs facilita la comprensió dels diferents continguts i els alumnes participen dins l’aula del seu propi procés d’aprenentatge: presentació de treballs, debats, exerci-cis col.lectius...

Per tant, les classes es converteixen en més actives i audiovisuals; és més fàcil renovar metodologies, facilita el tractament de la diversitat i la motivació de tots i totes s’eleva, donat l’entusiasme que provoca la utilització d’aquesta eina per aprendre.

Les Pissarres Digitals Interactives no ha fet sinó que integrar definitivament l’ús de les TIC a les activitats de l’escola en general: per buscar informació, per realitzar i presentar treballs, per organitzar diàlegs i debats, estu-

dis de treball en grup, per treballar captura de imatges, zoom i altres activitats ja mencionades en aquest article.

L’aula, per tant, gràcies a aquestes tecnologies, es con-verteix en un fòrum comunicatiu, interactiu i de intercanvi de rols.

Acabar dient , que tot i les grans possibilitats i avantages que ofereixen aquests tipus de pissarres, s’ha d’anar en compte i no deixar d’oblidar altres recursos més tradici-onals però igual de importants: els llibres, la manipulació i experimentació de diferents materials, etc i poder així treballar aspectes tan importants com ara el traç i l’es-tructura espacial dels elements gràfics, els problemes quotidians, etc.

No hem d’oblidar que les màquines no ensenyen a pen-sar, sinó que són unes eines dirigides per nosaltres. La clau, doncs, de fer un bon ús està en no fer-ne un abús.

L’escola ha de donar varietat de recursos i eines per poder elevar la motivació de tots i totes vers l’ensenya-ment: selecció de diferents models i materials, diferents tipus de tasques, treballs en grup o individuals, etc.

Resumint, les Pissares Digitals Interactives ens ajuden per aconseguir els objectius d’aprenentatge que ens proposem en cada curs i creiem que cada dia s’integren en la nostra tasca diària per un objectiu comú: educar de forma integral als nostres infants per la socie-tat actual.



25


25

Educació Infantil

Cicle Inicial

Cicle Superior

Cicle Mitjà

A la pissarra màgica es-crivim i dibuixem i quan esborrem… no passa res! També els seus retoladors són màgics, els nostres dits escriuen!

M’agrada la pissarra digital perquè són coses per aprendre, però ju-gant. I a més podem estar tots junts mirant-la! A les mestres els hi va mi-llor perquè no han d’agafar el ratolí per fer-la servir.

Crec que és un invent de la tecnologia molt efi cient. Fer un exercici és més fàcil i divertit en les pissarres que fer-ho tu sol en un full. És genial, però no s’han de perdre les pissarres antigues. Ara podem fer activitats que abans no podíem fer.

Hi ha molta diferència amb les pissarres de fa molts anys. Segur que els nostres avis haurien preferit les digitals. No ens adonem, però tenim molta sort de tenir-les.

És molt divertit perquè és una pis-sarra tàctil i és com un ordinador gegant. Està molt bé perquè així podem treballar i fer jocs tots junts sense haver d’anar a l’aula d’ordi-nadors. Així tot és més fàcil!

Què en pensen...

…de les pissares digitals?


26Núm. 30 · Febrer 2012

Què llegir?Llibres per llegir, per mirar, per olorar i per regalar!

EL MOMENT DE L’ESTELAutor:Paco MirEditorial: THULE

Un àlbum infantil escrit per en Paco Mir. Als habitants d’un poblet els va passar una cosa terrible: van patir un estiu tan calorós, tan tòrrid, tan xafogós, tan sufo-cant que van mirar de buscar-hi una solució...

LA WILMA TENDERFOOT I EL CAS DEL VER PODRITAutora: Emma KennedyEditorial: MACMILLAN

Per fi la Wilma s’ha convertit en l’ajudant del detectiu Theodore P. Goodman. Junts investigaran què és aquesta mala olor que ho inunda tot. És un cubell d’algues o, en realitat, és verí putrefacte?.

COSA DE BRUIXESAutora: Gemma Armengol i MorellEditorial: CRUÏLLA SÈRIE TARONJA

Les Escanyabledes, un dels set llinatges de la comu-nitat de les bruixes, han fet sortir una berruga a la punta del nas de totes les nenes. Com a càstig, les Escanyabledes són convertides en nines que les criatures trobaran a les capses de cereals. L’encanteri només es trencarà quan la nena amb qui conviuen els faci un petó d’amor. La bruixa Anastàsia, juntament amb la Pocatraça, una aprenenta, va a parar a casa de la Laia i en Nicolau. I, així que la Laia les troba, comencen els embolics.

DEIXEU EN PAU LA MISSISSIPIAutora: Cornelia FunkeEditorial: ED. BROMERA

L’Emma no es pot creure el que li acaba d’ocórrer: li han regalat un cavall de veritat! Es tracta de la Mississipi, l’egua del difunt Don Juan Sotobrante. Un regal així de fantàstic només pot provenir de la seva àvia Dolly, una dona gens convencional que viu en un autèntic alberg per a animals. L’Emma està conven-çuda que amb la Mississipi aquestes vacances seran inoblidables. I tant que ho seran! El que la jove no sap és que el malvat nebot de Sotobrante està disposat a recuperar la Mississipi, costi el que costi...



27

FIBONACCI, EL SOMNIADOR DE NOMBRESAutor: Joseph D’AgneseEditorial: JUVENTUD

En la Itàlia medieval, vivia un nen anomenat Leonardo Fibonacci, que somiava de dia i de nit amb els nom-bres. Ell era un somiador i la gent no ho comprenia. Quan Leonardo va créixer i va viatjar pel món, va descobrir que existien altres maneres d’escriure els nombres i va estudiar tot el que va poder sobre ells. Fibonacci va veure que moltes coses en la naturalesa, des del nombre de pètals en una flor a l’espiral d’una petxina, semblen seguir un patró determinat. El nen del que tots es burlaven per pensar obsessivament en els nombres havia descobert el que va arribar a ser conegut com la Seqüència de Fibonacci i va ser un dels majors matemàtics de la Història.

L’ESCOLA BUIDAAutor: Tahar Ben JellounEditorial: LA MAGRANA

El nou mestre de l’escola de Néant, un diminut poble africà, té un problema: els alumnes, a poc a poc, deixen d’assistir a classe i l’escola s’ha quedat buida. Als afores del poble hi ha un gran edifici blanc. És una fàbrica de sabates i pilotes de cuir per vendre als paï-sos rics. És allà on el mestre, finalment, troba els seus alumnes treballant dotze hores al dia per guanyar un dòlar. Els nens no volen tornar a l’escola perquè, com diu el cap del poble, «El saber pot esperar, la gana no». Malgrat tot, el mestre no es rendeix…Amb la sensibilitat que li és característica, Tahar Ben Jelloun se submergeix en la realitat dels nens trebal-ladors de les zones més pobres del planeta.

EL MEU MÓN DE POESIAAutora: Joana RaspallEditorial: EL CEP I LA NANSA

Recull de poemes infantils de Joana Raspall, alguns ja publicats i d’altres inèdits; amb unes entranyables il·lustracions de Pere Cabaret. A més, el llibre inclou un DVD on les imatges van acompanyades de la veu de l’autora recitant els poemes.

EL XAMAN DE LA TRIBUAutor: Ricardo AlcantaraEditorial: CROMOSOMA

És sabut entre els pobles de la selva que néixer sense protecció no és cosa bona. Això és el que pensa també el bruixot de la tribu, que nota alguna cosa fora del seu lloc però no sap ben bé quina cosa és ni la manera d’arreglar-la.A més, tot indica que un dels tres nascuts està des-tinat a ser el nou xaman del poble, així que hauran de fer alguna cosa per tal de que tot encaixi abans de que cresquin els bebès. Primer de tot, demanar ajuda a la selva...


Programa


Revista Lavínia 2012 02 febrer - Núm. 30

Documents

Transcript of Revista Lavínia 2012 02 febrer - Núm. 30