Revista Lavínia 2013 02 febrer - Núm. 32

Número 32 • Febrer 2013 • Publicació de l’Escola Lavínia (Barcelona)

revista_lavinia_GENER_2013_05.indd 1 05/02/13 07:12

Sumari ■ Editorial .................................................... 02

■ Mestres i alumnes nouvinguts .............................................. 03

■ P3. “El que més m’agrada” amb les fotos dels nens ................ 04

■ I tu, com menges? ........................... 07

■ P3 i P4. Els Castellers dónen la benvinguda als Gossets ........................................... 08

■ P4.Entrevista a una castellera de 6è .................................. 10

■ 1r. Sopa de lletres en anglès ...... 12

■ 2n. Viatge al centre de la Terra ............................................... 14

■ Les pors infantils ................................ 16

■ Què en pensen de... menjar sa? ............................................ 17

■ 3r. Els quatre sabaters ................... 18

■ 4t. Passatemps en anglès ........... 20

■ 5è. Calders i Tísner .......................... 22

■ 6è. Passatemps en anglès .......... 25

■ Què llegir? ............................................. 26

“Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor”

En una societat on sembla cada vegada més difícil assaborir el sentit de les coses per la manca de temps que moltes vegades patim, us convidem a fullejar aquestes pàgines sense presses, escoltant, en conversa, lentament...

Cal reflexionar sobre la situació dels nostres nens i nenes enmig d’aquest ritme de vida accelerat i aprofitar per recordar que l’educació és un recorregut lent amb moltes estacions i a on, a través de multitud de condicions, anem creixent intel·lectualment i emocionalment.

Cal doncs, pares, mares i mestres, ser conscients d’això, cadascú des del seu àmbit.

A l’escola hem de donar el temps per poder gaudir dels apre-nentatges en profunditat i a l’entorn familiar cal donar les pauses necessàries de trobada per créixer i intercanviar experiències.

Com diria, Joan Domènech, en el seu llibre Elogi de l’educació lenta, “Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor”.

Aquí tenim, doncs, la primera revista dels curs. Esperem que la mireu amb molta atenció i amb la millor companyia que podeu tenir, la dels vostres fills/es.

Que serveixi de reflexió a tots i totes per a que gaudim de la vida més lentament, sobre tot pel que fa als nostres infants. Que llegiu de gust...!

Revista LAVÍNIA • Escola LAVÍNIAC/ Fígols, 20-24 • 08028 Barcelona • Tel. 93 339 54 33 • http://www.xtec.cat/ceiplavinia

D.L.: B-12.318-2008

La portada és un detall del pessebre realitzat per tots els/les alumnes de l’Escola Lavínia.


Núm. 32 · Febrer 2013

33Núm. 32 · Febrer 2013Núm. 32 · Febrer 2013Núm. 32 · Febrer 2013

3Núm. 32 · Febrer 2013

Sarai Vargas, de 3r.

Stepan Batiutin, de 5è.

Nora Martín, de P4.

Emma Fernández, de P4.

Júlia Freixas, de 6è.


Tere Bolufer, mestra d’anglès.Elena Durán, mestra d’educació infantil.

Noves incorporacions




Què és el que més m’agrada?Nens i nenes de P3

GABI: Jugar a pilota.

ZURIÑE: Jugar al pati i al sorral.

ANDER: Jugar a pilota.

HÈCTOR: Jugar a pilota i amb els cotxes del parking.

BLAU: Ser encarregada i màquina del tren de la classe.

PAU BROMLEY: Aprendre moltes coses.

PAU FEIJOO: Pintar amb pinzell.

MARC: Saltar a la classe de psicomotricitat.

NINA: Cantar i jugar a la caseta.




5

MARTINA: Jugar a pilota i també pintar.

ALBA: Aprendre coses.

EMILIO: Jugar a xutar la pilota.

AARON: Cantar.

MIQUEL ÀNGEL: Cantar i jugar.

MARIA: Anar a jugar al pati del terrat.

GINA: Aprendre moltes coses.

ÀLEX: Fer de màquina per anar el primer i ser encarregat.

GUILLE: Jugar al sorral amb la pala i el rasclet.




VÍCTOR: Jugar a la catifa amb els cotxes.

NÚRIA: Jugar i cantar.

NAIARA: Jugar a la caseta i amb les nines.

JANA: Jugar amb la pilota al pati.

JAN: Jugar amb els cotxes i amb el tren.

CARLOTA: Pintar i cantar.

MARCEL: Pintar.

DÚNIA: Jugar amb els cotxes i amb la pilota al pati.



7

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de tota la vida. Mitjançant l’alimentació obtenim els nutrients que ens permeten donar resposta a les necessitats del nostre cos.

L’acte de menjar i d’alimentar-nos, a més de ser un procés d’obtenció de nutrients, té connotacions de convivència: els menjars en família, a l’escola, amb els amics, en les celebracions... de tal manera que amb el pas del temps es configura el comportament alimentari de les persones.

D’altra banda, l’alimentació també pot repercutir en l’estat de salut de les persones ja que les mancances poden pro-duir desnutrició i els excessos o la mala alimentació sobre-pès i obesitat, que a la vegada estan relacionats amb molts altres problemes de salut.

L’aprenentatge alimentari es produeix fonamentalment en la família, tot i que l’escola esdevé un dels espais impul-sors d’hàbits alimentaris saludables. A la nostra escola, la majoria de famílies fan ús del servei de menjador escolar, però cal recordar que l’àpat que es fa a l’escola, que és el del migdia, només representa una menjada de les cinc que n’haurien de fer cada dia els nens i les nenes de primària.

Centrant-nos en els hàbits alimentaris, s’ha comprovat que entre els nens i les nenes de primària és freqüent consu-mir poca aigua, poca fruita, verdura i/o llegums i poc peix. Aquestes mancances estarien en l’origen de molts dels programes de divulgació de l’alimentació saludable que, com el que es porta a terme en la nostra escola, pretén modificar els hàbits augmentant el consum de fruita en els esmorzars de l’escola.

Tanmateix, el baix consum d’aliments saludables pot anar acompanyat d’un consum elevat de productes poc salu-dables i que, consumits de forma esporàdica, no tenen conseqüències indesitjables per a la salut, però que con-sumits dos o més vegades per setmana, tant sigui subs-tituint aliments o bé com a sobrealimentació, tenen com a conseqüència el sobrepès i l’obesitat infantil. Aquests productes són: les patates fregides i altres productes de bossa, les begudes ensucrades (coles, taronjades, begu-des isotòniques, sucs de fruita “naturals” ensucrats, etc.), postres làctics (cremes de xocolata, cremes, mousses i d’altres), brioxeria i pastisseria. També, el consum excessiu de preparacions i derivats carnis processats, que tenen major contingut en greix (patés, salsitxes, etc.) i el consum freqüent de menjar ràpid (fast food).

Tan important com menjar saludable és el manteniment dels cinc àpats al dia: tres de principals (esmorzar a casa, dinar i sopar) i dos de complementaris (un a mig matí i un altre, el berenar, a mitja tarda). Cada un dels àpats haurien d’aportar la següent quantitat aproximada d’energia que es

consumeix durant un dia:

■ L’esmorzar a casa hauria d’aportar el 20% i la fruita o petit entrepà de mig matí hauria d’aportar el 10%

■ El dinar hauria d’aportar el 35% ■ El berenar hauria d’aportar el 10% ■ El sopar hauria d’aportar el 25%

La supressió d’algun àpat, que en el cas dels escolars de primària sol ser l’esmorzar del matí a casa, té diferents con-seqüències pels nens i les nenes: El baix rendiment durant les primeres hores del matí a l’escola, a més de possibles marejos i desmais si existeix una forta demanda energètica per exercici físic a primera hora del matí. La importància de l’esmorzar del matí a casa recau en que aquest àpat apor-ta el 20% de l’energia necessària per tot el dia, i que en aquest àpat es donen nutrients a un cos que ha passat 8, 9 o 10 hores des del darrer àpat sense cap ingesta.

Una altra conseqüència de la supressió de l’esmorzar del matí a casa és el decalatge que es genera entre les hores d’alimentació, les necessitats energètiques i l’horari reco-manable per al nen i nena de primària. Si es retarda l’es-morzar principal fins a les 10 o les 10,30 del matí, els nens i les nenes que estan en dejú o quasi en dejú tenen gana a mig matí, i aleshores fan un ingesta molt abundant. En el millor dels casos, arriben a l’àpat del migdia (entre les 12 i les 13 h. en el cas de la nostra escola) possiblement amb menys gana de la necessària per fer una ingesta que reporti el 35% de l’energia necessària per continuar amb l’activitat. Surten de l’escola i de nou el berenar és abundós per apai-vagar la gana acumulada. En el pitjor dels casos arriben al dinar del migdia amb una llarga estona sense haver fet cap àpat important. Per tant, l’esmorzar a casa ajuda a equilibrar l’alimentació al llarg del dia i a evitar llargues estones sense menjar o ingestes massa abundants.

Els hàbits d’alimentació saludable, juntament amb les activi-tats de lleure i l’activitat física, són els estils de vida que con-tribueixen a una millor salut dels nens i nenes de primària.

Glòria Pérez, mare de Nora Roset de 6è

I tu, com menges?




Els castellers donen la benvinguda als gossets

Nenes i nenes de P3 i P4

Quines carones dálegria en sortir de léscola amb les invitacions a una festa! Els castellers ens havien convi-dat a la festa de benvinguda a l’escola. Després dúna setmana d’espera i neguit per saber què passaria, va arribar el gran dia. I aquell diumenge, gossets i caste-llers vam anar a la nostra nova escola per celebrar-ho amb els pares, les mares, els germans i les mestres.

Després dúna petita presentació vam anar tots cap al menjador a veure dues obres de teatre que els alum-nes de sisè ens havien preparat . Gràcies Mo i grup de 6è... dáquí a Broadway!!!!!.

Els gossets vam estar molt atents i vam gaudir de láctuació. Fins i tot els més moguts vam aconseguir

Castellers de P4 esperant per donar el regal als gossets de P3

Donant els regalets

El menjar a les

taules del pati



9

estar ben quiets. Després vam sortir al pati on els cas-tellers van tenir un detall molt especial amb nosaltres. Ens van regalar un trencaclosques de gossos molt original, cadascú té el seu i no n’hi ha cap de repetit. La cerimònia d’entrega va ser especial, cada gosset va rebre un regal d’un casteller. I quins petonassos que es van veure!

Després, lÓriol Canals, gran artista i amic de léscola, ens va sorprendre amb la seva actuació. LÓriol és ideal, les seves cançons ens van animar a ballar: per parelles, pares-fills, per famílies, i tots plegats!!!!!

I també ens va explicar unes històries molt divertides.

Una vegada acabada la ballaruga, vam tenir un dels moments més esperats, que va ser el dinar que ens havien preparat els Castellers: tot estava molt ben presentat i era boníssim.

Va ser una festa molt “xula”, un dia perfecte per fer relacions i conèixer les famílies dels nens i les nenes de la nostra classe i també fer-nos més amics encara dels nostres companys de P4.

Sònia SerretMare d’Hèctor de P3Mare d’Hèctor de P3


9

L’Oriol Canals tocant la guitarra

Tothom ballant

en una rotllana

molt gran

Teatre:

Els 4 llobatons feta pels

grans de l’escolagrans de l’escolagrans de l’escola


10Núm. 32 · Febrer 2013

10Núm. 32 · Febrer 2013

Entrevista a una castellera

Aquest curs els alumnes de P4 es diuen Castellers, per això van decidir preparar unes preguntes i entrevistar una companya de l’esco-la que és castellera: l’Anna Ortínez de 6è.

Nens i nenes de P4

Com vas començar?Vaig començar a anar perquè em va portar l’An-drea, la coordinadora de monitors que hi havia abans a l’escola. Feien el que es diu Operació Enxaneta perquè els petits hi poguessin anar. Ara fan el que s’anomena Escola de Castells i hi pot anar tothom. Al principi et fan proves i si ho fas bé et posen gomet verd. Em va agradar molt!

Quants anys tenies quan vas començar?Fa 6 anys, potser era com vosaltres, amb 5 anys.

De quina colla ets?De la Colla Castellera de Sants. Hi ha molts monitors de l’escola que també ho són: el Guiu, l’Anna, la Laia, el Rode, el Julià i l’Ernest d’aquesta classe que ja ha començat a anar. Guiu, l’Anna, la Laia, el Rode, el Julià i l’Ernest d’aquesta classe que ja ha començat a anar.



11Núm. 32 · Febrer 2013

11

Ets enxaneta o aixecador?Primer has de ser aixecador perquè ets dels més petits i és més fàcil que l’enxaneta pugui passar la cama per sobre teu i pujar a sobre. Ara només faig de dosos i d’enxaneta.

Com es puja al castell?Hi ha uns passos a seguir: primer poses un peu darrera del genoll, després l’altre peu a la cuixa i tornes a posar el primer peu a sobre la faixa. És important posar-se-la ben agafada per a pro-tegir l’esquena. El casc també és necessari i el canviem, de tant en tant, quan ja té molts cops.

Feu castells molt grans?A l’assaig es fan castells molt petits i a la plaça els més grans. Cada dos anys es fa un concurs a Tarragona, hi participen moltes colles.

Quin és el més gran que s’ha fet?El de 3 de 10 i la primera vegada que es va fer encara no portaven casc.

Quin és el més difícil de fer?El Pilar perquè es necessita més equilibri.

Mai t’has fet mal? Sí, m´he trencat el braç dret dos cops i l’esquerre, tinc una cicatriu a sobre el llavi i al nas.

No et fa por? Això m’ho pregunta molta gent. No n’he tingut mai, ni de petita. S’ha de provar per saber si teniu por, però si heu de fer castells heu d’anar amb la gent que en sàp o a algun assaig.

Qui pot anar als assajos? Hi pot anar tothom, vénen fins i tot bebès. Els de 1 o 2 anys juguen pel terra, els de 3 anys ja comencen a pujar, però l’actuació és a partir dels 4 anys.

Quan es pot anar als assajos?Tots els dimarts a les 8h estem al Casinet d’Hos-tafrancs. Ara que fa fred ho fem a dins i quan ja fa més bon temps a un pati que hi ha a fora.


12Núm. 32 · Febrer 2013

12Núm. 32 · Febrer 2013

Sopa de lletres en anglèsNens i nenes de 1r

Núm. 32 · Febrer 2013Núm. 32 · Febrer 2013



13Núm. 32 · Febrer 2013

13


14Núm. 32 · Febrer 2013

14Núm. 32 · Febrer 2013

Viatge al centre de la Terra

Igual que el professor alemany Otto Lidenbrock en la novel·la de Jules Verne, Viatge al Centre de la Terra, els nens i nenes de 2n, seguint els seus passos, han emprès una expedició cap aquest mateix lloc.

Aprofitant el nom de la classe, el grup s’ha introduït per un volcà cap a l’interior de la Terra, on han viscut innombrables peripècies.

Per a acompanyar-los en aquesta expedició contaren amb l’ajuda de la seva mestra i de la Raquel, una de les noies que fa practiques a l’escola. Equipats amb plastilina, llapis, fulls, llibres, instruments i una farmaciola plena de ganes d’aprendre, van emprendre el seu viatge.

Van començar la davallada dins del con del volcà. En el fons del cràter s’obria la xemeneia i…

Van descobrir les parts d’un volcà.

En un dels llibres que portaven a la motxilla van llegir que l’interior de la Terra s’assemblava a un ou i ho van voler comprovar.

Nens i nenes de 2n

MANTELL

ESCORÇA

NUCLI



15Núm. 32 · Febrer 2013

15

En efecte, van arribar a la conclusió que...

Finalment, com a bons científics, interessats per la matèria, van voler filar més prim, i van voler entendre que era això del nucli, el mantell i l’escorça exactament. I van arribar a una conclusió:

Ara ja sabem més coses sobre els volcans i l’interior de la Terra i això ens ajuda a entendre el seu funcionament.

El viatge ha estat llarg, potser en algun moment ens hem cansat, però el que és segur és que ha valgut la pena!!!


16Núm. 32 · Febrer 2013

Les pors infantilsXerrada de l’Escola de Pares i Mares

16Núm. 28 · Febrer 2011

L’AMPA i l’escola han organitzat unes xerrades adreçades a les famílies. La primera ponència va ser sobre LES PORS INFANTILS, on una psicòloga clínica i una psi-copedagoga ens van parlar del tema.

La por és un mecanisme de defen-sa que ens ajuda a evitar situaci-ons potencialment perilloses. En general, apareix quan ens sentim en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. Per tant, és una resposta estàndard que el cos prepara, per a reaccionar davant d’aquestes vivències.

Les pors són evolutives i van apareixent a mida que anem creixent i que el nostre sistema psicobiològic i emocional va madurant. Així, la tendència general i habi-tual d’aquest fenomen és que, progressivament, vagi remetent.

És important assenyalar que, aquestes sensacions que els nens viuen com a desagradables, també poden com-plir una funció adaptativa i de prevenció de situacions que puguin esdevenir un perill potencial (no acostar-se a certs animals, no entrar en llocs foscos, etc).

No obstant això, quan aquesta por és desadaptativa i per tant no obeeix a cap causa real o perill, o bé, es sobreva-loren les possibles conseqüències que pot portar aquella situació; el resultat és un estat de patiment pel nen, què en molts moments, pot arribar a condicionar el seu funci-onament o fins i tot, alterar sensiblement la seva capacitat d’afrontar situacions quotidianes com per exemple, anar a dormir, quedar-se sol, anar a l’escola, etc...

Així, i independentment de la programació genètica del nen per desenvolupar les pors evolutives, inherents en la infància, s’han apuntat alguns factors de l’entorn del menut, que poden incidir, significativament, sobre el desenvolupament d’aquestes.

En aquest sentit, una de les variables més estudiades han estat els patrons familiars, ja que els petits, davant la incertesa, busquen la reacció emocional dels seus cuidadors. També entre d’altres, poden aparèixer per instruccions o informació verbal negativa sobre algun estímul (l’home del sac, el “papus”, etc.) Malgrat tot, i en

alguns casos, és correcte aixecar certs temors per part dels pares, sobre determinats riscos que poden córrer els fills, en especial, els adolescents, els quals per l’estadi evolutiu en el qual es tro-ben no sospesen les situacions que els poden comportar algun risc o conseqüència perillosa.

Davant aquest fet, i per saber com hem d’intervenir davant de les pors dels nostres fills, hem de tenir en compte tant la seva edat com les seves característi-ques individuals. Per exemple, i a mode de pinzellada, els adults hem d’evitar que els menuts visu-

alitzin imatges que no són adequades per la seva edat; que davant la por del nen, l’adult no mostri angoixa; procurar no forçar-los a estar davant les conductes que li puguin suposar por, o fins i tot, podem fer que sigui l’adult, o bé, un germà més gran, qui s’enfronti a la por, per ensenyar-li que no passa res.

Amb tot, i quan les pors ja són més severes, persistents i alteren significativament el funcionament del nen en el seu entorn familiar, escolar o social, ens podem trobar amb trastorns que ja no formarien part del cicle evolutiu “normal” i inherent. Estaríem parlant de pors que hau-rien de ser objecte de tractament especialitzat (fòbies específiques, trastorns d’ansietat o d’altres), dels quals es necessitaria atenció psicològica i un pla d’intervenció individual, per tal d’evitar la cronificació del trastorn.

Establir la frontera entre “normalitat-patologia” no sem-pre és fàcil, i dependrà molt de l’edat del nen, la natu-ralesa de l’objecte temut, les seves circumstàncies, així com la intensitat, freqüència, patiment i grau d’incapaci-tació que es produeix en el nen.

Malgrat aquestes circumstàncies més complexes i més aviat poc freqüents, no hem d’oblidar que les pors infan-tils, en qualsevol de les seves modalitats, són un fenomen omnipresent i habitual en totes les cultures i en tots els temps, i per aquest motiu, en algun o altre moment, els nostres menuts hauran de passar per algunes d’elles, com a part inherent del seu desenvolupament integral.

Anna Sibel i Judith GimenoIl·lustració de Laia Morillas, mare de Joan i Pau Alonso

Xerrada/col·loqui escola de pares

Les pors infantilsa càrrec d'Anna Sibel, psicòloga clínica experta en reeducacions

Dimarts 27 de novembre de 2012 a les 20:00h Escola Lavínia c/Fígols 20-24

Les pors infantils, conèixer les diferents etapes evolutives dels infants en relació a les pors/fobies,

conèixer quines són les principals fonts de preocupació/pors dels nostres �lls; treballar l'emoció de la

por (intel.ligència Intraemocional), és a dir, saber detectar-la, gestionar-la i fer-li front. Com els

pares/adults podem acompanyar a una millor gestió de les pors. Les pors dels pares: s'identi�quen amb

els seus �lls quan eren petits, saben entendre les pors com a reptes evolutius o s'angoixen més...



17Núm. 28 · Febrer 2011

17Núm. 32 · Febrer 2013Núm. 32 · Febrer 2013Núm. 28 · Febrer 2011Núm. 32 · Febrer 2013

171717

Cicle Superior

Educació Infantil

· És menjar coses que no facin que la gent es posi malalta. El suc de taronja va bé pel mal de coll i tam-bé les mandarines.

· És saber que menjar una sopa és millor que menjar pizza. Si volem tenir força hem de menjar man-donguilles i llenties.

Cicle Inicial· L’alimentació saludable és que men-

ges coses molt sanes pel cos com fruita, verdura, amanida, peix, arròs, carn i sopa.

· Menjar aquestes coses és sa perquè així tindràs el cos més bé i estaràs fort. Si menges coses que no són sanes et fa mal la panxa. La carn de bou té molt ferro.

· Menjar sa és molt important; avui en dia la gent per falta de temps compra menjars prepa-rats ple de greixos dolentíssims no només per engreixar sinó també pel cor. Això no està bé.

· Si sempre menges el mateix això pot afectar a la teva salut.

· La meva mare diu que s’ha de menjar sa si vols està fort.

· És bo per la salut i encara que a mi m’agradi més menjar xocolata, tots hem de fer l’esforç de menjar fruita, verdura, peix, és a dir, dieta variada i equilibrada.

Cicle Mitjà· Si mengem sa i equilibrat la vida

ens anirà molt millor.

· És molt bo per la salut i ajuda a que el teu cos estigui en forma.

· Jo penso que és molt important menjar i tastar tot encara que no t’agradi perquè si només menges el que t’agrada acabaràs com el capità Calçotets.

Què en pensen...

…de menjar sa?


18Núm. 32 · Febrer 2013

18Núm. 32 · Febrer 2013

Els quatre sabatersNenes i nenes de 3r

L’equip goma i els tigres de tercer vam fer un obsequi a un company que estava malalt i decidirem ensenyar-li el joc dels 4 sabaters.

Primer vam haver de pensar les instruccions a seguir per construir el joc. Una vegada con-sensuades les vam provar i vam constatar que es podia construir els 4 sabaters. Els vam fer amb un paper molt especial i li vam fer arribar al nostre company perquè no estigués avorrit.

Instruccions

• Fem un quadrat: agafem 1 vèrtex i el portem al costat oposat. El dobleguem i tallem el rectangle que sobra.

• Marquem les dues diagonals i obrim el qua-drat.

• Dobleguem per marcar la línia del mig del quadrat per les dues bandes i obrim el qua-drat.

• Agafem un vèrtex i el portem fins el mig del quadrat. Fem el mateix amb tots els vèrtexs.

• Girem el full i fem el mateix d’abans.

• Dobleguem el quadrat per la meitat amb totes les puntes a dins. Tornem a doblegar i que ens quedi un quadrat petit.

• Obrim el quadrat i posem els dits polze i índex, a dins dels vèrtexs que s’obren.

• Obrim i tanquem els dits.

JA PODEM JUGAR AMB ELS 4 SABATERS!!



1919Núm. 32 · Febrer 2013


20Núm. 32 · Febrer 2013

20Núm. 32 · Febrer 2013

Passatemps en anglèsNens i nenes de 4t

CROSSWORDS - Animals

ALPHABET SOUP - Animals

2

3

4

5

8

6 7

1

Across2. This animal can fly.3. It gives us milk.4. It is green and eats insects

with his tongue.5. This animal can swim and

loves the snow.7. This little animal loves

cheese.8. This is a dangerous animal

and has no legs.

Down1. It is green, has a big mouth

and it can swim and walk.4. This animal lives in the sea.6. He is the king of the jungle.7. This animal eats bananas.

Search six names of animalsLEON – CAT – DOG – GIRAFFE – DOG – TURTLE

L A I H U E K J

K E S G I M P E

P R O P A B G F

V D H N U V I F

P U W C S A M A

R A K K T A C R

H D V I G W P I

S E L T R U T G



21Núm. 32 · Febrer 2013

21

ALPHABET SOUP - Christmas

GIFT STAR

MISTLETOE

TREE LETTER

SNOWMAN SANTA CLAUS RUDOLF

C S N O W M A N Q E S

C A G A F L S F L W R

H S I C G J T R E E Y

R Z F K D O A G T U T

I X T L I H R H T I O

S B C V B N M B E L L

T R U D O L F K R Z P

M I S T L E T O E Q M

A S A N T A C L A U S

S J H B E K N I E D L

BELL


Magnat assimus, coris ium, et faccae nulpa volum dolore et re net, optur, que volores auda voluptatur?Lacesti abo. Iberitis a preribero incit, is ad ea doluptates vidiosamet volore eosam res qui quiaeptae parum simil expla qui occum

expeles ne lautatur sitam fugitius inullup tatus.Ut modiorepedis ent adi restrum, esero cusa acea ipsum fugit quatem lautem ipsandi nonescia quas simet re vendiciunt facias am

eum si derit hiciet por alisciet a voluptius dolupta taepta ventia videlit, conseque necturibus eos resciis ea ent eaquam explia il endam recae. Nam, si doluptae nis eiuntotatur recatium sequi ipsam, quiasse quatasp erumquo mo odis consecu ptassinctat.To delit aut elis velis vento et rat et endaest, que restinciis dolorernat eum as doluptatur? Quianti busciati nectias eos si re, sit endi-

gendes re parciusciist enis id es anditia epelis sume voluptatiam, quassequas dolendis est, quodi to test dit porit, quis reperrupta qui-duci aut quatia sit voluptatem qui doloreris et quidempos aut la sandi nus.Namusda ndamenis excepud ipsam, si cuptae. Nemporate id magnam harunt alictus exped et de net moluptatur? Tem fugit aut id

quibus deniendi blaborum int latusaecae officia derferf erovidipit esto es atis experibusani tem re estrum at omnis eum dollupta porro molupta aut harum ent et doluptam repelent ut assitetur alignist alibus et quo blaut et, que volor ame nimpor sit optaectet ex esto maio comnis sequunt audignisqui cor sequibus idebist, nisquib earumquam, nobit molupta dolupta tiaepel entionecus es moluptas maios esectur?Um sum facea dolo volorem poreperia explia disinctiis sequos min evelis pratur, sum audae. Et volorepro blab im acea quaeria sunt.Perchicias sequisquo quame remporepe et quostem ratem. Em. Neque nonsequam alisquam rerchit quat utectati repe pro qui reria-

tectata as sumet molor sae nistiae de pelite velit quia ius sed quassitis adita cusa simporeperum aspelendae accab ipsant, qui comnis doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis sundici culpa escidunt dolento inverfe ruptaturio eos doluptate quid min perum volorist porro debis ium quia autaquo torit qui vellabo. Et dellique nobitem ius por aborem voluptaque nonsecum nonse ium harum aspelit atatio tet dia everion sequae volupta tiandit aut et assitaectur rationectem volorum sinverf eruptas pernatat.Exceaquodis a cus quis di aut re nonseque dolupta sam quis et alitem eatquos suntias pelecup tatur? To occus nost accuptu saniet

quodisq uiducipis assequo stotaspidi secest re perum sit magnimus plant as aspicie nienias quibus ant.Pudi berchitiamus aut quatur? Quid ut ad quas explige nimodit eserror apitat.Que volorru mquatus sitatur eperspe ribus, sae eos verepel molorro con con reptae. Ut re in restiis adit quati odissin nuscientur,

volupta dolupta cum incti de re eruntibus explab ium vellend enimillit, sernam lis dest, earumquiatur aniaectin excestrum re exerio et occatas aceribe atiatio. Et aut que destorit resti ut lab id ut dolut alitaturi con ra inis eumqui aut volorrum inverum adia dent ratendant volupta volorerernam es pratus dolorem fugit haritem perios estias que inciat rae nobis ad que dolorro dem simolorit eatatec taecabo ruptat venietur, sit et, inihit late pre, ommoluptatur ab ium que restiant arcium ilibust, ilit exeria voloren ihicia comnisit ex ea estiberor-rum quibus deribus, ulpa desto iusa consere sincium inctemporem hiciam faccab id eatum con con erum rendi simus vel magnatur, sequam faccum quatiis dest enda por aditam et pel il ilibust evellacepres dolo eos anis maior simolest, sundipiendic to con remquis dolorit et odita ipsantibus ea dolorem rereiciam acidel iunto exceptus.Eles ullam, nos re omnit aciendit, te sus accaten tibusci tincimolore non plitiis est, omnimol upiendera pel es es ipit dem voluptio. Imus

mint invenihicti omnim ipsam id qui num etus quiae iumqui dolenim fugitiatia vitius adi dolupta dolor sam debitiis solutati officia dole-cepta del min ra coritas aspicae natur alignat molum earunt endelit la qui occus eos molupta turestis voluptatur?Rum iuntur rernatiatem ius, sequunt, ommolup tatius dictem amusandus volute optatis eaque lab ipsum eost voluptatet vendige nt

22Núm. 32 · Febrer 2013










Calders i TísnerNens i nenes de 5è

Pere Calders

Pere Calders va ser un escriptor i dibuixant català, va escriure novel·les iròniques i també de fantasia.

Calders va néixer 1912 a Barcelona i va morir el 21 de juliol del 1994 als 81 anys. Va treballar com a periodista a El Diario Mercantil i a l’Avui dels anys trenta. Va dirigir com a dibuixant L’Esquella de la Torratxa juntament amb el seu amic Tísner.

Després de la guerra civil, on Calders va comba-tre al bàndol republicà, es va exilar a Mèxic on hi va viure durant vint-i-tres anys. Calders mai es va integrar del tot a Mèxic i així l’any 1969 va tornar a Barcelona.

En Caldes li agradaven molt les màquines i així que van sortir els primers ordinadors, ell se’n va comprar un o més d’un. Entre altres coses col·leccionava màquines de fer fotos, de manera que anava per la vida amb tres càmeres de fotografiar penjades del coll, també li fascinaven els rellotges digitals i així que en trobava un de nou o diferent se’l comprava.

Avel·lís Artís i Gener, TÍSNER

Va néixer el 28 de maig del 1.912 i va morir el 7 de maig del 2.000.

Utilitzava el pseudònim de Tísner que són les últi-mes síl·labes dels seus cognoms Artís i Gener.

Va ser periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor de moltes obres al català, enigmista, director artístic de publicitat i caricaturista.

Quan va començar a publicar les seves caricatures al setmanari Pepito, enlloc d’entregar-les en mà les passava per sota la porta de la redacció; un any més tard, fa el mateix amb els seus primers escrits.

Després de la guerra civil va fugir a París i va anar a viure a Mèxic. El 1965 va tornar a Catalunya. Va dirigir com a dibuixant L’esquella de la Torratxa jun-tament amb el seu amic Pere Calders. Va comen-çar a publicar els seus articles i caricatures al diari: El Correo Catalan i al Tele-Expres.

Va ser el primer home en fer mots encreuats en català.

Entre molts altres premis, a Mèxic en va guanyar un, on el premi era un cotxe que ell va vendre’s

per poder pagar el viatge de tornada a Barcelona. Ell mateix diu: “Una

de les grans decisions que hauré pres a la meva vida haurà estat la de tornar a

Catalunya.”




cepta del min ra coritas aspicae natur alignat molum earunt endelit la qui occus eos molupta turestis voluptatur?22cepta del min ra coritas aspicae natur alignat molum earunt endelit la qui occus eos molupta turestis voluptatur?mint invenihicti omnim ipsam id qui num etus quiae iumqui dolenim fugitiatia vitius adi dolupta dolor sam debitiis solutati officia dole-Núm. 32 · Febrer 2013mint invenihicti omnim ipsam id qui num etus quiae iumqui dolenim fugitiatia vitius adi dolupta dolor sam debitiis solutati officia dole-cepta del min ra coritas aspicae natur alignat molum earunt endelit la qui occus eos molupta turestis voluptatur?

quodisq uiducipis assequo stotaspidi secest re perum sit magnimus plant as aspicie nienias quibus ant.un, on el premi era un cotxe que ell va vendre’s quodisq uiducipis assequo stotaspidi secest re perum sit magnimus plant as aspicie nienias quibus ant.quodisq uiducipis assequo stotaspidi secest re perum sit magnimus plant as aspicie nienias quibus ant.per poder pagar el viatge de tornada quodisq uiducipis assequo stotaspidi secest re perum sit magnimus plant as aspicie nienias quibus ant.Pudi berchitiamus aut quatur? Quid ut ad quas explige nimodit eserror apitat.a Barcelona. Ell mateix diu: Pudi berchitiamus aut quatur? Quid ut ad quas explige nimodit eserror apitat.de les grans decisions que Pudi berchitiamus aut quatur? Quid ut ad quas explige nimodit eserror apitat.de les grans decisions que Pudi berchitiamus aut quatur? Quid ut ad quas explige nimodit eserror apitat.Que volorru mquatus sitatur eperspe ribus, sae eos verepel molorro con con reptae. Ut re in restiis adit quati odissin nuscientur, hauré pres a la meva vida Que volorru mquatus sitatur eperspe ribus, sae eos verepel molorro con con reptae. Ut re in restiis adit quati odissin nuscientur, haurà estat la de tornar a Que volorru mquatus sitatur eperspe ribus, sae eos verepel molorro con con reptae. Ut re in restiis adit quati odissin nuscientur, haurà estat la de tornar a Que volorru mquatus sitatur eperspe ribus, sae eos verepel molorro con con reptae. Ut re in restiis adit quati odissin nuscientur,

volupta dolupta cum incti de re eruntibus explab ium vellend enimillit, sernam lis dest, earumquiatur aniaectin excestrum re exerio et Catalunya.”volupta dolupta cum incti de re eruntibus explab ium vellend enimillit, sernam lis dest, earumquiatur aniaectin excestrum re exerio et





















23

En començar el diaNenes i nens de 5è

Aquesta història de Pere Calders en que torna a utilitzar el seu instint irrealista ens ha inspirat a tots els alumnes de 5è a inventar-nos una paraula igual com fa l’Abel al conte. A classe vam llegir el conte, en el que vam aprendre moltes paraules noves, entre elles la paraula clau: Antaviana. Després de llegir el conte tots i totes hem hagut d’inventar-nos una paraula, cosa força divertida però també difí-cil. El que ens ha costat més ha estat, igual que a

l’Abel, buscar un significat a la paraula.

Des d’aquí us animen a llegir el conte i espe-rem que us agradi tant com a nosaltres, fins i tot podeu ajudar a l’Abel a trobar un significat a “ANTAVIANA”, o també podeu fer com nosaltres hem fet, inventar-vos una paraula i buscar-li un bon significat.

volupta volorerernam es pratus dolorem fugit haritem perios estias que inciat rae nobis ad que dolorro dem simolorit eatatec taecabo ruptat venietur, sit et, inihit late pre, ommoluptatur ab ium que restiant arcium ilibust, ilit exeria voloren ihicia comnisit ex ea estiberor-rum quibus deribus, ulpa desto iusa consere sincium inctemporem hiciam faccab id eatum con con erum rendi simus vel magnatur,

unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis sundici culpa escidunt dolento inverfe ruptaturio eos doluptate quid min perum volorist porro debis ium quia autaquo torit qui vellabo. Et dellique nobitem ius por aborem voluptaque nonsecum nonse ium harum aspelit atatio tet dia everion sequae volupta tiandit aut et

rum quibus deribus, ulpa desto iusa consere sincium inctemporem hiciam faccab id eatum con con erum rendi simus vel magnatur, sequam faccum quatiis dest enda por aditam et pel il ilibust evellacepres dolo eos anis maior simolest, sundipiendic to con remquis

tectata as sumet molor sae nistiae de pelite velit quia ius sed quassitis adita cusa simporeperum aspelendae accab ipsant, qui comnis doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis

volupta dolupta cum incti de re eruntibus explab ium vellend enimillit, sernam lis dest, earumquiatur aniaectin excestrum re exerio et occatas aceribe atiatio. Et aut que destorit resti ut lab id ut dolut alitaturi con ra inis eumqui aut volorrum inverum adia dent ratendant volupta volorerernam es pratus dolorem fugit haritem perios estias que inciat rae nobis ad que dolorro dem simolorit eatatec taecabo

unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis sundici culpa escidunt dolento inverfe ruptaturio eos doluptate quid min perum volorist porro debis ium quia autaquo torit qui vellabo. Et dellique nobitem ius por aborem voluptaque nonsecum nonse ium harum aspelit atatio tet dia everion sequae volupta tiandit aut et

tectata as sumet molor sae nistiae de pelite velit quia ius sed quassitis adita cusa simporeperum aspelendae accab ipsant, qui comnis doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis

Um sum facea dolo volorem poreperia explia disinctiis sequos min evelis pratur, sum audae. Et volorepro blab im acea quaeria sunt.Perchicias sequisquo quame remporepe et quostem ratem. Em. Neque nonsequam alisquam rerchit quat utectati repe pro qui reria-

tectata as sumet molor sae nistiae de pelite velit quia ius sed quassitis adita cusa simporeperum aspelendae accab ipsant, qui comnis

comnis sequunt audignisqui cor sequibus idebist, nisquib earumquam, nobit molupta dolupta tiaepel entionecus es moluptas maios

Um sum facea dolo volorem poreperia explia disinctiis sequos min evelis pratur, sum audae. Et volorepro blab im acea quaeria sunt.

Eles ullam, nos re omnit aciendit, te sus accaten tibusci tincimolore non plitiis est, omnimol upiendera pel es es ipit dem voluptio. Imus mint invenihicti omnim ipsam id qui num etus quiae iumqui dolenim fugitiatia vitius adi dolupta dolor sam debitiis solutati officia dole-Eles ullam, nos re omnit aciendit, te sus accaten tibusci tincimolore non plitiis est, omnimol upiendera pel es es ipit dem voluptio. Imus

mint invenihicti omnim ipsam id qui num etus quiae iumqui dolenim fugitiatia vitius adi dolupta dolor sam debitiis solutati officia dole-

Pudi berchitiamus aut quatur? Quid ut ad quas explige nimodit eserror apitat.Que volorru mquatus sitatur eperspe ribus, sae eos verepel molorro con con reptae. Ut re in restiis adit quati odissin nuscientur,

volupta dolupta cum incti de re eruntibus explab ium vellend enimillit, sernam lis dest, earumquiatur aniaectin excestrum re exerio et


Um sum facea dolo volorem poreperia explia disinctiis sequos min evelis pratur, sum audae. Et volorepro blab im acea quaeria sunt.Um sum facea dolo volorem poreperia explia disinctiis sequos min evelis pratur, sum audae. Et volorepro blab im acea quaeria sunt.Perchicias sequisquo quame remporepe et quostem ratem. Em. Neque nonsequam alisquam rerchit quat utectati repe pro qui reria-

tectata as sumet molor sae nistiae de pelite velit quia ius sed quassitis adita cusa simporeperum aspelendae accab ipsant, qui comnis

volupta dolupta cum incti de re eruntibus explab ium vellend enimillit, sernam lis dest, earumquiatur aniaectin excestrum re exerio et occatas aceribe atiatio. Et aut que destorit resti ut lab id ut dolut alitaturi con ra inis eumqui aut volorrum inverum adia dent ratendant volupta volorerernam es pratus dolorem fugit haritem perios estias que inciat rae nobis ad que dolorro dem simolorit eatatec taecabo

Exceaquodis a cus quis di aut re nonseque dolupta sam quis et alitem eatquos suntias pelecup tatur? To occus nost accuptu saniet quodisq uiducipis assequo stotaspidi secest re perum sit magnimus plant as aspicie nienias quibus ant.Pudi berchitiamus aut quatur? Quid ut ad quas explige nimodit eserror apitat.

Et dellique nobitem ius por aborem voluptaque nonsecum nonse ium harum aspelit atatio tet dia everion sequae volupta tiandit aut et

Exceaquodis a cus quis di aut re nonseque dolupta sam quis et alitem eatquos suntias pelecup tatur? To occus nost accuptu saniet

Que volorru mquatus sitatur eperspe ribus, sae eos verepel molorro con con reptae. Ut re in restiis adit quati odissin nuscientur, volupta dolupta cum incti de re eruntibus explab ium vellend enimillit, sernam lis dest, earumquiatur aniaectin excestrum re exerio et

Exceaquodis a cus quis di aut re nonseque dolupta sam quis et alitem eatquos suntias pelecup tatur? To occus nost accuptu saniet quodisq uiducipis assequo stotaspidi secest re perum sit magnimus plant as aspicie nienias quibus ant.

Et dellique nobitem ius por aborem voluptaque nonsecum nonse ium harum aspelit atatio tet dia everion sequae volupta tiandit aut et

Exceaquodis a cus quis di aut re nonseque dolupta sam quis et alitem eatquos suntias pelecup tatur? To occus nost accuptu saniet

rum quibus deribus, ulpa desto iusa consere sincium inctemporem hiciam faccab id eatum con con erum rendi simus vel magnatur, sequam faccum quatiis dest enda por aditam et pel il ilibust evellacepres dolo eos anis maior simolest, sundipiendic to con remquis dolorit et odita ipsantibus ea dolorem rereiciam acidel iunto exceptus.

volupta volorerernam es pratus dolorem fugit haritem perios estias que inciat rae nobis ad que dolorro dem simolorit eatatec taecabo ruptat venietur, sit et, inihit late pre, ommoluptatur ab ium que restiant arcium ilibust, ilit exeria voloren ihicia comnisit ex ea estiberor-rum quibus deribus, ulpa desto iusa consere sincium inctemporem hiciam faccab id eatum con con erum rendi simus vel magnatur,











24Núm. 32 · Febrer 2013


Ut modiorepedis ent adi restrum, esero cusa acea ipsum fugit quatem lautem ipsandi nonescia quas simet re vendiciunt facias am eum si derit hiciet por alisciet a voluptius dolupta taepta ventia videlit, conseque necturibus eos resciis ea ent eaquam explia il endam recae. Nam, si doluptae nis eiuntotatur recatium sequi ipsam, quiasse quatasp erumquo mo odis consecu ptassinctat.To delit aut elis velis vento et rat et endaest, que restinciis dolorernat eum as doluptatur? Quianti busciati nectias eos si re, sit endi-


quibus deniendi blaborum int latusaecae officia derferf erovidipit esto es atis experibusani tem re estrum at omnis eum dollupta porro molupta aut harum ent et doluptam repelent ut assitetur alignist alibus et quo blaut et, que volor ame nimpor sit optaectet ex esto maio comnis sequunt audignisqui cor sequibus idebist, nisquib earumquam, nobit molupta dolupta tiaepel entionecus es moluptas maios


tectata as sumet molor sae nistiae de pelite velit quia ius sed quassitis adita cusa simporeperum aspelendae accab ipsant, qui comnis doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis sundici culpa escidunt dolento inverfe ruptaturio eos doluptate quid min perum volorist porro debis ium quia autaquo torit qui vellabo. Et dellique nobitem ius por aborem voluptaque nonsecum nonse ium harum aspelit atatio tet dia everion sequae volupta tiandit aut et

Exceaquodis a cus quis di aut re nonseque dolupta sam quis et alitem eatquos suntias pelecup tatur? To occus nost accuptu saniet quodisq uiducipis assequo stotaspidi secest re perum sit magnimus plant as aspicie nienias quibus ant.Pudi berchitiamus aut quatur? Quid ut ad quas explige nimodit eserror apitat.Que volorru mquatus sitatur eperspe ribus, sae eos verepel molorro con con reptae. Ut re in restiis adit quati odissin nuscientur,



Explorador celest a la derivaNens i nenes de 5è

Un altre conte del Calders, creatiu i col·lectiu és “Explorador celeste a la deriva”, aquest és el conte que aquest any ens ha ajudat a tots els alumnes de l’escola a fer el pessebre del Nadal 2012.

Aquest conte explica que un nen, l’Ernest un dia de Nadal, veu un pastoret del pessebre que es mou i que és de carn i ossos. A la nit mentre els pares dor-men l’Ernest va a veure aquell personatge misteriós.

Aquest és un cosmonauta (un extraterrestre) que se li ha espatllat el seu plat volador i ha anat a parar sota l’escriptori del seu pare, el cosmonau-ta demana ajuda a l’Ernest per sortir d’allà, entre altres converses que al llarg de la nit tenen el cosmonauta i el nen n’hi ha una que ens ha agra-da molt i és aquella que el nen li pregunta perquè parla tan bé el català; l’extraterrestre li respón:

“- Perquè prenc unes píndoles rosades, que fan que parli molt bé el català.”

Finalment l’Ernest ajuda a recuperar la nau al cos-monauta i li obra la finestra perquè se’n vagi volant.

L’Ernest s’adorm pensant si a l’endemà els hi expli-caria tot als seus pares o no, ja que el Nadal pas-sat quan els hi va explicar que una nit havia estat aprenent esgrima amb el rei d’espases no se’l van creure.

Amb la mateixa idea del conte de Pere Calders, aquest curs a l’escola hem fet un pessebre on cada classe ha creat una figura diferent, una figura que en teoria no té res a veure amb el pessebre tradicional. La classe de primer han fet un ànec amb cap de serp, els de segon una Torre Eiffel, els alumnes de tercer un pot de crispetes de cine, els de quart en Wally, nosaltres els de cinquè un àngel amb un ordinador portàtil i els de sisè un camell que porta bràquets a les dents.

unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis sundici culpa escidunt dolento inverfe ruptaturio eos doluptate quid min perum volorist porro debis ium quia autaquo torit qui vellabo. Et dellique nobitem ius por aborem voluptaque nonsecum nonse ium harum aspelit atatio tet dia everion sequae volupta tiandit aut et assitaectur rationectem volorum sinverf eruptas pernatat.Exceaquodis a cus quis di aut re nonseque dolupta sam quis et alitem eatquos suntias pelecup tatur? To occus nost accuptu saniet



unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis que parli molt bé el català.”unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis












25


Ut modiorepedis ent adi restrum, esero cusa acea ipsum fugit quatem lautem ipsandi nonescia quas simet re vendiciunt facias am eum si derit hiciet por alisciet a voluptius dolupta taepta ventia videlit, conseque necturibus eos resciis ea ent eaquam explia il endam recae. Nam, si doluptae nis eiuntotatur recatium sequi ipsam, quiasse quatasp erumquo mo odis consecu ptassinctat.To delit aut elis velis vento et rat et endaest, que restinciis dolorernat eum as doluptatur? Quianti busciati nectias eos si re, sit endi-


quibus deniendi blaborum int latusaecae officia derferf erovidipit esto es atis experibusani tem re estrum at omnis eum dollupta porro molupta aut harum ent et doluptam repelent ut assitetur alignist alibus et quo blaut et, que volor ame nimpor sit optaectet ex esto maio comnis sequunt audignisqui cor sequibus idebist, nisquib earumquam, nobit molupta dolupta tiaepel entionecus es moluptas maios


tectata as sumet molor sae nistiae de pelite velit quia ius sed quassitis adita cusa simporeperum aspelendae accab ipsant, qui comnis doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis sundici culpa escidunt dolento inverfe ruptaturio eos doluptate quid min perum volorist porro debis ium quia autaquo torit qui vellabo. Et dellique nobitem ius por aborem voluptaque nonsecum nonse ium harum aspelit atatio tet dia everion sequae volupta tiandit aut et

Exceaquodis a cus quis di aut re nonseque dolupta sam quis et alitem eatquos suntias pelecup tatur? To occus nost accuptu saniet quodisq uiducipis assequo stotaspidi secest re perum sit magnimus plant as aspicie nienias quibus ant.Pudi berchitiamus aut quatur? Quid ut ad quas explige nimodit eserror apitat.Que volorru mquatus sitatur eperspe ribus, sae eos verepel molorro con con reptae. Ut re in restiis adit quati odissin nuscientur,



mint invenihicti omnim ipsam id qui num etus quiae iumqui dolenim fugitiatia vitius adi dolupta dolor sam debitiis solutati officia dole-Núm. 32 · Febrer 2013mint invenihicti omnim ipsam id qui num etus quiae iumqui dolenim fugitiatia vitius adi dolupta dolor sam debitiis solutati officia dole-25cepta del min ra coritas aspicae natur alignat molum earunt endelit la qui occus eos molupta turestis voluptatur?

doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed

Ut modiorepedis ent adi restrum, esero cusa acea ipsum fugit quatem lautem ipsandi nonescia quas simet re vendiciunt facias am eum si derit hiciet por alisciet a voluptius dolupta taepta ventia videlit, conseque necturibus eos resciis ea ent eaquam explia il endam recae. Nam, si doluptae nis eiuntotatur recatium sequi ipsam, quiasse quatasp erumquo mo odis consecu ptassinctat.

Passatemps en anglèsrecae. Nam, si doluptae nis eiuntotatur recatium sequi ipsam, quiasse quatasp erumquo mo odis consecu ptassinctat.To delit aut elis velis vento et rat et endaest, que restinciis dolorernat eum as doluptatur? Quianti busciati nectias eos si re, sit endi-

recae. Nam, si doluptae nis eiuntotatur recatium sequi ipsam, quiasse quatasp erumquo mo odis consecu ptassinctat.Nois i noies de 6è

HIEROGLYPHS SCRAMBLED COLORS

WHAT A WONDERFUL WORD!

Put in order these letters and find the color names

deR: ___________________________________

nPki: ___________________________________

leBu: ___________________________________

renGe: ___________________________________

anegOr: ___________________________________

rupPel: ___________________________________

wolYoe: ___________________________________

clBka: ___________________________________

hiWet: ___________________________________

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z10 8 12 15 1 2 3

_ H E R B B E R Y W H21 12 8 26 1 10 26 10 21 8 29 20 1 3 21 2 26 6 20 12

R E H ‘ E E R K W5 9 1 8 6 12 26 4 21 7 7 4 8 19 8 1 15 4 9 2

H E R W H E Y ‘ E R H6 12 8 5 11 1 9 2 6 12 8 3 7 7 7 8 26 1 4 5 22 20 12

duci aut quatia sit voluptatem qui doloreris et quidempos aut la sandi nus.Namusda ndamenis excepud ipsam, si cuptae. Nemporate id magnam harunt alictus exped et de net moluptatur? Tem fugit aut id

quibus deniendi blaborum int latusaecae officia derferf erovidipit esto es atis experibusani tem re estrum at omnis eum dollupta porro molupta aut harum ent et doluptam repelent ut assitetur alignist alibus et quo blaut et, que volor ame nimpor sit optaectet ex esto maio

Namusda ndamenis excepud ipsam, si cuptae. Nemporate id magnam harunt alictus exped et de net moluptatur? Tem fugit aut id quibus deniendi blaborum int latusaecae officia derferf erovidipit esto es atis experibusani tem re estrum at omnis eum dollupta porro molupta aut harum ent et doluptam repelent ut assitetur alignist alibus et quo blaut et, que volor ame nimpor sit optaectet ex esto maio

=

=

=

+

+

+



comnis sequunt audignisqui cor sequibus idebist, nisquib earumquam, nobit molupta dolupta tiaepel entionecus es moluptas maios comnis sequunt audignisqui cor sequibus idebist, nisquib earumquam, nobit molupta dolupta tiaepel entionecus es moluptas maios

Um sum facea dolo volorem poreperia explia disinctiis sequos min evelis pratur, sum audae. Et volorepro blab im acea quaeria sunt.





tectata as sumet molor sae nistiae de pelite velit quia ius sed quassitis adita cusa simporeperum aspelendae accab ipsant, qui comnis doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed unt pariatem res adi aditisimus eum ut recum re omnihitatiam namusapid esto oditae cus, que core vero que qui quaepudis evellis doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed =doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed +doluptiberro ma nosa am nimporatur aut ex es arum earum sum sandita tiuriorit ipit fuga. Uga. Nemporpor sita aut id que conse esed


26Núm. 32 · Febrer 2013

Què llegir?Recomanació de llibres de Cicle Superior

ALFAB’ART, LES LLETRES AMAGADES EN L’ART

Autor: Anne Guéry - Olivier DussutourEditorial: Cruïlla A través d’obres d’artistes famosos els més me-nuts s’endinsaran en el món de l’art i reforçaran l’aprenentatge de l’abecedari.

Les mestres d’Educació Infantil han fet unes reco-manacions de llibres molt interessants pels més menuts de l’escola.

A més els alumnes de Cicle Superior dins de l‘ac-tivitat de tallers del primer trimestre van fer un son-deig al personal de l ‘escola (nens, nenes, mestres, etc), dels llibres que havien agradat més segons les diferents edats. Aquests són els resultats.

Us aconsellem mireu aquestes recomanacions i escolliu el llibre que us vingui de gust per llegir!

TINA SUPERBRUIXA I ELS INDIS

És una col·lecció gran Autor: KnisterEditorial: Brúixola Tina Superbruixa amb el seus llibres d ‘aventu-res ens porta una història màgica.

ELS TROLS CAPARRUTS ES DESPERTEN

És una col·lecció “gran” que es diu Bat Pat.Autor: Roberto PavallenoEditorial: Estrella PolarEl Bat Pat més aventurer que mai, coneix a uns trols molt caperruts.

OTTOLINA AL MAR

Històries de l ‘Ottolina hi ha tres (continuacions).Autor: Chirs RiddellEditorial: cruïlla Ottolina atravéssa el mar en busca del Sr. Monroe, el seu millor amic.

LA PROVISIÓ DE PETONS DE ZEA

Autor: Michel GayEditorial: CorimboAquest llibre especial que ens explica les emo-cions d’una zebra petita a punt de marxar de colònies amb l’escola.

LLIBRES DE 3 A 6 ANYS







27

DIARI D ‘UNA PENJADA 3 KFT!

Ha nascut una friki del pop! És una col·lecció de quatre llibres.Autor: Rachel Rennée RusellEditorial: Estrella PolarLlegint Diari d’una Penjada podràs viure les aven-tures d’una adolescent!

DIGUE ‘M QUI SÓC

És un llibre molt famósAutor: Júlia NavarroEditorial: Plaza JanésÉs un excel·lent llibre, on una noia fa d’espia a la segona guerra mundial..... A que esperes per llegir-lo?

CUANDO LEAS ESTA CARTA

A partir de 15 anys Autor: Vicente GramajeEditorial: DestinoUn llibre que transcórre a la segona guerra mun-dial. Sabeu que passarà? Heu de llegir-lo!

WONDER

A partir de nens de 6è curs.Autor: R.J PalacioEditorial: La CampanaL ‘August un personatge que no podràs oblidar mai! Com és l ‘August? Què li passa? Llegeix-lo i ho sabràs!

EM DIC LOLA

És una col·lecció amb quatre títols... Autora: Isabel AbediEditorial: Estrella La Lola vol ser cantant i aconseguir una millor amiga a l ‘escola nova, ho aconseguirà?

NO FOTIS MARTA!

És una col·lecció amb 6 títols que es diu Antibarbis. Autor: Mercè AngueraEditorial: La GaleraTres bones amigues que mai es separen, aquí viuran un munt d ‘aventures!

LLIBRES DE 10 A 13

ANYS

JOVESI/O

ADULTS

JOVESI/O

ADULTS

JOVESI/O

ADULTS

LLIBRES DE 10 A 13

ANYS

LLIBRES DE 10 A 13

ANYS

títols que es diu Antibarbis.


Programa


Revista Lavínia 2013 02 febrer - Núm. 32

Documents

Transcript of Revista Lavínia 2013 02 febrer - Núm. 32