2321

MARÇ ABRIL 2013 - Nº 249

ìDifongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat díavuiî (Carta del Papa Joan Pau II al P. EsquÈ). …s una consigna del Papa, que ha fet seva LíObra Cultural Mariana en totes les seves activitats

SUMARI EDITORIAL

Pàg. 1 Editorial FE I CARITAT P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.Pàg. 2 DIVENDRES SANT DE MARIA P. Xavier Moix C.M.F. Pàg. 3 RUTA MARIANA A CALDES Lourdes FranquetPàg. 4 LA RESURRECCIÓ DE CRIST Montserrat LlopartPàg. 5 HOMENATGE AL SR. ESQUÉ Fundació Pare EsquéPàg. 6 CORRUPCIÓ I VALORS Jordi MorillasPàg. 7 CALENDARI D’ACTIVITATS de març a maig de 2013Pàg. 8 MIRACLE A LOURDES Xavier GarraldaPàg. 9 HISTÒRIES DE MONTSERRAT Francesc A. PicasPàg. 10 EDITH STEIN Mn. Antoni Bordas

Pàg. 11 L’EMPERADRIU SISÍ Josep Mª VilarrúbiaPàg. 12 A LA MORT DEL SALVADOR P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F.

OBRA CULTURAL MARIANARevista i portaveu de l’Associació.

Publicació bimensual de Pastoral Catòlica

Fundac ió Pare Esqué

Hem entrat al temps de la Quaresma, dintre d’aquest Any de la Fe. Com és sabut, tres són les pràctiques de vida espiritual que ens proposa l’Església per a aquest

temps de purificació: oració, dejuni i caritat. Tot refenit-nos a la caritat, podem recordar el paràgraf sobre la caritat de la carta apostòlica Porta fidei de Benet XVI: L’any de la fe serà també una bona oprtunitat per intensificar el testimoniatge de la cari-tat. Sant Pau ens recorda:”Ara subsisteixen la fe, l’esperança i la caritat, aquestes tres. Però la major d’elles és la caritat” (1Co 13,13). Amb paraules encara més fortes–que sempre afecten els cristians–, l’apòstol Jaume diu: “Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe, si no ho demostra amb obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no te-nen vestits i els falta l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos”, però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. Potser algú replicarà: “Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe” (Jm 2,14-18).

La fe sense la caritat no dóna fruit, i la caritat sense la fe seria un sentiment constantment a mercè del dubte. La fe i l’amor es necessiten mútuament, de manera que una permet a l’altra seguir el seu camí. en efecte, molts cristians dediquen les seves vides amb amor a qui està sol, marginat o exclòs, com el primer a qui cal atendre i el més important que socórrer, perquè pre-cisament en ell es reflecteix el rostre mateix de Crist. Gràcies a la fe podem reconèixer en els qui demanen el nostre amor el rostre del Senyor ressuscitat. “ Cada cop que ho vau fer amb un d’aquests, els meus germans més petits, amb mi ho vau fer” (Mt 25,40): aquestes paraules seves són una advertència que no s’ha d’oblidar, i una invitació perenne a tornar aquest amor amb què ell té cura de nosaltres. És la fe la que ens permet reco-nèixer Crist, i és el seu mateix amor el que impulsa a socórrer-lo cada cop que es fa el nostre proïsme en el camí de la vida. Sos-tinguts per la fe, mirem amb esperança el nostre compromís en el món, esperant “Un cel nou i una terra nova en què habiti la justícia” (2P 3,13; cf. Ap 21,1).

Segons això, ja sabem el que ens toca fer, si realment esti-mem la nostra fe.

Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

FE I CARITAT

2322

DIVENDRES SANT DE MARIA

roca del Calvari començà a sotragar-se a cada martella-da. Clavades les mans al tra-vesser, hissaren el crucificat fins al tronc vertical, enfons-at a terra, i clauficaren en ell els peus.

L’enlairament del cos de Jesús va aixecar una tambo-rinada d’insults i riotes de sa-duceus, escribes i fariseus.

Alguns que passaven camí a rampeu del turó, branda-ven la testa, burletes, veient la gent del Temple mofant-se del penjat.

Molt més que les marte-llades, a la mare de Jesús li esbotzaven el cor les befes i els escarnis. Però ella, ama-rada de l’aflicció més coent,

restava dreta. No volia que el seu fill la veiés desesperada, des de la creu.

Ell l’havia cridat al seu costat per rebre va-lor, no per afegir més dolor. Volia de sa mare que fos el seu refugi i consol. Per això, esta-va allí dreta, prou que malferida al cor.

Recolzada en Joan, Maria va pujar amb les dones fins al peu de la creu, i va percebre un balbuceig de Jesús: “Pare, perdona’ls, perquè no saben el que es fan” (Lluc 23,34).

Amb la respiració fatigosa, els ulls febro-sos entelats per la sang i estremit el cos tor-turat, Jesús veié Joan i el grup de dones. Cer-cà el que més necessitava aleshores: els ulls de la mare. El deixeble estimat la sostenia.

Veient-los junts, digué a la mare: “Dona, mi-ra’l, és el teu fill!” Després, digué al deixeble: “Mira-la, és la teva mare!” (Joan 19,26).

Al costat de la creu no hi havia paraules; només mirades i sofriment.

Vora les tres de la tarda, els jueus s’abo-caven al Temple a sacrificar i vessar la sang dels anyells , i complir el ritu al sopar pasqual d’aquell vespre.

L’Anyell escorxat que penjava de la creu ja havia escorregut tota la seva. “Pare, a les teves mans confio la meva ànima!” Inclinà el cap, i va lliurar l’esperit” (Lluc 23,46).

Xavier Moix, C.M.F.

Les dones pietoses ploraven a l’entorn de Maria, asseguda

en un pedrís de la vorera. Ella recordava la profecia del vell Simeó. Instintivament, va tancar els braços sobre el pit, com si encara hi dormís el seu Jesuset. Que en feia de mal aquella espasa!

De cop i volta, a l’hora sex-ta, pels volts del migdia, al cap de baix del carrer, la gent s’agitava com la cua d’un às-pid. Era el senyal que el reu de la torre Antònia l’arrosse-gaven fora de la ciutat, per ajusticiar-lo.

El Calvari, Gòlgota en ara-meu, era un turó on crucifi-caven els criminals i malfac-tors.

Els soldats feien carrer entre la gernació de vianants i curiosos, en una calçada estre-ta, amb basars i botigues a banda i banda.

Davant de la comitiva hi anava el centurió amb cuirassa d’escates, casc amb plomall i espasa a la beina de cuir; seguien, formant dues fileres, els legionaris amb cota de malla, clàmides roges i llances a les mans

Flanquejat pels soldats, carranquejava Je-sús, vacil·lant, amb una corda entortolligada a la cintura, doblegat sota la càrrega del tra-vesser de la creu, els cabells i la barba gote-jant-li suor i sang.

El frec del tronc li esgarrinxava les espat-lles. Va caure en terra tres vegades, feixuga-ment; aleshores, estrebaven la corda i el fe-ien anar a rossegons.

Joan agafà del braç la mare de Jesús i la va retirar d’aquell indret, sostraient-la del cru-ent espectacle. El grup de dones va fer via cap a la porta de la ciutat.

Amb els llavis ressecs i tremolosos per la intensitat del dolor, Maria es recolzava en Joan i en la mare d’ell, Salomé; malgrat que les llàgrimes li rajaven abundoses, la seva fortalesa comunicava serenor, i l’esperança li fornia la fe.

El tropell travessà finalment el portal, i la

2323

RUTA MARIANA A CALDES DE MONTBUI DE DIJOUS 6 DE DESEMBRE

Avui, un grup de 50 simpatitzants de l’Obra Cultural Mariana i de la Fundació Pare Esqué hem assistit a una nova ruta Mariana. Aquest cop al Santuari de la Mare de Deu del Remei, a Caldes de Montbui.

La jornada ha estat molt plàcida perquè tot i que feia una mica de fred, no hi havia vent i feia un sol radiant. Hem arribat força d’hora i ens ha permès visitar els llocs més emblemàtics de Caldes de Montbui de for-ma molt tranquil·la i especialment la seva església parroquial i les diferents fonts ter-mals d’on brolla aigua a temperatures de

72º Desprès d’una visita guiada, ens hem dirigit al Santuari on hem fet una celebració euca-rística i una foto de grup. Hem acabat la jornada fent un dinar de germanor pre-nadalenc, on hem brindat pel Nadal, l’Any Nou i on hem fruit d’un concert de Nadal espontani a càrrec de les germanes Laia, Ònia i Clara Morillas, ben assistides i dirigides pel Sr. Manuel Esqué.

Lourdes Franquet

El nostre estimat Sant Pare Benet XVI ha re-nunciat al seu ministe-

ri de Bisbe de Roma i successor de Sant Pere.

Des del passat dijous, dia 28 de febrer, a les vuit del vespre, l’Església de Jesucrist no té Papa. Hi ha el que en diem seu vacant. L’Església de Roma no té Bisbe. Aquesta seu está va-cant i cal elegir un nou Bisbe de Roma, que és també el suc-cessor de Sant Pere.

Feia gairebé sis-cents anys que els Papes no renunciaven, i la seu de Roma quedava va-cant per la mort del Sant Pare. Benet XVI ha trencat aquesta llarga tradició, a la qual està-vem força acostumats i ha re-nunciat. Per tots fou una sor-presa, quelcom per a nosaltres inèdit.

El papa Benet XVI va donar aquesta important notícia l’11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes. Ho va fer amb un escrit breu, però per-fecte i en llatí. Va començar

dient que ho havia reflexio-nat repetidament en la seva consciència davant Déu. No fou una decisió poc pensada. Home intel·lectual, lúcid i de profunda espiritualitat, no po-dria prendre d’altre manera aquesta important decisió per a l’Església.

El papa Benet XVI ens ha ex-plicat les raons per les quals ha renunciat al seu ministeri. Les menciona dues vegades en la seva curta intervenció.

Ens diu que ha arribat a la certesa que, per l’edat avan-çada, ja no té les forces per exercir de manera adequada el ministeri petrí. I ens diu tam-bé que, per governar la barca de Sant Per i anunciar l’Evan-geli avui en el nostre món, es necessita el vigor tant del cos com de l’esperit; que en els darrers mesos constata que ha disminuït la seva incapacitat per exercir bé el ministeri que li va ser encomanat.

Aquestes raons posen en relleu clarament la profunda

espiritualitat del Sant Pare i també el seu gran amor a l’Es-glésia, a la que ha volgut servir sempre bé i de manera ade-quada. Aquest amor a l’Esglé-sia l’ha portat a veure que, si no podia continuar servint-la bé i adequadament, com ja ha-via anunciat d’alguna manera l’any 2010, calia que renunciés i que es pogués elegir un altre Sant Pare.

El Papa Benet XVI no ha vol-gut mai servir-se de l’Església. Ha volgut servir l’Església. La renúncia del Papa és tot un testímoniatge per a tota l’Es-glésia i per a tot el món.

La seva renúncia manifes-ta també la humilitat del Sant Pare que reconeix —com ell mateix ens ha dit— la seva in-capacitat per exercir bé el seu ministeri. Humilitat que és el reconeixement de la veritat. Un cop més ens cal agrair al papa Benet XVI aquest nou exemple que ens ha donat.

Lluís Martínez SistachCardenal Arquebisbe de Barcelona

A L’ESPERA DE LA FUMATA BLANCA

2324

LA RESURRECCIÓ DE CRIST

cor i llum, vida i mort, mort i vida… I avui, precisament, Tu has vingut a dir-nos, Senyor, que “No tinguem por…”!; que, malgrat la nit, la foscor i la mort, que anirem trobant en el camí, Tu ens has guanyat —per sempre— el dia, la llum i la Vida…

Per tot això, Jesús, amb el cor esclatant de joia i felicitat, avui et demanem que ens ajudis a obrir aquesta vida nostra, transfor-mada per l’esclat pasqual. A obrir-la als ger-mans. A tots. Perquè sigui una torxa encesa de llum, que il·lumini amb la flama d’una vida neta i entregada. I perquè sigui un foc nou que doni escalf a tot aquell que té fred. Fred d’amistat, de companyia, de fam, de manca de comprensió, de manca de treball, fred d’enfermetat, de desamor… Fred de tantes i tantes coses!… Fins que, al final del nos-tre camí, ja no vingui més la nit, la foscor i la mort, i esclatem, per sempre, a la Vida amb Déu, Vida que mai no canvia, que no s’immu-ta, Vida plena per sempre!….

Montserrat Llopart

“Crist ha ressuscitat!… Al·leluia!… Aquest és el crit de joia que ressona pertot arreu i que omple avui el nos-

tre cor!…

Senyor Jesús: El divendres cantàvem: “Hi eres tu quan el duien a la creu… Hi eres tu quan a l’arbre el van clavar…”. Sí, hi érem cada un de nosaltres al peu de la creu, que en aquells moments portaves damunt teu… I avui també volem ser-hi!… Avui, que has ressuscitat —triomfant — volem ser amb Tu, ressuscitar amb Tu a una vida nova, la vida nova que ens has guanyat per sempre…

La teva resurrecció implica la nostra prò-pia resurrecció, alliberant-nos de tot el que ens esclavitza i ens fa morir: l’orgull, l’ego-isme, l’afany desmesurat d’atresorar, el pas-sar sense mirar, sense escoltar, el viure tan-cat… I es realitza també desenvolupant tot allò que ens pot fer creixer: estimar, donar, somriure, mirar per veure, escoltar, viure obert…

El cicle de la nostra existència humana comporta dia i nit, nit i dia, llum i foscor, fos-

CRòNICA DEL FESTIvAL DE MúSICA DE DIJOUS 24 DE GENER

Més de 50 perso-nes de públic han presenciat i fruït

d’allò més aquest vespre en el Festival de Música cel·lebrat a la Fundació tant en el concert de piano i flauta com durant el concert gospel on han par-ticipat 34 cantaires. Segons l’enquesta recollida, el 100% dels assistents han expressat la seva satisfacció o molta sa-tisfacció. El 93% dels assistents han quedat Molt Satisfets i el 7% Satisfets.

La pianista Maria Sala va fer vibrar tots els assistents amb el so que emanava del vell pi-ano de la Fundació. Feia molts anys que el piano no sonava amb la tendresa que Maria Sala va extreure-li amb la seva capacitat i ha-bilitat.

La flautisata Mònica Casamor va enamo-rar tothom amb el seu domini de la flauta travessera que va fer duo amb el piano. Pre-cisament a ella va anar dirigida una de les

preguntes dels assistents al fi-nalitzar la seva actuació, sobre com coordinar la respiració i l’habilitat per tocar.

I finalment, l’actuació dels 34 cantaires de la coral Sedeta Gospel Singers va donar el con-trapunt final a una exitosa ves-prada. Tots els components

van entrar a la sala cantant Ipharidisi a l’inici de la seva actuació i, al final, van abandonar-la de forma apoteòsica cantant la coneguda This little light of mine acompanyats de tot el públic assistent.

Volem agrair la participació de tothom i en especial de Maria Sala i Mònica Casamor, alumnes de l’escola de música Sant Josep, i a la coral Sedeta Gospel Singers, dirigits per l’Anna Ruggiero.

Si algú està interessat en aconseguir el CD amb les gravacions musicals del grup de gos-pel, es pot posar en contacte amb la Funda-ció. El preu és de 5 Euros.

2325

Quaranta-set persones ens vam aplegar el proppassat Dissabte 23 de Febrer en l’homenatge que vam fer al Sr. Manuel Esqué i Esqué, anterior President de l’Obra

Cultural Mariana i anterior Gerent de la Fundació Pare Esqué.

L’acte d’homenatge va tenir lloc en el transcurs de la calçota-da realitzada en el Restaurant Can Ricart, d’Alió, emmarcat dins de la Ruta Mariana al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri, on també vam fer una visita cultural al Museu de la Ceràmica i a la Pinacoteca de la població de Vilabella.

L’acte d’homenatge, presidit pel President de la Fundació Pare Esqué, el Dr. Ramon Maria Soriano, i per l’actual President de l’Obra Cultural Mariana i Gerent de la Fundació, Sr. Jordi Morillas, va ser molt emotiu i ple de molts records, entre ells al fundador, el Pare Esqué. Es van llegir escrits de persones que no van poder assistir: Na Monsterrat Llopart i el P. Anton Ma Sánchez, i també

van pronunciar unes paraules el Dr. Ramon Maria Soriano, en Jordi Morillas i Na Dolors Calull. Els diferents parlaments els va tancar l’homenatjat, en Manuel Esqué i Esqué, qui, com és ha-bitual en ell, va fer emocionar tot l’auditori amb les seves paraules. En Manuel Esqué i Esqué va agrair a tothom l’homenatge i les mostres d’afecte i va fer èmfasi en el poder de la paraula per poder comunicar-nos i relacionar-nos de forma positiva. Dues són les paraules a qui ell atribueix una màxima importància i un valor i càrrega energètica especials: “mare” i “amor”, i en aquest ordre.

També va fer especial èmfasi en el fet que tots sumem, que cada granet de sorra compta.

Es va fer també entrega d’una placa commemorativa que porta inscrit el següent:

Al Sr. Manuel Esqué i Esqué, en agraïment pels més de 40 anys de dedicació i fidelitat a l’Obra Cultural Mariana i a la Fundació Pare Es-qué.

Vam tancar l’acte amb un brindis.

Volem agrair a tothom el recolzament fet en aquest homenatge, tant de les persones que van assistir com les que no van assistir i van trucar o enviar missatges de recolzament.

Fundació Pare Esqué

HOMENATGE AL SR. MANUEL ESqUé I ESqUé

2325

LA BIBLIOTECA DE LA FUNDACIÓ INCREMENTA ELS SEU FONS

El Sr. Picas ens ha fet donació d’un petit fons bibliogràfic. Aquests llibres, dels que el Sr. Picas és l’autor, estan a la vostra disposició per a la seva lectura en les nostres oficines i els podeu agafar en préstec.

Els títols són:“La flor de Nadal” – obra de teatre (4)“La família de Simó-Pere” – obra de teatre (2)“El Santcrist de la Coca” – llegenda (4)“L’avi Quim no va anar a Cuba”, havanera, i “És Montserrat”, sardana – partitures”Vidal i Barraquer – una biografia inèdita – Les llàgrimes del cardenal” – biografia (1)“Història de la persecució religiosa a Catalunya (1936-1939)” – narrativa històrica (4)L’última revisió de “La flor de Nadal”, deu estampes nadalenques per a represen-

tar al presbiteri de l’església, també conegut com “Els pastorets de l’Ametlla”, Creu de Sant Jordi, el podeu trobar també a la Llibreria Balmes, c/ Duran i Bas, 11, de Barcelona, telf. 93 317 94 43.

2326

CORRUPCIÓ I vALORS

Segurament no és gaire original par-lar de corrupció ni enunciar un arti-cle o pensament amb aquest títol.

Després de les últimes onades de notícies al respecte, sembla i tot que la corrupció sigui una pràctica del més normal (qui no ho fa?). Llegeixo a la viquipèdia que corrupció és l’al-teració perjudicial de la substància d’alguna cosa o persona. Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o per-vertir-lo. Penalment, s’identifica amb els de-lictes de prevaricació (dictar resolucions in-justes), suborn i negociacions prohibides als funcionaris.

Des de la Fundació Pare Esqué i l’Obra Cultural Mariana, “difo-nem amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui”. Aquests valors els sintetitzem en els següents: Amor, Generositat, Justícia i Col·laboració. Els repe-tirem tantes vegades com sigui necessari. Som-hi: Amor, Gene-rositat, Justícia i Col·laboració envers les persones, transme-tent aquests valors cap a les persones, trans-metent aquests valors a través de la nostra Obra Social, a través de La Comunitat, a tra-vés de les Activitats que organitzem, a través de les Rutes Marianes, a través de la Cultura i la Docència, a través de la nostra Revista. Som-hi altre cop: Amor, Generositat, Justícia i Col·laboració envers les persones, els ani-mals, les coses.

Està dins les nostres mans, les nostres possibilitats, transmetre aquests valors cap a tota arreu. No és un impossible. Qualsevol petita acció és bona per transmetre aquests valors: un somriure, una carícia, una paraula amable, una mirada de complicitat, escoltar i tantes altres. I després podem augmentar

la dosi ajudant, cooperant, fent acció social, sent proactius. Deixem la passivitat a casa! I després podem augmentar encara més la dosi exercint el nostre dret democràtic i pa-cífic en les properes eleccions (siguin les que siguin) i dient NO a la corrupció, dient NO a aquelles persones i aquells partits polítics o associacions que són corruptes o protegei-xen els corruptes, dient NO a aquelles perso-nes que atempten contra els valors cristians, que atempten contra els valors humans, que atempten contra l’Amor, la Generositat, la Justícia i la Col·laboració entre les persones.

Hem de dir SÍ a les persones que afavoreixen i protegeixen els bons valors. Hem de dir SÍ a les associacions i partits polítics que afavoreixen i protegeixen els bons valors. Els hem de recolzar i recolzar i sortir al carrer amb ells i elles. La societat, la bona societat (i ja no parlo de països ni de nacions ni d’estats, només de la societat), requereix que tothom hi participi, la recolzi, im-

pulsant els bons valors i aturant els no valors com és el cas de la corrupció. En les nostres mans està.

I és per això que vull acabar exactament amb les mateixes paraules que en el meu ar-ticle anterior que inaugurava el nou any 2013. L’any 2013 serà un any dur, certament, però units, amb esperit col·laborador, amb bon criteri de justícia, amb generositat i amb mol-ta estimació envers als altres el tirarem enda-vant. No ens rendim, no defallim; continuem endavant, actuem, com sempre, amb sentit i amb esperit positiu.

AfectuosamentJordi Morillas

President Obra Cultural Mariana

NOU HORARI DE MISSA I D’OFICINA

El dia de la missa es trasllada de Dijous a Dilluns a la mateixa hora, 18h.Degut a aquest canvi, el nou horari d’oficines és el següent:Dilluns: de 16h. a 19h.Dimecres: de 10 h. a 12 h.Divendres: de 11 h. a 13 h. i de 16 h. a 19 h.

2327

CAleNdAri d’ACtivitAtS de MArç A MAiG de 2013

el sistema energètic del nostre cos i la salut. teràpia de Polaritat i Medecina tradicional Xinesa

A càrrec de na Sílvia Noguer, responsable de conservació i restauració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Al mateix temps, na Sílvia és una estudiosa i experta en les energies corporals i ha realitzat diverses conferències al respecte.

dimarts 19 de Març a les 18.30h. duració aproximada: 1 hora i mitja.

Aprendrem sobre les energies que ens envolten i com canalitzar-les per tenir un major benestar en les nostres vides.

Art i religió (*)A càrrec de na Sílvia Noguer, responsable de conservació i restauració del Museu d’Art

Contemporani de Barcelona, MACBA, i anteriorment del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC.

dijous 25 d’Abril a les 18.30h. duració aproximada: 1 hora i mitja.Aprendrem com la religió ha influenciat en el desenvolupament i en la tècnica artística

al llarg dels últims segles i també com ha influenciat en l’evolució de la iconografia sobre la Mare de Déu.

ruta Mariana al Santuari de la Mare de déu del vilar, Blanes

dissabte, 11 de Maig, de 9h a 19h

– Sortida a les 9h del mati en autocar (cantonada c/ Sant Antoni Maria

Claret amb c/ Nàpols ).

– Visita al Jardí de Pinya de Rosa de Santa Cristina d’Aro.

– Celebració eucarística al Santuari de la Mare de Déu del Vilar.

– Dinar de germanor a la Masia Can Gibert, a San Genís de Palafolls.

Preu per persona: 35€.

romeria a lourdesCada any, l’Obra Cultural Mariana i la Fundació Pare Esqué organitza una romeria al Santu-

ari de la Mare de Déu de Lourdes, a França.La propera romeria es durà a terme de Divendres 5 a Dilluns 8 de Juliol de 2013 i el període

d’inscripció ja està obert. Pot fer la seva reserva contactant amb la secretària de la Fundació, Sra. Lourdes Franquet, a les nostres oficines els Divendres de 11h a 13h i de 16h a 19h, o bé per email o telèfon 93 347 68 23 o al mòbil 679 530 391.

Preu per persona: pendent de calcular.

(*) Tots els tallers/seminari són gratuïts. Ara bé, les places són limitades, com sabeu, perquè no tenim un gran aforament. Per reservar, si us plau, envieu un email a Fundacio.Pare.esque@gmail.com o bé truqueu al telèfon 93 458 59 35.

2328

MIRACLE A LOURDESTrascripció d’una xerrada de la Senyora Teresa Munné, de les Borges del Camp, curada a Lourdes miraculosament:

Ella no demanava la seva curació, sinó que els seus fills tinguèssin fe

“Com us ha dit Mn. Domènech, di-reu: “però si aquesta Sra. no té res… si està tan bona…” Però si m’haguessiu vist fa uns anys, era una calamitat. Feia set anys que es-tava malalta. Em va venir a conseqüència de l’últim part, d’una filla que ara té divuit anys.

Primer els metges em deien que era una descalcificació, després em van enguixar de cap a peus. Vaig patir molt, i veient el meu marit que no millorava gens, em va portar a un especialista de Barcelona, molt entès. El Dr. Lavilla Galindo em va fer unes quantes ra-diografies i va parlar amb el radiòleg perquè veia que allò era un tumor a la mèdula i que no tenia cura. Em van fer vint-i-sis sessions de radioteràpia i més tard vint-i-sis més profun-des, que em van deixar feta una calamitat.

Jo deia: “Si la Verge m’ha escollit a mi, perquè no ho he d’acceptar?” Als dos últims anys se’m va obrir una gran ferida. Un dia vaig dir al meu marit: Sento l’esquena tota mullada! I em diu: Ai, si tens un forat! Com pot ser això?”.

A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona em van dir que no s’hi podia fer res, perquè l’úni-ca solució era un empelt, però que, tenint la carn tan cremada, com tenia per la radiotera-pia, ni intentar-ho. Estava sempre emfebrada i del forat sortia una pudor inaguantable. No podia ni aixercar-me de la cadira, i quan esta-va sola a casa, per moure’m m’havia de tirar a terra i caminar com un gatet, agafant-me a les potes de la taula o dels mobles.

Nosaltres vivim en una masia a ple camp, i una nit de desembre, ara fa tres anys, jo esta-va asseguda al llit, perquè ajeguda no podia. Els bonys i forats se’m rebentavem. El meu marit es va despertar i em va dir: “Què fas asseguda, resant, amb aquest fred que fa! I encara donant gràcies a la Mare de Déu! Que no veus que no hi ha cap Mare de Déu? Va, dona, calla!” I després va dir unes quantes males paraules, perquè el meu home és molt bo, però de fe llavors no en tenia ni gota.

La nit següent em tornà a dir: “ Teresa t’has deixat una llum encesa”. Li dic: “No, les he apagat totes”. I vaig veure que de damunt del tocador on hi tenia una imatge de la Ver-ge de Lourdes en sortia una llum. Jo li dic: Oh, és la Verge! I ell: “Sí, la Verge serà, que t’ha vingut a veure a tu. Calla, no diguis ton-teries”. Però la llum continuava il·luminant l’habitació. Ell primer deia que era la lluna, després que les finestres mal tancades. Es va assegurar que tot estava ben tancat i veient

que la llum continuava brillant i que no la po-dia tapar de cap manera, al final em va dir: “Teresa, no t’has equivocat, és la Verge que ha vingut”.

Jo li vaig dir: “Agenolla’t i resem les tres avemaries”. Però com ell no en sabia de re-sar, jo anava resant-les i ell anava repetint les paraules. Això és el miracle més gran, més que el dia que em va curar a Lourdes: Veu-re resant aquell home que no creia, aquell home que renegava...Durant més de quinze dies la llum se’ns va aparèixer, i nosaltres re-sant a la Mare de Déu...

Ho vaig dir al Mossèn i em va dir: “Espe-raré que vingui el teu home; perquè tu tens tanta fe que potser t’ho sembla que la veus”. Havent parlat amb el meu marit, al final li va dir el meu home: “I vostè no s’ho creu el que li ha contat la meva dona, i és capellà?” I el Mossèn li va contestar: “Ara sí que m’ho crec, perquè tu no creies i ara et veig alabant la Verge”. Els fills eren reacis i deien: “No en tenim prou de tenir trastocada la mare, que ara també el pare!” I estaven molt desmora-litzats.

En arribar el mes de maig, una nit que jo resava el mes de Maria vaig tenir un somni meravellós i veia la Verge que em deia: “Vine a Lourdes, que al segon dia seràs molt feliç!” El somni es va repetir algunes nits, i sempre la Verge em deia el mateix. Amb això es van decidir a deixar-me anar a Lourdes amb la peregrinació que s’hi feia cada any. El mos-sèn va encomenar als encarregats: “Vigileu-me la Teresa, que em sembla que enguany alguna cosa passarà al segon dia.”

El fill que està casat i viu a Riudecanyes em va venir a buscar amb el cotxe per portar-me a Tarragona, i alhora va poder veure a través d’un mirall la ferida tan terrible que jo tenia, que el meu home m’estava curant. Va ser una cosa de Déu, perquè aquell fill, que era molt incrèdul, pogués veure la gran llaga que jo tenia.

Es va esgarrifar i va dir al seu pare: “I així vols deixar marxar la mare a Lourdes? Que no ho veus que es morirà allà? Ja té raó ella, que no tornarà.” Jo vaig agafar el pot de les gases i el vaig donar al meu fill tot dient-li: “Fill meu, té aquest pot de gases; que si la mare torna de Lourdes ja no les necessitarà més, perquè estarà curada. I si no torna, des del Cel pregaré per vosaltres, perquè cre-gueu en Déu i en la Verge. La meva felicitat seria que creguéssiu i que no us burléssiu de les coses santes:” (Seguirà)

Xavier Garralda Alonso

2329

HISTòRIES DE MONTSERRAT

El P. Antoni M. Marcet el 15 de gener de 1913 va ser elegit Abat de Mont-

serrat. Aquest any es commemo-ra el centenari.

Catalunya en el 1936, sofrí una dura campanya antireligiosa que bufetejà també durament Mont-serrat. En les eleccions convoca-des el 16 de febrer de 1936, els monjos de Montserrat baixaren a Monistrol amb autocar per eme-tre el vot. Elements extremistes del Front Popular d’esquerres els esperaven amb pedres, i en baixar de l’autocar, l’Abat i els monjos foren agredits a pedrades que els obligà a embar-car de nou i tornar al Monestir sense votar.

El pare Abat va témer que algun dia un grup d’extremistes pugessin al Santuari i fessin a bocins la imatge de la Moreneta. Lla-vors va fer construir a Portugal una imatge igual a l’autèntica per col·locar al Cambril. La històrica la guardà emparedada en un lloc se-cret del Cenobi. Era el mes d’abril de 1936.

A Catalunya, el 20 de juliol del mateix any es proclamà la Revolució anarcomarxista de forma violenta. Els milicians del Front Popular de Monistrol, d’Esparreguera i d’Olesa, com els de tots els pobles i ciutats de Catalunya cremaren els temples, assaltaren convents, perseguiren a mort sacerdots i religiosos i re-gistraren les cases de famílies amb fama de ser fidels a l’Església. La consigna era desfer a sang i a foc la religió a Catalunya.

Però no s’atreviren a pujar a Montserrat. La premsa anticlerical sempre havia publicat que els monjos de Montserrat estaven molt ben armats. Els milicians temeren que els fra-res els esperessin amb metralletes i bombes de mà. Pobres monjos. Les seves armes eren els rosaris i el Virolai. Gràcies a aquest pànic anticlerical Montserrat no fou destruïda,

La Generalitat hi envià una camioneta de guàrdies d’assalt. Darrera d’ells pujaren els milicians armats, però no pogueren destruir l’interior del Temple. Trencaren algunes es-cultures exteriors. Els pobres monjos amb els escolanets foren expulsats de Montserrat i vint d’ells assassinats en diferents pobles de Catalunya. El Pare Abat, gràcies a bons amics, a Barcelona fou inclòs en una expedi-ció secreta de gent perseguida i pogué exili-ar-se en un vaixell carboner destinat a Itàlia.

Els catalans ja no pogueren pujar a Mont-serrat a cantar el Virolai a la Moreneta. En la clandestinitat el cantaven des de casa, amb

les portes tancades i esperant la llibertat usurpada. Jaume Miravitlles, Delegat de Propa-ganda de la Generalitat, en ple-na guerra, pujà a Montserrat amb un centenar de voluntaris estrangers de l’exèrcit republi-cà. Aquella escuma d’escamots entraren al temple cantant la Internacional Comunista amb el puny enlaire. Celebraven la victòria de l’ateisme sobre la fe montserratina. Quina vergonya per a Catalunya!. També Manuel Azaña president de la República

Espanyola, perseguidor dels jesuïtes i de l’Es-glésia, des del govern, passà unes setmanes de repòs a Montserrat. Assegut al silló del Pare Abat confirmava la frase que exclamà al Parlament de Madrid, l’any 1931. “España ha dejado de ser católica”.

El Govern de la República el primer de fe-brer de 1938 féu servir el Monestir de Mont-serrat per reunir les Corts de la República. Madrid havia estat evacuat pel govern. Les presidí Martínez Barrio, un alt càrrec de la maçoneria espanyola. Assistiren un gran nombre de diputats socialistes i de esquerra. (Els diputats de “dretes” tots eren fugitius i alguns assassinats) La Passionària es pas-sejà triomfant pel refectori del Monestir. A milers de catalans els saltaren les llàgrimes en veure les fotografies a les pàgines de “La Vanguàrdia”.

A Montserrat hi instal·laren un hospital de guerra amb 500 llits. El 21 de gener de 1939, davant de la imminent entrada de les tropes de Franco que ja eren a Manresa, el Cap de Sanitat i el Comissari de Guerra donaren l’or-dre d’evacuar urgentment “todo el personal equipos y material” i també l’ordre tallant de “luego deben ser voladas todas las instalaci-ones.” Els doctors Josep Riu i Porta i Frederic Muñoz no volgueren afeixugar la seva cons-ciència i es negaren a complir la destrucció del Monestir de Montserrat.

El monjo Dom Aureli Maria Escarré arribà a Montserrat el 23 de gener de 1939, acom-panyant les tropes “nacionales”, en les quals formaven part centenars de catalans. Dom Aureli Escarré, en nom del Pare Abat Marcet, exiliat a Itàlia, obrí les portes del Monestir a tot el poble de Catalunya i alliberà del capti-veri la imatge de la Verge de Montserrat. Ha-via finalitzat la persecució religiosa. Al·leluia! El proper 27 d’octubre de 2013 seran beatifi-cats els vint monjos màrtirs de la Fe.

Francesc A. Picas

2330

EDITH STEIN I L’ORACIÓ LITúRGICA

Edith Stein (1891-1942) era una monja jove convertida a la fe ca-

tòlica, filòsofa, després car-melita i màrtir en el camp de concentració de Auschwitz, dona dedicada a l’estudi, de-fensava el lloc que com a dona li correspon en la construcció de la Societat. Va ser educa-da en la fe en el Déu d’Israel, i després d’un llarg procés de canvi, es va decidir instruir-se en la fe catòlica i més tard re-bre el baptisme.

Podem definir la seva vida com que va ser una recerca apassionada de la veritat; va passar de resar en la sinagoga amb la seva mare, a viure apar-tada de Déu, i més tard a resar a l’Església. Ella troba Crist, com a veritat i es converteix a Ell. Aquesta dona jueva, s’enamora d’un al-tre jueu, Jesús i que s’unirà a la creu amb Ell, en una mort expiatòria.

Edith explica el procés del seu creixement en el descobriment de Crist, a partir de l’ora-ció. Un dia és convidada a passar uns dies a la granja d’uns amics, va a visitar-los, i troba a la tauleta de l’habitació la vida de santa Tere-sa escrita per ella mateixa. Va estar llegint-la durant tota la nit i en acabar exclamà: Aquí està la veritat! Una fenomenòloga de la filo-sofia, seguidora de Husserl, va trobar la veri-tat en la religió.

A partir de la seva conversió i abans d’en-trar al Carmel, pel temps de Pasqua i les fes-tes principals es dirigia a l’abadia de Beurón. Serà el seu director espiritual el P. Raphael Walzer, fins que va entrar al monestir carme-lita de Colònia.

Edith s’endinsa a poc a poc en el sentir de l’Església, es forma en teologia, resa davant el Santíssim. L’oració litúrgica és l’oració de l’Església i l’oració de l’Església és l’oració de Crist. Amb això ens dóna a entendre que Crist està present en l’Església que ora.

La presència de Crist en l’oració de l’Es-glésia és el misteri central que captiva Edith, que ella descobreix en l’oració litúrgica i en

l’oració personal. Aques-ta presència de Crist dóna unitat i sentit a totes les formes d’oració cristiana; en l’Eucaristia, en el sacrifi-ci de la missa, en l’ofici diví; Edith descobreix la media-ció de l’Home-Déu. En Crist hi ha una doble dimensió: d’una banda l’adoració, la lloança l’acció de gràcies i per l’altra, el sacrifici expi-atori, la renovació de totes les coses en Crist i el do de l’Esperit Sant.

La glorificació perfecta de la Trinitat és l’obra re-

demptora de Crist, per la qual l’home té ac-cés al Pare, diu: “Tota lloança divina es dóna per, amb i en Crist. Per Ell, perquè solament per Crist la humanitat pot arribar al Pare, i perquè el seu ésser humà i diví i la seva obra redemptora són la glorificació més perfecta del Pare”.

L’oració de la lloança està unida a la di-mensió pasqual, que té la seva font en l’últim sopar; aquest sopar té un sentit nou en rela-ció a l’Antic Testament, comença ja la vida de l’Església que fa possible l’efusió de l’Esperit Sant.

Llavors Jesucrist s’ofereix al Pare com a sacrifici de lloança i ho fa en nom de tota la creació; aquest sopar pasqual és sacrifici, lloança i comunió que transforma els fidels i els obre el camí del cel. En aquesta situació, Edith proposa al costat de l’oració litúrgica, l’oració personal, que en el fons aquesta uni-tat ve donada per la mateixa praxi del Se-nyor.

Així Edith va descobrint que l’oració, a poc a poc la va introduint en el cor de l’Es-glésia, segons deia santa Teresa de Lisieux. En aquest camí seran els seus mestres, sant Joan de la Creu, santa Teresa de Jesús i també el pseudo Dionís. Edith pot ser per al nostre temps una model d’identificació amb Crist dins de l’Església a partir de l’oració litúrgica i l’oració personal i el sacrifici de la vida.

Mn. Antoni Bordas Belmonte

2331

LA MARE DE DéU DELS DOLORS I L’EMPERADRIU SISÍ

EL MES SINCER AGRAIMENT

Fèlix Palau PuigreigRamon Pintó BarcelonaJosefina González BarcelonaLluís Bargalló BarcelonaLluis Ma. Vallès LleidaTrinitat Pérez BarcelonaMontserrat Melich Sant Vicenç dels HortsJaume Fruitós St. Llorenç de MorunysMercè Boronat SalomóAntònia Boronat Torredembarra Amadeu Rosell ManresaRita Palau NavàsJosep Rovira St. Joan MedionaMercè Figueres La SentiuJoan Vila Vilassar de MarFamília Bartomeus BarcelonaMaria Vilella LleidaJosep Ma. Vilarrúbia BarcelonaPedro Garcia AlcoverFamília Pallarés Miralles BarcelonaEncarna Pujol Molins de ReiSalvador Tuset CambrilsXavier Sala SallentMa. Rosa Guiu JuncosaRosa Castellà CastelladralMa. Lluïsa Bertran BarcelonaIrene Costa NavàsMontserrat Farras BalsarenyMontserrat Bonsfills TerrassaAna Hoyos BarcelonaMeliton Santaularia ManresaMercedes Batlle La Selva del CampMaria Fortuny La Selva del CampMa. Rosa Pàmies La Selva del CampNeus Pàmies La Selva del CampPere Valls Hostalets de PierolaFamília Vilamajó Miró Barcelona

A la memòria de Nèstor Luján que va escriure “A Mayerling una nit”

Prop de la capital vienesa, hi havia un pabelló de caça de nom “Mayerling”. Propietat de la Corona, n’era ha-bitual Rodolf. Fill de Francesc Josep i de Sisí, que a ben segur sabeu que ella havia nascut una nit de Nadal.

De caràcter ben diferent al pare, Rodolf va contagiar a l’es-posa una malaltia que va impedir tenir més fills (era l’esposa Estefania de Bèlgica, ja havia tingut una noia que no podia heretar l’imperi).

Rodolf tenia contactes amb republicans hongaresos, amb mal de cap constants prenia morfina, ateu i lliurapensador havia manifestat la idea de suïcidi, acció que ho volia fer acompanyat.

Darrerament tenia relacions amb una noia Maria Vetsera, noia de caràcter molt despreocupat que no amagava sen-timents i relació sempre ajudada per la seva mare i amb la complicitat d’una neboda de Sisí que els va presentar de for-ma oficial.

De forma periòdica la policia, seguint ordres imperials, do-nava comunicats a l’emperador.

Era el gener de 1899, quan es dirigí al pavelló indicat. No hi tardà en arribar Maria Vetsera.

El 30 de gener Sisí, que aquells dies era a la Cort, va rebre la pitjor de les notícies, la mort del seu fill. Se li va voler ama-gar tot indicant-li que li havien subministrat verí. També se li va amagar una carta que el seu fill havia deixat per la seva mare on indicava “No tinc dret a viure ja que he matat”.

Del cert poca cosa se sap i, per desgràcia, avui ens interes-sa un altre aspecte. Francesc Josep decidí aterrar al pavelló. En aquell indret s’hi va construir una comunitat religiosa que cada dia oferiria una missa per la salvació de l’ànima de Ro-dolf.

Una escultura de la Dolorosa és present a la capella. Dita advocació és representada amb el cor, de la Mare de Déu, amb unes sagetes clavades al cor.

Nou anys desprès, el 10 de setembre, va ser ferida Sisí de mans d’un anarquista. Havia estudiat l’anatomia humana per saber exactament on era el cor de la víctima. Amb pocs ca-bals una eina de poc preu però d’allò més afilada, va causar la mort de l’emperadriu. Avui el que vull recordar és un fet que havia callat. A la imatge de la capella indicada l’escultor va plasmar la cara de la Sisí. Nou anys després l’emperadriu moria de veritat.

No era cap sageta, però aquella eina de poc preu va apun-tar directament al cor.

Malgrat el contingut d’aquest text, us desitjo de tot cor una santa pau i alegria del cor

Josep M. Vilarrúbia-Estrany

2332

OBrA CUltUrAl MAriANA revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral CatòlicaL’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1990, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝

Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

edita: Fundació P. Esqué Dipòsit Legal: B-43.692.80

President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena director de la revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau Miquel Bonjoch, C.M.F. Agustí Miarnau, C.M.F. Alex Pastor

Ferran Blasi, Pvre. Manuel Esqué i Esqué Xavier Moix i Bressolí, C.M.F. Francesc A. Picas

Mn. Antoni Mª Bausili. Xavier Garralda Alonso Manuel Esqué Ramon Mª Soriano Camps

Núria Boldú Montserrat Llopart Joan Naboa Josep Mª Vilarrúbia-Estrany

FUNdACiÓ PAre eSQUÉ - President del Patronat: Sr. Ramon Mª Soriano Camps

Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el n.º 797. N.I.F. G-60.572.211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justicia el 10 de juny del 1994.

Sant Antoni Mª Claret, 50-62 interior. 08025 BARCELONA. Tel. i Fax: 93 458 59 35.Bloc/Web a http://www.FundacioPareEsque.orge-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com

Per fer donatius compte corrent ˝La Caixa˝ 2100-0856-93-0200401214. C/. Nàpols, 342, 08025 Barcelona

Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.

A LA MORT DEL SALvADOR DEL MÓN

Quina pàgina més c o m m o v e d o r a ,

Jesús: la que ens descriu l’Evangeli després de la vostra mort.

Us havíeu acomiadat de la vostra mare: com en-tremirant-se els cors per darrera vegada en aquest món.

Havia ressonat potent la vostra veu: que no havia pogut afeblir l’agonia de la mort.

L’afligiment mortal de tot el vostre cos santíssim: impressionaria el cor més empedreït dels humans.

Un grupet d’amants, Maria, Joan i les altres dones: us contemplen traspassats de pena, com si es sentissin sub-mergits en una barrancada impenetrable.

Un altre estol de seguidors, des de més lluny: han anat seguint l’escena esgarrifosa de la crucifixió i de la mort.

Donen tot seguit testimoni de Vós, el tem-ple amb el vel que s’hi esquinça: el sol, que s’apaga, la terra que tremola, les pedres que s’esberlen.

Dóna testimoni de Vós el centurió: que us confes-sa veritable Déu, davant la multitud.

I comença també de pe-nedir-se la multitud: que fins ara us havia contem-plat sense massa aflicció en les seves ànimes.

Quina vesprada més te-nebrosa: la de la vostra mort, Jesús dolcíssim, que amb tant d’amor heu vol-gut endurar sofiments tan afrontosos!

Feu que, com els vostres deixebles més fidels, us se-gueixi tota la meva vida fins al mateix Calvari.

Feu que, com el centurió, ben convençut de la vostra divinitat: us confessi amb valen-tia davant els homes.

Feu que com la multitud em penedeixi dels meus pecats: única causa de la vostra mort dolorosíssima.

Us adoro, oh Crist, i us beneeixo: perquè amb la vostra creu haveu redemit el món.

Manuel Esqué i Montseny C.M.F