Revista Progat nº55

7/29/2019 Revista Progat n55

1/12


2/12

2

Caminar de gat

Sn digitgrads, s a dir, caminen directament sobre els dits de les potes. Sn capaos

de caminar sense deixar gaires rastres, ja que colloquen les potes posteriors gairebdirectament sobre la petjada de la pota anterior corresponent, minimitzant el soroll i elrastre visible. Tenen el que es denomina urpes retrctils, cosa que serveix per mantenirles urpes afilades, evita que es desgastin i els permet acostar-se a les preses sense fersoroll. Els gats noms poden tibar els tendons que pro-voquen l'extensi de les urpes estirant les potes ocolpejant-hi les preses i les de les potes anteriorssolen estar ms afilades que les de les potesposteriors. Poden estendre voluntriament lesurpes d'una o ms d'una pota i utilitzar-lesper caar o per defensar-se, per escalar, peraconseguir una millor tracci en superfcies

toves que poden quedar-se encallades en catifeso cortines i els pot causar lesions si el gat no scapa d'alliberar-se'n.

editorial

Progat s una associaci protectora danimalsespecialitzada en el gat urb. Est inscrita en elRegistre de la Generalitat de Catalunya amb el n-mero 20.860. s membre del Consell Municipal de

Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals delAjuntament de Barcelona

Progat CatalunyaApartat de correus 22.294 08080 [email protected]

Disseny grfic i maquetaci:www.dilogicsl.com

Dipsit legal: 14.521 - 2002

Socis dhonor de Progat

Josep M. Benet i Jornet

Vctor Caparrs

Colita

Regina Farr

Enric Larreula

Enric Maj

Joan Perucho

Baltasar Porcel

progat

Progat amplia el seu programa formatiu i lofe-reix a tothom que se senti interessat.Formaci dinfants i joves: tallers educatius peraprendre a tractar els animals, respectar el mediambient i fomentar la convivncia ciutadana, perraonar sobre la tinena responsable i fomentarel respecte per a la resta danimals domsticsi lliures...Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per

aprendre a resoldre la gesti de les colnies degats lliures de la poblaci, per aplicar programesde CER amb les entitats protectores locals, perresoldre els conflictes entre els vens partidarisi els detractors de la presencia de colnies degats lliures...Formaci de gestores de colnies: tallers peraprendre a controlar la natalitat de la colnia, peraprendre com ho fan altres associacions ambms de 70 anys dexperincia en gats lliures,per aprendre qu s imprescindible per ajudarels gats...

Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat,llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians uncorreu electrnic [email protected].

Tallers de FormaciTallers de Formaci

catalunya

El Congrs contra la Repressi

Els passats dies 6 i 7 de desembre, organitzacions de Drets Animals van aconseguirreunir en un Congrs Internacional a tot de figures representants de diversos sectorsde la societat per tractar el tema de la repressi dels moviments socials al nostre pas

i arreu del mn.En aquest Congrs es van poder escoltar les veus de periodistes, advocats, jutges,activistes, organitzacions que lluiten pels drets humans, pels drets dels animals i pelsdrets de la natura.All es va poder constatar que els mecanismes de repressi dels estats sn molt am-ples i ens afecten a tots i a totes, encara que no en siguem plenament conscients toti que cada dia tinguem notcies de persones represaliades i de vctimes innocents enmanifestacions legals.Els ponents van poder narrar fins i tot les tortures a que sn sotmeses les personesper exercir el seu dret a informar, les que sorganitzen i lluiten contra les lleis injustes,perqu, com diu Santiago Vidal, Magistrat de lAudincia Provincial de Barcelona, nonoms ens calen lleis, sino tamb justcia. Histricament sha demostrar que legal no

vol dir necessriament just, i noms a travs de lactivisme i la lluita la humanitat haaconseguit modificar les lleis i fer avanar la societat, en benefici fins i tot dels que maino han lluitat per ella.Al Congrs es va poder comptar amb la collaboraci de periodistes que sn dissidentsde la informaci oficial i sorganitzen en estructures diferents a les tradicionals per apoder informar a la gent de la realitat que ens oculten. Tamb es va poder sentir la veude WikiLeaks a travs del seu ambaixador, Joseph Farrell, ja que Assange continua tancata lembaixada dEquador evitant lextradici, la veu de Juan Lpez de Uralde, portaveudEquo i detingut quan formava part de Greenpeace per protestar en una cimera sobreel canvi climtic, Martxelo Otamendi, director del diari Egunkaria i detingut i torturat peracusacions que van ser falses i van vincular el poder poltic amb el judicial i on el TribunalEuropeu de Drets Humans va fallar condemnant al govern de lestat espanyol per no haverinvestigat les tortures denunciades, periodistes com Pablo Iglesias, presentador de La

Tuerka i Pilar Velasco, jutjada per fer periodisme dinvestigaci, a ms de criminlegs,poltolegs, socilegs, especialistes en terrorisme, en Drets Humans, Drets Animals...El Congrs esdev un punt dinflexi en el moviment dels Drets Animals, fent visible que,les lluites contra la injustcia sn moltes, per els enemics sn comuns i la repressila mateixa.


3/12

3

per 15 euros cada un.

Et demanem que escoltis el ronroneigdel teu gat i vulguis repartir-lo entretots els gats de carrer que ens trobemdiriament arreu. Amb la collaboracide tothom podrem fer que aquest regalarribi ns tots els racons dels nostrescarrers i viles.

Que lany vinent sigui un any ple deventura, de joia i salut per tothom, i queentre tots puguem fer ronronejar ms

i ms gats.

Tu pots fer-ho!Grcies!

Regal Solidari

persona amiga o familiar a qui fas elregal i la seva adrea postal per tal queli puguem enviar la teva felicitaci i elteu regal.

Si vols, pots escriure el text personalit-zat per a la teva sorpresa. Per exemple:Us desitjo un bon any ple de felicitat,per a tots vosaltres inclosos el Cetic ila Vegi

Per ltim, cal que omplis la butlleta pertal que el teu donatiu ens permeti fer

aquest regal i ajudar a un altre gat decarrer.

Qu et costar fer aquest regal?Gaireb res. Per noms 15 euros potsfer un bonic regal aquells qui ms es-times i ajudar a un gat. I si creus quela tasca que fem amb aquests cntimsval la pena que la puguem fer amb msgats, pots fer aquest regal a ms dunapersona, a tantes com vulguis, i noms

En qu consisteix el regal solidari?

Durant un any, la persona a la que tuli facis aquest regal, rebr el butllet deProgat, aix com informacions espe-cials de les activitats o accions querealitzi.

Com ho has de fer?s molt senzill, noms cal que ensenvis la butlleta i ens la retornis ambles dades complertes.Et demanem que, si no trobessis ninga qui fer aquest regal, passis la infor-

maci a alguna persona que vulguiaprotar-la, aix no perdrem loportuni-tat dajudar a un gat ni la de transmetreinformaci que pot ser interessant pera alg altre.

A la butlleta cal que escriguis, ambmajscules i amb lletra molt clara, elteu nom i telfon per si no entenemalguna dada.Tamb cal que posis el nom de la

Aquest any tenim una bonica proposta per a vosaltres.Us proposem que feu un regal solidari als vostres amics, familiars, companys de feina, coneguts o aquella

persona que sabeu que estima els animals i aix, alhora podrem ajudar a molts gats de carrer.

Jo(posa el teu nom i cognoms)

Adrea(Carrer/Cp/Poblaci)

Telfon

Faig un regal solidari a:

Nom(posa el nom de la persona a la que li fas el regal)

Adrea(Carrer/CP/Poblaci)

Missatge:

B u t l l e t a r e g a l



Telfon




Missatge:




Telfon




Missatge:


Cobreu-me una quota especial de Nadal de 15 euros

Nmero de compte:

Faig una transferncia bancria per valor de euros

al compte de Caixa Penedes: 2081-0236-43-3300007042

Adjunto xec bancari per valor de euros

Signatura

C o m h o p a g o ?


4/12

4

PROGAT A LANIMALADDA

Un any ms Progat ha assistital Sal Animaladda. En aquestaocasi, durant la presentaci delSal, el seu director Manel Casesva exposar les dificultats tcniquesafegides que ha patit enguany elSal, que fan que formi part de lesactivitats ramaderes en dependredel departament de Medi Natural i,per tant, hagi de complir protocolssanitaris i de seguretat ms estrictesque en edicions anteriors, que hansuposat nous problemes de gestii econmics a les associacions quehi participaven. En resposta a aix,el Director de Medi Natural, Sr. Esco-rihuela, va comprometres a estudiar

noticies

GESTI DE LA COLNIAARC IRIS

Els gats de lescola Arc Iris del Gui-nard de Barcelona, i els gats quehabiten pels patis de la zona, hanestat controlats i esterilitzats i, aix,se suprimeixen els problemes desuperpoblaci, es mantenen pobla-cions estables que funcionen com acontroladores daltres espcies i esfomenta la biodiversitat dels nostresespais pblics i privats sense pro-blemes de salubritat o de superpo-blaci. Aix es fa amb la intervenci

directa dentitats de defensa delsDrets Animals i el recolzament delAjuntament, que fomenta aquestaprctica ja que s lnica manera detenir un control tic i efectiu de lespoblacions de gats lliures.Daltra banda, en el cas dintervenir

a llocs com escoles, els alumnespoden veure com el respecte i laconvivncia entre nosaltres i la restadanimals s possible i que tots elsanimals mereixen respecte, b siguinlliures o domesticats. Per acabar detancar el projecte, el conta-contesexplica als ms petits les necessitatsbsiques dels animals que depenende nosaltres, treballant els concep-tes de respecte i dempatia.

amb el Conseller la millor soluci peraquest tema.El Regidor de Presidncia, JordiMart, va agrar la tasca que realit-zen totes les entitats de defensadels Drets Animals i va encoratjar atothom a seguir treballant malgratla crisi econmica i els entrebancsdel dia a dia.Manel Cases tamb va sollicitar que,com a ciutat amiga dels animals, Bar-celona disposs dun monument alscavalls, com a smbol danimal queha ajudat a la humanitat al llarg de lahistria i es va concedir al membrede la Gurdia Urbana, Sr. Carretero,una menci per la seva tasca perajudar que, els cavalls de la unitatmuntada es poguessin jubilar i noanessin a parar a lescorxador uncop acabat el seu s com a cavallsdaquesta unitat.

El Sal va tenir en aquesta edicimenys entitats participants, i lesadopcions que es van realitzartamb van ser menys degut a lasituaci general. Malgrat aix, vampoder compartir moltes estones ambsocis i scies, gestores de colnies,simpatitzants de les entitats i amicsdels animals.I el rascador sortejat durant la fira vaanar a parar a mans de Cristina Ar-mada, una veterinria que collabora

en la tasca de prevenci de malaltiesi control de la natalitat dels animalslliures i domesticats desde el CAACdArgentona.


5/12

5

provocat que formacions d'arbresi arbustos a les rodalies dels riuss'hagin recuperat, ja que no s'hanmenjat tots els exemplars, arren-cant-los d'arrel. Com les vores delsrius han millorat, tamb ha milloratl'hbitat de la lldriga i els peixos,el que suposa ms aliment per

a aus i ssos. Malgrat aquestesbones notcies, a lestat espanyolse segueixen matant llops i altresanimals per motius suposadamentecolgics i realment econmics.

NIA CONTROLA SENSEMATARCom tantes altres ciutats, Nia t

coloms als seus carrers per, adiferncia de la immensa majoria,sap cuidar com mereixen, senseutilitzar mtodes de control pobla-cional que suposen el seu exter-mini. Per contra, s'han aconseguitresultats molt satisfactoris grciesa un sistema respectus amb lavida basat en la instal laci decolomars que sn controlats per

tcnics municipals.

EL LLEOPARD DE LAMUREN GREU RISCEl lleopard de l'Amur (Pantherapardus orientalis) s la subespciede lleopard ms rara que existeix.La seva situaci s tan frgil,

que la seva poblaci en el medisilvestre s'estima en noms 35exemplars. Amb una poblaci tanreduda, noms queda un curt pasper l'endogmia i l'extinci total.Un projecte internacional, en elqual participen experts britnics,nord-americans i russos, estcontrolant la salut de la poblaciexistent i es proposa reintroduirexemplars d'aquest tipus de lleo-

pard criats en captivitat.

Per la reintroducci tamb su-posa crrer riscos. Potser el msperills de tots, que els lleopardscriats per l'sser hum transmetinals animals silvestres malalties pera les quals no tenen defenses i, pertant, esdevinguin potencialmentdevastadores.

ELS LLOPS,IMPRESCINDIBLESLa recuperaci de la poblaci dellops al Parc Nacional de Yellows-tone, als Estats Units, ha afavorita tot l'ecosistema. Es demostraaix la importncia de qualsevolsser viu en la naturalesa, des delsmxims depredadors fins als ms

petits insectes. Segons un estudide la Universitat Estatal d'Oregon,la poblaci de ants ha estat regula-da pels llops, el que, al seu torn, ha

Aquesta pol tica de control delscoloms acaba de rebre el primerpremi en el Salon des maires,l 'esdeveniment principal de lacontractaci pblica regional alpas gal. Un guard que reconeixla sensibilitat de la municipalitatper la vida d'aquests animals, con-siderats i tractats com una riquesaambiental que cal tenir cura a lamesura de les seves necessitatsper evitar sorolls i brutcia.

EL TORO DE LA VEGADINTERS TURSTICLa festa del Toro de la Vega de

Tordesillas seguir conservant ladeclaraci dInters Turstic Nacio-nal, en no prosperar la moci queCiU ha presentat al Senat per a laretirada daquesta qualificaci, ique han rebutjat els grups parla-mentaris socialista i popular

En defensa de la moci, el se-nador Jos Maldonado (CiU) haexplicat que el text demanava alGovern que canvis la llei perqules festes dinters turstic nacio-nal no permetin el maltractamentanimal, per que la iniciativa teniacom a objectiu principal el Torode la Vega.

Durant el debat el senador perValladolid del grup popular Alber-to Gutirrez ha recordat que unamoci prcticament igual dEntesava ser rebutjada recentment i haconsiderat tamb que el conceptede maltractament animal s moltsubjectiu perqu fins a quin punt,sha preguntat, la matana dunporc no s maltractament animal.


6/12

6

Aquells que han fet sortLapartat daquells que han fet sort, s on trimestral on semestralment anirem ensenyant alguns dels gats

que shan adoptat.


7/12

7


8/12

8

per exemple en una intervenciquirrgica en sotmetre a un gat,que se suposa sa, a una cirurgiamenor, com una castraci, netejade boca, etc, o donar una mortsobtada en un animal aparent-ment sa.

Els smptomes que podem notar

sn: tos (tot i que estranya engats, es veu amb certa freqnciaamb aquesta patoga), dificultatper respirar (respiraci forada,ms rpid del normal, respiraramb boca oberta), cansament almnim exercici, vmits (tot i queen realitat sn fruit de la tos) i pa-rsia d'extremitats posteriors pertromboembolisme artic.

La histria clnica i signes clnics

que el veterinari pot detectar sn:bufs sistlicos de diferent grausobre aurcula esquerra o sobreestrnum, ritmes de galop i artmi-es, per tamb sovint no es notacap daquestes a l'auscultacicardaca.

Lelectrocardiografia, com per ala majoria de les patologies card-aques, no t un valor diagnstic,ens dna pistes de possibles pa-tologies i ens diagnostica artmies,

per moltes vegades darrere d'unproblema cardac greu hi ha unelectro normal.

Una ecocardiografia pot donar un

EL COR DELS GATS

Els problemes cardacs sn menysfreqents en gats que en gossos.Molts clnics tenen la idea que unanimal jove no pot tenir un proble-ma de cor o s molt improbable.Per en realitat sn molt ms fre-qents del que es pensaven.

Cardiomiopaties felinesLes cardiomiopaties felines snels problemes cardacs ms fre-qents en gats, ms del dobleque les cardiopaties congnites,

especialment la cardiomiopatiahipertrfica, que s la patologiacardaca ms freqent en gats. Lafreqncia amb qu es diagnosti-quen aquestes patologies del totalde patologies felines que arriben ales clniques s de 0.1% per a la hi-pertrfica (CMH) i d'un 0.01% per ala Cardiomiopatia Dilatada (CMD);hi ha una altra cardiomiopatia, laCardiomiopatia Restrictiva, quepresenta una menor afectaci en

gats.

Cardiomiopatia hipertrficaLa simptomatologia que nosaltrespodem detectar dun gat amb unamiocardiopatia hipertrfica s moltvariada. Depn de la gravetat delprocs. Gats amb hipertrfies,lleus o moderades, sn asimpto-mtics i sovint no se sol notar res,aquests gats se solen diagnosticaren revisions veterinries, o de ma-

nera fortuta en estar fent provesper altres patologies. Aquesta pa-tologia podria ser una d'aquestesque podria tenir un desenlla fatal,

diagnstic sobre qualsevol proble-ma cardac.El pronstic ve influenciat per lagravetat de les lesions ecocar-diogrfiques i el quadre clnic.

Animals amb insuf icincia card-aca en el moment de la primeraecografia i valors ecocardiogrficsmolt elevats tenen pronstic devida curt, solen viure menys d'unany la majoria, encara que algunspoden viure diversos anys. Els quems esperana de vida t sn alsque se li detecta la CMH en per-odes inicials amb gruixos baixosi sense smptomes d'insuficinciacardaca.

Cardiomiopatia dilatada

Consisteix en la dilataci del ventri-cle esquerre o ambds i la mancade funci sistlica s a dir, de lamanca de fora en la contracci.La causa o etiologia pot ser per faltade taurina en la dieta o idioptica(desconeguda):

Per decincia de taurina es pro-voca aquesta patologia. Aix es vademostrar als Estats Units el 1987 ides de llavors suplementen en totesles dietes comercials aquest amino-cid baixant notablement el nombre

de casos. Per aix una de les millorsformes de prevenir aquesta malaltias donant als gats domesticats unadieta de qualitat que ens garanteixuns nivells de taurina adequats. El80% de casos on es veu aquestapatologia han estat en gats que o bs'alimentaven amb pinsos de malaqualitat o amb pinsos de gos quenormalment no estan suplementatsamb taurina. s molt important queun gat no s'alimenti amb pinso de

gos.

La forma idioptica s'observa engats amb nivells de taurina en

articles


9/12

9

sang adequats, que s'alimentencorrectament i les causes no snconegudes.

La siopatologia consisteix en unafalta de contracci de les parets car-daques que, amb el temps, va do-nant lloc a la dilataci dels ventriclesen quedar acumulada ms sang delnormal en els ventricles, augmen-tant les pressions diastliques enventricles, aurcules i per tant envenes pulmonars, donant edemapulmonar i vessament pleural.

Els smptomes que poden notar elspropietaris van des decament, ano-rxia, debilitat, dicultat per respirari abdomen dilatat.

La histria i signes clnics que elveterinari pot detectar sn: dispneataquipneica, deshidrataci, auscul-taci amb bufs sistlics de diferentgrau, ritmes i crepitacions en casd'edema, venes jugulars disteses,hepatomeglia i ascitis.

El pronstic d'aquesta patologias molt pobre, no ms de 15 diesen animals sense deficincia detaurina. En animals amb decin-

cia tamb varia segons el grau dedilataci, alguns poden tenir, tot i lasuplementaci, un desenlla fatalen pocs dies, altres es recuperen ipoden viure sense medicaci unavida normal.


10/12

INTELIGENCIA INSTINTIVA

Por: lex Rovira Celma esprofesor de Esade, conferen-ciante y escritor.

Desde principios de los aos no-venta y a raz del xito del librode Daniel Goleman, Inteligenciaemocional, han sido editados nu-merosos textos que, con mayor omenor rigor, han tratado de apro-ximarse a otras dimensiones de lainteligencia.

Pero poco o nada se ha escritosobre lo que podramos denominarla inteligencia instintiva, entendi-endo el instinto como lo dene el

diccionario de la Real Academiade la Lengua Espaola: Conjuntode pautas de reaccin que, en losanimales, contribuyen a la conser-vacin de la vida del individuo y dela especie. O tambin en su otra ymuy interesante denicin: Mvilatribuido a un acto, sentimiento,etctera, que obedece a una raznprofunda, sin que se percate de elloquien lo realiza o lo siente.Esteconcepto me hace pensar en el tipo

de inteligencia que quienes ama-mos a los animales y disfrutamosde su compaa hemos podidoobservar. Mi inters por este temase inici hace unos cuantos aos ya raz de una circunstancia inespe-rada y sumamente trgica. Un buen

amigo falleci en un accidentede automvil. Tena un bellsimoperro pastor alemn al que estabamuy unido. Segn sus padres, enel mismo instante en que su hijomuri, Top, su perro, comenz aaullar, llorar y gemir de una ma-nera desgarrada y manifest unaespecie de crisis de ansiedad. Trasunos minutos de desasosiego, Topqued en una especie de estadoaletargado que remiti progresi-

vamente. La madre de mi amigo,al observar la reaccin del animal,lleg a intuir que quiz algo gravehaba sucedido con alguno de sushijos. Algo extrao, inquietante, semovi tambin en su interior. Unasensacin de vaco y de tristeza

que no poda explicar. Lamenta-blemente acert. Al cabo de es-casos minutos, el telfono sonabaanunciando la tragedia. El caso esque entre el hogar de mi amigo yel lugar en el que tuvo el accidentehaba nada menos que cuatrocien-tos kilmetros de distancia.

Cuando escuch este relato quedsumamente impactado y empeca investigar si haba otros casos

similares. Habl con veterinarios,bilogos y con personas que es-taban en contacto frecuente conanimales, y empec a recopilarcasos de situaciones parecidas.Finalmente, di con la pista de unlibro fascinante del doctor RupertSheldrake, que estudi cienciasnaturales en Cambridge y losofaen Harvard, adems de obtenerun doctorado en bioqumica porCambridge y ser miembro de laRoyal Society y del prestigioso

Clare College. El ttulo del libroera Dogs that know when theirowners are coming home (Perrosque saben que sus dueos estncamino de casa). En l, Sheldrakerecopila centenares de casos deanimales que manifestaban estetipo de inteligencia instintiva odesarrolladas capacidades pre-ceptuales que los llevaban a sentir,aparentemente, la muerte de un seramado en la distancia, el regreso

de su dueo tras una ausencia, elaviso de un movimiento ssmicoo incluso encontrar el camino delregreso a su hogar tras haber sido


11/12

abandonados o llevados a cientosde kilmetros de distancia sin pis-ta alguna sobre el camino, entremuchos otros comportamientosms que curiosos que no tienenexplicacin aparente ni por el sen-tido comn ni por los criterios deanlisis cientco disponibles hoy.

La ciencia no para de aportar ex-plicaciones fascinantes sobre elmundo, pero quedan an muchasrespuestas que desconocemos. Setrata de un territorio apasionante aexplorar con rigor y con los mejoresmtodos, ya que detrs de estasaparentes ancdotas quiz se ocul-tan unas habilidades que tenemostambin como animales humanosque somos, y que an no han

sido analizadas con rigor. Comotodo investigador de lo inslito, sepodra tratar a Sheldrake de seu-do-cientco o de soador. Pocoimporta. La lectura de sus librosresulta sumamente estimulante ytrata de poner en orden algunas

intuiciones y conceptos que nadiese atreve a abordar porque los pa-radigmas cientcos no encuentranrespuestas convincentes.

Pero no slo en el mundo de losmamferos se dan hechos de difcilexplicacin atribuibles a eso queme gusta llamar la inteligenciainstintiva. Entre los insectos, porejemplo, abundan circunstanciascuriossimas, como lo que sucedecuando una hormiga reina es sepa-rada de su colonia: las trabajadorassiguen produciendo de acuerdocon un plan que regula sus movimi-entos. Sin embargo, si se mata a lareina, el trabajo de toda la coloniase detiene inmediatamente. La rei-na parece transmitir instrucciones

y normas de funcionamiento a sussbditos a distancia. Puede estarella tan lejos como quiera paralograr una ptima transmisin y re-cepcin, pero lo importante es quepermanezca viva. Lo mismo parecesuceder con la abeja reina y el restode miembros de la colmena.

Queda mucho por investigar, todoson preguntas y hay pocas respu-estas convincentes. Pero no cabe

duda de que Descartes se equivo-c cuando dijo que los animales notenan alma. La tienen, no lo dudo,incluso algunos parecen tener unalma ms tierna y sensible quealgunos humanos. Esa alma, esa

psique nos mantiene en relacin,como siguiendo un orden oculto,un campo mrco, en palabrasdel doctor Sheldrake; un cdigono consciente que transmite una

especie de inteligencia instintivaque tal vez estamos olvidando yque algunos animales nos vienena recordar, de vez en cuando, quizpara nuestro bien.


12/12

12

Vols ajudar els gats del carrer?Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per ges-tors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva oportunitat. Potscollaborar a travs de dues modalitats:

Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.

Donatiu nic. Pots ingressar la teva apor taci econmica a Caixa Peneds 2081-0236-43-3300007042 o enviarun xec nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 22.294 - 08080 Barcelona.

Nom:

Data de naixement: Adrea:

Ciutat: CP: Telfon:

e-mail: NIF:

Ordre de pagament per banc o caixaNmero de compte:

Quotes

Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades sincorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades sn confidencials i dsexclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancellar-les dirigint un escrit a Progat.Si no desitges rebre informaci, indica-ho a continuaci

Enviar aquesta butlleta a

lapartat de correus 22.294

08080 Barcelona

Signatura:

Progatcatalunya

El gat domesticat continua essentun individu territorial. Malgrat ques possible la seva socialitzaciamb altres espcies, incloent aaltres individus de la seva, aques-ta socialitzaci no est obligadaper a la seva supervivncia. Alcontrari que el gos, com a ssersocial i gregari, la natura del gatno necessita del grup per sobre-viure, per en tenir-los tancats encases, pisos o espais d'on no po-den marxar, el seu comportamentes veu alterat i si no t una bonaadaptaci, i si no rep tot el que lical per tenir una vida plaent i ple-na, pot patir transtorns d'ansietat.

Els contactes que tingui el gatamb nosaltres i amb altres, aixcom el carcter ansis o tranquilde la mare durant la gestaciinuiran notablement en la formacom el gat es relacioni amb elseu entorn i en la seva capacitat

adaptativa.

En veterinaria, l'ansietat es descriucom un estat en el qual s'aug-menten les probabilitats de tenirreaccions emocionals semblantsa la por en resposta a qualsevolvariaci del medi on viu el gat. Pertant, hi ha una desorganitzaci de

l'autocontrol del gat i una prduade les capacitats d'adaptaci alseu entorn.

Com es manifesta l'ansietat?

Hi ha manifestacions orgniques

poc frecuents en els gats com lataquicardia i la taquipnea, queson smbol de situacions altamentestressants pel gat.

En els casos de cronificaci del'ansietat, els gats presentensmptomes molt ms frequents,com femtes toves i colitis i, enmoltes ocasions, no remetenmalgrat seguir un tractamentalimentari o farmacolgic per aevitar-les.

Tamb hi ha un excs de sudora-ci a travs dels coixinets de lesplantes dels seus peus i mans.L'excesiva sudoraci indica que el

gat est en estat de pnic i es veuincapa d'actuar o de resoldre lasituaci en la que es troba.

Font: J.GRAY; The Psycology of Fearand Strees. Cambridge UniversityPress.

Ansietat

Revista Progat nº55

Documents

Transcript of Revista Progat nº55