ffitII

ANY VIII FEBRER - ABRIL 1986 N9 /r0

Et DIRECTOR DE RADIO TERBASSABECIBIDO POR SU MAJESTAD Et REY

Nuestro Dkector, Josep lvlánuelSalillas, fue recibjdo por el ReyJuan Carlos, en una audiencia cole-brada el dia 5 de mayo en el Paláciode Oriente.

El señor Salillas se desplazó conel pleno de la Cámara de Comercioe lñdustriá de Terrassa. Esta corpo-ración entregó al Rey la medalla deoro del centenario,

Lá audiencia duró unos 45 minu-tos. El Rey rompió ráp¡damente elprotocolo y conversó con los terras-senses sobre diversos temas. suMajestad recordó las vis¡tás realiz¿-das a Terrassa y se ref¡rió a su iñ-portante industria textil.

Josep Manuel Salillas ha estadoen varias ocasiones con el Jefe delEstado, en audienc¡ás en los pala-cios de la Zalzuela y Oriente, y tam-bién en v¡ajes al extranjero.

Radio TerÉssa, SER VALLES, através de nuestro d¡rector, se háacercado al Rey, el garante de la li-bertad y la democrac¡a en España.

EnÍevistado en R.T. y B.C.-25

MIGUET BOSÉ

El dia 14 de mayo visitó 106 estudios de Radio Terrassay Radio Club 25 el famoso cantañté lvliguel Bosé, quepa(icipó en diecto en diversos programás-

La radio se llenó de fans, deseosas de poder hablar yver de cerca a su ídolo.

Miguel Bosé presentó su nuevo disco «Salamandra».En una larga entrevistá, de unos tres cuartos de hora,emitida en directo por B.C. 25, elartista habló de todoslos temas de una forma muy abiena. Por la tarde, parlic¡-pó en el programa «Desde la Rambla».

En páqinas interiores, José Gabizón se refiere a otrosaspectos de la visita y de la personalidád del cantante.

rLA RADI() ÉS NOT¡CIA

ELS ESTUDIS DE SABADELL DISPOSEN DELS MILLORS MITJANS TÉCNICS

SER UAttES, EN MARXA

LA DIBECCIÓ DE TEMESORA INFOBMA A TALCALDE TONI FARBÉS

La nostra em¡ssora ja ha posat enmarxa la delegació a Sabadell. Elsestudis són al carrer de les Planes,ñúmero 2, 1, 4", cantonada amb laRambla. Els técnics han completatla instal.lac¡ó de¡ locutor¡, des d'ons'emet tota la ¡nformació que gene-ra la c¡utat. Han estat necessáriesdiverses obres d'adequació del lo-cal.

MODERNS MITJANS TECNICS

El locutori d¡sposa de tots els ele-ments técnics per a poder realitzarun pfogfama informatiu orf¡agazi-ne4 2 plats de discs, magnelófon,platines, mesclador, amb diversesentrades de so, etc. L'estud¡ saba-dellenc est¿ enllaqat amb el controlcentral a Terrassa a favés d'una lí

ñia microfónica permanent. És unalínia de major qualitat que el teléfonautom¿tic normal, iés utilitzable les24 hores del d¡a. La millora técnicaen les informacions de Sabadell háestat noiable. Ha desaparegut el.l¿ssic so telefónic- i el nivell acús-tic ha quedat perfectament equilibrat amb eldel locutoride Terassa.Aixidoncs. són dos nuclis informa-tius que traballen iemeteñ enParal.lel.

A la redacció de Sabadell estanassignats Joaquim Perea, JoaquimBalaguer, lvlañuel Domínguez iAn'na Grau,

SEB VALLES AMB VOLUNTATDE SERVE¡

R¿dio Terrassa, SER VALLES,

ha creat la delegac¡ó amb una vo'luntát de servei. Així ho va Oanifes-tar el d¡rector Josep lvlanuel Salillasa l'alcalde de Sabadell, Toni Farrés,quan la rádio informá del pro;ecte ala primera autoritat mun¡c¡pal. L'al-calde va acollir amb satisfacció elnosfe objectiu.

A l'áudi¿ncia amb l'alcalde, a

més del senyor Salillas, van sertambé pfesents ouico sala, adjunta la direcc¡ó, i Francesc Xavi€r Clo-sa, cap dels serve¡s informatius,

La reunió durá una mitja hora. Enella vam parlar ámpliament del pro'iecte sER VALLES, que sign¡ficauna ampliació informativa a nivellcomarcal. A Sabadell ja venia fun-c¡onant amb regularitat una corres-

I.A RAOI() ÉS NOT|CIA Iponsalia, que ara s'ha transformaten una verhable redacció.

Per altra part, la informació comarcal es completa amb nolíci€sdi¿ries de Sañt Cugat, Rubí, Cer-danyola, Barber¿, Castellar de Va-ll¿s, Castellbisbal, Sanr Ouirze delVallésj és a d¡r, els nuclis de pobla'c¡ó més importants del Vallés Occi'dental.

Hem de millorar molts aspectesencara, perÜ la ñostra filosofía ésclara: Bád¡o Terrássa té un caráctercomarcal i per a¡xó serveix la sevaciutat ¡ tota la seva zona d'influ¿n-cia. Peráhrá pan, quán es produeixiel canv¡ del grup emissor, la poténcia ¡ la millora t¿cnica a la zona ser¿

SABADELL ÉS PRESENT ENTOTS ELS INFORMATIUS DELA RADIO

La delegació ha comencal la sevafeina amb modéstiá, peró añb il.lusió i amb e desig de segui¡ rnillorañtdia ¿ dia. Actualmeni. e s oienls de

Sabadel poden robar una conlinuada p¡eséncia de la seva ciutat eniois es inform¿tius ho¡aris I en elprograma Hora Punia, que s',emelde rres quarts de dLres a dos qua¡ts

de res de la tárda. Durant aquests45 r¡inuts resumim cada dia l'actua-Itat de Terrassa, Sabadell icor¡arca, amb la veu dels protagonistesde a notícia,

JoaquimBalaguet en plena tasca inÍarmatlva

@\ SantLluís deRístol

CAN BUXERES

Nuestras instalacrones s¡tuadas entre pinos. enun lugar privilegiado por la naturaleza, ofrecena los novios los más completos servicios.

. Discoteca

. Capilla particular

. Salones

. Jardines paraaperitivos ylunchs

lnformoclón¡ ftlolor, ó0. lel. 780 5l OtVILADECAYALLS

DESDE LA RAMBLAEI MAGAZIT\IE DE U TARAE

EIII BAOIO TEBBASSA

SEB VAILÉS

de lunes a viernes,de 15 a 20 horas

T U NI)STBA GENT

PRESENT UT¡EL,

tA BONA IMATGE PUBTICITARIAPreseñt Utiel, terasseñca, de 22

anys, és §ecretária del departamentde publicitat de Rádio Terrassa i Rá'dio Club 25.

Fa tres anys y mig que treballaamb nosaltres, sempre en qüestionspublicitáries. La seva simpatia i be-llesa resulta molt ágradable per atots. La seva feina és important, iquan la Present no hi és, se la trobaa faltar. Ella col.labora molt directa'ment amb els agents. s'encarregade portaraldaa l'arxiu de clients, ca-dascun dels quals té assignada unacarpeta amb tota la documentació(campanyes de publicitat, falquesque han sortit a l'añtena, etc,)

EL CLIENT SEMPBE ÉS ELOUE MANA

La nostra protagonista lambéatén els añunciants que venen á lar¿dior «ma¡ el client queda desa-té§. Moltes vegadés s ha de feruna campanya amb molta rapi'd€sa, ies fá, s¡gui l'hora que si'gui, perqu¿ el cl¡ent sempre és

«Generalment €l clieñt aportal€s s6v6s ¡dees, peró de vegádostotquedaa mans de l'agent, queha de real¡üar d¡versos proiec-

tes perqu¿ él cliont trii. Referenta l'organ¡tzac¡ó de la campanya,nosaltres sempr€ aconsellemque es fac¡ una campánya ¡nten-§a en pocs d¡es, quan és t¡actade promoc¡onar un producte, un6stabliment concret, etc, arabé, s¡ es vol f6r una campanyad'imátge, llavors es programauna más pet¡ta intens¡tat de fal-ques diáries durant un períodellarg».

El mes de desembre, amb les fes-tes de Nadal iCap d'Añy, és l'¿pocade l'any que hi ha més activitat pu'bli.iiária Amb motiu de le§ rebai'xes de gener també es produeix unincrement important. L'etapa rñésfluixa és durant les vacances, cosalógica, ja que molts eslablimentstanquen les seves poftes. En gene-ral, perd, el nivell publicitari de R¿-diofeÍassa; Rádio Club 25 és alt alllarg de tot l'any, d'acord ámb lañostra Iombfosa audiéncia a tota la

LA CAMPANYA PU BLICITÁRIA

Present Utiel coneix perfecla-ment el procés d'elaboració d'unacampanya publicitáriá. E la ens expl¡ca, pas a pas, tot elqué es fa finsa l'emissió de la falca per l¿ rádio:

1.-e client dóna de seves idees sobre alló que vol anunciar.

2.-l'agent de publicitat crea la falcai la redacta.

3.-el depa(ament de gravacionsprocede¡x a l'enregistrament dela falca, amb totes les indicacions realitzades per l'agent.

4, el departament es posa en con-tacte amb el client perqué escokila falca i saber si li agrada, o s¡

troba algun defecte- Sino lisembla bé, l'agent procedirá, si cal, ¿

un nou redactat ies realit2aráuna nova gravació.

5.'Es fan els corresponents confactes, que s¡gna el cl¡ent.

6.-les falques, ja gravades, es passen a cartutx i es porten al con-trol d'emissions,

7. el departament de publicitat, enbase al contracte, inclou eñ laguia de programació la quantitatde falques convingudes.

La ñostra Preseñ1 participa en totel procés d'elaboració publicitária i

també realitza tasques cfearivesquan ela aqents ño són a l'emissora.Peró hi ha un akre aspecte que se-gurament és desconegut per rnoltagenl. La nostra companya tarnbéparticipa, molres vegades, en l¿gravació dels ¿ñuñcis, aportant lá

LA BÁDIO ÉS NOTiCIA I

LA RADIO PARLA

AMB JOSEP TARRADETTAS

Rádio Terrassa entreviste l'ex president de la Genera i

tat de cataluñya, senyo. Josep Tarrade las, qLre el diaprimer de r¡arc es traslladá a Terrassa per iald'assisrir aa inauguració de la primera exposició pública de 'artistaterassenca Aurélia. La mostra es p¡esenl¿ a la gale.ad'Art Soler Casarnada. Aurélia és 'espos¿ de l'editor deDiari de Terrassa, Julián Sanz.

El senyor Tarade las, acompanyai de la seva esposa,visitá detingudament l'exposició. Després va parlar ar¡bels mitjans de comunicació. A pregunies de la r¿dio, l'ex.pres¡deñ1 es va mostrar convengut que el govern de 'estat guanyaria el referéndum OTAN, previsió que va €ncertár pleñarnent. Digué també que actualment continuaescribint les seves memdr¡es, que en un futür poden se¡molt ir¡portants per esrudiar aquesta etapa de la vlda deC¿t¿lunya. Cal dir que Josep Tarrade las ha estat protagonista de primera fi a de molts esdeveniments que s'hanprodull al nostre país. Frcncesc Xaviet Closa entrcvsta Jasep farcdelas

I I.A RADIO ÉS NOTÍCIA

DESPTEGAMENT INTORMATIU DUBANT EtREFERENDUM

El dia 12 de marc va ser un dia de molta activitat per lar¿dio. La jornada del referéndum sobre l'OTAN va mob¡-litza¡ la redacció de l'emissora, amb l'objectiu d'oferruna completa informació sobre la consu ta.

Els serveis iécnics munta.en un estudialsaló de plensde l'Ajuntament, des d'on es coordin¿ tota la iñformacióde la ciutat i comarca. En anteriors e eccions ianbé hemfet el mateix, perqué la casa de la vila és el lloc on conflueixen totes les incidéncies de la jornada. La nostra si-tuació va ser estratégicament molt bona, ia que, en cadamoment, teniem uñ accés immediat i directe a 'equipd'ordinadors, instal.lat al saló de govern. Les panialesd'ordinadors ens van facilitar ñivells de participació i elsresultats parcials i finals. A més a rirés, per aquest estudivan passar l'alcalde, Manuel Royes, el P¡esident de laJunta Electora de Zona, els portaveus dels diversosgrups politics, elc.

Natcis Sena, M¡n¡sne de Defensa, ¡ l'alcalde de le¡assa, Manuel Rayes en un acte electoral el 7 de marc.

Gerado lglesas. Sec.eta.¡ qene¡al del PCE, est¡gué a Teiassa

EL RESULTAT, A LES VUIT I UN MINUT

A part de la iñfornració cor¡arcal, R¿dio Terassa, encadena SER, oferi uná completa informació de la marxade la iornada arreu de l'estai. A les set de a tarda s'inici¿un programa en cadena, que es pe¡llong¿ fins avangadala matinada. A es vuit en punt de a tarda tota Espanyasintoniir¿ la SER per ia de saber una primera informaciósobre el resultat del referdndum. Exactament a les vuit i

un minut. la SER anunci¿ a victória del Sl. Poste¡ior-fent, s'anaren ¿mplar I lcs nforna.ion\. lor-s pp, álficar alld que havia anunciat la nostra rádio.

A es delr de a nit, var¡ desconectar la cadena per lalde donar els resu tats de a cor¡arca. A Terrassa es vaproduir a victória del NO per uná mínima difer¿ncia de138 vots.

E resultat va ser e seqüenti

Sl 38.102 vors (47,56%)NO 38-240 vars 147 .730/"\Abstenció 33,13YaParticipació 66,2lYo

Josp Ma¡¡a Satoias, nnent d'alcalde de Rég¡n lntet¡o4 anbJosep Cadalso iF.ancesc Xavie. Closa. Estudi¡nsral.lat al salóde plens de IAjuntañent de Terassa

LA CAMBRA DE TERRASSAFA CENT ANYS

La Cambra Oficial de Comerc i lndústria de Te-rrassa celebrá e centenari de la seva coñstitució, eldia 29 de juny d€ 1886, d'acord amb el que esableix elReial Decret de I d'abril de l'esmentat any, signatper la Reina Regent N¡aria C¡istina, a proposta delN4inistre de Foment Eugeni Montero i Ros. i en elquálen l'exposició de mot¡us es feia com a principallá següent consideració: «Allunyada d'aquestesCambres la política idedicades purament iexclus¡vaa vetllar pels interessos locals igenerals del comer§,de la indústr¡a ¡de la navegació ia procurar el seuengrandiment, creant noves branques deproducció i

de tráfic, a unificar usos i práctiques mercantils, a¡l,lustrar amb el seu consell a les autoritats iál Go-vern, a promoure i d¡rigir exposicions, que assenya-lin el cámí de les reformes i progresos

Aquest programa segueix vigent en els momentsactuals, malgrat lá centúria transcorreguda des de laseva promulgació i els gráfls canvis de tot ordre ques'han produll.

Encara que a l'empar de l'esmentát Decret van sermoltes les Cambres que es van constituli dintre del'any 1886, cronoldgicament va ser la de Terrassa 1a

primera en fer-ho a Catalunya ilá qua(a a la restad'Españya, després de Bilbao, Sevilla iAguilas.

Deixant de banda peró, aquestes breus considera-cions histór¡ques de tipus anecdótic, el fet a desta-car forga significariu, és que la noslra Corporació.com a pr¡mer acte a celebrar en elseu seg¡e d'existéncia, ha procedit a la inauguració d'unes novesinstál.lacions, circumst¿ncia que per a sísola dónatestimoni de vita¡itat ijustifica a tots aquells homes

que, amb certa visió, la van crear amb inesgotábleentusiasme i vocació de servei áls seus electors,pensant en retornár-los amb ef¡cácia, compet¿ncia i

utilitat els recursos que lifaciliten.

Eliminant tot aspecte sumptuari, s'ha procurat do-nar la m¿x;m¿ prioritar a les necessitars i exigénciesque la Cambra té en els moments presents, desta-cant l'expressió de voluñtat dels seus dirigents,que aquests locals puguin acolli a tots els interessats en reunir-se per finalitats professionals lícites,canalitzant, a l'ensems, la seva forrñáció a través decursos generals d'especialització, seminaris, taulesrodones, conferéncies i tot altre serve¡ ad¡ent als iñteressos que la corporació está obligadá a tutelaf.

D'aquesta inauguració en podria ser una feligcoincidéñc¡a, la incorporació d'Espanya a la Comu,ñitat Econ¿mica Europea, després del llarg períoded'incertesa, confusió iambiguitat en les negoc¡a-cions, i que comporiará u¡s seriosos plantejamentsa tots els sectors económics per s¡tuar-se a l'altura deles exig¿ncies en formar part de les lnstitucions Co-munitáries.

Certament doncs, la reforma de la nostra Seu ser-virá per afrontar amb avantatge les implicacions de-rivades de les noves obligacions que Espanya hacontret i podrá oferir uns mitians i un personal alta-ment qualificat a tot el seu electorat.

El nosfe mésfervent desig seria que la nova etapaque s'inicia fos un exemple per a la posterioritat ique els que pugu¡n celebrar una segona centúria,comprenguin iagraeixin l'esforg que s'está fent.

RAMON TBENCHS I PUJAL

ItA flÁDIO ÉS N(}TÍCIA

Todo un acontecimiento musical

MIGUEL BOSÉ UISITA RADIO TERBASSA

Su visita estaba prevista pa¡a jas doce y med a der¡ierco es, 14 de mayo; y, como un par de horas antes,a-npe/¿.o1 ó l,Fg¿, LFica§ . l. cds... V r ds ., ., d'.

NLreslra emisora, durañte unas cuantas horas, dejó d-'ser Radio Terrassa par¿ convertirse en «Radio Fans».

Y es que e r¡iercoles, 14 de mayo, la ciia era con .

Mlguel Bosé. La verdad, es que da gusto hablar con estechico; por supuesto que [¡iguel es conscienle de su éx tocorro .drlar te y drri\ro. pero F lo .o lo no d", ó rl¿r -

sinfi¡ de cosas, de tal manera que ¡eg¿ un mor¡enlo e¡" quF no ripnFs rrar reneoio qLF p"ns"' oLF "s s,n' ',oY ie explica que sí, que ha tardado dos años en grabar u¡nuevo disco, SALAMANDBA, pero qLre mientras iantoha hecho dos pelÍcu as, televisión, qiras... que no ha pá'

odia, comprensib emenle, os runrores sob¡e slr persona, y sabemos que ha lnlerpuesio recienter¡ente unaquerella, pero cuando hab a de ésto lo hace sin despei_narse, de un modo civilizado.

Mique Bosé sabe, claro, que las canclones que canta_ba hace diez años se dirigen ahora a un público que t ene18 de edad, ñás la gente que ha cr€cido con é Y queahora tiene 30; y te dice que os más ióvenes son nruchomás encantadores que antes, a pesar del desencanto,que no niega que existe.

Y. a su mane¡¿, le dice que eslá en conlra de as nucleares, de la OTAN.. que, sin embargo, sólo trala eL

o 1(r¡ ¡ o.p'lo! \ q - d'¿ oF rótléi¿r,é e_ su: c¿'c ones, a¡rnque deja por sentado que éstas no son en absoluto autobiográficas.

NENA, SALAN/IANDRA, EL TlEfvlPO OUEIvlA... sonalgunos de los titu os de su nuevo álbum, iemas con losqL" no. q rpd.no . - i . rro! v,o!ó dl or¿ cr. ponp d

pruebá su muñeca firmando, «con cariño», a todas aschicas, chicas . y m¿s ch cás en «Radlo Fans». Suerte,

JOSEP GABIZON

Josep Gab¡zón ennev¡sta M¡guel Bosé

BAOII) ÉS NÍ]IÍCIA I

«Estoy muy agradecido a la radio porque me ha ayudado a vender discos»

PONGAMOS OUE HABTO DE

JOAOUIN.. SABINA

Existe €n é1, esa trasmutación de acento cuando canlaque impide apreciar su cálido deie andaluz, que qued¿ reflejado en la charla coloqu¡al.

Cantautor, poeta urbano, na¡rador de lo cotidianqde-sertor uñ¡versitario, exiliado voluntario y voluntariosotrashumante de cultu¡a6, Joaquin, el de UBEDA, se afirma hombre de BAR y de conversacióñ con carajillo.

Amigo de amiguetes. Apunta en su agenda, nombres-como los de JAVIER KRAllE, LUIS EDUARDO AUTE,JAVIER GURRUCHAGA, JAUME SISA (actual BicardoSolfa)... y demás miembros de una colectividad conocida como la «movida madrileña», hecha, según afirma,por los venidos de provincias á la VILLA y CORTE.

Con la treintena de entrevistas real¡zadas €n menos deuna semana, se muestr¿ aún receptivo, ¿omunicativo y

amable, incluso cuando le inquiero veladameñte a que seretire las gafas negras que nos separaba. Al hacerlo, de'noto en sus ojos sanguinolentos las pocas horas de sue-ño, a las que se ha entregado.

N4e habla del amor, del sexo, del «Güisqui» con soda ydel rock como leñguaje urbano y de pronto veo las aru-gas, ábundantes y esparcidas por todo el rostro y queempieza a estar un poco de vueha de todo y me afi¡masin pudor alguno, que está medio sujeto a los condicio-nantes comerciales, y que en su casa de discos le respetan, porque es rentable, de momento. mañaña..-

Acaba la entrevista, por primera vez veo realmente aSABINA, añtes no había reparado. Delgado, fibroso,con teñs¡ón conlenida, me da su teléfono de Madrid, lo

iOye SABINAI Anies de que se me oivide, para nuestra Revista de la Emisora ¿Paia iíque es la Radio¿

- Puss m¡ra, la rad¡o, junto a los conciertos en directo, es lo que me ha ayudado a vender discos. Leesloy muy agradecido.

Caminando hacia la puerta por el pasil¡o, nos reaf¡rmamos en que realmente hay una cultura del caraj¡llo.

- Oa Ron!

- No hoñbre, el que pr¡va es de «coñac»

Te diré...!MANUEL DOMINGUEZ

Manuel Dominsuez entrcvista a Joaquin Sabina

§sRs

COCINA SELECTAAMBIENTE AGRADABLE

LOCAL CLIMATIZADO

Avda. Abat l\4arcet. 201Tel. 780 73 37TERRASSA

I I.A RADIO ES NOTÍCIA

tA-

vrsr0I

RADIOFONICA DEI

N:-et

't0

. PINTOB JAGINT MORERAEl destacat artista terassenc, Ja-

cint f\,4orera, ocupa les ñosfes pla-nes d'art. Elpintor ha realitzat espe-cialment per a la nostra revista undibuix sobre tema radiofón¡c- Utílitzant el seu habitual i caracterísricesiil, ha expressal sobre paper unavisió radiofónica. Segons ens exptica l'autor, el dibuix representa elseu autoretrat: Mofera pinta al seuestudi ité al costat un aparell de r¿dio, Aquesta imatge es va repetintamb una intenció indefinida com lesones, L'artista ens ha mánifeslatque és un amant de la rádio, quel'escolta habitualment quan treballa.En especial lialjrada escoltar músi,

Des d'aquesta revista agraim la

col. aboració artística de Jacint Mo-

La carrera artíslica del pintor ésforga imponant. A l'any35 va realit-zar la seva primera exposició de c¿rjcalures a Terassa, i un any després aconseguíel seu primer premien un concurs de cartells. A partirde 19zl4 es dedic¿ professiona meñta la pintura. Aquell mateix any pre-sentá la seva primera exposició pú-blica a Barcelona i pintá uns nruralsa l'església del Carr¡e de Terassa.

EXPOSICIÓ D'ARTCONTEMPORANI ARADIO TERRASSA

A l'any 1949, J¿cint [,lorera man-

tení contactes ámb e] Club 49 i or-ganit2¿ a R¿dio Terrassa una expo'sició d'Art Contemporáni (Picasso,Miró, Dalí, e1c.). A l'any 1958, obte-ní el premi «Ciutai de Terrassa» enla seva prime¡a convoc¿tor¡a. Al1961, l'artistá trasllada la seva res¡-dénciá a Calonge, a la Costa Brava.Al 1972, panic¡pa en elprimer Ren-conlre lnternacionál d'HomenatgePablo Picasso. Posteriormeñ1, alsanys 77 ¡79, obté el prem¡ «TheodorRousseau», vila de Palamós. Al1981, fou seleccioñat per l'exposi,ció «Cien años de cuhura catalana»a MadrÍd. L'any després, va ser se-leccionat per a l'exposició «Expo-cultura» a Earcelona. A l'any 1984,AmÍcs de les Arts orga¡itzá al Centre Cultural de la Caixa d'Estalvis deTerrassa l'expos¡ció «Jacint More-ra, Una retrospectiva». Amb motiud'aquesta ántoldgica, s'editá uñ imPortant catáleg- En l'acte d'inauguració de la mostra el pintor va rebrel'en¿¿rrec de l'Aiuntament de fer elcartell de la festa major. L'any passat 1985, Jacint Morera va ser se-leccionat pel «Who's Who in lnter,nacional An» (Lausanne).

A llarg de lá seva traieciória artística ha reálitzat un totalde 62 exposicions individuals, 64 col.lectives.

lmpo.tants llibres d'an parlen delsenyor Morera. Destaquem el llib.e«L'Expañsió de l'Art Catalá alMón», de Sebastiá Gasch; «La Pintura Cátalana l¡», d'Alexandre CúiciPellicer; «L'Art Catalá Contemporani», d'Enric Jardi; (Cent Anys deCultura Terrasse¡ca», de Pauiina Pide la Serra, ila «Gran Enciclop¿diaCatalana»,

caSa MARCS DEPINTIJRES

TALLA - MOTLLIJRES. RESTAURACIONS

Sar¡t Frarrcese, 7€)

Tet¿for¡ 783 2l SeTEJRRAS S A

1'l

ILA BÁDIt) ÉS NOTíCIA

Declaraciones de la periodista Pilar Urbano

EN LA BADIO TATTA RETLEXIONLa destacada periodista Pilar urbaño se trasladó a Te

,,¿sso oa,a o'onun.ia, un¿ corfe'"ncia "n l¿ Cdr¡bra O'

ciar de ComFrc i lrdúslr;a oe Terrd.sa. dar Lro oF lo\ a'

tos del lOO aniversario de lá corporación.

DesDUés oe la confe'er'd. Bdoio l"rr"'s¿ I'vo l"ooortunioao de .fl"nten"r ura "rold ellrevi5ld con Prla'

Urbano sob." d,v"r,os rFn'¿s dp po'li " ! TÁd o- dF ' o

muñicación. Con respecto a la radio, la periodisia expre

só sus punto§ críticos:

«Por raoidez, la radio gana batallas al peI¡ódico'Dero le e;iá faltando reflexión. Como todos sabe-

;os. la radio dE la nolicia, la l€vanla: la lelcvisiónlá óresenta v el per¡ódico la comenta. S¡n embargo

"l """"t"-.á¿u re, más, va a buscar la filosolia de

.or"llo oue está ocurr¡endo, quiere explicaciones'pár tantó. ¡ace taka la columna iel editorial' ¿Dedué modo esa «columna» será ¡nmed¡ata como la

noticia? vo lo veo muv fácil: es el reporta¡e con el

comentario, del hecho con voz v sonido en d¡recto'Por otra parte, opino que el medio debe de mejoraren el aspecto formal Hav demasiada ¡mplovisa_ción. Esto comporta muchas vece§ una constantereoetic¡ón de oalábras v expresiones En general' elpr;fesional d; la rádio t¡ene un ex¡guo vocabulario'Yo no he oido a los de Radio Terrassa»'

TRABAJO EN «LA TRASTIENDA» DE

LA CADENA SER

Pilar Urbano tr¿baió u¡a temporadé en la Cadena

SER. Formab¿ oarte ¿elequipo de periodisias que reali

zaba «la trastieñda».

«Fue una experienc¡a muy interesante porquenunca habíá trabaiado en la radio La puestá en co_

mún de los temas con los otros compañeros me

§ervía de enriquecimiento. Este plograma tenía lacaracterist¡ca ;e ser espuela, de ser molesto para el

Doder v la oDosición Teniamos que incordiar' ¡n

i..t". ár"., ios ttuoos sucios Yo cada dia iba con15 o 16 «gu¡ndas», «pelas» que iban a ser molestastanto pa;a el poder como para la oposición' Pero'poco á poco, tui sintiendo un recorte 'lc libe¡tad'Senti, sin que me lo dijeran direclamente unos ve_

tos. Yo. al Drinc¡p¡o d€l programa, anunciaba unasnotic¡as que iba a comeñiar, pero de§pués la pala

bra se la daban a otro señor' y a mi me de¡abanque explicase ese caso maravilloso donde todo el

múndo ouedaba b¡en. Eso fue cla¡amenle falta de

libertad. Por «La Trastienda» pasaron José Luis Gt'_

tierrez, Ramon P¡ y algunos más, que duraron me_

nos que un merengue en la puerla de una escuela'No lo hacian mal, lo hacian demasiado bien porquedecían verdade§. Ante esta situac¡ón, vo tamb¡énanuncié m¡ malcha del programa. Me pagaban

bien. pero de aquella lorma vo no podia continuar'Ahora he comprendido que eslo sucedia en unosmomentos de cris¡s del acc¡onariado de Ia SER»'

PARTIDAR¡A DEL CELIBATO POLITICODEL PERIODISTA

En su conferencia en la Cámara del Comercio, Pilar Llr-

bano se refirió a la faena de periodista. Dijo, entre otras

cosas. que es decidida partid¿ri¿ del celibato politico de

ró.tó Deriodisia. También se mostró contraria a que en

los Deriódicos v, en general. los medios de comun¡ca_ció;. entren capitales rppresentando s¡glas políticas,

se¿n del siqno qUe sean. «El ñi¡l¡tante, si 6s period¡s_

ta. dsbe áe trásladár sus bártulos a la prensa departido, porque s¡¡o lo hace empozará a hacer pro-

paganda, ila propaganda es un honesto oficio, pe_

ro es distinto al oficio de period¡sta».

Pilar Urbano es mujer sln fiiación política. Dice de si

misma: «No tengo más carnés que el D.N.l y el car-né de periodista, ni más c¡edo que el crist¡ano".

Es una mujer incañsable isiempre ilusionada con su

oficio: «Ouiero morir siendo reponera de asfalto yteclado...». Su lema vital es...«encender cada dia lavela por ámbos cabos a la vez ¿quemándome?iSil, pero arrojando I'rz a izquierda v derecha'. Sumánddm,erro oo'rt Lo es "informar con rigor, s¡n fa_

vor y sin temoD.

Aoa re de su dclrv d¿d p"riodrs.icd. Pi'dr Urbano ha e§_

.rir; varios lDros v ensdlos Sr navo, Prrloeoiro'dr lo

ha alcanzado con el I bro ((Con la venia, Yo indagué el23-F»que ha sido «best'seller» dentro Y fuera de Españ¿.

F.X.C.

12

I.A RADIO ÉS NOTíCIA¡

ES REUNEIX A TEMESORA Et JURATDE LA SARDANA DE TANY

El dia 17 d'abril de 1986 a les 7,30de la tarda, es va reunir a B¿dio Te-rrassa, Ser Vall¿s, un jurat formatper personalitats del món sardanis-tar compositors, músics de Cobla,responsables d'entitats culturals,monitors i dansaires,

L'objectiu era decidir la sardanaque mereixia eltítolde «Sardana de

Una vegada escoltades les 10 sar-danes finalistes, la guanyadora vaser «colometa» de R. viladassau,amb 40 vots.

En el decurs de la quinzena «Nitde la Sardana», celebrada a «SantaPerpétuá de N4ogoda», el dia 3 dema¡g, l'opinió del nostre jurat vacoincidir amb la resta de les emissores ¡ públic de la sala, ja que «Colometa», de Ricard V¡ladassau, és eltítol de la sardana quanyadora. Enel mateix acte es va ato¡gar el premide la crítica, a la sardaná de m¡llorn¡vell artético-musical de les finalistes del certamen, guardó que fouper Josep Prenafeta, per la sevasardána «Vora l'estany».

Finalment, el premi joventutdestinat a d¡stingir l'obra d'un autorno major de 30 anys, estrenada alllarg de l'any, fou atorgat a Fran-cesc Cassú per la seva composiciót¡tolada «Dol9a de Nadal».

D'esquena a drcta:Josép M'Pey, ñúsic de Cobla; Jordi Pueño, creadot delprcgQm,¡la seva senyoñt Lid¡a Segués.¡ Salvadot Costa, canposnar de sardanes.

Qo4vencions.Banquets&rvei a la carta

Criíá .¿lmb áñh o¡ ,mbin didioiri ss{4ia¡itd.ó ¡ñb cünoN ds Etoci5

o l6l¿s l¿mlli¿^ en €ls s6 $bN !,úá!¡.

lHlorlLorll dlell Funn

r3

I ELS NOSTRES CLIENTS

ESPECIALISTA EN CONGELATS A LA C(]MARCA DEL VALLES

HIPERCONGELATS LA S¡RENA

Hipercongelats La Slrena es va

fuñdar el 24 de maig de 1983. Tot-hom coneix la seva ubicació: carerConcili Egarenc,95, al costal ma

teix de l'autopista. Aquest establi_

ment és especialista en congelatsla qual cosa ha estat una novetat a

Terrassa i a tota 1a comarca del Vallés. Normalment, els comercosd'alimentació disposen d'uná sec

ció de congelats, Peró ño tenen el

volum de produ(tes que hi ha a l¿

Sirená. En els seus 300 metres qi.ra

drats s'eiposen uns 600 productes

diferents, que Provenen de tora la

Comunitat Europea. Es Poden trobar congelats d'Holanda, Franca,Dinamárca, Escócia, etc.

4.OOO CLIENTS A LA SETMANA

La Sirena ha tingut iestá tenintun qran éxit. lJna Prova evident és

l¿ quantrtat de persones que diáriament mostfen la seva conf¡anc¿.Cada setmana Passen Per l'establiment unes 4.000 Persones.

Els clients saben perfectarnent el

que h poden adqui r Per¡ m¿risc

vcfdures carn, fruiles llop¡cals,plals pre cu nars t¿mbé un seguitde productes que 5'han Pos¿t a la

v€n.lá .om un servei més al client:són les seccions de geladeria, fruítssecs, xafcutefia, pastissefia i forr¡atges d'importació-

El oerenl senYor Cernud¿ ens €"phca que e 5 Producles de mes de_

manda son el Peir il¿ verdur¿. A laSirena es Pot trobar de toi. Des

d'una verdura, a 100. Ptes. el Kg.,per exempLe, a unes angL es, de

9.500 ptes. el Kg.

EL CONGELAT ÉS LACONSEBVA MÉS PERFECTA

«El consum dels Productescongelats es va incrementantdia a d¡a. El congelat és la con'serva més Perfecta que existeix'Está demostrat quo els alimentsmantenen totes les seves quali-

tats, Els avantatges són múlt¡-ples: al ritme de vida actual, ésmoh més práctic Perqué no s'had'anar cada dia a la Plagá; en lesverdures, hi ha l'avántatge queno s'han de rentar, ¡tot és net ¡apunt de bullir; en el Peix és ¡m-portant assenyalaf la seguretatplena de la seva frescura, Perqu¿ la congelsció es realitza enel mateix va¡xell».

Per áltre part, el senyor Cernudas'h¿ referit al tema dels Preus:«comprar congelats resulta mé§económ¡c Perqu¿ él§ Preu§ es-tan molt estab¡lit¿ats. Al llarg del'any es poden produir unes tresvar¡Ecions de Preu com a má_

L'éxit de la Sirena a Terrassa ha

fet que l'empresa ampliés els seusserveis a la comarca. Així, ál febrerdel 85 s'iñaugurá La Sirena de Sa

badell, ubicada a la Grañ Via.

LA SIRENA, UN BON CLIENTDE LA RADIO

lllperconoelats La Sirena és unboñ cllent de la r¿dio i estem moltconienis de la seva conflanca.¿questes han est¿t les p¿raules d-cl

senyor Cernuda. «la Publ¡citat éscara, peró estem contents delsresultats de les camPanyes quehem real¡tzat a través de Rád¡oTerrassa. lJn d¡a ens va arribaruna panida ¡mPortant de l16gos_

t¡ns, vam fer un anunci a travésde la vost¡a em¡ssora iels lla-gost¡ns, en quatfe dies es van

Fiñalment el senvor Cernuda ens

ha manifestat que seguir¿ confiant

Des d'aquestes Planes, el nostreagfaimenl

F. X. C.Senyot Cernúda, gercnt de La S¡tena

l4

A BADIO ÉS NOTíCIA T

tA FUERZA DE LA SER

lloy en el binornio participación e información, está encdndelero e erto de (PIDO -A PALABRA, de lÑAñGABILONDO, y deñtro deljuego y del concurso «ONDAMEDIA, AOUI LA SER», que dirige ANDRES CAPA-RROS,

En la última participacióñ de RADIO TERRASSA en elPOTOÍEO del mes de márzo, donde se bar¿jaba a atractiva c¿ntidad que rondaba los dos millones de pesetas,vi¡nos y viv¡mos los manejos de ciertos oyenlegque en suafán de panicipar intentabañ comprar los puestos quetendrian opción ¿ljuego, y ál no ser permitido por estaemisora, -cuestión de ¡espeto hacia los otrosconcursantes-, decidieron vender su VEBBO presumiblemente acertado, por el valor de 300.000 ptas. sobre elpremio que se pudiera obtener. La vendedora era unaprofesora y una ama de casa con domicilio permanenteen ALICANTE, que habían hecho más de 500 Km. por in-tentar descubrir un VERBO FANTASN4A. Elsuyo era lN-OUERIR. y el «no» de ANDRES CAPABROS nos iberó atodos un poco de un extraño sentimiento de cu pabiidad. Como áquel que sentimos en el p¡imer POTOTEO,ál ver a señoras desde las 6 de la mañana sentadas en lapuena de Radlo Terrassa a la espera de participar a lasdoce del mediod¡a.

Lógicamente esto no aparecerá nuñca en ningún Est!dio General de Medios, pero todo esto configura laFUERZA DE LA SEB.

MANUEL DOMINGUEZ

CAI'NSA,NFORMÁI'CA

s.c.P.

CARRER DE L ESGrÉS|A, 1s - fal.78127 t7IEIIASSA

. Ordenadores personales

. Ordenadorcs de Gestión

. Accesor¡os y complementos

. Programas a medida

. Formación de personal

l¡lur: ',.i;iir:ulinf liYi¿i".."I C4rv¡§ÁS

I treuanl.l...

Cam sas /á adas á.uad,os

blue point,

veoden !odos sus adicuos

¡PAECIOS NUNCA vtsms .!iP REC IOS DE FAa RtcaNrE...!

A PRECIOS DE FABRICA

Tejidos de ¡mporlac¡ónVéntá dlrecta en lábricá

15

r LA RADIO ES NOTÍCIA

ETUTREVISTA A PACO MORAN

Sí; se trata de un hombre del quesólo ver su fotografia, se sabe quiénes. lnconfundible: Paco lvlorán. Es-tuvo en Terrassa y, pof ende, ennuestra casa, Radio Tefassa, sERVallés.

El motivo? fener la gran suertede asistir al esfeno nacional de sunueva obra de teatro, SIN CHAPAY SIN COLLAR.

Dos representacioñes tuvieron lugaren elCentro Cuhuralde la Caixad'Estalvis de Terrassa.

N4orán acudió a la cita del progra-ma Desde la Rambla. Y con PilarGeláelly uñ servidor estuvo conver-sando, tratando de resumir-permítaseme decirlo asi-, lo inresumible de una de las más largas dila-tádas i exitosás carreras ártísticas

SIN CHAPA Y SIN COLLAR. esuna obra de teatro escrita especialmente Para Paco Moráñ; un guiónsenci¡lo, pero que, como suele de-cirse, tiene su miga, tratando decontar de uñ modo amable, «sinacritú», como diría el sr,González-, la problemática que nos

LA TORBE DEL PALAU, PREMI EN EL GIUTAT DE IERBASSA DE TEATBE

La noslra emissora aportá un premi al concurs de teatre «Premi Ciutat de Terrassa», organitzát pel Casal deSanl Pere.

La Torre del Palau va distingú el millor muntatge escé_

nic, que va correspondre a l'obra «Un barret de palla

d'lt¿lia», a cárrec del grup Tei, de Sant Feliu de Llobre'gat.

El guardó va ser lliurat per Ouico Sala, adjunt a la direcció. El va recollir Carles Colomines, represenlant delgrup-

La festa del tealre amateur terrassenc ielveredicte del

iurat tingué lloc el dia primer de marc.

Au¡co Sala líura le Tor¡e.lel Palau, prem¡ de nuntatge al ciutatde Te¡assa de Teatre.

Joep Gabizón y Pila¡ Gefaell ent¡ev¡stan a

planteamos cuando decimos,..¿Oué hacemos coñ el abuelo?.

Pilar y quien les cuenta ésto fui-mos a ver l¿ obra; y la verdad es quenos gustó mucho, valorando, además, la gran dificultat que entrañapara Paco Morán eltenef que repre-sentar dos papeles a mismo tiem-

Pero, a parte de todas eslas con-s¡deraciones, lo que de verdad me

gustarÍa resaltar es 1a sencillez conla que el amigo N¡orán estuvo ex-presándose a¡te los micrófoños denuestra er¡isorai casí ¡omo si fuefaun actor nuevo, que ñecesita ganarse ei favor del público por primeravez. Como suele decirse, es la actitud sabia de los más intel¡gentes.Paco Morán, gracias por tu visita y

JOSEP GABIZON

l6

LA BADI() ÉS NOTÍCIA I

SEH VALTES AMB Et CAMPIÓ MUNDIAI D'ESCACS

El campió mundial d'escacs, elsoviétic Garrj Kasparov, estigué aTerassa el dia 30 de gener i com-partí uns m¡nuts amb els micrófonsde Rádio Terrassa.

Josep Cadalso entrcvis¡a caÍi K¿sparov

Kasparov es desplaqá a la nostraciutat per disputar unes simuh¿niesamb 25 iugadors del Club EscacsTerassa, perd les incleméncies meteorológiques van impedir-ho. La

gran ñevadá que va caure a tota lacomarca, combinada amb el vent,deix¿ la ciutat a les fosques i¡mpedila disputa de les partides d'exhib¡-

lvlolta gent esperava l'actuació deKasparov a l'Epic-Casino delComerg i, alfinal, marxá decebuda.

l\,4algrat tot, Kasparov compartíuns minuts amb R¿dio Terrassa iparlá de diferents temes de la sevav¡da esportiva. El campió soviéticdestacá la tasca feta pel Club Es-cacs Terrassa, que feia pocs d¡ess'havia proclamat campjó d'Espan-

Al arr¡bar a Terrassa, es mostrásoiprés per la g¡an nevada ipregun-tá Jent gala d'un excel.lent humorsi s'havia preparat per donar li labenvinguda.

Kasparov rebé un dia després eltrofeu al millor esponista mundial,concedit pel diari «El l\Iundo Deportivo» i el grup d'empreses terras-senc clRsA.

TERRASSA OLÍMHCAT€rrassa ser¿ la seu del hocqueisi els Jocs Olímpics de

1992 són concedits a Barcelona.Aquesta és l'afirmac¡ó,reiterada diverses vegades, pels responsables de l'oficinaolímpica.

En la recent visita a Terrassa de Carles Ferrer Salat,president de ¡a Comissió de Relacions lnternac¡onáls dela candidatura de Bárcelona, es va confhmar una vegadañés que Terrassá ser¿ la seu del hócque¡.

En aquest mateix sent¡t, es va expresar el máxim res,ponsable de la candidaturá, el senyor Pasquál Maragall,álcalde de Barceloná. El senyor l\¡aragall digué que Terrassa és una magníf¡ca carta de presentáció internac¡onalper organitzar el hocquei olímpic. Per últim, un ahremembre del Consell Rector de la Barcelona-g2, JosepLluís V¡láseca, manifestá que la ciutat ha fet m¿r¡ts sufi,cients per a¡lotjár la ¡mportant competició. Per ta sevapart l'álcalde de Terassa ha dit que s¡ el d¡a l7 d'octubrees concedeixen els jocs a Barceloná, es constituirá unacom¡ssió, formada per Ajuntament i representants declubs de hocque¡ amb la finalitat de vetllar el tema i

cofñen9ar-se a prepáfar vers el 92,

Cades fercr Salat pa a davant et nic¡óÍoñ de ta rádio. At seucostat, Josep Casajuana, .eo¡dor de cultura ¡ esDotts.

Totes aquestes declaracions foren realitzades als mi-crófons de SER VALLES i foren emeses eñ el programaesportiu TERRASSA OLitvP¡CA ien HORA puNTA.

1t

I PUBTICIÍAT

PUBTICIDAD DE LOS 80

La publicidad ha pasado del reclamo de la comunica_c¡ón, del anuncro ¡nformativo a la campaña creativa. La

televis¡ón ha sido el motor de este desaflollo en la creati-vidad public¡taria. HoY en día no basta con repetir un

mensaje, ño basta con que cause impacto. El mensaiepubliciiar¡o tiene que «comunicar» Así pues,el mensaieae coñv¡erte en vínculo de unión, de comunicación entreelemisor v elreceDtor, Para establecer esta inierrelación,á la p'rblúidad yá no le basta con ser informativa sino

oue es necesafio que el mensaie y su entorno se conviefl;n en €spectáculo, que creen un ambiente favorable alproducto; en de¡initiva estamos hablando de Io que scconoce como IMAGEf\ DE PcODUCTO. Lsta de-nosl d_

do que lo que consumimos no sólo son productos sinotambién imágenes de estos productos.

Si en los años 50 fueron los anunc¡os, Y en los 60 las

campañás, hoy estamos en los procesos de comun¡ca_c¡ón qlobalos: publicidad, promoción. relaciones públi_

cas. eic...; La Publicidad ha pasado de ser Jn b¡a¿o de la

venta a ser el medio para crear lmágenes

Para crear esta ¡magen la publicidad utiliza la seduc_

ción. En la publicidad de hoy en díá ya no es mejor la que

más v meior informa sobre el ptoducto y sus cualidadessino ia que provoca el «enamoramiento» del Consumi'dor, la que le seduce. la comunicación se producirá a tra-vés de la seducción o no se producirá.

JOSE RAMOSJef6 de Public¡dad

AUMENTO DE LA

INVERSION EN PUBLIGIDAD

Las iñversiones en publicidad experimentaron en 1985,!n aumenro del 20%. se alcanzaron las 315.000 millonesfrente a los 257.000 millones del año 1984

A pesar de este aumento, España, todavia está leiosde los primeros lugares del ranking europeo por factura_ción publicitária.

El primer país es Gran Bretañá y a continuációñ la Re_

pública FederalAlemena, Francia, ltaliá, Holanda y Espa_

ña en e sexto lugar. Por sectores, el alimentario es el quemás invierle, pero se le van acercando otros más dinámicos. Se ha observado uñ aumenlo importante en los sec-lores de electrónica de consumo v vlajes.

lJn hecho que llama la atenc¡ón de los medios publici_

tarios entre los paises europeos,

La televisión apárece como el principal medio en lospaises menos desarrollados: en Poriugal Y en Grecia, latelevisróñ recibe el 54oo de la inversión publicitalia, enItalia el 3270 y en España el24%; mientras que en Dina_

marca, Noruega y Suecia no hay anunc¡os en televisón

En España y duranre el 1985. los di¿rios son quienesreciben mayor invers¡ón; e|26,5% deltotal, segu¡dos portelevisión 24%. Bevistas 12,7%, Radio 10,1%, Publici-dad exter¡or 3,2i Cine 1.1 y otros varios 23.4.

En e pasado año, la radio en España ingresó 28.000millones de pesetasen publicidád, frente a 14s24.850 millones de 1984.

LA PUBLICIDAD T¡ENE TELEFONO

DE LO RAPIDO, EFECTIVO Y RENTABLE

780 33 58

OUE ES ANUNCIARSE EN LA RADIO

18

PB()GRAMACIÓ TPR0GRAMAC!0N DE BADI0 TERBASSA 0NDA MEDIA (1,341 KHzl

DE LUNES A VIEBNES

6,00 «Oñda pesquera» en Cádéñá SER7,m «Matinal SER» en Cadena SEB7,15 «MatinalVal¡és» por Paco Plaza7,25 «[4atinal SEB» en Cadena SER8,30 «[4alinalVall¿s» por Paco Plaza9,m «Pido la palabra» de carácter loca¡y en Cadena SER

10,00 «Onda media: AquíelVallés» por fi4anuel Domínsuez, Paco Plaza, Carles [4adíne, y Lídia Sesués

12.00 «Onda media: Aquíla SER» en Cadena SER13,30 «Radio servicio» por Cales Martí¡ez13,45 «HoÉ punrá» por Frañcesc Xavier Closá, Josep Ca-

dalso. Anna Grau y Joaquim Bálágué!4,30 «Noticies á dos quarts» en Cádena SER Cátahrnya15,m «Désde la Bámbla» por José Cadalso16,30 «Así es lá v¡dá» en Cádena SEBl7,m «Citá á lás c¡nco» en Cadena SERla,m «Desde lá Ramb¡a» por José Gábizón19.30 «Teíassa Olímpica» por Frañcesc X. Closa, Josep

Cadalso y Francesc Novellz),00 «lnformalivo de las ocho» €n Cad€na SER20,30 «Cáruseldel mundial» en Cadena SER22,00 «Uhima horá» por Francesc Novell22,15 «Canciones de otro tiempo» por Francesc Novell22,30 «Voces amigas» {lunes}, «LiÉ po¿rica» (martes),

«Sorteo lote a pr¡mit¡va» (jueves) y «Digui, d¡gu¡))

23,00 «Ho¡a 25» en Cadena SER0,15 «El loco de la coliná» en Cadena SER2,30 «De la noche a lá mañana» eñ Csdená SER

SABADOS

7,00 «Mat¡nal SER» en Cadeña SER7,15 «l'¡atiñal Vall¿s» por Máñuel Dom¡nguez7,30 «Matiñal SEB» én Cadena SER8,30 «Por liñ es sábádo» por l¡anuel Dorñínguez

1l,m «Supé¡ babby» en Caden¿ SEB12,00 «Po¡ fin es sábado» (§igue) por Manuel DomíñSuez14,00 «Sintonía» oor Francesc Novell14,30 «lnformativo de las dos y media» en Cadena SER15,00 «Los 40 principales» po¡ Carles Manínez20,00 «lnfomal¡vo de las ocho» eñ Cadena SER20,30 «Caruseldel mundiab, en Cadena SEB22,00 «Fin de semaña» en Cadena SEB23,00 «Hola 25» en Cadena SEB23,$ «Los deportes» en Cadeña SER1,m «La gran movida» en Cadená SEB

DOMINGOS

8,m «El sépt¡mo dfa» prosrama ,elis¡oso8,20 «Contrapunt» por Ldia Sesués y Ramon [,loncho9,45 «Rsflexiones» prosrama r€lisioso

10,00 «Estiueiant» por Francesc Novell12,m «É sran musicál» en Cadena SEBl3,m «Estiuejanb por Francesc Novell14,30 «lnlormativo de las dos y media» en Cadena SEA

15,00 «Felicile con música» por José Gabizóñ16,00 «Estiuejañt» por José G¿bizón17,00 «Carlsel d€ verano» en Cadena SEB19,00 «Cárusel del mundial» eñ Cádeña SEF22,m «El concert del d¡umeñge» por Xavier Másagué23,m «Hora 25» en Cadeña SEB23,30 «Los deporles» en Cadena SER1,m «Los toros» en Cadena SEB3.m «De la noche a la mañáña» en Cadena SEB

Además se ofrecen bolet¡nes infomarivos de ca.ácter gene-ral, local y comarcal a las hoÉs en punro.

PROGRAMACION DE BADIO CLUB 25FRECUENCIA M0DULADA (95.8 MHzl

DE LUNES A VIEBNES

6,00 «Badio.lub», música para desperlar, por Paco Plaza7.15 «A las ocho menos un b¡rcocho», el desmadre entre

dos, por José G€bizón y Javier l¡artin7.30 «Radio club», mús¡ca para despertar, por Paco Plaza8,00 «Con prisas y a lo loco» masazine musical, por Já-

12,00 «Radio club disco» por Cades Martínez13,00 «A la una» la áctualidad del «POP-ROCK» por Javier

15,00 «Rádio club» éxilos en la F.M. por Paco Leal yFrancesc Novell

20,m «Club ]m» los LPs recomendados por José Gabi'

22,00 «Badio luna» la noche en otro toño, por Paco Leál1,00 «A la una» (repetición) por Javier Martín

SABADOS

7,00 «Bádio Club» música s¡n palábÉs9,00 «Sábádo, sábadete» el desmadre enfe dos, po¡ Ja

vier Martín y Alex Roiq14,00 «Vibraciones» dedicado a un iñlérprete «POP-BOCK».

15,00 «Badio club» música paE la tarde delsábado, porJosé Gabizóñ

2'1,00 «Funky Plastics», la dis.o en cas por Bobby Senio¡

DOMINGOS

8,m «Radio club» música sin palabras10,00 «A tgdo volumen» una fiesla con música y parlicipa'

ció¡, por Paco Leal15,00 «Por la otra ¡ínea» la música de siempre... y sin pala'

bras, una realiracióñ de [4anuel Tapia17,m «Con la tarde libre», coñsuetudinár¡amente sorpren-

dente por José Gabizó¡20,m «Vibracioñes» dedicado a uñ inrérprete «POP-ROCK»21,00 «Funky Plastics», la disco en casa, por Bobby Senior.

BEVISTA DE DIO TEBRASSA

Exemplar ño posal a la venda

Bedacció i adminisraciói B¿dio Terassa,C/ Gutenberg, 3-13 - Tel. 780 61 66

Edita: Club Rádio Terassa, S.A.

Bealitzaciór Editora Pedágógica del Vall¿s

Direcció: Francesc Xav er Closa

Col.laboren: Josep Cádalso, Josep lvlanuel Salillas, Ouico Sala, Lídia Segués,fi¡anuel Domíñsuez, Josep Gabiróñ.lmprir¡eix: Gráfiques OLSA

D L.: B 11.627 1985

19

Persones al servei de persones.

\

¡r' r-, t Ja

Aquesi.se nó1re sirbo E simbo dL,ra.s:lucoamb vo.ac ó sócá arbñasi-".e¡'aiys.es.^,eF q¡bó de a CA¡XA D ESTAtv S DE TEFqASSA

Pei:.r.!:r :É1,e .le p.rs.n.s La!.Lnlal dLlear o ir ri b€¡ ,eprral .ioicrr. Éi ir:..1-! !o.3 r c!lLias

-t-)t-

-

r---

-

r-r--

CAIXA DE T TERRASSA