Visquem Terrassa nº 147 (gener 2012)

VTVisquemTerrassa

Núm. 147 | Gener | 2012 | Revista mensual d’informació municipal i ciutadana

700 personeses beneficiarandel programa Treball als barris

p. 5

La Unió Europeadistingeix Terrassaper la sevaaccessibilitat

p. 6

El Pla Local de Joventut afavoriràl’emancipació del jovent

p. 9

Una oficina pionera ajudarà famílies en risc

de perdre l’habitatge

Una oficina pionera ajudarà famílies en risc

de perdre l’habitatge

La ciutat Nova Oficina d’Intermediació HipotecàriaEl Districte 2 i la Maurina participen en elprograma “Treball als barris”

Reconeixement europeu a la ciutat perl’eliminació de barreres arquitectòniques

Nou sistema de contractació pública a travésd’Internet

Terrassa dóna suport a 20 projectes decooperació internacional

El Pla Local de Joventut es posa al diaBreus

ProtagonistesTreballem als barris: AV Can ParelladaEntitats: Quadre de Veus de Radioteatre

L’AjuntamentConeguem l’Ajuntament: Escola Municipal d’ArtAnem de visita!L’opinió dels grups municipals

35

6

8

8

910

1212

131415

2 | Gener VisquemTerrassa

Visquem Terrassa 147 | Gener 2012 | Revista mensual d’informació municipal i ciutadana

Edita: Servei d’Imatge i Comunicació. Ajuntamentde TerrassaDirecció: Montse PratCoordinació i redacció: Josep Manel Martínez iJordi Garreta Col·laboradors redacció: Isabel Marquès i EduardMartín-Borregón

Disseny i maquetació: Marta Serrán i Marcos A.GarcíaProducció: Olga Cabús, Pilar Ordoño i AssumptaOlivéCorrecció: David AguilarFotografies: Badia Casanova, Isabel Marquès,Eduard Martín-Borregón, Juan J. Domínguez,

Manel Marquès, Marta Serrán, Jordi Canyameres iArxiu Municipal

Impressió: GratesaDipòsit legal: B-16102-82 0

80.000 exemplars. Revista gratuïta

Horaris d’atenció ciutadana

010 Informació i tràmits

De dilluns a dijous de 8 a 19.30 h, i divendres i vigílies de

festius de 8 a 14.30 h

Oficines centrals de la plaça Didó

De dilluns a dijous de 8.30 a 19.30 h, i divendres i vigílies

de festius de 8.30 a 14.30 h

Oficines municipals de districte

De dilluns a divendres de 9 a 14 h

RECORDEU...

Contacta amb l’Ajuntament

www.terrassa.cat

i Raval de Montserrat, 14. 08221 Terrassa

010 / 93 739 70 00

[email protected]

Més informació

[email protected]

www.visquemterrassa.tv

Informació i tràmits

Des de mòbil o fora de Terrassa

Ajuntament de Terrassa (centraleta)

Atenció a les dones en situació de violència

(24 h i gratuït)

Autobusos municipals (TMESA)

Targetes bus (més de 65 i discapacitats)

Baumann Servei Jove

Biblioteca Central de Terrassa

Centre Cívic Alcalde Morera

Centre Cívic Avel·lí Estrenjer

Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany

Centre Cívic Montserrat Roig

Centre Cívic President Macià

Centre d’Atenció d’Animals Domèstics

Cinema Catalunya

Consulta Sexual Jove

Educació

Egarvia (grua municipal)

Foment

Funerària (gratuït)

Manteniment urbà (brigades municipals)

Neteja i estris vells (gratuït)

Oficina d’Intermediació Hipotecària

Oficina Municipal d’Informació al Consumidor

Polítiques de gènere (informació i atenció)

Retirada de vehicles abandonats

Serveis Socials

Síndica Municipal de Greuges

Terrassa Mediació

Turisme (Oficina de Turisme)

Canal Terrassa Vallès | 95.2 Ràdio |

www.terrassadigital.cat

EMERGÈNCIES

Parc de Bombers de Terrassa

Emergències (tot Catalunya)

Policia Municipal (urgències)

Des de mòbil i no urgències

Policia Nacional

Mossos d’Esquadra

Taxis

010

93 739 70 60

93 739 70 00

900 900 120

93 788 23 32

93 731 59 82

93 784 83 90

93 789 45 89

93 786 91 59

93 734 26 03

93 733 30 98

93 736 24 12

93 735 74 38

93 727 68 41

93 727 50 59

93 788 53 76

93 731 59 82

93 780 35 11

93 784 27 11

93 789 11 11

900 268 268

93 736 34 60

900 720 135

93 736 66 95

93 731 59 82

93 739 74 08

93 780 55 55

93 731 59 82

93 739 74 21

93 733 77 06

93 739 70 19

93 736 14 14

93 783 44 44

112

092

93 780 55 55

091

088

93 735 77 77 / 93 735 66 66

TELÈ

FON

S D

’IN

TER

ÈS

VisquemTerrassa.TV

VT

L’Ajuntament i el Col·legid’Advocats de Terrassa po-sen en marxa aquest mes degener l’Oficina d’Intermedia-ció Hipotecària, situada alCol·legi d’Advocats de Ter-rassa. S’ha creat amb la in-tenció de minimitzar l’im-pacte de la crisi hipotecària ipreservar un dret bàsic comés el de l’habitatge. La sevamissió principal és la d’aten-dre aquelles persones que estroben en risc de perdre elseu habitatge per no poderfer front al pagament de lahipoteca i coordinar actua-cions que permetin anticiparmesures per evitar el desa-llotjament dels residents del’immoble per via legal. L’Ofi-cina oferirà assessorament ales persones afectades i faràla intermediació hipotecària

amb les entitats financeres.Segons dades del ConsellGeneral del Poder Judicial,es calcula que al 2012, no-més a la ciutat, es produïranaproximadament un milerd’execucions hipotecàries,situació que es vol contribuira evitar amb la creació d’a-quest organisme, que inter-mediarà amb les entitats fi-nanceres i buscarà possiblessolucions abans d’arribar ala pèrdua de l’habitatge.

Informació, assessorament i intermediacióL’Oficina d’Intermediació Hi-potecària es constitueix comun servei d’informació, as-sessorament i suport adreçata les persones i famílies quecomencen a tenir dificultatsper fer front al pagamentdels préstecs hipotecaris ipoden trobar-se en risc deperdre el seu domicili habi-tual, com també a aquellesaltres que es troben immer-ses en procediments d’exe-cució hipotecària. Facilitaràinformació i assessoramentlegal i intermediarà amb les

parts interessades. Paral·le-lament a la creació de l’Ofici-na d’Intermediació Hipotecà-ria, s’activarà una comissióde seguiment on participa-ran les entitats financeres,les plataformes d’afectats,entitats del tercer sector, elCol·legi d’Advocats de Te-rrassa i altres col·legis pro-fessionals vinculats.

Gener VisquemTerrassa |3

Sensibles a la crisi hipotecària

Pere Navarroi MoreraAlcaldede Terrassa

A conseqüència de la crisi econòmi-ca, milers de persones tenen dificul-tats per pagar la hipoteca, sobretotper la pèrdua de llocs de treball idels ingressos familiars, i aquesta si-tuació en molts casos deriva en lapèrdua de l’habitatge. Aquest fetperjudica les persones afectades (pelrisc d’exclusió social), les entitats fi-nanceres (amb grans bosses de pi-sos difícils de vendre) i el conjunt del’economia.Les administracions hem de sermolt sensibles davant d’aquest pro-blema, que afecta un dret bàsic comés l’habitatge. A Terrassa hem ac-tuat amb decisió i som el primerajuntament que posa en marxa unaoficina d’intermediació hipotecària,conjuntament amb el Col·legi d’Ad-vocats. L’objectiu és clar: donar su-port a les persones afectades, oferirassessorament i intermediar en lesnegociacions amb bancs i caixes. Aquest és un primer pas per posar-nos al costat de les persones i aju-dar-les a superar les dificultats, pre-servant la cohesió social i el futur detothom. El nostre exemple hauriad’estendre’s a altres llocs i compro-metre les administracions i les enti-tats financeres.Hem d’idear nous camins per ferfront als difícils moments que estempassant, que demanen compromís,voluntat per trobar solucions, i la de-terminació de les administracions ientitats ciutadanes d’impulsar can-vis. No ens podem quedar de braçosplegats: volem construir una societatmillor, més justa i igualitària. Hemde ser innovadors i creatius per ferfront als temps que vivim.

Facebook: Pere Navarro MoreraTwitter: @pere_navarroCorreu: [email protected]

la ciutat l’editorial

Donarà servei a perso-nes i famílies que tenendificultats per fer frontal pagament dels prés-tecs hipotecaris o ambrisc de perdre el seudomicili habitual perimpagament

Neix una oficina d’intermediacióper minimitzar l’impacte de la crisihipotecària

Una execució hipotecà-ria és un procediment ju-dicial que pot acabaramb l’embargament d’unimmoble. S’inicia quanl’entitat finançera deman-da els propietaris de l’im-moble per impagament.

Un llançament és undesallotjament forçós delsocupants d’un immobleper impagament de la hi-poteca. Té lloc quan fina-litza un procés judiciald’execució hipotecària.

Els llançaments a laciutat de Terrassa s’hanmultiplicat per deu en elsdarrers quatre anys.

Des del Col·legi d’Advo-cats de Terrassa s’acon-sella demanar ajuda i as-sessorament a l’Oficinad’Intermediació Hipote-cària tan bon punt es de-tectin problemes per po-der fer front al paga-ment de la hipoteca, encap cas s’ha d’esperar aentrar en un procés judi-cial.

Ho sabies?L’Oficina d’Intermediació Hipotecària es trobaa la seu del Col·legi d’Advocats de Terrassa

Informar les persones i famí-lies, de manera preventiva, quan apa-reixen les primeres dificultats de paga-ment de la hipoteca de l’habitatge fa-miliar.

Assessorar personalitzadamentsobre els procediments concrets quecal seguir abans de l’inici de la situaciód’impagament de la hipoteca.

Trobar solucions acordades entreel deutor i l’entitat bancària per a les si-tuacions que tenen perspectiva de mi-

llora o en què, amb determinats canvisen la relació, es pot arribar a solucionsefectives que no derivin en un procésjudicial d’execució hipotecària.

Utilitzar els mecanismes d’interme-diació per evitar la pèrdua de l’ha-bitatge.


la ciutat

Objectius de l’Oficina d’Intermediació HipotecàriaPlantejar mesures correctores i anticipadores que

permetin mantenir el pagament de les quotes de la hipote-ca i evitin l’inici dels processos d’execució hipotecària.

Evitar els desallotjaments forçosos de l’immoblederivats de la manca de pagament dels crèdits hipote-caris.

Principals actuacions

Més informaciówww.visquemterrassa.tv

Aposta pel lloguer social

Des de l’estiu passat, l’Ajuntament s’ha reunit quatre vegades amb les entitats financeres per cercar mecanismesque facin possible donar una utilitat social als pisos que queden en mans de bancs i caixes després d’un procés d’e-xecució hipotecària. El Consistori calcula que a la nostra ciutat hi ha al voltant de 5.000 pisos buits amb aquestescaracterístiques. Concretament, es treballa en la possibilitat de crear un parc de lloguer social que permeti fer fronta situacions d’emergència social amb els pisos de les entitats financeres. La proposta que s’està treballant facilita-ria que aquests habitatges es poguessin posar a disposició de les persones i famílies necessitades, que pagarien unlloguer social a les entitats financeres. De la mateixa manera, es pretén constituir un espai de coordinació que pro-porcioni informació dels habitatges disponibles a la ciutat i fomenti una acció conjunta entre el sector públic, el sec-tor privat i els agents socials.

Oficina d’Intermediació HipotecàriaCal demanar hora al telèfon 93 736 66 95.Horari d’atenció telefònica: dilluns,

dimecres i divendres, de 9.30 a 13.30 hhttps://seuelectronica.terrassa.cat

Més informació


la ciutat

Els antecedentsL’any 2006, la Generalitat va posar enmarxa un pla pilot d’accions comple-mentàries a la llei de barris en el quals’incloïen un seguit de mesures ocupa-cionals i de desenvolupament local. Jaal 2007 es va endegar el projecte ano-menat “Treball als barris”, que va re-presentar un salt qualitatiu pel que faal nombre d’actuacions adreçades a lacreació d’ocupació. En aquest sentit,la Generalitat va posar a disposiciódels ajuntaments els recursos neces-saris per aplicar-lo ens els barris selec-cionats en les convocatòries. En aque-lla ocasió, l’any 2008, Terrassa vaaconseguir que el barri de la Maurinafos seleccionat. D’aleshores ençà, en-mig d’una greu crisi econòmica, s’han millorat els barris, tant des delpunt de vista urbanístic com des de lacohesió social, amb mesures directesque han incidit en la millora de l’ocu-pació de les persones, en la seva for-mació i professionalització i en la crea-ció de llocs de treball.

La Generalitat aporta unmilió d’euros per crear ocupacióal Districte 2 i al barri de la Maurina

L’entitat de promoció econòmica del’Ajuntament, Foment de Terrassa,ha rebut una subvenció del Departa-ment d’Empresa i Ocupació de laGeneralitat de Catalunya de propd’un milió d’euros. Aquesta aporta-ció es destinarà al projecte “Treballals barris”, que es portarà a terme alDistricte 2 i al barri de la Maurina.Els objectius d’aquest projecte pas-sen per afavorir la inserció sociola-boral dels col·lectius que tenen mésdificultats a l’hora d’accedir al mer-cat de treball, oferint-los experièncialaboral i fomentant la igualtat d’o-portunitats entre homes i dones. Elcost total d’aquest projecte és de1.089.178 euros, dels quals117.555 euros són finançats pelnostre Consistori.

Perfils diversosGràcies al projecte “Treball als barris”,es contractaran 58 persones per a tre-ballar com a tècnics/ques d’inserció,dinamitzadors/es, educadors/es so-cials, tècnics/ques de ciutadania, tèc-nics/ques de reforç educatiu per a in-fants i les seves famílies, personal desuport al manteniment urbà i la nete-ja viària o informadors/es ambientals,entre altres perfils. D’altra banda, perpoder dur a terme els programes d’in-serció laboral i d’igualtat d’oportuni-tats, es contractaran 7 persones ambperfil tècnic amb l’objectiu d’orientar580 persones i formar-ne 25 en elsoficis de cuina i llauneria. Per la sevabanda, es demanarà la col·laboracióde les empreses de la ciutat perquèacullin alumnes en pràctiques.

Més de 700 persones es beneficiarande les accions ocupacionals delprojecte “Treball als barris”


la ciutat

Terrassa ha estat distingida per la UnióEuropea per les accions de millora de l’ac-cessibilitat que ha portat a terme l’Ajunta-ment en els darrers anys. La nostra ciutatera una de les vuit finalistes del PremiCiutat Europea Accessible 2012. El juratha reconegut amb una menció especialles millores que han facilitat l’accessibili-tat a les persones amb discapacitat o ambmobilitat reduïda i a la població en gene-ral, en una ciutat de difícil orografia i d’o-rigen industrial. Concretament, s’ha valo-rat l’esforç per facilitar l’accés als llocs his-tòrics i per eliminar barreres arquitectòni-ques en edificis d’habitatges, parcs, car-rers, places i monuments, inclosa la ins-tal·lació d’ascensors, rampes i ponts.També s’ha tingut en compte la implica-ció ciutadana a l’hora d’adaptar els habi-tatges amb la instal·lació d’ascensors.

Finalista entre 114 ciutatsEl Premi Ciutat Europea Accessible haestat convocat per segon any consecutiuper la Unió Europea amb l’objectiu de ferun reconeixement públic a les ciutats demés de 50.000 habitants que estan de-senvolupant iniciatives en matèria d’ac-cessibilitat. La guanyadora ha estat Salz-burg (Àustria), mentre que han quedatcom a finalistes Cracòvia (Polònia), Mar-burg (Alemanya) i Santander (Espanya).Altres tres municipis han estat distingitsamb una menció especial, a banda de Terrassa: Grenoble (França), Ljubljana(Eslovènia) i Olomouc (República Txeca).Enguany, el premi ha rebut candidaturesde 114 ciutats de 23 països de la UnióEuropea. En el cas d’Espanya, les ciutatsseleccionades van ser Terrassa i Santan-der, d’un total de 15 candidatures.

Terrassa, entre les vuit ciutatsmés accessibles d’EuropaLa Unió Europea ha atorgat una menció especial a la nostra ciutat en el PremiCiutat Europea Accessible 2012

Esforç continuatL’Ajuntament ha desenvolupat unampli ventall d’iniciatives en els da-rrers anys per eliminar barreres ar-quitectòniques, com ara la creaciód’accessos adaptats, les plataformeselevades, els avisadors acústics alssemàfors instal·lats en les cruïlles dela ciutat o la promoció de la instal·la-ció d’ascensors en edificis antics.També s’ha fet una important apostaper la instal·lació d’ascensors a la viapública. En altres àmbits, s’ha treba-llat de manera molt intensa sota lacoordinació de la Taula per a la Dis-capacitat de Terrassa, una xarxa in-tegrada per l’Ajuntament i més detrenta entitats de la ciutat.


la ciutat

Lydia González Fundació Goel

La nostra entitat està vinculada a l’acció social que fem a l’Es-glésia Unida de Terrassa. Cada dissabte preparem activitats delleure per a persones amb discapacitat intel·lectual. Creiem quea Terrassa s’ha avançat molt, a través de la Taula de la Disca-pacitat, on som presents amb una trentena d’entitats. Hem ela-borat una campanya de comunicació positiva i humanitzadora.L’actitud del ciutadà envers el discapacitat psíquic és cada copmés oberta, tot i que no s’ha de deixar de treballar. A vegadesno sabem com actuar i des de la Fundació insistim que cal per-dre la por a la diferència i que, quan no sabem què hem de fer,hem de preguntar. Hi ha voluntat per continuar treballant enaquest camí.

Oriol Capella Fundació AVAN

L’AVAN treballa amb persones afectades per malalties neurològi-ques i és present a la Taula de la Discapacitat. Les persones quesom invidents ens adonem que cada vegada la ciutat està mésben organitzada urbanísticament; per exemple, tenim les princi-pals avingudes i els carrers de més trànsit amb semàfors sonorit-zats. En els darrers anys hi ha hagut més control de les normati-ves i més sensibilitat. S’han eliminat barreres arquitectòniques is’han fet més accessibles les parades d’autobús. Encara s’han demillorar coses: per exemple, hi ha autobusos que no diuen el nomde les parades per megafonia. Un dels grans avenços per als invi-dents ha estat el portal d’Internet de l’Ajuntament, perquè dispo-sa d’un lector que va dient el que surt en pantalla.

Joan Vila Dismifísics

Fem un treball intens de reivindicació i millora per a les personesamb discapacitats físiques. Estem contents per l’obtenció del pre-mi. La nostra entitat va seguir el document presentat per poderobtenir-lo i hem de dir que és del tot real. L’any 2009 es van fer1.400 rampes per tota la ciutat, s’han eixamplat voreres i s’haninstal·lat ascensors a Can Boada i al parc de Vallparadís pensanten l’accessibilitat. Volem que això continuï sent una prioritat, quela ciutat sigui per a tothom. Per això cal insistir molt en el com-pliment de les lleis. Ens queda molta feina, sobretot pel que facomerços i administracions que depenen de l’Estat. Un dels as-pectes positius del Consistori és que, com a membres de l’enti-tat, se’ns ha convidat a validar els llocs on s’han fet adaptacionsi ens han fet cas quan hem demanat millores.

Carles Godall Coordinadora Capaç

La nostra entitat està formada per associacions de mares ipares d’alumnes d’escoles d’educació especial i per altres pa-res i mares que tenen fills amb discapacitat i no estan en edatescolar. En els darrers anys hi ha hagut moltes millores a laciutat i s’han fet canvis allà on ho hem proposat, com ara elsparcs infantils, que ja compten amb algunes instal·lacionsamb jocs adaptats. També es va demanar un vestidor per adiscapacitats a les piscines de Vallparadís i s’ha construït. Ob-tenim bones respostes i mirem de fer molta pedagogia. Ferentendre les limitacions que ens trobem és la feina més im-portant a llarg termini. Encara queden temes pendents, comla construcció d’una residència i centre de dia o conscienciarels comerços, ja que la majoria no estan adaptats.

Lip dub de la Taula de la DiscapacitatAmb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat,celebrat el passat mes de desembre, la Taula per la Discapacitat vaorganitzar la filmació d’un lip dub a la Masia Freixa en què van par-ticipar més de 800 persones i diverses entitats de la ciutat. El lip dub,que portava com a lema “Aquesta és la nostra ciutat, encara faltamolt per fer”, es va fer al ritme de la cançó Crida, de Miquel Abras. Podeu veure el lip dub al web www.visquemterrassa.tv.


la ciutat

L’Ajuntament ha posat en marxa un siste-ma de contractació pública electrònicacompletament automatitzat. D’aquestamanera, Terrassa es converteix en la pri-mera gran ciutat catalana que tramitaràtots els contractes amb els proveïdors demanera telemàtica. A partir d’ara, totes lescontractacions que fa l’Ajuntament ambtercers (proveïdors, adjudicataris d’obres iserveis, etc.) es faran amb aquest sistemades de la pàgina web de la seu electròni-ca, a la qual es pot accedir a través delweb municipal (www.terrassa.cat). Ac-tualment, s’està utilitzant per a determi-nats tipus de contractes i s’anirà implan-tant progressivament amb la intenció queestigui funcionant al 100% l’any vinent. Elnou sistema proporciona diversos avantat-ges, com ara l’estalvi de recursos, ja quetots els processos de tramitació (anunci,presentació de documentació, avaluació,adjudicació i signatura del contracte) espoden fer informàticament, amb el conse-

güent estalvi de paper, tinta i energia. Calrecordar que l’Ajuntament signa entre 800i 900 contractes l’any i que, amb el nousistema, tampoc no caldran desplaça-ments físics dels licitadors i del personal

municipal ni cap espai per guardar ladocumentació. Pel que fa al temps,contractes que requerien dues o tressetmanes es podran tramitar enmenys de deu dies. L’Ajuntamentté previst organitzar al 2012 unesjornades sobre administracióelectrònica per difondre aquestnou sistema entre col·lectius es-

pecífics com poden ser elsdels empresaris,

advocats,profes-sionalstècnics i

entitats ciutada-nes. Actualment, a través del

web municipal es poden resoldre més de300 tràmits diferents i s’hi pot accedir les24 hores del dia.

Totes les contractacions del Consistori amb tercers es faran

mitjançant un sistema informàticque fa estalviar temps i diners

https://seuelectronica.terrassa.catwww.terrassa.cat

Més informació

Un total de 21 entitats solidàries han ob-tingut finançament de l’Ajuntament perexecutar 20 projectes de cooperació aldesenvolupament en la convocatòriad’enguany. Els projectes escollits, que esdesenvoluparan en diverses poblacions del’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica llatina, es repar-tiran 350.000 euros procedents dels in-gressos propis de l’Ajuntament. Els pro-jectes tenen relació amb l’educació, la mi-llora de l’atenció sanitària, el desenvolu-pament econòmic i la igualtat de gènere.D’aquesta manera, el Consistori renova elseu compromís solidari en matèria de co-operació internacional des de l’any 1995,període en el qual ha donat suport a untotal de 277 projectes de cooperació in-ternacional al desenvolupament.

El Consistori atorga recursos a 20 projectes decooperació internacional

L’Ajuntament automatitza lacontractació pública

la ciutat


L’emancipació, objectiu principalLes accions previstes en el pla s’agrupen en nou eixos temàtics que inclouen aspectes com l’educació, el treball, l’habitat-ge, la cultura i el lleure, la salut, la cohesió social i l’equilibri territorial. Les 86 mesures proposades es desenvoluparan demanera transversal a les diferents àrees municipals. Aquestes mesures se centren principalment a involucrar el jovent dela ciutat en la participació en el seu desenvolupament i a potenciar que aquest col·lectiu aconsegueixi en el futur prou ca-pacitat per emancipar-se i per tenir un projecte de vida autònom i econòmicament viable.

El Pla Local de Joventut s’actualitza per donarresposta a les necessitats del jovent

El nou Pla Local de Joventut té entre les sevesprioritats facilitar la participació del col·lectiude joves de la ciutat i afavorir-ne l’emancipació

El Pla Local de Joventut de Terrassa2012-2015, aprovat pel Ple el passatmes de novembre, és un documentque detalla les línies de treball a laciutat en matèria de joventut impulsa-des des del mateix Ajuntament per alspropers anys. El seu objectiu és visua-litzar la realitat del jovent de Terrassa,detectar les seves necessitats i, a par-tir d’aquesta anàlisi, definir els objec-tius concrets que caldrà assolir en unperíode de quatre anys. Així, el noupla concreta 86 mesures, agrupades

en nou eixos temàtics, de les quals 57continuen accions ja endegades. Eldocument ha tingut en compte espe-cialment el context de crisi i la mane-ra com afecta el col·lectiu de joves. Eldocument fixa la constitució d’una co-missió de seguiment que en controla-rà el desenvolupament.

Els joves diuen la sevaLa participació del jovent ha estatclau en tot el procés de disseny i ela-boració del pla. Les seves aportacions

s’han fet en espais de debat que hanservit per conèixer les necessitats, elsinteressos, les inquietuds i la realitatdel joves de la ciutat. Per actualitzarel Pla Local de Joventut s’ha fet undiagnòstic de la situació i dels possi-bles recursos. Tot plegat, s’ha treba-llat en sis grups de discussió en elsquals han participat 80 joves de per-fils diversos. El text també s’ha fetarribar als grups polítics municipalsperquè hi puguin incorporar les sevesaportacions.


L’Ajuntament lliura beques a estudiants i projectes educatiusUn total de 41 estudiants i sisprojectes educatius s’han be-neficiat de les beques i sub-vencions concedides pel Con-sistori. De les 41 beques re-partides, per un import de52.400 euros, dues han estatper a universitaris, mentreque el gruix de les beques s’ha lliurat a alumnes d’educació secundària: 22 a estudiants de 4t d’ESO i 15 a estu-diants de batxillerat. També s’han atorgat beques a estudiants de cicles de grau mitjà igrau superior per fer pràctiques a l’estranger. D’altra banda, l’Ajuntament ha concedit sissubvencions per a projectes educatius desenvolupats a la ciutat. L’objectiu d’aquestsajuts, amb un import total de 8.570 euros, és incentivar la recerca i la innovació peda-gògica en el col·lectiu de professionals relacionats amb l’educació a la nostra ciutat.

Novetats en una desenade noms de carrersde la ciutatL’Ajuntament ha aprovat una desena denoves designacions de carrers i espaispúblics de la ciutat proposades per laComissió del Nomenclàtor. Així, l’espaisituat al nord del parc de Vallparadís, ala confluència del passeig del Vint-i-dosde Juliol i el carrer de Joan Duch, s’a-nomenarà placeta de l’Excursionisme,per celebrar el centenari del Centre Ex-cursionista de Terrassa. D’altra banda,el passatge de Vigo, a Torre-sana, can-via el nom pel de carrer de Sarria, mu-nicipi de Lugo d’on són originaris unnombre considerable de terrassencs iterrassenques. Al mateix barri, el nouvial que connectarà la plaça de Vilardellamb el carrer del País Basc serà el ca-rrer d’Irun, i el nou vial amb entrada pelcarrer de Gijón i sortida al de Zamora esdirà carrer d’Avilés, mentre que el noupassatge entre els carrers de Vigo i d’I-run s’anomenarà passatge de l’Hostalde l’Arengada, en record d’un edificihistòric situat a la zona. Com a fruit delprojecte d’urbanització del Pla de Millorade Torre-sana, també es prolongaran elscarrers de Zamora, Vigo i Gijón. Alhora,s’ha donat el nom de passatge de l’Om-bra al vial amb accés pel carrer de Blas-co de Garay, entre l’avinguda d’ÀngelSallent i el carrer de Marconi, a la Mau-rina. Per últim, s’ha decidit posar elnom d’El Carrer Estret (novel·la escritaper Josep Pla) a l’espai ramificat ambaccés pels carrers del Cardenal Cisne-ros i dels Germans Pinzón, davant de laplaça de Josep Pla, a Can Boada. L’A-juntament regularitzarà i ordenarà pro-perament la numeració i la retolacióviària d’aquests vials i espais públics.

la ciutat


Josep Maixenchs rebrà la Medallad’Honor de la CiutatL’actual director de l’Escola Supe-rior de Cinema i Audiovisuals deCatalunya (ESCAC), Josep Mai-xenchs, rebrà la Medalla d’Honor de la Ciutat el proper 12 de gener en reconeixementa la trajectòria cultural i educativa desenvolupada al llarg de la seva vida. Aquesta dis-tinció també destaca la seva aposta personal per crear una escola de referència dinsl’àmbit cinematogràfic i situar-la a Terrassa, i per configurar una oferta educativa que haajudat a vertebrar el clúster audiovisual de la ciutat, convertint-la en centre de produc-cions cinematogràfiques i audiovisuals. Josep Maixenchs va néixer a Terrassa l’any1943 i sempre ha estat un apassionat del món de la imatge. Després d’anys de forma-ció, el 1968 va començar la seva carrera com a educador. Aquest va ser l’inici d’unatrajectòria que, en diferents etapes, l’ha portat a ser el màxim responsable de l’ESCAC,amb seu a Terrassa des de l’any 2003.

L’Escola El Vaporestrena edificiEl passat 7 de desembre, l’Escola El Vaporva començar la seva activitat a les novesinstal·lacions situades en la confluència delpasseig del Vint-i-dos de Juliol amb el ca-rrer de Giralt i Serra. Es tracta d’un centred’educació primària de dues línies que ac-tualment compta amb 281 alumnes, deP-3 a 2n de primària, i un equip de 17mestres. El nou edifici, de 4 plantes i amb3 zones de pati, ha tingut un cost de 5,7milions d’euros.



El barri de Vallparadís guanya 80places d’aparcament de zona blavaL’Ajuntament ha instal·lat al mes de desembre un total de 80 noves places d’aparcament de zona blava als carrers dePrat de la Riba i de Salvador Busquets, amb la qual cosas’incrementa l’eix de zona blava de l’avinguda de Jacquard.D’aquesta manera, el barri de Vallparadís passa de tenir 126places d’aparcament en zona blava a les actuals 206. Ambaquesta ampliació es pretén afavorir l’activitat econòmica i elcomerç al barri, impedir l’aparcament de llarga durada alcarrer i augmentar la disponiblitat d’aparcament per als resi-dents. També es vol reduir el volum de trànsit evitant que elscotxes hagin de fer moltes voltes abans de trobar aparca-ment. Per últim, la presència de més vigilància a la zona bla-va reduirà la indisciplina viària i millorarà la seguretat.

la ciutat

Onze empreses es vinculen al ParcCientífic i Tecnològic Orbital 40El Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Orbital 40 i onze em-preses d’alt component tecnològic del territori (IMC Toys, Ilimit,Skeyndor, Lamp, Global Grup Digital, Telmicom, Coordinació iAssessorament de Projectes Integrals, Copcisa, Kern Pharma,Technical Racing Products i Grup Serra) han signat un convenide vinculació. Els objectius del conveni són el foment de la re-lació entre les empreses i els agents del Parc, la captació d’o-portunitats i recursos, l’estimulació del disseny i execució deprojectes, l’ús d’un màrqueting comú utilitzant la marca Orbital40 i l’establiment de mecanismes àgils i eficients per a la ges-tió interna del Parc. El passat mes d’octubre, deu empreses i unclúster ja van signar convenis de vinculació amb el Parc.


Terrassa guanya una nova zonaverda a Can ParelladaL’avinguda d’Àfrica s’ha alliberat definitivament de les torresd’alta tensió i presenta una nova imatge, on predomina unaàmplia zona verda de més de 28.000 m2 gràcies a les obresd’urbanització que s’han fet en els darrers mesos. Un projectepromogut per l’Ajuntament, l’Institut Català d’Energia i Ende-sa ha permès soterrar les línies d’alta tensió i convertir l’espaien una zona verda adient per passejar-hi. Arran de la retiradade les torres, s’han hagut de reconstruir les dunes existents,que han estat recobertes de terra vegetal, adob i gespa de baixconsum d’aigua. També s’han plantat matolls de fruits i flors i40 arbres. L’actuació ha inclòs la reparació i ampliació de laxarxa de reg, la retirada d’antics blocs de formigó i la creaciód’un nou carril bici, de més de 800 metres, senyalitzat i segre-gat de la zona de la vorera pavimentada dels vianants. Lesobres han tingut un pressupost de 140.000 euros.



Eco-Equip incorpora una màquinaper eliminar restes de xicletsL’empresa municipal Eco-Equip ha adquirit una màquina disse-nyada per eliminar restes de xiclets enganxats a la via pública i almobiliari urbà. La nova màquina desenganxa el xiclet mitjançantl’aplicació de vapor d’aigua i la injecció d’un producte químicbiodegradable i n’aspira les restes fins deixar la zona neta. Lamàquina, que pot netejar fins a 400 xiclets en una hora, hacomportat una inversió de 7.434 euros. Eco-Equip millora aixínotablement un dels aspectes més difícils de la neteja viàriaamb un consum d’aigua molt reduït, d’uns 30 litres al dia.


protagonistes

El barri de Can Parellada formapart del Districte 3 i està situat alsud de la ciutat. El nom del barri fareferència a la masia de Can Pare-llada, que s’aixeca en un turó a lapart sud d’un dels seus polígonsindustrials. L’any 1967 es va estre-nar la primera promoció de pisos ise’n van fer tres més fins a la dè-cada dels 80, moment en el quales va construir un pont al carrer deFrança que connecta amb la restade la ciutat. Al barri hi ha el CAPAntoni Creus, l’Escola Bressol Mu-nicipal L’Esquitx, l’Escola FrancescAldea, l’Escola Josep Ventalló il’Institut Egara, com també elsequipaments esportius del ClubDeportiu Can Parellada i el pavellómunicipal. Entre les obres de mi-llora més recents trobem lainstal·lació de gespa artificial alcamp de futbol l’any 2010 i el so-terrament de la línia elèctrica i lestorres d’alta tensió l’any 2011.

Paco Rosa President de l’AV Can Parellada

La AV se fundó en el año 1971 araíz de la fusión de cuatro asociacio-nes que había en aquel momento.Actualmente somos 450 socios yhay movimiento constante, ya queno cerramos ningún día de la sema-na. Tenemos una sección de balon-cesto con nueve equipos y gestiona-mos el pabellón municipal. Trabaja-mos para que se construyan murosde contención en la riera de Les

Arenes, ya que aquí es el únicotramo de la ciudad donde no hay.

Carlos Cano Veí

He crecido en el barrio y doy cla-ses de body pump y guitarra en laasociación. Allí se hacen más deveinte actividades, como informá-tica, danza del vientre o inglés. Megusta el barrio porque tenemosmuchos servicios. La tercera se-mana de julio celebramos la Fies-ta Mayor; también organizamosnuestra propia rúa de carnaval y lacabalgata de Reyes.

Cristina Parejo Veïna

Fa deu anys que vaig venir de Bar-celona a Can Parellada i realmentel canvi ha estat molt positiu, per-què és gairebé un poble; m’hi sen-to molt a gust amb els veïns i tinctots els serveis molt a prop. Ésmolt còmode tenir el centre co-mercial però també trobo a faltarcomerç de barri. A l’associació,sempre hi tens la porta oberta, i abanda de les activitats que oferei-xen, t’orienten i t’ajuden a fer ges-tions administratives.

Habitants: 6.091Superfície: 1,16 km2

Dades de l’Anuari Estadísticde Terrassa 2010

Carles Cano, Paco Rosa i Cristina Parejo

treballem als barris

Els orígens del radioteatre a Terrassa es remunten al’any 1935, quan un grup d’aficionats al teatre amateurvan proposar a l’emissora municipal de l’època interpre-tar fragments d’obres teatrals. Tret d’alguns períodes enquè es va deixar de fer, l’actual Quadre de Veus de Ra-dioteatre de la ciutat no ha deixat d’interpretar cadames una obra teatral des de l’any 1983, primer a Rà-dio Terrassa - SER Vallès i ara a la Ràdio Municipal. Entotal, són més d’una vintena les persones que hi parti-cipen, i tenen enregistrades més de 150 obres, sensecomptar les que s’emetien en directe als anys cinquan-ta i seixanta. Ismael Majó i Joan Garrigó són els encar-regats d’escollir les obres; Majó adapta el guió i després,conjuntament, fan el repertori. Les obres s’assagen uncop per setmana al Social i són enregistrades per JoanBorràs, que s’encarrega també d’afegir-hi la música i elsefectes sonors. Les obres s’emeten l’últim dissabte decada mes a la Ràdio Municipal (95.2 FM), a les 15 h ia les 0 h. Algunes de les obres també es poden escol-tar a través del web de l’emissora.

Quadre de Veus de Radioteatre

Joan Garrigó Membre

del Quadrede Veus

He dirigit el Quadre deVeus des de l’any 1982i ara ho he deixat a lesmans de l’Ismael Majó.Aquest és l’únic quadre

de veus estable que hiha a Catalunya i el rep-te que tenim ara és rejo-venir les veus i tenir unlocal d’assaig propi. Ésuna afició molt maca.Només amb la veu esdóna forma al personat-ge; la resta la fa l’oient,que hi posa la seva ima-ginació.

les entitats

Quadre de Veus de RadioteatreRàdio Municipal de Terrassa (95.2 FM)692 148 [email protected]

Més informació

i

Més informació

Ismael Majó, Joan Borràs i Joan Garrigó

AV Can ParelladaAV Can Parellada

L’Escola Municipal d’Art celebra enguany elseu 125è aniversari adaptant-se a les neces-sitats formatives del moment i consolidantuna àmplia oferta d’estudis relacionats ambel disseny i l’art. Actualment compta ambmés de 300 alumnes, que poden optar perfer un cicle formatiu de grau superior, per ti-tulacions pròpies de l’Escola o bé per tallersque no requereixen coneixements previs.

Una escola amb estil propiUna de les característiques principals del’Escola Municipal d’Art és la capacitat queté per no només oferir una formació teòricasinó també fomentar el pensament crític i eltreball en grup. Les instal·lacions inclouenespais d’exhibició dels treballs de l’alumnatde les diferents disciplines artístiques.

125 anys d’actualització constantEl centre actualitza constantment les seves ei-nes per aconseguir una oferta competitiva iadequada al mercat laboral. Quan es va crear,va néixer com a Escola d’Arts i Oficis, orienta-da bàsicament a la formació de treballadorsde les indústries tèxtils que afloraven a la ciu-tat a principis del segle XX. Més tard es vatransformar en Escola Elemental d’Indústries iArts i Oficis i, ja als anys vint, s’hi van intro-duir matèries relacionades amb les belles arts,

amb la incorporació de prestigiosos artistes lo-cals com Rigol i Fornaguera o Bach-Esteve.

Estudis oficialsL’Escola ofereix cursos de disseny de diferentsnivells, des de titulacions de tècnic superiord’arts plàstiques i disseny fins a cursos propis.Els cicles formatius de grau superior estan re-glats i tenen dos anys de durada, durant elsquals l’alumne fa una estada en pràctiques enempreses i elabora un projecte final.

Estudis artísticsDestaca una àmplia oferta de cursos i tallers,d’accés lliure i sense requisits previs, fonamen-talment per a persones que volen aprendre al-guna disciplina (pintura, gravat, fotografia, es-cultura, dibuix, ceràmica) o iniciar-se en tallersmés tècnics, com ara construcció d’instrumentsmusicals, ebenisteria i restauració de mobiliari.També hi ha cursos teòrics d’art contemporanii d’història de l’art per a alumnes amb altres ti-tulacions que volen ampliar la seva formació.


l’Ajuntament

coneguem l’Ajuntament

Nombre de treballadors: 45Edifici Vapor Universitari

Carrer de Colom, 11493 785 00 [email protected]

Escola Municipal d’ArtGabriel Verderi Director

L’Escola s’ha anatadaptant a la tecnologia digital itenim unes instal·lacions moltadients. El professorat està for-mat per professionals del dissenyen contacte permanent amb elmercat laboral. Detectem les ne-cessitats de l’empresa i formeml’alumnat en aquesta direcció.Els estudis artístics, amb la basede la tècnica i la creativitat, aju-den l’alumne a expressar-se.

Joan Alfós Cap del Depar-

tament de Dissenyd’Interiors

A les aules es genera molt bonambient; hi ha una relació moltestreta entre alumnes i profes-sors, generem pensament crí-tic, intercanviem idees i femmoltes sortides. Penso quel’Escola ha assolit un molt bonnivell, ja que s’han reconegutprojectes d’alumnes que hanesdevingut finalistes o guanya-dors en les darreres edicionsdels Premis Habitàcola, vincu-lats als Premis FAD.

Maria EulàliaPoch Cap d’Estudis de

Disseny

Tenim un grau de professiona-lització i exigència que s’haanat incrementant cada copmés. La formació és molt ex-tensa; en tots els cicles forma-tius de grau superior es treba-lla molt el procés de pensar elproducte, a més de crear-lo.Tenim un perfil d’alumne va-riat: joves que fan una primeratitulació, gent que busca uncanvi professional, personesamb inquietuds artístiques...

Més informació

i

Escola Municipal d’Art


Andersen

El Cim

Pere Viver

Agustí Bartra Sant Josep de Calassanç

Agustí Bartra

Pere Viver

El Cim

l’AjuntamentUs podeu descarregar el Visquem Terrassa en PDF al web municipal:www.terrassa.cat/visquem.


anem de visita!

Més informació

Grup Municipal Socialista

Grup Municipal de Convergència i Unió

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]

Gestió més austera i eficientHem arribat al final de l’any desconeixent quina serà la propostade pressupost de l’Ajuntament per al 2012 i quin és el pla demandat del bipartit municipal (PSC i ICV-EUiA). Desconeixem,per tant, llevat del desmesurat augment per al 2012 dels tributsmunicipals aprovat en Ple Extraordinari per l’equip de govern mu-nicipal, les prioritats i el programa d’actuació de l’equip de governmunicipal per a l’any 2012, situació preocupant per al nostreGrup en un moment econòmicament molt delicat per la greu crisieconòmica que estem patint i en què cal aportar solucions a lesproblemàtiques de la Terrassa real i generar confiança. El que síconeixem és la manca de voluntat de l’equip de govern municipalper completar el procés iniciat a instàncies del Grup Municipal delPPC de Terrassa per a la revisió del pacte anticrisi, una revisió peral nostre Grup urgent i necessària, que havia de ser prioritària i

que, pel que sembla, ha quedat paralitzada. Podia haver estat unbon instrument per intentar continuar pal·liant, des del consens,la principal problemàtica de la nostra ciutat: les conseqüències dela greu situació de crisi econòmica. La posició de l’equip de govern és en aquest moments, així ho en-tenem, d’una indefinició molt preocupant. Esperem que a la pro-posta de pressupost per al 2012, un cop estigui elaborada, esmaterialitzi el recorregut que encara hi ha per aplicar més auste-ritat i contenció en la despesa de l’Ajuntament, per apostar peruna gestió més austera i eficient que possibiliti destinar els recur-sos a les actuacions que per a nosaltres han de ser prioritàries enaquests moments: les adreçades a fomentar l’activitat econòmicaper generar ocupació i reduir l’atur i les adreçades a polítiques so-cials.

l’opinió dels grups municipals

l’Ajuntament


Crisi hipotecària, oficina d’intermediació i emergència socialConscients de la greu situació derivada de la crisi econòmica, i parti-cularment de la crisi hipotecària i els seus efectes sobre els sectors depoblació més vulnerables, com és la pèrdua d’habitatge com a conse-qüència dels desnonaments, hem posat en marxa des de l’Ajuntament,en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats, una oficina d’intermedia-ció per intentar posar fre als procediments d’execució hipotecària i elsriscos d’exclusió social.Aquesta iniciativa és fruit del treball que hem estat impulsant durantels darrers mesos per tal d’establir un full de ruta amb les entitats fi-nanceres i poder treballar en quatre prioritats: a) la creació d’un espaid’intermediació per frenar i minimitzar els procediments d’execució hi-potecària; b) la redefinició d’algunes de les prioritats de les obres so-cials de les caixes en funció de les prioritats socials actuals (rebost,etc.); c) la dinamització d’un veritable parc d’habitatge de lloguer so-

cial, públic i privat, que doni sortida a milers d’habitatges buits; i d) lacreació d’una bossa d’habitatges d’emergència social per atendre, demanera excepcional, les famílies que han perdut el seu habitatge perdesnonament i es troben en situació de gran vulnerabilitat, aplegant icoordinant esforços i disponibilitats amb la Generalitat i amb el sectorprivat. L’Oficina d’Intermediació serà un servei d’informació i assesso-rament adreçat, preferentment, a les persones i famílies en risc de des-nonament per facilitar mesures anticipadores i evitar processos d’exe-cució hipotecària. Per garantir-ne l’eficàcia, comptarà amb una comis-sió de seguiment amb la presència dels representants de les adminis-tracions, entitats i associacions implicades. Davant una problemàticade dimensió global, continuarem fent localment els esforços necessa-ris per posar fre als desnonaments i garantir el dret a l’habitatge a lanostra ciutat.

Sense full de rutaJa ha passat mig any des de l’elecció del nou equip de go-vern bipartit de la ciutat, mig any caracteritzat per una pa-ràlisi greu de l’acció de govern. No hi ha idees clares ni unfull de ruta sòlid per afrontar els reptes que la ciutat té plan-tejats. Sobren, per contra, improvisació i desídia.En exercicis anteriors, a aquestes alçades, el Govern muni-cipal ja havia estat capaç d’acordar un pla de mandat (perbé que sense debat en el Ple) que fixava les grans línies es-tratègiques per als quatre anys següents. A principis de ge-ner, ja hi havia els pressupostos aprovats. D’altra banda, elgran instrument de concertació que en el mandat anteriorhavia assolit l’excel·lència, el pacte anticrisi, avui tampocno es reuneix. Només tenim unes ordenances que plantegen

un increment dels tributs municipals sense saber a què esdestinaran els recursos recaptats. Fa quasi dos mesos quevam entrar al registre de l’Ajuntament una bateria de 200preguntes per conèixer les prioritats del bipartit en cada àm-bit del Govern. En aquest cas, també, vam obtenir el silen-ci per resposta. Però hi ha el risc que aquesta situació d’in-terinitat i manca de lideratge es vegi agreujada per l’eleccióde Pere Navarro com a primer secretari del PSC (aprofitemper felicitar-lo), que pot abocar la ciutat a tenir una alcaldiatotalment interina. Cal una sacsejada forta i que algú comenci a agafar una ve-gada per sempre les regnes del Govern municipal per ferfront a la crisi.

Hipoteques: solucions per a les persones, la banca i la societatMoltes persones i famílies han perdut l’habitatge arran de la crisihipotecària o estan en una situació de risc que pot desembocar enl’impagament, la pèrdua de l’habitatge i un endeutament futur in-sostenible. Certament, aquestes persones i famílies van subscriu-re un crèdit amb una entitat financera i van acceptar-ne les con-dicions, per dures, dubtoses o fins i tot injustes que fossin. Labanca actua en conseqüència, tot aplicant la legislació, però el re-sultat final no és satisfactori per a ningú.És una situació sense sentit: milers de pisos desocupats i cadacop més persones i famílies sense habitatge, sense perspectivesde futur i, sovint, amb deutes que difícilment podran afrontar.Mentre s’estudien fórmules legals per corregir aquesta tragèdia,conseqüència directa de la crisi i l’excés d’endeutament privat,l’Ajuntament explora vies alternatives, a través del servei (pioner

al nostre país) creat per facilitar la negociació d’hipoteques i perbuscar solucions satisfactòries per a totes les parts.Ni podem ni volem quedar-nos amb els braços plegats, encaraque el tema depassa les nostres competències. El Govern munici-pal està al servei de tothom i afronta aquesta problemàtica ambesperit de servei a la societat, amb voluntat de diàleg i amb uncompromís clar de suport a les persones i famílies amb dificultats.Creiem que podem trobar alternatives sensates i serioses, justes ipositives per al conjunt de la societat. Només sortirem de la crisisense perdre cohesió social si l’encarem amb voluntat de sortir-nei de construir un futur millor. Aquest és el camí que hem seguitdes del 2008 a Terrassa i que ha esdevingut un referent per amoltes altres poblacions. Un camí de tothom i per a tothom, queno es resigna a deixar ningú abandonat a la seva sort.

A la part més alta del turóde les Roques Blanques, a577 metres, trobem un mi-rador amb bones vistes dela ciutat i la comarca. El re-corregut a peu des de l’a-parcament fins al miradorés d’uns 30 minuts.

Can Candi

Molt a prop dels camps deconreu de Can Canya i a to-car del torrent de la Betzu-ca, trobareu l’àrea de des-cans del Pi Gros. Podeucontinuar a peu per dife-rents recorreguts senyalit-zats.

Àrea de descansdel Pi Gros

Hi trobem el Centre d’Infor-mació Ambiental Bonvilar(CIAB). Al seu voltant gau-direu de diferents itinerarisper l’alzinar mediterrani, elbosc de ribera i els conreusde secà, que formen el mo-saic típic vallesà.

En aquest espai podreudescansar asseguts en unsbancs de fusta abans decontinuar el recorregut desdel bosc de Can Bonvilarcap als espais agrícoles deCan Canya i Can Figueres,al sud de la via de tren.

Àrea de descans delcamí dels Plans deCan Bonvilar

És al nord de la ciutat, persobre de l’autovia B-40.Disposa d’una xarxa de 15quilòmetres de camins perpassejar, a peu o en bicicle-ta, entre clapes de bosc icultius de cereals.

Parc Agroforestal de Terrassa (PAT)

Disposa de taules ambbancs, una esplanada aptaper a jocs, i lavabos. A l’es-tiu podreu seure i gaudir del’ombra que ofereixen elsarbres caducifolis.

Àrea de lleure deMossèn Homs

Centre de Documentació i Educació Ambiental (CDEA)

93 739 70 00 [email protected]

Més informació

Us presentem alguns espais que us permetran conèixer elsentorns de Terrassa passejant-hi a peu o en bicicleta, ambtranquil·litat i tot gaudint de la natura.

· Emporteu-vos les vostres deixalles: hem de ser res-ponsables de mantenir els entorns nets.· Circuleu sempre pels camins i no trepitgeu els campsde conreu.· Seguiu les indicacions de la senyalització existent decamins i indrets d’interès.· Tingueu cura de no malmetre la vegetació i no moles-tar la fauna.· No feu cap tipus de foc ni llenceu cigarretes o lluminsa terra.· Si aneu amb gossos, porteu-los sempre lligats.· Utilitzeu els aparcaments habilitats i no deixeu el vehi-cle als marges dels camins.

1

1

2

3

4Bosc de Can Bonvilar

5

6

Consells per a un ús responsable i respectuósamb el medi ambient d’aquests espais:

23 4

5

6

Els entorns de Terrassa, un espai per gaudir-nne

Visquem Terrassa nº 147 (gener 2012)

Documents

Transcript of Visquem Terrassa nº 147 (gener 2012)