Visquem Terrassa número 134

| 134 | Maig l 2010 | revista mensual d’informació municipal i ciutadana

visquemterrassa

+in

fow

ww

.visq

ue

mte

rrassa

.ca

t

visquemterrassa

Túnels acabatsFase final de les obres del Metro,

que funcionarà a finals de l’any que veLes tuneladores han treballat dia i nit amb la màxima seguretat i al ritme previst

20102011

Fase final de les obres del Metro,que funcionarà a finals de l’any que ve

Túnels acabats

so

rtim!

l’ag

en

da

visqu

em

.tv

2 | maig visquemterrassa

Progrés i respecteal medi ambient

Pere NavarroAlcalde de Terrassa

Fa pocs dies que hem aca-bat els dos túnels del futurMetro de Terrassa, una

obra que s’ha realitzat en el ca-lendari previst i amb les màxi-mes garanties de seguretat. Esaquesta una aposta decisivaper al futur de la mobilitat i elbenestar col.lectiu. A partir del2011, el Metro ens obre una no-va etapa d’oportunitats i desen-volupament, com ho farà laRonda del Vallès o la ronda fe-rroviària: inversions públiquesque generen millors comunica-cions, atracció de talent i creati-vitat, potenciació de la nostraeconomia i atracció d’empre-ses o activitats, foment de la in-novació, cooperació amb altresmunicipis... L’aposta estratrègica per les co-municacions i el desenvolupa-ment se situa en un context enel qual té una importància cab-dal el respecte al medi ambienti al paisatge. L’Ajuntament estàcompromès en la lluita contra elcanvi climàtic i especialment enla construcció d’un nou escena-ri de futur més sostenible imenys basat en les energiesmés contaminants. Els vehicleselèctrics són, al costat de la mi-llora del transport públic o lapromoció de la bicicleta o els iti-neraris a peu, protagonistesd’aquest canvi que en els pro-pers anys transformarà la nos-tra vida quotidiana. A l’horitzó es dibuixa una novamanera d’entendre el progrés,al servei de la qualitat de vidade les persones i respectuósamb el paisatge i la natura. Unprogrés que ha de ser de to-thom i per a tothom.

l’editorial

visquemterrassa134 | Maig 2010

Facebook: pere navarro moreraBlog: www.perenavarro.blogspot.comCorreu: [email protected]

Raval de Montserrat, 14. 08221 TerrassaParla amb l’alcalde: en directe els

dijous a les 21h a CanalTerrassa (TDT 45).També a www.terrassadigital.cat

la ciutat

L'Ajuntament va aprovar elmes de desembre de 2009,en el marc del Pacte d'Al-

caldes de la Unió Europea per ala reducció de les emissions deCO2, el Pla d'Acció per a l'EnergiaSostenible de Terrassa, que es-tableix l'estratègia i les accionsen la lluita contra el canvi climàticfins a l'any 2020. El sector quemés contribueix a les emissionsde CO2 de la ciutat, superant el30%, és el transport amb vehiclesde gasolina i gasoil. Les accionsque l'Ajuntament desenvolupaper fer més segura i sostenible lamobilitat a la ciutat, millorant eltransport públic i promovent els

trajectes a peu i amb bicicleta, il'ús de vehicles menys contami-nants, són claus per a la reducciód'aquestes emissions. El vehicleelèctric és un exemple clar de ve-hicle menys contaminant: re-dueix el soroll i la contaminació ala ciutat, estalvia energia i aportaun 90% menys d'emissions deCO2 que els vehicles conven-cionals.

Des de fa anys, l’Ajuntament promociona els vehicles elèctrics amb avantatges fiscals

revista mensual d’informació municipal i ciutadana

Per a l'any 2010 es disposad'un pressupost de 135.000euros per a la substitució devehicles convencionals per al-tres d’elèctrics de la flota muni-cipal. S'han iniciat els tràmitsper executar aquesta accióamb la sol·licitud d'un ajut eco-nòmic de 60.000 euros al De-partament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat pera l'adquisició de 8 vehicles

elèctrics, amb una inversióprevista de 84.680 euros. L'es-talvi anual d'emissions de CO2

estimat que s'assolirà ambaquesta acció és de més de 15tones. S’estudia la possibilitatque durant el 2010 es puguinadquirir fins a un total de 16vehicles elèctrics, si es comptaamb la subvenció sol·licitada iamb altres ajuts del Plan Mo-bele del Ministeri d'Indústria.

Arriben elsvehicles elèctrics

Perspectives de futurActualment s'està estudiantl'ampliació dels punts de recàr-rega de vehicles elèctrics en elsaparcaments públics i caldràpromoure la seva instal·lació enaparcaments privats, edificisresidencials o en centres co-mercials, de serveis, esportius od'oci. Caldrà plantejar també al-tres mesures en relació al vehi-cle elèctric, com els descomp-tes en aparcaments públics iàrees de rotació a la via pública,el vehicle de lloguer, o la dis-tribució de mercaderies en cen-tres urbans, entre altres.

maig visquemterrassa |3

la ciutat

Nou servei de recàrregade vehicles elèctricsL'Ajuntament ha posat en marxaun nou servei de recàrrega devehicles elèctrics. Els dos nouspunts de recàrrega, un amb ca-pacitat d'estacionament per ados cotxes i l'altre amb capacitatper a tres motos, estan situats ala plaça del Progrés i al carrerd’Arquímedes. Els usuaris han

de sol·licitar una tarja de recàrre-ga a les oficines del Servei deMedi Ambient i Sostenibilitat,carrer del Pantà, 30. La tarja eslliurarà carregada amb un saldosense cost per a l'usuari durantel període de promoció de lacampanya, que li permetrà esta-cionar i carregar el vehicle demanera gratuïta. El pressupostha estat d'uns 22.000 euros.

L'Ajuntament adquirirà nous vehicles elèctrics i ha inaugurat dos punts de recàrrega

Compromesos amb el medi ambient

El Consorci de Residus del Vallès Occidental s’encarregarà degestionar el nou Centre de Tractament de Residus (CTR) ques'està acabant de construir a Coll Cardús. Permetrà tractar fins a245 mil tones d'escombraries a l'any, la totalitat de la fracció res-ta de la comarca. Amb la posada en marxa de l’ecoparc, previstaper a la tardor, es farà realitat una vella aspiració comarcal: el tan-cament definitiu de l'abocador controlat de Coll Cardús. El nouCTR farà una separació mecànica dels residus que permetrà re-cuperar materials útils. S'evitarà així l'abocament al medi ambientde residus que es poden recuperar i que a més generen líquidscontaminants i gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. El CTR hacomptat amb una inversió de 75 milions d'euros i té una superfí-cie de més de 17 mil m2 construïts.

Coll Cardús: els residus, ben tractats

Direcció: Joan Rovira | Edició i VisquemTV: Olga Cabús |Redacció: Jordi Garreta (coordinació Sor tim!), Josep ManelMar tínez, Isabel Marquès, Eduard Mar tín-Borregón icol·laboradors/es. | Disseny i maquetació: Marta Serrán, MarcosA. García | Fotografia: BadiaCasanova, Isabel Marquès, ArxiuMunicipal, Ajuntament de Terrassa i col.laboradors/es | Correcció:

Montse Fernández | Producció VisquemTV: Marc Riera |Producció i difusió: Pilar Ordoño, Assumpta Olivé | Web: ElenaBenito | Impressió: Gratesa | Distribució: Andy Repart | Dipòsitlegal: B-16102-82 0 | Tiratge: 80.000 exemplars. Revistagratuïta de 10 edicions anuals.

www.terrassa.cat/[email protected]

Edita: Ajuntament de Terrassa. Area de Presidència. Serveid'Imatge i Comunicació. Raval de Montserrat, 14. 08221 Terrassa.

El primer punt derecàrrega per amotos elèctriquesdel nostre país

la ciutat


Les empreses s’apunten a l’ecoinnovació

El passat 28 d'abril, es celebrava la 3a Jornada d'ECOINNOVACIÓ so-ta el lema "Mobilitat elèctrica i canvi energètic: una revolució tecnològi-ca". Terrassa compta amb empreses ecoinnovadores en aquest camp,com Circutor, però també en d'altres com el reciclatge, l'aprofitamentde la biomassa i les energies renovables. Aquest és el testimoni dequatre empreses ecoinnovadores de la ciutat.

Ramon Comellas President de Circutor

A Circutor hem tret una gamma de nouspunts de recàrrega de vehicles elèctricsque han permès millorar la capacitat depotència d'emmagatzematge de l'elec-tricitat amb bateries d’ions de liti.Sabem que ens estem avançant per da-vant de la demanda actual, però l'escas-setat i la dependència exterior que tenimdel petroli ens demostra que l'alternativaa aquest combustible és l'energia elèc-trica. Els vehicles elèctrics són menyscontaminants, menys sorollosos i elbalanç d'emissió total de CO2 és mésbaix. En matèria d'ecoinnovació, Terras-sa treballa a fons organitzant jornadesprofessionals i fent difusió en els mit-jans de comunicació. A més, el 27d'abril es van inaugurar dos punts per arecàrrega de vehicles elèctrics.

Jordi ParésDirector d'AmbiGest

Som una consultoria mediambiental es-pecialitzada en energia, fem projectes iestudis per donar solucions a grans em-preses i a l'administració pública. Per al'Ajuntament de Terrassa hem fet un es-tudi al Parc Científic Tecnològic. Una deles recomanacions que hem fet és ins-tal·lar calderes de biomassa a les em-preses del Parc Científic utilitzant elsresidus de fusta que es troben al ParcNatural de Sant Llorenç del Munt. Així,s'aprofita un excedent de residus i no esfan servir altres energies que necessitenun transport, provocant més contami-nació. Treballar en ecoinnovació és unplaer perquè millores la qualitat de vida iambiental. Cal prendre consciència queens queden pocs recursos,que els hemde repartir i que no es poden malbaratar.

Ramon LlastarryFundador de Recicloil

Fabriquem contenidors de reciclatged'oli vegetal i ens encarreguem de laneteja i de la recollida per convertir-lo enbiodièsel. Els contenidors els fabriquemnosaltres mateixos i els ubiquem enpunts cèntrics per fomentar el reciclatged'aquest residu. De moment tenim 52contenidors repartits arreu de Catalunyai els nostres camions, ubicats a Terras-sa, recullen periòdicament l'oli per por-tar-lo a un gestor ambiental d’Abrera.Així, revaloritzem el residu convertint-loen un combustible per a vehicles menyscontaminant. És important no llençarl'oli a l'aigüera perquè fomenta l'existèn-cia de rosegadors al clavegueram i ésun residu difícil de desintegrar. Terrassaha demostrat una especial sensibilitaten aquest projecte.

Bea Puras i Jorge GilSocis d'Enginium

Som una enginyeria que ens dediquema donar solucions tècniques per adoptarmesures sostenibles. Un dels projectesmés engrescadors que tenim és la ins-tal·lació de plaques solars a les cobertesde les naus industrials perquè aprofitemun espai en desús, no suposen cap im-pacte visual i proveïm energia que esconsumeix en el mateix lloc evitant elsdesplaçaments. A més, hem dissenyatun tipus de plaques que són flexibles iadaptables a moltes superfícies. Terras-sa ha treballat a fons per fer complir lesordenances que exigeixen mesuressostenibles en les instal·lacions i ens hapermès col·laborar amb diverses es-coles municipals on hem fet projectesper controlar la temperatura i evitar so-brecostos de refrigeració.

Compromís ambel medi ambient


Quinze mesos han trigat lesdues tuneladores, que han per-forat la ciutat amb una mitjanade vint metres diaris, en com-pletar els dos túnels que han deconformar el perllongamentdels Ferrocarrils de la Generali-tat. Les dues màquines han ex-cavat, en total, 6,3 km dels 9que sumen les dues galeries iles tres noves estacions.

Condicionament Ara, els treballs se centraran endesmuntar la tuneladora que hacompletat el segon túnel, a l'in-terior del recinte de connexió dela Rambla. El capçal i l'escuts'extrauran en aquest mateix in-dret, mentre que la resta depeces es traslladaran per l'inte-rior del túnel, fins al parc de Vall-paradís, on s'extrauran. Al pri-mer túnel continuen els treballsd'implantació del drenatge, lacatenària o la col·locació de lesvies. S'ha finalitzat el desmun-tatge de les instal·lacions entreel dipòsit de Can Roca i Vall-paradís.

Ara, les estacionsAl febrer es van licitar els tre-balls d'arranjament dels interiorsde les tres estacions: UPC-Vall-paradís, Intercanviador FGC-Rodalies i Can Roca. Pel que faals treballs estructurals, Vall-paradís està totalment finalitza-da i la resta molt avançades.

El Metro deTerrassaarriba

l’any que veEs preveu transportar 32.000 viatgers diaris

Quinze mesos s'hatrigat a perforar els

dos túnels a raóde 20 metres diaris

Recorregut total dels dos túnels: 6,3 km. Separació entre els dos túnels: Entre 12 i26 metres entre eixos. Galeries d'emergència que connectaran els túnels: Una cada

250 metres. Noves sortides d'emergència: 4. Mitjana diària de perforació: 22 metres.Llocs de treball creats: Prop de 700. Habitatges sotmesos a inspecció: 3.623.

Afectació màxima en superfície al pas de les tuneladores: 3 mil·límetres. Volumprevist d’usuaris: 32.000 passatgers anuals, el doble que en l'actualitat. Pressupost del

nou tram: 321 milions d'euros. Data d'entrada en servei: Durant el 2011

9 km sota terra

El 12 d’abril, una datahistòrica: l’arribada de

la segona tuneladoraa la Rambla

la ciutat


La Generalitat millora lacarretera de MartorellEl Departament de Política Territorial iObres Públiques ha iniciat les obres demillora, que acabaran després de l’estiu, ala C-243c entre Martorell i Terrassa ambuna inversió d'1,8 milions d'euros. L’obrainclourà la renovació del ferm de la via, ai-xí com actuacions puntuals en diverses in-terseccions al llarg del recorregut per mi-llorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit.D'aquesta manera, l'actuació permetrà mi-llorar set interseccions, en tres de lesquals es formaran nous carrils centrals degir. Els treballs abastaran un tram de 12,9quilòmetres, des de l'inici de la carretera,a la intersecció amb l'N-IIa, a Martorell,fins a l'entrada al nucli urbà de Terrassa.

El Servei de Gent Grani el Casal Anna Murià estraslladen a un nou localEl Servei de Promoció de la Gent Gran de l'A-juntament s'ha traslladat a una nova ubica-ció, deixant les dependències del carrer deBaldrich que ha ocupat durant els darrersnou anys. La nova adreça és al carrer deSant Ildefons, 8, al mateix lloc on l'Ajunta-ment ha construït una promoció d'habitatgesamb serveis per a la gent gran. El Casal deGent Gran Anna Murià s'ha traslladat tambéal mateix edifici. Aquest casal estava ubicatfins ara en un edifici propietat de la FundacióSant Llàtzer, al carrer de l'Església. Amb eltrasllat, tant el casal com el servei han guan-yat considerablement en superfície. Abansles oficines de Gent Gran ocupaven uns 75m2 i el Casal, uns 300. Ara, el Servei de Pro-moció de la Gent Gran té 100 m2, i el Casal,1.500. A més, el Casal inclourà properamentbar i restaurant, un servei que no tenia. Elnou telèfon del Servei és el 93 788 33 33.

L’Ajuntament, des de la posadaen marxa de la seu elec-

trònica, aposta per po-tenciar les comuni-

cacions amb elsciutadans, elsprofessionals, lesempreses i lesentitats a travésd’Internet. Aque-st nou espai per-

met fer gestionssegures en línia i

consultar les pròpiesdades que són als fit-

xers municipals. Ara l’Ajun-tament pretén impulsar les notifi-cacions i els avisos als ciutadansa través de correu electrònic isms, per a la qual cosa inicia unacampanya de recollida dedades: l’adreça electrònica o elnúmero de telèfon mòbil en quèvolem rebre les nostres notifica-cions. Tothom qui s’inscrigui, demanera voluntària, començarà arebre documents electrònics amés de les tradicionals comuni-cacions en paper.

2010: adéu al paperDe moment, però, encara nodesapareixen les notificacionsen paper amb avís de recepció;els missatges electrònics tenenun valor informatiu i complemen-

tari. Però al llarg d’aquest any2010 les comunicacions per cor-reu electrònic o sms tindran lamateixa validesa jurídica que lesque s’envien en paper a domicili.Aquest és l’objectiu final: que lesnotificacions es facin cada vega-da més per mitjans electrònics ique els ciutadans i ciutadanesguanyin en immediatesa i agili-tat. A més, l’Ajuntament preveureduir els costos postals i l’im-pacte en el medi ambient delconsum de paper.

Com t’hi pots inscriure?Per comunicar la te-va adreça electròni-ca o el teu númerode telèfon mòbil al'Ajuntament et potsadreçar a qualsevolOficina d'Atenció alCiutadà. També hopots fer omplint unformulari a través dela seu electrònica(http://seuelectroni-ca.terrassa.cat) o bétrucant al telèfon010.

obres en marxa

Comunica la teva adreça electrònica o el teu número de mòbila l’Ajuntament i rebràs més ràpidament avisos i notificacions

Tens un e-mail?

Un sistema ràpidi segur per rebrecomunicacionsoficials

Més informació a http://seuelectronica.terrassa.cat

+info


A principis del 2011 les obres s’enllestiran, coin-cidint amb el centenari de la reforma de l'edifici

El Teatre Principalserà un dels millorsde Catalunya

Les obres de rehabilitació delTeatre Principal mantenen elsterminis d'execució previstos.Després de crear nous fona-ments i reforçar el teatre, ender-rocar gran part de l'estructura in-terna i aixecar el cos del nourecinte, el passat mes de setem-bre es va iniciar la segona fasede les obres que donarà forma,entre d'altres espais, a la sala deplatea, l'amfiteatre, l'escenari, latorre escènica, el fossat, el ma-

gatzem, els camerinos, la salad'assaig, el foyer de la primeraplanta (vestíbul d'accés que in-clourà un bar), o la gran sala po-livalent de la cúpula i el seu ac-cés. També s'està treballant en

la restauració de la façana i lacoberta.

Permetrà representar gransespectaclesAmb la reforma, el teatre serà undels espais teatrals més benequipats del país, amb unacaixa escènica per a grans es-cenografies i uns equips amb latecnologia més moderna. El nouTeatre Principal tindrà 4.500 m2 iuna capacitat per a uns 660 es-

pectadors que gaudiran d'unavisió excel·lent i molt pròxima del'escenari, que amb els seus 18metres d'amplada per 11 de pro-funditat, supera el tamany de l'o-riginal. A la platea, cada butacacomptarà amb una sortida d'airecondicionat. Una de les novetatsmés destacades és la construc-ció d'una segona sala amb ca-pacitat per a cent persones, alpis superior de l'entrada, sota lacúpula de l'edifici.

la ciutat

El pressupost de larehabilitació és de8,2 milions d'eurosi arriba als 13 si sumeml'adquisició del teatre

Preservar el patrimoniUn cop enllestida la major part de l'es-tructura, de moment els treballs han per-mès recuperar la façana històrica del1911 i alguns importants elements de de-coració, com el mosaic modernista apa-regut sota el paviment de l'entrada,que s'està restaurant, les dues co-lumnes laterals i l'arc de l'entradaque van desapareixer als anys 60,o els vitralls del foyer, al primerpis. El Teatre Principal es re-munta a l’any 1866. L'edifici actual data del 1911.


Entrarà en funcionament la primavera de l’any vinent

La biblioteca del Districte III,a Vallparadís

La nova biblioteca es situarà en tresnivells al parc de Vallparadís. La plan-ta baixa estarà al nivell del carrer Ger-mà Joaquim, entre el carrer d'EugeniFerrer Dalmau i el carrer d'Albinyana,al barri de Can Palet. La planta semi-subterrània tindrà façana al parc i lasubterrània estarà al nivell de l'interiordel parc. L’equipament tindrà una su-perfície construïda de 1.260 m2. A laplanta d'accés, de 346 m2, hi haurà larecepció, la zona de préstec, les sec-cions de revistes i música, un puntd'accés a Internet i una sala d'actes. Ala biblioteca s'hi entrarà per una ter-rassa que farà la funció de plaçapública. A un nivell inferior trobarem laplanta principal, de 650 m2. Aquípodrem consultar el fons i ac-cedir a l'aula multimèdia, a unaaula de suport, a l'àrea infantil ia la zona de despatxos i de di-recció. Finalment, la planta sub-terrània acollirà un magatzemde 80 m2. El pressupost de l’e-quipament, que donarà serveials barris de Can Palet i el SegleXX serà de 2,3 milions d’euros,cofinançants per l’Ajuntament, laDiputació i la Generalitat.

L'Ajuntament i laGeneralitat facilita-ran la formació i lacontractació de 433persones gràciesals plans extraordi-naris d'ocupació lo-cals que ha posaten marxa la Genera-litat per donar res-posta a la situacióde crisi econòmica ide destrucció d'o-cupació, i per tre-ballar de forma co-ordinada i consen-suada amb elsagents socials i lesadministracions lo-cals. En concret, escontractaran 59persones per treba-llar en el sector deles energies renova-bles i l’eficiènciaenergètica; 161 pera la rehabilitaciód'edificis i espaispúblics, mentre que213 trobaran ocu-pació en el sector

de les tecnologiesde la informació i lacomunicació. Laformació de la totali-tat d’aquestes per-sones, que serancontractades per sis

mesos, serà obliga-tòria i significarà un30% del temps delcontracte amb l'ob-jectiu de facilitar-nel’ocupabilitat. Lasubvenció per a laformació de les 433persones és de216.500 euros, quees tradueixen en 23accions formatives ien 2.300 hores deformació. El 15 dejuliol entrarà en vi-gor aquest pla d'o-cupació.

Es crearan 59 llocs de treball temporal en el sector deles energies renovables

+info

Un 30% del tempsdel contracte es destinarà exclusiva-ment a formació

L'any 2011 entrarà en servei aquest nou equipament, amb elqual es completarà el Pla de Biblioteques de Terrassa,aprovat el 1998, fet que comportarà que cada districte tinguiel seu propi equipament.

la ciutat

Els veïns de CanPalet i Segle XX esbeneficiaran de la

nova biblioteca

Aquí es construeix

el nou equipament

Lluitar contra l’atur:més de 400 llocsde treball temporal

Foment de Terrassai Ctra. Martorell, 9508224 Terrassa 93 789 11 11 [email protected]

Aquí es construeix

el nou equipament


la ciutat

Petits científicsDurant el temps que han duratles obres que han permès doblarel número d’alumnes, l'equip e-ducatiu ha preparat nous pro-jectes que donen un gir a l'edu-cació dels infants, ja que traslla-den a les aules elements queconverteixen els alumnes en pe-tits exploradors del món que elsenvolta. Es tracta d'una novametodologia que pretén que elsnens manipulin materials que

trobem a la natura i objectes quo-tidians amb els que els infantsdeixaran volar la seva imaginació.

Objectes de casa a l'escolaNo és estrany doncs que al'Escola Bressol Moisès hi trobeminfinites bosses de roba en quèes classifiquen diferents matèriesprimeres com la fusta i el metall iobjectes com ara taps de suro,pinces o anelles metàl·liques. Amés a més, a l'aula científica, po-

dem trobar objectes sorprenentsque els obren infinites possibili-tats: les llanternes de colors, elsmiralls o les construccions defusta que s'enganxen amb imantsprotegits.

Eva MagánDirectora

L'edifici anterior haviaquedat obsolet i tení-em mancances d'es-pai. Durant el tempsque s'han fet les obres

hem reflexionat sobre el futur de la llard'infants i hem pensat en nous projec-tes, com el treball sobre la ciència, i elfet d'oferir noves aules d'usos múltiplesi una aula per a lactants. Fins ara l'es-cola oferia 46 places amb quatre grupsd'infants i al proper curs 2010-2011 esfarà efectiva l'implementació de 45 no-ves places doblant la capacitat que te-níem fins ara.

Cristina Sánchez

Mestra

Hem adoptat una sen-sibilitat especial en lesnoves formes de jocque permeten que el

nen explori per si sol. Abans s'utilitzavenjocs, generalment de plàstic, que oferienuna activitat tancada. Ara l'educadorofereix objectes que poden manipularlliurement, així el nen no s'angoixa. Perexemple, descobreixen que una rampafa lliscar una pilota, toquen diferents tex-tures, associen formes i colors, apare-llen per similitud… Et sorprenen perquèfan coses que mai no hauries imaginat.

Dani GarretaPare

Vaig inscriure el meufill Joan perquè la me-va filla ja havia vingutaquí i havíem quedatmolt satisfets. El nou

model d'educació basat en un treball so-bre la ciència és molt bo per al desenvo-lupament dels nens perquè estimula elssentits i la coordinació. L'única queixaque tinc és el retard en l'inici del curs per-què els pares hem hagut de buscar algúque es fes càrrec dels nostres fills. Ensagradaria que l'administració ens com-pensés amb un prolongament del cursescolar fent un casal d'estiu al juliol.

Sònia ViturtiaMare

La meva filla Sònia jaés el segon any queve a aquesta escolaperquè m'agrada moltel tracte familiar que hi

ha. Per a aquest nou curs ens han expli-cat que els nens treballaran molt ambelements de la natura com ara sorra, fu-lles, taps de suro, petxines… Els nenspetits ho agafen tot molt ràpid i ara és elmoment d’experimentar i aprendre méscoses. Amb l'ampliació hi ha hagut uncanvi molt important; ara el centre téunes instal·lacions més modernes imés espai.

Patronat Municipal d'Educaciói Carrer de la Rasa, 24

93 780 35 11 www.terrassa.cat, a l'apartat Estudiar

+info

Escola Bressol

Moisès:innovacióen educació


Can Palet espresenta al Plansde Barris 2010Més de 13 milions d'euros s'invertirien enactuacions urbanístiques i cohesió social

L’Ajuntament ha tornat apresentar el projecte del Plade Barris de Can Palet, des-prés que no fos seleccionatl'any passat. El nou projected'actuacions a Can Palet,Can Palet II i Guadalhorcecompta amb algunes modifi-cacions respecte a l'anteriorproposta. Així, el pressuposts'ha reduït i dels 18 milionsd'euros de l'any passat s'hapassat als gairebé 13,4, jaque algunes de les actua-cions recollides en el primerprojecte, ja compten amb unpressupost a càrrec delsnous fons estatals per a l'o-cupació.port públic,

Actuacions destacadesL'actuació amb més pressu-post, dos milons d'euros, se-

ria un nou pont per al trànsitrodat que connectaria CanPalet amb el Segle XX a l'al-çada del carrer de Navas deTolosa. Altres actuacionsdestacades serien: la urba-nització dels carrers GermàJoaquim, Àngel Guimerà i

Colom; una zona verda alshabitatges de Vitasa i la re-modelació del Centre CívicAlcalde Morera. També esremodelaria l'avinguda deSanta Eulàlia, es subven-cionaria la rehabilitació d’e-dificis i s’eliminarien barre-res arquitectòniques.

la ciutat

Cohesió social ipotenciar elcomerçCal destacar el percentat-ge pressupostari que te-nen les actuacions de cai-re social, de gairebé el40%. Aquestes actuacionsse centrarien en progra-mes per als joves, les do-nes (amb la creació d'unservei d'informació, orien-tació i dinamització per adones al barri de Can Pa-let), els immigrants i lescomunitats de veïns, i tam-bé en la rehabilitació d'al-guns edificis. També estàprevist consolidar el carrerde Colom i els seus vol-tants com a eix comercial.

La Maurina: recuperarla memòria i la històriade la gent del barri

La Maurina estrena llibre so-bre la seva història a travésdels testimonis dels veïns,recollits també en un DVDadjunt. El treball és fruit dela participació d'una se-tantena de veïns i veïnes,que han participat apor-tant els seus records. Rerecull 41 entrevistes i uncentenar de fotografies.

La Maurina. La memòria deles persones, la història del barri es repartiràals 3.200 habitatges del barri. El tiratge és de4.500 exemplars, ja que també es distribuiràentre entitats i agents socials del barri. Fetamb la col·laboració del Pla de Barris, el lli-bre parla de la memòria històrica, de l'arriba-da de les persones al barri i d'esdeveni-ments i fets importants, com la riuada del1962. Els nous terrassencs, la situació actuali el futur i les esperances del barri també sónapartats destacats de la publicació.

Can Parellada: soterrament de la línia d’alta tensióLa línia elèctrica d'alta tensió de Can Parella-da estarà soterrada al setembre, quatre anysdesprés del conveni que van firmar el 2006l'Ajuntament, l'Institut Català d'Energia i Fec-sa Endesa. Les obres es van iniciar a l'abrilamb un pressupost de 2,6 milions d'euros,dels quals l'Ajuntament n’aporta 1,16 i la res-ta la Generalitat. L'actuació eliminarà set to-rres de la línia elèctrica de Can Parellada quepassen per l'avinguda d'Àfrica. Es construi-ran dues torres en els extrems del tram perfer la conversió del traçat aeri al soterrat. Lade l'extrem nord, al costat del carrer d'Ale-manya, serà provisional en espera del futursoterrament de la part del sector dels Be-llots. A l'avinguda d'Àfrica s’hi posarà noupaviment i s’hi farà un carril bici. La resta deltraçat soterrat passarà per la calçada delscarrers de Líbia i de Guinea.

Al juliol es coneixeràsi la Generalitat aprovael Pla de Barris de Can Palet

El Pla preveu la remodelació delCentre Cívic Alcalde Morera


JoanaMartín Monitora

del taller

Sóc infermerai m'encarregodels tallers d'ali-

mentació. Primer ens reunimamb els mestres i els expli-quem el taller, de manera quedurant la setmana a classe japoden preparar treballs, comara dibuixos i murals. A l'Es-cola Santa Teresa hem fet untaller d'esmorzar saludable iels alumnes de cicle inicialtambé hi han participat.

Ingrid Granados 1r de

primària

He après quès'ha de menjaral matí quan

ens llevem. Hem de fer exerci-ci, no menjar gaires dolços nixocolata. Al menjador de l'es-cola el nostre grup ha fet paamb tomàquet amb formatge ipernil i després ens ho hemmenjat. Jo, a casa, per esmor-zar prenc un got de llet ambgaletes, però ens han dit quel'entrepà és més saludable.

Tere Argemí Mestra de

cicle inicial i2n de primària

El taller ha estatmolt divertit i

pedagògic perquè han aprèsaspectes de l'alimentació d'unamanera molt pràctica. És un ta-ller molt profitós perquè a vega-des els nens a casa no mengencom haurien de menjar i sem-pre podran traslladar bons hà-bits també als pares. Treballaramb diferents edats ha estat unestímul.

Albert Vilardell 2n de

primària

Els grans enshan explicat, engrups de quatre,

que hem de menjar de tot. Iamb una nena de 6è hem pre-parat un iogurt amb cereals. Al-tres taules han fet pa amb to-màquet i suc de taronja. Des-prés ho hem repartit per totesles taules i hem fet l'esmorzar.A mi m'agrada tot però hi haviaalgun nen que no li agradava eltomàquet.

la ciutat

Aina Pastor 6è de

primària

Hem passat perla classe delsnens de 1r i de

2n amb un mural on hi havia di-buixada la piràmide dels ali-ments i els hem explicat quinssón els aliments que hem demenjar més sovint i quinsmenys, com els dolços. Tambéhem recomanat fer exercici fí-sic. Després hem preparat unesmorzar molt ric en cereals,fruita i làctics.

Salut a les aules

La Setmana de l’Ensenyamentorganitza tallers i conferències ales escoles relacionats enguanyamb la salut. Durant uns diesalumnes, pares i professors parti-cipen per ensenyar i aprendrepautes de millora per al benestargeneral de la persona. L'oferta

que s'ofereix als més menuts in-corpora hàbits saludabes comara una bona alimentació, els pri-mers auxilis o la prevenció dedrogodependències.

L'esmorzar, una assignatura pendentEn aquesta 14a edició s’ha posatèmfasi en els hàbits alimentaris.

Un bon exemple són els tallersd'esmorzars saludables. Els mes-tres han detectat que hi ha in-fants que no esmorzen bé, quanés l'àpat més important del dia.Un dels centres que l’han triat ésel Santa Teresa de Jesús on, alllarg d'una setmana, els alumneshan fet un treball pedagògic queha culminat amb un taller pràctic.

La Setmana de l'Ensenyament mostrapràctiques saludables als alumnes

Bon diai bona salut!

Nens de 6è de primàriahan ensenyat a fer un esmorzar saludable alsalumnes de 1r i 2n

la mirada dels infants

Les primeres experiènciesdels joves amb la sevanova ciutat


Institut Nicolau CopèrnicAula d’acollida

Lobna El Afrit Marroc

Tinc setzeanys. M'a-grada molt

estudiar i també fer es-port. Fa dos anys que viscaquí. M'agraden moltescoses de Terrassa, compassejar per la Ramblaamb la meva cosina.També m'agrada el meuinstitut. El curs vinent vullestudiar auxiliar d'infer-meria.

DanielAcevedo Repúbli-ca Domini-cana

Tinc tretzeanys i ja fa onze mesosque vaig arribar a Terras-sa. Faig 1r d'ESO a l'inti-tut Nicolau Copèrnic. Elque més m'agrada d'a-questa ciutat és el ParcVallès, perquè puc anaral cinema i jugar a lesbitlles. El meu institutm'agrada molt perquèens fan estudiar molt i ai-xí puc aprendre moltescoses. El pitjor de tot ésque trobo a faltar molt lameva família.

GabyÁlvarez Hondu-

res

Tinc 16anys i en fa

un que sóc aquí. M'agradamolt anar al Parc Vallès i ala Rambla amb els meusamics i els familiars. D’-Hondures m’agrada mésel clima perquè fa moltbon temps, i l’escola, per-què només hi anava almatí.

Aman-preet iKomal-preet Índia

Som ger-manes. Fa dos anys quevivim aquí amb la nostrafamília. La Komalpreet fa2n d'ESO i jo faig 4t d'ESO.Ens agrada molt estudiar itambé sortir. Estem estu-diant a l'IES Nicolau Co-pèrnic, ens agrada aquestinstitut. Els nostres profes-sors ensenyen molt bé.Sabem anglès, perquètambé és la llengua oficialde l'Índia. Ens agrada feresport, jugar a bàsquet i abàdminton.

tenim la paraula...

El nostre barriL'escola Marià Galíes troba dins del ba-rri de Can Boada, si-tuat damunt de la viade la Renfe, allà pelCAP Rambla. El tra-vessa, partint-lo endos, la riera del Pa-lau. A Can Boada,damunt el transvasa-ment i al costat de

l'escola, hi ha un pe-tit bosc i molt espaisense edificacions,per això no hi ha gai-re soroll ni contami-nació. També hi hauna petita ermitadalt d'un turonet,una masia vella i elsdipòsits d'aigua dela Mina d'Aigües deTerrassa, que visi-

tem cada any. Al ba-rri conviu molta gentde diferents països.Són gent molt agra-dable que et saludaquan et creues ambalgú pel carrer, i ésque ens coneixemgairebé tots els quevivim en aquestapart. Som com unafamília, una famíliade fa molt temps.També hi tenimparcs molt bonicsque s'omplen denens a les tardesquan fa bon temps,un mercat i petitesbotigues per anar acomprar el que ne-cessitem. I els di-marts posen un petitmercat setmanal. Anosaltres ens agra-da molt viure a CanBoada!

noves mirades. Alumnes de 6è A de l’Escola Marià Galí

El barri de Plaça Ca-talunya - Escola In-dustrial està situat ala part oriental delDistricte I. El nom elrep perquè a l'extremnord hi ha la plaça deCatalunya i al nord-oest l'Escola d'Engin-yeria. Al sud està limi-tat pel carrer de Ri-chard Wagner i a l'estper l'avinguda deBarcelona. Antiga-ment, el barri era co-negut com el barri deCan Gorgs per la ma-sia que era situada al'actual plaça de Ca-talunya. El 1904,quan es va construïrl'Escola d'Enginyeria,va passar a anome-

nar-se popularmentbarri de l'Escola In-dustrial. Després devuit anys sense re-presentació veïnal,un grup de veïns haconstituït una asso-ciació per tal de vet-llar pels interessosdel barri. De momentsón una seixantenade socis que treba-llen per reformar unlocal que entrarà enfuncionament abansde l'estiu. Aconseguirrepresentació veïnal,integrar els nousveïns i millorar elmanteniment de car-rers i places són elsobjectius de la novaassociació.

Roser Nadeu Veïna

Fa més de 30 anys quevisc al barri i m'agradaperquè conec el veïnat ihi ha bona relació. Acos-tumo a comprar sempreaquí perquè tenim tot ti-pus de comerços. Finsara ens hem sentit unamica en terra de ningúperquè no teníem repre-sentació, però esperemque amb la nova asso-ciació de veïns es facinactivitats i es potenciïmés el barri.

Josep Lluís Morales Veí

Vaig venir a viure ambels pares i m'hi vaig que-dar perquè és una zonaon m'hi sento a gust. Elbarri ha canviat moltperquè ha vingut gent jo-ve i també població im-migrant, fet que ha su-posat alguns problemesde convivència per lapresència de molts feli-gresos a la mesquitaque s'han solucionat.Manquen aparcaments.

Xavi Estébanez President

La primera associacióva néixer l'any 1983,quan es va inaugurar laplaça de Catalunya, pe-rò no va tenir relleu.Hem cregut molt ne-cessari tornar a tenirassociació perquè elbarri estava quedantabandonat. Els barrisveïns s'han anat trans-formant i el nostre no.De moment ja hemaconseguit una milloraen la neteja de la zona.Ara mirem de tenir mésbase social i esperempoder inaugurar el noulocal el proper 11 desetembre, coincidintamb la festa major delbarri.

Habitants: 4.994 habitantsSuperfície: 0'21 km2

Dades de l'AnuariEstadístic de Terrassa2008

+info

ciutadanes & ciutadans

AV Plaça Catalunya -Escola Industrial

Josep Lluís Morales,Xavi Estébanez, Roser Nadeu

treballem als barris


coneguem els serveisl’ajuntament

Apostem per lallum "verda" Els 27.000 punts de llum de Terrassa hanreduït el consum un 12% els darrers anys

L'empresa SECE (Sociedad Es-pañola de Construcciones Elec-tricas) es la responsable del man-teniment de l'enllumenat públicde Terrassa des de l'any 2001.SECE hi és present a la ciutatamb un total de setze persones,dotze de les quals estan reparti-des en diferents torns per tal dedonar servei durant les 24h deldia, set dies a la setmana. Elsequips de manteniment tenenrecorreguts establerts per totala ciutat (durant les hores noc-turnes) i resolen totes aquelles

incidències que detecten durant elseu recorregut. En cas de no po-der resoldre la incidència de formaimmediata, els equips de dia l'hande resoldre abans de la següentencesa de l'enllumenat públic (peraixò en algunes ocasions es potveure l'enllumenat públic encès enhorari diürn).

Compromís amb l'estalvi nergèticUna de les màximes preocupa-cions de l'Ajuntament és el respec-te pel medi ambient, per això, SE-CE focalitza els seus esforços pertal de donar la millor qualitat d'il·lu-minació pública amb el mínimconsum energètic. Aquest com-promís ha permès que en poctemps s'hagi pogut passar d'unapotència instal·lada per punt dellum de 204W l'any 2002, a 180Wl'any 2010.

Principals accions mediambientals- Les làmpades de vapor de sodi te-nen un major rendiment i permetenla mateixa quantitat de llum amb unconsum inferior d'energia. En elsdarrers dos anys, han augmentatun 25% i arriben ja al 66% del total.- Doble nivell d'il·luminació: el 70%dels quadres de control de la xarxapermeten la regulació del nivell dellum, amb un estalvi energètic apro-ximat d'entre un 15 i un 20%.- Instal·lació de models de llumene-ra amb un rendiment adequat que"transformen" en llum efectiva total'energia que consumeixen.

L’enllumenat públic

SECE dóna servei 24hores al dia, set dies

a la setmana, per resoldre incidències

Els vehicles de SECE poden fer treballs de

fins a 14 metres d’alçada

Per comunicar incidències o avaries:Servei 24h: 900 13 13 26Telèfon d'informació municipal: 010

+info

Recorrem laciutat quanes fa foscper veure sitrobem al-guna inci-dència i es-tem pen-dents de

qualsevol urgència. Si plou hiha més averies, perquè entraaigua als quadres elèctrics.També actuem quan hi ha des-perfectes per una col·lisió. Reti-rem l'enllumenat que s'ha fetmalbé i reparem el cablejat.

Tenim e-quips treba-llant en 3torns i co-brim les 24hores deldia i les ur-gències. Lanostra mis-

sió és mantenir l'enllumenatpúblic i detectar qualsevol inci-dència abans que ens truquinels veïns o la Policia Municipal.Dos cops al dia, els nostresequips recorren tota la ciutatper supervisar el seu estat.

Jordi ÀvilaTècnic

Juan Carlos CarmonaCoordinador d'equips


anem de visita!Cada mes, alumnes de diferents escoles de la ciutat visiten l’Ajuntament.

l’ajuntament

Enxaneta

Enxaneta

CEIP Abat Marcet

Intercanvi Tecnos - Athénée Royal Paul Delvaux Prodis

CEIP Josep Ventalló

CEIP Abat Marcet

Enxaneta

Podeu descarregar-vos aquestes imatges des de laweb municipal a www.terrassa.cat

+info

Els túnels del Metro s’han finalitzat dintredel que estava previst, per calendari i peraplicació d’estrictes mesures de seguretati de seguiment. Es una bona notícia pelque demostra sobre la qualitat i rigor en lesobres públiques i perquè significa quel’any vinent Terrassa podrà estrenar el seuMetro, gràcies a les inversions efectuadesper la Generalitat. Les inversions públiquescom la prolongació dels FGC o la Rondadel Vallès signifiquen no només millores enla qualitat de vida i en la mobilitat, sinó tam-bé oportunitats per a les empreses i la

creació de centenars de llocs de treball du-rant un període força llarg: la ciutat pro-gressa, perquè posa a punt infraestruc-tures imprescindibles per al seu desen-volupament, i al mateix temps aquestes in-versions actuen de contrapès necessari ala crisi econòmica. La finalització dels dostúnels implica un pas més en l’assolimentdels objectius fixats pel Govern municipalper a aquest mandat, en els compromisosassumits davant dels ciutadans i ciu-tadanes de Terrassa per fer que la ciutatavanci i que les millores arribin a tothom.

Grup Municipal Socialista

Metro: objectiu assolit

Finalment el Govern de la Generalitat haaprovat el Pla Territorial Metropolità deBarcelona. Es tracta de l'instrument d'or-denació territorial que planifica, entre d'al-tres, les infraestructures de mobilitat,viàries i ferroviàries. I Terrassa no n'hasortit massa ben parada. D'una banda,constatem que el Tripartit de la Generali-tat, després de set anys, segueix essentincapaç de decidir quin traçat ha de tenirel Quart Cinturó entre Terrassa i Gra-nollers. Això vol dir que encara ens hau-rem d'esperar força anys amb una au-

tovia de dos carrils per banda que s'aca-ba en un giratori a Can Roca, al bell migde Terrassa. D'altra banda, ens hem que-dat definitivament sense el nou túnel delTibidabo que ens hauria permès anaramb FGC a Barcelona en un quart d'horamenys de temps. Però, més enllà, la con-clusió d'aquest nou mapa d'infraestruc-tures és un canvi de centre de gravetat alVallès Occidental: perd pes l'eix Sant Cu-gat-Terrassa i el guanya l'eix Cerdanyola-Sabadell. L'alcade ha badat i ara enveiem les conseqüències.

Grup Municipal de Convergència i UnióUn Pla Territorial Metropolità que no és bo per a Terrassa

Enfilem un final de curs després de tancar lapreinscripció on -malgrat que continuen les difi-cultats, fruit d'un creixement demogràfic que nos'atura- el 93% de les sol·licituds han estat atesesen primera opció i la xifra puja al 96% d'atencionsdesitjades. Un resultat que s'ha de considerarpositiu, però, paradoxalment, la polèmica ha estatforça present. La percepció esbiaixada que a ve-gades es pot tenir del projecte d'alguns centrescontinua alterant força tot el procés. Per millorar laconfiança de tothom no hi ha més camí que l'a-posta pels canvis qualitatius que ens permetinacostar aquests projectes i els professionals que

hi ha darrere a la ciutadania. En una realitat com-plexa, agreujada per la crisi econòmica que retallaels pressupostos familiars i també els de les ad-ministracions. Hem de continuar destacant els ele-ments de qualitat de l'escola pública, els que re-presenten oportunitats de millora: compromís delsprofessionals, voluntat de col·laboració de famílies,implicació i relació entre escola, entorn i adminis-tracions. Aquest mes de maig en tenim un bonexemple a la ciutat, la Setmana de l'Ensenyamentque després de 14 anys continua sent un espai dereflexió, activitat i debat de l'educació terrassenca ialtaveu de la qualitat de l'escola pública.

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i AlternativaPer un ensenyament públic de qualitat

Com a data històrica entenem ques'ha de valorar l'arribada, el passat di-marts 13 d'abril, de la segona tune-ladora a la rambla d'Ègara i la fina-lització de la construcció dels dostúnels del perllongament de la líniadels FGC a la nostra ciutat. Cada copqueda menys, la previsió és per a l'anyvinent, perquè una ciutat de l'entitat idimensió de Terrassa disposi d'unaveritable "xarxa de metro local" quepossibilitarà, amb les 3 noves esta-cions de FGC (UPC-Vallparadís, 22 de

juliol-Intercambiador amb RENFE iCan Roca) i la ja existent, desplaçar-sede mànera ràpida i en totes les direc-cions (nord-sud i est-oest) per la nos-tra ciutat. Això suposarà un nou esce-nari per a la mobilitat a Terrassa, quedes del nostre grup esperem que s'in-terpreti adequadament en la planifi-cació de les futures polítiques de mo-bilitat. Avancem amb infraestructuresferroviàries, però no amb d'altres, lesviàries, tan importants i necessàriesper a la ciutat com el IV Cinturó.

Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya

Prodis celebra 50 anys. De l'antiga Asso-ciació Terrassenca Prodisminuïts, funda-da a Terrassa l'any 1960, a la Prodis ac-tual, s'ha evolucionat molt. D'una entitat fruit de la iniciativa d'uncol·lectiu de pares i mares amb fills afec-tats i preocupats per oferir solucions iserveis, ha passat a ser una entitat quegestiona llars-residència, que crea ocu-pació i ofereix futur.1.300 persones es van aplegar diven-dres 16 d'abril per celebrar aquests 50

anys i per donar impuls a 50 anys més.Sota el lema "Rebobinem i endavant"aposten, com sempre, per les persones.Com diuen des de Prodis: treballantamb les persones i per a les persones,treballem amb la societat i per a la soci-etat.Des d'ERC volem felicitar-los efusiva-ment. Per la feina feta i per la feina quefaran. Saben que poden comptar, sem-pre, amb nosaltres. Perquè, com ells, es-tem al servei de les persones.

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

La feina ben feta no té edat

El futur Metro de Terrassa

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]


l’opinió dels grups municipals

[email protected]

Prodis fa 50 anys

les entitats

Un grapat d'activitatsal llarg d'aquest 2010homenatjaran els 50anys d'aquesta enti-tat d'iniciativa social isense ànim de lucre,destinada a l'assis-tència i a la promocióintegral de les perso-nes adultes amb dis-capacitat intel·lectual,paràlisi cerebral omalaltia mental. L'en-titat va néixer el 1960,arran de la unió de di-versos pares que te-nien fills amb disca-pacitat i un grup depersones sensiblesamb aquest col·lec-tiu. Aquest és un mo-del d'entitat que s'haanat perpetuant i haarrelat amb força a laciutat, fet que se'ls hareconegut amb laMedalla d'Honor dela Ciutat de Terrassa,el màxim reconeixe-ment que atorga l'A-juntament. En els ini-cis, l'associació vaposar en marxa unaaula d'educació es-

pecial al carrer de To-pete per tal d'oferiruna educació alter-nativa inexistent enaquella època. Ara,Prodis dóna serveisde teràpia, d'integra-ció social i laboral id'habitatge a més de300 persones, ambl'objectiu de poten-ciar les seves capaci-tats i millorar-ne laqualitat de vida. El50è aniversari de Pro-dis coincideix ambl'any en què es posa-rà la primera pedrade la nova residènciade paràlisi cerebralque es construirà albarri del Roc Blanc.El nou equipamentdonarà servei a unes30 persones i tindrà20 places més alcentre de dia.

Josep Maria Julià Gerent de Prodis

Rebre la Medalla d'Honor de la Ciu-tat ens fa veure que no estem sols ique la ciutat ens dóna suport en lanostra tasca. Ens sentim recone-guts com una entitat important per-què des de Prodis aportem nous va-

lors i intentem transformar la societat perquè les perso-nes amb discapacitat no quedin excloses. Sense el co-ratge d'uns pares que volien el millor per als seus fillsavui no podríem celebrar aquest 50è aniversari.

Prodis ofereixserveis de totamena a més de300 persones

Prodisi Plaça del Tint, 6 93 731 10 09 www.prodis.cat

+info

visquemterrassala contra

Visquem Terrassa número 134

Documents

Transcript of Visquem Terrassa número 134