Visquem Terrassa número 151 (setembre 2012)

Qu4drant.0, unespai al serveide les empreses innovadores

p. 6

S’inicia el projected’esponjamentde Ca n’Anglada

p. 15

VTVisquemTerrassa

Núm. 151 | Setembre | 2012 | Revista periòdica d’informació municipal i ciutadana

S’enllesteixenles obres delPla de Barris de laMaurina

p. 10

Pacte per feruna ciutat

encara mésaccessible

Pacte per feruna ciutat

encara mésaccessible

A FONS- Pacte Terrassa per l’Accessibilitat Universal

LA CIUTAT- Nou espai d’acceleració de creixement empresarial- 50è aniversari de l’Escola FATIMA- Ca n’Aurell estrenarà un casal cívic- Recta final del Pla de Barris de la Maurina- Terrassa aposta per l’activitat agrícola- Plena activitat al Parc Audiovisual de Catalunya- Breus

L’AJUNTAMENT- Anem de visita!

PROTAGONISTES- Treballem als barris: AV de les Arenes, Can Montllor i la Grípia

L’AJUNTAMENT- L’opinió dels grups municipals- Medi ambient: Ecofòrum 2012

2 | Setembre VisquemTerrassa

Visquem Terrassa 151 | Setembre 2012 | Revista periòdica d’informació municipal i ciutadana

Edita: Servei d’Imatge i Comunicació. Ajuntamentde TerrassaDirecció: Montse PratCoordinació: Jordi Garreta i Josep Manel Martínez Redacció: Josep Manel Martínez

Disseny i maquetació: Marta Serrán Producció: Olga Cabús, Pilar Ordoño i AssumptaOlivéCorrecció: David AguilarFotografies: Badia Casanova, Marta Serrán, Juan

J. Domínguez i Arxiu MunicipalImpressió: GratesaDipòsit legal: B-16102-82 0

80.000 exemplars. Revista gratuïta

Contacta amb l’Ajuntament

www.terrassa.cat

i Raval de Montserrat, 14. 08221 Terrassa

010 / 807 210 010

[email protected]

Més informació

[email protected]

www.visquemterrassa.tv

VisquemTerrassa.TV

VT3

689

10121415

16

18

1920

Horaris d’atenció ciutadana

010 Informació i tràmits

De dilluns a dijous, de 8 a 19.30 h, i divendres, agost i

vigílies de festius, de 8 a 14.30 h

Oficines centrals de la plaça Didó

De dilluns a dijous, de 8.30 a 14.30 h i de 17 a 19 h, i

divendres, agost i vigílies de festius, de 8.30 a 14.30 h

Oficines municipals de districte

De dilluns a divendres, de 9 a 14 h

RECORDEU...

Informació i tràmits

Des de mòbil o fora de Terrassa

Ajuntament de Terrassa (centraleta)

Atenció a les dones en situació de violència

(24 h i gratuït)

Autobusos municipals (TMESA)

Targetes bus (més de 65 i discapacitats)

Baumann Servei Jove

Biblioteca Central de Terrassa

Centre Cívic Alcalde Morera

Centre Cívic Avel·lí Estrenjer

Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany

Centre Cívic Montserrat Roig

Centre Cívic President Macià

Centre d’Atenció d’Animals Domèstics

Cinema Catalunya

Consulta Sexual Jove

Educació

Egarvia (grua municipal)

Foment

Funerària (gratuït)

Manteniment urbà (brigades municipals)

Neteja i estris vells (gratuït)

Oficina d’Intermediació Hipotecària

Oficina Municipal d’Informació al Consumidor

Polítiques de gènere (informació i atenció)

Retirada de vehicles abandonats

Serveis Socials

Síndica Municipal de Greuges

Terrassa Mediació

Turisme (Oficina de Turisme)

Canal Terrassa Vallès | 95.2 Ràdio |

www.terrassadigital.cat

Tele Taxi Terrassa

Nou Taxi Terrassa

Top Taxi Terrassa

EMERGÈNCIES

Parc de Bombers de Terrassa

Emergències

Policia Municipal (urgències)

Des de mòbil i no urgències

Policia Nacional

010

807 210 010

93 739 70 00

900 900 120

93 788 23 32

93 731 59 82

93 784 83 90

93 789 45 89

93 786 91 59

93 734 26 03

93 733 30 98

93 736 24 12

93 735 74 38

93 727 68 41

93 727 50 59

93 788 53 76

93 731 59 82

93 780 35 11

93 784 27 11

93 789 11 11

900 268 268

93 736 34 60

900 720 135

93 736 66 95

93 731 59 82

93 739 74 08

93 780 55 55

93 731 59 82

93 739 74 21

93 733 77 06

93 739 70 19

93 736 14 14

93 735 77 77 / 93 735 66 66

650 651 652

93 785 33 35

93 783 44 44

112

092

93 780 55 55

091

TELÈ

FON

S D

’IN

TER

ÈS

Setembre VisquemTerrassa |3

Treballem per aconseguirfer la ciutat de tothom

Pere Navarroi MoreraAlcaldede Terrassa

Més de 10.000 terrassencs i terras-senques tenen algun tipus de disca-pacitat. Atenent a aquesta realitat,vam ser un dels primers municipisde l’Estat a aprovar un ambiciós Plad’Accessibilitat, ara fa deu anys, iens hem adherit des d’aleshores atot un seguit d’iniciatives per garan-tir tots els drets i llibertats fonamen-tals a les persones amb diversitatfuncional i al seu entorn més proper.En els darrers anys, la ciutat ha ex-perimentat importants millores. Ensón un exemple els 121 autobusosadaptats; les diverses urbanitzacionsdel Parc de Vallparadís, que hanconvertit el pulmó verd de la ciutaten un lloc accessible a tothom; larambla d’Ègara, un eix cívic de via-nants lliure de barreres arquitectòni-ques; la millora de l’accessibilitat ala Seu d’Ègara; o l’important esforçque l’Ajuntament fa en l’àmbit del’accessibilitat en els habitatges.La signatura del Pacte Terrassa perl’Accessibilitat Universal és unadeclaració d’intencions i, alhora,una constatació de molts fets.Junts, i a través de la Taula de laDiscapacitat i de moltes entitats dela ciutat, podem lluitar contraqualsevol forma d’exclusió. Mal-grat el recent reconeixement de laUE com una de les vuit ciutats mésaccessibles d’Europa, encara restamolta feina a fer perquè Terrassasigui la ciutat de totes les perso-nes. Amb la feina i el compromísde tothom ho estem aconseguint, ino deixarem de treballar fins asso-lir l’objectiu que ja fa anys perse-guim: la plena accessibilitat a totsi cadascun dels racons de la nostraciutat.

Twitter: @pere_navarroCorreu: [email protected]

a fons l’editorial

El dia 26 de juliol, representants de les37 entitats que formen la Taula de la Dis-capacitat i l’alcalde, Pere Navarro, vansignar el Pacte Terrassa per l’AccessibilitatUniversal, que es concreta en una sèrie demesures de caràcter transversal que aju-daran a eliminar barreres arquitectòniquesa la nostra ciutat. Aquest pacte represen-ta un salt qualitatiu en les accions per alfoment de l’accessibilitat perquè integratres instruments: el Pla d’Accessibilitat, laComissió d’Accessibilitat de la Taula de laDiscapacitat de Terrassa i el conveni ambl’entitat Prou Barreres, que assessora l’A-juntament en matèria d’accessibilitat desde fa un any. El Pacte Terrassa per l’Ac-cessibilitat Universal proposa, entre altresmesures, fer activitats formatives, revisarel Pla d’Accessibilitat, crear distintius alslocals públics accessibles, impulsar unportal d’Internet i organitzar jornades so-bre accessibilitat universal.

Terrassa fa un pas endavantper ser més accessible atothom

El Pacte Terrassa per l’Accessibilitat Universal, signat aljuliol, resta obert a les adhesions de totes les entitats i ciutadans que s’hi vulguin incorporar

Mesures del Pacte per l’Accessibilitat Universal

Revisar el Pla d’Accessibilitat municipal.Redactar una ordenança municipal so-

bre accessibilitat universal.Crear el portal Terrassa Accessible.Formar els treballadors municipals en

suport i tracte adequat a les persones ambdiscapacitat.

Organitzar unes jornades sobre accessi-bilitat universal i nova ciutat.

Crear un distintiu identificador dels lo-cals públics accessibles.

Desenvolupar diferents activitats forma-tives adreçades a col·lectius com els co-merciants, les comunitats de propietaris,els administradors, els tècnics...

Treballar per la presència de les entitatslocals en els fòrums nacionals i europeussobre discapacitat.

a fons


El Pacte Terrassa per l’Acces-sibilitat Universal resta oberta l’adhesió de totes les enti-tats, associacions, col·lectius,empreses i ciutadans a títolindividual que s’hi vulguin in-corporar per tal de donar un impuls fonamental al procés de millora i d’implica-ció del conjunt de la ciutadania i de la societat de cara a assolir definitivament eldret a l’accessibilitat universal de tots els ciutadans i les ciutadanes. Una vintenad’entitats, associacions, col·lectius, universitats i partits polítics ja s’han adherital Pacte.

Campus Universitari deSalut MútuaTerrassa Joan López, gerent

de Logística i ServeisInterns de Mútua Ter-rassa

Aquest pacte és unainiciativa absoluta-ment coherent amb

els valors i principis de compromís social que Mútua Terrassa tédes de la seva constitució l’any 1900. Pensem que pot servir peraconseguir la sensibilització de tothom i la identificació de neces-sitats per fer de Terrassa una ciutat exemplar en aquest sentit. Calgarantir zones d’aparcament per a persones amb discapacitatproperes als centres sanitaris i sociosanitaris, i disposar de vore-res fàcils i sense barreres. Cada cop hi ha més motos i bicis so-bre les voreres que dificulten la mobilitat de les persones amb ca-dira de rodes. Ja fa tres anys que Mútua Terrassa va reformar elseu edifici docent amb el concepte “sense barreres”.

Per InternetLes adhesions es poden formalitzar através de la Seu Electrònica entrant alweb de l’Ajuntament: www.terrassa.cat.PresencialmentTambé és possible adherir-s’hi presen-cialment a qualsevol Oficina d’AtencióCiutadana.Per telèfonUna altra opció és utilitzar el servei d’in-formació i tràmits per telèfon, trucant al010 (807 210 010 des de fora de laciutat).

Com fer-ho?

Associació deComerciantsde Ca n’Aurell Pablo Boada, ge-

rent

Ens hem adherit aaquest pacte perintentar adaptarels comerços delbarri a les neces-sitats de les per-

sones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda. Intenta-rem que tothom pugui entrar en qualsevol establiment a ferun cafè, comprar fruita o emprovar-se unes sabates. Enca-ra hi ha molts comerços no accessibles per la tipologia delsedificis. N’hi ha molts que són antics i són petits i molt es-trets i necessiten obres. A Ca n’Aurell, per exemple, no te-nim voreres amples i costarà molt. Tenim un arquitecte al’Associació que ens farà els projectes i intentarem queamb la col·laboració de Prou Barreres les obres ens surtinmés barates.

BACC (Bicicleta Club de Catalunya) Haritz Eder Ferrando, dinamitzador del

BACC

Com a entitat sempre ens ha preocupatla mobilitat en el seu conjunt, integradaen un pla global de promoció d’una mo-bilitat sostenible, segura i accessible.Som impulsors de l’Ègara Fòrum Mobi-litat, on ens trobem amb entitats comDismifísics o Terrassa Camina. Accessi-

bilitat vol dir que tothom es pugui mou-re en bones condicions. Veiem els gransesforços que es fan cada any per partde l’Ajuntament per fer més accessiblela ciutat. En comparació amb altres po-blacions, Terrassa és capdavantera enmobilitat i accessibilitat. On més s’hade treballar és en l’educació dels usua-ris de la via pública i en les conductesincíviques, com deixar el cotxe estacio-nat a sobre de la vorera o en un pas devianants.

Adhereix-te alPacte per l’Accessibilitat

L’acció del Govern municipal s’ha pogutvisualitzar al mes d’agost amb la cons-trucció de quatre nous passos per a per-sones amb discapacitat o mobilitat reduï-da a l’avinguda de Francesc Macià, albarri de Sant Pere Nord. Aquests s’hansumat als quatre passos que es van ha-bilitar a principis del mateix mes als car-rers de Montserrat i de Cervantes, dos encadascun d’aquests vials del barri delCentre. A l’avinguda de Francesc Macià,els treballs s’han fet a la confluència delcarrer de Mossèn Tatcher i la plaça de laRepública, davant de la Biblioteca delDistricte 6. Les obres, fetes per operarisdel servei municipal de Gestió de l’EspaiPúblic, han consistit a rebaixar les llam-bordes i la vorada de la vorera per formaruna petita rampa i facilitar l’accés de lespersones amb mobilitat reduïda als pas-sos de vianants. Aquests espais s’han pa-vimentat amb rajoles ratllades, diferentsde les llambordes de la vorera, per senya-litzar millor el pas adaptat. Actualment, aTerrassa hi ha més de 7.000 passosadaptats per a discapacitats i personesamb mobilitat reduïda, que s’han anathabilitant en els darrers anys. Aquest2012, s’ha construït més d’una seixante-na de passos arreu de la ciutat, delsquals 55 s’han fet mitjançant un pla d’o-cupació per a obres. Amb el programaTreball als Barris i els plans d’ocupacióper al període de gener a juny del 2012,l’Ajuntament ha beneficiat prop d’un mi-ler de persones aturades.


a fons

El Pacte per l’Accessibilitat de Terrassa constitueix un pas més en la política quel’Ajuntament desenvolupa des del 2003, quan va ser un dels primers municipisd’Espanya a aprovar un pla d’accessibilitat. En el marc d’aquest pla, s’han fetnombroses actuacions, com ara l’eixamplament de voreres, la construcció de pas-sos de vianants a nivell de calçada, la reordenació d’elements del mobiliari urbà,la instal·lació de senyalització, diverses intervencions en edificis o l’adaptació detota la flota d’autobusos de la ciutat. Cal destacar la plena accessibilitat del Parcde Vallparadís, el pulmó verd de la ciutat; la remodelació de l’eix cívic peatonalde la rambla d’Ègara, lliure de barreres arquitectòniques; la millora de l’accessi-biltat al conjunt monumental de la Seu d’Ègara; o l’esforç que està portant a ter-me l’Ajuntament en l’àmbit de l’accessibilitat en els habitatges. Només en el dar-rer any s’han dut a terme mesures tan rellevants com l’ascensor que comunica elCAP Sant Llàtzer amb el Parc de Vallparadís o les obres per connectar els barrisde Can Palet II i Guadalhorce amb ascensor i rampes, salvant el desnivell existententre els dos barris. Les diferents accions dutes a terme aquests anys per millo-rar l’accessibilitat han fet que la ciutat hagi rebut diferents premis i reconeixe-ments internacionals, entre els quals destaca una menció especial al Premi Ciu-tat Europea Accessible 2012, que situa Terrassa entre les vuit ciutats més acces-sibles d’Europa.

Una ciutat pionera en matèria d’accessibilitat

+infoMira el vídeo de l’acte designatura del Pacte celebratal Saló de Plens

Vuit nous passosde vianants per a persones amb mobilitat reduïda

Rambla d’Ègara

Torrent de les Bruixes(Parc de Vallparadís)

Ascensor d’accés des de Guadalhorcefins al parc de VallparadísAscensor d’accés des de Guadalhorcefins al Parc de Vallparadís


L’Ajuntament disposa d’un nou equipa-ment municipal destinat a empreses in-novadores a la segona planta de l’edificidel Vapor Gran, al passeig dels Telers.Aquest espai, anomenat Qu4drant.0,compta amb 11 locals individualitzats,d’entre 55 i 91 m2, amb serveis i espaiscompartits, com ara una sala de confe-rències, dues sales de reunions i diversosespais de treball en comú (networking icoworking).L’objectiu del Qu4drant.0 és actuar coma llançadora d’empreses que treballin eninnovació en sectors tan diversos com lesnoves tecnologies de la comunicació,

energies renovables, enginyeries de di-versos àmbits o consultories, entre d’al-tres. Pretén ser un espai accelerador decreixement empresarial, oferint allotja-ment, serveis, eines i recursos, fomen-tant la cultura emprenedora, atraient ta-lent i facilitant la col·laboració i les siner-gies entre les empreses de cara a acon-seguir bons projectes de negoci.El Qu4drant.0 neix com un projecte inte-grador que col·laborarà estretament ambl’Orbital 40, el Parc Científic i Tecnològicde Terrassa situat a la franja nord de laciutat, i amb els vivers industrials muni-cipals. Precisament, la direcció tècnica

de l’Orbital 40 està ubicada també en elQu4drant.0. La idea és que els projectestransformadors allotjats en aquest espaidel Vapor Gran i que necessitin expandir-se puguin localitzar-se en un futur, uncop estiguin plenament consolidats, al’Orbital 40 o a altres polígons d’activitateconòmica de la ciutat.El pressupost del Qu4drant.0 ha estat de793.000 euros, dels quals el 75% pro-venen dels Fons Europeus de Desenvolu-pament Regional (FEDER) i el 25% res-tants han estat aportats per l’Ajuntamenta través de l’empresa municipal Fomentde Terrassa.

, un nou espai de serveis per a empreses innovadores al Vapor Gran

El Qu4drant.0 s’inaugura el 28 de setembre. Compta amb 1.370 m2 destinats a persones emprenedores i empreses d’alt valor afegit que vulguin desenvolupar la seva activitat envoltats de serveis de qualitat al centre de la ciutat

la ciutat +infoMira el vídeo ambels tres testimonis

complets


la ciutat

Servei Tècnic de Creació iConsolidació Empresarial del’Ajuntament

Carrer dels Telers, 5, pas-sadís B, 2a planta93 739 70 [email protected]

i

MÉS INFORMACIÓ

Un quadrant és la quarta part d’un cercle, elqual forma part d’un espai integrador, de con-nexió amb les altres parts al centre de la ciu-tat, però amb entitat pròpia.

La paraula quadrant també defineix un instrument de navegació que marca el camíque cal seguir.

El zero indica l’inici des d’un punt de par-tida cap a un objectiu fixat.

Qu4drant.0, un nom nouper a un espai nou

Américo Ologoray Director del Servei d’Empresa, Comerç i Consum de l’Ajuntament

Qu4drant.0 és un espai que ofereix serveis i assessoramentper acompanyar els emprenedors i emprenedores. L’Ajunta-ment té altres vivers, però aquest nou equipament s’adreçaa empreses que aposten per un nou model productiu i persectors capdavanters. Ara mateix ja tenim quatre empresesque s’hi instal·laran al mes d’octubre després de passar unprocés de selecció. Responen a sectors productius de l’àm-bit de la consultoria, les energies renovables i les noves tec-nologies. Col·laborem totalment amb Orbital 40 per afavorirla creació i l’atracció d’empreses que vulguin instal·lar-se aTerrassa amb formació, jornades, networking... o oferint unespai de trobada a les persones emprenedores.

Joan Anton Fornieles Soci fundador d’Energrup

La nostra empresa estava al Viver d’Empreses de Foment deTerrassa i ens van oferir la possiblitat d’instal·lar-nos aquí.Vam començar la nostra activitat el 2007 i hem crescut ambel suport i l’assessorament de Foment. La situació d’aquestespai és ideal per a nosaltres per ubicació, infraestructura,comunicacions, serveis... El fet d’instal·lar-nos-hi ens potaportar sinergies molt interessants amb altres empreses, abanda que comptarem amb el suport dels treballadors i tre-balladores del Qu4drant.0. Som una empresa de serveisenergètics i instal·lem calderes de biomassa. Ho hem fet endiverses escoles de la ciutat, a l’Atlètic Terrassa, a l’Hotel LaMola... També treballem en detecció d’incendis forestals.

Juan Carlos Gea Soci i director de Novateckne

La nostra empresa està en un moment d’expansió i era unbon moment per fer aquest pas. Creiem que instal·lar-nos enaquest espai ens aportarà noves oportunitats. L’Ajuntamentha treballat força per fer d’aquest indret un lloc important ivolem aprofitar la nostra estada per ampliar els contactes iles col·laboracions amb altres empreses, sobretot en aquestsmoments difícils pel que fa a l’economia. Som especialistesen programari lliure i oferim servei a les empreses en aquestsentit. En temps de crisi ens hem reinventat, som una em-presa molt més rica i dinàmica. Estem obrint mercat i aramateix treballem a l’Argentina i busquem negoci a altres paï-sos, com ara Veneçuela, Costa Rica o França.


la ciutat

L’escola d’educació especial FATIMA(Famílies Agrupades per Tutelar Infàn-cia Menys Apta) va ser fundada l’any1961 per un grup de pares i mares quetenien fills amb necessitats educativesespecials. Avui dia és, sens dubte, unreferent en el seu àmbit. El centre aténinfants i joves d’entre 3 i 20 anys, dis-tribuïts en les etapes següents: infantil,primària, secundària i programes detransició a la vida adulta (en l’etapadels 17 als 20 anys). Actualment, FA-TIMA atén 77 alumnes i compta ambun total de 30 professionals. El centrees troba al Pla del Bonaire, en un equi-pament sense barreres arquitectòni-ques i amb espais adaptats a les neces-sitats educatives de l’alumnat.

Projecte educatiuL’Escola FATIMA dóna un servei educa-tiu especial als nens i adolescents queno poden seguir una escolarització enun centre ordinari. L’alumnat segueix elcurrículum ordinari amb les adapta-cions pertinents en funció de les seves

capacitats. La finalitat educativa és eldesenvolupament global de la personaen totes les vessants: afectiva, cogniti-va i social. Amb cada alumne es treba-lla a partir de les seves capacitats perdesprés anar progressant cap a unamajor autonomia i una millor qualitatde vida, amb la implicació i participa-ció de tot l’entorn: escola, família i al-tres elements de la comunitat propera.

La tasca educativa es basa sobretot enla comunicació, l’autonomia personal isocial i l’àmbit psicoafectiu de l’alum-ne, però també en programes de forma-ció ocupacional i laboral. L’escola tam-bé impulsa projectes de col·laboracióamb altres centres i institucions de laciutat, com ara l’Escola Pere Viver, Fu-par, Prodis o l’Escola Bressol MunicipalColoraines.

Diversos actes, que han reunit unnombrós públic, han servit percommemorar el 50è aniversari al llarg de l’any

Maria Carme Sánchez Directora de l’Escola FATIMA

La celebració del 50è aniversari va arrencar ambun acte inaugural a l’Auditori. Hem exposat els

treballs dels alumnes a la Biblioteca Central i al Centre CívicFrancesc Macià. Francesc Climent, reconegut especialista eneducació especial, ens va fer una xerrada a la qual van as-sistir molts pares. Finalment, vam fer un acte lúdic a l’esco-la amb la participació dels Diables de la Maurina. El nostretreball es basa a potenciar la comunicació i l’autonomia per-sonal de l’alumnat. Pel que fa al futur de l’escola, a la llargas’intentarà unificar el nostre centre amb El Pi, l’altra escolad’educació especial de la ciutat.

Maria Carme Ruiz Presidenta de l’AMPA

En una escola d’educació especial, l’AMPA hade tenir molta comunicació amb l’equip direc-

tiu, i això fa que fem més pinya, amb reunions periòdiques.Col·laborem en qualsevol cosa que s’hagi de moure, ja si-gui econòmicament, en relació amb els tràmits, etc. Ensagradaria que hi hagués més implicació per part de tots elspares i mares. La nostra feina és més difícil, perquè parlemd’un col·lectiu minoritari. Per exemple, muntar una activi-tat extraescolar és molt complicat perquè hi ha molts nensque no són del barri, són poquets, no tenen la mateixa ca-pacitat..., i això incrementa molt el cost.

+infoMira el vídeoreportatge

de l’escola

L’Escola Municipal d’Educació Especial FATIMA fa 50 anys


la ciutat

Finalitzen les obres d’adequació del nou Casal Cívic de Ca n’Aurell

Els treballs de rehabilitació i adequaciódel nou Casal Cívic, amb un pressupostde 793.124 euros, van començar el se-tembre de 2011 i ja han finalitzat. Ac-tualment s’està enllestint la retolació i lainstal·lació del mobiliari, que serà par-cialment reaprofitat d’altres edificis de laxarxa d’equipaments municipals. Estàprevist que l’equipament entri en serveidurant les properes setmanes.

Dos espais diferenciatsEn l’espai de l’antiga Saphil trobarem,un espai de 260 m² a la planta baixa,destinat als serveis socials de Ca

N’Aurell, actualment ubicats al carrerde la Unió. Les dependències inclouenla recepció de l’equipament, salad’espera, un espai de treball comú pera sis professionals i quatre despatxosper a entrevistes, a més de lavabos. Ala primera planta, amb una superfíciede 524 m², s’hi desenvoluparan lesactivitats. Aquest espai inclou tres sa-les polivalents, dos despatxos, una sa-la de reunions, una sala polivalentamb cuina, recepció i una aula multi-mèdia que es pot utilitzar per a activi-tats variades o per a classes d’informà-tica.

El nou equipament s’ha instal·lat a la nau del’antiga fàbrica Saphil i també acollirà les oficines dels Serveis Socials del barri

Una situació privilegiadaL’antiga fàbrica Saphil es troba empla-çada entre els carrers de Fra Bonaven-tura Gran, Pi i Maragall, Vázquez deMella i la plaça del Tint, al sector nordde Ca n’Aurell. El complex està formatper unes naus industrials amb plantabaixa i pis, que majoritàriament estanocupades per oficines, tallers i magat-zems de la Fundació Privada Terrassen-ca Pro Discapacitats (PRODIS). L’Ajun-tament ha reformat els espais lliures del’antiga filatura per a crear el nou equi-pament.

El nou casal del Districte 2, a puntTambé han finalitzat les obres delnou Casal Cívic de Torre-Sana,Montserrat i Vilardell, que entrarà enfuncionament en les properes set-manes. Només resta pendent la ins-tal·lació de fibra òptica. La construc-ció del casal forma part del Pla deContinuïtat del Pla de Barris del Dis-tricte 2.

Durant el mes d’agost van finalitzar lesobres de reurbanització d’aquesta zona,amb un pressupost de 632.628 euros.L’actuació ha millorat l’accessibilitat i laconfiguració urbanística de la part poste-rior del carrer de Núria, el carrer de Vina-ròs i el passatge de l’Olivera. Actualmentnomés queda pendent l’enjardinament,que es farà a la tardor. Els treballs hanconsistit en la substitució de les escalesper rampes, la instal·lació de dues zonesde jocs infantils i la reorganització de l’en-torn dels blocs de Vitasa amb el reforç del’enllumenat públic, la incorporació demés mobiliari urbà i la instal·lació de novasenyalització. La pavimentació de vials ivoreres ha comprès una superfície total deprop de 6.800 m2.


la ciutat Els únics projectes ajornats, a l’espera que la Generalitat aporti laseva part, són: els de la plaça de la Maurina, l’equipament cívic i

els carrers del Franc Comtat i de Felip II; i la urbanització i millora de la xarxa de passatges de la Maurina

Parc de l’Olivera i entorndel blocs de Vitasa

Aquest estiu s’han acabat les obres de reurbanitza-ció del carrer de Dom Bosco, que han consistit en lasubstitució del paviment i l’eixamplament de les vo-reres. També s’ha fet una nova senyalització de tràn-sit, s’ha reforçat la xarxa d’enllumenat públic, s’haordenat el cablejat aeri, s’han renovat les canonadesde subministrament d’aigua i s’han reubicat els con-tenidors de residus. Anteriorment s’havien portat aterme actuacions similars en diversos trams delscarrers de Velázquez, de Salvà i del Pare Llaurador,amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat dels via-nants, pacificar el trànsit i perfeccionar el paisatge

urbà amb la introducció d’arbrat i elements de mobiliari urbà. El pressupost d’aquestprojecte ha estat d’1.525.885 euros.

Carrers de Dom Bosco, Veláz-quez, Salvà i Pare Llaurador

Les obres de reurbanització del carrerde Núria, entre el carrer del FrancComtat i el passeig del 22 de Juliol,van finalitzar el mes de març. A ban-da de l’ampliació dels carrers i del’ordenació de la zona d’aparca-ments, s’ha substituït el paviment,incorporant-hi nou mobiliari urbà imillorant l’enllumenat públic. Tambés’ha ordenat el cablejat aeri, s’hasubstituït el col·lector entre els car-

rers de Dom Bosco i de Maria Auxiliadora i s’han reurbanitzat el front del casal dela Gent Gran i la plaça situada entre els carrers d’Atenes i de València. Les obres,que han servit per reurbanitzar una superfície de més de 15.000 m2, es van iniciaral febrer del 2011, amb un pressupost d’1.680.680 euros.

Carrer de Núria

La primera actuació urbanística del Pla de Barris de la Maurina va finalitzar el maig del2011. Amb un pressupost de 159.386 euros, va comprendre l’eixamplament de les vo-reres dels carrers a l’àrea de la cruïlla, l’arranjament dels embornals de la xarxa de cla-vegueram, la plantació d’arbres a les voreres i la instal·lació de nou mobiliari urbà. L’o-bra s’ha complementat amb dues actuacions per millorar la mobilitat a l’àrea: la creació de tres passos de vianants semaforitzats per facilitar la mobilitat dels vianants ireduir la velocitat dels vehicles; i la d’una zona d’aparcament a la banda est de l’avin-guda de Santa Maria de Mazzarel·lo, entre els carrers de Volta i del Pare Llaurador, ons’ha passat de dos carrils per sentit a un. La mateixa actuació s’ha dut a terme al carrerde Murillo en el seu primer tram. D’aquesta manera s’han guanyat 60 places d’aparca-ment a l’avinguda i 18 més al carrer de Murillo.

Cruïlla de la plaça d’Antoni Guiu

La Maurina estrena nova imatge amb la fide les obres del Pla de Barris


la ciutat+info

Mira el vídeode les obresfinalitzades

Els programes socioeconòmics continuaran després del 2012

Els 14 programes socieconòmics que integren el Pla de Barris encaren els darrers mesos de l’any amb propostes per a tot el veïnat

La Maurina tindrà nous projectes so-cioeconòmics i de dinamització i cohe-sió social un cop s’acabin les actualsactuacions del Pla de Barris a finalsdel 2012. La intenció és consolidarles dinàmiques generades en els da-rrers tres anys. Activitats com les pro-gramades des dels programes de Jo-ves, Esports, Cultura i Gent Gran hanaconseguit ampliar els horitzons delsveïns i veïnes del barri, que ara dispo-sen de més opcions d’oci, culturals ide foment de la formació. Unes fitesque s’han aconseguit amb molta feinade base i que hauran de continuar enmans de les entitats i serveis que tre-ballen habitualment al territori a partirdel 2013.

Projectes dirigits a tots elscol·lectiusEls tallers dels espais Família i Infantil i elPrograma de Polítiques de Gènere pro-porcionen eines per a una millor educa-ció i comprensió dels infants i adoles-cents i per avançar una mica més cap auna igualtat real entre homes i dones.Una millora de la convivència també con-

solidada per les accions dutes a terme ales comunitats veïnals pels programesd’Habitatge, Convivència i Participació,que vetllen per fomentar dinàmiques ba-sades en la cooperació i el diàleg. El Pro-grama d’Habitatge continua, a més, tra-mitant ajudes a aquells edificis en què esvulguin rehabilitar les parts comunes delsimmobles i donant suport en l’execuciód’aquestes rehabilitacions. Des del pro-grama d’Acollida s’assesora a les perso-nes nouvingudes perquè es puguin adap-tar més fàcilment a la ciutat a la sevaarribada i des de Comerç es dinamitza ies dóna suport al teixit comercial del bar-ri. Aquestes actuacions s’intensifiquenaquest final del 2012 per tal de donarservei a tothom i assegurar la continuïtatde moltes de les accions abans de finalit-zar l’any. Els programes socioeconòmicsdel Pla de Barris treballen, a més, en lacreació i el foment de projectes que per-metin arrelar el treball en xarxa, entreserveis i entitats, al territori. Algunes ini-ciatives destacades han estat la creacióde la Taula d’Infants i Joves de la Mauri-na, la Taula d’Alfabetizació i el projectePatis Oberts.

El Pla de Barris es completarà malgrat la retiradade l’aportació de la Generalitat

El passat mes de desembre, el Governcatalà va adreçar una carta a l’Ajunta-ment per informar que deixaria de feraportacions econòmiques al Pla deBarris de la Maurina, amb la qual co-sa es trencava l’acord pel qual cadaadministració aportaria 8 milions d’eu-ros en quatre anys. Al febrer, l’Ajunta-ment va anunciar que continuaria ti-rant endavant el Pla de Barris, peròadvertint que no es podria mantenir elcalendari previst. La Generalitat deumés de 3 milions d’euros de despesaexecutada i justificada per part de l’A-juntament fins al maig del 2012. A fi-nals d’aquest any, el deute acumulatpot ascendir a més de 5 milions d’eu-ros. Aquesta quantitat tan elevada hafet impossible que l’Ajuntament assu-mís al pressupost del 2012 el projec-te d’urbanització de la plaça de laMaurina i la construcció d’un nouequipament cívic, valorat inicialmenten més de 3.200.000 euros.


la ciutat

En el darrer cens agrari fet l’any 2009, no-més constaven 416 hectàrees de cultiu entot el terme municipal de Terrassa, bàsica-ment dedicades a cereals, farratges i frui-ters de secà. Atesa la progressiva reduccióde les activitats agrícoles al nostre munici-pi, l’Ajuntament vol potenciar la recupera-ció de terrenys dedicats al conreu, cons-cient de la transcendència que l’agricultu-ra té en la biodiversitat i el paisatge i de laimportant funció productiva dels espaisagrícoles que envolten la zona urbana de

Terrassa. Per això, un dels objectius delServei de Medi Ambient i Sostenibilitat ac-tualment passa per la recuperació de l’ac-tivitat agrícola al municipi.Fruit d’aquesta voluntat, cal destacarque d’ençà l’any 2009 s’han recuperatal municipi més de 150 hectàrees deconreu de cereal gràcies a diferentsconvenis i acords establerts amb pro-pietaris que havien deixat els seus ter-renys agrícoles erms i abandonats. Lesfinques de Can Bogunyà, Can Carbo-

nell, l’Arrugada i Can Montllor en sónbons exemples.Aquesta feina de recuperació de l’activitatagrícola s’ha fet principalment al sectornord de la ciutat, al Parc Agroforestal, nas-cut l’any 2010, on aproximadament el54% de la superfície és conreu de secà.En aquest espai s’ha creat una xarxa decamins de 15 km senyalitzats perquè elciutadà pugui passejar i gaudir d’un pai-satge agroforestal format per camps deconreu i bosc mediterrani.

Terrassa vol recuperar l’activitat agrícola al municipi

A l’àrea del polígon industrial Els Bellots es tornen a cultivar58 hectàrees amb la millora agrícola i paisatgística que impli-ca el fet de revalorar aquest gran espai, que es trobava conver-tit en un matollar i amb abocaments incontrolats de residus enmolts punts. Aquest és un exemple d’impuls de l’agricultura enterrenys situats en sòl urbà pendent de desenvolupar, com ésel cas de diferents polígons industrials i zones residencials onla urbanització ha quedat aturada com a conseqüència de lacrisi econòmica.

L’Ajuntament treballa per millorar les 47 hectàrees de pro-pietat municipal, on actualment treballa un masover, dedicades

a cereal farratger per a la granja d’ovelles de Can Canya. El mesde maig passat es va presentar l’estudi agronòmic de la fincamunicipal de Can Viver de Torrebonica, en el qual es plantejala possibilitat d’introduir altres conreus, com l’espelta, o fins itot horta en una parcel·la de la finca.

S’està elaborant el pla de gestió de la finca municipal de CanCasanoves, que pretén recuperar l’activitat agrícola d’aquestafinca de 24 hectàrees que es troba entre la carretera de Rubí iel carrer de Colom. Es vol recuperar el terreny de conreu exis-tent per a l’olivera i el cereal de secà. A més, es volen introduiralguns conreus d’horta que abasteixin un restaurant que s’ins-tal·laria a la masia.

Principals actuacions en marxa

Terrassa vol recuperar l’activitat agrícola al municipi


Lligada a aquesta feina de recuperació del’agricultura terrassenca, l’any 2010 va néi-xer la comissió Terrassa Gastronòmica, for-mada per diferents gremis de la ciutat, as-sociacions de comerciants i restauradors, laFundació Sant Galderic, diferents serveis del’Ajuntament i l’Escola d’Hostaleria TorreMossèn Homs. Entre els seus objectius estroba principalment la recuperació de pro-ductes agroalimentaris locals i el desenvolu-pament d’accions de promoció i divulgaciód’aquests productes. Fruit del treball de la comissió Terrassa Gas-tronòmica, s’han recuperat alguns produc-tes locals, com el pa d’espelta ecològic dela finca de Ca n’Arnella o el xai de la fincade Can Canya, que es ven al Mercat Muni-cipal de la Independència. També s’està tre-ballant amb la col de brotons, un productetradicional amb el qual les fundacions Sant

Galderic i Miquel Agustí han endegat unprojecte per recuperar el seu cultiu, ja queen el cas de Terrassa només es coneix unpagès que encara produeixi aquesta varie-tat, en una horta situada a les Martines.Totes aquestes iniciatives pretenen assolirun entorn agrícola i natural de qualitat i de-senvolupar una xarxa de producció i con-sum de productes agrícoles locals que apor-tin beneficis ambientals, econòmics i so-cials a tota la població. En el futur s’articu-laran en una proposta més àmplia i de llargabast anomenada Anella Verda de Terrassa.Es tracta d’un projecte integral per a l’orde-nació i gestió de l’entorn natural i agrícolade la ciutat amb els objectius de revalorar elpaisatge rural, evitar la degradació del terri-tori, protegir la biodiversitat, recuperar lestasques agrícoles i promoure un ús públicrespectuós amb l’entorn.

la ciutat

Quico Brugueras Encarregat de l’explota-

ció agrària familiar de Can’Arnella

El Servei de Medi Am-bient ens va posar encontacte amb el Gremide Flequers de Terrassa,concretament amb el

col·lectiu Forners i Pastissers de la Terra, interessat en el cerealecològic que conreava. A l’abril vam presentar el primer pa d’es-pelta ecològic, que es comercialitza a sis fleques de la ciutat ique s’ha incorporat al catàleg de productes de Terrassa Gastro-nòmica. Ara tenim 30 hectàrees conreades amb diferents varie-tats de cereal ecològic. Per al futur estem pensant a elaborarcervesa ecològica i plantar cigró menut, una varietat local quetambé forma part del catàleg de Terrassa Gastronòmica.

Manel Ros Vocal de la Junta de la

Fundació Sant Galderic

Formem part de Terras-sa Gastronòmica, unacomissió d’entitats pú-bliques i privades ambl’objectiu de recuperarl’activitat agrícola i pro-

mocionar la gastronomia i el turisme. Nosaltres donem suportals temes més pròpiament agrícoles de recuperació de cultius,com el de l’espelta per produir pa ecològic, o el de la col bro-tonera, projecte que estem impulsant en col·laboració amb laFundació Miquel Agustí. Tenim l’avantatge que en l’àmbit mu-nicipal la recuperació de l’agricultura és un tema de consenspolític i que els darrers anys ha augmentat la consciència dela importància d’apostar per productes de proximitat.

Terrassa Gastronòmica

+infoMira el vídeoreportatgesobre el projecte Terrassa Gastronòmica


la ciutat

Durant aquest mes de setembre, i per se-gon cop des de la seva creació, el ParcAudiovisual de Catalunya té els quatreplatós amb plena ocupació amb el rodat-ge de l’últim film d’Eugenio Mira, GrandPiano, i la gravació d’un espot publicitarid’una companyia de creuers. Aquesta ac-tivitat confirma el bon ritme registrat pelParc Audiovisual durant aquest 2012, unany en què les seves instal·lacions hanacollit 32 produccions audiovisuals, mésdel doble que durant tot el 2011. L’Ajun-tament confia que l’activitat encara espotenciï més amb la incorporació, a par-

tir del gener del 2013, del nou màster decinematografia que hi impartirà l’ESCAC.La col·laboració entre l’Escola de Cinemai el Parc Audiovisual s’ampliarà amb ta-llers de decorats de cinema.

Més d’una trentenade produccions

Entre els mesos de gener i agost, el ParcAudiovisual ha acollit més d’una trentenade produccions, entre pel·lícules, anuncisi projectes per a televisió, entre altres for-mats. Els llargmetratges El cuerpo, d’O-riol Paulo; Los últimos días, dels ger-

mans Pastor; i Los inocentes, dirigidaper diversos directors de l’ESCAC, sónalgunes de les grans produccions que elParc ha acollit enguany. En l’àmbit de lapublicitat, cal destacar els treballs realit-zats per marques com Donuts, MercedesBenz o AMF, i especialment la campa-nya mundial d’Audi. També s’hi han por-tat a terme diversos projectes per a tele-visió, publicitat de moda i curtmetratges,entre d’altres, els quals confirmen que elParc és actualment un dels pols de pro-ducció audiovisual més actius de tot Ca-talunya.

Rodatges que generen ocupacióA Terrassa es van seleccionar durant el passat mes d’agost més de 350 figurants pera la pel·lícula Grand Piano, dirigida per Eugenio Mira. Es tracta d’una gran coproduc-ció entre Catalunya i els Estats Units que compta amb la participació d’actors de re-conegut prestigi internacional. Els figurants seleccionats van obtenir una feina remu-nerada i amb alta a la Seguretat Social. La seva participació en el rodatge va comen-çar durant el mes passat i està previst que s’allargui fins a l’octubre.

El Parc Audiovisual omple els quatreplatós i dobla el número de rodatges

En el novè mes de l’any, el Parc gairebé ha triplicat els ingressos per

rodatges assolits durant tot l’any passat

Rodatge delllargmetratge

El cuerpo, d’Oriol Paulo


la ciutat

L’esponjament de Ca n’Anglada comen-çarà amb l’enderrocament de dos blocsEstà previst que, abans no acabi l’any, s’hagin reallotjat els pri-mers veïns dels blocs 255 bis i 257 bis del carrer de Sant Da-mià, afectats pel projecte d’esponjament i remodelació de Can’Anglada. A aquest compromís s’ha arribat amb la signaturad’un conveni urbanístic entre l’Ajuntament i la Generalitat. Entotal es destinaran a aquesta finalitat 6 milions d’euros, 3 decadascuna de les administracions. En una primera fase esbuscarà un nou habitatge a les 48 famílies residents en els dosedificis en pitjors condicions. Els veïns seran reallotjats, en rè-gim de lloguer o de compravenda, segons les especificitats decada cas, en les promocions públiques de Torre-sana o d’altresde l’estoc de pisos buits de la ciutat. Un cop s’hagi solucionatel reallotjament de tots els afectats, s’iniciaran els treballsd’enderroc i urbanització de la zona.

Novetats del nou curs escolarL’Escola Sala i Badrinas ha estrenat ubicació amb uns mòdulsprovisionals instal·lats al Parc de Vallparadís, a l’espera que elDepartament d’Ensenyament construeixi el centre definitiu alsolar de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas. A banda d’aquesta es-cola, l’Institut Can Roca també comença l’any lectiu en barra-cons i l’Escola Can Motllor i l’institut Les Aymerigues ho fan enespais provisionals. Una de les novetats del curs escolar la tro-bem en l’aplicació de la jornada intensiva a l’ESO. A Terrassa,un total de nou instituts han començat les classes amb el nouhorari intensiu: Copèrnic, Montserrat Roig, Terrassa, Santa Eu-làlia, Can Jofresa, Les Aymerigues, lnvestigador Blanxart,Mont Perdut i el nou Institut Can Roca. Durant l’estiu, l’Ajun-tament ha fet obres de manteniment en 17 centres educatiuspúblics de la ciutat, amb un import de 428.000 euros.

L’ACA netejarà un tram de la riera del PalauL’Agència Catalana de l’Aigua ha fet públic que té previst ne-tejar un tram de la riera del Palau en un punt de mantenimenturgent, situat a la confluència de l’avinguda de l’Abat Marcetamb la ronda de Ponent, amb el Programa de Mantenimentde Lleres 2012-13. Aquest anunci arriba després de les con-tínues reclamacions fetes per l’alcalde i l’equip de govern du-rant els darrers dos anys. L’Ajuntament farà un seguiment deles gestions de l’ACA perquè encara es desconeix el calendariprevist per a la seva execució. A Terrassa hi ha set rieres i tor-rents que tenen pendents actuacions per part de l’ACA, que noha portat a terme cap tasca de manteniment des del 2010.

En marxa la reforma de la coberta de laSala MuncunillDes del 20 d’agost s’estan portant a terme les obres de rehabi-litació de la coberta de la Sala Muncunill, consistents en la mi-llora de la seva impermeabilització per evitar filtracions d’aigua.Aquest projecte, que es preveu que estigui enllestit a finals denovembre, té un pressupost de 60.000 euros i no ha afectatl’activitat cultural de la sala, que durant el mes de setembre haprogramat les exposicions previstes.

Ubicació provisional del’Escola Sala i Badrinas

Lumen

Bisbat d’Ègara

Bisbat d’Ègara

Joan Marquès Casals França

Joan Marquès Casals

Bisbat d’Ègara

Lumen

l’Ajuntament

anem de visita!


MÉS INFORMACIÓUs podeu descarregar el Visquem Terrassa en PDF al web municipal:www.terrassa.cat/visquem.


l’Ajuntament

França

Escola Pia

Petit Estel - La Nova

FATIMA Isaac Peral

FATIMA

Petit Estel - La Nova

Escola Pia


Les Arenes - la Grípia - Can Montllor ésun barri situat a l’extrem oriental delDistricte 6. Les Arenes pren el nom dela riera al vessant esquerre de la quales van començar a establir els immi-grats després de la guerra civil. No foufins a la dècada del 1950 que va pren-dre embranzida l’autoconstrucció decases, que configurà una barriada mar-ginal, sense aigua, llum ni serveis decap mena. La Grípia es diu així pel to-rrent que neix a la font de l’Esparde-nyera i que baixa fins confluir amb el

torrent de la Betzuca en direcció al Be-sòs. El barri es va formar a l’entorndels blocs d’habitatges aixecats per laconstructora municipal Vimutasa. Fi-nalment, Can Montllor és el nom d’unamasia del segle XVI situada al nord delbarri, prop de la carretera de Castellar.Arran de la construcció dels pisos deSant Llorenç, es van començar a aixe-car les primeres cases a banda i bandade la carretera, que es van anar este-nent cap a llevant fins entroncar ambles de la Grípia i les Arenes.

Treballant pel barriLa junta directiva de l’Associació deVeïns de les Arenes, Can Montllor i laGrípia es va reunir oficialment per pri-mer cop l’any 1964. L’AV neixia per de-fensar els interessos dels veïns i veïnesdel barri pel que fa als equipaments pú-blics, la qualitat de les vivendes, la ur-banització i el transport públic. Actual-ment, també té entre els seus objectiusimpulsar la vida cultural del barri ambtot tipus d’activitats i vetllar per la con-vivència cívica de tot el veïnat.

Rafael Baltanal President de l’AV

Vivo en el barrio desde quetenía un año de edad. Re-

cuerdo la división física que había; hablá-bamos del barrio de arriba y el barrio deabajo. El nuestro es uno de los barrios deTerrassa que más se han transformado:aquí había terrenos agrícolas y el bosqueinvadía terreno que ahora está urbaniza-do. Desde que soy presidente, hemosconseguido eliminar con el Ayuntamientomuchas barreras arquitectónicas. Nues-tra reivindicación principal es que el ba-rrio necesita que la escuela Can Montllorsea ya una realidad.

Pablo Gómez Veí

Hace 60 años que vivo en elbarrio. Después de muchas

peleas, los vecinos y vecinas hemos lle-gado a conseguir el barrio que tenemosahora. Cuando yo llegué aquí no había niagua, ni luz ni ningún servicio. Yo estuveen la Asociación durante 25 años y logra-mos, por ejemplo, asfaltar el barrio en losaños 60, conseguir el puente que atravie-sa la riera, disfrutar de 24 zonas verdes odisponer de ocho zonas de equipamien-to. Lo que se tendría que limpiar es la ve-getación de la riera, pues es un tema quepreocupa a los vecinos.

Jesús Beteta Membre de l’AV

Llegué al barrio en el año1961. Siempre ha habido

muy buena convivencia entre los veci-nos y un ambiente muy familiar. Heformado parte de la Asociación de Ve-cinos prácticamente desde que vine albarrio. Nos gustaría más colaboración,sobre todo de la gente más joven, queno ha vivido las peripecias de los pri-meros años. En cualquier caso, estoymuy orgulloso de todos los logros queha conseguido la Asociación y de ha-ber podido participar en ella durantecasi 50 años.

Habitants: 13.932Superfície: 0,89 km2

Dades de l’Anuari Estadísticde Terrassa 2011

Més informació

treballem als barris

D’esquerra a dreta: Pablo Gómez, Rafael Baltanali Jesús Beteta, a la plaça de Benito Martínez

Associació de Veïns de les Arenes, CanMontllor i la Grípia

protagonistes


Grup Municipal Socialista

Grup Municipal de Convergència i Unió

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]

Prioritat: lluitar contra la crisiEn aquest primer any de mandat municipal, des del Grup Municipaldel PPC de Terrassa hem dut a terme una oposició constructiva,oberta al diàleg i al pacte, tot i l’actitud tancada en moltes ocasionsde l’equip de govern, i hem dut a terme d’altra banda una oposiciómolt crítica i de control i fiscalització del bipartit municipal d’esque-rres, una oposició amb un full de ruta que ha estat, és i serà el nos-tre programa electoral, el nostre compromís amb la ciutadania, iamb una prioritat: lluitar contra la crisi i els seus efectes. Respecte a la gestió de l’equip de govern municipal, la nostra valo-ració és molt negativa. Ha estat un any caracteritzat per un profundgir a l’esquerra de l’equip de govern, pel continuisme en estructuresi polítiques, per un Govern municipal que dóna l’esquena a les pro-blemàtiques reals de la ciutat i per una preocupant manca de volun-tat d’assolir consensos amb l’oposició per intentar fer front als greusefectes i conseqüències de la crisi econòmica que estem patint.

Ara sembla obrir-se una petita escletxa de canvi d’actitud amb l’a-nunci de l’alcalde de promoure la redacció d’un nou pla estratègicde ciutat que podria ser una bona iniciativa si hi ha realment volun-tat d’escoltar i recollir suggeriments. Tot i així, és difícil ser optimis-ta amb un equip de govern que vota en contra d’elaborar un pla mu-nicipal de suport i foment a l’emprenedoria, que vota en contra dereduir en menys de dos anys l’entramat societari municipal, que de-fensa com a despesa les partides que es destinen a càrrecs even-tuals (càrrecs de confiança) i que suposen quasi 300.000 eurosl’any...Des del nostre grup mantenim l’oferiment d’assolir un pacte de ciu-tat pel que fa als àmbits d’actuació que entenem prioritaris i estra-tègics: les polítiques de promoció de l’activitat econòmica, que és laveritable generadora d’ocupació, i les polítiques socials. Un pacte deciutat amb una prioritat: lluitar contra la crisi.

l’opinió dels grups municipals

l’Ajuntament

Tenim dret a decidir davant l’Estat i els mercatsSón temps de malestar i alhora temps d’oportunitat. Vivim en unpaís que no es resigna, que s’emprenya i vol canviar les coses, iper això surt al carrer per defensar els drets nacionals i els dretssocials en temps de retallades imposades. És temps, ara més quemai, d’escoltar la ciutadania. Creiem en la democràcia en tots elscasos, quan Catalunya s’expressa com a poble i quan reivindica elsdrets socials. En un moment decisiu com l’actual, cal continuar su-mant per afrontar el procés que haurà de culminar amb l’exercicidel dret a decidir ampliant la base que li dóna suport. Mentre noarriba aquest moment, no podem estar sense fer res, cal esmerçartots els esforços per evitar la fractura social que comença a apun-tar a les nostres ciutats i apostar per una sortida justa a la crisieconòmica. A ICV-EUiA considerem que és incompatible la demanda d’estructu-res institucionals catalanes amb la destrucció de l’estat del benestar

propi, com ho demostra l’inici d’un nou curs escolar amb 3.000mestres menys i més alumnes per classe. No és possible reclamarunes estructures pròpies amb menys salut, una pitjor educació imenys serveis socials. En el procés que s’obre és fonamental que hihagi passos endavant sense oblidar que no hi ha sobirania nacionalsense cohesió social. La democràcia és l’instrument més poderós perdecidir envers l’Estat però també envers les retallades, perquè aixíels passos endavant que fem podran tenir legitimitat.En aquests moments, l’única sortida legítima passa per fer possibleque la ciutadania s’expressi democràticament: cal un referèndumd’autodeterminació per decidir si Catalunya vol ser independent oquina forma de relació vol amb l’Estat espanyol, i cal celebrar unaconsulta sobre si cal continuar retallant drets o fer pagar la crisi alsmés rics a partir d’una reforma fiscal en profunditat i de la lluitacontra el frau.

Una onada d’esperançaL’Onze de Setembre del 2012 passarà, sens dubte, a la història. Elnostre país va ser testimoni d’una onada d’esperança protagonitzadaper milers i milers de catalans i terrassencs en un clam de llibertat.Una expressió cívica i democràtica al carrer mai vista al llarg de lanostra història com a poble. La crida de l’Assemblea Nacional Cata-lana no va ser una manifestació de gent enfadada, ni crispada, ni res-sentida. No. La mobilització estava amarada de la determinació,l’optimisme i la il·lusió d’un poble que vol ser amo del seu propi des-tí. A Europa, en un moment de convulsió i crisi econòmica, hi hapocs moviments amb una energia tan positiva com aquell que dipo-sita les seves esperances en la llibertat. La reivindicació era inequí-voca: “Catalunya, nou estat d’Europa”. Ara, els representants demo-cràtics del poble hem de ser capaços de gestionar tota aquesta for-

ça positiva. Hem d’estar-ne a l’altura. Tenim, tanmateix, tres reptesal davant. Primer: ampliar la majoria social per a l’Estat propi. Elpunt de partida és sòlid (més del que molts es pensaven) però hemd’anar més enllà, incorporant-hi tots els catalans, vinguin d’on vin-guin, parlin com parlin. Segon: reforçar-ne la voluntat, amb argu-ments sòlids, explicant que només fent un pas endavant podrem ga-rantir la viabilitat del nostre model de benestar i reforçar la cohesiósocial. Hem d’explicar que, avui més que mai, sobirania és progrés.Tercer: capacitat de resistència davant les vicissituds i dificultats queens anirem trobant. Ens haurem de conjurar contra els profetes de lapor. La llibertat i la democràcia no han de fer por a ningú.La nostra ciutat no pot ni vol quedar al marge de la història escritaen majúscules. Ara, guanyem la llibertat.

El somni d’una ciutat per a tothomConstruir una ciutat per a tothom. Aquest és un dels valors, delsideals, que inspiren el projecte socialista per a Terrassa. Es con-creta de moltes maneres: en l’aposta decidida per la igualtat en-tre sexes, en l’atenció a la infància, en les polítiques socials perresistir l’impacte de la crisi, en l’esforç per trobar sortides nego-ciades a la crisi hipotecària de moltes persones i famílies, en larecerca de fórmules per a una millor coexistència de persones icotxes al carrer... Els socialistes no ens resignem a les desigual-tats, no les considerem naturals ni inevitables. El Pacte Terrassaper l’Accessibilitat Universal, firmat tot just abans de l’estiu, ensfa sentir especialment orgullosos: tenim una nova estratègia,consensuada i il·lusionadora, per continuar superant les barreresque limiten una part important de la ciutadania terrassenca. Enpocs anys hem avançat molt fins a esdevenir un referent a esca-

la europea. Ara volem fer un salt endavant en diversos eixos:transport públic, reserves d’aparcament, accessibilitat i urbanis-me, accessibilitat a locals públics, comunicació i sensibilitza-ció... El Pacte, signat per l’Ajuntament i nombroses entitats, mar-ca un camí amb objectius i mesures, però estarà també perma-nentment obert a les aportacions i iniciatives dels ciutadans i ciu-tadanes a títol individual i de les associacions. Creiem que és unaeina clau per anar-nos aproximant al somni de fer una ciutat quesigui per a tothom, on ningú no sigui deixat de banda, on defi-nim un espai comú en el qual hi hagi lloc absolutament per a tot-hom. En temps de crisi i de setge a l’estat del benestar, això éstambé una reivindicació d’uns valors de progrés, de qualitat devida, de cohesió i justícia social, fonamentals per viure en unaciutat, un país i un món millors.

MÉS INFORMACIÓ

Inscripcions fins al dilluns 15 d’octubre.Per correu electrònic: [email protected]

Centre de Documentació i Educació Ambiental (CDEA)Carrer del Pantà, 30 - 08221 TerrassaTel. 93 739 70 00 (ext. 8702)www.terrassa.cat/mediambient

Visquem Terrassa número 151 (setembre 2012)

Documents

Transcript of Visquem Terrassa número 151 (setembre 2012)