Visquem Terrassa 132

Metro de Terrassa, a la recta final

Trànsit: menys accidents i contaminació

Consulta ciutadana a l’abril

Taxi a la carta

Un hospitalrenovat

| 132 | Març l 2010revista mensual d’informació municipal i ciutadana

www.visquemterrassa.tv / www.terrassa.cat

visquemterrassavisquemterrassa

Prop de 70 milionsd’euros en inversions per atendre millorl’àrea de Terrassa

2 | març visquemterrassa

El sistema de comunicaciómunicipal, un servei públicper a tots els ciutadans iciutadanes. El Visquem Te-rrassa és la revista de l'Ajun-tament de Terrassa, que esdistribueix mensualment adomicili: es pot consultar ala web www.terrassa.cat/vis-quem (versió pdf i edició di-gital) i es complementa ambla web www.visquemterras-sa.tv, amb continguts audio-visuals. També és possibleconsultar-lo als punts info-servei. La revista incorporala guia d'oci i cultura Sor-tim!, que es pot descarregara www.terrassa.cat/sortim.Els mitjans de comunicaciópúblics es gestionen des dela Societat Municipal de Co-municació de Terrassa SA:Canal Terrassa (TDT), RàdioMunicipal (95.2FM) i el por-tal informatiu www.terrassa-digital.cat. Els ciutadans iciutadanes tenen també a laseva disposició el portal ciu-tadà www.terrassa.net i elservei d'informació telefòni-ca 010.

Blog: www.perenavarro.blogspot.comCorreu: [email protected] (a/e) o

Raval de Montserrat, 14, 08221 TerrassaParla amb l’alcalde: en directe cada di-

jous a CanalTerrassaTV, a les 21 h. També awww.terrassadigital.cat

Millorar la salut i el benestar

Pere NavarroAlcalde de

Terrassa

132 | Març 2010

visquemterrassa

L’Hospital de Terrassaestà experimentantuna profunda renova-

ció, que permetrà milloraren quantitat i qualitat elsserveis a més de dues-cen-tes mil persones a Terrassai les poblacions veïnes. LaGeneralitat i el ConsorciSanitari de Terrassa, en elqual hi participa l'Ajunta-ment, impulsen un progra-ma de reformes per valorde més de 69 milions d'eu-ros que culminarà l'any2011. L'impacte d'aquestesinversions ja es comença anotar en alguns serveis re-novats, com cures intensi-ves o altres, que permetranposar l'Hospital al 100% dela seva capacitat. Ésaquest un exemple més dela cooperació entre el go-vern del país i el de la ciutatper impulsar infraestructu-res, equipaments i serveis.Una cooperació que es tra-dueix en una millor atenciósanitària i qualitat de vidaper a les persones.

Edita: Ajuntament de Terrassa. Area dePresidència. Servei d'Imatge iComunicació. Raval de Montserrat, 14.08221 Terrassa. | Direcció: Joan Rovira| Edició i VisquemTV: Olga Cabús |Redacció: Jordi Garreta (coordinacióSortim!), Josep Manel Martínez, IsabelMarquès, Eduard Mar tín-Borregón icol·laboradors/es. | Disseny imaquetació: Marta Serrán, Marcos A.García | Fotografia: BadiaCasanova,Isabel Marquès, Arxiu Municipal,Ajuntament de Terrassa icol.laboradors/es | Correcció: MontseFernández | Producció VisquemTV:Marc Riera | Producció i difusió: IsabelCarboné, Pilar Ordoño | Web: ElenaBenito | Impressió: Gratesa |Distribució: Andy Repar t | Dipòsitlegal: B-16102-82 0 | Tiratge: 80.000exemplars. Revista gratuïta. de 10edicions anuals.

Més informació a: www.comunicaciomunicipal.blogspot.comContactar: [email protected]. Tel. 93739 70 00. Redacció: Unió, 36, 08221Terrassa.

El creixement de lapoblació i la demanda denous serveis han obligat

l'Hospital de Terrassa a fer fronta un pla de reformes i d'am-pliació convertint-se així en uncentre amb més àrea d'influèn-cia a la comarca. El centre hos-pitalari es posa al dia renovantel 48% de les seves instal·la-cions i modernitzant els equi-paments tecnològics. Dels56.848 metres quadrats que tél'hospital, un 18% correspon aobra nova, ja que s'han ade-quat les dues últimes plantes,que mai havien entrat en fun-cionament. El Pla 2004-2011compta amb una inversió de69.304.956 euros, finançat enun 60% pel Servei Català de laSalut i en un 40% pel ConsorciSanitari de Terrassa (CST).

Creix la població i s'incor-poren nous municipisL'any 2003 l'Hospital de Terras-sa estava al 70% de capacitat,però ara, amb el Pla, es posaen marxa un dispositiu sanitarimés ben dotat que pot treballaral 100% amb capacitat peratendre fins a una àrea d'in-fluència de 210.000 persones.

març visquemterrassa |3

el tema del mes

L'Hospital de Terrassa renova dues terceres parts de la seva infraestructuraper oferir més serveis i enfrontar el creixement de població dels últims anys

Hospital de Terrassa,més i millors serveis

S'ha renovat el 48%de la superfície i el18% és d'obra nova

”Pere Vallribera

Director ge-rent del Con-sorci Sanitaride Terrassa

L'Hospital deTerrassa necessitava fer a-quest Pla de Reforma i Am-pliació per adaptar-se a lanova realitat social i dotar-sede tecnologia més avança-da. El centre es va construira finals dels anys 70 i va es-tar tancat gairebé 10 anys,durant els quals l'entorn ha-via canviat molt. Ara tenimmarge de creixement i po-drem funcionar a ple rendi-ment si augmenta la pobla-ció perquè tindrem la in-fraestructura necessària.

Què és el Consorci Sanitari de Terrassa?És una entitat pública de la Generalitat de Catalunya, l'A-juntament i la Fundació Sant Llàtzer, creada l'any 1988. ElCST té un sistema d'atenció integral, ja que va des de l'a-tenció primària infantil, fins a l'adulta, la geriàtrica i l'hos-pitalària. Els centres que formen el CST són set CAP aTerrassa, Matadepera, Rubí i Castellbisbal, un hospitald'atenció a pacients aguts amb Unitat d'HospitalitzacióPenitenciària (Hospital de Terrassa) i un centre sociosa-nitari (Hospital de Sant Llàtzer). A més a més, el CSTtambé té un centre per a pacients d'Alzheimer (Hospitalde Dia Sant Jordi) i una Unitat Assistencial Preventivade l'esport al CAR de Sant Cugat del Vallès. En total hitreballen 2.495 professionals per atendre a gairebé200.000 persones de diferents poblacions del Vallès Oc-cidental.

Text: Isabel Marquès

Fotos: Isabel Marquès i Hosptital de

Terrassa


La Unitat de Cures Intensives i la Unitat d'Endoscòpia, que es van inaugurarel novembre passat, estan situades a la segona planta, juntament amb elbloc quirúrgic.

Inaugurades l’UCI i laUnitat d’Endoscòpia

L'UCI compta amb una zona d'inferme-ria central amb visió radial de tots elsboxs i un taulell on se centralitzen tots

els monitors i es controlen les constants delpacient. D'altra banda, cada llit compta ambuna grua de transport de pacients que fa-cilita les tasques del personal d'infermeria idóna confort al malalt.

La Unitat d'Endoscòpia ha renovat granpart de l'equipament i ha incorporatnova tecnologia, com l'ecoendoscòpi-

ca, un examen que combina la imatge en-doscòpica amb l'ecogràfica i que permetobtenir imatges d'alta precisió de la paretdel tub digestiu i dels òrgans que l'en-volten.

Xavier TrenchsMetge adjunt de l’UCI

Treballo a l'Hospital des del1989 i en aquest temps laUnitat de Cures Intensives iSemiintensives ha anat crei-xent en nombre de pa-

cients. La nova unitat durarà anys perquè ésmolt àmplia i està dotada de moltes depen-dències, tant per a metges com per a pa-cients. També hem aconseguit molta mésagilitat a l'hora de treballar perquè tenim unprograma informàtic on podem controlarper ordinador les constants dels malalts, elsrespiradors, les bombes d'infusió, la medi-cació i la història clínica entre d'altres coses.A la nova UCI també tenim un quiròfan des-tinat a la col·locació de marcapassos.

Imma DíazInfermera de la Unitat

d’Endoscòpia

L'espai per atendre els pa-cients ha augmentat con-siderablement, ja que hempassat de dues a quatre

sales d'exploració. Aquest fet ens dóna ca-pacitat per créixer i atendre el doble de pa-cients. Un dels canvis més importants haestat el de comptar amb una nova salad'observació, de manera que podem apli-car una sedació més forta per al pacient.D’aquesta manera, aconseguim que laprova sigui menys agressiva i dolorosa.Després el malalt es trasllada a aquestanova sala on se li fa un control postexplo-ratori.

Les obres d’ambdósequipaments han costat 3'2milions d'euros i ara podenatendre el doble de pacients

”

el tema del mes:Hospital de Terrassa


el tema del mes:Hospital de Terrassa


la ciutat

La segona tuneladora arribarà a la Rambla en un mes, i aquesta primaveraes començaran a instal·lar les vies

Més de 6 quilòmetresde túnels per al Metro

Després que el passat30 de gener arribés ala Rambla la primera

tuneladora, un cop perforats3,1 quilòmetres des deldipòsit de trens de Can Ro-ca, la segona avança ambpas decidit cap a la Rambla,on arribarà aproximadamenten el termini d'un mes. Ac-tualment s'ha completat ja alvoltant d'un 90% dels túnelsa construir d'aquest perl-longament. Ara per ara,s'està desmuntant la pri-mera tuneladora. El capçal il'escut s'extrauran a pecesper la rambla d'Ègara, men-tre que la cua de la mà-quina, de 120 metres de lon-gitud, recularà fins al calaixsituat a l'Horta dels Frares, alparc de Vallparadís, on s'ex-

traurà amb grues de grantonatge.

Obres a bon ritmeUn cop retirada la primeratuneladora, que es farà enun mes aproximadament,es procedirà a construir lesgaleries d'emergència queconnectaran els dos túnels.Concretament, se'n cons-truirà una cada 250 metres.Es preveu que durant la pri-mavera es comenci a ins-tal·lar la via en el primertúnel. Les obres d'infra-

estructura, la col·locació deles vies, la catenària, lasenyalització i l’electrifi-cació s'acabaran cap a fi-nals del 2010. D'altra ban-da, les estacions d'UPC-Vallparadís, de Can Roca il'intercanviador de Renfe iFGC ja tenen l'estructuracompleta i la Generalitat hadonat llum verd al procésde licitació de les obres pera la construcció de les ins-tal·lacions i l’arquitectura in-terior de les tres estacionsper valor de gairebé 61 mi-lions d'euros. Les empresesinteressades tindran tempsfins al 21 de març per pre-sentar els projectes.

Text: Josep Manel Martínez

Fotos: DPTOP

El 90% dels dosnous túnels ja s'hacompletat

”


Cinc estacions per al nou Metro El Metro de Terrassa com-prèn un nou tram de 4,5 qui-lòmetres amb tres estacionsnoves que sumen 1,4 quilò-metres. Les noves estacionsfacilitaran l'accés a la xarxade Rodalia de Renfe, a nuclisi barris en desenvolupament,i a altres punts especialmentestratègics, com ara Can Ro-ca, el parc del Nord, el parcde Vallparadís, la UPC, elMuseu Tèxtil, el Castell Car-

toixa de Vallparadís, el Con-junt Monumental de Sant Pe-re, la Mútua o l'Hospital deSant Llàtzer. Les obres s’aca-baran a mitjan 2011, mentreque la línia funcionarà total-ment a la segona meitat del'any vinent. Així, el total delsistema de Metro terrassencsuperarà els 11 quilòmetressumant les xarxes de FGC iRodalia (Renfe) quan entri enservei el 2011.

la ciutat

Les xifres

Inversió global:321 milions d'euros

Usuaris: 11.680.000 passatgers

anuals, el dobledels actuals

Quilòmetres de túnel:6,2 quilòmetres nous

repartits en dos túnelsInspeccions de seguretat:3.600 en els edificis situats

al perímetre dels túnelsTreballadors/es:

Més de 500 persones hantreballat en les obres

El conseller de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat,Joaquim Nadal, i l'alcalde Pere Na-varro amb la tuneladora a la Rambla

Moment en què la tuneladora arribava a la rambla d'Ègara

Recreacions virtuals

Recreació virtual de l'andana de l'estació de Can Roca

Recreació virtual de l'andana de l'estació d'UPC-Vallparadís

Recreació virtual del vestíbul de l'intercanviadorentre el Metro de Terrassa i la Renfe


la ciutat

S'han inaugurat les obres de restauració dela Torre del Palau que ha portat a terme l'A-

juntament invertint gairebé 300.000 eurosen la restauració interior i en la instal·lació

d'una nova il·luminació i d'elements d'inter-pretació museogràfica. L'objectiu ha estat el

de millorar l'interior d'un dels edificis ambmés història de la ciutat, l'únic element visi-

ble que es conserva al seu lloc de l'anticCastell Palau de Terrassa, construït a partir

del segle XII pels comtes de Barcelona.

La Torre del Palau

renova la seva imatge

la ciutat


Els governs locals de 7 països europeus es troben a la Cimera Europeacelebrada a Terrassa

DDeeccllaarraacciióó ddee TTeerrrraassssaa::la veu de les ciutats a Europa

Eurocities és una asso-ciació de grans ciu-tats europees de la

qual en formen part Terras-sa i el seu sistema metro-polità, juntament amb mésde 130 grans ciutats detrenta països. Aquesta as-sociació va ser l'eix de lajornada descentralitzadaque es va celebrar a Terras-sa dintre de la Cimera Eu-ropea de Governs Locals,el passat 24 de febrer. Re-presentants de Barcelona,Nottingham, Estocolm, Sa-

ragossa, San Sebastián,Birmingham, Lió, Gijón oGènova, entre d'altres, esvan reunir a la nostra ciutatper reforçar el paper delsajuntaments davant les ins-titucions europees i ana-litzar les seves estratègiesde treball en xarxa.La lluita contra la crisi eco-nòmica, els reptes en elmedi ambient i les polí-tiques d'integració davantels canvis demogràfics aEuropa són, segons el se-cretari general d'Eurocities,

Paul Bevan, els principalsreptes als quals s'enfrontenles ciutats europees. Be-van va destacar també queper primera vegada, coin-cidint amb la presidènciaespanyola de la Unió Euro-pea, es parla de les ciutatsi del món local en relació ala construcció d'Europa. Alfinal de la jornada, l'al-calde, Pere Navarro, vapresentar la Declaració deTerrassa, document queexpressa els compromisosdels municipis.

Un sistema de ciutatsLa Declaració de Terrassa se centra en cinc apartats que de-fineixen el paper dels governs locals en la defensa d'interes-sos, necessitats i objectius de comunitats i territoris diversosal llarg de la geografia europea, i que treballen per establirdenominadors comuns per enfocar les polítiques globals atota la Unió que tinguin en compte la realitat dels municipis.Els cinc apartats del text aprovat són:

1.- Europa és, també, un sistema de ciutats. 2.- Fer més visibles les xarxes de sistemes urbans europeus. 3.- La suma de moltes i diverses veus. 4.- Eixos comuns d'actuació per progressar a escala local ieuropea. 5.- Els ciutadans i ciutadanes, al centre de la construcció eu-ropea.

http://www.europeansummit2010.eu www.visquemterrassa.tv

+info


la ciutat

Què en pensem els te-rrassencs de la nos-tra ciutat? Aquesta

és la pregunta a la qual res-pòn una enquesta realitza-da recentment per la Dipu-tació de Barcelona. L'objec-tiu és conèixer periòdica-ment l'opinió que ens me-reix la ciutat, els temes queens preocupen, la valoracióque fem de projectes o ac-tuacions en marxa, les ne-cessitats… Les enquestes,juntament amb altres for-mes de coneixement de l'o-pinió pública, ajuden aorientar les polítiques muni-cipals i a detectar les opi-nions majoritàries.

Viure a TerrassaLa satisfacció pel fet de viu-re a Terrassa és una de les

principals dades de refe-rència: es detecta una lleu-gera tendència a la baixa,però se situa en un nivellmolt elevat, el 79,5% delsterrassencs es declara molto bastant satisfet de viure ala ciutat. La segona dadaglobal més destacada és lavaloració que mereix lagestió municipal. En a-questa enquesta de finalsde 2009 els ciutadans i ciu-tadanes puntuen amb un6,3 sobre 10 els serveismunicipals, tres dècimesmenys que l'any 2006.Els mercats, el transportpúblic, l'oferta d'oci i cul-tura, el manteniment, larecollida d'escombraries iels serveis socials són elsmillor valorats per la ciu-tadania.

PreocupacionsPel que fa a les preocupa-cions dels terrassencs i ter-rassenques, la immigració il'atur se situen clarament alcapdamunt del rànquing,seguides per l'aparcament ila circulació, que baixenposicions, a causa de lasituació de crisi econòmi-ca. La confiança en què laciutat millori en el futur habaixat també lleugeramentfins a un 54,5% i un elevatpercentatge expressa in-certesa: el 18,2% dels en-questats.

Projectes de futurEn el capítol de grans ac-tuacions, destaca el co-neixement i la valoració deles obres del futur Metrode Terrassa, l'ampliació del

Les preocupacions més destacades dels terrassencs són la immigració,l'atur i la circulació

Posem nota a l'Ajuntament: un 6,3 sobre 10

Al 79ens aviure Terra


la ciutat

Parc de Vallparadís fins aCan Jofresa, el Quart Cin-turó i la Seu d'Ègara. Elsequipaments més utilitzatssón parcs i jardins, ins-tal.lacions esportives i bi-blioteques, mentre que lesactivitats ciutadanes mésdestacades per a unagran majoria són la FestaMajor, la Cavalcada, elCarnestoltes, la Fira Mo-dernista i el Festival deJazz. El nombre de per-sones amb ordinador i ac-cés a internet marca unaclara tendència de creixe-ment pel que fa a l'ús deles noves tecnologies:gairebé la meitat de lapoblació.

Text: Joan Rovira

79,5% estan molt o bastant satisfets de viure a Terrassa60,1% creuen que Terrassa ha millorat els darrers 2 anys22,3% creuen que Terrassa ha empitjorat els darrersdos anys54,5% creuen que la ciutat millorarà els propers 2 anys18,2% no saben si millorarà o empitjorarà18,4% creuen que empitjorarà72,4% dels joves es declaren optimistes respecte al futur44,8% creu que el seu barri està millor que la resta de

la ciutat29,4% creu que el seu barri està pitjor que la resta

de la ciutat

Com veiem la ciutat?

12,4% Transport públic11,1% Comunicacions11,1% Zones verdes8,6% Tranquil·litat7,9% La gent6,9% Cultura i oci

Què ens agrada més de Terrassa?

21,6% Immigració18,3% Atur16,4% Circulació10,4% Seguretat10,3% Aparcament

Què ens preocupa?

7,2 Mercats7 Transport públic6,8 Cultura i oci6,6 Recollida d'escombraries6,5 Manteniment parcs i jardins6,4 Serveis Socials6,2 Policia Municipal6 Neteja carrers5,4 Obres públiques4,7 Circulació3,2 Aparcament*Puntuacions sobre 10

Com valorem els serveis municipals?

92,5% Parcs i jardins65% Biblioteques i equipaments esportius56% Centres cívics98% Festa Major i Cavalcada de Reis92,5% Carnestoltes80% Fira Modernista80% Festival de Jazz

Com vivim i gaudim la ciutat?

45,8% s'informen a través del Diari de Terrassa43,6% s'informen a través del Visquem Terrassa11,3 % s'informen a través de CanalTerrassa TV41% visiten la web municipal terrassa.cat

Com ens informem?

9,5%agradaa

assa

El transport públic és el quemés agrada als terrassencs

la ciutat


Les actuacions en mo-bilitat de l'Ajuntamenthan contribuït a reduir

l'accidentalitat i la contami-nació acústica. La reduc-ció de l'accidentalitat enpunts on s'han fet actua-cions els darrers anys ha es-tat significativa. La plaça deles Magnòlies, els carrersd'Arquímedes, de Galileu,la rambla d'Ègara i el pas-seig del 22 de Juliol (tram

del carril bus) han registratal voltant del 60% menysd'accidents que l'any ante-rior. D'altra banda, l'estreta-ment de carrils a l'avinguda

de l'Abat Marcet ha contri-buït a limitar el volum detrànsit en 800 cotxesmenys per dia, fet que hapermès reduir la contami-nació acústica. Aquestatambé ha disminuït a l'avin-guda de Madrid, desprésde la instal·lació d'un nousemàfor i d'un pas elevat.

Actuacions per aaquest any Aquest 2010 hi ha pre-vistes diverses actuacionsper continuar millorant lamobilitat de la ciutat, comara l'ampliació de la xarxadel carril bici en 7 quilòme-tres, arribant als 25, la mi-llora de l'accessibilitat apeu al Palau de Justícia il'obertura dels aparca-ments de Primer de maig ide Xúquer. No està previstcrear cap nou carril bus.Quan funcionin el Metro i elQuart Cinturó es valoraràglobalment la circulació.

Els autobusos urbans estan valorats pels usuaris en un 7 sobre 10, i el nom-bre de viatgers augmenta gairebé un 3% i arriba als 11.626.745

Trànsit: menys accidents imenys contaminació

Els autobusos hanincrementat els seususuaris en 330.000viatgers anuals

”

La Taula de Mobilitat, constituïda l'any 1999, és l'òrgan de participació en temes de mobilitat en què participen institucions, entitats i associacions interessades en aquesta qüestió

Evolució dels viatgers a TMESA (període 2005-2009)


la ciutat

+ Adquisició de 13 nous au-tobusos més ecològics, 7dels quals per incrementar elservei+ Més freqüència de pas en4 línies, que s'ha reduït entre3 i 6 minuts+ Posada en marxa de la no-va línia 11, de Poble Nou a

l'hospital de Terrassa+ Carril bus al passeig delVint-i-dos de Juliol+ Carril bici a les avingudesde Jaume I i d’Abat Marcet+ Restricció del trànsit privata la rambla d'Ègara+ Gratuïtat als majors de 65anys i als menors de 12 anys

Carrers més segurs iaccessibles

Finalització del Pla deMillora de 16 accessos es-colars segurs

Instal·lació de 9 cruïllessemafòriques

Construcció de 40 plata-formes noves per facilitarl'accés a l'autobús

Millora de l'accessibilitatde més de 1.300 passosde vianants

Remodelació de la plaçade l'Aigua

Més bus, més bici

Text: Josep Manel Martínez


la ciutat

Més de 60 cursos i tallersals centres cívicsEl Servei d'EquipamentsCívics de l'Ajuntament ha or-ganitzat una nova progra-mació de cursos i tallers perdesenvolupar als centrescívics municipals entre el 15de febrer i el 15 de maig. Lanova programació inclou 61cursos i tallers sobre dife-rents temàtiques relaciona-des sobretot amb les manu-alitats, l'escriptura, la salut, ladansa, la música i la gas-tronomia. + info a www.terrassa.cat

Donació d'obres d'AlbertNovellónEl fons museístic del Museude Terrassa s'ha incrementatamb la donació de nou obresdel pintor i escultor AlbertNovellón. Les peces que harebut el museu són pintures iescultures de diferents èpo-ques, temàtiques, materials itècniques, ja que s'ha fet unaselecció representativa del'evolució artística d'AlbertNovellón des de finals delsanys 70 fins a l'actualitat.

8 de març Per celebrar el DiaInternacional de lesDones, el 8 de marçel mNACTEC acolliràla conferència d’Es-trella Montolio, sobre“Dones, comunicació i

món professional”. El mateixdia es lliurarà a Laia Car-bonell el premi al Concurs deCartells. El 24 de març esfarà una taula rodona sobre“Dones als mitjans de comu-nicació” al Diari de Terrassa.

Premi a laFira Modernista L'alcalde, Pere Navarro, harecollit el Premi Catalunya deComunicació i RelacionsPúbliques atorgat a la FiraModernista. El guardó dis-tingeix la tasca que fa cadaany l'Ajuntament per promo-cionar una de les festes mésimportants de la ciutat, quel'any passat va rebre la visitade 100.000 persones i quedes del 2007 està declaradaper la Generalitat festa locald'interès turístic.

Conferència sobreel canvi climàticTerrassa acollirà el 18 demarç una conferència col·lo-

Segonaniversari delcarnet Bus 65El Carnet Bus 65,que permet utilitzarels autobusos demanera gratuïta als majorsde 65 anys, arriba al segonaniversari. S’han fet mésd'11.500 viatges amb aquesttítol cada dia. El 80% delsterrassencs que poden optaral carnet ja l’han tramitat i24.500 persones ja el tenen.Si el seu carnet Bus té la da-ta de caducitat entre març ijuliol d'enguany, rebrà unacarta al seu domicili amb elcarnet renovat uns diesabans que caduqui l'anterior.Un cop rebi el nou carnet,haurà de tallar l'anterior perla banda magnètica, perquèja no serà vàlid.

qui sobre "El paper dels mu-nicipis i la societat civil d'Eu-ropa davant del repte delcanvi climàtic". La sessió esfa en ple període de pre-sidència de la Unió Europeaper part d'Espanya, que técom un dels temes prioritarisel canvi climàtic. A la ponèn-cia inaugural intervindrà elconseller de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat,Francesc Baltasar.

breus

Can Palet es presenta alPla de BarrisL'Ajuntament presentarà elprojecte d'intervenció integralde Can Palet en la nova con-vocatòria del Pla de Barris,després que l'any passat laGeneralitat no va acceptar lacandidatura d'aquest barri delDistricte III. En aquesta setenaconvocatòria, la Generalitatdestinarà una partida de 99milions d'euros als ajuts de laLlei de barris. En principi, elprojecte serà molt similar alde l'any passat, encara quel'import sol·licitat estarà persota dels 16 milions dema-nats el 2009 perquè un delsprojectes que contemplava, eltram sud del parc de Vall-paradís, ja està sent finançatamb 5,1 milions d'euros provi-nents del Fons Estatal per al'Ocupació i la SostenibilitatLocal. L'Ajuntament es reuniràamb l'Associació de Veïns peractualitzar les necessitats delbarri i consensuar els projec-tes que s'hi presentaran.

Els alumnes decideixenel seu futurEl Vapor Universitari acull el24 de març la 2a Jornadad'Orientació de Cicles For-matius organitzada pel Pa-tronat Municipal d'Educació,amb l'objectiu de col·laboraren la tasca d'orientació delscentres educatius. A la jorna-da participaran 50 ponents,15 dels quals són professorsdels centres educatius i 15són representants dels gre-mis o empreses dels dife-rents sectors representats.En total, es faran 18 ses-sions informatives en què esparlarà de 57 cicles dife-rents. Les xerrades vanadreçades preferentment alsalumnes de 4t d'ESO i de 2nde batxillerat. En aquestajornada s'espera superar laparticipació de l'any passatque va ser de 789 alumnes.


la ciutat

Des de fa sis anys, alsbaixos de la CasaBaumann els grups

de música de la ciutat po-den llogar una sala d'as-saig i gravar les seves pri-meres maquetes. Es tractad'un espai del Servei de Jo-ventut gestionat per l'Asso-ciació per al Foment Musi-cal, una entitat que dónasuport als nous artistes lo-cals que comencen a ferels primers passos en el

món de la música. En totalhi ha 4 bucs d'assaig inso-noritzats i dotats de tot l'e-

quipament tècnic necessa-ri. A més a més, disposen

de dos equips de guitarra,un de baix i tres bateriesper a aquells que no tin-guin instrument propi. Alsbucs d'assaig també hi hauna part dedicada a la for-mació de música moderna,s'ofereixen tallers de guita-rra, bateria i cant entre d'al-tres i, puntualment, s'orga-nitzen masters class fetesper professionals com elbateria Adrià Font i el guita-rrista Amadeu Casas.

El 2009 es van fer 5.936 reserves per assajar alsbucs de la Casa Baumann

Al costat de les sales d'as-saig hi trobem un estudide gravació de 24 pistesdigitals on els grups po-den enregistrar les sevesprimeres peces i difon-dre-les a través del webmyspace.com, una einasenzilla que, juntamentamb el punt d'informaciómusical, posa en contac-te els grups amb entitats,associacions de veïns osales de concerts quebusquen un grup per ac-tuar. A la temporada d'es-tiu també s'organitzenconcerts al pati de la Ca-sa Baumann.

Gravació de maque-tes i concerts

RicardReollo President

de l'Asso-ciació per alFoment Mu-sical

Utilitzar elsbucs d'assaig és molt cò-mode, els grups noméshan de fer-ne la reserva aun preu molt econòmic,5'55 euros l'hora i amb un50% de descompte amb elCarnet Jove.

Hi ha 4 bucs d'assaig equipats i s'organitzen tallersde música moderna

”

MartaMerino 14 anys,

cantant de T-Max's

Al grup somsis compo-nents i vam

venir aquí a la Baumann perassajar les versions que femde rock català, ara hem co-mençat a composar també.Vam fer un concert a l'esco-la i al maig tocarem a la fes-ta d'un amic.

JoséLuengo iRobertoOrtiz 30 i 32

anys, grupReverb

És molt di-fícil trobar un local econò-mic i aquí ens va superbétocar perquè a més ensdeixen l'equip de so. To-quem hard rock i gràciesals bucs ara fem concertsa Faktoria d'Arts.

El racódels músicsEl racódels músics


La consulta ciutadanaque ha de decidir eldestí de 4 milions d'eu-

ros per a la legislatura 2008-2011 es farà finalment del 10al 25 d'abril. Els ciutadansde més 16 anys podran de-

cidir entre les 16 propostesfinalistes escollides per laComissió Ciutadana. D'entreaquestes propostes, cadaciutadà en podrà votar unmínim d'una i un màxim detres. Es portaran a terme les

que, econòmicament i perordre de puntuació, tinguincabuda fins a esgotar els 4milions d'euros. L'escrutinies farà el 26 d'abril en un ac-te públic. Text: Josep Manel Martínez

Els terrassencs i terrassenques majors de 16 anys estan cridats a unaconsulta ciutadana corresponent al pressupost d'inversions de l'actuallegislatura

Terrassa decidirà el destí de44 mmiilliioonnss dd’’eeuurrooss del 10 al25 d'abril

la ciutat

serveis

Imatges corresponents a quatre propostes finalistes

La cituadania podrà votarvia Internet i SMS des dequalsevol lloc, o de formapresencial als espais ha-bilitats. Aquests espaisseran principalment els

equipaments cívics muni-cipals. A la difusió que esportarà a terme sobre elprocés s'especificaran elspunts de la consulta on laciutadania es podrà adre-

çar per fer la votació. Pervotar només caldrà, siguiquin sigui el mitjà emprat,acreditar-se amb el DNI itenir més de 16 anys.

Com es votarà?

març visquemterrassa |17visquemterrassa |17

Amb la consulta ciutada-na, l'Ajuntament segueixendavant amb el procésde participació ciutadanaen les inversions munici-pals, en el qual tota la ciu-tadania de més de 16anys ha pogut presentarpropostes. La fase depresentació de propostesva finalitzar el juny de2009. Un total de 1.404proponents van presentar391 propostes. Durant elsmesos de juny i juliol, elsserveis tècnics munici-pals van valorar les pro-postes. A continuació, les7 taules participatives,una de cada districte iuna de ciutat, van priorit-zar les propostes del seuàmbit. La Comissió Ciuta-dana, reunida a finals denovembre, va acordar les16 propostes finalistesque aniran a la consultapopular, dues de lesquals corresponen al Dis-tricte I, dues al Districte II,tres al Districte III, dues alDistricte IV, dues al Dis-tricte V, dues al DistricteVI i tres a l'àmbit del con-junt de la ciutat.

Participació ciutada-na al pressupost d'in-versions 2008-2011

la ciutat

1. Instal·lació d'un ascensoro una escala mecànica peraccedir al CAP Sant Llàtzer2. Instal·lació de clavegue-ram a l'avinguda de Jac-quard3. Instal·lació d'aparells degimnàstica a les places deCa n'Anglada4. Millora dels jocs infantilsa la plaça de Ca n'Anglada5. Eliminació de barreresarquitectòniques a l'àrea deGrups Guadalhorce, CanPalet II i avinguda de lesGlòries Catalanes6. Construcció d'un casalper a joves i infants al barride Guadalhorce7. Construcció d'un campde gespa artificial a lesFonts8. Cobriment de la piscinadel poliesportiu de la Mauri-na9. Millora del passadís d'ac-cés posterior als habitatgesdel carrer de Marconi

10. Remodelació del pas-seig de Lluís Muncunill, a laZona Esportiva11. Nova àrea de jocs alcarrer de Marià Benlliure, albarri del Poble Nou i ZonaEsportiva12. Millora de l'accessibili-tat dels vianants a la roton-da de la carretera de Mata-depera amb l'avinguda deBéjar13. Remodelació del carrerde Provença, al barri deSant Pere Nord, per trans-formar-lo en bulevard14. Creació d'un centre pú-blic d'acollida transitòria pera persones en situació pre-cària15. Construcció d'un skatepark al parc de Vallparadís16. Adquisició per part del'Ajuntament de material depréstec per a les activitatsd'entitats (tarimes, tanques,equips de megafonia, ge-neradors, plafons, etcètera)

Propostes finalistes que aniran ala consulta ciutadana


la ciutat

En els darrers 6 anys,s'han fet o remodelat14 centres educatius

(escoles de primària o insti-tuts) i en queden pendents5 més que ja estan com-promesos. A aquesta llistas'ha de sumar la construc-ció de 3 escoles bressol.La inversió supera els 60milions d'euros, però elcreixement demogràfic dela ciutat no permet aturar-se. En aquest sentit, els fu-turs nous centres d'educa-

ció primària Vapor, NovaElectra i Can Montllor, co-mençaran el proper cursen emplaçaments provisio-nals a l'espera de la cons-trucció definitiva dels nouscentres educatius que esretardarà un any.

Quatre escoles inau-guradesEl conseller d'Educació, Er-nest Maragall, ha inauguratoficialment la nova escolaRoser Capdevila, que ja té

176 alumnes matriculats ique ha suposat una inver-sió de 5,37 milions d'euros.També ha inaugurat la re-modelació de l'escola Fran-ça, que ha costat 4,9 mi-lions; l'ampliació de l'esco-la Enxaneta, que ha costat2 milions, i la de l'escolaJoan Marquès i Casals, pervalor també de 2 milionsd'euros. Aquests dos cen-tres han passat de dues atres línies d'educació infan-til i primària.

Amb aquesta aportació, feta els últims sis anys, s'han construït oremodelat 14 centres educatius entre escoles de primària i instituts

Més de 60 milions en cceennttrreesseedduuccaattiiuuss a Terrassa

L'alcalde, Pere Navarro, i el conseller d'E-ducació, Ernest Maragall, han signat unconveni de coresponsabilitat entre l'Ajun-tament i el Departament d'Educació perals cursos escolars 2009-2013. Aquestconveni es tradueix en una mesa de plani-ficació conjunta que abordarà la totalitatdels àmbits educatius, especialment laplanificació de l'oferta obligatòria i l'execu-ció d'obres de millora i construcció denous centres educatius.

Ajuntament i Generalitat treballaran plegats en educació

El nou Casal Cívic deCan Tusell està inte-grat dins del parc ur-

bà que envolta la plaça deCan Tusell i s'ha construïten un solar on hi haviauna pista poliesportivadescoberta, que s'ha con-servat, i uns mòduls prefa-bricats que contenien par-cialment el centre d'esplaiLa Fàbrica. El nou equipa-ment compta amb set sa-les polivalents comunica-bles i ocupa una superfí-cie de prop de 400 metresquadrats. Disposa d'unaporta basculant a la faça-na sud que la converteixen un escenari provisionalcap a l'exterior, fet que fa-cilitarà les celebracions iels actes culturals del ba-rri. El paper social i cultu-ral que es preveu per a l'e-difici ha generat que dosespais verticals de la sevafaçana hagin servit de su-port per a dos grafittis del'artista Anna Taratiel. Lesobres urbanes estaran

il·luminades durant la nitintegrant encara més l'e-quipament als entorns delbarri de Can Tusell. El

pressupost ha estat de887.000 euros i s'ha finan-çat amb el Fons Estatald'Inversió Local.


la ciutat

El nou equipament ha tingut un cost de 887 mil euros i permet oferir nousespais i serveis a les entitats i al veïnat del barri

Can Tusell inaugura un ccaassaall ccíívviicc obert a les entitats del barri

El nou equipament presen-ta un model de gestió inno-vador, la cessió compartidaentre l'Associació de Veïnsde Can Tusell i l'esplai LaFàbrica. Aquesta modalitatde gestió s'organitza mit-jançant una Comissió Ges-tora formada per les enti-tats i l'Ajuntament. El fetque la distribució del nouequipament sigui per usos,

i que estigui gestionadaper l'associació veïnal i l'en-titat de lleure, obre les por-tes a la seva utilització pera altres entitats. Aquestmodel de gestió a tresparts, previst en el Pla d'E-quipaments Cívics 2009-2018, facilita la cohesió so-cial i promou la participacióde la resta d'entitats del tei-xit associatiu del barri.

Casal Cívic de cessió compartida


la ciutat

L'estudi municipal d'hà-bits de salut de la po-blació jove s'ha fet pre-

guntant a 1.154 adolescentsde tercer i quart de secundà-ria de 28 escoles de la ciutat,tant públiques com concer-tades. Els resultats indiquenque tres de cada quatre jo-ves d'entre catorze i divuit

anys es consideren ben in-formats en matèria de dro-godependència i salut, i un86% percep la seva salutcom a òptima. Aquest estudipregunta als joves sobre elseu comportament amb eltabac, el sexe, les drogues,l'alimentació, la imatge per-sonal i la salut mental.

L'estudi municipal d'hàbits de salut de lapoblació jove també detecta un increment enl'ús del preservatiu en les relacions sexuals

Es redueix el consumde tabac i cànnabisentre els joves

Català per a nouvingutsal Districte IIL'Ajuntament ha obert un nouespai formatiu per acostar elcatalà a les persones nouvin-gudes del Districte II. El mè-tode utilitzat és el programaSISA, que treballa la llenguaoral en grups de deu a dotzealumnes, amb un objectiud'aprenentatge diferent a ca-da sessió. Aquest espai for-matiu s'uneix als que ja estanen marxa als districtes IV i VI.

Terrassa, capitaluniversitàriaPer segon any consecutiu, elServei d'Universitat i Societatdel Coneixement ha editat eltríptic que recull les dadesmés significatives de les insti-tucions universitàries a Ter-rassa i de la seva oferta do-cent per al curs 2010-2011.L'objectiu és recollir total’oferta universitària de la ciu-tat per tal d'informar els futursuniversitaris de la importàn-cia estratègica que tenen elmón dels estudis i la recercauniversitaris i de les carac-terístiques principals delcampus universitari urbà dela ciutat.

VI Cicle de Conferències:"De la Universitat a l'em-presa"El cicle de conferències: "Dela Universitat a l'Empresa" téper objectiu introduir habili-tats creatives, innovadores iemprenedores als estudiantsuniversitaris, així com apro-par-los a la realitat empresa-rial amb què es trobaran uncop finalitzats els estudis. Del3 de març al 12 de maig, laSala de Conferències del'Escola d'Enginyeria acolliràun total de vuit conferències.Aquest cicle és la conti-nuació del Cicle de Confer-ències sobre Innovació, queva començar l'any 2006.

serveis

TabacLa meitat dels alumnes de-

clara haver fumat algun cop.Un 15% fuma diàriament.S'ha retardat l'edat mitjana

d'inici al tabaquisme fins als14 anys.

AlcoholAls 14 anys, gairebé tres

quartes parts dels alumnes l'han provat alguna vegada.

S'observa una disminuciórespecte d’anys anteriors entotes les franges d'edat.

Drogues il·legalsLa droga més consumida

és el cànnabis, tot i que endisminueix el consum. Un 50% dels enquestats de

més edat n'ha provat algunavegada. Un 6% dels alumnes ha

provat els tranquil·litzantssense recepta mèdica.

Salut sexual Un 36% de l'alumnat decla-

ra haver tingut relacions se-xuals completes. Un 87% dels enquestats fa

servir sempre o gairebé sem-pre el preservatiu. Un de cada deu joves afir-

ma haver patit assetjamentsexual verbal o físic.

Imatge personal El 78% de l'alumnat es tro-

ba en un pes normal. Un 14,3% dels enquestats

pateix sobrepès. Un 1,6% dels joves pateix

obesitat.

Salut mental Un de cada deu joves de-

clara haver-se sentit assetjata l'escola el darrer any. Un 4,3% dels joves declara

haver-se sentit maltractat físi-cament a casa. Un 7,6% declara haver-se

sentit maltractat psicològica-ment a la seva llar.

Principals conclu-sions de l'estudi

Jovespassejant

per Vallparadís

terrassacapital

Terrassa col.labora ambmés de 300 ciutats detot el mónTerrassa és present enxarxes europees i interna-cionals per impulsar pro-jectes que milloren el be-nestar dels ciutadans i ciu-tadanes. Les xarxes de lesque forma part són:Eurocities: xarxa europeade ciutats que analitza pro-blemes comuns i cercasolucions innovadores.Ciutats Europees per a laCooperació i el Desen-volupament: la va impulsarTerrassa i la formen ciutatsque han iniciat processosde reconversió industrial.ENSA - Xarxa Europead'Autoritats Socials: treba-lla en l'àmbit social: gentgran, joventut, infantesa ipersones discapacitades.ACTE - Associació deColectivitats Tèxtils Eu-ropees: l'objectiu és moder-nitzar i diversificar el tèxtil i laconfecció.IT4ALL - Xarxa d'AutoritatsLocals per a la Societat dela Informació: representa a1.600 milions de personesde tot el món i té com a fi-nalitat l'accés a la Societatde la Informació.Fòrum Europeu per a laSeguretat Urbana: Inter-canvia experiències percombatre la delinqüència.Ciutats i Governs LocalsUnits: 127 països de l'ONUpromouen accions pelsdrets humans i el desen-volupament.Xarxa CLIP - Xarxa Euro-pea de Ciutats per a lapolítica d'integració localdels immigrants: Intercanvide coneixements sobre laimmigració.Associació Internacionalde Ciutats Educadores:Més de 300 governs localsde 31 països cooperen eneducació.Alcaldes per la Pau: 1.416ciutats a 120 països donensuport al Programa per Pro-moure la Solidaritat de lesCiutats cap a la Total Aboli-ció de les Armes Nuclears.


la ciutat

La Diputació de Barcelonaja ha enllestit les dues ro-tondes de la BV-1221 quefaciliten l'accés al Parc Au-diovisual de Catalunya i alcentre de Matadepera. Entotal s'han invertit mésd'1,8 milions d'euros permillorar la seguretat viària idescongestionar el trànsit.Una de les rotondes s'haconstruït a la interseccióamb la carretera BV-1274,d'accés al Parc Audiovisualde Catalunya. L'actuacióha inclòs treballs de jardi-neria i el tractament delsespais lliures, instal·laciódel nou enllumenat i de no-

va senyalització. Amb l'al-tra rotonda, a la interseccióamb la BV-1275, d'accés aMatadepera, el que s'acon-segueix és separar el tràn-sit interurbà dels accessosals immobles i assolir mésseguretat viària i la millorapaisatgística i de l'entornde les propietats. Tambés'ha habilitat una xarxa decamins pavimentats per avianants i ciclistes i s'hacanviat la posició de lesparades de bus. Actual-ment només falta executaruna petita part dels sen-ders i el seu enjardina-ment.

Millora la connexió amb Matadepera i el PAC

Nova tanca alcamp de futbol dela MaurinaL'Ajuntament ha portat aterme les obres de substi-tució d'un tram de la tancadel camp municipal defutbol de la Maurina, situatentre els carrers d'Atenes,Mallorca, Calderón de laBarca i ronda de Ponent.Aquest projecte s'inclou alPla de Barris de la Mauri-na per millorar la integra-ció dels equipaments delbarri al seu entorn urbà.També s'ha col·locat unanova porta d'accés alcamp. El pressupost de lanova tanca reixada, ambla qual s'ha aconseguitmillorar la perspectiva vi-sual del camp des del ca-rrer, ha estat de 15.630euros.

5,2 milions d'euros peral manteniment de laciutat al 2009El manteniment de les zo-nes verdes i de les vorereshan centrat bona part de lesactuacions de millora de laciutat que ha portat a termel'Ajuntament al llarg del2009. Aquests treballs hanrepresentat el 89,5% de leshores de treball registradespel Servei de MantenimentUrbà en el balanç del 2009.Aquest departament munici-pal també ha dedicat ungran esforç al mantenimentdel mobiliari urbà de la ciutati dels col·lectors, amb l'ob-jectiu de garantir el bon estati la seguretat dels espais pú-blics. En total, per al mante-niment de la ciutat, s’handestinat 175.448 hores detreball i 5,2 milions d'euros.

obres


memòria de la ciutatciutadanes&ciutadans

La Nova Jazz Cava ésun dels equipamentsculturals més apre-

ciats de la ciutat. Inaugura-da l'any 1992, l'Ajuntamentva cedir aquest local alClub de Jazz d'Amics deles Arts i Joventuts Musi-cals després d'adaptar-locom a sala de concerts. Enaquest indret, al mig de l'i-lla entre la Rasa i el Ravalde Montsersat, hi havia an-teriorment la sala de ballde l'Ateneu Terrassenc i sel'anomenava "La rotonda"perquè tenia aquesta for-ma circular a l’interior.Anys més tard, l'Ateneu Te-rrassenc va tancar i "La ro-

tonda" es va convertir en lacotxera de l'Ajuntament idels Bombers; a la fotogra-fia podem veure un delsgasoliners amb una màne-ga. Més tard, els Bomberses van instal·lar en un edifi-ci municipal on tenien unpàrquing propi a l’actualvestíbul d’accés de la SalaMaria Plans, i l'antiga salade ball va passar a fer tam-bé de magatzem fins quel'Ajuntament va cedir la ins-tal·lació municipal al Clubde Jazz d'Amics de les Artsi Joventuts Musicals. Elclub havia hagut de deixarla mítica sala Jazz Cava delcarrer de Sant Quirze, que

tenia llogada des de l'any1971. La Nova Jazz Cavaté 345 metres quadrats dis-tribuïts en una planta deforma octogonal i disposad'un aforament de 435 per-sones.

La Nova Jazz Cava

PerePuigdo-mènech

Arquitectede la NovaJazz Cava

L'edifici ori-ginal va ser

construït l'any 1896 i estàcatalogat en el Pla Especialdel Patrimoni Arquitectònicde la ciutat. L'any 1990 esva rehabilitar per resoldrel'acústica interna de la sala.Va ser un projecte molt ma-co però arriscat, perquètambé havia de ser un es-pai de concerts atractiu. Esvan haver de fer nous ele-ments arquitectònics perabsorbir el so i no molestarels veïns i a la vegada redi-rigir-lo al centre de la sala.Alguns d'aquests elementssón la nova coberta sostin-guda amb quatre columnesde ferro, la visera de sobrel'escenari i les dues paretsinclinades a cada lateralque fan que reboti el soamb la mateixa incidènciaal centre de la platea.

La Nova Jazz Cava als anys 40. A l'esquerra podem apreciar una fàbrica on abans hi havia el Cinema Alegria iara el Teatre Alegria


ciutadanes&ciutadans

El barri de Vallparadísestà situat al margeesquerre de l'antic to-

rrent de Vallparadís delqual agafa el nom. Pertanyal Districte I i està limitat alnord pel passeig del Vint-i-dos de Juliol, al sud per l'a-vinguda de Jacquard i al'est per la carretera de Cas-tellar. Els terrenys on s'aixe-ca el barri pertanyien anti-gament al municipi de SantPere, fins que el 1830 vaser annexionat a la ciutat.Les primeres edificacionsvan aparèixer a l'inici del se-

gle XX, com és el cas del'Escola Industrial el 1904,és per això que Vallparadísva ser conegut popular-ment com "el barri de l'Es-cola". L'Associació de Veïnsno va néixer fins a meitatsdels anys 70 fruit de la tro-bada de veïns que vivienals blocs de pisos de laCaixa de Pensions, situatsentre els carrers Salmerón iPrat de la Riba. Molts d'ellseren veïns d'altres barris deque es van traslladar a viu-re a un punt més cèntric dela ciutat. La proximitat amb

el parc i estar envoltats d'e-dificis tan emblemàticscom ara la Casa Baumann iel Castell Cartoixa el con-verteixen en un barri atrac-tiu i amb moltes expectati-ves de millora amb la futuraestació del Metro de Terras-sa.

Habitants: 4.470 habitantsSuperfície: 0'25 km2

Dades de l'Anuari Estadístic deTerrassa 2007

Associació de VeïnsVallparadís

Carme FolchPresidenta AV Vallparadís

Un dels aspectes que estemtreballant actualment és elcanvi d'ubicació del localper un de més ampli per dura terme les nostres activi-tats. Per Festa Major portemuna orquestra i apleguemcentenars de persones a lapista que tenim al carrer deSalmerón. Amb la construc-ció del pàrquing al costat dela futura estació esperemsolucionar els problemesd'aparcament al barri.

Ramona MonellVeïna

He viscut tota la vida a Vall-paradís i per casa han pas-sat més d'una quarantenad'estudiants de l'Escola In-dustrial als quals llogàvemhabitació, com molts d'altresveïns. M'agrada molt viureaquí perquè tenim molt boncomerç i una excel·lent co-municació. La nova passa-rel·la que comunica el barriamb les Esglésies de SantPere no té preu, ho hem no-tat moltíssim.

Antoni BerenguerVeí

El barri és tranquil i un bonlloc per viure. Fa poc es varemodelar la plaça de l'11 deSetembre i ha canviat moltel seu aspecte, però no m'a-graden els bancs que hi hanposat perquè alguns no te-nen respatller. També tenimproblemes amb la pista per-què tot el dia l'ocupa gent fo-rana del barri i m'agradariaque s'eliminessin les porte-ries i es fes una zona de lleu-re amb jocs infantils.

+info

la nostra gent

D'esquerra a dreta podem veure Ramona Monell, Antoni Berenguer i Carme Folch


Els alumnes de secundàriasom els encarregats de tre-ballar el jardí, l'hort i l'hiver-nacle de l’escola. Per tald'aconseguir adob, comp-tem amb un compostadoron llancem les restes vege-tals del jardí i de l'hort. Comho fem?1. Aconseguim la matèriavegetal a partir de les restesde l'hort. Les triturem i lesllencem al compostador.2. Afegim la mateixa quanti-tat de restes de menjar quede matèria vegetal.3. Ho remenem un cop a la

setmana.Si seguim aquest procés, alcap d'uns mesos, podemrecollir, de la part de sotadel compostador, adobecològic. Així, podem fercréixer plantes ornamen-tals, fruites i hortalisses,sense cap producte químic. Com que ens preocupa elmón i volem tenir cura del

medi ambient, a part delcompost també recolliml'aigua de la pluja per regarl'hort. Si hi ha alguna esco-la que vulgui saber més co-ses de com fem tot això, es-taríem molt contents queens vinguéssiu a veure alcarrer de Vacarisses, 2. La nostra adreça és:[email protected].

El compostatge a l'escola

SantiagoGómez

Colòmbia

Sóc de Pe-reira, unaciutat a propde Bogotà.Tinc 15 anys i

en fa dos que visc a Terrassaamb el meu pare. Estudio 2nd'ESO i he après a entendre i aparlar el català. A l'institut tincmolts amics. Els dimecres i di-vendres em quedo a l'institut ajugar a ping-pong i fem una lli-ga. El professor diu que sócbon jugador. Estudiar no m'a-grada tant, però ho he de fer.

EdisonAspiazu

Equador

Vaig néixer aGuayaquil,una ciutat dela costa del'Equador, a

prop de les illes Galàpagos. Faun any que visc a Terrassa ambla meva mare, el meu pare i lameva germana. M'agrada lallengua catalana, encara que latrobo molt difícil de pronunciar,i sobretot m'agrada sentir comes parla ja que ara ho entenctot; però no la parlo gaire, per-què em fa vergonya. Segur quel'aprendré. Abans de venir, jono sabia que a Catalunya esparlava un altre idioma, empensava que a tot arreu es par-lava el castellà.

el futur té la paraula:Alumnes de l’escolamunicipal d’educacióespecial Fàtima

Aula d’acollidaInstitut Ègara Lissette

AspiazuEquador

Vaig néixera l'Equador itinc 14 anys.Fa un any imig vaig arri-

bar amb el meu germà petit.El viatge va ser llarg i pesat,perquè viatjàvem en avió perprimera vegada i anàvem solsamb una hostessa de vol.També estava contenta per-què veuria els meus paresque feia sis anys que erenaquí a Catalunya.

ciutadanes&ciutadans Noves miradesLes primeres experiènciesdels joves amb la sevanova ciutat

la meva ciutat: la mirada dels infants

Halima ErRaggaouy

Marroc

Sóc de Ka-sar El Kébir,una ciutat

del nord deMarroc molt a

prop de Larache. Tinc 12 anys.Fa un any i mig que visc a Te-rrassa amb el meu pare, la me-va mare, el meu germà de 10anys i la meva germana petitaque acaba de néixer. Quan vaigarribar vaig trobar que hi haviamoltes coses diferents de lesque jo estava acostumada: l'es-cola, les festes, l'idioma, elmenjar... però ara em semblanormal tot el que faig aquí, éscom si hi hagués viscut tota lavida. M'agrada Catalunya, peròtrobo a faltar els meus avis.


PAME 93 780 35 11

i Carrer de la Rasa, 24 (08221 Terrassa)

+info

Sant Josep de Calassanç

EB Espígol CEIP Font de l’Alba

CEIP Agustí Bartra

Cultura Pràctica

visitem l’Ajuntament


Cultura Pràctica

CEIP Agustí Bartra

CEIP Font de l’Alba


El Club Natació Terras-sa és un dels espaisesportius de referència

de la ciutat i, segons l'indica-dor de qualitat esportiva del'esport federat, el quart mi-llor club d'Espanya. Actual-ment, engloba prop de20.000 socis, 1.200 delsquals són esportistes fede-rats. És un club amb 15 es-ports diferents per practicar,això fa que sigui un club pera totes les edats i els gustosja que entre aquests 20.000socis podem trobar perso-nes des d'1 any fins a pas-sats els 80. Una de les ac-cions més innovadores delCNT és la posada en marxade la campanya “Mou-te”que, en col·laboració ambl'Ajuntament, pretén cons-cienciar de la importànciade l'activitat física a la vidaquotidiana. Al llarg d'aquest2010 podrem conèixeraquesta iniciativa mitjançant

múltiples suports de difusiócom ara les vistoses bande-roles que trobem a les prin-cipals avingudes de la ciu-tat. La campanya es com-plementa amb l'organitzacióde xerrades i accions per re-marcar la importància del'activitat física. Properaments'organitzarà una xerradaamb el doctor Josep Salva-dor que, des del punt de vis-ta mèdic, detallarà els bene-ficis que aporta l'esport al'organisme.

Text: Isabel Marquès

Fotos: Isabel Marquès i CNT

Club Natació Terrassa

Club Natació TerrassaÀrea Olímpicai Avinguda Abat Marcet, s/n

93 735 26 26

Pla del Bon Airei Carrer Sabadell, s/n

93 735 24 25

www.elnatacio.com

+info

terrassa en acció


JesúsCortés

Presidentdel Club NatacióTerrassa

El 70%dels nos-

tres socis formen part dela quota familiar ja queoferim diferents serveismolt adequats per a qual-sevol edat. Aquí es potpracticar esport de base icompetitiu i oferim serveiscomplementaris com arala fisioteràpia, l’estètica ol'entrenador personal. Amés, davant del contextde crisi que estem vivint,el Natació ofereix matrícu-la gratuïta als nous socis.El segon missatge de lacampanya “Mou-te” hodiu ben clar, es pot practi-car esport al Natació permenys d'1 euro al dia.


l’ajuntament

La Seu Electrònicaneix com una novapàgina web, amb

més garanties de segure-tat i confidencialitat que laconeguda fins ara com aAdministració Oberta. Lanova web permet fer 174tràmits municipals a tra-vés de la xarxa a qualse-vol hora del dia els 365dies de l'any. El propòsitde l'Ajuntament és poderoferir en tres o quatre me-sos l'accés als 30 tràmitsmunicipals que encara noes poden fer mitjançantInternet, com ara la sol·li-citud de llicències me-diambientals o la d'obresmajors. En total, la SeuElectrònica ofereix infor-mació de 223 gestions ad-ministratives, 204 de lesquals són de responsabili-tat municipal.

Estalvi de temps i di-nersEl propòsit de la Seu Elec-trònica és agilitzar els trà-mits estalviant desplaça-ments innecessaris. Esde-vé així, un nexe d'unió en-tre l'Ajuntament i empre-ses, ciutadans i entitats perfer tràmits, consultes, sug-geriments i rebre informa-ció de manera immediata isense esperes. Durant el2009 els ciutadans van fer15.055 tràmits per Internet,la majoria referents al pa-dró municipal, la domicilia-ció d'impostos, la presen-tació de plusvàlues i la li-quidació de taxes de ser-veis urbanístics.

Signatura electrònicaPer oferir més seguretatdurant el procés, per fer al-guns tràmits se sol·licita a

l'interessat un certificat di-gital. El més habitual és elDNI electrònic, però en casque encara no se'n dispo-si, es pot obtenir el certifi-cat digital idCAT a l'Oficinad'Atenció al Ciutadà de laplaça Didó, que l'ofereix enun llapis USB. També ser-veix el certificat de la Fábri-ca Nacional de Moneda yTimbre que es fa servir desde fa anys per a la declara-ció de la renda, o els certi-ficats de Camerfirma i Fir-ma Professional per a em-preses i professionals.

L'Ajuntament ha posat en marxa la nova Seu Electrònica per garantirl'accés dels ciutadans als serveis i tràmits municipals

Els terrassencs ja poden fer 117744ttrrààmmiittss mmuunniicciippaallss per Internet

La Seu Electrònica es pot consultara través de la web de l'Ajuntament www.terrassa.cat

o a l'adreça http://seuelectronica.terrassa.cat

+info


coneguem l’ajuntament

l’ajuntament

Maria An-tòniaAdell Taxista

Sóc l'únicadona taxis-ta a Terras-sa. M'agra-

da aquesta feina perquè ettrobes clients de tota mena,hi ha qui t'explica la vida en5 minuts i d'altres que mar-quen molta distància. Elsserveis que més acostumoa fer són de persones gransamb problemes de mobili-tat que es desplacen a cen-tres hospitalaris i serveisdes de les estacions de treni d'autobús.

FranciscoPalmero President

de Tele TaxiTerrassa

Cada taxi téun sol xòfer,no es com-

parteix com en d'altres ciu-tats. Tots els conductorsens marquem un horari demanera que donem serveiles 24 hores del dia. En casque faltin taxis, ens podenfer una trucada i ens posemen servei. La flota tambécompta amb dos vehiclesadaptats.

Els treballadors itreballadores delCinema Catalun-ya a les escalesdel vestíbul

LluïsaMelgares Regidora

de Mobilitat

El taxi ésun serveimolt com-petitiu, tant

per la qualitat com per la ra-pidesa, perquè disposa d'u-na xarxa de carrils reservatsal transport públic. A més amés, respon a les necessi-tats de ciutadans que tenenla mobilitat reduïda, que por-ten equipatge o bé que esdesplacen en horari nocturnper activitats associades allleure i al consum d'alcohol,amb aquest servei ho podenfer de manera segura.

Els taxis han estrenatenguany nova imatgeamb els colors corpo-ratius de l'Ajuntament

El servei de taxi deTerrassa es posa aldia i ho fa renovant

la seva imatge corporativai posant més facilitats perals ciutadans que es vul-guin desplaçar amb totamena de comoditats i deforma més assequible. ATerrassa hi ha actualment92 taxis, 90 dels quals for-men part de la cooperativaTele Taxi Terrassa, SCCL.L'Ajuntament s'encarre-ga d'adjudicar les llicèn-cies, del mantenimentde les parades i de lasenyalització. La novaimatge de Tele Taxi Ter-rassa substituteix latradicional franja rosaals laterals per un logo-tip en línia amb els co-lors corporatius de l'Ajun-tament. Són dues lletres"T" que fan referència a lesinicials de "taxi" i de "Ter-rassa". Aquest canvi d'i-matge més fresc i perso-nal coincideix amb l'enge-gada d'una campanya perpromocionar l'ús del taxicompartit entre els jovesels caps de setmana perdesplaçar-se de forma se-gura i a un preu competi-tiu. A causa dels temps ac-tuals, Tele Taxi Terrassa

també s'ha hagut d’estrèny-er els cordons i ofereix lesmateixes tarifes que l'anypassat. La flota compta araamb 9 vehicles de 7places comptant amb elconductor.

GPS encomptesd'emissoraGestionar la truca-da d'un client éstan fàcil com intro-duir l'adreça de re-collida a l'ordinadorde la centraleta. A-quest detecta automàti-


l’ajuntament

coneguem l’ajuntament

Text i fotos: Isabel Marquès

Per tal de millorar la co-bertura del servei, els taxisestrenen una nova paradaa l'estació d'autobusos icompleten la xarxa amb12 parades, 3 donen co-bertura a estacions ferro-viàries i 3 a centres sanita-ris. D'altra banda, al llargd'aquest anys s'incorpora-ran més marquesinesque comptaran tambéamb panells informatiusdel servei.

Àrea de referència: Mobilitat i Via PúblicaRegidora: Lluïsa MelgaresNombre de treballadors: 92

www.taxiterrassa.info 93 735 77 77

i Sometent Castella, 136

Horari: 24 hores al dia, 365 dies l'any

+info

Nova parada al'estació d'autobusosi panells informatius

un servei detransport pública la carta

Taxi:

Els taxis congelen les tarifes per a aquest 2010 iestrenen una nova imatge

cament per via satèl·lit eltaxi que és més a prop delpunt de recollida. Una ve-gada localitzat el cotxe,l'ordinador envia un mis-satge amb l'adreça i eltaxista només ha de

prémer un botóper con-

fir-

mar el servei. Aquesta in-novació ha permès es-curçar el temps d'esperafins a 4 minuts des que esfa la trucada fins que elcotxe arriba a la porta. Eltaxi també es pot sol·licitara través de la seva pàginaweb.


l’ajuntament

27 regidors/es

la corporació

Fotoflaix/Vídeoflaix: Fes-nos arribar les teves fotos i vi-

deos d’activitats ciuta-danes o de zones o

espais de la ciutata [email protected] i lespublicarem a vis-quemterrassa.tv.

El regidor i portaveu del GrupMunicipal del Partit Popular, F.Javier Ballbé, ha presentat la se-va renúncia com a regidor del'Ajuntament de Terrassa. A lasessió del 25 de febrer, el PleMunicipal va tenir coneixementd'aquesta decisió, que ha estattramitada a la Junta ElectoralCentral per tal que es procedeixia la designació del candidat dela llista amb la qual es va pre-sentar el PP a les darreres elec-cions municipals, l'any 2007.F.Javier Ballbé té 54 anys i haestat regidor de l'Ajuntament deTerrassa des de l'any 1987 fins al'actualitat. La seva renúnciacomporta canvis tant en la com-posició i estructura del grup mu-nicipal com en les comissions iels organismes dels quals for-mava part.

La tercera i última fase de l'apagada analògicacomençarà el 10 de març vinent a Catalunya, i afec-tarà 179 municipis entre els quals es troba Terras-sa. Això significa que tothom qui no s'hagi adaptatal sistema d'emissió de la televisió digital terrestre(la TDT) no veurà absolutament res al seu televisor.Aquesta tercera fase serà progressiva i entre el 10de març i el 3 d'abril s'aniran apagant de mica enmica els centres emissors analògics.

Si teniu una antena col·lectiva heu de sol·licitar uninstal·lador autoritzat que us adapti l'antena. Si te-niu una antena individual no cal fer cap adaptació.Si teniu dificultats per veure els canals, consulteuun instal·lador autoritzat. Trobareu una llista delsantenistes autoritzats a la web: www.tdt.cat.

Com funciona la TDT?

La "tele" analògicas'apaga a partir del10 de març

Un receptor (descodifica-dor) de TDT, un petitaparell que es connec-ta al televisor; o bé unnou televisor que duguiel receptor de TDT incorporat.

Què necessiteu per veure la TDT?

Per ajudar els que encara tinguin dubtes, el Ministe-ri d'Indústria ha previst una campanya d'informacióamb el Bus de la TDT, que recorrerà 19 municipis. ElBus arribarà a Terrassa els dies 12 i 13 de març.

Bus informatiu

Des del passat 20 d'octubre, la televisiómunicipal de Terrassa es pot sintonitzaral canal 45 de la TDT, que emet per a totel Vallès Occidental.

Canal Terrassa Vallès a la TDT

www.tdt.cat | www.televisiondigital.es Informació municipal: 010 Informació de la Generalitat: 012 Informació de la TDT: 901 2010 04 Canal Terrassa: 93 736 14 14

+info

Canvi al Grup Municipaldel Partit Popular

L'Ajuntament ha situat l'impuls a lacreació de llocs de treball com una deles seves principals prioritats en a-quest moment. Els serveis de suport ala creació d'empreses, d'assessora-ment, d'orientació laboral, de formaciói reciclatge o els programes d'ocu-pació temporal, són eines que perme-ten impulsar polítiques actives d'ocu-pació, donar resposta a necessitatsimmediates i sobretot contribuir a

dibuixar nous horitzons de futur per ales persones i les empreses. De-tectem també sectors emergents oamb oportunitats de creixement iapostem per potenciar la innovació ila tecnologia com una eina de com-petitivitat i progrés. I per fer-ho,pensem sobretot en les persones,amb especial atenció a les que estroben en situacions de major feblesa,i en la cohesió de la nostra societat.

Grup Municipal Socialista

Impulsar l'ocupació

Finalment, l'Equip de Govern cau del cavallcom Sant Pau i esmena la seva política enl'àmbit de la mobilitat. Intuïm que l'enques-ta de valoració de la ciutat que ha fet laDiputació de Barcelona hi deu haver influït.Aquest sondeig apuntava que el trànsit ésla segona preocupació dels terrassencs.Ara fa un any, des de l'oposició vam convo-car un ple extraordinari per demanar uncanvi de rumb en la gestió de la mobilitat.De fet, proposàvem que les mesures derestricció de trànsit privat (nous carrils bus,bàsicament) a la trama urbana de la ciutat

s'acompassessin amb l'entrada en fun-cionament del tram terrassenc del QuartCinturó (que servirà de ronda nord-oest dela ciutat) i de les tres noves estacions delsFGC. No es podia repetir la situació delnou carril bus del passeig del 22 de Juliol,que ha provocat més col·lapses de trànsitsense millorar substancialment la velocitatcomercial dels autobusos. Però finalmentla sensatesa s'ha imposat, encara quesigui tard i malament, i el tripartit local faseves les propostes dels grups de l'oposi-ció. Corregir és de savis.

Grup Municipal de Convergència i Unió

Mobilitat: corregir és de savis

Escoltar, dialogar, debatre, explicar, con-sensuar… forma part del que l'Ajuntamenti els representants elegits democràtica-ment hem de fer permanentment si volemavançar cap a una democràcia participati-va on sigui important la intervenció de laciutadania en l'elaboració i gestió de lespolítiques públiques. En aquest sentit, elprocés participatiu per decidir el destí dequatre milions d'euros de les inversionsmunicipals està sent una experiència inte-ressant i ha permès que centenars deveïns i veïnes hagin proposat moltes mi-

llores en l'espai públic i en els equipamentsque donen servei a les persones. Ara seranels mateixos ciutadans i ciutadanes els quepodran decidir amb el seu vot quines deles propostes prioritzades es convertiranen realitat executada els propers mesos.Des d'ICV-EUiA fem una crida a participar idecidir en aquesta consulta i continuemfent nostre el compromís d'innovar en l'im-puls de processos i mecanismes de parti-cipació ciutadana per tal que la ciutadaniatingui més incidència en les decisionspúbliques que l'afecten.

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa

Consulta ciutadana: participar i decidir

Fa pocs dies, va arribar al seu trajectefinal la primera tuneladora del queserà un futur molt proper, el nou metrode Terrassa. Un esdeveniment històricque marcarà un abans i un desprésper a la nostra ciutat. Pràcticamentcoincidint amb aquesta notícia, l'equipde govern "rectifica els seus plans", isembla ser que de moment, i a l’es-pera que s’acabi de consolidar la novaxarxa viària de la ciutat, no incremen-

tarà més els carrils bus, "de moment".Una rectificació a temps sempre ésuna victòria. Ja era hora que comen-cés a imperar una mica el seny entemes de mobilitat i no la piconadorapoc racional a què fins ara ens tenienacostumats. Sembla ser que la pressióciutadana a base d´escrits i el Ple Ex-traordinari que vam forçar des del Par-tit Popular junt amb CIU, ha començata fer efecte.

Grup Municipal del Partit Popular

La inauguració del Casal de Can Tusell és unpas més en el desplegament del Pla d'E-quipaments Cívics que vam aprovar al Ple elnovembre passat. Però la rellevància d'a-quest equipament no és només que dota lazona nord de la ciutat d'un nou espai ciutadà,sinó, sobretot, que la gestió de l'espai es duua terme conjuntament entre dues entitats,l'associació de veïns i l'esplai la Fàbrica. Latriple dimensió dels equipaments (centrescívics, casals cívics i locals socials) dóna l'o-portunitat de poder dur a terme aquesta tas-ca de reequilibri territorial, cohesió social i di-namització associativa.

Des d'ERC apostem per la gestió compartidadels espais com a fórmula de dinamització ide millora de la participació. Creiem que elfet que dues entitats treballin juntes per ferque l'espai cívic sigui de tothom és un èxit ifarà efectiu que siguin espais també inter-generacionals, on les diferents activitats i per-sones que en són usuàries disposin d'activi-tats que puguin ser conjuntes; no només quecohabitin, sinó que també convisquin. Laconvivència, la cohesió social i la dina-mització associativa són objectius principalsd'ERC i els hem traslladat als equipamentscívics de la ciutat.

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de CatalunyaGestió compartida, èxits col·lectius

La mobilitat del segle XXI


opinions

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]


La nova passarel·la per a vianants i ci-clistes que l'Ajuntament ha construït so-bre el torrent de Vallparadís esdevé unnou punt de connexió entre els barrisde Can Palet i Segle XX. Un espectaclepirotècnic ha servit per descobrir-ne elnom, que ha estat escollit per alumnesde les escoles President Salvans, PauVila, Andersen i Sagrat Cor de Jesús.Amb una longitud de 107 metres i uncost d'1,4 milions d'euros, ha estat fi-nançada amb el Fons Estatal d'InversióLocal.

la imatge

Foto: Badia Casanova

Segle XX iCan Palet,

més a prop amb“La Unió”

Visquem Terrassa 132

Documents

Transcript of Visquem Terrassa 132