35 anysPasseig de Pere III, 52, 2n 2a Manresa

Tel. 93 873 64 54 . Fax 93 874 24 61-Mòbil 619 713 647assegurances@felipcorredoria.com-www.felipcorredoria.com

JA TÉ GARANTIDA LA SEVA RESPONSABILITAT COM A ADMINISTRADOR O ALT CÀRREC DIRECTIU?

PREUS MOLT ECONÒMICS!

Contacti amb nosaltres i el vindrem a veure per explicar-l'hi.

Inscrita en el Registre Administratiu Especial de Mediadors d'Assegurances. Corredors de reassegurances i els seus Alts Càrrecs, regulat segons art. 52 de la Llei 26/2006 amb el núm J69GC. Concertada Assegurança de Responsabilitat Civil i de Caució segons art. 27 de la Llei 26/2006. Disposem de Departament d'atenció al client, adreça: Passeig de Sant Joan, 33, baixos 08010 Barcelona, elcol-legi@elcol-legi.org, segons l'Ordre ECO 734/2004. Felip&Felip | Corredoria d'assegurances S.A. Societat vinculada a Crédito y Caución CSYR.

Revista

Els primerscontroladorsaeris

JORDI COMELLAS

DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011

L’ENSINISTRAMENTDE FALCONS,UNA TÈCNICAIMMEMORIAL

REVISTA ÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7

ViatgesL’Havana. Captivadorametròpoli caribenya 14

DIRECTOR: MARC MARCÈ I CASAPONSA.EMPRESA EDITORA: EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

FaunaEl botxí meridional,gaig botxí o garsacreuera 15

EntrevistaTeddy Bautista.La SGAE s’explica 6-7

SalutL’alcohol, l’atzari la necessitat 12

EconomiaEl nou timonerd’Inditex 9

a falconeria, una activitat con-siderada patrimoni de la hu-manitat des de l’any passat, ésuna de les tècniques de caça

més antigues que es conserven. És l’art d’a-mansir i ensinistrar falcons i altres aus ra-pinyaires per caçar ocells i petits mamí-fers. Originàriament, doncs, es tracta d’unmitjà per obtenir una peça de caça amb l’a-jut d’una au rapinyaire, apro!tant el seuinstint caçador, que prèviament ha calgutensinistrar. Tot i que el nom fa referènciadirecta a un tipus concret de rapinyaire, elsfalcons, la pràctica no es limita a les sevesdiferents espècies sinó que també es prac-tica amb astors i altres tipus d’aus com,sobretot, l’àliga de Harris, un ocellprocedent del conti-nent americàque presentauns reque-riments

d’ensinistrament i d’atencions menysexigents i una e!càcia comparable a la deles altres espècies. En alguns indrets asià-tics, també s’utilitza l’àliga daurada per ca-çar mamífers de mida mitjana, com gui-neus, conills i llebres, i !ns i tot el llop, perpart de les tribus nòmades centreasiàti-ques, i a la República Txeca, Àustria i Ale-manya està molt estesa la cacera de cabi-rols, també amb àligues daurades.

Els experts diuen que la falconeria creauna simbiosi entre l’home i l’animal de laqual es bene!cien ambdues espècies. Eldesaparegut Félix Rodríguez de la Fuente,gran naturalista i considerat un dels experts

falconers més importants del món,que va popularitzar aquest art a

través de la televisió en aquellainoblidable sèrie titulada Elhombre y la tierra, assegura-va que en la pràctica de la fal-coneria és la primera vegada

que l’home no sotmet l’animalal jou i al fuet.

Els seus orígens són moltantics –se li suposen uns ".### o

$.### anys d’història–, i és pos-sible que es descobrís a la Xina,

on se’n conserven referències an-teriors a l’època cristiana. En el llibre

Eyra, que és un manuscrit de la història dela Xina, datat %.### anys a.C., on s’expliquenels costums i les tradicions d’aquest mil·le-nari poble, ja es fa esment d’uns homes quefeien servir aus rapinyaires ensinistrades percaçar.

A l’Europa occidental sembla que aques-ta pràctica de caça va arribar a través de lesinvasions dels gots. La seva època d’es-plendor, però, va ser a l’edat mitjana, pràc-ticament des del segle VI !ns al XVI, en quèva començar a perdre terreny davant delsavenços en la construcció d’armes de foc itambé perquè resultava molt costós man-tenir un bon equip de falcons. Tot i que nohi havia cap llei que ho limités, durant se-gles va ser una pràctica reservada exclusi-vament als reis i als grans senyors feudals.

Els pobles germànics van ser uns gransa!cionats a aquesta pràctica, !ns al puntque en les lleis burgúndies, atorgades sotael regnat de Gundebald ($##-$#$ dC), lapena per robar un ocell de falconeria eraque el lladre havia de donar sis unces decarn del seu pit per alimentar l’au, o bé ha-via de pagar al seu amo sis sous i unamulta de dos sous més.

Al llarg del segle XVIII la seva pràctica vatenir una important davallada, però varessorgir ben aviat per tot Europa, i !ns i totes va arribar a utilitzar com a arma bèl·lica,ja que en el setge a què Bismarck va sot-metre la ciutat de París, l’any &'(&, es vanutilitzar falcons pelegrins ensinistrats perabatre els coloms missatgers que utilitza-ven els parisencs per comunicar-se amb elseu govern, que era a la ciutat de Tours.

A la península Ibèrica també hi va haverun cert re)otament de l’activitat, però no vaser !ns a l’aparició de Rodríguez de laFuente que, a través del llibre L’art de la fal-coneria (&*+$), considerat encara una au-tèntica bíblia per als falconers, i els seus im-pressionants documentals televisius, vaconèixer un important rellançament que vacomportar una popularització que encara

LLa falconeria, un art mil·lenari que originàriament consistia en lacacera d'animals a través d'un ocell rapinyaire ensinistrat, s'haconvertit també en un espectacle, en un mitjà d’educació ambiental,en una eina per lluitar contra la superpoblació d'algunes espèciesd'ocells a les ciutats i per millorar la seguretat dels aeroports. Text i fotos: Jordi Comellas

Art mil·lenariLA SIMBIOSIENTREL’HOMEI L’AU

2DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011 | Regió7REVISTA!LA FALCONERIA

Tot i que el nom de fal-coneria ens porta almón dels falcons, sónmoltes més les espèciesque s’utilitzen, com as-tors, àligues de Harris,àliga daurada, etc.

Els orígens de la falconeria són moltantics. Se li suposen entre 4.000 i5.000 anys d’història, i és possibleque es comencés a practicar a la Xina

Tot i que no hi havia cap llei quelimités la seva pràctica, durantsegles va estar limitada als reis i als grans senyors feudals

DESPATX IMMOBILIARI

Cra. de Manresa, 75, local 4 - 25280 SOLSONATel. 973 48 15 11 - fax 973 48 09 52 - casaandreu@casaandreu.com

La seva confiança és la nostra serietat!

Perit judicial immobiliari núm. 388

Preu: 136.000 !Ref: p-0915

Zona plaça de Sant Roc, edifici TeatrePis seminou de 90 m2, amb 3 habitacions, bany + lavabo, balcó, armaris encastats,

calefacció de gas, ascensor, pàrquing, tot exterior, descalcificador a la comunitat,

per entrar-hi a viure!

PIS SEMINOU A SOLSONA

OPORTUNITAT!

3Regió7 | DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011 LA FALCONERIA!REVISTA

dura, tot i que l’any !"#" va ser prohibidaperquè es considerava una pràctica cine-gètica no selectiva i massiva, una prohibi-ció que ben aviat va ser anul·lada pel Tri-bunal Constitucional, i la seva pràctica vacontinuar expandint-se.

Avui en dia, a la majoria dels països ones practica, la falconeria no comporta es-poliar nius de rapinyaires, ni posar en pe-rill cap de les espècies autòctones que s’u-tilitzen, ja que tots els ocells que fan servirels falconers –com a mínim aquells que hofan d’una manera legal– procedeixen decentres de cria.

Tot i que la seva pràctica s’ha estès pertots els racons del món, és als països àrabs(Emirats Àrabs Units, Qatar, etc.) on la tra-dició està molt més arrelada i on els xeicsrivalitzen entre ells per la qualitat i la des-tresa dels seus ocells, molts dels quals sur-ten precisament del centre de reproducciód’Odèn, en ple Solsonès. Com tot el que esfa en aquests països, s’han construït luxo-ses instal.lacions de reproducció, clíniquesi programes de conservació de les diferentsespècies, molts dels quals compten amb ex-perts falconers espanyols.

Amb els anys, la funció de la falconeriaha canviat. Ara ja no és una pràctica ex-clusiva d’una manera de caçar, ni una ac-tivitat només reservada a una minoria adi-nerada, tot i que els ocells i el seu adequatmanteniment no resulten del tot barats. Em-prant uns termes actuals, la falconeria s’haconvertit en una pràctica esportiva en laqual molts dels que la practiquen gaudei-xen només «fent volar» els seus ocells,sense que en la pràctica hi intervingui lacaça.

Però, si el segle XIX es va trobar una novautilitat a la falconeria i es va fer servir perabatre coloms missatgers, també el segleXXI s’hi han trobat noves utilitzacions. Al-guns falconers que també es dediquen a lacria en captivitat d’espècies protegidescol.laboren en la seva introducció al medinatural a través de la tècnica coneguda coma hacking, que és un mètode de nidi$cacióarti$cial assistida que es fa servir per rein-troduir falcons a les ciutats per controlar lespoblacions, sobretot, de coloms i estornells.També s’utilitzen a les plantes de com-postatge o als abocadors de residus (coma Manresa), per controlar les poblacions es-pecialment de gavines. Una altra utilitatmoderna que ha trobat en l’ancestral fal-coneria un gran aliat és la utilització per mi-llorar la seguretat aèria en molts aero-ports, entre els quals el del Prat de Llobre-gat, on foragiten els ocells que podrien re-presentar un perill per als avions, i, també,com a espectacle d’exhibició en la majoriade les $res medievals que es fan pels poblesde les nostres comarques i en els diferentscentres de fauna, com ara el de la Coma, aPiera, i el Cim d’Àligues, a Sant Feliu Sas-serra, per esmentar els més propers, quecompaginen el que és l’espectacle de volamb l’educació ambiental i la defensadels animals.

CAPUTXAÉs una peça de cuir que es col·loca

al cap de l’au i li tapa els ulls, per talque no s'espanti. Acostuma a estaradornada de plomes i de tires de cuir

!

ESQUERÉs una peça de cuir, generalment

en forma de ferradura, lligada ambun cordill, on es col·loca un tros decarn, que el falconer fa girar sobre elseu cap, per atreure l'atenció de l'o-cell

!

CASCAVELLSEs col·loquen a les potes de l'au

per sentir on és quan es distanciauna mica del falconer. Són molt soro-llosos i cadascun fa un so diferent,els uns s'anomenen bordó i els altres,prima.

!

EQUIP TELEMÀTICÉs format per un petit transmissor

i un receptor. El transmissor escol·loca a l'ocell per tal de poder-lo lo-calitzar en el cas que s'allunyi mésdel compte o que es perdi.

!

El falconer utilitza una sè-rie d’elements, per subjec-

tar l’animal, per impedirque s’espanti, per evitarque el fereixi amb les ur-

pes i per poder-lo localitzarsi es perd o s’allunya més

del compte

ELS ESTRIS DELS FALCONERSGIT

Reben aquest nom cada una deles corretges de cuir que es lliguena les potes de les aus,per subjectar-les i poder-lestransportar d'un lloc a un altre

!

Al nord de la comarca del Solsonès,anant d’Odèn cap a Canalda, abans d’arri-bar al coll de Jou, gairebé al peu de la ser-ra de Canalda, unes immenses gàbies de co-lor verd que sobresurten monumental-ment per damunt d’aquest paisatge ferés-tec ens indiquen, sense cap mena de dub-te, que hem arribat a Roc Falcon, a la !n-ca de Caballera Alta, el centre de cria de fal-cons més important del món, que abasteixmolts dels a!cionats a la falconeria delsEmirats Àrabs Units.

Originàriament l’empresa estava ubica-da a Alemanya, des dels anys seixanta,amb el nom de Falcon Center, però en vanhaver de marxar, segons expliquen, pelsproblemes que ocasionava en la salut de lesaus una empresa propera que es dedicavaal cultiu de bolets, que provocava una con-taminació biològica de l’aire a causa de lesespores dels bolets.

Després d’alguns problemes i d’unaèpoca d’aclimatació i d’adaptació delsocells, que sembla que han trobat en aques-ta zona del nord del Solsonès un lloc ido-ni per al seu establiment, el centre de criamés important del món està en ple fun-cionament.

Al llarg de l’any, de Roc Falcon surten unsquatre-cents exemplars de les diferents

espècies de falcons que s’hi crien, la majoriadels quals van a parar als Emirats ÀrabsUnits, sobretot a Dubai, on l’art de la fal-coneria és un autèntic esport nacional,amb una llarga tradició ancestral, molt ar-relada a la seva cultura, i amb un nombremolt important d’a!cionats i de practi-cants. La resta de la producció es reparteixentre falconers del país i d’altres països.

A Odèn es crien quatre espècies de fal-cons, però també es fan hibridacions de di-ferents espècies –que són els exemplars méscobejats, i també els més cars– ambexemplars de molta qualitat, per apro!taral màxim les especials qualitats de cadas-cun, bàsicament, la rapidesa dels uns i la in-tel.ligència dels altres, dues característiquesque són bàsiques per poder-se utilitzar en

l’art de la falconeria.Hi podem trobar el falcó pelegrí, que és

l’espècie més comuna arreu del món i queal centre reben la visita, tot i que amb el rei-xat de les gàbies entremig, dels exemplarsd’aquesta espècie que volen lliures pel celdel Solsonès. També hi ha el grifó, el mésgros de tots els falcons, originari del nordd’Europa, i d’Àsia; el shahin, el més petit, ori-ginari de zones desèrtiques; i el sagrat,que prové de les estepes.

Criar falcons de diferents espècies, però,

no és una tasca fàcil. Per tal de procedir ala seva reproducció, és necessari imitar lescondicions de temperatura i d’humitatque cadascuna de les espècies tindria si estrobés en el seu respectiu hàbitat natural.

Els falcons de Roc Falcon dedicats a lacria, unes dues-centes parelles que viuencadascuna en la seva gàbia, crien a la pri-mavera, entre els mesos de març i abril, icada parella pon una mitjana de quatre ous,que, d’entrada, s’agafen i es col.loquen enincubadores per tal de reproduir les con-dicions de temperatura i d’humitat que re-quereix cada espècie. Mentre dura el pe-ríode d’incubació arti!cial, a les femellesse’ls col.loquen ous de gallina fecundats icontinuen amb el procés d’incubació comsi es tractés dels seus ous.

Al cap d’uns "# dies neixen els pollets,que durant els primers dies de vida són ali-mentats de manera manual. Al cap de cinco sis dies d’haver nascut ja es posen a les res-pectives gàbies de cria, amb els pares.

A tots se’ls alimenta amb carn d’ocells dediferents tipus, que són criats al mateix cen-tre de Roc Falcon. Als exemplars que estan

4DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011 | Regió7REVISTA!LA FALCONERIA

AL SOLSONÈSHI HA EL PARADÍSMUNDIAL DE LA CRIA DE FALCONS

QUATRE DE LES ESPÈCIES D’AUS QUE S’HI CRIEN

Al llarg de l’any, de Roc Falcon surtenuns quatre-cents falcons, la majoriadels quals tenen com a destinació els Emirats Àrabs Units

Al centre de cria d’Odèn hi ha unesdues-centes parelles, que ponen una mitjana de quatre ous cada any i que crien a la primavera

FALCÓ SHAHIN

Quatre de les espècies de falcons que escrien a Roc Falcon són, a part de les hibri-dacions que es puguin fer, de les més usa-des en la pràctica de la falconeria.

FALCÓ PELEGRÍ (Falco peregrinus): co-negut també com a falcó comú, el podemtrobar pràcticament a tot el planeta –i a to-tes les nostres comarques–, excepte a l’An-tàrtida i en algunes regions de l’Amèrica delNord i del Sud. Viu des del nivell del mar!ns més amunt dels ".$$$ metres en dife-rents hàbitats: llocs amb arbres, munta-nyes rocoses, a la tundra i també a les ciu-tats. Pot tenir una envergadura entre %$ i ##&centímetres i s’alimenta de petites aus i demamífers, tot i que també pot caçar rèptils,am!bis i peixos.

FALCÓ SAGRAT (Falco cherrug): és na-tural d’Europa, Àsia i Àfrica, amb algunespoblacions sedentàries i altres de migratò-ries. Ocupa els nius d’altres aus però tambénia a les escletxes de les roques i en els pe-nya-segats. Les ales poden fer una enver-gadura entre #$& i #'& centímetres. S’ali-menta d’aus, !ns i tot més grosses que ell.

FALCÓ GRIFÓ (Falco rusticolus): és elmésgran de tots els falcons. Natural de l’he-misferi nord, el trobem a Europa, Àsia iAmèrica del Nord. Nia a la tundra àrtica idurant l’hivern, quan li manca el menjar, esdesplaça cap al sud, tot i que no fa grans mi-

gracions. S’estableix als penya-segats, peròno construeix els nius, sinó que utilitza elsque han abandonat els corbs. Pot tenir unaenvergadura entre #"$ i #($ centímetres is’alimenta d’aus (ocells, ànecs, oques) i pe-tits mamífers (conills, rates, etc.).

FALCÓ SHAHIN(Falco pelegrinoides ba-bylonicus): és el més petit de tots, ja que potmesurar com ara un corb. És típic d’àreesestèrils, pedregoses i semidesèrtiques. S’a-limenta d’ocells més grossos que ell comgalls fers de sorra, perdius, etc., però tam-bé pot caçar rèptils i insectes grossos.

!

!

!

!

FALCÓ PELEGRÍ

La dimensió de les gàbies del centre de cria de Roc Falcon, a Odèn, és espectacular

FALCÓ SAGRAT

José María Cabeza és un falconer expert,amb una llarga trajectòria de més de !"anys al voltant dels falcons i les aus rapi-nyaires, tant aquí com a Alemanya, on vatreballar durant dos anys a Falcon Center.Allà feia volar !# falcons diaris, una ex-periència que li va suposar com un au-tèntic màster en aquesta matèria. És pro-pietari del Centre de Fauna Salvatge laComa, a Piera, nascut fa una quinzenad’anys, on també fan cria de falcons i tre-ballen com a centre de control de faunaen abocadors i aeroports, i en l’educacióambiental a través de les escoles –enaquests moments estan impartint unmàster sobre seguretat amb animals, a laUniversitat Autònoma de Barcelona. Laseva empresa és responsable de la segu-retat als aeroports de Saragossa, $ Vien-tos de Madrid i Vigo, i dels abocadors d’es-combraries dels Hostalets de Pierola, deBufalvent de Manresa i d’Orís, a Osona.

Ell ens explica, a grans trets, com s’a-consegueix fer volar un falcó o qualsevolde les espècies de rapinyaires que s’uti-litzen en falconeria.

El primer pas és l’amansiment de l’ocell.Es tracta que l’ocell aga% con%ança al fal-coner, que ha d’aconseguir «que et men-gi a la mà», a%rma José María Cabeza.

El procés es fa amb el falcó encaputxati lligat, per anar bé, quan l’ocell té unes vuitsetmanes. «Hi ha diverses tècniques –ex-plica–, però la %nalitat és amansir-lo per-què arribi a menjar al guant i perdi la por.L’has de convèncer que no corre perill. De-pèn de l’espècie i també de l’ocell enconcret, perquè són com les persones, ca-dascun té el seu caràcter, però és una fei-na que acostuma a durar un dia o dos. Hiha espècies amb les quals és més fàcil,com ara el Harris, que són animals gre-garis i supersociables, i això vol dir que ésmés fàcil relacionar-t’hi perquè ja és unanimal sociable per naturalesa, mentreque la resta d’espècies no ho són».

El primer pas és, doncs, aconseguir quel’ocell mengi a la mà del falconer. Això s’a-consegueix tenint l’animal amb la caput-xa posada i lligat a la mà del falconer du-rant tot el dia i tota la nit. «Quan comen-ça a estar cansat i a tenir gana –explica elJosé María– i amb poca llum, de mica enmica se li va ensenyant el menjar i se n’hiva donant, %ns que l’ocell comença amenjar i assimila el guant i el falconer ambel menjar. Posteriorment, també de micaen mica se’l va allunyant i se’l fa volar %nsal guant, sempre ensenyant-li el menjar.Això es va repetint augmentant cada ve-gada més la distància, i es comença a uti-litzar l’esquer, fent-lo voltejar per sobre delcap i també cada vegada més lluny. A me-sura que va aprenent tot això, se’l començaa fer anar %ns al guant cridant-lo. Quan s’a-consegueix això, ja se’l deslliga i se’l fa vo-lar lliurement, després d’haver-li col.locatun transmissor».

El pròxim pas serà ensenyar-li a caçaruna presa viva, que és el que feien els seuspares en plena natura. «L’únic que fem–continua explicant el falconer– és imitarel que haurien fet els seus pares si ha-guessin nascut en llibertat. Primer elsensenyem a volar i després a caçar, tot ique al llarg de la seva vida caçaran molt

poques vegades, per la manca d’espaisapropiats. Sobretot a Catalunya, on pràc-ticament no hi ha llocs per fer-ho. Per a ell,però, el sol fet d’anar del lloc on és %ns al’esquer, ja és com si hagués caçat una pre-sa», assegura.

Tot plegat hauran passat entre quinzedies i un mes de treball intensiu. «És unafeina que s’ha de fer ràpidament perquè,si t’encantes, corres el perill que l’ocell s’a-vorreixi i que acabi tenint problemes decomportament».

La majoria dels ocells que es crien alcentre de la Coma són hibridacions, de pe-legrí amb grifó, de grifó amb sagrat, etc.,perquè així aconsegueixen barrejar lesqualitats de cadascuna de les espècies. «Elpelegrí és un ocell molt volador, que volamolt alt, i els grifons són superpotents, as-segura el falconer. De la barreja en surt unocell molt volador i molt potent, que és elque en aquests moments interessa als fal-coners. En el cas del sagrat, s’hi afegeix laseva resistència, ja que són ocells del de-sert, al contrari dels grifons, que són nòr-dics i aquí són molt delicats i els hem defer més resistents hibridant-los».

Els falcons s’han de fer volar, entrenar,cada dia, aproximadament durant unahora, de la qual la meitat la passen volant.«Nosaltres, aquí, els entrenem des dedalt d’una torreta que fa cinc metres d’al-çada, els llencem un tros de menjar al ter-ra, l’ocell baixa, el cridem i el fem tornara pujar. El fem volar verticalment, i això elsva molt bé per anar enfortint la muscu-latura».

A més de fer exhibicions o educacióambiental, com en els centres de fauna oen les %res medievals, dues de les aplica-cions actuals de la falconeria són el con-trol de fauna, principalment en abocadors,per evitar problemes de salut, «sobretot lesgavines –explica–, que remouen les es-combraries i després es posen en llocs onhi ha persones i criatures, i poden esde-venir un focus d’infecció. Nosaltres soma l’abocador amb els ocells i els fem

anar volant, i les gavines s’espanten. No estracta de matar els animals,sinó de fora-gitar-los, d’ensenyar-los que allà hi ha undepredador».

En el cas dels aeroports, hi actuen perevitar que els avions tinguin problemesamb els ocells que freqüenten l’espai,que són molts. «Fem el mateix –explica–,fem volar constantment els falcons %nsque arriba un moment que els ocells re-coneixen aquella zona com una zona decacera de falcons i el que fan és no anarallà, perquè saben que si hi van es troba-ran amb els falcons».

El preu d’una au que es pugui utilitzaren falconeria varia molt, ja que pot anardes dels &"" euros %ns als '".""", tot de-pèn de l’espècie, de la subespècie i de laqualitat de la selecció que s’ha fet en la hi-bridació. Una femella de falcó pelegrípot costar entre &.""" i '.""" euros, asse-gura Cabeza.

Els falcons només mengen ocells, men-tre que els astors, els Harris i altres espè-cies també poden menjar conills i llebres,i els rapinyaires nocturns mengen ratolins.«En països com la República Txeca, Ale-manya o Àustria és molt típica la cacerade cabirols amb àligues daurades, i algu-nes tribus asiàtiques utilitzen tradicio-nalment aquesta mateixa espècie per ca-çar mamífers de mida mitjana, com gui-neus i, %ns i tot, llops. Aquí, s’utilitza el fal-có per caçar altres ocells i la resta de ra-pinyaires diürns per caçar animals depèl, bàsicament conills i llebres», explica.

José María Cabeza és crític pel que fa amoltes persones que es compren un ocellsense tenir els coneixements necessarisper a la seva tinença. «Sobretot en el casdels Harris, que sembla que estiguin demoda, perquè com ja hem dit són més fà-cils d’ensinistrar, però hi ha molta gent ir-responsable que acaba perdent-los perquèno saben com manejar-los. I els ocells quees perden acaben morint de gana perquèsols no saben caçar, ja que els hem ense-nyat a caçar amb nosaltres», conclou.

!EL PRIMER ÉS ACONSEGUIRQUE ET MENGIN A LA MÀ"

José María CabezaFALCONER I PROPIETARI DEL CENTRE DE FAUNA SALVATGE DE LA COMA, A PIERA

5Regió7 | DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011LA FALCONERIA!REVISTA

dedicats a la cria, se’ls dóna carn d’animalsmorts, i als que estan destinats a la venda,animals vius, bàsicament petits rosega-dors.

Quan ja arriben a menjar sols, al cap decinc o sis setmanes més, es traslladen a lesgrans gàbies externes, on aprenen a volari a caçar com si es tractés d’un joc. D’aquestamanera acaben de desenvolupar-se i no in-terfereixen en la fauna autòctona. En aques-tes gàbies romanen entre dos i quatre me-sos, %ns que són demanats per algun com-prador, que s’haurà d’esperar uns quantsdies o alguna setmana %ns que es puguicapturar l’animal que han triat. Un cop cap-turat, es passarà a una de les gàbies lateralsmés petites, on esperarà el dia de la mar-xa, potser, a milers de quilòmetres de dis-tància.

Del centre d’Odèn, els falcons no en sur-ten ensinistrats. Aquesta és una feina quehaurà de fer el comprador, o bé que hauràde posar en mans d’un professional expert.

FALCÓ GRIFÓ