Revista Rovira i Virgili, 3

36
Revista de la universitat pública de Tarragona / Juliol-Novembre 2004 nº3 JOAN PRAT: La universitat ha d’ensenyar a pensar El professor Khader fa la lliçó inaugural del curs La URV estrena els nous centres de Química, Enologia i Turisme

description

Revista d'informació de la Universitat Rovira i Virgili

Transcript of Revista Rovira i Virgili, 3

Page 1: Revista Rovira i Virgili, 3

Revista de la universitat pública de Tarragona / Juliol-Novembre 2004 nº3

JOAN PRAT: La universitat ha d’ensenyar a pensar

El professor Khader fa la lliçó inaugural del curs

La URV estrena els nous centres de Química, Enologia i Turisme

Page 2: Revista Rovira i Virgili, 3
Page 3: Revista Rovira i Virgili, 3

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ SU

MA

RI

SUMARI

PÀGINA 5 LA FORMACIÓ

*La URV imparteix vuit titulacions europeesDins la convocatòria del pla pilot d’adaptació de titulacions a l’espai europeu d’educació superior, la URV, d’acord amb la Generalitat, ofereix aquest curs als alumnes de primer vuit titulacions, cinc de grau i tres màsters.

PÀGINES 17, 18 I 19 LA URV A FONS

*Inauguració dels nous edificis de Química, Enologia i TurismeEl conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informa-ció, Carles Solà, va inaugurar durant la segona quinzena de setembre les noves facultats de Química i Enologia al campus Sescelades i el nou edifici de l’Escola de Turisme i Oci al Campus Educatiu i Esportiu de Vila-seca.

PÀGINA 30 LA GENT DE CASA

*El Nobel Amartya K. Sen, hono-ris causaEl professor i investigador indi Amar-tya K. Sen, premi Nobel d’Economia 1998 i Premi Internacional Catalunya 1997, va ser investit al juny dissetè doctor honoris causa de la URV en reconeixement al seu compromís amb l’ètica econòmica, la igualtat i la llibertat de les persones i societats.

PÀGINES 34 I 35 EL PERSONATGE

*La Universitat transmet coneixe-ments però també ensenya a pensarJoan Prat va venir a Tarragona fent una substitució i ja fa tres dècades que hi és. De l’etapa d’estudiant universitari destaca la influència del filòsof Emili Lledó i de l’antropòleg Claudi Esteve. Són part de les arrels de la seva passió per l’anàlisi de les societats humanes i de les religions. L’any passat la Generalitat reconeixia Prat amb la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

3

PÀGINA 10 LA RECERCA

*Potenciar la investigació per millorar la sanitatL’Institut Pere Virgili és un projecte de recerca sanitària format per la URV, els hospitals universitaris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus, Institut Pere Mata de Reus i l’hospital asso-ciat Verge de la Cinta de Tortosa, a més de la xarxa d’atenció primària de les comarques de Tarragona.

PÀGINA 14 UNIVERSITAT-EMPRESA

*Trobada entre empreses i joves universitaris a la URVLa Universitat Rovira i Virgili organitza el 17 i 18 de nov-embre el I Fòrum de l’Ocupació Universitària, concebut com un espai on es posaran en contacte directe els futurs professionals amb els ocupadors, empreses i institucions de les comarques de Tarragona.

PÀGINA 16 LA URV A FONS

*El diàleg intercultural és imprescindibleBichara Khader, professor i investigador de la Universitat Catòlica de Lovaina, va pronunciar una lliçó sobre la convi-vència dels pobles de la Mediterrània per inaugurar el curs de la URV. PÀGINA 36 LA CONTRAPORTADA

*Aula de Teatre de la URVL’Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili, el Museu d’Història de Tarragona i Arola Editors han editat el llibre Teatre popular romà. Memòria d’una excavació teatral, que recull tot el procés de recerca i de producció d’aquest gènere.

Page 4: Revista Rovira i Virgili, 3

4 5

nim la intenció de començar el curs acadèmic 2005-06 amb tots els ensenyaments adaptats al sistema de Bolonya.És un repte ambiciós, per al qual necessitarem la col·laboració no només dels professors, es-tudiants i personal de la universitat, sinó tam-bé dels antics estudiants, dels col·legis profes-sionals, de les empreses. En definitiva, de tota la societat que ens ha d’ajudar a anticipar-nos al canvi i modernitzar definitivament la nostra Universitat, per mantenir la solvència i com-petència de la URV.

Lluis Arola i Ferrer, Rector de la URV

Ensenyar a aprendre

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ O

PIN

ROVIRA I VIRGILIRevista de la universitat pública de Tarragona

Número 3

Setembre -

Novembre

2004

ROVIRA VIRGILI és una publicació de distribució gratuïta. Si la voleu rebre, envieu les vostres dades per correu electrònic a: [email protected], per fax al 977 55 82 58 o bé ens truqueu al telèfon 977 55 80 06

EDITAVicerectorat d’Innovació, Transferència i Societat

DIRECCIÓJosep M. [email protected]

REDACCIÓBerta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S.BellmuntGabinet de Comunicació i Relacions [email protected]/ de l’Escorxador, s/n. 43003 TarragonaTel 977 558006 –Fax 977 558258

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICServei Lingüístic de la URV

FOTOGRAFIARamon Torrents

MAQUETACIÓMedigrup Digital S.A.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi [email protected] 977 558006

IMPRESSIÓNuer TradeDipòsit legal: B - 48078 - 2004

Estem davant un moment crucial per al fu-tur de l’ensenyament superior i, per tant, de la URV. Les declaracions de la Sorbona i de Bolonya i els compromisos posteriors que se n’han derivat han estat el catalitzador que ca-lia per començar el procés de canvi i modi-ficar de soca-rel la metodologia docent per així adaptar el procés formatiu a les neces-sitats de la societat actual, en la qual el co-neixement ha passat a ocupar un lloc central i és necessari haver adquirit durant la formació universitària les habilitats, competències i co-neixements per ser competents no només en acabar els estudis sinó també al llarg de la vi-da professional de cadascú.A la universitat hem d’aprendre a ensen-yar centrant-nos en l’aprenentatge dels estu-diants, facilitant-los el procés, dirigint-lo. Hem d’ensenyar a aprendre i no limitar-nos a trans-metre coneixements, i per això cal un canvi en profunditat de les metodologies docents.La transformació dels crèdits actuals al siste-ma ECTS, entès no només com una mesura de la càrrega discent total dels alumnes sinó tam-bé com un instrument per facilitar el canvi ne-cessari, és un procés que ja està en marxa a la URV amb un seguit de programes pilot tant en els futurs graus com en els futurs màsters. Tots aquests programes durant aquest curs 2004-05 ens han de servir per organitzar-nos i, ja durant el curs acadèmic vinent, entrar decidi-dament en la transformació de tot el sistema docent de la URV al model ECTS. Per això te-

Opinió

Page 5: Revista Rovira i Virgili, 3

4 5

La formacióESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

FO

RM

AC

La URV ofereix vuit titulacions europeesEls alumnes obtindran el títol homologat a l’Estat espanyol i el de grau europeu, propi de la URV

En la convocatòria del pla pilot d’adaptació de titulacions a l’espai europeu d’educació superior, la URV, d’acord amb la Generalitat, ofereix aquest curs als alumnes de primer vuit titulacions, cinc de grau i tres màsters.Les titulacions de grau són: Enginyeria Química, Turisme, Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat Telemàtica, Història i Geo-grafia. De màsters europeus n’hi ha tres: Estudis Culturals Mediterranis, Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana i Enginyeria Química. Els professors de la URV han dissenyat aquestes vuit titulacions seguint els principis de la reunió de Bolonya per a l’harmonització europea. La titulació de grau ofereix una formació generalista de l’àrea i prepara per al món laboral; són 180 crèdits europeus (ECTS) en tres anys. La titula-ció de postgrau o màster està enfocada a l’especialització professional i a la recerca, i suma 120 crèdits ECTS en dos anys.Els estudiants de primer curs que s’hi han matriculat reben l’orientació oportuna i en acabar els estudis obtindran dos títols de l’ensenyament: el títol existent homologat a l’Estat espanyol i el títol de grau euro-peu com a títol propi de la URV, en aquest moment de transició cap a l’espai únic d’educació europeu, amb l’horitzó del 2010. Si l’ensenyament de grau correspon a una llicenciatura de les actuals, per obtenir el títol homologat a l’Estat espanyol hauran de seguir un curs més. El crèdit europeu és la unitat de mesura de la nova concepció dels estudis, que correspon a 25/30 hores de treball de l’alumne. Fins ara, un crèdit correspon a deu hores de classe, només el temps en què l’alumne rep els coneixements a l’aula. La definició prèvia dels objectius que s’han d’assolir en cada matèria del curs, els canvis de metodologia didàctica per part del docent, la tutoria atenta, l’avaluació continuada i l’actitud proactiva de l’alumne caracteritzen el nou sistema. Les classes no són solament magistrals sinó que es combinen amb el treball per projectes i l’organització de seminaris. Hi ha unes competències transversals o comunes que l’estudiant ha d’incorporar: el domini d’una llengua estrangera, de les tecnologies de la informació i comunicació, un cert grau d’interdisciplinarietat o coneixement d’altres àrees i que cursi una part dels estudis en una altra universitat.La URV preveu per al curs vinent oferir tots els ensenyaments seguint les directrius europees. Per a més informació, consulteu http://www.urv.net/europa/

Page 6: Revista Rovira i Virgili, 3

6

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

FO

RM

AC

Campus Extens: la URV més a prop

CAMPUS EXTENS

El Campus Extens és un projecte de la URV per crear conjuntament amb les administracions públiques locals una xarxa de centres en el territori d’influència de la Univer-sitat. Pretén posar el coneixement al servei de la societat, afavorint el desenvolupament territorial de les comarques meridionals de Catalunya i creant un vincle de referència amb la seva Universitat. En un termini de cinc anys, es projecta implantar una xarxa de centres, denominats antena del coneixement, en col·laboració amb agents socials i econòmics, i arribar a tenir 20.000 afiliats a les seves activitats. En una primera fase es preveu crear centres del Campus Extens als municipis següents: el Vendrell, Cambrils, Valls, Montblanc, Falset, Móra d’Ebre, Gandesa, la Fatarella, Amposta i la Sénia. Les activitats del Campus Extens estaran adreçades a diferents sectors (estudiants, famílies de secundària, pimes, públic en general, etc.) i inclouran des de facilitar l’accés telemàtic a recursos del coneixement o l’organització de jornades i cursos fins a punts d’informació de la URV o orientació dels alumnes de

secundària, entre moltes d’altres. Per tot això es disposarà, com a mínim, d’espais polivalents i aules informàtiques per fer les con-nexions a Internet. Les activitats previstes són: les extensives de processos de la Universitat, com l’accés telemàtic a recursos del coneixement (Internet i intranet de la URV), punt d’informació i divulgació de la pròpia institució, activitats d’extensió universitària, com jornades, cursos, sessions de treball, adreçades a la gent gran, la Universitat d’Estiu o orientació d’alumnes de secundària. També s’hi duran a terme les pròpiament relacionades amb el territori del centre, com organització d’activitats de formació o captació de necessitats de diferents sectors i resposta, entre moltes d’altres.

L’Ajuntament de la Sénia i la URV signen un conveni de col·laboracióVíctor Pla, alcalde de la població, i el rector de la URV, Lluís Arola, van signar un acord marc de col·laboració en diferents àmbits el 29 d’octubre. En el futur, per-metrà desenvolupar el Campus Extens de la URV en aquest municipi.

L’acord marc preveu el treball conjunt en activitats culturals, formació continuada, inserció laboral, pràctiques en empreses i elaboració d’estudis tècnics. Per a la realització d’aquestes activitats, les dues entitats assignaran, en funció de les disponibilitats pres-supostàries, una suma adequada per cobrir-les.

Page 7: Revista Rovira i Virgili, 3

6

Page 8: Revista Rovira i Virgili, 3

8

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ L

A F

OR

MA

CIÓ

Enguany s’han programat cursos nous que responen a demandes formatives concretes, com l’Auditoria de Prevenció de Riscos Labo-rals, Secretariat de Direcció o Inversió en Béns Tangibles de Col·lecció. Altres són accions d’actualització en normatives legals, com l’adreçat als tècnics de manteniment per a la Prevenció de la Legionel·losi, o el de Gestió i Dret de la Seguretat Privada. També hi ha cursos sobre nous condicionants econòmics, com la Unió Europea, o tècnics, com l’estalvi energètic.Destaca el curs d’Accés a la Universitat per a més Grans de 25 Anys, que prepara per a les proves d’accés a la URV. Convé recordar que les empre-ses poden desgravar en l’impost de societats part de la inversió que fan en la formació i qualificació dels seus recursos humans.

Els objectius de la Fundació URV mitjançant accions d’innovació i projectes europeus són:

• Donar a conèixer el potencial de servei de la URV al seu entorn.• Canalitzar les demandes de col·laboració amb la URV.• Facilitar la cooperació entre la URV i la societat, sobretot en activitats innovadores i formatives.• Impulsar projectes d’innovació de base tecnològica.• Fer recerca i gestionar fons de finançament per a projectes d’R+D.

La Fundació URV posa a disposició de la societat el potencial innovador de la Universitat Rovira i Virgili, concretat en més de 90 grups de recerca, 4 centres d’innovació de la Xarxa IT del CIDEM, més de 900 investigadors i una extensa comunitat docent amb una àmplia oferta formativa per tal d’identificar i satisfer les necessitats tecnològiques i de formació de les empreses, organitzacions o col·lectius.

Cursos per afrontar els nous reptes professionalsLa Fundació URV va iniciar a l’octubre el programa de cursos de curta durada, adreçats a professionals del món empresarial. Els àmbits són diversos: serveis, seguretat privada, informàtica, indústria audiovisual, prevenció de riscos laborals, salut, economia i empresa, etc. També hi ha accions formatives transversals per desenvolupar habilitats personals i directives. Per a inscriure’s en la majoria de cursos no cal tenir titulació universitària.

Les principals infraestructures de què disposa són:

1. Centre de Transferència de Tecnologia de la Fundació URVAules, laboratoris, despatxos, Centre de Negocis Innovació Tecnològica i Transferència (CENIT)

2. Centre de Formació Permanent de la Fundació URV

3. Equipaments URV

I d’altres, com el Mas dels Frares (producció vitivi-nícola), túnel de vent, túnel d’aigua, plantes pilot, laboratori de fenòmens de transport, laboratoris de reactors - catàlisi - enginyeria de procés, Servei de Recursos Científics i Tècnics, equips analítics, equipament informàtic. Per a més informació consulteu: www.fundacio.urv.es/formació

PROGRAMACIÓ D’ACCIONS DE CURTA DURADA DE LA FUNDACIÓ URV

Page 9: Revista Rovira i Virgili, 3

8

Enresa i la URV han signat un conveni de col·laboració per fer els tres primers projectes

del Centre Tecnològic Mestral. Els investigadors analitzen l’optimització ambiental i econòmica de la fi de la vida d’una central nuclear, la gestió documental de les dades generades i la formació de personal en activitats de desmantellament.El primer pro-jecte és “Desenvolupament de programes de formació sobre el desmantellament de centrals nuclears”, dirigit pel catedrà-tic de Pedagogia de la URV Ángel-Pío González. L’objecte central és dissenyar, desen-volupar i avaluar diferents accions formatives, tenint com a referent l’experiència acumu-lada per Enresa. Els resultats d’aquest projecte es van aplicar al grup de treball de gestors d’emplaçaments nuclears dels països de l’est d’Europa sobre desmantellament de centrals nuclears que Enresa va dirigir al mes de octubre a Vande-llòs I, en col·laboració amb l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA).El segon projecte és “Caracteri-tzació i optimització ambiental de la fi de la vida d’una central nuclear mitjançant anàlisis de cicle de vida”. El director és Francesc Castells, catedràtic d’Enginyeria Química i direc-tor del grup de recerca AGA

RECERCA APLICADA

Investigació sobre el desmantellament de les centrals nuclears

(Anàlisi i Gestió Ambiental).L’objectiu d’aquest estudi és avaluar i optimitzar des d’un punt de vista ambiental les diferents alternatives de fi de vida d’una central nuclear (abandonament, manteniment i desmantellament). Finalment, el tercer projecte és “Organització i integració de les dades generades en el desmantellament de la central nuclear Vandellòs I”. El dirigeix el doctor Xavier Guardiola, del centre d’innovació de la URV SIMPPLE.Es pretén desenvolupar una metodologia per gestionar les dades generades durant el procés de desmantellament de Vandellòs I, mitjançant un sistema que integri les diferents fonts. Permetrà realitzar creuaments de dades, detectar mancances i oferir una eina de consulta que proporcioni paràmetres, ràtios i indicadors per obtenir informació valuosa del desmantellament de la vella central tarragonina, i per a futurs projectes similars. Un altre dels objectius és dissenyar una arquitectura de dades genèrica que faciliti gestionar més bé la informació en futures operacions de desmantellament.En tots tres participen una mitjana de cinc investigadors, la mitjana dels pressupostos és de 60.101,2 € i està previst que la feina estigui enllestida a finals del 2004.

Els tres primers projectes URV del Centre Tecnològic Mestral d’Enresa

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

REC

ERC

A

9

Page 10: Revista Rovira i Virgili, 3

10

Potenciar la investigació per millorar la sanitat

El 17 de setembre va néixer un nou institut universitari d’investigació a les comarques de Tarragona. Es tracta de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, que concentrarà i poten-ciarà la recerca que actualment duen a terme la Universitat Rovira i Virgili, els hospitals universitaris i el conjunt de la xarxa sanitària d’aquesta zona.Aquest Institut situa les comar-ques de Tarragona en una posició avançada en el procés d’unir els esforços de centres de recerca de diferents nivells amb l’objectiu de desenvolupar i integrar la investigació bàsica, que es fa principalment a la Universitat; la investigació clínica, que es fa als hospitals, i la investigació de salut pública, que té com a primer instrument la xarxa d’atenció primària. Aquesta concepció de la investigació sanitària ha de permetre centrar els esforços de recerca en la prevenció i el tracta-ment dels problemes de salut més importants i, alhora, augmentar l’eficàcia del sistema i incorporar més ràpidament els nous coneixe-ments a la pràctica mèdica. En definitiva, la població se n’ha de

beneficiar amb una recerca més propera als seus problemes reals que produeix resultats que es poden aplicar amb més rapidesa.La política de potenciar associa-cions de recerca d’aquest tipus és una tendència creixent a Europa i coincideix amb l’objectiu fixat des del Sistema Espanyol de Salut i l’Institut de Salut Carlos III per acreditar instituts d’investigació sanitària de l’Estat espanyol. L’Institut Pere Virgili està format per la URV, els hospitals universi-taris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus, Institut Pere Mata de Reus i l’hospital associat Verge de la Cinta de Tortosa, conjuntament amb la xarxa d’atenció primària de les comarques de Tarragona. Això permetrà promoure tant la recerca sanitària i biomèdica com la formació. L’Institut neix amb un notable bagatge en el camp de la nutrició i el metabo-lisme, però no limitarà la tasca a aquest àmbit. També buscarà la col·laboració amb altres institucions i l’impuls de xarxes de recerca àmplies per fer una recerca més eficaç i competi-tiva, a fi de millorar la salut dels ciutadans.

L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, ELS HOSPITALS I LA URV CREEN L’INSTITUT PERE VIRGILI

La política de potenciar associacions de recerca és una tendència creixent a Europa

El centre integrarà la recerca bàsica, clínica i de salut pública per incorporar-la a la pràctica

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ R

ECER

CA

Page 11: Revista Rovira i Virgili, 3

10

Amb l’objectiu de potenciar l’adaptació dels sectors productius a l’actual entorn inno-

vador, la URV considera que els instruments idonis són els parcs científics i tecnològics per impul-sar el desenvolupament tecno-lògic i la posterior transformació en processos productius. Per això requereixen la participació de les administracions, la Universitat i el sector empresarial.La Universitat vol implicar-se en els projectes de parcs que es creïn a les comarques de Tarragona i també ha pres iniciatives pròpies. La finalitat és integrar-se en una xarxa territorial d’innovació amb altres agents, una iniciativa estra-tègica per contribuir a diversificar l’activitat del territori ajudant a néixer i créixer empreses amb alta qualificació tecnològica i valor afegit. Tres projectes centren avui els esforços de la Universitat. El més avançat és el Parc Tecnològic del Camp. És una iniciativa de l’Ajuntament de Reus en la qual la URV té un paper destacat pel que fa a l’orientació estratègica cap a l’àmbit de la biomedicina. Associat a aquest projecte, es planteja el trasllat de l’Hospital de Sant Joan i la Facultat de Medicina de Reus al campus Bellisens, a més de crear una àmplia zona urbanística al seu voltant. El consistori preveu tenir en marxa la primera fase l’any 2008. El con-seller d’Universitats, Carles Solà, ja ha donat suport a la iniciativa i vol que es concreti a través dels projectes que presenti la URV.Els altres projectes emblemàtics per a la Universitat són el Parc Tecnològic de Tarragona i el Centre d’Innovació i Sostenibilitat

REUS I TARRAGONA CREARAN POLS D’INNOVACIÓ BIOMÈDICA I QUÍMICA

Els parcs tecnològics, una aposta de futur

en Turisme i Oci, una iniciativa conjunta amb el sector turístic al voltant de l’EUTO de Vila-seca, amb el suport de l’Ajuntament i que resta pendent de l’impuls que li pugui donar la Generalitat.

40 hectàrees a SesceladesUn projecte emblemàtic per a la URV és el Parc Tecnològic de Tarragona. El 10 de setembre es va constituir la Societat Promo-tora d’aquest Parc, que centrarà l’activitat en la indústria química i també estarà obert a d’altres sectors. Es materialitzarà en uns terrenys de 40 hectàrees situades al costat del campus Sescelades de la URV i de la carretera de Valls. La previsió es aconseguir els primers resultats en un termini de dos a tres anys. Hi participen l’Ajuntament de Tarragona, la URV i la Fundació URV, el Consell Comarcal, la Cambra de Comerç, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), l’Associació Empresarial Química de Tarragona, el Col·legi d’Enginyers Industrials, Caixa Tarragona i la Caixa, i en el futur l’Institut Català d’Investigació Química i APPORT.

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

REC

ERC

A

11

Page 12: Revista Rovira i Virgili, 3

12 13

La Borsa de Treball de la Universitat Rovira i Virgili és un servei adreçat a afavorir la inserció laboral dels estudiants. Així doncs, fa de punt de tro-bada entre el món laboral i els graduats universitaris. Tots els serveis que presta a l’empresa són gratuïts i tenen com a única finalitat col·laborar amb el món empresarial i veure satisfetes les aspiracions profes-sionals dels titulats de la URV. La Borsa gestiona ofertes de treball relacionades amb els ensenyaments de la URV, però també d’altres que poden ser interessants per als estu-diants. També ofereix serveis d’informació i assessorament sobre tècniques per buscar feina, pràctiques en empreses, ocupació pública, ofertes de premsa, sortides a l’estranger, seminaris, cursos, beques, etc. S’hi poden inscriure els estudiants d’últim curs de diplomatura i dels dos últims de llicenciatura a més dels titulats de la Universitat Rovira i Virgili. D’altra banda, els estudiants dels primers cursos, mentre no tinguin el 50% dels crèdits de la carrera aprovats, poden apuntar-se a la base de dades d’ofertes sense qualifica-ció universitària. Aquí podran trobar feines no relacionades amb la carrera i compatibles amb els seus estudis.

Futurs professionalsLes empreses i institucions adre-cen diàriament ofertes de feina a la Borsa de Treball. Un cop analitzat el perfil sol·licitat, es tra-meten les dades de contacte dels candidats i l’empresa posterior-ment es posa en contacte amb les persones que considera adients. Per tant, sempre cal estar inscrit a la Borsa de Treball. Aquestes ofertes també es poden consultar per Internet.

Dins de la formació universi-tària es preveu cada cop més la possibilitat que l’estudiant posi en pràctica allò que ha après a la carrera. Les pràctiques externes en empreses i institucions afegeixen un complement formatiu impres-cindible per poder enfrontar-se al món laboral un cop finalitzats els estudis i per a l’empresa suposa l’oportunitat de formar un profes-sional que en un futur pot passar a formar part de la plantilla. La relació entre l’estudiant i l’entitat col·laboradora és estrictament acadèmica i mai de caràcter laboral i la durada màxima de les pràctiques amb caràcter general no pot superar les 600 hores durant un curs acadèmic.

CONTACTE AMB LA BORSA DE TREBALLServei de Gestió Acadèmica i Estudiants Dinamització i Inserció Laboral - Borsa de TreballCarrer de l’Escorxador, s/n 43003 Tarragona Tel. 977 558 581 / 977 558 756 [email protected]

Els serveisBORSA DE TREBALL DE LA URV

Les pràctiques externes en empreses i institucions afegeixen un complement formatiu

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

S SE

RV

EIS

Punt de trobada amb el món laboral

Page 13: Revista Rovira i Virgili, 3

12 13

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

S SE

RV

EIS

S’organitzen cursos i s’ofereixen avantatges

en centres privats de Tarragona i Reus

Ha augmentat la participació

d’estudiants de la URV als campionats

universitaris catalans i d’Espanya

ESPORT

Practicar esport a la URV

Fomentar la pràctica de l’activitat física de la comunitat universitària és l’objectiu de l’Oficina de l’Esport de la URV. Organitza cursos de diferents esports, ofereix instal·lacions prò-pies i avantatges en centres privats de Tarragona i Reus per a la pràctica lliure de l’esport. A més, promou la participació dels uni-versitaris en competicions internes i en els campio-nats universitaris catalans i d’Espanya.

L’oferta de l’Oficina de l’Esport abasta cursos d’iniciació a l’aeròbic, funk, golf, hípica, gimnàstica de manteniment, natació, ritmes llatins, step, submarinisme, tai-txí, tir amb arc, vela, al llarg dels mesos de febrer, març, abril o maig. Alguns donen crèdits de lliure elecció per als estudiants. Els socis Servei d’Esports s’hi han d’inscriure del 9 al 20 de febrer, i els no socis, del 23 al 27 de febrer.

Al llarg del curs, es juguen com-peticions internes de futbol sala, bàsquet i futbol 7. La URV organi-tza campionats d’Espanya, com el de pitch and putt, i membres de la Universitat participen en els cam-pionats de Catalunya universitaris de diferents esports i d’Espanya.ResultatsLa Festa de l’Esport de la URV, celebrada el 18 de juny, va reconèixer els millors esportis-tes participants en campionats universitaris de Catalunya i d’Espanya. Els guardons van ser per a Salvador Reina, estudiant de l’ETSE, medalla d’or de Catalunya modalitat kata masculí, i meda-lla d’argent en kumite, i Laura González i Rocío Martín, de la Facultat de Ciències Jurídiques, parella de pàdel medalla d’argent als campionats d’Espanya Univer-sitaris i de bronze per equips, con-juntament amb la parella Carlos Labata i Manel Noya, i medalla de plata també als campionats universitaris de Catalunya. Iñaki Bescós, de l’ETSE, és el millor esportista català de vòlei platja.

Page 14: Revista Rovira i Virgili, 3

14 15

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ U

NIV

ERSI

TAT

- EM

PR

ESA

I FÒRUM DE L’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA, 17 I 18 DE NOVEMBRE

Universitat - EmpresaTrobada entre empreses i joves universitaris a la URVPretén proporcionar les eines i actituds necessàries per afrontar el repte de trobar feina

La Universitat Rovira i Virgili organitza el I Fòrum de l’Ocupació Universitària, concebut com un espai on es posaran en contacte directe els futurs professionals amb els ocupadors de les comarques de Tarragona. La finalitat última és facilitar la inserció laboral als titulats i resoldre els processos de selecció de personal de les empreses.El Fòrum es farà al campus Sescelades els dies 17 i 18 de novembre i comprèn dues activitats complementàries: la Fira d’Empreses i les Jornades d’Orientació Professional. Aquestes Jornades tenen com a objectiu proporcionar als universitaris les eines i actituds necessàries per afrontar el repte de trobar feina.Les empreses i entitats participants tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà la realitat universitària i comprovar in situ les motivacions i expectatives dels universitaris.Els joves universitaris podran parlar amb els tècnics respon-sables de recursos humans de les empreses participants, lliurar-los el currículum, rebre orientació sobre els perfils professionals més sol·licitats a cada empresa, assessorar-se sobre les proves de selecció i les carreres professionals a l’empresa, assistir a presentacions institucionals i rebre informació sobre programes de pràctiques. També podran conèixer quines entitats públiques i privades donen suport en la recerca de feina i l’autoocupació, les oportunitats i

ajudes per anar a treballar a l’estranger o com es pot crear una empresa i els ajuts que hi ha per fer-ho.

La Fira d’Empreses dispo-sarà al campus Sescelades d’estands on el personal de les empreses i entitats orien-tarà els visitants en tot allò relacionat amb els processos de selecció i la recerca de feina. S’hi faran recollides de currículums, difusió d’ofertes de treball, explica-ció i realització de proves de selecció, entrevistes de treball, exposició de la polí-tica d’empresa en la capta-ció de personal, programes d’estudiants en pràctiques, etc. La Fira obrirà el dies 17 i 18 d’octubre i la participa-ció és gratuïta.

Les Jornades d’Orientació Professional estan adreça-des als alumnes de tots els ensenyaments de la URV que fan l’últim curs. Tenen per objectiu posar a la seva disposició les pautes més importants en el procés de recerca de feina i de creació d’empreses. En les ponèn-cies, taules rodones i tallers hi participaran professionals d’empreses de l’entorn i experts en recursos humans. Per a més informació podeu consultar www.urv.net/forumocupacio/

Page 15: Revista Rovira i Virgili, 3

14 15

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ U

NIV

ERSI

TAT

- EM

PR

ESA

Estímul a la innovació tecnològica en les empreses

Amb l’objectiu d’estimular el canvi tecnològic en el teixit productiu del territori, la Fundació URV (FURV) va acollir el 26 d’octubre una nova edició de la Jor-nada d’Innovació Tecnològica a les empreses. La sessió estava adreçada a empresaris i tècnics i l’organitzaven la FURV, el Ministeri d’Educació, Ciència i Tecnologia i la Xarxa Estatal de Fundacions Universitat-Empresa (REDFUE), amb la col·laboració del CIDEM, del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat i la Cambra de Comerç de Tarragona.Les sessions van tractar les mesures de suport que ofereix a l’empresa el Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial, les subvencions per contractar titulats superiors amb experiència en R+D, els eixos de la nova política industrial amb innovació, les ajudes a les empreses en l’àmbit de la societat de la infor-mació, el VI Programa marc de la UE d’R+D+I, i s’hi van exposar experiències d’empreses i institucions en recerca, desenvolupament i innovació.

Repsol YPF col·labora en un projecte de recerca arqueològica

Una estudiant de Química Industrial guanya el premi de l’empresa PARSI

L’alumna Beatriz Castro, de tercer curs d’Enginyeria Tècnica Industrial especia-litat Química Industrial, guanya el premi instituït per l’empresa PARSI, que reconeix l’expedient acadèmic i el projecte perso-nal i professional elaborat pels estudiants candidats.

A l’acte de lliurament, celebrat el 28 de juny, hi van assistir Francisco Javier Fábregas, de l’empresa patrocinadora; Àngel Cunillera, president del Consell Social de la URV; Xavier Farriol, director de l’ETSEQ, i el professor de l’Escola Ricard Garcia. Beatriz Cano ha rebut un premi en metàl·lic de 3.000 €, una placa de reco-neixement i l’oferta d’una estada professio-nal en qualsevol dels centres europeus de l’empresa PARSI. PARSI S.A. és una empresa del grup multina-cional Kidde, dedicada a fabricar extintors i a comercialitzar tota mena de productes contra incendis i a dissenyar, instal·lar i mantenir sistemes fixos de detecció i extinció d’incendis. Col·labora amb la Universitat en temes relacionats amb el seu àmbit de producció a través de diversos convenis.

Caixa Penedès dóna suport al programa APQUA

La Fundació URV i l’Obra Social de Caixa Penedès van signar el 13 de juliol un conveni de col·laboració per promoure activitats APQUA (Projecte d’Aprenentatge dels Productes Químics, els seus Usos i Aplicacions), un programa que compleix 15 anys. L’objectiu és organitzar actuacions educatives en centres docents i en col·lectius d’adults i professionals d’empreses i entitats en zones d’influència de Caixa Penedès, incloent-hi Castelló. Van signar el conveni Ramon Vives, cap de zona de Tarragona i Castelló de Caixa Penedès; Joan Carles Boro-nat, director general de la Fundació URV, i la professora d’Enginyeria Química Magda Medir, directora d’APQUA.La primera fase s’inicià al mes de setembre, període en què estava previst realitzar una activitat de formació de professorat en cinc centres educatius i subministrar dotacions de material didàctic de la zona de Vinaròs i Benicarló, a la província de Castelló.

BASF s’incorpora al programa APQUA

BASF Española S.A.i la Fundació URV van formalitzat el 29 de setembre un conveni perquè l’empresa s’incorpori al programa de visites educatives del projecte APQUA, d’educació en la química. Aquest conveni preveu per al curs 2004-05 la realització de deu visites de grups d’escolars i de dues visites de col·lectius d’adults de la Canonja, Bonavista i Vila-seca. Van signar l’acord Uwe Kirchgässner, director del Centre de Producció de BASF Española S.A.; Lluís Arola, rector de la URV i president de la FURV; Joan Carles Boronat, director general de la FURV, i la professora Magda Medir, directora d’APQUA.

L’empresa Repsol YPF, la URV i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) van signar l’11 de juny un conveni per donar suport a la investigació sobre la vil·la romana del Morell, descoberta arran de la construcció d’una nova planta de Repsol Química, l’any 1995.

L’empresa fa una única aportació econòmica de 15.000 € per materialitzar el projecte, l’ICAC aporta els recursos humans i materials per fer-lo i la URV es compromet a difondre públicament la participació de Repsol YPF en la investigació. L’acord el van subscriure el rector de la URV, Lluís Arola; el director de l’ICAC, Josep Guitart, i el director de producció de Repsol YPF, Salvador Fernández Ponce de León.La URV, com a motor del desenvolupament humà en l’àmbit social i cultural mitjançant la investigació, la transmissió i l’aplicació del coneixement; l’ICAC, institut de recerca adscrit a la URV, que ha de ser un referent científic internacional en aquest àmbit, i Repsol YPF, dins les seves activitats de mecenatge, estan interessades a col·laborar en aquest projecte de recerca.

Page 16: Revista Rovira i Virgili, 3

16 17

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

UR

V A

FO

NS

BICHARA KHADER INAUGURA EL CURS

El diàleg intercultural és imprescindible

El professor Khader va titular el seu discurs “El Mar-Madre: el Mediterráneo demasiado estrecho para separar y demasiado ancho para confundir”. En una brillant intervenció sobre la Mediterrània, va parlar de diàleg cultural i representacions col·lectives, religions i migracions. Es necessita, segons Khader, un autèntic diàleg que es basi en el treball dels historiadors per tancar les pàgines negres de la història i inventar una nova modalitat de convivència. El professor creu que no s’està islamitzant Europa, sinó que en aquests moments s’està formant un Islam europeu com a religió minoritària, fora dels països i de cultures d’origen en un espai laic com Europa. Khader (Zababdeh,1944), palestí de naixement i de nacionalitat belga, és doctor en Ciències Polí-tiques, Econòmiques i Socials per la Universitat Catòlica de Lovaina.Director del Centre d’Estudis i Recerca sobre el Món Àrab Comtemporani (CERMAC) de la uni-versitat belga esmentada, també és professor de la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Socials. A més, fa de consultor del Consell de la Unió Europea per a la política exterior i seguretat comuna i imparteix classes del Màster Europeu en Estudis Culturals Mediterranis de la URV.A l’acte d’inauguració al Paranimf hi van assistir el director general d’Universitats, a més dels alcaldes de Tarragona, Reus i Vila-seca, altres polítics i res-ponsables, membres de la comunitat universitària i públic en general. En l’obertura de curs es van atorgat diversos premis i reconeixements universitaris.Després de la intervenció del president del Con-sell Social, Àngel Cunillera, el rector Lluís Arola va enumerar en el discurs inaugural alguns projectes per aquest curs 2004-05, com són: l’Àgora Medi-terrània, parc cultural que es farà a la finca de La

Savinosa; el nou campus de la URV de les Terres de l’Ebre, per al 2005-06; el Contracte programa, que marcarà els objectius que ha de complir la URV, i el Contracte programa d’inversions, que marcarà el ritme de les noves construccions, ambdós amb la Generalitat. En aquest curs s’ha de construir la Facultat de Lletres, i programar la futura construcció de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia.

Bichara Khader, professor i investigador de la Universitat Catòlica de Lovaina, va pronunciar una lliçó sobre la convivència dels pobles de la Mediterrània per inau-gurar el curs de la URV. Durant l’acte es van atorgar diferents premis als universi-taris i el rector va assenyalar els objectius per a aquest nou període.

Page 17: Revista Rovira i Virgili, 3

16 17

ES CONSOLIDA L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC DE LA URV

El campus de Sescelades creix amb Química i Enologia

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

UR

V A

FO

NS

El nou edifici de Sescelades acull 1.000 alumnes i més de 80 professors que des d’ara disposen de 16.100 metres quadrats amb 20 aules, 51 laboratoris i 77 despatxos amb una inversió superior als 22 milions d’euros. A la planta baixa hi ha el Departament de Bioquímica i Biotecnologia;

a la segona, el de Química Física i Inorgànica, i a la ter-cera, el de Química Analítica i Química Orgànica.A la Facultat de Química s’imparteixen les llicenciatures en Química i en Bioquímica, aquesta només el segon cicle. I a la Facultat d’Enologia es poden cursar la llicenciatura

El conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, va inaugurar el passat 30 de setembre les noves facultats de Química i Enologia al campus cientificotecnològic de Sescelades, les quals repercutiran positivament en la consolidació d’aquest àmbit de la docència i recerca.

El nou edifici acull 1.000 alumnes i

80 professors

Page 18: Revista Rovira i Virgili, 3

18 19

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

UR

V A

FO

NS

en Enologia i l’Enginyeria Tècnica Agrícola en Indústries Agràries i Alimentàries.La nova edificació completa l’estructura de les actuals Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Quí-mica, i a més en un dels patis interiors de les instal·lacions es construirà l’Aula Magna del campus de Sescelades. Aquesta funció la realitza de moment la sala d’actes de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, un centre que a mitjà termini es traslladarà al

campus Centre de l’avinguda de Catalunya. Les noves facul-tats de Química i Enologia, juntament amb la presència a la mateixa zona de l’Institut Català d’Investigació Química inaugurat l’any passat, i el Servei de Recursos Científics i Tecnològics han donat un gran impuls al caràcter cientifico-tècnic del campus Sescelades, que en el futur compartirà veïnatge amb el Parc Tecno-lògic que promouen la URV, l’Ajuntament de Tarragona i diverses entitats i associacions financeres i empresarials.

S’impulsa el caràcter cientifico-tècnic del Campus Sescelades

En el futur es com-partirà veinatge amb el Parc Tecnològic de Tarragona

Page 19: Revista Rovira i Virgili, 3

18 19

que imparteixen Turisme en un centre propi. Aquesta Escola neix de la voluntat expressada en un conveni a tres bandes entre Ajunta-ment de Vila-seca, Universal Mediterrània, l’empresa del parc temàtic instal·lat a Vila-seca i Salou, i la Universitat, que han apostat per un sector econòmic estratègic per al territori.

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

UR

V A

FO

NS

19

EL CENTRE TÉ EL SUPORT DEL SECTOR EMPRESARIAL

L’Escola de Turisme i Oci estrena edificiEl nou edifici de l’Escola Universitària de Turisme i Oci de Vila-seca també va ser inaugurat pel conseller d’Universitats Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà el passat 13 de setembre. Les instal·lacions estan situades al Campus Educatiu i Esportiu de Vila-seca, prop de l’entrada a Port Aventura, i ha estat finançat per l’Ajuntament de Vila-seca a través d’una concessió administrativa.

En aquest centre s’imparteix la diplomatura en Turisme, té prop de 2.500 metres quadrats, que han implicat una inversió de 2.704.554 euros, i està situat al costat de l’institut de secundària, amb accés des de l’avinguda de l’alcalde Pere Molas i el carrer de Joanot Martorell.Projectat per l’arquitecte Santiago Delàs, s’estructura en planta baixa i pis, i disposarà de nou aules i dos seminaris, laboratoris de recerca i informàtica, biblioteca i sala d’actes; vuit despatxos per als professors i les depen-dències d’administració.

El curs 2002-03, perquè de l’Escola pogués començar a funcionar, l’Ajuntament de Vila-seca va cedir a la Universitat l’antiga seu del Conservatori Professional de Música, remode-lat i adequat al nou ús docent, al nucli antic de la població. La Universitat Rovira i Virgili actualment és una de les dues úniques universitats catalanes

Page 20: Revista Rovira i Virgili, 3

20

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

CA

MP

US

Un nou llibre sobre la gestió dels recursos humans

Av. de la Universitat, 1 – 43204 Reus, Campus BellisensTel.: 902 33 78 78 / 977 75 98 01 http://www.fcee.urv.net a/e: [email protected]

Els professors Mario Arias i Teresa Torres del Departament de Gestió d’Empreses han escrit

el llibre e-Human Resources

FACULTAT DE CIÈNCIES D’ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

Management: Managing knowledge people, publicat per l’editorial nord-ameri-cana Idea Group, Inc.El llibre introdueix nous

enfocs en la gestió de les persones, des de la seva elecció a l’aprenentatge continu, tenint en compte les complexitats inherentes a la societat del coneixement. La gestió de recursos humans, que compren la direcció, el desenvolupament, la motivació, entre d’altres àmbits, està canviant amb la revolució provocada per les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC. Per a més informació sobre el llibre, consulteu http://www.idea-group.com/books/details.asp?id=4495

Promoció dels vins de la URV

Av. Ramón y Cajal, 70 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 977 25 00 00 http://www.urv.net/centres/enologia a/e: [email protected]

La fira multisectorial Expro-Reus celebrada a Reus del 9 al 17 d’octubre i les Jornades

de Salut i Cuina Mediterrània realitzades a Valls del 19 al 20 del mateix mes amb l’intenció de fer una tasca de divulga-ció científico-culinària, han estat els darrers escenaris de la promoció de l’activitat de la Facultat d’Enologia i en particu-lar de la producció vitivinícola del centre.

L’estand de la URV a la fira reusenca va dedicar un apartat atractiu de l’espai als vins i

FACULTAT D’ENOLOGIA

caves, cada cop amb més qualitat, que des de fa anys elaboren els alumnes de la Facultat de’Enologia. Mentre que a les jornades vallenques el centre, a través del seu degà Fernando Zamora, va coordinar unes sessions de tast de vins. En

les jornades de Valls també se celebrà una simposi científic coordinat pel professor de la URV Jordi Salas de Nutrició i Bromatologia de la URV amb la participació d’altres de la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

Page 21: Revista Rovira i Virgili, 3

20

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

CA

MP

US

21

Cèsar Mauri guanya el Premi Excel·lència a la Inno-vació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Tècnics

Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etse.urv.net a/e: [email protected]

L’empresa CREA Sistemes Informàtics, de l’exalumne i professor associat de l’ETSE Cèsar Mauri, va rebre el

29 de setembre passat el Premi

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA

Excel·lència a la Innovació Tecnològica del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). D’altra banda, l’alumne de l’ETSE Alexandre Viejo, autor del projecte de final de carrera “Estudi de la implementació d’agents en dispositius mòbils”, ha guanyat un accèssit al II Premi de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, durant el VII Congrés d’aquesta Associació a la UAB, el 21 d’octubre.

L’empresa CREA (www.crea-si.com) està especialitzada en l’aplicació de les tecnolo-gies de la informació als discapacitats i ha creat una aplicació que substitueix el ratolí de l’ordinador per un sistema dirigit a través de moviments del cap, el denominat “ratolí facial”. L’alumne Alexandre Viejo ha rebut el premi per un projecte sobre dispositius mòbils dirigit pels pro-fessors Antonio Moreno i Aida Valls.

XXII Jornadas de Ingeniería Química

Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etseq.urv.net a/e: [email protected]

Les XXII Jornadas de Ingeniería Química van tenir lloc del 12 al 14 de setembre passat

a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV, al Campus Sescelades de Tarragona, com un espai de discussió, de present i de futur mirant a Europa, a l’entorn de

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA QUÍMICA

la docència i de la professió d’enginyer químic.

Hi van assistir els mem-bres de més de cinquanta departaments i centres on s’imparteix aquest ensenya-ment, sota l’organització de la pròpia Escola i els Departa-ments d’Enginyeria Química

i Enginyeria Mecànica de la URV. Les Jornades s’organitzen anualment a una Universitat de l’estat, i en les d’enguany van ser protagonistes els plans d’estudi europeus de futur graduat i postgraduat en Enginyeria Química. Hi van colaborar l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Dow Chemical Ibèrica S.A., Repsol YPF, la Diputació de Tarra-gona, el Consell Comarcal del Tarragonès, la delegació del Govern de la Genera-litat a Tarragona, Ministeri d’Educació i Ciència i la URV.

Page 22: Revista Rovira i Virgili, 3

22 23

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

CA

MP

US

Marina Geli inaugura el curs

Av. de Roma, 17 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 977 25 01 25 http:// www.urv.net/centres/infermeria a/e: [email protected]

Una conferència de la Consellera Marina Geli, titulada Balanç,

present i futur de la salut a Catalunya, va obrir el 27

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA

Josep Bargalló inaugura el curs

Plaça Imperial Tàrraco, 1 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 http://www.urv.net/lletres/ a/e: [email protected]

El conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, va inaugurar el passat 10 d’octubre

el curs acadèmic de la Facul-tat de Lletres amb una lliçó sobre “Cultura popular, cultura nacional”. L’acte va tenir lloc a l’Aula Magna del centre, del qual Bargalló és exalumne

FACULTAT DE LLETRES

perquè hi va estudiar Filolo-gia Catalana.

L’acte era obert als universita-ris i al públic en general, i hi van assistir la degana, Mercè Jordà; la vicedegana Carme Oriol i el rector de la URV, Lluís Arola. Josep Bargalló (Torredembarra, 1958), lli-

cenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barce-lona a Tarragona, ha treballat en l’ensenyament públic i en el camp editorial. És membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya, regidor de l’Ajuntament de Torredem-barra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarra-gonès. Com a càrrec polític, ha ocupat la Conselleria d’Ensenyament de la Gene-ralitat abans de ser nomenat conseller en cap.

d’octubre el curs a l’Escola Universitària d’Infermeria. En l’acte es va fer la clausura de la IV promoció de Titulats Superiors en Infermeria 2002-2004.

La consellera va fer una radiografia del sector assegurant que era neces-sària una revisió del paper de direcció d’infermeria en la situació actual dels serveis assistencials de salut. Segons Geli “la inferme-ria sempre ha estat en un segon pla i és el moment que es reconegui la seva feina. També va destacar que des de la Generalitat es potenciarà i incentivarà que els facultatius d’infermeria facin recerca, una activitat molt limitada fins ara per la pressió i l’excés de feina.

Page 23: Revista Rovira i Virgili, 3

22 23

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

CA

MP

US

Inauguració de curs i I Premi Sant Lluc

C/ Sant Llorenç, 21 – 43201 Reus, Campus Vapor NouTel.: 902 33 78 78 / 977 75 93 45 http://www.urv.net/centres/fmcs/index.html a/e: [email protected]

Amb motiu de la festivi-tat de Sant Lluc, patró de la medicina, el 19 d’octubre la Facultat

de Medicina i Ciències de la Salut va organitzar un conjunt d’actes acadèmics i festius per

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

celebrar la inauguració del curs. La lliçó d’obertura la va pronunciar Albert J. Jovell, director general de la Funda-ció Biblioteca Josep Laporte, i va tractar sobre “La gestió del coneixement”. A més, es

van lliurar els primers premis Sant Lluc, de promoció de la recerca entre els estudiants, que convocava el centre.

Gemma Álvarez i Manel Recasens, amb el treball “L’estrès oxidatiu generat pels exàmens”, en la modalitat de recerca; Cèlia Targa, amb un Erasmus a Itàlia en la moda-litat de mobilitat acadèmica, i Ángel Sánchez i Tamara Saurí, amb el treball “Mobi-litat clínica a Lituània”, en la modalitat de mobilitat clínica, han guanyat la primera edició dels premis Sant Lluc.

Sebastià Serrano obre el curs

Ctra. de Valls, s/n – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 80 98 http://www.fcep.urv.net a/e: [email protected]

Sebastià Serrano, cate-dràtic de Lingüística General de la UB, va pronunciar la lliçó

inaugural del curs acadèmic de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia parlant de “La comunicació a l’inici del tercer mil·lenni”.

Sebastià Serrano va néixer a Bellvís (Pla d’Urgell) el 1944. Va fer estudis de Matemàtiques i Lletres a la Universitat de Barcelona, és doctor en Filo-logia Romànica i catedràtic de Lingüística al mateix centre. Ha estat conferenciant i profes-

FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA

sor visitant de nombroses universitats d’arreu del món. Ha publicat una vintena de llibres entre els quals desta-quen Elementos de lingüística matemática, Signes, llen-gua i cultura, La paradoxa, Comprendre la comunicació.

El llibre del sexe, de la poesia i de l’empresa i El regal de la comunicació. Participa habitualment en programes de ràdio i televisió tractant temes relacionats amb la comunica-ció i ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Page 24: Revista Rovira i Virgili, 3

24 25

Master en Direcció i Planificació del Turisme i l’Oci

C/ Sant Pere, 25 – 43480 Vila-seca, Campus Vila-secaTel.: 977 39 57 09 http://www.euto.urv.net a/e: [email protected]

L’Escola Universitària de Turisme i Oci ha programat un Master i dos cursos de postgrau,

ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI

en Direcció d’Empreses de Turisme i Oci i en Planifica-ció i Gestió de Destinacions de Turisme i Oci. Es farann tres cursos més paral.lels per a persones amb expe-riència provada i sense títol universitari.

El Màster el dirigeix el pro-fessor i director de l’Escola Universitària de Turisme i Oci, Salvador Anton, i els Postgrau en Direcció i en Planificació i Gestió de Destinacions, els professors Maria Victòria Sánchez i

Jordi Calabuig respectiva-ment. Els programes racten estratègies comercials, plans financers, polítiques turísti-ques, desenvolupament de projectes, sostenibilitat, qua-litat total o l’ús de les noves tecnologies. La iniciativa compta amb la col.laboració de la Federació Empresarial d’Hoteleria i Turisme, de Port Aventura i del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i amb el patrocini de la Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navega-ció de Tarragona.

Jornades de Dret Tributari

Av. de Catalunya, 35 – 43002 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 83 82 http://www.fcj.urv.net a/e: [email protected]

La Facultat de Ciències Jurídiques va dur a terme a l’Aula Magna les Jornades de Dret

Tributari titulades “La plani-ficació fiscal en els tractats internacionals” els dies 27, 28 i 29 d’octubre. Aquestes sessions tenien l’objectiu d’explicar diversos mecanismes d’enginyeria fiscal aplicables d’acord amb aquests tractats.

Les Jornades, organitzades per l’àrea de Dret Financer i Tributari, del Departament de Dret Privat, Processal i Financer, estaven dirigides per Joan Pagès,

FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES

catedràtic de Dret Financer, i coordinades acadèmicament pels professors Mercedes Peláez, Estela Rivas i Ángel Urquizu. Hi col·laborava el Col·legi d’Advocats de Tarra-gona. La trobada va analitzar especialment el conveni per evitar la doble imposició

entre l’Estat espanyol i Argen-tina, perquè els professionals poguessin trobar els mecanis-mes adients per estalviar-se aquest impost, discriminant entre l’enginyeria fiscal il·lícita (conflicte en l’aplicació de la norma) i l’enginyeria fiscal lícita (l’economia d’opció).

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

CA

MP

US

Page 25: Revista Rovira i Virgili, 3

24 25

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

CA

MP

US

VII Jornadas de Carbohidratos

Plaça Imperial Tàrraco, 1 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 http://www.quimica.urv.net a/e: [email protected]

El Palau Firal i de Con-gressos de Tarragona va acollir del 16 al 18 de setembre les VII Jorna-

das de Carbohidratos impul-sades per la Real Sociedad Española de Química i orga-nitzades pel Grup de Síntesi

FACULTAT DE QUÍMICA

Orgànica Estereoselectiva i Química de Carbohidratos de la URV.

Les Jornades són el fòrum de trobada i discussió dels investigadors espanyols i estan obertes a investigadors

estrangers; es fan cada tres anys conjuntament amb la Societat Portuguesa de Química. La química de carbohidrats és de les més tradicionals de la química. La seva tasca ha portat grans avenços en camps tan diversos como la síntesi quí-mica, la química analítica, la biologia estructural i el reconeixement de la pared cel.lular. Patrocinaven la trobada la RSEQ, la URV, Diputació de Tarragona, Ministerio de Ciencia y Tecnología, l’Ajuntament de Tarragona i el Patronat Municipal de Turisme, l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Bayer, Lilly, Sigma-Aldrich, Varian i Afora.

Page 26: Revista Rovira i Virgili, 3

26 27

Orles de DretÉs lliuren les orles dels estudis de Dret i els Premis Literaris del Concurs de Contes de Gènere Negre i Políciac. La nova promoció és de 95 alumnes i té com a padri el degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona, Antoni Vives. El profes-sor Joan Baucells va pronunciar la lliçó magistral i també van intervenir Reyes Barrada, professora de Dret Civil, de l’alumna Priscila Domènech i del professor Sergio Nasarre, membre de l’Associació d’exalumnes de Dret de la URV.

Dia a diaRECULL DE NOTÍCIES

Dia: 18Mes: junyFacultat de Ciències Jurídiques

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ D

IA A

DIA

La Universitat d’Estiu ha arribat als 32 cursos impartits a Tarragona, Reus, Cambrils, Coma-ruga i Vila-seca

Les promocions de titulats de Dret, Fisio-teràpia i Empresarials reben les orles

Orles de FisioteràpiaEs lliuren les orles a la novena promoció de la diplomatura en Fisioteràpia, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, formada per setanta alumnes i amb Daniel Jiménez, el degà del Col.legi professional de fisioterapeutes com a padrí. Les alumnes Cristina Riera i Maria Bedoya van explicar la his-tòria de la promoció, i també van intervenir la delegada de curs, Marta Romera; el degà del centre, Rodrigo Miralles i Salvador Montull, responsable d’ensenyament,

Dia: 18Mes: junyFacultat de Medi-cina i Ciències de la Salut

Inauguracio de la Universitat d’EstiuDia: 1

Mes: juliolUniversitat Rovira i Virgili

Orles d’EmpresarialsEs lliuren les orles als trenta alumnes que acaben enguany de la Llicenciatura en Economia i de la Diplomatura en Ciències Empresarials; en el seu nom, intervenen els alumnes Mònica Tre-viño i Josep Vila., i les orles als seixanta joves que componen la última promoció de la Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses; en el seu nom intervé M.del Carme Esteban.El padrí de les promocions dels tres ensenyaments és Gabriel Ferraté, rector de la UOC i president de Caixa Tarragona.

Dia: 18Mes: junyFacultat de Ciències Empresarials i Econòmiques

La Coral de la URV, dirigida per Montserrat Ríos i acompanyada per Jordi Pascual al piano, van oferir un concert inaugural de les aules d’estiu de la URV. Del seu repertori interpreta peces clàssiques, cançons espirituals negres i tradicionals catalanes. L’oferta d’enguany ha arribat als 32 cursos a diferents localitats de la demarcació de Tarragona: a Reus, Cambrils, Coma-ruga, Vila-seca i Tarragona.

Page 27: Revista Rovira i Virgili, 3

26 27

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ D

IA A

DIA

33 estudiants d’Empresarials,

becats per la Fundació privada Reddis

Francesc Giralt, Montserrat Diéguez i

Benjamí Iñíguez, distincions de recerca

de la Generalitat

Beques a estudiants d’EmpresarialsEs fan públics els ajuts a 33 joves de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials que han fet durant aquest curs una estada a deu universitats europees i dues d’americanes, gràcies a una beca de 18.000 euros de la Fundació privada Reddis que va començar el curs 1995-96 amb deu estudiants

Dia: 6Mes: juliolFacultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

Pràctiques a l’estrangerDinou estudiants han pràctiques professionals o seguit cursos a diferents països d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, al juliol, agost o setembre, acollint-se a un programa d’ajut econòmic de la URV per al finançament del viatge, destinat als alumnes que tenen aprovats més de seixanta crèdits acadèmics. La selecció té en compte la mitjana d’expedient acadèmic.

Dia: 1Mes: setembreUniversitat Rovira i Virgili

Distincions a la recercaEl president Pasqual Maragall va lliurar a Francesc Giralt, cate-dràtic d’Enginyeria Química; Montserrat Diéguez, professora de Química Inorgànica i Benjamí Iñíguez , ptrofessor de Tecnologia Electrònica, les Distincions per a la promoció de la recerca universitària del 2004 juntament amb 21científics més de la resta d’universitats catalanes.

Dia: 4Mes: octubreUniversitat Rovira i Virgili

Projectes solidarisDia: 1Mes: setembreURV Solidària

Alumnes d’Enginyeria, d’Enginyeria Química, de Medicina i d’Infermeria i professors han dut a terme durant setembre i octubre dos projectes a Brasil, d’educació sanitària i de generació d’energia sostenible; i a Senegal, un projecte sanitari. La URV Solidària ha subvencionat també quatre projectes de diferents ONG’s.

Simposi internacional de nous mitjansLa URV va acollir la segona edició del Simposi Nova Recerca per a Nous Mitjans de Comunicació: Metodologies Innova-dores de Recerca, organitzat per la Universitat de Minnesota i la Unitat Predepartamental de Comunicació. El congrés va reunir investigadors internacionals que van reflexionar sobre els mètodes d’investigació utilitzats en els estudis sobre mitjans de comunicació digitals.

Dia: 30, 31, 1 i 2Mes: setembre i octubreFacultat de Lletres

Page 28: Revista Rovira i Virgili, 3

28 29

Jornada d’Innovacio docentEl Paranimf va acollir la jornada L’Espai Europeu d’Educació Superior: un model formatiu basat en competències, per analitzar la gestió de les competències professionals (ECTS), de la innovació docent i dels programes pilot europeus a la URV. A la Jornada s’hi van inscriure més de vuitanta docents de la URV, i amb l’assistència de representants d’altres universitats La presentació de les diferents experiències de la URV la va cordinar Mercè Gisbert, Vicerectora de Docència.

Dia: 5Mes: octubreUniversitat Rovira i Virgili

Saura a l’Aula de DebatDia: 8Mes: octubreUniversitat Rovira i Virgili

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ D

IA A

DIA

El conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Gene-ralitat, Joan Saura va inaugurar el cicle de conferències de la nova Aula de debat de la URV amb una intervenció sobre el nou Estatut de Catalunya. Durant l’acte se li van lliurar les propostes sobre territori i medi ambient, llengua i universitats i recerca elaborades per una seixantena de membres de la URV dins la campanya de participació ciutadana en la reforma del text legal.

Page 29: Revista Rovira i Virgili, 3

28 29

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ D

IA A

DIA

Gomis president del consell assesor de JurídiquesDia: 21

Mes:octubreFacultat de Ciències Jurídiques

Jornades de Psicoanàlisi i PinturaLes Jornades de Psicoanàlisi i Pintura, organitzades pel Departa-ment de Psicologia de la URV, l’Espai Psicoanalític, l’Associació per a la Intervenció Psicològica i Psicoanalítica i l’Ajuntament es van fer a l’Antiga Audiència de Tarragona. Continua així aquesta iniciativa anual per aprofundir en la relació entre les diferents arts i la psicoanàlisi.

Dia: 8Mes: octubreFacultat de Ciències de l’Educació i Psicologia

La Facultat de Ciències Jurídiques ha acordat constituir el Consell Assessor de Centre i nomenar-ne com a president provisional Josep Gomis, expresident del Consell Social de la Universitat. El Consell Assessor és un òrgan previst en el nou Estatut de la URV, i té com a missió constituir un canal de comunicació entre la societat civil i la Facultat.

Page 30: Revista Rovira i Virgili, 3

30 31

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

GEN

T D

E C

ASA

Gent de CasaCOMPROMÈS AMB L’ÈTICA ECONÒMICA, LA IGUALTAT I LA LLIBERTAT

El professor i investigador indi Amartya Kumar Sen, premi Nobel d’Economia 1998 i Premi Internacional Catalunya 1997, va ser investit al juny dissetè doctor honoris causa de la URV en reconeixement al seu compromís amb l’ètica econòmica, la igualtat i la llibertat de les persones i societats.

El Nobel Amartya Kumar Sen, doctor honoris causa

El catedràtic d’Economia Apli-cada de la URV i actualment director del Centre d’Investigació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), de la Conselleria de Treball i Indústria de la Genera-litat, Agustí Segarra, va presentar els mèrits acadèmics i profes-sionals del Dr. Sen a proposta dels departaments d’Economia i de Gestió d’Empreses i la Facul-tat de Ciències Econòmiques i Empresarials. El va definir com un economista “especial”, que ha obert nous camps a la investiga-ció, ja que defensa teories menys ortodoxes però més socials i més efectives que altres investigadors del camp de l’economia. El nou doctor honoris causa va titular la seva lliçó “Democràcia i igualtat d’oportunitats”. Va dedicar la inter-venció a demostrar que la idea de democràcia no és exclusiva d’Occident ni d’Europa. Per acon-seguir avui una societat global justa cal l’actuació de tothom, va

concloure. El rector Lluís Arola, en el discurs final, va expressar que els doctors honoris causa incorporats al Claustre, científics notables o acadèmics rellevants, representen els valors de la Uni-versitat i constitueixen un referent per als alumnes: la llibertat i la solidaritat són els principis bàsics que se’ls han d’inculcar en la etapa formativa universitària.Amartya K. Sen va néixer a Santiniketan (Índia) el 1933, va estudiar a la Universitat de Calcuta i posteriorment al Trinity College de Cambridge. Docent a l’Escola d’Economia de Delhi, professor visitant a la Univer-sitat de Berkeley, professor a l’Escola d’Economia de Londres i posteriorment de la Universitat d’Oxford i de Harvard, el 1998 va ser nomenat màster del Trinity College de la Universitat de Cambridge. Va obtenir el premi Nobel d’Economia 1998 per les contribucions en l’àmbit de l’economia del benestar i la igual-tat d’oportunitats, els problemes de desenvolupament econòmic, la pobresa, la desigualtat i les crisis de fam. És doctor honoris causa d’una trentena d’universitats de tot el món, ha estat president de diferents associacions interna-cionals d’economistes i ha rebut nombroses distincions internacio-nals, a més del premi Nobel, entre les quals el Premi Internacional Catalunya 1997.

Page 31: Revista Rovira i Virgili, 3

30 31

COMPROMÈS AMB L’ÈTICA ECONÒMICA, LA IGUALTAT I LA LLIBERTAT

Precedint Josep Gomis, l’empresari vallenc Josep M. Freixes va ser el màxim responsable del Consell Social de 1995 al 2002 i, abans, el primer president del Consell Econòmic de la URV va ser Fran-cesc Cabré, empresari reusenc i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de la ciutat.Josep Gomis és nascut a Montblanc i pare de quatre fills. És llicenciat en Dret i va començar la seva vida professional exercint de mestre i professor al col·legi de Nostra Senyora de la Mercè, a la capital de la Conca de Barberà. Més tard

va exercir com a assessor laboral i director d’empresa a la indústria i la banca. En el camp polític ha estat alcalde de la seva població, regidor municipal a Tarragona i diputat a Corts. També ha ocupat la presidència de la Diputació de Tarragona, ha estat conseller de Governació de la Generalitat i delegat del Govern a Madrid.

Premis universitarisEn la inauguració de curs, el 20 de setembre, també es van atorgat els premis extraordinaris de llicencia-

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ LA

GEN

T D

E C

ASA

La URV reconeix estudiants,

professors i personal jubilat enguany

Gomis ha estat president del Consell

Social durant dos anys

La Universitat Rovira i Virgili ha atorgat a Josep Gomis la Medalla de la institució en reconeixement a la seva tasca com a president del Consell Social durant dos anys, fins al febrer d’enguany, moment que el va substituir en el càrrec l’empresari Àngel Cunillera. El lliurament es va fer durant la inauguració del curs, en la qual també es van atorgat els premis extraordinaris de llicenciatura i doctorat als millors alumnes, i la Medalla al personal que es jubila. A més, es va fer un reconeixement als professors distingits i al personal que han complert 25 anys de dedicació a la Universitat.

PREMIS ALS ALUMNES I RECONEIXEMENTS AL PERSONAL UNIVERSITARI EN LA INAUGURACIÓ DE CURS

Medalla de la URV per a Josep Gomis

Page 32: Revista Rovira i Virgili, 3

32

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ A

LISI

Virginia Cádiz i Joan Prat, professors distingits

tura i doctorat als millors alumnes. El Consell de Govern del 15 de juliol va acordar concedir-los a les persones següents:De la Facultat de Lletres, Hum-berto Burcet (Filologia Anglesa), Sílvia Güell (Filologia Catalana), Ricard Gili (Història), Enric Maria López (Geografia), Hortènsia Grau i Olivia Paton (Antropologia Social i Cultural), Itxaso Euba (Arqueo-logia), Salvador Bonafé (Estudis Alemanys) i Cristina Arroyo (Filo-logia Hispànica). De la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, María Luisa Santos (Medicina) i Ester Molina (Fisioteràpia), i de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, Maria Alba Carbonell (Pedagogia), Rubén Nieto (Psico-logia), Maria Heidi Bujaldón (Mes-tres) i Ángeles Serrano (Educació Social). De la Facultat de Ciències Jurídiques, Míriam Morell (Dret), Nicomedes Jiménez (Relacions Laborals), Alícia Rodríguez (Cièn-cies del Treball) i Sandra Dueñas (Treball Social). De la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresa-rials, Laura Carmona (Administra-ció i Direcció d’Empreses), Maria Cinta Queralt (Economia) i Alba Pelejà (Empresarials).De l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, Javier Duque (Engin-yeria Tècnica Industrial - Elec-trònica Industrial), Raúl Morales (Enginyeria Tècnica Industrial-Electricitat), Luis Rovirosa (Engin-yeria Tècnica en Informàtica de Sistemes), Pere Martí (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió), David Sánchez (Enginyeria Infor-màtica) i Narcís Vidal (Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial). De l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, Núria Quince (Enginyeria Tècnica Indus-trial- Química Industrial) i Jordi Josep López (Enginyeria Química). De la Facultat d’Enologia, Vicenç Galbany (Enologia) i Maria Puig (Enginyeria Tècnica Agrícola especialitat en Indústries Agràries i Alimentàries). De la Facultat de Química, Verònica Gómez (Química) i Mònica Azor (Bioquí-

mica); i de l’Escola Universitària d’Infermeria, Eva Baró (Inferme-ria). Les persones mereixedores dels premis extraordinaris de doctorat han estat: María Alicia Maroto, del Departament de Química Analítica i Química Orgànica; Joan Josep Carvajal, del Departament de Química Física i Inorgànica, i Maria Jesús Torija, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. Kendra Catalina Rodríguez ha fet el doctorat al Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques; Margarita Torrente, al Depar-tament de Medicina i Cirurgia; Francisca Bajo, al Departament de Filologies Romàniques; Marta Gemma Nel·lo, al Departament d’Història, Història de l’Art i Geografia; Juana María Tierno, al Departament de Pedagogia, Alfonso González, al Depar-tament de Dret Públic, i Jesús José Lizama, al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social. També va rebre la Medalla de la Universitat el personal que es jubila, professorat i personal d’administració i serveis: Eduard Selma, Francesc Guirado i Luis Antonio Luengo.Van rebre un reconeixement els professors nomenats distingits Virginia Cádiz, del Departament de Química Analítica i Química Orgànica, i Joan Prat, del Depar-tament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social.Al personal acadèmic i d’administració i serveis que han complert 25 anys de dedicació a la Universitat se’l va atorgar un reconeixement: Lluís Arola, María José Figueras, Antoni Gavaldà, Jaume Giralt, Teresa Gomis, Joaquim Icart, María Soledad Larrechi, Maria Àngels Ollé, José Luis Paternain, Josep Maria Pujol, Agustí Salvat, M. Àngels Serra, Luis Valero, Margarida Aritzeta, Montserrat de Santisteban, Robert Manuel Gilabert i Josep Maria Poblet. En nom de tots, la profes-sora Ollé, de la Facultat de Cièn-cies de l’Educació i Psicologia, va agrair el gest de la URV

Page 33: Revista Rovira i Virgili, 3

32

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ A

LISI

Page 34: Revista Rovira i Virgili, 3

34 35

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

PER

SON

ATG

E

La universitat transmet coneixements però també ensenyar a pensar

JOAN PRAT I CARÓS

(Celrà,1947), és Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. D’ençà la presentació de la tesi doc-toral, Organización social y mitología en el Giro-nés: Una aproximación antropológica al “paira-lisme” catalán, (1976), l’autor s’ha interessat en tres grans àmbits: l’estudi de la cultura tradicional catalana, l’antropologia del pobles d’Espanya i l’antropologia simbòlica incloent la mitologia, la religió i els grups religio-sos sectaris.Joan Prat, membre fundador de l’Institut Català d’Antropologia i del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, ensenya a la Facultat de Lletres de Tarragona des de fa més de 25 anys i el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport li ha reco-negut la tasca realitzada amb la concessió de cinc trams de investigació. Actualment treballa amb un nou equip, el Grup de recerca biogràfica, en relats i històries de vida.

ENTREVISTA A JOAN PRAT

Page 35: Revista Rovira i Virgili, 3

34 35

La universitat transmet coneixements però també ensenyar a pensar

ENTREVISTA A JOAN PRAT

Joan Prat va venir a Tarragona fent una substitució i ja hi porta tres dèca-des. De l’etapa d’estudiant universi-tari destaca la inflüència del filòsof Emili Lledó i de l’antropòleg Claudi Esteve. Són part de les arrels de la seva passió per l’analisi de les socie-tats humanes i de les religions. L’any passat la Generalitat reconeixia Prat amb la medalla Narcis Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

Quina ha estat la seva experiència docent i la relació professor-alumne?Les generacions d’estudiants han canviat però quan llegeixes als diaris que la gent arriba tant poc preparada penso que potser només tenen una part de raó. Sí que llegeixen menys del que voldriem però quan s’interessen per les coses funcionen molt bé. Per exemple, els professors joves incorporats al nostre departa-ment i formats a la casa tenen una preparació excel.lent. Una de les grans funcions de la universitat és la de transmetre sabers i ensen-yar a la gent a pensar.

Creu que és cert que els estudiants arri-ben amb interessos que tenen poc a veure amb la universitat?Jo a les classes no ho noto. Potser si que hi ha una defecció més important i dels 50 estudiants que comencen un curs als primers mesos 20 deixen de venir. Val a dir que el perfil dels estudiants d’Antropologia és dife-rent perque són gent que o be fa una segona carrera o ja ha superat una diplomatura.

Quin és el balanç de tots els anys de recerca i d’especialització en qüestions de cultura popular?Ha estat sempre una activitat enmarcada en el departament. La primera generacio d’antropòlegs de la URV (Juanjo Pujades, Josep M. Comelles, Dolors Comas, Oriol Romaní i jo mateix) teniem clar que ens haviem de distribuir els àmbits de recerca. Jo vaig començar amb la cultura popular catalana (patrimoni, festes) però també m’he interessat per l’antropologia dels pobles d’Espanya i les religions. Vaig fer una primera llarga investigació sobre santuaris marians a Catalunya i després vaig tenir un equip molt potent treballant sobre sectes. Era l’intent de comparar el funcionament de grups religiosos plenament legitimats i d’altres no legitimats.

La hipótesis de base seria que un monjo benedictí de Silos té un funcionament en la qüotidianeitat molt semblant al d’un monjo Hare-Krisna i que el que cambia radicalment és la lectura social d’un i l’altre. Aquesta recerca m’ha dut al camp que investigo ara d’històries i relats de vida de les que tenim recollides unes 250.

El canvi de segle ha posat damunt la taula molts reptes socials. Què pot aportar en aquest moment l’Antropologia per afrontar-los?Un dels nostres doctorats de qualitat és precisament el d’Antropologia Urbana i Moviments Socials. Les societats humanes sempre s’en anat transformant però no pas al ritme brutal que ho fan darrerament. Alguns sistemes ideològics que semblaven intocables se n’han anat a norris. Els antropòlegs inten-tem explicar tots aquests canvis. Em sembla però que els antropòlegs no ens hem sabut vendre be en el mercat laboral i intel.lectual el que ha provocat l’escasa visibilitat dels antropòlegs a l’hora d’explicar els problemes socials. El camí és continuar fent les coses bé demostrant que som experts en el diagnòs-tic dels problemes socials i cal esperar amb paciència que ens arribi el nostre torn. El desconeixement d’aquest matèria a primària i secundària tampoc ens ajuda gens.

Quin ha de ser ara el paper de la Universitat?Suposo que ha de fer un procés d’adaptació a d’altres demandes socials amb l’impacte de les noves tecnologies i el procés de virtua-lizació de l’ensenyament. He de reconèixer però que jo en aquest punt tinc un problema perque em costa pensar que les coses es poden fer d’una manera diferent. Jo quan soc a una classe em miro als alumnes i sé si els estic interessant o no. Soc conscient que aquesta és una manera molt primària de veure les coses i em costa acceptar que pot reduir-se o be desaparèixer aquesta relació estreta professor-alumne.

Quin és el camí per superar la crisi de la demanda d’esenyaments humanitats?Tot está condicionat pel fluxe del mercat intel.lectual. En aquests moments estan més de moda els estudis tècnics (químics, engin-yeria) tot i que en d’altres paisos les huma-nitats tornen a tenir un lloc destacat en les preferències dels estudiants. Cal continuar treballant perque és clar que és un àmbit del coneixement estratègic pel desenvolupament just de les societats.

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

PER

SON

ATG

E

Page 36: Revista Rovira i Virgili, 3

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ A

LISI

3

la contraportadaLA CORAL DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

L’Aula de Teatre ha desenvolupat, al llarg dels quatre darrers anys, un treball d’investigació al voltant del teatre romà i en una primera fase, centrat en les farses atel·lanes, un dels gèneres menors del teatre romà (l’altre és el mim), però el

més genuïnament romà, a diferència dels grans gèneres, comèdia i tragèdia, importats de la cultura grega i adaptats a la llatina. Rep el nom de la ciutat d’Atella (Campania) des d’on es va expandir, i es generalitzà durant la primera meitat del segle III a. de C. L’atel·lana és una peça breu, de caràcter grotesc i desenfadat.

L’Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili, el Museu d’Història de Tarragona i Arola Editors, han impulsat el llibre Teatre Popular Romà. Memòria d’una excavació teatral, que recull tot el procés de recerca i de producció d’aquest gènere. És un pas més en la cons-titució a Tarragona de centres de recerca especialitzada en el món antic. Joan Pasqual, director de l’Aula de Teatre, i Enric Garriga són els autors de l’obra.

L’Aula de Teatre de la URV