DEPartaMENt DE JuStÍCIa ⁄ DECrEt: 140/2010, d’11 d’octubre, pel qual es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya. ⁄ article 1. ⁄ Constitució. Es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya per aplicació

Nou carnet col·legial _ 34

Més enllà de la Llei Òmnibus _ 28

desembre 2010

52

Patrícia Remiro, directora ge-neral de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat: “No s’ha incentivat prou el sector TIC català”_ 14

Sumari

EditorialBenvinguts!

DestacatsEl millor regal de Sant Gabriel

Visita guiada al sincrotró Alba

Reunió a Barcelona del projecte internacional ECCE

Formació subvencionada pel Plan Avanza

La Nit de la mobilitat

L’Assemblea constituent ratifica el nou CETC

Ja tenim nou Col·legi català!

Suport unànime de les escoles de ‘telecos’, l’ACET i la STSI

Suport dividit dels col·legis territorials

EntrevistaPatrícia Remiro, directora general de Comunicació i

Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat:

“No s’ha incentivat prou el sector TIC català”

TecnologiaPlaces de pàrquing a primera vista

Mirador:

Cap a la consolidació d’Enginycat

L’avantguarda de les TIC

Del Marenostrum al Mareincognito

Empresa i societatMés enllà de la Llei Òmnibus

Ofertes comercials i serveisEnginyers de Telecomunicació: nou Col·legi, nova numeració

’Inter nos’L’Opinió del col·lectiu sobre el nou CETC

CalidoscopiImatge i seguretat en un mateix

Publicacions

TribunaEl CETC

Pàg.

3

4666678911

14

18

222426

28

34

36

4042

43

Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Alí Bei, 59 - 08013 BarcelonaT. 93 229 2003F. 93 229 2042www.telecos.catsecretaria@telecos.cat

Degà del CETC:Miquel Ramírez

President de l’ACET:Carles Martín

Direcció Editorial:Guillermo Canal

Comunicació i Publicitat:Estel Estopiñanestel.estopinan@telecos.cat

Coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

Disseny i maquetació:www.guillermobejarano.com

Fotografia i imatges:Ricard Novellas, Arès Riambau i Flickr

Col·laboracions:Aida Agea, Miquel Àngel BarrabeigJordi Berenguer, Ramón BermúdezJordi Bosch, Meritxell BoschXavier Campà, Jose Luis CasadoMischa Dohler, Jordi DuchAntoni Elias, Eugenio FontánCarles Fradera, Alejandro FrangiGlòria Gonzàlez, Lluís JofreJordi Llosa, Carles MartinManuel Moralejo, Antoni MorellJuan Luis Ordiales, Ramon PalacioXavier Peiró, Miquel RamírezJoan Mª Ribes, Sergio RiolobosMònica Sala, Anna Mª SanchezElisa Sayrol, Sergi TórtolaMateo Valero, David VergésJose Lopez Vicario, Josep VilàIgnasi Vilajosana, Xavi Vilajosana

Fotomecànica i impressió:Sprint Copy, SL.

Dipòsit legal:B-17.897-99

L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’En-ginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 16 Número 52 12/2010

2

sumari

a temps que parlem

d’una institució, oberta

i pròxima, que ha de

representar a tots els

enginyers de telecomu-

nicació de Catalunya

per donar resposta a les nostres in-

quietuds. Fa temps que es treballa per

donar-li forma i des del passat 11 d’oc-

tubre ja és una realitat, que iniciarà la

seva activitat amb el nou any.

Per això, arribar a l’1 de gener de 2011

i veure que estrenem una nova etapa

amb una institució pròpia, capaç, que

neix amb el suport de la societat civil

catalana i sobretot, amb l’empenta i

la il·lusió del col·lectiu d’Enginyers de

Telecomunicació de Catalunya, ens fa

forts per assolir tots els reptes que

ens esperen.

En un futur proper viurem una sèrie

de canvis que modificaran el panora-

ma actual dels professionals de les

telecomunicacions al nostre país: libe-

ralització de les competències profes-

sionals, consolidació del nou sistema

educatiu que derivarà en perfils molt

més especialitzats, internacionalitza-

ció de les enginyeries perquè podran

aportar més valor afegit als seus pro-

jectes, normatives més acurades a les

noves realitats del sector... D’aquesta

manera, cal que reflexionem sobre el

paper que hem de jugar com a col-

lectiu per assolir i consolidar el nivell

que es mereixen tant els nostres pro-

fessionals com el propi sector.

El nou Col·legi d’Enginyers de Tele-

comunicació de Catalunya, institució

que neix de l’evolució natural d’una

demarcació amb més de deu anys

d’història, ha de mantenir des de l’ori-

gen un ferm compromís amb el dia

a dia dels enginyers i enginyeres. És

més, ha de ser capaç d’acompanyar,

aprendre i col·laborar amb tot el col-

lectiu per tal d’assolir plegats tot allò

que beneficiï a la societat en general i

a la professió en particular.

Ara ja tenim les eines, no hi ha excu-

sa per no fer-ne ús. A partir d’aquest

moment els enginyers de telecomu-

nicació tenim una gran responsabili-

tat cap a la societat catalana, que ha

donat suport a la constitució del Col-

legi, no és el moment de decebre-la,

no deixem passar l’oportunitat de ser

a primera línia.

Comencem un any amb unes pers-

pectives més aviat confuses, tant

debò que la posada en marxa del Col-

legi d’Enginyers de Telecomunicació

de Catalunya sigui un primer bon au-

guri per a tots.

Benvinguts!

‘Cal que reflexionem sobre el paper que hem de jugar com a col·lectiu per assolir i consolidar el nivell que es mereixen tant els nostres professionals com el propi sector’

DEPartaMENt DE JuStÍCIa ⁄ DECrEt: 140/2010, d’11 d’octubre, pel qual es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya. ⁄ article 1. ⁄ Constitució. Es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya per aplicació

Nou carnet col·legial _ 34

Més enllà de la Llei Òmnibus _ 28

desembre 2010

52

Patrícia Remiro, directora ge-neral de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat: “No s’ha incentivat prou el sector TIC català”_ 14

3

editorial

Gairebé es pot dir que el mateix Sant

Gabriel, patró de l’enginyer de teleco-

municació, ens ha fet el millor regal

que podíem esperar com a col·lectiu

professional, de reconeixement de la

nostra voluntat de disposar de Col·legi

català. Si més no, coincidint amb la jor-

nada de ‘Sant Gabriel 2010’, del passat

28 de setembre, ens va arribar l’anunci

de la seva aprovació a càrrec de la con-

sellera de Justícia, Montserrat Tura.

En la seva intervenció de cloenda de

l’acte, la consellera Tura va destacar

que el Departament de Justícia havia

estat estudiant al llarg dels darrers

mesos la possibilitat que la delegació

catalana del Col·legi espanyol es con-

vertís en Col·legi professional de Cata-

lunya i que “a partir de la importància

d’aquesta professió i la concurrència

de l’interès públic i l’especial rellevàn-

cia social en l’exercici de la seva pro-

fessió d’enginyers de telecomunicació,

s’ha pres una decisió en un sentit

positiu als interessos de tots vostès”.

Per mirar de contextualitzar-la, va al-

ludir a la Llei de col·legis professionals

aprovada l’any 2006 pel Parlament de

Catalunya, que va qualificar “d’avança-

da al seu temps” pel fet d’expressar

“la clara voluntat que els col·legis no

siguin únicament i exclusiva una orga-

nització corporativa o una associació

professional, sense més interès que

El millor regal de Sant GabrielMontserrat Tura va anunciar l’aprovació del Col·legi

català en la cloenda de la jornada

La jornada de ‘Sant Gabriel 2010’ va ser l’escenari de l’anunci d’aprovació del Col·legi català, la notícia més esperat pel nostre col·lectiu al llarg del darrer any. El va fer la mateixa consellera de Justícia, Montserrat Tura, en la seva intervenció de cloenda, posterior a taula de debat ‘Encarem el futur’. A més d’explicar la ratificació del projecte de decret de constitució, va confirmar també la seva publicació en el DOGC.

R La consellera de Justícia, Montserrat Tura, en l’instant de cloenda de la jornada, acompanyada del degà, Miquel Ramírez, i del vicepresident del CAC, Josep Pont.

associar a uns determinats professio-

nals”. En aquest sentit, va sentenciar

que “els col·legis, o bé tenen vocació

de servir a la societat com a entitat

col·lectiva, com a element col·lectiu

(fent les funcions, per exemple, d’in-

centivar la formació permanent dels

propis col·legiats, o també d’assumir

els encàrrecs públics i privats amb un

alt grau d’autoexigència, en el sentit

de contribuir-hi amb un esforç i de-

dicació notablement competitius, que

ajudin a remuntar la situació de cri-

si econòmica global que genera tota

mena de dubtes i incerteses), o bé la

seva continuitat com a òrgan professi-

onal patirà una situació especialment

compromesa de cara al futur”.

Crida al servei del paísA partir d’aquest moment, la conselle-

ra de Justícia va fer una crida al servei

del país dels enginyers de telecomuni-

cació, dient-los que “Catalunya neces-

sita veure’ls actius, dinàmics, valents,

atrevits, agosarats, ser els millors del

món, perquè sempre s’hi és a temps de

renunciar a tot això. Un s’ha de marcar

objectius molt importants en la vida,

perquè la realitat ja es cuida de rebai-

xar les expectatives”.

Ja en el darrer tram del seu discurs,

Montserrat Tura va felicitar al col·lectiu

i va demanar que el nou Col·legi sigui

tant actiu, dinàmic i valent com els ma-

teixos col·legiats, perquè “sense vostès,

4

destaCats

Q Ponents de la taula de debat ‘Encarem el futur’. D’esquerra a dreta, Lluís Jofre, director del projecte EnginyCat; Antoni Elias, conseller delegat de la CMT; Miquel Ramírez, degà; Antoni Giró, rector de la UPC: i Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat.

R A més d’omplir la sala d’actes del CAC, els assistents també van estrenar-la.

sense la seva professió, sense l’aplicació

del seus coneixements en forma de ser-

veis proveïts tant al sector públic com

privat, res no podria ser el que és”.

S’arribava així al final d’una jornada que

va rubricar el degà, Miquel Ramírez,

amb una breu al·locució d’agraïment

a les paraules de la consellera i d’ex-

pressió dels millors desitjos “d’estar a

l’alçada de la nova responsabilitat que

tot plegats encetarem amb el nou Col-

legi”, que va qualificar de “repte per al

nostre col·lectiu”.

Taula de debatLa jornada va començar amb una visi-

ta guiada dels assistents a la nova seu

del Consell Audiovisual de Catalunya

(CAC), que acredita la màxima qualifi-

cació (A) en eficiència energètica, i va

continuar en la seva sala d’actes, que

precisament es va estrenar per l’oca-

sió, és a dir per acollir la taula de de-

bat ‘Encarem el futur’. Protagonitzada

per Antoni Elias, conseller delegat de

la CMT, Antoni Giró, rector de la UPC,

Lluís Jofre, director del projecte Engi-

nyCat i Elena Lauroba, directora ge-

neral de Dret i Entitats Jurídiques del

Departament de Justícia de la Genera-

litat, va aplegar gairebé un centenar de

participants, que van rebre la benvin-

guda tant del vicepresident del CAC i

amfitrió de l’acte, Josep Pont, com del

president de l’ACET, Carles Martín.

Fet aquest preàmbul, el degà, Miquel

Ramírez va presentar els ponents i

definir els reptes a què s’enfronta el

col·lectiu, resumits en l’Espai Europeu

d’Educació Superior (EEES), la Llei

Òmnibus i el futur de l’enginyeria tant

des de la perspectiva professional com

institucional (Col·legi català). El primer

de prendre la paraula, Antoni Giró, va

expressar la insatisfacció derivada del

canvi d’orientació del procés de Bo-

lonya, atès que inicialment relligava

la formació i les atribucions profes-

sionals, però ja no ho fa. Per intentar

respondre al dubte de si això acabarà

passant factura a la capacitació dels

nous enginyers professionals, Antoni

Elias va puntualitzar que s’ha optat

per deixar de banda el model francès

i incorporar l’anglosaxó, “perquè és

més adaptatiu”, i per tant més adient,

tenint en compte que “la tecnologia

evoluciona de manera molt més ràpi-

da que les atribucions professionals”.

Fet aquest aclariment, va intervenir

Lluís Jofre per detallar l’evolució de

projecte EnginyCat, l’eina de promo-

ció la formació científico-tècnica que

encapçala, i a partir d’aquest moment

es va entrar de ple en el tema de la

Llei Òmnibus, sobre la qual va disser-

tar Elena Lauroba. Ja només quedava

intentar definir quin serà a partir d’ara

el paper de l’enginyer. Aquí Elias va

tornar a ser concloent, remarcant que

la formació en enginyeria ha de servir

per aprendre habilitats i destreses en

comptes de competències professio-

nals, tenint en compte que l’avenç tec-

nològic imparable les converteix aviat

en obsoletes. Com a conclusió de tot

plegat, el degà va acabar destacant la

contradicció de voler que l’enginyeria

sigui cada cop més generalista però

en canvi els professionals siguin més

especialistes. @

5

Formació subvencionada pel Plan Avanza

Visita guiada al sincrotró Alba

La Nit del 2011

Reunió a Barcelona del projecte internacional ECCE

L’Associació Catalana d’Enginyers de

Telcomunicació (ACET), la Asociación

de Enxeñeiros de Telecomunicación

de Galicia (AETG) i la Asociación Ca-

naria de Ingenieros de Telecomunica-

ción (ACIT), participen en un projecte

formatiu online de capacitació de tèc-

nics en competències TIC, presentat

al Ministeri d’Indústria. Els alumnes

que superen el curs aconsegueixen, a

més dels coneixements específics so-

bre la materia escollida, els certificats

corresponents per les principals com-

panyies de telecomunicació partici-

pants (Cisco Systems, Microsoft, SAP,

Siemens i Oracle), i una acreditació

homologada del Ministeri d’Indústria

i les diferents associacions territori-

als. Els cursos estan subvencionats

per als treballadors de pimes i autò-

noms que siguin seleccionats i tenen

unes condicions específiques per a

la resta de col·lectius, especialment

desocupats i funcionaris. La selecció

d’alumnes es fa prioritzant els engi-

nyers de telecomunicació col·legiats

i associats, a més dels treballadors

de les empreses que donen suport al

projecte. Els cursos es poden consul-

tar en l’enllaç següent: http://www.

telecos.cat/images/noticies/progra-

ma_avanza_formacio.pdf @

La propera XVI Nit de les Telecomu-

nicacions està prevista per al pròxim

dia 3 de març de 2011. L’escenari

previst és el World Trade Center de

Barcelona, la sala auditori del qual

acollirà l’acte de lliurament dels Pre-

mis Salvà i Campillo 2011, en les qua-

tre modalitats: ‘Enginyer/a de l’Any’,

‘Telecom Espanya’, ‘Telecom Europa’

i ‘Premi d’Honor’. @

La seu de l’ACET va acollir el segon

‘meeting’ internacional del projecte

europeu ECCE, que té com a ob-

jectiu principal definir unes guies o

models de traslació de les deman-

des de capacitats, habilitats i conei-

xements de l’enginyeria en el món

laboral als estudis universitaris su-

periors d’enginyeria, sempre en un

marc europeu d’actuació. L’objectiu

final és la creació d’un Observatori

de l’enginyeria en el sentit descrit.

L’acte es va fer els dies 21 i 22 d’oc-

tubre en col·laboració amb diferents

empreses i institucions externes del

projecte, com ara la ETSETB-UPC,

el programa EnginyCAT, Abertis,

GCO Telecom i Orange Catalunya.

A més de presentar les conclu-

sions a què s’ha arribat fins ara, les

empreses i institucions convocades

van expressar les seves opinions, en

general força coincidents amb les

del grup. @

El passat 17 de setembre un grup de

35 col·legiats van visitar la font de llum

de sincrotró Alba, a Cerdanyola de Va-

llés, una de les principals instal·lacions

científiques del sud d’Europa. Es tracta

d’una infraestructura en forma d’anell

de grans dimensions concebut per ac-

celerar electrons a prou velocitat per

generar l’anomenada llum de sincrotró,

una radiació electromagnètica que per-

met observar fenòmens ultramicroscò-

pics amb una precisió excepcional, raó

per la qual s’utilitza principalment per

a l’estudi, desenvolupament i fabricació

de molècules. Un fet curiós de l’Alba,

des del punt de vista de l’Enginyeria de

Telecomunicació, és que, per accelerar

les partícules, s’utilitzen amplificadors

d’alta potència que són transmissors

de televisió UHF. En aquest cas, la cavi-

tat ressonant s’ha configurat per man-

tenir una freqüència fixa de 500MHz.@

6

destaCats

L’Assemblea marca el punt de partida del Col·legi Català

L’Assemblea general extraordinària, reunida el passat 13 de desembre, dota el nou Col·legi de les eines clau per al seu funcionament amb l’aprovació dels nous Estatuts i la Junta de Govern.

Convocada a instàncies del mateix

Decret 140/2010, d’11 d’octubre, de la

Generalitat, l’Assemblea de constitució

del nou Col·legi català, va començar

amb la intervenció del degà, Miquel

Ramírez, que, en nom de la Comissió

Gestora va remarcar la importància de

l’Article 2 (‘El Col·legi d’Enginyers de

Telecomunicació de Catalunya és una

corporació de dret públic amb perso-

nalitat jurídica pròpia i amb capacitat

plena per al compliment dels seus

fins, i es regeix en les seves actuaci-

ons per la normativa vigent en matèria

de col·legis professionals’), i l’Article 3

(‘L’àmbit territorial del Col·legi d’Engi-

nyers de Telecomunicació de Catalu-

nya és el de Catalunya’), a més de les

tres disposicions adicionals, la tercera

de les quals estableix que la incorpo-

ració a la nova entitat dels col·legiats

amb domicili professional únic o prin-

cipal a Catalunya, es fa sense perjudici

de poder mantenir la seva condició de

membres del Col·legi d’àmbit estatal.

Per subratllar l’abast d’aquest dar-

rer punt, Ramírez, a més de deixar

clar que “els col·legis són únics dins

del seu àmbit territorial”, també va

subratllar que “tots els col·legiats de

la demarcació passen al Col·legi cata-

là”, i que “la doble col·legiació només

és factible si prèviament es pertany al

CETC”. En aquest sentit, va emfasitzar

que “l’adscripció a un col·legi la deter-

mina el domicili professional principal

del col·legiat” i que “els col·legiats de

qualsevol col·legi poden desenvolupar

treballs a tota Espanya, d’acord amb la

Llei de col·legis professionals”.

A continuació, el degà va fer un

petit repàs històric del procés iniciat

l’any 1969 amb la creació de la delega-

ció a Barcelona de l’AEIT i que ha cul-

minat, 41 anys després, amb el decret

de constitució del Col·legi d’Enginyers

de Telecomunicació de Catalunya.

Abans de passar al segon punt de

l’odre del dia, de votació dels nous Es-

tatuts, aprovats per unanimitat, Ramí-

rez va explicar que estan inspirats en

els actuals estatuts del COIT i que esta-

bleixen la titulació en Enginyeria de Te-

lecomunicació com a requisit impres-

cindible d’accés al nou Col·legi català.

El pas següent va ser l’elecció de la

Junta de Govern del nou Col·legi cata-

là (veure requadre), a la qual es va fa-

cultar, en votació unànime, per execu-

tar els acords adoptats en Assemblea.

Ja en la recta final de l’acte, es van

presentar les actuacions més immedi-

ates i les decisions operatives neces-

sàries per a la posada en marxa del

Col·legi (prevista per al proper dia 1

de gener), com ara la nova plataforma

de visat, certificat i registre; les noves

assegurances de responsabilitat civil,

accidents, salut, etc., la convocatòria

d’assemblea per a l’aprovació de pres-

supostos i la distribució del nou carnet

de col·legiat/associat amb la nova nu-

meració del CETC/ACET @

R El centenar d’assistents va refrendar per unanimitat el nou Col·legi català.

Junta de Govern

Degà: miquel ramírez martín

Vicedegà: Carles martín Badell

Secretari: ramon Palacio leon

Tresorer: Joan solé Viñas

Vicesecretari: Jordi lópez Benasat

Vocal 1: Joaquim sin Giménez

Vocal 2: Joan mª ribes artigas

Vocal 3: antoni Brey rodríguez

Vocal 4: domingo ruiz estopiñan

Vocal 5: Gonzalo Bonhomme altable

Vocal 6: Jaume Xarrié sánchez

Vocal 7: Xavier Peiró esteban

Vocal 8: Joan Carles samaranch Pineda

Vocal 9: meritxell Bosch García

Suplent 1: Josep mirabent lópez

Suplent 2: elisa sayrol Clos

Suplent 3: Joaquín tomás Vidal

Suplent 4: lluis Jofre roca

Suplent 5: antoni elías Fusté

7

Gairebé dos anys després que l’As·

semblea general de col·legiats de

Catalunya, reunida el 16 de desembre

del 2008, aprovés la posada en mar·

xa del procés de constitució del Col·

legi català, el passat dia 14 d’octubre

culminava el procés de creació de la

institució, amb la publicació al DOGC

del decret 140/2010.

El Col·legi d’Enginyers de Telecomu·

nicació de Catalunya neix com una

corporació de dret públic amb perso·

nalitat jurídica pròpia i amb capacitat

plena per al compliment dels seus

fins, que es regeix per la normativa

vigent en matèria de col·legis pro·

fessionals en les seves actuacions.

D’aquesta manera, els col·legiats amb

domicili professional únic o principal

a Catalunya passen directament a

pertànyer al Col·legi d’Enginyers de

Telecomunicació de Catalunya.

De cara al futur més immediat, el

degà, Miquel Ramírez aposta per

“una transició tranquil·la”, i en aquest

sentit declara la voluntat del col·lectiu

“de mantenir el màxim grau de col·

laboració amb el COIT, compartint

totes les eines i recursos que siguin

útils i d’interès per als enginyers de

telecomunicació, així com de garantir

els actuals serveis i prestacions de

tots els col·legiats de Catalunya”.

Pel que fa al punt de partida de l’ac·

tivitat del nou Col·legi català, es po·

sarà en marxa el proper 1 de gener

de 2011. @

Ja tenim nou Col·legi català!

El DOGC publica el decret 140/2010, d’11 d’octubre, de constitució del Col·legi d’Enginyers

de Telecomunicació de Catalunya

El passat dia 14 d’octubre el Govern català va donar llum verd al nou Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC), amb la publicació al DOGC del decret 140/2010, d’11 d’octubre, que culmina el procés de constitució de l’entitat. L’aprovació definitiva s’ha fet en virtut de l’article 125.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de col·legis professionals, incloent-hi la seva creació.

decret 140/2010

11/10/2010

Elisa SayrolDirectora de l’Escola Tècnica Superior

d’Enginyeria de Telecomunicació de

Barcelona (ETSETB-UPC)

Un fet naturalDes de la Universitat veiem com un fet

natural la creació d’un col·legi profes·

sional, català i independent que pugui

prendre les pròpies decisions, tot i

que sovint ho puguin fer d’acord amb

el COIT o amb un Consell de Col·legis

que agrupi als col·legis de tota Espa·

nya. Gestionar els propis recursos per·

met involucrar·se en projectes més

engrescadors tant per a la pròpia Jun·

ta del Col·legi com per a tots els seus

membres.

Què espero com a directora d’una

escola d’enginyeria de telecomunica·

ció? Doncs m’agradaria que millorés la

interlocució del nostre col·lectiu davant

les administracions, que treballéssim

plegats per mostrar a la societat cata·

lana l’impacte de l’enginyeria de tele·

comunicació en les nostres vides, i que

ajudéssim a potenciar l’aparició de no·

ves empreses basades en la creativitat

dels enginyers catalans.

No vull acabar sense esmentar ex·

plícitament que si bé celebro la creació

d’un Col·legi català independent, els

responsables del COIT sempre han tin·

gut un tracte molt cordial, han escoltat

la veu de les universitats i ens han fa·

cilitat el contacte amb l’Administració i

les empreses a nivell espanyol. @

8

destacats

del Govern de la Generalitat ·i el meu

personal, tot havent assistit a la seva

assemblea constituent· i que s’afe·

geix a l’esforç col·lectiu que ha de

dotar el nostre país de les instituci·

ons que contribuiran decisivament a

la nostra construcció nacional. Tots

sabem que el procés de creació del

nou Col·legi ha estat llarg i costós,

i ara, un cop és ja una realitat, no·

més falta que la burocràcia no ens

faci traïdors, i que se n’agilitzin les

qüestions jurídiques, de manera

que no tinguem la sensació d’estar·

nos regatejant a nosaltres mateixos.

Això passa sovint, malauradament, i

la constitució d’aquest Col·legi, del

nostre Col·legi, no ha estat, per des·

gràcia, una excepció. Però cal supo·

sar que ens en sortirem i, a partir

d’aquí, la prioritat ha de ser la conso·

lidació d’aquesta institució i l’establi·

ment d’un diàleg a tot nivell per de·

cidir quin paper tindran els nostres

enginyers i enginyeres de telecomu·

nicació en el marc de la Unió Euro·

pea i de la resta del món. Des d’aquí

vull manifestar el meu orgull com a

representant polític, com a professi·

onal i com a català, per la creació

del Col·legi, i el meu compromís per

contribuir a fer realitat tots els seus

reptes de futur. @

Per copsar el punt de vista institucional d’abast català sobre el Co·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, hem demanat l’opinió a set personalitats vinculades professionalment al nostre col·lectiu: els directors de les cinc escoles de Telecomunicació de Catalunya, el president de l’ACET, Carles Martín i el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch. Tots, sense excepció, expressen el seu suport al CETC.

Suport unànime de les escoles de ‘telecos’, l’ACET i la STSI

Opinions institucionals d’abast català sobre el nou CETC

Glòria GonzálezDirectora en funcions de l’Escola Tècnica

Superior d’Enginyeria (ETSE-UAB)

Una excel·lent notíciaCrec que hem de felicitar·nos tots

per la constitució del Col·legi d’Engi·

nyers de Telecomunicació de Catalu·

nya. Som conscients que això supo·

sa la culminació d’un procés que ha

estat llarg i no lliure de dificultats, el

que ens fa sentir encara més satisfets

per la fita aconseguida. La creació

del Col·legi és una excel·lent notícia

perquè aquesta iniciativa sorgeix d’un

objectiu tant fàcil d’expressar i alho·

ra tant valuós com és donar el millor

servei possible al nostre col·lectiu.

No tinc cap dubte que en aquesta

nova situació es veurà afavorida per

la proximitat del Col·legi a la socie·

tat i esperem també que això con·

tribueixi a potenciar la col·legiació

dels enginyers de telecomunicació a

Catalunya. Estic segura, a més, que

aprofitarem aquest fet per establir

vincles encara més estrets entre les

universitat catalanes i el nou Col·legi,

que han de resultar beneficiosos tant

per als actuals com per als futurs en·

ginyers. @

Jordi BoschSecretari de Telecomunicacions

i Societat de la Informació de la

Generalitat de Catalunya

La prioritat ha de ser la seva consolidacióCom a secretari de Telecomunica·

cions i Societat de la Informació, i

com a ciutadà de Catalunya, no puc

sinó congratular·me per la creació,

com a ens independent, del Col·legi

Català d’Enginyers de Telecomunica·

ció, que ha comptat amb el suport

9

Carles MartínPresident de l’ACET

Una nova fita en el camíCertament, la creació del Col·legi Ca·

talà és un nou pas del què ens hem de

felicitar tots plegats. Han estat mol·

tes les passes per aconseguir aques·

ta fita. Començant per la creació de

la delegació de l’Associació, cap als

anys 70, el naixement posterior de

l’Associació Catalana d’Enginyers de

Telecomunicació (ACET), l’any 1992 i

la demarcació del Col·legi l’any 2000.

Han intervingut en tot aquest procés

molts companys, molts dels quals no

viuen ara a Catalunya. Penso amb el

César Rico o Aquilino Morcillo, Manu·

el Moralejo, Pedro Vicente, Antonio

Elias, José Galán, Jordi Berenguer,

Carles Salvado o Miquel Ramirez.

Tampoc hem d’oblidar als secretaris

tècnics o gerents com el Francesc

Torres o al Guillem Canal. Segura·

ment no m’equivocaria si dic que més

de 500 persones han intervingut tots

aquests anys a les juntes del COETC/

ACET. I ho han fet bàsicament pel col·

lectiu, que és a qui representaven. Sí,

és una nova fita en el camí. Ara tenim

totes les eines de representació, Col·

legi i Associació, amb els seus meca·

nismes i no podem fallar. Espero que

tots estiguem a l’alçada. @

Alejandro FrangiDirector de l’Escola Superior Politècnica

(ESUP-UPF)

Motivo de alegríaEn todas las entidades del tipo aso·

ciativo, es importante que el centro

de decisión esté lo más cerca posible

del colectivo al cual representan. Eso

debería ocurrir en las asociaciones y

los colegios profesionales. Por esto es

un motivo de alegría la creación del

Colegio de Ingenieros de Telecomuni·

cación de Cataluña. Un Colegio profe·

sional y en concreto el nuestro ha de

servir de dinamizador de la economía

de un país. El sector de las telecomu·

nicaciones y sus profesionales son sin

duda de los más dinámicos incluso en

estos momentos de crisis profunda.

La creación del Colegio ha de ayudar

a activar nuestra maltrecha economía

creando nuevas empresas y ayudando

a identificar nuevos nichos de merca·

do. Esto es lo que promovemos tam·

bién desde nuestra Universidad Pom·

peu Fabra (UPF). Por eso animamos

también a que los ingenieros se co·

legien nada más acabar sus estudios

y entendemos que esos es lo que de·

berían hacer todas las universidades

para que de esta forma hagamos de

Cataluña un país puntero en las nue·

vas tecnologías. @

Jordi BerenguerDirector de l’Escola Politècnica Superior

de Castelldefels-UPC

La fi de l’abstracció (col·legial, s’entén)Semblava impossible, però per fi hem

pogut arribar a la constitució del nos·

tre propi col·legi català de ‘telecos’.

Llàstima que no hagués arribat abans

de la Llei Òmnibus i de la crisi del sec·

tor de la construcció, però no, què hi

farem. Per tant ens haurem de supe·

rar un cop més. Haurem de posar·hi

imaginació i ganes per anar més enllà

de les funcions típiques i tòpiques dels

col·legis, per saber dir i fer tot allò que

cal en un sector ja del tot transversal,

present en totes i cadascuna de les ac·

tivitats econòmiques i socials del país,

essencial per la innovació i la millora

de la competitivitat.

Sempre he dit que els ‘telecos’

som una colla d’àcrates; estem massa

acostumats a parlar amb naturalitat

de coses que ningú veu però que hi

són, i potser per això ens costa tant

de col·legiar·nos/associar·nos. Ara

això hauria de canviar, ja que el Col·

legi, que hi era però no es veia, ara hi

és i es veu, i a més és nostre.

Enhorabona a tots! @

10

destacats

Suport dividit delscol·legis territorials

Opinions institucionals d’abast espanyol sobre el nou CETC

En l’àmbit espanyol hem demanat el punt de vista institucional sobre el Co·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya a nou personalitats vinculades professionalment al nostre col·lectiu: els degans dels col·legis territorials(*) de Telecomunicació, començant pel degà-president del Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación (COIT), Eugenio Fontán, que respon de manera genèrica. Les seves opinions a favor i en contra del nou Col·legi català es reparteixen al 50%.

Miquel Àngel BarrabeigDirector-gerent de La Salle-URL

És més el ‘nostre’ Col·legiEl Decret d’aprovació del Col·legi

d’Enginyers de Telecomunicació

de Catalunya culmina una aspi·

ració llargament sentida d’apro·

par els serveis i les estructures

als seus usuaris.

Que una entitat de dret pú·

blic hagi trobat aquesta forma

d’aproximació és una molt bona

notícia esperada i que diu molt

dels seus degans i equips res·

ponsables.

No és sols un tema d’idioma

o de proximitat, és –sens dub·

te– l’encert d’una visió sobre el

fet que les institucions i les per·

sones que les configuren han

de participar en el servei al bé

comú i que aquest servei només

es fa en l’encontre de les perso·

nes i l’aproximació a les seves

realitats professionals.

Des de la nostra Escola sem·

pre hem potenciat la participa·

ció, el trobament com a perso·

nes i la construcció del nostre

país. No podem sinó alegrar·nos

d’aquesta novetat del Col·legi

que és més el ‘nostre’ Col·legi.

Enhorabona! @

Eugenio FontánDecano-presidente del COIT

Estrategia común de la ingeniería españolaCorren tiempos de incertidumbre para

las organizaciones colegiales. A las

dificultades que la crisis económica

está ocasionando a todos los niveles

en nuestra sociedad, y a las que no

somos ajenos, se han sumado algu·

nas medidas del Gobierno orientadas

a romper el marco profesional en el

que tanto los ingenieros, como los

propios colegios desarrollamos nues·

tra actividad. Esto afecta no sólo a los

ingenieros de telecomunicación, por

supuesto, sino a todo el colectivo de la

ingeniería superior.

Tras la reciente aprobación de la

Ley Ómnibus, entre cuyos efectos está

la práctica supresión del visado, tal y

como lo hemos conocido, el COIT ha

abordado un ambicioso proceso de

transformación, enfocado a maximizar

los servicios que presta a su colectivo,

ampliando incluso su papel de repre·

sentación profesional, dentro de unos

criterios de eficiencia económica.

Ahora se anuncia la próxima presen·

tación ante el Parlamento de una Ley

de Servicios Profesionales, de la que

solamente se conoce un borrador de su

memoria o preámbulo. El contenido es

preocupante, no sólo por el escaso co·

nocimiento que demuestra del papel de

las ingenierías, sino por la falta de unos

criterios verdaderamente orientados a

mejorar los servicios que ingenieros y

Colegios prestan a la sociedad, llegando

a plantear un escenario en que todos los

ingenieros, sin distinción de especialida·

des, deberán competir en todos los ám·

bitos profesionales, sin reconocimiento

explícito de su capacitación profesional.

La obligación de los que trabajamos

dentro de la institución colegial es la de

aunar esfuerzos para reconducir estos

inadecuados planteamientos contra

la profesión y contra la sociedad a la

que servimos con nuestro trabajo. Sólo

desde una posición fuerte, compartida

con todas las ingenierías su periores

podremos hacerlo. [continua Pàg. 12]

11

Por este motivo, desde el COIT es·

tamos trabajando en el diseño de una

estrategia común de la ingeniería espa·

ñola frente a estas medidas, mientras

preparamos un escenario de renova·

ción de los instrumentos existentes, en

aras de unir esfuerzos y no de disgre·

garlos. Es así como entendemos que

debemos trabajar por nuestra profe·

sión, nuestros compañeros y la socie·

dad a la que servimos. @

Ramón Bermúdez de CastroColexio Oficial de Enxeñeiros

de Telecomunicación de Galicia

Por un modelo de Colegio único en cada territorioEn primer lugar queremos expresar

desde Galicia nuestra más cordial en·

horabuena a nuestros compañeros de

Cataluña por la constitución del Col·legi

d’Enginyers de Telecomunicació de Ca·

talunya. En Galicia hemos defendido

siempre un modelo de Colegio único.

Pero único no en el sentido de un Co·

legio que desde la concepción centra·

lista del Estado, se erija en órgano de

representación máxima del colectivo

y considere las demarcaciones territo·

riales como simples delegaciones, con

mayor o menor representatividad. No,

ese no es nuestro modelo.

Nuestro modelo es un modelo de

Colegio único en cada territorio, un co·

legio que en Cataluña se llame Col·legi

D’Enginyers de Telecomunicació de

Catalunya, en Galicia podría llamarse

Colexio Oficial de Enxeñeiros de Te·

lecomunicación de Galicia, en el Pais

Vasco podría llamarse Euskal Herriko

Telecomunikazio Ingeniarien Elkargo

Ofiziala, etc., que tenga personalidad

jurídica propia, independencia y capa·

cidad libre de actuación y que aglutine

y represente en exclusiva al colectivo

de ingenieros de telecomunicación

en dicho territorio, actuando bajo los

principios de igualdad, cooperación y

solidaridad con los demás colegios de

ingenieros de telecomunicación de los

diversos territorios.

En ese sentido saludamos el naci·

miento del que consideramos debe

ser el único Colegio representante de

nuestros compañeros catalanes. @

Juan Luis OrdialesDecano del COITPV-EHTIEO

(País Vasco)

Optar por lo que deseen los propios colegiadosLa puesta en marcha del Col·legi

d’Enginyers de Telecomunicació de Ca·

talunya ha intensificado un interesante y

antiguo debate dentro del colectivo de

ingenieros de telecomunicación. Este

debate se desarrolla sobre cómo servir

con la máxima eficiencia a la sociedad

en general y a nuestros colegiados en

particular a través de un colegio profe·

sional. Las dos grandes ideas confronta·

das son las siguientes. La primera, argu·

menta que el colectivo junto y unido, a

nivel estatal, tiene más fuerza y es más

representativo ante de las instituciones.

Además, al ser un colegio único, se op·

timizan los recursos del colectivo. La se·

gunda, es que los colegios profesionales

deben adaptarse al Estado de las Auto·

nomías, y que la cercanía al usuario y a

la sociedad a la que se da servicio, es un

factor determinante. Queda una última

que yo considero fundamental y es la

decisión de los propios colegiados a los

que considero perfectamente capacita·

dos para optar por el tipo de colegio que

deseen. Dado que en Cataluña así lo

han decidido, solo me queda felicitarles

y desearles toda la suerte del mundo en

esta nueva andadura que comienzan. @

Sergio RiolobosDecano del COITCV

(Comunidad Valenciana)

Respeto al deseo de la mayoríaTras la reciente constitución del nuevo

Colegio de Ingenieros de Telecomuni·

cación de Catalunya y, como colegiado

del COITCV, respeto la iniciativa enten·

diendo que este nuevo colegio es lo

que desean la mayoría de mis compa·

ñeros de profesión en Cataluña.

Ciertamente se produce en mo·

mentos muy difíciles en los que la

nueva entidad deberá afrontar gran·

des retos para garantizar su viabilidad

económica y operativa aunque estoy

seguro de que, con voluntad y esfuer·

zo, lo conseguirán.

La instauración de la nueva entidad

y su relación con el COIT tendrá sus

dificultades en sus inicios pero espero

y deseo que la solución final se funda·

mente en una atenta disciplina de liber·

12

destacats

(*) Els degans del col·legis territorials

d’Andalusia Occidental, Aragó, Canàries

i Múrcia han declinat la nostra invitació

a expressar la seva opinió.

tad que respete a todos y sea satisfac·

toria para cada una de las partes, esto

es, tanto para el nuevo colegio catalán

como para el Colegio Oficial de Inge·

nieros de Telecomunicación junto con

sus demarcaciones y delegaciones. @

José Luis CasadoDecano del COITAO

(Andalucía Oriental)

Iniciativa inoportunaMi posición ante la creación del Cole·

gio de Ingenieros de Telecomunicación

de Cataluña es muy crítica; y lo es fun·

dada en motivos exclusivamente eco·

nómicos y operativos. Organizaciones

que deben actuar en un entorno global,

si no alcanzan una dimensión crítica

mínima, como es el caso del colectivo

de ingenieros de telecomunicación, es·

tán lastradas por un déficit de produc·

tividad. Además, en la situación econó·

mica actual, con los efectos de la Ley

Ómnibus aún sin digerir y con la anun·

ciada ley de servicios profesionales que

podría poner en peligro la existencia

misma de los colegios profesionales, la

iniciativa de crear un nuevo colegio au·

tonómico no parece estar dotada pre·

cisamente del don de la oportunidad.

También me preocupa que la crea·

ción de colegio catalán pueda suponer

una barrera administrativa adicional

para la libre actuación de los ingenie·

ros de telecomunicación del resto de

comunidades en el territorio catalán.

Finalmente, expreso mi pragmática

disposición para colaborar con el nue·

vo colegio para que su andadura sea

un éxito por el bien del conjunto de los

colegiados y de la sociedad a los que

nos debemos. @

13

Des del capdavant de l’àrea de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat, Patrícia Remiro reconeix que “les telecomunicacions també estan patint els efectes de la crisi”, però en aquest cas pel fet que “històricament, no s’ha invertit el que calia, no s’ha incentivat prou un teixit empresarial català de les telecomunicacions, ni que grans empreses del sector s’instal·lessin al nostre país”.

C

“No s’ha incentivat prouel sector TIC català”

omencem evocant l’eta-

pa de la seva formació

superior. Com és que va

escollir Enginyeria de

Telecomunicació?

Realment, no tenia una vocació clara

per aquesta titulació; sí que sabia que

volia estudiar alguna enginyeria, però

també m’atreia la carrera de medici-

na. Crec que vaig escollir ‘telecos’ per

la dificultat, pel que significava de rep-

te a superar, i suposo que, també, per

les sortides professionals que alesho-

res oferia. D’altra banda, cal dir que

en aquella època no disposàvem ni de

tanta informació per escollir una titu-

lació universitària, ni de tanta diversi-

tat d’estudis.

Quin record genèric té del seu pas

per l’ETSETB-UPC?

Tot i la gran quantitat d’hores d’estudi

que hi vaig dedicar, em queda un molt

bon record dels amics i amigues que

vaig fer, així com una molt bona rela-

ció amb alguns professors, que poste-

riorment he retrobat per motius pro-

fessionals.

Quins moments d’aquesta etapa re-

corda haver viscut de manera més

entranyable i emotiva, i quins també

de forma menys gratificant?

Recordo que el període d’exàmens ens

unia molt, ara em sembla que es fa una

avaluació continuada, però aleshores

hi havia dos moments crítics a l’any:

febrer i juny –i per a la majoria tam-

bé el setembre. En aquells moments

es compartia molt, des d’apunts, exà-

mens d’altres anys, hores d’estudi a la

biblioteca, etc. Un altre moment entra-

nyable va ser el dia que finalment vaig

14

eNTrevIsTa

Patrícia remiro,directora general de Comunicació i serveis de Difusió audiovisuals de la Generalitat.

aconseguir ser enginyera, el de la lec-

tura del projecte de fi de carrera. Tota

la meva família estava allà, recolzant-

me, i encara que no entenguessin res

del que deia, va ser molt emotiu. Su-

poso que els moments menys gratifi-

cants eren quan anaves a consultar les

notes en aquells llistats de paper i lle-

gies que estaves suspès...!

Què va trobar més interessant i profi-

tós de tot el que hi va aprendre?

A banda de les matèries en si que vaig

trobar interessants, com ara les pròpia-

ment relacionades amb les telecomuni-

cacions, processat del senyal, antenes,

televisió, xarxes, etc., crec que el més

profitós que va ser aprendre a raonar, a

tenir una metodologia de treball, a so-

lucionar problemes sense tenir prèvia-

ment les instruccions o el camí clar.

I el que menys?

Sempre hi ha alguna matèria que

no trobes tant interessant, però, en

aquest sentit, crec que depèn més

de cada professor que el temari sigui

atractiu, encara que no ho sembli tant.

Hi va trobar a faltar alguna matèria

que li semblés especialment adient

per completar l’expedient acadèmic?

En aquell moment vaig trobar a faltar

matèries que apropessin més l’engi-

nyeria al món empresarial. Tot i que el

darrer curs hi havia una sèrie de matè-

ries dedicades al màrqueting, a inves-

tigació operativa, etc., no era suficient.

Crec que la carrera de ‘telecos’ es va

quedar coixa en molts aspectes que

posteriorment he valorat molt, com

ara la gestió de projectes, el treball

en equip, la visió de negoci, així com

una preparació específica per treballar

en entorns internacionals i multidisci-

plinars. Un altre aspecte que potser

actualment ja es valora més és l’em-

prenedoria. Tant important és acabar

treballant per a una gran empresa del

sector de les telecomunicacions com

tenir les eines adequades per empren-

dre el teu propi projecte.

Quina valoració fa de tota aquesta

etapa de formació superior?

Molt positiva, tant per la preparació i

els coneixements adquirits i que des-

prés m’han servit a nivell professional,

com per les relacions d’amistat que he

desenvolupat. Crec que l’enginyer de

telecomunicació, quan acaba la carre-

ra, està molt ben preparat per afrontar

qualsevol repte.

El seu resultat, en forma de titulació

en Enginyeria de Telecomunicació, va

animar-la a enfrontar-se al mercat la-

boral o li va semblar prematur i es va

Quin creu que ha de ser el paper

de la dona enginyera?

Idealment, el paper de la dona en-

ginyera és idèntic al de l’home en-

ginyer. La normalitat absoluta –ja

ens hi anem apropant– vindrà el

dia que no calgui posar l’afegitó

del gènere al costat de la descrip-

ció professional. Crec que, a més,

en aquest darrers anys, la propor-

ció entre homes i dones que estu-

dien qualsevol tipus d’enginyeria

no és tant desproporcionat com

en el passat, i això demostra que

de mica en mica es van diluint les

diferències. Personalment, mai he

notat cap diferència, ni per nivell

de responsabilitat ni pel que fa les

retribucions, pel fet de ser una do-

na. Sí que es fa difícil conciliar la

vida professional amb la familiar,

però això passa en qualsevol altra

professió.

“Mai he notat cap diferència com a dona enginyera”

“Quan acaba la carrera, l’enginyer de telecomunicació està molt ben preparat per afrontar qualsevol repte”

15

Quines recomanacions concretes

faria a les darreres promocions

de ‘telecos’ per encoratjar-les a

enfrontar-se amb determinació al

mercat de treball i a prosperar-

hi en l’actual conjuntura de crisi

econòmica?

En primer lloc, recordar que els

‘telecos’ tenim una formació que

ens permet afrontar una gran va-

rietat de feines, evidentment en la

vessant tècnica, però que tam-

bé estem molt preparats en altres

camps, potser no tant populars,

com la consultoria, la gestió co-

mercial o, per què no, en l’empre-

nedoria. Diria també que per ser

un bon professional cal tenir capa-

citat de treball, sentit de la respon-

sabilitat i molt entusiasme.

“Capacitat de treball, sentit de la responsabilitat i molt entusiasme”

Quines raons i motivacions van

portar-la a cursar un MBA per la

Rotterdam School of Management?

Vaig decidir cursar un MBA per la ne-

cessitat de completar la meva for-

mació amb coneixements de gestió

empresarial i de negoci. Arriba un mo-

ment que com a enginyer, si no com-

pletes la teva formació amb aquest ti-

pus de màster, t’acabes especialitzant

en l’àmbit tècnic. L’enginyer que com-

pleta la seva formació amb un màster

en direcció d’empreses pot fer un salt,

després, a nivell professional. Per altra

banda, vaig decidir-me per una esco-

la de negocis a l’estranger i que esti-

gués en el top-ranking europeu per tal

d’obrir-me horitzons cap a experiènci-

es internacionals i reorientar la meva

trajectòria professional.

Aconsellaria de fer això mateix a tots

els ‘telecos’, o creu que n’hi hauria

prou amb renovar el pla docent d’En-

ginyeria de Telecomunicació, refor-

çant-lo amb una base de coneixe-

ments de caire empresarial?

Aconsello ferventment completar la

formació acadèmica amb un MBA a

tots els ‘telecos’ que en tingui l’opor-

tunitat. Tot i que molts estudiants es

vulguin especialitzar en l’àmbit tècnic,

els enginyers sempre acaben, tard o

d’hora, assumint tasques més de ges-

tió o directives, i aleshores cal estar

preparats.

Quina primera porta del món labo-

ral se li va obrir, un cop enllestit el

seu MBA per la Rotterdam School of

Management?

Quan fas un MBA costa molt desvin-

cular-te del teu historial professional,

tot i que molta gent ho fa servir per

donar un tomb de 180 graus a la seva

carrera. En el meu cas, venia del món

de les telecomunicacions mòbils i, un

cop enllestit el MBA, vaig tenir ocasió

d’entrar en el món de la consultoria

estratègica, especialitzada en empre-

ses i ‘start-ups’ de telecomunicacions.

Per tant, no vaig deixar del tot el sec-

tor, però sí que vaig reorientar-me cap

a una vessant més de negoci.

Va notar encara alguna mancança en

el seu expedient acadèmic, que li difi-

cultés l’exercici professional?

Crec que el nostre expedient acadèmic

mai el podem donar per tancat, sempre

hi ha aspectes, cursos o postgraus, amb

què podem millorar la nostra formació.

En aquell moment, però, l’única dificultat

era assumir amb prou rapidesa les noves

assignacions de projectes i obtenir resul-

tats satisfactoris per a l’empresa.

estimar més completar la seva for-

mació acadèmica? Quina decisió va

prendre?

Després de completar els estudis, es-

tava desitjosa d’iniciar la meva carrera

professional en el món de les teleco-

municacions. No pensava que calgués

completar la meva formació en aspec-

tes més empresarials o de negoci fins

més endavant. Vaig entrar, doncs, en

el mercat laboral, més específicament

en el mon de la consultoria. Tot i això,

prèviament vaig fer algunes pràctiques

en empreses (fins i tot vaig treballar

per als Jocs Olímpics de Barcelona),

fet que és sempre recomanable abans

d’iniciar la teva carrera professional, i a

més ‘fas currículum’.

16

eNTrevIsTa

Jordi DuchCoordinador ‘Telecos’

neficiós per a tot enginyer ampliar la

seva base docent; és el que et permet

diferenciar-te de la resta.

¿Quina valoració fa dels sectors ca-

talà i espanyol de les telecomunica-

cions, des de la Direcció General de

Comunicació i Serveis de Difusió Au-

diovisuals de la Generalitat?

El sector de les telecomunicacions, i,

en general, les TIC, són elements clau

per a la millora de la competitivitat i la

productivitat, tant a nivell empresari-

al com del país. No hem d’oblidar que

estan presents en molts àmbits de la

nostra societat. Com tots els altres sec-

tors econòmics, les telecomunicacions

també estan patint els efectes de la cri-

si, però també crec que, històricament,

no s’ha invertit el que calia en aquest

sector, tampoc s’ha incentivat prou un

teixit empresarial català de les teleco-

municacions, ni que grans empreses

del sector s’instal·lessin al nostre país.

¿Quines perspectives de desenvolu-

pament futur augura al nostre sector

en els àmbits català i espanyol?

Tenim una alta concentració de bons

professionals del sector, bones univer-

sitats en l’àmbit tècnic i, cada vega-

da més, empreses joves i emprene-

dors amb ganes i talent. Cal invertir

recursos suficients per enfortir el sec-

tor de les TIC a Catalunya, aprofundir

en l’R+D+i i en la recerca de partena-

riats amb els països més avançats. El

nostre sector genera coneixement i

riquesa, i la seva importància relati-

va en el PIB seguirà creixent. Catalu-

nya i Espanya no poden competir, en

molts aspectes, amb les economies

emergents, i, per tant, és fonamental

que treballem en l’excel·lència, en sec-

tors com ara les TIC. El futur és ple de

reptes que som perfectament capaços

d’assumir i de superar amb èxit, sem-

pre i quan el món acadèmic, el món

empresarial i les institucions públi-

ques treballin plegades i coordinada-

ment. @

Patrícia Remiro, col·legiada / asso-ciada 480, és enginyera de teleco-municació per la ETSETB-UPC, MBA per la Rotterdam School of Management i Màster en Dret i Tecnologies de la Informació per la URL-La Salle. En l’inici de la se-va trajectòria professional es de-dica a la consultoria estratègica, principalment en l’àmbit de les te-lecomunicacions, on ha participat en diversos projectes internacio-nals, i entre el 1997 i el 1998 assu-meix la responsabilitat de la Fun-dació Vodafone a Catalunya. L’any 2002 es va incorporar a la Direcció General de Mitjans Audiovisuals del Departament de la Presidència de la Generalitat, com a respon-sable de Tecnologies dels Mitjans de Comunicació. Des del 2008 ha ocupat el càrrec de cap de servei de Tecnologies de Comunicació Audiovisual. En aquest temps, ha estat involucrada principalment en la planificació, desplegament i promoció de la televisió digital terrestre a Catalunya. Des del no-vembre del 2009 ocupa el càrrec de directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya.

Curriculum Vitae

Quina valoració fa del nou Col-

legi d’Enginyers de Telecomuni-

cació de Catalunya?

És una molt bona notícia i crec

que cal felicitar totes les perso-

nes que ho han fet possible i que

hi han dedicat esforços. Serà molt

positiu comptar amb un Col·legi

català propi, atès que implica més

autonomia i més capacitat per de-

cidir quines iniciatives o projectes

poden ser més adequats per de-

senvolupar i enfortir el sector de

les TIC en el nostre país.

“Més autonomia per enfortir el sector”

Potser per això va ampliar la se-

va base docent amb un nou màster,

en aquest cas de Dret i Tecnologies

de la Informació per la Universitat

Ramon Llull?

Quan vaig assumir la meva tasca com

a responsable de tecnologies en la lla-

vors anomenada Direcció General de

Mitjans Audiovisuals, vaig veure que

tenia un dèficit important en l’àmbit

jurídic de les telecomunicacions, la

qual cosa em va motivar a cursar el

màster en dret i tecnologies de la in-

formació. Mai és tard per ampliar els

coneixements, i crec que és molt be-

17

magine que existiera un

sistema capaz de guiar

al conductor hacia las

plazas de aparcamiento.

Los 15 minutos de media empleados

en Barcelona diariamente por más de

un millón de personas para localizar-

las y ocuparlas, se reducirían a tan

sólo un par de ellos, lo que además

contribuiría a disminuir la polución,

los nervios sufridos para conseguir

aparcamiento y el tiempo no invertido

en la familia, amigos y trabajo.

El proyecto XALOC, llevado a cabo por

la empresa Worldsensing, la Universi-

dad Autónoma de Barcelona (UAB) y

el Centre Tecnològic de Telecomunica-

cions de Catalunya (CTTC), ha tenido

como objetivo ofrecer exactamente

esto. En concreto, este proyecto, finan-

ciado por la Secretaria de Telecomu-

nicacions i Societat de la Informació

de la Generalitat de Catalunya, ha de-

sarrollado un prototipo de sistema de

guiado de aparcamientos basado en el

despliegue de paneles en las esquinas

de las calles o en el envío de informa-

ción de aparcamiento directamente

a los terminales móviles de los con-

ductores. Este novedoso sistema está

compuesto por cuatro componentes

principales: 1) el sensor de aparca-

miento, 2) la red de comunicaciones,

3) los algoritmos de localización, y 4)

la aplicación software.

ComponentesLa presencia de un vehículo en una

plaza de aparcamiento se detecta por

medio de un sensor especializado.

Este sensor, a su vez, se conecta a

un sistema de radio y se alimenta con

una fuente de alimentación. Su con-

junto se introduce en una caja resis-

tente a manipulaciones y a 60 tonela-

das de peso, y se entierra en el asfalto

de la calle (Foto 1). Cabe destacar que

la invisibilidad del dispositivo es una

característica especialmente relevante

para los ayuntamientos, puesto que:

a) evita los posibles robos y el vanda-

lismo; y b) permite que los camiones

de limpieza trabajen con total y abso-

luta normalidad, es decir sin el menor

riesgo de colisión con esta tecnología.

Tal como se ilustra en la Figura 1, el

mencionado sistema radio se comuni-

ca con el de sensores, de forma que la

Plazas de parkinga primera vista

¿Ha estado alguna vez dando vueltas y vueltas buscando aparcamiento, para acabar encontrando una plaza que ha perdido en el último momento porque alguien se le ha adelantado? Seguro que sí, teniendo en cuenta que, por ejemplo, en Barcelona hay más de un millón de personas buscando donde aparcar y empleando para ello 15 minutos de media.

R El navegador ARID, ayuda al conductor a encontrar plazas de aparcamiento.

ARID NAVIGATOR© 2010 SPCOMNAV - XALOC PROJECT

Measured cordinale Central cordinate 41.50065.2.114195

Cold start

Warm start

Refresh

Audio Off/On

41.50070.2.114178

18

tecnologia

información del mismo es encaminada

siguiendo un patrón de comunicación

multi-salto hacia los paneles de guia-

do o hacia el gateway (puerta de enla-

ce) que facilita la conexión a Internet.

Este gateway puede ser de cualquier

tipo, por ejemplo xDSL, GPRS, etc.,

siempre y cuando la conectividad esté

garantizada. En cuanto a la red des-

plegada entre los sensores de aparca-

miento, ésta debe ser fiable y sin re-

tardos, de manera que la información

sobre las plazas libres de aparcamien-

to esté siempre actualizada.

Otra de las virtudes importantes de

XALOC es la habilidad del sistema para

localizar a los conductores basándose

únicamente en la información disponi-

ble en la propia plataforma. En otras

palabras, tanto el conductor como el

sistema evitan el uso de información

de posición obtenida mediante GPS,

debido a que este tipo de información

es a menudo poco fiable o incluso no

disponible en entornos urbanos den-

sos. En la Figura 2 se muestra cómo,

gracias a la información disponible en

la red de sensores, el conductor es lo-

calizado con un nivel de precisión sufi-

cientemente alto y en el menor tiempo

posible. Esto permite que, junto con la R Figura 1. Caja resistente.

R Figura 1. Sistema radio.

información de plazas de aparcamien-

to disponibles, el sistema guíe de for-

ma eficaz a aquellos conductores pro-

vistos de terminales con la aplicación

de software necesaria.

Finalmente, el núcleo del sistema XA-

LOC se basa en una arquitectura de

software que permite que los datos se

almacenen, analicen y visualicen de

forma eficiente. Esta arquitectura se

ha diseñado también con el objetivo

que puedan incluirse de forma senci-

lla herramientas de minería de datos

conocidas y de altas prestaciones. La

evaluación de los datos, por tanto, per-

mite que los paneles y/o terminales de

usuario muestren la información ne-

cesaria para ayudar a los conductores

a encontrar las plazas libres de forma

inmediata. Con el fin de evitar que las

plazas no sufran el efecto de overbo-

oking, el sistema cuenta además con

algoritmos de correlación diseñados

cuidadosamente.

En cuanto al trabajo de ingeniería de

XALOC, se distribuyó equitativamen-

te entre los diferentes participantes.

En concreto, el CTTC se hizo cargo de

los protocolos MAC y de enrutado del

sistema de comunicaciones; la UAB di-

GPRScoches malaparcados

Controlador aparcamientos

Sensor de ocupación Sensor tráfico Super nodo

Se comunican con multihop + agregación de datos. Pantalla información

ocupación

servidor

Comm API

Red nodos informaciónaparcamientos libres

GPRSinformación

aparcamientos libres

Internet

GPRSocupación

aparcamientos

señó los algoritmos de localización; y

Worldsensing llevó a cabo la implemen-

tación y el diseño industrial. Una vez

finalizado el proyecto se celebró una

rueda de prensa que generó un gran

interés de los medios de comunicación

locales, nacionales e internacionales.

Beneficios del sistemaEn el caso de que XALOC se imple-

mente y sea utilizado con éxito, los be-

neficios del sistema son enormes. En

primer lugar, las emisiones de dióxido

de carbono (CO2) pueden llegar a re-

bajarse una magnitud de orden supe-

rior a la alcanzada con el Bicing en Bar-

celona, en el caso de que el tiempo de

aparcamiento se vea reducido en sólo

19

Ignasi VilajosanaCEO de Worldsensing

Jordi LlosaProduct manager de Worldsensing

Xavi VilajosanaScientific director de Worldsensing

Antoni MorellColegiado/Asociado 1743Miembro del grupo SPCOMNAVProfesor lector en la UAB

Jose Lopez VicarioMiembro del grupo SPCOMNAVProfesor lector en la UAB

Mischa DohlerInvestigador seniorCoordinador del área de Intelligent Energy [IQe] del CTTC

3 minutos. En segundo lugar, la eficien-

cia en cuanto a utilización de aparca-

miento se puede ver enormemente

incrementada ya que los conductores

pueden encontrar plazas libres de for-

ma más rápida, y esto supone un au-

mento significativo de los beneficios

económicos de los ayuntamientos. En

tercer lugar, el ayuntamiento puede ser

capaz de detectar infracciones de tráfi-

co tales como el impago de plazas de

aparcamiento, etc. En cuarto lugar, las

personas podrían pasar menos tiempo

en el coche y más con la familia, los

hijos o en el trabajo. De hecho, se es-

tima que el tiempo perdido en Francia

en localización de aparcamiento supo-

ne un coste de 700 millones de euros

anuales. Por último, cabe comentar que

este sistema se puede aplicar también

en zonas interiores de aparcamiento,

mejorando así el flujo de vehículos y al

mismo tiempo los costes de cableado

con respecto a los sistemas tradiciona-

les de estacionamiento ya disponibles

en IKEA o en algunos aeropuertos, por

ejemplo. En relación a otras soluciones

de gestión de aparcamientos mediante

sensores inalámbricos, esta solución es

más robusta, ligera y fiable, a la vez que

su precio es mucho más competitivo.

Worldsensing, la compañía que tiene

intención de explotar comercialmen-

te esta solución generada a partir del

proyecto SmartCity de la Unión Euro-

pea, ha anunciado que va a desplegar

el sistema tanto en Barcelona como en

Santander, con la marca SmartSantan-

der. Se trata, además, de una solución

con la que Worldsensing ha ganado re-

cientemente la prestigiosa competición

IBM Smart Camp London 2010, donde

ha sido escogida como la opción de

partida más inteligente dentro de la ini-

ciativa Smart Planet de IBM. @

R Figura 2. Se localiza al conductor mediante la información disponible en la red de sensores.

Broadcast message

3G Position information

Positioning estimatebased on RSSI

3G parking information

Sensor de ocupación Sensor tráfico Super nodo

server

20

tecnologia

De cara al seu segon any de vida que és a punt d’acomplir-se, el programa Enginycat, creat per impulsar les enginyeries i les vocacions cientifico-tècniques en general i d’enginyeria en particular, es va proposar consolidar els seus objectius portant a terme un seguit d’activitats, de les quals es repassen els primers resultats.

romogut pel Departa·

ment d’Innovació, Univer·

sitats i Empresa (DIUE) a

través del Comissionat

per a Universitats i Recerca en col·

laboració, en una primera fase, amb els

departaments d’Educació, Governació,

i Acció Social i Ciutadania, el programa

Enginycat va néixer davant la perspec·

tiva de falta de professionals d’enginye·

ria, que diferents estudis xifraven en un

dèficit de 25.000 titulats l’any 2015.

Durant el primer any de funcionament,

el programa va organitzar actes per

Catalunya, amb l’objectiu d’apropar els

valors dels estudis tècnics i científics

als alumnes d’ESO i batxillerat i impli·

car a tots els agents socials, sobretot

empreses, universitats i col·legis pro·

fessionals. Per al seu segon any d’ac·

tivitats, Enginycat es va proposar con·

solidar el seu objectiu d’incrementar

el nombre de vocacions per seguir els

estudis universitaris de ciència i tecno·

logia i, en especial, d’enginyeria.

Per reforçar aquest objectiu, Enginycat

ha volgut donar a conèixer com l’en·

ginyeria farà front als reptes socials i

econòmics del segle XXI, definint els

àmbits que beneficien la societat i des·

tacant les aportacions de la professió

de l’enginyeria al futur de Catalunya

i la seva indústria. En aquest sentit,

s’han ampliat les eines i els recursos

que serveixen de guia als estudiants

que vulguin definir la seva opció cien·

tífica i tècnica, com ara l’edició de la

nova ‘Guia dels Estudis d’Enginyeria a

Catalunya’, que des del començament

del curs escolar és a l’abast de tothom

via Internet. A més, s’ha incrementat

la participació dels professors de se·

cundària en activitats com ara els ta·

llers de robots o les estades escolars;

igualment, hem consolidat aquestes

estades ampliant el nombre d’estudi·

ants participants fent colònies per

nois i noies de 8 a 12 anys; també

hem continuat amb la política

de les beques als mentors

d’estudiants universita·

ris de primers cursos

per disminuir les

xifres d’abandona·

ment i per aques·

ta segona convocatòria, les universitats

i Enginycat atorgaran 314 noves beques

mentor; aquestes beques entronquen

directament amb la preocupació del

programa per l’encaix dels estudiants

de batxillerat amb els primers cursos

d’enginyeria, per la qual cosa el pro·

grama ha impulsat trobades entre el

professorat de secundària i les escoles

d’enginyeria per mirar de pal·liar les di·

ficultats en què es troben molts estudi·

ants en arribar a la universitat.

Finalment, esmentar les activitats d’En·

ginycat al ‘Saló de l’Ensenyament’, que

aquest any ha assolit la xifra rècord de

4.000 visitants de l’estand EnginyCAT,

i la primera edició del concurs de víde·

os Enginycat per fomentar els estudis

d’enginyeria, a més de la segona edició

de la ‘Festa de l’Enginy’, un acte de re·

coneixement del talent científic i tècnic

dels joves a Catalunya.

Davallada entre les noiesQueda, però, molt camí per endavant.

Necessitem afrontar la lleugera però

preocupant baixada de les vocacions

d’enginyeria entre les noies, que amb

moltes dificultats arriben al 20% dels

estudiants de les

carre·

Cap a la ConsoliDaCióD‘EnginyCat

22

mirador

r e s

t è c n i ·

ques. Tam·

bé hem de mirar

per la inserció laborals

del recent titulats i per l’encaix

de la Formació Professional en el pano·

rama de les profession tècniques.

La nostra principal preocupació conti·

nua sent promoure les vocacions pels

estudis científics i tècnics entre els jo·

ves. Aquesta tasca no la pot fer només

un programa per sí sol. Necessita la col·

laboració de les escoles d’enginyeria i

dels col·legis professionals, de les as·

sociacions empresarials, dels centres

de secundària i d’FP, de les empreses

tecnològiques, dels mitjans de comu·

nicació, i de la societat en general. Hi

ha dades que són encoratjadores per

a la nostra tasca. Un estudi recent(1)

encarregat per Enginycat i elaborat per

la Fundació Observatori per a la Socie·

tat de la Informació de Catalunya (FOB·

SIC), reflecteix en una de les seves

conclusions que la taxa d’atur entre els

titulats en estudis tècnics és del 7,6%,

10 punts inferior als 17,9% de la mitjana

de la societat catalana. Aquesta dada,

que mai es suficient, vol dir no només

que els estudis d’enginyeria no són fà·

briques d’aturats si no que, ben al

contrari, són un bon nínxol de

futurs professionals i, fins i

tot, d’emprenedors amb

capacitats empresari·

als. En aquest sentit,

el programa Engi·

nycat també vol

fomentar aquest vessant emprenedor

amb projectes que facilitin la formació

dels titulats d’enginyeria com a possi·

bles empresaris.

Com a conclusió, podem dir que el

programa Enginycat s’està focalitzant

en els objectius plantejats i que les

seves activitats estan començant a

donar fruits. L’any passat per aquestes

dates teniem sobre la taula les prime·

res dades sobre la preinscripció dels

estudiants catalans en carreres uni·

versitàries, i després de vuit anys de

caiguda sostenible, les carreres d’en·

ginyeria van revifar en un 12% de més

matriculacions. Això, evidentment,

no és per causa directa d’Enginycat,

sinó pel treball que tots conjuntament

venim fent, però aquest és el camí i

de moment, el seguirem. Tenim molta

feina per endavant, i continuem neces·

sitant l’esforç de molts interlocutors,

perquè creiem amb fermesa que l’en·

ginyeria, en totes les seves facetes i

àmbits, conformaran el futur d’aquest

país i pot ser un del protagonistes més

significats de la nostra creativitat i ac·

tivitat socioeconòmica de la nova eco·

nomia que s’insinua. @

CETC : quatre paraules i una gran responsabilitat.

La constitució del Col·legi Català d’Enginyers de Telecomunicació (CETC ) és una oportunitat única per fer el pas endavant de maduració, presència i servei social per al què el nostre col·lectiu està preparat, però que sens dubta requerirà un gran esforç de responsabilitat de tots els col·legiats i professionals del sector.

Son quatre paraules, carregada cadascuna de tot un significat i transcendència. ‘Col·legi’, perquè ha de tenir un impacte social molt més gran que l’actual en la projecció del que la telecomunicació ha de repre-sentar per als ciutadans tan a nivell social com econòmic. ‘Català’, perquè pensem que cal tenir una personali-tat pròpia que, tot i solidari amb els altres col·legis a nivell de l’Estat, se l’ha de sentir proper i valorat a casa nostra. ‘d’Enginyers’, perquè els valors del coneixement de la ciència i la tecnologia avançades per construir una societat forta i respectuosa han de ser el seu referent. I, finalment, ‘de Telecomunicació’, perquè pensem que aquesta és l’enginyeria que ha de ser la base tecnològica sobre la qual es portaran a terme una part significati-va de les millores de qualitat de vida del segle XXI.

(1) http://www.fobsic.net/opencms/opencms/ca/index?contentPath=/ca/nav_esq/Estudis_i_Informes/Ocupacio_sector/2010_Professionals_TIC&centerPage=nivell2.jsp

Lluís Jofre RocaDirector programa EnginycatCol·legiat / Associat 154

23

Barcelona Digitalcoordina el clústerTIC, un conjuntd’empreses del sectoramb qui treballemper detectar novesoportunitats denegoci i aportar-hisolucions. Empresesque comparteixenesforços, toti ser, sovint,competidores.El clúster treballatambé amb altresclústers de sectorsestratègics, coml’educatiu ol’agroalimentari,en un procés defertilització creuadaper a la generació depossibles projectesinnovadors.

l’avantguarDa DE lEs tiC

arcelona Digital és un dels

sis centres tecnològics

avançats de la xarxa única

TECNIO, que potencia la

transferència tecnològica i la innovació

empresarial a Catalunya. Està especi·

alitzat en l’aplicació de les TIC i és un

exemple del treball en triple hèlix: està

participat per les principals empreses

del sector de les TIC a Catalunya, per

diverses universitats, per la Generalitat

de Catalunya i per l’Ajuntament de Bar·

celona. La nostra missió és impulsar el

creixement del sector de les TIC parti·

cipant del desenvolupament de nous

productes i serveis de base tecnològica.

El centre disposa d’un equip de més

de 70 investigadors per desenvolupar

les seves activitats de recerca aplica·

da, desenvolupament i innovació; i col·

labora amb diversos grups de recerca

de les universitats (URL, UPC, UPF,

URV) per donar servei a empreses del

sector TIC que desenvolupen nous pro·

ductes o a empreses usuàries de les

TIC que requereixen solucions comple·

xes per a la millora de la seva producti·

vitat i eficiència.

Barcelona Digital està especialitzat en

l’aplicació de les TIC a l’àmbit de la

salut, de la seguretat i de la mobilitat.

Els nostres investigadors treballen en

noves eines per a la rehabilitació neu·

rològica i funcional, amb tecnologies

per evitar el frau en línia, d’adaptació

dinàmica de les aplicacions a les ne·

cessitats i perfils de comportament de

l’usuari, i també en eines mòbils per a

la gestió unificada i adaptativa de les

identitats digitals de les persones.

innovació, valoritzant la recercaLa nostra activitat de recerca aplicada i

desenvolupament tecnològic té un en·

focament molt clar a mercat. Per això,

fem un esforç important de valorització

dels resultats de la recerca i d’aplicació

de tecnologia ja existent, acompanyant

a l’empresa en el procés d’innovació.

A la vegada, Barcelona Digital realitza

una activitat de difusió de la innova·

ció permanent; a través de trobades

específiques centrades en diferents

temàtiques, com els Debats sobre

l’Economia Digital, o de congressos

anuals, com el BDigital Global Con·

gress. Aquest congrés, referent sobre

els avenços de les TIC i les seves apli·

cacions a l’àmbit empresarial, tecno·

lògic i social es realitza durant el mes

de maig, i en la passada edició, la dot·

zena, ha comptat amb més de 2.000

assistents i 70 ponents (el 40% d’ells

internacionals).

un model d’innovació obertaApliquem el model d’innovació oberta,

és a dir, el treball en consorci, que im·

plica comptar amb l’aportació relativa

S Dr. Michio Kaku, BDigital Global Congress 2010.

24

mirador

al propi àmbit d’especialització de ca·

dascun dels seus membres. Això es·

devé fonamental, atès que facilita els

resultats i el temps a mercat, d’una

banda, i, menys important però també

molt útil, l’aprofitament dels instru·

ments d’ajut públic de les administraci·

ons (CENIT, nuclis tecnològics).

Barcelona Digital coordina el clúster

TIC, un conjunt d’empreses del sector

amb qui treballem per detectar noves

oportunitats de negoci i aportar·hi solu·

cions. Empreses que comparteixen es·

forços, tot i ser, sovint, competidores. El

clúster treballa també amb altres clús·

ters de sectors estratègics, com l’edu·

catiu o l’agroalimentari, en un procés de

fertilització creuada per a la generació

de possibles projectes innovadors.

Treballem també, de forma molt espe·

cial, amb el conjunt de centres de la

xarxa TECNIO, la xarxa de transferència

impulsada per ACC1Ó, i, especialment,

amb els sis centres tecnològics avan·

çats, especialitzats en àmbits comple·

mentaris i amb qui compartim els esfor·

ços d’internacionalització i valorització.

Escenaris de futurBarcelona Digital ha iniciat recentment

nous projectes en consorcis internaci·

onals molt rellevants. Estem treballant

amb l’Hospital Clínic i diversos socis in·

ternacionals en els nous models infor·

màtics de simulació d’òrgans humans i

per a la presa de decisions mèdiques.

Aquest és un àmbit apassionant, tant

des de la perspectiva de mercat, com

del que suposa d’aportació a la millora

de l’esperança i qualitat de vida.

També estem treballant amb centres

tecnològics alemanys i diverses em·

preses en les tecnologies que ens han

de permetre un millor aprofitament i

protecció en els entorns de les xarxes

socials i en matèria d’identitat digital.

I pel que fa també a la mobilitat, l’evo·

lució de vertigen que han suposat les

comunicacions persona·persona i

persona·màquina, s’acabarà accelerant

encara més amb la interacció màqui·

na·màquina. A banda d’unes eines de

comunicació distribuïdes, tindrem tam·

bé uns agents que es comuniquen de

forma automàtica, amb un impacte po·

tencial determinant en els models de

gestió i explotació. A curt termini, les

principals recerques en aquest àmbit

es corresponen a la comunicació amb

vehicles o entre vehicles, i a les aplica·

cions de gestió de la ciutat intel·ligent.

En un altre àmbit, les noves oficines de

l’edifici Media·TIC, inaugurades el mes

de setembre, i la posada en marxa dels

nous laboratoris de recerca en aquest

mateix edifici durant el primer trimes·

tre del 2011, han de suposar un reforç

de la plataforma requerida pels nostres

investigadors i, sens dubte, contribuir

a un major impacte del nostre centre

en el teixit TIC de Catalunya, la nostra

autèntica raó de ser. @

R El Media-TIC acull les noves oficines de Barcelona Digital.

Carles FraderaDirector general de Barcelona DigitalCol·legiat / Associat 1669

Un pas important i necessari. El Col·legi català és un pas important i necessari del procés de fer visibles, a nivell internacional, els actius molt destacats de Catalunya i, entre ells, el més transcendent de tots: el talent dels nostres enginyers i professionals.

25

l Ministerio de Cien·

cia e Innovación (MI·

CINN), el Departament

d’Innovació, Universitats

i Empresa de la Generalitat de Cata·

lunya y el BSC·CNS están implicados

en la infraestructura europea de su·

percomputación PRACE·AISBL (Part-

nership for Advanced Computing in

Europe–Association International Sans

But Lucratif), presentada oficialmente

el 9 de junio de 2010 en Barcelona.

De esta forma, España, representada

por el BSC·CNS, se asegura estar a la

vanguardia en este campo. Es más, en

2013, el superordenador europeo más

potente se ubicará en España. Se trata·

rá de una máquina desarrollada en co·

laboración con investigadores de IBM.

La misión de esta infraestructura

es ofrecer a los científicos europeos

los mejores recursos de supercompu·

tación que demanda la ciencia actual

a nivel mundial. Para ello, los socios

principales (Alemania, Francia, Italia y

DEl marEnostrumal marEinCognito

Mateo ValeroDirector del BSC-CNSColegiado / Asociado 149

El Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) está trabajando en el diseño de un nuevo supercomputador con una potencia de cálculo 100 veces superior al actual MareNostrum. Se trata de una iniciativa enmarcada dentro del proyecto MareIncognito, que debe hacerse realidad en el plazo de tres años.

España) aportarán a esta plataforma

unos 400 millones de euros los próxi·

mos cinco años para la instalación y

operación de cuatro supercomputado·

res cuya capacidad se medirá en Pe·

taflops (entre 10 y 100 veces superior

a la de MareNostrum). De esta forma,

Europa estará en condiciones de com·

petir con los líderes en este sector, si·

tuados en Estados Unidos y Asia.

Además, el viejo continente se ase·

gura también el co·liderazgo en su·

percomputación gracias a la apuesta

a largo plazo por los superordenado·

res con una potencia de Exaflops, es

decir, un trillón (1018) de operaciones

por segundo.

Los países formales de la infra·

estructura PRACE AISBL son: Espa·

ña. Alemania, Francia e Italia, como

“hosting members”; Austria, Bulgaria,

Chipre, Finlandia, Grecia, Holanda, Ir·

landa, Polonia, Portugal, Reino Unido,

República Checa, Serbia, Suecia, Suiza

y Turquía, como “members”. Otros paí·

ses, como Noruega, entrarán a formar

parte de PRACE en breve.

Futuro nuevo socio del BsC-CnsImpulsado y gestionado por un consor·

cio formado por el MICINN (51%), la

Generalitat de Catalunya a través del

Departament d’Innovació, Universitats i

Empresa (37%) y la Universitat Politèc·

nica de Catalunya (12%), el BSC·CNS

tiene previsto acoger a un nuevo socio,

el Consejo Superior de Investigaciones

Científicas (CSIC). Su aportación con·

tribuirá a reforzar la misión del consor·

cio, centrada en investigar, desarrollar y

gestionar la tecnología para facilitar el

progreso científico. @

26

mirador

El recent constituït Col·legi català s’obre camí amb la mirada posada més enllà de la Llei Òmnibus, immersa en un procés negociador en el si de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, previst en l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.

er tal d’intentar resol-

dre les discrepàncies

suscitades amb mo-

tiu de la promulgació

de la Llei 25/2009,

de modificació de diverses lleis per

a la seva adaptació a la Llei sobre el

lliure accés a les activitats de serveis

i al seu exercici (coneguda com a Llei

Òmnibus), que, entre d’altres, modifi-

ca la Llei 2/1974 (estatal), de col·legis

professionals, el Govern de la Gene-

ralitat de Catalunya va acordar, al seu

moment, sol·licitar iniciar el procés

negociador en el si de la Subcomissió

de Seguiment Normatiu, Prevenció i

Solució de Conflictes de la Comissió

Bilateral Generalitat-Estat, previst en

l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tri-

bunal Constitucional.

Al final del procés negociador i just

abans d’exhaurir-se el termini per a la

interposició del corresponent recurs

d’inconstitucionalitat contra l’anome-

nada Llei Òmnibus, ambdues parts,

Generalitat i Estat, van arribar a un

acord que es resumeix en els termes

següents:

a) Interpretar que el Reial decret

1000/2010, de 5 d’agost, sobre vi-

sat col·legial obligatori, constitueix

una norma de mínims que en res

afecta la competència de la Gene-

ralitat per regular les condicions de

delegació als col·legis professionals

de les funcions de control, super-

visió, comprovació documental i

tècnica i sobre el compliment de

la normativa aplicable, relatives als

treballs professionals i als projectes

tècnics.

b) Interpretar l’article 11 de la Llei

2/1974, referit a l’elaboració de la

memòria anual, en el sentit que

l’aplicació dels apartats 1, 2 i 3

Més enllà de la Llei ÒmnibusApunt jurídico-legal

DEPartaMENt

DE JuStÍCIa

DECRET

140/2010, d’11 d’octubre, pel qual es constitueix el Col·legi d’Enginyers

de Telecomunicació de Catalunya.

article 1

Constitució

Es constitueix el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalu·

nya per aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei 7/2006,

de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis

professionals.

article 2

Naturalesa i règim jurídic

2.1 El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya és

una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i amb

capacitat plena per al compliment dels seus fins, i es regeix en les seves

actuacions per la normativa vigent en matèria de col·legis professionals.

2.2 El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya té

personalitat jurídica des de l’entrada en vigor d’aquest Decret.

article 3

Àmbit territorial

L’àmbit territorial del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de

Catalunya és el de Catalunya.

article 4

Àmbit personal

El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya agrupa

les persones que estiguin en possessió del títol universitari oficial que

d’acord amb la legislació vigent sigui necessari per a l’exercici de la pro·

fessió d’enginyer o enginyera de telecomunicació o títol homologat o

declarat equivalent per l’autoritat competent. La incorporació al Col·

legi s’ha de fer d’acord amb el que disposa la normativa vigent en matè·

ria de col·legis professionals.

article 5

Relacions amb l’Administració

El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, pel que

fa als aspectes institucionals i corporatius, es relaciona amb el departa·

ment de l’Administració Generalitat que tingui atribuïdes competènci·

es administratives en matèria de collegis professionals, i, pel que fa als

aspectes relatius a la professió, es relaciona amb els departaments que hi

tinguin competències.

74752 Diari OFicial De la Generalitat De catalunya núm. 5734 – 14.10.2010

28

EMPRESA I SOCIETAT

“Fóra un greu error restringir de manera indiscriminada l’obligatorietat de col·legiació per a l’exercici de les professions”

d’aquest precepte s’entén sens

perjudici d’allò que disposa l’article

69.4 de la Llei catalana 7/2006, de

31 de maig, de l’exercici de profes-

sions titulades i dels col·legis pro-

fessionals i del seu desplegament

reglamentari que reguli el contin-

gut del deure de lliurar, elaborar i

trametre la memòria anual; i d’in-

terpretar els apartats 3 i 4 de l’es-

mentat article 11 en el sentit que la

informació estadística necessària

per a l’elaboració de la memòria

anual dels consells generals, serà

facilitada en el marc de coopera-

ció i col·laboració que presideix les

relacions entre corporacions col-

legials d’acord amb el que disposa

la Llei catalana 7/2006, de 31 de

maig (article 70).

c) Interpretar que el contingut de la

prohibició continguda en la nova

redacció de l’article 14 de la Llei

estatal 2/1974, sobre l’establiment

de barems orientatius o qualsevol

altra orientació, recomanació, direc-

triu, norma o regla sobre honoraris

professionals, sense perjudici de les

competències de la Generalitat per

regular aquesta matèria, no abasta

la funció dels col·legis de facilitar als

usuaris i consumidors informació en

matèria d’honoraris professionals.

Per tant, i com a conseqüència

d’aquest important acord a què s’ha

arribat, ambdues parts consideren

resoltes les discrepàncies en relació

amb els preceptes que preveu l’acord,

que no abasta la discrepància compe-

tencial continguda en l’article 3.2 de la

Llei (estatal) 2/1974, amb la modifica-

ció operada en virtut de l’article 5 de

la Llei Òmnibus i la disposició transi-

tòria quarta d’aquesta llei, preceptes

que reserven a l’Estat, mitjançant llei,

la determinació de quines professions

han de ser d’adscripció col·legial obli-

gatòria per al seu exercici. És per això

que el Govern català va acordar man-

sinó per un sistema que garanteixi a

les diferents administracions públi-

ques un control efectiu de la qualitat

dels treballs professionals i projectes

tècnics quan aquests tenen incidència

pública i es consideri necessari exer-

cir-lo per a la salvaguarda de la segu-

retat o els drets dels consumidors o

usuaris.

És per això que el Govern, a proposta

del Departament de Justícia, està estu-

diant la creació d’una comissió interde-

partamental, amb tots els departament

implicats, per fixar directrius generals

per delegar en els col·legis professio-

nals determinades funcions de control

i supervisió dels treballs professionals,

en determini l’abast i estableixi els su-

pòsits en què caldrà aquest control

d’idoneïtat, que, en qualsevol cas, anirà

més enllà de la comprovació formal

del projecte i de la identitat i capacita-

ció del professional signant.

tenir el recurs d’inconstitucionalitat

que, finalment, va interposar contra

els esmentats preceptes.

Nou model de visatPel que fa al visat, la Generalitat apos-

ta per un model nou que no passa, ne-

cessàriament o exclusivament, pel sis-

tema convencional del visat col·legial,

29

Aquesta és una previsió inclosa en la

disposició addicional cinquena de la

Llei Òmnibus i que també es dedueix

de la interpretació que del Reial decret

1000/2010, de 5 d’agost, sobre visat

col·legial obligatori ha fet la Comissió

Bilateral Generalitat-Estat mitjançant

l’acord adoptat.

En qualsevol cas, és una qüestió que

afecta el règim de les funcions públi-

ques dels col·legis professionals que

regula l’article 41 de la Llei catalana

7/2006, de 31 de maig.

Aportar valor afegitPensem que els col·legis professionals,

en la seva vessant de corporacions de

dret públic, són les entitats més aptes

per exercir aquest control de qualitat

sobre els treballs professionals dels

seus col·legiats, funció que, ‘prima fa-

cie’, correspon a les administracions

públiques. El visat respon a un ob-

jecte molt determinat: a) comprovar

la identitat i habilitació professional

de l’autor del treball i b) la correcció

i integritat formal de la documentació

del treball professional de conformitat

amb la normativa aplicable. Doncs bé,

del que es tracta és que el col·legi re-

alitzi el tram de control sobre els tre-

balls professionals i projectes tècnics,

que comporta, entre altres tasques, la

seva correcció tècnica, més enllà dels

supòsits del visat obligatori, a fi de ga-

rantir que el contingut del projecte o

treball professional compleixi les nor-

mes sobre especificacions tècniques i

que és conforme amb la resta de la

normativa vigent d’aplicació.

Per la seva part, l’Administració de la

Generalitat i les administracions locals

han d’identificar els supòsits en què

consideren necessari delegar aques-

ta funció pública de control i conve-

niar amb els col·legis les condicions

d’aquesta delegació.

Col·legiació obligatòriaPel que fa a la competència per esta-

blir la col·legiació profesional, l’única

mancada de consens i que serà resol-

ta en el recurs d’inconstitucionalitat

presentat per la Generalitat, el legis-

lador català, mitjançant la Llei 7/2006,

“Des de la Generalitat es té el ple convenciment que el model col·legial a Catalunya ha funcionat”

30

EMPRESA I SOCIETAT

Des de la Generalitat es té el ple convenciment que el model col·legial a Catalunya ha funcionat, amb els seus encerts i desencerts, i que, per tant, hem de garantir·ne la continuïtat com a agents indispensables en l’ordenació i control de la professió. És en aquest sentit que han anat ori·entades les iniciatives que hem emprès, tant pel que fa a la inter·posició del recurs d’inconstituci·onalitat contra la Llei Òmnibus, que qüestiona la competència de la Generalitat en matèria de col·legis professionals, com en rela·ció als esforços d’interpretar la norma estatal en el sentit favora·ble a la posició de la Generalitat, tal com es va reflectir en l’Acord de la Subcomissió de solució de conflictes de la Comissió Bilate·ral Generalitat·Estat.

Per tant, la nostra preocupa·ció envers la llei estatal no és només competencial, sinó també de fons, de com creiem que s’ha de regular el règim jurídic dels col·legis professionals.

Això no vol dir que no siguem crítics respecte del model actual i intentem millorar·lo per tal de garantir un exercici correcte de la funció pública dels col·legis professionals.

Quan parlem de reformular els col·legis professionals, ho hem de dir en el sentit de millorar·ne les estructures internes a fi que possibilitin una gestió millor i més eficaç dels seus recursos per tal que s’acompleixi la seva doble finalitat com a corporacions de dret públic de base privada: a) la de vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats i col·legiades res·pongui als interessos i a les neces·sitats de la societat i garanteixi la

bona praxi i les obligacions de·ontològiques, protegint els inte·ressos de les persones usuàries i consumidores dels serveis profes·sionals, i b) l’ordenació, defensa i representació de la professió i interessos professionals dels seus membres. I és la conjunció i har·monització d’ambdues finalitats la que garanteix l’equilibri neces·sari perquè aquestes corporaci·ons puguin assolir amb èxit els seus objectius.

En aquest sentit, aquest procés no només s’ha de viure com un compliment legal de l’exigència d’adaptació de la normativa col·legial a la directiva europea, sinó que ha de ser producte de la re·flexió i del convenciment que els canvis han de fer possible el com·pliment de les finalitats amb un grau més elevat d’eficàcia i efici·ència, tant pel que fa a les funci·ons públiques com a les privades.

Cal també que els col·legis professionals facin un esforç d’adaptació de les seves estruc·tures organitzatives per poder afrontar amb èxit els objec·tius més propis d’un model del segle XXI i poder prestar els seus serveis amb les garanties necessàries.

El Col·legi d’Enginyers de Te·lecomunicació de Catalunya, de recent creació com a col·legi ca·talà, és un exemple de col·legi jove, amb vocació de renovació pel que fa al seu passat com a delegació d’un model col·legial d’àmbit estatal. En aquest sentit, li desitgem els millors èxits en aquest procés de renovació i li donem la benvinguda a l’organit·zació col·legial de Catalunya.

X. Campà

Percepció de la Generalitat dels col·legis professionals.

de 31 de maig, va voler regular per pri-

mer cop en una sola llei l’exercici de

les professions titulades i els col·legis

professionals. En el preàmbul de la llei

es recorda que la regulació de l’exerci-

ci de les professions titulades és una

preocupació comuna dels països del

nostre entorn, en la mesura que con-

tribueixen aproximadament a un terç

de l’ocupació laboral i constitueixen un

dels principals motors de creixement

econòmic i progrés del coneixement

en les societats avançades. Partint de

la vinculació d’aquestes professions al

requisit de titulació superior, el text de

la llei proporciona uns principis bàsics

relatius a les condicions d’accés a la

professió, les incompatibilitats i els

dret i deures dels professionals.

Així mateix, i davant l’excessiva prolife-

ració de col·legis professionals a casa

nostra produïda en els darrers anys

que precediren la promulgació de la

llei, estableix per primera vegada, sen-

se precedents ni tan sols a la legislació

estatal, els pressupostos mínims ne-

cessaris per considerar la procedència

d’un col·legi professional: a) exigència

d’un títol oficial habilitant de caràcter

universitari (art. 37.1) i b) concurrència

“La nostra preocupació envers la llei estatal no és només competencial, sinó també de fons, de com creiem que s’ha de regular el règim jurídic dels col·legis professionals”

31

Xavier Campà i de FerrerSubdirector general d’Entitats Jurídiques de la Generalitat

Coordinació de les accions amb el Consell de Col·legis.

El marc legal a Catalunya és clar: l’article 70 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, diu que les relacions del Col·legi català amb el Consell de Col·legis es regeixen pels principis de col·laboració i cooperació voluntà·ries i es formalitzen mitjançant un acord o un conveni, sens perjudici del dret d’accés, d’ac·ció i de representació directa dels col·legis professionals i consells de col·legis davant totes les institucions de l’Estat i de les funcions de representació general que puguin complir.

En el mateix sentit es pro·nuncia l’acord de la Subcomis·sió de Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generali·tat·Estat que interpreta l’article 11 de la Llei 2/1974 (estatal), de col·legis professionals, al qual m’he referit, quan parla de la memòria anual.

d’interès públic i d’una especial relle-

vància social (art. 37.2). I això és així

per tal com són corporacions de dret

públic amb funcions públiques dele-

gades, més enllà de la legítima defen-

sa corporativa que també exerceixen

com a entitats de base privada.

La llei té una cura especial pel que fa

al respecte al dret comunitari europeu

i s’hi adequa amb anterioritat a la Di-

rectiva de 12 de desembre de 2006 del

Parlament Europeu i del Consell, relati-

va als serveis en el mercat interior, que

ha estat causa de la Llei Òmnibus.

La prova de l’efectivitat d’aquest nou

sistema de creació de col·legis és que

no se n’han creat de nous fins a la

recent constitució, per segregació de

l’estatal, del Col·legi d’Enginyers de

Telecomunicació de Catalunya (Decret

140/2010, d’11 d’octubre) i el Col·legi

d’Enginyers Tècnics i Perits de Tele-

comunicació de Catalunya (Decret

141/2010, d’11 d’octubre). Actualment

s’estan tramitant el de terapeutes ocu-

pacionals i el de dietistes i nutricionis-

tes, així com el d’enòlegs.

Per tot plegat, fóra un greu error

restringir de manera indiscriminada

l’obligatorietat de col·legiació per a

l’exercici de les professions, que no-

més podria comportar un panorama

de descontrol de les activitats profes-

sionals abocat a un sistema mancat

dels mecanismes de control deonto-

lògic i de la lluita contra l’intrusisme

professional que només pot perjudicar

els interessos que paradoxalment la

directiva de serveis intenta protegir. En

qualsevol cas, la Generalitat considera

que li correspon la competència per

regular aquesta matèria. @

“El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya és un exemple de col·legi jove, amb vocació de renovació pel que fa al seu passat com a delegació d’un model col·legial d’àmbit estatal”

32

EMPRESA I SOCIETAT

er tal d’evitar la doble

codificació del col·lectiu,

el Col·legi català, en col·

laboració amb l’ACET, ha

creat una nova identificació per a cada

individu independentment de la seva

condició de col·legiat, associat o estu·

diant. Per tant, el codi passa a identi·

ficar a la persona, en comptes de la

seva condició dins del col·lectiu. Així,

per exemple, quan un estudiant s’as·

socia, se li atorga un número que serà

el mateix que continuarà tenint quan,

un cop graduat, es pugui col·legiar i

associar de ple dret.

I amb l’objectiu de fer arribar el canvi

a tothom, al llarg del mes de gener us

enviarem per diferents vies el nou nú·

mero que us identificarà i acreditarà

com a membres del Col·legi i l’Asso·

ciació d’Enginyers de Telecomunicació

de Catalunya.

Cal destacar també que al llarg dels

propers dies rebreu el nou carnet del

col·lectiu, que a més a més, i gràcies

al conveni signat amb Banc de Saba·

dell, podreu convertir en targeta·visa

amb les condicions preferents que

ens ofereix l’entitat i de les quals us

beneficiareu després d’anar a les se·

ves oficines, un cop us hagi arribat la

credencial. Y

Enginyers de Telecomunicació:nou Col·legi, nova numeració

L’1 de gener de 2011, amb la plena i definitiva posada en marxa de l’activitat del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, entra en vigor la nova numeració que identificarà a tot el col·lectiu. D’aquesta manera, s’elimina la doble numeració tradicional que identificava a cada persona amb un número de col·legiat i amb un altre número, diferent, en tant que associat.

RGràcies al conveni signat amb Banc de Sabadell, el nou carnet del col·lectiu es podrà convertir en targeta-visa amb les condicions preferents que ens ofereix l’entitat.

34

ofertes CoMerCIALs I serVeIs

Més informació: www.telecos.cat

35

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

Les opinions del nostre col·lectiu sobre el Co·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, expressades per onze ‘telecos’, dels quals deu es mantenen en actiu (quatre són professionals lliure exercents: Meritxell Bosch, Joan M. Ribes, Sergi Tórtola i Josep Vilà), i un és jubilat, aporten les seves reflexions sobre el Col·legi català.

L’OPINIÓ deL cOL·LectIu sObre el nou CeTCOpinions del col·lectiu sobre el nou CETC

Hem d’aspirar a mésLes telecomunicacions són un fac-

tor estratègic per assegurar el de-

senvolupament competitiu de les

empreses.

A catalunya, tal com assenya-

len alguns indicadors, estem per

sobre de la mitjana espanyola i eu-

ropea, però hem d’aspirar a més

i tenir l’ambició de situar-nos als

primers llocs.

Per aconseguir-ho, tenim mol-

ta feina per davant: augment de la

competència, creació d’infraestruc-

tures d’última generació, millora

dels preus i qualitat dels serveis,

foment del seu ús, etc.

Per tant, no hi ha millor notícia

que la creació del col·legi català

d’enginyers de telecomunicació,

que permetrà el focus necessari

per aconseguir ajudar catalunya i

els seus enginyers a ser un referent

europeu. @

Mònica SalaDirectora general Orange Catalunya

Beneficis palpables per als col·legiatsels enginyers de telecomunicació

catalans estem d’enhorabona ja que

després d’un procés administratiu

complex s’ha fet realitat un nou

col·legi de ‘telecos’ d’àmbit català.

Ara hem d’esperar que el nou col-

legi, més enllà del simbolisme o la

il·lusió que ens fa la seva materialit-

zació, produeixi beneficis palpables

per als col·legiats, que millorin o

complementin els serveis que fins

ara obteníem del cOIt. tindrem la

proximitat física, mental i personal

amb l’Administració i la societat

catalana que volíem tots plegats,

però no hem de perdre de vista que

les telecomunicacions segueixen

essent una competència exclusi-

va de l’estat i que el cOIt és una

institució més propera a aquells

que remenen la majoria de cireres

dels nostres interessos. Haurem de

ser intel·ligents per tal de no per-

dre aquesta relació, amb els seus

avantatges indiscutibles, pel camí

d’aconseguir ne d’altres... @

Joan Mª Ribes ArtigasCol·legiat / Associat 704

36

‘Inter nos’

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació •

col·legi /

associació catalana engin

yers de telecomunicació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

Major proximitat a les nostres institucionsAra comença la feina. un cop publi-

cat al dOGc la creació del col·legi

d’enginyers de telecomunicació de

catalunya cal aprovar uns estatuts,

cal elegir uns òrgans de govern i cal

acordar un divorci amistós amb el

cOIt, per establir uns acords ope-

ratius i una separació patrimonial.

els col·legis Professionals son

òrgans de dret públic que tenen

com objectiu, entre d’altres, re-

presentar la professió davant dels

poders públics i autoritats, asses-

sorar als organismes oficials, a

entitats i a particulars, i vetllar pel

prestigi moral, social i tècnic dels

col·legiats. A més de legalitzar i

visar projectes de telecomunicaci-

ons, tenint en compte la limitació

de l’obligatorietat dels visats que la

nova Llei Òmnibus introdueix.

el col·legi català ens adapta a

la realitat social de catalunya i ens

permet una major proximitat a les

nostres institucions. ens dona per-

sonalitat jurídica (que no teníem

en tant que demarcació) per sig-

nar contractes i establir convenis,

i assegurem la col·laboració insti-

tucional en l’àmbit espanyol amb

la creació del consejo de colegios,

tal com preveu la Llei, i tal com es

fa en els àmbits de les professions

madures. @

‘Enhoraòptima’ a tots els col·legiatsAmb la publicació al dOGc, el pas-

sat dilluns 13 d’octubre, del decret

140/2010, d’11 d’octubre, del depar-

tament de Justícia de la Generalitat

de catalunya queda constituït el

col·legi d’enginyers de telecomu-

nicació de catalunya, vagi la meva

‘enhoraòptima’ a tots els col·legiats,

i especialment a la comissió Ges-

tora del col·legi català per la feina

duta a bon terme.

estrenàvem l’any amb una Llei

estatal preocupant, la Llei 25/2009,

de 22 de desembre, de modificació

de diverses lleis per a la seva adap-

tació a la Llei sobre el lliure accés a

las activitats de serveis y el seu exer-

cici (Llei Òmnibus). Aquesta circum-

stància, junt amb la constitució del

col·legi català crec que ens ofereix

una oportunitat única de redreçar el

nostre tarannà com a enginyers de

telecomunicació. crec sincerament

que la Llei Òmnibus ens permet fer

més coses, ens dona més compe-

tències i es el nou col·legi el que ens

ha d’orientar i habilitar en els pro-

cediments per dur-les a terme i a

l’ensems protegir-nos mitjançant la

contractació d’una assegurança de

responsabilitat civil per a tots els col-

legues que signin (visin) projectes.

tampoc hem de descuidar la

nostra relació amb la resta de de-

marcacions i col·legis i caldrà retro-

bar llocs comuns.

Aquest any 2010 ha de ser un

any de ‘reset’, un punt d’inflexió de

segona derivada positiva. @

Afrontar els reptes del present i del futurcom a resultat d’un procés de des-

centralització a tots els nivells (po-

lítics, administratius, normatius,

laborals i educatius) iniciat fa anys

amb l’organització autonòmica,

la creació del col·legi d’enginyers

de telecomunicació de catalunya

és una bona noticia i s’adequa a

l’estructura de l’entorn en què ens

trobem. Ara que ja el tenim, se’ns

presenta el repte d’aconseguir que

la pròpia missió de l’organització

col·legial es prepari per afrontar

els reptes del present i del futur,

es modernitzi i respongui a les ne-

cessitats del professionals que en

formem part.

Per això, ens cal repensar entre

tots la utilitat de disposar d’una

organització corporativa que ens

representi de forma eficient i efec-

tiva, per decidir quin tipus de tas-

ques requerim que es facin en re-

presentació de tots els que hi som

i els que vindran. La clau de que ho

estem fent bé residirà en el creixe-

ment del nombre d’associats, l’au-

tèntic repte. @

Aida AgeaConsellera delegada i directora general de AurensisCol·legiada / Associada 746 Ramon Palacio

Secretari del COETC i portaveu de la comissió gestora del Col·legi Català.Col·legiat / Associat 698

Antoni Elias FustéCol·legiat / Associat 147

37

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

co

l·le

gi /

ass

ocia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

Satisfer de forma òpti-ma les necessitatsLa constitució del col·legi català ha

de suposar la culminació del pro-

cés que es va iniciar amb la cre-

ació de la demarcació. un procés

que ens ha de permetre gestionar

millor els nostres propis recursos

i satisfer de forma òptima les ne-

cessitats dels companys i dels ciu-

tadans.

A ningú se li escapa que les

noves tecnologies i la societat de

la informació han de ser el motor

de les futures noves economies, i

la nostra professió no pot perdre

l’oportunitat de participar, i per què

no, de liderar aquesta evolució i els

canvis que suposi per aconseguir

que catalunya esdevingui punt de

referència.

Per això és imprescindible que

les institucions que hi ha al darrere,

el col·legi entre elles, estiguin ple-

nament identificades amb aquest

objectiu. un col·legi català propi,

amb personalitat jurídica pròpia,

a diferència de la demarcació que

fins ara teníem, és, per tant, una

gran notícia per tots, tant per als

professionals com pel país. @

Una decisión inopor-tuna y arriesgadacon la creación del colegio de In-

genieros de telecomunicación de

cataluña se culmina el proceso de

abandono del cOIt (colegio Oficial

de Ingenieros de telecomunicación)

por parte de los profesionales resi-

dentes en cataluña, lo que no dudo

será motivo de satisfacción para

gran número de compañeros. A mí,

personalmente, me ha parecido una

decisión inoportuna y arriesgada,

entre otras razones, las siguientes:

•Cualquiercolectivouorganización

resulta más eficaz cuando actúa

unido que cuando dispersa sus

esfuerzos.

•LaimitacióndelejemplodeCata-

luña por colectivos de otras auto-

nomías, debilitará la influencia de

la profesión en la toma de decisio-

nes sobre temas de ámbito estatal

relacionados con las telecomuni-

caciones.

•Mantenerahoraydesdefueraun

elevado grado de colaboración

con el cOIt, después de una sepa-

ración relativamente traumática,

va a resultar difícil.

•Enestemomentolasupervivencia

económica del nuevo colegio es

dudosa, tanto debido a la actual

crisis generalizada como a la re-

percusión de lo establecido en la

normativa sobre el visado colegial

obligatorio.

en cualquier caso, espero y deseo

una eficaz gestión de nuestro cole-

gio catalán por parte de sus futuros

rectores. @

Potenciar la capacitat mobilitzadoraÉs ben sabut que els ingredients

de diversitat són bàsics per a qual-

sevol organització: habiliten plata-

formes de comunicació òptimes

per sintonitzar amb les necessi-

tats locals i produeixen un efecte

altament enriquidor per a la resta

d’organitzacions federades, apor-

tant alternatives en l’aprofitament

d’oportunitats comuns, millorades

per les particularitats dels territo-

ris. La pèrdua d’identitat és la pèr-

dua de riquesa individual i per tant

redueix la competitivitat global de

les nostres institucions.

crec doncs, molt encertada la

creació del col·legi d’enginyers de

telecomunicació de catalunya, en-

focat a donar millor servei als in-

teressos de la nostra professió, ju-

gant un rol clau en la interconnexió

de diferències i objectius del col.

lectiu; aquest pas, com ha succeït

en altres col.legis professionals, és

l’evolució natural que potenciarà la

seva capacitat mobilitzadora.

I acabo amb un pensament per-

tinent d’en John Gaddis “[the] es-

sential duality in the human existen-

ce between the integration required

for the satisfaction of the material

wants and the particularization [...]

that is necessary to satisfy intangi-

ble [...] needs”. @

Meritxell Bosch GarciaCol·legiada / Associada 1038

Manuel MoralejoCol·legiat / Associat 102

Anna M. SánchezDirectora general d’AIDITCol·legiada / Associada 1197

38

‘Inter nos’

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c

ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

co

l·le

gi /

ass

ocia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

• c

ol·

leg

i / a

sso

cia

ció

cat

alan

a en

gin

yers

de

tele

co

mu

nic

ació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació

Un esglaó necessariAquest any 2010 fa 35 anys que va

llicenciar-se la primera promoció d’en-

ginyers de la escola tècnica superior

d’enginyers de telecomunicació de

barcelona. Van ser una desena d’engi-

nyers, els precursors d’aquest estudis a

catalunya. des d’aquesta data, més de

5.000 enginyers s’han titulat en teleco-

municació a catalunya i ara mateix hi

ha cinc universitats en es poden cursar

aquests estudis.

el col·lectiu és nombrós i necessita

professionalment tenir representants

locals, fet que també és habitual des

de fa molts anys a la major part de ti-

tulacions amb un elevat nombre de lli-

cenciats: medicina, enginyeria industri-

als, arquitectura, etc). els enginyers de

telecomunicació així ho han manifestat

en diverses ocasions, tan formalment

en la Assemblea del mes de desembre

de 2008, com informalment en dife-

rents fòrums i trobades del sector.

el naixement del col·legi d’enginyers

de telecomunicació de catalunya és un

esglaó necessari en la configuració del

sector tIc a catalunya que, sens dubte

contribuirà a la potenciació del sector i

facilitarà la col·laboració amb altres col-

legis professionals de col·lectius com-

plementaris al nostre, amb l’Administra-

ció i amb la societat catalana en general.

també permetrà que els seus col·legiats

tinguin un canal de representació més

proper que conegui millor les seves pre-

ocupacions i necessitats.

Aquest nou col·legi professional hau-

rà de col·laborar de forma molt oberta i

decidida amb el col·legi de la resta de

l’estat, amb altres que es puguin crear en

altres comunitats espanyoles i amb col-

lectius semblants de la resta de països,

principalment de la unió europea. @

Nous models de valor i relacióLa creació del col·legi d’enginyers

de telecomunicacions de catalu-

nya és una mostra significativa de

la veritable importància de la tasca

dels enginyers en el territori i en la

nostra societat. Ara més que mai,

en un entorn on el Pla de bolonya

i la Llei d’economia sostenible, po-

den crear incerteses en la continu-

ïtat del model dels col·legis, és es-

sencial que defensem la labor que

fan per tal de garantir l’excel·lència

en la professió, la millora continua

mitjançant la formació, el suport

als professionals... Per tot això,

hem d’assegurar la continuïtat dels

col·legis mitjançant la recerca de

nous models de valor i relació, per

tal d’enfortir la presència de la nos-

tra professió i del nostre sector en

la societat i en les administracions,

que ben segur ha de servir impul-

sar la competitivitat de l’indústria i

de la resta de sectors. @

Administrar la nostra llibertat amb respon-sabilitaten primer lloc vull felicitar a la gent

que ha treballat a la demarcació de

catalunya i que amb el seu esforç i

exemple, han servit de guia a un con-

junt d’enginyers de telecomunicació

que hem emprès el camí de l’exercici

lliure de la professió. celebro que el

col·lectiu comparteixi aquest anhel

de llibertat i s’erigeixi en col·legi

català. en tot cas, aquesta llibertat

comporta un major grau de respon-

sabilitat i de compromís envers el

col·lectiu. encara que la legislació

vigent dinamiti l’existència dels pro-

pis col·legis, cal preservar els valors

positius que suposa disposar d’un

gremi que defensi els seus associ-

ats: en el seu conjunt però també de

forma individual a cadascun dels en-

ginyers; independentment de la seva

grandària o recursos aportats; que

sigui valent amb les administracions;

que cerqui espais d’interconnexió en

un sector privilegiat on disposem de

científics, de docents, d’empresaris,

d’enginyers a peu d’obra i d’un munt

de becaris. Les necessitats de cadas-

cun de nosaltres s’ha de poder cana-

litzar en el sí de la institució, que ha

de tenir per objecte primer cercar el

nostre benefici.

estem al minut zero i ho tenim tot

per guanyar amb noves eines al nos-

tre abast, amb una nova seu que fa

patxoca, amb un flamant degà que

ha culminat el procés d’independèn-

cia. Prego que sabem administrar la

nostra llibertat amb responsabilitat i

que no caiguem en la trampa de ser

presoners d’altres amos. @

Xavier PeiróCol·legiat / Associat 171

Josep VilàCol·legiat / Associat 1060

Sergi TórtolaDirector Tecnologia (Divisió Infrastructures Terrestres d’Abertis Telecom)Col·legiat / Associat 505

39

l problema habitual

al que se enfrenta

ahora mismo quien

quiera cuidar de su

imagen personal es

que la avalancha de estímulos que

recibe es tal que cualquier consejo

en este sentido, por cercano que sea,

siempre suena lejano, lo que se tradu-

ce en un efecto de pura despersonali-

zación de los resultados. Sucede sim-

plemente que el hecho de disponer de

un abanico tan amplio de oferta y po-

sibilidades, acaba provocando dudas

más que razonables sobre su utilidad,

ahogada en un mar de opciones su-

puestamente razonables.

Aunque puedo entender también la

necesidad de algunas personas de

sentirse parte de un grupo o “tribu”,

la personalización en un mundo como

el actual es básica, y hablo puramen-

te de estética, a pesar de admitir su

extrapolación a cualquier otro ámbito.

La personalización en este caso pasa

por el asesoramiento directo de la

mano de un profesional, ya sea desde

un punto de vista cosmético, estético

o de imagen global.

Imagen y seguridaden uno mismo

Vamos a reflexionar un poco sobre cómo nos vemos a nosotros mismos, cómo creemos que nos ven los demás y cómo nos ven realmente. De un tiempo a esta parte, la imagen personal ha pasado de ser ‘dictada’ puramente por profesionales del mundo de la moda e iconos puntuales del cine, a ser ‘bombardeada’ con inputs de todo tipo que recibimos continuamente desde distintas plataformas y con los que tenemos que convivir.

El consejo personal es eso, personal,

parece una obviedad pero caemos de

forma recurrente en el error. El más

común es hacer caso de las recomen-

daciones que puedan hacernos las

personas más cercanas, sean amigos,

compañeros de trabajo, familiares,

todos ajenos por completo a la ópti-

ca profesional en la materia que nos

ocupa (sea la de un servicio o de un

articulo recomendados de forma con-

creta), pero enteramente convencidos,

por supuesto, de su verdad.

Si alguien sale de una visita al derma-

tólogo con una receta personal para

paliar en este caso su desarreglo en

la piel, no puede empezar después a

recomendar esos productos ‘persona-

les’ a cualquiera que le parezca que

comparte su problema. Y no porque la

pretensión no sea buena, sino porque

40

caliDoscopi

momento histórico actual imponen

la necesidad de ofrecer una estampa

más seria, tratando de reflejar seguri-

dad, credibilidad, entereza… pero eso

ya formaría parte de otro artículo. @

David VergésEstilista y profesional de imagen personal

la persona que lo aconseja no está pre-

parada para hacer un diagnóstico y por

tanto probablemente no funcionará.

El caso de los anuncios de cosméticos

es muy parecido. Hablamos eviden-

temente de grandes multinacionales

que como es lógico tienen la preten-

sión ante todo de facturar, vendiendo

sus productos a cuanta más gente

mejor. La personalización en estos

casos pasa por dirigir el mensaje a

una ‘familia’ en concreto, me refiero a

una familia grupal (hombres blancos,

treintañeros, con uno o dos hijos, ca-

sados, etc.), por lo que crean un perfil

genérico y a partir de aquí construyen

un mensaje enfocado a ese receptor

en concreto.

Armonía de formas y líneasTodo esto viene al caso de la defensa

de los profesionales de la imagen per-

sonal. Aún siendo unos mejores que

otros, evidentemente, se trata de ex-

pertos en un tema muy subjetivo pero

que se rige por una serie de pautas

básicas y muy objetivas, relacionadas

con la geometría, la colorimetría y la

armonía en general. Unas variables

de suma importancia por cuanto el

equilibrio de su composición permite

dotar de la necesaria seguridad a la

conducta de las personas, para trasla-

dar en cada momento el fiel reflejo de

lo que pretenden comunicar al público

que tienen enfrente. Y es que, sin esa

armonía nuestro mensaje no llegará

con la misma convicción, puesto que

si no llegamos a sentirnos seguros,

esa inseguridad acaba haciendo mella

en nuestro discurso.

Los políticos, por poner un ejemplo, se

han dado cuenta ya hace tiempo de

la importancia de la imagen que pro-

yectan. En ese caso están ‘vendiendo’

algo intangible en forma de promesas

electorales, pero el mensaje será más

o menos creíble dependiendo de la se-

guridad con la que aparezcan delante

de ese auditorio.

Sin ir más lejos, el actual presidente del

Gobierno español, José Luis Rodríguez

Zapatero, empezó su periplo guberna-

mental con un peinado ladeado marca-

do con una raya castrense y antigua,

las cejas ‘naturales y desafiantes’ en

pico, trajes grises, azulados y más bien

claros… Actualmente su cabello cae de

modo natural hacia delante endulzan-

do su imagen, haciéndola más cerca-

na, sus cejas menos rígidas le dotan

de mayor empatía, los trajes ahora son

oscuros y no es casual: la seriedad del

Área de tra-bajo y detalle interior del ‘Hair Studio’ David Vergés.

U

41

LTE: nuevas tendencias en comunicaciones móvilesAutors: Ramón Agustí Comes(coordinador) i cin coautors més.Editorial: Fundación Vodafone España

Manual de referència sobre les bases del sistema estandarditzat LTE (Long Term Evolution), que entronitza la quarta generació de comunicacions mòbils (4G) i es considera el primer esglaó d’una suposada trajectòria evo-lutiva que ha de culminar amb el futur LTE-Advanced. Al llarg de set capítols, l’obra repassa inicialment el context en què es desplega el sistema LTE, la seva arquitectura, elements, el marc per a la gestió de comunicacions, mobilitat i seguretat. A continuació introdueix les tècniques d’accés múltiple OFDMA i SC-FDMA, a més de les estructures MIMO, com a pilars bàsics de la capa física del sistema LTE. Més endavant, es fa una descripció detallada els trets de la interfície aire en relació a la Release 8 del sistema LTE, tant per a l’enllaç ascendent com per al descendent, com també el seguit de procediments que habilita l’esmentada interfície. Ja en el tram final, s’analitzen les funcions i mecanismes concebuts per assolir un òptim aprofitament de recursos ràdio disponibles amb LTE i es planteja un escenari on els sistemes LTE s’ha d’in-terconnectar amb molts altres, bé siguin de caire estàndaritzat seguint la norma 3GPP, com ara el GSM i l’UMTS, o bé d’acord amb IEEE, com és el cas de les xarxes WiMAX o WLAN. @

Sonido, música y espiritualidad: un camino científico hacia la unidadAutors: Jordi A. JausetEditorial: Gaia Ediciones

Amb un enfoc a mig camí de la ciència i la filosofia, aquest assaig analitza per què el so i la música ens afecten de manera tan intensa i ens influei-xen holísticament, és a dir en totes i cadascuna de les nostres dimensions, inclosa l’espiritual (d’acord amb la teoria holística, segons la qual l’organisme és un tot superior a la simple suma de les seves parts), i al mateix temps, com poden enriquir la pròpia evolució per-sonal. L’autor (‘teleco’, músic i investi-gador) explica també de quina manera els avenços de la neurociència cons-taten la potencialitat de les propietats terapèutiques de les vibracions sonores, unn terreny on acaben confluint gra-dualment els coneixements científics occidentals amb els intuitius i viven-cials de la saviesa mil·lenària oriental. El repàs de temes al llarg de quatre capítols, abasta els aspectes físics del so; algunes teories recents sobre els efectes de la música en les persones, constatats científicament; els fonaments de les teràpies musicals (musicote-ràpia i sonoteràpia); l’espiritualitat de l’ésser humà i la seva relació amb el so, la música i la neurociència; i finalment es fa un repàs de la meditació i de les seves tècniques, tot plegat amb dife-rents exemples que poden ser d’utilitat per desestresar-se. @

Agenda Digital EuropeaSocietat de la informació(Comissió Europea, CE) http://ec.europa.eu/information_society/index_es.htm

Macroportal d’informació sobre el mercat europeu de les TIC, que analitza a fons tot tipus de temàtiques vincu-lades a la societat de la informació en general, des dels punts de vista econò-mic, científic, regulatori, polític i sociolò-gic. Inclou el document ‘Agenda Digital Europea’, una iniciativa emmarcada en el pla ’Estrategia Europa 2020’ que la Comissió Europea ha posat en marxa per sortir de la crisi i preparar l’econo-mia de cara a la pròxima dècada. Pel que fa als objectius de l’Agenda Digital, es resumeixen en aquests set: la creació d’un mercat únic digital, millorar les condicions per als productes TIC o la interoperabilitat entre els serveis, impul-sar la confiança i la seguretat d’Internet, garantir un accés a Internet molt més ràpid, estimular la inversió en recerca i desenvolupament, millorar el conei-xement dels ciutadans, les habilitats i la inclusió social i aplicar les TIC per afrontar els reptes de la societat actual. Amb aquesta finalitat, les mesures més urgents que la CE comença a impulsar estan orientades a acostar les TIC a la vida diària. En aquest sentit, es plante-ja generalitzar l’ús de les eines elec-tròniques per afavorir l’aprenentatge i allunyar el perill d’exclusió dels menys afavorits; impulsar l’administració elec-trònica per tal d’oferir serveis públics en línia als ciutadans; i posar en marxa di-ferents iniciatives per millorar la qualitat de vida de les persones. @

42

caliDoscopi

l passat dia 14 de no-

vembre es publicava al

DOGC el decret de cre-

ació del Col·legi d’En-

ginyers de Telecomuni-

cació de Catalunya, el

CETC. Més de 6.000 ‘telecos’ formats

a les nostres aules, 1.500 col·legiats, 5

escoles i les competències en col·legis

professionals atorgades per les lleis

promulgades sota l’empara de l’Estatut

han fet possible que els ‘telecos’ cata-

lans siguem els únics responsables de

la nostra professió a Catalunya.

El Col·legi comença a caminar en

un escenari no gaire allunyat d’un bon

conegut nostre, el ‘worst case’: una

crisi d’abast i profunditat temporals

mai vista per la nostra generació, un

entorn legal disruptiu, un canvi en els

procediments acadèmics d’accés a la

professió… les condicions, en definiti-

va, en què hem estat forjats: a un engi-

nyer se’l forma per resoldre o prendre

les decisions adequades a la comple-

xitat dels problemes plantejats.

No ens oblidem que, independent-

ment de la crisi, els nostres coneixe-

ments i l’evolució tecnològica no pa-

teixen cap reculada; ans el contrari, el

seu progrés esdevé la millor garantia

per acabar trobant la sortida al final

del túnel. Al capdavall, les TIC, eines

de referència del ‘teleco’, possibiliten

les millores en eficàcia i eficiència de

moltes altres tecnologies, i tot el que

se’n deriva per a la major part de sec-

tors empresarials.

La bombolla de les anomenades

‘puntcom’ va implicar un cert grau

de desprestigi de la nostra profes-

sió, però la qüestió és que nosaltres

no la vam inflar, l’únic que vam fer va

ser crear la xarxa de connexió de les

‘puntcom’. Què han estat sinó l’ADSL

i la transmissió d’alta velocitat per ca-

ble coaxial, que han permès l’Internet

que coneixem? I ara voldria recollir

una frase d’Intel, una de les compa-

nyies de referència al nostre sector,

que diu: “L’important no és el que fem

sinó el que fem possible”. Crec que

defineix molt bé la feina d’un enginyer,

especialment la d’un ‘teleco’.

La nostra professió juga i jugarà un

paper important en el món tecnolò-

gic i empresarial, però una professió

és un col·lectiu, i per poder-se definir

com a tal s’ha d’estar organitzat. La

seva organizació natural és el col·legi

professional.

Ara, después del decret, el Col·legi

serà el que vulguem que sigui, la res-

ponsabilitat és nostra. Des d’aquesta tri-

buna vull atrevir-me a demanar la vos-

tra colaboració, als col·legiats i als que

encara no ho sou, us esperem a tots.

Els reptes que afrontem són:

• Ferdels‘telecos’elreferentprofes-

sional del sector TIC.

• Aconseguirunavaloracióprofessi-

onal que es reflecteixi en les remu-

neracions.

• Impulsarlacapacidademprenedo-

ra dels nostres professionals. Això

cal fer-ho pensant ja d’entrada que

el ‘currículum vitae’ és tan impor-

tant com el pla d’empresa.

• Promoureeinesdeformacióconti-

nuada, és a dir sent enginyers du-

rant tota la nostra vida professional.

• Expressarlanostraopinió,fersen-

tir la nostra veu a la societat. I vull

recalcar aquesta aspecte en un

món d’opinió dominat per periodis-

tes i polítics.

• Oferir serveis professionals i soci-

als al nostre col·lectiu.

• …

En definitiva, ser un Col·legi del segle

XXI. @

El CETC

Miquel Ramírez Degà del CETC

43

tribuna

03/03/2011P r e P a r a t s ?