desembre 2012

58

miquel Angel barrabeig, director general de La salle Campus barcelona:

“L’adaptació de l’enginyeria a l’eees ha estat una oportunitat perduda” __ 8

Activar la projecció social de l’enginyeria__ 34

Una nova indústria TIC truca a la porta __ 17

Pàg.

3

4667777

8

12

17222426

303031

32343637

38

4042

43

Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Pl. Ramon Berenguer el Gran, 108002 BarcelonaT. (+34) 93 551 3322www.telecos.catsecretaria@telecos.cat

President de l’ACET i Degà del CETC:Joan Solé

dirEcció Editorial:Guillermo Canal

comunicació i Publicitat:Estel Estopiñanestel.estopinan@telecos.cat

coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

dissEny i maquEtació:www.guillermobejarano.com

FotograFia i imatgEs:Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr

col·laboracions:Aintzane ArbideJordi BoschGuillermo CanalLaura CanalJordi CarrabinaAlfred CausiLaura DubreuilJordi DuchEstel EstopiñánMª Mercedes GalianaElisabet GolobardesJosé Manuel HuidobroDavid MarinFrancesc MirallesJosep PratEloi RamonGuim RosellóJosep SegarraJoan SoléLluís Terés

FotomEcànica i imPrEssió:Sprint Copy, SL.

diPòsit lEgal:B-17.897-99

L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 18 Número 58 12/2012

Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya - Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

SumAri

EDiToriAlSumem per crèixer individualment

DESTACATSAra que tinc vint anys!‘La Nit’ arriba a la majoria d’edatEns traslladem al GòticInfoCentre: nou servei d’informació legal i tècnicaLliurament de premis al Millor Expedient AcadèmicDebat sobre ‘Els joves telecos’ a TV2Suport al dret a decidir

EnTrEviSTAMiquel Angel Barrabeig, director general de La Salle Campus

Barcelona (Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL): “L’adaptació de l’enginyeria a l’EEES ha estat una oportunitat perduda”

TECnologiATecnologies en xarxes òptiques d’accés de ‘Nova Generació’

mirADorUna nova indústria TIC truca a la portaEl millor blindatge anticrisiPares, vull fer videojocs!Què són i com funcionen les WSN

ofErTES ComErCiAlS i SErvEiSRenovació del conveni de col·laboració amb NexicaAcord amb STAR, els ‘enginyers de la llengua’Estrenyem la relació amb TuPediatraOnline.com

‘inTErnoS’Llegat i prioritats al capdavant de l’ETSEEIActivar la projecció social de l’enginyeriaCom fer el salt al món professional Època de crisi o d'oportunitats?

vinClESClaus de la reforma laboral 2012

CAliDoSCoPiTerra de gegantsSuggeriments

TribunAUnits i cap endavant!

2

su m A r i

ncetem un nou any ple d’incògnites des del punt de vista eco-nòmic, social i polític. Però això no és cap

novetat, en la mesura que acomia-dem el 2012 de la mateixa manera que rebem aquest 2013. Certament, la situació que tots plegats hem d’afrontar no és gens fàcil, i és per això que ens convé tenir molt en compte, en aquest moment, que les relacions interpersonals són im-prescindibles per encarar un futur incert. Una aposta que, ara més que mai, el Col·legi i l’Associació assu-meixen de ple, fent de catalitzadors del ‘networking’ entre professionals i empreses, tant del nostre sector com de tota la resta d‘enginyeries.

En aquest sentit, la col·laboració amb altres col·lectius d’enginyeria

s’ha intensificat durant el 2012, tal com ho demostra la constitució de l’Agència de Qualificació Professi-onal de l’Enginyeria (AQPE). Una iniciativa impulsada inicialment per 5 institucions de 5 enginyeries, a la qual de mica en mica es van afegint els diferents col·lectius d’enginyeria i enginyeria tècnica.

De forma equivalent, la propera Nit de les Telecomunicacions també planteja una línia d’actuació sem-blant, atès que per primer cop s’or-ganitza conjuntament amb els en-ginyers informàtics, de tal manera que passa a ser la Nit de les Teleco-municacions i la Informàtica.

Amb aquest mateix pensament, d’il-lusió renovada i guiada no només per l’afany d’estrènyer lligams sinó també d’afavorir la proximitat física,

els ‘telecos’ estrenem any i estrenem seu, que, per la seva ubicació, al ma-teix centre de Barcelona, ha de ser un magnífic punt de trobada. Sense cap mena de dubte, la recuperació de seu pròpia per a les institucions dels enginyers de telecomunicació de Catalunya, ens retorna a la via de normalitat imprescindible per gaudir d’una atenció més propera i de prou calidesa en el tracte amb tots els que formem part, de manera directa o in-directa, del nostre col·lectiu.

Malgrat, doncs, que tot fa pensar que el 2013 serà un altre any difícil, hem de ser capaços de respondre-hi fent-nos més forts com a col·lectiu per ser més potents individualment. Des de la convicció que les oportu-nitats hi són, i per tant només hem de ser capaços de veure-les per fer-les realitat. @

Sumem per crèixer individualment

3

e di t or i A l

Presentat per l’acreditada periodis-

ta radiofònica, Meritxell Costa, l’acte

d’homenatge als impulsors de les nos-

tres entitats, coincident amb els vint

anys de trajectòria institucional del

nostre col·lectiu, iniciada l’any 1992

amb la creació de l’ACET, va començar

donant la paraula a Manuel Moralejo.

La seva intervenció, molt detallada del

seguit de fets que van marcar el punt

de partida de tota l’evolució posterior

de l’Enginyeria de Telecomunicació a

Catalunya, es reflecteix íntegrament

en el requadre annexe: ‘Pequeña his-

toria de la Ingeniería de Telecomuni-

cación en Cataluña’.

Per ordre d’aparició, el torn de presen-

tacions va continuar amb Frederic Vale-

ro, que va lloar la labor negociadora de

Carles Martín i li va atribuir bona part

del mèrit d’haver-se aconseguit un re-

sultat reeixit. L’aludit, Carles Martín, va

prendre la paraula a continuació i des

de la modèstia va reconèixer l’esforç i

dedicació de tots els implicats, sense

deixar de destacar que la Nit de les Te-

lecomunicacions va marcar un abans i

un després en la trajectòria del Col·legi

i l’Associació. Als seus nous impulsors,

els va demanar esperit de compromís

en l’actual negociació, en especial en-

tre les dues associacions (AEIT i ACET).

S’arribava així al torn de Carles Sal-

vador, que va agrair el reconeixement

però va defugir qualsevol mena de

protagonisme. Li va agafar el relleu

Miquel Ramírez, el primer degà del

nou Col·legi català. Va subratllar que

“en el seu moment, la Demarcació a

Catalunya va ser la millor d’Espanya”,

i que en l’actual convé mirar cap a una

única Enginyeria Catalana.

Un punt de vista que va avalar també

el degà del CETC i president de l’ACET,

Joan Solé, en la següent intervenció.

Ho va dir amb aquestes paraules: “El

deure dels que estem al capdavant és

ser capaços de sumar els esforços de

El passat dia 1 d’octubre vam celebrar la festa del nostre patró, Sant Gabriel, amb un homenatge a les persones que són història viva del nostre col·lectiu, quan s’acompleix el vintè aniversari del naixement de l’ACET, la primera entitat professional catalana que ens agrupava. Ho vam fer a les Cotxeres del Palau Robert, reunint als que han tingut un paper destacat al capdavant de les institucions d'Enginyeria de Telecomunicació de Catalunya en els darrers anys.

Ara que tinc vint anys!San Gabriel 2012 ret homenatge a la història viva de les nostres entitats

R Foto de familia. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Carles Martin, Carles Salvadó, Joan Solé, Laura Dubreuil, Miquel Ramírez, Frederic Valero, Jordi Rosell, Sergi Arias.

R Intervenció del degà del CETC i president de l’ACET, Joan Solé.

4

destAc Ats

Pequeña historia de la ingeniería de Telecomunicación en CataluñaPor manuel moralejo

En 1961 iniciamos nuestra vida profe-

sional en Barcelona varios compañeros

de la 34 promoción. Rápidamente con-

tactamos con otros ingenieros ya esta-

blecidos en la Ciudad Condal y duran-

te varios años tratamos de compartir

experiencias y de aunar esfuerzos para

la promoción de nuestra carrera en la

industria y la sociedad catalanas.

Nuestro interés por asociarnos con-

dujo a la creación de la Delegación en

Cataluña de la Asociación Española de

Ingenieros de Telecomunicación (AEIT),

acto que se consumó durante una re-

unión de compañeros celebrada en

diciembre de 1969, eligiéndose como

primer Presidente a Aquilino Morcillo.

La nota informativa publicada en la

Vanguardia del 19/12/69 da fe del cita-

do acontecimiento.

El traslado a Madrid de Aquilino Mor-

cillo obligó a renovar la Junta Directiva

de la Delegación en Asamblea celebra-

da enero de 1974. En la misma, com-

puesta por 10 miembros, fui elegido

Presidente. También de este acto dan

fe las amplias notas recogidas en los

días sucesivos por los diarios La Pren-

sa, El Correo Catalán y el Noticiero Uni-

versal. En 1976 me sustituyó en la Pre-

sidencia nuestro compañero Francisco

Roca Segú. A partir de ahí termina mi

responsabilidad con nuestro asocia-

cionismo, hasta que después del año

2000, ya jubilado, formé parte durante

unos años de la Asociación Catalana

de Ingenieros de Telecomunicación

(ACET), integrada en la AEIT.

Durante la década de los 60 y mitad de

los 70 la actividad de los pocos com-

pañeros residentes en Cataluña fue in-

tensa, promoviendo reuniones, cursos

y conferencias, mereciendo destacarse,

entre las que yo intervine, las siguientes:

• Ciclo sobre televisión. Celebrado

en mayo de 1968, promovido por la

cátedra de electrónica de la Escuela

Superior de Ingenieros Industriales y

la Delegación de la AEIT en Cataluña.

En el desarrollo intervinimos 5 Inge-

nieros de Telecomunicación.

• Curso sobre instalación de antenas

colectivas. Iniciado en enero de 1969,

fue organizado por la asociación de

Maestros Industriales y nuestra Dele-

gación, en la que intervenimos varios

compañeros. Cabe añadir que dio ori-

gen a la posterior publicación de un

libro sobre el tema.

• Creación de la Escuela. Víctor de

Buen, rector entonces de la Politéc-

nica de Cataluña, durante el primer

semestre de 1971 nos reunió en varias

ocasiones a tres ingenieros de Cami-

nos, tres Agrónomos y tres de Teleco-

municación para estudiar la creación

en Cataluña de las correspondientes

escuelas. Alegaba que no se podía

considerar Universidad Politécnica

con la única existencia de escuelas

de arquitectura e ingeniería industrial.

Los resultados de las gestiones los pu-

dimos comprobar ese mismo año con

la creación de la Escuela en Terrassa.

Y esta es la pequeña historia de la

Ingeniería de Telecomunicación en

Cataluña. @

reconeixement a Pedro vicenteEla assistents a l’acte de Sant Gabriel

2012 van excusar la presència de Pedro

Vicente, que per motius de salut no va

poder ser-hi present. Per això, uns dies

més tard va rebre de mans de Jordi

Berenguer i Guillermo Canal, la placa

d'homenatge a la seva trajectòria i im-

plicació amb les institucions d'Enginye-

ria de Telecomunicació a Catalunya. @

R Entrega de la placa commemorativa a Pedro Vicente.

totes les enginyeries, i reivindicar-nos

com a enginyers en conjunt i de mane-

ra global”. Una exigència que va resu-

mir en la necessitat de fer pinya amb

la resta d’enginyeries.

La darrera presentació, de Jordi Ro-

sell, el col·legiat més novell, va enlla-

çar, ja en tram final de la celebració

del Sant Gabriel 2012, amb l’entrega

d’una placa commemorativa a Manuel

Moralejo, de mans del degà i del propi

Rosell. Un distintiu lliurat en homenat-

ge a la seva trajectòria i implicació en

pro de les institucions d'Enginyeria de

Telecomunicació a Catalunya.

La cloenda, a càrrec també de Joan

Solé, va servir per fer una darrera

crida a l’optimisme, expressat amb

un “això s’arreglarà ben aviat: som

enginyers i sabem resoldre qualsevol

complicació”. @

R Intervenció de Manuel Moralejo.

5

Ens traslladem al gòtic

Des de l’1 de gener hem començat

l’activitat en una nova ubicació de les

nostres institucions. Ens hem traslla-

dat, concretament, a la Plaça Ramon

Berenguer el Gran 1, entresòl dret.

Ens hem plantat, doncs, al cor del Gò-

tic i us hi esperem a tots. @

‘La Nit’ arriba a la majoria d’edat amb

una edició que promet ser molt espe-

cial. I és que per primera vegada l’or-

ganitzen conjuntament l’Associació Ca-

talana d’Enginyers de Telecomunicació

(ACET) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria

en Informàtica de Catalunya (COEINF).

Aquesta col·laboració respon a volun-

tat de coordinar esforços estratègics

d’ambdues institucions amb l’objectiu

de potenciar les TIC com a motor es-

tratègic de l’economia catalana. Se-

gons el President de l’ACET, Joan Solé,

es tracta de “reforçar el compromís

amb un sector estratègic d’aquest país

i recuperar els valors que han convertit

les TIC en el seu motor econòmic”.

Al seu torn, el degà del Col·legi Oficial

d’Enginyeria en Informàtica de Cata-

lunya, Domingo Olmos, ho ratifica des

de la ferma convicció que cal “la col-

laboració entre tots els agents del sec-

Per primer cop ‘la Nit’, l’esdeveniment anual de referència del sector TIC a Catalunya, aplegarà els enginyers de telecomunicació i els enginyers en informàtica. La seva conjunció coincidirà amb la 18a edició que es farà el proper 18 de febrer al Centre de Convencions de l'Hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet de Llobregat, en la que serà la XVIII Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica.

‘la Nit’ arriba a la majoria d’edatXVIII Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica

R El degà del CETC i president de l’ACET, Joan Solé, escenifica l’acord amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, estrenyent la mà del seu degà, Domingo Olmos

tor, aportant sinèrgies i sumant. Treba-

llar conjuntament en aquesta nova Nit

és un exemple per marcar la diferència”.

A més de ser l’esdeveniment de refe-

rència del sector TIC a Catalunya, en

tant que punt de trobada de profes-

sionals, empreses, universitats, ins-

titucions i representants polítics, ‘la

Nit” és també l’escenari de lliurament

dels ‘Premis Salvà i Campillo’, que en

aquesta pròxima edició no només es

mantenen sinó que s’amplien als nous

‘Premis Alan Turing’. @

6

destAc Ats

Suport al dreta decidir

79 col·legis i associacions professionals

hem signat el manifest de suport a la

resolució del Parlament de Catalunya

aprovada el passat 27 de setembre. Hi

expressem “la necessitat que el poble

català pugui decidir lliurement i demo-

cràticament el seu futur col·lectiu, com

a única via per tal de garantir el progrés

social, el desenvolupament econòmic,

l’enfortiment democràtic i el foment de

la cultura i la llengua pròpies”. @

Debat sobre ‘Els joves telecos’

a Tv2El nostre vicedegà, Jordi Berenguer,

va participar el passat 9 de novembre

al debat ‘Els joves telecos’, del pro-

grama 'Para todos La 2', de TV2. @

infoCentre: nou servei d’informació legal i tècnica

Gratuït per als col·legiats

Per portar a terme qualsevol ac-

tuació professional com enginyers

o empresaris hem de conèixer

l’entorn normatiu tant del sector

tecnològic com del territori on vul-

guem actuar. Per exemple, quines

ordenances s’exigeix complir en un

municipi per poder posar en servei

una infraestructura de telecomuni-

cació? Quina normativa té un país

deterrminat sobre canalitzacions i

obra civil? Quins requisits cal com-

plir per tenir el marcatge CE del

meu producte?

El nou servei Infocentre, d’infor-

mació de normativa tècnica i le-

gal ofert pel Col·legi d’Enginyers

de Telecomunicació de Catalunya,

conjuntament amb el Col·legi

d’Enginyers Industrials de Catalu-

nya, dóna accés a tota la normati-

va tècnica i legal que un enginyer

pugui necessitar en la seva actua-

ció professional.

Lleis, decrets, ordenances, normes

o normatives són accessibles mit-

jançant la plataforma Infocentre. La

informació que proporciona el ser-

vei també fa una relació de norma-

tives antigues o derogades.

El servei bàsic és gratuït per als

col·legiats i es pot ampliar, amb

diverses opcions de cerca i perso-

nalització, segons tarifes. Podreu

trobar la informació per sectors,

temàtiques i es pot cercar per data,

territori i totes les altres opcions

que permetran arribar a trobar res-

posta a les inquietuds normatives.

El servei també ofereix la possibili-

tat de traslladar la qüestió directa-

ment a l’assessor.

Contacteu amb nosaltres per te-

nir l’accés a la plataforma i a les

ampliacions de personalització. El

servei també està disponible per

a empreses. @

lliurament de premis al millor Expedient

Com cada any, el CETC ha parti-

cipat com a convidat en els actes

oficials de presentació dels nous

cursos acadèmics i actes de gradu-

ació de la UPC (ETSETB i EETAC),

UAB, UPF i La Salle-URL. Uns es-

deveniments que emmarquen el

lliurament anual dels premis al Mi-

llor Expedient Acadèmic per part

del Col·legi. @

R Jordi Berenguer, assegut a la taula de convidats del programa de debat.

7

El punt de partida de la

seva trajectòria al cap-

davant de La Salle Cam-

pus Barcelona, iniciada

el 2006, coincideix amb la darrera

etapa del procés d’adaptació a l’Espai

Europeu d’Educació Superior (EEES),

implantat de ple el 2010. Quin balanç

fa de la seva culminació?

Especialment en les enginyeries aquest

procés d’adaptació s’ha complicat pel

fet d’haver de determinar en quin ni-

vell s’aconseguien les competències

professionals. La diferència entre ‘En-

ginyeria tècnica’ i ‘Enginyeria superior’

ha quedat molt desdibuixada i no s’ha

consolidat encara un esquema de titu-

lació ‘amb màster integrat’.

Des del punt de vista de les metodo-

logies docents crec que l’adaptació no

ha estat difícil precisament pel caràcter

experimental de les titulacions d’engi-

nyeria, tot i que encara suposa un gran

repte treballar i avaluar les competènci-

es adquirides de manera diferencial per

cada estudiant. Pel que fa a la mobilitat

d’estudiants i a la mobilitat de professi-

onals penso que encara es pot treballar

una mica més. No hi ha excessives di-

ficultats en la mobilitat però sovint els

interessos dels estudiants no prioritzen

com a avantatge el preparar-se per de-

senvolupar-se en un context més ampli

al de la seva experiència local.

La internacionalització dels docents

també segueix sent un repte.

“L’adaptació de l’enginyeria a l’EEESha estat una oportunitat perduda”

El director general de La Salle Campus Barcelona (Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL), Miquel Àngel Barrabeig, té sovint la impressió, en l’àmbit concret de les enginyeries, “que l’adaptació a l’EEES ha estat una oportunitat perduda de fer-ne un bon redisseny en profunditat, és a dir, deixant de banda esquemes preexistents per poder ser més innovadors en la resposta a les noves demandes tecnològiques del mercat”. Subratlla també que la sostenibilitat i l’eficiència són les principals característiques d’una bona enginyeria.

8

En tr EviS ta

“El CETC serà molt més eficaç i eficient des de la proximitat”

Quina valoració fa del nou Col·legi

d’Enginyers de Telecomunicació de

Catalunya (CETC)?

Els col·legis professionals estan al

servei de la professió i dels seus

col·legiats, i aquest servei sempre

és molt més eficaç i eficient des de

la proximitat. Com a Escola, hem

tingut sempre molt bones relaci-

ons amb el Col·legi i volem seguir

mantenint-les des del coneixement

i el respecte a la pròpia missió, que

percebem que són recíprocs.

En el moment actual, els col·legis

professionals tenen els reptes de

l’ordenació jurídica de les professi-

ons i sembla que l’agrupament de

forces pot facilitar entendre millor

aquesta ordenació.

D’altra banda, sempre agraïm que

els estaments entenguin la identitat

de Catalunya com a nació amb cul-

tura i llengua pròpies, en un context

de relació bàsicament europeu.

I del primers resultats operatius, ja

en la fase inicial de plena implantació

de l’EEES?

Tal volta –i potser no tenim encara prou

elements de judici– la dificultat estarà

en el màster. El sistema ha propiciat

una proliferació de titulacions de màs-

ter que no sembla que puguin atraure

graduats d’altres països europeus per

la dificultat de correspondència amb

l’esquema majoritari, mentre que per

als nostres estudiants, després del

grau, l’opció de cursar un màster sovint

s’associa a una estada a altres països.

Certament, la preparació i el nivell

aconseguits en el grau universitari són

bons i reconeguts internacionalment.

En els nivells de màster encara tenim

plantejat el repte.

Quines són les seves prioritats en

l’àmbit d’Enginyeria?

Entenc que en la formació d’enginye-

ria cal anar més enllà dels coneixe-

ments tècnics que caduquen molt rà-

pidament: ens interessa desenvolupar

competències d’anàlisi, de creativitat

en la resolució de problemes, una cer-

ta manera de pensar que contempli la

complexitat com a forma inherent de la

majoria de projectes.

Al mateix temps ens cal preocupar

pel desenvolupament com a persones

i amb criteris de valors.

Ens cal també apropar-nos al món

dels negocis per entendre quina és

l’aportació de valor de cada component

en un sistema complex.

En un món tecnològic com el nostre,

l’enginyer fa la seva aportació realment

important en un entorn on cal entendre

també el funcionament de la psicologia,

la sociologia i l’economia.

I específicament en l’àrea TIC, en re-

lació als diferents graus i masters de

Telecomunicació?

Tot el que comentava en la resposta an-

terior segueix sent vàlid, però en l’àrea

de les TIC específicament la tecnologia

evoluciona molt ràpidament i ara com

ara cal pensar en mètodes àgils de des-

envolupament de projectes, en interfí-

cies d’usuari que facilitin l’ús intuïtiu

dels dispositius i l’aprenentatge ràpid.

El volum enorme de dades que cal

interpretar ens demanden coneixe-

ments i eines de mineria de dades o de

‘bussiness intelligence’.

La complexitat de les xarxes i el seu

abast posa el repte de la seguretat i de

les diferents configuracions.

I també –com sempre i en totes les

enginyeries– la sostenibilitat i l’eficièn-

cia són les principals característiques

d’una bona enginyeria.

Quina és la seva evolució en l’actual

context de crisi econòmica?

Tot i la caiguda de l’activitat econòmi-

ca, les TIC segueixen donant oportu-

nitats de treball i de creació de noves

“L’enginyeria ha d’explicar-se millor, fer-se entendre pels joves, servir de model de desenvolupament professional i fins i tot personal”

Miquel Àngel Barrabeig, director general de La Salle Campus Barcelona (Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL)

9

Miquel Àngel Barrabeig, nascut a Reus el 1953, és director general de La Salle Campus Barcelona-URL des del 2006. És llicenciat en ci-ències biològiques per la UAB, lli-cenciat en Informàtica per la UPC i doctor per la URL. Ha estat profes-sor d’EGB per Blanquerna i profes-sor de secundària en diferents cen-tres de Barcelona i Girona. Exerceix també de vicepresident del pa-tronat de la URL, de membre del comitè executiu de la URL i de director regional del ‘board’ de l’As-sociació Internacional de les Uni-versitats de La Salle (IALU). Al ma-teix temps, és membre del plenari del Consell Interuniversitari de Ca-talunya i del patronat de La Salle Technova Barcelona (parc d’inno-vació tecnològica i empresarial La Salle), i assumeix la presidència de la societat promotora de l’ensenya-ment superior a Andorra.

empreses. La integració de tecnologies,

la robòtica i les aplicacions que tenen

a veure amb el benestar o la salut de

les persones segueixen sent camps de

desenvolupament i de potencialitats.

Més que en altres moments històrics,

la tecnologia és present a totes les activi-

tats i mentre aquestes existeixin cal tec-

nòlegs que les facilitin i les mantinguin.

Com s’explica que n’hagi caigut la de-

manda, si de fet són una garantia de

feina per als titulats?

La demanda de formació en enginyeria

ha mantingut una tendència decreixent

que no sembla que s’estigui recuperant.

Possiblement hi contribueixen diferents

raons: l’escàs atractiu que representa

per a la població femenina; la ubiqüitat

dels seus instruments i aplicacions; la

popularització de les xarxes, que fan

que la tecnologia no es vegi com un

àmbit exclusiu dels iniciats sinó com

una ‘utility’ sempre a l’abast de tothom.

Davant d’un canvi de paradigma eco-

nòmic i social, amb –tal volta– un ma-

jor predomini de l’economia productiva

i de la capacitat de les persones de

decidir, opinar i influir, segurament els

tècnics que aportin valor facilitant els

instruments i les eines, recuperaran un

part del prestigi que sembla que han

perdut. Una recuperació que, val a dir-

ho, passa també pel grau d’ocupació

dels titulats en enginyeria, atès que hi

juga un rol interessant. Ara bé, no és

tant per les opcions de trobar feina que

es fan atractius uns estudis per als jo-

ves com per la seva potencialitat de do-

nar respostes a expectatives molt més

vitals de realització personal, i per tant

de ser considerats com a generadors

de reconeixement i de valor.

Contemplen alguna mesura correctiva

d’aquesta tendència anòmala?

L’enginyeria ha d’explicar-se millor,

fer-se entendre pels joves, servir de

model de desenvolupament professio-

nal i fins i tot personal. Sovint l’èmfasi

s’ha posat en l’aparell o el servei i no

pas en les persones o els equips que

els han desenvolupat.

La promoció de les competències

pròpies de l’enginyeria entre els es-

tudiants de secundària és una de les

accions que fa temps tenim activa-

des a La Salle.

En quina mesura el nou escenari de

l’EEES contribueix a millorar les ex-

pectatives professionals dels titulats

en general i de Telecomunicació en

particular, tenint en compte que els

graus i màsters s’adapten amb major

precisió a les demandes del mercat?

Francament no hi veig gaire diferència.

Els titulats d’aquestes titulacions sem-

pre han estat ben valorats i reconeguts.

El nou escenari de l’EEES penso que

no ha variat gaire aquest reconeixe-

ment, tot i que hi hauria d’haver afegit

elements d’internacionalització i mobi-

litat. Ara com ara, no disposem de prou

recorregut per veure si en això hi hem

afegit valor. Els màsters que haurien

d’adaptar-se amb més agilitat a les di-

verses demandes del mercat encara és

un entorn poc experimentat.

En l’àmbit concret de les enginyeries,

sovint tinc la impressió que l’adaptació a

l’EEES ha estat una oportunitat perduda

de fer-ne un bon redisseny en profundi-

tat, és a dir, deixant de banda esquemes

preexistents per poder ser més innova-

dors en la resposta a les noves deman-

des tecnològiques del mercat.

La universitat ha de tenir en compte

les necessitats de les empreses, però

n’ha de fer la seva missió principal?

La universitat s’insereix en la societat

i té tot el sentit només en relació amb

ella. Les empreses, les organitzacions i

les persones són les que justifiquen la

missió de la universitat, que té a veure

amb la formació, la creació i la trans-

ferència de coneixement, la promoció

de la cultura i el benestar de la societat.

Així doncs, la seva missió principal

és intentar donar resposta a les neces-

sitats que percep de les empreses, les

Curriculum Vitae

10

En tr EviS ta

“Ens caldria disposar d’una indústria més potent”

Quina impressió té del sector de

les telecomunicacions en l’àmbit

català i espanyol?

A nivell espanyol, tenim una de les

millors empreses mundials de tele-

comunicacions i només cal veure la

seva implantació al continent ame-

ricà. En l’àmbit català, sembla que

predomina la consultoria i potser

ens caldria disposar d’una indús-

tria més potent en la producció de

dispositius i serveis.

organitzacions i les persones, però al

mateix temps només pot fer-ho si man-

té la seva independència i coherència.

La creació de coneixement, la lliber-

tat de càtedra i la proposta de valors

no poden estar dirigits per les neces-

sitats de les empreses, i d’aquí l’auto-

nomia de la universitat, però al mateix

temps la mateixa universitat no pot

girar l’esquena a les realitats socials i

econòmiques del seu entorn.

Quina és la raó de l’afany permanent

de La Salle-URL de voler incidir en

la societat no només amb la seva

labor docent y científica, sinó també

económica y empresarial?

Precisament, el compromís amb les

persones i amb la societat a què ser-

vim fa que, al llarg de més de tres-

cents anys, la nostra institució orienti

la seva missió a formar bones perso-

nes que tinguin més oportunitats pro-

fessionals i de desenvolupament.

Té ple sentit per a nosaltres comp-

tar amb un esquema d’acompanya-

ment de les iniciatives empresarials

que sorgeixen dels nostres estudiants

i professors. Té sentit tenir al costat

d’una escola d’enginyeria o d’arquitec-

tura una escola de negocis que per-

meti potenciar el desenvolupament

econòmic i empresarial del nostre

entorn aportant l’emprenedoria de les

noves iniciatives en un entorn en el

que la tecnologia està en la base de

tota proposta de creació de valor.

Quines perspectives laborals ofereix

el mercat català i espanyol de les te-

lecomunicacions als nous titulats?

Malauradament, el mercat català

sembla molt atomitzat. Les empreses

de telecomunicacions cada vegada

són molt més globals i no tenim gai-

res multinacionals amb seu principal

a Catalunya.

Hi ha oportunitats en l’emprenedo-

ria de base tecnològica, però el mateix

sistema d’acompanyament i promoció

de noves empreses té dificultats a

l’hora d’impulsar-ne el creixement.

Al mateix temps, però, pel nivell de

formació, i per la diferència de cos-

tos, el nostre territori pot esdevenir

competitiu per a corporacions o em-

preses europees que s’hi vulgui esta-

blir. Cal tenir-ho present, més com a

potencialitat que com a realitat a dia

d’avui. Les iniciatives com el distric-

te 22@ i la potencialitat de diferents

clústers poden ser un bon tractor

d’inversions que –aparentment– hau-

ran de venir de fora. @Jordi DuchCoordinador 'Telecos'

11

FTTH XG/G/E-PON

Tecnologies en xarxes òptiques d’accés de ‘Nova Generació’

Els operadors estan desplegant el sistema d’accés a la llar per fibra òptica (Fiber To The Home-FTTH) amb les Xarxes Òptiques Passives (Passive Optical Networks-PONs) usant les tecnolo-gies GPON i EPON amb velocitats 2.5G/1.25G (Gb/s) i 1G/1G de baixada (downstream)/pujada (upstream), respectivament. Però al mateix temps s’estan investigant i desenvolupant tecno-logies de Nova Generació (NG) que permetran velocitats en línia de 10G fins a 100G, proveint un ample de banda més gran i noves funcionalitats als usuaris. Veurem quines són les noves tècniques que s’estan proposant i avaluant i quines són les seves possibilitats d’èxit futur.

En el desplegament FTTH

la planta externa passiva

és la part més cara

d’instal·lar. Les topologies

central-usuari de les PONs poden ser

Punt-a-Punt (P2P), amb una fibra òptica

(FO) dedicada per usuari (Figura 1a), i

Punt-a-Multipunt (P2MP), amb una FO

que surt de l’equip Terminació de Línia

Òptica (Optical Line Terminal-OLT) en

central i que és compartida per un con-

junt d’usuaris per mitjà d’un dispositiu

òptic que sol ser un divisor (splitter) (Fi-

gura 1b). Les xarxes P2MP estalvien FO

externa, repartidors en central i potèn-

cia elèctrica. Per aquesta raó les P2MP

són les que majoritàriament es desple-

guen segons els estàndards GPON (ITU

G.984) i EPON (IEEE 802.3ah), propor-

cionant velocitats a l’usuari de l’ordre de

50 a 100 Mb/s en l’equip Unitat de Xar-

xa d’Usuari (Optical Network Unit-ONU).

Hi ha varies qualitats de transceptors;

amb la classe B+, que és la més comer-

cial, admetent 28 dB de pèrdues, la dis-

tancia màxima OLT-ONU és de 20 km i

el nombre màxim de llars per FO com-

partida és de 64.

La demanda futura d’ample de banda

per usuari, amb previsió de creixement

exponencial, pot arribar fins a 1G, ate-

nent no només veu i dades sinó sobretot

TV/vídeo interactiu d’alta definició: això

requereix una actualització de les xar-

xes desplegades. La motivació per a les

tecnologies de NG és mantenir la planta

exterior, ja que és la més costosa, i actu-

ar només en els equips opto-electrònics,

que sofreixen reduccions remarcables

de costos per Mb/s, proveint velocitats

de l’ordre de 1G als equips ONUs. Tam-

bé es considera estendre la distància

d’abast fins a l’ordre de 100 km.

Tecnologies de Nova GeneracióLes tecnologies de NG es poden clas-

sificar segons l’ús que es fa de la Mul-

tiplexació per Divisió de Temps (TDM),

Multiplexació per Divisió de Longitud

d’ona (WDM) i Multiplexació per Divisió

de Freqüència elèctrica (FDM o bé Ort-

hogonal Frequency Division Multiple-

xing-OFDM). La Figura 2 mostra l’evo-

lució general de les tecnologies de les

xarxes d’accés, en quant a la capacitat

d’amples de banda oferts a l’usuari se-

gons les tecnologies del passat i futur.

A) TDM-PONEls estàndards GPON i EPON es consi-

deren tecnologies en TDM, ja que usen

una longitud d’ona en pujada i una altra

en baixada, amb trames TDM on s’allot-R Figures 1a i 1b. PON amb arquitectura Punt-a-

Punt (P2P) i en arbre Punt-a-Multipunt (P2MP).

R Figura 2. Evolució general de la capacitat per usuari de les tecnologies d’accés.

O

O

O

CO

Fibra dedicada a l'usuari

2008 2009 2010 2011 2012 TIME

1 G

CAPACITY, cost (per user)

HFC

ngPON 1 xWDM ngPON 2 ..

FTTH WDM&TDM-PON

FTTH ultradense WDM-PON

E (OFDM) / Coh

100 M

10 M

O

O

O

O

CO

10 a 20 Km

Acoblador òptic(1 : k ; k=16, 32, 64)

SARDANA COCNUT

ACCORDANCE

FTTH-PTP

xDSL

ADSL

POTs

FTTH WDM-PON

12

t Ec NO l OGia

1260

1280

1340

1480

1500

15501560

15751580

1625 λ (nm)

RFvideo

OTDRsignal

10G PON upstream

GPON/EPON upstream

GPON/EPON downstream

10G PON downstream

WDM1

NNIDataI/O

UNIDataI/O

GPON OLT GPON ONU

GPONOLTMACLogic

GPONONUMACLogic

OLT Tx1490nm

ONU Rx1490nm

WDM WDM

OLT Rx1310nm

ONU Tx1310nm

NNIDataI/O

UNIDataI/O

XG-PON OLT XG-PON ONU

XGPONOLTMACLogic

XGPONONUMACLogic

OLT Tx1577nm

ONU Rx1577nm

WDM WDM

OLT Rx1270nm

ONU Tx1270nm

1490nm

1577nm

1310nm

1270nm

gen els paquets d’informació variable

a transmetre segons la recomanació

G.984.3 o el protocol Multipoint Control

Protocol (MPCP) per als casos GPON

o EPON, respectivament. Recentment

s’ha estandarditzat el XG-PON en la

recomanació ITU G.987, que opera a

les velocitats superiors de 10G/2.5G

down/up (XG-PON1) o 10G/10G down/

up (XG-PON2), que considerarem NG-

PON1. XG-PON utilitza també dues

longituds d’ona per pujada i baixada,

però diferents de les usades en GPON/

EPON, de manera que poden coexistir

amb XG-PON (Figures 3 i 4) [1].

El IEEE també ha editat l’estàndard

802.3av a 10G/1G-10G down/up amb

les mateixes longituds d’ona que XG-

PON per a coexistència amb EPON.

Les noves recomanacions a 10G usen

els mateixos protocols i funcions de

forma similar a GPON i EPON, amb les

diferències de longituds d’ona i proba-

bilitat d’error exigida, que passa de 10-

10 a 10-4 gràcies a la introducció de

la codificació Forward Error Correction

(FEC), d’aquesta manera se supor-

ta la mateixa distància màxima (igual

pressupost de potència power budget).

Recentment ja han aparegut equips co-

mercials 10G, però la seva implantació

encara és molt limitada.

Simultàniament s’ha desenvolupat

l’estàndard ITU G.984.6 que defineix un

mòdul d’extensió que permet abastos

de 20 a 60 km. Les tecnologies con-

siderades són per conversió opto-elec-

trònica amb regeneració o amb Ampli-

ficadors Òptics Semiconductors (SOA)

en ambdues bandes òptiques. A nivell

d’investigació s’han proposat i demos-

trat d’altres possibles tecnologies, com

les basades en amplificadors Er+ amb

bombeig remot (xarxa SARDANA) [2] o

amb amplificació Raman.

Actualment existeix una gran discus-

sió per a identificar el millor sistema

que substitueixi els GPON i EPON pre-

sents per a superar la velocitat en línia

de 10G i poder subministrar 1G a cada

usuari, incloent alternatives al XG-PON,

ja que aquest presenta un consum

energètic considerable. Les NG-PON

es consideren en diverses fases: NG-

PON1, NG-PON2 i NG-PON3, tal com

es mostra a la Figura 5 [1]. Una evolu-

ció en TDM és XLG-PON augmentant

encara més la velocitat fins a 40G/10G

down/up usant codificacions duo-binà-

ries, que es considera NG-PON2.

B) TWDM-PONEl domini de multiplexació més ampli

que ofereix la transmissió òptica és el

WDM, que permet usar l’immens es-

pectre òptic sense augmentar el con-

sum energètic.

Una proposta és el TWDM-PON, que

és del tipus NG-PON2, aprofitant les

dues dimensions TDM i WDM, amb 4 o

més sub-bandes òptiques a 10G per ar-

ribar o superar 40G, és a dir un conjunt

d’almenys 4 XG-PONs. D’aquesta ma-

nera es requereix un abast de sintonia

limitat més fàcil d’assolir en els trans-

ceptors. El Full Service Access Network

(FSAN), que és un grup que assessora

l’ITU en xarxes d’accés òptiques, re-

comana usar la distribució d’espectre

òptic per a NG-PON2 representada en

la Figura 6 [1]. En la Figura 7 es deta-

lla el funcionament d’una TWDM-PON

amb 8 sub-bandes òptiques al voltant

de 1530 i 1600 nm [3], però encara cal

definir el disseny dels filtres òptics cor-

responents necessaris.

C) WDM-PONEn WDM-PON s’usa l’espectre òptic

més intensivament, aquest seria un es-

cenari NG-PON3. Amb una o dues por-

tadores òptiques per usuari, se substi-

tueix el divisor de potència òptic per un

multiplexador òptic (generalment del

tipus Arrayed Waveguide Grating-AWG),

R Figura 3. Espectre òptic de longituds d’ona en les xarxes PON existents.

R Figura 4. Distribució de longituds d’ona coexistint GPON i XG-PON.

R Figura 5. Tendència de la capacitat de les PONs.

250 G

40 G

10 G

2.5 G

0.6 G

0.15 G

0.05 G

1994TPON

1999A-PONB-PON

2004G-PONGEPON

2009NG-PON1XG-PON

10GEPON

2014NG-PON2

TWDM-PON

2020+NG-PON3

?

Generation

250 G

100 G

40 G

Bandwidth

Downstream Upstream

100 G

40 G

10 G

13

que és selectiu en longitud d’ona però

té una atenuació de pocs dBs, de mane-

ra que es redueix molt el power budget

requerit, permetent multiplicar la ca-

pacitat total pel nombre de longituds

d’ona i assolir distancies fins a 60 km.

Les dificultats tecnològiques són per la

necessitat d’ONUs independents de la

longitud d’ona (colorless), les possibles

interferències i el marge de sintonia dels

làsers, de fins a 40 nm. En l’OLT es pot

usar un làser de longitud d’ona fixa per

ONU. En l’usuari una opció és usar una

ONU reflectiva, que és alimentada per

una font de llum des de l’OLT, ja sigui

la mateixa longitud d‘ona de baixada

(Figura 8) [2]-[3], o una altra longitud

d’ona aprofitant la periodicitat Free

Spectral Range (FSR) de propagació del

AWG (Figura 9), que també pot ser ge-

nerada al OLT per una font de llum de

gran ample de banda trossejada (sliced)

pel AWG (Figura 10) [3].

Una altra possibilitat molt promete-

dora a llarg termini, mantenint l’arqui-

tectura amb divisors òptics, és el Ultra

Dense WDM-PON (UDWDM-PON), que

usa centenars de portadores estreta-

ment espaiades, introduint el concepte

de Wavelength-To-The-Home (WTTH).

Modulant en fase òptica amb DQPSK

en la transmissió s’assoleix 1G simètric

per usuari i, essent la detecció coherent

amb una sensibilitat entre 10 i 20 dB

millor, se suporten distàncies fins a 100

km [4]-[5]. Té l’avantatge afegit de com-

patibilitat amb la xarxa òptica instal·lada

basada en divisors. No obstant és un

sistema encara molt car que requereix

integració fotònica per a reduir costos.

D) FDM-PONFinalment, una altra proposta és la

OFDM-PON, on cada longitud d’ona

incorpora una FDM elèctrica amb mo-

dulació OFDM de 16 a 256 portadores

modulades en QAM, aconseguint ve-

locitats fins a 100G per longitud d’ona

amb un abast de 100 km (Figura 11)

[6]. Cada ONU ha de processar un

subconjunt de portadores que formen

un segment i llavors pot operar a velo-

citats menors, cosa que fa que el sis-

tema sigui molt adaptable als canvis

de trànsit temporals. És un sistema

encara complex i car de desenvolupar.

Altres sistemes en recerca a llarg

termini combinen varis dels formats

vistos de manera flexible, o formats

de modulació o multiplexació dife-

rents (com OCDMA). El Grup de Co-

municacions Òptiques (GCO) de la

UPC és membre actiu en propostes i

el seu desenvolupament, participant

en els projectes Europeus de recerca

SARDANA [2], COCONUT [4] i AC-

CORDANCE [6] (vegis Figura 2, amb

l’evolució de les NG-PON).

R Figura 6. Distribució de l’espectre òptic per a TWDM-PON NG-PON2 segons FSAN.

R Figura 7. Funcionament d’una TWDM-PON amb 8 sub-bandes òptiques.

R Figura 9. Resposta freqüencial d’un AWG, la periodicitat FSR permet transmissió full-duplex per una única fibra amb diferents longituds d’ona de pujada i de baixada.

R Figura 8. WDM-PON amb làsers de longitud d’ona fixa al OLT i ONU reflectiva.

Downstream channels

AWG's FSR

Upstream channels

R

R

T

T

T 1

R 1

T 32

R 32

OLT ONT 1

Signal-Seeded RSOA

Signal-Seeded RSOA

ONT 32

32

1

L-band

L-band

PIC Optics (32λ)

1

1

32

32

λ mux / dem

ux

TDM-PON#8

TDM-PON#1

ONT

ONT

ONT

ONT

64+

1

1

1

8

8

80/20G--or--

10/2.5G

OLT

1480

1260

1530

1490

1270

1531

1500

1280

1532

1510

1290

1533

1520

1300

1534

1530

1310

1535

1540

1320

1536

1550

1330

1600

1560

1340

1601

1570

1350

1602

1580

1360

1603

1590

1604

1600

1605

1610

1606

λ mux / dem

ux

Power Splitter

G-PONdownstream

XG-PONupstream

NG2

G-PONupstream

VideoXG

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

NG2

10 nm

14

t Ec NO l OGia

TDM TWDM WDM OFDM

Optical budget 31dB 37.5 dB 29-43 dB 30-36.5 dB

Split 64 (*) 64 (*) 80 64 (*)

Passive reach < 40 km (º) < 40 km < 20-60 km < 100 km (º)

Rate (Down/Up) 40/10G 4x (10/2.5G) Nx(1/1)G 40/10G

System maturity Research Development Development Research

Cost (L H) $ $$$ $ $$ $$ $$$ $$ $$$$

Power OLT Low Low High Medium

Power ONU Medium Medium Low High

Josep PratDoctor enginyer de telecomunicació i professor catedràtic a la UPC. Director de la Secció FTTH del Grup de Comunicacions Òptiques (GCO) de la UPCCol·legiat núm. 300

Josep SegarraDoctor enginyer de telecomunicació i professor a la UPC. Investigador a la Secció FTTH del Grup de Comunicacions Òptiques (GCO) de la UPCCol·legiat núm. 270

R Figura 10. WDM-PON amb làsers de longitud d’ona fixa al OLT i ONU reflectiva de l’espectre en banda C trossejat pel AWG.

R Figura 11. Arquitectura OFDM-PON, on un una mateixa longitud d’ona conté múltiples portadores agrupades en segments que s’assignen de forma flexible segons trànsit.

R Figura 12. Mapa de les tecnologies NG-PON segons velocitat en línia i nombre de longituds d’ona.

R Taula 1. Comparativa de les tecnologies NG-PON segons diferents paràmetres i capacitats.

Comparativa i conclusionsHem vist que la cursa per a aconseguir velo-

citats a l’usuari de 1G sobre xarxes NG-PON

està oberta, existint diferents apostes tec-

nològiques possibles. En la Figura 12 es fa

un resum de sistemes possibles en termes

de velocitat en línia i el nombre de longituds

d’ona emprats [1].

Es pot fer una comparativa general de

les tecnologies proposades per als siste-

mes NG-PON. La Taula 1 mostra la dife-

rència en termes relatius de power budget,

split (divisió) o número d’usuaris en la PON,

abast en distància, velocitat en línia, cost

econòmic i consum energètic [3]. Per a

velocitat en línia fins a 40G les tecnologies

TDM i TWDM són les més factibles en un

futur pròxim, però si es vol arribar a 1G per

usuari s’hauran de desenvolupar tècniques

WDM i OFDM a llarg termini. @

Referències[1] F. Effenberger (Huawei Tehnologies Co. Ltd.), “XG-PON1 versus NG-PON2: Which One Will Win?”, 38th European Conference on Optical Communications (ECOC), Amsterdam, paper Tu.4.B.1, Setembre 2012. [2] J. Prat et al., “Demonstration and field trial of a scalable resilient hybrid ngPON”, 37th ECOC, Ginebra, paper Tu.6.C.3. Setembre 2011, (projecte EU SARDANA, www.ict-sardana.eu). [3] P. Vetter (Bell Labs, Alcatel-Lucent), “Next Generation Optical Access Technologies”, 38th ECOC, Amsterdam, paper Tu.3.G.1, Setembre 2012. [4] J. Prat, V. Polo, I. Cano, J.A. Tabares, “Simple Intradyne PSK System for udWDM-PON”, 38th ECOC, Amsterdam, paper We.2.B.2. Setembre 2012 (nou projecte EU COCONUT). [5] H. Rohde, S. Smolorz, E. Gottwald, K. Kloppe “Next Generation Optical Access: 1 Gbit/s for Everyone”, 35 th ECOC, Viena, paper 10.5.5, Setembre 2009. [6] K. Kanonakis, I. Tomkos, H. Krimmel, F. Schaich, C. Lange, E. Weis, J. Leuthold, M. Winter, S. Romero, P. Kourtessis, M. Milosavljevic, I. Cano, J. Prat, “An OFDMA-based optical access network architecture exhibiting ultra-high capacity and wireline-wireless convergence”, IEEE Communications Magazine, vol. 50, no. 8, Agost 2012 (projecte EU ACCORDANCE, www.ict-accordance.eu).

R

R

T

BB

T

T 1

OLT

B-PON G-PON XG-PON XLG-PON

OFDMPON

DWDMPON

UDWDMPON

TWDMPON

A-PON

T 32

R 33

R 64

ONT 1

ONT 32

Reflective SOA

Reflective SOA

32

1

L-bandC-band

C-band

BB sourceinjected viacirculator

1

32

λ mux / dem

ux

λ mux / dem

ux

LC

LC

LC

LC

Bit Rate

155M 622M 2.5G

24

3

1

10G 40G

64

16

4

1

Num

ber o

f Wav

elen

gths

Power splitter

Segment 1

Segment 2

Segment 3

Segment n

16

t Ec NO l OGia

Una nova indústriatiC trUCa a la porta

Arriba l’electrònica impresa (‘printed electronics’)

La continuada innovació en materials, processos i productes fruit de la recerca i desenvolupament de les darreres dècades, així com de la necessitat de disposar de productes amb un menor impacte ambiental, ha fet néixer una nova disciplina que s’espera que tingui un fort impacte industrial en un futur proper a nivell europeu i global: l’electrònica impresa (‘printed electronics’ en anglès).

L’electrònica impresa és

una nova disciplina que

integra diversos àmbits

de coneixement: des de

la nanotecnologia i la química orgànica

fins les aplicacions RFID, biomèdiques,

d’il·luminació o fotovoltaiques amb el

focus en la utilització de tecnologies

d’impressió convencionals (serigrafia,

rotograbat, flexografia, inkjet) per a la

realització de dispositius i circuits elec-

trònics. Això li permet una elevada pro-

ductivitat a un cost de fabricació molt

menor al de la microelectrònica de sili-

ci convencional, tot i que també a unes

prestacions dels dispositius i circuits

molt menors però suficients per una un

elevat rang d’aplicacions.

El concepte d’electrònics impresa, tam-

bé anomenada amb la sigla OLAE (de

‘Organic and Large Area Electronics’)

apareix a partir de la convergència de

diferents corrents tecnològics desen-

volupats a finals del segle XX amb els

noms d’electrònica orgànica, electrò-

nica de polímers, electrònica flexible,

electrònica plàstica o sistemes politrò-

nics, i té 5 motors en termes d’aplica-

cions: la il·luminació basada en LEDs

orgànics (OLED), els sistemes fotovol-

taics orgànics (OPV), les piles i bateries,

el RFID i la circuiteria (sensor-analògic-

digital) [1]. Darrerament s’ha començat

a perfilar el fort impacte que es preveu

que tingui en diferents dominis com

l’automoció (il·luminació LED/OLED i

sensòrica), el tèxtil (integrant electrò-

nica flexible amb tèxtils intel·ligents), la

domòtica, els edificis i les smartcities

(tant per qüestions energètiques amb

els OPV flexibles com amb els nous

models de lluminàries o la interacció i

control per radiofreqüència), l’electròni-

ca convencional (que podrà deixar de

ser rígida –basada en PCBs conven-

cionals– per convertir-se en flexible i

adaptar-se millor a qualsevol sistema

mecànic) o la biotecnologia (mitjançant

la impressió de detectors de principis

actius combinats amb electrònica).

R Impressora inkjet de tecnologia ‘printed electronics’.

17

mir ador

L’evolució de la microelectrònica de siliciEn els darrers anys hem viscut (i con-

tinuem vivint encara) en l’era de la re-

volució de la informació propiciada, de

manera indiscutible, per la capacitat

de disposar de milions de transistors

en circuits integrats de silici que han

permès la realització de plataformes

de computació adaptades als diver-

sos requeriments computacionals de

la nostra societat que van des dels

potents supercomputadors, amb mi-

lions de nuclis computacionals idèn-

tics, als sensors intel·ligents, d’un sol

nucli amb uns requeriments energè-

tics mínims, passant pels dispositius

multimèdia i de telecomunicacions

portables (amb diversos nuclis espe-

cialitzats) o als sistemes encastats

(embedded). L’increment continuat de

l’escala d’integració dels dispositius

microelectrònics, d’acord amb l’empí-

rica llei de Moore, basat en tecnologies

de fabricació nanomètriques requereix

d’unes elevadíssimes inversions en

centres de fabricació de circuits (sales

blanques) i permet produir quantitats

molt elevades de circuits integrats de

molt altes prestacions a uns preus

baixos. A més, en aquest camí d’in-

crement de complexitat, la indústria

microelectrònica del silici ha generat

altres dispositius especialitzats com

són els MEMS (microsistemes obtin-

guts a partir de micromecanització del

silici com ara els acceleròmetres dels

nostres telèfons mòbils) o els sensors

d’imatge (de les nostres càmeres).

Més enllà del siliciAquesta evolució tecnològica ens ha

portat a un panorama d’una elevada

complexitat, que ens ofereix solucions

molts cops sobre-dimensionades per a

les nostres necessitats, de manera que

s’han obert nous nínxols de mercat so-

vint associats a la flexibilitat dels mate-

rials i dels sistemes, que els permeten

una millor adaptació a l’entorn i als

nous models d’usabilitat dels sistemes

electrònics i de comunicacions [2].

Els fonaments de l’electrònica flexible

cal buscar-los, per tant, en els materi-

als que els composen. De les aplicaci-

ons habituals en el nostre dia a dia, ja

coneixem una gran quantitat de me-

talls flexibles (per exemple el coure) a

partir de la seva estructuració en fils.

Els conductors són, evidentment, una

peça clau d’aquest desenvolupament,

i la seva flexibilitat s’obté a partir de

la seva estructuració com a nanopar-

tícules (són molt habituals les de pla-

ta i darrerament també les de coure)

que es poden formular com a tintes i

per tant ser utilitzades en processos

d’impressió. Aquest és un dels fona-

ments de les etiquetes d’identificació

per radiofreqüència (o tags RFID[3]),

ja conegudes abastament, amb les

quals s’hibrida (enganxa mitjançant

adhesius conductors anisotròpics a

baixa temperatura de materials impre-

sos [4]) un circuit integrat sobre una

antena impresa (segons l’estàndard

RFID seleccionat), en un substrat fle-

xible, plàstic o paper.

R Rotativa per a electrònica impresa. (Cortesia de 3DM).

R Bandera electron-luminiscent concebuda per Cetemmsa i la UAB.

18

mir ador

Associació PEC4

La Universitat Autònoma de Barcelona,

a través del centre d’estudis i recerca

CAIAC i del Centre TECNIO CIMITEC;

l’Institut de Microelectrònica de Bar-

celona del Centre Nacional de Micro-

electrònica (CSIC); i el Centre Tecno-

lògic CETEMMSA, en el marc del Parc

de Recerca de la UAB, han constituït

recentment l’associació PEC4 (http://

www.pec4.net/) de promoció de la tec-

nologia de l’electrònica impresa a nivell

català, amb vocació d’estendre la seva

activitat al sud d’Europa i amb la inten-

ció d’ampliar el coneixement de R+D+i

generat al teixit industrial utilitzant,

com a pont, organitzacions sectorials

com ara Secartys o el Gremi d’Indús-

tria Gràfica i Multimèdia de Catalunya.

Aquesta aliança permet integrar el co-

neixement, tecnologia, esforços i infra-

estructures de diversos camps de pro-

cedència cap a la electrònica impresa,

per tal d’afrontar projectes conjunts

de major dimensió que abasten els di-

versos dominis d’aplicació esmentats,

exemples dels quals en són els projec-

tes europeus actius ‘Technology & De-

sign Kits for Printed-Eletronics’ (http://

www.tdk4pe.eu) liderat pel CAIAC (UAB)

i orientat a desenvolupar una tecnologia

completament inkjet i a construir un

conjunt d’eines de disseny per a facili-

tar el disseny i la fabricació de circuits;

‘Wireless in sole for Independent & Safe

Elderly Living’ (http://www.wiisel.eu),

liderat per Cetemmsa i orientat a apli-

cacions mèdiques utilitzant tecnologies

flexibles; o l’acció de coordinació ‘Com-

mercialising Organic and Large Area

Electronics’ (http://www.colae.eu/) de

la qual PEC4 és partner.

David MarinSecretari de l’Associació PEC4

Per aconseguir circuiteria (analògica o

digital) i poder implementar processa-

ment i control, cal disposar de trans-

istors, en aquest cas OTFTs (‘Orgànic

Thin Film Transistors’) [5] que s’acon-

segueixen amb una estructura molt

similar als habituals transistors MOS

del silici, és a dir, amb un estructura

que te un elèctrode de control (porta)

metàl·lic, un aïllant, i un semiconduc-

tor sobre el qual es pugui generar un

canal controlat per la tensió aplicada

a la porta. La diferència essencial, pel

que fa als materials, entre un transis-

tor MOS i un OTFT es basa en que el

material semiconductor està format

per polímers (o molècules orgàniques)

en lloc d’estructures cristal·lines do-

pades amb materials semiconductors.

Aquesta propietat li dona la flexibilitat a

canvi d’una reducció en les propietats

elèctriques (corrent transportat) de-

gut a l’origen dels enllaços elèctrics de

l’estructura. Al mateix temps, tant els

dielèctrics com els semiconductors, es

poden formular com a tintes i, per tant,

materialitzar-se mitjançant tecnologies

d’impressió convencionals.

Dels transistors als circuits i sistemesEn l’actualitat, es disposa de OTFTs de

tipus P i de tipus N que permeten la

realització de circuits CMOS i també

PMOS o NMOS, que es seleccionen en

funció de l’aplicació, i de la complexi-

tat i rendiment del procés de fabrica-

ció [6]. En l’actualitat, la densitat d’in-

tegració dels circuits és encara baixa.

Es fabriquen sistemes amb un límit

de 10.000 transistors amb processos

complexos (deposició en fase vapor) o

1.000 transistors (processos convenci-

onals) en superfícies flexibles de 10 cm

x 10 cm en tecnologies de 10 micres de

longitud de canal, amb tensions d’ali-

mentació de desenes de volts. Amb

aquests números ja es poden fabricar

circuits d’una complexitat suficient per

a tasques de processament i control

per part de diverses plataformes euro-

pees d’impressió [7].

En el camp del processament, recent-

ment el centre de recerca belga IMEC,

ha aconseguit fabricar un processador

4004 [8], equivalent al primer micro-

processador de 4 bits que Intel va

fabricar l’any 1971, que integra 3381

transistors en tres fulls de plàstic, a

una freqüència de 40Hz, un consum

de 92W a 10V de tensió d’alimentació

i una velocitat d’execució de 40 ins-

R Eina de disseny CAD desenvolupada i fabricada al CNM i a la UAB, que reflecteix el layout de l’anell oscilador. Al seu costat, resultat ja imprès del mateix anell oscil·lador.

19

Jordi CarrabinaDirector del Centre d’Intel.ligència Ambiental i Accessibilitat de Catalunya (CAIAC) de la UAB

Eloi RamonResponsable de l’Area de Microelectrònica Impresa del CAIAC

Lluís TerésInvestigador i Cap del grup de Circuits i Sistemes Integrats (ICAS) del Centre Nacional de Microelectrònica. ICAS @ IMB-CNM (CSIC)

truccions per segon. Aquesta fita situa

la tecnologia de l’electrònica impresa

com una de les més prometedores

de les que han estat desenvolupades

en els darrers temps, que presenta

l’avantatge, addicional a la flexibilitat,

de que permet la “integració” de la

computació amb altres funcions (ener-

gia, il.lumincació, biosensòrica) que es

poden implementar utilitzar els ma-

teixos processos d’impressió [9].Tot i

aquests avenços, aquest domini està

just ara obrint-se a un model “horit-

zontal”, similar al de la microelectròni-

ca o la impressió convencional, que ha

de permetre que els dissenyadors pu-

guin enviar els seus circuits a fabricar

i rebin “fulls” impresos flexibles amb la

funcionalitat requerida. [10]

Això permet realitzar circuits i siste-

mes electrònics diversos per aplica-

cions com els displays flexibles OLED

(els OTFTs provenen dels TFT que en-

cara identifiquem com els dispositius

de control de les primeres pantalles

planes) presents en displays de dis-

positius mòbils (com els AMOLED) o

en televisors; els panells fotovoltaics

orgànics flexibles (OPV) que si be no

tenen tant rendiment com els de silici,

permeten d’una banda aprofitar millor

la radiació que no te una incidència

directa perpendicular a la superfície i

de l’altra, adaptar-se millor a entorns

irregulars (teulades, mobiliari urbá,

suports tèxtils); les bateries impreses

primàries (tot i que l’aparició industrial

de les secundàries ja ha estat anunci-

ada per d’aquí a 2 anys) amb aplica-

cions en entorns de marketing i edi-

torials (llibres i catàlegs) que inclouen

il·luminació o àudio; o els sistemes

biosensors (lab-on-foil) en els que

els detectors biològics selectius són

capaços de reaccionar amb principis

actius i generar una càrrega elèctrica

que sobre un OTFT és pot convertir en

informació analògica o digital de me-

sura de l’activitat buscada (marcadors

de càncer, legionel·la, etc.). @

Bibliografia[1] Roadmap de l’Associació per a l’Electrònica Orgànica OE-A. http://www.vdma.org/wps/portal/Home/en/Branchen/O/OEA/Projects_and_Initiatives/OEA_Projects_StK_20121201_White_Paper2011?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/wps/wcm/connect/vdma/Home/en/Branchen/O/OEA/Projects_and_Initiatives/OEA_Projects_StK_20121201_White_Paper2011[2] Vídeo del projecte COLAE. http://www.colae.eu/#videoModal[3] Jaeyoung Kim; Jinsoo Noh; Namsoo Lim; Chaemin Lim; Gwangyong Lee; Junseok Kim; Hwiwon Kang; Kyunghwan Jung; Leonard, A.D.; Tour, J.M.; Gyoujin Cho “All-Printedand Roll-to-Roll-Printable 13.56-MHz-Operated 1-bit RF Tag on PlasticFoils”, IEEE Transactions on Electron Devices. March 2010. Vol. 57, Nº. 3 pp 571 - 580[4] ReinholdI, Hendriks C.E.; EckardtR, Kranenburg J. M.; Perelaer J.; Baumann R. R.; U. S. Schubert “Argon plasma sintering of inkjetprintedsilvertracks on polymersubstrates” J. Mater. Chem., 2009,19, 3384-3388[5] Singh Th. B. And Sariciftci N. S., “Progress in plasticelectronicsdevices, Annual Review of Materials Research, Vol.36 nº 1, pp199-230, 2006[6] Subramanian, V.; Chang, P.C.; Lee, J.B.; Molesa, S.E.; Volkman, S.K. “Printedorganic transistors for ultra-low-cost RFID applications” IEEE Transactions on Components and Packaging Technologies, Dec. 2005. Vol.28 , pp742-747 [7] Platforma Printocent. http://www.printocent.net/; Plataforma PICTIC. http://www.project-cosmic.eu/docs/pictic.pdf[8] Myny, KReinhard.; van Veenendaal, E.; Gelinck, G.H.; Genoe, J.; Dehaene, W.; Heremans, P.: “An 8b organic microprocessor on plasticfoil” (2011 IEEE International Solid-State Circuits Conference Digest of Technical Papers (ISSCC), pp 322- 324).[9] Someya T, Sekitani T, Iba S, Kato Y, Kawaguchi H, Sakurai T.: “A large-area, flexible pressure sensor matrix with organicfield-effect transistors for artificial skin applications” (ProcNatlAcadSci USA.

2004 Jul 6;101(27): 9966-70. Epub 2004 Jun 28).[10] J. Mujal, E. Ramon, J. Carrabina:

“Methodology and tools for inkjet process abstraction for thedesign of flexible and organic electronics” (International Journal of High Speed Electronics and Systems. World Scientific Publishing Company. 2011).

R Exemple d’impressió electrònica en suport flexible.

20

mir ador

Si hay una palabra omni-

presente desde hace

unos años en nuestra

vida diaria esa es la pala-

bra crisis. Las noticias sobre problemas

económicos y cierres empresariales

desbordan los medios de comunicación.

De momento, no parece que la situación

vaya a mejorar a corto plazo, y la mayo-

ría de las empresas luchan por sobrevi-

vir en un entorno cada vez más hostil.

Sin embargo, aún existen empresas es-

pañolas que no se dejan arrastrar por

el desaliento general, y que además

piensan en crecer. Son aquellas que

desde hace tiempo vienen apostando

por la exportación. Basta con recurrir

a los datos para darse cuenta de que

exportar es una opción prometedora.

Las exportaciones representan ya un

33% del PIB español y algunos exper-

tos calculan que en 2013 las ventas

de productos españoles en el exterior

aumentarán en un 5%. Y no son sola-

mente las grandes empresas las que

buscan salida en el extranjero, también

muchas pymes creen que en el exterior

pueden encontrar una salida de este

agujero negro en el que se encuentra

parte de la economía mundial.

El mEjor blindajE antiCrisis

La visión internacional de la empresa industrial

de ella cuando los mercados internos

han empezado a fallar. Es como acor-

darse de ponerse crema solar cuando

ya llevamos tres horas al sol: muy pro-

bablemente ya nos hayamos quemado.

Así, vender en los mercados externos

requiere de una cierta previsión y pre-

paración empresarial.

En primer lugar, se tiene que disponer

de un tipo de producto que resulte in-

novador y que sea, sobre todo, com-

petitivo a nivel externo. Empresas y

productos tienen que adaptarse a las

necesidades y a los requisitos de los

estándares internacionales. Asimismo,

la organización interna de la empresa

exportadora tiene que tener un obje-

tivo claro y contar con una estructura

sólida y capaz de enfrentarse sin pro-

blemas a los retos que la exportación

ofrece a las empresas. Como vemos,

no sólo es importante el producto sino

también la capacidad de la propia em-

presa de lidiar con la competencia.

Y es que si la competencia es siempre

un hueso duro de roer, en el caso de las

ventas en el extranjero la cosa puede ser

peor. Los rivales comerciales locales lle-

van años en el mercado, conocen todas

sus claves y hablan en el idioma del con-

sumidor. Por eso, las empresas que se

lancen a la aventura internacional tienen

que estar mínimamente preparadas: dis-

poner de una página web en inglés, ser

capaz de atender a los clientes en inglés

o, si es posible, en su idioma nativo, o co-

nocer los entresijos del mercado al que

se dirige son requisitos básicos antes de

lanzarse a los mercados exteriores.

aunque a priori pueda parecer una apreciación subjetiva y hasta incluso desproporcionada, la verdad es que la exportación se perfila como el mejor blindaje anticrisis. Y es que cualquier empresa que se prepare a conciencia para su internacionalización contará con más armas para sobrevivir que una que se haya quedado estancada y que no haya sabido adaptarse a la evolución del mercado.

Aunque considerar la exportación

como un blindaje anticrisis tal vez pue-

de parecer a priori un tanto excesivo, sí

es cierto que una empresa que se pre-

pare a conciencia para su internaciona-

lización contará con más armas para

sobrevivir que una que se haya que-

dado estancada y que no haya sabido

adaptarse a la evolución del mercado.

Pero no existen fórmulas mágicas, y

exportar no es una tarea sencilla. Al-

gunas empresas sólo se han acordado

22

mir ador

Otro de los problemas con los que tie-

nen que enfrentarse las empresas ex-

portadoras son las pocas ayudas que

reciben por parte de la administración.

A pesar de que a los políticos les gusta

afirmar que las ventas al exterior pue-

den ser una tabla de salvación para la

economía española, las ayudas en este

campo han ido disminuyendo progresi-

vamente durante los últimos años.

Ayudas a la internalizaciónLas ayudas a la internalización son

cada vez menores y más difíciles de

conseguir. También se están reducien-

do las inversiones estatales en ciencia

y tecnología. Y, si las cosas siguen así,

será muy difícil disponer en un futuro

de productos innovadores y de calidad

que resulten competitivos en el exterior,

ya que no contamos con una buena po-

lítica de inversión y fomento en tecno-

logía por parte del estado. Y los costes

en I+D+i para algunas empresas son

excesivamente elevados.

A pesar de estas perspectivas poco

halagüeñas, las compañías no están

solas en su intento por conquistar los

mercados exteriores. Existen organis-

mos dedicados a prestar su apoyo a

las empresas que decidan optar por la

exportación y que, a pesar de los re-

cortes, siguen siendo de gran ayuda

para iniciar este proceso. Por ejemplo,

a nivel estatal nos encontramos con el

ICEX, entidad pública cuyo objetivo es

promover la internacionalización de las

empresa españolas y que cuenta con

cerca de 100 oficinas comerciales en

el mundo. Además, las Comunidades

Autónomas disponen de organismos

propios que cumplen una función muy

similar a la del ICEX.

Por otra parte, también existen iniciati-

vas no oficiales pensadas para ayudar

a los emprendedores en su aventura

hacia otros mercados. Y para ejemplo,

nuestra asociación, Secartys. Se tra-

ta de una organización cuyo objetivo

es ayudar a empresas del sector de la

electrónica a internacionalizarse de un

modo eficaz y efectivo, por lo que co-

nozco de primera mano la problemática

y los retos con los que se enfrentan día a

día las empresas que quieren traspasar

fronteras comerciales. Retos que desde

la Asociación, como desde tantas otras,

intentamos ayudarles a superar.

Puedo hablar, por ejemplo, de lo mu-

cho que agradecen las empresas po-

der contar con ayuda en el momento

de participar en ferias extranjeras. La

participación en este tipo de eventos

permite a las empresas establecer

nuevos contactos, implantar su ima-

gen a nivel internacional o conocer ne-

cesidades propias del mercado que se

visita. Para una empresa, no es lo mis-

mo tener que preocuparse por todos

los detalles organizativos de un evento

de este tipo, que dejar todos estos te-

mas en manos expertas y poder de-

dicarse a pensar tan solo en vender y

conseguir nuevos contactos.

Las empresas también agradecen

contar con el asesoramiento de pro-

fesionales expertos durante toda la

duración del certamen así como la

posibilidad de realizar participaciones

agrupadas con el consecuente ahorro

de costes. Asesoramiento que, en el

caso de Secartys, incluye la búsque-

da de todas las posibles subvenciones

existentes que ayuden a disminuir el

impacto económico de la participa-

ción en un evento internacional.

También nos encargamos de organizar

misiones comerciales con agendas de

entrevistas personalizadas y ponemos

a disposición de nuestros asociados

una serie de delegados compartidos en

el exterior. Se trata de técnicos comer-

ciales que conocen en profundidad los

entresijos comerciales de un país y que

trabajan para ayudar a las empresas a

implantarse en ese mercado.

Además, disponemos de otros servicios

pensados para facilitar al máximo el

proceso internacionalizador, desde las

primera fase de identificación y pros-

pección de mercados, hasta las gestio-

nes necesarias para la implantación de

una empresa en un mercado externo.

Por todo ello, querría desde aquí ani-

mar a las empresas que quieran lan-

zarse a una aventura internacional a

que lo hagan. Todavía están a tiempo

de hacerlo, y de hacerlo bien. Y si ne-

cesitan cualquier tipo de asesoramien-

to, les invito a contactar con nuestra

Asociación. Estaremos encantados de

echarles una mano. @

Aintzane ArbideDirectora General de Secartys

23

Segons l’informe Global

Entertainment and Me-

dia Outlook (2011–2015)

al 2010 el valor del mer-

cat mundial del videojoc arribava als

55.500 milions de dòlars i s’espera

que creixi fins els 82.400 milions de

dòlars al 2015, que implica un creixe-

ment del 8,2% de taxa anual de crei-

xement compost.

Al 2010, la regió EMEA (Europa, Orient

Mitjà i Àfrica) era la segona regió (des-

prés d’Àsia-Pacífic) en dimensió amb

16.900 milions de dòlars i al 2015, amb

una taxa de creixement anual del 6,2%

arribarà als 22.800 milions de dòlars.

Per altra banda, la Comissió de Mercat

Interior del Parlament Europeu ha reco-

negut en un informe que els videojocs

poden ser beneficiosos perquè promo-

uen la creativitat i la cooperació.

A més, fa relativament poc que la in-

dústria del videojoc ha estat reconegu-

da a l’Estat Espanyol com a indústria

cultural. El dia 25 de març del 2009,

els videojocs van deixar de ser cosa

de nens. A la Comissió de Cultura del

Congrés tots els grup van votar a favor

unànimement per a que els creadors

de videojocs fossin reconeguts com a

“protagonistes de la nostra cultura” i per

a que les empreses poguessin accedir

a ajudes per a la promoció, finança-

ment i internacionalització dels seus

productes. D’aquesta manera, el sector

del videojoc quedava incorporat al pla

de suport de les industries culturals del

govern de l’Estat.

Sector i mercat no paren de créixerEls videojocs, doncs, són indústria i

són, a més, un bon producte de con-

sum. Sector i mercat no paren de créi-

xer, i Catalunya pot participar d’aquest

creixement ja que es donen les circum-

stàncies per generar a Catalunya un

entorn favorable pel desenvolupament

d’aquesta indústria.

Els elements que expliquen aquesta si-

tuació són diversos. Per una altra ban-

da, el sector del videojoc és un sector

que des de sempre ha estat molt més

resistent que altres industries audiovi-

suals i culturals a la pirateria gràcies a

la constant innovació cercant nous i en-

ginyosos models de negoci, a diferència

d’altres, com la música, entestats a res-

tar ancorats al passat víctimes de cade-

nes de valor sense “valor” (productores,

distribuïdores, discogràfiques...)

La gratuïtat és comú en aquest sector.

Els usuaris sovint no volen pagar per

una cosa que no saben si els agradarà

o no. El fet que molts videojocs siguin

gratuïts fa que el possible usuari els

provi sense problemes. Aquests ma-

teixos usuaris acaben sent prescriptors

d’altres usuaris i al voltant d’un joc

gratuït d’èxit, en poc temps es genera

una gran comunitat. El negoci està en

la comunitat, en l’accés a la gent. Un

cop tens la gent jugant pots explotar

models de negoci relacionats amb la

publicitat, amb el pagament d’elements

addicionals (més pantalles, més vides,

més prestacions...). Entre el 5% i el 7%

dels jugadors acaben pagant per algu-

na cosa en un moment o altre dins d’un

La penetració creixent de la banda ampla i la millora de la seva qualitat està desenvolupant la indústria del videojoc d’una manera importantíssima. Fa temps que la indústria del videojoc és la principal indústria de l’oci audiovisual i interactiu amb uns ingressos superiors al cinema i la música junts. Els estudis de mercat la situen com la indústria tecnològica amb major projecció de creixement i serà una de les protagonistes de la coneguda com a “economia de la innovació”.

parEs, vUll fEr vidEojoCs!Una indústria TIC reconeguda com a cultural

24

mir ador

entorn de joc bàsic gratuït. Els creadors

de jocs gratuïts en línia (els coneguts

com a F2P, Free to Play) es financen

venent accessoris dins el propi joc que

poden costar entre 1€ i 100€. La ma-

joria de les vendes se situen sobre els

5$, segons John Young, vicepresident

de desenvolupament de negoci de Per-

fect World Entertainment, filial ameri-

cana de la xinesa Perfect World (que

va vendre l’any passat 429 milions de

dòlars en béns virtuals). Aquestes xi-

fres esdevenen molt més interessants

sobre milions de jugadors (més fàcils

d’obtenir en entorns gratuïts que en

entorn de pagament d’entrada) que en

comunitats més petites.

En els models anteriors, un cop venut

el videojoc, el dissenyador o l’editor no

rebien més diners de la mateixa per-

sona i per aquell mateix joc. Avui això

no és així. Els telèfons mòbils i els ‘ta-

blets’, així com la millor connectivitat,

permeten tenir milions d’usuaris con-

nectats al mateix temps. La veritable

limitació, com diu Yves Guillemos, pre-

sident del gegant francès Ubisoft, és

el volum. “Cal aconseguir que moltes

persones descarreguin el joc, si no, no

n’hi haurà prou disposades a pagar per

algun article o capacitat”.

Avui el negoci es fa si s’aconsegueix

que el jugador mantingui el seu inte-

rès en el joc. Els jocs F2P són com

anar al cinema, i després de veure la

pel·lícula, demanar a l’espectador que

pagui de 5 a 10 euros més per seguir

disfrutant-la. En aquest model de ne-

goci, la qualitat del joc és molt més

important, ja que la clau rau en fidelit-

zar el jugador, que a més haurà d’es-

devenir prescriptor entusiasta.

Per altra banda, cal tenir en compte

que el nivell de pirateria en els vide-

ojocs tradicionals està entre el 93%

i el 95%, de manera, que al final, els

dos models de negoci (el tradicional o

el F2P) acaben tenint el mateix 5% o

7% d’usuaris que paguen pel videojoc.

Hi ha però una diferència, en el mo-

del F2P el que els jugadors paguen és

menys que el que costa un joc tradi-

cional, però el número de jugadors és

molt més gran.

Els models F2P es veuen sovint refor-

çats amb el cross-media que està do-

nant també oportunitats al sector, en

treballar directament sobre comunitats

ja existents. Sovint al voltant d’una pel-

lícula, un llibre, un còmic, s’acaba de-

senvolupant un videojoc (Aguila Roja

o Tintin, per exemple). Uns mateixos

continguts acaben desenvolupant-se

en formats diferents (cross-media).

Gran potencial de futur La indústria del videojocs té molt de

futur, i no només en el sector de l’oci.

Hi ha molts altres àmbits on aquest

sector pot desenvolupar-se, com l’en-

torn educatiu, el de la salut, el de la

publicitat o el del turisme entre d’altres.

Hi ha doncs oportunitats importantís-

simes també en aquests altres àmbits

on la tecnologia del videojoc pot tenir

aplicacions innovadores que els ajudin

a desenvolupar nous mercats i serveis.

Sense anar més lluny, ja es pot dir que

s’estan donant les condicions òptimes

a casa nostra per desenvolupar un

clúster en l’àmbit del videojoc, en base Jordi BoschCol·legiat núm. 1308

als següents elements: Barcelona fa 2

anys que acull GAMELAB (un congrés

internacional de referència); tot just

s’acaba de crear DEVICAT (l’Associa-

ció de Desenvolupadors i Editors de

Videojocs a Catalunya); els sectors

que estan incorporant la tecnologia

del videojocs són molt rellevants al

nostre país (educació, salut, publicitat,

turisme...); l’administració catalana

està recolzant d’una manera molt im-

portant el sector dels videojocs, tenim

empreses importants (com Digital Le-

gends, ITnet, Digital Chocolate o No-

varama); disposem d’un gran talent i

creativitat, i d’una oferta formativa que

no para de millorar.

Per uns pares catalans, que el seu fill

o filla els digui que es vol dedicar a fer

videojocs no hauria de ser un disgust.

Ans al contrari, la vocació es mereix tot

el suport familiar i del país, i les millors

oportunitats de formació. @

25

Existe actualmente una

norma que regula las

WSN, la IEEE 802.15.4, un

estándar que define mu-

chas de las características que estas

redes poseen para la capa física (PHY) y

la de control de acceso al medio (MAC).

Los elementos que configuran una red

inalámbrica de sensores (WSN) son los

siguientes:

• Sensores. Toman del medio la infor-

mación y la convierten en señales

eléctricas.

• Nodos. Toman los datos del/los sen-

sor/es y envían la información a la

estación base. A su vez, pueden ser

nodos finales, con funcionalidad limi-

tada, o nodos intermedios, con fun-

cionalidad completa.

• Gateway. Elemento para la interco-

nexión entre la red inalámbrica de

sensores y un ordenador o una red

de datos (TCP/IP).

• Estación base o sumidero (sink). Re-

colector de datos basado en un pro-

cesador o sistema embebido.

Básicamente, el hardware de una pare-

ja nodo-sensor se compone de:

- Un microprocesador, el cerebro del

sensor que hace que pueda recoger

información, procesarla y comunicar

sus propias medidas a la red.

- Una interfaz de transmisión/recep-

ción, típicamente vía radio, aunque

también existen otras opciones como

puede ser una interfaz óptica o basa-

da en ultrasonidos.

Una red de sensores o WSN (Wireless Sensor Networks) es un conjunto de elementos autónomos (nodos) interconectados de manera inalámbrica, con poca capacidad de procesamiento, muy bajo consumo energético y bajo coste. Los sensores miden variables como la luz, temperatura, viento, presión, humedad, ruido, polen, radiación UV, contaminación, etc. Son redes ad-hoc sin infraestructura física preestablecida ni administración central. Las redes de sensores tienen la capacidad de facilitar los nuevos entornos de internet de las Cosas (internet of Things) y las ciudades inteligentes del futuro (Smart Cities).

QUé son y CómofUnCionan las Wsn

Las redes inalámbricas de sensores

- Una fuente de alimentación, común-

mente baterías tipo AA, o pilas bo-

tón, aunque también pueden tomar

su energía del Sol, mediante células

fotovoltáicas.

- Las placas de sensores o los sensores

externos propiamente dichos, que son

los que tienen los sistemas de medida

(termómetros, higrómetros, medido-

res de presión, detectores de luz, etc.).

NodosLas redes de sensores están integra-

das por unos dispositivos autónomos,

conocidos como nodos, un concepto

que resume a la perfección su pequeño

tamaño y la idea de que pueden estar

situados en cualquier lugar. Un nodo es

un pequeñísimo dispositivo compuesto

de: un microprocesador con memoria,

sensor(-es), una radio de baja potencia

y una batería (generalmente, un par de

pilas del tipo AA, AAA o tipo botón, que

pueden llegar a durar hasta 2 años).

Sus características más relevantes son:

- Comunicación inalámbrica

- Tamaño reducido y bajo consumo

- Capacidad de procesamiento

- Capacidad para integrar sensores

Sus estados posibles, son tres:

• Sleep (durmiendo): la mayor parte

del tiempo. Consigue el máximo aho-

rro de energía.

• Wakeup (despertando): tiempo míni-

mo para pasar rápidamente al estado

de trabajo.

• Active (activo): trabajando el mínimo

tiempo posible y retorno inmediato al

26

mir ador

estado sleep. En este estado de reali-

za la adquisición de datos, su proce-

sado y transmisión.

Los nodos utilizan sistemas operativos

especiales como el TinyOS, diseñado en

la Universidad de Berkeley (EE.UU.) es-

pecíficamente para este tipo de dispo-

sitivos. Este sistema operativo se basa

en el manejo de eventos, a diferencia de

los sistemas operativos convencionales

que se basan en sistemas de hebras

de ejecución. Tanto el sistema TinyOS

como los programas escritos para dicho

sistema operativo se desarrollan en un

lenguaje de programación especial lla-

mado NesC que es una extensión del

lenguaje de programación C.

Topologías de red WSN Los nodos de una red inalámbrica de

sensores están, típicamente, organiza-

dos en uno de los tres tipos de topolo-

gías de red siguientes.

• Árbol (tree/cluster), cada nodo se

conecta a un nodo de mayor jerarquía

en el árbol y después al gateway, los

datos se encaminan desde el nodo de

menor jerarquía en el árbol hasta el

gateway.

• Estrella (star), cada nodo se conecta

directamente al gateway.

• Malla (mesh), los nodos se pueden

conectar a múltiples nodos en el sis-

tema y pasar los datos por el camino

disponible de mayor confiabilidad.

Para aumentar la distancia que una

red puede cubrir, se puede implemen-

tar una topología de cluster o árbol. En

esta arquitectura más compleja, cada

nodo mantiene una sola trayectoria de

comunicación directa al gateway pero

puede usar otros nodos para encami-

nar sus datos a esa trayectoria. Esta

topología tiene un problema ya que si

este nodo falla, todos los nodos que

dependen del mismo también pierden

sus trayectorias de comunicación con

el gateway. La topología de malla solu-

ciona este problema al usar trayecto-

rias de comunicación redundante para

aumentar la fiabilidad del sistema. En

una red en malla, los nodos mantienen

múltiples trayectorias de comunica-

ción, así si un nodo falla, la red automá-

ticamente encamina los datos a través

de una trayectoria diferente. La topolo-

gía en malla, aunque es muy confiable,

sufre de incremento de latencia de red

ya que los datos deben hacer múltiples

saltos antes de llegar al gateway.

Características y aplicacionesEsta clase de redes se caracterizan por

su facilidad de despliegue y por ser au-

toconfigurables, Se puede decir que la

característica principal de las WSN es

su capacidad de organización automá-

tica. Así, es posible realizar despliegues

de sensores en lugares de difícil acceso,

o incluso en el interior de zonas afecta-

das por catástrofes, mediante medios

aéreos. Gracias a esta característica es

posible mantener la red en funciona-

miento incluso cuando algunos nodos

se encuentren fuera de servicio, debido

a fallos, agotamiento baterías, o estado

en modo bajo consumo, etc. En estos

casos la red es capaz de reorganizarse

y continuar funcionando.

Las parejas sensores/nodos tienen la

capacidad de conformar una red ad-

hoc, esto es, una red sin infraestructu-

ra física preestablecida ni necesidad de

control central que coordine su activi-

dad. Una característica de este tipo de

redes es su capacidad de autoconfigu-

ración, de modo que los nodos pueden

trabajar como emisores o receptores y

pueden establecer caminos de comuni-

cación entre nodos sin visibilidad direc-

ta y modificar estos caminos si alguno

de los nodos que participe en el enca-

minamiento falla. Además, las redes de

R Figura 1. Sensores y sus características.

R Figura 2. Topologías de las WSN.

Temperatura

Humedad

Luz

Presión atmosférica

Detector de incendios

Aceleración

Sonido

Campo magnético

Agua, vegetación, humedad del suelo

Presión arterial

Frecuencia respiratoria

Temperatura corporal

Saturación de oxígeno en sangre

Actividad eléctrica del cerebro, músculos y nervios

Presión intracraneal

Dolor

Biosensores

Database

Star Node

Mesh Node

Bridge Node

LAN/WAN

PDA

PC

27

José Manuel HuidobroIngeniero de Telecomunicación

sensores en su configuración ad-hoc

pueden implementar protocolos de

búsqueda que les permitirán conocer

la posición de los diferentes nodos (y

por ende, la topología de la red) de for-

ma no centralizada, transmitiéndose la

información salto a salto. Esto facilita

notablemente el despliegue y manteni-

miento de la red, que es resistente a

caídas y fallos.

Las WSN se basan en dotar a cada

nodo de enlaces de radio (wireless) de

baja potencia, de tal modo que el área

de cobertura es relativamente pequeña.

De esta forma se consigue economizar

de forma significativa el consumo de

potencia, mientras que, en cambio, es

necesario proporcionar mecanismos

de encaminamiento con múltiples

saltos (hops), que permitan la comu-

nicación con los nodos más alejados.

Otra ventaja es la reutilización de fre-

cuencias, ya que dos nodos con áreas

de cobertura disjuntas podrán emplear

la misma banda de transmisión. Si la

densidad de nodos es lo suficiente-

mente grande, este mecanismo permi-

te establecer múltiples rutas para cada

destino posible, permitiendo la imple-

mentación de técnicas de tolerancia a

fallos contemplando rutas redundantes

–y de gestión global de energía– em-

pleando rutas alternativas para balan-

cear el consumo entre nodos.

Su consumo energético es uno de los

factores más sensibles debido a que

tienen que conjugar autonomía con ca-

pacidad de proceso, ya que actualmen-

te cuentan con una unidad de energía

limitada. Un nodo sensor tiene que con-

tar con un procesador de consumo ultra

bajo así como de un transceptor radio

con la misma característica; a esto hay

que agregar un software que también

conjugue esta característica haciendo

el consumo aún más restrictivo.

Estas redes tienen aplicaciones muy

variadas en sectores muy heterogé-

neos, como medioambientales, hogar,

industriales, militares, sanidad y mu-

chas otras más.

Tecnologías complementariasSon varias las tecnologías/protocolos

que lo complementan, entre las que

podemos destacar: ZigBee y 6LoWPAN

que presentan algunas características

comunes, pero también tenemos otros,

aunque mucho menos conocidos,

como WirelessHART (Wireless Highway

Addressable Remote Transducer Proto-

col), Z-Wave o UWB. En algunos casos

también se podría considerar utilizar

Wi-Fi y/o Bluetooth, aunque estas dos

tecnologías suelen tener su campo de

aplicación específico en otros entornos,

WLAN y WPAN, respectivamente, e in-

cluso RFID activo.

ZigBee. Tecnología dirigida a las necesi-

dades de mercado de redes inalámbri-

cas de bajo coste basadas en la norma

IEEE 802.15.4. Capas de red y aplicación

sobre 802.15.4. ZigBee está pensado

para aplicaciones con una baja tasa de

transmisión de información y tiene la

particularidad de su bajo consumo.

6LoWPAN (IPv6 over Low power

WPAN). La RFC4944 se publicó en sep-

tiembre de 2007 y es una definición

de protocolo que utiliza IPv6 lo que

proporciona conectividad con otras

redes IP e interoperabilidad. 6LoWPan

añade una capa de protocolo a la capa

de radio IEEE 802.15.4 de un disposi-

tivo WSN, permitiendo que el disposi-

tivo sea accesible directamente como

cualquier otro dispositivo conectado a

Internet. 6loWPAN es IPv6 con lo que

lleva implícita la seguridad del propio

protocolo (IPsec). Permite una veloci-

dad de hasta 250 kbit/s y tamaños de

paquetes de 127 bytes.

WirelessHART es una tecnología de

red tipo malla segura y robusta, que

opera en la banda de radio ISM de 2,4

GHz. Utiliza radios compatibles con

IEEE 802.15.4, modulación DSSS (Es-

pectro Ensanchado por Secuencia Di-

recta) y saltos en frecuencia, basados

en envíos de paquete-por-paquete. La

topología está diseñada para ser una

red de dispositivos tipo malla, fácil de

utilizar, confiable e interoperable, aun-

que según sea la distribución física de

los transmisores, puede funcionar en

topología tipo estrella ó ramificada.

Z-Wave es un protocolo de comunica-

ciones inalámbricas designado para

la automatización del hogar, especí-

ficamente para el control remoto de

aplicaciones en áreas residenciales y

entornos comerciales. La tecnología

utiliza radiofrecuencia (RF) de baja po-

tencia embebida en los dispositivos o

sistemas electrónicos, tales como sis-

temas de alumbrado, control de acceso

al hogar, electrodomésticos y sistemas

de entretenimiento. Opera en la banda

de 900 MHz, por lo que no interfiere

con otros que lo hacen en 2,4 GHz. @

R Figura 3. Elementos esenciales de las WSN.

Sensores

Monitorizaciónde parámetros

Nodos

Comunicación inalámbrica

Gateway

Iterconexión WSN y red de datos (TCP/IP)

actuadores

Control de dispositivos

28

mir ador

El banc de les millors empreses. I el teu.

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.Una altra és fer-ho:

CompteExpansió PRO*.T’abonem el 10% de la tevaquota decol·legiat/associat**.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals, fins a unmanteniment. màxim de 20 euros al mes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el bancdels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

SabadellProfessional

Cond

icio

nsre

visa

bles

sego

nsl'e

volu

ció

delm

erca

tfin

ance

r.

Mitjançant aquest acord

Nexica proporciona ei-

nes TIC que facilitin les

comunicacions de l’As-

sociació i l’ajudin a difondre els seus

continguts entre els seus membres,

col·legiats i col·laboradors. Igualment,

també s’inclou en l’acord la realitza-

ció de continguts, formacions i esde-

veniments conjunts relacionats amb

les TIC que puguin aportar valor als

membres, contactes i clients de les

dues entitats.

L’acord es fruit de la voluntat com-

partida tant per l’Associació / Col·legi

d'Enginyers de Telecomunicació de Ca-

talunya com per Nexica de col·laborar

activament en l’impuls de les teleco-

municacions i TIC a Catalunya per situ-

ar-se al capdavant dels països més de-

senvolupats en aquestes tecnologies.

Nexica ofereix serveis professionals de

gestió TIC, ‘cloud computing’ i allotja-

ment d'aplicacions crítiques des de fa

més de 15 anys. Actualment disposa

de dos centres de dades orientats a

serveis PaaS (‘Platform as a Service’),

capaços d'allotjar serveis de valor afe-

git, com ara portals de comerç elec-

trònic, correu corporatiu, aplicacions

de gestió empresarial... El seu centre

de dades primari es troba a Barcelona

i el secundari (redundant) a Madrid.

Té una plantilla d'uns 70 professionals

i el 2011 va assolir una facturació de

6,1 milions d'euros. Té una cartera de

Renovació del conveni decoŀlaboració amb Nexica

Un any més, l’Associació / Col·legi d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya i Nexica han renovat l’acord de col·laboració entre les dues entitats amb l’objectiu d’ajudar a la societat a créixer i progressar amb les tecnologies de la informació promovent i vetllant pel bon exercici professional de l’enginyeria de telecomunicació.

més de 1.200 clients, dels quals des-

taquen Mango, Danone, Vueling o l'Eu-

roleague de Bàsquet. @

30

of E RTE s ComERCiAls i sERv Eis

Tel. 934 463 900 · sp@sprintcopy.comCòrsega, 546 · 08025 Barcelona Imprimim la diferència

* Tra

nspo

rt g

ratu

ïtpe

r a c

oman

des

supe

riors

a 2

00€

CERTIFICATS FSC I PEFCImpr

* Tra

nspo

rt g

ratu

ïtpe

r a c

oman

des

supe

riors

a 2

00€

FLYERSTRÍPTICSREVISTESLLIBRESTARGETESCARPETESSOBRES...

PÒSTERSLONESROLL-UPS

BANDEROLESVINILS ADHESIUSRETOLACIÓ...

TICSPTSTES

ESTES

SS

PETIT FORMAT

I MOLT MÉS A SPRINTCOPY.COM

GRAN FORMAT

A Sprintcopy podem imprimirpoques unitats a preus econòmicsgràcies a la tecnologia digital.

A més, també disposem del sistematradicional d’impressió offset.

ROLL-UPS RETOLACIÓ...IMPRIMIMTOTEL QUENECESSITES

Estrenyem la relació amb TuPediatraOnline.com

Els nostres col·legiats i

associats gaudeixen

d’un tracte preferent en

l’atenció mèdica infantil

de l’equip de pediatres de TuPediatra-

Online.com. Concretament, tenim a

l’abast un descompte del 15% en totes

les consultes de salut infantil, ateses

sense excepció per especialistes de

llarga trajectòria en pediatria. Per ac-

cedir-hi només cal entrar a la pàgina

web www.tupediatraonline.com i enre-

gístrarse. A partir d’aquest moment ja

es visulitzen els preus, sobre els quals

s’aplica l’esmentat percentatge de

descompte escrivint el codi promocio-

nal: “20120032” a la casella especifica

per fer-ho. Si es té qualsevol dubte so-

bre com contractar el servei online,

n’hi ha prou amb posar-se en contacte

amb el centre mèdic virtual enviant un

e-mail a: info@tupediatraonline.com

Els serveis inclouen: atenció mèdica

dels nounats i dels lactants, atenció

mèdica del nen, atenció mèdica dels

adolescents, puericultura i assessoria

als pares.

Pel que fa als avantatges generals

d’aquest servei pediàtric online, es

resumeixen en aquests tres: comodi-

tat, pel fet que evita desplaçaments

i esperes en els serveis d’urgències

pediàtriques de les clíniques i hos-

pitals, en els casos que realment no

calgui anar-hi; tranquil·litat, en la me-

sura que es dóna una resposta àgil,

pràctica i tranquil·litzadora als pares

en situacions d’especial neguit deri-

vat del desconeixement de la gravetat

dels símptomes dels seus fills, o tan

sols aclarint els seus dubtes sobre

criança; i també garantia de profes-

sionalitat, atès que les consultes les

assumeixen especialistes en pedia-

tria amb molts anys d’experiència en

atenció mèdica pediàtrica. @

Acord amb STAR, els ‘enginyers de la llengua’

L’empresa STAR Servicios

Lingüísticos, especialit-

zada en serveis multilin-

gües i eines de traducció

tècnica i desenvolupament d’eines lin-

güístiques, ofereix al nostre col·lectiu

unes condicions molt avantatjoses de

descompte, que van des del 5% fins al

60% del preu de les comandes, en fun-

ció del volum de traduccions prece-

dents encarregades.

L’oferta abraça els diferents serveis de

l’empresa col·laboradora, resumits en

els següents: traducció tècnica en la

majoria d'idiomes del món i de sec-

tors industrials (telecomunicacions,

electrònica, automoció, enginyeria

informàtica, enginyeria biomèdica i

farmacèutica, equipament industri-

al, òptica…); localització de software

(adaptació tècnica, cultural i lingüís-

tica dels productes en cada mercat);

creació de diccionaris i gestió termi-

nològica, mitjançant la solució de ges-

tió remota WebTerm; publicació multi-

lingüe, per garantir que la presentació

dels documents reflecteix les conven-

cions culturals i de publicació dels

destinataris; documentació tècnica de

qualitat, que acompanya tot el cicle

de vida d'un producte, des del procés

de desenvolupament fins al servei de

postvenda; i consultoria en tecnologi-

es multiliguïstiques de la informació.

El grup STAR, fundat el 1984 a Suïssa,

va obrir les seves portes a Barcelona

el 1999. Compta amb més de 40 ofi-

cines i una plantilla de més de 800

experts a tot el món. La seu barcelo-

nina aplega una vintena de professi-

onals dels àmbits de la traducció, la

terminologia, l'enginyeria lingüística,

la informàtica, la documentació tèc-

nica i el disseny gràfic.

Més informació: www.star-spain.com

31

Després de quasi 9 anys

en la direcció de l’Escola

Tècnica Superior d’Engi-

nyeria Electrònica i Infor-

màtica (ETSEEI) La Salle de la Univer-

sitat Ramon Llull (URL), ens plau tancar

un intens cicle i poder-ne iniciar un al-

tre. Si ens ho mirem amb perspectiva,

han estat i són uns anys, no només des

d’un punt de vista universitari, molt

moguts. Podríem dir que l’escenari ac-

tual és un pis amb moltes possibilitats...

Repassem el punt de partida, quin

camí hem seguit i quins reptes deixem

com herència.

A l’any 2003 l’ETSEEI comprenia i im-

partia els títols oficials de segon i tercer

cicle en l’àmbit de les telecomunicaci-

ons i de les tecnologies de la informació

següents: Enginyeria de telecomunica-

ció (segon cicle), Enginyeria electrònica

(segon cicle), Enginyeria informàtica

(segon cicle) i el Doctorat en les tecno-

logies de la informació i la comunicació

i la seva gestió (tercer cicle). Així mateix,

també abraçava un conjunt de màsters

i postgraus propis tant de l’àmbit tec-

nològic com de gestió. Pel que feia a

l’Enginyeria Tècnica de Telecomunica-

ció, s’impartia en l’Escola Universitària

d’Enginyeria Tècnica de Telecomunica-

ció (EUETT) La Salle de la URL.

Es podria resumir aquest període en

l’adaptació de l’ETSEEI a l’Espai Europeu

d’Educació Superior (EEES), anomenat

procés de Bolonya. Transformant-se en

una escola que comprèn una desena de

màsters universitaris, un nou programa

de doctorat i un nou ventall de progra-

mes formatius per a la formació conti-

nuada. Molta feina. Creativa? Ens hem

entretingut en acalorats debats entorn

a les competències, atribucions profes-

sionals, estructures curriculars (3+2 o

4+1 o 3+1+1 o d’altres), processos de

qualitat, ensenyar vs. aprendre i un llarg

etcètera. Responent la pregunta, en part

sí. Ens ha esperonat a seguir evolucio-

nant i millorant les titulacions que ja im-

partíem. M’ha obligat a millorar en intel-

ligència emocional, especialment, en mà

esquerra. Ens ha permès estrènyer les

relacions amb d’altres centres universi-

taris, col·legis professionals i d’altres ins-

titucions afins. I treballar amb persones

de molta vàlua. Un privilegi.

Tanmateix, el context socio-econòmic

és més complex que abans i el sistema

universitari espanyol no sembla defini-

tiu, ni tampoc que hagi arribat a bon

port. Així doncs, hi ha molts esculls que

cal sortejar, en alguns dels quals s’ha

treballat durant aquests anys, però no

han donat encara tot el fruit esperat.

Els reptes als quals cal enfrontar-se

es troben en totes les direccions pos-

sibles: baix interès dels alumnes de

nou ingrés vers les enginyeries (espe-

cialment, les noies); explicar millor a la

societat que l’enginyeria és una voca-

ció de servei i amb valors; desconcert

i desconeixement per part del mercat

respecte de les ‘noves’ titulacions i la

seva internacionalització; estrènyer la

relació universitat-empresa; i enfortir la

relació i col·laboració entre els diferents

col·lectius. El nou director, el Francesc

Miralles, segur que recollirà el testimo-

ni i el portarà ben lluny. Em consta que

el CETC també ho està fent. Per tant, el

punt de mira és ben adequat. @

LLEgAT I PRIORITATS ALcapdavant de l’etSeeIElisabet Golobardes fa balanç i Francesc Miralles apunta el camí a seguir

LLEGAT: “L’adaptació a l’EEES ens ha esperonat a seguir evolucionant i millorant les titulacions que ja impartíem”

Elisabet GolobardesExdirectora de l’ETSEEI (La Salle-URL)

El relleu al capdavant de l’ETsETB, del qual ens fèiem ressò en l’anterior número 57 del ‘Telecos’, ha coincidit en el temps amb el de l’ETsEEi (la salle-URl), del qual es reflecteixen també a continuació les aportacions tant de l’actual director, francesc miralles, com de l’anterior directora, Elisabet Golobardes.

32

'i N T E Rnos '

PRIORITATS: “Ens hem proposat la internacionalització de les nostres institucions”

Gràcies Telecos! per do-

nar-nos l’oportunitat de

fer arribar al vostre col-

lectiu els reptes que ens

hem plantejat a L’Escola Tècnica Su-

perior d’Enginyeria Electrònica i Infor-

màtica (ETSEEI) de La Salle. El plante-

jament que sotmetem a la vostra

consideració té tres vies principals. En

primer lloc, el nostre campus vol avan-

çar en la internacionalització dels nos-

tres estudis per consolidar campus

internacionals d’excel·lència. Segona-

ment, volem desenvolupar un paper

rellevant en la transformació social

que estem vivint. Finalment, volem se-

guir essent tractors de la renovació

pedagògica de la universitat europea.

La universitat europea ha viscut en les

darreres dècades tota una explosió

d’internacionalització. Els intercanvis

d’alumnes i de professors són una ac-

tivitat habitual en tots els campus del

nostre entorn. A La Salle, el següent

pas que ens hem proposat és la inter-

nacionalització de les nostres institu-

cions. És a dir, les nostres institucions

universitàries s’han d’integrar com a

membres actius de campus internacio-

nals. Actualment, ja participem en inici-

atives com el Campus d’Excel·lència de

la Universitat Ramon Llull, la UOLS, la

Universitat d’Almere a Holanda o l’es-

cola de postgrau NITIM. També estem

estrenyent lligams amb la comunitat de

les 70 universitats lasal·lianes.

M’atreveixo a dir que tots compartim la

percepció d’estar vivint un canvi social

important, l’abast del qual encara no

sabem valorar. Des de La Salle Cam-

pus Barcelona ja ens hem plantejat

quin podria ser el paper que, com a

campus universitari de referència al

nostre país, podríem jugar en aquest

futur proper. La Salle Campus Barce-

lona vol seguir formant enginyers i en-

ginyeres que siguin capaços de liderar

una transformació social i econòmica

que té un eix principal en la tecnolo-

gia. Estem fent esforços per tal que les

persones que vinguin a formar-se al

nostre campus puguin esdevenir pro-

fessionals capaços d’ajudar les nostres

empreses a millorar la seva producti-

vitat, de saber dur a terme aventures

empresarials d’èxit i, finalment, de

participar, amb visió estratègica, en la

gestió dels àmbits tecnològics de les

nostres organitzacions.

La Salle Campus Barcelona s’ha des-

tacat per una actuació pionera en

l’adaptació al marc europeu de Bolò-

nia (EEES). Aquest ha estat un actiu

molt important que ens ha llegat la

directora Elisabet golobardes en els

nou anys al davant de l’ETSEEI. Tot i

que la feina més important ja està feta,

el repte europeu encara té flancs on

podem intervenir i on podem diferen-

ciar-nos a Europa. A La Salle Campus

Barcelona estem treballant per tal que

els nostres programes formatius ser-

veixin per a l’aprenentatge al llarg de

la vida, facilitin l’ús de les tecnologies

mòbils i web 2.0, donin resposta als

múltiples àmbits d’aprenentatge i si-

guin instruments cabdals en la trans-

formació d’una societat en què les

tecnologies són intensament presents.

En aquest procés, hi estem implicats

els col·lectius de l’Escola, professors,

personal d’administració i l’equip di-

rectiu; volem també donar peu a què

el col·lectiu ‘teleco’ ens ajudi a avan-

çar pel camí de fer-ho possible. No

ho dubteu! Feu-nos arribar les vostres

reflexions! @

Francesc MirallesDirector ETSEEI (La Salle-URL)

33

-18% | +7%

2.80

5

1.34

9

Informàtica de Gestió Informàtica de Sistemes Telecomunicacions

Informàtica Telecomunicacions Total TIC Catalunya

Graduats en Enginyeries Tècniques

Graduats en Enginyeries

Estudis universitaris TIC a Catalunya

01-0201-02 01-02

01-0201-02 01-02

A nivell català, els graduats de les carreres de l’àmbit TIC disminueixen, excepte l'Enginyeria superior de Telecomunicacions que creix un 19% i l'Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Sistemes que creixen un 46% / En el cas espanyol, els graduats encara presenten taxes positives en 4 de les carreres / La tendència decreixent per a Catalunya s'agreuja en el cas d'Informàtica de gestió (-31%) i Telecomunicacions (-24%)Font: www.ine.es / Nota: Les dades no tenen en compte ni la UOC ni el nou ingrés en graus TIC a partir del 2009-10. Informació no completa ja que no es disposa de dades desagregades per graus. / Nota2: Les taxes per cadascuna de les carreres TIC es calculen fins l’any 2008-09 ja que a partir d’aquest any apareixen els nous graus EEES0.

Analitzant les graduacions de totes les carreres relacionades amb el sector TIC per al cas català, s'observen clares diferències entre Catalunya i Espanya:

02-03 02-03 02-03

02-03 02-03 02-03

03-04 03-04 03-04

03-04 03-04 03-04

04-05 04-05 04-05

04-05 04-05 04-05

05-06 05-06 05-06

05-06 05-06 05-06

06-07 06-07 06-07

06-07 06-07 06-07

07-08 07-08 07-08

07-08 07-08 07-08

08-09 08-09 08-09

08-09 08-09 08-09

09-10 09-10 09-10

09-10 09-10 09-10

372 22

0

600

411 33

3

421

247

511

334

315

390

299

451

387

374

378

280

479

412

385

466

354

517

427

406

-31% | -7% +46% | +7% -24% | +16%

+4% | +5% +19% | +26%

418

333

475

584

394

268

301

502

464

433

255

322

455

426

395

233

272

360

389

332

3.30

0

3.27

5

2.93

9

2.80

5

1.34

9

1.93

6

1.82

8

1.90

1

1.93

4

2.17

0

2.20

4

1.96

8

1.85

3

1.58

6

ACTIVAR LA PROjECCIóSocIal de l’engInyerIa

En general, la formació

d’enginyeria no genera el

mateix interès als estudi-

ants de batxillerat i ESO

que tenia fa uns anys per als de nivells

equivalents de Secundària. Si ens fixem

en les raons que els porten a descar-

tar-la de manera majoritària com a op-

ció, crec que tenen molt poc a veure

amb la gran dificultat que implica el seu

estudi. Possiblement sigui un motiu,

però aquesta sensació d’escull ja ve de

lluny i no es pot dir que intimidés gaire

a la riuada d’estudiants que s’hi decan-

taven fa més d’una dècada. Particular-

ment, no tinc cap dubte que la principal

motivació té una relació més directa

amb la percepció social dels enginyers

que amb cap altra consideració. I, en

aquest sentit, segur que hi hem tingut i

continuem tenint molt a veure els pro-

pis enginyers. Fem-hi una ullada.

En la majoria de referències d’actuali-

tat a avenços de l’enginyeria, el focus

es posa en el mecanisme, el giny, en

comptes de fer-ho en la seva utilitat

per a les persones. No es mostren els

enginyers i les enginyeres treballant en

equip gaudint en el desenvolupament

de la seva professió. Crec que, per la

nostra part, també oblidem explicar

que la professió d’enginyer va lligada a

la capacitat d’innovar i crear. Personal-

ment, em quedo amb la frase d’Albert

Einstein: “Els científics estudien allò

que existeix, els enginyers creen allò

que encara no existeix”. Vull creure que

l’objecte de l’enginyeria és transformar

les idees en realitat aplicant coneixe-

ment científic i experiència.

No obstant, sembla que en el cas de

les enginyeries de l’àmbit TIC hauríem

de tenir més fàcil aquesta projecció

Els últims estudis demostren que la tendència negativa dels darrerrs 10 anys en el nombre de matriculacions en enginyeries de l’àmbit de les Tecnologies de la informació i la Comunicació (TiC) continua sense recuperar-se. Per bé que es tracta d’una tendència que afecta a totes les àrees de l’enginyeria, en el cas de l’àmbit TiC la dinàmica és molt preocupant, ja que la progressió negativa és més pronunciada. i també d’una major repercussió, en la mesura que la presència de les TiC en tots els sectors econòmics i, de retruc, la importància creixent del seu conglomerat (integrat per les telecomunicacions, les tecnologies de la informació, l’electrònica i l’audiovisual), impliquen un grau afegit d’intranquil·litat de cara al futur.

Per incentivar vocacions i, de retruc, millorar el teixit industrial

34

'i N T E Rnos '

-46%

Informàtica de Gestió Informàtica de Gestió Telecomunicacions

Informàtica Telecomunicacions Total TIC Espanya1

Nou Ingrés en Enginyeries Tècniques

Nou Ingrés a Enginyeries

Estudis universitaris TIC a Espanya

01-02 01-02 01-02

01-02 01-02 01-02

Les matriculacions en enginyeries tècniques decreixen a un ritme lleument més gran que les Enginyeries superiorsDe mitjana per a l'àmbit TIC, en nou ingrés ha caigut un 44% des de 2001-02 fins al 2008-09Font: www.ine.es / Nota: La informació no inclou dades de la UOC ni de la UNED. Es calculen les taxes fins al curs 2008-09 ja que el següent no és representatiu per falta de dades.1 No s'inclouen les matriculacions en els nous graus EEES dels cursos 2008-09 i 2009-10 ja que no es disposa de les dades desagregades per a cada títul.

Analitzant les matriculacions de nou ingrés de totes les carreres relacionades amb el sector TIC per al cas espanyol, observem una clara tendència a la baixa:

02-03 02-03 02-03

02-03 02-03 02-03

03-04 03-04 03-04

03-04 03-04 03-04

04-05 04-05 04-05

04-05 04-05 04-05

05-06 05-06 05-06

05-06 05-06 05-06

06-07 06-07 06-07

06-07 06-07 06-07

07-08 07-08 07-08

07-08 07-08 07-08

08-09 08-09 08-09

08-09 08-09 08-09

09-10 09-10 09-10

09-10 09-10 09-10

6.98

1

5.64

5

4.75

6

5.40

7

3.59

9

26.3

88

6.36

8

5.13

5

4.62

8

5.61

5

3.47

5

25.2

21

5.69

1

4.71

0

4.21

1

5.47

0

3.31

6

23.3

98

4.62

6

4.45

3

3.46

9

4.86

2

2.92

5

20.3

35

3.90

8

4.04

6

3.30

0

4.24

7

2.56

4

18.0

65

-53% -38% -41%

-39% -44%

4.79

6

5.87

4

3.27

5

4.47

1

2.19

7

20.6

13

4.26

0

4.83

6

2.93

9

3.32

6

2.13

0

17.4

91

3.29

4

3.49

0

2.80

5

2.93

9

2.18

9

14.7

17

1.71

4

1.70

1

1.34

9

3.30

0

3.27

5

2.93

9

2.53

8

2.24

2

9.54

4

Caiguda sostinguda de nous titulats TICEl 2019 hi haurà un 40% menys de nous

titulats en carreres i cicles de grau su-

perior TIC a tot Espanya. És la principal

conclusió a què arriba l’estudi recent ‘La

manca d'enginyers TIC: situació actual i

perspectiva’, de la consultora Everis.

Aquesta caiguda pronunciada de ti-

tulats TIC ja s’enregistra en les matri-

culacions d'estudiants que, en els úl-

tims nou anys (de 2001 a 2010), han

sofert una important disminució. En

concret, el 2010 es van matricular un

44% menys d'estudiants a les carreres

universitàries TIC i un 35% en els cicles

de grau superior d'informàtica que el

2001. L'anàlisi d'Everis indica que la cai-

guda en el nou ingrés en carreres TIC

és encara més acusat per a la Enginye-

ries Tècniques d'Informàtica de gestió

i l'Enginyeria Superior Informàtica on la

primera disminueix un 53% i la segona

un 46%. Tanmateix, la resta de carreres

no queden exemptes d'aquesta dismi-

nució en nombre de noves matrícules.

Les enginyeries tècniques d'Informà-

tica de Sistemes i Enginyeria Tècnica

de Telecomunicacions disminueixen un

38% i un 41% respectivament, i l'Engi-

nyeria Superior de Telecomunicacions

ho fa en un 39%.

ja en el curs 2009-2010 les engi-

nyeries i arquitectures superiors i tèc-

niques representaven només un 21%

del total d'estudis, un índex que segons

l'anàlisi d'Everis, tendirà a disminuir en-

cara més en el futur. I és que, per bé

que el nombre de graduats en carreres

TIC encara creix un 7%, la tendència

en matriculacions dels últims anys és

decreixent, la qual cosa repercutirà lò-

gicament en el nombre de titulats.

La projecció realitzada per Everis

d’aquesta situació per al 2019 indica

que els descensos més acusats es

donaran en els estudis TIC universi-

taris seguits dels cicles formatius de

grau superior, el que indica que el

nombre de graduats en ambdues mo-

dalitats baixarà contínuament en els

propers anys.

Per intentar esbrinar les raons involu-

tives de l’enginyeria en l’àmbit docent,

el responsable d'Iniciatives d'Innovació

Educativa i Foment de Vocacions Cien-

tífico-tecnològiques de Everis, Sergio

Marco, explica que està treballant en

un nou estudi que "permetrà enten-

dre les motivacions dels joves i el seu

procés de decisió per poder actuar de

manera més adequada".

cap a la societat. Tothom coneix i gau-

deix dels invents i, de manera destaca-

da, de tots aquells relacionats amb la

mobilitat. En aquest cas, possiblement

les causes també podríem anar a bus-

car-les, d’una banda, i en general, en

un entorn laboral i social que no trac-

ta gaire bé als enginyers i enginyeres:

sous baixos, imatge exterior de ‘frikis-

me’, etc. I de l’altra, al poc protagonis-

me mediàtic d’aquells que tenen èxit.

L’estudi més recent sobre aquesta temà-

tica, ‘La manca d'enginyers TIC: situació

actual i perspectiva’, de la consultora

Everis, posa en evidència la caiguda

continuada en el nombre total de ma-

triculacions no només en enginyeries de

l’àmbit TIC, sinó també en les matricula-

cions en els cicles formatius de grau mig

i superior del mateix segment. També

reflecteix que aquest allunyament de la

formació de caire TIC, per part dels es-Guillermo CanalGerent CETC/ACET

tudiants, ja es manifesta clarament des

del primer moment que l'alumne pren la

decisió en relació al seu itinerari curricu-

lar. Una situació que, cal dir-ho, contras-

ta de ple amb la demanda sostinguda

de professionals qualificats en la matè-

ria per part de la indústria tecnològica, a

pesar de la difícil situació econòmica ac-

tual, i que es tradueix per exemple amb

projectes de futur estratègics, com ara

el BCN Mobile World Capital.

No cal dir que la constatació d'aquesta

tendència continuada a la baixa exigeix

un esforç suplementari de dedicació

orientat a identificar amb urgència les

raons de pes que ens ha portat fins

aquí, amb l’objectiu de poder actuar en

conseqüència i abordar els reptes de

futur amb garanties d’èxit. @

35

COM FER EL SALT ALal món profeSSIonal

Després d’uns quants anys estudiant, s’acosta el dia d’acabar la carrera i comences a fer els primers passos per trobar una feina. Com que durant el temps d’estudi coneixes gent que van per davant teu i que t’expliquen com s’ho han fet, es pot dir que ja saps una mica per on començar. Resumeixo doncs aquí la meva experiència sobre això de com fer el salt al món professional.

Guim RosellóFòrum de les Telecomunicacions i l’Electrònica (ETSETB-UPC)

Conec companys que han

fet el projecte de final de

carrera (PFC) en alguna

empresa, i gràcies a això

ja tenen un peu a dins del món laboral.

Després d’acabar-lo, potser s’han que-

dat a la mateixa companyia o potser

n’han marxat, però en qualsevol cas

és una possible via.

També hi ha força casos de becaris

de la pròpia universitat, i per bé que

aquesta circumstància no s’assembla

gaire a l’anterior, permet la descon-

nexió del propi ambient d’estudi i la

presa de contacte amb l’entorn labo-

ral. A més, ofereix la possibilitat de

millorar la recerca d’oportunitats, en

la mesura que resulta més fàcil d’as-

sabentar-se’n des de dins, a través del

propis companys de feina.

Es pot donar el cas, fins i tot, que pel

motiu que sigui hagis aprofundit du-

rant anys en alguna disciplina aliena a

a provar-ho. I és que encara que es

disposi d’un producte (o servei) com-

petitiu, no deixa de ser una aposta in-

certa que requereix molt d’esforç i de-

dicació. Potser és més fàcil començar

en una altra empresa. Així veus com

van les coses i quan en tens l’opor-

tunitat et llançes a la piscina amb el

teu negoci. O potser no ho acabes fent

mai, de tan arriscat com és. Però així,

al menys, si arriba l’ocasió serà més

mesurada i contrastada.

Val a dir també que, com a membre

del Fòrum de les Telecomunicacions i

l’Electrònica he après lliçons que se-

gurament han passat per alt a altres

estudiants, i que em poden servir

per fer el pas de començar a treba-

llar. Però en qualsevol cas, el que veig

bastant clar a l’hora de fer el salt al

món professional és que cal pensar-hi

molt. Cal estudiar-se molt a fons un

mateix, saber de què ets capaç i què

t’agrada més de fer. I per descomptat,

no tancar-se cap porta sinó obrir-ne

tantes com es pugui, tenint present

que el camí que t’ha portat fins on

ets t’ha enriquit amb coneixements i

experiències que van molt més enllà

de les assignatures cursades al llarg

dels successius cursos acadèmis. Per

començar a treballar has de tenir pre-

sents moltes coses. @

la pròpia carrera, i que això pugui ar-

ribar a optimitzar el teu C.V., donant-li

un plus d’efectivitat a l’hora de fer el

salt cap al món professional. Una cir-

cumstància força rellevant, però que

cal valorar en la justa mesura, atès que

pot arribar a tenir l’efecte contrari. So-

bretot, si allò que semblava col·lateral

acaba resultant més important que la

pròpia formació curricular, i de retruc

ens fa qüestionar l’esforç d’aconseguir

un títol que no es farà servir.

Un altra opció és iniciar un negoci pro-

pi. Potser és la que veig més compli-

cada, tot i que conec algunes experi-

ències prou favorables per animar-me

36

'i N T E Rnos '

ÈPOCA DE CRISI O d'oportunItatS?

En una conjuntura no precisament fàcil, m’agradaria parlar de la gestió que els enginyers de telecomunicació fem de la nostra carrera professional, en especial els joves. Em seria molt fàcil ara fer un discurs reivindicatiu: repasses una mica per sobre la greu situació econòmica que vivim, recordes per enèsima vegada els perjudicis que les retallades comportaran i acabes concloent que estem molt i molt malament. Doncs bé, sense negar tot això, m'agradaria fer un discurs una mica diferent i autocrític.

Laura Dubreuil VallCol·legiada núm. 1.887

Arribats al punt on per mi

és més que evident que

(de moment) estem en

un país on no es poten-

cia ni s'inverteix en educació, ni en in-

vestigació ni en coneixement, crec que

a nivell particular tots hauríem de re-

plantejar-nos si val la pena seguir espe-

rant que algun dia la cosa s'arregli per

art de màgia. Potser seria bo deixar

d’esperar que ens caigui tot del cel i

buscar-nos la vida en ambients on

s’aposti pel talent i l’excel·lència, tant

aquí com a l’estranger.

En relació amb això, em sorprèn

aquesta sensació de fracàs que crea el

fet ‘d’haver’ de marxar un temps a l’es-

tranger a estudiar o treballar. Evident-

ment m'agradaria viure en un país amb

més oportunitats professionals, però

crec que el fet de marxar fora no s'hau-

ria de veure com un fracàs, sinó com

una oportunitat; que tinguem possibi-

litats d'estudiar i treballar a l'estranger

demostra que som competitius a nivell

internacional i estem ben formats. La

mobilitat internacional no solament en-

riqueix una persona en els àmbits per-

sonal i professional, sinó que a nivell de

societat també aporta coneixements

i riquesa –sempre i quan s'ofereixin

bones condicions per tal que els que

anem a fora puguem tornar i importar

coneixement, evidentment. La visió in-

ternacional hi hauria de ser ara i sem-

pre, no només en temps de crisi.

Per altra banda, l’ambient de pessimis-

me que es respira actualment fa que

alguns joves se sentin pressionats a

acceptar la primera oferta que els ar-

riba, o a no deixar la feina que tinguin

per poc que els agradi. Aquest immo-

bilisme contribueix a interioritzar la

idea que obtenir una feina, la que sigui,

és l’objectiu final d’una carrera pro-

fessional, i no el que realment hauria

de ser: un camí a recórrer per tal que

cadascú pugui arribar a dedicar-se al

que realment li apassiona. Tant al món

acadèmic com a les empreses es té la

idea que a les entrevistes de feina són

únicament ells els que t’escullen a tu, i

qualsevol oferta es considera un regal

caigut del cel. Per què no girem la trui-

ta i comencem a ser nosaltres els que

filtrem i escollim a consciència a què

ens volem dedicar?

Donat que actualment la inversió en in-

vestigació s'ha reduït i en el món laboral

no és fàcil trobar una empresa que no

només busqui mà d'obra barata per ti-

rar endavant projectes banals, per què

no hi ha més iniciativa emprenedora?

‘Spain is different’, ja ho diuen. La poca

tolerància al fracàs fa que en aquest

país sembli que arriscar-te a buscar el

teu camí sigui cosa de bojos: molt millor

quedar-te a casa esperant que algun dia

et truquin per oferir-te l'oportunitat de la

teva vida que potser no arriba mai, no?

Diuen que la sort és el que succeeix

quan la preparació i l'oportunitat es

troben i es fusionen. Potser, doncs, que

deixem de lamentar-nos i comencem

a preparar-nos el nostre propi camí, el

que cadascú esculli, i no el que les cir-

cumstàncies ens marquin. @

37

Claves de la REFoRMa LaboRaL 2012

El presente artículo sintetiza las principales modificaciones operadas por la reciente reforma laboral. No es un análisis exhaustivo, por lo que quedan fuera muchas reformas de tipo procesal, fiscal y administrativo. sólo trata de plasmar, de forma sucinta, aquellas novedades que han generado mayor impacto. Por lo demás, para su elaboración he preferido ceñirme al orden de las reformas seguido en el propio texto de la ley.

ETT’s y formación del trabajador

1. Se regulan las empresas de trabajo

temporal (ETT’s) como agencias de

colocación, asumiendo funciones

que con anterioridad sólo tenían los

Servicios Públicos de Empleo.

2. Se regula la formación del trabajador

de manera más exhaustiva, como

un derecho individual, reconocién-

dose a los trabajadores un permiso

retribuido con fines formativos.

Contratos de formacion y aprendizaje

1. Duración mínima 1 año y máxima 3

(antes 2).

2. Posibilidad de que la formación

teórica se desarrolle en la misma

empresa caso de existir personal e

instalaciones adecuadas.

3. Ampliación de la edad máxima para

su formalización hasta los 30 años

(antes 25). Dicha ampliación se man-

tendrá mientras la tasa de desem-

pleo se mantenga encima del 15%.

4. Se prevé la reducción de la cuota

de cotización de empresa y elimi-

nación de la cuota cotización a la

Seguridad Social del trabajador.

Contratos a tiempo parcial y a distancia

1. Se fomenta el contrato a tiempo

parcial, admitiendo en los mismos

la realización de horas extraordina-

rias, e incluyendo dichas horas en

la base de cotización por contin-

gencias comunes.

2. Se regula el teletrabajo o trabajo a

distancia, es decir, el que se desa-

rrolla de manera preponderante en

el domicilio del trabajador o en el

lugar libremente elegido por éste,

equiparándolo al de los trabajado-

res que desarrollan su trabajo de

manera presencial en el centro de

trabajo de la empresa.

Nuevo contrato indefinido de apoyo a los emprendedores

Las empresas que tengan menos de

50 trabajadores podrán formalizar es-

tos nuevos contratos indefinidos en las

siguientes condiciones:

1. jornada completa y mantenerse, al

menos, durante tres años.

2. La duración del período de prueba

será de un año.

3. El trabajador contratado bajo esta

modalidad que hubiera percibido,

a fecha de celebración del contra-

to, prestaciones por desempleo de

nivel contributivo durante, al menos,

tres meses, podrá voluntariamente

compatibilizar cada mes, junto con

el salario, el 25% de la cuantía de la

prestación que tuviera reconocida y

que estuviera pendiente de percibir.

4. Se prevén bonificaciones en las

cuotas de la Seguridad Social y

deducciones del impuesto de So-

ciedades e IRPF para las empresas

que realicen este tipo de contrato,

siempre que cumplan las condicio-

nes legales.

Bonificacion de cuotas para la transformación de contratos

Las empresas de menos de 50 traba-

jadores podrán acogerse a bonifica-

ciones de las cuotas de seguridad so-

cial si transforman en indefinidos los

38

v i NCl Es

Mª Mercedes GalianaAbogado (Filab)

contratos en prácticas, de relevo y de

sustitución por anticipación de la edad

de jubilación.

Convenios colectivos

1. En materia de negociación colecti-

va se prevé la posibilidad de des-

cuelgue respecto del convenio co-

lectivo en vigor, y se da prioridad

al convenio colectivode empresa

frente al vigente.

2. Cuando concurran causas econó-

micas, técnicas, organizativas o de

producción, podrá dejar de aplicar-

se el convenio colectivo en relación

a los salarios, jornada, horario, tur-

nos, sistema de trabajo, movilidad

funcional... la falta de acuerdo so-

bre el descuelgue y la no solución

del conflicto por otras vías autóno-

mas, permitirá a las partes some-

terse a un arbitraje canalizado a

través de la Comisión Consultiva,

con presencia de empresa, sindica-

tos y administración.

Expedientes de regulación de empleo

1. Simplificación de la tramitación de

expedientes de regulación de em-

pleo, que ya no requieren autoriza-

ción administrativa, sino comunica-

ción a la administración.

2. Las empresas que realicen despi-

dos colectivos y tengan beneficios

y/o tengan más de 100 trabajadores

deberán realizar una aportación al

Tesoro Público respecto a los traba-

jadores de más de cincuenta años.

Suspensión del contrato y reducción de jornada laboral

La nueva normativa permite a las em-

presas, por causas económicas, técni-

cas, organizativas o de producción, y

tras la pertinente tramitación, modi-

ficar las condiciones de trabajo, sus-

pendiendo el contrato o reduciendo la

jornada laboral.

Modificación sustancial de condiciones de trabajo

Si la modificación sustancial afecta a la

jornada, distribución del tiempo u ho-

rario, turnos, salario y/o funciones del

trabajador, el que resultase perjudicado

por la modificación sustancial continúa

teniendo derecho a rescindir su con-

trato y percibir una indemnización de

20 días de salario por año de servicio,

prorrateándose por meses los períodos

inferiores a un año y con un máximo de

nueve meses.

Despidos objetivos

El contrato podrá extinguirse por las

mismas causas anteriores (ineptitud,

falta de adaptación..) lo más relevan-

te es que en el caso de que el despi-

do sea por la concurrencia de causas

económicas, se entiende que con-

curren por la existencia de pérdidas

actuales o previstas, o la disminución

persistente de su nivel de ingresos. En

todo caso, si durante tres trimestres

consecutivos el nivel de ingresos es

inferior al registrado en el mismo tri-

mestre del año anterior.

También es destacable la regulación

del absentismo que se concreta por

faltas de asistencia al trabajo, aun

justificadas pero intermitentes, que al-

cancen el 5 % de las jornadas hábiles

en los doce meses anteriores. No se

computarán, entre otras el accidente

de trabajo, maternidad, riesgo durante

el embarazo y la lactancia,… Tampo-

co se computarán las ausencias que

obedezcan a un tratamiento médico

de cáncer enfermedad grave.

La indemnización en caso de despi-

do objetivo, sigue siendo de 20 días

por año de servicio, con un tope de 12

mensualidades y se reduce el tiempo

de preaviso que debe conceder el em-

pleador de 30 días a 15.

Despidos improcedentes e indemnizaciones

1. Se elimina la indemnización de 45

días por año trabajado con el tope

de 42 mensualidades. Ésta pasa

a ser, con carácter general de 33

días por año con un tope de 24

mensualidades.

2. La nueva cuantía indemnizatoria

se aplicará a los contratos de tra-

bajo que se concierten a partir del

12.02.2012. Por lo que respecta a

los contratos vigentes con anterio-

ridad, en caso de despido la indem-

nización se calculará mediante do-

ble cálculo proporcional al tiempo

anterior a esa fecha en base a 45

días por año y el tiempo posterior

a razón de 33 días por año, conser-

vando en este caso, el tope de las

42 mensualidades.

3. Desaparecen los salarios de trami-

tación que solo se mantienen para

determinados casos (el despido im-

procedente de representante legal o

sindical, el despido declarado nulo,

y en los despidos improcedentes en

los que la empresa opte por la read-

misión del trabajador). @

39

Parcs nacionals de sequoies dels Estats Units

gegantsTerra de

Al sud de la sierra Nevada de Califòrnia, Estats Units, trobem els parcs nacionals de sequoies (el sequoia National Park i el Kings Canyon National Park), d’una extensió de 1.635 km2. Uns boscos impressionants on hi ha l'arbre més gran del món, el General sherman Tree, una sequoia de 84 metres, equivalents a més de mitja alçada de la Torre Agbar de Barcelona, i un diàmetre d'11 metres, més o menys l'amplada de la calçada d'un carrer de l'Eixample barceloní.

Amig camí entre Las Ve-

gas i Sant Francisco es

troben dos tipus de pai-

satges totalment opo-

sats. Un contrast realment sorprenent:

desert i boscos. Sortint del gran para-

dís del joc i conduint per l'Interstate

Highway 15, direcció a Los Angeles, tro-

bem el desviament cap a dos grans

parcs nacionals (el Sequoia National

Park i el Kings Canyon National Park),

on creix una vegetació de volum desco-

munal. Són les sequoies, els arbres

més grans del món. No cal dir, que és

un camí on val la pena endinsar-se per

descobrir una terra de frondosos i es-

pectaculars boscos poblada de ge-

gants. Veiem-ho.

Al sud de la Sierra Nevada californiana

s’hi despleguen dos territoris que con-

centren una enorme extensió d’autèn-

tics fenomens naturals: el Sequoia Na-

tional Park i el Kings Canyon National

Park, on s’aixequen les sequoies més

immenses. I no només aquí, al nord, al

conegut Parc Nacional de Yosemite, hi

ha el Mariposa grove, que concentra al

voltant de 500 sequoies adultes.

Tots aquests enormes espais natu-

rals plasmen la grandesa, la bellesa i

la gran diversitat de naturalesa que hi

habita, on les carreteres amb revolts

queden sepultades per la majestuo-

sitat de la vegetació. El verd, el color

dominant, fa ressaltar el vermell de les

sequoies, una característica que les fa

encara més especials. Tan i tan particu-

lars, que semblen màgiques. Com si es

tractés d’una aparició extreta de la pel-

lícula de El Senyor dels Anells, tenint

en compte que, fins i tot, han inspirat

el ‘Bosc dels Ewocs’ de la saga de La

Guerra de les Galàxies.

A mesura que un s'endinsa en aquest

bosc espectacular, les tonalitats rogen-

ques van omplint l'ambient. El peculiar

color vermellós de l'escorça es deu a la

gran quantitat de tanins que l’impreg-

na, que l’ajuda a repel·lir la majoria d’in-

sectes. Així doncs, aquesta seductora

i misteriosa pigmentació no és altra

cosa que una autoprotecció que allar-

ga la seva vida per així continuar crei-

xent cap a les altures. Ningú s’adona

de l'espectacularitat d'aquests arbres

fins que es col·loca just al costat. Són

tots tan grans i impressionants, que la

seva enormitat passa desapercebuda a

simple vista. I és que és realment difícil

d’apreciar la grandària que tenen, quan

tots els arbres del costat són iguals o

encara més gegants.R Mapa dels Parcs Nacionals nord-americans de

sequoies gegants.

R Rètol d’accés al Sequoia National Park.

40

C A l i D osCoPi

Laura Canal SoriaHistoriadora i periodista

Mentre es passeja per aquests parat-

ges regna un silenci absolut. Des de la

seva base no se sent el vent fent mou-

re les seves branques i fulles. És tan

impressionant que quedes atrapat en

la seva captivadora bellesa. I quan et

penses que ja les has vist totes, d'entre

les immenses soques apareix el gene-

ral Sherman Tree, de 2.200 anys apro-

ximadament, el pare de totes elles. El

seu tronc és tan gran que els braços

estirats de disset persones amb prou

feines podrien envoltar-lo. La sensació

de ser insignificant t'envaeix a mesura

que t'acostes a ell.

En el Kings Canyon National Park, ha-

bita el general grant Tree, el segon

exemplar més gran del món, conside-

rat l'arbre de Nadal de la Nació ame-

ricana. La gran majoria de sequoies

gegants es troben en aquests Parcs

Nacionals. Com a peculiaritat, resulta

que els americans posen noms de per-

sonatges històrics a totes elles.

El segle passat, va iniciar-se una tala

massiva d’aquesta espècie d’escorça

fibrosa, que pot fer més de 60 cm de

gruix a la base del tronc, amb finalitats

comercials, avui ja aturada. I és que

la seva fusta és de tan bona qualitat i

resistent que durant molts anys es va

utilitzar per a mobiliari de jardineria,

tanques i manufactura de llapis. Afor-

tunadament, avui estan protegides.

Com que és del tot impossible que les

sequoies gegants deixin algú indiferent,

convé recomanar a tothom desviar-se

de les carreteres principals i incorporar

aquesta visita a la ruta planificada per

descobrir un món que sembla extret

d'una pel·lícula de fantasia, una expe-

riència de contacte amb la naturalesa

única i inoblidable.

La vida de les sequoiesLa longevitat d'aquests grans arbres es

deu a la capacitat que tenen de pro-

tegir-se d'insectes, animals o el mateix

foc. A la vegada, són elements que aju-

den al naixement de més sequoies.

L'esquirol n’és el millor amic, ja que re-

cull les pinyes i les enterra com a pro-

visions per passar els gèlids hiverns.

Es mengen la part tendra i deixen de

banda les llavors. Si es donen unes

condicions climàtiques adequades,

acabaran germinant i convertint-se en

possibles titans, sequoies que superen

els 100 metres d'alçada.

El foc també hi juga un paper vital.

Com que tenen una escorça que les

protegeix, l’escalfor fa obrir les pinyes

i escampa així les seves llavors. Però,

el seu pitjor enemic són ells mateixos.

Les seves grans arrels superficials, so-

vint, no poden mantenir drets aquests

arbres de gran pes quan són exposats

a grans ventades, nevades o per la prò-

pia erosió del terreny.

L'arbre de Nadal de la nació americanaEl general gran Tree, de 81,5 metres

d'altura, un diàmetre de 8,8 metres i

1.650 anys d'edat aproximadament, és

una sequoia molt especial pels ameri-

cans. Ostenta tres honors molt especi-

als: el primer, ser el segon arbre més

gran del món; el segon, assumir el

paper de monument als soldats esta-

tunidencs caiguts en la guerra de Se-

cessió; i el tercer, ser el símbol d'arbre

nadalenc de tota la Nació. Una icona

per uns, un mite per altres.

Des de l'any 1925, es celebra cada

migdia del dia de Nadal una cerimònia

davant del general grant Tree i el 28

d'abril de 1926, el van designar el ge-

neral grant Christmas Tree de la Nació

dels Estats Units. Un arbre que expres-

sa el sentiment que uneix a tots els

americans any rere any, l'esperit d'Es-

tats Units el dia 25 de desembre. @

R Les dues sequoies més grans: el General Sherman Tree i el General Grant Tree. Al seu costat, passo gairebé desapercebuda.

R Les sequoies, a part de ser els arbres més voluminosos, també són dels més alts.

41

TecnoRevolució

Del 27 d’abril de 2012 al 6 de maig de 2013 (CosmoCaixa Barcelona - c/. d'Isaac Newton, 26)

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/tecnorevolucion_ca.html

Les aportacions de la ciència i la

tecnologia al progrés i al desenvo-

lupament social són innombrables.

En l'última dècada, aquests avenços

s'han multiplicat exponencialment i

això, segons la Comissió Europea, es

deu principalment a ‘la convergència

tecnològica’. El CosmoCaixa Barcelo-

na hi centra l’atenció amb l’exposició

interactiva ‘Tecnorevolució’, de divul-

gació de les tecnologies convergents:

les TIC, la nanotecnologia, la biotec-

nologia i les ciències cognitives. La in-

terrelació d'aquestes quatre tecnolo-

gies s’ha anat estrenyent al llarg dels

últims anys, fins al punt que ara ma-

teix ja és gairebé impensable que es

desenvolupin cadascuna per separat.

Les interconnexions que hi ha entre

elles canvien el món que ens envolta

i provoquen una autèntica revolució

en camps tan diferents com els de

la construcció, el transport, l'agricul-

tura, la medicina, l'educació o l'art.

Contempla cinc àmbits: el plafó d'ulls

robotitzats que dona la benvinguda

a l’exposició; l'evolució tecnològica,

resumida en quatre estadis (l’era

pretecnològica, l'eina, la màquina i

l'autòmat); la convergència tecnològi-

ca; les aplicacions tecnològiques; i el

futur és ara. @

bar à Vins

Fàbrica Moritz Barcelona - Ronda de Sant Antoni, 39-41 (Obert de 12 del migdia a 1 de la matinada, cada dia de l’any).

El Bar à Vins de la Fàbrica Moritz ofe-

reix copes de vi de tanta qualitat com

es vulgui i a un preu assequible. Es

paga pel que es beu i es pot escollir

entre demanar-ne un tast d'1 cl, un

de 2 cl, mitja copa de 5 cl, una copa

de 10 cl, un porronet de 30 cl o bé

l'ampolla sencera. Això és possible

gràcies a un sistema de dosificació

que ha inventat Moritz i que permet

conservar una ampolla oberta durant

més temps. Concretament, els engi-

nyers de Moritz han patentat uns tira-

dors que es col·loquen a les ampolles,

les mantenen totalment estanques i hi

injecten gas argó a molt baixa pressió

a través d'un sistema de micro-vàlvu-

les que també s'utilitza en la indústria

aeronàutica. Aquest sistema permet

obrir una ampolla sense haver de patir

perquè no es faci malbé en cas que

el vi no s'acabi. Això fa que el Bar à

Vins pugui oferir copes a preus més

assequibles i incloure vins que difí-

cilment es poden assaborir en altres

establiments. Per exemple, podem

demanar una copa d'Único02 de la

bodega Vega Sicília per 32 euros o de

Mouton Rothschild per 95 euros. No

cal dir que si ens conformem amb un

tast d’1 cl, els preus no superen els 10

euros en ambdós casos. @

Living Labs Global awards 2013 - Cities Pilot the Future

www.llga.org

Living Labs global (http://www.llga.

org/) ha convocat els premis inter-

nacionals LLgA2013 (‘Living Labs

global Awards 2013 - Cities Pilot the

Future’), un concurs global obert a

empreses de tot el món, disposades

a encarar els reptes que, en l’edició

2013, plantegen 21 ciutats, de les

quals quatre són catalanes: Barcelo-

na, l’Hospitalet de Llobregat, Terras-

sa i Sant Cugat del Vallés. Cadascun

dels reptes defineix un escenari con-

cret amb unes necessitats particulars

que cal afrontar de manera innovado-

ra per trobar les solucions més adi-

ents. La presentació de propostes es

pot fer fins el 31 de gener de 2013.

Les empreses guanyadores es faran

públiques amb un acte oficial previst

per al mes de maig a San Francisco

(EUA). Les empreses guardonades

tindran l’oportunitat d'implementar

una prova pilot de la seva solució uti-

litzant com a laboratori urbà la ciutat

que l’ha escollit. @

Suggeriments

42

C A l i D osCoPi

stem a les portes de

canvis importants tant

en la concepció que la

societat té dels engi-

nyers, com del contrac-

te que tenim amb ella. El model que

ens arriba d’Europa (aplicat a l’Estat

espanyol amb el model universitari de

Bolonya, la llei Òmnibus i la nova llei

d’exercici professional), té aspectes

positius i negatius, com qualsevol al-

tre. Al marge de l’opinió personal de

tots i cadascun de nosaltres sobre

això, hem d’entendre el fet i el canvi

que significa, i ens hem de preparar

per afrontar-lo com més aviat millor.

Per bé que l’enginyeria té actualment

unes especialitats molt definides, el

seu enfocament i les seves titulacions

estan canviant d’acord amb l’evolució

vertiginosa de la tecnologia, la pluri-

disciplinarietat dels projectes que por-

tem a terme i les disciplines, respon-

sabilitats i coneixements que adquirim

com a enginyers amb la pràctica de la

nostra professió.

Ara bé, enfront d’aquesta realitat, hi

ha unes quantes coses que sempre

caracteritzaran als enginyers i engi-

nyeres, més enllà de les tecnologies,

com ara el nostre mètode, la nostra

ciència i matemàtiques i els nostres

objectius, abans d’empresa i ara de

societat (perquè els enginyers i engi-

nyeres del segle XXI no només hem

de conciliar eficiències i rendiments

amb costos, sinó que hem de buscar

la sostenibilitat en el pla mediambien-

tal, econòmic i social).

Aquestes conviccions són les que

mouen al nostre Col·legi i a la nostra

Associació. Pas a pas, fita a fita, amb

l’objectiu que l’enginyer de telecomu-

nicació participi en aquesta evolució

i pugui beneficiar-se dels avantatges

que comporta, tenim projectes de col-

laboració amb les institucions que re-

presenten les altres branques de l’en-

ginyeria, com per exemple l’Agencia

de la Qualificació del Professional de

l’Enginyeria (AQPE), el Fons Enginyers

i programes de formació i de serveis.

En aquesta línia, la 18a edició de La

Nit que celebrarem el 18 de febrer de

2013, fa un pas més per aglutinar tots

els professionals del sector TIC de

Catalunya, i en aquest sentit passa a

ser La Nit de les Telecomunicacions i

la Informàtica.

Tots aquests projectes s’integren en

les nostres activitats diàries orienta-

des a potenciar el networking entre

els nostres professionals, fer col-

lectiu i treballar en benefici dels en-

ginyers i enginyeres de telecomunica-

ció de Catalunya. @

Joan SoléDegà del CETC i president de l'ACET

Units i cap endavant!

43

T R i BU NA

telecomunicacions tecnologies informació

nit

Un repte. Una solució.«El punt de partida de les activitats del sector a Barcelona»

Hotel Hesperia Tower Barcelona Avda. Mare de Déu de Bellvitge, 3 08907 Barcelona

18 de Febrer 2013

INSCRIPCIONS

Obertes les inscripcions fins el 8 de febrer