GENER 2014

60

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya:

“Volem situar les TIC al capdavant d’una estratègia de transformació del nostre país” __ 12

Galileo orbita amb tecnologies punta MISREC i SART, de patent catalana __ 16

Itinerancia en LTE __ 22

Pàg.

3

456

6777888910

12

16

202225262830

323232323333

34

35

363840

4142434445

46

47

Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Pl. Ramon Berenguer el Gran, 108002 BarcelonaT. (+34) 93 551 3322www.telecos.catsecretaria@telecos.cat

President de telecos.cat:Joan Solé

dirEcció Editorial:Salvador Ramon

comunicació i Publicitat:Sònia Mazacomunicacio@telecos.cat

coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

dissEny i maquEtació:www.guillermobejarano.com

FotograFia:Diego Muñoz

col·laboracions:Francisco AlmenaraJordi BerenguerJaume CodinaSanti CodolàÀngel GarciaPau Garcia-MilàJosé Manuel Huidobro Josep MartíSònia MazaSandra MingotManuel MontañesMichael O’HaraJordi OlivaJoan PàmiesRosa ParadellJoan Ma RibesBrahima SanouJaume Xarrié

FotomEcànica i imPrEssió:Sprint Copy, SL.

diPòsit lEgal:B-17.897-99

L’opinió de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 20 Número 60 1/2014

SuMaRi

EDitoRialContinuem!

DEStacatSLa TV connectada guanyarà terreny a la TDTHomenatge a Carles Flamerich i Jordi Bosch (Sant Gabriel 2013)

‘Les telecomunicacions al territori’ centren un cicle de jornades organitzades per Telecos.cat, l’ACM i LocalretEns fem més pròxims!Nova tertúlia radiofònica per difondre les TIC entre la societatLa 19a edició de ‘la Nit’ ja escalfa motorsEl president Artur Mas rep Telecos.catTelecos.cat, als mitjansCerimònia de lliurament de certificats AQPE als enginyers d’AqualogyI a més a més...Gran èxit de la celebració del Nadal a la Sagrada FamíliaIn memoriam: Pedro Vicente del Fraile

EntREviStaArtur Mas, president de la Generalitat de Catalunya: “Volem situar les TIC al capdavant d’una estratègia de transformació del nostre país”

tEcnologiaGalileo orbita amb tecnologies punta MISREC i SART, de patent catalana

MiRaDoRLes quatre grans tendències tecnològiques futuresItinerància en LTEAmb la vista posada al MWC’2014Catalunya vol ser al ‘top ten’ europeu de les TIC L’objectiu de les TIC en la construcció de ‘smart cities’Un futur urbà, III SmartCity Expo WorldCongress

ofERtES coMERcialS i SERvEiSRenovat l’acord de col·laboració amb NexicaConveni amb el Grup CIEF per impulsar noves accions formativesAliança amb PUE per certificar coneixements TICOferta de formació on-line d’alt nivell i a baix cost amb OssidianFem vincle amb les empresesFes servir la marca ‘Telecos.cat-Enginyer registrat’

l’aDvocat infoRMaTractament dels becaris a efectes de Seguretat Social

El gEStoR infoRMaRetribució dels administradors

vinclESLes reserves d’hotel ja es poden fer per horesQuè cal fer per ser una mica més creatiuLa importància de la certificació en formació tecnològica

‘intERnoS’Grup de treball d’Acústica i AudiovisualGrup de treball d’EmprenedoriaGrup de treball d’Exercici de la ProfessióFent les amèriques...Cop de mà innovador a la comunicació assistencial

caliDoScopiPublicacions

tRibunaEl futur dels mitjans de comunicació audiovisual a Catalunya

Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

2

su m A r i

e di t or i A l

Benvolguts companys i companyes,

S’ha confirmat la sentència: el Tribunal Su-prem no ha admès a tràmit els recursos de cassació que la Generalitat i nosaltres vàrem presentar contra la sentència del TSJC que anul·lava el Decret pel qual es va crear el nos-tre col·legi, i per tant, en fa ferma la sentència i la conseqüent anul·lació. Simultàniament, el Tribunal Constitucional ha emès una sen-tència per la qual anul·la la disposició transi-tòria cinquena de la Llei 7/2006 d’exercici de professions titulades i dels col·legis professi-onals, que regulava el procés de segregació dels col·legis d’àmbit estatal.

Aquestes sentències no només afecten al nostre col·lectiu, sinó també a tots aquells que han estat creats seguint el mateix pro-cediment. El resultat és que la Generalitat, a partir d’ara, ja no podrà crear col·legis a partir de demarcacions ja existents.

Aquest pronunciament del Suprem i del Constitucional, però, poc afecta al dia a dia del nostre col·lectiu. De fet l’Associació, here-va del col·legi, ja porta tot el pes dels serveis oferts als seus membres. La organització de La Nit, la formació, la borsa de treball, els grups de treball, els certificats d’actuació professional, la pòlissa de responsabilitat ci-vil professional, les relacions institucionals, les noves delegacions territorials... En defini-tiva, totes les activitats que duem a terme per promoure el creixement del col·lectiu.

La Llei Òmnibus (vigent des de l’octubre de 2012) i la nova Llei de Serveis Professionals permeten a l’Associació Catalana d’Engi-nyers de Telecomunicació continuar oferint els mateixos serveis i amb la mateixa quali-tat que fèiem fins ara sota l’epígraf de col·legi.

A més a més, la Generalitat de Catalunya ha manifestat que la nostra Associació continua representant el col·lectiu dels enginyers de te-lecomunicació al nostre país. I és que creiem fermament que només des d’una organització independent i d’aquí, podrem defensar els in-teressos dels nostres enginyers i enginyeres.

Per tant, no cal anar a cap altre lloc a buscar el que ja tenim i el que podem construir!

No defallim, ans el contrari, ens sentim alleu-jats perquè qui ha volgut polititzar el nostre cas ja no ens podrà arrossegar més. Tindrem més temps i perdrem menys diners i recur-sos per dedicar-los a tots vosaltres i a la nos-tra societat, que és el que de veritat importa.

Com fa pocs dies ens deia un company: “El futur enlluerna tant, que les ombres del pas-sat no el podran apagar!”.

Molt afectuosament,

Joan solé Viñas President

Continuem!

3

Celebrada a l’Espai Francesca Bonne-maison de la Diputació de Barcelona, la jornada ‘La TDT a debat. Anàlisi del nou escenari televisiu: de l’IPTV al 4G’, es va obrir amb la intervenció del president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Te-lecomunicació, Joan Solé, que va comen-çar donant la benvinguda als més de 150 assistents. A continuació va glossar l’arribada de la TDT amb l’apagada ana-lògica i es va doldre de la reculada actu-al en aquest àmbit, arran “del retard en l’aprovació de la normativa estatal sobre el dividend digital, que porta a un nou repartiment de l’espectre per afavorir nous usos en mobilitat i de dades, que necessiten molt ample de banda”. Això, va dir, “afecta un seguit de compromisos amb les empreses i els ciutadans, que si no es respecten poden posar en perill els plans d’inversió de les companyies i el prestigi del país”.

A partir d’aquest moment va prendre la paraula la moderadora de la taula rodona, Gemma Busquets, periodista de ‘El Punt Avui’, que va introduir el tema de debat obrint aquest interro-gant: la TDT ha significat la gran revo-lució que prometia? Hi van començar a respondre de manera no presencial (a través d’un video gravat per a l’ocasió), Eudald Domènech, CEO de Total Chan-nel; Pedro Linares, director de l’Oficina del Dividend Digital d’Abertis Telecom; Antoni Esteve, president de Lavinia; i Josep Maria Guerra, president de Te-lespectadors Associats de Catalunya.

El passat dia 3 d’octubre vàrem organitzar la jornada ‘la tDt a debat. anàlisi del nou escenari televisiu: de l’iptv al 4g’. va aplegar més de 150 persones vinculades als sectors audiovisual i de les telecomunicacions, i es va desenvolupar en un ambient de molta expectació, derivada en bona part del marcat contrast d’opinions dels ponents de la taula rodona. tots ells van coincidir, però, en què la televisió connectada anirà guanyant terreny a poc a poc, però de manera continuada, a la tDt.

la tV connectada guanyarà terreny a la tdt

Celebració de Sant Gabriel: Jornada de debat sobre el nou escenari televisiu

Les diferències de criteri ja es van co-mençar a fer evidents a partir d’aquest moment. Mentre Domènech defensava que “el futur de la TV és l’streaming”, Li-nares replicava que “la TDT aviat podrà oferir també el format 4k (UltraHD)”, i Esteve se situava a mig camí dient que “la TV lineal mantindrà l’exclusiva del directe (retransmissions esportives i grans esdeveniments informatius), però la resta de programació arribarà a través d’aplicatius activats en dife-rents dispositius: tablets, smartphones, portàtils, etc.”. Un punt de vista, aquest darrer, compartit per Guerra, que dei-xava clar en la seva intervenció que “Internet guanyarà la partida a la TV”, que com a mitjà de difusió audiovisual “té un futur molt negre”.

Fet aquest preàmbul, s’entrava de ple en la taula rodona, encapçalada per

Josep Pont, vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Francesc Pena, conseller delegat de la Xarxa Au-diovisual Local; Román Lantarón, presi-dent de Feceminte; Pere Mier, president d’AMETIC i José Antonio Guzmán, direc-tor del projecte TV d’Orange. El primer a prendre la paraula, Josep Pont, va assenyalar alguns dels mals de la TDT: “la planificació, l’execució i la crisi sobre-vinguda, que ha afectat tot el procés”. Tot i així, va reconèixer que “la TDT ens ha permès obrir una porta que fa que avui dia puguem estar parlant de qües-tions com el dividend digital i el 4G”.

El segon ponent, per ordre d’interven-ció, Francesc Pena, va ser el més crític amb la TDT. Tant, que va qualificar-la “d’estafa” en relació a com ha acabat afectant al sector de la TV local. “Si preguntem les televisions de proximi-

R Ponents de la taula rodona.

4

destAc Ats

tat sobre aquest tema, la resposta és clara: això no és una crisi, és una esta-fa. Ha incrementat costos, hi ha hagut una deflació del preu del producte i han hagut d’assumir un paper pel qual no havien nascut”. Tot i així, el conse-ller delegat de la XAL no tem pel futur del sector: “Els mitjans locals tenim un avantatge: el monopoli de la informa-ció de proximitat”. També va donar un vot de confiança a la TV connectada, “que permet unificar plataformes man-tenint la diversitat de finestres, i això implica evitar de perdre la pluralitat”.

Al seu torn, i en representació dels instal·ladors de telecomunicacions, Román Lantarón va qualificar la TDT “d’opció clara de futur” per al propi sector, però va retreure a l’Administra-ció la incertesa i indefinició sobre la seva evolució, raó per la qual va dema-nar que “s’informi adequadament els usuaris sobre què significa el dividend digital i per què hauran d’assumir una nova resintonització”.

Per part d’AMETIC, associació que aple-ga empreses d’electrònica, el sector TIC, les telecomunicacions i els continguts digitals, el seu president, Pere Mier, va qualificar la TDT de ser “un èxit tècnic, social i industrial” i va criticar el Minis-teri d’Indústria pel retard en la presa de decisions (el pla del dividend digital –que contempla la reubicació de canals de TV per alliberar espectre per al 4G– continua pendent d’aprovació). “Les inversions a llarg termini requereixen estabilitat i això vol dir que les lleis han de ser estables”, va concloure.

El darrer ponent de la taula rodona, José Antonio Guzmán, responsable del projecte TV d’Orange, va assegurar que els nous dispositius són els que ens diran cap on va la televisió. “El que està clar és que la TV del futur no és només la TDT. Hi haurà complementarietat en funció dels nous hàbits de consum. El que cal és cercar un canal de retorn per als continguts”.

CloendaJa en la recta final de la jornada, un cop tancat el torn de paraules del col-loqui, es va fer la cloenda de l’acte, a càrrec del secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat, Josep Martí, que en la mateixa línia de tots els ponents, i a tall d’exemple, va des-tacar que “la Corporació Catalana de Mitjans de Audiovisuals es defineix, en el nou contracte programa, com una empresa pública de producció de con-tinguts”. Sobre al futur, tot i no voler

R La jornada va aplegar més de 150 persones vinculades als sectors audiovisual i de les telecomunicacions.

R El secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat, Josep Martí, va fer la cloenda de l’acte.

R Entrega de la placa commemorativa a Carles Flamerich (dreta) i Jordi Bosch (esquerra), pel seu suport constant i reiterat al nostre col·lectiu.

Homenatge a carles flamerich i Jordi boschLa recta final de la Jornada dedicada a la TDT va servir també per donar el tret de sortida a la celebració de Sant Ga-briel, patró de les Telecomunicacions. Se’n va encarregar el president, Joan Solé, que va començar fent memòria de dos companys traspassats al llarg del 2013 (Pedro Vicente i Agustí Massó), ambdós d’especial rellevància per a la bona marxa de la nostra institució. A continuació va retre homenatge a Car-les Flamerich, exdirector general de Te-lecomunicacions i Societat de la Infor-mació de la Generalitat, i Jordi Bosch, director d’Estratègia Digital a Mediapro i exsecretari de Telecomunicacions, als quals va agraïr el seu suport. En prova de reconeixement per la seva implica-ció reiterada i constant amb el nostre col·lectiu, del qual formen part com a ‘telecos’, Joan Solé els va fer entrega d’una placa d’agraïment.

El colofó a tota la celebració va arribar amb un vermut gentilesa d’Espinaler, del qual van poder gaudir els més de 150 assistents a l’acte, mentre intercan-viaven impressions sobre el debat i l’ac-tualitat del sector. @

fer pronòstics, va al·ludir a un escenari desitjat, proveït “d’un mitjà nacional públic potent acompanyat de mitjans de caràcter local adequats al territori i on s’afavoreixi l’aparició d’operadors privats també potents”. @

Foto

s: D

iego

Muñ

oz

5

’les telecomunicacions al territori’ centren un cicle de jornades organitzades

per telecos.cat, l’acM i localret

“Les Administracions han d’estar al dia en matèria de Tecnologies de la In-formació i la Comunicació (TIC), amb l’objectiu de tenir el coneixement ne-cessari per prendre decisions i gestio-nar més eficientment els serveis que es presten a la ciutadania”. Partint d’aquesta premissa, l’Associació Cata-lana d’Enginyers de Telecomunicació, en col·laboració amb l’Associació Ca-talana de Municipis (ACM) i Localret, han promogut l’organització d’un cicle de Jornades que pretenen infor-mar, de primera mà, els responsables polítics i els tècnics que els assesso-ren, sobre els nous serveis que pro-porcionen les TIC, les tecnologies que es troben disponibles, i la normativa legal que les regula en temes relacio-nats amb el món local. D’aquesta ma-nera, es vol contribuir a clarificar les idees i resoldre possibles dubtes.

Amb el suport de la Direcció Gene-ral de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat i la col-laboració de les Diputacions de Lleida, Girona i Tarragona, s’han programat jornades a les quatre capitals cata-lanes: a Lleida el 28 de novembre, a Barcelona el 12 de desembre, a Tarra-gona el 19, i a Girona el 9 de gener. @

ens fem més pròxims! L’Associació aposta per descentralitzar la seva activitat

amb el nomenament de delegats territorials

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació ha decidit re-forçar la seva aposta per un model de proximitat que apropi els seus serveis als associats d’arreu del territori. Aquesta estratègia ja s’ha concretat a Girona amb la signa-tura d’un conveni amb la Cambra de Comerç i el nomenament de Miquel Àngel Lleixà com a delegat territorial a la demarcació.

L’acord, signat el passat 14 de no-vembre pel president, Joan Solé, i el president de la Cambra gironina, Domènec Espadalé, té un doble ob-jectiu: descentralitzar els serveis i activitats adreçats al col·lectiu, i aju-dar a transferir el coneixement dels ‘telecos’ cap a la societat gironina.

Solé ho explica així: “El col·lectiu dels enginyers de telecomunicació (més de 6.000 arreu de Catalunya) estem fent tasca arreu del país. Ja és hora, doncs, d’acostar-nos més als nostres companys que treballen fora de l’àrea de Barcelona”. I afe-geix: “Volem que a Girona, com a Barcelona, es puguin fer presenta-cions, formació presencial, accions

de sensibilització, acostament als ens públics, a la Universitat i les empreses. Estic convençut que, en col·laboració amb la Cambra i amb el Miquel Àngel com a delegat, ho aconseguirem”.

En aquest sentit, Lleixà asse-gura que en l’actual context de crisi es fa més important que mai la col·laboració entre els en-ginyers de totes les especialitats.

“Serem actius en oferir aquesta col·laboració a tots aquests col-lectius, així com a organismes que vetllen dia a dia per la millora de les empreses de les comarques gi-ronines. El conveni amb la Cambra de Comerç constitueix una bona mostra d’aquest esperit”.

Aquest acord és només el pri-mer pas d’una estratègia d’apro-ximació al territori que també passa per la internacionalització del col·lectiu. Així, ja s’ha designat un delegat a les Terres de l’Ebre i el Priorat (Enric Grosche) i s’ha començat a treballar amb Joan Mir com a representant al Regne Unit (UK Chapter). @

R D’esquerra a dreta, Salvador Ramon (director de l’Associació), Joan Solé (president), Domènec Espadalé (president de la Cambra), Miquel A. Lleixà (delegat a Girona) i Albert Alcarraz (secretari).

Auto

r: Ca

mbr

a de

Com

erç d

e Gi

rona

R Imatge de la jornada organitzada a Lleida.

6

destAc Ats

la 19a edició de ‘la Nit’ ja escalfa motors

El primer gran esdeveniment de l’any del sector TIC estarà novament organitzat pels Enginyers de

Telecomunicació i Informàtica

El proper 20 de febrer el Palau de Con-gressos de Catalunya acollirà la 19a edició de la “Nit de les Telecomuni-cacions i la Informàtica”, que després de l’èxit de l’anterior edició, tornen a organitzar conjuntament l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomuni-cació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica (COEINF).

La Nit és, des de l’any 1995, l’esdeve-niment de referència del sector TIC a Catalunya i el punt de trobada dels pro-fessionals, les empreses, el món univer-sitari, les institucions i els representants polítics del país. A més, constitueix el marc de lliurament dels Premis Salvà i Campillo (guardó de prestigi que reco-neix a la personalitat de l’any i al jove emprenedor), els Premis Alan Turing (que en la seva segona edició premia-ran al CIO de l’any i a la responsabilitat social) i el Premi d’Honor de La Nit.

Segons Joan Solé, president de Te-lecos.cat, “les TIC són definitivament un sector i creiem en les importants sinergies que es creen quan els profes-sionals anem plegats com fem a La Nit, un esdeveniment de referència". De la

seva banda, Mingo Olmos, degà del COEINF, afirma: “Estem treballant amb molta il·lusió perquè aquesta Nit sigui plena de sorpreses positives, com per exemple, el reconeixement a executius per la seva aportació destacada. Mica en mica anirem informant de moltes altres novetats. Estic convençut que ningú no se la voldrà perdre!”.

De moment ja està oberta la inscrip-ció a l’acte amb la possibilitat d’obtenir un preu reduït per ‘early bird’ fins al 31 de gener. Més informació i inscripci-ons a www.lanit.cat @

El president artur Mas rep telecos.cat El passat mes de juliol el president del govern, Artur Mas, va rebre una delegació de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació al Palau de la Generalitat. A la trobada hi van assistir el president, Joan Solé, el vicepresident, Jordi Berenguer, i el director, Salvador Ramon. Per part de l’executiu català, també va participar a la trobada el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.

La reunió va servir per abordar l’ac-tualitat del col·lectiu i de l’Associació,

tenint en compte el paper que aquesta juga a l’hora de promocionar i fer créi-xer la professió, generant oportunitats per al col·lectiu i defensant els interes-sos dels enginyers i enginyeres de tele-comunicació de Catalunya, i també els del propi país.

A més, durant la trobada el presi-dent es va interessar per la situació dels nostres enginyers, de les empre-ses del sector i va voler conèixer el pa-rer del col·lectiu sobre com va el país en els temes TIC. @

nova tertúlia radiofònica per

difondre les tic entre la societat

L’Associació ha posat en marxa una nova activitat de periodicitat mensu-al que té com a objectiu promoure i fer difusió de les tecnologies de la in-formació i la comunicació (TIC) entre la societat.

Amb el títol de ‘El cafè de les Telecos’ i en format de tertúlia radiofònica (amb suport vídeo), es presenta un programa de mitja hora de durada on experts de diferents àmbits –la majoria enginyers de ‘telecos’- analitzen un únic tema re-lacionat amb les TIC i la manera com aquestes estan transformant el món. Les smart cities, la videoconferència, i les darreres novetats tecnològiques de cara al Nadal són alguns dels temes tractats. El director de Tertulia Digital i Dossier Tecnológico, Tomás Cascante, és el pre-sentador-moderador de ‘El cafè de les Telecos’, que compta amb el patrocini d’Aastra Telecom i amb la col·laboració de Technotrends, que cedeix les seves instal·lacions per fer-ne la gravació. Els programes estan disponibles a la Medi-ateca del web www.telecos.cat i al por-tal www.dossiertecnologico.com @

7

cerimònia de lliurament de certificats aQpE als enginyers d’aqualogy

La seu de Foment del Treball va ser l’escenari triat per a la Cerimònia de lliurament de certificats AQPE als enginyers d'Aqualogy, que tenia lloc el passat mes de juliol. Fins a un centener de persones assistien a l’acte, que va comptar amb les

intervencions de Josep Manuel Ba-sañez, vicepresident de Foment del Treball, Joan Vallvé, president de l’AQPE, Josep Oriol, vicepresident, i Manuel Cermerón, director general d’Aqualogy. Pere Torres, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Ge-neralitat era l’encarregat de cloure la cerimònia, just després del lliura-ment de certificats professionals.

Aqualogy ha estat la primera em-presa que ha començat a certificar els seus professionals de l’enginye-ria, segons el model AQPE. D’altra banda, i gràcies a una promoció impulsada el passat mes de setem-bre, cinc enginyers de telecomuni-cació han iniciat ja el procés de cer-tificació dels seus coneixements i experiència. @

telecos.cat, als mitjansSón diverses les aparicions que re-presentants de l’Associació Catala-na d’Enginyers de Telecomunicació han tingut als mitjans de comuni-cació en el decurs dels darrers me-sos. Així per exemple, amb motiu de la posada en marxa de la xar-xa mòbil 4G a diverses ciutats de l’estat, el president, Joan Solé, i el coordinador de Grup de Treball de Radiocomunicacions, Ismael Bata-ller, eren entrevistats als informa-

tius de TV3, TVE i BTV. Bataller, a més, participava a la tertúlia de Els Matins de TV3 per explicar com el mòbil pot ajudar a resoldre deter-minats casos policials.

D’altra banda, l’actualitat del propi col·lectiu era objecte d’atenció per a programes com ‘l’Observatori’, de la Xarxa de Comunicació Local (on va ser entrevistat Solé) o ‘Connectats’, de la Cadena Ser (on va participar el secretari, Albert Alcarraz). @

i a més a més... Fem un curs sobre Mobile Journa-lism a la redacció de ‘La Vanguradia’. El passat mes de novembre, fruit de l’acord que l’Associació manté amb ‘La Vangurdia’, l’enginyer de ‘telecos’ i ex-pert en desenvolupament de negocis digitals, Fernando Navarro, va impar-tir un curs sobre Mobile Journalism (MoJo) a la redacció del diari. Durant tres sessions d’una hora de durada, els periodistes del rotatiu van descobrir de la mà de Navarro les darreres tendènci-es d’ús del telèfon mòbil, les claus del periodisme mòbil, exemples de MoJo i la tecnologia existent al servei de la mobilitat, entre d’altres.

Ens apropem a les escoles. Per tal d’apropar els nostres serveis als futurs enginyers, amb l’arrencada del nou curs acadèmic, hem realitzat actes de presentació a les escoles d’enginyeria d’arreu del país. A més, com és habi-tual cada any, hem participat als actes de graduació que emmarquen el lliura-ment anual dels premis al Millor Expe-dient Acadèmic.

Organitzem amb èxit la II Taula de la Professió. Amb l’objectiu d’analitzar les noves oportunitats professionals dels enginyers de telecomunicació, organit-zàvem -el passat mes de juny- la sego-na edició de la Taula de la Professió. La Jornada va comptar amb la participació de l’Associació de Promotors de Barce-lona, la Mútua d’Enginyers, la Federació de Municipis de Catalunya i Grecojoc. A més, com a novetat, es va destinar un espai perquè els associats presentessin els seus projectes i actuacions.

Expliquem com les empreses poden ser més competitives. “Reduir costos i millorar la productivitat de l’empresa fent-la més competitiva és possible si les TIC s’apliquen adequadament”. Par-tint d’aquesta premissa, coordinàvem la taula rodona “Les TIC: la forma econò-mica i ràpida d’afegir valor a l’empresa”, en una trobada que reunia el mes de juny passat una seixantena de petites i mitjanes empreses a la Cambra de Co-merç de Barcelona. @

8

destAc Ats

Gran èxit de la celebració del Nadal a la sagrada Família

T. 935513322 | www.telecos.cat | Inscriu-te!

Descarrega’t el nou catàleg de serveis

Som Telecos!El suport per al teu creixement

professional com a enginyer

Descobreix tot el que et podem oferir!

Més de 160 persones -entre membres del col-lectiu, familiars i amics- es van voler sumar el passat 19 de desembre a la celebració del Nadal organitzada per l’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat)

La Sagrada Família va servir de marc incom-parable per a l’esdeveniment, que arrencava a les cinc de la tarda amb una visita guiada a la basílica. Després de recórrer el temple i escoltar les explicacions dels cinc guies vo-luntaris que es van posar a la nostra disposi-ció, els assistents vam passar a la Cripta del temple. Allà van tenir lloc els parlaments de Jordi Berenguer, vicepresident de Telecos.cat, Salvador Ramon, director, i mossèn Lluís Bo-net, rector de la Sagrada Família. El músic Jor-di Paulí va ser l’encarregat d'amenitzar l’acte, interpretant al saxo vàries nadales. El brindis amb una copa de cava va posar el punt i final a la celebració. @

Foto

: Die

go M

uñoz

9

in memoriam: Pedro Vicente del Fraile

Com molts de vosaltres, el primer contacte que vaig tenir amb el Pedro Vicen-te del Fraile va ser com a

professor de l’assignatura de 5è de Televisió. Eren els anys 80, i en l’edifici provisional de l’ETSETB, quan entre classe i classe els de tercer sortíem a xerrar al hall de l’escola tot mirant de reüll als de 5è, ens preguntàvem qui devia ser aquell senyor baixet i calb, que sempre amb corbata i americana i la cigarreta encesa, entrava i sortia els dimarts i divendres de 19h a 21h d’aquella anhelada aula de 5è. Era l’època del Sonimag, el ‘Salón del So-nido, la Imagen y la Electrónica’ que cada any es feia a Montjuïc i on s’hi podia entrar de franc amb el carnet d’estudiant de l’ETSETB. Bavejant en-mig d’aquells estands plens a vessar, et sobtava en arribar al de Copresa-Miniwatt-Philips trobar-te de nou amb aquell senyor calb i baixet, que no pa-rava d’atendre a tothom que se li apropava. I si agafaves un exemplar de la revista ‘Miniwatt’ que voltava per allà, veies que hi havia un tal Pe-dro Vicente que tant feia d’editor com d’autor, i que en preguntar qui era, et deien que entre d’altres coses era un enginyer que havia dissenyat el siste-ma Teletext que anaven incorporant els televisors de l’època.

Anys després, quan em vaig incorporar a l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació com a tresorer, vaig tenir l’oportunitat de conèixer al Pe-dro Vicente com a enginyer. La subtil barrera distant del professor havia desaparegut. Al seu costat, tot i ser jo un passerell, tenia l’habilitat de trac-tar-te com a un igual. Et considerava un company d’una professió de la que era capaç de traspassar-te tota la pas-sió i l’estima que per ella sentia i ma-nifestava en tot moment.

Quan més tard vaig deixar l’empresa i em vaig incorporar a la UPC, va donar

la casualitat que cap a mitjans dels 90 tots dos vàrem coincidir com a sotsdi-rector de centre; jo portava els labora-toris a la EUPBL amb en Luis Yebra de director, i ell portava les relacions amb les empreses a l’ETSETB, amb l’Antoni Elias de director.

En aquella època estàvem posant en marxa les pràctiques en empresa per als nostres estudiants. Recordo que amb en Jordi Mataix, llavors també sotsdirector de l’EUPBL, suàvem tinta per aconseguir que alguna empresa acabés agafant un estudiant en pràc-tiques. Ja us podeu imaginar quina cara fèiem quan l’Antoni Elias ens deia que a l’ETSETB el Pedro, amb només un parell de trucades n’aconseguia centenars, i a més com si això fos la cosa més natural del món. I és clar, per al Pedro això sí que ho era!

D’aquella època de sotsdirector de l’ETSETB, en Pedro i el també malau-radament desaparegut Jaume Herranz, van forjar una gran amistat amb l’An-toni Elias, fruit de la qual en va sortir l’assignatura de Fonaments i Funcions de l’Enginyer de Telecomunicació (FI-FET), de la que sempre tots tres deien que era el millor que havien fet mai. I coneixent-los, segur que era ben cert.Els darrers anys, de la mà de l’Antoni

Elias, d’en Jordi Mataix, d’en Luis Ye-bra, d’en Ramon Pallisa, d’en Josep Ca-sanovas, i d’en Jaume Herranz, vaig te-nir l’oportunitat de conèixer al Pedro en la seva vessant d’amic. Un molt bon amic: entranyable, divertit, sempre a punt per explicar-te sucoses anècdotes o genials i irrepetibles acudits.

Però tots els ‘telecos’ hem de tenir ben present que ell, junt amb en Manuel Moralejo i d’altres ‘telecos’ que treba-llaven a Catalunya, van ser els artífexs de que es creés fa més de 40 anys l’ET-SETB, i que en Pedro, també per casua-litats de la vida, fos el professor que va tenir l’honor de fer la primera i també la darrera classe del pla d’estudis del 1964, amb el que la nostra història va començar.

Gràcies Pedro, per tot el que has fet per nosaltres i per la nostra apassionant professió. @

Jordi berenguer i sauVicepresident de l'Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.

R Pedro Vicente en l’instant de rebre el reconeixement del col·lectiu, a finals de l’any passat, amb el lliurament de la placa d’homenatge a la seva trajectòria.

10

destAc Ats

El banc de les millors empreses. I el teu.

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.Una altra és fer-ho:

CompteExpansió PRO*.T’abonem el 10% de la tevaquota decol·legiat/associat**.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals, fins a unmanteniment. màxim de 20 euros al mes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el bancdels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

SabadellProfessional

Cond

icio

nsre

visa

bles

sego

nsl'e

volu

ció

delm

erca

tfin

ance

r.

El president de la Generalitat, Artur Mas, és plenament conscient del potent efecte positiu de les TIC en l’economia d’un país. Per això diu que “cal incrementar la inversió en TIC per part del conjunt d’agents (administració, empreses i llars) en un 25%, el que equival a uns 5.000 milions d’euros addicionals en el 2020”. Tot plegat amb l’objectiu de

“situar les TIC al capdavant d'una estratègia de transformació del nostre país”. En aquest sentit, apunta que la Generalitat

“vol convertir Catalunya en un pol d'innovació de la societat digital que permeti reactivar la nostra economia per generar riquesa i llocs de treball”.

P arlem de les estructures d’estat que li cal a Cata-lunya. Si potser la princi-pal és la hisenda pública

catalana, quines passes més urgents i immediates s’han de fer per bastir-la? Cal tenir en compte que una hisenda pública moderna és molt més que un òrgan administratiu encarregat de re-captar els impostos que paguen els ciu-tadans. Parlem d’un model de relacions

“Volem situar les TIC al capdavant d’una estratègia de transformació del nostre país”

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya

12

e n T reVI sTa

“Cal incrementar la inversió en TIC en uns5.000 milions d’euros addicionals en el 2020”

L’estudi esmentat del departament d’Empresa i Ocupació diu que cal ar-ribar a un increment del 25% de la inversió actual en TIC, per poder po-sicionar Catalunya en el Top 10 de les regions europees capdavanteres en TIC el 2020. Ho veu factible?Segons l’anàlisi realitzat, per assolir l’objectiu de situar Catalunya dins del Top 10 de les regions europees cap-davanteres en TIC, cal incrementar la inversió en TIC per part del conjunt d’agents (administració, empreses i llars) en un 25%, el que equival a uns 5.000 milions d’euros addicionals en el 2020. En termes d’impacte, això su-posaria un increment de la producció catalana de 8.300 milions d’euros i una generació de 39.800 llocs de tre-ball (20.500 vinculats directament als sectors TIC, 13.500 relacionats amb proveïdors de béns i serveis d'aquestes activitats en creixement, i 5.800 corres-ponents a l’efecte induït —les ocupaci-ons que s'obtenen en l'economia com a resultat de majors salaris— i a una major capacitat de consum global).

És evident que això suposa un es-forç rellevant per part de tothom per tal d’integrar les TIC en els diferents àmbits de la societat, especialment pel que fa a l’activitat productiva i als serveis prestats a la ciutadania per part d’empreses i administracions. La ten-dència, en tot cas, és molt positiva, i la incorporació de les TIC a la societat catalana ja és un fet que cal, de totes totes, potenciar.

que acabi generant confiança entre els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i això només s’aconseguirà des d’una gran col·laboració entre els agents invo-lucrats en el sistema tributari. En primer lloc, amb els ciutadans, en tant que con-tribuents, i també amb el teixit empre-sarial, que és l’encarregat de recaptar molts tributs i lliurar-los al tresor públic. En segon lloc, amb el conjunt d’interme-diaris fiscals que ajuden als contribuents a complir amb les seves obligacions. I, finalment, amb l’agència tributària, que ha de vetllar per fer efectiu el compli-ment de les obligacions tributàries.

En l’àmbit econòmic, l’estudi recent ‘Memòria Econòmica de Catalunya 2012’, del Consell General de Cambres de Catalunya, destaca la importància de la indústria en la vertebració de l’economia catalana. Tenint en comp-te que la Generalitat ja ha anunciat la seva voluntat de reindustrialitzar el país, quins plans té l’Executiu català sobre tot plegat a curt i mitjà termini? Com vaig remarcar durant el Debat de Política General del passat mes de se-tembre, la reindustrialització de Cata-lunya es troba entre els grans projectes que el Govern vol dur a terme en el decurs de la present legislatura. Això vol dir una indústria diversificada, com ja tenim, però més innovadora i més exportadora. El Govern ha aprovat re-centment una estratègia industrial que identifica les especialitzacions de la in-dústria catalana amb més potencial de creixement. Aquesta estratègia indus-trial impulsa programes específics per

augmentar-ne la competitivitat, entre els quals destaquen el de clústers, el d’innovació i, molt especialment, el de reactivació, per trobar sortida a empre-ses que passen dificultats i facilitar la im-plantació de noves empreses industrials.

L’objectiu reindustrialitzador haurà d’esquivar molts obstacles. Quin és el resum dels pitjors? Esmentaria principalment alguns fac-tors d’entorn. La indústria catalana ha respost amb un èxit notable al repte de la internacionalització, però tot i ser conscients que ens movem en un mer-cat global, cal esperar una recuperació de la demanda interna que contribuei-xi al creixement del sector industrial. D’altra banda, cal que torni a fluir el crèdit per tal que les indústries, espe-cialment les pimes que formen majo-ritàriament el nostre teixit productiu, puguin afrontar inversions que els per-metin modernitzar-se i millorar la seva productivitat. Finalment, esmentaria les infraestructures. Per tal de mantenir la competitivitat i l’atractiu de cara als inversors estrangers, Catalunya reque-reix un esforç inversor molt superior al que està fent i ha fet històricament el Govern central. Infraestructures vitals com el corredor mediterrani o els ac-cessos als ports de Barcelona i Tarrago-na no es poden demorar més.

Analitzem-los una mica. Sobre la crei-xent dificultat d’accés al crèdit bancari per part de la pime, quina resposta cal esperar del Govern català per contribu-ir a resoldre aquest greu inconvenient?

Aquest és un dels elements claus per sortir de la crisi i, malgrat això, el crè-dit a l’activitat productiva va caient en termes interanuals des de la meitat de l’any 2009. Des del Govern hi estem tre-ballant a fons des del primer dia, prin-cipalment a través de l’Institut Català de Finances. Durant el 2013, aquest òrgan ha impulsat una línia de prés-tec a pimes i autònoms per import de

13

337 M€ que s’afegeixen als 1.742 M€ de finançament que ja es va facilitar en els dos darrers anys. En els sis primers me-sos d’aquest any, 764 empreses s’han beneficiat d’aquests préstecs. El nostre objectiu és assolir, d’aquí a finals d’any, els 500 M€ en préstecs i avals per a pi-mes i autònoms als quals cal afegir 160 M€ més en l’àmbit del capital risc. I la nostra voluntat és que aquesta xifra ar-ribi als 600M€ l’any vinent.

Veiem l’altre gran escull: la necessitat bàsica d’un model energètic eficaç i competitiu per al desenvolupament de la indústria. Quines són, a grans trets, les línies d’actuació que s’im-pulsaran amb aquest objectiu? Enguany s’ha començat a aplicar el Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic 2012-2020, que es va aprovar el 2012. El Pla té com a objectiu impulsar l’es-talvi i l’eficiència energètica i l’apro-fitament de les energies renovables, així com també assegurar la disponi-bilitat del subministrament energè-tic, desenvolupar les infraestructures energètiques de Catalunya i fomentar les activitats en R+D energètics. En el marc de l’actual procés de reforma del sector energètic, el Govern català ha presentat una proposta de nou model energètic en l'àmbit estatal que apos-ta per mantenir les polítiques de fo-ment de les energies renovables i de cogeneració, presenta un nou model de mercat elèctric i reivindica un nou marc competencial.

En paral·lel al model energètic, abans de finals d’any el Govern aprovarà un nou projecte legislatiu sobre canvi cli-màtic; se n’impulsarà un altre sobre biodiversitat; s’intensificarà el Pla de millora de qualitat de l’aire; s’implan-tarà el distintiu de garantia de qualitat ambiental de flotes de vehicles i la guia de compra verda de vehicles; i es des-plegarà un Pla d’Economia Verda, que fomentarà la col·laboració entre em-preses i administracions i ajudarà a la seva internacionalització.

En aquest nou escenari reindustrialit-zador, quin paper tenen reservades les TIC, en tant que element clau de la competitivitat empresarial?

Les TIC juguen un paper clau, tant per la seva capacitat tractora com per la seva naturalesa transversal que cal te-nir molt en compte. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat de Catalu-nya va aprovar el maig de 2012 el Pla idigital (www.idigital.cat), l’estratègia per desenvolupar plenament la socie-tat digital catalana com a eina per a la recuperació econòmica. Amb la posa-da en marxa del Pla idigital volem situ-ar les TIC al capdavant d'una estratègia de transformació del nostre país; ens hem marcat com a objectiu convertir Catalunya en un pol d'innovació de la societat digital que permeti reactivar la nostra economia per generar rique-sa i llocs de treball.

En aquest sentit, les TIC han de ser una punta de llança que, ben utilitza-da, permeti donar un impuls a les nos-tres empreses per ser més productives i competitives, dinamitzar la generació de ocupació i aconseguir que el sector tecnològic català sigui un motor de creixement econòmic per al país. El pla idigital neix plenament alineat amb l'Agenda Digital per Europa 2020, i és aquest el motiu pel qual resulta especi-alment necessari situar a Catalunya en un context europeu.

L’estudi recent ‘Catalunya en el con-text de les euroregions avantguardis-tes en TIC. Avenç i convergència. 2012’, a càrrec del departament d’Empresa i Ocupació, posa de manifest que per cada euro invertit en TIC a Catalu-nya es generen 0,88€ de valor afegit brut. Atès el retorn garantit d’aquesta magnitud, cal esperar un major esforç inversor en aquest sector?A l’estudi realitzat s’analitzen els dife-rents escenaris d’inversió. Val a dir que som conscients del moment econòmic que travessa el país però, d’altra banda, no hi ha recuperació econòmica possi-ble que no passi per l’increment de la competitivitat del teixit empresarial català fruit de la innovació, l’aplicació de noves tecnologies i que ens perme-ti la internacionalització. També hem de ser conscients del potent efecte po-sitiu que té sobre l’economia d’un país la inversió en TIC. Aquest estudi, per tant, ens mostra el camí a seguir, es-

“Hem tornat a mostrar les nostres millors cartes a tot el món”

L'èxit de la Via Catalana pot fer pensar que ja tenim guanyat el procés cap a l’estat propi. És així? Convé deixar-se emportar per l’eufòria?És indubtable que la Via Catalana va ser un èxit aclaparador de mobilització del país, com ho va ser també la gran manifestació de la Diada de l’any pas-sat. I un cop més hem tornat a mostrar les nostres millors cartes a tot el món: la participació, el diàleg, l’esperit pací-fic i constructiu, el respecte i la força de demostrar que creiem en nosaltres mateixos. Davant la força i el civisme d’aquestes mobilitzacions, crec que el Govern espanyol faria bé d’escoltar la veu del poble català que demana po-der decidir el seu futur com a país i com a nació. Per això, com a president, utilitzaré tots els instruments demo-cràtics i legals a les meves mans per tal que els catalans i les catalanes puguin decidir lliurement el seu futur. Encara hi ha molt camí per recórrer, però el meu compromís és clar: el poble de Catalunya serà cridat l’any vinent a les urnes per poder decidir pacíficament i democràtica el seu camí.

14

e n T reVI sTa

sent els diferents organismes i entitats, tant públiques com privades, les que apostem per les TIC, tot incrementant així la inversió global i per descomptat el seu impacte.

Segons l’estudi realitzat, no només per cada euro que es genera en tot el circuït amb la participació del conjunt

“Ningú podrà ni voldrà donar l’esquena a un moviment absolutament democràtic, pacífic i àmpliament majoritari”

Què diria tant als que s’expressen obertament i sense embuts a favor de la transició nacional com als que tenen un ànim més derrotista? Què cal fer per conjugar de la millor ma-nera possible la màxima ambició amb el pur pragmatisme, durant el procés cap a la plena sobirania?A uns i a altres els dic que no ens hem d’apartar ni un mil·límetre del full de ruta, però tampoc de la Via Catala-na, és a dir, de la manera catalana de fer les coses, perquè cal fer la trans-ició nacional, però l’hem de fer bé, i això és responsabilitat de tots. Tant la Via Catalana de la Diada, com la manifestació de l’any passat, demos-tren la fermesa de la nostra voluntat col·lectiva i el nostre anhel per deci-dir el nostre futur, pacíficament i en llibertat. Aquesta és l’actitud amb què sempre s’ha mostrat Catalunya al món i la que seguirem exhibint ara. I estic convençut que ningú podrà ni voldrà donar l’esquena a un moviment abso-lutament democràtic, pacífic i àmplia-ment majoritari. I això ho han de tenir en compte el Govern espanyol, però també les institucions europees.

Quines variables intervenen de ma-nera més favorable per a Catalunya al llarg d’aquesta transició? I les que ho fan de manera més contrària? Com ja he repetit en moltes ocasions, cal que en aquest procés que viu Ca-talunya ens anem carregant de raons, davant de l’Estat i davant de la comu-nitat internacional, així com davant dels escèptics o contraris al procés. Per això, insisteixo tant en la importància de fer-ho bé i de plantejar la consulta de manera pactada, legal i acordada.

“Valoro molt positivament el gest de complicitat de Telecos.cat”

Jordi DuchCoordinador 'Telecos'

Parlem d’una altra estructura d’es-tat, la més propera al col·lectiu ‘te-leco’: l'Associació Catalana d’Engi-nyers de Telecomunicació. Quina valoració fa del seu suport al dret a decidir?Valoro molt positivament el gest de complicitat dels Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, que juntament a d’altres col·legis i associacions professionals del país han expressat el seu suport a la consulta i s’han sumat a la resolució del Parlament a favor del dret a decidir del poble cata-là. Sempre he dit que en aquest procés és molt important que fem pinya i sumem àmplies majories perquè això ens donarà molt més força per seguir avançant.

dels agents aporta 0,88 euros de valor afegit (VAB) català, també genera 1,63 euros a la producció (PIB) catalana i es generen llocs de treball qualificats. Cal, per tant, fer un esforç d’inversió ja que a aquests forts impactes positius s’hi ha de sumar l’increment en la competi-tivitat de les empreses.

Què diria als enginyers de telecomu-nicació d’aquest país, per encorat-jar-los a liderar sense complexos la societat tecnològica del segle XXI? Els diria el mateix que intento dir cada dia a tots els catalans i catalanes: que tinguin sempre present que el nostre és un país amb un gran potencial, que, tot i les dificultats, segueix sent un país atractiu a nivell inversor i que tenim molts bons exemples d’empreses i sec-tors que funcionen bé i que tenen molt recorregut per fer. Per tant, cal que ca-dascú de nosaltres aporti el seu nostre granet de sorra per fer que aquest país segueixi tenint un futur esperançador. Si tirem endavant entre tots i posem tota la força i energia perquè Catalunya segueixi excel·lint, estic convençut que el nostre futur serà brillant. @

15

Galileo orbita amb tecnologies punta MISREC i SART, de patent catalana

Els dos satèl·lits del sistema Galileo que es van enlairar el 12 d'octubre de 2012 porten integrats dos equipaments dissenyats i fabricats per Mier Comunicaciones: el receptor de missió MISREC (Mission Receiver) i el transpondedor del sistema de recerca i rescat SART (Search and Rescue). Aquí es descriuen amb detall aquestes dues aportacions de tecnologia punta de l’empresa de La Garriga al segment espacial del sistema europeu de navegació per satèl·lit Galileo.

El 21 d'octubre de 2011 es van enviar a l’espai dos dels qua-tre primers satèl·lits neces-saris per validar els seg-

ments espacial i terrestre de Galileo. El 12 d'octubre de 2012 es van posar en òrbita els altres dos. Mier Comunicaciones va ser convidat a presenciar aquest segon llança-ment en directe des del port espacial de Kourou, a la Guayana Francesa. I és que la seva contribució a aquest nou llançament era prou rellevant: cadascun dels satèl·lits que s’enlairaven aquell dia portava inte-grats dos equipaments dissenyats i fabri-cats a la seu de l’empresa, a La Garriga: el receptor de missió (Mission Receiver, MIS-

REC) i el transpondedor del sistema de re-cerca i rescat (Searchand Rescue, SART). A continuació es descriu amb detall aquesta aportació de Mier Comunicaciones al seg-ment espacial del sistema europeu de na-vegació per satèl·lit Galileo.

Receptor de missió (MISREC) El receptor de missió (MISREC) és un dels equips més crítics del satèl·lit ja que és l’encarregat de rebre les dades que servi-ran per sincronitzar els rellotges atòmics de bord amb el rellotge de referència de terra i les dades d’integritat del sistema. Es tracta d’un receptor redundat d’accés múltiple per divisió de codi (Code Division Multiple Ac-ces, CDMA) de sis canals en banda C.

• El receptor de missió presenta tres ele-ments principals:

• Un commutador de redundància a l’entrada. • Font-end analògic (AnalogFront-End, AFE): amplifica el senyal rebut i el converteix a una banda base.

• Processador de banda base (Base Band-Processor, BBP): descodifica el senyal en CDMA i passa la referència del rellotge atòmic i les dades d’integritat a la unitat de generació del senyal de navegació.

El diagrama de blocs de la Figura 1 mostra aquests elements del receptor de missió. Hi apareix el front-end analògic dividit en tres seccions en funció de la freqüència de funcionament: RF, VHF i IF. Dos oscil·ladors

locals realitzen la conversió de freqüència entre les diferents etapes.

El senyal d'entrada és tractada través de les diferents seccions: • La secció de RF converteix la freqüència a VHF i proporciona amplificació i funcions de filtratge.

• La secció de VHF conforma els canal per mitjà de filtratge SAW, amplifica i fa un ajust del guany

• La secció d’IF filtra, amplifica i conté un detector de potència per tal de proporcio-nar una potència de sortida fixa al proces-sador en banda base.

La primera etapa d’aquest processador in-clou un filtre i un convertidor d’analògic a digital. El cor del BBP és un ASIC que conté tot el processament de banda base, la sin-

De l’empresa mier ComuniCaCiones, amb seu a la GarriGa

R Constel·lació Galileo.

R Receptor de missió (MISREC).

16

te c nol ogia

cronització, la descodificació, la interfície de sortida de les dades, i les interfícies de telemetries i telecomandaments. El conver-tidor de continua d’aquest mòdul proporci-ona l’alimentació a tot l’equip, incloent el front-end analògic.

Com es pot observar en la imatge següent, el receptor complet inclou dos AFE (nomi-nal i redundant) i dos BBP (ídem) que funci-onen en redundància. El concepte mecànic es basa en un equip completament integra-ta on cada mòdul inclou les parts nominals i redundades. Tots dos mòduls es munten fàcilment per mitjà de cargols i les conne-xions entre tots dos es realitzen utilitzant arnès extern.

La següent taula resumeix els principals pa-ràmetres de funcionament d’aquest equip:

paràmetre valor unitats

Figura de soroll de l’AFE < 6.5 dB

Ample de banda de l’AFE 11 MHz

Temps d’adquisició < 8 s

Nombre de canals CDMA 6

Massa 6.4 kg

Consum de potència 10 W

Transponedor de recerca i rescat (SART)El transponedor de recerca i rescat té com a missió rebre els senyals emesos per les balises dels usuaris en situació de perill i retransmetre’ls als centres de control ter-restres per a poder organitzar el rescat.

El senyal es rep en UHF i es transmet en banda L, a una freqüència diferent de la dels senyals de navegació. L’antena de re-cerca i rescat integra aquestes dues bandes per tal d’optimitzar l’espai necessari per a acomodar-la al panell de càrrega útil.

El transponedor dissenyat per Mier Comu-nicaciones consta de:

• Secció d’entrada en UHF • Receptor que trasllada el senyal a banda L • Transmissor en banda L

El diagrama de blocs de la Figura 2 mostra aquestes funcions de recepció i de trans-missió del senyal. La secció d'entrada evita que les altes interferències externes en UHF arribin a la electrònica del transponedor, fet que podria degradar el seu rendiment (harmònics, espuris, intermodulació... ). A més, actua com a primera etapa amplifica-dora dels senyals d'entrada, convertint-se així en el principal contribuent a la figura de soroll global de l’equip.

El receptor continua amplificant el senyal i el converteix a una freqüència intermitja, per tal de ser filtrat utilitzant tecnologia de quars. Els filtres de cristall s’han estabilitzat amb forn per garantir les óptimes presta-cions en estabilitat de retard de grup. El disseny del forn ha estat realitzat per tal de minimitzar la dissipació de potència. Fi-nalment, el senyal és converteix a banda L per a la seva retransmissió. El transmissor, un amplificador de potència en estat sòlid R Transponedor de recerca i rescat (SART).

GALILEO FOC C-band Mission Receiver

Technical Proposal

Ref: RFP/SSTL_GF_MREC/0002 Issue: 02 Date: 14/10/09 Page 11

This document or software is confidential to MIER Comunicaciones and must not: a) be used for any purpose other than those for which it was supplied; b) be copied or reproduced in whole or in part without the prior written consent of MIER Comunicaciones; c) be disclosed to any third party without the prior written consent of MIER Comunicaciones.

PART 1: TECHNICAL DESCRIPTION

4. DESIGN DESCRIPTION AND DESIGN JUSTIFICATION

4.1 FUNCTIONAL DESCRIPTION & BLOCK DIAGRAMS The Mission Receiver is one of the essential equipments that conforms the Galileo Navigation Payload. The unit is a six channel spread spectrum receiver that processes the RF input signal coming from the uplinks (GMS and ERIS) and supplies the recovered message and integrity sub-frames to the Signal Generation Subsystem, via the Payload Security Module. Figure 1 depicts a block diagram of the MISREC equipment.

1 2

3

RFinput

RFsection

VHFsection

IFsection

PN CODEGENERATORS

DC/DC

ADC ASICC-BRA

BASE BAND PROCESSOR (R)ANALOG FRONT-END (R)

Integrity &message outputs(A1-CBI, A2-CBI)

Integrity &message outputs(B1-CBI, B2-CBI)

TC(A1,A2)(B1, B2)

TM(A1,A2)(B1, B2)

10.23 MHzREF (N)

10.23 MHzREF (R)

ANALOGFront-EndNominal Primary

Power (N)

PrimaryPower (R)

ANALOGFront-EndAssembly

Secondary Bias

Secondary Bias

10.23MHz Cross Strapping

Figure 1 – C-band Mission Receiver functional block diagram

The Mission Receiver is made of three different elements:

Input Power Splitter: Divides the C-band uplink coming from the antenna which drives both AFEs: nominal and redundant. Analog Front-End (AFE): Downconverts and amplifies the received signal coming from the C-band antenna. The resultant IF signal, together with a reference signal, are used to drive the Base Band Processor. Base Band Processor (BBP): Generates the integrity and output messages from the IF output signal provided by the AFE. The BBP also includes a DC/DC converter and interacts with spacecraft in terms of TM/TC. This unit is provided by RUAG Space.

The CDMA input signal (up to 1 GMS uplink and 5 ERIS uplinks) coming from the C-band antenna drives the passive input power splitter which provides half of the signal to each Analog Front-End (N and R).

The Analog Front-End is divided in three different sections, based on their operating frequency: RF, VHF and IF sections. Two local oscillators, operating at 4787.64 MHz and 201.19 MHz and

R Figura 1. Diagrama de blocs MISREC.

(SSPA), lliura la potència de transmissió per-metent dos modes de control de guany a la sortida: el de bucle de control automàtic (Automatic Loop Control, ALC) i el de guany fix (Fixed Gain, FG). En ALC, el propi equip controla el nivell de potència a l’entrada per tal de mantenir el nivell de potència de sortida requerida. En FG el guany del transponedor és comandat per aconseguir la potència de sortida desitjada. Finalment, un filtre de banda L suprimeix a la sortida les emissions a les bandes protegides.

La següent taula resumeix el paràmetres prin-cipals de funcionament del transponedor:

paràmetre valor unitats

Freqüència d’entrada 406.05 – 406.15 MHz

Freqüència de sortida 1544.05 – 1544.15 MHz

Potència d’entrada -140 … -108 dBm

Potència de sortida > 37 dBm

Nivell d’overdrive < 0 dBm

Figura de soroll < 1.6 dB

Control de guany 143 … 173 dB

Estabilitat de guany < 1 dBpp

Modes d’operació Banda ampla > 90 KHz

Banda estreta > 50 KHz

Linearitat (CI3) > 30 dBc

Estabilitat de retard de grup < 200 nspp

Interferències fora de banda (f > |fo±1MHz|)

> -30 dBm

GHz – 2.25GHz > +17 dBm

Emissions d’espuris < 50 dBc

Consum de potència Operació < 44.5 W

Warmup < 25 W

Rang temperatura de qualificació -20 +50 ºC

Massa < 7.3 Kg

Dimensions 425 x 275 x 200 mm (LxWxH)

R Figura 2. Diagrama de blocs SART.

SAR based on MEO orbits uses the best of both worlds achieving practically instantaneous reliable detection and localisation of the beacon. It is not a coincidence that the major GNSS constellations will incorporate SAR missions and carry MEOSAR payloads on board their satellites. SAR and Navigation missions are intimately linked by virtue of MEO orbits: GNSS constellations, using inclined orbits at altitudes higher than LEO and lower than geostationary orbits, are optimised for positioning by tri-lateration, which is the basic principle also used by MEOSAR to locate activated SAR beacons. Satellites in GNSS constellations, when observed from ground, are distributed over the sky in such a way so as to ensure visibility from multiple directions – which insures both a high detection probability and good localisation of an activated SAR beacon.

Further details on the COSPAS-SARSAT system and the Galileo contribution can be found in [1].

2. Space Segment Description The space segment of the Search and Rescue Mission on-board Galileo, depicted in Figure 1, is a transparent payload composed of:

- A receive/transmit UHF/L-Band Antenna (SARANT) developed by RYMSA. - A SAR transponder (SART) developed by MIER Comunicaciones.

LO1 LO2

Front End

Receiver Transmitter

Output Filter

DC/DC

TM/TC

TM/TCPower Bus

TM/TC

UHF Uplink

Ref. Clock

L-Banddownlink

Tx AntennaRx Antenna

UHF IF LBand LBand

Figure 1 – SAR Transponder Block Diagram

2.2. Design Drivers / Understanding of Requirements At first glance the main system performances could lead to the conclusion that we are dealing with a simple narrow-band transponder. However several aspects related with its application within the Galileo environment add complexity, making this a challenging unit. The UHF band, used by COSPAS-SARSAT, is a polluted band. Thus, very selective and narrow-band filters (50 kHz or 80 kHz selectable in flight) must be used to prevent interference among the different services. Quartz-based filtering technology has been selected, which has many implications in the design, both from structural and electrical point of view. The lowest level of incoming distress beacon (-166 dBW/m2), in combination with the large dynamic range (30 dB), imposes very stringent linearity (CI3>30 dB) and spurious levels requirements in order to prevent intermodulation and to mask the weakest signals. Special attention must be given to the frequency generation process and to the back-end amplification stages (L-band SSPA). In order to achieve the best possible location accuracy, high group delay stability (+/- 100 ns), frequency translation stability (+/-1E-11 over 100 ms) and frequency translation accuracy (+/-2E-11) are required; this implies high temperature stability for the SAR payload. In terms of payload accommodation, the location of SAR antennas, close to TT&C (S-Band) and navigation antennas (L-Band), yields stringent requirements in terms of radio frequency compatibility, including PIM generation.

17

Galileo és el sistema de navegació global per satèl·lit d'Europa, compatible amb els sistemes rus (Glonass) i nord-americà (GPS). El sistema oferirà una precisió de posicio-nament en temps real del rang del metre i garantirà la disponibilitat del servei infor-mant als usuaris, en qüestió de segons, de qualsevol errada del satèl·lit.

El segment espacial del sistema Galileo plenament desplegat estarà format per un total de 30 satèl·lits, 27 operatius i 3 recan-vis actius, col·locats en tres òrbites mitja-nes terrestres (MediumEarthOrbit, MEO) a 23.222 quilòmetres d'altitud sobre la Terra, i amb una inclinació dels plans orbitals de 56 graus respecte a l'equador.

Els quatre satèl·lits operatius fins al mo-ment serveixen per validar el concepte de Galileo mitjançant el segment espacial i la infraestructura terrestre associada. Aques-ta fase es coneix com la validació en òrbita (In Orbit Validation, IOV). A partir del 2014, Galileo oferirà els següents serveis:

• Servei obert (Open Service, OS), serà gra-tuït, global i compatible amb els altres sistemes de navegació per satèl·lit.

• Servei de recerca i rescat (SART), basat en el sistema Cospas-Sarsat en funcio-nament, és una característica diferenci-adora de Galileo respecte a l’actual GPS nord-americà. Els satèl·lits estan equipats amb un transponedor capaç de transferir els senyals de socors dels transmissors dels usuaris als centres coordinadors de salvament regionals per tal d’iniciar l'operació de rescat. A més, el servei ofert per Galileo aporta una important millora al sistema actual, ja que envia a l’usuari un senyal de resposta informant-lo que el rescat està de camí.

• Servei públic regulat (Public Regulated Service, PRS), dirigit als cossos de segu-retat de cada Estat. Els senyals estaran encriptats i oferiran un servei d'altes prestacions.

• Servei comercial (Commercial Service, CS), requerirà el pagament d'una quota i podrà garantir la integritat dels senyals mitjançant encriptació.

• Servei de seguretat de les persones (Sa-fety of Life, SoL). Oferirà prestacions per a aplicacions crítiques relacionades amb el transport, ja sigui aeronàutic o marítim.

La totalitat dels serveis estarà disponible quan s’arribi a la fase de capacitat operati-va plena (Full Operational Capability, FOC).

Els satèl·litsCada satèl·lit Galileo té un pes de 700 kg i ha estat dissenyat per funcionar correcta-ment en òrbita durant 12 anys. Cada satèl-lit porta els següents elements:

Càrrega útil • Una antena en banda L per a transmetre els senyals de navegació

• Una antena de recerca i rescat per a cap-tar els senyals de socors emesos pels usu-aris en situació de perill i transmetre’ls a una estació terrestre per a organitzar els serveis de rescat locals

• Una antena en banda C per a rebre els se-nyals que contenen dades de la missió: les que serveixen per a sincronitzar els rellot-ges a bord amb el rellotge de referència basat a terra i les que donen informació

sobre la integritat de les dades genera-des pel satèl·lit, en funció del seu estat. Aquesta informació d'integritat s'incor-pora al senyal de navegació i es transmet als usuaris.

• Dos rellotgesatòmics d'hidrogen, peces clau dels satèl·lits Galileo.Els dos rellotge-satòmics volen en redundància i utilitzen les oscil·lacions ultra-estables d'un àtom d'hidrogen per a mesurar el temps amb una precisió de 0,45 nanosegonscada 12 hores.

• Dos rellotges de rubidi, rellotges atòmic més petits basats en una tecnologia diferent, per a garantir la redundància dels màster.

• Una unitat de control dels rellotges per a proporcionar la interfície entre els qua-tre rellotges i la unitat de generador de senyals de navegació. També s'assegura que les freqüències produïdes pel rellot-ge mestre i els de recanvi estan en fase, de manera que el recanvi pot fer-se càrrec immediatament si falla el rellotge mestre .

• Una unitat de generació de senyals de navegacióper a generar aquests senyals utilitzant com a entradesla unitat de con-trol del rellotge i la de control rebudes a l'antena en banda C. Els senyals de nave-gació es converteixen a la banda L per a la seva difusió als usuaris.

Plataforma • Dues antenes en banda S per a la comuni-cació amb el segment de control terreny:

R Panell de càrrega útil de Galileo.

R Llançament S03

el sistema galileo

18

te c nol ogia

Sandra MingotBusiness Development Manager (Space & Microwave Business Unit)Mier Comunicaciones

26 anys de trajectòria espacialMier Comunicaciones va començar les ac-tivitats relacionades amb l’espai l’any 1987. Abans d’això, la empresa ja era mundialment reconeguda per les seves capacitats de dis-senyar i fabricar equips de retransmissió terrestres, tant de ràdio com de televisió. A dia d’avui els equips de l’empresa estan presents a més de 50 països, ha estat l’en-carregada de part del desplegament de la TDT no només al nostre país, sinó també a d’altres països d’Europa, acaba de signar un contracte per a la BBC, és un subministrador de referència per l’Agència Europea de l’Es-pai (ESA), entrega equips de vol als més reco-neguts fabricants de satèl·lits internacionals (com per exemple Space Systems Loral, amb

seu a Palo Alto, California, Astrium Satellites o ThalesAleniaSpace), i el nombre de satèl-lits que contenen equips fets a La Garriga supera ja el centenar. Tot això amb poc més de cent empleats, el 70% dels quals són en-ginyers de telecomunicacions.

Ara mateix, és l’empresa espanyola amb més participació en el segment espacial del sistema Galileo. És la responsable de proveir un dels elements més crítics del sistema, el receptor de missió, per als 26 satèl·lits contractats fins a dia d’avui, i ha estat l’encarregada de dissenyar i fabricar el primer transponedor de recerca i rescat de la constel·lació, una primícia a nivell eu-ropeu i en aquest tipus d’òrbita. @

R Equip humà SART.R Panell de càrrega útil de Galileo.

R Equip humà MISREC.

es reben telecomandaments que permeten operar el satèl·lit i s’envien telemetries que donen informació sobre l’estat de la plata-forma i de la càrrega útil. Aquestes antenes també poden ser utilitzades per rebre dades de missió per al senyal de navegació, si l'an-tena de banda C deixa de funcionar.

• Giroscopis per mesurar la rotació del satèl·lit i rodes de reacció per controlar-la.

• Una unitat de subministrament elèctric per regular i controlar l'alimentació del panell solar i les bateries, i distribuir-la a tots els subsistemes de la plataforma i de la càrrega útil.

• Un ordinador de bord per controlar la pla-taforma i la càrrega útil.

• Sensors infrarojos i de llum visible per tal que el satèl·lit apunti a la Terra.

• Un làser retro-reflector per mesurar l'al-titud del satèl·lit amb una precisió d'uns pocs centímetres.

• Radiadors espacials per expulsar a l'es-pai el calor residual per tal de mantenir l'electrònica de bord dins del seu rang de temperatura de funcionament.

Els equips sota responsabilitat de Mier Co-municaciones estan a la càrrega útil del satèl·lit. El receptor de missió es situa im-mediatament després de l’antena en banda C i abans de la unitat de generació del se-nyal de navegació. El transponedor de cer-ca i rescat és un sistema independent. @

ConclusióA dia d’avui, 6 equips de Mier Comunica-ciones estan en òrbita a bord dels 4 satèl-lits de la constel·lació Galileo que serviran per validar el sistema, tant a l’espai com a terra. Tots els equips presenten un funcio-nament nominal. D’una banda, el receptor de missió, un dels elements més crítics del sistema, serà present a tots els 26 satèl·lits contractats fins a dia d’avui. L’empresa n’ha fabricat i entregat ja 18 unitats al client i és un producte de fabricació recurrent. De l’altra, el transponedor de recerca i rescat ha suposat una primícia a nivell europeu i en aquest tipus d’òrbita. @

19

Los resultados del estudio de la compañía Aastra, realizado a partir de una muestra de 1.550 profe-

sionales del sector (clientes actuales y potenciales, ‘influencers’, consultores o distribuidores, entre otros), desvelan cuatro grandes directrices que guiarán a las empresas del mañana en materia de comunicación. Son las siguientes.

1) Teléfonos fijos y móviles, siguen siendo los preferidos.Con la proliferación de herramientas de comunicación alternativa, tales como los SMS, el e-mail o la mensajería ins-tantánea, se podría llegar a pensar que el uso del teléfono se ha ido abando-nando a favor de estos nuevos sistemas. Sin embargo, el 49% de los encuesta-dos afirman que el uso que le dan a sus teléfonos no ha cambiado. El 24% de los encuestados consideran que su uso incluso ha aumentado. Por su par-te, los consultores son los más ‘adictos’ y un 36% afirma que ahora usa más que antes su terminal. Paralelamente, y contrastando con las teorías sobre la ‘muerte inminente del correo electróni-co’ debido al uso de las redes sociales corporativas, el 45% afirma que su uti-lización sigue siendo esencial.

2) La telefonía en modo ‘cloud’, factor de adaptabilidad.El ‘cloud’ es, sin duda, una de las gran-des tendencias del mercado. Con el uso generalizado de la telefonía IP y de la virtualización de aplicaciones de comu-

Las 4 grandes tendencias tecnoLógicas futuras

Encuesta de Aastra a 1.550 profesionales del sector

to en el acceso al puesto de trabajo. Hoy en día los usuarios deberían poder ac-ceder a los directorios de empresa, a los mensajes de voz o texto y a las presta-ciones telefónicas profesionales (trans-ferencia, reenvío, conferencia…), desde cualquier lugar y dispositivo. Hay que tener en cuenta que un 10% de la mues-tra del estudio aún tiene un concepto ‘clásico’ de oficina virtual, donde el orde-nador portátil y las aplicaciones que in-corpora son la clave de acceso a la inte-ligencia de la empresa. En este contexto, la cuestión de seguridad de contenidos y su gestión a través de una plataforma centralizada pone en valor los servidores de comunicación de la empresa.

4) Integración de ‘tablets’ en la vida laboral.La creciente popularidad de las ‘tablets’ en el ámbito privado sugiere a los pro-fesionales nuevas formas de trabajar. De hecho, el 69% de los encuestados valora positivamente su uso en el ejer-cicio laboral. Además, el 48% de ellos utilizan la ‘tablet’ como soporte para las aplicaciones profesionales de video-conferencia. El hecho de que el video sea parte de estas aplicaciones confir-ma que por fin se superan las barreras de las salas destinadas a videocon-ferencias. Sobre todo porque el 51% considera que las ‘tablets’ deberían ser utilizadas para reuniones virtuales y lla-madas simples entre colaboradores. @

La empresa Aastra ha analizado y descifrado la realidad que supone la implantación de nuevos sistemas tecnológicos, como herramientas colaborativas, redes sociales, ‘tablets’, videoconferencia o ‘cloud’, en el puesto de trabajo. Lo ha hecho a partir de una encuesta realizada durante su Open Tour 2012 en Francia para definir las tendencias tecnológicas que marcarán el futuro más próximo de las telecomunicaciones.

nicación empresarial, la telefonía hoy ya está lista para soportar una arquitectu-ra SaaS (sofware como servicio). El 56% de los encuestados considera que en cinco años la telefonía en modo ‘cloud’ representará entre un 10 y un 30% del total del mercado y, para un 24% de los sondeados, representará más del 30%.

3) La oficina virtual ‘nómada’.Una abrumadora parte de los encuesta-dos (82%) define la ‘oficina virtual’ como la capacidad de eliminar totalmente las limitaciones de ubicación y equipamien-

Conchi TaveraDirectora de Marketing de Producto y Soporte Preventa de Aastra

20

mir AdOr

Aastra, the shining star

www.aastra.es

Más cerca

Comunicacionesunificadas y de colaboración

¿Está listo para explorar nuevas formas de colaborar?

Las soluciones unificadas y de colaboración permiten a los individuos y a los colectivos, independientemente de su ubicación, comunicarse y colaborar de múltiples maneras efectivas. Aplicaciones compartidas, mensajería instantánea, gestión de presencia, colaboración web y videoconferencia son algunas de las herramientas de Aastra que aportan valor añadido y ayudan a mejorar la productividad y el rendimiento de cualquier empresa.

Innovadora, con experiencia y centrada en el cliente. Aastra le ofrece soluciones de comunicación que ayudan a que su negocio crezca.

©20

09 A

astr

a Te

chno

logi

es L

imit

ed. T

odos

los

dere

chos

rese

rvad

os. A

astr

a, e

l log

o de

Aas

tra,

“Aas

tra,

the

shin

ing

star

” y la

est

rella

del

dis

eño

son

mar

cas

regi

stra

das

o m

arca

s re

gist

rada

s de

Aas

tra

Tech

nolo

gies

Lim

ited

en

los

Esta

dos

Uni

dos,

Can

adá,

Uni

ón E

urop

ea y

otr

os p

aíse

s.

Sin duda, parte del éxito que están teniendo tanto las redes móviles 4G como las 3G (UMTS), se

debe a la proliferación de teléfonos in-teligentes (‘smartphones’), que impul-san a sus propietarios a adoptar planes de datos, de alta velocidad, para obte-ner el máximo rendimiento de sus dis-positivos y aprovechar todas las venta-jas derivadas de una conectividad de banda ancha móvil para el acceso a múltiples aplicaciones y la comunica-ción personal.

LTE es una red móvil ‘todo IP’ (‘all-IP’) que no suporta la conmutación de circuitos (CS) que tradicionalmente se ha venido utilizando para voz, tanto en GSM como en UMTS, y, así, para la transmisión de voz requiere de la imple-mentación de otras tecnologías, como puede ser, por ejemplo, VoLTE (‘Voice over LTE’), una iniciativa establecida para definir una única implementación que permita la interoperabilidad y la itinerancia (‘roaming’). Las primeras versiones de LTE no soportaban voz.

Compatibilidad entre sistemasPara que los operadores puedan ofre-cer el servicio de interconexión y de itinerancia es necesario, primero, que existan acuerdos entre ellos, ya que si no, no es posible, y, segundo, que los usuarios dispongan de dispositi-vos (terminales, tabletas, ordenado-res, etc.) compatibles con las redes de aquellos operadores a los que preten-dan conectarse. Esto último requiere de dos condicionantes. Uno, que se soporte la misma tecnología de acce-so radio, es decir GSM, UMTS, LTE, etc. Y otro, que las bandas de frecuencias a las que se ofrece el servicio sean las

itinerancia en Lte

que soporte su terminal, es decir 700, 800, 900, 1800 y 1900 MHz, 2,1 y 2,6 GHz, etc., ya que no en todos los paí-ses se ofrecen los servicios a las mis-mas frecuencias.

Este último factor es muy importante y ha de ser tenido en cuenta tanto por los fabricantes de dispositivos móviles como por los propios operadores y re-guladores que otorgan las frecuencias a las que se ofrecerán los servicios. Una cosa son las frecuencias que permita el estándar concreto (por ejemplo, en el caso de LTE las posibles son más de 20 bandas en el modo FDD y más de 10 en el TDD), y otra cosa son las que se adopten en cada país o continente, que suelen variar de unos a otros. Así pues, no son las mismas las adoptadas en Estados Unidos (700 MHz y 1800

Las redes móviles 4G, en concreto utilizando la tecnología LTE (‘Long Term Evolution’), se están desplegando en varios países desde finales de 2009, y la GSmA confirma que ya hay más de 222 redes comerciales en 83 países, a lo que se añade el hecho de que más de 470 operadores están invirtiendo en esta tecnología con la intención de desplegarla en 128 países y, a medida que se lanzan más redes LTE, la necesidad de interoperabilidad de servicios móviles se está convirtiendo de manera progresiva en una necesidad crítica, tanto para las compañías como para los usuarios.

UsUarios LTE (miLLonEs)

R Fuente: Infonetics Research.

500400300200100

2012

2013

2016

2015

2014

0

22

mir AdOr

MHz) y en Europa (800 MHz, 1800 MHz y 2,6 GHz). Mientras que, por ejemplo, en Estados Unidos la frecuencia de 700 MHz proviene del ‘dividendo digital’, en Europa es la de 800 MHz la que co-rresponde al mismo, que aún no está disponible en algunos países (límite: 1 enero 2015).

Problemática del ‘roaming’ En términos de implementación, LTE es la tecnología móvil de más rápido cre-cimiento, pero también es el elemento más disruptivo en aparecer desde la introducción de UMTS (WCDMA), tra-yendo consigo cambios fundamenta-les a la red y al modelo de negocio del proveedor de telecomunicaciones. LTE se enfrenta a uno de los mayores retos para desarrollar su máximo potencial: la falta o poco desarrollo de itinerancia.

En gran medida, el éxito de GSM (tec-nología 2G) se debió a que era un es-tándar que permitía la interconexión entre los distintos operadores móviles. La interoperabilidad global es, por tan-to, un factor crítico para el éxito de LTE, pero aún no está del todo garantizada.Para las redes 2G y 3G, la señalización para la itinerancia está basada en SS7, un conjunto de protocolos de telefonía que han sido utilizados, hasta ahora, para establecer la mayor parte de las llamadas telefónicas del mundo. SS7 proporciona la señalización y el control de varios servicios de red, aunque se utiliza principalmente para el estable-

cimiento de la llamada de voz y la ges-tión móvil. El protocolo en sí hace uso de conmutación de paquetes en la red, pero a diferencia de la conmutación de circuitos (que utiliza canales de datos dedicados para la transmisión de infor-mación), la conmutación de paquetes asigna dinámicamente las rutas basán-dose en la disponibilidad y en algorit-mos orientados al menor costo.

En un entorno 2G y 3G, todas las lla-madas en cada red depende de SS7, y el protocolo es ampliamente conside-rado como el ‘pegamento’ que une

las redes de conmutación de circuitos tradicional con las redes IP. En estos ambientes, cada usuario del teléfono móvil depende de SS7 para permitir la itinerancia entre redes.

La forma en que la itinerancia se ha llevado a cabo, tradicionalmente, con 2G y 3G es a través del uso de un GRX (‘Global Roaming Exchange’), que ac-túa como centro de conexiones GPRS/UMTS de usuarios móviles, eliminando la necesidad de un enlace dedicado en-tre cada proveedor del servicio. Estos centros se han desarrollado para facili-tar a los operadores una forma más efi-caz para la interconexión de sus redes, y han jugado un importante papel en la transición a las redes 4G, ya que éstas se basan en el mismo principio, pero utilizando IPX (‘IP Packet eXchange’) para el ‘roaming’, pues presenta una se-rie de ventajas y puede utilizarse tanto en redes móviles como fijas.

Sin embargo, ya que los operadores se mueven a LTE, SS7 está siendo reem-plazado por interfaces de señalización basadas en IP, tales como SIP (‘Session Initiation Protocol’) y Diameter (IETF RFC 3588). SIP es un protocolo basa-do en texto que incorpora muchos elementos de HTTP, y el SMTP, en el

R Papel central del nodo IPX.

R Principio básico del ‘roaming’ LTE, así como los flujos de señalización.

roaming border

visited network home network

2 authenticate

1 attach

mmE pcfr pcfr hss

2 authenticate

3 update location

subscriber data 4

policy exchange 5

operadoresmóviles

operadorfijo

NNI

operadorfijo / móvil

serviceprovider

c

x

A

z

b

y

ipx

ipx 1

ipx 3

ipx 2

ipx 4

uni

23

José manuel HuidobroIngeniero de Telecomunicación

contexto de la comunicación por In-ternet, es ampliamente utilizado para el control de llamadas de voz y vídeo sobre IP, mientras que Diameter es un protocolo para redes que se encarga de la autenticación, autorización y contabilidad, que también es compati-ble con la gestión del móvil en una red ‘todo IP’. Así pues, debido a la natura-leza de ‘todo IP’ de LTE, los protocolos de señalización SS7, familiares para los operadores redes de conmutación de circuitos, están siendo reemplazados en gran parte por una nueva genera-ción de especificaciones, incluyendo SIP, Diameter y otros protocolos IP.

Para los servicios LTE, hay ciertas parti-cularidades que han de ser tenidas en cuenta al ser una red ‘todo IP’ –basa-da en la conmutación de paquetes en lugar de la conmutación de circuitos–, para la interoperabilidad entre las redes de distintos operadores, especialmente en aquellos que tienen que ver con la voz sobre IP. Así, la GSMA ha lanzado una serie de documentos para tratar el tema de ‘Next Generation Roaming and Interoperability’ (NGRAI), entre los que destaca ‘LTE Roaming Guidelines’, que puede ser descargado desde su página web. En el caso, por ejemplo, de VoLTE,

se requiere que las distintas redes IMS (‘IP Multimedia Subsystem’), haciendo uso de SIP (‘Session Initiation Protocol’) de los operadores, estén conectadas entre sí para poder ofrecer voz cuando un usuario se encuentre en ‘roaming’, ya que la red ha de recoger en algún momento los datos de suscripción propios de cada usuario desde su red origen (‘home’), lo mismo que sucede en 2G y 3G, que hay que acceder al HLR (local) o VLR (visitado). Evidentemente, en cuanto al ‘roaming’, LTE presenta algunos retos que tienen que ver con la seguridad, la interoperabilidad y el encaminamiento.

Complejidad de las redes 4GLas redes basadas en IP necesitan ma-nejar grandes volúmenes de datos, mu-cho mayores que las de conmutación de circuitos, ya que los ‘smartphones’ utilizan constantemente los servicios de datos (por el simple hecho de estar conectados permanentemente a la red Internet), para intercambio de señaliza-ción, descarga de aplicaciones y uso de redes sociales, entre otras muchas op-ciones. Esto, en sí mismo, es un proble-ma importante en la facturación móvil cuando un usuario se encuentra en ‘roaming’ en una red LTE, ya que un dis-

positivo LTE adquiere una dirección IP tan pronto como se registra en una red, a diferencia de un dispositivo de 2G o 3G, que sólo lo hace cuando se conec-ta ‘online’. Los sistemas de facturación tradicionalmente cargan en cuanto se produce este registro, lo que puede no ser un gran problema para las redes domésticas ya que éstos pueden modi-ficarse para ignorar este registro, pero eso mismo es considerablemente más difícil en las redes visitadas.

Además, hay muchos nuevos elemen-tos de red a tener en cuenta en un entorno LTE, tales como la aplicación de políticas de control, de seguridad y facturación y cobro (PCRF, ‘Policy and Charging Rules Function’). No sólo Diameter entra en juego para conectar todos estos elementos, sino que los operadores necesitan apoyar Diameter con un software capaz de realizar el en-caminamiento de tráfico y el equilibrio de carga, para asegurarse de que cada mensaje de señalización llega al lugar correcto en el momento adecuado.

El aumento de tráfico derivado de pa-sar a la señalización basada en IP para la itinerancia, representa para los ope-radores otro desafío clave (en términos de escala), ya que tendrán que soportar cientos de miles de conexiones. Y ello aunque, como en el caso de las redes 2G y 3G, el problema se está abordan-do, por ejemplo, mediante la creación de un intercambio de señalización LTE mediante IPX, que actúa como una interconexión simple (una especie de ‘hub’), lo que reduce la complejidad y permite que los operadores de re-des móviles se conecten a centenares de otros operadores sin necesidad de mantener una conexión individualiza-da entre ellos. @

R Elementos que intervienen en un proceso de ‘roaming’.

proveedoripx

operadora

operadorB

hss hss

mmesgsn

mmesgsn

pcrf pcrf

diAmETErprOxy

diAmETErprOxy

24

mir AdOr

Under the theme of “Creat-ing What’s Next”, the 2014 edition of Mobile World Congress will high-

light the most significant innovations and advances in mobile, providing a blueprint for the future. Attendees will have the opportunity to experience firsthand how mobile is revolutionising business across many industries and transforming everyday life for billions of people around the world.

Focus on innovation in BarcelonaAs always, the Mobile World Congress ex-hibition will showcase the technologies, products and services that are shaping the future of the mobile industry, from network infrastructure to mobile hand-sets and devices to software and applica-tions and much more. More than 1,700 companies are expected to participate at Mobile World Congress, including glob-al brands such as Acer, Alcatel-Lucent, Deutsche Telekom, Ericsson, Ford Motor Company, Google, HP, HTC, Huawei, IBM, Intel, LG, MasterCard, Microsoft, Mozilla, NEC, Nokia, Nokia Solutions and Net-works, Oracle, Samsung, SAP, Sony Mo-bile Communications, Telefónica, Visa, Vodafone and ZTE.

The Mobile World Congress show floor will again include the highly pop-ular GSMA Connected City. The Connect-ed City enables attendees to experience a real-world urban environment with mobile-connected products and services that can improve people’s daily lives across automotive, education, health, homes, retail and other applications.

Following the success of the NFC Experience at Mobile World Congress 2013, the GSMA will again integrate a broad range of mobile NFC services for attendees with NFC-enabled handsets. The NFC Experience activities will be implemented at Fira Gran Via, reward-ing those who ‘tap’ with streamlined entry to Mobile World Congress, in-

a Look forward to Mwc’2014

Expanding the mobile ecosystemTo address the rapidly growing interest in mobile amongst key vertical industry sec-tors, the GSMA is introducing a new pro-gramme being held in conjunction with Mobile World Congress: mPowered In-dustries. mPowered Industries comprises a range of industry-specific conferences and exhibits driven by leading organisa-tions in areas such as health, marketing and advertising, media and travel. The mPowered Industries vertical conference and exhibition programme will be held at the nearby Fira Montjuïc venue.

Beyond mPowered Industries, Mo-bile World Congress will again offer a number of additional featured pro-grammes that target specific attendee interests and requirements, including Partner Events, App Developer Confer-ences, the Forum Series, Professional Training and Power Hour sessions.

Bringing together governments and industry leadersAn integral part of Mobile World Con-gress is the GSMA Ministerial Pro-gramme, which brings together govern-ments, regulators and industry leaders to explore the regulatory issues shaping the development of mobile around the world. The 2014 Ministerial Programme will take place 24-26 February and is expected to attract delegations from 145 countries and intergovernmental organisations.This is just a snapshot of what attendees will see and experience at Mobile World Congress 2014. We look forward to welcoming the world to Barcelona in February! @

With more than more than 72,000 professionals from the mobile industry, as well as vertical industry sectors such as automotive, healthcare and financial services, expected to converge in Barcelona in February, the GSmA mobile World Congress truly is the world’s must-attend mobile event. mobile World Congress will take place 24-27 February at Fira Gran Via in Barcelona.

stant access to information, technology demonstrations and more.

Industry leaders to take the stageThe four-day conference programme will feature 10 keynote sessions with CEOs of companies across the ever-ex-panding mobile ecosystem and from geographies around the world, offer-ing delegates unique perspectives and insights into what’s shaping the future of mobile.In addition to the keynote programme, the conference will also in-clude in-depth track sessions on topics such as business transformation, con-nected living, data analytics, developing markets, devices, future of communica-tions, intelligent networks, mobile com-merce and payments, mobile identity and privacy, network economics and network optimisation, among others.

michael o’HaraChief Marketing Officer for the GSMA

25

En consonància amb les línies que la Comissió Europea ha desenvolupat en l’àmbit TiC (Agenda digital per a Europa i programa per a la innovació Horitzó 2020), l’Agenda digital per a Catalunya 2020 planteja l’estratègia digital de Catalunya per al 2020. Concretament, dissenya quin ha de ser el desenvolupament de les TiC a Catalunya per millorar la seva qualitat de vida i competitivitat, i posicionar-la en el grup de les 10 regions capdavanteres en TiC el 2020.

cataLunya voL ser aL ‘top ten’ europeu de Les tic

La concreció de l’estratègia de desenvolupament de les TIC a Catalunya, reco-llida en l’Agenda Digital

per a Catalunya 2020 (idigital), defineix vuit eixos estratègics interdependents (Figura 1). A grans trets, els objectius definits per a aquests eixos són:

1. Competitivitat empresarial.Centra l’atenció en el desenvolupament d’iniciatives que permetin millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses catalanes mitjançant les ei-nes que proporciona la societat de la informació. Els punts clau serán:• Millorar el grau de penetració de les

TIC en les pimes, centrant l’atenció en els increments de productivitat i com-petitivitat que els hi poden aportar.

• Anivellar i coordinar els segments d’oferta i demanda de les TIC a Ca-talunya.

• Potenciar la creació d’anelles sec-torials que, en base a projectes col-laboratius, utilitzin serveis TIC avan-çats dins de la seva cadena de valor i, en conseqüència, aportin valor afegit a les empreses del sector.

2. Ciutadans digitals i cohesió social.Vol potenciar el coneixement, l’ús i aprofitament de les TIC per part de la ciutadania, per impulsar el desenvolu-pament personal i millorar la qualitat de vida i cohesió social dins de la socie-tat de la informació. Com a línies espe-cífiques de treball es marquen:

• Accions dirigides a la formació del ciu-tadà en diferents aspectes de la socie-tat de la informació. centrades en l’ús que es pot fer de les TIC com a factor transformador de la societat catalana.

• Potenciar l’ús de la xarxa de Punts TIC de Catalunya amb un doble objectiu: oferir a tothom un punt d’accés TIC i promoure l’adquisició i divulgació de coneixement TIC en base a necessi-tats socials i empresarials que es pu-guin detectar.

3. Administració electrònica de qualitat i eficient.El seu objectiu és aconseguir que, mitjan-çant l’ús de les TIC, les administracions públiques catalanes millorin l’eficiència i la qualitat dels serveis prestats als ciu-tadans, basats en els principis de trans-parència, accessibilitat i interoperabilitat. Àrees específiques de treball seran:• L’administració electrònica, que abas-

tarà la transformació dels processos tradicionals en processos electrònics, la integració de les plataformes, apli-cacions i serveis TIC de les adminis-tracions, i fomentar l’ús dels serveis de TIC de l’Administració.

• Govern obert, amb iniciatives encami-nades tant a definir espais de partici-pació i col·laboració de la ciutadania, com a la publicació i dinamització de l’ús de dades públiques per a la gene-ració de nous serveis de valor afegit per a ciutadans i empreses.

4. Serveis avançats de benestar.Aquí és vol assolir el desplegament d’una societat digital de prestacions avançades que impulsi un servei públic més eficaç i proper a la ciutadania. Les àrees específiques de treball seran:• Ensenyament. D’una banda, conti-

Agenda Digital per a catalunya 2020 (idigital)

26

mir AdOr

nuar potenciant les TIC com a instru-ment de base i molt valuós per faci-litar l’aprenentatge i el coneixement: desplegament d’infraestructures de comunicació als centres educatius, utilització de materials didàctics digi-tals, utilització de dispositius electrò-nics a les aules. I de l’altra, motivar la capacitació dels docents per treure el màxim profit d’aquesta nova realitat. Sense oblidar que caldrà desenvolu-par un procés de reflexió conjunta entre tot els implicats, per resoldre les qüestions i problemàtiques que es puguin generar.

• Promoció cultural, amb la voluntat d’incrementar la presencia de con-tinguts digitals en català i potenciant el coneixement i la preservació del patrimoni cultural de Catalunya.

• Salut i benestar. Aprofundir en el con-cepte de salut electrònica, entès com la pràctica de l’assistència sanitària, i altres serveis relacionats amb la salut, fonamentada en l’ús de les TIC i im-plicant-hi tots els actors del procés: ciutadans, professionals i organitza-cions sanitàries.

• Medi ambient i sostenibilitat, amb el desenvolupament de polítiques de sostenibilitat i iniciatives de ‘green TIC’, basades en l’ús de les TIC, i fo-mentar noves oportunitats lligades al concepte de ‘smart-cities’.

5. Seguretat digital.En aquest cas, les accions van encami-nades a incrementar la seguretat de les transaccions electròniques. Això supo-sarà, en primer lloc, emprendre accions de divulgació sobre com la ciutadania i les empreses han de gestionar de for-ma segura els seus usos, les seves da-des i les seves comunicacions. I en se-gon lloc, impulsar el desenvolupament de mecanismes de seguretat avançats i, en paral·lel, dur a terme polítiques de seguretat, tot legislant adequadament contra les noves formes de delinqüèn-cia basades en les TIC.

6. Desenvolupament del sector de les TIC català.Es vol crear un entorn que afavoreixi el creixement i la millora de les em-preses del sector TIC, desenvolupant iniciatives per potenciar la innovació, el finançament i la penetració comercial

del teixit industrial TIC a Catalunya. Així doncs, les àrees de treball seran:• Emprenedoria i internacionalització.• Potenciació de clústers tecnològics.• Potenciació de la industria relacio-

nada amb la mobilitat, aprofitant la Mobile World Capital.

7. Infraestructures tecnològiques.Com que la disponibilitat de les infraes-tructures necessàries és clau per garan-tir l’accés als serveis més avançats de la societat de la informació, aquest eix vol situar les infraestructures TIC al mateix nivell d’importància estratègica que les infraestructures d’obra civil, i potenciar el desenvolupament més adient de les xarxes de telecomunicació. Com àrees clau d’actuació es marquen:• Garantir el servei bàsic universal i fer-

lo evolucionar de manera que, a més d’incloure l’accés a la telefonia fixa i Internet, també incorpori l’accés a la TDT i a Internet de banda ampla, almenys als nuclis urbans, polígons industrials i xarxes viàries.

• Impulsar xarxes de nova generació, amb més ampla de banda i intercon-nexió amb les xarxes de comunicaci-ons internacionals.

• Desenvolupament de les infraestruc-tures per al desplegament del servies dissenyats per a la mobilitat.

8. Innovació i recerca digital.Aquí es pretén crear les condicions ne-cessàries per tal que la innovació pugui créixer, fomentant la cultura innovado-ra a l’empresa, creant estructures de su-port a la innovació, eliminant obstacles que dificulten l’arribada de les idees al

mercat i impulsant una nova forma de cooperació entre els sectors públic i pri-vat. Àrees destacades de treball seran:• Actuacions de l’Administració enca-

minades a reorientar el sistema pú-blic de recerca i innovació cap a la demanda, i potenciant l’aprofitament de la recerca desenvolupada Catalu-nya pel sector privat (i també, si s’es-cau, gestionant processos de compra pública innovadora que permetin im-pulsar processos d’innovació en col-laboració publico-privada).

• Impulsar actuacions relacionades amb la generació de patents i propi-etat intel·lectual en l’entorn empresa-rial català.

• Involucrar les xarxes de recerca i trans-ferència tecnològica CERCA i TECNO, per orientar la transferència tecnolò-gica cap a la demanda empresarial.

• Potenciar les Xarxes d’innovació de proximitat, basant-se en els ‘living labs’ i telecentres (agrupats dins de la Xarxa Punts TIC). Els primers, per-què permeten disposar tant d’una vi-sió adequada de les necessitats dels ciutadans, com també de poder-les provar en entorn reals. Els segons, perquè permeten dinamitzar el seu entorn i copsar les necessitats socials i empresarials del territori. @

santi CodolàRepresentant de Telecos.cat al Consell TICAssociat núm. 406

R Figura 1

Eix 2Ciutadans digitalsi cohesió social

Eix 7Infraestructurestecnològiques

Eix 3Administracióelectrònica dequalitat i eficient

Eix 6Desenvolupamentdel sector deles TIC català

Eix 4Serveisavançats debenestar

Eix 5Seguretatdigital

Eix 1Competitivitatempresarial

Eix 8Innovació

i recercadigital

27

Una ciudad también es un conjunto de redes super-puestas y atravesadas por flujos que requieren sofis-

ticados sistemas de gestión, a fin de ofrecer una calidad de servicio adecua-da: la red eléctrica y el flujo eléctrico, unidos a la gestión de los ahorros y pi-cos de consumo de la energía; la red y el tráfico automovilístico o de transporte público y la gestión de la circulación; la red de abastecimiento de agua potable o de tratamiento de las aguas usadas y la regulación conexa; y, por supuesto, la red de comunicación, ya sea fija o móvil, de voz o de datos, inalámbrica, de ban-da ancha, de televisión, radio, etc. Las TIC permiten en cada caso el suministro, la supervisión y la administración de to-dos estos flujos y redes.

Además, una ciudad es toda una serie de servicios que requieren supervisión, canalización y tratamiento de los da-tos, así como herramientas de ayuda a la toma de decisiones y a la interven-ción humana. Así, podemos hablar de los servicios de seguridad y protección civil, de salud, de educación, de con-trol de la contaminación atmosférica, o también de los servicios de gober-nanza, desde el registro civil hasta la democracia en línea, desde el acceso a los documentos oficiales hasta la parti-cipación ciudadana.

Estas descripciones sirven sin duda para demostrar el papel fundamental que desempeñan las TIC en la con-cepción y el desarrollo de las ciuda-des inteligentes, como infraestructura subyacente para la canalización de los datos y las señales, o como sistema de análisis, tratamiento y suministro de las informaciones. Sin embargo, no permi-

eL coMetido de Las tic en La construcción de ‘sMart cities’

necesidades de conectividad, de inter-cambio de datos, de automatización y de optimización de los sistemas urba-nos y periurbanos.

Ciudad digitalAsí pues, una ‘smart city’ es también una ciudad cuya cultura tiende a con-vertirse, o se ha convertido ya, en ‘di-gital’. El término ‘ciudad digital’ se ha utilizado a menudo en el pasado en lugar de ‘ciudad inteligente’. Además, el desarrollo de las ciudades inteligen-tes también puede requerir una adap-tación a nuevos modos de vida –una forma de cultura digital– y puede tener efectos perniciosos de marginación de capas o sectores importantes de la po-blación, menos aptos o menos dispues-tos a la hora de adoptar estas nuevas culturas digitales. En efecto, se amplía la brecha entre el individualismo digi-tal del ciudadano que está aislado en la burbuja de su teléfono inteligente –al tiempo que cree estar conectado con el mundo–, y el espíritu de la aldea o del barrio y sus interacciones y su sen-tido de pertenencia que, hasta ahora, servían de modelo al desarrollo urbano.

Corresponde pues a los actores digita-les, ya sean ciudadanos, políticos o in-genieros, asegurarse de que conciben ciudades inteligentes al servicio del ser humano, a fin de garantizar bienestar y confianza a quienes las habitan . @

Una ciudad es, ante todo, una zona habitada de elevada densidad, en la que pueden cohabitar desde varios miles hasta millones de personas. Así pues, el concepto de ‘smart city’ (ciudad inteligente) se aplica a urbes que ofrecen a sus ciudadanos una amplia variedad de servicios encaminados a facilitarles la vida, al tiempo que se procura una utilización racional –y por tanto inteligente– de los recursos disponibles.

ten destacar un elemento cultural, ca-racterístico de las ciudades inteligentes.

En efecto, una ‘smart city’ –en la acep-ción de la que se trata aquí– es una urbe cuya población, bien directamen-te, bien por medio de su representa-ción política, ha escogido (consciente-mente o de manera delegada) situar las TIC en el núcleo de su infraestructura. Es una ciudad en la que el conjunto de las infraestructuras y servicios ofrecidos al tejido socioeconómico que la integra se ha concebido teniendo en cuenta las

Brahima sanouDirector Oficina de Desarrollo de las TelecomunicacionesUnión Internacional de Telecomunicaciones (ITU)

28

mir AdOr

La tercera edició de l’SmartCity Expo WorldCongress es va clausurar el passat 21 de novembre després de tres dies intensos d’activitat congressual, comercial i institucional. Les conclusions més immediates són tres i força clares. Les resumim a continuació.

un futur urbà

La primera conclusió que cal treure de la tercera edició de l’SmartCity Expo WorldCongress és que

l’esdeveniment organitzat per Fira de Barcelona ha aconseguit posicionar-se en tan sols tres anys com la principal cita internacional del sector de les ‘smart’cities’ ja que cada edició aplega els principals experts, les empreses més innovadores i els representants de ciutats dels cinc continents per partici-par de manera conjunta en un projecte col·lectiu: canviar el món. I per decidir com ho farem han escollit Barcelona i l’Smart City Expo WorldCongress com a punt de reunió.

La segona conclusió és que per canviar el món ens calen els ciutadans com a element clau del canvi i com a objectiu últim de cada transformació. La remo-delació del paisatge i del metabolisme de les ciutats s’ha de fer pensant en com interactuen els ciutadans amb el seu entorn i no pas esperant que s’adaptin als canvis projectats des d’un despatx. Cal doncs col·locar als habi-tants de les nostres metròpolis al cen-tre de tot plegat. Es per això que una de les frases més repetides per molts dels ponents va ser “smartcitiesaremade up of smartcitizens”, o dit d’una altre ma-nera, sense ciutadans intel·ligents no hi ha ciutat intel·ligent.

El ciutadà no és només el usuari d’aquesta nova plataforma que són les ciutats, és a més el seu principal actiu. El desenvolupament econòmic també depèn d’ells i és per això que cal fer de les ciutats el lloc més atractiu possible. L’economista i expert en desenvolupa-ment urbà, Richard Florida ho va deixar ben clar en afirmar que “La principal força motriu darrera el creixement és l’aplec (clustering) de persones i tecno-

logia formant el metabolisme urbà. El futur són les mega regions, com la de Barcelona-Lyon, i per esdevenir-ne una cal promoure el talent, la tolerància i ser un líder tecnològic”.

La tercera conclusió és que tothom hi està implicat i tothom hi te un paper protagonista. Al centre hi són els ciu-

tadans però les administracions són les principals responsables de dissenyar i implementar el canvis. I no ho poden fer soles. El sector privat també hi té un paper cabdal ja que és ell qui en bona mesura desenvolupa l es tecnologies i solucions que després cada metròpolis adapta a la seva particular naturalesa i a la dels seus ciutadans. Però a més, la innovació del sector privat no és patri-moni exclusiu de les grans multinacio-nals sinó que sovint són les petites em-preses les que són capaces de imaginar i crear una petita tecnologia capaç de transformar el dia a dia de les ciutats i els seus habitant. De fet, les grans in-fraestructures són importants però en el terreny smart, de vegades, el petits canvis són el més importants.

I és que el futur passa inexorablement per les ciutats. Els moviments demo-gràfics a nivell mundial evidencien que la humanitat es concentra de manera progressiva en les grans urbs de tot el planeta. Països que tradicionalment havien repartit la seva població fora de les ciutats, com la Xina, han ultrapassat recentment el llindar del 50% del total de la seva població vivint en ciutats per primer cop en la seva història i segons Nacions Unides més del 70% dels habi-tants del món es concentraran en ciutat l’any 2050. Per això, si volem canviar el món, el nostre principal camp de ba-talla és l’entorn urbà i el millor lloc on aprendre i discutir com fer-ho és Smart City Expo WorldCongress. @

iii smartcity Expo Worldcongress

rosa ParadellDirectora de l’SmartCity Expo WorldCongressAssociada núm. 1531

30

mir AdOr

Renovat l’acord de col·laboració amb Nexica

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i l’em-presa Nexica han renovat el conveni de col·laboració que mantenen des de fa ja quatre anys. El president de Telecos.cat, Joan Solé, i el director general de Nexica, Jordi Mas, segellaven l’acord a la seu de l’empresa a Barcelona, refer-mant el compromís de seguir treballant conjuntament per oferir un servei de qualitat al col·lectiu de “telecos” que l’Associació representa.

Nexica, amb més de 15 anys d’ex-periència i especialització en virtualit-zació, ‘cloud computing’ i allotjament

d’aplicacions crítiques, subministra a l’Associació els serveis d’enviaments massius d’e-mails, e-butlletins i les bústies de correu electrònic amb do-mini @telecos.cat dels associats. De la seva banda, Telecos.cat recolza Ne-xica fent difusió de les activitats que aquesta duu a terme i poden ser d’in-terès per al col·lectiu. A més, l’acord té com a objectiu fomentar i promoure l’organització de jornades informati-ves i seminaris de formació adreçats als professionals del sector.

La trobada en motiu de la signatu-ra del conveni servia també per visi-tar l’innovador centre de dades que Nexica té a Barcelona. Amb una plan-tilla de 70 professionals i una factura-ció anual de 6,1 milions d'euros (da-des de 2011), l’empresa compta amb més de 1.200 clients, entre els quals destaquen Mango, la multinacional d'alimentació Danone, la compa-nyia aèria Vueling o l'Euroleague de Bàsquet, entre d’altres. Segons Joan Solé, “l’acord amb Nexica referma el compromís de l’Associació per les empreses catalanes que aporten va-lor afegit i aposten pels professionals del país”. @

R Joan Solé i Jordi Mas, després de signar l’acord a la seu de Nexica.

Aliança amb PUE per certificar

coneixements TICTelecos.cat ha signat un conveni de col·laboració amb PUE, Proyecto Universidad-Empresa, per impulsar la certificació tecnològica dels coneixe-ments TIC. L'acord representa un des-compte d’un 10% per a associats dels cursos oferts per PUE i la matrícula gratuïta. El catàleg inclou la formació per obtenir certificats de CISCO, PMP, ITIL, VMWARE o Microsoft, entre al-tres. Consulta l'apartat de formació de la nostra web per obtenir tota la infor-mació dels cursos. @

Oferta de formació on-line

d'alt nivell i a baix cost amb Ossidian

Fruit d'un acord de col·laboració amb l'empresa Ossidian Technologies, amb seu a Irlanda, l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació ofereix als seus membres un ampli catàleg de formació on-line d'alt nivell a un baix cost. Concretament es tracta de més 50 cursos en anglès sobre tecnologies mòbils (LTE, UMTS, IPv6, mobile wallet, entre d'altres).

El catàleg complet i el formulari d'inscripció es troben a l’apartat for-mació del web www.telecos.cat. Els cursos estan disponibles les 24h els 365 dies de l’any i els associats gaudei-xen d'un 15% de descompte en el preu d'inscripció (125 euros per un curs, 499 pel catàleg complet). @

Conveni amb el Grup CIEF per impulsar noves accions formatives

L’Associació ha signat un conveni de col·laboració amb el Grup CIEF per tal d'impulsar noves accions formatives adreçades als enginyers. L'acord es con-creta en tres línies principals: la trami-tació i gestió de l'anomenada Fundació Tripartita (formació bonificada dels cur-sos organitzats), l’accés a aquest servei amb condicions exclusives també per als associats/des, i un descompte del 10% en la formació impartida pel Grup CIEF per als membres del col·lectiu.

Aquesta formació inclou cursos d'idio-mes, homologacions i un extens catà-leg de formació transversal.

Consulta l'apartat de formació de la nostra web per obtenir tota la informa-ció dels cursos. @

oferte s comerc ials i serveis

32

Fes servir la marca ‘Telecos.

cat-Enginyer registrat’

Des de fa alguns mesos, els mem-bres del col·lectiu poden fer servir la marca ‘Telecos.cat-Enginyer re-gistrat’, per posicionar-se davant d’altres professionals en les seves actuacions registrades a l’Associa-ció, com són els pressupostos, in-formes, propostes, documentació, estudis o treballs. A més, el segell es pot incorporar a les cartes de pre-sentació i CV com a eina de suport en la recerca de feina.

Cada associat pot registrar de manera gratuïta fins a cinc actuaci-ons professionals i/o documents. A partir del sisè registre, el servei té un cost de 6 euros. Per a més infor-mació, envia un correu a serveis@telecos.cat @

Fem vincle amb les empreses

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) ha po-sat en marxa una nova iniciativa de vinculació entre els Enginyers de Tele-comunicació de Catalunya i el sector empresarial.

Es tracta d’una nova aposta per con-solidar els lligams ja existents entre el col·lectiu i les empreses i entitats de casa nostra vinculades al sector TIC, l’Electrònica i l’Enginyeria de Teleco-municació. Amb el segell de Telecos.cat-Entitat Associada, es vol establir una xarxa de relació que permeti a tots aquells que en formen part –pro-fessionals, empreses i entitats- gaudir de tota una sèrie d’avantatges exclu-sius i serveis a mida. Participació als grups de treball, formació bonificada, accés al certificat AQPE, borsa de tre-ball, servei de workshop, participació a activitats, serveis d’imatge i marca, descomptes exclusius...

En definitiva, el que es pretén és aglutinar entitats que aportin valor afegit i puguin aprofitar la nova ofer-ta d’accions, iniciatives i serveis en pro del sector que ofereix Telecos.cat @

Associa la teva empresa o entitat i aprofita els avantatges de formar-ne part!

+info

Volem conèixer les teves expectatives respecte a l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), valorar el teu grau de satisfacció sobre els serveis que oferim, i detectar les teves possibilitats de participació i col·laboració amb les accions que duem a terme.

Només seran uns minuts i entre tots els participants sortejarem un iPad mini 16GB WiFi!

En base a les respostes obtingudes, intentarem adaptar els nostres serveis i pla de treball a les teves necessitats.

*Enquesta només per a associats/des. El termini per realitzar-la finalitza el proper 31 de gener. Durant el mes de febrer comunicarem el nom del guanyador/a per correu electrònic i en farem difusió a través del web www.telecos.cat

Ajuda'ns a millorar i guanya un iPad mini!

*Omple la nostra enquesta!Som Telecos!El suport per al teu creixement

professional com a enginyer

enginyer registrat

TracTamenT dels becaris a efectes de

seguretat socialel 28 de juny de 2013 es va publicar la sentència de data 21 de maig de 2013, dictada per la sala tercera del tribunal suprem, en virtut de la qual es va declarar nul de ple dret el reial Decret 1707/2011, de 18 de novembre, en la Disposició addicional 1ª de la qual es regulava “l’exclusió de l’àmbit d’aplicació de la seguretat social dels estudiants universitaris que realitzen pràctiques acadèmiques externes”, pel fet d’entendre que existia un vici de nul·litat en la tramitació del mateix, per manca de la preceptiva consulta al consell d’estat.

La declaració de nul·litat de ple dret del Reial De-cret 1707/2011 de 18 de novembre, té com a con-

seqüència retrotraure el procediment d’elaboració del mateix, perquè el Consell d’Estat es pronunciï amb caràc-ter preceptiu (per bé que no vinculant), sobre la qüestió que tracta la citada Disposició Addicional Primera. I a mès, comporta inevitablement l’aplicació del Reial Decret 1493/2011, de 24 d’oc-tubre, que obliga a les empreses i insti-tucions a donar d’alta en la Seguretat Social i cotitzar per contingències(*) comunes i professionals, pels estudi-ants que estiguin realitzant pràctiques en les quals s’hagi establert que rebran un quantitat en concepte de borsa o ajuda a l’estudi.

Situació actualLa nul·litat del Reial Decret 1707/2011 col·locava fora de la legalitat a totes aquelles empreses que tenien estudi-ants fent pràctiques amb l’abonament d’una quantitat económica, la qual cosa ha generat una situació d’enorme inseguretat jurídica. Aquesta insegure-tat, s’ha tractat de resoldre mitjançant la publicació en el BOE de la Resolució de la Tresoreria General de la Seguretat Social de 19 d’agost de 2013, publica-da el dia 30 d’aquell mateix mes, en la que, partint de la base de la vigència

2. “S’autoritza que l’ingrès de les quo-tes corresponents als mesos de juny a agost de 2013, puguin efectuar-se fins el dia 31 d’octubre de 2013”.

En conseqüència amb l’anterior, i a partir del 28 de juny de 2013, resul-ta obligatori tenir i mantenir en alta i cotitzar pels estudiants universitaris o de formació professional que realitzin pràctiques acadèmiques externes, per les quals percebin una contraprestació económica, qualsevol que sigui el seu concepte, o la forma en què es perce-bi, o la denominació que se li assigni, quedant assimilats a treballadors per compte aliè i per tant, inclosos en el Rè-gim General de la Seguretat Social, de conformitat amb el disposat en el Reial Decret 1493/2011, de 24 d’octubre.

L’obligatL’empresari és el responsable tant de l’alta o baixa, com de l’ingrès de la cotització pròpia i de la del personal inclòs en l’àmbit de la Seguretat So-cial, en aquest cas, dels becaris. Per això descomptarà de la retribució d’aquests, l’aportació que li correspon-gui en el moment del seu abonament, per al seu ingrès en la Tresoreria Gene-ral de la Seguretat Social. @

(*) Les contingències comuns es composen de malaltia comuna i accident no laboral. Les con-tingències professionals integren la malaltia pro-fessional i l’accident laboral. No existeix cotitza-ció per Desocupació, Fons de Garantia Salarial i Formació professional (art. 3, R.Dto 1493/2011)

Francisco Almenara PérezIbañez & Almenara Abogados, S.L.P. Departament Laboralwww.ialmenara.com

del Reial Decret 1493/2011, s’estableix el següent:

1. “S’autoritza excepcionalment que la presentació d’altes i, en el seu cas, baixes en el Règim General de la Seguretat Social dels estudiants, pels quals aquelles altes resultin obligatòries des del 28 de juny de 2013, puguin realizar-se fins el dia 30 de setembre de 2013”.

Destinatari:Tresoreria General de la Seguretat SocialAssumpte:Ingrés dels becaris

l'a Dvo c at i n for m a

34

reTribución de los administradores

recientemente ha salido a debate la remuneración de los administradores debido a una nota informativa emitida por la agencia tributaria y por recientes controvertidas sentencias del tribunal supremo al respecto. sin entrar en temas técnicos, vamos a establecer los criterios aplicados por la agencia tributaria cuando inspecciona la remuneración de los administradores de las sociedades.

En primer lugar, un admi-nistrador de una socie-dad puede percibir una remuneración por el tra-

bajo que desempeña en la misma y/o por su tarea como administrador. Ten-gamos presente que de acuerdo con el artículo 17 2E del IRPF, califica de rendimientos del trabajo las remune-raciones de los administradores y miembros del consejo de administra-ción. Tengamos en cuenta que la cate-goría de Gerente, Director General y similares, la Agencia Tributaria en base a la CV. 2159-11, interpreta que es similar a una remuneración al Ad-ministrador y por tanto, y aquí está el problema, la retención a aplicar será del 42% para el 2012 y 2013, y no la que se aplique por criterios de salario.

En segundo lugar, la retribución al ad-ministrador o al consejo de Adminis-tración debe figurar con certeza, en los estatutos de la sociedad, la forma de remuneración. Dos aspectos:

• Si consta en los estatutos, la remune-ración al administrador debe estar redactada de forma clara y precisa.

• Si no consta en los estatutos, es decir, la remuneración a los admi-nistradores de la sociedad será gra-tuita y la Agencia Tributaria califica la remuneración como si fuera a los administradores, se puede conside-rar como un gasto no deducible, ya que no consta en los estatutos tal retribución y por tanto, será una li-beralidad.

Si la remuneración que percibe el socio, que además es administrador, por el trabajo que desempeña en la sociedad, puede considerarse como relación laboral y relación mercantil. Los crite-rios de interpretación aplicados por la

Agencia Tributaria, son los siguientes y deben cumplirse los dos:

• Se entiende que existe actividad económica y por tanto, la relación será mercantil cuando:

a) Exista una ordenación por cuenta propia.

b) Existencia de medios de producción en sede del socio.

La ordenación por cuenta propia se entiende cuando no exista dependen-cia ni ajenidad, en concreto, cuando se posea el 50% o más de la partici-pación en la sociedad. Si se posee me-nos, será una cuestión de prueba que deberá aportar el contribuyente.

La existencia de medios de produc-ción en sede del socio se entenderá que el principal medio de producción es el propio profesional (su capacita-ción profesional).

Si hasta la fecha una empresa, ha apli-cado el criterio de relación laboral y no ha tenido en cuenta el criterio ex-puesto, la Agencia Tributaria puede considerar que es una relación mer-cantil, y reclamará al socio el IVA so-bre el salario bruto. @

Joan Pàmies BoschConsultor (Élite Gestión Empresarial)

e l gest or i n for m a

35

les reserves d’hoTel ja es poden fer per hores

Ja no cal reservar habitacions d’hotel per dies, si es té la intenció d’ocupar-les només unes quantes hores, encara que siguin més de 24. es pot fer a tant l’hora. o més ben dit, a tant els paquets de 3, 6, 12, i fins i tot 24, 36 i 48 hores, amb l’avantatge afegit de poder escollir l'hora d'entrada i de sortida. i és tan fàcil que n’hi ha prou amb connectar-se a la plataforma online ByHours.com, que ha assolit un èxit molt notable de vendes en poc més d’un any de funcionament. el seu conseller delegat, christian rodríguez, diu que ja disposa de 10.000 clients, molts d’ells repetidors, i que ha fet més de 15.000 transaccions.

Encara que sigui molt difí-cil de quantificar el nom-bre d’hores que un client mitjà d’hotel es passa a

l’habitació, sovint són moltes menys de les 24 que es veu obligat a pagar. Doncs ja s’ho pot estalviar. N’hi ha prou amb què faci la reserva online de plaça ho-telera a través de la web ByHours.com, que les ofereix a tant l’hora. El seu fun-dador i CEO, Christian Rodríguez, diu que es va adonar de les expectatives de negoci d’aquest fraccionament horari quan, “com a viatger, vaig haver d'es-perar amb les maletes en un aeroport, o haver de deixar l'hotel perquè a les 12 et feien fora. Són situacions molt co-muns, on no trobem el servei que ne-cessitem, les que et porten a donar-li la volta i renovar-lo”.

Però el que va portar-lo a fer el pas de crear aquest nou servei, va ser “extra-polar aquestes situacions tan comuns a altres moments d’ús que no siguin d’oci o turisme, on trobem empreses, per exemple, que gestionen els viat-ges dels seus comercials i que sovint, aquests només estan a l’hotel per deixar les coses, dutxar-se o treballar una estona”. Cita també altres situ-

acions d’usuaris preferents del nou servei, com ara els provinents d’esca-les de vols entre ciutats, o d’hospitals on acudeixen familiars de malalts in-gressats, que necesiten estar-se unes quantes hores en algun hotel del cos-tat del centre mèdic.

Tota aquesta casuística fa que ByHours.com classifiqui els seus client en tres tipus: “En primer lloc, aquells que vi-atgen constantment, que fan viatges a una ciutat i que s'hi passen hores o un cap de setmana. En segon lloc, hi ha els clients relacionats amb hospitals, gent que treballa al voltant dels cen-tres de salut o gent que té malalts a la clínica i que necessiten una estada en un hotel durant unes hores. I, en tercer lloc, els que ho fan per oci: per exem-ple, vens de Tarragona i vas al Liceu i necessites una habitació a Barcelona només durant vuit hores, o baixes per veure un partit del Barça i vols passar la nit a Barcelona”.

Percentatges de descomptePel que fa als trams horaris que surten més a compte al client de ByHours.com, diu que “els preus, com a qualsevol al-tra plataforma, varíen segons la dispo-nibilitat, l’època de l’any o la categoría de l’hotel, però evidentment les reser-ves durant el dia poden ser més barates ja que l’hotel, quan el client se’n va, pot tornar a vendre l’habitació”. Concreta, de manera aproximada i generalitzant, que “un pack de 3 hores comptaria amb un descompte del 60-70% del preu final, un de 6 hores del 40-50% i les 3 hores del 30%”. Sobre els packs de 24, 36 i 48 hores explica que “són més cars, ja que signifiquen, per exemple, un ‘late check-in’ o un ‘early check-out’, és a dir, que el client pot entrar a les 5 de la tarda, i marxar a les 5 de la tarda

byhours.com revoluciona el sector hoteler

R Christian Rodríguez, fundador i conseller delegat de ByHours.com

v i ncl es

36

300.000 euros del Fons enginyersEn l’última ronda de finançament, del mes de juliol passat, ByHours.com va rebre 300.000 euros del Fons Enginyers de la Societat d'In-versió dels Enginyers (SEI), partici-pada per l’Associació Catalana d'En-ginyers de Telecomunicació. Al seu torn, el COEIC i l’AEIC (mitjançant el seu servei Enginova, de foment de l’emprenedoria), van guardonar ByHours.com amb el ‘Premi d’una idea a una realitat’, corresponent al Concurs FemIndústria, celebrat el mes de maig passat.

El seu CEO i fundador, Christian Rodríguez, és conscient que “no és fàcil trobar finançament per als projectes de base tecnològica”, però creu que “si el teu projecte és bo, en trobes”. Té també una visió optimista del sector tecnològic de base online a Catalunya, que diu que “és enorme, i concretament a Barcelona encara més”. Sobre les seves perspectives de desenvolu-pament a casa nostra, assenyala que “tenim grans projectes basats en el desenvolupament tecnolò-gic, i per descomptat, universitats i cursos de qualitat que preparen grans professionals en la matèria”. L’única pega que hi posa és que “en aquest sector, com en qualsevol al-tre, l’Administració hauria d’ajudar més els emprenedors. Aquest sec-tor està sobradament preparat, i té possibilitats de treballar on sigui, aquí i fora. Si ajudessin una mica més a la creació d’empreses, a la contractació, les perspectives seri-en molt millors”. @

del dia següent, sense haver d’abando-nar l’habitació a les 12 del migdia (que és la norma general dels hotels). I això, és un valor afegit que es paga”.

Si els avantatges de ByHours.com són molt evidents (Rodríguez els resumeix dient que “suposa flexibilitat per a l’usuari: per decidir quan entra i quan surt de l’hotel, i de pagar per un ús con-cret”), el funcionament del seu model de negoci encara més. “Es limita a ser comissionista, ja que rebem un 15% de cada reserva que té un hotel”. D’altra banda, com que ByHours.com no és tan sols una finestra online a disposi-ció de l’usuari final, sinó que treballa amb partners de diferents sectors, com ara eDreams (propietat de Odigeo, el primer grup europeu de reserves en lí-nia, amb el qual Byhours.com ja va sig-nar un acord de comercial a finals del 2011), Grupo Areas, Viajes Carrefour, Pullmantur, asseguradores o grups hospitalaris, que ofereixen hotels per hores als seus clients o usuaris. Diu que “en aquests casos ByHours.com propor-ciona un motor de cerca, programat i ‘instal·lat’ clau en mà, però amb el ‘look&feel’ de la marca en qüestió”.

InternacionalizacióSobre les previsions de creixement, Rodríguez apunta que prepara “la se-

güent ronda de finançament per a la internacionalització. L’objectiu és estar venent a Londres el primer trimestre de l’any vinent, a banda de consolidar el mercat espanyol. Tenim la sol·licitud de patent a Estats Units també iniciada, per quan vulguem i puguem obrir mer-cat a ciutats clau, com ara Nova York”.

Creada el març de 2012, ByHours.com preveu tancar el 2013, primer any sen-cer de facturació, amb unes vendes (co-missions) d’un milió d’euros, sobre un volum de negoci intermediat total de 3,5 a 4 milions. De cara al 2014 volen continuar creixent i preveuen “arribar als 10 milions de facturació el 2014”. Compten que “Odigeo serà un bon soci de viatge que ens acompanyarà inter-nacionalment; de fet, ens obre un gran mercat de 12 milions de clients a l'any. Ara només som a l'Estat espanyol i amb vista al 2014 volem creuar fronteres i arribar a molts més països, i aquesta aliança ens ajudarà a fer-ho”. @

R El servei Enginova, de foment de l’emprenedoria, va guardonar Christian Rodríguez amb el ‘Premi d’una idea a una realitat’, corresponent al Concurs FemIndústria.

R Home page de ByHours.com

Jordi DuchCoordinador 'Telecos'

37

Qué hay Que hacer para ser un poco mas creaTivo

La creatividad es, para mu-chos, algo que todos de-beríamos estudiar alguna vez en la vida. Para otros

(menos), un don que se tiene o no se tiene, y para la mayoría, algo que, de tenerse, abre muchas puertas.

Es difícil si no imposible transmitir la creatividad en sí, y los grandes maes-tros suelen serlo de un ámbito concre-to pero, a la vez, capaces de transmi-tirla y explicarla en cualquier ámbito. Ferran Adrià es, seguramente, uno de los grandes y mejores creativos que te-nemos. Tina Seelig o Philip Kotler son voces que todos debemos escuchar cuando hablan de creatividad, y po-dríamos seguir así horas y horas.

Sin embargo, este artículo no está pen-sado para repasar cómo de creativos son los genios que nos rodean, sino de analizar cómo ser un poco más creati-vos, ya que si un emprendedor al em-pezar un negocio tiene pocos recursos, sin creatividad probablemente se está condenando: al empezar, la única ma-

que de tantas veces que las hacemos y repetimos nos parecen normales, pero que cuando alguien las ve sue-le sorprenderse y copiarnos. Si somos capaces de listarlas, seremos capaces de desarrollarlas.

3) Explicar y esperar feedback.No nos engañemos: La sociedad (o una parte de ella) no querrá que tengamos éxito, ya sea porque son personas cer-canas que nos quieren y no quieren vernos fracasar, o porque son personas cercanas que nos odian en secreto y no quieren vernos triunfar. Así que si conseguimos localizar personas sin un vínculo emocional con nosotros, que estén dispuestas a darnos feedback de las ideas y que tengan algo en común con ellas (que sean usuarios de cosas parecidas, por ejemplo), tendremos fe-edback de calidad.

4) Volver a empezar.Toca encender el DeLorean para volver al punto 1 y empezar de nuevo. Y al lle-gar al 4 de nuevo… volver al 1. Así tan-tas veces como queramos/podamos, ya estemos un día, una semana, un mes o un año haciendo este ejercicio. Tarde o temprano habrá una idea que recorda-remos más que las demás, que no hará falta buscar. Que vendrá ella a nosotros una y otra vez sin que estemos pensan-do en el ejercicio: esa será la idea que debemos desarrollar.

Tengan éxito o no, tenemos asegurado un buen rato intentándolo. Y además, creativamente. @

Pau Garcia-MilàFundador de EyeOS i empresari TIC

Después de hablar con muchas personas que tuvieron ideas y las plasmaron en realidades, llegué a una lista de cosas que todos o casi todos hacían de vez en cuando para no perder su creatividad. Y he querido compartirla.

nera de darse a conocer es creativa-mente, de maneras poco habituales, normalmente baratas y que provocan sorpresa a quién las ve.

Después de hablar con muchas perso-nas que tuvieron ideas y las plasmaron en realidades, llegué a una lista de co-sas que todos o casi todos hacían de vez en cuando para no perder esa crea-tividad. Y he querido compartirla:

1) Localizar ideas donde parece que no las hay.Y para localizarlas, analizar cuáles son nuestras pasiones. ¿Qué haríamos si tuviésemos un billón de euros en el banco? ¿A qué dedicaríamos el tiempo? Sea cual sea la respuesta, eso es nues-tra pasión. Una vez localizada, inten-taremos generar “cosas” (ideas) que podemos hacer que permitan que la gente que no lo tiene como gran pa-sión pero sí como algo que le gusta ha-cer estaría dispuesta a pagar por ello.

2) Analizar el entorno y la rutina.Hay grandes ideas escondidas en nuestra rutina esperando ser locali-zadas, vistas y mejoradas. Situaciones

v i ncl es

38

la importància de la cerTiFicació en Formació

Tecnològica

Què suposa obtenir una certificació tic avui dia? Quin és el seu valor real en el mercat laboral? cada cop més, aquest tipus de certificacions estan deixant de ser un valor afegit per convertir-se en un requisit i una necessitat per disposar de més oportunitats professionals. Hi ha una tendència creixent en l’acreditació del coneixement motivada per tres aspectes clau a on la certificació incideix molt positivament: l’ocupabilitat, la internacionalització i la diferenciació.

Avui dia, el mercat laboral i les empreses precisen professionals de qualitat i que, a més, ho puguin de-

mostrar. Un informe(1) realitzat l’any 2011 per CompTIA, institució sense ànim de lucre que promulga l’acredita-ció dels professionals TIC, revela que el 86% dels directors de Recursos Humans considera les certificacions TIC com una de les principals variables d’avaluació als candidats. També la prestigiosa con-sultora International Data Corporation (IDC) en un estudi(2) realitzat amb Mi-crosoft assegura que la certificació, juntament amb la formació i l’experièn-cia, és una de les característiques més importants en el procés de selecció de perfils TIC. Aquestes dades demostren que la possessió d’una o més certifica-cions incrementa les possibilitats d’en-trar en el mercat laboral o de disposar de millors opcions professionals.

Però més enllà de la certificació com a criteri de selecció, també hi ha el seu reconeixement a nivell internacional i el factor diferenciador que aporta en-tre perfils professionals homòlegs. So-bre el primer d’aquests dos, és evident que les principals certificacions TIC, ja siguin de fabricant o de models de re-ferència, pel fet d’estar reconegudes per les pròpies multinacionals i institu-cions especialitzades –com Microsoft, Cisco, LPI, VMware, PMI o ITIL– ajuden a aplicar un estàndard a nivell interna-cional entre els professionals TIC. Ate-

tor diferencial entre perfils semblants. Disposar d’una certificació garanteix haver complert satisfactòriament un procés d’avaluació totalment imparcial i objectiu, fet que ajuda a disposar d’un perfil professional més atractiu. Aquest aspecte no passa per alt a empreses i companyies contractants, on l’afany de millorar dia a dia la productivitat i com-petitivitat comporta la necessitat de disposar dels millors equips de treball possibles, i la certificació és un criteri per configurar-los.

En aquest procés per la certificació de les competències professionals, tam-bé assolix una importància creixent l’aprenentatge en idiomes per al des-envolupament professional i personal. L’anglès destaca com el llenguatge per excel·lència en el món TIC i fins i tot pot resultar determinant en un procés de selecció o promoció de personal, supo-sant un impediment o una facilitat. Per aquest motiu, la seva acreditació mit-jançant exàmens oficials com BULATS (Business Language Testing Service) –un servei de certificació a nivell d’idio-mes reconegut per la University of Cam-bridge, l’Alliance Français, el Goethe Institut i la Universidad de Salamanca–, s’està generalitzant cada cop més entre els col·lectius professionals. @

1 Employer Perceptions of IT Training and Certification.Comptia, Gener 2011.2 Climate Change: Cloud's Impact on IT Organizations and Staffing, IDC, Novembre 2012.

Àngel GarciaManager PUE IT Certification Tour

nent l’estat actual del mercat laboral nacional i la creixent interrelació entre països originada per la globalització, no es pot obviar que una de les opci-ons dels joves és la cerca d’oportuni-tats laborals a l’estranger. És per això que el fet de disposar d’una certificació facilita aquesta cerca i adquireix una major rellevància derivada del seu re-coneixement internacional.

I pel que fa a la diferenciació, tot i que les certificacions no suposen un mèto-de fiable per localitzar aquells professi-onals competents, sí que permeten vali-dar i donar credibilitat al domini d’unes habilitats adquirides, suposant un fac-

de valor afegit a estàndard

v i ncl es

40

En el decurs de les prime-res trobades del grup de treball d’Acústica i Audio-visual s’han posat de ma-

nifest moltes inquietuds, i molt diver-ses. Sembla que la diversitat és un aspecte inherent al que l’audiovisual comporta avui: imatge, so, multimè-dia... Per si fos poca cosa, a tot el que cadascú arrossega al darrera des de sempre encara s’hi ha d’afegir el que ha provocat l’explosió de les mal batejades ‘noves tecnologies’, que s’han transfor-mat i evolucionat cap a les xarxes.

El debat dels membres del grup de treball ha estat centrat des del primer dia en dos aspectes molt marcats i di-ferenciats. El primer té a veure amb la necessitat de poder reglamentar míni-mament les actuacions professionals en el sector, de manera que es pugui aconseguir mica en mica d’aixecar el llistó en tot el que comporta la redac-ció de projectes. És molt freqüent veu-re sortir a concurs projectes poc elabo-rats, mal presentats, poc especificats i que estan tenyits amb les marques preadjudicades. És com la llista de la compra. No es això el que ha de ser un bon projecte. Ho volem redreçar poc a poc, amb l’ajut del col·lectiu, i trobar la forma d’establir recomanacions, me-todologia, processos, aportar idees i compartir experiències per assolir nivells de qualitat que permetin obte-nir unes instal·lacions amb un segell d’excel·lència. L'Associació és membre fundador de l’AQPE (Agència de Qua-lificació de Professionals de l’Enginye-ria) i és per això que volem aportar un bon nombre d’associats, professionals de l’audiovisual, que es certifiquin en aquests àmbits.

Un segon aspecte que ha destacat entre el batibull d’idees inicials, és la creixent

mitjans audiovisuals, per bé que no es pot arribar a etiquetar d’objectiu, sí que cal reconèixer un sentiment unà-nime de marcada incidència popular, raó per la qual ens convé estar atents a l’impacte generat en l’opinió públi-ca (sense anar més lluny, cal recordar que els temes de radiofreqüència so-vint són qüestionats per la població, per la mala fama que tenen sobre pos-sibles afectacions a la salut). A més, en matèria audiovisual (malgrat que és un tema que passa més desaperce-but als mitjans de comunicació), hi ha hagut sentències judicials recents que han portat a primera plana situaci-ons conflictives pel que fa, per exem-ple, al soroll en llocs públics. Estarem atents també a tot això i ho tindrem en compte, en aquest cas de forma sincronitzada amb el grup de treball Radiocomunicacions. @

Jaume CodinaRepresentant de la Junta de Telecos.cat al grup de treball d’Acústica i AudiovisualAssociat núm. 1015

radiografia dels grups de treball de Telecos.cat

necessitat de trobar i teixir les adequa-des relacions entre tots els col·lectius del sector: empreses, institucions, cen-tres educatius, Administració... Això ens hauria de permetre multiplicar les si-nèrgies, que són moltes, entre les dife-rents àrees d’activitat professional dins del sector. Aconseguiríem així d’obtenir una bona reputació i un adequat posi-cionament en el sector. Caldrà l’ajuda de tots i, cal recordar, que el grup de treball està obert a tot el col·lectiu, i que la seva tasca passa també per la gene-ració de nous projectes, així com per la contribució temporal d'associats que hi participaran per assolir objectius con-crets o per períodes determinats.

I pel que fa al contingut vehiculat per

Grup de treballacústica i audiovisual

no fa gaire temps que, a conseqüència dels esforços d’un petit grup de 'telecos' força actius dins del col·lectiu, s’ha aconseguit crear un nou grup de treball orientat al món audiovisual. coordinat pel company Pere artís, és un grup molt heterogeni, amb perfils molt diversos i que potser no ha costat tant de fer com ens pensàvem, doncs sembla que l’audiovisual i tot el que sona a multimèdia queda recollit també en altres titulacions.

'i n t e rnos '

41

El Servei EnginovaÉs una mena de finestreta de l’empre-nedor. Situat físicament a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials, aporta assistència en les primeres etapes de reflexió sobre un projecte d’empresa. Quina estructura legal donar-li? Quines subvencions es poden aconseguir?

El Fons EnginyersHem aconseguit un capital proper als 4.000.000€ que en 4 anys permetrà inver-tir en 12 projectes. Fins a la data n’hem analitzat 82 (6,1% e-salut, 31,7% SaaS, 28% industrial, 12,2% xarxes socials, 8,5% e-commerce, 13,4% altres serveis). S’ha formalitzat la inversió en tres: Triti-um, Macfer i ByHours. Busquem projec-tes en etapes inicials, han de tenir clients, un producte/servei de base tecnològica acabat i estar ja facturant. Han d’aspirar a creixements elevats com els que dona-ria la internacionalització. El Fons entra en el capital de les societats amb 100-400.000€, per obtenir-ne de l’ordre del 10-30% i vocació de sortir-ne en 3-6 anys.

L’objectiu de totes aquestes accions és crear un entorn de complicitat i de suport per als telecos emprenedors. Aquesta setmana la nostra cervesa al Renaissance ha estat il·lustrada per un tast de pernil ibèric gourmet: “Jamo-nify.com” és la darrera iniciativa de Fernando Navarro, un teleco del grup.

Abans no s’acabin els 4 milions, ve-niu a les nostres trobades, porteu el nou mesurador BER que heu desenvo-lupat, o millor encara el vostre pernil i us rebrem amb els braços oberts. @

Grup de treball d’EmprEnEdoria

a l’entorn del fons de capital risc, fons enginyers, hem creat el grup d’emprenedoria (empren@telecos.cat). el nostre objectiu és compartir experiències, idees i donar suport als telecos en projectes de nova empresa. Ho fem en tres nivells: fent xarxa en les trobades del grup, donant orientació formal amb el servei enginova i aportant capital d’inversió amb el fons enginyers.

radiografia dels grups de treball de Telecos.cat

lions per a invertir en projectes tecno-lògics amb seu a Catalunya. Ara només queda invertir-los bé.

Les trobades del grup d’EmprenedoriaEns reunim periòdicament al bar de l’Hotel Renaissance. Ens serveix a tots per a contrastar els propers passos i als nous emprenedors els aporta un primer nivell de ‘mentoring’. Segons J. Zamora y J.M. Añon, dos telecos que juguen la champions empresarial, un innovador necessita:• Xarxa per a compartir experiències• ‘Mentoring’ per obtenir visió global• Accés als influenciadors clau• Tolerància a l’error

Dins el grup intentem aportar-nos mú-tuament aquests elements.

Jaume Xarrié Representant de la Junta de Telecos.cat al grup de treball d’EmprenedoriaAssociat núm. 661

Labril de 2009 un empre-nedor de la nostra Junta, l’Antoni Brey, es va acos-tar a la Generalitat a cer-

car diners per la seva empresa Urbiòti-ca. No en va aconseguir (amb lo bé que li ha anat després, ni falta que li feia), però va descobrir que per a fons d’in-versió sí que n’hi havia. Hi vàrem tor-nar junts. Ens van rebre molt bé i ens van dir que si constituíem un fons al voltant de Telecos.cat, ells podríem in-vertir-hi fins a 15 milions.

Vaig sortir trasbalsat. Mai ningú no m’havia ofert 15 milions. L’únic ‘però’ era que calia aconseguir-ne 15 més. Quan et consideres ric amb 15 mili-ons virtuals a la butxaca no sembla missió impossible. Telefónica, La Cai-xa, la Fundació Vodafone, el Banc de Sabadell… Al cap de poques visites era evident que no podíem anar al primer nivell d’una gran empresa a dema-nar 500.000€. No te’ls donen. Havíem d'abandonar el vol baix, buscar un bon advocat, contractar un gestor professi-onal i demanar 5.000.000€.

Els especialistes a què ens vàrem acostar, AT-Corporate, ens van avisar que els enginyers industrials anaven darrera del mateix objectiu. En propo-sar-los unir esforços ens van rebre amb braços oberts. 2010 no era un any fàcil, però vàrem convèncer a Banc Sabadell, Mútua dels Enginyers i Fundació CTec-no. Al final es va crear un fons de 4 mi-

'i n t e rnos '

42

4. Com a prioritat, s’explorarà la pos-sibilitat de col·laborar professional-ment amb el col·lectiu d’enginyers industrials.

5. Cercar nous membres per al grup d’Exercici de la Professió, que actuïn com Enginyers en el camp de l’elec-trònica, automatismes, serveis i apps.

Des del meu punt de vista, la col-laboració amb els tècnics municipals, dins l’àmbit de les telecomunicacions que els afecta, és una possibilitat real donat que són aspectes poc coneguts per ells. Per exemple, l’accés a la ban-da ampla i a les comunicacions de les diferents seus municipals, el compli-ment de les normatives de telecomu-nicacions, el control energètic, la te-lefonia mòbil... Totes elles qüestions que, ben assessorades per enginyers de telecomunicació, poden fer estal-viar diners als ajuntaments. Mirem endavant perquè el passat no tornarà i adaptem nos a la situació actual. @

Grup de treballExErcici dE la profEssió

Els últims anys hem viscut un seguit de canvis que han fet trontollar la segu-retat que ens proporcio-

nava l’obligatorietat de les normatives i l’empara del nostre col·lectiu. La crisi, per una banda, i les modificacions legis-latives per l’altra, han reduït a la mínima expressió l’activitat constructora, men-tre els visats professionals deixaven de ser obligatoris i es permetia a d’altres

l’aparició de la normativa d’ict va permetre als enginyers de telecomunicació d’exercir com a professionals lliure exercents o, com se sol dir, de desenvolupar feines relacionades amb el ‘lliure exercici de la professió’. És a dir, va possibilitar que part del nostre col·lectiu pogués obrir un petit despatx que, sota el ‘títol’ d’enginyer de telecomunicació, oferia servies a arquitectes, enginyers industrials, instal·ladors, constructors i promotors. va ser una oportunitat històrica que també van aprofitar molts d’aquests professionals per fer créixer els seus negocis tot ampliant l’abast de les seves activitats tradicionals.

radiografia dels grups de treball de Telecos.cat

titulats la realització de projectes fins ara privatius dels enginyers de teleco-municació, com les mateixes ICTs.

Malgrat aquest escenari, l’Associació ha volgut que aquest grup de treball, que en el seu moment va tenir una presència molt significativa dins el col-lectiu, continuï treballant i aportant la seva experiència en bé de la professió.

Què ha passat amb totes aquelles en-ginyeries que van créixer a l’escalf de la normativa d’ICT i de la bombolla immo-biliària? Doncs que algunes han tancat i d’altres han mirat i estan mirant de diversificar les línies de treball o s’han encongit en espera de temps millors.

En l’última reunió del grup, celebrada el passat 4 de setembre, vàrem refle-xionar sobre tot plegat. En l’acta de la reunió es va fer constar el següent:

Per impulsar les actuacions professio-nals dels enginyers de telecomunica-ció, els participants de la reunió estan d’acord que no val tenir com a referèn-cia els anys de bonança econòmica on tothom feia projectes i certificacions de telecomunicació. Els assistents re-flexionen sobre l’autèntic valor afegit que un enginyer de telecomunicació pot aportar.

I s’hi proposaren diverses accions:

1. Redacció d’un portfoli de projectes que els enginyers de telecomunica-ció poden realitzar aportant valor afegit, acompanyat d’un directori d’enginyers.

2. S’han d’investigar les noves tendèn-cies en ‘Actuacions Professionals’, sobretot a través dels estudiants de les escoles universitàries.

3. Es demana a l’Associació que inclogui l’impuls de les actuacions professio-nals dels enginyers de telecomuni-cació, en aquells convenis i relacions establertes amb altres entitats.

Joan M. Ribes Representant de la Junta de Telecos.cat al grup de treball d'Exercici de la ProfessióAssociat núm. 704

43

Fent les Amèriques...som ‘telecos’, som notícia

Jordi oliva ens explica la seva experiència a avant enginyers consultors, que fa més d'un any va obrir despatx a nova York. arriba a la conclusió que “els estats Units no és un mercat fàcil, tot i que val la pena entrar-hi si tenim un producte o servei prou interessant”.

Avant Enginyers Consul-tors va fer el salt conti-nental als Estats Units ara fa més d'un any, després

de dissenyar una estratègia corporati-va per afrontar la crisi, orientada tant a la diversificació geogràfica com de ne-goci. En l’àmbit geogràfic, després d'haver fet alguns intents sense èxit a d'altres països, va sortir l'oportunitat d'establir una base permanent a Nova York, de manera que vam fer el pas i, poc després, vam constituir la nostra empresa allí, amb el nom d'Avant Glo-bal Services. Sobre la diversificació de negoci, ja feia 4 anys que estàvem de-senvolupant i testejant el nostre software ‘Avant Manager’, que es con-vertiria en una nova línia de negoci per a Avant. Es tracta d'un software per a la gestió integral del despatx d'engi-nyeria i d'arquitectura (gestió de pro-jectes, clients, gestió comercial, ofer- tes, factures, costos, producció,

currículum, web, etc), que des de prin-cipis d'any hem començat a comercia-litzar a Espanya i recentment també als Estats Units, a Mèxic i a Colòmbia.

Pel que fa a l'experiència d'obrir un despatx als Estats Units, cal tenir en compte que s’ha de disposar de visat per poder-hi viure de manera perma-nent. N'hi ha de molts tipus: de nego-ci, de treball, d'inversor, etc. Alguns autoritzen a treballar i altres no. Un segon punt també molt important és que el nostre títol d'enginyer no està reconegut. Així que, o bé ens matricu-lem en una universitat americana per treure'ns el títol allí o bé cerquem un partner local que tingui un títol vàlid. A més, als Estats Units, quan s'acaba la carrera i s'obté el títol, encara no es pot exercir d'enginyer (signant projec-tes), sinó que cal passar per una etapa d'uns quants anys treballant per a un altre enginyer amb llicència i, després, fer uns exàmens addicionals per acon-seguir una llicència que és la que per-

metrà signar com a enginyer. És tracta, doncs, d'un sistema força proteccionis-ta que fa que, sens dubte, sigui molt més fàcil començar col·laborant amb un partner local.

Salvats els dos punts anteriors, els Es-tats Units, i en concret Nova York (que és el mercat que conec), ofereix bones oportunitats per fer-hi negocis tant per a empreses consolidades com per a emprenedors que volen implantar-hi la seva ‘start-up’ tecnològica (hi ha for-ça ajudes públiques per fer-ho). Però aconseguir clients a Estats Units no és fàcil. Cal tenir clar (i saber vendre bé) quin valor afegit aportem al client americà, atès què no és fàcil que acabi optant per nosaltres i descartant una empresa americana.

Per altra banda, el fet d'establir-nos a Nova York ha portat altres beneficis ‘col-laterals’ no previstos, com ara un incre-ment de l'interès cap a nosaltres tant dels nostres clients actuals, com d'altres empreses que ens contacten per estudi-ar possibles vies de col·laboració apro-fitant que nosaltres estem físicament a Nova York i que elles, tot i no dispo-sar de la infraestructura necessària per estar-hi, si que tenen algun producte o servei que podrien vendre als Estats Units, i aquí s'obre un ventall molt inte-ressant de possibles sinèrgies.

Al meu entendre, els Estats Units no és un mercat fàcil, tot i que val la pena entrar-hi si tenim un producte o servei prou interessant. @

Jordi Oliva Director General d'Avant Enginyers ConsultorsExecutive MBA per l'IESEAssociat núm. 1.046

'i n t e rnos '

44

Cop de mà innovador a la comunicació assistencial

som ‘telecos’, som notícia

el ‘teleco’ manuel mon-tañes centra l’atenció professional en el nou paradigma del marketing 2.0. Juntament amb un altre soci funda un hiver-nacle per a nous projec-tes, el primer dels quals, ‘Dependència social media’, una consultoria de marketing i comunicació 2.0, especialitzada en el sector de la dependència, ha rebut el reconeixement del sector, amb el premi amaDe 2012 a la millor iniciativa innovadora en comunicació en el sector assistencial.

La meva trajectòria com enginyer de telecomuni-cació comença en l’àmbit de la docència, en una es-

cola de formació professional d’imatge i so, una experiència enriquidora que deixo enrere quan accedeixo a la Fun-dació Bosch i Gimpera (UB) per reci-clar-me amb un MBA que em va obrir les portes de la principal consultoria nord-americana en TIC del sector sani-tari. Juntament amb el director euro-peu de Networking vam implantar la companyia a Europa i quan l’estructura del grup estava creada, em vaig fer càr-rec de la zona sud d’Europa. Vaig poder constatar de primera mà les grans dife-rències que existeixen al mercat sanita-ri en cada estat europeu i especialment amb el nord-americà.

La meva trajectòria professional conti-nua a la principal multinacional espa-nyola del sector òptic. Em van plantejar el repte de la posada en marxa de ‘l'e-commerce’. En un sector molt tradicio-nal com l'òptic vam implantar un nou canal de comunicació amb els clients, el canal electrònic. Vam aconseguir que el 50% de la facturació de la com-panyia es gestiones electrònicament. Actualment, el B2B és una realitat im-prescindible al sector òptic.

Les meves inquietuds m’han dirigit cap al nou paradigma del marketing 2.0 o comunicació 2.0. Els canals tradicio-nals perden força i les empreses han de reformular el seu departament d’aten-ció al client. Les empreses no es poden limitar a difondre els seus missatges, han d'escoltar als seus clients als quals les xarxes socials els donen un altaveu que abans no tenien.

L'evolució de les TIC permet que nous projectes surtin a l’horitzó i juntament amb un altre soci fundem un hiverna-cle per a nous projectes. Hi ha diver-

sos projectes que estan a l’hivernacle, i aproximadament un projecte nou a l’any es consolida i comença la seva andadura. El primer projecte que va néixer és ‘Dependència Social Media’, la primera consultoria de marketing i comunicació 2.0, especialitzada en el sector de la dependència. Neix de la mà de professionals de les TIC’s i el marke-ting i professionals del sector assisten-cial. ‘Dependencia Social Media’ és un projecte jove però que ja ha rebut el reconeixement del sector, va rebre el premi AMADE 2012 a la millor iniciativa innovadora en comunicació en el sector assistencial. El sector assistencial al nos-tre país és un sector que està patint un intens i traumàtic canvi. La denominada generació del ‘baby-boom’ està madu-rant i en uns anys provocarà la inversió de piràmide de població, juntament

amb el desmantellament de l'estat del benestar, crea una paradoxa de difícil solució. Això fa que totes les eines 2.0 tinguin un gran potencial perquè les empreses del sector puguin comunicar totes les seves activitats a la societat, ja que és un sector que ha canviat moltís-sim, però és un gran desconegut per la societat que encara té la imatge de be-neficència i del ‘asilo’.

Dins del mateix sector assistencial tam-bé hem posat en marxa una consulto-ria estratègica per a centres geriàtrics i assistencials, on donem suport a la gestió de centres i comercialització dels seus serveis.

Tenim altres projectes en fase embrio-nària relacionats amb altres sectors di-versos com els d’imatge i salut, les TIC al sector òptic o noves eines pel mode-latge de models complexes. La gestió de nou projectes implica el reciclatge continuat, recerca contínua de recur-sos i conviure amb la incertesa. @

Manuel Montañes CEO de Dependència Social MediaAssociat núm. 393

45

L'economia global i les prioritats dels con-

sumidors han canviat dramàticament en els

últims anys. La manera en què els directors

generals i els directors d'innovació respon-

guin a aquests canvis imprevistos determi-

narà el futur empresarial, tant a curt com

a llarg termini. Els dos autors, prestigiosos

experts en processos d'innovació, expliquen

com desenvolupar processos d'innovació

reeixits per abordar aquests nous desafia-

ments, i ho fan des d’un doble punt de vista:

tecnològic i econòmic. Pel que fa a la con-

creció del seu contingut, l'obra analitza de

forma rigorosa aspectes bàsics del procés

innovador, com ara: l'estratègia, la gestió del

talent, la metodologia i la cultura empresa-

rial, a més del retorn de les inversions en

innovació. S'exposen també, de manera pe-

dagògica i amena, nombrosos casos i exem-

ples pràctics del món dels negocis, relatius

a l'aplicació de la tecnologia als processos

empresarials. I és que aquest llibre no no-

més explica què és innovar, sinó que aporta

idees clau i exemples capaços de transferir

al lector la confiança necessària per millorar

la gestió empresarial. D'altra banda, es trac-

ta d'una eina molt útil per als especialistes i

els directors d'innovació, però també per als

emprenedors i totes les persones interessa-

des a conèixer les formes d'utilització pràcti-

ca de la principal palanca que mou el canvi

econòmic en el nostre temps. @

Tècnicament, el naixement d'Internet data

de l'1 de gener de 1983, amb la primera xar-

xa de llarg abast WAN, basada en tecnolo-

gia TCP/IP, posada en marxa per la National

Science Foundation (NSF) dels EUA. Sobre

això no hi ha cap dubte, però sí que encara

es mantenen moltes imprecisions sobre el

veritable protagonisme dels seus principals

creadors. Precisament per aclarir-les, l’autor

s’ha dedicat durant gairebé dues dècades a

viure molt aprop de tot ells (SRI, UCLA, PARC

i Stanford a Califòrnia; MIT, Harvard i BBN a

Boston, o el Pentàgon a Washington), amb

la intenció de fer el relat històric de la Xar-

xa, explicat directament per tots i cadascun.

Es tracta, doncs, d’un exhaustiu treball de

camp que ha requerit gairebé dues dècades

d'entrevistes. Encara que apareixen citats

més de 800 personatges, el llibre es basa en

300 entrevistes personals, i inclou les trans-

cripcions minuciosament revisades i edita-

des de 40 d'elles. El resultat és un compendi

de petites històries de moltes persones, ori-

entat a cercar els orígens d’Internet, sobre

el qual arriba a la conclusió que té múltiples

orígens, i que les peces inicials i necessàri-

es d'aquest puzle es van construir en llocs

diferents, finançades unes públicament i

unes altres de forma privada. De fet, un dels

principals objectius d'aquest llibre és acabar

amb els mites i imprecisions que dominen

la percepció pública d'Internet. @

publicacions

cómo gestionar la innovaciónAutors: Enric Barba i José Ramón MagarzoEditorial: DobleErre

cómo creamos internetAutor: Andreu VeàEditorial: Península

Tel. 934 463 900 · sp@sprintcopy.comCòrsega, 546 · 08025 Barcelona Imprimim la diferència

* Tra

nspo

rt g

ratu

ïtpe

r a c

oman

des

supe

riors

a 2

00€

CERTIFICATS FSC I PEFCImpr

* Tra

nspo

rt g

ratu

ïtpe

r a c

oman

des

supe

riors

a 2

00€

FLYERSTRÍPTICSREVISTESLLIBRESTARGETESCARPETESSOBRES...

PÒSTERSLONESROLL-UPS

BANDEROLESVINILS ADHESIUSRETOLACIÓ...

TICSPTSTES

ESTES

SS

PETIT FORMAT

I MOLT MÉS A SPRINTCOPY.COM

GRAN FORMAT

A Sprintcopy podem imprimirpoques unitats a preus econòmicsgràcies a la tecnologia digital.

A més, també disposem del sistematradicional d’impressió offset.

ROLL-UPS RETOLACIÓ...IMPRIMIMTOTEL QUENECESSITES

c a l i D oscoPi

hores d’ara, es pot afir-mar que la transició digital, o, més concre-tament, el pas de la te-levisió analògica a la te-

levisió digital terrestre, no ha funcionat com tots haguéssim desitjat. Probable-ment, ni la tecnologia ni el model d’im-plantació pels quals es va apostar eren els únics possibles, i, probablement, tampoc garantien la viabilitat del nou marc televisiu. Aquesta constatació, que és vàlida per al conjunt europeu i de l’estat espanyol, és especialment punyent a Catalunya, per la riquesa i diversitat del seu espai de comunicació audiovisual, i per la singularitat de la tradicional convivència que s’hi dóna entre mitjans públics i mitjans privats d’àmbit nacional, comarcal o local.

L’única certesa que els uns i els altres tenim és que ens trobem immersos en una època de canvis tecnològics ver-tiginosos; que el que avui és sinònim de modernitat, l’endemà és vist com una solució obsoleta, i que cap canal de difusió garanteix, a mig termini, la fidelitat de l’audiència a qui s’adreça. Es tracta doncs d’adaptar-se ràpida-ment a aquest període de canvis, que probablement seran, a partir d’ara, permanents; d’entendre que el que és rellevant, en definitiva, ja no és la tecnologia emprada per fer arribar els continguts, sinó els continguts ma-teixos; de copsar que els usuaris dels mitjans hi han de poder accedir des de múltiples finestres; de treballar sabent

el futur dels mitjans de comunicació audiovisual a catalunya

que els hàbits dels ciutadans, pel que fa la comunicació, van en la direcció del consum a la carta.

La realitat és aquesta: les empreses privades i els ens públics de comuni-cació audiovisual, amb la Corporació Catalana al capdavant, ja no podran ser una ràdio, o una televisió, o un portal a internet contemplats separadament, sinó que hauran de convertir-se en una font de continguts que l’usuari consu-mirà, des de plataformes molt diverses, quan i com més li convingui.

Pel que fa els mitjans públics d’abast nacional, el govern de la Generalitat té molt clar que la CCMA ha de seguir exercint un fort lideratge a l’àmbit de la radiodifusió, la televisió i les noves tecnologies, moltes d’elles lligades a Internet. I té clar que l’ha d’exercir per un doble sentit de la responsabilitat: envers la ciutadania, pel que fa l’ac-cés a la informació, naturalment, però

també envers la indústria audiovisual, pel seu paper de lideratge en l’explo-ració de noves formes de comunicació.

És per això que el nou contracte pro-grama de la Corporació contempla aquesta obligada evolució organitza-tiva: existirà TV3, és clar, i existiran Catalunya Ràdio i tots els demés canals de què disposen avui la ràdio i la tele-visió públiques de Catalunya, però ten-diran a organitzar-se com a una em-presa única, que es dedica a la creació i difusió de continguts mitjançant tots els canals que estiguin al seu abast.

L’objectiu, evidentment, és preservar la viabilitat d’uns mitjans públics potents, que tinguin sempre present la seva vo-cació de servei públic, i que segueixin excel·lint en la feina iniciada ja fa trenta anys, quan l’aventura pública de TV3 i Catalunya Ràdio tot just feia les prime-res passes i que és, avui, una realitat internacionalment reconeguda. @

Josep Martí BlanchSecretari de Comunicació del Govern

Foto

Jord

i Bed

mar

t r i BU na

47

19ª

Has de ser-hi! Inscripcions i més informació:

www.lanit.cat

20 de febrer de 2014Palau de Congressos de Catalunya

(Avinguda Diagonal, 661-671, Barcelona)

L'acte institucional pioner i de referència del sector de les Telecomunicacions i Tecnologies

de la Informació celebrat a Barcelona des de l'any 1995