Revolució Industrial

Nuria López, Jordi Márquez

7/10/2009

Que es la revolució industrial?

• La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l'aplicació de la màquina a la producció, que va promoure un gran creixement de tots els sectors de l'economia.

Causes de la revolució

• Factors politics• Factors socials i econòmics• Factors geogràfics

Factors politics Un règim polític estable, la monarquia liberal, que des del

segle XVII és el sistema polític imperant (mentre en altres països d'Europa es reforça la monarquia absoluta), i que es manté lliure de les revolucions que afligeixen a altres països europeus.

Les nombroses guerres en les quals es va veure embolicat el Regne Unit durant els segles XVIII i XIX no van provocar danys en territori britànic. La insularidad va actuar en aquest sentit com una barrera de protecció a la qual s'unia el desenvolupament d'una poderosa flota de guerra que mantindrà la seva hegemonia mundial durant els segles XVIII i XIX.

L'existència d'una moneda estable i un sistema bancari organitzat: el Banc d'Anglaterra va ser creat ja en 1694. Aquestes condicions no es donaran en altres països europeus fins a finals del segle XVIII.

Factors socials y econòmics

• El comerç de productes com l'et o el tabac, i el tràfic d'esclaus, havia permès la creació d'enormes fortunes, en mans de comerciants i banquers. Aquest comerç colonial proporcionava a Gran Bretanya matèries primeres i mercats on vendre els seus productes manufacturats

• Abundància d'emprenedors entre els comerciants i els grans propietaris de terra. Una aristocràcia que permet i premia les innovacions i la creació de riquesa, en contrast amb la noblesa d'altres països, més tradicional, apegada a la terra i que menysprea qualsevol forma de treball productiu.

Factors geogràfics• Abundància de ferro i, sobretot, de carbó. El ferro es trobava en els

Muntis Peninos, mentre que el carbó abundava tant a Anglaterra com a Gal·les i Escòcia. De fet, després de tres segles d'explotació, Gran Bretanya segueix tenint enormes reserves de carbó. En les proximitats de les mines de carbó es concentrarà gran part del potencial industrial britànic especialment amb el naixement d'una forta indústria siderúrgica bàsica per a proporcionar metalls barats per a la construcció de màquines, ferrocarrils, infraestructures...

• Fàcil i constant subministrament d'aigua com font d'energia

• El factor ?insular?: abundància de ports que faciliten el comerç nacional i internacional. Aquest factor unit a l'existència de molts rius navegables (i canals que es construiran) va afavorir la creació molt primerenca d'un mercat nacional amb els avantatges que suposa contar amb un mercat de gran grandària a l'hora d'escometre inversions.

La Revolució Agrícola Revolució Agrícola

• S'entén per revolució agrícola una sèrie d'importants canvis succeïts durant el segle XVIII en els camps de Gran Bretanya. Al començament d'aquest segle l'agricultura britànica seguia sent en l'essencial molt tradicional: l'utillatge (arades de fusta, falçs, azadas), l'escàs ús de fertilitzants o la pràctica del guaret formaven part de les pràctiques agràries des de feia segles. No obstant això, al llarg del segle XVIII es generalitzaran importants innovacions.

• Aparició de nova maquinaria: La maquina sembradora,el harat de ferro,

maquina de vapor,

• Sorgiment de una agricultura científica

• Assajos reeixits amb noves rotacions de cultius que permetran eliminar el guaret i disposar d'importants quantitats de matèria vegetal per a l'engreixi del bestiar. Pioners menjo Lord Townshend van introduir la rotació cuatrienal: blat, naps, ordi, trébol.

• La selecció de noves espècies de plantes que faran créixer enormement els rendiments agraris.

• Augmenta l'ús de fertilitzants. En primer lloc perquè va augmentar la disposició d'abonament orgànic (fem), que venia utilitzant-se tradicionalment, a causa de l'increment de la ramaderia. En segon lloc perquè s'inicia la utilització de fertilitzants artificials.

El Sectors de l’industria

• L’industria Tèxtil

• La indústria tèxtil va ser la primera en desenvolupar-se. De fet la producció de teles era des de feia segles una important activitat econòmica a Gran Bretanya, tant de teixits elaborats a partir de llana (el sector més tradicional) com, més modernament, de cotó.

• L’industria Siderúrgica

• La indústria siderúrgica és amb la tèxtil bàsica per a entendre la industrialització de Gran Bretanya. El desenvolupament d'aquest sector és posterior al tèxtil. La siderúrgia era ja des de feia segles una important activitat a Gran Bretanya, encara que el seu futur estava amenaçat per la progressiva escassesa de carbó vegetal: el creixent ús domèstic de fusta, la construcció de les flotes i la pròpia siderúrgia estaven a punt d'acabar amb els boscos britànics.

Els Cambis Socials• Precisament en algunes d'aquestes ciutats el

creixement ràpid, desordenat i sense criteris sorgiran enormes suburbis superpoblados, bruts i conflictius on les epidèmies de tifus o còlera es converteixen en alguna cosa habitual. Aquests suburbis sorgirien moltes vegades entorn d'una fàbrica: estaven formats pels barracots on vivien els operaris d'aquesta fàbrica.

• Encara que des dels inicis de la industrialització es registra una notable oposició dels obrers artesans a la introducció de màquines, (Text) les primeres formes de protesta obrera es detecten a Gran Bretanya en la segona dècada del segle XIX quan sorgeix el conegut Moviment Ludita (o Ludismo), que es canalitzava cap a la destrucció de la maquinària, i que aviat s'estendrà per diversos comtats d'Anglaterra on la indústria tèxtil s'havia convertit en la principal manufactura. El cridat Moviment Cartista suposa una versió més organitzada del Moviment Obrer i que es desenvolupa entre 1837 i mitjans del segle XIX.Deu el seu nom a la denominada Carta del Poble, document que va arribar a aconseguir la signatura de centenars de milers d'obrers i que era una petició elevada al Parlament en la qual es revelava el desig de democratització del sistema polític britànic: el moviment obrer desitja participar en el joc polític.

Glosari

• Estaments: grup social típic de l'Antic Règim basat en les diferències jurídiques, el que comportava una enorme desigualtat social entre els membres dels diferents grups o estaments. Tradicionalment es distingies tres estaments: la noblesa, el clergat ("privilegiats") i el tercer estat (el poble). Els estaments privilegiats eren molt tancats, i estava clar que es pertanyia a ells per herència (la noblesa hereditària). El govern, els càrrecs judicials, els comandaments de l'exèrcit i els alts càrrecs eclesiàstics estaven generalment reservats a qui pertanyien a la noblesa. L'estament és, per tant, característic d'una societat el tret fonamental de la qual és la desigualtat davant la llei.

• Sistema domèstic: els treballadors, en molts casos camperols que es dedicaven a aquestes activitats tèxtils durant els mesos en els quals escassegen les labors agràries, rebien les matèries primeres d'un intermediari, treballaven en la seva casa (on no era molt complicat tenir una rueca per a filar o un teler on teixir) i retornaven els articles manufacturats a l'intermediari que els pagava pel treball realitzat

Glosari

• Monarquia liberal: sistema polític que, a diferència de la monarquia absoluta en la qual el rei disposa de tots els poders i cap organisme limita la seva autoritat, els poders del monarca es veuen retallats per l'existència d'un Parlament triat per votació i per la publicació d'una Constitució les disposicions legals de la qual es troben per sobre dels poders reals. Les revolucions succeïdes a Gran Bretanya en el segle XVII, la succeïda a França en 1789 i les quals es donaran en altres països europeus en els segles XIX i XX instal·laran en bona part d'Europa aquest sistema de govern.

• Factory System: amb el desenvolupament de màquines cada vegada més complexes, grans, costoses i necessitades de fonts d'energia massives com corrents d'aigua o, posteriorment, la màquina de vapor va començar el principi de la fi del Sistema Domèstic. Per a rendibilitzar aquestes màquines resultava més barat concentrar sota un mateix sostre (la fàbrica) a molts obrers. Comença l'època de les grans factories que, amb les seves xemeneies fumejants i les seves masses d'obrers treballant simbolitzen la industrialització. Creix la importància de l'empresari, l'amo del capital que augmenta el seu control sobre la producció, sobre les jornades i ritmes de treball, les tècniques utilitzades, les inversions...

Glosari

• Crisi de subsistència: desequilibri econòmic periòdic que sacsejava a les poblacions a causa de la irregularitat de les collites. Quan es produïa una dolenta collita immediatament s'iniciava una successió d'esdeveniments: escassesa d'aliments, pujada de preus i fam. La conseqüència final era un augment espectacular de la mortalitat que en uns pocs mesos podia acabar amb el creixement de la població de diversos anys. Aquestes crisis són característiques de l'època preindustrial.

• Liberalisme econòmic: teoria econòmica el pressupost fonamental de la qual és que la llibertat a l'hora de produir i intercanviar béns és la base del desenvolupament econòmic. El liberalisme econòmic tal com ho va definir Adam Smith en la seva obra La Riquesa de les Nacions (1776) considera inconvenient qualsevol intervenció de l'Estat en assumptes econòmics. És la teoria del "laissez-faire": els governs no han d'intervenir ni per a regular la labor dels empresaris, ni fixar aranzels per al comerç exterior, ni regular les relacions entre obrers i empresaris... És una teoria que creu en la bondat de l'individualisme: tot home que tracta de satisfer els seus desitjos de riquesa, si és deixat en completa llibertat per part de l'estat en aquesta tasca, acaba per contribuir al profit de tota la societat. És la "mà invisible" del mercat la qual conduïx a la més correcta utilització dels nostres recursos materials per a aconseguir el màxim benestar social.

Glosari

• Rotació de cultius: tècnica agrícola que es basa en l'alternança entre els cultius plantats d'un any a un altre com mitjà de conservació del sòl. Normalment comportava que una part de la terra es deixava en descans (guaret). En el segle XVIII s'assaja amb rotacions de cultius que permeten un aprofitament intensiu: on abans es deixaven terres en guaret ara se sembren leguminosas, que aporten nitrogen a la terra que en anys posteriors se sembrarà de cereal. Alguns d'aquests cultius en rotació no produïxen per al consum humà directe (com l'alfals o els naps), però serveixen per a incrementar la producció ramadera: la carn, la llet o la mantega seran aviat assequibles per al conjunt de la població.

Glosari• Guaret: es tracta d'una antiga pràctica agrària que consistia a deixar una part de les terres de

labor sense conrear. El camperol dividia la seva propietat en diverses fulles i anava rotando en elles els cultius i el tros que es deixava sense sembrar ("en guaret"). És típic d'una agricultura poc productiva i que no disposava ni d'abonaments orgànics per l'escassa quantitat de bestiar disponible ni de fertilitzants d'altre tipus. En terres profundes i fèrtils la terra solia estar un any en descans, en terres menys fèrtils el guaret podia durar dos o més anys en la rotació. La seva eliminació amb la utilització massiva d'abonaments és un dels trets bàsics de la cridada revolució agrària.

• Revolució Demogràfica: s'entén per revolució demogràfica l'enorme canvi sofert per la humanitat des del segle XVIII, quan després de milers d'anys d'un creixement molt lent, inferior al 0,1 % anual i sotmès a més a constants reculades (guerres, epidèmies, catàstrofes...), la població humana va començar a créixer a ritmes fins a vint vegades més ràpid que ho havia fet fins a llavors i, a més, d'una forma sostinguda. Els progressos en el coneixement científic, l'agricultura, la indústria i la medicina, entre altres factors van fer possible aquest creixement que va dur a la població mundial a passar de poc més de 500 milions en l'any 1700, a 2500 milions en 1950. En tot just tres segles la població del món es va quintuplicar.

Glosari

• La màquina de vapor :suposa el major assoliment tecnològic del segle XVIII i és la pedra angular del desenvolupament de la revolució industrial a Gran Bretanya. Ja en 1705 l'inventor Thomas Newcomen va patentar un model de màquina de vapor per a bombar l'aigua que s'infiltrava en les explotacions mineres. Es tractava d'un simple cilindre en el qual s'introduïa vapor d'aigua que impulsava el pistó cap amunt. Després el cilindre era rociado amb aigua freda i la pressió atmosfèrica impulsava el pistó cap avall. El fet d'haver de refredar i escalfar el cilindre per a cada moviment feia que la màquina de Newcomen fos molt ineficient i solament tingués èxit per a acovardir aigua en les mines de carbó on el combustible era gairebé gratis. A partir de 1763 James Watt, introduirà importantísimas millores com afegir un condensador separat del cilindre que evitava les enormes pèrdues d'energia de la màquina de Newcomen. En els anys següents Watt introduirà nombroses innovacions en les seves patents destacant entre aquestes l'addició d'un cigonyal i una roda per a aconseguir un moviment rotatori que possibilitarà la seva aplicació en les fàbriques, el ferrocarril i la navegació en els últims anys del segle XVIII i els primers del XIX. A mitjan segle XIX la potència de treball instal·lada en forma de màquines de vapor era ja, a Gran Bretanya, superior per força humana de tots els obrers britànics. S'havia entrat de ple en l'era de la mecanització.