Romeu i Julieta

W. Shakespeare

Versió de Miquel Desclot. Col. Les eines. Ed. Proa 2009

ACTE I

S’inicia l’escena amb dos personatges de la família dels Capulet. Quin sentiment manifesten cap als Montagú?

L’acte s’ha iniciat amb el diàleg de Samsó i Gregori que manifesten un sentiment d’odi i de no acceptació (rebuig) cap a la família Montagut. Una referència la podem trobar quan parla Samsó i diu: “Un gos d’aquella casa em burxa a aguantar dret com un ciri: no cediré la vorera a cap home o noia de can Montagut”. Per tant, veiem que ells defensen davant de tot, als Capulet i als Montagut no els volen fer ni un favor, ni cedir-li res.

Com participa el príncep en aquestes disputes?

El príncep es vol mantenir al marge de totes les disputes perquè no vol afavorir a uns i que l’altra família li agafi mania i a l’inrevés. Una referència la trobem a la pàgina 54 quan parla el príncep i a la meitat diu: “si torneu a inquietar els postres carrers, pagareu amb la vida el rebombori. Per aquest cop, us en podeu anar; però vós, Capulet, vindreu amb mi, i aquesta tarda, Montagut, veniu a conèixer…” Per tant, no es mostra ni a favor d’una família, ni de l’altra i queda amb totes dues.

La ciutat en què es desenvolupa la història és Verona: per què ocorren aquí els fets i no a Anglaterra? Quin concepte de ciutat hi ha darrere?

Els fets ocorren a Verona perquè és un escenari exòtic perquè Itàlia es posa molt de moda. El concepte de ciutat que hi ha darrere és la ciutat-estat.

En l’escena II, Romeu ja ens parla d’amor. Enumera tots els trets que descriguin el sentiment, perquè després seran importants.

Diu que està enamorat, pres per l’amor i al no ser correspost per aquest, que està sense menjar i turmentat.

L’escena III ens dóna a conèixer Julieta: edat, obligacions com a filla, imposicions del matrimoni.

Julieta té gairebé 14 anys, edat en la qual les dones o fins i tot més joves ja eren mares, ja que la senyora Capulet a aquesta edat ja tenia a Julieta. La mare de Julieta li diu que Paris demana el seu amor, així que en el sopar que es celebraria aquella nit, ella s’hauria de fixar bé en aquest home, que com deia la Dida, era un home amb tots els ets i uts. Aquí es veu reflectida la imposició del matrimoni, important en aquella època. Ja que Julieta al respondre la pregunta que li féu sa mare sobre si podria acceptar a Paris, ella digué que el miraria però que no ho assegurava.

En l’escena IV es prepara el ball; Romeu i Mercútio parlen d’amor. És una visió renaixentista: explica els personatges mitològics a què fan referència. Fan referència a Cupido, que era cec i el qual portava unes fletxes, les d’or que si et tocaven t’enamoraven i

les de plom que si et tocaven no series correspost. També fan referència a la reina Mab que era la llevadora de les fades i que fa una descripció en vers d’ella a les pàgines 74 i 75.

El modernisme recupera elements shakespearians: Rubén Dario escriu un conte amb el títol El velo de la reina Mab, on parla de l’eterna insatisfacció dels artistes. Qui és aquesta reina?

La reina Mab és la llevadora de les fades, i es portada per un carro de tir de petits àtoms, dins els nassos de la gent que dorm. Solen recorre els cervells d’amants, que somien d’amor, els llavis d’una dama, que somien besos, els dits d’advocats, que somien minutes, el nas del cortesà, que somia ensumar algun nou favor, els genolls de persones de la cort, que somien plegar-se, etc. És a dir és passeja per totes les parts del cos que són necessitades per acomplir dels desitjos o objectius de les persones.

Ja trobem una premonició del desenllaç tràgic al final de l’escena IV: Quina? En quines metàfores ho explica? Són prou conegudes en la tradició literària?

A la meitat d’aquesta escena ja parla de somnis, però després que Mercútio hagi explicat el seu posant a la reina Mab pel mig, els criden per sopar i la metàfora que utilitza per explicar aquesta premonició són el astres. Perquè diu que d’ells pengen conseqüències que després de la festa començaran a indicar amb amarguesa el venciment de la mesquina vida del seu cos amb una prematura mort. Però fa veure que no es rendeix i amb la metàfora del timó i la vela marxen a sopar.

L’escena V planteja el ball: quins elements participen del moment de l’enamorament?

A la pàgina 81 que comenta el moment de l’enamorament participa un sonet que el comenta Romeu donant a entendre que la vol besar amb aquestes paraules: “els meus llavis,*…+ han d’alleujar l’aspre contacte amb el més tendre bes” i Julieta li respon “els romeus mans de sants solen tocar, i, palma amb palma, fan el sagrat bes”. Per tant, si ho diem amb les paraules d’avui seria que Romeu demana un petó i Julieta li diu que han d’estar agafats amb el palmell de la mà. Podríem dir per tant, que els elements que participen del moment de l’enamorament és aquest sonet, el fet que estiguin ballant junts i finalment el petó que es fan.

Per què és possible la trobada del enamorats si les famílies viuen enfrontades?

Perquè per a la festa que feien a casa seva els Capulet, el criat digué que necessitava algú que sabés llegir per saber els noms de diverses persones convidades, que havia escrit un escrivent. Aleshores, un cop Romeu li demostra que sap llegir, el criat els convida, a ell i a Benvolio al sopar. Però és a casa dels Capulet i Romeu tot i ser dels Montagut, decideix anar-hi per recomanació del seu amic Benvolio qui li diu que hi haurà la seva estimada i moltes altres noies, i allà és on Romeu i Julieta tenen el primer contacte.

Qui impedeix una lluita en plena festa i qui mostra un caràcter colèric?

Tibald, reconeix a Romeu per la veu quan aquest al haver vist a Julieta, la descriu passionalment i aleshores Tibald reacciona i comença a mostrar-se colèric amb el fet que un Montagut sigui allà, s’enfurisma, i pretén clavar-li una ganivet o una espasa ja que segons ell no seria pecat. Però per altra banda, Capulet que el sent li diu que es calmi, que s’està portant com un cavaller, i que com que és un noi tan assenyat i virtuós, que ni per tot l’or del món, ell voldria fer-li ofensa a casa seva. Així Tibald li toca respectar la voluntat de

Capulet, però com aquest segueix dient que no el pot sofrir, Capulet acaba dient que si serà capaç d’alçar un motí entre els convidats(cosa que la pagaria molt cara), i que és un noi malcriat i un fatxenda.

De què es queixa Julieta en saber la identitat de qui l’ha besat? Ho expressa amb antítesis

Es queixa perquè s’ha enamorat d’un amor prohibit, un noi al qual ella li hauria de tenir odi per ser de la família que és, però s’ha enamorat.

L’antítesi que fa referència és:

“Únic amor, d’únic odi nascut!

Tan d’hora vist, i tan tard conegut!

Que estranyament l’amor se m’obre a mi,

que em fa estimar qui havia d’avorrir.

ACTE II El cor explica el cas amorós en un sonet: què diu? En aquest sonet amorós, el cor descriu el nou amor entre Romeu i Julieta i els obstacles que té. Explica l'odi entre les famílies i les dificultats que presenta. Aquest odi fa difícil per a ells per trobar el temps o el lloc de trobada i per deixar el creixement de la passió; però la perspectiva de l'amor dóna a cada un el poder d'eludir aquests obstacles. L'espai per a l'amor és el jardí: en quina escena es produeix la trobada secreta? En quines circumstàncies? Descriu com es desenvolupa l'escena: llenguatge metafòric, acceptació sense resistència de Julieta, canvi de noms, valor de Romeu. La trobada secreta es produeix en la segona escena del segon acte. Romeu està de camí a casa quan decideix que s'ha d'anar a veure la Julieta. Romeu escala sobre la paret de la propietat de la família Capulet, i salta al jardí, on pot veure la Julieta en el balcó. Aquí comença l'escena més famosa d'aquesta tragèdia. El primer aspecte de llenguatge metafòric comença amb les coses que Romeu està dient sobre Julieta. En la frase molt famosa, "Xit! Quina llum despunta a la finestra? És el llevant, això, i Julieta el sol," (pàg. 91, verses 2 i 3) Romeu compara la Julieta amb el sol. Una altra metàfora surt quan Romeu parla sobre els ulls de la Julieta, en comparació dels estrelles: "Torna a parlar, àngel meu, que aquesta nit llueixes amb tal glòria allà a l'altura…quan ell cavalca els núvols cançoners per solcar l'amplitud del si de l'aire," (pàg. 92, verses 6-12). Una altra metàfora notable és quan Julieta compara la nit amb una màscara: "Sort que el vel de la nit em guarda el rostre, sinó, el rubor m'encendria la galta." (pàg. 94, verses 16 i 17). De què es queixa Julieta? Aquest tema el pots trobar en molts poemes. Busca'n exemples. Quan la Julieta pensa que està sola al jardí, està pensant per si mateixa i pregunta per què Romeu ha de ser Romeu- un Montagut, i per tant un enemic de la seva família. Ella diu que si ell es negaria el seu nom Montagut, que es lliuraria a ell, o si simplement jura que l'estimava, ella es negaria el seu nom Capulet. Uns quants exemples surten en l'escena del balcó, quan Julieta està lamentant el fet que Romeu és un Montagut. Ella diu: De seguida Julieta es mostra valenta i pren la iniciativa: com? Julieta es mostra valenta per primera vegada en l'escena del balcó. Es pot veure que ella pren la iniciativa en la conversa, va advertir Romeu dient coses que realment no vol dir, i després també va prendre la iniciativa quan proposa el matrimoni.

En l'escena III apareix un ajudant dels protagonistes: per quin motiu s'ofereix al matrimoni secret? Quina activitat sol dur a terme? És important que s'anunciï ara? Quins altres personatges col·laboren en la felicitat dels amants? Fra Llorenç s'ofereix com ajudant dels protagonistes al matrimoni secret, perquè espera que el matrimoni de Romeu i Julieta podria acabar la baralla entre els Monteguts i els Capulets. El Fra es compromet a realitzar el matrimoni secret dels amants. L'única altra persona que sap sobre aquest matrimoni és la Dida de la Julieta. La Dida ha estat amb la Julieta des que era petita, i per tant, la Julieta té molta confiança en ella. Fins que un desacord gairebé al final de l'obra, la Dida és la confident fidel i intermediari lleial de Julieta en la relació de Julieta a Romeo. La Dida ofereix un contrast amb la Julieta, ja que la seva visió de l'amor és terrenal i sexual, mentre que la Julieta és idealista i apassionada. La Dida creu en l'amor i vol que la Julieta té un marit maco, però la idea que la Julieta vol sacrificar-se pel amor és incomprensible per a ella. L'escena IV serveix per veure un Romeu transformat: com s'excusa per la seva falta de cortesia? Al entrar en escena els seus amics li recriminen la seva falta de cortesia al marxar sense avisar i al no dir res quan ha arribat, Romeu diu que “tenia una feina de compromís” i que de totes maneres en el seu cas “un pot engegar la cortesia”. Justifica aquest oblit de les maneres dient que està enamorat.

Qui actua com a missatger d'amor? La Dida de Julieta.

Com queda expressada la impaciència de Julieta per saber res de Romeu i com la fa gruar de desig la dida? A través d'un monòleg a l'inici de l'escena V, Julieta mostra la seva impaciència, preguntant-se el motiu de la tardança de la Dida. Comença a pensar que triga tant perquè no troba Romeu, o perquè és coixa. Conclou dient que al ser vella no pot entendre les ànsies de l'amor entre joves.

Quan la Dida arriba intenta desviar l'atenció de Julieta parlant sobre coses que tenen poc a veure amb Romeu com ara el mal que li fan les cames, si ja han sopat...

En l'escena VI, Fra Llorenç ens parla dels sentiments i de la mesura: correspon el seu consell al dels amants? Què serveix per donar el vistiplau a aquesta relació? Pensa que en La Celestina no cal res més que un jurament d'amor. Fra Llorenç diu a Romeu que faci durar més el seu amor, que no es precipiti; que no vulgui anar massa de pressa: “Delits violents tenen finals violents/ i moren pel triomf, com foc i pólvora”. És a dir, que les accions realitzades per impulsos porten a desenllaços ràpids. El casament serveix per donar el vistiplau a la relació ja que als ulls de Déu no s'estaran estimant en pecat i a més una mena de consolidació d'aquest amor que senten l'un per l'altre.

ACTE III La fatalitat és inevitable: com queda Romeu desprès de la mort de Tibald? Romeu queda molt malament ja que ha perdut un amic com era Mercútio ha matat una persona que ell no volia matar, Tibald. Per la mort de Tibald condemnen a Romeu a ser desterrat i ell mateix diu que prefereix la mort abans que el desterrament. Per que no suporta ser desterrat fora de Verona i estar lluny de Julieta.

Què significa en l’escena lll “ el món no és món a fora de Verona”?

Que com Romeu es desterrat, diu que a fora de Verona no mes hi ha el purgatori, els llimbs i l’infern. Que si es desterrat de Verona es com ser desterrat del mon mateix, que el desterrament es com dir mort mal dit que es com si li tallessin el cap amb una destral d’or i desprès el que li hagi tallat el cap li somrigués quan ja fos mort.

L’escena V és la de l’amor: descriu com passa, quins malsons hi planen, quin llenguatge. Pensa també què representa l’arribada del dia (recordes di algun gènere poètic el té com a motiu?) i quins són els pressentiments de Julieta. Al jardí dels Capulet, Romeu i Julieta estan parlant i Romeo li diu a Julieta que encara no es de dia que s’ho ha imaginat, i Julieta li diu que no que es veritat que ha sentit el cant del rossinyol i que veu l’alba a llevant. Dida avisa a Julieta que esta arribant la seva mare i Romeu sen envà. Julieta parla del dia com si fos un ocell que desafina, i que es dolent per que els separa. La mare de Julieta li diu a Julieta que ella s’encarregarà de que romeu mori a causa d’un beuratge, i Julieta li respon que el vol veure mort perquè es el que la senyora Capulet vol sentir. La senyora Capulet vol fer casar Julieta amb el compte Paris, i ella li demana consol a Dida que li aconsella que es casi amb el Paris. Julieta diu a Dida que se'n vagi a avisar a la seva mare que es va a confessar a Fra Llorenç i quan ja se n’ha anat Julieta s’enfada amb dida. Com es comporta el pare de Julieta? Quin model del món medieval representa? El pare de Julieta insulta a Julieta anomenant-la malcriada i desagraïda mes coses, per que Julieta no es vol casar amb Paris. Fins i tot li arriba a dir que la pengin i que no li torni a mirar als ulls sinó es casa amb Paris. Representa el pare model de l’època medieval ja que exigia que els seus fills fessin nomes els que ells dicten i que es casin nomes amb les persones que ells hagin dit.

ACTE IV Julieta es mostra ardida: quina cosa causa alegria a la família Capulet? La família Capulet està contenta, perquè Julieta es casarà amb Paris el dijous i així pensen que un casament acabarà amb la seva tristesa. Comencen a fer tots els preparatius pel casament. Com expressa Julieta els seus dubtes davant del verí? Julieta a l’hora de prendre’s el verí té por i dubtes. Es qüestiona què passarà si el verí no funciona i l’endemà és viva, i que s’ hauria de casar amb en Paris, o si el frare l’ha mentit i aquest verí realment la matarà perquè aquesta segona boda no el deshonri. Se li acudeixen dubtes com aquests davant d’una situació incerta on no sap què succeirà més tard. Però, tot i això, té valor i al final es beu el verí pel Romeu.

Fixa’t com contrasta la seva situació amb les vanes preocupacions de la mare. Observa que la seva conducta és únicament social. La mare està tota preocupada i enfeinada pels preparatius per a la boda. En canvi, Julieta amb els seus plans en ment, en arribar a casa es fa la bona i diu que ja s’ha confessat i demana perdó al seu pare. Seguidament crida a la Dida perquè l’ ajudi a triar els vestits de l’endemà i després li demana si pot passar la nit sola, perquè suposadament li cal resar molt. Quin contrast brutal tanca l’ acte? L’ acte acaba amb la mort de la filla de la família dels Capulets. La mateixa que aquell dia s’havia de casar. En lloc d’una boda, hi haurà un enterrament i aprofitaran les flors de la núvia per posar-les a la tomba i el menjar per a la festa, perquè sigui el d’un dinar trist del funeral.

ACTE V

Romeu viu aïllat en una altra ciutat: quina?

Romeu, a causa del desafortunat amor que viu, es troba aïllat a Màntua.

La causa de la mala nova que rep és un impediment que resulta fatal. Explica’l. Baltasar, li diu a Romeu, que Julieta ha mort. Aquest al adonar-se de la falsa notícia decideix prendre’s un verí per reunir-se un altre cop amb Julieta. I per tant, d’aquesta manera s’impedeix que el pla de Julieta es dugui a terme. L’escena III és la darrera i la més llarga: descriu l’ambient, els sentiments dels personatges i el desenllaç que sorgeix del sacrifici dels amants. Al principi de l’escena trobem París amb el seu patge plorant la mort de Julieta al cementiri, tot culpant-ne a Romeu. Aquests, quan noten que s’acosta algú s’amaguen i observen. Llavors és quan Romeu i Baltasar entren en escena. París, indignat surt del seu amagatall i desafia a Romeu a batre’s amb ell. Tot i que Romeu prova d’explicar-li que es vol treure la vida, Paris no l’escolta i lluita amb ell. Romeu el guanya, i mentre Paris està morint li suplica a Romeu que obri la tomba de Julieta i l’enterri amb ella, Romeu doncs, així ho fa i tot seguit es pren el verí que causarà segons després la seva mort. Quan arriba Fra Llorenç, i les respectives famílies dels amants, tots s’adonen de la part de culpa que han tingut en aquesta tragèdia, i el príncep els fa reflexionar amb un breu discurs sobre la situació. Qui pren la paraula al final? És important? La paraula final la pren el Príncep, i trobo que sí que és important, ja que fa que la gent reflexioni sobre aquest final fatal que han patit els dos enamorats, i que en definitiva tot ha sigut fruit d’una ridícula rivalitat entre famílies. INTERPRETACIÓ (b) Fes un quadre de personatges que mostri les correspondències simètriques entre les dues famílies. Defineix la funció de cadascú.

MONTAGUT CAPULET

PROTAGONISTES ROMEU JULIETA

PARES MONTAGUT I SENYORA MONTAGUT

CAPULET I SENYORA CAPULET

PARENTS BENVOLIO TIBALD I NOBLE COSÍ DE CAPULET

ESCLAUS / SERVENTS ABRAHAM I BALTASAR LA DIDA, PERE, SAMSÓ, GREGORI, ANTONI I CULDOLLA

PERSONATGE FUNCIÓ CARÀCTER

ROMEU (Víctima) Viu enmig d’una violenta enemistat entre la seva família i els Capulets; no està interessat en la violència, el seu interès és l’amor amb la filla de l’enemic, Julieta. És víctima d’una tràgica història d’amor

Noi atractiu, intel·ligent, sensible i agradable

MONTAGUT (Víctima)

Pare de Romeu, patriarca dels Montaguts i un gran enemic dels Capulets

Decidit, valent i preocupat pel seu fill Romeu

SENYORA MONTAGUT (Víctima)

Mare de Romeu, es desespera quan el desterren de Verona

Preocupada i sensible, una mare carinyosa

BENVOLIO Nebot de Montagut, cosí de Romeu i el seu gran amic

Noi centrat, no permet que hi hagi violència en públic, es preocupa per en Romeu

ABRAHAM Servent de Montagut, lluita amb Samsó i Gregori a la primera escena de l’obra

Valent i conflictiu

BALTASAR Servent de Romeu, li porta les notícies sobre la mort de Julieta sense saber que no està verdaderament morta

Centrat i decidit

JULIETA (Víctima) Està atrapada en el conflicte d’enemistat entre la seva família i els Montagut; atrapada en aquest malson on l’única llum que veu és el seu enamorat Romeu

Noia jove i molt bonica. Innocent, valenta, decidida i bona persona

CAPULET (Víctima)

Patriarca de la família Capulet, pare de Julieta. Enemic per raons inexplicades de la família Montagut. Estima moltíssim a la seva filla però pensa que hauria de casar-se amb un home “bo” com Paris

Home prudent, respectable i amb preocupacions

SENYORA CAPULET (Víctima)

Mare de Julieta, dona que va casar-se molt joveneta, ànsia per a veure a sa filla casant-se amb Paris

Una dona sensible i moltes vegades trista, amb el suport de la Dida

TIBALD Cosí de Julieta, alça l’espasa quan sent que el seu orgull ha estat ferit, la seva espasa és temuda

Vanitós, modern, elegant, molt agressiu i violent.

NOBLE COSÍ DE CAPULET

Un noble situat fora de Verona, cosí de la senyora Capulet

Interessat i orgullós

LA DIDA Mare adoptiva de Julieta, serventa de Capulet. Estima molt a Julieta i sempre està al seu costat. Li diu que la seva visió de l’amor es basa en la seducció i el sexe en canvi de l’ idealisme i la intensitat de Julieta, no vol que ella es sacrifiqui per amor

Una dona vulgar i molt sentimental

SERFS Inicien violentes baralles amb alguns Montaguts, els odien tant com els seus amos

Busca bregues i vulgars

Opina sobre la universalitat del tema i dels seus protagonistes. El tema d’aquesta obra és l’amor impossible. És un tema més aviat comú però en aquesta obra predomina l’originalitat. El desenvolupament de la trama; tots els conflictes agressius, l’apassionat bes de Romeu i Julieta en la festa de disfresses, la tendra escena del balcó, el desterrament de Romeu, el verí de Julieta, les llàgrimes d’amor en el cementiri... Passen molts fets en poc temps; fets que et sorprenen, que t’exalten, escenes originals que t’enamoren i, a la vegada, et fan patir. Els protagonistes, Romeu i Julieta; són molt joves, el noi té 16 anys, la noia 13, encara no sap que és la seducció ni la passió, no és conscient del pur sentiment amorós. Per altra banda, en Romeu sap bé com és patir pel rebuig d’una dona, el sentiment de desolació i desesperació que va tenir amb Rosalina, la dona que el rebutjà.

Així doncs, ens presenten a dos protagonistes joves, de famílies molt enemigues, dos enamorats que trenquen tot l’odi amb el poder de l’amor. Busca textos a Internet o en llibres en què el jardí, la mirada, els ocells, l’alba siguin imprescindibles en la relació amorosa. El poema que he trobat és trobadoresc, una alba; és un estil trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit. L'alba que hem triat no és habitual quant a l’estròfica. Es tracta d'una composició d'autor anònim i d'una sola estrofa que condensa perfectament i delicadament el contingut que en altres poesies ocupa molts més versos, que detallen les sensacions del cavaller i de la dama abans de separar-se.

I Quan el rossinyol refila

amb sa parella de nit i de dia jo estic amb ma bella amiga

sota la flor, fins que el guaita de la torre crida: "Amants, a llevar-se!

que jo veig l'alba i el dia clar."

La tragèdia dels amants és inevitable: ho és de la mateixa manera que en Tristany i Isolda? S’assemblen més a Píram i Tisbe? A l’obra “Tristany i Isolda” la tragèdia no és inevitable, ja que cap al final de l’obra, quan els dos bojos enamorats estan a punt de reunir-se, Tristany és emmetzinat per un cop de llança enverinat i un cop el verí entra en contacte amb el seu cos ja no es pot resistir més i mor. Isolda arriba poc després de la seva mort del seu enamorat i la seva mort és deguda a la pena que té i la desolació i desesperació, al veure a Tristany mort, ella mor de dolor sentimental. En canvi, la tragèdia de “Romeu i Julieta”, s’assembla molt a la de Píram i Tisbe. Un dia, Píram i Tisbe van decidir trobar-se al sepulcre del rei Ninus, sota un arbre que hi feia ombra. Primer va arribar Tisbe, però va trobar-se amb una lleona que volia anar a beure a una font que hi havia allà a prop. La noia es va espantar i va fugir cap a una cova. Sense adonar-se’n va deixar el vel que portava i la lleona el va embrutar. Quan va arribar Píram i va veure el vel tacat i les petjades de la lleona, pensant el pitjor, es va treure la vida amb la seva espasa. Llavors va tornar Tisbe i quan va veure el cos inert de Píram, també es va llevar la vida. Van segellar, així, el seu amor amb unes morts inoportunes. Aquesta prohibició per part dels pares que els dos amants mantinguessin una relació i el tràgic final on es produeix la mort de Tisbe per creure, a través d’un error despistat de Píram, que Píram és morta; i ella, al veure en Tisbe mort, es treu la seva mateixa vida. Això és degut a un error estúpid, un error que es podria haver evitat, un error que fa pensar al lector: <<això podria haver passat d’una altra manera>> i que fa lamentar-nos a tots d’aquest tràgic final. M’he sorprès al veure les gran semblances entre la tragèdia de Píram i Tisbe i de Romeu i Julieta, no m’estranyaria que el mateix Shakespeare s’inspirés en aquesta antiga història, en la creació d’aquesta magnífica obra.

La figura despòtica del pare és força recurrent. Et suggerim un títol perquè hi busquis semblances o diferències: - Pleberio, en La Celestina. En totes aquestes tragèdies amoroses on els dos amants estan bojament enamorats però els pares de la noia o tots quatre prohibeixen aquesta relació perquè estan enemistats i sempre han mantingut una relació d’odi o bé perquè els pares d’un o de l’altre no veuen a l’amant convenient, per falta de fortuna o de poder. A La Celestina de l’autor Fernando de Rojas, Pleberio, el pare de Melibea, no vol veure la seva filla amb el vulgar d’en Calisto, però tot i això els dos amants cada nit comparteixen uns espectaculars moments junts, amagant-se de la resta del món, amagats en el profund amor. Romeu i Julieta també comparteixen dolços moments junts en secret, de fet, es casen en secret gràcies a la Dida i el fra. Romeu i Julieta comparteixen un amor secret i pur i Calisto i Melibea tenen una relació d’amants plena de seducció i passió. El pare en les dues obres és un paper molt important, en Romeu i Julieta el pare de Julieta vol casar-la amb un home de fortuna i poder, un home que ho pugui controlar tot en les seves mans, un home com Paris; un cop veu a Romeu i Julieta morts i comprèn el pur sentiment d’amor que compartien es penedeix d’haver “indicat” a la seva filla fins el camí de la mort, del suïcidi. En l’altre obra, quan Calisto es mata per un accident, Melibea, desesperada, abans de llançar-se de l’alt d’una torre, ho confessà tot a Pleberio, el seu pare. Aquest cop presència el suïcidi de la seva estimada filla es culpa a si mateix, es veu a si mateix un ser maligne i egoista. Culpa la seva fortuna i el seu poder, però sobretot, culpa la seva vida. ACTIVITATS DE COMPARACIÓ AMB EL CINEMA Respecte a la obra de teatre de William Shakespeare Romeu i Julieta i el gran musical West Side Story que vam veure per a poder realitzar el treball, hem pogut observar, entre moltes altres coses, que l’argument del musical està basat en l’obra de Shakespeare, però traslladada en temps més moderns, concretament als anys 60. Al musical apareixen dues bandes juvenils rivals, d’una banda els que són de Puerto Rico, els “Sharks” i d’altra banda “Jets” americans provinents d’Irlanda. Aquests dos grups juvenils els podríem comparar amb les famílies, Capulets i Montesco, que com en les dues obres, el musical i l’obra shakespeariana un membre de cada bàndol s’enamora d’un altre membre del grup o família rival. Edat dels enamorats: A Los Amantes del Círculo Polar, pel·lícula dirigida per Julio Médem, els enamorats es coneixen quan tenen vuit anys, un dia a la sortida de l’escola. La seva història d’amor acaba disset anys desprès a Finlàndia. Els enamorats de Shakespeare també es coneixen força joves, podríem dir que l’amor dels protagonistes transcorre en l’etapa juvenil. La pel·lícula de Los Amantes del Circulo Polar, es basa en infinites casualitats, tota la pel·lícula és una casualitat, com es coneixen els protagonistes, com es retroben, tot. Respecte a les casualitats, a l’obra de Romeu i Julieta podem dir que és una coincidència com es coneixen els dos protagonistes a la festa de disfresses. Una altra gran semblança entre l’obra i la pel·lícula, són els obstacles i impediments que tenen els enamorats per poder estar junts i viure el seu amor. Els obstacles de Julieta i Romeu, són més aviat socials, per qüestions de rivalitats familiars, però els obstacles d’ Otto i Ana, els protagonistes de la pel·lícula, són molt casuals: la mort dels seus pares, el fet que un se’n vagi del país i se separin, etc. Així doncs, a Romeu i Julieta, degut al gran obstacle

que se’ls presenta per tal que no puguin contraure el seu amor, la tragèdia acaba amb la mort dels dos protagonistes, és una idea molt romàntica, en que s’entén que l’única manera de que puguin estar junts i en pau sigui a la mort. Los Amantes del Círculo Polar, veiem que també té un final molt tràgic, en que l’ espectador es pensa i espera que finalment es tornaran a trobar els enamorats, però la mort d’Ana, fa que això no sigui possible i trenqui totalment amb l’ idealitzat final feliç. Centrant-nos en el paper dels pares, veiem que en les dues histories es molt important, perquè en part, guien la història. A l’obra teatral, els pares son els que impedeixen l’amor entre els joves enamorats, ja que són de dues distingides famílies rivalitzades ja des de molts anys enrere. A la pel·lícula, Ana perd la mare, i Otto perd el pare, aquests dos fets, fan que els protagonistes canviïn de personalitat, i com molts altres fets de la pel·lícula, provoquen que per casualitat es trobin o no es puguin trobar. Les diferencies socials dels protagonistes d’ ambdues obres, s’estimen moltíssim i aconsegueixen deixar en segon paper tot allò que tingui a veure amb l’ estatus social, o altres diferències econòmiques o del poder. Un altre tret característic i clarament observable és el de l’ús del llenguatge en les dues obres. Cal dir que el llenguatge es molt important a l’obra i a la pel·lícula , tant el líric com el visual. A Romeu i Julieta el llenguatge és essencial, perquè gaudeix dels meravellosos recursos lingüístics de Shakespeare, i a la pel·lícula és molt important el llenguatge visual, el paisatge, les profundes mirades dels protagonistes, els silencis, els pocs diàlegs, tot és essencial. Un cop vistes les semblances, podem dir que també hem trobat moltes diferències, com per exemple, l’escenari dels fets. Al llibre, la major part de la història passa al jardí dels Capulet. Un dels fets que fa que no hi hagi molta diversitat d’escenaris és el fet que l’obra estava feta per representar-la en un teatre, i tampoc tenien ni els diners ni l’espai per recrear diferents espais. En canvi, la pel·lícula, com no és en directe dona la llibertat de tenir diversos escenaris, tot i que la major part de la historia i la part més important és al cercle polar àrtic. Una altra diferència és el temps en que transcorre la història, a la pel·lícula passen uns disset anys respecte el començament al final, en comparació del llibre que el temps i l’edat dels nois no incrementa, perquè l’acció transcorre en un període de temps concret, relativament curt, com a màxim podríem dir que passa en un any. A diferència del llibre, a la pel·lícula veiem que tant la noia com el noi, tenen famílies força des- estructurades, en els dos casos per la mort d’un familiar, en canvi en el llibre, les dues famílies estan completament completes, formen la típica família important de l’època. Finalment destaquem la mort al desenllaç d’ambdues obres d’algun dels protagonistes o dels dos protagonistes enamorats: A l’obra teatral de Shakespeare apareix una mort fingida quan Julieta fingeix la seva mort per poder escapar-se amb el seu estimat, i com a conseqüència aquest provoca la seva mort i la jove Julieta acaba suïcidant-se també. Pel que fa a la pel·lícula Los Amantes del Círculo Polar, es produeix la mort de la jove Ana, quan està a punt de retrobar-se amb el seu estimat Otto, cosa que també genera un final fortament tràgic.