RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari...

147
RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Transcript of RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari...

Page 1: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Page 2: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20082

Directora: Montserrat Bacardit i BusquetSotsdirectora: Rosa Mª Ferrer VallsEquip de redacció: Manuel Miguel Pajuelo Valsera

David Paricio SalasPepita Rodríguez i MolinetIrene De Vicente Zueras

Administrativa: Anna Pablos Ortuño

Comitè assessor: Rogeli Armengol MillansMontserrat Cusó TorellóJosefina Fernàndez BarreraXavier Pelegrí i ViañaMilagros Pérez OlivaCarmina Puig CruellsCristina Rimbau i AndreuGlòria Rubiol GonzàlezMaria del Carme Sans MoyàAntoni Vilà Mancebo

Disseny: Ester Lozano VivóCorrecció d’estil i traducció: Raül Cascajo i OrzáezImpremta i maquetació: I.G. Santa Eulàlia. Sta. Eulàlia de RonçanaDipòsit legal: B-19535/1968ISSN: 0212-7210

Tiratge: 5.100 exemplars.Edita: Col.legi Oficial de Diplomats en Treball Social

i Assistents Socials de CatalunyaPortaferrissa 18, 1r 1a - 08002 BarcelonaTel. 93 318 55 93 - Fax 93 412 24 08Adreça electrònica: [email protected]: www.tscat.org

Junta de Govern (del Col.legi)Presidenta: M. Pilar Puig i GinerVice-presidenta: Maria Ramos MirandaSecretària: Carmen Martínez EsparciaTresorera: M. Paz Cué PiedraVocals: Sergi Carmona Romero (Vice-tresorer)

Jordi Valls Llenas (Vice-secretari)Anna Argimon PaluziéMarisa Montes de Oca Aragón

Vocals coordinadors/es de les delegacions territorials:Lleida: M. Carme Hernández BrezmesManresa: Anna Carbonell ArrizabalagaTerres de l’Ebre: Xavier Joan Curto i Solé

L’equip de redacció no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles publicats.

RRRRRTSTSTSTSTSRevista de Treball Social

Page 3: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Sumari

Sumari

Editorial .....................................................................................................................................5

DossierEsencia y presencia del trabajo social hoySilvia Navarro Pedreño ...................................................................................................................9

El treball social al segle XXI: una professió al servei de les personesDolors Colom i Masfret ............................................................................................................... 35

Los estudios de Trabajo Social en nuestro contexto: retrospectiva ymirada hacia un futuro inmediatoIrene De Vicente Zueras / Josefina Fernández Barrera ............................................................ 49

Donem la paraula a titulats novellsManuel Miguel Pajuelo ................................................................................................................ 56

Interès professionalEntrevista a M. Salut Mas i SangèsConxa Ainsa Cinca ..................................................................................................................... 69

Sobre la compulsión de repetición, un concepto central en las patologíasde las dependenciasValentin Calvo Rojas / Ana María Ramell Gutiérrez ........................................................... 79

¿Es justa la Ley de la Dependencia?Toni López Rodríguez .................................................................................................................. 88

Universidad y discapacidad: el papel del trabajador social enlos servicios de apoyoPatricia Soler Javaloy / Joaquina Murcia Rodríguez ................................................................ 98

Page 4: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20084

Sumari

Professor KisnermanMaria Dolors Viñas Barceló ..................................................................................................... 109

VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció PrimàriaDiana Llobet Cerezo ...................................................................................................................111

Acte d’entrega del IV Premi de Recerca en Treball Social“Dolors Arteman”Xavier Pelegrí i Viaña ............................................................................................................... 114

La medalla d’or al treball socialMontserrat Colomer i Salmons .................................................................................................. 116

Jornada del 25è Aniversari del Col.legiGlòria Rubiol Gonzàlez ............................................................................................................ 118

Secció lliureImatge del passat ................................................................................................................ 123

Petits retrats, per Josep Maria Aloy ............................................................................... 124

LlibresManual de asesoramiento psicopedagógico ........................................................... 133

El protagonismo de la organización colegial en el desarrollo deltrabajo social en España ................................................................................................. 135

Mil sols esplèndids ............................................................................................................ 137

La RevistaPublicacions .......................................................................................................................... 141

Normes per a la presentació d’articles a la Revistade Treball Social .................................................................................................................. 143

Butlleta de subscripció ..................................................................................................... 145

Page 5: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Editorial

Drets humans i treball social

El dia 10 de desembre de 1948, ara fa 60 anys, l’Assemblea General de l’Organitzacióde les Nacions Unides (ONU) va proclamar la Declaració Universal dels DretsHumans. Aquest document marca una fita de canvi a tot el món, estableix un reco-neixement de drets civils, drets de les persones en les relacions socials, drets polí-tics, drets econòmics, socials i culturals.

“Els principis dels Drets Humans i la Justícia Social són fonamentals per al treballsocial”. Així s’expressa l’últim punt de la definició de treball social, aprovada perla Federació Internacional de Treballadors Socials (FITS, 2000).

La professió del treball social ha de fer-se seva la declaració dels drets humans; desd’aquestes ratlles mirem l’article 25: “Tota persona té dret a un nivell de vida queasseguri la salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment pel que fa aalimentació, a vestir, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials;tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduï-tat, vellesa o en d’altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa decircumstàncies independents a la seva voluntat”...

En relació amb la declaració dels drets humans i la definició de treball social, enspreguntem: estem davant una utopia social?

Mirem el present i reconeixem una societat en constant canvi, evolució i progrés(tecnològic, científic...), una societat que es preocupa per establir millores socials,una societat que proclama nous marcs legals i programes per garantir recursos iserveis que puguin permetre a totes les persones assolir i/o retrobar el benestarsocial. Tot i reconeixent aquesta evolució i el progrés social dels últims anys, lestreballadores i treballadors socials, en el seu exercici professional del dia a dia,tenen la demanda de persones, famílies i comunitats que no poden disposar delsrecursos necessaris per fer front a situacions personals i familiars d’àmbit socialprimari. Situacions precàries d’habitatge, de salut, d’alimentació, etc., dificultatsque no sempre tenen una resposta i/o un recurs adient per afrontar-les.

Editorial

Page 6: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20086

Editorial

Una contradicció, entre el desig i la realitat social. Aquest és el punt de contradic-ció en el qual sovint ha d’actuar el treball social. En moments difícils com elsactuals pertoca a tots, les nostres institucions, organitzacions professionals i a cadatreballadora i treballador social repensar, construir, crear i mobilitzar recursospersonals i institucionals per fer front a les mancances que presenta la societat.

El treball social, una professió compromesa amb el seu temps.

Editorial

Page 7: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

DossierEsencia y presencia del trabajosocial hoy

El treball social al segle XXI:una professió al servei de lespersones

Los estudios de Trabajo Socialen nuestro contexto:retrospectiva y mirada hacia unfuturo inmediato

Donem la paraula a titulatsnovells

Page 8: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20088

Page 9: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Esencia y presencia del trabajo social hoy(o sobre las formas de resistencia crítica)

Silvia Navarro Pedreño1

El devenir en el tiempo de nuestra profesión está íntimamente ligado a un procesopermanente de (re)construcción de su propia identidad, de aquello que le es propioy le da sentido. Sólo un trabajo social heredero de la experiencia acumulada, fiel asu propia esencia, con capacidad creativa e innovadora para encarar el presente, ycon visión de largo alcance para imaginar y proyectar futuros posibles, alcanzará atener una presencia real y comprometida en la sociedad.Frente a esta visión viva, constructiva y creativa del trabajo social, ciertas tendenciastecnócratas, basadas en un afán controlador, en una razón instrumental y en lalógica burocrática, amenazan con conquistar nuevos espacios. Para no sucumbir aello, propongo ocho formas de resistencia crítica, llamadas a preservar en talescenario, por encima de todo, la esencia de nuestra profesión. El resultado es unaproclama a favor de un trabajo social con sentido y sensibilidad, una invitación aconstruir juntos una profesión capaz de reinventarse a sí misma cada día, deconstruir futuro desde el presente y, también, de convertirse en el mejor legadopara las generaciones venideras.

Palabras clave: Relación, experiencia, aprendizaje, saber, autoridad técnica, espíritude colectividad, narración.

Resumen

Dossier

1 Diplomada en Trabajo Social y licenciada en Sociología. Directora técnica de Acción Social. Ayuntamientode Barcelona. [email protected]

Page 10: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 0

Esencia y presencia del trabajo social hoy

The existence in time of our profession is closely related to a permanent processof (re-)construction of its own identity, of its characteristics, of what gives itsense. Only social work as heir of the accumulated experience, faithful to its ownessence, with a creative and innovative capacity to face the future and with a visionto imagine and plan possible futures will achieve a real and involved presence insociety.In the face of this vivid, constructive and creative vision of social work, certaintechnocratic tendencies based on a controlling striving, on an instrumental reasonand on the bureaucratic logic threaten to conquer new spaces. In order not tosuccumb to these, the author suggests eight forms of critical resistance to preserveabove all the essence of the profession in this situation. It results a proclamation infavour of social work with sense and sensitivity, an invitation to construct togethera profession capable of reinventing itself every day, to construct a future startingfrom the present and to convert it into the best legacy for the generations to come.

Key words: Relationship, experience, apprenticeship, knowledge, technicalauthority, spirit of collectivity, narration.

Abstract

Page 11: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Dossier

El futuro tiene por sí mismo la condición deno llegar nunca;

lo que se hace r eal es el porvenir, dejandode ser porvenir

y convirtiéndose en presente.

(MARÍA ZAMBRANO)

Más allá de los atlas oficiales

Hilar una narración sobre el pasado,presente y futuro de nuestra profesión, meparece un ejercicio especialmente apa-sionante desde este tramo del camino enel que estamos hoy. Es éste un punto delcamino poblado de las huellas de tantospasos que nos han traído hasta aquí, perotambién repleto de un presente con nume-rosas encrucijadas, abierto a tantos retosy horizontes que dibujan el porvenir y quenos interpelan, que nos invitan a tomar elpulso de nuestra profesión y a repensarladía a día, paso a paso.

La identidad y el sentido del trabajosocial se crea y re-crea permanentemente.Nada más peligroso para nuestra profesiónque rendirse a los atlas oficiales, esos quesecuestran nuestra mirada y la condenana, simplemente, conf irmar los mapas desiempre, los dibujados por otros en algúnmomento. Así, viajar ya no consiste endescubrir, sino en confirmar la informaciónde un mapa. Es algo parecido a lo queprovoca el llamado “efecto Tour Eiffel”,que se produce cuando los monumentosresultan tan familiares y previsibles, porquelos hemos visto mil veces en fotos opostales, que en vivo y en directo el ojono ve, sólo identifica y reconoce.

Las complejas y cambiantes realidadessociales, el nuevo escenario de los derechos

sociales, el cada vez más concurrido uni-verso de actores sociales que interaccionany habitan el escenario de la Acción Social,etc. todo aquello que son las señas deidentidad del tiempo que vivimos lostrabajadores sociales, nos exhortan y nosinvitan a formar parte de un colectivo queapuesta con profundo convencimiento poruna recuperada capacidad de sorpresa yde invención, por transitar por losmárgenes y leer mapas invisibles, descu-briendo estimulantes posibilidades depensamiento y de acción allí donde quizásantes nunca imaginamos. Sólo así, desdeun continuo y entregado reinventarnos,conseguiremos que el trabajo socialpermanezca arraigado a tantas realidadessociales, a tantas personas que con susnecesidades, problemas, expectativas,deseos, derechos, etc. son nuestra razónde ser y existir como profesión.

Admito que no soplan hoy vientosdemasiado favorables para reivindicar unaorientación crítica y creativa del trabajosocial, para cuestionar o no responder atodo aquello que nos viene dado y que vaminando, poco a poco, el potencial creativoy para la innovación de nuestra profesión.Pero, precisamente por eso mismo, no haymás caminos: la impotencia o la resistenciaactiva, la sumisión resignada o la subver-siva capacidad de ver más allá de lo quequieren que veamos, de adquirir unavisión más atenta, profunda y auténtica delo que es la realidad, el saber, la prácticasocial, los otros, nosotros mismos y lo quetodavía está por hacer.

Sólo de nosotros depende aquello quefinalmente acabe siendo nuestra profesión,y que ésta no se deshumanice y pierda sufunción política y de transformación social,

Page 12: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 2

en definit iva, su verdadera esencia.Precisamente, de la esencia del trabajosocial, entendida ésta como ese algo nu-clear e imprescindible, irrenunciable, quedebe perdurar a toda costa a pesar deldevenir del tiempo y de las necesariastransformaciones que debemos incorpo-rar en cada momento para garantizar unapresencia activa del trabajo social en lasociedad, es de lo que quiero reflexionaren este trabajo. ¿Qué es lo que configura,da cuerpo y alma a eso que llamamos laesencia del trabajo social? ¿Qué es aquelloque amenaza, hoy por hoy, esa esencia?¿Qué alternativas cabe plantear al respec-to? Estos serán los tres ejes que orientaránesta narración que quiero compartir convosotros.

Pequeñas grandes historiasFrente a la concepción optimista, cons-

tructiva y creativa del trabajo social queantes defendía, es inquietante observarciertas tendencias que, sutil y diestramente,intentan conquistar nuevos espacios denuestro campo de acción, y hasta denuestra forma de ser y de pensar. Merefiero a formas de ejercicio profesionalque, para acomodarse a los nuevos tiemposy a las nuevas realidades, o para protegersede éstas, se alían a un activismo compulsivoy acrítico, y a lo que sería una tecnocraciainsensible que responde exclusivamente alos requerimientos de una razón instrumen-tal y de una lógica burocrática, volviendola espalda a la calidad, a la calidez, alsentido y a la sensibilidad.

Las cifras, los trámites, los cálculos, losprotocolos, las normativas, lo obvio, loneutro, lo fijo, la necesidad de objetivarlo

todo, de simplificar, de estandarizar, declasificar, de ordenar, de codificar, dereproducir hasta el extremo, lo invadentodo hasta borrar de nuestro campo demira algo tan importante como es el rostrodel otro. Coherente con todo ello es el idealdel buen profesional, autosuficiente, neu-tral, distante, que no duda, que evitasentirse afectado por los otros, que no seexpresa nunca vulnerable, que es dueñode un saber técnico siempre acabado ylisto para usar, que es capaz de trazar unafirme frontera entre su experiencia vital yla profesional, entre lo que piensa o hacey lo que siente o es.

Dejar que tales planteamientos cobrenterreno supone claudicar y resignarnos aun trabajo social que ha perdido el interésy la sensibilidad por cuanto acontece en elmundo de la vida y de las gentes que lohabitan, y al que sólo le interesa plantearsepreguntas para cuantificar o tipificar susrespuestas, para ponerlas al único serviciode lo racional y objetivamente eficaz. Eséste un trabajo social que corre el riesgode perder, poco a poco, retazos de supropia alma por el camino.

Para revelarnos e intentar salvarnos detan triste destino, y nadando a contracorrien-te en este tiempo de excesivo conformismoy apatía, os propongo lo que a mí me gus-ta llamar “formas de resistencia”, lascuales no son otra cosa que trazos con losque voy a intentar dibujar el paisaje de unsaber y un quehacer profesional basadoen el fraternal abrazo entre la técnica, laética y la estética, un saber y un quehacerimpregnado de un determinado estilo y deuna determinada sensibilidad.

Estas “for mas de resistencia” quecumplen la función de mantener vivo el

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 13: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

verdadero trabajo social y de las que ahoraos hablaré, son las que hacen posible que,día a día, en los muchos contextos en losque el trabajo social tiene cotidianamenteuna activa y comprometida presencia, secree un mosaico extraordinario deexperiencias, vivencias, aprendizajes, emo-ciones y relatos particulares, que tienen quever con rostros, miradas, voces, palabras,s i lencios, deseos, vidas de personasconcretas con nombre propio y conbiografías admirables de profesionales queson el mejor testimonio de vocación yentrega. En definitiva, son estas historiasdiscretas, y la mayoría de veces anónimas,las que escriben la verdadera Historia (conmayúscula) del trabajo social, esa que es-capa a los textos y manuales sobre nuestradisciplina profesional.

Entre esas muchas historias, desgracia-damente más invisibles de lo que seríadeseable, que laten, respiran y brillan conluz propia, yo he querido rescatar la deBerta y Amalia, incluyéndola al final demis reflexiones con la idea de crear unaespecie de díptico, un juego de espejos apartir del cual conseguir conectar mis ideascon tantas vivencias que seguro (eso es-pero) provocarán en muchos de vosotrosresonancias y complicidades.

1ª forma de resistencia: Defenderla relación

La primera forma de resistencia queos propongo tiene que ver con defenderla relación como núcleo esencial e irre-nunciable de nuestro quehacer profesional.La práctica profesional que excluye estahabilidad relacional básica, un determinadoestilo ético y la capacidad de trabajar con

las emociones (las del otro y las propias),no es para mí más que mera tecnocracia.Toda buena práctica en trabajo social im-plica invertir en la relación.

Me refiero a la relación entendida comola capacidad de apertura al otro, comoempatía, como acogimiento hospitalario yacontecimiento ético. Recuperando larelación con el otro es, por fin, cuandoentra en escena en nuestra profesión unarazón sensible que construye saber, notrabajando según conceptos y proce-dimientos predefinidos, sino a partir de lainterpretación de la mirada del otro, de suproximidad, de sus gestos, de su forma deser y de estar con nosotros en el mágicoterritorio de la interacción. Considerar alotro como alguien próximo a mí y, portanto, expuesto a los efectos de mispalabras, mis gestos, mis relaciones, misacciones, mis intereses, mis preferencias ymi libertad, a mí personalmente, me hahecho descubrir la gran experiencia moraly creativa que reside cotidianamente ennuestra práctica profesional.

Ha sido este descubrimiento ético elque me ha llevado a crecer y a aprender

La primera forma de resistenciaque os propongo tiene que vercon defender la relación comonúcleo esencial e irrenunciablede nuestro quehacer profesio-nal. La práctica profesional queexcluye esta habilidad relacio-nal básica, un deter minadoestilo ético y la capacidad detrabajar con las emociones (lasdel otro y las propias).

Dossier

Page 14: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 4

haciéndome preguntas: ¿qué es lo que miconocimiento permite saber al otro?, ¿quées lo que el conocimiento del otro mepermite saber a mí?, ¿cómo yo facilito laparticipación del otro en los procesos y ledejo tiempo y espacio para decidir y ejercersu libertad?, ¿hasta qué punto soy capazde aceptar todo aquello que el mismoproceso de acción, a partir de las aporta-ciones de los otros sujetos que en élparticipan, genera independientemente demí? Del fondo de cada una de lasrespuestas a estas preguntas que he idoarmando a lo largo del tiempo emergesiempre la misma idea: lo que yo pienso yhago no es lo único ni lo mejor, es algomás, algo que sólo tiene sentido y valor siles sirve en alguna medida a las personas“con y para” las que trabajo.

Es fundamental en el trabajo socialdejar que la razón se avenga a cohabitarfelizmente con el corazón, porque ennuestra profesión, como sostiene Pereiraen la novela del mismo título escrita porAntonio Tabuchi: “Las razones del corazónson las más importantes, es necesario se-guir siempre las razones del corazón”. Ycuando digo corazón, no me refiero sóloa la afectividad, sino también a unacapacidad de apertura al otro, a lo que esdiferente, a lo que está más al lá denosotros. Buena parte de la esencia denuestra profesión radica, precisamente, enel tratamiento de la otredad, en elreconocimiento del otro como algo queirrumpe, que es imprevisible, que cons-tituye una realidad cargada de intensidadvivencial concreta, un universo humanocon vida propia.

Me pregunto si acaso la imposibilidadde cultivar este saber del cuidado y del

reconocimiento radical del otro, la difi-cultad de mirarle y escucharle, de relacio-nar-nos contacto con él, de poner en juegolo que somos en la relación, tenga que ver,ante todo, con la dificultad de pararnos yreflexionar sobre nosotros mismos ynuestras circunstancias, de reconocer yatender nuestras propias emociones, debuscar y encontrar placer y oportunidadesde crecimiento en nuestro trabajo.

2ª forma de resistencia: Recuperarla experiencia

En el otro polo de esta defensa a ultran-za que hago de la relación, la producciónhiperplanificada y despersonalizada de laayuda nos suele abocar a “la pura y duragestión” y, por tanto, a un desertar de laexperiencia, entendida ésta como un actocreador, como acontecimiento apasionanteabierto al descubrimiento. Y esto es grave,porque sólo en el marco de la experienciaes posible la feliz integración entre lasideas, las acciones y los sentimientos. Sólola experiencia puede convertir aquello quepasa en acontecimiento que desborde elpresente y haga emerger lo nuevo. Portanto, ésta sería para mí otra forma deresistencia: recuperar la experiencia.

Los profesionales debemos ser cons-cientes del inmenso capital de conoci-miento y de creación que nos puedebrindar nuestra práctica cotidiana si, apartir del ejercicio de la sistematización,la interrogamos y reflexionamos sobre ella.La práctica consciente, asociada a la di-mensión artística de la intervención so-cial, es imprescindible para operar ensituaciones de alta incertidumbre, com-plejidad y singularidad, las cuales reclaman

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 15: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

abordajes pertinentes para cada situaciónparticular. Por tanto, la acción profesionalno puede acabar siendo simple aplicaciónde una estricta y fría racionalidad técni-ca, sino que debe convertirse en reto,invención, riesgo, apuesta, estrategia yexperimentación abierta a constanterevisión.

Pero esta vertiente creadora de nuestraexperiencia se desvanece cuando paranosotros sólo cuenta el producto final y elresultado, o cuando sucumbimos al “sín-drome del aprendiz de brujo”, cuandoconfundimos los medios con los fines,cuando nuestras formas de proceder seesclerotizan y se convierten en “meto-dologismos”, cuando nuestros esquemasde acción se tornan rígidos y predecibles,cuando son mera aplicación mecánica deunas técnicas y de unos instrumentosestablecidos y estándar, envasados y listospara usar, aplicados a la realidad de for-ma forzada y al único servicio de unpragmatismo excesivo que no responde nia valores ni a principios.

Cuando esto sucede, como planteabaHannah Arendt, tiene más sentido hablarde “fabricación” que de “acción”, pues la“acción”, como afirma esta autora, esnovedad radical e imprevisibi l idad,nacimiento de algo nuevo que surge yempieza. Acaso los trabajadores socialesdeberíamos ser, como sugiere GregoryBateson, como aquellos hombres y mujeresque trabajan bajo una especie de urgenteinspiración, la de sentir que el grandescubrimiento o la gran creación, estánsiempre cerca de nuestras manos. Y elmismo autor traza una hermosa similitudal comparar esto con la madre que sienteque mientras le brinde a su niño atención

y cariño, existe una esperanza real de queéste llegue a ser “ese fenómeno infinita-mente raro, una persona valiosa y feliz”.

Convencida del ingente campode posibilidades que nos ofrecela praxis y la vertiente artísticade nuestra acción, cada día tengomás claro que el desarrollo cien-tífico del trabajo social y la cons-trucción del saber en nuestraprofesión ya no dependen sólode la Academia o de la “doctaciencia”, sino, ante todo, delpartido que los profesionalesseamos capaces de extraer denuestros contextos de prácticay de nuestra experiencia.

Convencida del ingente campo deposibilidades que nos ofrece la praxis y lavertiente artística de nuestra acción, cadadía tengo más claro que el desarrollocientífico del trabajo social y la construc-ción del saber en nuestra profesión ya nodependen sólo de la Academia o de la “doc-ta ciencia”, sino, ante todo, del partido quelos profesionales seamos capaces deextraer de nuestros contextos de prácticay de nuestra experiencia. Por ello, me de-claro abiertamente crítica con un modelode conocimiento profesional basado enuna jerarquía que sitúa en el nivel más altolos conocimientos básicos facilitados porla ciencia y la investigación, y en un nivelinferior la aplicación práctica.

Lejos de la dualidad que levanta férreasfronteras, y hasta abismos, entre la teoríay la práctica, creo que es imprescindible

Dossier

Page 16: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 6

tender puentes entre ambas, ya que ni launa ni la otra pueden decirnos la verdad,pero unidas pueden guiarnos eficazmente.Es más, invirtiendo el viejo orden quedesde las excelsas alturas de la teoríadesciende al humilde campo de la acción,abogo por un tipo de análisis ascendenteque va de la experiencia práctica a la teoría.Por respeto a la diversidad de contextoslocales de práctica en los que trabajamos,la teoría es una herramienta, algo quepuede utilizarse para criticar la práctica,pero también es algo que podemoslibremente criticar o someter a cuestio-namiento. De ello depende, en buenamedida, el desarrollo de nuestra profesióny el de cada uno de nosotros, ambosprocesos caminando de la mano.

3ª forma de resistencia: Aprendera desaprender

En definitiva, recuperar la experienciaen el sentido que aquí defiendo nos llevaa repensar el sentido profundo de laformación y el aprendizaje profesional. Sime per mit ís e l juego de palabras, yapelando a lo que sería una nueva formade resistencia, creo que aprender esaprender a desaprender , es estar dis-puestos a adquirir una identidad nómadaque nos haga deshacernos a cada paso delsaber acumulado a partir de nuestro acti-vo transitar. Ser nómadas significa para mídesterritorializar, tenaz e incansablemente,la propia intervención profesional de cadadía en busca de nuevos territorios, ven-ciendo tantos esquemas inmovilistas ytantas seguridades confortables paralanzarnos a la conquista de nuevos en-cuentros, vivencias y aprendizajes.

Por más experiencia que tengamos, éstanunca es suficiente e, incluso, el bagaje quevamos incorporando permanentementepuede traicionarnos, convirtiéndose en unobstáculo. En este sentido, yo creo que loque nos hace más sabios, más buenosprofesionales y más felices, no es tanto loque tenemos o lo que sabemos, sinoabandonarnos a un constante proceso deexperimentar, de ir haciéndonos, de llegara ser otra cosa, porque nos sabemos seresfelizmente incompletos. Para mí todoaprender es el resultado de una experienciaradical que se construye, una búsquedapermanente, aceptando en todo momentoel riesgo que siempre entraña trascenderel dominio de lo puramente conceptual einstrumental, para dejar espacio a unaprendizaje ético, relacional y vivencial.

El aprendizaje y modelo de desarrolloque postulo tiene mucho que ver con unmirar atento y sistemático en la direcciónadecuada que nos hace más capaces dever lo que no somos, de ver el mundo.Por eso, creo que nos es imprescindibleaprender a mirar, aprender a ampliar elhorizonte de nuestra mirada, aprender aprestar atención. Y se aprende a mirar,mirando. Esto es lo mismo que decir quenos es necesario aprender a practicar unaatención paciente que deje tiempo y espacioa la admiración, al asombro, a las preguntasy al diálogo.

También es preciso aprender a ejerci-tarnos en una actitud de humildad, dereconocimiento de los límites que tiene elconocimiento técnico-científico (aunqueéste se nos haya vendido como algo omni-potente e infalible) y en una actitud derespeto por lo que se mantiene como se-creto o misterioso, por lo que no alcan-

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 17: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

zamos a conocer o controlar. Ese secretoy misterio del mundo constituye laauténtica densidad de lo otro, de los otrosy de nosotros mismos.

De este prometedor salir de nosotrosmismos emerge un “saber frontera”, hechode aquello nuestro y de aquello de los otros,un saber capaz de poner en crisis el saberexperto para dejar tiempo y espacio alsaber de los otros, aquellos que durantemucho tiempo han sido para nosotrosobjeto de atención pero no sujetos desaber, aquellos que en el logro de sucompetencia nos hacen más competentes.

Todo lo expuesto hasta aquí me lleva aafirmar, con pleno convencimiento, quepara mí un profesional auténtico yverdaderamente competente es quien sumaa sus capacidades y competencias técnicasla virtud de ser capaz de vibrar en elcontacto con los otros, de apasionarse ycomprometerse, tendiendo puentes entresu experiencia vital y el ingente universode vivencias que construyen y nutren lasrealidades sociales y nuestro trabajocotidiano.

No todo pasa por la técnica, y lo digodespués de pensar retrospectivamente enlas muchas vivencias coleccionadas a lolargo de mi ejercicio profesional, todas ellasemocionantes desde el punto de vista delas relaciones humanas y de los afectoscompartidos. Si intento imaginarme todasesas historias sólo desde la óptica de misconocimientos científico-técnicos, mimente se paraliza porque esas historias sólofueron posibles a partir de pasar misconocimientos y destrezas profesionalespor el filtro de mis emociones, de miintuición y de mi experiencia vital.

4ª forma de resistencia: Construirnuevos modelos de pensamiento

De la mano del estimulante panoramaque ofrece esta nueva perspectiva del sa-ber nacido del “optimismo de la práctica”,quiero formular una cuarta forma deresistencia basada en construir nuevosmodelos de pensamiento que nos ayuden amirar e interpretar de una forma diferentela realidad social, a relacionarnos con ellacon otro estilo. Para ello, creo que nos esnecesario un pensar sin barandillas, libre,acrobático pero, a la vez, dotado de latenacidad del constructor, arriesgado porsu independencia y, especialmente, por lafantasía y el coraje que son necesarios paracrear nuevas reglas del juego.

Y en la búsqueda de ese nuevo saberaliado y fundido con la vida, siguiendo laestela ante todo de muchas mujeres sabias,he ido poco a poco aprendiendo lo impor-tante y enriquecedor que es dejar que lasrazones del corazón convivan, por fin, conlas razones de la razón. De pensadorascomo Hannah Arendt, María Zambranoo Simone Weil, entre otras, he aprendidolo transformador que es pensar por unomismo, dejarse atrapar por la pasión porcomprender, un comprender que nosayude a sentirnos arraigados al mundo, areconciliarnos con él e, incluso, a amarlo.

El antiguo dominio de la razón, laobjetividad, el orden, el control, la causa-efecto, el reduccionismo, la simplicidad yla neutralidad, se nos delatan hoy comoverdaderos anacronismos en un universocaótico, d iverso, complejo , incierto,vertiginosamente cambiante y contra-dictorio, que se resiste al orden y a la lógicade lo cuantitativo, de lo exacto, de la

Dossier

Page 18: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 8

verdad infalible, de la razón abstracta yfragmentada que es incapaz de pensar lainterrelación, el sentido, el cambio cuali-tativo y lo micro.

Renunciando a todo afán colonizador,controlador o defensivo, necesitamos in-corporar modelos de conocimiento que,además de aportarnos una mirada másamplia y calisdoscópica, estén impregnadosde un espíritu de ternura y nos ayuden aaproximarnos a la realidad de una formacasi erótica, que acaricia y contempla conauténtica veneración lo pequeño, lo vivo,aquello que late con una insospechadaenergía dentro del cuerpo social.

Más allá de la antigua y poderosahegemonía de la razón, el deseo emergehoy como un estallido de energía, como lafuerza que sostiene la actividad misma depensar y el motor del cambio político. Así,el pensamiento se convierte en búsquedae inquietud constantes, y su valor ya noviene dado por la rutinaria equiparaciónde una idea con un modelo normativoestablecido, s ino por la fuerza o laintensidad con que se genera.

Bebiendo de aquella “razón poética”que postulaba María Zambrano, ésta quedefiendo aquí es una forma de conoci-miento que, más que explicar la realidad,busca comprenderla y construirla desde loque somos, que nos implica profun-damente, que reivindica el valor de lasubjetividad, las emociones, la intuición,la sutileza, la imaginación, el sentidocomún y los sentimientos comunes. Es ésteun pensar que existe porque también sientey que, indefectiblemente, debe vincularsea un aprendizaje de los sentidos, a partirdel cual ser capaces de ver más, deescuchar más, de tocar más, de sentir

más… Y todo esto, al contrario de lo quenos han hecho creer, estoy plenamenteconvencida de que es compatible con elrigor científico y con la eficacia técnica.

Sólo formas diferentes de comprensióncrítica y de construcción de la realidad nosconducirán a nuevas posibilidades deAcción Social que dejen que entre ennuestros contextos de intervención unpoco de aire fresco, que abran paso a unaimaginación creadora y a una inteligenciaemocional que pongan al servicio de lacolectividad nuestra capacidad de explo-rar y de descubrir con otros, que hagande nuestras prácticas bombas extractorasde creatividad social, que nos conviertanen artesanos que, tejiendo y destejiendoredes sociales con el hilo invisible de losvínculos, contribuyen a generar verdaderosprocesos de cambio.

Quizás así consigamos encontrar en larealidad nuevas fuentes de inspiración parainventar en el trabajo social historias dondelas relaciones sociales, la alteridad y todoaquello relacionado con el elemento viven-cial colectivo, vuelvan a ocupar el lugarcentral y estratégico que merecen.

5ª forma de resistencia: Reivindicarnuestra autoridad técnica

Es cierto que no siempre encontramosen las instituciones en las cuales trabajamoscondiciones favorecedoras para ejercitarestas formas de resistencia de las que osvengo hablando. Lo admito, todos tenemoslímites y estamos condicionados pornuestros contextos organizativos, perotambién es cierto que siempre existenmárgenes de libertad que, si los sabemosutilizar estratégicamente como territorio de

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 19: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

influencia y de negociación, dentro deljuego relacional de la institución, sonfuente de poder técnico.

Y ésta sería para mí otra forma deresistencia: reivindicar nuestra autoridadtécnica en el marco de los contextosinstitucionales donde trabajamos. Entiendoesta autoridad técnica como la capacidadde ser y sentirnos autores, de defendermodelos profesionales, de diseñar y ele-var propuestas concretas de trabajo bienfundamentadas, de generar complicidades,de promover día a día pequeños cambiosque dejen espacio a la innovación, de par-ticipar en proyectos globales que articulenlas diferentes contribuciones de cada unode los niveles organizativos para conseguiruna mejora efectiva de la atención socialque prestamos a la ciudadanía. La creaciónde estados de opinión que promuevan eldebate y el cambio de tendencias en eltrabajo social debe comenzar en el mismomarco de nuestras instituciones, des-plazando así toda forma de sumisión y devictimismo que nunca ha sido, ni será,motor de movilización social.

Creo que, en definitiva, se trataría deque cada uno de nosotros contribuyamosa avanzar hacia lo que Peter Senge llama“organizaciones inteligentes”, que son

aquellas capaces de conseguir que un grupode personas no extraordinarias, produzcanresultados extraordinarios dando lo mejorde ellas mismas. Las “organizacionesinteligentes” son aquellas que aprenden yque continuamente expanden su capacidadpara crear su futuro, son aquellas quereconocen y viven el cambio comosinónimos de necesidad y oportunidad, yque lo gestionan con mimo, entusiasmo yestrategia.

Cada vez más, la iniciativa personal vaa ser más valiosa en nuestras instituciones,pero dentro de equipos de trabajo. Lasexigencias de los nuevos tiempos imponentareas que reclaman una inteligencia flexi-ble y una extrema capacidad de aprender,equipos que tienen que crear inventi-vamente en el marco de proyectos cadavez más complejos, en los que la coope-ración y la comunicación rápida y con-tinua entre los participantes va a serclave.

Liberados de complejos y de absurdossentimientos de inferioridad, los traba-jadores sociales enfrentamos el reto y laresponsabilidad de ejercer en el marcocolectivo de tales equipos como actores yautores de una obra que, en su caráctercoral, consigue su máxima eficacia y po-tencia. De igual forma, lo deseable seríatambién que quienes asumimos funcionesde dirección y l ideraje organizat ivopotenciemos esto y apostemos con decisiónpor un saber y un estilo directivo que(inspirándose en la experiencia femenina)bebe, ante todo, de la atención a las rela-ciones, las emociones y la empatía, elcuidado, la conf ianza, la motivación, lacreatividad, la cooperación y las metascompartidas.

Las “organizaciones inteligen-tes” son aquellas que aprendeny que continuamente expandensu capacidad para crear sufuturo, son aquellas que recono-cen y viven el cambio comosinónimos de necesidad y opor-tunidad, y que lo gestionan conmimo, entusiasmo y estrategia.

Dossier

Page 20: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20082 0

6ª forma de resistencia: Crearespíritu de colectividad

Pero, desbordando el espacio particu-lar de cada una de nuestras organizaciones,opino que también es necesario ensayaruna nueva forma de resistencia orientadaa crear espíritu de colectividad entre lostrabajadores sociales. Esto pasa, en buenaparte, según mi opinión, por conseguir quelas buenas prácticas profesionales abando-nen su discreto anonimato y tengan unadifusión más amplia que la que ya tienen.

Sistematizar nuestra acción para refle-xionar sobre ella y elaborar productossocializables sirve para que otros puedanaprenderla s in necesidad de vivir la ,pudiéndose inspirar en ella para construiralgo nuevo en su contexto particular detrabajo. Por esto, es necesario que elfuncionamiento en red se haga extensivotambién a los técnicos comprometidos conmodelos de trabajo críticos e innovado-res, garantizando así que este intercambiovaya progresivamente renovando lacosmovisión y la praxis del conjuntoprofesional.

Siempre que abogo por esta necesidadde compartir conocimiento y experienciaentre los trabajadores sociales pienso enel sentido originario de algo muy vinculado,nuevamente, al universo femenino comoson las palabras “receta de cocina”.Entiendo aquí la acepción de receta nocomo una aplicación mecánica y acrítica,sino como una forma de transmitir unsaber creativo que nace de la propiapráctica, un saber nunca fijo y siempremejorado a part ir de lo que vamosexperimentando por nosotros mismos y delos consejos que recibimos de otros, un

saber que nos invita a probar, a innovar, amodificar determinados ingredientes, o lascantidades de éstos, o la temperatura delhorno, a sentir que aquello que hemoselaborado es un producto único y valioso.Como únicos y valiosos son muchosproyectos y experiencias desarrolladas portantos colegas de profesión que, a pequeñaescala, nos demuestran día a día que otrotrabajo social es posible.

Poder aportar al resto de compañerosde profesión nuestras reflexiones y elabo-raciones, nuestros conocimientos y descu-brimientos, por humildes y provisionalesque éstos sean, nos otorga un notorioprotagonismo, pues hace que nuestrascontribuciones alcancen a tener, incluso,un sentido histórico, al verse comprome-tidas en la permanente reconstrucción deuna epistemología y de una prácticagenuinas del trabajo social, las cualesmerecen ocupar un lugar propio y pre-ferente dentro del cada día más concurridoterritorio de las ciencias sociales.

En definitiva, crear espíritu de colec-tividad entre los profesionales del trabajosocial implica que la palabra y la relaciónvuelvan a ser para todos nosotros unmilagro, un edificante elixir capaz de refres-carnos y de evitar que desfallezcamosdurante el viaje. Quizás se trate de cons-truir desde el trabajo social una casa derelaciones vivas, sin más andamio que eldeseo y el compromiso, relaciones que seenlacen y se desenlacen, que se encuentreny (a veces, también) se desencuentren, segúnel ritmo de la andadura de cada relaciónconcreta. Lo relevante de estas relacionesque propongo es el reconocimiento delvalor de lo que el otro me transmite, suautoridad, y lo que ella genera en mí, al

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 21: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

2 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

permitirme aprender y darme medida, alreconocerme autoridad y animarme a co-municar también mi experiencia.

7ª forma de resistencia: Recordarque siempre nos queda la palabra

Decir palabra, relación y colectividades para mí lo mismo que apelar a lonecesario que nos es hoy a los traba-jadores sociales el ejercicio de la escriturao, lo que es lo mismo, recordar quesiempre, como dijera el poeta, nos quedala palabra, entendida esta consigna comootra forma de resistencia. Creo que lostrabajadores sociales a menudo decimoscosas en voz alta que deberíamos escribir,por ello eso que decimos corre el riesgode desvanecerse en el t iempo hastadesaparecer. Otras veces, hablamos en vozbaja o, incluso, callamos porque nos pareceque todo está ya dicho o que otros lopodrían decir mejor.

Decía María Zambrano en uno de sustextos, que tituló Por qué se escribe: “Escribirviene a ser lo contrario de hablar; se hablapor necesidad momentánea inmediata y alhablar nos hacemos prisioneros de lo quehemos pronunciado, mientras que en elescribir se halla liberación y perdurabilidad(…) Salvar a las palabras de su momenta-neidad, de su ser transitorio, y conducirlasen nuestra reconciliación hacia lo perdu-rable, es el oficio del que escribe”. Y másadelante, en el mismo texto, encontramosotra idea bellísima: “Hay cosas que nopueden decirse, y es cierto. Pero esto queno puede decirse, es lo que se tiene queescribir. Descubrir el secreto y comu-nicarlo, son los dos acicates que muevenal que escribe”.

Los trabajadores sociales necesitamos,como ya he dicho, tomar distancia denuestra práctica, reflexionar sobre ella yponer palabras a lo que hemos descubiertopara compartir el secreto revelado, siemprepresente en toda aventura de conocimientopero también, insisto, para descubrirnos anosotros mismos y sentirnos parte de algoconstruyéndose; un mundo o muchosmundos a la vez, y dentro de esos mundos,una profesión que se hace cada día a símisma a partir del cruce de tantas historias.

Descubrirnos a nosotros mismosy sentirnos parte de algo cons-truyéndose; un mundo o muchosmundos a la vez, y dentro de esosmundos, una profesión que sehace cada día a sí misma a partirdel cruce de tantas historias.

Escribir y publicar, además de hacermedescubrir lo lejos que pueden llegar laspalabras y las propias ideas, me ha hechoconsciente de que lo verdaderamenteimportante del acto de escribir no es sólolo que contamos, sino lo que inspiramosen quienes nos leen. Por eso me gusta com-parar el acto de escribir con el de lanzaruna piedra al aire. Lo que escribimos seeleva sobre la realidad y, después, al caersobre la tierra, trae algo siempre nuevo delo que ha encontrado en el aire, a veces,felizmente, las historias de otros compa-ñeros de viaje.

En el curso de una estupenda entrevis-ta realizada por Milagros Pérez Oliva aManuel Rivas para el periódico El País, elescritor gallego hablaba de dos actitudesante la vida: recoger y guardar o recoger y

Dossier

Page 22: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20082 2

dar, apuntando que para él escribir es es-tar en disposición de dar, y ello lo ilustrabacon la hermosa imagen de las mujerescampesinas, lecheras o lavanderas que élutiliza como metáfora del imaginariocolectivo. Explicaba Rivas que lo que esasmujeres l levaban en la cabeza eransiempre cosas esenciales para la vida: leña,ropa, comida…, y decía a continuaciónque cuando escribes, y esto también sirvepara el trabajo social, lo que haces es lle-var en la cabeza cosas esenciales. Y comoesas mujeres, vas recogiendo y añadiendocosas al atado. Lo importante no eres tú,sino lo que llevas en el atado. Escribir esestar en vilo, dejarte transformar, experi-mentar que necesitas transmitir lo quellevas contigo como necesitas el aire pararespirar.

Ligado al tema de la narración en nues-tra profesión, quisiera referirme ahora ala estética o al estilo con el que comuni-camos. La práctica discursiva tambiénpuede ser una forma de resistencia, unaestrategia subversiva y transformadora. Encontra de lo que muchos creen, y de loque dictan los códigos convencionales, nome parece que un lenguaje racional,exageradamente tecnificado, formal yopaco, merezca más credenciales para serconsiderado riguroso que otro con mayorl ibertad narrat iva, que yuxtapone ellenguaje estético o emocional con ellenguaje racional, sensibilidad y lógica, lopoético y literario con lo analítico y con lacrítica.

Me parece que la fidelidad de losprofesionales del trabajo social a lasnormas convencionales de expresión y delenguaje de nuestra profesión nos estáprivando de muchas posibilidades de ver,

experimentar y comunicar cosas nuevas.El lenguaje crea mundos y los mundos queyo imagino para el trabajo social noentienden de discursos tecnócratas, derelatos grises, aburridos y sin vida, depalabras envasadas herméticamente en larigidez de un frío formalismo.

8ª forma de resistencia:Cultivar el placer de la lectura

Tampoco concibo el gusto por ejercitarla escritura disociado de la necesidad decultivar el placer de la lectura. Planteo estanecesidad de leer como la última de lasformas de resistencia que hasta aquí heido desgranando. Y lo hago porque estoyconvencida de que leer nos ayuda acomprender algo tan esencial como es quésignifica vivir en un mundo narrado. DecíaSimone Weil que “el mundo es un textono escrito de muchos significados que esnecesario descifrar”. Leer es comprendermejor la vida, es una experiencia y una aven-tura, porque nos transforma en direccionesque no podemos imaginar ni controlar.Cuando eso sucede, renace el mundo ynosotros con él, gracias a la generosidadde quien escribió lo que hemos leído y dela fértil complicidad que hemos sido ca-paces de establecer con su obra.

Cuando proclamo la necesidad de estalectura transformadora no estoy pensandoen esos oscuros y claustrofóbicos librosque sirven de vestido material de un sa-ber extraño e impuesto, desarraigado dela vida y de la experiencia, libros que nopermiten espacios para el respiro de lasmentes y del espíritu, que en su arroganciapretenden convencernos de que todo estáya dicho y explicado.

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 23: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

2 3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Como también dice María Zambranoen el texto que cité en el apartado ante-rior: “Un libro, mientras no se lee, essolamente ser en potencia, tan en poten-cia como una bomba que no ha estallado.Y todo libro ha de tener algo de bomba,de acontecimiento que al suceder amenazay pone en evidencia, aunque sólo sea consu temblor, la falsedad”. Y yo añadiría: lainmovil idad, el conformismo y todoaquello que aleja al trabajo social delcompromiso y de la lucha permanente porconseguir una sociedad más justa y unmundo mejor.

Os confesaré que yo he aprendidomucho, muchísimo, leyendo no sólo librosde eruditos en diferentes materias ynarraciones en las que otros compañerosde profesión comparten y reflexionan so-bre su experiencia, sino también leyendoobras literarias que han contribuido en mía un aprendizaje de la calidad poética dela vida que tanta falta nos hace a los

trabajadores sociales. Me refiero a eseaprendizaje de contemplar, escuchar, cap-tar, vibrar…

Leer cuentos, novelas, teatro o poesíame ha enseñado a re-crear la historia idea-da por su autor y a reflexionar sobre elsufrimiento, las ilusiones, los ideales, elmiedo, la felicidad, la piedad, la pasión, elegoísmo… de sus personajes. Si nosparamos a pensar bien, en buena parte,esto es el trabajo social; ayudar a otros amirar su propia historia, a comprenderlay a re-crearla, a inventar nuevas tramas yposibilidades de desarrollo de un guión vitalque nadie debería jamás escribir pornosotros.

Desde mi libertadCon estas formas de resistencia que

sugiero he intentado aportar algunas pistaspara organizar una especie de disidenciaentre aquellos trabajadores sociales que,como yo, piensan que hoy por hoy ya hallegado el momento de dejar de hacerflamantes e impecables discursos sobre loque deberíamos ser y hacer, para atre-vernos a ser y hacer con un nuevo estilo,con una nueva sensibilidad.

Esto es a lo que yo llamo pasar de “lacosmética del trabajo social” a una verdaderaética y estética de nuestra profesión. Sólo apartir de prácticas modeladas con un esti-lo diferente, más profundo, más humanoy valiente, nuestra profesión logrará serun instrumento liberador que no se rinde,bajo ningún concepto, ni a intereses ni aideologías particulares, que desafía todoorden establecido.

Pero un trabajo social liberador sólopodrá llegar a existir desde la conquista

Leer cuentos, novelas, teatro opoesía me ha enseñado a re-crearla historia ideada por su autor y areflexionar sobre el sufrimiento, lasilusiones, los ideales, el miedo, lafelicidad, la piedad, la pasión, elegoísmo… de sus personajes. Sinos paramos a pensar bien, enbuena parte, esto es el trabajosocial; ayudar a otros a mirar supropia historia, a comprenderla y are-crearla, a inventar nuevas tra-mas y posibilidades de desarrollode un guión vital que nadie deberíajamás escribir por nosotros.

Dossier

Page 24: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20082 4

previa de una libertad personal e intrans-ferible, desde una libertad que nos exigehablar en primera persona sobre lo quepensamos y sentimos, y defender conargumentos aquello que hacemos, expo-niéndonos al riesgo que todo esto siemprecomporta. La libertad no llega de fuera onos viene a buscar, la creamos cotidiana-mente nosotros mismos cuando nosnegamos a aceptar pasivamente lascircunstancias, cuando renunciamos a lasverdades absolutas e intentamos conquis-tar nuestras propias verdades, menores yrelativas, pero siempre nuestras. La libertadsólo nace de aquello que ha sido experi-mentado, de una capacidad de sorpresa quenos implica activamente en aquello quepuede suceder, en aquello que puedecambiar.

Situar en nosotros mismos las clavesque pueden hacer que algo, por minúsculoque sea, cambie dentro de nuestra pro-fesión, creo que es una buena estrategiaque nos posiciona y nos interpela activa-mente, que nos rescata de vivir prisionerosen las pantanosas tierras bajas del desá-nimo y de la impotencia, para conducirnosa las soleadas y fértiles tierras altas delcompromiso individual y colectivo. Haceren cada momento lo mejor que está ennuestras manos es ya en sí mismo, ademásde un reto y una responsabilidad, todo ungesto de libertad.

En coherencia con todo lo que hastaaquí veng o planteando, pienso queprobablemente lo que necesitamos tambiénlos trabajadores sociales es empezar a darmás importancia a nuestra educación sen-timental. Sí, habéis leído bien, a nuestraeducación sentimental, porque, comovengo insistiendo, en la intervención social

no sólo es importante saber y hacer, sinotambién ser y sentir , sentir nuestraprofesión, ponerle ilusión y coraje, nocansarnos nunca de desear más y mejor,de estar siempre disponibles a dejarnosinterpelar, a ser capaces de optar, asu-miendo que cualquier transformación quequeramos producir en la sociedad siempreempezará por nuestro propio cambio per-sonal.

Por una poètica de la natalidad

Hoy que algunas voces apocalípticashablan con nostalgia del pasado y alertansobre la pérdida actual de sentido de untrabajo social al que, a menudo, le cuestamás de lo deseable abrazar el signo de losnuevos tiempos sociales que vivimos,quiero lanzar una voz teñida de optimismo.Hoy que el discurso de la crisis se estáconvirtiendo en familiar, no creo que lomás importante sea la supuesta crisis quepueda estar afectando a nuestra profesión.Lo que realmente es preocupante es queabordemos esta situación con juiciospreestablecidos y que no aprovechemos talcoyuntura para reflexionar sobre lo quenos está pasando.

Si la crisis viene a remover los funda-mentos de nuestras convicciones y de todoaquello que tenemos por sabido, bien-venida sea. Ahora sólo nos es preciso es-tar dispuestos a avanzar, a arriesgarnos, aaprender, a desaprender, a empezar denuevo y a dejar, aunque soplen vientospoco favorables, que el futuro ilumine elpresente del trabajo social, un presente queya avanza con pies pequeños pero conhuellas profundas, un presente que es ca-mino y, a la vez, horizonte.

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 25: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

2 5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Sé que hablo de disidencia, de coraje,de ilusión, de sentimientos… y esto impli-ca nombrar en voz alta todo un universosemántico poco habitual y muchas vecescensurado en nuestra profesión. Peropienso que ya ha llegado el tiempo en eltrabajo social de nombrar de una formanueva lo de siempre y de poner, por fin,palabras a lo nuevo, aunque sea de unaforma torpe y balbuciente, como lo hacenlos niños que, desde el cálido territorio dela infancia y con una mirada nueva,inventan cada día el mundo.

Bienvenida sea esta poética de la infan-cia y del inicio si nos retorna a los trabajadoressociales el deseo y la esperanza, si seconvierte en una abierta y generosa mili-tancia obstinada en re-crear constantementeel sentido del trabajo social. Bienvenida seaesta poética de la natalidad, si a lostrabajadores sociales nos impulsa a llamara nunca todavía y al jamás quizás.

Despojados de la posición de adultotriste, desde la cual nos resignamos a viviren un mundo cuyo sentido original vienedado y, por tanto, ya no puede ser creado,el territorio de la infancia nos transportaal tiempo desnudo de la experiencia y dela inquietud por captar el lado mágico yluminoso de la vida. Aceptar que la vidaes magia, como escuché decir en unaocasión a la escritora Ana Mª Matute,creo que es un saludable ejercicio de fuerzay de valor pero, sobre todo, de humildad,porque, como dice otra escritora, LilianaBodoc, “magia no es aquello que no existe,sino lo que no podemos explicar”.

Esto que os explico me recuerda quehace un tiempo, paseando por Barcelona,descubrí casualmente una exposiciónconsistente en mostrar fotografías del cielo

de diferentes ciudades del mundo la nocheantes de haber sufrido un acontecimientomuy relevante (el bombardeo de Hiro-shima, el once de septiembre…). Meimpresionó mucho ver aquellas superficiesoscuras, llenas de silencio y de estrellas,aquellos trozos de firmamento ignorandoaquello radical y definitivo que sucederíapocas horas más tarde, aquel cielo quenunca más volvió a ser el mismo, comono fue la misma la vida de los habitantesde aquellas ciudades.

También han cambiado muchascosas para los trabajadores so-ciales. Nada es lo que era en eluniverso social y nos exige quenosotros también cambiemos,que repensemos y reinventemosnuestras formas de hacer y depensar, pero también que nodejemos de alzar la mirada y deemocionarnos al contemplar lamagia, la belleza y el misterio quesiempre transmitirá, pase lo quepase, un cielo estrellado

También han cambiado muchas cosaspara los trabajadores sociales. Nada es loque era en el universo social y nos exigeque nosotros también cambiemos, querepensemos y reinventemos nuestrasformas de hacer y de pensar, pero tambiénque no dejemos de alzar la mirada y deemocionarnos al contemplar la magia, labelleza y el misterio que siempre trans-mitirá, pase lo que pase, un cielo estrellado.

Si somos capaces de no perder esteprofundo vínculo con la vida, de sentirnos

Dossier

Page 26: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20082 6

arte y parte de ella, lo de menos es lo queal fin el destino o los nuevos tiempos nosdeparen como profesión, porque juntos,desde nuestro deseo y nuestra capacidadde resistencia crítica, conseguiremosdefender la esencia de nuestra profesión.

Esa esencia, como vengo sosteniendohasta aquí , mora en tantas historiascotidianas que, con entrega y compromiso,tejemos y destejemos los trabajadoressociales. Son historias como la de Berta yAmalia, enraizadas con la vida, que nosdemuestran que vale la pena no claudicar,resistir, arriesgarse, explorar, dar y recibir,emocionarse, crecer, seguir buscando,compartir, disfrutar…, encontrar placeren aquel lo que hacemos y somos, ysentirnos responsables y orgullosos de ello.

Berta y Amalia

Una jornada cualquiera

Aquel día Berta, como de costumbre,corría apresurada para llegar pronto a casa.Por la mañana uno de los niños habíaamanecido con fiebre y le había tenido quepedir a la canguro que se quedara con élhasta que ella regresara del trabajo por latarde. Había sido una jornada larga e in-tensa; cinco entrevistas, dos de ellas nadafáci les, una visita a domici l io y dosreuniones (una de equipo y la otra con laasociación de vecinos y otras entidades paraabordar un conflicto en el barrio), y yahabía perdido la cuenta de las llamadastelefónicas atendidas.

Estaba cansada y un poco en horasbajas. En ocasiones, le asaltaba la duda desi todo lo que hacía en su trabajo realmenteestaba sirviendo para… Pero, mejor lo

dejaba ahí. Mañana sería otro día o, almenos, ella se sentiría diferente; más ani-mada y optimista, y sería capaz de tolerarmejor sus propios límites y de asumir loscondicionamientos políticos y organi-zativos de su institución, de sentirse másfuerte, de acoger el sufrimiento quemuchas veces le transmitían los otros sinque ello le bloqueara y le abandonara ac laudicar cuando, muchas veces, losestímulos y los apoyos a su alcance eranun recurso más bien escaso.

Mientras esperaba abstraída a que elsemáforo se pusiera en verde para cruzarla calle, se percató de que alguien, a pocadistancia, le examinaba fijamente comoqueriendo confirmar que era quien real-mente le parecía. Pronto aquella presenciale fue tan próxima que, irremediablemente,Berta fijó en ella de forma directa y sinningún tipo de disimulo su mirada. Nopodía ser, era Amalia, ¡cuánto tiempo! Lasdos mujeres se miraron y pronto sefundieron en un espontáneo y sinceroabrazo. La incredulidad había dejadoespacio abierto a la sorpresa, y de allí a laalegría y a la emoción compartida fue pocoel camino que Berta y Amalia debieronrecorrer.

A Amalia los ojos se le llenaron ense-guida de lágrimas y, mientras con unamano buscaba, nerviosa y torpemente, unpañuelo en su bolsillo, con la otra manono dejaba de apretar fuerte, muy fuerte,la de Berta. Amalia había regresado a laciudad para visitar a sus padres, despuésde un tiempo de cierto distanciamiento deellos. Regresaba y la ciudad, los escenarios,las presencias, los recuerdos de siempre,estaban ahí, pero nada era igual, ni siquieraella misma.

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 27: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

2 7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Volver a empezarHacía más de dos años y medio que

Amalia se había trasladado a otra ciudaden la que empezar a rehacer su vida,después de una larga historia de violenciay de humillaciones, de una relación depareja destructiva que le había hecho víc-tima de los celos de él, de los gritos de él,del desprecio de él, de las palizas y de losinsultos cada vez más frecuentes de él,víctima de él. Él, siempre él, él ocupándolotodo sin permiso, por la fuerza. La suyahabía sido una relación fundada en elmiedo y en la angustia, en una lenta y hondapérdida de ilusiones y de horizontes, unarelación construida sobre una vidadesmoronándose, una vida que era todomenos vida y que estaba sostenida por undestino incierto.

Aquel destino frágil y huérfano de todaesperanza, cuando más le dolía a Amaliaera cuando lo proyectaba sobre el rostroinocente y la sonoridad entrañable del nom-bre de cada uno de sus hijos: Daniel, Víc-tor y María; María, Víctor y Daniel. Eransólo unos niños pero habían aprendido,injustamente, antes de tiempo, que hayrelaciones que hacen daño y que no nosdejan ser felices.

La suya había sido una historia tristepero también, y por encima de todo, unahistoria de dignidad, de lucha y desuperación. Amalia había protagonizadouna revolución personal, humilde y silen-ciosa, circunscrita a su universo domésticoy cotidiano. La suya había s ido unarevolución como la de tantas mujeres, quese fue fraguando poco a poco, a fuegolento, con discretas pero continuaspuntadas, mientras recobraba paso a pasouna autoestima largamente robada y hacía

acopio de fuerzas para conquistar, por símisma, nuevos territorios de mundo en losque poder ser y estar sin miedo, comotantas otras personas que habían tenido lasuerte de no contar con su mismo destino.

Amalia, con la ayuda de otros y otras,pero sobre todo con la ayuda y el permisoque se había brindado a ella misma, ha-bía conseguido cerrar un capítulo de suexistencia con páginas perdidas y arru-gadas, llenas de borrones, arrancadasinjustamente otras. Había sido capaz deiniciar una nueva narración de su propiaexistencia escrita de su puño y letra, unaobra que ahora sentía realmente suya y enla que había volcado todo su deseo y susesperanzas.

Imaginando a AmaliaBerta había pensado muchas veces en

Amalia, en cómo estaría en su nuevasituación, en cómo sería su vida respirandocada mañana el aire nuevo de una libertadpor fin recobrada. La había imaginado felizen su nueva casa; yendo somnolienta peroi lusionada a trabajar cada mañana,subiendo las escaleras de su casa sin miedo,poblando su diminuto balcón de macetasy plantas de vivos colores, cantandomientras tendía la ropa en la azotea,departiendo animada con la vecinas en laportería, acudiendo a buscar a los niños alcolegio, yendo al parque después sinsentirse prisionera del reloj y de laspreguntas absurdas y controladoras de sumarido. Había pensado en ella tambiénjugando y r iendo con los pequeños,preguntándoles durante la cena cómo leshabía ido en la escuela, riendo con ellos,poniéndolos a dormir y despidiéndoles conun beso, estrenando un vestido nuevo,

Dossier

Page 28: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20082 8

haciendo planes para acondicionar mejorel piso, deseando conocer nuevas amista-des, soñando con poder ir por fin algúndía de vacaciones…

El semáforo cambió de color variasveces durante los intensos minutos en queBerta no cesaba de hacerle preguntas aAmalia para saber cómo le iba todo.Amalia le contestaba y, tras de cadarespuesta, entonaba un sentido estribilloque se repetía una y otra vez: “¡cómo meencanta volver a verte, nunca te olvidaré,Berta!”. Sin parar de conversar animadas,las dos mujeres se dejaron llevar por elbullicio de la multitud que inundaba laavenida a aquellas horas últimas de latarde, hasta que sus pasos acompasadosrecalaron en el calor acogedor y hospi-talario de una cafetería.

La charla, acompañada por un café yuna infusión, olía y sabía a complicidadentre mujeres, a confidencias y a afecto.En medio de aquel discreto escenario,salpicado por todos lados por el mar de lacotidianidad, las dos mujeres eran una islay muchos tesoros poblándola, eran unpaisaje y muchas pinceladas dibujándolocon gestos, miradas y palabras. Berta llamóa casa para comunicar que llegaría algomás tarde. Eduardo, su marido, ya habíallegado. El niño estaba mejor, ya no teníafiebre. Berta suspiró aliviada.

“¿Sabes?, tú eres…”Amalia le explicó a Berta cómo era su

vida ahora, pero pronto la conversaciónderivó en recordar con cierta nostalgiacómo se habían conocido y la historia desu relación. Entonces, de pronto, Amaliase quedó callada y con la voz entrecortadale dijo a Berta: “¿Sabes?, tú eres la prime-

ra persona que me escuchó de verdad”.Antes de ser atendida por Berta, Amaliahabía recurrido a otros profesionales queno dudaron en decirle diligentemente quéera lo que debía hacer y en plantearle lascondiciones para poder recibir ayuda delas instituciones. Debía dejar a su marido,plantarle cara, romper con aquel lasituación que la anulaba y la denigraba cadadía más como mujer y como persona.

Le decían que debía pensar en sus hijos,y aquello le rompía el corazón a Amalia,como si no fueran sus niños el únicopensamiento suyo, lo único que dabasentido a la poca vida que le quedaba yque se le escapaba lentamente, aquello alo que en muchos momentos de deses-peración se aferraba con todas sus fuerzaspara no rendirse. “Ellos hablaban, habla-ban de mí y sobre mí, como si lo supierantodo sobre mi vida, pero no sabían nadaporque no me escuchaban ni apenas memiraban; no podían leer en mis ojos todoel miedo que me paralizaba, ni bucear enellos para rescatar en el fondo alguna gotade esperanza. En el lugar en que ellosponían soluciones y consejos, yo necesitabaque dejaran espacio para una mirada decomprensión y de confianza, yo necesitabaque me ayudaran a sacar fuera algoanclado en lo más profundo de mi ser, aponerle palabras a todo el desorden y losdilemas que anegaban mi vida, inundándolatoda de ruido y de sombras. Yo necesitabasentir a alguien a mi lado, alguien capaz deno juzgarme, de creer en mí, como tú,Berta”.

Amalia le explicó a Berta que, a pesardel tiempo transcurrido y de que habíaconseguido reconstruir su vida, todavía nohabía logrado tener claro cuándo y porqué

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 29: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

2 9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

se había iniciado aquella pesadilla, cuándoél empezó a tratar la con desprecio, ahumillarla, a hacerle sentir que no valíapara nada, que tenía la culpa de todo. Sóloservía para ser objeto de una ira y de unrencor desmedido que él le hacía creer quemerecía. Apenas podía recordar cómo ellase refugiaba en la fantasía de que aquellono podía ser cierto, de que algún día todocambiaría, de que él volvería a ser elhombre atento y tierno de cuando seconocieron, de aquellos primeros tiemposde amor sin límite ni condiciones.

Pero cada día, como si su vida estuvierasembrada de acantilados, se sentía empu-jada por un vendaval, se sentía caer más ymás, hasta el punto que ella misma llegó adespreciarse. Se sentía culpable y, comolas razones que él le daba para poder ex-plicar el porqué de todo aquello no leservían, las buscaba en lo que ella mismahacía o decía, en lo que ella misma no hacíao no decía, en cómo era o en cómo no eraella. Inventaba razones para aquel sinsentido, necesitaba un motivo y argu-mentos, aunque todo lo que acabarainventando fuera una absurda ficción o unamentira.

Cuando Amalia empezó a intuir que élno cambiaría nunca y que toda espera seríaestéri l , su famil ia la intentó ayudarconvenciéndola de que debía perseverar yseguir esperando. Esperar, pero ¿a qué?Sólo eso le ofrecían: engañarse o resignarse.Era muy sutil la distancia entre las dosalternativas, en muchas ocasiones leparecían casi la misma cosa, las dos eransinónimo de renuncia. Ahí empezaba yacababa todo lo que le podían dar lossuyos, probablemente porque no lasabían o no la podían ayudar de otro

modo, o porque ellos también necesitabanayuda para entender lo que en realidadestaba pasando y sus posibles conse-cuencias.

La escucha incondicional

Recordaba también Amalia cuántasveces, sin tener cita acordada, acudía a vera Berta porque necesitaba hablar conalguien o, simplemente, llorar en compañía,o enfrentarse al lado de alguien, recos-tándose en su solidaria escucha, a toda laconfusión y al pánico que le estabancolapsando. Berta siempre encontró untiempo y un espacio para atenderla, y esoAmalia lo había entendido como unafidelidad incondicional, como una marcade calidad de una relación de escucha ycuidado, la suya.

A veces, también, Berta le había arran-cado, como si de un milagro se tratara,una sonrisa a Amalia, algo cada día másescaso y difícil de encontrar en la geografíadel rostro de aquella mujer de semblantecada día más triste y desvalido. Sí, Bertano le decía lo que debía hacer, sólo laescuchaba y a veces le retornaba en otraspalabras diferentes lo que Amalia habíaintentado explicarle, ayudándola así a versereflejada en sus propias palabras y a refle-xionar sobre ellas, a comprenderlas, aordenarlas, a decidir qué quería o no queríahacer con todo eso y qué nuevo sentidoquería darle a la narración de lo que lesucedía, pero también a la narración de loque podía ocurrirle.

Otras veces, Berta le hacía preguntaso le ofrecía consignas que se convertíanen deberes para pensar en casa. Pensar enaquello que habían acordado, a Amalia le

Dossier

Page 30: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20083 0

servía para liberar su mente de tantospensamientos negativos, fijos y repetitivos,para construir ideas nuevas que des-plazaran las antiguas tan férreamenteinstaladas y tan insanas, para barrer yarrinconar tanta maleza interior que se ibaacumulando dentro de ella. Saber quecuando volviera a ver a Berta retomaríanla conversación que había quedadointerrumpida en su anterior encuentro yque ésta le preguntaría “¿has pensado so-bre…?”, acabó convirtiéndose en unaliciente para que Amalia adquiriera ciertanoción de claridad y de continuidad en unmomento de su vida en que todo sefragmentaba, se superponía, colisionaba,se rompía, se mezclaba, se disolvíainexorablemente.

Para Amalia entonces el reto eraponerse en pie, caminar e intentar encon-trar puntos en los que apoyarse y sos-tenerse mientras caminaba por lo que, enmuchas ocasiones, le parecía la desnuda yresbaladiza superficie de un lago helado.Pero, a medida que fue ganando confianzaen si misma y noción de sus propiascapacidades, todo cobró una nuevadimensión.

Lo único que importaba era construirsepara sí un tiempo nuevo y con él la pro-mesa de una primavera que hiciera posibleel renacer de todo, que desplazara parasiempre de su vida aquel letargo invernalen el que estaba cautiva. El tiempo nuevo,su nuevo tiempo, traería consigo el deshielodel gélido suelo que hasta entonces le habíasostenido engañosa y peligrosamente. Enese nuevo tiempo ella podría desplegar susalas, elevarse por encima de todo y con-quistar cualquier nuevo espacio vital quedeseara habitar.

Otras compañeras de viajeRememoró también Amalia lo im-

portante que había sido conocer, de lamano de Berta, a Carmen, otra mujer víc-tima de la misma situación de maltrato porparte de su marido. Todo surgió de formanatural y muy espontánea. Un día Berta,al f inal izar una entrevista, se quedómirando a Amalia, le sonrió levemente yle dijo: “me gustaría mucho que conocierasa Carmen, ella ha pasado por lo mismoque tú”. Amalia no presentó resistenciaalguna, quizás porque ya no tenía fuerzasni para negarse a nada o, acaso, porquealgo se estaba moviendo en su interior; unadiscreta rebeldía, una tímida corriente deenergía subterránea todavía despistada ysin rumbo, sin un objeto claro al queorientarse.

Algo empezaba a cambiar dentro de ellaporque ahora aceptaba asomarse, aunquefuera de puntillas, al mundo, a la historiade otra mujer y, a través de ella, a latragedia callada y solitaria de tantas otrasmujeres anónimas. Conocer a Carmenhabía sido como descubrir una ventana porla que entrara un poco de luz a unahabitación tapiada, oscura y húmeda acopia de tantos días sin aire, de tantasnoches sin fin y de tantas lágrimas vertidasen soledad, en su inexorable aislamiento.Sus historias eran diferentes pero, a la vez,tan iguales…

A partir del testimonio de Carmen, desus palabras sencillas pero rezumando tan-ta verdad y trascendencia, Amalia pudoponer distancia de su propia realidad ypensar sobre ella desde fuera de la misma,intentando comprender aquella realidadsin explicarla ni intentar justificarla,imaginando lo que podría cambiar a par-

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 31: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

3 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

tir de lo que ella misma pensara, sintiera,decidiera e hiciera. Ya no se trataba de quealgo, desde fuera, llegara y entrara en suvida para cambiarla. Sólo ella tenía la llavepara poder salir de aquella vida converti-da en una prisión, para intentar entrar enotra existencia propia y más confortable,la suya, la que ella decidiera construir. Mástarde Amalia, gracias al grupo de apoyocon otras mujeres también maltratadas enel que participó, volvería a experimentaresa fuerza que inyecta el pasar de unamisma al nosotras, a la ayuda mutua, alcamino compartido.

El gran pasoTampoco recordaba Amalia qué día en

concreto pensó que, porque ya no podíamás, debía por fin poderlo todo, y decidiódenunciar a su marido e irse de casa,dejarlo todo e ingresar con sus hijos en elcentro de acogida para mujeres mal-tratadas. Tampoco se acordaba de cómole dijo a Berta que ya estaba preparadapara dar ese paso, a pesar de que su familiale había intentado disuadir de el lo,negándole cualquier tipo de ayuda. Sabíaque debía hacer algo que no admitía másdemora ni vuelta atrás.

Para entonces, entre ambas, Berta yAmalia, ya existía una relación de con-fianza, y la empatía que se había generadoen la relación y durante el proceso deayuda era tal que, en ocasiones, Amaliatenía la sensación de que Berta comprendíamucho más de lo que ella era capaz deexpresar con palabras, porque entre ellashabía brotado ya la magia de una comu-nicación sin palabras, de un lenguaje mudohabitado por gestos con significado, pormiradas cómplices y elocuentes silencios.

Berta le hacía sentir a Amalia que sabíay podía hacer más de lo que imaginaba,que sólo tenía que darse a si misma unaoportunidad, probar, intentarlo. Ya nadapodía perder, sólo podía ganar. No podíacondenarse a la incógnita de qué hubierapasado si hubiera intentado cambiar elguión de su propia vida, sentirse autorade éste y firmarlo con orgullo. Despuésde dar el gran paso, de decidir cambiar suvida, de dejarlo todo para poder ganar algo,nada fue fácil para Amalia.

Ella ya sabía que sería así, pero sentíaque debía resistir, continuar generandofuerza y coraje porque no sólo no podíadefraudarse a ella misma, tampoco podíafallarles a sus hijos ni a personas comoBerta o Car men que habían creídofirmemente en ella, ni tampoco a otrasmujeres con su mismo problema a las queno conocía pero hacia las que sentía elcompromiso de demostrarles que eraposible iniciar una nueva vida. Amaliaestaba descubriendo su propia identidad,saliendo de ella misma, conectando con suidentidad de mujer; mujer con nombre yser propio, pero mujer también en relacióncon otras.

La vida recuperadaUna llamada al teléfono móvil de

Amalia interrumpió su conversación conBerta y las conectó a ambas con el recla-mo de sus respectivas responsabilidadesfamiliares. Caminaron un rato juntas porla calle hasta que se despidieron haciendo,con palabras sentidas y her mosas, unhomenaje íntimo a aquel inesperado y tangrato encuentro. Berta caminó y al avanzarsólo unos pasos se giró para ver a Amalia.La vio entonces de espaldas avanzar y

Dossier

Page 32: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20083 2

perderse en la lejanía. Caminaba con pasolento pero seguro, como conquistando elaire y una porción de cielo abierto cadavez que pisaba el suelo, como haciendosuyo en cada paso un trocito infinito demundo. Su s i lueta desprendía luz ydignidad.

Lejos quedaba aquel tiempo en queAmalia sólo se sentía una sombra, una pre-sencia difusa en un mundo que le eraextraño e inhóspito. Incluso en la distan-cia a Berta le llegaba aquella energía queAmalia transmitía, la serena y paradójicamadur ez de un ser recién nacido, lagrandeza y profundidad de sus palabrassencillas, la esperanza anidando en su re-lato cuando imaginaba y nombraba desdelos andamios del presente el futuro, eseporvenir por construir, ese proyecto yamadurando como un fruto colmado devida.

Placer y aprendizajesBerta caminaba hacia su casa y hacía

recuento de todo lo que había aprendidode Amalia aquella tarde y durante todo eltiempo en que ella se había dejado ayudar,del saber vivido y sentido que juntas habíansido capaces de crear y recrear. EntoncesBerta pensó en la suerte que tenía deejercer una profesión tan hermosa que lepermitía hacer cada día nuevos avancesen su aprendizaje de vivir, que le posi-bilitaba compartir cotidianamente el pla-cer del encuentro, de la relación.

Hacía ya t iempo que Berta habíadescubierto que para obtener placer en sutrabajo cotidiano los conocimientos y losinstrumentos profesionales eran insu-ficientes. Era necesario ser capaz de dar yrecibir, de ser plenamente sin censurar

nuestras emociones, de poner en juego enla relación lo que somos, de tomar partido,de arriesgar algo para conseguir mucho.

Hacía ya tiempo que Berta habíadescubierto que para obtenerplacer en su trabajo cotidianolos conocimientos y los instru-mentos profesionales eran insu-ficientes. Era necesario sercapaz de dar y recibir, de serplenamente sin censurar nues-tras emociones, de poner en juegoen la relación lo que somos, detomar partido, de arriesgar algopara conseguir mucho.

Berta había sido capaz de ir descu-briendo todo esto a medida que a lo largode su carrera profesional había idoganando en experiencia y en humildad,reconociendo en la historia guardada enlos expedientes de su archivo la capacidady las potencialidades de las personas queacudían a ella en busca de ayuda. Ante esaspersonas, como le había sucedido conAmalia, Berta sentía que debía responsa-bilizarse, poner todo su saber a su servicio;escuchándoles, ayudándoles a sacar fueratodo lo que pudieran o quisieran contar,guardando si lencio, obser vando conrespeto, reconociéndolas como únicas ydiferentes, intentando comprender lo quecada una esperaba y quería de ella comoprofesional pero, ante todo, como perso-na, en definit iva, dando tiempo a larelación.

Para Berta, la incapacidad de empatizar,de conectar con el otro y de escucharle

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 33: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

3 3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

era también la dificultad de pararse y dereflexionar sobre ella misma, sobre el otro,sobre la relación. Y muchas veces recono-cía que eso, más o menos conscientemente,se producía por orgullo o por el celo desalvaguardar ese absurdo y ficticio poderque generan las relaciones dispares entrequien ayuda y quien es ayudado.

Quizás ahora no le pasaba tanto, pero,en muchas ocasiones, cuando se habíadado permiso a si misma para conectarde tú a tú con el otro, dando crédito a susojos, a su nariz, a sus emociones y a sussentimientos, Berta se había sentido comosi estuviera cruzando y transgrediendo unafrontera o un veto interno impuesto poraquello a lo que nos han enseñado quedebemos atenernos cuando intentamos odeseamos ayudar eficazmente a alguien.

Dos para saberSu encuentro con Amalia le había

confirmado que toda relación de ayuda esuna relación de autoridad (que no deautoritarismo), de reconocimiento deaquello que el otro aporta, en la cual lacorresponsabilidad es la verdad y la esenciamisma de la relación. Ahora Berta sentíaque no había correspondido debidamentea todas las expresiones de gratitud deAmalia. Pensaba que no debería haberahorrado palabras para decirle que, en lamedida en que como trabajadora socialhabía podido creer en ella y en lo que decíadurante todo el proceso de ayuda, habíaconseguido creer en ella misma y en lo quesentía en cada momento. A todo lo largo ylo ancho de su ruta relacional, Berta teníaahora plena conciencia de que habíapodido conectar con lo esencial de unaexperiencia profundamente vivida.

Berta pensaba en todo esto y selamentaba del tan extendido prejuicio quetodavía considera poco científ ico elimplicarse emocionalmente en nuestroquehacer profesional. Tenía claro que lopreocupante no es que lo que el otro noscuenta nos afecte (lo sospechoso es queello en muchas ocasiones no ocurra),siempre que ese afectarnos no nos invadahasta tal grado que bloquee nuestros re-cursos y capacidades de escucha y de apoyo.Ella estaba convencida de que no es irre-conciliable una práctica rigurosa con eseotro saber tan importante que nace delestar en empatía con el otro.

Ese era el reto; ser capaz deacoger al otro y, a la vez, dife-renciarnos y distanciarnos de élpara poder ayudarle.

Ese era el reto; ser capaz de acoger alotro y, a la vez, diferenciarnos y distan-ciarnos de él para poder ayudarle. Ese habíasido el reto y el gran desafío; escuchar yestar al lado de Amalia sin sentir rabia porsu pasividad y por lo injusto de la situación,sin intentar resolver esa situación inme-diatamente dejando al margen a Amalia,diciéndole lo que debía hacer o dejar dehacer, invadiéndola y expropiándola de supropia vida, colonizándola inconsciente-mente. Berta se daba cuenta, una vez más,que no es fácil pero, en ocasiones, lo másimportante es pararse, permanecer a laescucha de lo que se comunica en la relaciónde ayuda más allá de las palabras, conectarcon el sufrimiento del otro, respetándoloy haciendo de éste una ocasión de aperturay de crecimiento personal.

Dossier

Page 34: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20083 4

Por tantos nuevos comienzos

Mientras subía las escaleras de su casa,Berta sentía que sus pasos eran más ligerosy que su encuentro con Amalia habíaconseguido sacudir el lastre de agotamientoy de cierto pesimismo con el que habíacerrado su jornada laboral. Al abrir lapuerta la recibió el silencio de los niños yaen la cama, un calor reconfortante y unaroma delicioso flotando por toda la casa.Avanzó hasta la cocina y allí encontró,entre pucheros y juguetes desperdigadospor el suelo, a Eduardo ultimando el menúde la cena. Al oírla él se giró esbozandouna de sus maravillosas sonrisas y, mientrasavanzaba hacia ella para darle un beso debienvenida y le preguntaba cómo le habíaido el día, a Berta le asaltaron dos certezas.

La primera de esas certezas era quequería seguir ejerciendo una profesión quele daba tanto y a través de la cual podíadar tanto, una profesión siempre com-prometida con la sociedad, s iempre

construyéndose, una profesión que leayudaba a ser cada día más y mejor perso-na, a valorar lo que tenía y a hacer crecertodo lo que para ella era esencial en la vida.La segunda cuestión, de la cual nunca an-tes había estado tan segura, era que ni elmejor chef, con los manjares más exquisi-tos del mundo, podría brindarle un menúmejor que aquel que, un día más, leaguardaba a ella en su universo íntimo yfamiliar, un menú colmado de compro-miso incondicional y aderezado conescucha y cuidado infinito.

Sí, mañana sería otro día, le reconfortópensar a Berta, y, como un milagro, la vidacontinuaría acogiendo a cada instante lapromesa de muchos nuevos comienzospara Amalia, para tantas otras Amalias conotros nombres propios tantas vecesanónimos, para ella misma y, también, parael trabajo social, para una profesión quesólo tiene sentido en el tacto y en elcontacto, en el mágico territorio de larelación con el otro.

Bibliografía

ARENDT, H. La condición hu-mana. Barcelona: Ed. Paidós,1993. ISBN 84-7509-855-XBATESON, G. Pasos hacia unaecología de la mente. Argentina:Ed. Lohlé-Lumen, 1998. ISBN950-724-700-9

REVILLA, C. Simone Weil: Des-cifrar el silencio del mundo.Madrid: Ed. Trotta, 1995. ISBN84-8164-066-2SENGE, P. La Quinta disciplina.Buenos Aires: Ed. Granica,1993. ISBN 84-7577-351-6

ZAMBRANO, M. Hacia un sa-ber sobre el alma. Madrid: Alian-za Editorial, 2002. ISBN 84-206-4424-2

Esencia y presencia del trabajo social hoy

Page 35: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

3 5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

El treball social al segle XXI: una professióal servei de les persones

Dolors Colom i Masfret1

L’any 1915 Abraham Flexner, una autoritat en el món de l’educació als Estats Units,va presentar una conferència en què dubtava que el treball social fos una professió.La seva va ser una posició argumentada. Al mateix any 1915 el Dr. Richard C. Cabotpublicava el llibre El servei social i l’art de curar, en el qual, entre altres aspectes,tractava la necessitat de generar coneixement empíric des del treball social. Dosanys més tard, al 1917, la publicació del Diagnòstic Social, de Mary E. Richmond,va representar el gir clau perquè el treball social es pogués presentar davant el mónacadèmic i professional com una professió i una disciplina. En l’última part del’article descriu un escenari futur del treball social deduït dels fets tangibles delpresent, adoptant conceptes i fórmules d’intervenció adequades a la societat ac-tual, que necessita accions professionals eficaces i eficients per tal d’optimitzar almàxim els recursos públics disponibles.

Paraules clau: Treball social i futur, professió i professional, el treball social alsegle XXI.

Resum

1 Treballadora social. ISSIS (Institut de Serveis Sanitaris i Socials). Revista Agathos, Atención Sociosanitaria yBienestar. [email protected]

A les assistents socials del “Grup 65” del Col·legi Oficial deDiplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya

i a les que van posar aquelles primeres pedres per iniciar laconstrucció de l’òrgan col·legial. També a totes les que vanesmerçar-se perquè els estudis de Treball Social fossin una

Diplomatura universitària.

A totes elles, dedico aquest article.

Dossier

Page 36: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20083 6

In 1915 Abraham Flexner, an authority in the world of education in the UnitedStates, doubted in a conference whether social work was a profession or not. Hesubstantiated his position. In the same year Dr. Richard C. Cabot published thebook Social Service and the Art of Healing, where, among other things, he addressedthe need to generate empirical knowledge from social work. Two years later, in1917, Mary E. Richmond published Social Diagnosis. This book meant a turningpoint so social work could be presented to the academic and professional world asboth a profession and a discipline. In the final part the article describes a futurescenery of social work deduced from nowadays tangible facts, adopting conceptsand formulas of intervention appropriate for today’s society that needs professio-nal actions effective and efficient so as to optimize to the maximum the availablepublic resources.

Key words: Social Work and the future, profession and professionalism, Socialwork in the twenty-first century.

Abstract

El treball social al segle XXI

Page 37: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

3 7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Felicitacions al Col.legi en el25è aniversari

Ben segur que aquests vint-i-cinc anyshan estat un camí que s’ha caminat, s’hagaudit i s’ha patit, però el resultat és inne-gable. Vint-i-cinc anys que són una realitati, per tant, motiu de celebració. Per això,Felicitats! També vull agrair el treball deles primeres professionals que van remou-re cel i terra per la constitució del Col.legi,perquè si avui podem gaudir d’aquesta ins-titució és només gràcies a elles.

Alguns antecedents que convidena reflexionar sobre si el treballsocial és una professió

Hi ha un proverbi japonès que diu: “Sivols conèixer el passat mira el present, queés el seu resultat. Si vols conèixer el futurmira el present, que n’és la causa”.

Com s’ha modelat des del passat aquestpresent del treball social? Seria pecar dereduccionisme científic partir d’un sol fet,d’una sola realitat, d’un sol autor, deixar-se atrapar per una idea. No obstant això,un denominador comú de la història deltreball social, primer als seus orígens alsEstats Units i després als seus orígens aEspanya, en general, i concretament aCatalunya en particular, és que se’l qües-tiona molt sovint. Un altre denominadorcomú és que aquest qüestionar el treballsocial no sol quedar per escrit sinó que esdóna en el món de la dialèctica i sol estarpoc i mal argumentat. Tanmateix, i sem-pre parlant en termes generals, la defensa

del treball social, dels seus valors, delsbeneficis socials que sembra i recullen lespersones ateses, també sol tenir respostaen el món de la dialèctica i de la narració,no pas en el món de l’empirisme. Però enles ciències exactes i les no exactes, allòque encara no s’ha demostrat empíricamentno vol pas dir que no sigui. És simplementque encara no s’ha demostrat. En moltstemes, i el treball social n’és un, nomésvol dir que cal seguir caminant i investi-gant. Algú pensa que Einstein va resoldreles seves teories com si fossin bufar i ferampolles? Algú creu que en medicina elsdescobriments bàsics s’han donat de cop,d’un dia per l’altre? No. Tota ciència i so-bretot la ciència aplicada, la que neix del’observació de realitats socials, necessitacaminar i acostuma a patir el menyspreuo descrèdit dels qui no són part del feno-men o es dediquen a investigar matèries in-animades. Quan el doctor Ignác Semmelweisva dir que les morts per febre puerperales devien a la manca d’higiene dels matei-xos metges, que no es rentaven les mansquan examinaven les parteres, va ser tit-llat de tot. I van haver d’arribar científicscom Pasteur per donar crèdit i suport a lesteories de Semmelweis (NULAND, 2003).

Centrats en el treball social, una de lesveus crítiques i que a més ho va argumen-tar va ser Abraham Flexner, una autoritaten el món de l’Educació2 (FLEXNER,1940).

El 1915, en unes conferències sobre“L’educació per al Treball Social”, Flexnerva presentar un text sota títol “Is social worka profession?”3 (FLEXNER, 1915). A conti-

2 El seu càrrec era Assistant Secretary, General Education Board, New York City.3 És el treball social una professió?

Dossier

Page 38: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20083 8

nuació se’n ressalten alguns dels punts mésimportants. Diu, referint-se, en termesgenerals, al que és una professió i què ésun professional: “La paraula professió o pro-fessional s’ha d’emprar poc i de manera es-tricta.4 […] Les professions impliquen enessència operacions intel.lectuals amb unagran responsabilitat individual; deriven laseva matèria primera de la ciència i del’aprenentatge; aquest material el treballenfins a un extrem pràctic i definit; posseei-xen una tècnica educativa comunicable;tendeixen a l’autoorganització; arriben a sercada vegada més altruistes en la motiva-ció”. Flexner, referint-se tanmateix alBulletin of the New York School of Philanthropy,en un text titulat “The Profession of SocialWork”,5 ressalta el text següent: “Per tre-ball social s’entén qualsevol forma d’es-forç persistent i deliberat per millorar lescondicions de vida de la comunitat, perrellevar, disminuir o prevenir senyalsd’alarma degudes a la debilitat del caràc-ter o a la pressió de circumstàncies ex-ternes. Tots aquests esforços s’han de con-cebre sota els principis de la caritat, l’edu-cació i la justícia, i la mateixa acció potsemblar com una o altra, segons el puntde vista”. Amb base en aquesta definició,Flexner fa les reflexions següents: “Lesactivitats descrites en aquestes paraules sónòbviament intel.lectuals, no són mecàni-ques, no són de caràcter rutinari. El tre-ballador social ha de posseir una capacitat

refinada d’anàlisi i discriminació, una am-plitud i flexibilitat de la condolença, sentitdel judici, cura en utilitzar els recursos dis-ponibles, està facultat per conformar no-ves combinacions. Aquestes operacionssón amb seguretat de qualitat intel.lectual.Confesso que no tinc clar, no obstant això,si per ventura aquesta responsabilitat no licorrespon a una agència mediadora origi-nal”. El treballador social pren un cas, eld’una família que es desintegra, un individuarruïnat, o una indústria desocialitzada. Ha-vent localitzat el problema, havent deciditsobre la seva naturalesa particular, en gene-ral, no demana a l’agència, al professional oa un altre especialista, al que està millor pre-parat, per manejar-lo?” I no deixa el seu ar-gument aquí. Continua: “Davant una malaltiaes necessita el metge; davant la ignorànciaes requereix l’escola; davant la pobresa escrida l’Administració, la caritat organitza-da, i així successivament. Davant l’emer-gència, fins a quin punt el treballador socialque actua en la intervenció com un agent, oentre agències particulars, establint el millorrepartiment possible, es converteix en un pro-fessional, o és la intel.ligència que crida elsprofessionals per a l’acció concreta?”.

El mateix any, 1915, deu després d’or-ganitzar-se el primer servei de treball so-cial hospitalari de la mà del Dr. RichardC. Cabot i Ida M. Cannon, el Dr. Cabotpublicava el llibre Social Service & the artof Healing 6 (CABOT, 1915). Un parèntesi

4 Una breu reflexió en la mateixa línia. Avui en dia, aquesta prudència i rigor seria atribuïble a l’ús de laparaula expert, que cada vegada està més devaluada per l’ús i l’abús que se’n fa en tots els camps. Lesparaules no construeixen “la cosa”, la descriuen i, quan s’empren malament, confonen. Un grup de personestreballant en una taula poden ser, o no, experts. No és seient davant d’una taula que hom es converteix enexpert, si bé els experts solen seure i debatre al voltant d’una taula.

5 La professió del treball social.6 El servei social i l’art de curar.

El treball social al segle XXI

Page 39: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

3 9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

per a una breu reflexió. El títol del llibrepot portar a confondre el servei social ambels Serveis Socials. Cal puntualitzar. El ser-vei social a què es refereix el Dr. Cabot ésel treball social i no fa referència en capcas als Serveis Socials com a establimentsi recursos. Algunes traduccions impreciseshan alimentat al llarg dels anys aquest er-ror conceptual, i s’ha confós, doncs, el tre-ball social amb els Serveis Socials. A talld’exemple seria com confondre la medici-na, la infermeria, amb el Sistema Sanitari.Clar que es fa treball social dins dels Ser-veis Socials, com s’exerceix la Medicinadins dels Serveis Sanitaris. No obstant això,ningú pensa que el Sistema Sanitari és el

mateix que la medicina, ja que són moltesaltres professions que componen l’activi-tat del Sistema Sanitari. De la mateixamanera als Serveis Socials hi ha moltesaltres professions a més del treball social.

Tornant al Dr. Cabot, en aquest mateixllibre parla de la generació de coneixementempíric i escriu: “Fins que els llibres detext es construeixin gradualment a travésd’investigació sistemàtica i d’estudis esta-dístics dels registres el principi d’estudi [...]haurà d’aprendre’s com fins a ara, sense lli-bres o conferències, en gran mesura: mirantel treball dels experts. Estudiant sota super-visió, curosa, els informes registrats de ca-sos il.lustratius (l’esforç per seleccionar-loses fa per si mateix una temptativa de classi-ficació o agrupació, que és el començamentd’una ciència). Practicant, sota la curosasupervisió, el diagnòstic actual (investigació)i el tractament (finalització) dels casos”.

Per tant, mentre Flexner senyalava elspunts febles per considerar el treball socialcom a professió, sense que, com ell expli-ca, tingués res en contra del treball social,Cabot senyalava el camí per satisfer aquestsbuits que portaven al dubte. Però mentreaixò passava, Mary E. Richmond (1861-1928)7 treballava en les seves recerques iestudis que la portarien a publicar al 1917Social Diagnosis.8

A partir de l’any 1917

L’any 1917 és per a molts treballadorssocials una data clau per al treball social. Surtpublicat, com s’acaba d’esmentar, Social Dia-gnosis, de Mary E. Richmond. Una teoria

7 El 12 de setembre passat es varen complir vuitanta anys de la mort de Mary E. Richmond.8 El Diagnòstic Social. El llibre està traduït al castellà per l’Editorial Siglo XXI.

Algunes traduccions impreciseshan alimentat al llarg dels anysaquest error conceptual, i s’haconfós, doncs, el treball socialamb els Serveis Socials. A talld’exemple seria com confondre lamedicina, la infermeria, amb elSistema Sanitari. Clar que es fatreball social dins dels ServeisSocials, com s’exerceix la medi-cina dins dels Serveis Sanitaris.No obstant això, ningú pensa queel Sistema Sanitari és el mateixque la medicina, ja que són moltesaltres professions que componenl’activitat del Sistema Sanitari. Dela mateixa manera als ServeisSocials hi ha moltes altres profes-sions a més del treball social.

Dossier

Page 40: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20084 0

que sorgeix en llegir-lo és que en gran mesuraella desfà empíricament i ordenant l’acti-vitat de les treballadores socials, els argu-ments i les tesis de la conferència d’AbrahamFlexner celebrada dos anys abans.

El 1940, Gordon Hamilton defineix elcas social com segueix: “Un cas social nove determinat pel tipus de client (família,infància, persona gran, adolescent), no potvenir determinat pel tipus de problema(problemes econòmics, problemes de con-ducta). El cas social és un esdevenimentvital en el qual sempre hi ha proporcions,variables de caire econòmic, físic, mental,emocional i dels factors socials. El cas so-cial està compost de factors interns, ex-terns o mediambientals. Un no tracta lespersones en un sentit físic o en un sentitmediambiental, les tracta en relació ambles seves experiències socials i en relacióamb els seus sentiments respecte d’aques-tes experiències” (HAMILTON, 1951).

L’any 1974 Montserrat Colomer, pione-ra a Espanya i sens dubte a Catalunya, escri-via, referint-se al Mètode Bàsic de treballsocial: “Podem considerar que l’esquemafonamental adoptat per tots és el de l’estu-di, diagnòstic i tractament, esquema inspiratpotser en el mètode científic i expressat entermes prestats per altres disciplines i sovintpoc apropiats per determinar generalmentproblemes més estructurals que psicolò-gics i individuals” (COLOMER, 1974).

Referències bibliogràfiques quedonen al treball social identitatprofessional

És inevitable preguntar-se què és el queidentifica el treball social i què el diferen-cia d’altres formes d’ajuda social. Aquest

exercici, necessàriament, el van haver defer les pioneres per evitar que tot semblésel mateix. No es tractava pas de donar unnom nou a les pràctiques de filantropiaque ja s’estaven donant. El treball socialhavia de seguir un mètode, però a més, esbasava en el Diagnòstic Social. Com sesabia que una intervenció era fruit d’unprofessional del treball social i no de qual-sevol altra persona amb voluntat d’ajudar?La resposta estava en el fet que el treba-llador social emetia el diagnòstic social iels altres professionals no.

L’any 1910 Garnet Isabel Pelton escri-via referint-se al treball social hospitalari:“El treball social primer ha de diferen-ciar-se del dels agents d’organitzacions dela caritat o del treball de seguiment querealitzen les cuidadores clíniques. […] L’ob-jectiu del treball social hospitalari és el di-agnòstic social, el pronòstic i el tractamentdel malalt pobre, en l’hospital o en el dis-pensari, allí on ho indiqui la necessitat.(PELTON, 1910).

Fent un salt en el temps, al 1970 NoelTimms, de la Universitat de Bradford,editor del llibre Social Diagnosis in Caseworkd’Eric Sainsbury, escrivia igualment en elpròleg: “El Diagnòstic o l’exercici d’algunsprofessionals de jutjar un problema és partdel concepte modern de treball social. Unade les maneres amb què podem datar l’inicid’aquest tipus de treball social és pregun-tar-se en quin moment els filantrops, sis-temàticament, van començar a dubtarabans de respondre, en la mesura del pos-sible, a la sol.licitud dels demandants, enel seu valor nominal; quan van començara comprendre la demanda individual”(TIMMS, 1970). El terme jutjar, quan homanalitza bibliografia específica sobre el di-

El treball social al segle XXI

Page 41: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

4 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

agnòstic social, apareix quasi sempre en ladefinició.

I per acabar aquesta breu secció quebusca assenyalar des de la bibliografia exis-tent la diferència entre el treball social ialtres tipus d’ajuda social, Elizabeth N.Agnew al 2004 publicava el llibre FromCharity to Social Work.9 L’autora assenyaladues visions: per una banda la dels agentsde la caritat que vénen a fer-la responsa-ble de la pobresa i els problemes que pa-teix. I per l’altra la visió del treball socialque senyala la societat com la que propi-cia aquestes realitats personals infructuo-ses. I afegeix: “La f ilosofia cívica deRichmond aspira a l’equilibri entre la res-ponsabilitat individual amb la responsabi-litat social, la participació ciutadana i ambl’experiència professional” (AGNEW,2004).

El treball social al segle XXI: síque és una professió

La realitat del treball social des de lapublicació de Social Diagnosis permet certi-ficar que sí que compleix tots els puntssenyalats per Abraham Flexner.

Abans de continuar cal cridar l’atenciósobre allò que és “ordinari” i allò que és“científic”. Així existeix un coneixementordinari, allò que es coneix de manera es-pontània, sense buscar-ho, i un coneixe-ment científic, que és fruit de l’estudi deles ciències. Una observació ordinària i unaobservació científica (ANGUERA, 1989).Una ajuda espontània i una ajuda estratè-gica. El treball social, evidentment el que

ve a aquest segle XXI, de la mà dels treba-lladors socials, davant els problemes de lespersones, de la societat, aplica el coneixe-ment científic, fa una observació científica ipresta una ajuda estratègica. Aquest és undels punts claus. L’ajuda estratègica impli-ca el coneixement del cas social, implicaque s’ha elaborat el diagnòstic social se-guint alguns dels procediments propis, i quea partir d’aquest diagnòstic s’ha dissenyat elmillor pla de treball. L’estratègia implicaassenyalar les passes que cal fer tenint coma mira un horitzó de benestar de la perso-na i la seva família o xarxa social.

El treball social, evidentment elque ve a aquest segle XXI, de lamà dels treballadors socials,davant els problemes de lespersones, de la societat, aplica elconeixement científic, fa unaobservació científica i presta unaajuda estratègica. Aquest és undels punts claus. L’ajuda estratè-gica implica el coneixement delcas social, implica que s’ha elabo-rat el diagnòstic social seguintalguns dels procediments propis,i que a partir d’aquest diagnòstics’ha dissenyat el millor pla de tre-ball. L’estratègia implica assenya-lar les passes que cal fer tenintcom a mira un horitzó de benestarde la persona i la seva família oxarxa social.

9 De la caritat al treball social.

Dossier

Page 42: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20084 2

També al segle XXI altres estamentsoficials donen fe, en part, ja que es tractad’una referència més antiga, d’aquestaafirmació. Un exemple es troba en la Llei12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials,de la Generalitat de Catalunya, aprovadael 10 d’octubre del 2007. En el preàmbuldiu textualment: “L’article 14 de la Cartasocial europea10 disposa: a fi d’assegurarl’exercici efectiu del dret a beneficiar-sedels serveis socials, les parts es compro-meten a impulsar o organitzar serveis que,utilitzant mètodes de treball social, contri-bueixin al benestar i al desenvolupamentde les persones i dels grups en la comuni-tat, i a llur adaptació a l’entorn social”. Elpunt clau del text es troba en la referènciaals “mètodes de treball social”, la qual cosa,a més, estableix de nou la diferència es-mentada entre el treball social i els Ser-veis Socials. Es creu interessant assenyalaraquesta circumstància atesa, com ja s’hadit, la confusió creixent entre els agentssocials i, de vegades, entre els mateixostreballadors socials respecte al que és eltreball social i què són els Serveis Socials.

El treball social al segle XXI també és: Una filosofia del Benestar. Un coneixement. Una aplicació pràc-tica del coneixement. Una generacióde coneixement.

Un marc legal: estatal i autonòmic.També europeu.

Una formació universitària de grau,postgrau, etcètera.

Un sistema de comunicació.El mètode científic ha de guiar les in-

tervencions i decisions professionals. Se-

guint amb la mateixa Llei de Serveis So-cials de Catalunya, en les Disposicions addi-cionals, la segona, diu. “Les àrees bàsiquesde serveis socials han de tenir una dotacióde tres diplomats en treball social i dosdiplomats en educació social per cadaquinze mil habitants”. Un aspecte surt a lapalestra en veure que es parla d’habitantscom a nombre i no com a persones quepateixen situacions i problemes socials ambdiferents complexitats, que requereixendiferents graus d’anàlisi i intervenció; caldissenyar eines que permetin incorporarals sistemes d’informació de treball socialla variable complexitat.

El treball social envers lapersona i el treball social enversla col.lectivitat

El mètode de treball social de cas, elcasework, aborda l’esfera de la persona, i elmètode de treball comunitari, communitywork, aborda el col.lectiu. Així cal assenya-lar dues esferes: la gestió del cas social i lagestió dels programes per atendre o pre-venir situacions comunes a moltes perso-nes sense anul.lar la seva individualitat. Lagestió del cas social no s’ha de confondreamb la gestió de les cures o de les partsdel cas social, les quals es poden donar enl’àmbit sanitari, de l’educació, de l’empre-sa, etcètera. En aquest sentit, la part sem-pre estarà inclosa en el tot. Un exemplemolt clar és el de la gestió del cas socialsanitari, que, per incloure els factors jadefinits en la definició de GordonHamilton, sempre tindrà un perímetre mésampli que el que inclou la gestió de les

10 Signada a Roma al 1961.

El treball social al segle XXI

Page 43: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

4 3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

cures i l’atenció sanitària. Per tant, el tre-ball social sempre es mou, per una bandadins l’heterogeneïtat que exigeix el cas in-dividual, un aspecte és atendre en la unici-tat la persona amb una situació definida itractable, i amb l’homogeneïtat que exigeixdissenyar programes per resoldre política-ment i social les situacions tractables. Unexemple seria, per una banda, el cas sociald’un nen amb desnutrició, i per l’altra dis-senyar programes d’educació alimentàriadels infants pels pares.

Werner Jaeger, erudit en la filosofiaaristotèlica, aporta un pensament moltprofitós, suggereix com el pensament aris-totèlic i el platònic han arrelat dins l’es-tructura social i de serveis. A grans tretses podria dir que el primer contempla l’in-dividu com a ésser singular, i el segon eldilueix en la col.lectivitat i en el món deles idees. Escriu Jaeger: “Plató s’interessa-va exclusivament per l’Ésser. […] Partintde les Idees i interessant-se solament perla unitat, per allò suprasensible començaper no tocar en cap punt la multiplicitatdel món empíric. Les seves indagacions esdesvien dels fenòmens per a dirigir-se aquelcom més alt. Les forçoses exigènciesde la seva especulació sobre concepteshavien de conduir-lo a desenvolupar elmètode de la divisió, que més tard va re-sultar de tan enorme importància per al’intent aristotèlic de fer un estudi empíricde les plantes i els animals, així com delmón de l’esperit. […] Les moltes classifi-cacions de plantes, etcètera, que parlaEpícrates […] no es feien per un interèspels objectes mateixos, sinó a fi d’apren-dre les relacions lògiques entre els concep-tes. […] Epícrates no vol dir que elsplatònics portessin a terme estudis botà-

nics amb un esperit positiu. El que ridicu-litza és el seu entusiasme per classificar,que els va dur a considerar les relacionsentre els conceptes més importants que lescoses mateix (JAEGER, 1946).

La reflexió de Jaeger suggereix la hipò-tesi següent: el treball social atén personesi comunitats. El treball social té mètodesper actuar en cada cas, en el del pla de lapersona i en el pla de les idees sobre compromoure el benestar social. No obstantaixò, no pot deixar-se atrapar pels siste-mes burocràtics que de mica en mica, avuien dia, van envaint l’espai professional queabans es dedicava a estudiar les evidèn-cies dels casos socials. Un exemple és laimportància creixent, quasi obsessió, quees dóna a les classificacions i barems quequasi sempre passen per sobre del diag-nòstic social i fins i tot l’eliminen.

No s’està pas negant la importància delsinstruments de classificació (sobretot pera la recerca), sinó que s’està posant en re-lleu que les classificacions de treball sónmitjans i no fins.

Valoració tècnica o DiagnòsticSocial

La influència de Plató i Aristòtil es posaen relleu en molts exemples de la vida pro-fessional. S’ha parlat al llarg de l’article,en repetides ocasions, de la necessitat desenyalar la diferència entre el treball so-cial en general, el treball social en àmbitsespecífics i les altres professions o mane-res d’ajuda modernes. Un exemple es tro-ba en Programa Individual d’Atenció, enel qual el concepte diagnòstic social s’ha vistsubstituït pel de valoració tècnica. Per serexactes, la primera vegada que se cita la

Dossier

Page 44: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20084 4

valoració tècnica entre parèntesi apareixdiagnòstic social com si aquest fos un as-pecte secundari, i cal dir que en les planessegüents el diagnòstic social ja no surt perenlloc. Plató es manifesta en aquest fet, jaque la valoració tècnica és més una ideaque la pot realitzar qualsevol tècnic. L’am-bigüitat del terme pot portar que amb eltemps es vagi desfent la necessitat que ladugui a terme un treballador social. Sensdubte el nom imprecís ho permet tot. Peril·lustrar l’afirmació anterior s’ha fet unarecerca del terme valoració tècnica i una re-cerca del terme diagnòstic social per veurea què s’associa cadascun. Els resultats ques’aporten a continuació no necessiten pascomentaris.

Valoració tècnicaQuan hom busca valoració tècnica es troba

una amalgama de descripcions. Algunesd’aquestes són: “Metodologia de valora-ció tècnica. Plans de formació subvencio-nats mitjançant convenis”.11 “Valoraciótècnica obra de construcció”.12 “Valoraciótècnica de vehicles”.13 “Valoració tècnicaenfront de la incineració de la tecnologiade valorització energètica de NFUs, DFVi cautxú seleccionada per TERNA SL”.14

Res fa pensar en el treball social.

Diagnòstic socialPer contra, quan hom busca diagnòstic

social totes les descripcions porten al tre-ball social. Per exemple: “El diagnòsticsocial ha estat, al llarg de la història deltreball social l’únic concepte assumit uni-versalment com plataforma fonamental del’acció o intervenció social...”15 “El sentitde diagnòstic en [treball social o serveisocial] està directament relacionat amb elconcepte mateix de treball social que s’haanat redefinint històricament...”16 “El Di-agnòstic en treball social o, simplement,Diagnòstic Social, constitueix un dels ele-ments fonamentals de l’estructura bàsicadels mètodes d’intervenció social...”17

11 http://www.fundaciontripartita.org/almacenV/doc/Ayudas_Formacion/Planes_formacion_ocupados/2007/36586_41041020071486.pdf [consulta 31 de setembre de 2008]

12 http://empleo.trovit.es/ofertas-empleo/valoracion-tecnica-obra-construccion [consulta 31 de setembrede 2008]

13 http://www.todoexpertos.com/categorias/casa-y-jardin/respuestas/1248046/valoracion-tecnica-e-vehi-culo [consulta 31 de setembre de 2008]

14 http://www.ternavarra.com/idb/Informe%20TERNA_CENER_Mayo%202005.pdf [consulta 31 de se-tembre de 2008]

15 http://www.diagnosticosocial.com/ [consulta 31 de setembre de 2008]16 http://es.wikipedia.org/wiki/Diagn%C3%B3stico_social [consulta 31 de setembre de 2008]17 http://www.fortunecity.es/expertos/industrial/106/metodologia/diagnostico.htm [consulta 31 de se-

tembre de 2008]

El Diagnòstic en treball socialo, simplement, Diagnòstic Social,constitueix un dels elementsfonamentals de l’estructura bà-sica dels mètodes d’intervenciósocial.

El segle XXI: fent un exercici deprojecció

Hi ha diferents conceptes que s’hanincorporat al llenguatge de la majoria d’or-

El treball social al segle XXI

Page 45: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

4 5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

ganitzacions. Són conceptes que malgratsemblen tòpics, sota la consciència delsignificat es veu que són bàsics per anaravançant per aquest camí de millora i per-feccionament que mai no s’acaba.

Alguns exemples són: L’evidència. Cal recuperar el treballsocial basat en l’evidència, el queinteractua. L’evidència és un axiomaque l’Enciclopèdia Catalana defineixcom: “Proposició que hom admetsense demostració com a punt departença d’una teoria o ciència”.

La innovació. En treball social la in-novació és com la “saba” de la socie-tat, ja que li permet readaptar-se ales noves realitats sense falsificar-se.

La Reenginyeria. Un concepte de reor-ganització. Els autors la descriuenaixí: “Si l’enginyeria d’un edifici té aveure amb el conjunt de sistemes queel fan operatiu (estructura, aïllamentstèrmics, etcètera) la reenginyeria se-ria el redisseny d’aquests sistemes perfer-los més efectius i, com a conse-qüència, l’edifici més habitable. Unaempresa també integra múltiples sis-temes o processos i la reenginyeriaés, de la mateixa manera, el redissenydels processos sobre els quals es dónasuport al servei que realitza l’empre-sa a la recerca d’una major efectivitat”(HAMMER & CHAMPY, 1997). Calpreguntar-se, doncs, com suggereixNueno en el pròleg del llibre, quinssón els processos actuals. I com es

poden redefinir per millorar les pres-tacions. La formació de treballadors socialscientífics, sempre pensant en tots elscamps en els quals s’intervé o s’ac-tua: educació, empresa, justícia, sa-nitat, serveis socials i altres que lasocietat necessiti.

L’excel.lència. Qualitat i bones pràc-tiques, públiques i/o privades. Cal in-corporar, per a l’avaluació del treballsocial, els models aplicats en l’orga-nització que s’exerceix i centrar l’aten-ció en les persones.

El mercat. Pot semblar una mica frí-vol parlar del mercat del treball so-cial, però que potser el treball socialno ofereix uns serveis i productes?Per això cal preguntar-se, doncs, quiestà disposat a comprar el que fem?Qui ho vol?

L’avaluació quantitativa i qualitativa.En aquest sentit també es tracta peruna banda de saber què fem, peròper l’altra, i més important, per a quèserveix el que fem.

L’excel.lència. Qualitat i bonespràctiques, públiques i/o pri-vades . Cal incorporar, per al’avaluació del treball social, elsmodels aplicats en l’organitzacióque s’exerceix i centrar l’atencióen les persones.

Dossier

Page 46: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20084 6

Factors a considerar en el treball social d’aquest segle XXI

En constant evolució i sofisticació. Control de cost-benefici (econòmic i social) dels serveis. Eficiència i competència dels serveis de l’Estat del Benestar. Integració dels sectors públic i privat. El finançament dels serveis. Altres. Increment de la població gran. Increment de la població amb dependència dels serveis sanitaris. Zones rurals i urbanes que envelleixen. Canvis en l’estructura de la família, envelliment dels qui atenen. Interès creixent per la qualitat, diversitat i flexibilitat dels serveis. Altres. Increment de l’exigència de qualitat. Cada vegada més disposada a exigir els seus drets. Interès creixent en la salut i el benestar. Demanda constant d’ampliació de l’oferta de serveis. Increment de la consciència d’autocura i també de la dependència dels serveis. Altres. Amb visió de futur, creatius i responsables. Motivats però crítics. Amb formació constant. Treball en equip interdisciplinari. Flexibilització del mercat laboral. Sotmesos a la pressió i demagògia política. Amb risc de quedar atrapats en la ideologia. Altres. Internet incorporat a la vida diària. Augment de l’especialització dins de sistemes d’informació integrats. Transmissió ràpida de la informació. Incorporació de programes de monitoratge. Implementació de teletreball social. Altres. Les televisions necessiten omplir graelles. La competència per l’audiència. La violació constant del dret a la intimitat i la privacitat de les persones, moltesvegades amb la complicitat de les mateixes persones.

Altres.

Taula 1. Principals factors que marquen el treball social actual.

ECO

NO

MIA

DE

MO

GR

AFIA

POBL

ACIÓ

PRO

FESS

ION

ALS

TE

CNO

LOG

IAT

V-PR

EM

SAEl treball social al segle XXI

Page 47: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

4 7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Així, es poden descriure els reptes següents:

Repte 1: La intervenció per programes definits per factors de risc.Repte 2: Garantir la continuïtat assistencial.

Repte 3: Garantir l’ús adequat dels recursos públics.Repte 4: Disposar d’un sistema d’informació en temps real.

Repte 5: La sostenibilitat.Repte 6: La producció de benestar ha de ser mesurable.

Repte 7: Garantir la qualitat total dins dels serveis de treball social.Repte 8: Definir els estàndards de qualitat des del treball social.

Taula 2. Reptes del treball social al segle XXI.

L’evolució de la intervenció pera aquest segle XXI i els reptes

Aquestes noves realitats, juntament ambla recerca aplicada, permeten veure l’evo-lució de la intervenció en els termes se-güents:

La identificació de problemes i ne-cessitats a partir de models proactiusi no reactius.

La recollida d’informació es farà pen-sant en la seva anàlisi posterior.

La incorporació d’eines diagnòstiquesespecífiques del treball social. L’adequació de les respostes a lesnecessitats reals per optimitzar els re-cursos disponibles.

La satisfacció de les necessitats reals,que promou la confiança dels clientsen els professionals i serveis.

La garantia de qualitat del procés di-agnòstic i del procés de resolució.

La cerca de sistemes per millorar l’efi-ciència i l’eficàcia.

Cal assenyalar que el treball social, perla seva naturalesa, està vinculat a les per-sones i, per tant, totes les accions s’hand’orientar a promoure el benestar com unfet tangible, no com una idea abstracta, i a

la vegada a evitar el patiment social queneix de la mateixa organització social.

Per acabar, unes paraules de MercèRodoreda en l’any del centenari del seunaixement:

“I, pertot, l’heura que s’enfila, que escanya, que s’arrossega per ser més forta. L’heura al voltantde l’aigua. L’heura fosca, amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms degranets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l’abandó i el pas de lesestacions ho havien convertit en malaltia. De les branques velles, de les branques noves, de lesbranques esqueixades pel vent, cremades pels llamps, de tots els aixoplucs de sota de les fulles, undia, feia anys, n’havien fugit els ocells.”

MERCÈ RODOREDA (1908-1983) Mirall trencat (fragment)El Poder de la Palabra www.epdlp.com

Dossier

Page 48: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20084 8

Bibliografia

AGNEW, E. N. From Charity toSocial Work. Chicago: Univertityof Illinois Press, 2004. Pàg. 1-15. ISBN: 0-252-02875-9ANGUERA, T. Metodología de laobservación en las ciencias huma-nas. Madrid: Editorial Cátedra,1989. Pàg. 20-21. ISBN: 84-376-0162-2CABOT, R. C. Social Service &the art of healing. Nova York:Moffat, Yard and Company,1915. Reeditat al 1973 per laNASW. ISBN: 0-87101-062-3COLOMER, M. “Método de tra-bajo social” Algunas cuestionespreliminares. RTS. Núm. 55.Pàg. 8. ISSN: 0212-7210CONSEJO GENERAL DI-PLOMADOS EN TRABAJOSOCIAL Y ASISTENTES SO-CIALES. Informe Social y Progra-ma Individual de Atención (PIA).Documento de trabajo social

para la valoración y el acceso alas prestaciones de las personasen situación de dependencia.Madrid: 2007. ISBN: 978-84-611-8980-9FLEXNER, A. “Is social worka profession?”, en Official pro-ceedings of the annual meeting.Col.lecció: National Conferenceon Social Welfare Proceedings,1915.FLEXNER, A. I remember.Nova York: Simon and Schus-ter, 1940.HAMILTON, G. Theory and prac-tice of social case work. Nova Yorki Londres: The New YorkSchool of Social Work, ColumbiaUniversity Press, 1951. Pàg. 3-4.HAMMER, M. i CHAMPY, J.Reingeniería de la empresa.Barcelona: Editorial Parramón,1997. Pàg. 11. ISBN: 84-342-1756-2

JAEGER, W. Aristóteles, basespara la historia del desarrollo inte-lectual. Mèxic: Fondo de cultu-ra económica, 1946. Pàg. 28-31.ISBN:84-375-0336-1NULAND, B. S. El enigma delDr. Ignác Semmelweis. Barcelona:Editorial Bosch, 2003. ISBN:84-95348-18-7PELTON, G. I. “The historyand status of Hospital SocialWork”, en Official proceedings ofthe annual meeting, 1910. Pàg.332-341.RICHMOND, M. E. Social Di-agnosis. Nova York: Russell SageFoundation, 1917.TIMMS, N. “General editor’sintroduction”, en SAISBURY,Eric. Social Diagnosis in Ca-sework. Londres: Routledge &Kegan Paul , 1970. ISBN:0-7100-6829-8

El treball social al segle XXI

Page 49: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

4 9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Los estudios de Trabajo Social ennuestro contexto: retrospectiva y miradahacia un futuro inmediatoIrene De Vicente Zueras1 / Josefina Fernández Barrera2

En el presente artículo se hace un breve recorrido histórico por los estudios deTrabajo Social en el Estado español. Su punto de partida es el año 1932, momentoen el que se crea la primera escuela de formación. Se destacan hechos importantescomo el reconocimiento oficial de los estudios en el año 1964 o su incorporación ala Universidad en el año 1983. El camino recorrido ha estado repleto de desafíos ymejoras que han conducido a la consolidación del Trabajo Social como profesióny como disciplina, un viaje que ahora nos traslada a un futuro muy próximo comoes el Espacio Europeo de Educación Superior.

Palabras clave: Trabajo Social, formación superior, perspectiva histórica.

Resumen

This article offers a historical perspective on Social Work education in Spain. So-cial Work studies started in 1932 when the first School of Social Work was foundedin Barcelona. The author points out the most important events such as the recognitionof social work as an official professional degree and the moment when the studieswere incorporated as an university degree in 1983. The process has been long andwith lots of challenges and improvements, but today we can say that Social Workhas become both a strong discipline and profession in Spain and is ready to face thenew paradigm of social work studies in the European Higher Education Area.

Key words: Social Work, higher education, historical perspective.

Abstract

1 Diplomada en Trabajo Social. Licenciada en Psicopedagogía. Profesora de Trabajo Social de la Universitatde Barcelona. [email protected].

2 Diplomada en Trabajo Social. Licenciada en Derecho y Doctora en Sociología. Profesora de Trabajo Socialde la Universitat de Barcelona. [email protected].

Dossier

Page 50: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20085 0

Introducción

Con este artículo pretendemos ofreceruna rápida panorámica de cuál ha sido laevolución de los estudios de Trabajo So-cial en el Estado español. A fin de que lalectura del texto pueda ser más ágil, y conel objetivo de representar de una formadinámica este proceso histórico, presen-tamos los momentos más significativos delos estudios de una manera sintética enformato “tipo ficha”. No obstante, si ellector/a desea profundizar en algunos desus apartados dispone de un conjunto dedatos de interés respecto al marcolegislativo, así como de una bibliografía ywebgrafía útil para adentrarse en el tema.

Los inicios

En el año 1932 se creó en Barcelona laprimera escuela de formación enTrabajo Social.

El período comprendido entre 1950 y1965 fue prolífico respecto a la creaciónde escuelas. Éstas tenían dependenciasdiversas: de la Iglesia católica, de laSección femenina y del Ministerio deTrabajo. Era una época en la que losestudios no estaban reconocidos demanera oficial y cada una de ellas teníasu propio plan de estudios.

Algunos centros de formación tenían uncarácter distintivo por su especialización.

Éste es el caso de la Escuela de Visita-dores Sociales de Barcelona,3 creada enel año 1953 bajo el paraguas de laCátedra de Psiquiatría de la Facultad deMedicina de la Universidad de Barce-lona y en la que se propuso prepararinicialmente a profesionales de laasistencia social en el ámbito de lapsiquiatría.

Dada la inquietud por reconocer yestabilizar los estudios, las escuelas deMadrid y de Barcelona comenzaron lostrámites oportunos a fin de poder serreconocidos oficialmente. En los años1957 y 1958 continúa la reiteración, perosin obtener resultados satisfactorios.

En el año 1958 Cáritas Española4 retomael tema y sigue trabajando e insistiendoante el Ministerio de Educación para elreconocimiento oficial tanto de losestudios como de las escuelas, que enaquel momento eran de carácterprivado.

El Ministerio de Educación se manifestóreceptivo ante el tema y constituyó, en1962, una comisión5 en la que habíarepresentantes de las escuelas con elobjetivo de trabajar cuestiones regla-mentarias para la profesión.

La consolidación Dos años más tarde se materializa lareglamentación6 de las escuelas para la

3 Un ejemplo de profesionales formados en esta escuela es el caso de Irene Vázquez (De Vicente, 2007).4 Organización que agrupaba la mayoría de las escuelas de la época.5 Orden del 22 de febrero de 1962 para la creación de una comisión para la reglamentación de la profesión de

técnico de asistencia social.6 Decreto del 30 de abril de 1964 (BOE del 15 de mayo), sobre la reglamentación de las Escuelas para la

formación de Asistentes Sociales.

Los estudios de Trabajo Social en nuestro contexto

Page 51: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

5 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

formación de asistentes sociales. El de-creto emitido regulaba tanto las cues-tiones relativas a la formación como decara a la habilitación para el ejercicioprofesional. Así pues, es en el año 1964cuando se produce el recono-cimiento oficial del título de Asis-tentes Sociales con el valor detécnicos de grado medio.

En el año 1966 para entrar en losestudios se exigía el título de Bachilleratosuperior o, en su defecto, el de Maestrode enseñanza primaria. La formacióndel momento tenía una duración de tresaños, y al finalizar la misma el estudiantedebía pasar por un examen de reválidapara la obtención del título de AsistenteSocial.

En el año 1967 se creó la Escuela Ofi-cial de Asistentes Sociales en Madrid,en el recinto del Instituto Nacional dePsicología Aplicada y Psicotecnia,dependiente del Ministerio de Educa-ción y Ciencia.7

En 1970 y a través de la Ley General deEducación se obliga a los estudios aposicionarse entre una enseñanzaespecializada, de formación profesionalo como escuela universitaria. Aunqueexistían opiniones diversas, las asocia-ciones profesionales de trabajadoressociales se decantaron por solicitar lainclusión de los estudios de TrabajoSocial en la Universidad.

El enmarcaje en el ámbitouniversitario

En abri l 19838 se aprobaron lasdirectrices para la elaboración de losprimeros planes de estudio. Las escuelasde Trabajo Social pasan a enmarcarseen el ámbito universitario. Se establecióque la formación se organizaría en tor-no a tres años, teniendo en cuenta parael ejercicio profesional tanto la forma-ción teórica como la práctica. En estanormativa se hace referencia a la nece-sidad de reconocer el área específica deconocimiento de Trabajo Social.9

Se aprueba la Ley 11/1983, de Refor-ma Universitaria (L.R.U.).

Años más tarde, con el Real Decreto1497/1987,10 se marcan las líneas gene-rales comunes de los planes de estudiosuniversitarios de carácter oficial paratodo el territorio español. El desarrollode este decreto diferencia los estudiosen dos ciclos, de los cuales el primeroes de tres años de estudio.

La Diplomatura en TrabajoSocial

Tres años después, y en base al Real De-creto 1431/1990,11 se establecen lasdirectrices generales propias de los pla-nes de estudio conducentes a la obtencióndel título de Diplomado en Trabajo So-

7 Decreto del 29 de abril de 1967, núm. 98/67 (BOE de 17 de mayo de 1967).8 Orden del 12 de abril de 1983, núm. 93 (BOE de 19 de abril de 1983).9 Las áreas de conocimiento se establecieron en el R.D. 1968/1984, de 26 de septiembre (BOE de 26 de

octubre).10 BOE núm. 298, de 14 de diciembre de 1987.11 Real Decreto 1431/1990, de 26 de octubre. BOE núm. 278, de 26 de noviembre.

Dossier

Page 52: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20085 2

cial. En nuestro caso estábamos ante unprimer ciclo cuyo título de Diplomadopermitía a los egresados el acceso a laactividad profesional, y, si se deseaba,se podría acceder a otros estudios deciclo superior para obtener una titula-ción de licenciatura.

Mediante un acuerdo de la ComisiónAcadémica del Consejo de Universidades12

se reconoce el área de conocimiento deTrabajo Social y Servicios Sociales enabril de 1991.

Hacia el título de Grado enTrabajo Social

La Declaración de la Sorbona abre enEuropa un proceso para promover laconvergencia entre los sistemas nacio-nales de educación superior. DichaDeclaración de la Sorbona es fruto delencuentro, en mayo de 1998, de losministros responsables de educaciónsuperior de Francia, Italia, Alemania yel Reino Unido, quienes proponen elEEES.13

miento de licenciatura. Dicho interés seevidencia en distintas acciones como lacreación de una comisión mixta que diocomo fruto la elaboración de la MemoriaJustificati va de Solicitud de Segundo Ciclo enTrabajo Social.

En junio de 1999, mediante una reunióncelebrada en Bolonia (Declaración deBolonia) y ya con un incremento consi-derable de países –cada vez hay másministros encargados de la educación su-perior que se suman a esta iniciativa–sientan las bases para conseguir elEEES en el año 2010. A través de laDeclaración de Bolonia se pretendeconseguir los siguientes seis objetivos:1) disponer de un sistema de niveleslegible y comparable de las titulaciones;2) un sistema basado en la realizaciónde dos ciclos principales: grado yposgrado; 3) establecer un sistema decréditos, como el ECTS;14 4) promociónde la cooperación europea para ase-gurar un nivel de cal idad para eldesarrollo de criterios y metodologíascomparables; 5) la promoción de lamovilidad; 6) promover una dimensióneuropea de la educación superior.

Desde el Ministerio de Educación yCiencia, las universidades, la CRUE(Conferencia de Rectores de las Univer-sidades Españolas) o la ANECA (Agen-cia Nacional de la Evaluación de laCalidad y Acreditación) se van impulsandoactuaciones de acercamiento al nuevoespacio. En este nuevo marco lastitulaciones universitarias deberán

La Declaración de la Sorbonaabre en Europa un proceso parapromover la convergencia entrelos sistemas nacionales de edu-cación superior.

Había una inquietud profesional a nivelde todo el Estado español para que losestudios pudieran tener el reconoci-

12 Publicado en el BOE de 27 de junio de 1991.13 Espacio Europeo de Educación Superior.14 Sistema europeo de transferencia de créditos (ECTS o European Credit Transfer System).

Los estudios de Trabajo Social en nuestro contexto

Page 53: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

5 3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

acreditarse, y aquellas que no superenuna evaluación sobre su calidad no seránreconocidas oficialmente por el Minis-terio de Educación.

El marco europeo a nivel formativoplantea: a) El título de grado (básicamenteenfocado para iniciarse en la profesión.Mínimo de tres años de duración yoscilando entre 180 y 240 créditoseuropeos) b) El título de posgradoenfocado hacia la maestría (máster), quepretende una especialización profesionalo la preparación para la investigación.c) El título de doctor. Para acceder aldoctorado se deberá tener el título demáster o, en su defecto, tener realizadosmás de 300 créditos ECTS de preparaciónentre el grado y el posgrado. Los nuevostítulos llevarán un suplemento en el quese especif iquen las destrezas, lashabilidades y las competencias que sedeben adquirir.

Con el fin de elaborar un marco común,respetando la autonomía de cadaUniversidad y respondiendo a laconvocatoria de la ANECA, se elaboróen el año 2004 el Libro blanco para latitulación de grado en Trabajo Social. En laelaboración de dicho Libro blancoparticiparon todas las universidades delEstado español que en la actualidadtienen la titulación de Trabajo Social.15

A partir de este Libro blanco, la Confe-rencia de Directores de Escuelas de

Trabajo Social inició un proceso, en elque también han participado todas lasuniversidades del Estado, para elaborarlas directrices generales del título deGrado en Trabajo Social.16

La Conferencia aprobó, en julio de2006, un cuadro general de directricesgenerales que fue consensuado portodas las universidades.

Posteriormente, el Ministerio clarificóque solamente unas deter minadastitulaciones que tenían nor mat ivaseuropeas propias serían las que deberíanceñirse a unas directrices generales,mientras que las demás podían hacerlode forma más autónoma. Entre estasúltimas se encuentra la formación enTrabajo Social.

En el curso 2006-2007 se ofertaron losprimeros máster en Trabajo Social a par-tir de una propuesta interuniversitariaentre las universidades Pública deNavarra, Complutense de Madrid,Universidad de Valencia, Universidad deBarcelona y Universidad de Granada.En 2006-2007 ya se implementó en laUniversidad Pública de Navarra y en laUniversidad Complutense de Madrid, yen el curso 2007-2008 lo ha hechotambién la Universidad de Valencia.

Finalmente, el 29 de octubre de 2007 sepublicó el Real Decreto en el que se es-tablece la ordenación de las enseñanzasuniversitarias oficiales.17 Según este De-

15 El Libro blanco del Trabajo Social puede consultarse en la página web de la ANECA: http://www.aneca.es/activin/docs/libroblanco_trbjsocial_def.pdf

16 El RD 55/2005 establecía que debían determinarse los estudios de grado a partir de directrices generales,y se dejaba abierta la posibilidad de que los grados se establecieran desde 180 a 240 créditos ECTS.

17 RD 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitariasoficiales. BOE núm. 260, de 30 de octubre de 2007.

Dossier

Page 54: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20085 4

creto los planes de estudios de los títulosde grado tendrán 240 créditos ECTS ylos de máster podrán tener entre 60 y120 créditos. El título de máster puededar acceso al doctorado a partir de laelaboración de una tesis doctoral. Segúnel artículo 16.1. de este RD quedareflejado que los Diplomados en TrabajoSocial pueden acceder a los estudios demáster directamente, a no ser que la nor-mativa específica del máster de que setrate establezca otras condiciones.

septiembre de 2007 y por la Junta deGobierno del Consejo General de Colegiosde Diplomados en Trabajo Social yAsistentes Sociales en Madrid el 28 deoctubre del mismo año. Todas lasuniversidades españolas están actualmenteelaborando el diseño de sus títulos deGrado en Trabajo Social tomando comoreferencia dicho documento.

Consideraciones finalesSe puede observar que los estudios de

Trabajo Social en el Estado español, a lolargo de estos años, han realizado unproceso favorable. El presente artículo nosha permitido adentrarnos históricamenteen el territorio de la formación, a travésdel cual vemos que si bien el viaje ha sidolargo y costoso (76 años nos separan desdelos inicios hasta el momento actual), y a pe-sar de las dificultades, ha sido un períodoenriquecedor para la profesión y para la dis-ciplina. Como puede verse en la cronologíaha habido momentos álgidos, como es el año1964, cuando se produce el reconocimientooficial del título de Asistentes Sociales conel valor de técnicos de grado medio, y el másimportante, su reconocimiento comoestudios universitarios. También destacamosla inquietud profesional y las accionesllevadas a cabo para la obtención de lalicenciatura. Si bien ésta no pudo materia-lizarse como tal licenciatura, sí podemosdecir que con la reforma de Bolonia, conla primera creación de máster en TrabajoSocial y el futuro título de grado, laformación en Trabajo Social se equiparaa los otros títulos universitarios, ya quedesaparece la anterior diferenciación en-tre diplomaturas y licenciaturas.

A partir de las directrices gene-rales que se realizaron por partede la Conferencia de Directoresse elaboró y consensuó un nuevodocumento de Criterios para eldiseño de planes de estudios detítulos de Grado en Trabajo Social,que se aprobó en la Universidad deBarcelona el 14 de septiembre de2007 y por la Junta de Gobiernodel Consejo General de Colegiosde Diplomados en Trabajo Socialy Asistentes Sociales en Madridel 28 de octubre del mismo año.Todas las universidades españo-las están actualmente elaborandoel diseño de sus títulos de Gradoen Trabajo Social tomando comoreferencia dicho documento.

A partir de las directrices generales quese realizaron por parte de la Conferen-cia de Directores se elaboró y consensuóun nuevo documento de Criterios para eldiseño de planes de estudios de títulos de Gradoen Trabajo Social, que se aprobó en laUniversidad de Barcelona el 14 de

Los estudios de Trabajo Social en nuestro contexto

Page 55: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

5 5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Bibliografía

DE VICENTE, I.”Irene Váz-quez: una aproximación a su fi-gura”. En: Revista de Treball So-cial (RTS) nº 182. Barcelona:Col.legi Oficial de Diplomats enTreball Social i Assistents Socialsde Catalunya, 2007. Pág. 98-107.ISSN: 0212-7210.VV.AA: Libro Blanco del TrabajoSocial: Espacio Europeo de Edu-cación Superior. Madrid: ANECA,2004. http://www.aneca.es/activin/docs/libroblanco_trbjsocial_def.pdfConsultado el 03-07-2008.ASAMBLEA GENERAL DEAIETS Y REUNIÓN GENE-RAL DE LA FITS, celebradasen 2004 en Adelaide, donde seaprobaron los Estándares Globa-les para la Educación y Práctica enTrabajo Social. En: http://www.cgtrabajosocial.esConsultado el 06-09-2004.BÁÑEZ, T. “La formación delos Trabajadores Sociales”. En:Revista Trabajo Social Hoy, nº 2.Madrid: Colegio Oficial de Di-plomados en Trabajo Social deMadrid, 1993. Pág. 37-51. ISSN:1134-0991COMITÉ DE MINISTROS.Recomendaciones a los paísesmiembros sobre los Trabajado-res Sociales. Adoptado por elComité de Ministros el 17 deenero de 2001 en 737 encuen-tros, tras enumerar 21 conside-raciones, recomienda a los go-biernos de los Estados miem-bros respetar los 14 principiosrecogidos en el Apéndice a dichaRecomendación, y llevar a cabo13 actuaciones. En: http://

www.cgtrabajosocial.esConsultado el 06-09-2004.DE LA RED, N. “La formacióndel Trabajo Social en España”.En: Revista de Servicios Sociales yPolítica Social, nº 39. Madrid:Consejo General de ColegiosOficiales de Diplomados enTrabajo Social, 1997. Pág. 97-105. ISSN: 1130-7633FERNÁNDEZ, J. “Treball So-cial a l’espai europeu d’educa-ció superior: hem aconseguit lallicenciatura?”. En: Revista de tre-ball social (RTS), nº 177. Barcelona:Col.legi Oficial de Diplomats enTreball Social i Assistents So-cials de Catalunya, 2006. Pág.129-132. ISSN: 0212-7210GARCÍA, J. A. Què és l’Espai Eu-ropeu d’Educació Superior?. Barce-lona: Ed. Universitat de Barcelo-na, 2006. ISBN: 8447530493.GENERALITAT DE CATA-LUNYA. CONSELL INTE-RUNIVERSITARI DE CATA-LUNYA: Educació, competitivitati ocupació a Europa. El procés deBolonia, clau de l’Europa del conei-xement. Barcelona, 2005. ISBN:1-84480-196-9IRAZUSTA, M. Treinta años dehistoria de la Escuela de AsistentesSociales de San Sebastian. Donos-tia-San Sebastian: Publicacionesde la Escuela Universitaria deTrabajo Social, Caja de AhorrosMunicipal, 1990. ISBN: 84-7173-148-7LABONTÉ-ROSET, C. “So-cial Work Education and Trainingin Europe and the Bologna Pro-cess”. En: Social Work and Society.Volumen 2-1, pág. 98-104. 2004.

En:http://www.socwork.net/2004/1/articles/423/labonte-roset2004.pdf Consultado el03-07-2008.MIRA-PERCEVAL, T. “LaFormación para el Trabajo So-cial en España. Planes de estu-dio. Niveles y exigencias”. En:Revista de Servicios Sociales y Polí-tica Social, nº 39. Madrid: Con-sejo General de Colegios Oficia-les de Diplomados en TrabajoSocial, 1997. Pág. 91-105.ISSN: 1130-7633ORDEN del 31 de julio de1964, aprobando el Plan de Es-tudios y el cuadro horario de laenseñanza de Asistente Social.ORDEN del 4 de mayo de 1965y del 22 de junio del mismo añosobre el reconocimiento de es-cuelas no oficiales.ORDEN de 11 de mayo de 1965sobre la reválida del Título deAsistente Social y la Resoluciónde 2 de noviembre de 1965 so-bre la Convalidación del Títulode Asistente Social.RUBÍ, C. Introducción al trabajosocial. Barcelona: Llar del llibre.Escola Universitària de TreballSocial, 1989. ISBN: 84-7279-392-3RUBIOL, G. “La formación delos trabajadores sociales. Análi-sis comparativo de Europa,América Latina, Estados Uni-dos y España”. En: Revista deServicios Sociales y Política Social,nº 39. Madrid: Consejo Generalde Colegios Oficiales de Diplo-mados en Trabajo Social, 1997.Pág. 39-51. ISSN: 1130-7633

Dossier

Page 56: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20085 6

Donem la paraula a titulats novells

Manuel Miguel Pajuelo1

1 Treballador Social. Membre de l’equip de redacció de la RTS.

Donem la paraula a titulats novells

Introducció

La inclusió del format de taula rodonaal Dossier respon a una apertura de la sec-ció a fórmules que, sense perdre la pro-funditat del tema tractat, incorporin unaalternativa a l’article clàssic.

En la data de realització de la taula ro-dona els participants no havien tingut con-tacte professional directe amb l’àmbitlaboral del treball social, més enllà de lespràctiques de la carrera. Potser per aixòaporten una visió fresca i espontània, críti-ca, lliure de censura, en ocasions encerta-da i en ocasions potser no tant, peròabsolutament respectable en tant que ésfruit de la seva reflexió.

Els participants van ser convidats coma representants del futur de la professió.Han tractat temes des de la reflexió sobreels estudis i les expectatives laborals, as-pectes d’identitat professional, metodolo-gia de la intervenció, marc legal i connexióentre la teoria i la pràctica.

Es parla de la responsabilitat que im-plica l’atenció directa i la necessitat d’es-tar el més preparat possible per poder tenirla confiança necessària per començar. I esparla de la formació permanent per con-tinuar la tasca amb seguretat.

Sorprèn que l’entrevista sigui un temaque es percebi com un element teòric, ioptatiu dins els estudis, quan la pràctica

del treball social implica el seu ús en for-ma majoritària.

Igualment sobta el debat generat sobrel’empatia i la conducció d’entrevistes. Entot cas és destacable que des de qualsevolde les dues perspectives se senten ambcapacitat per exercir el seu rol professio-nal, i aquesta confiança és més importantque l’adscripció a una corrent teòrica.

La RTS com a plataforma de difusió iintercanvi ha optat per donar cabuda a lalliure expressió d’opinions i valoracionsdels participants sobre els temes tractats.

PresentacióLa taula rodona va tenir lloc a la seu

de la RTS, al Col.legi de DTS, el dia 8 d’oc-tubre de 2008. Els participants van ser:

Anna Pablos. 24 anys. Està acabant elsestudis de treball social. Fa les pràctiques,fins al final de gener de 2009, a una ÀreaBàsica de Salut.

Núria de Gispert. 24 anys. Ha acabatels estudis al juny de 2008. Actualment estàen procés de recerca de feina. Va fer pràc-tiques a l’Hospital de Bellvitge. Interessa-da en l’àmbit de menors.

Víctor Martínez. 22 anys. Ha acabatels estudis al juny de 2008. Actualment estàen procés de recerca de feina. Va fer pràcti-ques a la fundació Amics de la Gent Gran.

Moderador : Manuel Miguel Pajuelo.

Page 57: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

5 7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Dossier

En primer lloc, benvinguts. Grà-cies per haver acceptat la invitació dela RTS i formar part d’aquesta taularodona, per compartir els vostres co-neixements, impressions i perspecti-ves sobre el treball social.

El treball social i la construcció de laidentitat professional

Què és el treball social per a vosal-tres?

Núria: A l’àmbit hospitalari diria que eltreballador social és l’intermediari entrela família, individu i els professionals del’hospital (metges, infermeres...). La fa-mília i l’individu consultaven amb tre-ball social per parlar del que sentien, dela seva angoixa o per demanar infor-mació.

El treballador social en aquest casseria un intermediari persona, famí-lia i equip?Víctor: Jo el que vaig veure és que eltreballador social havia de fer molta bu-rocràcia.

Núria: Segons l’àmbit pot tenir més omenys contacte directe amb els usuaris.

Anna: Jo crec que un treballador socialque mai ha tingut contacte directe o n’hatingut molt poc, no podrà ser mai unbon professional. Per només gestionarrecursos i omplir formularis pots fer-teadministratiu, però es tracta d’anar mésenllà.

Víctor: La principal tasca del treballa-dor social a una ONG, com en la que jovaig fer les pràctiques, és donar suporta les persones grans, coordinar el volun-

tariat, fer formació i resoldre conflictesentre usuaris i persones grans. Vaig veu-re que es difuminaven molt les tasquesdel treballador social, amb les de l’inte-grador social, l’educador social... ho veiacom si tots poguessin fer el mateix.Núria: Penso que són molt diferents, eltreballador social i l’educador social.

En què veieu similituds i diferències?Núria: Similituds per exemple respectede l’escolta i el suport que li pots donara la persona.Víctor: L’educador social és més de tre-ball de camp i el treballador social ésmés de despatx.Anna: A nivell de carrer, sí que s’enténque el treballador social és el que treba-lla al despatx i l’educador el que treballaal carrer (això la gent que sap que hi haalguna diferència), però quan hi estàsficat no crec que sigui així, perquè hi hamolts treballadors socials que fan tre-ball de camp i molts educadors que tambéfan treball de despatx, per tant en aquestnivell jo crec que estan bastant equipa-rats, però cadascú té les seves compe-tències dins el seu àmbit d’intervenció.D’altra banda des de la Universitat noens han marcat o explicat quines són lesdiferències entre una i l’altra, i semblaque hi hagi una lluita constant entreambdues quan són professions (com tam-bé psicologia) que haurien de treballarparal.lelament i sovint trobar-se les unesamb les altres.

Heu comentat que no qualsevol per-sona pot exercir el treball social,podríem reprendre aquest tema?Núria: Crec que per exercir el treball

Page 58: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20085 8

social s’ha de tenir primer de tot voca-ció, i a més sensibilitat. Però t’ho has detreballar per no acabar cremat, perquèsi tens sensibilitat però tot t’afecta... acasa has de desconnectar.Anna: Els treballadors socials no somúnicament gestors de recursos. Si noméset quedes amb el recurs clar que et potsemblar que qualsevol pot exercir de tre-ballador social.

Metodologia. Treball social individual,familiar i grupal

Sabem que el mètode és un camíque ajuda o guia la intervenció pro-fessional. Pel que heu vist, us heupogut fer una idea al respecte? Hiha alguns autors que us agradin oamb els que us sentiu més còmodes?Quina faríeu servir quan comenceua treballar?Anna: El mètode és una guia, però crec,no sé si la resta ho heu viscut igual, quedurant la carrera a nivell de treball so-cial individual i familiar tot el tema de me-todologia, sistemes, etc., no s’ha treballattant com s’hauria de treballar tractant-se d’una carrera que ensenya una professióon la metodologia és una peça clau.Víctor: Després saber-ho dur a terme,aplicar-ho sense posar-te nerviós, és unaltre tema.Anna: Les explicacions sobre la meto-dologia del treball social grupal i el tre-ball social comunitari han estat les méscompletes.

Teniu referents teòrics per començara estructurar la intervenció? Conei-xeu autors com Montserrat Colomer?

Víctor: Conec alguns autors i vas veientque hi ha diferents mètodes: M. Rich-mond, Gordon Hamilton, M. Colomer,etc. Però em quedo amb la sensació deno saber com aplicar-ho. Ho hem fet aHistòria del treball social, però...Anna: El mètode consta de: valoracióde la necessitat, estudi, diagnòstic i plad’actuació. El mètode de M. Colomerens el van explicar en quatre pinzella-des. El que s’hauria de treballar més ésla pràctica, com aplicar tot això.Víctor: Es tracta de tenir un guió. Jo sihagués d’aplicar-ho algun cop necessita-ria molta ajuda perquè hi ha moltes co-ses que no sabria fer. D’altra banda,segons si es tracta de treball social indi-vidual i familiar, grupal o comunitari,tenen la seva pròpia metodologia.Pel que fa al treball social grupal em vaquedar molt clar com s’havia de portarun grup... si era un GAM (Grup d’AjudaMútua) o un d’un altre tipus. Si ho ha-gués de fer em faria menys respecte queuna entrevista individual. El treball so-cial comunitari també em va agradarmolt, però potser estar a un barri i pla-nificar tota una intervenció... em costa-ria més. Però amb el que em noto mésdesprevingut és amb treball social indi-vidual i familiar.

Els estudis

Hem començat a parlar dels estu-dis. Què esperàveu quan us vau ma-tricular a la carrera?Anna: Realment esperava una altra cosadels estudis, pensava que sortiria més pre-parada, o que tindria la sensació de sor-tir més preparada. No tenia gens clar

Donem la paraula a titulats novells

Page 59: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

5 9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

l’àmbit en què volia exercir, però sí quevolia ajudar persones i famílies, i espe-rava que els estudis m’ajudessin a esbri-nar en quin àmbit o quin tipus de treballsocial s’ajustava a mi i on podia desen-volupar al màxim les meves capacitatsper ajudar terceres persones.

I està responent, globalment, aaquestes expectatives?Anna: A mitges.

Núria: Jo no sabia que existia el treballsocial, però tenia clar que volia treballaramb menors. Sempre a les notícies, quanveia les assistents socials pensava: quèhan estudiat per dedicar-se a això? I hovaig descobrir. El que a mi m’ha faltatés més pràctica, perquè la carrera ésmolt teòrica i la teoria s’oblida. Quantreballi m’hauré de posar les piles perveure més teoria, però quan practiqui jase’m quedarà. M’hauria faltat pràcticaencara que fos dins l’aula..., ara mateixsento que no sé res.

Víctor: Jo volia fer veterinària però co-neixia un treballador social de l’Hospitalde Sant Pau i les tasques que feia, im’agradaven. Recordo que a primer curssociologia m’agradava, psicologia i drettambé, però les assignatures de treballsocial em costaven perquè començàvem,com és normal per la definició del tre-ball social. Et diuen que el treball socials’origina perquè hi ha acció social i polí-tiques socials i jo pensava: què és l’acciósocial i les polítiques socials?Anna: No trobaves aplicabilitat al quet’estaven explicant.Víctor: Això, i moltes coses no les ente-nia.

I ara ho enteneu?Víctor: Me n’he adonat que els primersanys m’han estat explicant coses i que alsegon i tercer any comences a enllaçar-ho tot. Però són tantes coses que t’hand’explicar que al començament em feiaun embolic i no ho entenia, però des-prés vas enllaçant, i encara més quan fasles pràctiques.

Seguiríeu estudiant teoria, ara?Anna: La gaudeixes molt més.Núria: Jo haig de seguir la meva for-mació perquè, si no, no veig la manerade treballar amb menors, impossible.Víctor: També podem aprendre amb al-gunes publicacions, com per exemple laRevista de Treball Social (RTS), i amb cur-sos tant gratuïts com pagant, on et fanparticipar i dir el que penses i entre totstrobar definicions.Núria: També tens seguretat a l’hora detreballar, quan estàs amb professionalscom tu. Hi ha un curs que vull fer queés del Col.legi que es fa a Manresa i esdiu Diagnòstic i Informe Social. Tinc mol-tes ganes de fer-lo perquè l’informe i eldiagnòstic són eines que a l’hora de tre-ballar donen seguretat. A més et dónapunts per presentar-te a oposicions.

Potser a la carrera s’aprenen els as-pectes teòrics i pràctics bàsics i la restaes va desenvolupant a mesura que escomença la trajectòria professional.Anna: I tant, jo sempre ho dic, que ha-ver acabat la carrera no suposa deixard’estudiar.

Quins aspectes dels estudis us hanservit o us han agradat més?

Dossier

Page 60: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20086 0

Anna: Complicat... però si estic acabantla carrera és perquè hi ha hagut deter-minades professores i professors quehan aconseguit que m’enganxés a la pro-fessió. Però sense aquestes tres perso-nes contades hagués deixat la carrera enun principi. No estic dient, però, que si-gui responsabilitat només dels professors.Núria: Jo la veritat també estavadesmotivada, però pensava que haviad’acabar. Va ser gràcies a les pràctiquesque vaig veure què era el treball social ique no m’havia equivocat de professió.Durant la carrera dubtava de si era aixòel que volia fer o potser educació social.El que crec també és que molts com-panys han fet pràctiques tenint un tutorque no és treballador social sinó educa-dor social o psicòleg...Víctor: És veritat.Núria: I jo he tingut la sort que la mevatutora era treballadora social.

I què en penseu, d’això?Núria: Fatal. Si a una alumna de treballsocial la poses a fer pràctiques amb uneducador social li crees més confusió.Anna: Però de veritat que hi ha gentque fa pràctiques tutoritzades per pro-fessionals que no són treballadors so-cials? És al.lucinant!Núria i Víctor: Sí, jo conec companyesque sí.Núria: Perquè no deuen haver-hi prouinstitucions que acceptin alumnes depràctiques. És que a més et diuen queet toca Hospital de Bellvitge amb latutora X i ja està. No saps si és treba-lladora social o què. Quan vaig comen-çar, vaig veure que m’havien assignat a

un equip on totes les professionals erentreballadores socials i em vaig tran-quil.litzar.Víctor: Crec que alguns professors, perl’emoció i les ganes que hi posen, acon-segueixen que vegis que realment el tre-ball social val la pena. Em va agradarTreball Social Grupal, una optativa de ve-llesa, una de salut mental, on veies l’ener-gia i el sentiment que hi posaven i t’hoacaben transmetent.

Veig que coincidiu que depèn moltde qui transmet el contingut, no? Hoesteu posant molt en la persona.Tots: Sí.

Això passa a la vida, que connec-tem més amb unes persones queamb altres.Núria: Jo per exemple vaig fer elpràcticum d’investigació de gent gran(que mai m’havia interessat) però em vaagradar tant el professor, que ha fet quem’agradi molt. En canvi tenia una assig-natura de l’àmbit que a mi m’interessa-va, però la professora no... Jo penso quela forma en què la persona ho transmetés molt important.Núria: No t’ha passat que preguntes unacosa d’actualitat i no saben ben bé comrespondre’t?Anna: I tant! Moltes vegades! A això emreferia.

Qui us va ajudar a elaborar l’impac-te que suposa la presa de contacteamb la realitat professional...?Núria: Vaig tenir la sort de la meva tu-tora, que malgrat estava molt enfeinadahi havia moments en què m’escoltava i

Donem la paraula a titulats novells

Page 61: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

6 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

molt bé, i també em va ajudar la super-visió de la Universitat.Jo sabia que havia d’aguantar. Et parlode quan portava una setmana, perquè ala setmana ja volia marxar, era perquèno tolero bé el tema de les malalties, ino podia veure els pacients d’aquellamanera.Era a una entrevista i començava a plo-rar i intentava amagar-ho davant del’usuari. El meu supervisor de la Uni-versitat em va donar molt suport dient-me que si plorava no s’acabava el món ique, de mica en mica, ja m’hi acostuma-ria. Jo penso que va ser el suport delmeu supervisor i la meva tutora.

És important aquest tema. El valor inecessitat dels espais de supervisió.

Anna: Sí, jo també m’he trobat a lespràctiques una situació molt forta. Quanveus situacions de pacients molt com-plicades o segons quin domicili... si nohi hagués l’espai de supervisió se m’ha-gués fet molt dur continuar les pràcti-ques perquè reconec que aquel lessituacions em van impactar en excés.Tu pots imaginar-te què pots trobar-te,però fins que no ho veus no ho creus.La supervisió és un espai de contenció.Jo el que pensava era: si em segueixenafectant d’aquesta manera determinatscasos, potser m’haig de plantejar si po-dré exercir la meva professió.

Heu fet o esteu fent les pràctiques,com valoreu el vostre primer contacteamb l’exercici de la professió?Núria: Les primeres setmanes que feiaentrevistes amb la tutora i veia tot el quefeia, jo pensava que no sabria fer això o

dir allò, i quan estava sola em venia total cap. Si tenia algun dubte li deia a l’u-suari que no ho tenia clar i que el trucariadesprés d’haver-ho consultat, abans dedir alguna cosa que no era. Llavors lipreguntava a la meva tutora i ella emresponia.La meva por és que quan treballi no hihaurà ningú a qui li pugui preguntar sifaig una cosa o una altra. Però sí que ésveritat que et poses al dia i que si la mevapor és aquesta...Anna: Millor que sigui aquesta, que noés del tot important. Això que has dit,per unir-ho també a un altre tema ques’havia de tractar avui, jo crec que comp-tem molt poc amb el que són agrupa-cions i associacions de professionals deltreball social, com el Col.legi professio-nal o grups de treball sobre determinatsàmbits.Núria: Potser perquè no se sap ni queexisteixen, perquè jo m’hi apuntaria se-gur.Anna: Des de la Universitat hi ha míni-ma difusió d’aquest tema, no ho poten-cien ni t’informen. Sents que hi ha pocsuport.Víctor: Hi ha moltes mancances a la car-rera, tres anys és molt poc. Per exemplepoques pràctiques.Núria: Des del meu punt de vista a lespràctiques (i sé que em direu que no),preferiria diferents àmbits. Potser menystemps però diferents àmbits que no unde sol. A l’estar només en un àmbit síque em sentiria preparada per treballara un hospital, però per a una altra cosano ho sé. Les supervisions em van anarbé, però...

Dossier

Page 62: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20086 2

Anna: Anys enrere es feia així, des delprimer any feien pràctiques alhora quefeien teoria, i crec que és genial.

Això seria una proposta de millora,no?Tots: SíVíctor: Quan feia les pràctiques, a su-pervisió molta gent comentava això.Quatre o cinc mesos és molt poc tempsi haurien de ser d’un any, per tal quel’alumne pugui aprendre el rol de treba-llador social i quines metodologies i pra-xis ha de fer. Ens van dir que no eranecessari fer pràctiques a diferents àm-bits perquè si tu aprens el rol, un coparribes a un altre àmbit representa quetu ja pots desenvolupar-te.

Què penseu d’això?Víctor: Crec que necessitaríem fer-ho adiferents llocs però un cop treballis su-poso que tindràs algú que et guiarà.Núria i Anna: No!

Us sentiu amb capacitat d’aplicarel que vàreu aprendre a les pràcti-ques a qualsevol altre àmbit?Núria: Penso que amb els usuaris sí,però no respecte el tema de papers igestions.

L’entrevista en treball social i l’empatia

Parlem del que per a mi és un delsaspectes fonamentals del treball so-cial quotidià, l’entrevista. Heu trac-tat aquest tema a la carrera?Víctor: Sí vàrem parlar de l’entrevista,però tan per sobre que crec que no éssuficient.

Núria: Sí, amb el llibre de la Teresa Ros-sell i m’encanta perquè està molt benexplicat.Víctor: A mi no em sona.Anna: Tècniques de l’entrevista de T. Ros-sell, segur que sí, Víctor.Víctor: Es devia tractar a una optativa.Perquè a treball social individual i fami-liar el que ens deien era que no s’haviade fer entrevista sinó conversar.Núria: Jo no hi estic d’acord. No m’hohan explicat.Víctor: No t’ho han explicat, això? Quehem de conversar, no fer una entrevis-ta. Clar, a mi entrevista no em sona deres.Núria: Conversar no pots conversarperquè l’usuari ve a explicar-te... i con-versar no, no.Víctor: La conversa és d’igual a igual,en canvi a l’entrevista hi ha una personaque guia l’entrevista per sobre teu.Núria: És entre iguals però tu ets unprofessional. Hi ha una cosa amb la qualestic d’acord, que m’han ensenyat a lacarrera i la meva tutora, i és que has demantenir una distància amb una certaproximitat.Tu ets un professional i una persona vea explicar-te la seva situació i a que d’al-guna manera la “salvis”, i has d’actuarcom un professional, no com un amicen actitud de conversa, perquè llavorspasses a un terreny que ja no és profes-sional. Aquesta distància s’ha de mante-nir. Per tant de conversa res, no hi esticd’acord.Anna: Jo aposto per l’entrevista i no perla conversa, tenint en compte que hi ha

Donem la paraula a titulats novells

Page 63: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

6 3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

diferents tipus d’entrevista. I nosaltrescom a professionals hem de dominarmolt aquesta tècnica perquè és una deles nostres eines, i amb cada usuari/pa-cient, depenent del cas en particular ode la situació, hem de conduir l’entre-vista d’una manera o una altra. Fer unaescolta activa, una contenció, no vol dirque es converteixi en una conversa.Víctor: Jo dic la teoria que m’han ense-nyat.Núria: Però com pot ser?Víctor: Ens van ensenyar que no potsfer entrevista perquè és una relació asi-mètrica i com que tots som iguals, el quehem de fer és conversar. També ens vanensenyar que l’empatia tampoc existeixperquè nosaltres tenim les nostres vivèn-cies i no podem...Núria: Això depèn del que entens perempatia. Jo el que entenc per empatia síque existeix.Víctor: Hi estic d’acord.

Amb el que has après et sentiriescòmode per portar entrevistes ambfamílies o amb persones?Víctor: Sí

I tu, Núria, també tens aquesta sen-sació?Núria: Sí, i en tinc moltes ganes.

Perspectives laborals

Parlem del món laboral. Com va larecerca de feina?Víctor i Núria: FatalVíctor: El primer que m’ha sobtat és quevan dir que un cop acabéssim la carrera

seria un moment molt bo perquè hi hala Llei de Dependència i que trobaríemfeina. Amb una amiga hem estat fent re-cerca, però està difícil. La poca gent queconec que ha trobat feina, el contracteque té gaire bo no és.

Podries concretar?Víctor: La gent que estic coneixent noestà massa contenta, i si ho està és pelscompanys de feina, no pas per les con-dicions laborals.

A la carrera us parlen de com orga-nitzar-vos per buscar feina?Tots: Gens.

Víctor: Bé, jo vaig fer les Jornades so-bre orientació professional, que et do-naven un crèdit de lliure elecció.

Núria: Però només t’ensenyaven a ferun currículum.Víctor: A fer el CV i informació d’onpodies anar... van parlar d’un lloc que esdiu Porta 22 al qual vaig anar pel meucompte fa uns dies, i allà t’expliquen comafrontar una entrevista laboral amb unsvídeos que tenen; vaig treure idees decom fer la carta de presentació i vaigveure bastants llocs on busques i surtendiferents borses de treball social perinternet. Les vaig apuntar totes i buscola feina així.Anna: Però va ser una jornada. No cos-taria res agafar un dia i en una classe detres hores i dur a uns professionals queens diguin les coses més importants i quea nosaltres ens serviran a l’hora de bus-car feina activament. S’hauria de garantirque a tot estudiant li arribi la informa-ció bàsica, mitjançant una classe o fins i

Dossier

Page 64: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20086 4

tot una assignatura al segon semestre deltercer curs.Núria: Sí, perquè si no sents que és“busca’t la vida quan tinguis el títol”.

Realment sentiu que hi ha poc, ocap mena d’acompanyament i recol-zament a nivell d’Universitat?Víctor: Nosaltres tenim la supervisorade les pràctiques, que ens va dir que uncop acabem la carrera ella ens faria unseguiment. Que si tenim dubtes podremacudir a ella i estarem en contacte. Ensva dir que li enviéssim un mail quan ha-guéssim acabat la carrera...Núria: Però és decisió del mateix pro-fessor.Víctor: No, ens va dir que a cada pro-fessor de supervisió li pertocava ser comel guia dels estudiants als que ha super-visat les pràctiques.

I ho has fet servir?Víctor: Sí, li vaig enviar un mail dient-lique estava buscant feina per si ella s’as-sabentava d’alguna oferta.

I els companys feu recerques ple-gats?Víctor: Sí, tinc una amiga que volia tre-ballar sobretot a l’administració públicai amb la qual vàrem quedar un dia. Di-verses persones vàrem anar a Educació,Sanitat, diferents llocs de la Generalitati la Diputació a fer una ruta. Desprésvàrem quedar un altre dia perquè jobusco feina a una ONG i vaig trobar unlloc on hi havia moltes entitats per en-viar currículums. Aquest dilluns he que-dat amb més gent per anar a un altrehotel d’entitats que vaig trobar.

Una amiga va trobar a l’INEM que feiencursos gratuïts , i n’hi havia un del’Alzehimer i com cuidar persones grans,i ens hem apuntat els dos per començardemà.Va molt bé perquè el que no sap ella hosé jo i al revés. Ens passem informació,els currículums per veure què podemmillorar...

Com valores aquesta ajuda mútuaque esteu fent?Víctor: Va molt bé. És el millor que po-dem fer!

Estat de benestar, serveis socials i tre-ball social

Quant a lleis específiques, què sa-beu de la Llei de Serveis Socials?Núria: Quan va sortir estava fent lespràctiques a l’hospital i tenia entès queaquesta llei se centra en la persona quenecessita l’ajuda del recurs, o sigui, abansel que es mirava era el seu nucli familiari per donar el recurs es mirava l’econo-mia del nucli familiar i ara es mira l’eco-nomia de l’individu independentment delseu entorn.Víctor: També que, en principi, és uni-versal. Ara l’Estat té la obligació d’ofe-rir -ho. Després també apareix unacartera de serveis en què els serveis hand’estar definits i explicats. La poblaciómitjana en principi no s’ha d’excloure.

Considereu important el coneixementde les lleis?Anna: És bàsic.Núria: Recordo quan va sortir la Lleide Dependència, de seguida l’hospital va

Donem la paraula a titulats novells

Page 65: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

6 5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

estar ple de consultes, i les persones esquedaven amb la idea que és universal ideien: “tinc dret a demanar-la”.Jo recordo que la llei assigna tres nivells:gran dependència, dependència modera-da i dependència lleu. Només es podiaaccedir a les prestacions si es tenia grandependència. Llavors els havies d’expli-car tot això... clar algunes persones quevenien sabies que no tenien gran depen-dència (tu no fas la valoració, però méso menys ho pots intuir). I bé... com queals anuncis es diu que és universal, lagent ve amb aquesta idea.Víctor: A més hi ha hagut demandesabans que es comencés a aplicar la Llei.Núria: Sí, la gent la demanava i encarano es podia fer res.

Hem parlat de la universalització,podríem aprofundir una mica enaquest tema.Núria: No sé com ho faran, per a aixòcalen diners.Anna: La universalització crec que ésuna utopia, actualment.Víctor: La meva tutora em va dir que sirealment es vol fer això s’hauran de treu-re diners d’un altre lloc. O sigui, l’Estatestà obligat a oferir aquests serveis i aques-tes prestacions, però s’ha aspirat a un ni-vell que és possible que no es pugui cobrir.Núria: Jo penso, a més, que en ocasionsper sol.licitar alguns recursos és moltdifícil. Per la gran dependència vénen elscuidadors principals i no tenen temps, ono entenen bé com fer-ho. Molta gentes queda fora i l’Administració ho retor-na perquè no s’ha omplert una casella, icoses així.

Anna: Jo crec que aquí entrem nosal-tres com a professionals. T’has de bus-car la manera perquè entenguin el procési fer-los el recorregut, des de la sol.licitudfins que reben la prestació, el més fàcilpossible.

Esteu fent referència a la diferènciaentre treball social i el que són elsserveis de benestar. El treballadorsocial és la persona que posa en re-lació tot el ventall de recursos del’Estat de Benestar amb la necessi-tat que té la persona o família. Aques-ta és la funció que abans comentàveud’intermediari entre persona/famí-lia/equip, i també prestacions.Núria: Penso que aquí la coordinacióentre professionals és molt important,només que un professional s’equivoquies pot desmuntar tot. Això és el que johe vist a l’hospital. Si no hi ha coordina-ció entre els professionals, i per exem-ple un metge s’equivoca o gestiona unrecurs que no ha de fer, per a la personaés horrible. Un error d’aquests és fatal.

La RTS

Coneixeu la RTS? La feu servir?Núria: El que sé és que la reps quan etscol.legiada tres cops l’any.Anna: Però al llarg de la carrera nomésl’han comentat a dues classes.Núria: A la biblioteca de la universitat ia l’hospital també la rebien.

Els professors la recomanaven?Núria: Sí, però només alguna cosa con-creta.Víctor: Jo fins que no m’he col.legiat la

Dossier

Page 66: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20086 6

revista no l’he conegut. Realment emsembla útil, però he vist l’apartat delDossier d’aquesta última de la Llei de laDependència un art ic le que és un“tostón”, però després també veus quehi ha uns altres articles que estan bas-tant bé.

Sabeu quelcom sobre la seva trajec-tòria...?Núria: Jo l’havia vist al prestatge de labiblioteca però no l’he consultat mai.

Aspectes destacats

Per acabar, hi ha alguna cosa quevulgueu destacar?Anna: Remarcar que el nostre aprenen-tatge no acaba quan acabem la carrera, iaixò ens hauria de quedar clar a tots elsestudiants.Núria: Penso per exemple la importàn-cia que té el coneixement de la figuradel treballador social dins una institució.Igual que jo sé les funcions d’un metge(que evidentment no les sabré totes), ellstambé haurien de saber quines són lesnostres. Per evitar molts errors, descoor-dinació, on els afectats són precisamentels usuaris. Això ho destacaria.Víctor: Jo no sé si compartiu amb mi ladificultat que hi ha quan comences lacarrera i t’ensenyen uns coneixements,que fins que no passen uns anys i hoarribes a fer a les pràctiques, no comen-ces a entendre la totalitat del que t’hanensenyat al principi.

També destacaria que un cop acabem lacarrera tenim la por a, si exercim en unàmbit que no és en el que has fet lespràctiques, no saber com afrontar la si-tuació.Anna: Crec que han de treballar més elfet que acabis la carrera i et sentis segu-ra dels coneixements i pràctiques quehas adquirit i preparada per començar aexercir. Està clar que no sabràs fer mol-tes de les coses que sabràs fer quan faci10 o 20 anys que exerceixes, però sí quet’haurien de reforçar i dir: va, surt i co-mença, que nosaltres ja t’hem propor-cionat la base que necessites!Núria: Jo també remarco el fet de ferpràctiques en diferents àmbits.Anna: És important l’accés del treballsocial als òrgans de direcció i presa dedecisió. Cal que els treballadors socialsestiguem presents en l’elaboració de lleisi quan aquestes polítiques socials es tre-ballin. Trobo que això és el que ens costa(a mi em va costar veure la importànciaque té). De vegades pensem que el tre-ballador social només pot exercir com atal si és al seu despatx, o al carrer, etc.,però després hi ha una altra feina onpotser no estàs en contacte tan directeamb la gent i no treballes tant la relacióassistencial, però que és necessària, i igualde vàlida.

Moltes gràcies, en nom de la RTS,per la vostra presència i les vostresaportacions.

Donem la paraula a titulats novells

Page 67: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

6 7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Interès professionalEntrevista a M. Salut Mas

Sobre la compulsión derepetición

¿Es justa la Ley de laDependencia?

Universidad y discapacidad

Professor Kisnerman

VII Jornades de Serveis Sociald’Atenció Primària

IV Premi Dolors Arteman

Medalla d’or al Treball Social

Jornada del 25è aniversari delCol.legi

Page 68: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20086 8

Page 69: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

6 9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Interès professional

“Una persona és com un calidoscopi, icada professional el veu des d’una bandadiferent: cal que algú sàpiga integrar iveure’l sencer”Entrevista a M. Salut Mas i SangèsConxa Ainsa Cinca1

M. Salut Mas i Sangès

Acaba els estudis d’ATS l’any 1970 iels d’Assistent Social el 1971. La sevaprimera feina la fa a l’Agrupació deveïns del barri de la Concòrdia deSabadell. Durant 10 anys, de 1972 a1982, treballa com a assistent socialescolar al Col.legi Públic PresidentKennedy, després Miguel Hernán-dez, lloc de treball que depèn del’Ajuntament de Sabadell.

De 1982 a 1984 ocupa el càrrec decoordinadora del Servei de Base delbarri de Ca N’Oriac, que depèn delDepartament de Serveis Socials del’Ajuntament de Sabadell. De 1983 a1991 treballa al Centre d’AssistènciaPrimària en Salut Mental i Toxico-manies de Sabadell.

Des de 1992 fins a l’actualitat ocupael càrrec de coordinadora del Cen-tre de Dia de Rehabilitació Anta-viana, del Servei de Salut Mental del

1 Treballadora social i sociòloga. Professora del Departament de Treball Social i Serveis Socials de laUniversitat de Barcelona. [email protected]

Consorci Hospitalari del Parc Taulíde Sabadell. És membre del Consellassessor del Pla director de SalutMental del Servei Català de la Salutcom a representant de la Coordina-dora de Centres de Rehabilitació deCatalunya; i també és membre delConsell Assessor de la Federacióde Familiars de Malalts Mentals(FECAFAMM).

Aquest any se’n compleixen 50 de lacreació a Sabadell de l’Escola deFormació Social Sabadell Terrassa.Aquesta Escola durant 17 anys vaformar acadèmicament assistentssocials del Vallès que van iniciaramb la seva pràctica professionalmolts llocs de treball en diferentsàmbits i institucions del Vallès. Peraquest motiu hem volgut parlar ambM. Salut Mas, treballadora social enactiu i antiga alumna d’aquellaescola.

Page 70: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20087 0

RTS. Moltes gràcies, M. Salut, per ac-ceptar l’entrevista. Tu vas estudiara l’Escola de Formació Social Saba-dell Terrassa. N’estàs contenta?M. Salut Mas. En primer lloc, gràciesa vosaltres: que em vulgueu entrevistarés tota una deferència. Vaig estudiar alfinal dels anys 60 i principi dels 70, vaser molt interessant estudiar aquesta car-rera i poder fer-ho a Sabadell mateix;també hi havia l’Escola d’Infermeria,això em va permetre poder estudiarparal.lelament totes dues coses; ambduesescoles van desaparèixer anys després,la qual cosa va suposar una pèrdua pera la ciutat de Sabadell. Estic contenta dela formació inicial que vaig rebre ambaquests estudis que m’han permès tre-ballar sempre a Sabadell com a treballa-dora social.Els treballadors socials sempre hem vistla necessitat de treballar per construir el“teixit social”. El fet de ser de Sabadell,i de “conèixer el panyo” (una expressiómolt sabadellenca!), m’ha ajudat a en-tendre el sentit d’aquesta metàfora: elnostre treball és com anar “fent passa-des”, ordint la trama del teixit social.

Què recordes d’aquella època?Recordo una ciutat amb molt de neguiti molta capacitat de treball, hi haviamoltes assistents socials d’empresa, quevan ser unes figures importants en aquellmoment. Jo, en canvi, vaig iniciar-me enel camp escolar: en aquells anys Sabadellva rebre molta població immigrada i vacréixer molt en nombre d’habitants, i esvan crear moltes escoles noves. Concre-tament vaig treballar en el barri de CaN’Oriac, a l’escola President Kennedy.

La majoria d’alumnes eren fills d’immi-grants i hi havia molta feina a fer.Des de tots els àmbits, i també des del’escola, es va anar impulsant tot un mo-viment de barri; a l’escola treballàvemamb les famílies: la directora del centreva fer molt en aquest sentit perquè te-nia les idees molt clares. Es va crear unaescola de pares, i es van impulsar moltsgrups de treball i discussió. Aquest tre-ball em va permetre viure unes expe-riències molt riques, em va donar lapossibilitat de començar a treballar ambfamílies i amb grups, que és el que hefet tota la vida. La persona és molt im-portant, però també cal saber treballaren el context de grup.

L’escola estava molt vinculada al bar-ri?Aquesta escola era una escola molt gran,hi havia quasi 900 alumnes i això gene-rava moltes dinàmiques socials. L’escolai el barri van anar creixent conjuntament.L’escola tenia un auditori que permetiaque totes les reunions i assemblees debarri es poguessin fer allà. Fins i tot hihavia un projector de cinema: llogàvemo demanàvem pel.lícules als Consolats ies feia cinema obert a tot el barri.

Quines dificultats tenien les famílies?La problemàtica era que els pares treba-llaven moltes hores, i calia vetllar per-què els nens quedessin atesos quansortien de l’escola . Vam organitzar elmenjador escolar, perquè els nens espoguessin quedar a dinar; n’hi havia quevenien a l’escola força mal nodrits i tam-bé calia veure si menjaven de maneraadequada. L’escola havia de parar aten-

Entrevista a M. Salut Mas

Page 71: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

7 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

ció a molts aspectes relacionats amb lasalut i els hàbits dels nens. En aquellsmoments el barri anava creixent, peròfaltaven moltes infraestructures, carrersper asfaltar, clavegueram, llums, moltshabitatges eren d’autoconstrucció, eltransport públic era del tot insuficient icalia anar treballant per obtenir millores.

Hi havia fracàs escolar?En aquells moments també fèiem unesclasses nocturnes perquè els pares apren-guessin a llegir i escriure; i els alumnesfeien el que podien. En aquells moments,el més important era tenir una escola onanar.

Vas treballar en equip amb els mes-tres?El que va ser important és que la direc-ció de l’escola tenia els objectius moltclars, però l’equip de mestres era moltdifícil. L’equip de mestres era un altrefront on treballar; hi havia moltes per-sones que havien vingut de fora d’aquí.Aquestes escoles de primària depeniende l’Ajuntament i molts mestres venienperquè l’Ajuntament de Sabadell els fa-cilitava un habitatge. A alguns d’aquestsmestres se’ls havia donat el títol sensefer els estudis de Magisteri. Aquestsmestres eren “uns personatges”, erenpersones molt rígides, autoritàries, i ca-lia treballar amb ells i procurar que tin-guessin unes altres maneres de fer, unesaltres pràctiques. Però no era fàcil, i ésdifícil saber fins a quin punt van hipote-car la formació dels ciutadans deSabadell. Pensem que hi havia mestresque arribaven a l’Estació de França i nosabien com arribar a Sabadell, eren in-

capaços d’orientar-se i organitzar-se, maino s’havien mogut del seu poble: caliaanar a l’estació a buscar-los.

Quin és el millor record que tensd’aquella època?Per sort també hi havia mestres que erenpersones d’una gran categoria humana iprofessional, persones d’una gran tallacom a mestres. El millor record és el tre-ball que vaig poder fer amb aquestsmestres i poder fer-ho sota un projected’escola impulsat per la directora, la se-nyora Carme Agustí: una situació excep-cional en aquells anys.

A l’escola feies més atenció indivi-dual a les famílies que treball ambgrup o intervencions comunitàries?Es feia simultàniament, penso que el tre-ball comunitari tenia un pes molt impor-tant, hi havia moltes coses a organitzara nivell social, vinculades amb l’entorn iel context; però les famílies no es po-dien deixar de banda, cada família teniala seva problemàtica, per tant era un tre-ball individual, de grup i comunitari, comun contínuum.

Al mateix temps hi havia professio-nals treballant en altres escoles mu-nicipals de Sabadell. Treballàveu enequip?Si, es va crear una coordinadora de tre-ball social d’escola amb la qual vam fermoltes coses de conjunt. Un exemplepoden ser les colònies: amb les escoleses van organitzar unes colònies que per-metien, a l’estiu, quan els pares treballa-ven, que els nens tinguessin la possibilitatd’anar a la piscina municipal i de fer al-

Interès professional

Page 72: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20087 2

tres activitats. Això estava impulsat icoordinat per aquest equip de professio-nals treballadors socials escolars del’Ajuntament, i estem parlant dels anys70, quan encara no existien els esplais.

Què s’ha perdut de les pràctiquesprofessionals d’aquells anys?Va ser una pèrdua que el treball socialescolar desaparegués; a Sabadell es vasubstituir pel treball social de barri, peròés diferent treballar des de l’escola quetreballar des del barri, té unes caracte-rístiques diferents. Des de l’escola tot ésmés proper, arribes a la família amb mésfacilitat, hi ha un tracte més directe, ipots contextualitzar millor els problemesi les solucions.

Caldria recuperar el/la professionaltreballador/a social escolar?En aquests moments en què, altra vega-da, hi ha tanta immigració, facilitaria tre-ballar tant amb les famílies autòctonescom amb les famílies nouvingudes. Enaquests moments desconec com, des d’al-tres serveis, s’està fent. Però des de lameva experiència penso que l’escola ésun bon lloc des d’on poder treballar ambles famílies i la comunitat a la vegada.

Després vas canviar de feina?Primer, arran d’una reestructuració del’Ajuntament, vaig passar a treballarcom a assistent social de barri. Un copcreats els serveis socials municipals vaigpassar a treballar en un Centre d’Aten-ció Primària. I posteriorment vaig pas-sar a treballar en l’àmbit de la salutmental, on he treballat aquests últims 25anys.

En quins centres has treballat enl’àmbit de la salut mental?Primer vaig estar treballant al CentreMunicipal de Salut Mental i Toxicoma-nies, creat pel Dr. Josep M. Plans ambel primer ajuntament democràtic. Pos-teriorment aquest centre va passar adependre de la Corporació Sanitària ParcTaulí com a servei ambulatori especia-litzat. Després d’uns anys d’estar-hitreballant, es va crear el Centre de Re-habilitació Antaviana per a malalts men-tals joves, que depèn del Servei de SalutMental d’aquesta Corporació, del qualen sóc la coordinadora des de fa 16 anys.

Tots són joves?De 18 anys en endavant; la mitjana d’edatque tenim és d’entre 25 i 35 anys, i enaquests moments atenem unes 80 per-sones. Es procura dedicar el màxim delsesforços a les persones més joves, queno estan cronificades i tenen més possi-bilitats de reinserció.

La teva funció en aquest centre, qui-na és?Des del principi porto la coordinació delcentre; aquesta feina comporta tant l’or-ganització a nivell intern de l’equip deprofessionals com de les activitats quefem dins el centre i la coordinació ambaltres centres de rehabilitació. I també,no cal dir-ho, la coordinació amb el ma-teix hospital, amb els diferents nivells quehi ha dins del Servei de Salut Mental: launitat d’aguts, l’hospital de dia i l’assis-tència ambulatòria; així com la relacióamb altres entitats externes a l’hospital.El centre de rehabilitació és una estruc-tura pont entre el que és la malaltia i la

Entrevista a M. Salut Mas

Page 73: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

7 3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

vida de ciutadans de ple dret. També hiha, doncs, el treball vinculat als aspectesd’inserció laboral i als aspectes familiarsi socials que comporta l’evolució de lamalaltia. Durant tots aquests anys lameva formació ha estat més clínica, perpoder fer-me càrrec d’aquestes malalties.

Cada nova responsabilitat t’ha por-tat a continuar la teva formació?És l’avantatge que tenim els treballadorssocials, que tenim aquesta versatilitatdavant de les feines que cal fer, i queens obliguen a una formació permanent;tot i que tenim una base inicial que vamolt bé, que és aquesta visió globalit-zadora de les situacions. Som afortunatsperquè som molt polivalents, la forma-ció ens dóna un punt de mira que per-met tenir en compte la complexitat deles situacions. Per una banda tenim lanecessitat de treballar en els territoris,sabem el que hi ha i el que no hi ha,coneixem la xarxa i sabem com hauriade funcionar, i fem el que podem per-què funcioni; però no tot depèn de no-saltres.

Tens molts anys d’experiència i hastreballat en diferents èpoques, elcontext social ha canviat, s’han des-envolupat moltes xarxes de serveis.Quins avantatges o inconvenientssenyalaries per a l’exercici de la pro-fessió en l’atenció a les persones?El que costa sempre és articular les co-ses. Quan parlem de qüestions socialssón situacions complexes, sempre hi hadiversitat de professionals que interve-nen i cal arribar a un consens i fixar unsobjectius, de com i de quina manera cal

intervenir, i això és el que costa més. Elque trobo més carregós d’aquests mo-ments és que cada vegada ens anem car-regant més de papers, de protocols, i aixòno sempre ajuda; de vegades sí, peròsovint fa perdre de vista el fons delsproblemes.

Reben les persones i les famílies mi-llor atenció?Un bon exemple és el de la medecinaque, si no hi ha un metge de capçaleraque organitzi la situació, les persones ensperdem, no podem fragmentar tant larealitat d’una persona, això no és possi-ble perquè som un tot. De la mateixamanera que el metge de família és lapersona que es fa càrrec de manera glo-bal de la salut de la persona, penso queel treballador social ha de ser el profes-sional de capçalera que es faci càrrec dela relació entre la persona i el seu teixitsocial. Parlem de transversalitat i del fetque les respostes han de ser integrals,però a més de fer els diagnòstics s’had’acompanyar el procés, s’ha de veurecom es fa: no n’hi ha prou de diagnosti-car, la continuïtat i el manteniment sónaspectes que s’han de millorar si volemque les persones se sentin més ben ate-ses. És una qüestió que hem de revisar,hem de fragmentar menys i veure comes porten a terme aquestes continuïtatsi el seguiment de les persones, com seles acompanya en el seu procés.

Ho assenyales com una feblesa; noes treballa prou per ajudar els pro-cessos de canvi de les persones?A nivell teòric i conceptual sí que tenimclar que hi ha d’haver aquest contínuum

Interès professional

Page 74: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20087 4

assistencial, tothom hi està d’acord i ningúno ens dirà que no, tots entenem que hiha un contínuum assistencial, que hi haequips que es fan càrrec de tot això, peròa la pràctica sempre hi ha, dins de laxarxa, uns forats que de vegades no aca-ben de funcionar. Les persones se’nsperden una mica; tot i que elles tenentambé el seu grau de responsabilitat ihan de ser capaces d’implicar-se en elseu procés, nosaltres, els professionals,hem de potenciar també l’autonomiade les persones. I tenir en compte quecadascú té el seu ritme, que el temps decadascú és diferent: el professional veuuns passos a fer i ha de respectar elstemps perquè aquella persona els puguifer.

En la pràctica professional actual,penses que hi ha més intervencióindividual i menys treball amb grupi comunitat?Sobre això jo hi tinc molt d’interès, pot-ser perquè la meva pràctica ha sigut moltde treballar amb grups. Actualment, so-bretot en l’àmbit dels malalts mentals,hi ha un enfocament molt individualit-zat, i es fan pocs abordatges de cairegrupal, tot i que aquestes persones ne-cessiten tenir la força del grup i els avan-tatges que ofereix el grup terapèutic; elgrup té la seva terapèutica i és qui per-met que esdevinguin de nou ciutadansde ple dret. Hi ha com una moda de tre-ballar individualment, de veure nomésles trajectòries individuals, com si un espogués rehabilitar individualment o totsol, i això no és possible. Crec que s’ob-tenen millors resultats si la rehabilitacióes fa en grup. El malalt té entrevistes

individualitzades amb el psiquiatre, ambel psicòleg, amb el terapeuta, amb el tre-ballador social, però té pocs espais onpoder compartir amb altres persones lesseves preocupacions, les seves pors, lesseves desil.lusions, tot el que comportahaver renunciat a uns projectes perso-nals. Tot això és una qüestió que en unlloc o altre se n’ha de poder parlar. Elcentre de rehabilitació és aquest lloc. Peròtota l’estructura del centre, tot el treballde contenció que ofereix el centre és,avui dia, poc valorat.La qualitat de vida és difícil de valorar, iens pensem que passant un test podremvalorar-ho; però també hauríem de sercapaços de saber què hi podem fer,com hem de treballar contra l’aïlla-ment, quines eines tenim per ajudar-losa trencar-lo.

El professional té molta informacióde la complexitat de les situacions,de les dificultats que viuen les per-sones i de com són ateses. Creus queel treball social hauria de fer mésrecerca?Si jo hagués recollit tot el que han anatdient els malalts en les sessions de grupque fem al centre, tindríem un materialmolt valuós; però a la pràctica no tenstemps per recollir i elaborar tot aquestmaterial, que segur que seria importan-tíssim i que donaria més credibilitat alsenfocaments de grup.Els malalts, que són persones a qui s’haescoltat poc, tenen moments en què sónmolt coherents, diuen moltes veritats icaldria escoltar-los més; el que passa ésque tot això ve emmascarat per altresmoments en què no és així. Les etapes

Entrevista a M. Salut Mas

Page 75: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

7 5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

evolutives de les persones i el factortemps sempre s’han de tenir en compte,si és un moment adequat o no; hi hamoments en què poden fer una cosa ien altres no. Aquesta dinàmica, pròpiade cada persona, voldríem que tinguésun sostre i fos sempre de la mateixamanera, i això no és així. El que he des-cobert treballant amb malalts mentals ésque són persones molt canviants, i nohauríem de fer diagnòstics tan tancats,perquè les possibilitats que tenen en cadamoment són diferents, i tot això vol dirque cal fer-ne un seguiment molt deprop; i en els moments en què podenfer coses, aprofitar-ho, i en els momentsen què no poden, respectar-los. En el casdels disminuïts potser sí que hi ha unsostre més clar, i a partir de les limita-cions que hi hagi es pot anar treballant;en canvi, les persones amb malaltia men-tal, fins i tot al llarg del dia poden fercanvis, i s’ha de tenir en compte aquestacaracterística.La recerca tampoc no es pot simplifi-car; de vegades hi ha molta recerca queno serveix per a res; i això també s’hade tenir clar, si són treballs que són útilso no; en això, jo seria molt exigent, moltcritica: hi ha investigacions que al meuentendre no caldrien.

Dels projectes que realitzeu al Cen-tre Antaviana, de quins n’estàs méssatisfeta?Durant aquests anys una de les línies detreball terapèutic ha estat la de fer tea-tre, però no com un taller, que el fariaequivalent a altres activitats possibles,sinó com un projecte de centre en el qualtothom està implicat: els professionals,

les persones que hi assisteixen com amalalts i persones externes al centre.Entre tots creem un repte que consis-teix a començar i acabar quelcom. Per-què les persones amb malaltia mentaltenen l’experiència d’haver acabat po-ques coses en la seva vida: comencenmoltes coses i la majoria les han de dei-xar inacabades, no les poden acabar.Molts han començat estudis, treballs,relacions, i mai no s’acaba res. En canviuna obra de teatre al centre és un pro-jecte que es comença i s’acaba, i procu-rem que entre tots la puguem fer arribara port, perquè allò important és que hipuguem arribar tots, aquesta és una deles filosofies del centre; no cal que, acerts objectius, hi arribin uns quants, sinóque cal que hi arribin tots. I el teatreofereix un gran ventall d’activitats ontothom hi pot trobar un lloc, tant a l’es-cenari com darrere, com fora, hi hamoltes feines a fer. Començant pel guió,que sempre l’hem fet nosaltres, perquèels hem fet a la mida de les nostres possi-

Interès professional

Page 76: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20087 6

bilitats i necessitats: llevat del conteAntaviana d’en Pere Calders, que va do-nar nom al centre, la resta d’obres deteatre –i en total n’hem fet 15– totes hanestat amb guió propi per assegurar lapossibilitat que tothom hi col.labori i sesenti còmode per fer-ho.El teatre permet que totes les activitatsdel centre girin en funció d’aquest pro-jecte comú i que els dóna sentit. Tot-hom, fent les diverses activitats –plàstica,música, expressió corporal, etc.– se sentpart d’un projecte comú. Fins ara, entotes les obres que hem fet hi ha partici-pat tothom, i puc donar testimoni queno hi ha hagut cap desertor: tot i que elsllibres diuen que el psicòtic no s’implica,jo puc dir el contrari.

I l’equip que hi treballa?Són uns projectes que suposen moltaenvergadura, sobretot per a l’equip deprofessionals del centre: però és un equipque amb els anys s’ha consolidat i ambel qual puc comptar del tot. Puc dir que,per a l’equip de professionals, el teatretambé ha estat com una finestra d’airefresc, perquè treballar amb la cronici-tat, si no s’està molt atent, també et potcronificar. La possibilitat de fer una obrade teatre és un procés molt creatiu, per-què s’han de tenir en compte molts im-ponderables, i moltes coses s’han d’anarresolent sobre la marxa. Però la sevaresolució permet conèixer més a fonsles persones.Sempre que hem fet una obra de teatrel’hem donat a conèixer a la ciutat. Quanpugem a escena el nostre treball ja l’hemfet, però el volem compartir amb la res-ta de conciutadans: és una manera de

posar en la pràctica que el nostre és untreball integrador. En el moment de l’es-cenificació, tant les persones que hi ha adalt de l’escenari com les que hi ha abaix, totes formen part d’un mateix pro-jecte. És una manera de materialitzar unprocés de rehabilitació social. No podemnomés parlar-ne i dir “hem d’integrar,hem d’integrar”, les coses no es po-den quedar en paraules, sinó que hand’haver-hi fets que permetin concre-tar-ho. És un moment en el qual es farealitat el resultat d’un procés i en quèes pot veure els malalts d’una altramanera, que tenen moltes possibilitats:ni els que estem sans ho estem del tot,ni els que estan malalts ho estan deltot!En les obres de teatre hi participen al-tres persones que no són malalts, és unacosa mixta; tampoc es tracta que l’es-pectador digui “mira, aquests fan el quepoden”, es tracta que ningú hagi de patir,tot queda reforçat. Treballem conjunta-ment amb altres persones: si necessitemmúsics que siguin professionals, hi hamúsics, etc. Durant aquests anys hemtingut la sort de tenir gent de molt depes, que ha col.laborat i participat ambnosaltres. Tothom ha quedat molt con-tent de fer-ho.Un altre projecte conjunt és l’hort de CanDéu. La Caixa Sabadell té unes parcel.lesa Can Déu i cada any, des de fa 7 o 8anys, ens en deixen una; allà podem com-partir amb altres persones que tambétenen una parcel.la al costat nostre. Alnostre hort hi treballa un petit grup alqual agrada molt plantar tomàquets, car-basses o el que sigui: és un espai com-partit d’integració on tothom veu com

Entrevista a M. Salut Mas

Page 77: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

7 7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

ho fa l’altre, com ho planta, com cull, ion no has de donar cap explicació de siestàs malalt, allà tothom fa el mateix. Sónexemples d’espais de creativitat i d’inte-gració: cal cercar aquests espais on po-der compartir.Aquests dos projectes són dels que n’es-tem més contents, però sempre hemparticipat, també, en la Marató Literàriade l’Escola d’Adults Concòrdia, o béanem al gimnàs municipal: són espais ones pot fer el mateix que tothom.

No crear espais especials, sinó apro-fitar les activitats ciutadanes on po-der participar amb tothom.Hi ha d’haver de tot, també cal que tin-guin espais on poder explicar tranquil.la-ment les seves dificultats, que no espoden explicar en qualsevol lloc; cal tam-bé protegir els espais que ofereixin lapossibilitat de parlar de coses pròpies,perquè si ho integrem tot, sense diferen-ciar-ho, ens podem perdre una mica. Hiha persones que, segons en quin momentes troben, en un centre cívic, per exem-ple, tampoc se senten còmodes.

Per acabar quines propostes faries?Aquesta professió ens permet treballaramb les persones i els seus familiars, ambel seu entorn de referència i fomentarl’autonomia i la implicació dels afectatsi dels interessats, respectant els seus rit-mes; permet escoltar i donar noves pos-sibilitats. Aquest abordatge integral,juntament amb els agents socials i un se-guiment atent de tot el procés, ens per-met un coneixement més ampli de lesnecessitats i de les potencialitats de lespersones que atenem. Treballar amb re-

habilitació té molta gràcia perquè de se-guida aprens a veure el got mig ple: en-cara que hi hagi moltes dificultats, degràcia sempre n’hi ha alguna.El sentit de l’humor l’hem de tenir molten compte perquè, si no, és fàcil que totes converteixi en un drama; penso queels que treballem en aquest camp hemde tenir sentit de l’humor, les coses espoden fer de moltes maneres. És unahabilitat que hem de tenir integrada coma professionals.Enmig de les dificultats, els objectius elshem de consensuar amb més gent, i devegades ens perdem en el consens, cos-ta d’articular les actuacions, i encaracosta més mantenir-les prou tempsperquè hom pugui veure canvis posi-tius. Com més gent hi participa, per-què en aquests moments hi ha moltsequips que ens hem de posar d’acord,es pot donar el fet que uns decideixenuna cosa i d’altres una altra. Una perso-na és com un calidoscopi, i cada profes-sional el veu des d’una banda diferent:cal que algú sàpiga integrar i veure’lsencer.Insistiria en el que ja he dit en ferabordatge grupal, que tinguem clar queno aprenem ni avancem sols, sinó ambels altres, perquè ens calen referentsper poder-ho fer; i que si no en te-nim, de vegades no ens en podem sor-tir sols.La planificació en base territorial hauriade ser l’eix vertebrador. Continuant enl’àmbit de la salut mental, que és el queconec, en principi el Pla director diu quel’assistència està sectoritzada, però enstrobem, per exemple, que les residènciessón on són. En el nostre sector no en

Interès professional

Page 78: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20087 8

Entrevista a M. Salut Mas

tenim cap i això es contradiu amb el Pla,perquè si una persona necessita una resi-dència ha d’anar fora del sector, nosaltresno podem oferir cap plaça. En aquestsmoments les residències es fan on els ter-renys són més econòmics i no d’acord ambcriteris de població. Un malalt, prou des-plaçat que queda a causa de la seva malal-tia, si l’envies lluny, és com continuar ambels antics manicomis si bé sota una altraaparença. La solució és que es pugui que-

dar a la seva ciutat i mantenir la seva xar-xa social. Tota aquesta idea de sectoritzacióterritorial és bona, el marc està traçat, iaixò és un gran què, però en aquests mo-ments no és encara una realitat, a la pràc-tica encara no funciona. Per això hem decontinuar treballant!

Moltes gràcies, M. Salut, per com-partir les teves valuoses vivències i ex-periències professionals.

Page 79: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

7 9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Sobre la compulsión de repetición,un concepto central en las patologíasde las dependencias

Valentin Calvo Rojas1 / Ana María Ramell Gutiérrez2

Tomamos el concepto de dependencia en un sentido amplio, propio de nuestraespecie e imprescindible en la andadura hacia la autonomía relativa de cada serhumano. En primer lugar, es necesario destacar y diferenciar procesos básicos parala relación (pulsión) de otros referidos al sufrimiento (compulsión de repetición).Destacaremos una herramienta de carácter técnico (el encuadre) que nos permitirácrear un espacio de trabajo como una acción del profesional encaminada a diferen-ciar algunas cuestiones teóricas (demanda, deseo, necesidad). Se pone el acento entratar de conectar el setting interno con la fusionalidad, con la contención, y elencuadre externo con la dimensión edípica y las cuestiones relacionadas con elámbito social.

Palabras clave: Dependencia, pulsión, compulsión de repetición, deseo, encuadre.

Resumen

We understand the concept of dependence in a broad way, particular to the humanspecies and essential for the relative autonomy of each human being. In the firstplace, it is necessary to underline and differentiate between basic processes for therelation (impulse) and other processes related to suffering (compulsion of repetition).We will underline the importance of a technical tool (the framework) that willenable us to create a working space as an action of a professional in order to distinguishsome theoretical concepts (demand, desire, need). We are attempting to connect the internalsetting with the ability to merge, with restraint, and the external setting with theedipic dimension and with questions related to the social field.

Key words: Dependence, impulse, compulsion of repetition, desire, framework.

Abstract

1 Diplomado en Trabajo Social, trabajador social. CAP Montnegre. [email protected] Diplomada en Trabajo Social, trabajadora social. CAP Numància. [email protected]

Interès professional

Page 80: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20088 0

1. Introducción

El Diccionario de la Lengua Españolade la Real Academia define dependenciacomo “subordinación a un poder mayor.Situación de una persona que no puedevalerse por sí misma. Necesidad compul-siva de alguna sustancia…”.

Hablar de dependencia, de la depen-dencia, no ha de llevar necesariamente aver en ella un fenómeno patológico. Desdeel mismo instante del nacimiento, el serhumano es un ser dependiente.

El ser humano nace con grandesinsuficiencias biológicas, en una graninmadurez biológica si se le compara conotros animales. Nacemos con el cerebrototalmente inmaduro, siendo particular-mente importantes los primeros años devida donde la dependencia de los adultoses tan extrema que moriríamos sin lasatenciones parentales (Martí, 1995).

seres humanos. De ese intercambio bio-psico-social surgirá una estructura inicial,una malla fundamental: la estructura depersonalidad, la forma particular con laque cada uno combinamos nuestras ansie-dades y defensas, la cual explicará en granmedida nuestras pautas de conducta y repre-sentación mental futuras (Tizón, 1982).

La pieza que hace de motivación internapara la relación y sirve de nexo entre lastres dimensiones de la dependencia (bioló-gica, psíquica y social) es el concepto depulsión. En el desarrollo evolutivo del serhumano se pueden establecer relaciones deobjeto patológicas a través de la repetición.

En adelante utilizaremos el términoobjeto sin ninguna referencia semántica conla objetivación o cosificación del otro;consideraremos objeto a todo aquel oaquello que es investido por el sujeto demanera significativa (Korman, 1996).

El concepto de pulsión no implicadeterminismo, el sujeto no es pasivo sinoque hace una selección de lo que se leofrece, aquellos rasgos que internaliza soncombinados con otros elementos emer-giendo un producto singular, diferente ydiferenciado. Las relaciones entre el serhumano y sus grados de libertad son com-plejas, la libertad no sólo puede ser deseadasino también temida, la elección de lacompulsión de repetición impide ampliarmárgenes posibles de libertad relativa.

2. Pulsión, instinto, compulsióne impulso

La pulsión (Laplanche-Pontalis, 1983;Freud, 1915) es un proceso dinámicoconsistente en un empuje que hace tenderal organismo hacia un fin. Según Freud,

La dependencia es también unfenómeno de naturaleza psicoló-gica. La dependencia psíquicasólo puede ser estudiada desde laperspectiva de cada ser humanoconcreto.

La dependencia es también un fenó-meno de naturaleza psicológica. Ladependencia psíquica sólo puede ser estu-diada desde la perspectiva de cada serhumano concreto. No hay una aprehensióndirecta de la realidad, sino una “construc-ción subjetiva” de la misma, en la queparticipan las fantasías.

Si el ser humano es un ser social esporque es un ser dependiente de los demás

Sobre la compulsión de repetición

Page 81: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

8 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

una pulsión tiene su fuente en una exci-tación corporal (estado de tensión); su fines suprimir el estado de tensión que reinaen la fuente pulsional; gracias al objeto, lapulsión puede alcanzar su fin. Se subrayael carácter irreprensible del empuje.

Pulsión (Valls, 1995) como estímulopsíquico proveniente del interior del propiocuerpo del sujeto parte de las necesidadescorporales que se producen constante-mente después de superar determinadoumbral y penetran en el aparato psíquico,donde al tener los primeros niveles deligadura con las representaciones tomanestrictamente el nombre de pulsión,momento en el que dejan de ser exclusiva-mente un estímulo biológico para adquirirlas características psíquicas que le otorgala representación.

Podemos apreciar que el término pulsiónimplica una dimensión biológica (la fuentecorporal de donde parte la excitación), ladimensión social (el objeto) y la psicológica(la representación). El recién nacido seencuentra en situación de necesidad(tensión corporal) y sin poder solucionarlapor sí mismo: por medio de sus llamadashace que alguien (objeto) se lo resuelvaproduciéndole una satisfacción. El objetoexterno se internaliza subjetivado (repre-sentación).

El concepto freudiano de pulsión tieneimplicaciones claramente definidas, queestán muy alejadas del término instinto(Laplanche-Pontalis, 1983), que sería unesquema de comportamiento heredado,propio de una especie animal, que varíapoco de un individuo a otro, se desarrollasegún una secuencia temporal poco sus-ceptible de perturbarse y parece respondera una finalidad.

La compulsión (Valls, 1995) provienede las pulsiones o de la defensa contra ella,o lo que es más común, de ambassimultáneamente. Se utiliza para designaruna fuerza interna que coacciona; implicaque el sujeto se siente impelido por estafuerza a actuar o pensar de determinadaforma, y lucha contra ella.

Entre compulsión e impulso existen clarasdiferencias establecidas por el uso. Impul-so designa la súbita aparición, sentida comourgente, de una tendencia a realizar undeterminado acto, el cual se efectúa sincontrol y generalmente bajo el dominio dela emoción; no se encuentran aquí ni lalucha ni la complejidad de la compulsiónobsesiva.

3. El proceso de enfermar. Lacompulsión de repeticiónEl origen del Yo y el origen de la

realidad son dos aspectos de un únicomovimiento evolutivo. Un ser humano esél mismo, en la medida que se ha dife-renciado y separado de los otros.

El proceso de enfermar (Freixas, 1997)se inicia cuando la satisfacción de unatendencia pulsional que se dirige a undeterminado objeto resulta incompatiblecon las exigencias de la realidad. Freudsitúa la primera derrota del principio delplacer bajo el principio de realidad, queexige posponer la satisfacción y tolerar eldisplacer en su camino hacia el placer –enlas patologías de las dependencias se haceevidente la incapacidad para aplazar en eltiempo el placer de descargar la tensióncon el objeto–. Cuando en posteriores oca-siones consiga mediante ciertos rodeoslograr una satisfacción directa o sustitutiva,

Interès professional

Page 82: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20088 2

tal victoria será sentida por el Yo comodisplacer.

Ni el Yo ni el objeto están bieninstaurados hasta que el complejo de Edipoestablece la diferenciación entre el Yo y elobjeto y la representa en forma del tercero.Hasta que aparece la concepción del padrecomo el objeto que separa (el tercerpersonaje, que separa la “unidad origina-ria” madre-bebé en dos personajes: elniño/a y la madre, el sujeto y el objeto). Siel narcisismo supone una relación indis-criminada (fusional) con el otro, laorganización edípica trae consigo laseparación y una mayor diferenciación. Enlas llamadas psicosis se produce la fusión,la ausencia de límites, con el objeto. Enlas neurosis las relaciones con el objetotienen diferentes tipos de patología.

Al principio la excitación de una zonaerógena (fuente de la pulsión) se descarga(se satisface) sin necesidad del otro. En esamodalidad autoerótica la fuente y el objetode la pulsión coinciden en un mismo lugardel cuerpo. Con posterioridad, la pulsiónhallará su objeto en el yo (narcisismo) an-tes de encontrarlo en cuerpo ajeno(heteroerotismo).

En Recordar, repetir y reelaborar (1914),Freud acuña el concepto de compulsiónde repetición. La obsesión repetidorasustituye el impulso de recordar, el sujetoen lugar de recordar repite, cuanto másaparece el acto más difícil es recordar.Evocar el recuerdo es lo que permite evi-tar la repetición. En Análisis terminable einterminable (1937) el autor dice que en larepetición ya nunca se encontrara lasatisfacción alucinatoria del deseo a la queestá condenado el inconsciente en buscade esa primera satisfacción que nunca

volverá a encontrar (ésta será la falta delser que el objeto de dependencia tendráque cubrir). En Más allá del principio del pla-c e r (1920) vincula la compulsión derepetición con el concepto de pulsión demuerte , postula la existencia de unacompulsión básica a repetir como expli-cación de ciertos hechos clínicos, sobretodo la tendencia del sujeto a exponerseuna y otra vez a situaciones angustiantes,por ejemplo conductas de riesgo: conducira 220 km/h, alpinismo, puenting, etc.

La compulsión a la repetición (La-planche-Pontalis, 1983) se considera comoun factor autónomo, irreductible, en últimoanálisis, a una dinámica conflictual en laque sólo intervendría la interacción delprincipio del placer y el principio derealidad. Se atribuye fundamentalmente ala característ ica más general de laspulsiones: su carácter conservador. A nivelde la psicopatología concreta, procesoincoercible y de origen inconsciente envirtud del cual el sujeto se sitúa activa-mente (grados de elección) en situacionespenosas, repit iendo así experienciasantiguas, sin recordar el prototipo de ellas,sino al contrario, con la impresión muyviva de que se trata de algo plenamentemotivado en lo actual. Característica uni-versal de las pulsiones (Valls, 1995) queesfuerza a retornar a un estado anterior.

En resumen, si en el proceso evolutivose produce un fallo en la organizaciónpulsional preedípica o en la edípica estarápreparado el caldo de cultivo para que elobjeto (las drogas tienen un particular po-tencial) elegido por medio de la repeticióncontinuada dé lugar a una dependencia.

La gama de objetos a los cuales el serhumano se siente impelido de manera

Sobre la compulsión de repetición

Page 83: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

8 3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

urgente y sin control (luche o no contraesta fuerza interna) es amplísima, sobrepa-sando a las drogas. Por ejemplo: ideologías(fanatismos muy diversos), religiones(fundamentalismos variados), el trabajo, latelevisión, deportes de riesgo, internet,otros seres humanos, máquinas, juegos,tabaco, alcohol, fár macos, sexo, etc.Potencialmente cualquier elemento puedeser elevado (idealizado) a la categoría deobjeto de dependencia.

4. Deseo, necesidad y demanda

Laplanche y Pontalis, en palabras deLacan (1983), definen deseo como nacidode la separación entre necesidad (se dirigea un objeto específico, con el cual sesatisface) y demanda (es formulada y sedirige a otro, aunque todavía se refiere aun objeto; ésto es para ella inesencial porcuanto de demanda articulada es, en elfondo, demanda de amor): es irreductiblea la necesidad, puesto que en su origen nohay relación con un objeto real, indepen-diente del sujeto, sino con la fantasía, y esirreductible a la demanda por cuanto in-tenta imponerse sin tener en cuenta ellenguaje y el inconsciente del otro, y exigeser recorrido absolutamente por él. Eldeseo (Valls, 1995) es el deseo de volver arepetir la vivencia de satisfacción, aquellaque se vivió en el vínculo con quien fueraasistente ajeno y ahora es el objeto deseado.

Como el objeto que sat isface lanecesidad del niño es provisto por otro,adquiere la importancia adicional de darprueba del amor del otro. En consecuencia,la demanda cumple una doble función:además de expresar una necesidad, seconvierte en una demanda de amor. En el

contexto de esta distinción, necesidad seaproxima a lo que Freud denominabainstinto, es decir, un concepto puramentebiológico opuesto al reino de la pulsión.De modo que la necesidad es una tensiónintermitente que surge por razonespuramente orgánicas y se descargatotalmente en la acción específica que lecorresponde, pero el deseo es una fuerzaconstante que nunca puede ser satisfecha,la presión constante que subtiende laspulsiones.

Poder diferenciar entre demanda,necesidad, deseo a la hora deabordar las demandas en dispo-sitivos sociales y de salud es unelemento teórico para poderorientar nuestro trabajo.

Poder dife renciar entre demanda,necesidad, deseo a la hora de abordar lasdemandas en dispositivos sociales y de saludes un elemento teórico para poder orien-tar nuestro trabajo. Fíjense que cuandonombramos los pedidos asistencialeshablamos de demanda, por tanto de un“más al lá de la necesidad”. Para eltrabajador social atender a una personaimplica escuchar el sufr imiento, nonecesariamente dar respuesta a la necesidad(hacer depender) ni taponar el deseo (ta-par la falta); para ello tendrá que plantearsealgún movimiento que permita al usuariono petrificarse (depender) en su posiciónde víctima del malestar. Supondrá salir dela imposición al otro mediante la formu-lación de pactos (los pactos pueden serimprescindibles, nos referimos a laposición desde la que son propuestos) o

Interès professional

Page 84: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20088 4

dejar de aparecer como expendedores deunos recursos a los que, por otro lado, elsolicitante tiene derecho, pero sin ningúnplanteamiento que vaya más allá de loinmediato.

El encuadre (Rossell, 1987; Bleger,1984; Pérez-Sánchez, 1992) permiteorganizar unas condiciones de trabajodonde quede delimitado un campo en elque se facil ite la obser vación de losfenómenos relacionales que surjan en suseno. Sirve para fijar un conjunto deconstantes que tanto permiten la estan-darización como un sistema de referenciade aquello observado.

Estas variables a fijar son (Rey, 1986):a) Encuadre interno: deshacerse de las

ideas preconcebidas, interés en inves-tigar, escuchar y esperar, tomarse enserio los sentimientos y fantasías delentrevistado.

b) Encuadre externo: fijación del lugar,fijación del tiempo y no permitirinterferencias.

5. Encuadre interno: de lafusionalidad a la contención

Al observar las conductas dependientespreedípicas hay un predominio de lo oralcomo fuente de satisfacción. Las patologíasde las dependencias, en estas fasesevolutivas primeras, especialmente en losdependientes al alcohol y heroína, y en lostrastornos alimentarios (bulimia, anorexia),son paradigma de falta de límites; elnarcisismo primario (Freud, 1914) remitea la indefinición psíquica, a la confusióndel Yo con el objeto, a la falta de un espaciomental que permita discriminar el dolor

psíquico del dolor físico: son personas conmuy poca capacidad de introspección y,por tanto, con mucha tendencia a actuar.El Yo de la persona dependiente se ha dedefinir en estos casos según los criteriosde fusionalidad, el Yo no es el Yo, es el Yomás lo que se pone dentro, por eso en es-tos casos es tan importante ponerse cosasdentro.

La primera condición del encuadre serefiere al/a la profesional mismo (Salz-berger, 1970), al encuadre mental, y queharía referencia al espacio mental, espaciocompartido, común, en el cual tiene lugarla comunicación y en el que se da unainterrelación. La idea de espacio (Pérez-Sánchez, 1992), se refiere a que posea unoslímites, límites que permitan diferenciarel Yo del objeto, lo cual ampliará lacapacidad de contención del individuo.

Si el/la profesional está muyocupado/a en sí mismo/a (tieneproblemas personales, está muycargado/a de trabajo, etc.)tendrá el espacio mental (afec-tivo-cognoscitivo) saturado y nopodrá entrar en contacto con lossentimientos profundos del/dela usuario/a.

Si el/la profesional está muy ocupado/a en sí mismo/a (tiene problemas per-sonales, está muy cargado/a de trabajo,etc.) tendrá el espacio mental (afectivo-cognoscitivo) saturado y no podrá entraren contacto con los sentimientos pro-fundos del/de la usuario/a para llegar acomprender cuál es su realidad externa

Sobre la compulsión de repetición

Page 85: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

8 5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

(objetiva) y a la vez su realidad interna(subjetiva), no habrá un espacio mental acompartir y no existirá relación.

En la relación asistencial la función decontención (con sus tres pasos: 1) escuchaactiva de las ansiedades, 2) elaboración aun grado superior de metabolización delas ansiedades, 3) devolución de lasansiedades con otras palabras de las delentrevistado) como técnica utilizada porel profesional permitirá ir más allá de lanecesidad sin contribuir a la repetición.

6. Encuadre externo: la uniónentre la Ley (lo prohibido, lo quefunda la Ley es el deseo), trans-gresión (querer lo prohibido) ycontrato (dramatizar el deseopuesto en juego)

El encuadre externo supone la nece-sidad de establecer unos límites específicosde espacio físico y tiempo. Cada profe-sional (trabajador/a social, mediador/a,educador/a, psicólogo/a, etc.) tiene unosobjetivos y unas técnicas específicas, peroatender las necesidades sociales, externas,del paciente no debe implicar el abandonode la comprensión de las experiencias en suscomponentes emocionales e inconscientes.

En el capítulo III de El yo y el ello(1923), Freud, a partir de la pregunta porel origen del sentimiento de culpa incons-ciente, deduce una instancia en el interiordel Yo que mantiene un vínculo menosfirme con la conciencia y que llamaráSuperYó. Ya se había referido a ella enIntroducc ión al narc is i smo (1914), perodenominándola “Ideal del yo” y situándolacomo instancia psíquica particular cuyo

cometido es velar por la satisfacción nar-cisista, ocupada en medir o compararcontinuamente al Yo con el ideal. Medianteel cumplimiento de este ideal se obtendrásatisfacción.

Al SuperYó Freud (1920) le otorgabados dimensiones: la primera es control,represión de las pulsiones, que sería laexpresión social del código moral de cadasociedad (lo prohibido – lo aceptado),transgredirlo supone una pérdida de lasrelaciones con los otros; la segundadimensión es el lugar mediante el cual seobtienen las figuras que son dignas de imi-tar, son formas ideales de ser, formasideales de vivir, etc. Las identificacionessuperyoicas en esta segunda dimensiónjuegan un papel nuclear que ayuda acontener las pulsiones y a la educación, aaquello que se quiere ser en la vida.

En este caso, en las patologías de lasdependencias no se da una confusión,fusionalidad, entre el sujeto y el objetocomo veíamos en el anterior apartado, sinoque ese fallo se produce en un momentoevolutivo edípico (en la introyección de laLey), no preedípico.

No tener ideales superyoicos implica notener modelos a los que poder imitar, nohay reglas que respetar, las pulsiones nose reprimen y nos encontramos que lapalabra no tiene valor: por ejemplo, eltoxicómano que dice mantenerse absti-nente cuando los controles de orinaresultan positivos, o bien esos usuarios quepiden hora en diferentes ocasiones paraluego no presentarse, acudiendo un día sinhora y de urgencias.

Estos fallos en la construcción delsujeto psíquico deben llevar a los profe-sionales (de los Centros de Atención y

Interès professional

Page 86: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20088 6

Seguimiento a las drogodependencias,Centros de Atención Primaria de Salud,Servicios Sociales de Atención Primaria,etc.) a diferenciar y delimitar espacios (aencuadrar): el social, el médico, el clínico.Por ejemplo, el terapeuta no debe cambiarla dosis de metadona al paciente directa-mente, el paciente tiene que saber que paraese tema tiene que acudir al espacio médico.Obviamente, el encuadre a establecer enla relación profesional con un toxicómanodiferirá del establecido con una personaque tenga capacidad de introspección: losobjetivos, el tiempo de duración, la técnicay la intervención serán diferentes. Portanto, el espacio mental, como el físico, hande tener sus l ímites funcionales, suespecificidad y su capacidad de contener,ya que las resistencias para evitar la realidadestán siempre activas.

Si la idea de cambio psíquico es que elindividuo consiga un espacio mentalcontinente, de su vida emocional, paracontinuar por su cuenta tolerando yasimilando nuevas experiencias, la idea decambio social implica un espacio socialcontinente. Es esencial la claridad de lasreglas, normativas sociales, así como lasfinalidades y metas socialmente prescritascomo válidas para dar un sentido a la vida

cotidiana de cualquier colectivo humano.La estructura social también debe tener

diferenciación de funciones. El/la traba-jador/a social no debería verse impelido/aa una actuación desde otros espaciosprofesionales y/o institucionales. Unespacio social continente puede ayudar al/a la profesional a prevenir las actitudesburocráticas y actuadoras (como el ingresoen una residencia, sociosanitario, comuni-dad terapéutica, etc., largamente pedido yno querido pudiendo comportar un mayorsufrimiento. Sol icitudes de ing resosmovidas por criterios de otros profesio-nales, familiares o el mismo usuario/a peroque al recibir el recurso se rehúsaexponiéndose otra vez a la compulsiónbásica a repetir).

Una vez establecidas las condiciones delencuadre es necesario esperar la trans-gresión de este campo de observacióndelimitado por el profesional. La respuestadel usuario/a al encuadre, su transgresióno aceptación completa, pondrá de mani-fiesto sus resistencias y defensas, per-mitiendo hablar, dramatizar el deseopuesto en juego. Contener el deseo,reconociéndolo (encuadre mental), pero asu vez reprimiéndolo (encuadre externo),calmará ese deseo.

Sobre la compulsión de repetición

Page 87: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

8 7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Bibliografía

BLEGER, J. Entrevista y grupos.Buenos Aires: Nueva Visión,1984.FREIXAS, J. Psicopatología psico-analítica. Barcelona: Columna,1997.FREUD, S. Introducción al narci-sismo. (O. C. t. XIV). Buenos Ai-res: Amorrortu, 1914.FREUD, S. Recordar, repetir y re-elaborar. (O. C. t. XII). BuenosAires: Amorrortu, 1914.FREUD, S. Pulsiones y destinosde pulsión. (O. C. t. XIV). Bue-nos Aires: Amorrortu, 1915.FREUD, S. Más allá del princi-pio del placer. (O. C. t. XVIII).Buenos Aires: Amorrortu, 1920.

FREUD, S. El yo y el Ello. (O. C.t. XIX). Buenos Aires: Amo-rrortu, 1923.FREUD, S. Análisis terminable einterminable. (O. C. t. XXIII).Buenos Aires: Amorrortu, 1937.KORMAN, V. Y antes de la dro-ga, ¿qué? Barcelona: Grup Igia,1996.LAPLANCHE, J. y PONTA-LIS, J. B. Diccionario de psicoanáli-sis. Barcelona: Labor, 1983.MARTÍ, O. Introducció a la Medi-cina Social. Barcelona: I.C.E.S.B.,1995PÉREZ, A. Elementos de psicote-rapia breve psicoanalítica. Bar-celona: F.V.B., 1992.

REY, C. La entrevista como téc-nica psicológica. RTS. Col.legiOficial de DIplomats en TreballSocial i Assistents Socials deCatalunya, 1986, nº 102, pág.108-112.ROSSELL, T. L’entrevista en elTreball Social. Barcelona: Llar delLlibre, 1987.SALZBERGER, I. La relaciónasistencial. Buenos Aires: Amo-rrortu, 1970.TIZÓN, J. Apuntes para una Psi-cología basada en la Relación .Barcelona: Hora, 1982.VALLS, J. L. Diccionario freudia-no. Buenos Aires: Julián Yébe-nes, S. A., 1995.

Interès professional

Page 88: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20088 8

¿Es justa la Ley de la Dependencia?Toni López Rodríguez1

El desarrollo de la Ley 39/2006, de Promoción de la Autonomía Personal y Atencióna las personas en situación de dependencia, ha suscitado un amplio debate decompetencias estatales y nacionales; y preguntas sobre la atención que se tiene queproporcionar desde las instancias públicas a las personas en situación dedependencia. Este artículo no pretende solucionar estas cuestiones, pretendesituarnos en un paso previo para explicitar la posición inicial de la ley y haceremerger los principios en los que se ha fundamentado. Para eso se analiza la Leybajo el amparo de las principales Teorías de la Justicia Normativa: el Utilitarismo,el Liberalismo igualitario, el Liberalismo y el Marxismo analítico. Igualmente eldesarrollo de esta ley va a suponer un gasto considerable para las arcas públicas, yen este artículo se justificará la necesidad de que este gasto se sufrague públicamenteo no, en función de las posiciones que defienden las diferentes teorías.Palabras clave: Teorías de la Justicia Normativa, Utilitarismo, Igualitarismo,Liberalismo y Marxismo analítico.

Resumen

The development of the Law 39/2006, about the Promotion of the PersonalAutonomy and Attention to the people in a situation of dependence, has sparkedoff an extensive debate of state and national competences; and questions about theattention that has to be provided by the authorities for the people in a situation ofdependence. This article does not intend to answer these questions, but intends tosituate the reader in a previous step to detail the initial position of the law and tomake emerge the principles it has been based on.?For that the Law is analyzed under the protection of the main theories of theNormative Justice: Utilitarianism, Egalitarian Liberalism, Liberalism and AnalyticMarxism. Likewise the development of this law is going to mean a considerableexpense for the public funds, and in this article the need that this expense is paid forby the authorities or not will be justified according to the positions that defend thedifferent theories.Key words: Theories of the Normative Justice, Utilitarianism, Egalitarianism,Liberalism and Analytic Marxism.

Abstract

1 Trabajador social, sociólogo. CSMA Consorci Sanitari Parc Taulí (Sabadell). [email protected]

¿Es justa la Ley de la Dependencia?

Page 89: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

8 9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Introducción

La atención a las personas con depen-dencia va a suponer una parte crecientede la renta estatal. La cuestión de qué debeofrecerse desde el Estado, a quién y a cos-ta de quiénes, posee una dimensión depolítica social, una dimensión asistencial yuna dimensión económica, siendo en últi-ma instancia un problema que compete ala ética. Si se pretenden identificar, desdeuna perspectiva fenomenológica, lascuestiones políticas asistenciales y econó-micas pertinentes, sólo se conseguirápartiendo de principios éticos.

La invocación de los principios éticoses una constante para just if icar lasdecisiones tomadas en política social y enla asistencia que se proporcionará a losciudadanos, atención a las personasafectadas por un cáncer o dimensiones másindividuales, como la ayuda que ofrece unayuntamiento determinado.

Hay principios comúnmente invocadosen estas circunstancias, como “la protec-ción de los menores es lo primero”, “lasalud es lo primero” y tantos otros tópicos,pero si se toman en serio no resistiría laprueba del equilibrio r eflexivo ,2 ya que lasimplicaciones que se derivan de ellos encircunstancias reales o hipotéticas secontraponen a nuestros juicios debida-mente reflexionados.

Los objetivos de este artículo son dos:1) examinar la Ley 39/2006, de Promo-ción de la Autonomía Personal y Atencióna las personas en situación de dependencia(nos referiremos a ella como Ley de la

Dependencia) bajo las principales corrien-tes de las Teorías de la Justicia Normativa(TJN) y poder establecer, si es posible, al-guna afinidad de la Ley con ellas; 2)plantear si es justo destinar una parte dela renta a ofrecer atención a las personascon dependencia. Es en la TJN dondeencontraremos justificaciones y un marcode part ida para establecer cr iter iosevaluativos y criterios para el desarrollode la Ley.

El artículo se ha estructurado con unabreve introducción, una explicación de loque trata la TJN, y posteriormente unanálisis de la Ley bajo las principalescorrientes de las TJN: el Utilitarismo, elLiberalismo igualitario, el Liberalismo y elMarxismo analítico; finalmente las con-clusiones.

¿En qué consisten las Teoríasde la Justicia Normativa?

Tradicionalmente, desde las cienciassociales, se había pensado que nada racio-nal se podía decir de la justicia, como lodefendió Max Weber, que consideraba quenada racional se podía decir desde laciencia sobre cuestiones normativas, yaque son ideas irracionales.

Karl Marx también viene a decir lomismo: consideraba que dedicar esfuerzosa lo que debe ser es una visión burguesa,el socialismo no se defiende porque esmejor sino porque es una fase de la histo-ria. No se puede separar el ser del deberser como las teorías burguesas. El ma-terialismo histórico nos demuestra que la

2 “Es un equilibrio reflexivo porque finalmente nuestros principios y juicios coinciden; y es reflexivo puestoque sabemos a qué principios se ajustan nuestros principios reflexivos y conocemos las premisas de suderivación.” (Rawls, 1971: 32)

Interès professional

Page 90: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20089 0

historia nos conduce al socialismo. Es poreso que los aspectos normativos no hansido de interés para Marx, ya que sucederáigualmente.

Es durante la segunda mitad del sigloXX cuando se abre una brecha importantedonde se contemplan los aspectos nor-mativos desde la filosofía política y lateoría social empírica.

Utilitarismo: maximización debeneficios

El objetivo del utilitarismo es maximizarel beneficio agregado, entendido como elbienestar medio de la población afectada.Un mercado o cartera de servicios en quela oferta (el coste de proveedor de estaatención), con los beneficios que les puedensuponer en el futuro, y la demanda deasistencia de las personas con dependenciafuncione bien, expresará una tendenciasistemática hacia un sistema óptimo de Pareto,es decir, un sistema en el que no puedeser mejorada la situación de ninguna per-sona sin deteriorar al mismo tiempo elbienestar de otra.

El utilitarismo3 puede resultar atractivoporque no prejuzga sobre los deseos delos actores; en nuestro caso, no habríadiferencias entre las preferencias quepuede manifestar cada persona respecto asu dependencia, independientemente de lasituación personal del demandante. Resul-ta igual de prioritaria la demanda deasistencia de una persona con dependenciamoderada que la de una persona condependencia severa, independientementede las circunstancias y el momento perso-nal en el que se encuentra cada uno. Estapostura “aséptica” deja a la suerte de cadapersona sus decisiones. La evaluación delriesgo y los beneficios de forma individua-lista, para intentar establecer una funciónde utilidad, obvia las situaciones personalesde los diferentes actores.

En la década de los años 70, lasciencias sociales empiezan a serreceptivas a los aspectos nor-mativos, desde la sociología, laeconomía y principalmentedesde la filosofía política.

En la década de los años 70, las cienciassociales empiezan a ser receptivas a losaspectos normativos, desde la sociología,la economía y principalmente desde lafilosofía política. Es desde la filosofía po-lítica desde donde John Rawls parte parainaugurar una nueva forma de construirTeorías de la Justicia, precisamente a par-tir de la publicación de su libro tituladoTeorías de la Justicia en 1971. Lo más inno-vador es que hace referencia a las cienciassociales contemporáneas e inaugura unnuevo paradigma, con un léxico propio. Esa partir de Rawls que el paradigma utilita-rista, imperante hasta el momento, experi-menta un retroceso.

3 En el utilitarismo ordinario, las preferencias de cada actor tienen la misma validez, sólo se preocupa de quese cumplan los criterios de eficiencia u optimidad paretiana, se trata de una teoría muy informativa(Domènech, 1998: 117). Una teoría será más informativa cuando más mundos posibles sean incompatiblescon ella.

¿Es justa la Ley de la Dependencia?

Page 91: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

9 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Para que la asignación de asistencia a laspersonas con dependencia sea apro-piada noes condición indispensable la intervencióndel Estado. Lo que es necesario tener encuenta es que la utilidad marginal individuales decreciente y dejar que los actoresdistribuyan sus preferencias entre losdiferentes bienes de consumo (entendida laasistencia a la dependencia como un bien deconsumo). Pero el consumo de asistencia poruna dependencia de salud es un consumoinducido por circunstancias no elegidas porel afectado, con una distribución desigualentre la población e imprevisible tempo-ralmente. Se trata de una teoría consecuen-cialista, la evaluación de las consecuencias enla intervención sería lo que nos permiteestablecer si responde a los criterios dejusticia, en base a la maximización de losbeneficios individuales.

Si nos centramos en el caso que nosocupa, no se puede decir que el objetivode esta ley sea maximizar el bienestaragregado de los actores que se consideranen situación de dependencia, ya que elgrado de dependencia se evaluará medianteun baremo que permitirá establecer unaclasificación ordinal en dos niveles ocategorías, en función de la autonomía dela persona y de la intensidad. Por lo queesta decisión evalúa el coste de oportunidadde los actores implicados.

Como toda ley estatal, es el Estadoquien la promueve, lo que supone unadistorsión entre la oferta y la demanda para

el mercado. Un análisis de las interven-ciones estatales coste-beneficios, desde unaperspectiva ut i l i tar ista no se oponeradicalmente a una asistencia a las personascon dependencia, aunque su contribuciónal producto nacional que pueda aportar elcapital humano de la persona en cuestiónsea cero o próxima. A lo que sí que seopone es a otorgar asistencia a cualquierprecio. Tiene que haber un sistema queoriente el gasto público, ellos proponen elsistema AVAC (Año de Vida Ajustado porla Calidad de Vida), o las siglas en inglésQALY (Quality-Adjusted Life Year), siste-ma que se ha utilizado en algunos países,especialmente en el ámbito sanitario, porejemplo a la hora de otorgar un transplantede órgano, etc. Con este sistema no sólose intenta maximizar la esperanza de vidade la población, sino también el númerototal de los AVAC.

Liberalismo-Igualitarismo: ¿Elestado debe velar por los queocupan posiciones socialesmenos aventajadas?

Rawls, como representante más desta-cado de esta corriente, se opone al utili-tarismo cuando se trasladan una serie decálculos o funciones sobre una pluralidadde la ciudadanía.

El Liberalismo igualitario plantea quehabría que destinar todos los recursos quesea posible a las personas que tengan unasituación menos favorecida, en este casoa las personas con dependencia.

Pero esto supone una inversión debienes públicos y el contribuyente puedepreguntarse si es justo que él tenga quesufragar parte de la atención a otras per-

Como toda ley estatal, es el Es-tado quien la promueve, lo quesupone una distorsión entre laofer ta y la demanda para elmercado.

Interès professional

Page 92: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20089 2

sonas sin que a él le repercuta directamentea corto plazo.

El Liberalismo igualitario no predeter-mina la elección de los actores, no prejuzgalas elecciones libres de lo que se ha llamadola buena vida. Pero, apelando a la libertadde elección, sostiene que por la mismalibertad pueden existir razones para quecada contribuyente destine una parte desus ingresos a garantizar la asistencia a laspersonas con dependencia.

Rawls, consciente de las limitaciones delos recursos, aboga por lo que él ha llamadolos bienes primarios y no subjetivos4 como unode los criterios para establecer una distri-bución en una sociedad justa. Teniendocomo objetivo primordial las institucionessociales, la justicia.

Las instituciones sociales requieren unconjunto de principios para establecer unadistribución correcta o justa. Rawls los hadenominado principios de la justicia social, quetienen que servir para otorgar derechos ydeberes.

Él parte de una sociedad ordenada, en lamedida de lo posible, no sólo con el fin depromover el bien de sus miembros sinotambién una concepción pública de lajusticia. Esto se concreta en dos puntosbásicos: 1) “…cada cual acepta y sabe quelos demás aceptan los mismos principiosde justicia…”, 2) “…las institucionessociales básicas satisfacen generalmenteestos principios y se sabe generalmente loque hacen…” (Rawls, 1971: 18-19).

El Liberalismo igualitario propone unateoría finalista, la justicia es un estado finalaplicado a los medios, aunque se mantieneneutral respecto al concepto de la buenavida que pueden tener los individuos.

Rawls busca un régimen de gobiernodemocrático, donde la justicia social cuentecon un amplio capital pero no necesa-riamente igualmente poseído (Rawls, 1971:261).

Las condiciones procedimentalesimparciales, bajo los principios de justicia,llevan a lo que Rawls ha llamado un siste-ma de justicia como equidad. ¿Pero qué nosllevaría a unos principios de justiciaimparciales? Serían los resultados de per-sonas libres, racionales y autointeresadaso no envidiosas, todas ellas en una posiciónde igualdad; será desde esa posición originalen la que se definan los principios.

Esa posición original hace que los actoresse encuentren bajo el velo de la ignorancia,5

que les impide saber cuál será su posición

Las instituciones sociales requie-ren un conjunto de principiospara establecer una distribucióncorrecta o justa. Rawls los hadenominado principios de lajusticia social, que tienen queservir para otorgar derechos ydeberes.

4 Los bienes primarios en los que piensa Rawls son de dos tipos: a) los bienes primarios de tipo social, que sondirectamente distribuidos por las instituciones sociales (como la riqueza, las oportunidades, los bienes); yb) los bienes primarios de tipo natural, que no son distribuidos directamente por las instituciones sociales(así, por ejemplo, los talentos, la salud, la inteligencia, etc.). (Gargarella, 1999: 37-38).

5 “Cuando aceptamos el peculiar camino sugerido por Rawls para reflexionar sobre la justicia –recurrir a unpeculiar contrato hipotético–, tenemos que determinar de modo muy preciso cómo vamos a construir esaposición original desde la que se van a definir los principios de justicia (…). La posición hipotética en la

¿Es justa la Ley de la Dependencia?

Page 93: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

9 3RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

o clase social, sus atributos personalescomo las capacidades…, por lo que nopueden posicionarse en beneficio propio.

Una vez que los actores se encuentranbajo el velo de la ignorancia, ¿qué bienes hayque distribuir? Los bienes primarios, quesegún Rawls se dividen en bienes primariossociales, que serían distribuidos por lasinstituciones sociales (bienes materiales,distribución de oportunidades…) y losbienes primarios de tipo natural, no distri-buibles por las instituciones sociales(inteligencia, salud…).

Saber que lo que hay que distribuir sonlos bienes primarios no nos ofrece la solucióndefinitiva a la distribución, especialmenteen situaciones tan delicadas como laatención a las personas en situación dedependencia, cuando la elección tiene queverse restringida a una o acotada a unaspocas entre las diferentes alternativas;llegado el caso habría que aplicar la reglamaximin. Esta regla dice que debenjerarquizarse las distintas alternativas con-forme a los peores resultados posibles.Esto implica adoptar las alternativas en lasque los peores resultados sean superioresal peor de los resultados de las otrasopciones.

Lo que ha llevado a Rawls a confor-mar tres posiciones de justicia: 1) Principiode igual libertad, las instituciones sociales han

de propiciar a los ciudadanos una libertadigual al conjunto más extenso de libertades;2) las posibles desigualdades sociales yeconómicas han de satisfacer el principiode la diferencia, las desigualdades debencontribuir al máximo beneficio de losmiembros menos aventajados de lasociedad; y 3) el principio de la igualdad equi-tativa de las oportunidades, las desigualdadesdeben estar ligadas a posiciones y funcio-nes a las que todos tienen el mismo acceso,todo ello bajo la cláusula de la prioridadlexicográfica en la que el principio de iguallibertad es estrictamente prioritario enrelación al principio de igualdad equitati-va de oportunidades, y éste, a su vez,estrictamente prioritario en relación al prin-cipio de diferencia.

Si analizamos la Ley de la Dependenciaencontramos cierta afinidad con los prin-cipios de justicia social que propone Rawls.

En nuestro caso, no me atrevería adecir que se cumplan estrictamente las

Lo que ha llevado a Rawls a con-formar tres posiciones de justicia:1) Principio de igual libertad, lasinstituciones sociales han depropiciar a los ciudadanos unalibertad igual al conjunto másextenso de libertades.

que piensa Rawls tiende a reflejar su intuición, conforme a la cual la elección de principios morales no debeestar supeditada a nuestras situaciones particulares. Para imposibilitar la indebida influencia de las cir-cunstancias propias de cada uno, Rawls imagina una discusión llevada a cabo por individuos racionales yautointeresados, que proponen elegir –por unanimidad, y después de deliberar entre ellos– los principiossociales que habrán de organizar la sociedad. Los sujetos en los que piensa Rawls aparecen afectados poruna circunstancia particular. Ocurre que se encuentran situados detrás de un velo de ignorancia que lesimpide conocer cuál es su lugar de clase o estatus social, la fortuna o desgracia que han tenido en ladistribución de capacidades naturales, su inteligencia, su fuerza, la generación a la que pertenecen (…). Endefinitiva, lo que los citados agentes desconocen es toda aquella información que les permita orientar ladecisión en cuestión de su propio favor.” (Gargarella, 1999: 36-37).

Interès professional

Page 94: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20089 4

condiciones de posición original. No se puedeafir mar que los representantes de lospartidos políticos que proponen la ley seanpersonas libres; se encuentran condicio-nados por los intereses del partido y porla evaluación del coste electoral. Por lo quetampoco se acabarían de cumplir las con-diciones racionales y de autointerés.

Con esta Ley el Estado se centra en ladistribución de los bienes primarios de tiposocial, distribuye la asistencia y atención alas personas con dependencia. Pero notodas las personas con dependencia seencuentran en la misma situación, con lasmismas necesidades; y es más, la atenciónestatal tiene un carácter finito, por lo quese ha optado por establecer un grado dedependencia en función de una valoracióny unos baremos previos. El desarrollo dela Ley se relacionará de forma escalona-da, conforme a la regla maximin, ya que seempezará por la atención a las personasmenos favorecidas, las que la Ley catalo-ga como Gran Dependencia (Grado III).

Lo que justifica, desde la perspectivadel Liberalismo igualitario, que el coste deesta asistencia tenga que sufragarse, deforma total o parcial, entre todos loscontribuyentes sería el principio de la di-ferencia; el Estado no se opone a lasdesigualdades de renta y sociales entre losciudadanos, pero vela porque las desigual-dades contribuyan al máximo beneficio delos menos aventajados o con menosposibilidades a nivel social.

El Liberalismo: acciones libressin imposición

La posición del Liberalismo se aleja delas dos anteriores, del utilitarismo y, deforma más pronunciada, de la posiciónigualitarista liberal. No pretende maximizarla utilidad agregada, pero tampoco persiguela máxima de destinar tantos recursoscomo sea posible para las personas quedispongan de menos. Nozick y Hayek,como autores más destacados de estacorriente, inciden en la necesidad de unEstado mínimo y lo conjugan con elderecho a la propiedad, un derecho queconsideran fundamental (Hayek, 2000:140). El los entienden las l ibertadesfundamentales en derechos negativos,6 comoausencia de interferencias para suspreferencias.7

El Liberalismo se opone frontalmenteal Igualitarismo, considera más justo unmercado imperfecto, o en nuestro casouna asistencia imperfecta, que una intro-misión de mínimos por las instituciones auna asistencia o mercado planificado porunos pocos que decidan sobre las distri-buciones de los recursos (Hayek, 2000:142).

Si cada individuo es soberano de sucuerpo, es él quien tiene que decidir cómotratarlo, y es él el responsable de decidir yhaber planificado qué parte de su rentatiene prevista para esas situaciones o a quéacuerdo ha llegado con otros actores libres.

6 Afirmar que los derechos son sólo negativos implica creer exclusivamente en derechos de no interferencia–derecho a que otros no me dañen, en un sentido amplio del término– y la vez rechazar la existencia dederechos positivos, esto es, derecho a que otros me asistan en algunas necesidades básicas.

7 No se trata de una teoría perfeccionista, es una teoría no finalista, por lo que la justicia social se encuentraen el principio, independientemente del desarrollo posterior; si los bienes materiales se han adquirido deuna forma justa es independiente a donde desemboquen.

¿Es justa la Ley de la Dependencia?

Page 95: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

9 5RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Esta posición no se opone a que entretodos se asuma el coste de la asistencia alas personas con dependencia u otrasposibles fórmulas, siempre que sea un actolibre entre los ciudadanos y sin coacción.Sí se opone a que sea un mandatoimperativo a través de una ley promovidapor el Estado.8

Marxismo analítico: ¿Es injustatoda desigualdad en ladistribución de los recursos?

Las evidencias de que la sociedad noavanzaba inevitablemente hacia el comu-nismo llevaron a algunos autores afines ala teoría marxista a plantearse cuestionesvinculadas a la justicia social y a la igualdad,cuestiones de las que el marxismo másortodoxo se ha desentendido. Bajo esta pers-pectiva se encuentran un conjunto deteóricos, bastante heterogéneos entre ellos,que se ha conocido como el grupo de septiembre.

Desde la perspectiva del Marxismoanalítico la concepción de explotación difieredel marxismo más ortodoxo. Para elMarxismo analítico la explotación es unadesigualdad en el acceso a los medios deproducción, “siendo concebido como unaconsecuencia distributiva de una injustadesigualdad en la distribución de los recur-sos y de los actores”. (Gargarella, 1999: 114).

Otra variante del Marxismo analítico,defendida por algunos autores, es eldenominado socialismo de mercado, que in-tenta hacer compatible cierto rol delmercado con la ausencia de propiedadprivada de los medios de producción. Estateoría incide en las condiciones necesariaspara una sociedad libre, sin que esto tenganecesariamente que significar la igualdaden la posesión de los recursos; pero lo quesí resulta imprescindible es que el accesoa los medios para lo que uno considere se

8 Nozick distingue tres características fundamentales de los derechos: “...1) son sólo derechos negativos; 2)actúan como restricciones laterales frente a las acciones de los demás, esto implica que la esfera de losderechos ha de resultar inviolable frente a las pretensiones de los demás, deben ser protegidos con indepen-dencia de las consecuencias; y 3) son exhaustivos, lo que significa que se anteponen a cualquier otraconsideración moral.” (Gargarella, 1999: 47).

Desde la perspectiva del Libera-lismo, bajo su premisa de Esta-do mínimo, estaría en contra detoda Ley de la Dependencia, dela obligación de costear porparte de todos los contribuyen-tes esta asistencia.

Desde la perspectiva del Liberalismo,bajo su premisa de Estado mínimo, estaríaen contra de toda Ley de la Dependencia,de la obligación de costear por parte detodos los contribuyentes esta asistencia. Laimposición de esta medida por parte delEstado implica una intromisión en lalibertad de preferencias de los individuos.Esto violaría las restricciones lateralesfrente a las acciones de los demás. Sola-mente sería una medida justa si de formaindividual los actores (los contribuyentes)emprendieran la decisión, sin intromisióny coacciones del Estado, de destinar partede sus rentas a sufragar la asistencia a laspersonas con necesidades que implique laayuda de un tercero.

Interès professional

Page 96: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20089 6

encuentren distribuidos de forma maximin.Uno puede tener oportunidades diferentesa otros, pero solamente si ese tener noreduce las oportunidades de alguien quetenga menos, con la intención de maximizarel ámbito y la profundidad. El ámbito dependede la proporción de miembros de lasociedad que la disfruten, y la profundidadvaría en función de lo que cada personatiene permitido hacer consigo mismo (VanParij, 1996: 22-25). Esto quiere decir queen principio la Ley de la Dependencia con-templa un ámbito elevado, ya que contem-pla a todos los miembros que se encuentrenen situación de dependencia. La profun-didad se encuentra condicionada al Gradode Dependencia.

Las diferencias de ingresos o de recur-sos materiales no refleja, necesariamenteinjusticia social, siempre y cuando seanfruto de las diferentes preferencias de losactores, los cuales han disfrutado de lasmismas oportunidades. En este caso lasuerte de las personas estaría condiciona-da al talento y designios personales, y no asu contexto social (Cohen, 2001: 64). Lassituaciones de dependencia no obedecena una preferencia del afectado, por lo queno reflejan una situación justa. La Ley dela Dependencia no se opone a que los ciu-dadanos tengan oportunidades diferentes,lo que sí que intenta es potenciar lasoportunidades de las personas con depen-dencia para minimizar, en la media de loposible, que se reduzcan sus oportunidades.

Conclusiones

Si recuperamos los objetivos que se hanexplicitado que perseguía el artículo: 1)examinar la Ley 39/2006, de Promoción

de la Autonomía Personal y Atención a laspersonas en situación de dependencia, bajolas principales corrientes de las Teorías dela Justicia Nor mat iva (TJN) y poderestablecer, si es posible, alguna afinidadde la Ley con ellas; 2) plantear si es justodestinar una parte de la renta a ofreceratención a las personas con dependencia.

Posiblemente resulte más visual esta-blecer qué teorías se encuentran másalejadas de la Ley de la Dependencia. ElLiberalismo es el que se encuentra másalejado de la Ley de la Dependencia, laconsideraría como una intromisión delEstado en la libertad de las preferenciasde los individuos. Le seguiría el Utilitarismo,la ley no busca maximizar el bienestaragregado de la población afectada, enfunción de las preferencias de los actores.Por último, el Marxismo analítico, aunquea priori pueda apreciarse cierta afinidad,busca transformaciones más profundas enla estructura social.

Con la que se pueden establecer unamayor afinidad es con la teoría Liberal-Igualitarista. Se puede establecer unarelación del planteamiento que establecela Ley con la regla maximin. La teoría Li-beral Igualitarista es la que justifica, deforma contundente, que el coste de estaasistencia tenga que sufragarse, de formatotal o parcial, entre todos los contri-buyentes. Su gran argumento sería el prin-cipio de la diferencia, que vela porque lasdesigualdades contribuyan al máximo be-neficio de los menos aventajados o conmenos posibilidades a nivel social. A lapregunta “¿qué es lo que hay que dis-tribuir?” responde argumentando que loque se tiene que distribuir son los bienesprimarios y no subjetivos, sin que esto

¿Es justa la Ley de la Dependencia?

Page 97: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

9 7RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

tenga que ir en detrimento de la cláusulade la prioridad lexicográfica. Lo queresultará siempre imposible es situarse encondiciones de posición original, bajo elvelo de la ignorancia; pero esto sólo hace

Sería el principio de la diferencia,que vela porque las desigual-dades contribuyan al máximobeneficio de los menos aventa-jados o con menos posibilidadesa nivel social.

referencia a una situación ideal, lo que sedebería procurar es establecer unas con-diciones lo más próximas posibles a lascondiciones de la posición original.

Como toda ley que afecta a laspersonas, es importante establecer pre-viamente el marco de partida de la Leyde la Dependencia, en relación a lasTeorías de la Justicia Normativa, parapoder establecer just if icaciones quepermitan el desarrol lo de cr i ter iosevaluativos y criterios para el desarrollode la Ley.

Bibliografía

COHEN, Gerald A. “¿Por quéno al socialismo?”, en GARGA-RELLA, Roberto y OVEJERO,Félix (comps.) Razones para elsocialismo. Barcelona: Paidós,2001. ISBN 84-493-1119-5DOMÈNECH, A. Ocho desi-deratas metodológicas de las teoríassociales normativas. Isegoría, nº 18(1998). ISSN 1130-2097GARGARELLA, R. Las teorías

de la justicia después de Rawls.Barcelona: Paidós, 1999. ISBN84-493-0722-8HAYEK, F. Camino de servidum-bre. Madrid: Alianza, 2000.ISBN 84-206-3606-1Ley 39/2006, de 14 de diciem-bre, de Promoción de la AutonomíaPersonal y Atención a las personasen situación de dependencia. BOEnº 299.

NOZICK, R. Anarchy State andUtopia. Oxford: Blackwell,1974. ISBN 063119780XRAWLS, J. Teoría de la justicia.Madrid: Fondo de Cultura Eco-nómica, 1979. ISBN 84-375-0160-1VAN PARIJ, P. Libertad real paratodos. Barcelona: Paidós, 1996.ISBN 84-493-0295-1

Interès professional

Page 98: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20089 8

Universidad y discapacidad: el papel deltrabajador social en los servicios de apoyo.Experiencia práctica en la Universidad de AlicantePatricia Soler Javaloy1 / Joaquina Murcia Rodríguez2

La Universidad debe ofrecer modelos que se proyecten socialmente, y en estecontexto los servicios de apoyo universitarios se deben orientar de forma univer-sal. Un criterio integrador supone la aceptación de las diferencias y exige unarespuesta ante la diversidad. Esa necesidad requiere la presencia interdisciplinarde un equipo de profesionales que garantice una visión multisectorial. Acontinuación, exponemos nuestra experiencia en la Universidad de Alicante comotrabajadoras sociales de su servicio de apoyo al estudiante en cuanto a laintervención con el alumnado con discapacidad. Abordaremos los fundamentos denuestro trabajo y nuestro papel en este tipo de servicios, así como la experienciapráctica en los diferentes ámbitos de intervención.Palabras clave: Servicio de apoyo, estudiantes con discapacidad, Universidad,diversidad, redes sociales.

Resumen

University should offer models projected socially, and in this context the support servicesat university should be orientated in a universal way. Accepting the differences assumesan integrative criterion and requires a response in the face of diversity. This needrequires the interdisciplinary presence of team of professionals who guarantees amulti-sectoral vision. Furthermore we present our experience at the University ofAlicante as social workers from Student Support Services regarding the interventionwith disabled students. We explain the foundations of our work and our role in thiskind of services as well as the practical experience in the different intervention fields.Key words: Support service, disabled students, university, diversity, social networks.

Abstract

1 Doctora en Sociología y Diplomada en Trabajo Social. Técnica del Centro de Apoyo al Estudiante de laUniversidad de Alicante. [email protected]

2 Diplomada en Trabajo Social. Técnica del Centro de Apoyo al Estudiante de la Universidad de [email protected]

Universidad y discapacidad

Page 99: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

9 9RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Introducción

El presente artículo se centra en dosaspectos fundamentales: las característicasdel trabajo social en los servicios de apoyode las universidades y sus ámbitos deintervención: el individual, el grupal y elcomunitario. En concreto, se presenta elprograma de intervención en apoyo a losalumnos con discapacidad que se desarrollaen la Universidad de Alicante (UA).

Es un hecho fácilmente constatable enlos datos que facilitamos las universidades(González-Badía y Molina, 2006), quedesde finales de los 90 acceden a ellas cadavez un mayor número de alumnos condiscapacidad. Es un motivo de satisfaccióncomprobar el incremento de la igualdadde oportunidades en la generación que yaha podido beneficiarse de la Ley deIntegración Social del Minusválido (1982)y posteriores regulaciones en este sentido.Sin embargo, según datos del CERMI(Comité Español de Representantes dePersonas con Discapacidad) a este respecto,no l lega al 1% la representación dealumnos con discapacidad en nuestrasuniversidades, lo cual implica menoresoportunidades personales y sociales cuandola Universidad debe proyectar modelosuniversales como espacio accesible,inclusivo, integrador y no discriminador,en su cada vez más diverso estatus.

El avance social que supone el hechode que las limitaciones físicas, psíquicas osensoriales no sean obstáculo para incor-porarse al nivel universitario de estudios,queda inevitablemente ensombrecida porla preocupación de que la Universidad, adiferencia de los niveles primario ysecundario de la educación, no ha seguido

un proceso claro de adaptación a medidasespeciales de integración. En este sentido,podemos estar animando a muchosjóvenes con alguna discapacidad a que semarquen metas universitarias para luegoenfrentarles con un muro inaccesible queno está pensado para sus más elementalesnecesidades.

Se trata de garantizar la igualdadde oportunidades en el accesoa la educación, la accesibilidadfísica al entorno y la plena in-tegración y participación social.

De acuerdo con los principios estable-cidos por la UNESCO y la propia legis-lación general básica, se trata de garantizarla igualdad de oportunidades en el accesoa la educación, la accesibilidad física alentorno y la plena integración y parti-cipación social. Ante ello, ni los marcosnormativos, ni las estructuras y servicios,y aún menos las mentalidades y actitudesde la propia comunidad universitariaestaban preparadas para hacerlo posible.Ello planteó, y sigue planteando, un retode gran alcance para el conjunto de lacomunidad universitaria.

La Universidad ha tenido que res-ponder a este reto con sus propios medios,contando inicialmente con escasos apoyosexternos. La iniciativa tomada por diversasuniversidades ha permitido, en los añosnoventa, avances importantes como lacreación de servicios de apoyo para laatención al alumnado que garantice laigualdad de oportunidades o la creaciónde grupos de trabajo en la RUNAE (RedUniversitaria de Asuntos Estudiantiles), la

Interès professional

Page 100: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008100

CRUE (Conferencia de Rectores de lasUniversidades Españolas) y en diversascomunidades autónomas. Estas accionespositivas han tenido su eco en la recientereforma de la LOU (Ley Orgánica deUniversidades), en la que ya hay una clarareferencia a la obligación de la Universidadde responder a la atención a la disca-pacidad, entre otros colectivos.

La UA crea, a comienzos del curso1999-2000, el Centro de Apoyo al Estu-diante (CAE) como una entidad autónomaque nace de la fusión de dos servicios pre-viamente existentes en el Vicerrectorado deAlumnado: el Servicio de Atención aDiscapacitados y la Unidad de AsistenciaPsicológica. Desde su origen pretende seruna entidad integradora de las respuestasque la Universidad de Alicante puedeofrecer, desde su ámbito de actuación, alas necesidades de apoyo de cualquiera desus estudiantes, tanto las que se derivende procesos físicos, psicológicos, peda-gógicos, como sociales o materiales. En laactualidad se desarrolla la intervención entorno a seis programas: apoyo a laspersonas con discapacidad, asesoramientopsicopedagógico, atención psicológica,apoyo económico en casos de emergencia,voluntariado universitario y orientaciónsexológica.

El trabajo social en los serviciosde apoyo: principios y funciones

La filosofía de actuación debe tener uncarácter universal, no pretendiendo ser laatención que se presta en el servicio deapoyo, diseñada únicamente para personascon una limitación física, psíquica o sen-sorial. Esta perspectiva se basa en la

estrategia positiva de la accesibilidad uni-versal, enfoque desarrollado en la Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de Igualdad deOportunidades, No Discriminación yAccesibilidad Universal de las Personas conDiscapacidad. En este contexto, losservicios de apoyo universitarios se debenorientar de forma universal, atendiendolas diferencias y las necesidades de todosaquellos alumnos que, por determinadascircunstancias, precisen de un apoyoespecífico en su trayectoria académica.

La normalización supone la aceptaciónde las diferencias y exige una respuestaante la diversidad. Esa necesidad requierela presencia interdisciplinar de un equipode profesionales, en nuestro caso detrabajo social y psicología, que garanticeuna visión multisectorial de los casos quese abordan, el respeto a los derechospersonales de confidencialidad e intimidady una relación interpersonal que impliquea la persona en el desarrol lo de losprocesos de apoyo.

Funciones del trabajador social en losservicios de apoyo a los universitarios:

Desarrollar un proyecto personalizadode actuación durante la fase deincorporación, acompañamiento ysalida laboral a los alumnos condiscapacidad que lo soliciten.

Atender las necesidades específicasde los alumnos con discapacidad sen-sorial o física (manipulativas y/o dedesplazamiento) y aquéllas derivadasde enfermedades de larga duracióny/o de especial tratamiento queincidan en sus estudios.

Sensibilizar a la comunidad univer-sitaria respecto al tema de la disca-

Universidad y discapacidad

Page 101: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

101RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

pacidad y las circunstancias queinciden en ella.

Orientar al profesorado en laadaptación de materiales, formas deimpartir los contenidos y pruebas deevaluación a las necesidades de losalumnos con discapacidad.

Trabajar en red con entidades, intray extra universitarias, cuyo ámbitode actuación es la mejora de lacalidad de vida de la comunidad,tanto en el ámbito de la discapacidadcomo en el general.

Favorecer las actitudes de solidaridadde la comunidad universitaria, impli-cando a la persona con limitacionesy a sus compañeros en la soluciónde sus dificultades.

Colaborar en la investigación detemas relacionados con la integra-ción de personas con discapacidaden el mundo universitario.

La intervención del técnico enel trabajo social de casos

El apoyo inicial se plantea a partir dela difusión de la existencia del servicio deapoyo en la Universidad de Alicante entreprofesores y alumnos del último curso deenseñanza secundaria, a la vez que, demodo paralelo, se establece contacto coninstituciones que realizan el seguimientode algunos de estos alumnos.

Iniciados los exámenes de acceso a laUniversidad, se asesora a los distintos agentesimplicados en las pruebas, en este caso eltribunal y los estudiantes, y se participa, encoordinación con los mismos, en la adapta-

ción de los exámenes a los estudiantes condiscapacidad. Una vez admitidos en nuestraUniversidad, los alumnos pueden contar connuestra colaboración para realizar su matrí-cula, al tiempo que se analizan con elloslos aspectos organizativos y de adaptaciónnecesarios para que realicen sus estudioscon la máxima normalidad posible.

Una vez comenzado el curso, secontacta con todos los alumnos condiscapacidad matriculados por primera vezque solicitan su incorporación al progra-ma de apoyo y, mediante entrevistasindividuales, conocemos de modo detalladosus necesidades y los recursos que precisan.Con esta información, se confecciona conel alumno un plan personalizado derespuesta a las necesidades planteadas.

Las principales acciones realizadas enel momento del acceso se encuentranencaminadas a:

Acoger e informar a los alumnos denueva incorporación sobre los recur-sos de la comunidad universitaria.

Detectar las necesidades individualesde apoyo al estudio o de relación social.

Orientar al profesorado e informarde la normat iva de la UA, quereconoce los derechos del alumnocon discapacidad.

Garantizar las ayudas técnicasadecuadas a cada caso.

Asesorar en medidas técnicas deadaptación al estudio y ergonomíade puestos de trabajo.

Facilitar la accesibilidad a los mediosde transporte universitarios.

Valorar la necesidad de compañerosvoluntarios en el entorno univer-sitario del alumno.

Interès professional

Page 102: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008102

Durante la vida académica del alumnosus necesidades se pueden modificar, a lavez que se aboga porque el alumno condiscapacidad vaya adquiriendo cada vezuna mayor autonomía e independencia. Elservicio de apoyo se convierte en un ins-trumento que está a su disposición siempreque la persona lo decida, pero es un apoyomás latente que explícito, aunque segarantiza el seguimiento del caso y se pro-cura que el alumno vaya desplegando suspropias herramientas individuales para lasolución de sus dificultades. También susituación es distinta, ya cuenta con supropia red de amistades que le apoyan ensu trayectoria educativa, por ejemplo parala realización de prácticas cuando existendificultades para la manipulación en unlaboratorio o en la toma de apuntes cuandola velocidad en la escritura es más lenta.

La última fase del apoyo individual quese presta a un alumno con discapacidad esla relacionada con su salida laboral, queen realidad se establece al inicio de sutrayectoria universitaria, estableciendo unproyecto personalizado para la promociónde la autonomía personal y la adquisiciónde habilidades sociales, al mismo tiempoque se generan mecanismos de actuaciónque faciliten los objetivos planteados encoordinación con entidades internas oexternas a la Universidad.

Características de la poblaciónobjetivo

De los cerca de 29.000 alumnos de laUniversidad de Alicante, menos del 1%representan al colectivo con discapacidad.No obstante, su presencia en la UA ha idoincrementándose desde finales de los 90.Seguidamente, se muestra la distribuciónde alumnos por tipo de discapacidad desdela creación del servicio. Se incorpora unacategoría “con plena autonomía”, que tienesu significado si tenemos en cuenta queson alumnos que se han autodeclarado condiscapacidad pero que no necesitan apoyoya que disponen de total independencia.

Tipo de discapacidad 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07Def. auditivo 14 16 17 17 13 14 16 14

Def. visual 26 30 28 25 28 32 34 29

Def. motórico 53 50 56 52 52 58 58 46

Plurideficiencia 10 7 8 6 5 5 2 5

Otras minusvalías 26 30 32 27 35 45 44 32

Con plena autonomía 29 1 6 6 30 41 51 77

Totales 158 134 147 133 163 195 205 203Fuente: Elaboración propia.

Durante la vida académica delalumno sus necesidades sepueden modificar, a la vez quese aboga porque el alumno condiscapacidad vaya adquiriendocada vez una mayor autonomíae independencia.

Tabla 1: Distribución de alumnos con discapacidad por curso académico.

Universidad y discapacidad

Page 103: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

103RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

El trabajo social con grupospara la sensibilización sobre ladiscapacidad

Las barreras sociales se establecencuando la sociedad valora negativamentea la persona por no corresponder al mo-delo humano que antropométrica, mentaly funcionalmente se usa como patrón deevaluación. Estas dificultades de inserciónsocial van a influir a su vez en la auto-nomía e independencia de la persona condiscapacidad. La barrera f ís ica es elelemento visible, pero que conlleva de for-ma implícita una carencia del entorno so-cial en el conocimiento de la discapacidady de que todos podemos colaborar parafacilitar la integración de las personas conotras capacidades.

Con el objetivo de intervenir en el procesoeducativo informal de los universitarios, quecontribuya a su crecimiento personal a lavez que profesional, se implica a losalumnos en actividades de sensibilización,generalmente a iniciativa de los represen-tantes de alumnos o de entidades externasa la Universidad. Se han proyectado, eneste sentido, diversas actividades: mesasredondas con alumnos con discapacidadesy voluntarios, talleres de concienciación (enlos que los alumnos participantes puedenmoverse en una silla de ruedas por elcampus, desplazarse con unos antifaces outilizar cascos para eliminar los sonidos),charlas de los estudiantes con discapacidaden determinadas carreras como TrabajoSocial, Arquitectura o Magisterio con laimplicación del profesorado, y salidas deocio con alumnos con necesidades deapoyo y voluntarios.

A este respecto, las experiencias directas

vividas en convivencia con personas condiscapacidad influyen de forma muy posi-tiva en eliminar los miedos iniciales que sedetectan en las relaciones interpersonalescon este colectivo y a normalizar laconvivencia entre personas con unarealidad muy diversa y que al mismotiempo comparten las inquietudes delmundo universitario. Su experiencia directacon estos alumnos ha influido claramenteen su percepción de la discapacidad de caraa un futuro profesional y a la adquisiciónde una conciencia para futuros proyectosen la que tengan en cuenta la diversidad,de tal manera que ninguna persona, seacual sea su condición, quede excluida desu uso y disfrute.

La intervención comunitaria parala integración del universitariocon discapacidad. El Observatoriode la Discapacidad de la UA

Durante años se consideró la disca-pacidad como una limitación personaldirectamente causada por un problema desalud que requería un tratamiento indivi-dual encaminado a conseguir una mejoradaptación al ambiente social. Hoy esincuestionable, como se hace patente enel II Plan de Acción para las Personas conDiscapacidad 2003-2007, que la interven-ción requiere también cambios en losentornos inmediatos y en las actitudessociales. Por este motivo, nuestra inter-vención técnica trasciende la indivi-dualidad, fomentando el apoyo social delalumnado con discapacidad e implicandoa los distintos agentes sociales que conflu-yen en los cambios sociales.

Interès professional

Page 104: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008104

La perspectiva del modelo social en elanálisis de la discapacidad requiere laimplicación de los servicios de apoyo nosólo a nivel individual sino también al ge-nerar cambios en los entornos inmediatosque pueden actuar como obstáculosrestrictivos a la hora de la plena integra-ción del universitario con discapacidad enla actualidad y como medida de futuro.

La finalidad de nuestro trabajo comotécnicos es el desarrollo de medidas paraincrementar la colaboración y comple-mentación entre los recursos locales de unámbito territorial, con el propósito deconocer la situación del colectivo y elabo-rar mecanismos de colaboración en lamejora de la integración y la participaciónde los alumnos universitarios en la vidacomunitaria.

De forma más concreta los objetivosson cinco:

1. Sensibi l izar a las inst i tucionespúblicas y privadas de Alicante, y ala sociedad en general, de la situaciónen la que se encuentran las personasy asociaciones de personas condiscapacidad mental, psíquica, físicay sensorial de nuestro entorno.

2. Conocer la situación del colectivo yrealizar con ellos un análisis denecesidades y carencias del colectivoen nuestro contexto social.

3. Divulgar la evolución de las situa-ciones de discapacidad en la ciudadde Alicante y su entorno.

4. Prevenir situaciones de aislamientoo discriminación social por lasbarreras u obstáculos en los contex-tos sociales.

5. Fomentar la participación comuni-taria de las personas con discapacidaden base a la idea de la accesibilidaduniversal.

Este trabajo se fundamenta en eltrabajo en red y en la investigación-acciónparticipativa (IAP), conocer para transfor-mar actuando sobre los fines que hemosdescrito y con la base social dentro de esteproceso secuencial “conocer-actuar-transfor-mar”. Desde la óptica de la IAP, la pobla-ción con discapacidad es el agente principalde cualquier transformación social, y desu activa colaboración dependerá elcambio efectivo de la situación que vive(Villasante y otros, 2000). Esta posturarechaza, pues, el asistencialismo de losprogramas gestionados “desde arriba” poruna institución social o un equipo técnicode profesionales. El objeto de estudio

Por nuestra experiencia somosconscientes de que para nues-tros alumnos con discapacidadlas propuestas que hoy surgenpueden facilitarles su incorpo-ración plena a la vida social ylaboral el día de mañana.

Por nuestra experiencia somos cons-cientes de que para nuestros alumnos condiscapacidad las propuestas que hoysurgen pueden facilitarles su incorporaciónplena a la vida social y laboral el día demañana. A su vez, el hecho de removerlos obstáculos para facilitar la participaciónde estas personas conlleva la implicaciónde todos los actores sociales comunitarios,donde el compromiso del poder públicoes fundamental.

Universidad y discapacidad

Page 105: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

105RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

parte del interés del colectivo de personascon discapacidad de nuestro ámbito máscercano.

La metodología de trabajo:

1. Diseño de la estructura participativa.

Se elabora un sistema de participaciónde todos los actores sociales implicados enel tema: personas con discapacidad,familias, empresarios, técnicos de entida-des públicas y privadas y representantesde asociaciones. Se parte de su propiaexperiencia, de las necesidades o problemasvividos o sentidos.

En el curso 2003-2004, con motivo delAño Europeo de la Discapacidad, laUniversidad de Alicante organiza una jor-nada con las asociaciones de personas condiscapacidad, que expresan a través de susrepresentantes la necesidad de creación deun Observatorio de la Discapacidad ennuestro ámbito más cercano.

Durante el curso 2004-2005 se esta-blecen los acuerdos básicos iniciales y seorganiza la estructura organizativa. Enprincipio, el Observatorio está constituidopor un grupo heterogéneo de personasprocedentes, por un lado, del mundouniversitar io y relacionadas con lasociología, el trabajo social y la psicologíasocial, y por el otro, de las entidadesasociativas que conforman el panoramade la discapacidad en nuestro entorno máscercano y por entidades públicas queapoyan el proyecto, como el Ayuntamientode Alicante, el Ayuntamiento de SanVicente del Raspeig, la Diputación deAlicante y la Conselleria de Bienestar So-cial. El Observatorio también cuenta, a la

hora de la financiación de sus proyectos,con las obras sociales de las cajas de ahorro.

Durante esta fase se generan los con-tactos con las entidades, se definen lasgrandes líneas de actuación, el recono-cimiento mutuo, la idiosincrasia del proyec-to y el reglamento de funcionamiento delpropio Observatorio.

2. Operatividad de la red de trabajo.

2.1. Primer análisis:

Se desarrolla un primer estudio denecesidades para articular unas comisionesde trabajo que aborden áreas específicasde examen sobre la s ituación de laspersonas con discapacidad en el entornomás inmediato, desplegando para elloprotocolos de trabajo colaborativo.

2.2. Prioridades de actuación.

Se establecen las prioridades deactuación más viables respecto al estudiode necesidades que hemos planteadopreviamente.

2.3. Proyectos articulados.

En este nivel la metodología tiene quepermitir que se inicie la fase productivadel trabajo en red para establecer iniciativasconjuntas. De esta manera, durante el mesde febrero de 2006 se llevaron a cabo lasI Jornadas por la Igualdad de Oportu-nidades, organizadas de forma conjuntaentre la UA y las entidades asociativasrepresentativas del panorama actual, comoONCE (Organización Nacional de CiegosEspañoles) , APSA (Asociación Pro-Deficientes Psíquicos de Alicante) ,AFEMA (Asociación de Familiares deEnfermos Mentales de Alicante), FEDER

Interès professional

Page 106: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008106

(Federación Española de EnfermedadesRaras), COCEMFE Alicante (Federaciónde Asociaciones de Discapacitados Físicosde la Provincia de Alicante) y FESORD(Federación de Personas Sordas de laComunidad Valenciana).

3. Eficacia de la red.

Es el nivel más concreto de dinami-zación de la red, la ejecución y consecuciónde proyectos o actuaciones conjuntas desdeuna perspectiva de complementación. Es elmomento actual en el que nos encontra-mos. Cada comisión de trabajo funcionade forma autónoma, desarrol la susobjetivos específicos y se articula de unaforma mixta.

Se crea una plataforma mixta deactuación que engloba a los técnicos yprofesionales de organismos públicos yprivados y a los representantes de lasasociaciones: e l Observatorio de laDiscapacidad. Se inicia con una fase dediálogo-negociación de participación am-plia (cien entidades) a nivel local, provin-cial y autonómico.

En una segunda fase se están abor-dando problemáticas concretas en cuatrocomisiones de trabajo que comienzan afuncionar de forma autónoma: accesibi-lidad, educación, sociosanitaria y empleo,recabándose la opinión de la poblaciónafectada y elaborando un plan de trabajoa corto, medio y largo plazo. Cada comisiónse compone por personal de la UA, entretécnicos y profesores, profesionales yafectados de las entidades asociativasy técnicos de entidades públicas.

Al principio de cada curso, en cadacomisión se plantea un debate con laspropuestas de intervención para priorizar

las necesidades y se elabora un programade actuaciones que se dará a conocerpúblicamente. En este sentido, dados losproblemas de accesibilidad detectados enla ciudad de Alicante, y en su relación conel traslado al campus universitario y lanecesidad de formación técnica en laconcenciación de este problema, se llevóa cabo durante el curso 2007-2008 la pri-mera edición de un curso de formaciónsobre accesibilidad universal, con créditosde libre elección, en colaboración con ladirección de la Escuela Politécnica Supe-rior y dirigido principalmente a sus estu-diantes pero abierto a profesionales delsector con la participación de profesoradode la Universidad, técnicos en arquitectu-ra y urbanismo de ayuntamientos y de laConselleria, y con participación activa delas entidades asociativas y del alumnadouniversitario con discapacidad.

Otro de los temas tratados que se estátrabajando en la comisión de empleo es lafalta de información de los empresariossobre las posibilidades de contratación depersonas con discapacidad y la difusión deejemplos de buenas prácticas de responsa-bilidad social corporativa.

ConclusionesLas universidades tienen la obligación

de garantizar la igualdad de oportunidadesde los estudiantes con discapacidad,proscribiendo cualquier forma de discri-minación y estableciendo medidas deacción positiva tendentes a asegurar suparticipación efectiva en la vida universitaria.Por este motivo se crean los servicios deapoyo de las universidades, para atender lasnecesidades de éste y otros colectivos.

Universidad y discapacidad

Page 107: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

107RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

En el tiempo que se lleva desarrollandoel programa de apoyo a los alumnos condiscapacidad en la Universidad de Alicante,se ha constatado que los servicios deapoyo precisan en su equipo técnico de lafigura del trabajador social, que comple-menta la visión psicoeducativa en laatención al alumnado.

El trabajador social en el servicio deapoyo de la Universidad de Alicantedesarrolla su labor en torno a tres nivelesde intervención: el individual, el grupal yel comunitario. En el primero, lleva a cabola atención personalizada al alumno conel objetivo de atender sus necesidades deapoyo, por él manifestadas o inferidas porsu trayectoria educativa anterior. Losresultados de este tipo de intervenciónposeen un carácter a corto plazo. En elsegundo nivel, sin embargo, se moviliza algrupo con el objet ivo de promoveractitudes positivas hacia la discapacidad ysolidarias con los estudiantes con algunalimitación para la promoción del volun-tariado intrauniversitario. En cuanto alámbito comunitario, la implicación es enel entorno social compartido para poder

eliminar las barreras sociales que seencuentra el colectivo de personas condiscapacidad. En estos dos últimos nivelesde intervención, las repercusiones son amedio y largo plazo.

Por nuestra experiencia somos cons-cientes de que, para nuestros alumnos condiscapacidad, las propuestas que hoysurgen pueden facilitar su incorporaciónplena a la vida social y laboral el día demañana. A su vez, el hecho de removerlos obstáculos para facilitar la participaciónde estas personas conlleva la implicaciónde todos los actores sociales comunitarios.

Entre los aspectos a destacar en laimplantación de este programa, caberesaltar la utilización de la metodología detrabajo en red como una manera efectivade compartir información, de aprender dela experiencia del otro y de permitir a susmiembros evitar el excesivo gasto en re-cursos que significa la duplicación deltrabajo y dotar las iniciativas de un efectomultiplicador. En cuanto a los aspectos amejorar, cabe mencionar la evaluación dela atención prestada mediante observado-res externos.

Interès professional

Page 108: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008108

Bibliografía

BUENO, A.; MARTÍNEZ, D.;ORDÓÑEZ, T. y SOLER, P.La Universidad de Alicante ante laDiversidad. Alicante: Universi-dad de Alicante, 1999. ISBN:84-607-3470-6BUENO, A.; MARTÍNEZ, D.;ORDÓÑEZ, T. y SOLER, P.The services of the Center of Sup-port to the Student of the Universi-dad de Alicante: Analysis of thenecessities and evaluation of the pro-grams of intervention. En: CASAS,F. y SAURINA, C. (eds.) Procee-dings of the Third Conference ofthe International Society for Qualityof Life Studies. Girona: Univer-sitat de Girona, 2001. Pág. 671-678. ISBN: 84-8458-125-XGARCÍA ROCA, J. Políticas yprogramas de participación social.Madrid: Síntesis, 2004. ISBN:84-9756-217-8GRACIA, E. (et al.). El apoyo

social en la intervención comunita-ria. Barcelona: Paidós, 1995.ISBN: 84-493-0352-4MARCHIONI, M. Comunidad,participación y desarrollo. Teoría ymetodología de la intervención comu-nitaria. Madrid: Editorial Popu-lar, 1999. ISBN: 84-7884-209-8MURCIA RODRÍGUEZ, J. ySOLER JAVALOY, P. “Volun-tariado y universitarios con dis-capacidad en la Universidad deAlicante”. En: Quaderns del Vo-luntariat, núm. 14. Obra Socialde Bancaixa y Centro Valencia-no de Voluntariado, 2000. Pág.31-32. ISSN: X532723790NAVARRO, S. Redes sociales yconstrucción comunitaria. Creandocontextos para una acción social eco-lógica. Madrid: Editorial CCS,2002. ISBN: 84-8316-741-7ROBERTIS, C. Fundamentos del

Trabajo Social, ética y metodología.Valencia: Tirant lo Blanch,2003. ISBN: 84-370-5832-5SLUZKI, C. E. La red social: fron-tera de la práctica sistémica.Barcelona: Gedisa, 1996. ISBN:84-7432-589-7SOLER JAVALOY, P. y BUE-NO BUENO, A. La Identidadde los nuevos voluntarios: mo-tivaciones, valores y tipologías.En: VV.AA. La nueva condiciónjuvenil y las políticas de juventud.Balance, realidades y nuevas pers-pectivas. Barcelona: DiputaciónProvincial de Barcelona y Ayun-tamiento de Barcelona, 1999. Pág.127-149. ISBN: 84-7794-671-XVILLASANTE, T. R.; MON-TAÑÉS, M. y MARTÍ, J. La in-vestigación social participativa. Cons-truyendo ciudadanía. Barcelona: ElViejo Topo, 2000. ISBN: 84-95224-16-X

Universidad y discapacidad

Page 109: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

109RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Professor Kisnerman

Maria Dolors Viñas Barceló1

1 Assistent social i periodista. [email protected] .

Interès professional

Ara mateix he rebut la RTS del mesd’abril d’aquest any 2008 i m’he assaben-tat per l’interessant article signat per lameva supervisora de treball social de grup,Teresa Rosell, que aviat farà dos anys queNatalio Kisnerman es va morir. Precisa-ment ella em va recomanar l’autor i el seullibre Servicio Social de Grupos, que em vanser de gran utilitat tant per treballar enaquesta pràctica de treball social com,posterior ment, per impartir c lassesd’aquesta matèria durant un curs ICESB;devia ser cap a l’any 1974.

Des d’aleshores vaig seguir durant untemps les publicacions i els articles quetenia a l’abast del professor Kisnerman.M’interessaven especialment els seus cri-teris de reconceptualització des de la pràc-tica i des dels àmbits de la docència.Sempre vaig estar molt interessada en elseu discurs èt ic, compromès amb lainterdisciplinarietat. Llegint-lo, ara ho evo-co com una alenada d’aire fresc, perquèem permetia posar paraules adequades aintuïcions i vivències derivades del treballde cada dia. Aleshores, aquest treball te-nia dues vessants ben concretes, la institu-cional d’elaboració de plans de treball quecalia coordinar amb altres departamentsde la mateixa institució i la d’atenció a lesfamílies de les nenes acollides, atenció in-

dividual, familiar i grupal. Tinc un bonrecord d’aquella etapa.

Molt temps després, l’any 1994, NatalioKisnerman va ser convidat a fer una con-ferència a l’Escola Universitària de Tre-ball Social de Barcelona i recordo que vaigfer mans i mànigues per poder-hi anar. Eltema era “El temps social i el temps pro-fessional”; la veritat, crec que em va cap-tivar. La prova és que em va servir dereferència per escriure el meu article set-manal al periòdic comarcal El 9 Nou delVallès Oriental. L’he buscat i l’he trobat!

Es titula “Quina barra!”, i hi reflexio-nava sobre el sinistre del Liceu. Constata-va l’agilitat i la facilitat de les institucionsper posar-se d’acord en la ràpida recons-trucció del teatre quan, just a quatre pas-ses, les transeünts de l’alberg, els vells deldistricte, els marginats, els pobres, els im-migrants... ho tenien molt malament ambles retallades que, amb la crisi d’aquell any,s’anunciaven als pressupostos de Benes-tar Social. Em semblava una prepotènciadesmesurada. Recordo que llavors lescompanyes dels Serveis d’Atenció Primà-ria tenien llistes d’espera de més d’un mes,i l’únic recurs mitjanament digne que po-dien oferir era la PIRMI, un programa dereinserció que requeria un seguiment in-dividual que encallava les noves deman-

Page 110: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 10

des que, si més no, eren igual d’urgentsque les que estaven atenent. L’article s’aca-ba dient:

... La setmana passada vàrem tenir l’oportu-nitat d’escoltar Natalio Kisnerman, un vene-rable veterà, expert en treball social argentí.Va donar una conferència a l’Escola Univer-sitària de Treball Social de Barcelona sobre“el temps social i el temps professional”. ElSr. Kisnerman des de la humilitat encoratja-va els professionals a treballar entre la paretinstitucional i l’espasa de la demanda, amballò que tenim i prou; la capacitat de crear ide pensar. Treballant amb la nostra personades del “Caos”, sentint, pensant, actuant iinvolucrant les persones a prendre compromi-sos amb la seva capacitat creativa. Animaval’alumnat i els equips professionals a treba-llar amb la part saludable de la societat ma-lalta, deixant a banda la part patològica pera qui la genera; la política i certs sistemeseconòmics prepotents. El Sr. Kisnerman vadir que els esdeveniments no passen de llar g iper això la societat cada dia té una cara nova.Cada professional, de qualsevol professió, calque es plantegi el que ha de fer “ara i aquí”,comptant que una professió sola no pot abas-tar tota la feina. Proposa trencar els límits deles professions i treballar transprofessionalmentper tal d’enriquir-nos i perquè la ciència tota

sola no pot explicar la realitat. La realitattan sols es pot explicar amb l’ajut de la sen-sibilitat. 2

Finalment Natalio Kisnerman va citaren Borges, dient que en el “Caos” ens tocajugar a ser els nens que vàrem ser. Perquèels nens investiguen, creen, creixen i ju-guen. Si no “juguem” el “caos” ens potdevorar. Recomana, doncs, jugar i estaratents, atentes, a l’atzar que sempre acabaobrint una porta. Abans, però, caldrà de-terminar de quina banda ens posem, qui-na actitud assumim per afavorir la identitatdel sector amb qui es vol treballar... (deiajo) com que no ens agraden les arrogàn-cies, sens dubte, amb els que estan a l’altrabanda del Liceu.

Ara penso que si vaig enregistrar totaixò devia tenir una significació especialper a mi. Avui en tenir notícia de la sevamort ho he reviscut tot plegat.

Doncs res, moltes gràcies professorKisnerman pel seu mestratge, per les se-ves paraules, per les seves actituds, la sevasensibilitat i, sobretot, per permetre’mposar nom, paraules concretes, a intuïci-ons, vivències, dubtes, paradoxes i neguitsque em generava, aleshores, la tasca deltreball social del dia a dia.

La Roca del Vallès, 9 de juny del 2008.

2 El 9 Nou del Vallès Oriental, divendres 11 de febrer del 1994.

Professor Kisnerman

Page 111: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 1 1RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

VII Jornades de Serveis Socials d’AtencióPrimàriaTreballem en xarxa en el Sistema de Serveis Socials

Diana Lloret Cerezo1

1 Diplomada en Treball Social. [email protected].

Interès professional

Les VII Jornades de Serveis Socialsd’Atenció Primària es van celebrar el 15i 16 de maig del 2008 a l ’AuditoriWinterthur amb el lema “Treballem enxarxa en el Sistema de Serveis Socials”.

Els i les assistents, abans d’entrar, feientemps a fora mentre es produïa una tími-da reivindicació dels Ser veis Socialsd’Atenció Primària de Barcelona ciutat, queprotestaven amb el lema “Per uns ServeisSocials de qualitat, ja!” amb una pancartaa l’entrada. Mentre uns esperaven els com-panys, altres observaven la protesta o re-collien la documentació. Era un momentd’espera, de cerca de lloc, de conversesinformals i de retrobament amb altrescompanys que no es veien fa temps. I sen-se adonar-se’n van començar a tractar eltema de les jornades, sense adonar-se’nrevitalitzaven les relacions informals, quefinalment són les que més potencien elteixit de les xarxes professionals.

La inauguració va començar amb unapresentació del programa, el discurs delsdiferents col.legis professionals, els agraï-ments de protocol i el parlament dels dosconvidats: el senyor Ricard Gomà, regi-dor d’Acció Social de l’Ajuntament de

Barcelona, i la senyora Carme Capdevila,consellera d’Acció Social i Ciutadania dela Generalitat de Catalunya.

La xerrada del senyor José RamónUbieto, coordinador del projecte inter-xarxes, va ser força interessant. A travésd’un repàs teòric sobre la seva història deltreball en xarxa, va contextualitzar elmoment actual, en què pensa que s’estàrevitalitzant la perspectiva comunitària. Vaapostar pel treball des de la centralitat delcas, on es concep la xarxa com un acom-panyament a través de la conversa inter-disciplinària. El subjecte es converteix encentre de la intervenció i la finalitat ésl’atenció global del cas. Tot i ser conscientque es tracta d’un model que necessitaesforç per tirar-lo endavant, en aquestmoment de canvi normatiu va insistir quetambé és un moment en què es té l’opor-tunitat de definir-se i implementar unmodel en el qual les persones que sónateses pels serveis ho siguin de maneraintegral.

Pel que fa a les experiències de tre-ball en xarxa a l’espai dos, es van presen-tar tres projectes en els quals aquesta feinas’enfocava de manera molt diferent: a

Page 112: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 12

Gavà generant espais de reflexió entreprofessionals a partir del treball a un IES,amb la voluntat de generar canvis profundsdintre de les institucions; a l’Hospitaletcobrint les necessitats d’infants i famíliesa partir de la intervenció integrada de Ser-veis Socials, escoles i esplais; i al Raval tre-ballant a partir del diàleg entre diferentsserveis per tractar els casos del territori,amb el suport d’una web.

La taula rodona va reflexionar sobrela ciutadania entre els sistemes d’educa-ció, salut i serveis socials. Cal destacar laintervenció de la senyora Eva Fernández,presidenta de la FAVIV de Barcelona, quiva demanar un treball en què el centre si-gui la persona i els diferents serveis treba-llin de manera integrada i reforçant el teixitsocial existent.

La conferència a càrrec del doctorJacques Lecomte va ser molt engresca-dora. Amb un discurs planer i apassionat,va parlar de diferents experiències en di-versos àmbits, així com del lloc del profes-sional en la intervenció: de la importànciade l’equilibri entre el vincle i la llei, delrespecte a la persona, de la confiança i lacol.laboració i de la reparació com a es-tratègia educativa.

Les idees clau

Les idees que es van anar repetint perpart dels i les participants a les jornadesversaven sobre la necessitat que els ser-veis treballin entorn del cas, donant im-portància al subjecte d’intervenció i alteixit social que l’envolta i fent un treballen xarxa per l’acompanyament i suport desdel respecte, la garantia dels drets i la igual-tat d’oportunitats. Per fer-ho, van insistir

diferents ponents, és important tenir cri-teris unificats entre serveis, treballar demanera integrada i reforçar el teixit socialexistent.

Cal tenir en compte que és un momentde canvi, amb la implementació de lesnoves lleis de Serveis Socials i d’Autono-mia Personal, fet que genera oportunitatsper treballar des d’aquestes premisses. Unexemple és el rol del/de la treballador/asocial, que té la responsabilitat de vetllarper la globalitat del cas, segons la Llei deServeis Socials. Un altre canvi destacat ésla garantia dels drets dels/de les ciutadans/es, ja que el procés administratiu quedadescrit, i, per tant, també els circuits perfer reclamacions.

Però és imprescindible que les noveslleis vagin acompanyades de recursos, per-què si no, corren el risc de quedar-se enpaper mullat.

El senyor Rafael Ribó, Síndic de Greu-ges, va insistir, com a garantia dels dretsdels ciutadans i ciutadanes, que cal que lespersones que s’apropen als Serveis Socialsd’Atenció Primària sàpiguen què és el queaquests els poden oferir.

Així mateix, va referir el Síndic, és ne-cessari treballar pel respecte i reconeixe-ment als treballadors de primera línia ievitar la sobrecàrrega d’aquests profes-sionals per tal que puguin apropar-se a lasocietat. La senyora Carme Capdevila, aldiscurs inaugural, també en va fer esment,però no va concretar les estratègies perfer-ho.

La cara oposada va fer-se evident quanels i les professionals van expressar el sen-timent que si la implementació d’aquestanormativa no es feia correctament la sevaimatge podria quedar malmesa, se sentien

VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció Primària

Page 113: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 13RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

poc recolzats pels col.legis professionalsdavant les seves reivindicacions i amb pocacapacitat de mobilització.

Els i les professionals també van ex-pressar la preocupació per l’excessiva bu-rocratització de la seva feina i el poc tempsque poden dedicar a la intervenció comu-nitària. El senyor Jordi Estivill va exposarel risc que altres rols professionals omplinels buits que deixen els Serveis Socialsd’Atenció Primària, ja que la necessitatd’intervenció continua vigent.

La críticaEl senyor Jordi Estivill, sociòleg, va

referir que la inversió a Espanya en elsrecursos propis de l’Estat del Benestar ésdel 0,2% del PIB, mentre que a la resta

d’Europa la mitjana és del 0,4%. Va parlartambé de la tendència a enfortir el nostreEstat del Benestar a través de la imitaciód’altres models molt criticats per la seva je-rarquització, compartimentació, lògiquesautònomes de serveis, etc. i va posar l’ac-cent en la paradoxa que això suposa quan esparla de la necessitat de treballar en xarxa.

La fraseEn un moment de canvi com el que es

viu als Serveis Socials és fàcil desorien-tar-se. Per trobar el rumb el senyor JacquesLecomte ens va deixar una frase que potfer la funció de brúixola:

“la millor manera de ser realista ipragmàtic és ser profundament ide-alista”

Interès professional

Page 114: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 14

Acte d’entrega del IV Premi de Recercaen Treball Social “Dolors Arteman”

Xavier Pelegrí i Viaña 1

1 Diplomat en Treball Social i doctor en antropologia. Professor a la Universitat de Lleida. [email protected]

El proppassat 16 de juny, en el marcde l’Auditori de les Drassanes, tingué llocl’acte de lliurament del IV Premi de Re-cerca en Treball Social “Dolors Arteman”que organitza el Col.legi de Diplomats enTreball Social i Assistents Socials de Cata-lunya. La mateixa convocatòria serví periniciar un seguit d’esdeveniments que te-nen com a finalitat commemorar els pri-mers 25 anys de vida del nostre Col.legi,els primers estatuts del qual són del 1983.

L’acte va constar d’una primera parteminentment institucional en la qual, tot ila densitat del programa previst, no vanmancar moments de distensió. Amb la salaplena de gom a gom, la presidenta delCol.legi, Sra. M. Pilar Puig, féu la presen-tació de l’acte i donà la paraula als i lesrepresentants institucionals que hi erenpresents: la Sra. Dolors Fernández, del’Ajuntament de l’Hospitalet; el Sr. RicardGomà, de l’Ajuntament de Barcelona; laSra. Teresa Padrós, de la Diputació deBarcelona; i la Sra. Carme Capdevila, Con-sellera d’Acció Social i Ciutadania de laGeneralitat de Catalunya. Totes elles es vanfelicitar tant per l’aniversari del Col.legicom per haver arribat a la quarta ediciód’un premi que representa una clara apos-ta per la recerca en treball social.

Acte seguit un membre del jurat va ferla presentació dels vuit treballs presentatsen aquesta quarta convocatòria del premii la corresponent valoració de la qualitat imèrits del conjunt. Seguidament procedí ala lectura oficial del veredicte del jurat,que, per unanimitat dels seus deu mem-bres, acordà deixar desert el premid’aquesta IV Edició i, alhora, concedir unúnic accèssit, amb la consegüent publica-ció, al treball de la Sra. Lola Toledano iGonzález, assistent social de l’Ajuntamentde l’Hospitalet de Llobregat, titulat ¿Sepuede? i amb el subtítol Realizado a partirdel trabajo social en domicilios de ancianos. Totseguit prengué la paraula la guardonadaper agrair i brindar el premi, així com co-mentar la intencionalitat i el significat deltreball presentat.

En paraules de l’autora, el propòsit del’obra és el desig de compartir amb elsprofessionals més joves la seva experièn-cia de treballadora social en el ser veid’atenció domiciliària a la gent gran. Ésper això que es pot qualificar aquesta re-cerca com una e tnograf ia , ja que beubàsicament de l’observació participant rea-litzada durant anys. Els tres eixos bàsicsamb què es basteix la monografia són lagent gran, el seu habitatge i la treballadora

IV Premi de Recerca “Dolors Arteman”

Page 115: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 15RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

social. En tots tres blocs, l’autora va des-granant els punts neuràlgics del seu debatintern, de vegades com a descripció delsfets viscuts i altres més com a qüestio-naments sobre la dura realitat que es des-cobreix fent visites domiciliàries. Aquestexercici minuciós que s’escapa del formatclàssic de recerca no té una conclusió cla-ra, però tot el treball està sembrat de gransensenyances, no només per als joves tre-balladors socials, també per als professio-nals de totes les edats que treballen en elsserveis socials: en l’atenció a la gent gran ifent atenció a domicili.

Després del lliurament del Premi perpart de la presidenta del Col.legi i de laConsellera de la Generalitat, un grup decambra va interpretar uns fragments ope-rístics que serviren per assenyalar el canvide terç vers la commemoració del 25èaniversari del Col.legi.

Amb aquest motiu, la presidenta PilarPuig féu un discurs en què rememorà elnaixement i la trajectòria de la nostra ins-titució col.legial, les vicissituds per les qualsha passat en aquest quart de segle, les rei-vindicacions que encara tenim pendents i

les persones que amb el seu esforç hanfet possible que haguem arribat on som.Per a aquest primer acte de celebració, laJunta va voler homenatjar un parell d’ins-titucions molt estimades dins del Col.legi:l’Equip 65, format per col.legues ja jubi-lades però que segueixen impulsant pro-jectes d’ajuda mútua, i la companyaMontserrat Colomer i Salmons a la qual,tal com ens recordà en el panegíric de pre-sentació la seva deixeble MontserratBacardit, devem, entre moltes altres apor-tacions professionals, la sistematització dela metodologia en el que coneixem com a“mètode bàsic” de Treball Social.

Lliurats els respectius records de l’acted’homenatge, de nou es requerien unespeces instrumentals per rebaixar l’emocióabans de donar per acabada la part oficialde la trobada. Aleshores començà una es-tona més distesa en què, amb una copa decava a les mans, vam poder felicitar lesprotagonistes i departir amb les compa-nyes i els companys que van poder serpresents en un acte tan entranyable que,tanmateix, comença a ser tradicional cadados anys.

Interès professional

Page 116: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 16

La medalla d’or al treball social

Montserrat Colomer i Salmons 1

1 Assistent social.

La commemoració del 25è aniversaridel Col.legi Oficial de Diplomats en Tre-ball Social i Assistents Socials de Catalunyaes va celebrar el dia 16 de juny de 2008,amb el Lliurament del IV Premi de Recer-ca en Treball Social Dolors Arteman i elreconeixement i imposició de la medallad’or al treball social a títol individual icol.lectiu.

En primer lloc he de manifestar el meuagraïment per haver rebut a títol indivi-dual aquesta medalla, que es concedia perprimera vegada. Però el motiu d’escriureaquestes ratlles és perquè aquest acte delCol.legi m’ha portat a les reflexions se-güents:

La concessió de les medalles d’or altreball social demostra que el Col.legité, en aquests moments, autoritat iprestigi per poder-ho fer. Són vint-i-cinc anys viscuts situant el treballsocial en un ampli camp de possibili-tats professionals en l’àmbit de lescarreres socials i humanístiques. El lliurament del premi d’investiga-ció en treball social i el reconeixementi imposició de les medalles d’or cele-brats conjuntament en el mateix actesón una manera de manifestar i re-fermar la professió davant de la so-cietat en dos aspectes importants:distinció al treball social realitzat i a

la investigació que es dirigeix a untreball amb horitzó de futur. El reconeixement i imposició de lamedal la d’or al trebal l social al’“Equip 65”, que aplega assistentssocials i diplomats en treball socialjubilats/des, cal veure’l com un actede valorització de les tasques socialsrealitzades des del 1932, quan s’obríla primera escola d’assistents socialsal nostre país, fins ara. Queden enre-re els anys de treball obscur sense re-coneixement oficial, les lluites pelreconeixement dels estudis, per defi-nir els camps de treball, per entrar ales carreres universitàries, per poder-nos unir professionalment, formantpart d’un col.legi... En aquest sentit,les medalles poden significar el coro-nament d’una etapa històrica de laprofessió d’assistent social i, al ma-teix temps, el primer piló d’una eta-pa futura. Els vint-i-cinc anys delcol.legi són una fita on ha arribat eltreball social havent aconseguit unreconeixement de la societat que va-lora la professió i des de la qual espot preveure un horitzó ben obert ambvista a un nivell més alt dels estudisamb la nova llei universitària, amb laqual es podrà arribar, sens dubte, ala llicenciatura de Treball Social.

La medalla d’or al treball social

Page 117: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 17RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Per tant, en aquests passos endavantdel col.legi no podem oblidar les pro-fessionals que han posat els fona-ments de tot el que som ara. No citarénoms, perquè seria una llista molt llar-ga, però segur que els qui llegiu aques-tes ratlles teniu ben present el recordd’aquelles persones amb qui hem com-partit treballs i il.lusions per fer créixerla professió. I hem de tenir confiançaen les persones que actualment estanal davant de les institucions professio-nals (col.legis i escoles) perquè puguinseguir endavant el nou camí.

Felicitem-nos, doncs, tots els treballadorssocials i agraïm a la junta del Col.legi la sevaactitud valenta de fer passos endavant persituar la professió de treball social a un llocestimable de reconeixement per part de lasocietat.

Recordem i estimem els esforços pas-sats amb la mirada al nou horitzó quehem d’anar obrint amb l’esforç de tots,per construir una professió oberta a unasocietat més justa envers tots els ciuta-dans.

Interès professional

Page 118: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 20081 18

Jornada del 25è aniversari del Col.legi“Present, passat i futur del Col.legi de Diplomatsen Treball Social i Assistents Socials de Catalunya”

Glòria Rubiol Gonzàlez 1

1 Treballadora Social i doctora en història. Vicepresidenta del Col.legi Oficial de Diplomats en Treball Sociali Assistents Socials de Catalunya (1983-1986).

La Jornada va tenir lloc el dissabte 8de novembre a Barcelona, com a segonapart dels actes de commemoració de lafundació del Col.legi. La trobada, que tin-gué lloc al CaixaForum, va aplegar treba-lladors i treballadores socials de diferentspromocions, i, en la diversitat del seu pro-grama, crec que tothom va poder trobartemes del seu interès.

En la inauguració vam escoltar en pri-mer lloc els parlaments de la presidentadel Col.legi, M. Pilar Puig, que va presen-tar la Jornada, i d’Àngels Nogué, coordi-nadora de l’Àrea de Benestar Social de laDiputació de Barcelona, que va destacarel paper que els i les professionals del tre-ball social tenen i han de tenir en el marcde la nova legislació de serveis socials id’atenció a les persones dependents; vainsistir en la importància de la seva for-mació permanent per encarar els reptesactuals i va manifestar el compromís de laDiputació de Barcelona per col.laborar enaquesta formació.

Tot seguit, es va presentar la síntesi del’estudi encarregat pel Col.legi sobre la si-tuació professional dels titulats/des en tre-

ball social de Catalunya, a càrrec d’EnricRenau i Mireia Gabriel, director i tècnicad’investigació, respectivament, de DEP.Consultoria Estratègica. Aquest estudi haimplicat no solament la col.legiatura, sinótambé els treballadors i treballadores so-cials de Catalunya no col.legiats. Una dadareconfortant de les conclusions de l’estudi–entre d’altres que no ho són com els sa-laris no gaire alts o la freqüència d’estrès–és l’alt nivell de motivació per la feina,superior al que s’ha trobat en altres pro-fessions. Segons ens van anunciar, l’estudicomplet es podrà llegir a la pàgina web delCol.legi.

Una sorpresa fora de programa va serl’estrena d’un vídeo, àgil i simpàtic, sobrela professió i el Col.legi. Com a detall emo-tiu per a algunes de nosaltres, en l’escenifi-cació d’entrevistes per part de treballadoressocials vam veure una col.lega que repre-sentava i efectivament era ja usuària d’unservei en què l’orientaven sobre les pres-tacions per a persones amb dependència;al costat de la joventut d’altres participantsen el vídeo, era una mostra visual del pas-sat i el futur de la professió.

Jornada del 25è aniversari del Col.legi

Page 119: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

1 19RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Pilar Massana va iniciar les ponènciesde la taula rodona sobre el present, el pas-sat i el futur del Col.legi. Com a presiden-ta que va ser de l’Associació d’AssistentsSocials de Barcelona en els anys 80 i de lacomissió gestora per unificar les set asso-ciacions aleshores existents a Catalunya, varecordar el procés de constitució delCol.legi tot ressaltant el fet d’haver cons-tituït un sol Col.legi a Catalunya en lloc decol.legis provincials com es va fer en al-tres comunitats autònomes. Vist 25 anysdesprés, probablement tothom coincideixa valorar-ho com un encert. La primerapresidenta del Col.legi, Anna Morató, vaexplicar els moments de la seva constitu-ció l’any 1983 i va descriure les principalstasques d’aquells anys: dotar d’infraestruc-tures la seu i les delegacions del Col.legi,aprovar els primers estatuts, crear el pri-mer Consell Assessor d’Ètica del Col.legi ialtres comissions i grups de treball, iniciarnoves publicacions, participar en espais decoordinació institucional i ciutadana, incor-porar la ja existent RTS al Col.legi, etc. AMaria Ramos, vicepresidenta actual delCol.legi, li va correspondre presentar elsreptes presents i futurs per als professio-nals. De la seva exposició, entre altres qües-tions rellevants, en destacaria un tema, nomenor per a la major part de treballado-res socials: la reivindicació de la participa-ció dels homes en la conciliació de la vidafamiliar i laboral.

El col.loqui que va seguir a aquesta ses-sió va comptar amb intervencions queposaren en relleu diversos episodis en lahistòria de la professió a Catalunya, que,com es va dir repetidament, no començaamb el Col.legi sinó que es remunta al tre-ball de les primeres assistents socials sor-

t ides de l ’Escola creada el 1932 aBarcelona i que –malgrat alguns parènte-sis històrics de retrocés– segueix una mar-xa ascendent quant a la pràctica i alreconeixement dels estudis i del títolprofessional anys abans de la creació delCol.legi.

En la primera sessió de la tarda, Do-lors Colom va exposar el tema “Treballsocial al segle XXI: una professió al serveide les persones”, amb un recorregut his-tòric des de l’article del doctor Flexner del1915, que qüestionava el treball social coma professió, fins a la situació present, ambespecial èmfasi en la figura de MaryRichmond, a qui va citar com a referenten el seu elogi i defensa del diagnòstic so-cial. “Defensar que ens defensem” podriaser una de les conclusions de la seva con-ferència, entre altres consells per a la pràc-tica actual a fi de reivindicar l’espai i elvocabulari propis del treball social.

En la darrera sessió, Teresa Casanovas,coordinadora del Consell de DeontologiaProfessional del Col.legi, ens va donar labona notícia del recent inici de col.la-boració entre aquest Consell i els repre-sentants de la Generalitat responsables deldesplegament de la Llei de Serveis Socialsquant a l’article 86, que tracta la deonto-logia professional. A continuació, JoanCanimas, coordinador científic de l’Obser-vatori d’Ètica Aplicada a la IntervencióSocial, amb seu a la Universitat de Girona,va explicar en primer lloc els objectius iactivitats de l’Observatori i la seva col.la-boració amb el nostre Col.legi; en la sego-na part de la seva exposició, va considerarels factors que han causat l’augment deles qüestions ètiques que es plantegen enels àmbits social i sanitari, com són, prin-

Interès professional

Page 120: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008120

cipalment, el domini de la natura per latecnologia, la desaparició de veritats ina-movibles en el món occidental, l’extensiódels serveis socials, i el creixent reconeixe-ment dels drets de les persones usuàries.

Si el juny passat la primera part de lescelebracions del 25è aniversari del Col.legiva significar una tarda de parlaments ins-titucionals, premis i concerts, aquesta se-gona part ha estat una jornada de treballper part dels ponents i de participació delsassistents, en l’ambient arquitectònicament

tan original de l’edifici de Casaramona.Envoltades d’exposicions ben atractives delCaixaFor um, no vam trobar l ’estonad’anar-hi, dedicades tot el dia a la Jor-nada.

En darrer lloc, només voldria afegir quesón moments adients per felicitar-nos per,entre totes i tots, haver pogut celebrar elsvint-i-cinc anys d’un itinerari de vegadescosterut i difícil però en conjunt positiu, ifelicitar els actuals responsables del Col.legiper aquesta Jornada.

Jornada del 25è aniversari del Col.legi

Page 121: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

121RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Secció lliureImatge del passat

Petits retrats

Page 122: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008122

Page 123: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

123RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Secció lliure

Imatge cedida per Aurora Carretero.

Imatge del passat

Page 124: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008124

Petits retrats

Petits retrats

Josep Maria Aloy1

El treball directe amb menors que estan sota una mesura judicial dóna molt de si iprovoca situacions que són riques en sensacions i que defineixen notablement lamanera de pensar i de viure d’aquests joves. Durant més de vint anys d’estar encontacte amb nois i noies amb mesura judicial he anotat algunes d’aquestes situa-cions i reaccions emotives, algunes de les quals molt divertides, que vénen a ser unamena de petits retrats que diuen molt de com són aquests joves i també dels profes-sionals que treballem amb ells.Paraules clau: Vincle, relació, comunicació, complicitat.

Resum

The direct work with underage persons under court action and provokes situationsrich in feelings and that defines considerably the way of thinking and of living ofthese youngsters. During the more than twenty years of being in touch with underagepersons with court action I have written down some of these emotional situationsand reactions, some of them very cheerful. They became a kind of little portraitsthat say much about how these youngsters are and also about the professionalsworking with them.Key words: Link, relationship, communication, complicity.

Abstract

1 Llicenciat en Filologia. Departament de Justícia. [email protected]

Page 125: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

125RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Preàmbul

A tots aquells que no són de l’ofici elsdiré que aquests nois i noies, que per res-pecte a la seva intimitat només anuncio pelnom, són nois i noies que han passat pelsJutjats de Menors com a responsables d’al-gun delicte i se’ls ha imposat una mesurajudicial que han hagut de complir obliga-tòriament.

Com a Delegat d’Assistència al Menorhe estat el responsable d’ajudar-los i con-trolar-los el compliment de la mesura ju-dicial i d’informar al Jutjat corresponentde l’evolució d’aquest compliment, i, pertant, de l’evolució de la seva situació per-sonal i familiar.

El meu treball ha consistit sobretot adonar-los pautes educatives per no repetirles conductes delictives, ajudar-los a ela-borar un projecte de futur més sa i a fer-los reflexionar sobre les seves conductes iles conseqüències que se n’han derivat.

Com és fàcil d’endevinar, es tracta d’unafeina complexa però que en alguns casospot donar molt de si, ja que molts d’aquestsnois i noies, malgrat les seves mancances,s’han manifestat obertament i han mostratalgunes de les seves íntimes peculiaritats.

Ofereixo, doncs, tot seguit, una petitamostra de situacions, anècdotes, reflexionsi vivències ben diverses que, després demés de vint anys, he pogut compartir ambalguns d’aquests nois i noies i que han es-tat enriquidores per les dues bandes: per aells i per a mi. Són només petites engru-nes, moltes vegades pescades al vol des-prés d’hores i hores de treball personal ambcada un d’aquests joves.

Cadascuna d’aquestes anècdotes és in-significant per ella mateixa, però el con-

junt crec que conforma una bona dosi dereflexió i sobretot una bona oportunitatper aprendre... aprendre de tots aquells quenormalment qualifiquem de desestructuratsi marginals i dels quals pensem que no te-nen res per ensenyar-nos.

SòniaVas néixer amb fam d’amor i de llar i

t’han escatimat tant una cosa com l’altra...Has reclamat tothora que algú t’atengui ino has trobat un interlocutor que et satis-fés prou... Detestes l’anonimat i per aixòno toleres que t’ignorin. Has de ser el cen-tre malgrat que això suposi competir i es-copir amb i contra qui sigui...

T’has rebel.lat primer contra el pare,no sé si gelosa, per haver escollit per com-panya una noia poc més gran que tu, quet’ha fet ombra i nosa. Malament ho téaquell o aquella que es posa entre tu i algúa qui tu vols només per a tu... Malamentho té la persona que sense adonar-se’nt’eclipsa... Què fas exactament: delinquei-xes o lluites per trobar allò que t’escati-men?

DaniTu creus que és un elogi dir-me, dos

anys més tard, que només vas anar bé quanvas estar en llibertat vigilada? Que et vasperdre quan jo et vaig deixar? Vol dir aixòque no vaig saber ensenyar-te prou bé a anarsol? Certament, no és cap elogi...

JonathanEts tot innocència pura! Has vingut de

pressa per dir-me que els pares t’han com-prat un mòbil, finalment, i que ara ja po-

Secció lliure

Page 126: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008126

dràs parlar amb tothom. Però t’he vistpreocupat i t’he demanat per què, i m’hascontestat que fa dos dies que vas amb elmòbil però encara no has rebut cap trucada.Et demano a qui has donat el número i emdius que encara no l’has donat a ningú...

JaimeNomés portàvem tres entrevistes o qua-

tre i ens vam caure bé. Quan sorties de laquarta entrevista vaig posar-te la mà damuntl’espatlla i automàticament tu em vas posarla teva a la cintura. Poca estona, ja que quanvas adonar-te del que feies vas pensar quepotser t’havies excedit. Em va quedar moltclar, però, que necessitaves suport, segure-tat i, sobretot, una mica de caliu...

LloydFa tres anys i mig que ens coneixem i

jo crec que he esgotat totes les possibili-tats d’aportar-te noves idees i noves estra-tègies per ajudar-te a elaborar el teu futur.Com que tu has de complir les mesuresque et queden he pensat que la millormanera de complir-les seria canviant deprofessional. Un nou professional, sensevicis previs ni prejudicis segurament po-drà acompanyar-te millor que jo, que, enaquests moments, visc com una inutilitattotal tot el que t’he pogut oferir. No esticsegur de si el fracàs és meu o teu. O pot-ser de tots dos?

RedaEres la persona més reservada, més

silenciosa, més tímida… Et feia por donarla cara, xerrar, riure i et posaves vermellde seguida… ben vermell. Et van trobar

una feina a la Creu Roja i vas començar atreballar en el reciclatge de llibres de text…El segon dia que treballaves va venir lapremsa a fer un reportatge sobre la feinaque estaves fent i l’endemà sortia una fototeva que ocupava una tercera part d’unapàgina del diari… Vas aprendre de cop quela vida té aquestes contrarietats… Sortencara que la foto era en blanc i negre!

RodolfoVolies demostrar sempre que eres un

home fet i dret... Amb el teu metro no-ranta, res no et venia gros... Estaves perdamunt del bé i potser del mal... Demos-traves una seguretat exagerada, gairebéartificial... A tu no t’havia de dir res nin-gú... Detestaves els consells de tothom, finsi tot els meus... Deies que ja eres gran i sa-bies què havies de fer en tot moment. Peròvas ingressar a la Model... I tot se’n va anaren orris... Vas passar moltes nits plorant comun nen... trucant a la mama desesperada-ment... demanant amb insistència per mi...ensorrat i completament abatut... Per fi erestu mateix! Per fi donaves una mostra cla-ra i sincera d’allò que eres... Per fi ja noenganyaves més a ningú... Enhorabona!

SaraEm dius que les meves respostes a les

teves preguntes t’han ajudat molt... Tu not’imagines, però, com m’han servit a miles preguntes que he hagut de respondre’t.Per tant, gràcies per preguntar, Sara!

LauraAvui la Fina ens ha exposat el teu cas i

hem quedat una mica tocats. T’hem vist i

Petits retrats

Page 127: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

127RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

t’hem imaginat torturada i col.lapsada pertot allò que no sabem, però que imagi-nem… Per tot allò que has hagut de viureencara que tu ho vulguis negar... Ens hemimaginat de forma clara el teu plorar de co-nill –com el qualifica la Fina– i el teu la-ment trist i silenciós cada cop que ella etpregunta alguna cosa sobre aquest pes quet’aclapara... Ens ha tranquil.litzat saber quehi ha coses que no vols dir i coses que nopots dir... Però sobretot ens ha agradatsaber que ara estàs una mica més prepa-rada per començar a desbloquejar-te unamica i a xerrar. La Fina ens ha dit queestaves més contenta perquè ara tens xi-cot. Ho celebrem. Sobretot, però, cele-brem que deixis una porta oberta, unaporta oberta per fer neteja d’un passat tannefast. Que tinguis sort!

BernatEres tot passivitat i no et movia res. Et

costava fins i tot expressar què pensaves iquè volies… Un dia et vas destapar i quanet vaig demanar per enèsima vegada quèvolies fer o què desitjaves amb més ganesem vas contestar que allò que desitjavesamb més interès era jubilar-te… No po-dies ser més gràfic… De fet, crec que perprimera vegada vas fer una exhibició delucidesa!

ReduantReclamaves sempre, molt nerviós, que

et deixessin sortir del Centre (L’Estrep) perpoder fumar, però això no t’ho podienconcedir. Però et deien que anessis a llen-çar la brossa als contenidors (situats foradel Centre). Tu responies irat que no voli-es anar a tirar la brossa, el que volies era

sortir del Centre i poder fumar. Vam estardies entre tots per fer-te veure que anar atirar la brossa també era sortir del Cen-tre... i quan ho vas entendre et fonies devergonya per no haver-te’n adonat abans.

JéssicaEl teu problema més gros el tens amb

la teva mare: l’odies tant com l’estimes.Amor i odi. Res més. I passes d’un estat al’altre en un tres i no res. Els manuals depsicologia i les pautes educatives em ser-veixen de ben poc. L’única cosa que emdóna un mínim de resultat és intentar queet mantinguis com més temps millor alterreny de l’estimació i no al de l’odi. I quidia passa, any empeny!

Jonathan M.Un altre cas realment insòlit és el teu,

Jonathan, okupa desorganitzat i totalmentcaòtic, que et van detenir i vas estar tresmesos internat i lluny de casa. Amb motiud’això, el teu lloro va patir un estrès tanmonumental que vas haver de fer-li unateràpia perquè es recuperés i li tornessin acréixer les plomes... Tu, que estaves total-ment en contra de fer teràpia per ordenarles teves conductes i solucionar alguns delsteus problemes, no vas dubtar gens a l’ho-ra de posar-la en pràctica quan vas veureque el teu lloro perdia pèl i plomes perculpa d’una depressió.

Marc B.La teva mare, Marc, que és alcohòlica,

ha estat avui protagonista d’una de les es-cenes més lúcides que jo recordo. Primerha començat dient que la meva feina era

Secció lliure

Page 128: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008128

molt bonica i molt important. Quan joencara no me’n sabia avenir ha afegit quedes que treballes l’ajudes a pagar la hipo-teca. Llavors ja he entès per què deia quela meva feina era molt bonica i molt im-portant. Però la sorpresa final ha estat quequan ja marxava i s’acomiadava de mim’ha dit que allò que la feia més feliç ésque tornaves a riure, després de molt detemps de no fer-ho. I té raó, perquè hasrigut cadascuna de les tres afirmacions queha fet avui la teva mare. I has rigut tambéveient la cara que feia jo a cadascunad’aquestes afirmacions. Estic d’acord queara rius més, i també que amb la teva fei-na la pots ajudar molt a pagar la hipoteca,però sobretot estic totalment d’acord ambella que la meva feina és bonica i impor-tant.

Rosa i CarlesNo vull pas donar la sensació que en

aquesta feina tot són flors i violes. I aquíhi sou vosaltres, Rosa i Carles, per recor-dar-m’ho de forma ben impertinent. Vo-saltres constituïu dos perfils, ben definitsperò ben diferents i que porten a unamateixa conclusió: la convicció que enaquesta feina sempre hi ha una dosi defracàs absolut. M’explico.

Tu, Rosa, ets la típica nena consentida,presumida, beneita i impertinent, que vénsa les entrevistes tan a contracor que etpasses l’estona mirant el rellotge, fent ba-dalls i demanant si ja pots marxar. Fa lasensació que et passes l’estona pensantcom és d’avorrit i pesat escoltar tot el queet dic. Et faig saber, però, que jo tambéem passo l’estona desitjant, i aquí no ésnomés una sensació, que s’acabi d’una

vegada el compliment –seria millor dir in-compliment– de la mesura judicial.

Tu, Carles, ets el típic jove tan deses-tructurat que trepitges merda a cada mo-ment i que, lluny d’adonar-te’n, cada novareacció que tens només serveix per tirar-te encara més merda al damunt. Jo crec,amb perdó, que una vida desafortunadat’ha convertit en el típic desgraciat que nosap on va i que fa més pena que goig. Etsuna mena de petit o no tan petit desastrevital que no té on caure mort, difícil d’en-tomar i encara més d’orientar.

Carles i Rosa, Rosa i Carles, sou aquíper fer-me veure com de desagradable ipatètica pot arribar a ser també la mevafeina. Però és bo saber-ho i, en el fons, ésgratificant que de tant en tant algunamaleducada impertinent o algun ingratdesgraciat et recordi que hi ha uns límitsen tot treball d’ajuda i de relació i que, enaquesta feina, com en la vida, no existei-xen els miracles.

SantiL’última entrevista amb tu va ser eter-

na... Quanta xerrera, noi! Preguntes, opi-nions, valoracions... Vas tornar a recordarel dia que ens vam conèixer, les primeresentrevistes... Els debats i les discussions quehavíem tingut... els moments bons i els notan bons... No volies pas tallar… no etvolies acomiadar… Et vaig acompanyarfins a la porta i em recordaves quan lapolicia et va detenir per un intent de roba-tori... feies dues passes més cap a la portai reies explicant les bestieses que haviesarribat a fer... et vaig donar la mà fins aquatre vegades... I tu parlaves i parlaves,ben emocionat. Eres tan pesat, Santi! Però

Petits retrats

Page 129: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

129RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Secció lliure

he de reconèixer que estaves esplèndid i,fins i tot, encantador. Reies de les tevesactituds i de les teves pròpies bestieses...Quan et veia riure’t de tu mateix pensavaque aquell que ha après a riure’s de lespròpies incoherències vol dir que ha ma-durat. I tu, demostraves que havies ma-durat... Vols que et digui una cosa ara que

no em sent ningú? Amb aquesta teva re-acció durant l’última entrevista estic dis-posat a pensar que creus més tu en lameva feina que no pas molts jutges,molts polítics i fins i tot més que no pasalguns dels meus caps. T’ho agraeixo tant!M’has donat una lliçó excel.lent, senyorpesat!

Page 130: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008130

Page 131: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

131RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

LlibresManual de asesoramientopsicopedagógico

El protagonismo de laorganización colegial en eldesarrollo del Trabajo Socialen España

Mil sols esplèndids

Page 132: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008132

Page 133: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

133RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Llibres

El llibre, tal com el seu nom indica, és concebutcom un manual que ha de servir de referent als pro-fessionals de l’assessorament psicopedagògic.

L’obra, de 940 pàgines, té cinc parts diferencia-des: “L’assessorament psicopedagògic”, “Els escena-ris educatius”, “La pràctica educativa”, “Els escenariseducatius específics” i “L’alumnat amb barreres a lacomunicació i a l’aprenentatge”.

Aquest manual mostra les possibilitats àmplies queens ofereix l’assessorament psicopedagògic, obstinat peraconseguir una educació de qualitat per a tots i totes enels seus contextos ordinaris, redefineix els límits quetradicionalment se li han atribuït i concreta les tasquesque corresponen als seus professionals, psicòlegs, peda-gogs i treballadors socials, des de la concepció inclusivade l’educació. La institució escolar ha anat modificant,sobretot en les últimes dècades, les seves estructuresper adaptar-se a les necessitats d’una societat dinàmicai canviant. Amb les aportacions de les diferents discipli-nes que han incidit més en l’educació, s’ha contribuït aemfatitzar una concepció de l’ensenyament i l’aprenen-tatge que supera els límits de la instrucció i mira versuns objectius ambiciosos de transformació social. Enun primer moment, amb la integració escolar, es prete-nia enfonsar les fronteres infranquejables entre l’edu-cació especial i ordinària; després, amb l’atenció a ladiversitat i a les necessitats educatives especials, es pre-nia consciència de la interacció entre les necessitats del’alumnat i els recursos que ha de generar el centre edu-catiu; finalment, amb la concepció inclusiva de l’educa-ció es pretenen crear uns escenaris en els quals la totalitatde l’alumnat visqui en el propi espai i se senti realmentinclòs, almenys en aquesta parcel.la de la societat queés l’escola.

Manual de asesoramientopsicopedagógico

Coordinadors: Joan BONALS iManuel SÁNCHEZ-CANO.Manual de asesoramiento psicopeda-gógico. Col.lecció Crítica y Fun-damentos, 17. Barcelona: Edito-rial Graó, 2007. ISBN: 978-84-7827-522-9

Page 134: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008134

Però aquesta innovació educativa no-més és possible si es garanteix el bon ni-vell professional dels equips assessors, quedepèn, en bona mesura, del seu procés deformació. També es fa cada cop més pa-lesa la conveniència del treball compartitentre els diferents equips i professionalsimplicats en tots els escenaris de l’educa-ció, tot consolidant cultures, estratègies iactituds de treball en xarxa.

Els autors del llibre aposten, i donenpistes, per avançar cap a una educació sen-se barreres per a la comunicació i per al’aprenentatge relacionats amb alumnesd’entorns socials desfavorits, en la condi-ció d’estrangeria i de nova incorporació,en les dificultats en el llenguatge oral, ca-pacitats auditives, visuals, motrius i aque-lles vinculades a la vida emocional, derelació i comportamental, en la llenguaescrita i en les matemàtiques, i en la di-versitat de capacitats intel.lectuals.

Permeteu-me que destaqui amb entusias-me l’article elaborat per dues treballadoressocials dels Serveis Educatius del Departa-ment d’Educació, és el capítol 17 del llibre:“El alumnado con un entorno social desfavo-recido. El trabajo social”. En aquest capítolles autores relaten amb detall en què consis-teix la tasca del treballador o treballadorasocial en un servei educatiu: quines deman-des li arriben, en quines és pertinent queintervingui i el procediment metodològicque ha de guiar la seva tasca, acompanyatde la narració de casos pràctics que per-meten il.lustrar la teoria amb la pràctica.

A l’article, Ester Andujar i DolorsLlobet exposen i argumenten que davantels canvis experimentats per la societat engeneral i per la institució familiar en parti-cular, que delega en l’escola funcions quehavien sigut pròpies de l’entorn familiar,

és imprescindible l’aportació de diferentsagents de la comunitat, que han de plante-jar línies d’actuació a partir de la forma-ció en diverses disciplines. Els serveisexterns tenen un paper destacat en la pro-moció, suport i orientació als centres en lacomesa d’adaptar-se a l’actualitat social ial context. Educar és no tan sols ensenyarcontinguts, sinó també una determinadamanera de relacionar-se amb els i les alum-nes, atendre problemes socials, sanitaris...

Perquè un assessorament es faci ambla màxima garantia de qualitat cal que con-templi les aportacions de professionals deperfils diversos. El treballador social, desde la seva disciplina, aporta un coneixementsobre factors socials, polítics, sociològics,econòmics, de coneixement de les institu-cions públiques… que permeten analitzar larealitat socioeducativa des d’un prisma di-ferent al d’altres agents socials i educatiusque interactuen a l’escola. Sovint es trobafent de pont entre dues realitats diferents:l’escola i el context social dels seus alum-nes. Parteix d’una visió de conjunt de lespossibles intervencions amb l’alumnat quepateix desavantatges socials o viu en situ-acions de desfavoriment social i és capaçd’indicar les possibles alternatives davantuna situació de dificultat, crisi o conflicte.

Felicito les autores per la valentia de fersentir la veu del treball social en un manualde referència per a assessors psicopedagò-gics. El llibre és de lectura gairebé obliga-tòria per a tots els que treballen o volentreballar en l’àmbit educatiu al nostre paísi molt recomanable, sobretot el capítol 17,per a tots aquells que en algun moment dela seva tasca professional han de relacio-nar-se amb els serveis educatius.

Montserrat Fontbona i Missé

Manual de asesoramiento psicopedagógico

Page 135: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

135RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Llibres

El llibre ofereix una visió de l’organització col.le-gial a Espanya basada en la història de la professióen els últims quaranta anys, és a dir, des del 1962,quan s’intenta la unificació de les diverses associa-cions d’assistents socials existents. Divideix el text perdècades exposant el més important de cadascuna iaporta una documentació adient.

En el primer capítol fa una breu introducció perdefinir el significat de l’organització col.legial i la com-para a la d’altres tipus d’associacions i organitza-cions, destacant la seva finalitat principal de defensade la professió.

El segon capítol, dedicat als antecedents de la for-mació dels col.legis, és ben interessant ja que recordael camí que van fer les associacions d’assistents so-cials creades depenent d’alguna manera de les res-pectives escoles de Treball Social, fins a federar-seper actuar unides en uns mateixos objectius que noeren altres que el reconeixement oficial de la profes-sió. El 1962, reunides associacions de disset escoles,sorgeix la idea de fer una federació; es renuncia a lacreació d’una sola associació, però s’acorda que enels estatuts de les associacions hi hagi uns punts co-muns. Del 1963 al 1967 s’elaboren els estatuts perconstituir la FEDAAS (Federació d’Associacions d’As-sistents Socials). Podem destacar el paper que hi va

El protagonismo de laorganización colegialen el desarrollo delTrabajo Social en España

GIL PAREJO, Manuel. El pro-tagonismo de la organización cole-gial en el desarrollo del trabajo so-cial en España. Consejo Generalde DTSyAS - Ed. Siglo XXI.Madrid, 2004.

Page 136: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008136

La organización colegial en el trabajo social

tenir l’Associació de Barcelona: en la co-missió provisional va ser presidenta laMaria Carme Coll, i en la constitució dela Federació la primera presidenta va serla Beneta Llopis, i així consta en el llibre.

I Congrés d’Assistents Socials aBarcelona

El tercer capítol es dedica als anys se-tanta, anys en els quals es va qüestionar lavalidesa del treball social, (els anys de lareconceptualització del treball social), ambles discussions sobre política i professió.Però hi van haver fets importants:

la lluita pel títol universitari la reconversió de les associacions encol.legis

els congressos d’assistents socials deMadrid i Sevilla

la gestió per eliminar la beneficènciade l’assistència pública en el textconstitucional (en el llibre hi ha el textenviat als parlamentaris i a la premsa)

les jornades celebrades a Pamplona,en què s’aclaria la qüestió de la ideo-logia en el treball social...

En la dècada dels vuitanta s’aconseguíla creació dels col.legis i del Consell Gene-ral, i es va treballar de manera especial laformació dels professionals.

Congressos de Valladolid, Biscaia iOviedo.

Els anys noranta van portar l’assenta-ment de la professió. Congrés de Barce-lona.

El llibre acaba donant uns punts, amanera de conclusions, que resumim totseguit:

l’organització col:legial sorgeix com atransformació de les associacionsd’assistents socials acollides a les es-coles

el retard en el reconeixement delscol.legis va ser degut al context polí-tic de l’Estat espanyol

en la dècada dels seixanta s’inicia elcamí vàlid per aconseguir l’organit-zació col.legial

els anys setanta són l’època de mésgran agitació en la professió, possi-blement degut a la situació política isocial del país

al principi dels anys vuitanta es dissolla FEDAAS per la constitució delscol.legis i el Consell General. Els es-tudis s’integren a la Universitat

en els anys noranta es treballen duesqüestions principals: la imatge i pre-sència social de la professió i el des-envolupament de coneixements quefacilitin la formació d’un cos teòricdel Treball Social

El llibre és una història, com indica elseu títol, del desenvolupament del TreballSocial a través de la creació dels col.legisprofessionals. Un memorial ben documen-tat de les actuacions, conflictes i situacionsde quaranta anys d’esforços per donar unmillor estatus a la professió. També és inte-ressant el resum que ofereix de tots els con-gressos celebrats en aquests quaranta anys.

Montserrat Colomer i Salmons

Page 137: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

137RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Llibres

Mil sols esplèndids és la segona obra de l’autor KhaledHosseini. Potser el recordareu pel seu primer llibre,El caçador d’estels (2003). Amb aquest llibre va cap-tivar un gran públic i es va donar a conèixer interna-cionalment amb la versió cinematogràfica d’aquestaobra.

L’autor és un metge musulmà nascut a Kabul, ciu-tat de la qual va emigrar per anar als EUA després del’arribada dels talibans a l’Afganistan. Els seus relatssemblen autobiogràfics, especialment la seva prime-ra obra, en la qual narra la vida de dos nens afgane-sos –Amir i Hassan– i posa en joc violència i tendresaen una lectura inoblidable, que alterna els sentimentsmés íntims amb la situació social de guerra i violèn-cia extrema del país.

En l’obra que ens ocupa, Mil sols esplèndids, tornaa utilitzar com a base la situació social i política del seupaís a través de la vida de dues dones, Mariam i Layla.

Mariam és la filla il.legítima d’un home de nego-cis i de la seva criada. Ell, alhora està casat amb tresdones i és pare de 9 fills legítims més.

Mariam viu fins als 15 anys amb la seva mare,ambdues allunyades i aïllades de la ciutat d’Herat, i elpare la visita un cop per setmana. Malgrat el paresembla tendre amb ella, la seva mare l’adverteix con-tínuament que ella és i serà sempre una harami (unafilla il.legítima) i que tindrà una vida desgraciada, tantcom ho és ella.

Als 15 anys Mariam serà obligada a casar-se ambun sabater de Kabul 30 anys més gran que ella, un

Mil sols esplèndids

HOSSEINI, Khaled. Mil solesespléndidos. Barcelona: Salaman-dra, 2007. ISBN 978-84-9838-122-1.

Page 138: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008138

personatge cruel que la maltractarà i l’obli-garà a veure el món des d’un burca.

Layla, una jove de Kabul, haurà tinguten canvi una infantesa feliç i un pare queha intentat afavorir al màxim la seva edu-cació. No obstant, són temps de guerra ila desgràcia entra a casa seva; es quedasola i desprotegida fins que és salvada perRashid (el marit de Mariam) i aquest lidemana matrimoni.

La relació entre les dues dones al prin-cipi és insostenible, Mariam se sent rebut-jada i desplaçada i només és objected’atenció per les pallisses que li dóna elseu marit. Però de mica en mica la relacióentre les dues dones s’anirà transformant,de manera que Mariam trobarà en Laylal’afecte, la tendresa i l’estimació que maiabans no havia pogut sentir. Un vincle forti potent que farà que mai no es tornin asentir soles. Plegades viuran moments ter-ribles i la història d’una sempre estarà vin-culada a la de l’altra.

Malgrat el llibre descriu situacions degran violència, no es recrea en aquests

Mil sols esplèndids

continguts, i la solidaritat entre les duesdones supera en gran manera el sentimentd’injustícia que desborda el relat.

Val a dir que la història es recrea en elsdarrers 10 anys, i que el lector, lluny de sen-tir que llegeix una novel.la, no pot evitarpensar, mentre ho fa, que aquestes situacionsestan passant actualment a l’Afganistan.

L’autor és un mestre en la narració delssentiments i les relacions humanes. L’amor,l’amistat, l’odi, l’agressivitat, la por i la in-defensió apareixen en una i altra obra icommouen el lector. A més, té el valorafegit que sigui precisament, un home nas-cut a Kabul, l’autor, qui sàpiga connectartan bé amb el patiment i la inferioritat quepateixen les dones al seu país.

Una obra absolutament recomanableper al públic general i també per als quetreballem amb els sentiments, amb les re-lacions i l’elaboració dels dols.

No seria gens estrany que aquesta obratambé fos portada al cinema, però encaraque sigui així, no cal ser mandrosos i per-dre’ns el plaer d’una bona lectura.

Pepita Rodríguez i Molinet

Page 139: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

139RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

La revistaPublicacions

Presentació d’articles

Subscripció

Page 140: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008140

Page 141: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

141RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Números anteriorsEstat del Benestar: Reflexions per al Treball SocialNúmero 177 - Juny 2006Una mirada a la salut mentalNúmero 178 - Octubre 2006Infància i adolescència: un repte per al treball socialNúmero 179 - Desembre 2006Inclusió-Exclusió: oposats o complementaris?Número 180 - Abril 2007Parlant de la qualitatNúmero 181 - Agost 2007Autonomia personal: nova llei, noves pràctiques (I)Número 182 - Desembre 2007Autonomia personal: nova llei, noves pràctiques (II)Número 183 - Abril 2008Aprenent del passat, projectant-nos cap el futur (I)Número 184 - Agost 2008

Aprenent del passat, projectant-nos cap el futur (II)Número 185 - Desembre 2008

Any 2009. TemesImmigració (I)Número 186 - Abril 2009Immigració (II)Número 187 - Agost 2009Treball Social en l’àmbit de la justíciaNúmero 188 - Desembre 2009

Nota als lectors:La Revista de Treball Social (RTS) ofereix un espai de comunicació amb els lectors ambla voluntat de rebre comentaris, suggeriments, cartes, notes i tot el que els lectorsvulguin comunicar a la direcció de la revista.Envia les teves aportacions per correu postal a:

RTSc/ Portaferrisa, 18, 1r 1a - 08002 Barcelona

o bé per correu electrònic a: [email protected]

Publicacions

Page 142: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008142

Recomanacions

Page 143: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

143RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

NORMES PER A LA PRESENTACIÓ D’ARTICLESA LA REVISTA DE TREBALL SOCIAL (RTS)

La Revista de Treball Social, editada pel Col.legi Oficial de Diplomats en Treball Social iAssistents Socials de Catalunya, és una publicació amb més de 30 anys d’antiguitat ques’edita amb periodicitat quadrimestral. El seu objectiu és transmetre el coneixement delsàmbits del treball social, els serveis socials, el benestar social i les polítiques socials a lacomunitat científica, als professionals i als col·lectius interessats.

La RTS està oberta a tots els col·laboradors que ho desitgin per presentar articlessobre investigacions originals teòriques o experimentals, treballs teòrics i metodolò-gics, descripcions d’experiències professionals, assaigs, etc., sempre en relació amb eltreball social, les polítiques socials i els serveis de benestar social.Els articles han de ser inèdits. Malgrat tot, l’equip de redacció podrà reproduir textos

publicats en altres llengües i en altres àmbits geogràfics, si ho creu oportú.L’equip de redacció estudiarà els articles rebuts i informarà l’autor/a de l’acceptació

per a la publicació. Podrà també recomanar modificacions i, si l’article es considera nopublicable, se’n comunicaran els motius. El contingut dels articles és responsabilitatexclusiva dels autors.Extensió. Els articles de la secció “Dossier” tindran una extensió màxima de 12 pàgi-

nes, els de les seccions “Interès professional”, un màxim de 6 pàgines; els de “SeccióLliure”, 3 pàgines, i els comentaris de “Llibres” no excediran les 2 pàgines.Els articles es presentaran en format electrònic, lletra Arial cos 12; interlineat 1,5; marges3 cm.Llengües. Els articles poden presentar-se en català o en castellà indistintament.Les dades han d’anar a la capçalera dels articles. En la primera pàgina es farà constar

títol i subtítol, si s’escau; nom i cognoms de l’autor/a principal i relació d’altresautors/es si el treball és d’equip; títol acadèmic, centre de treball i càrrec; tambés’inclouran el número de telèfon i l’adreça de correu electrònic.A continuació el resum, no superior a 10 línies, en l’idioma triat i, si és possible, enanglès. Al final del resum les paraules clau, en nombre no superior a 5.Referències bibliogràfiques. Aniran al final del text, seguint l’ordre alfabètic i d’acord

amb les següents normes de referència: ISO 690, 1987 (UNE 50-104-94) per adocuments impresos i ISO 690-2 per a documents electrònics, bases de dades iprogrames informàtics.

Documents impresos.– Monografies (llibres): COGNOMS (majúscula), Nom o nom de l’entitat responsa-

ble. Títol (en cursiva). Altres responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edició.Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del llibre (opcional). Col·lecció (opcio-nal). Notes (opcional). Número ISBN.

– Parts de monografies (capítol del llibre): COGNOMS (majúscula), Nom, o nom del’entitat responsable del capítol. Títol del capítol. En COGNOMS (majúscula), Nom,

Presentació d’articles

Page 144: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008144

o nom de l’entitat responsable del llibre. Títol del llibre (en cursiva). Lloc de publi-cació: Editorial, any, situació en la publicació font (volum, pàgines, etc.).

– Publicacions en sèrie (revistes): Títol (en cursiva). Responsabilitat de la revista.Edició. Identificació del fascicle (data i/o número). Lloc de publicació: Editorial,any. Sèrie (opcional). Notes (opcional). Número ISSN.

– Articles de publicacions en sèrie (revistes): COGNOMS (majúscula), Nom, o nomde l’entitat responsable de l’article. Títol de l’article. Col·laboradors/-es a l’article(opcional). Títol de la revista (en cursiva). Edició, any, volum, número, pàgines.

– Legislació: País. Títol. Publicació (en cursiva), data de publicació, número, pàgines.

Documents electrònics.– Textos complets: COGNOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable.

Títol (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s) secundari(s) (opcional). Edició.Lloc de publicació: Editor, data de publicació, data d’actualització/revisió [Data deconsulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per a la resta). (Col·lecció)(opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents enlínia; opcional per a la resta). Número normalitzat (opcional).

– Parts de textos: COGNOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable deldocument base. Títol del document base (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s)secundari(s) del document base (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editor, datade publicació, data d’actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als do-cuments en línia; opcional per a la resta). Capítol o designació equivalent a la part.Títol de la part. Numeració dins el document base (opcional). Localització dins eldocument base (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per alsdocuments en línia; opcional per a la resta). Número normalitzat (opcional).

– Publicacions en sèrie (revistes electròniques): Títol (en cursiva) [tipus de suport].Edició. Lloc de publicació: Editor, data de publicació [Data de consulta] (obligatoriper als documents en línia; opcional per a la resta). Sèrie (opcional). Notes (opcio-nal). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per a laresta). Número normalitzat.

– Articles i altres contribucions de publicacions en sèrie (revistes electròniques): COG-NOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable de la contribució. Títol dela contribució. Títol de la revista (en cursiva) [tipus de suport]. Edició. Número delfascicle. Data d’actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als docu-ments en línia; opcional per a la resta). Localització dins el document base. Notes(opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional pera la resta). Número normalitzat.

Les gràfiques, dibuixos i taules portaran les corresponents referències, indicant ambquina part del text estan relacionades.Els articles s’enviaran a l’adreça electrònica de la RTS: [email protected] articles, un cop publicats, passen a ser propietat de la RTS.Els autors/es rebran tres exemplars del número de la revista en què s’ha publicat el

seu treball.

Page 145: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

145RTS - Núm. 185 - Desembre 2008

Butlleta de subscripció

TarifesSubscripció anual: 41,00 euros

Estranger (tarifa única): 54,40 euros

Números solts: 15,45 euros

Dades personalsNom i cognoms: ............................................................................................................ NIF: .......................................

Adreça: ...................................................................................................................................... C.P.: .......................................

Població: ........................................................................................................................................................................................

Telèfon: ............................................. Tel. mòbil: ................................................. E-mail: ...................................................

Dades BancàriesBanc o Caixa: ............................................................................................................................................................................

Domiciliació Agència: .........................................................................................................................................................

Població: ........................................................................................................................................................................................

Titular: ..............................................................................................................................................................................................

Codi bancari: Entitat____/ Sucursal____/ DC_ _ Núm. C/c__________

Signatura: Data:

Podeu fer-ho arribar per correu electrònic o per fax.

Portaferrissa 18, 1r 1a - 08002 BarcelonaTel. 933 185 593 - Fax: 934 122 408E-mail: [email protected]

Revista de Treball Social

Page 146: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

RTS - Núm. 185 - Desembre 2008146

Page 147: RTS 185 bilingüe - TSCAT | Col·legi Oficial de … RTS - Núm. 185 - Desembre 2008 Sumari Professor Kisnerman Maria Dolors Viñas Barceló 109 VII Jornades de Serveis Socials d’Atenció

147RTS - Núm. 185 - Desembre 2008