RTS 201 català - TSCAT | Col·legi Oficial de Treball ...

1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

RTS - Núm. 201 - Abril 20142

Directora: Montserrat Bacardit i BusquetSotsdirectora: Rosa Mª Ferrer i VallsEquip de redacció: Teresa Aragonès i Viñes

Irene De Vicente ZuerasJosep Ma. Mesquida GonzálezPepita Rodríguez i MolinetPepita Vergara Beltrán

Administrativa: Anna Pablos Ortuño

Comitè assessor: Rogeli Armengol i MillansMontserrat Cusó i TorellóJosefina Fernàndez i BarreraManuel Miguel Pajuelo ValseraDavid Paricio SalasXavier Pelegrí i ViañaMilagros Pérez OlivaCarmina Puig i CruellsCristina Rimbau i AndreuGlòria Rubiol i GonzàlezMaria del Carme Sans MoyàAntoni Vilà i Mancebo

Disseny de les cobertes: Jordina TióDisseny interior: Ester Lozano VivóCorrecció d’estil i traducció: Raül Cascajo i OrzáezTraducció i correcció anglès: Urgell Poch PlanasImpremta i maquetació: I.G. Santa Eulàlia. Sta. Eulàlia de RonçanaDipòsit legal: B-19535/1968ISSN: 0212-7210ISSNe: 2339-6385

Tiratge: 600 exemplars en edició impresa Versió en línia consultable a www.tscat.cat

Edita: Col.legi Oficial de Treball Social de CatalunyaPortaferrissa 18, 1r 1a - 08002 BarcelonaTel. 93 318 55 93 - Fax 93 412 24 08Adreça electrònica: [email protected]: www.tscat.cat

Junta de Govern del Col.legiDegana: Núria Carrera i ComesVicedegana 1a: Margarita Garcia CanelaSecretària: Montserrat Mas CarrilloTresorera: Lucia Guerrero RuizVocal i vicesecretari: Juan Manuel Rivera Puer toVicedegana 2a: Mª Pilar Martínez BertholetVicedegana 3a: Anna M. Galobardes GeladaVicedegana 4a: Marta Frontiñán GarciaVicedegana 5a: Gemma Solanas BacarditVicedegana 6a: Glòria Martín LleixaVocals: M. Mercè Ginesta Rey

David Nadal MiquelCàndid Palacín BartrolíArantza Rodríguez Juano

L’equip de redacció no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles publicats.

RRRRRTSTSTSTSTSRevista de Treball Social

3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Sumari

Sumari

Editorial .......................................................................................................................................5

A fonsMètode i modalitats del treball social de grupTeresa Rossell Poch ...........................................................................................................................9

Una revisió del treball social grupalBelén Parra Ramajo ...................................................................................................................... 23

Una mirada a l’atenció grupal des de tres perspectives diferentsYolanda Fierro Fidalgo ................................................................................................................. 30

El grup com a eina de treball des dels serveis socialsÀngels Vives Belmonte .................................................................................................................. 40

Del grup a la comunitat. El poder de la paraulaTeresa Zamanillo Peral .................................................................................................................. 50

Treballant amb grupsAlbert Briansó Solé ....................................................................................................................... 65

Grup multifamiliar amb adolescents amb trastorn mental. Teixint vinclesi creant diàlegBerna Villareal, Sonia Soriano i Olga Moreno .......................................................................... 70

Cuidadors de la Nova Esquerra de l’Eixample. Un projecte compartitMercè Gil, Malena Carpallo i Rosa M. Pérez ........................................................................... 78

“El Racó de les famílies”. Intervenció grupal per reforçar les habilitatsparentalsAsún Val, Jordi Bautista, Inés Moya i Mariona Buxadé ......................................................... 83

Grups amb familiars de pacients amb dany cerebral adquirit. Unaexperiència compartidaMercè Yuguero i Teresa Roig ......................................................................................................... 92

De la teoria a la pràctica en el treball social de grups: l’experiència enel servei de suport a l’estudiant de la Universitat d’AlacantPatricia Soler Javaloy ..................................................................................................................... 97

RTS - Núm. 201 - Abril 20144

Projecte d’inclusió laboral i social per a dones. Si tens oportunitats, potsMercè Civit i Encarna Luna...................................................................................................... 105

Resposta des del treball social grupal a la dificultat d’accés a l’habitatgeAriadna Munté, Rosa M. Alegre, Irene De Vicente, Angustias Ruiz i Gemma Rama...... 110

Interès professionalIII Premis Estatals del Treball Social i Dia Internacional del TreballSocialRosa M. Ferrer Valls .......................................................................................................................... 123

Biblioteca pública i treball social. El treball interdisciplinari al serveid’una generacióGuadalupe Saloni, Carina Rey i Concepción Rodriguez-Parada ............................................. 125

LlibresQuè fem amb la tieta Rita? ................................................................................................ 133

Com escriure i presentar el millor treball acadèmic ........................................... 135

Prácticas y supervisión en trabajo social .................................................................. 137

El diagnóstico social sanitario ....................................................................................... 139

Secció lliureEl treball social, el record i la nostàlgia. Reflexió d’una treballadorasocial acabada de jubilar .................................................................................................. 145

La RevistaPublicacions ........................................................................................................................... 151

Normes per a la presentació d’articles a la Revista de Treball Social ........... 152

Butlleta de subscripció ...................................................................................................... 155

Sumari

5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Editorial

La força del treball social amb grupsEl treball social amb grups ha estat des de sempre una de les modalitats clàssiquesen la pràctica del treball social, però darrerament hi ha la impressió, entre moltsprofessionals, que el treball social amb grups ha esdevingut una pràctica ocasionali molt pel darrera del treball social individual. Des de la RTS hem volgut reivindi-car la força que suposa el treball amb grups per a la consecució dels nostres objec-tius, tenint-ne en compte la metodologia i modalitats, tant a nivell teòric comexposant valuoses pràctiques portades a terme per treballadors socials de diferentscamps de treball.

Si dins de la seva tasca professional el treballador social es planteja organitzar un odiversos grups, és sens dubte perquè considera que és una bona eina per aconseguirels seus objectius. És veritat també que això li exigirà una bona dosi d’energiacomplementaria i una formació especifica. Doncs resulta imprescindible conèixerels fenòmens inherents als grups i com aquests afecten a cadascun dels seus mem-bres, aprendre a treballar amb tots ells i tenir cura del grup sense deixar d’observari escoltar a cada una de les persones que en formen part. Resulta una feina apassi-onant i molt enriquidora que permet sortir del despatx i entrar en una nova dimen-sió on allò social és més evident. El paper del treballador social passa a un segonpla sense deixar el seu rol professional i de conductor del procés.

És sabut que el treball amb grups té capacitat per generar canvis personals, socialsi comunitaris, és una força que cal aprofitar. En aquests moments en què la societatpateix un individualisme persistent i les greus dificultats socials fan més necessariel suport de la comunitat, el treball social amb grups pot esdevenir una eina adienton la participació, la presa de consciència pròpia i l’acceptació de l’altre ajudin aaconseguir una millora personal i col.lectiva. I, tot això, com es diu en un delsarticles publicats, “lluny de la idea de beneficència”.

Editorial

RTS - Núm. 201 - Abril 20146

Nota de l’Editor

Al número 198 de la Revista de Treball Social (RTS), d’abril de 2013, es vapublicar un treball signat per Anselm Trescases Bataller sota el títol “Resiliènciai aplicacions en treball social”. L’autoria intel.lectual d’aquest article ha estatreclamada per Cristina Villalba Quesada, ja que s’assembla al treball que vapublicar sota el títol “El concepto de resiliencia. Aplicaciones en la intervenciónsocial” a la Revista de Intervención Social l’any 2004.

No és funció del Consell de Redacció de la RTS l’atribució de l’autoriaintel.lectual del treball a un o altre professional, però les semblances evidentsen l’estructura i presentació, així com la transcripció literal d’algunes parts,donen versemblança a la reclamació de plagi que fa Cristina Villalba, del qual laRTS n’era –òbviament– desconeixedora.

El Consell de Redacció de la RTS, alhora que lamenta profundament uncomportament tan contrari a l’ètica professional del treball social com és atribuir-se indegudament l’autoria de treballs de recerca, vol fer públiques les sevesdisculpes als lectors de la RTS i, molt especialment, a la Sra. Cristina Villalbapels inconvenients que aquesta circumstància pugui haver provocat.

Consell de Redacció de la RTS

7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

A fonsMètode i modalitats del treballsocial de grupUna revisió del treball socialgrupalUna mirada a l’atenció grupaldes de tres perspectives diferentsEl grup com a eina de treball desdels serveis socialsDel grup a la comunitat. Elpoder de la paraulaTreballant amb grupsGrup multifamiliar ambadolescents amb trastorn mentalCuidadors de la Nova Esquerrade l’Eixample“El racó de les famílies”.Grups amb familiars de pacientsamb dany cerebral adquiritDe la teoria a la pràctica en eltreball social de grupsProjecte d’inclusió laboral isocial per a dones

Resposta des del treball socialgrupal a la dificultat d’accés al’habitatge

RTS - Núm. 201 - Abril 20148

9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Mètode i modalitats del treball social degrup

Teresa Rossell Poch1

L’article planteja algunes consideracions sobre la metodologia del treball social.Proposa unes modalitats o classificació del treball social de grup, relacionada ambels objectius genèrics de la intervenció i vinculada a l’abordatge tècnic de cadamodalitat. Es plantegen els criteris indispensables per organitzar un grup, i esdescriuen els fenòmens més característics de les etapes del procés grupal relacio-nades amb els objectius específics de cada experiència.

Paraules clau: Mètode de treball social de grup, modalitats, abordatges tècnics,procés grupal.

Resum

This article outlines some questions on social work methods. A social group workclassification related to the main aims of group work practice is proposed as wellas the correspondent technical approach. The criteria for the group practiceorganization are established and some of the the characteristic phenomena aboutgroup process are described.

Key words: Social group work method, classification, technical approach, groupprocess.

Abstract

1 Diplomada en Treball Social i llicenciada en Psicologia. Professora titular de Treball Social de la Universitatde Barcelona (fins el 2008). Correu electrònic: [email protected].

Per citar l’article: ROSSELL POCH, Teresa. “Mètode i modalitats del treball social de grup”, en Revista de TreballSocial, núm. 201 (abril 2014). Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 9-22. ISSN 0212-7210.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 0

Mètode i modalitats del treball social de grup

Algunes consideracions sobre elsmètodes de treball social

Els mètodes de treball social en un prin-cipi van ser la base de la professió, ja queintegraven la filosofia, les finalitats i elsvalors del treball social. Els mètodes pre-nien per base els coneixements empírics,les teories i conceptes de les ciències so-cials del moment, que s’integraven a lesfinalitats i objectius d’intervenció del tre-ball social, els quals, a través d’elabora-cions posteriors, van constituir la teoria il’epistemologia del treball social actual. Laformació teòrica, l’entrenament pràctic ila supervisió dels mètodes de treball so-cial: el “casework”, el treball social de grupi el treball social de comunitat ocupaven,durant molts anys, gran part del currícu-lum acadèmic i de la formació continuadadels professionals.

El mètode de treball social de grup téels seus orígens als EUA, on l’any 1939 elsprofessionals que utilitzaven el treball degrup, principalment psicòlegs, treballadorssocials i pedagogs, van fundar l’Associa-ció Americana per a l’Estudi del Treballde grup (AAETG). Després de les greusconseqüències de la II Guerra Mundial,els membres d’aquella associació van con-siderar que els seus objectius eren de cai-re psicosocial i van decidir integrar-se al’Associació Americana de TreballadorsSocials (NASW) l’any 1946. Paral.lelament,a la mateixa època i també als EUA, esprodueix un creixement important de lesrecerques i teories sobre els grups humans,i molts dels coneixements obtinguts s’in-trodueixen al treball social. També les ide-es psicoanal í t iques tenen un paperimportant per al treball social, especialment

per al treball social individual familiar igrupal en el camp de la salut mental i deles clíniques i centres infantils, on es des-envolupa una extensa bibliografia sobrel’aplicació dels mètodes de treball social.

A Catalunya i a l’Estat espanyol el tre-ball social de grup s’introdueix “oficial-ment” l’any 1964, a través d’un seminariorganitzat per Nacions Unides, després delqual el mètode s’inclou dins el currículumacadèmic del treball social i s’inicien apli-cacions a diferents centres. Als anys 70 irelacionat amb el “Moviment de reconcep-tualització”, dut a terme en els païsosd’Amèrica llatina, i també amb l’eclosiód’aproximacions globalitzadores: amb lasistèmica i l’ecològica hi ha un intent d’in-tegrar els fins llavors tres mètodes en unasola metodologia de treball social. A casanostra M. Colomer (1979) sintetitza lesdiscussions i reflexions sobre el tema de lametodologia de treball social, i estableixuna estructura metodològica que uneix elsmètodes anteriors i que anomena MètodeBàsic de Treball Social. Posteriorment, alsanys 90, amb la necessitat de fomentar larecerca i la teoria en el treball social, i ambla intenció d’homologar el treball social ales ciències socials, hi ha un pronunciamentgeneral a favor de considerar que el mètodede treball social és el mètode científic.

Aquesta posició pren un paper domi-nant en la professió, i es deixa de parlardels mètodes clàssics, que són substituïtsper “intervencions a nivell individual, fa-miliar, grupal o comunitari”. Quin és elproblema? Que els mètodes clàssics tenenper fonament de la intervenció el conei-xement que sobre fenòmens basics de l’es-tructura i dinàmica personal, familiar,grupal o comunitària s’han d’observar i

1 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

A fons

comprendre per poder actuar de maneraadient, dins de les finalitats i objectiusd’atenció psicosocial del treball social. Pertant, el mètode es basa en una compren-sió de les situacions que tracta el profes-sional des de la perspectiva i l’àmbit deltreball social, i estableix una seqüència depassos metodològics, dins els quals es des-envolupa el procés d’atenció o interven-ció. En aquest sentit no creiem que espugui reduir un mètode d’atenció a un ni-vell d’intervenció.

persona que rep l’atenció del professional,perquè ja que es pot parlar d’una catalo-gació de problemes, de malalties, de con-flictes o de trastorns, cadascun prendràuna clínica diferent en relació amb les ca-racterístiques de la persona que els pateix.D’altra banda el mètode clínic dóna moltaimportància a la diagnosi de la situació-problema, als aspectes ètics i a la funciópreventiva o prospectiva de l’atenciópsicosocial (Norten, 1982).

La referència al treball social clínic nopretén ser un retorn al passat, sinó la rei-vindicació d’aspectes constituents dels mè-todes, en aquest cas del treball social degrup.

Modalitats del treball social degrup

G. Konopka l’any 1963 va definir eltreball social de grup com “un mètode detreball social que ajuda els individus a mi-llorar el seu funcionament social, a travésd’experiències constructives de grup, i aenfrontar-se amb els seus problemes per-sonals, de grup o de la comunitat d’unamanera més efectiva”. Aquesta definicióha estat comunament acceptada pels dife-rents autors que tracten el tema del tre-ball social de grup.

Des del moment en què es consolidaaquest mètode de treball social, els primersautors, M Murphy, G. Konopka, G.Wilson, distingeixen dues modalitats detreball social de grup: A) Els grups quetenen per finalitat ajudar a millorar elsproblemes de les persones que participenen el grup: “ajudar l’individu a través delgrup”, i B) els grups d’“acció social” quetenen per finalitat organitzar projectes

Estableix una seqüència de pas-sos metodològics, dins els qualses desenvolupa el procés d’aten-ció o intervenció. En aquest sentitno creiem que es pugui reduirun mètode d’atenció a un nivelld’intervenció.

Sobre aquest tema N. de la Red (2000)fa referència a una distinció entre el mè-tode científic i el mètode professional: “Elmètode científic té com a objectiu la cer-ca i producció de coneixements, mentreque el mètode professional es dirigeix a latransformació d’una realitat o situaciódeterminada”.

Distingits aquests dos nivells metodo-lògics, un altre aspecte conceptual delmètode fa referència al corrent, dins deltreball social, que defensa per al treballindividual i familiar, i grupal, l’accepció detreball social clínic, representat al nostrepaís per A. Ituarte i J. Fontbuena. El mè-tode clínic és el mètode utilitzat per metges,psicòlegs, treballadors socials i psiquiatres,que es caracteritza per singularitzar cada

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 2

col.lectius i col.laborar en el desenvolupa-ment de la comunitat. Papell i Rothman(1966) divideixen la pràctica de treballsocial de grup en tres models. A) terapèu-tic, B) de reciprocitat, i C) d’objectius so-cials. N. Kisnerman (1969) recull aquestatradició i parla de “grups orientats cap elcreixement” i “grups d’acció social”.

La diferència principal radica en el fo-cus d’atenció del treballador social, a) l’ajutindividual a través del grup, o b) l’ajut algrup per aconseguir objectius col.lectius,socials o comunitaris. Aquestes dues vari-ants del treball social de grup es distingei-xen també amb la forma de conducció delsgrups: en els primers, els treballadors so-cials hauran d’afavorir la creació i la co-hesió del grup com un procés dins del qualels membres poden comprendre, vivenciarles pròpies actituds i relacions, i milloraralguns aspectes de la seva situació perso-nal. Mentre que en els grups d’acció socialel professional ajudarà el grup a planificarels seus projectes d’intervenció, potencia-rà la participació, l’expressió d’opinions icompromisos, ajudarà a prendre decisionsi a avaluar els resultats de les activitats degrup, en definitiva a aconseguir canvis ex-terns com a objectiu primari, i secundària-ment a obtenir els beneficis personals quecomporta, en general, la participació social.

El treball social de grup s’anomena so-vint també treball social amb grups, la qualcosa no presenta cap incorrecció, però ésmés pertinent parlar del treball social degrup quan ens referim al mètode de tre-ball social (amb els coneixements, finali-tats i valors de la professió que el sustenten)i de treball social amb grups quan es volposar l’èmfasi en el camp d’aplicació deltreball social, en aquest cas els grups (grups

de pares, de joves, d’afectats per algunproblema social o de salut, etc.).

Amb l’intent de revisar i actualitzar lestipologies del treball social de grup, es vapresentar a les IV Jornadas Nacionales deTrabajo Social y Salud celebrades a Bilbaol’any 1995 una proposta de modalitats deltreball social de grup: grups socioterapèu-tics, grups socioeducatius, grups d’acciósocial i grups d’ajuda mútua (Rossell, 1995).A cadascuna d’aquestes modalitats o tipo-logies corresponen, en termes generals, untipus d’abordatge particular en l’organit-zació i la direcció del grup. Aquesta classi-f icació podria permetre identif icar,comparar i analitzar els grups entre elsprofessionals del treball social, i amb pro-fessionals d’altres disciplines.

Els grups socioterapèutics i elsgrups socioeducatius “tenen per objectiumetodològic principal oferir ajuda perso-nal als participants, ajuda socioterapèuticao socioeducativa a través de la participa-ció en un grup conduit per un treballadorsocial”.

Els grups socioterapèutics “s’apliquenen el treball social per tractar aquelles difi-cultats que conflictuen i produeixen patimenta les persones usuàries, i els impedeixen des-envolupar les seves capacitats, els seus afec-tes, relacions i responsabilitats socials”. Laintervenció socioterapèutica va dirigida amillorar les vivències, la comprensió i laparticipació familiar i social de cada mem-bre del grup, la qual cosa implica un des-envolupament de les capacitats emocionalsi de comprensió de cada persona per en-frontar-se amb les pròpies vivències i mi-llorar les relacions amb la família i l’entorn:grups de pares de persones amb trastornmental, grups de cuidadors de persones


1 3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

amb demència, grups de persones afecta-des per diferents problemes, etc.

Els grups socioeducatius “s’adrecenal desenvolupament, adquisició d’hàbits icomportaments i funcions que per dife-rents causes no formen part del repertoricomportamental dels membres del grup.L’adquisició d’aquestes capacitats, anome-nades també habilitats socials, pot repre-sentar un progrés personal, i pot tambéevitar un procés de deteriorament i mar-ginació social”. Els programes d’inserciósocial o laboral, per exemple, inclouen laparticipació dels usuaris en grups socio-educatius per estimular la motivació, la res-ponsabi l i tat , crear o reforçar hàbitsnormatius, entre d’altres.

Els grups d’acció social “tenen perfinalitat principal aconseguir objectius so-cials que van més enllà del benefici quepoden assolir els propis individus que cons-titueixen el grup. No són grups per resoldreproblemes individuals com els sociotera-pèutics, sinó que els membres hi participenper millorar algun aspecte d’un col.lec-tiu o de la comunitat, tot i que a travésd’aquesta participació obtenen experiènciai satisfacció”. Els grups d’acció social s’hand’organitzar o autoorganitzar per obtenirresultats: han de fixar uns objectius,distribuir funcions, considerar els mitjansi les capacitats que tenen, etc. Els grupsd’acció social arriben a tenir un nivell con-siderable d’autonomia i responsabilitat,després d’unes etapes de maduració i co-hesió. En aquests grups la conducció delgrup i la participació del treballador socialestaria en proporció inversa a l’estructu-ració, la cohesió del grup i la seva capaci-tat per aconseguir els seus objectius. Engeneral els trobem inclosos en la biblio-

grafia sobre el treball de comunitat, tot ique els grups d’acció social es poden des-envolupar des de diferents serveis o inici-atives: grups d’acollida a immigrants, grupsde dones contra la violència de gènere,grups per reivindicar serveis, etc.

Els grups d’ajuda mútua “ofereixenals seus membres la possibilitat de suportmutu per suportar, millorar o superar si-tuacions que els afecten durant períodesllargs de temps. Els grups d’ajuda mútua,en sentit estricte, es caracteritzen per la nopresència de professionals a les reunions quemantenen”. Una característica importantés el coneixement que es genera des del mónprofà sobre les malalties, les addiccions oaltres afeccions, pròpies o de familiars, i elpaper emocional i també de solucions pràc-tiques que es generen en el grup, en el quehi ha una transferència d’informació so-bre la problemàtica que es tracta en el grup.

Els grups d’ajuda mútua s’inclouen comuna modalitat dins del treball social de grupperquè, tot i que operen de forma inde-pendent, sovint fora dels serveis socials ode salut, acostumen a mantenir relació ambtreballadors socials, els quals impulsen,orienten, ofereixen informació i formacióa les persones interessades, i de maneraespecial als “facilitadors” dels grups d’aju-da mútua.

En aquests grups la conducciódel grup i la participació deltreballador social estaria enproporció inversa a l’estructu-ració, la cohesió del grup i laseva capacitat per aconseguirels seus objectius.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 4

A Catalunya tenim un exemple molt clardel paper que van tenir els treballadorssocials, i de manera especial F. Roca, ambcol.laboració d’altres professionals, en lapromoció dels grups d’ajuda mútua des delServei de Promoció de la Salut de l’Ajun-tament de Barcelona, als anys 90. Enaquells anys es va impulsar la creació ifuncionament de més de 100 grups d’aju-da mútua a Barcelona, relacionats princi-palment amb l’àmbit de la salut. Moltsd’aquests grups van convertir-se, posteri-orment, en associacions dins les quals en-cara trobem grups d’ajuda mútua compoden ser Àgata (un dels primers) de l’As-sociació de Dones Afectades de Càncerde Mama, associacions de malats bipolars,malats mentals, malalts renals, etc. Potseraquesta pràctica social ha quedat substitu-ïda, en part, per la proliferació de biblio-grafia sobre l’“autoajuda” que apareix alsinicis dels anys 2000. De tota manera exis-teixen, a la RTS, articles interessants sobreaquelles experiències.

És important distingir entre el compo-nent d’ajuda mútua present en tots elsgrups socioterapèutics i socioeducatius di-rigits per professionals, dels objectius d’aju-da mútua que caracteritza els grups quees desenvolupen i funcionen, insistim, sen-se la presència d’un professional.

Cada una de les modalitats de grupesmentades té uns objectius genèrics dife-rents entre si, i, en conseqüència, l’abor-datge metodològic i la participació delsprofessionals haurà de ser diferent en cadaun, encara que en totes les modalitats pre-sentades el grup és el focus central d’aten-ció. D’altra banda cada una d’aquestesmodalitats inclou un nombre molt amplide grups, alguns dels quals són exemples

paradigmàtics de cada modalitat, mentreque d’altres es trobarien en situacions lí-mit entre elles.

Fins aquí hem parlat de modalitats detreball social de grup dins el mateix mètodeclàssic de treball social de grup, modalitatsreferides als objectius genèrics dels grups.

També es poden classificar elsgrups per les característiques oproblemàtiques dels membresque formen un grup, que és laclassificació més habitual.

També es poden classificar els grupsper les característiques o problemàtiquesdels membres que formen un grup, queés la classificació més habitual: parlem degrups de pares d’infants hospitalitzats,grups d’adolescents, grups de mares ado-lescents, grups de dones immigrades ogrups de pacients depressives, entre moltsaltres.

Una altra possibilitat de classificar elsgrups és per la tipologia dels objectius es-pecífics. En aquest sentit, els resultats dela recerca “El treball social amb grups depersones usuàries dels serveis socials aCatalunya”, realitzada entre els anys 2009-2011 i publicada el 2012, mostra que, de206 grups estudiats, la modalitat de grupssocioterapèutics és la més nombrosa: 119,que representen un 57,76% del total, ambuna varietat important d’objectius entreells: grup de dones grans per disminuir l’aï-llament, grups socioterapèutics per a es-poses de malalts alcohòlics, grups per a laintegració social per a persones amb tras-torn mental, o grups per superar el dolmigratori. Els segueixen els grups amb


1 5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

objectius d’integració social, amb un totalde 34 grups, i 14 socioeducatius, entre al-tres tipologies (Alegre i Rossell, 2000).

Són interessants les dades que mostrenla gradació de grups amb objectius especí-fics que els treballadors socials duen a ter-me amb persones amb trastorn mental quehan d’ingressar durant un temps en uncentre de salut mental, que van des delsgrups d’acollida fins als grups per prepa-rar l’alta, passant per grups per integracióal centre, o grups per adquirir pautesadaptatives i altres grups. Una situació sem-blant la trobem en centres on atenen per-sones que han perdut algun membre oalguna funció i que tenen un període llargde tractament. Paral.lelament, en aquestscentres s’organitzen grups per a pares ifamiliars.

Avantatges que ofereix el treballsocial de grup

Quan un treballador social es plantejaorganitzar un grup és perquè pensa que ésla millor opció metodològica per ajudar undeterminat nombre de persones amb unaproblemàtica, preocupació o interès simi-lars. Si el treball social de grup es conside-ra una alternativa d’atenció psicosocial ésperquè la situació grupal ofereix unes pos-sibilitats millors per a aquells usuaris quel’atenció individual, familiar o comunità-ria, i, per tant, hauríem de considerar qui-nes hipòtesis sostenen el benefici del treballde grup.

Diferents autors: Heap,1982, Brown1988, Shulman 1992, entre d’altres, coin-cideixen en els criteris següents:

Tota persona necessita ser reconegu-da i sentir que pertany a algun grup,

ja que les experiències infanti lsperviuen en els adults. La participa-ció en un grup pot reduir les dificul-tats de comunicació i de comprensióde les relacions. El grup facilita la relació amb altrespersones, redueix l’aïllament i afavo-reix el sentiment de pertinença. Per-met reconèixer el valor de les rela-cions positives. Un grup de persones amb necessitatssimilars pot ser una font d’ajuda i su-port mutu, per comprendre i solucio-nar problemes de caràcter emocionali relacional. Les actituds, els sentiments i el com-portament poden ser modificats enun context de grup, per un procésd’identificació amb altres membres,i per la presa de consciència de lespròpies reaccions i les causes que lesoriginen. L’ambient contenidor del grup potfacilitar l’expressió de sentiments ne-gatius vers un mateix o els altres quefins aquell moment quedaven ocultso negats. Els canvis que es produeixen a tra-vés del grup acostumen a ser mésconsistents que els aconseguits peraltres mitjans. El grup reforça i valo-ra i és un referent per mantenir no-ves actituds i comportaments. En els grups organitzats pels treba-lladors socials es fomenten els valorsdemocràtics, socials i l’empodera-ment dels membres.

Els grups també poden tenir conseqüèn-cies negatives per als seus membres: quanes manipula els participants, quan s’orien-ta cap a finalitats inadequades i es crea

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 6

confusió, angoixa i confrontació entre elsmembres.

Els grups, les situacions grupals, ofe-reixen, per tant, unes possibilitats que elsprofessionals utilitzen per aconseguir ob-jectius específics. Seguint aquest supòsitconsiderem que és molt important per alstreballadors socials conèixer el funciona-ment psicològic dels grups, per poder com-prendre els fenòmens més freqüents irellevants, i poder conduir el grup vers laconsecució dels objectius.

L’organització de grups

L’elecció del mètode i de l’orientaciótècnica per part del treballador social s’hade correspondre a les característiques inecessitats del moment dels usuaris i a lescaracterístiques i model d’atenció dels ser-veis. En cada centre o programa específicuna persona pot rebre ajut per millorar oresoldre un aspecte de les seves dificul-tats, i és en aquest sentit que si els grupsestan metodològicament ben dissenyats espoden complementar entre ells i amb al-tres nivells d’intervenció: la parella d’unpacient en tractament per alcoholisme, queacudeix als grups que organitza el centreper a familiars pot, alhora, participar enun altre grup per persones distímiques queorganitza el servei de salut mental, i en un

programa per la promoció de l’ocupació.Això indica que en tots ells s’utilitza la di-nàmica de grup com la millor manerad’aconseguir els objectius respectius, perònecessàriament el disseny dels grups i lesformes de conducció variaran entre ells.

L’organització d’un grup s’ha d’es-tablir sobre diferents criteris: inicialments’ha de considerar la conveniència de crearun grup amb persones amb una problemàti-ca i en un moment evolutiu d’aquesta pro-blemàtica semblants. És a dir, en el momentde rebre un diagnòstic d’una afecció física opsíquica o en el procés de rehabilitació per-sonal o d’un familiar. O quan familiars depersones amb demència es troben en lesprimeres fases d’evolució, o quan ja hanperdut totalment la consciència. També s’hade considerar si l’objectiu és donar informa-ció i suport, o si s’han de tractar aspectes deles relacions anteriors entre cuidadors i ma-lalts que han estat conflictius i produeixenagressivitat, culpa i malestar en el cuidador.Per a cada tipus de grup hi ha una compo-sició i organització més idònia.

Composició: nombre de membres quepresenten un problema o dificultat deter-minats i que el treballador social conside-ra adient per formar el grup.

Característiques dels membres:edat, gènere, ètnia, estils de vida i carac-terístiques personals, considerant la pertinèn-cia de més o menys homogeneïtat entre ells.

Objectius: sobre la base de les moda-litats que s’han definit (grups socitera-pèutics, socioeducatius, d’acció social id’ajuda mútua) s’han de definir els objec-tius del grup de la manera més ajustada iexplícita possible, per exemple grup demalalts hematològics: compartir experièn-cies davant de la malaltia; grup de pares

Això indica que en tots ellss’utilitza la dinàmica de grupcom la millor manera d’aconse-guir els objectius respectius,però necessàriament el dissenydels grups i les formes de con-ducció variaran entre ells.


1 7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

de fills amb trastorn mental: ajudar a com-prendre el trastorn i les seves manifestaci-ons; grups de familiars de malalts ambdemències: informació, suport i contencióemocional; grups de dones immigrants: ela-borar el dol migratori, integració social, etc.

Durada del grup: nombre de sessi-ons, i durada i freqüència de cada sessió.

Abordatge tècnic en la conducciódel grup. Podem plantejar tres abordat-ges bàsics en la conducció dels grups: di-rectiu, no directiu o semidirectiu (Rossell,1995). L’abordatge tècnic s’ha de decidiren planificar el grup, ja que des d’un pri-mer moment marcarà la relació entre eltreballador social i el grup i la relació en-tre els membres del grup, i propiciarà laformació del setting de les relacions grupals.

Abordatge directiu: es caracteritzaper: “A) el professional té un paper cen-tral i actiu en el grup, B) el professionals’anticipa a la iniciativa del grup, i C) eltreballador social promou la dinàmica degrup a través d’estímuls programats ambla finalitat d’aconseguir determinats efectes:verbalitzar dificultats, fer activitats, etc.”

Abordatge no directiu: és el que “A)permet l’expressió lliure i creativa del grup,B) el professional condueix el grup a par-tir dels fenòmens i continguts que el grupexpressa. Aquest abordatge tècnic no s’hade confondre amb la passivitat o amb el“laissez faire”, ni amb els grups psicoanalí-tics”. Tampoc impedeix que s’introdueixialguna tècnica complementària a la discus-sió verbal, si es considera necessari perafavorir el procés del grup.

Abordatge semidirectiu: “El treballa-dor social introdueix un programa de temeso activitats com a mitjà per dinamitzar elgrup, introdueix tècniques com la represen-

tació i canvi de rols, l’expressió de desitjos iideals, seqüències biogràfiques, etc., a travésde les quals es canalitzarà el procés de grup”.

L’abordatge s’ha d’establir en funciódels objectius del grup i de la capacitat delsmembres per expressar i aprofundir en lesseves dificultats i conflictes. Per aquestmotiu en els grups d’acció social s’utilit-zen abordatges directius o semidirectius,mentre que en els d’ajuda mútua sovintsón no directius. No considerem conveni-ent, en el treball social de grup, utilitzartècniques per a tot, ja que s’entorpeix elprocés de grup i la possibilitat que els par-ticipants contactin amb els seus propis sen-timents, ansietats i conflictes que són elmotiu d’assistir al grup.

Avaluació: s’han de considerar els re-sultats sobre l’evolució de cada membreen el grup, del grup en termes d’objectiusi procés metodològic, i de la satisfacció delsparticipants. És important també valorar l’im-pacte sobre la institució i l’impacte social.

En el treball social de grup trobem treselements principals: a) Els membres delgrup, cadascun amb les seves característi-ques personals i la seva problemàtica, b)el grup, configurat a través de la interac-ció entre els membres, que es constituiràcom una entitat singular, i c) el treballa-dor social. Cal que el treballador socialmantingui aquesta triple mirada durant totel procés de grup, i que mantingui el settingde la relació, de manera que es consolidil’estructura relacional i durant tot el procés.

El grup: objectius i etapes delprocés

Quan el TS reuneix un determinat nom-bre de persones, amb una problemàtica

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 8

similar i amb uns objectius explícits i com-partits per tots els membres, el grup, coma fenomen psicosocial, en realitat encarano existeix. S’anirà constituint a través dela participació i de les interaccions de lespersones que el formen, s’anirà desenvo-lupant en passar per diferents etapes i con-flictes fins arribar a un nivell de cohesiónecessari per satisfer les necessitats delsmembres. Per aquest motiu és molt im-portant que els treballadors socials cone-guin i tinguin experiència sobre dinàmiquesi processos grupals, per poder-los conduirde manera pertinent. De manera que através del procés es puguin anar expres-sant els problemes, les actituds, les ansie-tats de cada membre, i del conjunt, enrelació amb la problemàtica particular queels afecta. Dins d’aquest procés cada per-sona participant anirà comprenent millorles seves dificultats, trobarà el suport delgrup, podrà expressar les seves opinions isentiments amb major claredat i el grupcohesionat serà el mitjà i context de canvi,com defineix R. Vinter.

És en aquest sentit que els objectius iel procés de grup transcorren paral.le-lament, durant el temps que dura el grup.Es podria pensar que l’objectiu (tractar ireflexionar sobre les situacions problemà-tiques que presenten els membres) és l’eixorganitzador del grup, ja que és la partconscient, voluntària, responsable de cadamembre i del grup. Mentre que en el pro-cés cada membre “viurà” les seves difi-cultats a través de les reaccions dels altres,i de l’acomodació difícil entre els mem-bres sorgirà una situació nova que és elgrup. Durant el procés s’aniran confron-tant, discutint i comprenent diferents for-mes de reaccionar, de viure i d’interpretar

fets i sentiments, propis i dels altres, i elmés important és que es produiran canvisinterns i en la conducta de cada membre.

S’ha de considerar el fet que parlar delsproblemes propis, o de problemes de fa-miliars, davant de desconeguts produeixsentiments de vergonya, de culpa, de ridí-cul o de tristesa, i és per aquest motiu queen la primera o primeres sessions els mem-bres experimenten una ansietat anticipada(temors i fantasies que més endavant ex-plicaran: “pensava que seria com un con-fessionari”, “creia que em farien preguntesque no sabria respondre”...), i una ambi-valència entre anar al grup on trobaran eltreballador social que creuen que els ex-plicarà el que han de fer, o ser grup ontothom pot opinar i parlar... Anar al grup,com anar a qualsevol lloc desconegut, pro-voca una certa por o malestar inicial. Pertant a la primera sessió de grup on es fanles presentacions i s’expliquen els objec-tius, acostuma a produir-se una participa-ció dels membres però poca interaccióentre ells. De tota manera, des de la pri-mera sessió sorgeix un fenomen que W.Bion anomena mentalitat grupal, entitatmental que uneix emocionalment al grup.

La majoria d’autors (Kisnerman (1968),Heap (1981) Brown (1988), Shulman(1992), Lovell (2004)) parlen del procésde grup i de les etapes per les quals esdesenvolupa aquest procés. Hi ha unani-mitat en tots ells en les fases de: forma-ció, conflicte, integració/cohesió i final.Alguns autors inclouen una fase normati-va o d’organització que correspondria mésaviat als grups d’acció social, en els qualsla tasca del grup és crear una organitzacióinterna, i el desenvolupament de funcionsper aconseguir un objectiu de caire social.


1 9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

També en alguns grups socioeducatius, enels quals s’utilitzen activitats, es poden in-cloure aquestes fases. En aquest treball ensreferirem a les etapes de dependència,conflicte, cohesió i final.

Etapa de formació o dependència.És l’etapa inicial del grup, en la qual el pro-fessional ha d’establir l’enquadrament delgrup, és a dir ha d’establir la forma defuncionament més adient en cada grup, através de la conducta verbal i no verbal.Si en un grup socioterapèutic la treballa-dora social diu que són els participants elsque han de participar i presentar les sevesexperiències i interessos en el grup, no potestar parlant la meitat de la sessió. A mésdels fenòmens descrits en la primera ses-sió, aquesta etapa es caracteritza per unintent recurrent del grup d’atribuir al pro-fessional la solució dels seus problemes, laidealització fantasiosa del seu saber i po-der. No han anat a compartir, sinó a re-bre, i es manifesta un intent d’establir unarelació particular amb el treballador so-cial. Aquest ha d’afavorir l’intercanvi en-tre els membres del grup, ja que si dónarespostes fomenta la dependència. És mi-llor retornar al grup les qüestions: “quèpensen sobre aquest tema?” “algú té expe-riències semblants?”...

Parlen dels seus problemes i cada mem-bre es presenta com el que té una situaciómés difícil. És més aviat una descàrregaque un intercanvi. Sorgeixen líders efímers,persones que poden parlar molt i bloque-jar la participació (que ho saben tot i do-nen consells, “el que hauria de fer elprofessional”), i que posteriorment tindranun altre paper en el grup. El professionalno ha de tenir pressa per intervenir en elmalestar del grup, però cal que s’establei-

xin unes normes: deixar parlar, no agre-dir, oferir espai als membres que no inter-venen... Ha de relacionar allò que hanparlat amb la problemàtica que els afecta,etc. També és interessant observar com eltractament dels temes varia de l’etapa ini-cial del grup a l’etapa de cohesió (en ungrup de pares amb problemes amb els seusfills, una mare jove manifestava les difi-cultats amb la seva filla de 18 mesos, jaque considerava que la seva filla no eraobedient i no acceptava les normes, noacceptava que li donés el menjar, i plora-va contínuament... Algú li donava consellsperò ella insistia que la nena era estranya ino la podia aguantar). Veurem aquestamare en l’etapa de cohesió del grup.

Veiem com es va donant un doble pro-cés personal i grupal, i com el tipus d’in-tervenció del professional marcarà lesrelacions posteriors en el grup.

Etapa de conflicte. En aquesta etapaes manifesta clarament l’ambivalència en-tre ser individu en el grup o ser grup. Coms’ha dit anteriorment, les persones que vana un grup no hi van per “fer un grup”, hivan per entendre o solucionar els seus pro-blemes, i la manca de respostes directesper part del professional frustra i provocauna protesta del grup, o la retirada d’algunmembre. El conflicte es manifesta en elgrup en forma de crítica oberta o enco-berta al professional, de discrepàncies en-tre els membres, de temes externsrelacionats amb conflictes. En aquest sen-

El professional no ha de tenirpressa per intervenir en el ma-lestar del grup, però cal ques’estableixin unes normes.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20142 0

tit és interessant observar com després de5 o 6 sessions de grup hi ha un dia en quèla sessió es caracteritza per una absènciaimportant dels membres, la qual cosamostra l’ambivalència inconscient entre eldesig de continuar al grup o abandonar.De fet, si els membres superen aquestaetapa de conflicte generalment continuenfins al final.

Etapa de cohesió. El grup ja ha en-trat en una etapa d’integració i d’identifi-cació amb objectius comuns. Es deixenparlar uns i altres, hi ha comprensió, res-pecte i suport. S’escolten i valoren uns alsaltres, parlen de progressos, es poden ferautocrítiques i plantejar canvis. Les rela-cions entre els membres són afectives isituades a un nivell de comprensió, de ferconscient, d’adonar-se de qüestions impor-tants. La mare jove citada a l’etapa de de-pendència, quan faltaven 3 sessions peracabar el grup, diu que voldria explicar unacosa que no ha dit al grup: “Va tenir duesnenes bessones. Des del naixement a unala veure seva, que s’entenien, era la mésmaca i la més llesta, mentre l’altra no, noconnectàvem, ni ella amb mi ni jo ambella... Quan tenia 5 mesos i 9 dies, “lameva” va morir... Jo no ho podia creure,no ho podia suportar (plora amargament),ara he entès alguna cosa del que em passaamb meva filleta, pobreta, l’he rebutjat”...Es produeix un sentiment de compassió ide solidaritat del grup amb aquesta mare...En aquesta etapa hi ha un retorn a temestractats anteriorment, però reconeixen quehan canviat en la manera de sentir i com-portar-se. El grup sovint s’idealitza: “totho he après aquí, no podia pensar quem’ajudéssiu tant (al grup)... S’expressen elssentiments no com la descàrrega del prin-

cipi sinó en forma continguda i lligada alpensament. El benefici grupal es traslladaa situacions externes, però sovint els par-ticipants no les vinculen directament a allòque s’ha tractat en el grup, tot i que reco-neixen els beneficis i progressos que engeneral han assolit i la millora del seu es-tat emocional.

Etapa final. El grup expressa pena perla idea que el grup s’acabi: demanen per-llongar-lo uns dies més (cosa mai reco-manable). Diuen que ells continuaranigualment el grup, al mateix temps ara ex-pressen dubtes sobre el benefici del grup,“creuen que es podia haver fet més”, sem-bla que expressen la frustració per acabarel grup (Torras, 1996).

Aquestes etapes del procés de grupqueden il .lustrades clarament en expe-riències publicades sobre “Grupos deacogida para mujeres inmigrantes” (Yago,Moreno y Melendez, 2001), y sobre“Grupos socioterapéuticos para mujeresfrecuentadoras” (Cirera i Lopetegui, 1997),entre d’altres.

L’evolució en el procés de grup és gene-ral, tot i que en grups d’orientació directivael professional no permet l’expressió es-pontània de sentiments i ansietats, quequedaran controlats per la directivitat i ladependència. Però el grup tampoc podràarribar a un nivell de cohesió emocionalnecessari que permeti contactar, reconèi-xer o fer conscients actituds i sentimentsrelacionats amb els problemes que presen-ten els membres.

El grup sovint s’idealitza: “totho he après aquí, no podia pensarque m’ajudéssiu tant (al grup)...


2 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

És important fer un diagnòstic del grup,generalment a l’entorn de l’etapa de con-flicte, amb la finalitat de detectar i poderdescriure les seves característiques i de-terminar els aspectes en què cal incidir imodificar: hi ha grups en els quals predomi-na un sentiment d’impotència, i de depres-sió, en altres predomina en el grup la negaciói l’activisme (tot ho volen resoldre fora ino volen pensar), altres grups són norma-tius i legalistes i no toleren cap tipus detransgressió, etc. El treballador social hade poder contrastar, fer conscient i flexi-bilitzar les actituds del grup perquè cadamembre pugui trobar les seves solucions.

últim nivell el grup pot pensar sobre lespròpies emocions i reaccions dins i foradel grup, i això porta a la possibilitat deprogressar en la millora de les dificultatsde cada membre i del procés grupal (Grin-berg, 1986).

En el funcionament dels grups existeixsempre un predomini d’un nivell sobre l’al-tre, mai tots dos al mateix temps, i és res-ponsabilitat del treballador social poderidentificar la seva presència i el significatdels continguts que el grup pot expressar.

En la mateixa línia Shulman (1992) ar-gumenta que “quan un grup esta actuanta través de comportaments verbals o noverbals, podem veure que els seus mem-bres tradueixen els sentiments i pensa-ments en accions que s’adapten a la realitat.Cal observar i reconèixer el valor real i elvalor simbòlic d’allò que el grup expressa”.

La funció del treballador social ésajudar el grup a assolir els seus objectius.Per ajudar el grup l’ha de comprendre enel seu patiment i expressions successives.Ha de facilitar la participació i la integra-ció dels membres, i renunciar sovint alprotagonisme que és el que el grup dema-na, sense perdre el seu paper i autoritat pro-fessional. Ha de valorar l’assistència, laparticipació i ha de procurar que el grupsuperi els seus conflictes, ajudant a la presade consciència, tolerància, i acceptació de ladiferència. El professional ha de mantenirl’ideal i la possibilitat de millora de cadamembre, de comprendre i d’acceptar els seusfamiliars i a ells mateixos a través d’una ex-periència compartida. Amb B. Brecht podrí-em proposar: “A la bona gent se la coneix enquè resulta millor com més la vas conei-xent...”, ja que rescatar els aspectes positiusde cada persona és també tasca del grup.

El treballador social ha de podercontrastar, fer conscient i f lexi-bilitzar les actituds del grupperquè cada membre puguitrobar les seves solucions.

No podem acabar aquest apartat sensetractar de les valuoses aportacions de W.R. Bion, que ens ajuden a analitzar i com-prendre la vida emocional dels grups. Bionconstata que al grup es poden observardos nivells principals de funcionament. Unnivell en el qual predomina l’estat i expres-sió emocional “grup de supòsit bàsic”, enel qual el grup actua de forma vivencial,espontània, envaït per sentiments que fu-sionen el grup però li impedeixen reflexio-nar. I un altre nivell “grup de treball”, enel qual les emocions i els comportamentsreactius estan més controlats i en el qualels membres poden pensar sobre les prò-pies dificultats, discutir sobre un tema, oreflexionar sobre les aportacions que esvan presentant al grup. Situat en aquest

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20142 2

Bibliografia

BROWN, A. Groupwork. Aders-hot. Gower, 1986.: ISBN:9780566051982GRINBERG, L. Introducción alas ideas de Bion. Buenos Aires:Nueva Visión, 1986. ISBN:9789506021153HEAP, K. Psicoterapia de grupo:proceso y acción. Madrid: Paranin-fo, 1981. ISBN: 9788428311038.KISNERMAN, N. Servicio Socialde Grupo. Buenos Aires: Huma-nitas, 1969. ISBN: 9505820240.KONOPKA, G. Trabajo social de

g rupo. Madrid: Euramérica,1968. ISBN: 9788424001582.NORTEN, H. Clinical socialwork. Nueva York: ColumbiaUniversity Press, 1982.RED, N. de la. “La metodolo-gia del trabajo social desde elmarco de las ciencias sociales”,en Cuadernos Andaluces de Bienes-tar Social, núm. 8 (2000). Pàg.9-32. ISSN: 1138-1035.ROSSELL, T. “Trabajo social degrupo: grupos socioterapéuticosy grupos socioeducatives”, en

Cuadernos de Trabajo Social, núm.11 (1998). Pàg. 103-122. ISSN:0214-0314.ROSSELL, T. y ALEGRE, R.“Trabajo social con grupos depersonas usuarias de los servici-os de bienestar social”, en Tra-bajo Social y Salud (2013). Pág.67-94. ISSN: 1130-2976.SHULMAN, L. The Skills ofHelping: Individuals, Families andGroups. Itasca, Illinois: Peacock,1992. ISBN: 9780495506089.


2 3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Una revisió del treball social grupal

Belén Parra Ramajo1

El treball grupal té una capacitat elevada per generar processos de canvi psicosocials,personals, interpersonals i a nivell de la comunitat (Lewis, 2006; Parra, 2012). Aquestametodologia utilitza les forces que emergeixen del propi procés per reforçar lespotencialitats de les persones a partir de les vinculacions que es generen i desenvo-lupen entre elles. En aquest article es descriuen els components, característiques i“forces” que fan possibles els canvis en una intervenció grupal. Malgrat la sevadilatada trajectòria i els importants beneficis destacats, en els últims temps diver-ses veus anuncien una disminució de la pràctica del treball social de grup. Es posenen relleu alguns elements per a la ref lexió sobre aquest fet.

Paraules clau: Treball social grupal, vincles, mutualitat, pertinença, canvi indivi-dual i social.

Resum

Group work has a high capacity to generate personal, interpersonal, psychosocialand community processes of changes (Lewis, 2006; Parra, 2012). This methodologyuses emerging forces to reinforce individuals’ potentialities. This article describesthe components, characteristics and ‘forces’ that allow changes in a groupintervention. Recently many voices have appeared announcing a diminishingtendency of social group work, although its long trajectory and important benefits.Some elements to reflect on this fact are presented.

Key words: Social group work, bonds, mutuality, belonging, individual and socialchange.

Abstract

1 Diplomada en Treball Social. Llicenciada en Antropologia Social i Cultural. Professora del Departament deTreball Social i Serveis Socials Universitat de Barcelona. Correu electrònic: [email protected].

Per citar l’article: PARRA RAMAJO, Belén. “Una revisió del treball social grupal”, en Revista de Treball Social,núm. 201 (abril 2014). Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 23-29. ISSN 0212-7210.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20142 4

Les forces que propicien els canvisen el treball grupal

El sorgiment de l’entitat de grup com ametodologia d’intervenció en treball socialva ser un procés lent que es va gestar alfinal del segle XIX en els programes adre-çats a la joventut, d’oci, en l’organitzacióde campaments infantils i centres veïnals ien els Settlement House, que van fomentarla millora de les condicions de vida i elsorgiment del lideratge comunitari. Aques-tes organitzacions comunitàries van utilitzarels clubs i associacions per al desenvolu-pament de programes de sensibilitzaciócultural a la comunitat, per a la millora dela qualitat de vida de les recents comuni-tats industrials mitjançant el grup com acontext per a l’acció i la reforma social.Es basaven en el convenciment que elsgrups organitzats compensen les personesde la sensació d’aïllament i solitud productedels efectes de la industrialització a lesrelacions socials. Les finalitats d’aquestesorganitzacions eren ajudar les personesmitjançant la transformació del seu entorn,intentaven veure l’individu amb els seusproblemes i necessitats com a membre d’ungrup, veí d’un barri amb problemes comuns.Assenyalaven que el grup tenia en si mateixun potencial d’ajuda, i el mateix la col.lec-tivitat, i el veïnat com a tal, amb les sevesenergies desplegades per aconseguir autèn-tics canvis socials (Miranda, 2004).

Des dels seus orígens, el treball socialgrupal, a través de la participació i la res-ponsabilitat mútua, ofereix un mètode permillorar les relacions entre les persones iels seus entorns. Els treballadors socialsbuscaven el desenvolupament de la per-sona en la seva màxima capacitat i el fo-

ment de relacions més satisfactòries entrel’individu i el seu entorn.

En conseqüència, el grup com a mèto-de d’intervenció basa la seva singularitaten l’ús conscient de les relacions socials,de la interacció i vinculació entre les per-sones (Coley, 1947). Grace Coley, pioneraen la teorització sobre el treball social degrup, sostenia que la intervenció profes-sional mitjançant un grup apunta al crei-xement i al desenvolupament dels seusmembres mitjançant la pròpia experiència.Ja des de les seves arrels, el nucli del tre-ball social de grup és la creació deliberadad’un context grupal en què es promoguinles relacions i la participació per originarcreixement i canvis significatius.El treballgrupal té una capacitat elevada per gene-rar processos de canvis psicosocials, per-sonals, interpersonals i a nivell de lacomunitat (Lewis, 2006; Parra, 2012).

Quines són llavors les forces que sor-geixen en l’acció grupal i que fan possiblela generació de canvis? Què aporta ungrup, com a context i mètode, perquè si-gui considerat com una eina amb tant po-tencial per al canvi social?

Diversos autors consideren que la vir-tut que fa possible el canvi radica en laqualitat de les vinculacions i en les alian-ces entre les persones (Beresford i Croft,2004; Postle i Beresford, 2007).

D’altres posen l’accent en l’ajuda mú-tua com la condició que possibilita la trans-formació. Ajuda mútua entesa com elprocés mitjançant el qual les persones es-tableixen relacions de col.laboració, desuport i confiança (Sulman et al., 2005;Larkin, 2007; Bibeau, 2007; Bartone et al.,2008).Fins i tot Goodman (2014) especi-fica que en l’ajuda mútua es troben les


2 5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

arrels del treball social grupal. La cons-ciència de mutualitat s’aconsegueix amb lainterrelació, cada persona en el grup ex-perimenta la seva singularitat en un con-junt i la capacitat de sentir que pertany ipot influir en els altres.

D’altra banda, alguns autors (Nogueiraset al., 2005; Larkin, 2007; Zamanillo, 2008;Robertis, 2012) ressalten la capacitat delsgrups per restaurar els vincles socials i elsentit de pertinença. Pertinença social tam-bé anomenada necessitat de comunalitatper altres autors (Ward en Adams, Domi-nelli i Payne, 1998; Parsons, 2001; Flemingi Ward, 2013). Les situacions de necessi-tat, d’exclusió, tendeixen a aïllar les perso-nes, sovint arriben a trencar els llaçosd’unió i protecció amb els altres.

(Rossell i Alegre, 2013). L’experiència degrup proporciona el poder de la presa deconsciència sobre les pròpies situacions devida (Parra, 2012), el grup ajuda els parti-cipants a incorporar relacions i experièn-cies positives per utilitzar fora d’aquest(Alissi, 2001). Per tant, és també una pla-taforma per a l’enriquiment de la xarxa derelacions socials (Berry i Letendre, 2004;Sands i Solomon, 2004).

Un altre punt d’inflexió destacat pelsautors rellevants del treball social grupalés la força del poder col.lectiu (Collins,2009; Fleming i Ward, 2013; Ronnby,2013). Aquesta perspectiva implica el re-coneixement que les necessitats individu-als tenen una dimensió plural i se satisfanmitjançant les relacions socials. Sennet(2012) aprofundeix en el poder de la coo-peració col.lectiva quan es refereix aaquesta com el lubricant per a la copartici-pació; la cooperació requereix dels individusla capacitat de comprendre mútuament ide respondre a les necessitats dels altresper tal d’actuar conjuntament.

L’adquisició de competències i habili-tats es destaca també com un altre delsfactors que possibilita el canvi en la inter-venció grupal (Sands i Salomon, 2004). Elsparticipants d’un grup desenvolupen co-neixements i habilitats per fer front ambmés potencial als problemes socials, a lestransicions de desenvolupament i a les cri-sis vitals (Association for Specialists inGroup Work, 1992).

Aquesta perspectiva de potenciaciód’habilitats i competències es troba en es-treta relació amb els enfocaments d’empo-derament, el treball en grup ofereix unespai segur per poder realitzar el viatgedes del canvi individual al canvi social

Les situacions de necessitat, d’ex-clusió, tendeixen a aïllar lespersones, sovint arriben a trencarels llaços d’unió i protecció ambels altres.

L’aïllament, la solitud, la vergonya, lasensació de pèrdua de poder i de controlsobre la vida, la disminució de l’autoesti-ma... solen acompanyar els processosd’emmalaltir, les situacions de vulnerabi-litat, l’exclusió. És per això que la inter-venció grupal es descriu com l’estratègiaprofessional ideal per contrarestar elssímptomes derivats de les pèrdues i altresexperiències traumàtiques (Segrits, 2008),per pal.liar la solitud i superar l’aïllament(Larkin, 2007). Els grups afavoreixen l’ex-pressió d’emocions i sentiments, desenvo-lupen la capacitat d’escolta, de pensar,d’analitzar les situacions i els conflictes

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20142 6

(Clark, 2009). Les intervencions des de laperspectiva de l’empoderament s’assentenen la creença que les persones que experi-menten una situació d’adversitat són lesmés ben situades per identificar les solu-cions relacionades a aquesta situació (Ninacs,2008). El treball social grupal ofereix la pos-sibilitat de definir conjuntament la naturale-sa dels problemes compartits i adquirir elsconeixements i les habilitats necessaris per-què les persones puguin fer-se càrrec delseu destí, trencant amb les posicions de de-pendència que de vegades s’instauren en al-gunes pràctiques del treball social (Pestorius,2006; Pullen-Sansfacon i Ward, 2012).

El treball social grupal considera pri-mordialment que totes les persones tenenles habilitats, l’experiència i la capacitat pergenerar canvis en les seves vides.

Finalment cal assenyalar que és correnttrobar, a la literatura general del treballamb grups i des de diverses disciplines, laproposta conceptual sobre l’existència d’unconjunt de mecanismes intrínsecs en uncontext de grup i que operen promoventels canvis en els participants. Aquests me-canismes es denominen factors terapèu-tics grupals. La idea de factor terapèuticgrupal es basa en la premissa que en unprocés d’intervenció de grup s’interrelacionenun nombre determinat d’elements que espoden diferenciar els uns dels altres enter mes dels efectes benef iciosos queprodueixen en els membres del grup, qued’aquesta manera faciliten el canvi (Parra,2012). Són onze els factors terapèuticsgrupals descrits en la literatura especialitza-da, definits inicialment per Corsini i Rosen-berg el 1955 i investigats posteriorment enla pràctica c línica per Yalom (1985): lainstal.lació de l’esperança (el context grupal

possibilita veure millores en altres), la uni-versalitat (el reconeixement de similituds enles situacions d’altres membres alleugereixla sensació d’aïllament), compartir informa-ció (assessorament dels altres membres perfer front als problemes), altruisme (s’eleval’autoestima en ajudar i ser ajudat), la cor-recció del grup familiar primari (exploracióde les relacions familiars), aprenentatgeinterpersonal (es proven noves formes d’ac-tuar i reaccionar), conducta imitativa (se se-gueixen els comportaments d’altres membresi del conductor del grup), desenvolupamentde tècniques i habilitats socials (aprenentat-ge social), catarsi (expressió d’emocions), lacohesió de grup (acceptació, suport i rela-cions significatives), comprensió de si ma-teix (enteniment de la situació) i els factorsexistencials (el grup proporciona el valor dela singularitat en un context col.lectiu).

La perspectiva teòrica dels factors te-rapèutics proporciona un marc conceptu-al potent per a la comprensió del climainterpersonal que es produeix en qualse-vol modalitat de treball amb grups. Elsfactors terapèutics grupals represententant les condicions per al canvi, com tam-bé els elements propis del mateix procés.

El treball social grupal en l’actuali-tat, ha disminuït la seva pràctica?

Malgrat les característiques potencia-dores, descrites anteriorment, dels escenarisgrupals en la intervenció social, dels avan-tatges històricament reconeguts d’aquestamodalitat de treball social, de l’abundantrecerca sobre els components que multi-pliquen els canvis en les pràctiques grupalsen contextos molt diferents, i del reconei-xement per part dels professionals de


2 7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

l’enorme capacitat per a la recuperació delpotencial inherent a les persones, diversesveus apunten a una disminució graduald’aquest mètode en el treball social.

Són diversos els motius que s’estudienen l’intent de comprendre les raons de ladisminució de les estratègies professionalsgrupals en l’actualitat; Drum (2006) els rela-ciona amb la posició especial del treball so-cial grupal que qüestiona el paradigmadominant actual, centrat en l’individualisme,la competència, el dualisme i l’autoritarisme.La naturalesa de l’intercanvi recíproc que esprodueix en els grups està en dissonància ambl’individualisme predominant i generalitzat enla societat actual. El treball social grupalbusca connectar les preocupacions indi-viduals amb l’esforç col.lectiu per al canvisocial, s’entén que les persones poden expe-rimentar problemes com a individus, peròaquestes dificultats poden ser traduïdes enpreocupacions comuns en un context segurper a l’intercanvi i la participació, on esreconeguin les fortaleses de cadascun delsmembres i la força de l’acció col.lectiva,sentiments conduents principalment a larestauració de la dignitat de les persones.

considera que la por a l’exposició en grupi al poder col.lectiu dels membres és unaamenaça a la demostració pública d’unapossible incompetència del professional.

Les intervencions en grup comportenun canvi en la posició de saber del profes-sional, el treball grupal comporta un nivellalt d’imprevisibilitat causa de les múltiplesdimensions que s’hi conjuguen. Com ja s’hadescrit, el poder en els grups resideix en laqualitat de les vinculacions que es desenvo-lupen en el procés, i el professional contri-bueix a les condicions perquè es produeixinels canvis des d’una posició igualitària ambles persones participants. Treballar ambgrups implica el convenciment que les per-sones són expertes en les seves pròpiesvides, aquesta comprensió es posa en joccom a punt de partida en el procés grupal.

Com al.ludeix Lewis (2006), el treballsocial grupal és un mètode que empeny elprofessional a una reflexió contínua sobrela seva relació amb els participants, que des-mitifica el poder professional, que s’ocupade la singularitat i del col.lectiu simultània-ment, que ens situa davant la dificultat perfer front a les contradiccions socials, peròés precisament des d’aquesta contradiccióinherent des d’on opera el treball socialper a la transformació social.

Finalment, després de la revisió de la pers-pectiva del treball grupal, i de la identifica-ció dels seus elements i característiques, quedonen lloc a canvis qualitatius en la posicióde les persones participants, que ofereixl’oportunitat per a la restauració dels llaços ila pertinença social, em pregunto si davantla falta de veu, l’aïllament i l’alienació calidear noves formes de treball social. Calbuscar metodologies de treball renovades pergenerar acceptació, validació, comunalitat?

El treball social grupal buscaconnectar les preocupacionsindividuals amb l’esforç col.lec-tiu per al canvi social.

En la mateixa línia, Lazar (2007) tam-bé assenyala que el treball social grupal nos’utilitza en la mateixa mesura que el treballsocial de cas, indica que els motius prove-nen, per una part, de la contínua necessi-tat d’innovació que es requereix, i per unaaltra de la planificació rigorosa i impres-cindible que els grups necessiten. També

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20142 8

Bibliografia

ADAMS, R.; DOMINELLI, L.i PAYNE, M. Social Work: The-mes, Issues and critical debates.Nova York: Palgrave, 1998.ISBN: 033368818X.ALISSI, A. S. “The Social groupwork tradition: Toward socialjustice a free society”. Social groupwork Foundation Occasional papers,2001.BERESFORD, P. i CROFT, S.“Service Users and PractitionersReunited: The Key Componentfor Social Work Reform”, enBritish Journal of Social Work,núm. 34 (1) (2004), pàg. 53-68.ISSN: 1468-263X.BARTONE, A.; ROSENWALD,M. i BRONSTEIN, L. (2008).“Examining the Structure andDynamics of Kinship CareGroups”, en Social Work withGroups, núm. 31 (2008), pàg. 3-4. ISSN: 1540-9481.BERRY, M. i LETENDRE, J.(2004). “Lambs and lions: Psyc-hoeducational groups, relations-hip skills and social networks”,en Groupwork, núm.14 (2004),1, pàg. 30-45. ISSN: 1746-6091 .BIBEAU, N. “Adapter l’inter-vention de groupe aux besoinsdes adultes alcooliques ou toxi-comanes, un défi”, en Service So-cial, núm. 2-3 (2007), pàg. 261-273. ISSN: 1708-1734.CLARK, V. (2006). “GroupWork Practice with Australia’sAsylum Seekers”, en AustralianSocial Work, núm. 59, 4, pàg.378-390. ISSN: 1447-0748.COLEY, G. Group Work withAmerican Youth. Nova York:Harper and Brothers, 1947.COLLINS, S. “Some CriticalPerspectives on Social Work andCollectives”, en British Journal of

Social Work, núm. 39 (2009),pàg. 334-352. ISSN: 1468-263X.DRUM, K. (2006). “The essen-tial power of group work”, enSocial Work With Groups, núm.29 (2006), 2/3, pàg. 17-31.ISSN: 1540-9481.FLEMING, J. i WARD, D.(2013). “Facilitation and group-work tasks in self-directed group-work”, en Groupwork, núm.23(2) (2013), pàg. 48-66. ISSN:1746-6091.GOODMAN, H. “From theGuest Editor”, en Social WorkWith Groups, núm. 37:1 (2014),pàg. 3-7. ISSN: 1540-9481.MIRANDA, M. De la caridad ala ciencia. Pragmatismo, Interacci-onismo simbólico y Trabajo Social.Saragossa: Mira Editores, 2004.ISBN : 8484651517.NINACS, W. A. Empowerment etintervention: Développement de lacapacité d’agir et de la solidarité.Québec: Les presses de l’Uni-versité Laval, 2008. ISBN: 978-2-7637-8734-3.NOGUEIRAS, B.; BLANCO, P.i PLIEGO, P. “Los talleres y gru-pos de reflexión entre mujerescomo prevención de la violen-cia. Una experiencia en unaConcejalía de Mujer”, en Cua-dernos de Trabajo Social, núm. 358(2005). Vol. 18, pàg. 351-360.ISSN: 0214-0314.LARKIN, M. “Group supportduring caring and post-caring:The role of carers groups”, enGroupwork, núm. 17 (2007), 2,pàg. 28-51. En línia. ISSN:1746-6091.LAZAR, A. “A full course ban-quet: Designig a single groupwork course”, en Journal of teac-hing in social Work, núm. 27(2007), 1, pàg. 165-179. En lí-

nia. ISSN: 1540-7349.LEWIS, C. “What works’ ingroupwork? Towards an ethicalframework for measuring effec-tiveness”, en Groupwork, núm.16(3) (2006), pàg. 71-89. ISSN:1746-6091.PARSONS, R. J. (2001). “Spe-cific Practice Strategies for Em-powerment-Based Practice WithWomen: A Study of Two Groups”,en Affilia, núm. 16 (2) (2001),pàg. 159-179. doi: 10.1177/08861090122094208.PARRA, B. “Estudio sobre losfactores de cambio en grupos so-cioeducativos de familias deacogida extensa”, en Portularia,Vol. XII, extra (2012), pàg. 131-139. ISNN: 1578-0236.PESTORIUS, M. “What MakesGroups Work? A Ref lectiveReview in a Range of Con-texts”, en Australian Social Work,núm. 59 (2006), 2, pàg. 141-156. ISSN: 1447-0748.POSTLE, K. i BERESFORD,P. “Capacity Building and theReconception of political par-ticipation: A role for social careworkers?”, en British Journal ofSocial Work , núm. 37 (2007),pàg. 143-158. En línia. ISSN:1468-263X.PULLEN-SANSFACON, A. iWARD, D. (2012). “MakingInterprofessional WorkingWork: Introducing a Grou-pwork Perspective”, en BritishJournal of Social Work (2012),pàg. 1-17. ISSN: 1468-263X.ROBERTIS, C. “Evolucionesmetodológicas del trabajo soci-al en los nuevos contextos”, enAzarbe. Revista Internacional deTrabajo Social y Bienestar, núm. 1(2012), pàg. 39-48. ISSN elec-trònic: 2254-9641.


2 9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Bibliografia

RONNBY, A. “We need theCommunity”, en Azarbe. Revis-ta Internacional de Trabajo Social yBienestar, núm. 2 (2013), pàg.21-30. ISSN: 2254-9641.ROSSELL, T. i ALEGRE, R.M. “Trabajo social con gruposde personas usuarias de los ser-vicios de bienestar social”, enTrabajo social y Salud, núm. 75(2013), pàg. 67-94. ISSN: 1130-2976.SANDS , R. G. i SOLOMON,P. H. “Developing Educational

Groups in Social Work Practi-ce”, en Social Work With Groups,26:2 (2004), pàg. 5-21. ISSN:1540-9481.SEGRIST, K. A. “Impact ofSupport Groups on Well-Beingof Older Women”, en Journal ofGerontological Social Work, núm.51 (2008), 1, pàg. 42-52. ISSN:1540-4048.SENNET, R. Juntos. Rituales,placeres y políticas de cooperación.Barcelona: Anagrama, 2012.ISBN: 9788433963482.

SULMAN, J.; SAVAGE, D.;VROOMAN, P. i MCGILLI-VRAY, M. “Socia l GroupWork”, en Social Work in HealthCare, núm. 39 (2005), 3, pàg.287-307. ISSN: 1541-034X.YALOM, I. D. The Theory andpractice of group psychotherapy.Nova York: Basic Books, 1985.ISBN: 0465084478.ZAMANILLO, T. Trabajo socialcon grupos y pedagogía ciudadana.Madrid: Síntesis, 2008. ISBN:978-84-975656-8-4.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20143 0

Una mirada a l’atenció grupal des de tresperspectives diferents

Yolanda Fierro Fidalgo1

Aquest article presenta tres visions diferents, i a la vegada entrellaçades, sobrel’Atenció Grupal segons el rol professional desenvolupat a l’Ajuntament deBarcelona: treballadora social en un Centre de Serveis Socials (CSS) desenvolu-pant projectes grupals, directora d’un CSS promovent projectes d’atenció grupal, itècnica del Departament de Planificació i Processos (DPP), un lloc de treball nod’atenció directa sinó de planificació general on es dissenyen models d’atenciósocial. L’article, a través de la narrativa de la meva trajectòria professional, voldonar algunes idees i reflexions a l’entorn d’aquesta metodologia molt pròpia deltreball social, considerada per experts i sobre tot pels i per les professionals quel’apliquen, com a molt útil, amb múltiples beneficis per a les persones usuàries.

Paraules clau: Sinergies, participació activa, empoderament, treball col.laboratiu,visibilitzar beneficis.

Resum

This article presents three different and interlinked visions about group workaccording to the professional roles developed at the Barcelona city council: a soci-al worker working in a Social Services Centre (CSS) who develops group projects,the director of the CSS who promotes projects of group attention and a specialistat the DPP -Department of Process and Planning- who carries out a general planningto design models of social attention. My professional trajectory is used in thisarticle to point out some ideas and reflections about this social work methodology,considered by experts as very useful and with multiple benefits for the users.

Key words: Synergies, active participation, empowerment, collaborative work,visualize benefits.

Abstract

1 Diplomada en Treball Social. Tècnica del Departament de Planificació i Processos de l’Àrea de Qualitat deVida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Correu electrònic: [email protected].

Per citar l’article: FIERRO FIDALGO, Yolanda. Una mirada a l’atenció grupal des de tres perspectives diferents”,en Revista de Treball Social, núm. 201 (abril 2014). Col·legi Oficial de Treball social de Catalunya. Pàgines 30-39.ISSN: 0212-7210.

Una mirada a l’atenció grupal

3 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

En l’exercici del meu rol com a treba-lladora social sempre he procurat desen-volupar projectes grupals de naturalesadiferent i amb finalitats diferents: maresprimerenques; grups de pares i mares enl’exercici del rol parental, grups amb im-migrants, etc. He tingut el convencimentdels beneficis que reportava per a les per-sones usuàries a les quals atenia i, a la ve-gada, representava un estímul constant peral meu desenvolupament professional.

Més tard, en qualitat de directorad’equips de CSS he procurat generar unadinàmica d’equip propícia i afavoridoradels projectes de caire grupal. Els benefi-cis i millores apreciades pels professionalsens en confirmaven la utilitat i generavensinergies molt positives per a la resta del’equip. Es valorava molt estimulant per atots els i les professionals poder sortir del’atenció individualitzada i familiar i posaren marxa projectes grupals de caire moltvariat: dones patidores per la violència degènere; adolescents i joves en medi obert;adolescents i nens amb dificultats de so-cialització; persones cuidadores, etc.

En l’actualitat, en treballar ja no enl’atenció directa, sinó dissenyant modelstècnics de referència, parteixo d’un bagat-ge professional i d’una experiència basadaen un saber molt pràctic, i davant els nousencàrrecs penso en clau d’utilitat sobre elque es necessita d’una manera pràctica ifuncional, situant-me, buscant la mida i ladistancia adequada “des de fora, però moltpropera”, aportant elements d’anàlisi i pro-postes tècniques sòlides amb un relat prò-xim, vinculat a les necessitats dels serveissocials. Aquesta circumstància impregna totel procés de treball i em situa en una posi-ció entre privilegiada i un repte constant.

Des de la perspectiva del treballa-dor social que fa atenció directa

Els centres de serveis socials són re-ceptors de situacions i problemàtiques moltdiverses: processos personals relacionatsamb pèrdues, reptes per afrontar momentscrítics de la vida, desorientació, etapes delcicle vital complexes, etc., acompanyats persentiments variats relacionats amb por,temor, angoixa, incertesa, desesperança,dificultats per establir relacions socials, etc.

La persona és considerada com un in-dividu en relació i en interacció amb elseu entorn, amb la família en primer lloc itambé amb la comunitat del seu territori.Sempre forma part d’un col.lectiu mésampli amb el qual s’identifica positivamento negativament i amb el qual estableix vin-cles diversos (d’ajuda, d’amistat, de ser-vei, de pertinença).

Dins l’escala de necessitats bàsiquess’identifiquen les necessitats afectives deles persones, que tenen a veure amb sen-timents de pertinença a grups socials, amis-tats, relació, etc. A les persones que estansotmeses a processos de patiment els cos-ta molt demanar ajut; al mateix temps lacultura dominant de l’individualisme i elritme de vida de la ciutat no ho facilita iproliferen situacions de soledat, fins a ar-ribar a l’aïllament en màxim grau.

El i la treballador/a social té un rolcentral en l’atenció a la persona en situa-cions de fragilitat i carències, sovint gene-rades pel mateix sistema social. A partird’un diagnòstic encertat de la situació s’ori-entarà cap a cerca de solucions, i tambétindrà en compte que una situació parti-cular i concreta pot afectar un col.lectiude persones. El i la professional, per tal

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20143 2

d’afavorir la inclusió social, aplicarà lesdiverses metodologies d’intervenció –in-dividual i familiar, grupal i comunitària– iactivarà els recursos necessaris, incloentdes de l’inici la persona mateixa.

Els diferents perfils de població quepoden ser objecte de l’atenció grupal sónmolt variats i van apareixent d’una mane-ra contínua, uns són recurrents i els altressorgeixen en el decurs dels anys de l’aten-ció social: pares i mares en l’exercici de lacriança dels fills, dones monoparentals,paternitats amb fills adolescents, adoles-cents i joves amb dificultats per a la so-cialització, familiars cuidadors, adults ambdificultats motivades per la crisi econòmi-ca, persones grans amb problemes de soli-tud, etc.

les persones participants, així com en elsvincles que s’estableixen en l’experiènciamútua i compartida. Treballar en grup desd’aquesta perspectiva és intervenir per lapromoció i l’autonomia des d’enfocamentsque posen l’èmfasi en el suport dels profes-sionals, en els esforços que fan les personesen la reconstrucció de la seva capacitatd’acció, afavorint el seu empoderament.

Aquesta orientació de capacitació capa la persona proporciona un escenari onels problemes i els conflictes són iden-tificats, examinats i reflexionats en unaposició dialèctica, simètrica i de procésentre els participants i els professionals. Lametodologia de treball en grup transmetl’esperança en els canvis, ja que represen-ta centrar l’atenció en l’autoestima i la con-fiança de les persones en si mateixes.

És molt important incorporar la pers-pectiva de les persones-famílies que parti-cipen en les iniciatives o projectes grupals,que són els veritables protagonistes. Co-nèixer molt bé què representa per a ellesaquesta experiència i quines implicacionsté des del moment anterior a l’inici del grupi com reben-processen la invitació a in-corporar-s’hi, passant pel que seria prò-piament la vivència de participar en el grupi compartir amb altres persones tantescoses, fins al que succeeix després i lesconseqüències que això pot tenir en lesseves vides.

Els treballadors/es socials han d’expli-car molt bé a la persona usuària els avan-tatges que pot reportar l’atenció grupal iles dificultats principals que pot trobar-hi.Conjuntament han de valorar el momentòptim per participar en un grup, és a dir,quan la persona està preparada per com-partir la seva situació amb altres en cir-

El grup com a mitjà per produirprocessos de canvi individual ésuna metodologia consideradapels experts i pels professionalsde l’acció social com una einageneradora de transformació

El grup com a mitjà per produir pro-cessos de canvi individual és una metodo-logia considerada pels experts i pelsprofessionals de l’acció social com una einageneradora de transformació social, atèsque utilitza les forces que emergeixen delmateix procés de grup i reforça les capa-citats de les persones mitjançant les inte-raccions i vinculacions que es produeixena l’interior. El grup ofereix relacions decooperació que inclouen un intercanvi re-cíproc i un compromís mutu.

El sentit i significat de l’atenció grupalpassa per les relacions que es donen entre


3 3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

cumstàncies similars; són moments deli-cats que s’ha de plantejar des de la proxi-mitat, l’acompanyament, la comprensió iel respecte a la seva decisió lliure.

Idees rellevantsEl treball grupal no és sols una tasca

dels i de les professionals que assumeixenla conducció del grup. Exigeix la implica-ció de l’equip en tot el procés: en la plani-f icació, disseny, implementació i enl’avaluació dels resultats.

Per als i les professionals sense expe-riència, abans de posar en marxa un pro-jecte d’atenció grupal convé que:

coneguin els beneficis que reportaaquesta metodologia de treball es formin i puguin participar ambaltres professionals més experimen-tats, per aprendre s’ho plantegin com una oportunitat.L’experiència es va adquirint amb lapràctica facin una anàlisi de les casuístiquesindividuals a partir de la qual es po-den identificar situacions similars itraslladar-la a l’equip per contrastar icompartir.

Per als i les professionals més experi-mentats, ja coneixedors dels beneficis quereporta l’atenció grupal, l’objectiu ha d’es-tar orientat cap a la millora contínua. S’hade tenir en compte que és important siste-matitzar les pràctiques, el reciclatge i laformació permanent així com compartirles seves experiències amb iguals o en al-tres aforaments externs, són fórmules quereverteixen en la feina habitual i ajuden amillorar-la.

També poden donar-se resistències per-sonals i organitzatives, que juntament amb

poc reconeixement institucional aboquina una inèrcia emparada i reforçada pelmateix sistema, provocant actituds d’aco-modament: “davant demanda individual:resposta individual; el treball grupal exi-geix temps i no en tinc; si faig grups, lafeina s’acumula, etc.”

En general s’ha de viure com una opor-tunitat per:

resoldre problemes d’una altra ma-nera, amb un canvi en la posició uni-lateral, jerarquitzada, del professional,situant a la persona en un pla de col.la-boració mútua potenciar la creativitat, el dinamismei l’adaptabilitat de les metodologiessegons necessitats. És un desafiamentconstant al saber fer, i per tant per-met un creixement professional moltimportant.

Des de la perspectiva de la direc-ció que gestiona un Centre deServeis Socials

Dins les funcions que són compe-tència del rol de direcció d’un CSS s’asse-nyalen:

Funcions relatives a la produccióde serveis. Destaca entre d’altres:l’elaboració del Programa d’Acciódel Centre (PAC); l’avaluació delsserveis prestats, incloent-hi la quali-tat i la utilitat per als ciutadans; su-per visió directa dels serveis quepresta, a més de: donar suport, o-rientar i donar suport tècnic als pro-fessionals respecte a les actuacionsexistents, ja es tracti d’atenció indivi-dualitzada i familiar, grupal o comu-nitària.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20143 4

Funcions relatives a la relació ambel territori. Inclou entre d’altres: ga-rantir la relació i coordinació amb en-titats i serveis del territori, actuantcom a representant en els nivells dela seva responsabilitat. Funcions relatives a la gestió derecursos. Inclou la gestió de recur-sos humans, econòmics (control i se-guiment del pressupost assignat alsdiferents projectes i activitats) id’infraestructura.

Convé ressenyar que la planificaciód’un projecte de treball grupal està em-marcada en el PAC (3), que esdevé el fullde ruta en l’acció del servei, garantint unaprogramació que inclogui tots els proces-sos i projectes des dels diferents nivellsd’atenció. Es tracta d’un procés que liderala direcció del centre de serveis socials bà-sics, que valida el nivell jeràrquic superiori que es construeix de forma participativai consensuada amb tot l’equip de treballdel centre.

Des del punt de vista de la intervenciósocial dels Serveis Socials Bàsics, s’ha desuperar la visió tradicional dels tres nivellsd’intervenció com si fossin compartimentsestancats. Es fa necessària l’articulació i eldiàleg permanent entre la dimensió indi-vidual-familiar i la dimensió grupal i co-munitària sustentada en una interacciómútua, generadora de màximes sinergiesentre els tres nivells.

El programa d’acció basat en unaplanificació estratègica inclou:

La diagnosi: característiques de lapoblació: perfils atesos, demandesformulades als professionals, neces-sitats i problemàtiques detectades, po-

tencialitats existents; recursos mobi-litzats; context socioeconòmic; carac-terístiques físiques i orogràfiques;xarxa de recursos del territori; dinà-mica relacional de l’entorn, etc. L’establiment de prioritats La definició d’objectius estratè-gics La programació. En aquesta fases’elabora el Programa d’Acció quedefineix què es farà, amb quins ob-jectius, qui hi intervindrà, com esfarà, en quin temps, amb quins re-cursos i amb quins indicadors s’ava-luarà. L’execució, entesa com el procésde posada en pràctica de les actua-cions definides en el Programa d’Ac-ció de Centre. L’avaluació, entesa com l’anàlisid’impacte de resultats enfocada a lapresa de decisions per millorar l’apli-cació i desenvolupament del progra-ma.

El treball grupal forma part del catàlegdels serveis socials. Facilitar temps per larelació, a través dels projectes grupals, ésun recurs que moltes vegades és la solu-ció i la fórmula més idònia per a resoldreels problemes i dificultats que pateixen lespersones.

Aquesta metodologia no ha de ser vo-luntarista, ni estar supeditada a la iniciati-va d’un únic professional, ja que si aquestcanvia de lloc de treball el projecte potdesaparèixer. La clau és que els equips detreball dels CSS la tinguin integrada comun recurs bàsic i útil, i que es planteginque davant diferents situacions tipus pothaver-hi diferents itineraris o rutes d’aten-ció social.


3 5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

La direcció ha d’afavorir una culturapropícia per a l’atenció grupal, que potpassar per dissenyar una estratègia perempoderar l’equip, basada en la construc-ció d’un relat conceptual, metodològic iprocedimental possibilista, centrat en elvalor del grup i en el convenciment delsbeneficis que reporta.

Els i les professionals que porten grupsno s’han de sentir sols, tot el contrari, elsprojectes són del centre i les visions com-plementàries, així com les aportacions d’al-tres disciplines i companys d’equip, sónmolt importants. S’ha de generar un climade confiança mútua perquè són derivantspotencials.

També s’ha de tenir en compte la pro-jecció cap a l’entorn. El director ha devetllar per la projecció dels grups cap a lacomunitat; és una idea molt importantl’obertura dels grups al territori més enllàdels usuaris de serveis socials, per evitarl’estigmatització i alhora abordar la pre-venció, contribuint a la cohesió social i al’enfortiment de les xarxes socials de lacomunitat.

Els equips, abans de l’inici de qualse-vol projecte grupal, han de generar undebat profund, i el director ho ha d’afa-vorir, provocar. No tots els professionalsestan predisposats a embarcar-se en aques-ta aventura, la direcció ha d’adonar-se i

dissenyar una estratègia tècnica per socia-litzar aquest debat, que ha de passar per:

analitzar les necessitats de l’entorn identificar casuístiques susceptiblesd’atenció grupal determinar el tipus de grup determinar el/la responsable conduc-tor/a del projecte, valorant els per-fi ls professionals més idonis enfunció dels objectius que es vulguintreballar facilitar la gestió d’aspectes relacio-nats amb el pressupost, infraestruc-tura, etc. facilitar als professionals responsa-bles del projecte grupal el temps isuport necessari per dur-lo a terme,tenint en compte:

l’abans del projecte: espais de tre-ball individual entre els professio-nals que han d’executar el projecte en el desenvolupament: amb el se-guiment i acompanyament vetllarpel procés, la dinàmica, les neces-sitats concretes que es puguin ge-nerar, i que siguin de caràcteradministratiu, no específicamenttècniques el després del projecte. Una vega-da finalitzat el projecte, els profes-sionals han de fer l’avaluació, ambl’anàlisi i la valoració de tot el pro-cés i dels resultats finals

Idees rellevants Paper estratègic de la direcció com aimpulsora, promotora i catalitzadora,fomentant un clima adequat i perti-nent per a l’atenció grupal als CSS. Generar una dinàmica d’equip pro-pícia, orientada a l’aprenentatge, que

La clau és que els equips de tre-ball dels CSS la tinguin integra-da com un recurs bàsic i útil, ique es plantegin que davantdiferents situacions tipus pothaver-hi diferents itineraris orutes d’atenció social.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20143 6

garanteixi la sostenibilitat d’aquestrecurs posant en valor el saber delsexperts, líders en el TS Grupal, quepuguin transferir el seu saber als noiniciats. Plantejar l’avaluació com un repte queincorpori, per una banda, noves me-todologies avaluatives que permetindemostrar de forma rigorosa els bene-ficis del Treball Grupal, i per l’altra,incorporar els participants, podentassumir d’aquesta manera un paperde subjectes passius a actius en elplantejament de dissenys innovadorsi estratègics que ajudin a la milloradel treball grupal. Aprofitar els espais comuns de l’equip(espai d’anàlisi de casos, espai de su-pervisió, reunions de seguiment deprojectes, reunions d’equip, etc.) pera la reflexió interna i la creació de lacultura grupal i l’empoderament delsprofessionals. Facilitar el temps necessari i sufi-cient, no només per a l’execució delprojecte, sinó també per a la planifi-cació, per al disseny, així com per al’avaluació.

Des de la perspectiva d’un depar-tament que té encàrrecs per cons-truir models tècnics, conceptualsi metodològics relacionats ambl’atenció social

Quan treballes en la primera líniad’atenció o estàs gestionant i dirigint uncentre, la praxi del dia a dia t’absorbeix i di-fícilment et permet una abstracció i reflexiósobre la pràctica quotidiana, així com tam-poc una sistematització d’aquesta pràctica.

Després d’una llarga experiència enatenció directa i gestió d’equips, conduintgrups o gestionant-los, situar-te des d’a-questa mirada és una gran oportunitat.Fàcilment identifiques les necessitats, ba-sades en les carències viscudes en el des-envolupament dels rols anteriors. Laposició és privilegiada, amb facilitat con-nectes i, a partir de la situació concreta,sorgeix un debat ric i l’anàlisi necessàriaper a la conceptualització que permetràavançar en la definició de l’atenció grupal.

L’Ajuntament de Barcelona va fer unaaposta i va expressar la necessitat de defi-nir el model d’atenció grupal que s’had’aplicar als CSS de la ciutat. Poder treba-llar amb un grup de professionals, enaquest cas experimentats, em permet apli-car, en part, la metodologia grupal: afavo-rir la participació, arribar a consensos iacords, generar un clima adequat, lideratgepositiu, construcció compartida, afavorirl’apoderament dels professionals partici-pants, etc.

El procés d’elaboració d’aquest modelcombina la sistematització del coneixementteòric que fonamenta aquest marc de re-ferència i la dinamització de diferentsàmbits d’intercanvi i treball amb profes-sionals dels equips dels serveis socials quehan aportat coneixement i experiència pràc-tica a aquesta reflexió.

Es parteix del convenciment i de duespremisses:

la necessitat d’establir un marc dereferència singular i compartit per alsprojectes grupals que es duen a ter-me des dels serveis socials bàsics del’Ajuntament de Barcelona, que iden-tifiqui els elements comuns en unarealitat diversa


3 7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

la voluntat de definir un marc de re-ferència suggeridor i motivador pera l’acció, que constitueixi una basesòlida per orientar els esforços demillora del conjunt de l’organització.

Per construir aquest model, l’any 2013es va iniciar un procés de treball2 compar-tit i en col.laboració que encara no s’hatancat. Es van crear diferents espais detreball col.laboratiu a diferents nivells:

comissió tècnica3 constructora delrelat, de l’anàlisi i del debat tècnic ambprofessionals de primera línia moltexperimentats en l’atenció grupal, mésla visió del món universitari sessions plenàries i tallers d’apro-fundiment i contrast4 que van per-metre l’obertura, l’anàlisi i el contrastnecessari, amb la participació activadels professionals de l’atenció direc-ta (treballadors i treballadores so-cials, educadors i educadores socials,psicòlegs i psicòlogues de l’atenció so-cial). Aquests àmbits de treball es con-voquen amb un doble objectiu:

Recollir coneixement i informaciód’interès per contribuir a l’enriqui-ment d’alguns aspectes bàsics delmodel, i Contrastar les singularitats delmodel general i sistematitzar les es-pecificitats dels principals projec-tes-tipus de treball grupal que esdesenvolupen

taller de contrast extern, amb laparticipació d’experts en la matèriavinculats al món acadèmic i molt co-neixedors de la realitat, ja que majorità-riament també fan funcions de su-pervisió als equips de treball dels CSS.

Fruit d’aquest intens procés de treball,es va aconseguir elaborar el document enprocés de construcció, que defineix lesbases de l’atenció grupal, amb la identifi-cació i una primera caracterització delsdiferents grups que s’estan portant a ter-me en l’actualitat.

Idees rellevantsLa forta pressió de la demanda indivi-

dualitzada, juntament amb el poc reconei-xement institucional, pot portar una inèrciaen la qual el professional focalitzi la sevamirada a l’atenció social basada en la de-manda-resposta.

La necessitat d’un model d’atenciógrupal i els instruments adequats per a laseva implementació és quelcom imprescin-dible per generar un canvi de cultura, peròaquest no s’improvisa, es planifica i ha departir d’un convenciment intern de total’organització basat en el reconeixementpúblic i explícit dels beneficis que reportal’atenció grupal. S’ha de comptar amb elsuport institucional, proporcionant el tempsi els mitjans necessaris –inclosa la forma-ció– per fer la feina amb les majors ga-ranties de qualitat.

2 Vull fer referència a l’Institut Municipal de Serveis Socials, direcció de Serveis Socials Bàsics (SSB), i alDepartament de Planificació i Processos.

3 Formada per diversos professionals dels Serveis Socials Bàsics, amb la participació de la Universitat deBarcelona.

4 Vull manifestar el meu agraïment a tots i totes els i les participants en els tallers. Gràcies a les seves múltiplesi riques aportacions ens han donat una visió molt completa sobre el valor, el significat i la força delsprojectes grupals.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20143 8

El coneixement expert dels professio-nals dels serveis socials bàsics en treballgrupal, consolidat al llarg d’anys d’expe-riència, i l’adaptació de les seves meto-dologies de treball als canvis socials,proporciona la riquesa necessària per a laconstrucció compartida d’aquest model,que respon a la necessitat de visibilitzaruna forma d’atenció amb qualitats impor-tants per produir canvis socials.

Formació i reciclatge permanent, buscaraltres formes per gestionar el coneixement:aprofitar l’expertesa dels professionals pertransferir-la cap als no iniciats a través del’acompanyament i l’observació directa,crear espais d’intercanvi entre professio-nals, etc., són fórmules que poden ajudaral canvi.

Donar més protagonisme al treballgrupal com un altre tipus de resposta a laciutadania no sols representa un canvi decultura professional i organitzativa, sinó

també en la percepció i expectatives deles persones respecte a les respostes quepoden trobar en uns Serveis Socials queaposten per ser molt més que simples fi-nestres expenedores de recursos.

Consideracions finals

Aquesta triple mirada basada en l’ex-periència viscuda em fa pensar en clau derepte i tenir en compte les oportunitats decada moment. Convé trencar amb la sole-dat i l’aïllament de les persones, generatpel mateix sistema social, i promoure es-pais grupals on compartir amb iguals.Aquesta metodologia de treball ha de serconeguda i reconeguda per la utilitat i elsbeneficis que reporta, i ho hem de sabertransmetre i comunicar tant a professio-nals de l’atenció directa com en l’estructu-ra de les nostres organitzacions de treballi també a la comunitat en general.


3 9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Bibliografia

ALBARRACÍN, M.; ALE-MANY, R.; GABARRÓ, H.;GARRIGA, R.; JORBA, R.;LLIGADES, M.; MASSIP, J.;PAÍNO, M.; PÉREZ, A.; RO-CA, N. y SAIZ, M. Protocol .lit-zació de la Intervenció grupal ambdones que pateixen o han patit violèn-cia de gènere. Ajuntament de Bar-celona. Direcció Dona i drets ci-vils. Direcció de Benestar Social.Sector de Serveis personals, 2007.Dipòsit Legal B-12.836-2007.Consulta 8 de marzo 2014 ahttp://w110.bcn.cat/fitxers/observatorisocial/treballgrupaliviolnciasexista.816.pdf.ARAMBURU, L.; BARRIEN-TOS, A.; BORRULL, E.; DEBARBERÀ, J.; CATALÀ, C.;FITÉ, M.; GARCIA, L.; JORBA,R.; MELÚS, C.; MUTIÑO, M.;OLMOS, E.; SAIZ, M. y UCE-RO, I. “Les intervencions co-munitàries i el treball grupal enel tractament de casos. Aprofun-diment conceptual”, en Revista deTreball Social, nº 165 (2002),pág. 6-75. ISSN: 0212-7210.

BROWN, A. Treball de grup.Barcelona: Frontissa, 1988.ISBN: 978-8473063500.HENRY, S.; EAST, J. y SC-HITS, C. Trabajo social con gru-pos. Modelos de intrevención. Nar-cea Ediciones, 2004. ISBN: 84-277-1475-0.HOMANS, G. C. El grupo huma-no. Buenos Aires: Eudeba, 1977.ISBN: 978-8479760250.Les funcions i el perfil del director/a del centre de serveis socials. Do-cuments de desenvolupamentdel Pla d’Atenció Primària.Ajuntament de Barcelona, 1994.Consulta: 18/06/2014.http://w110.bcn.cat/fitxers/observatorisocial/estratgiamillorassap.259.pdf.Model de Serveis Socials Bàsics aBarcelona. Ajuntament de Barce-lona, 2008 consulta: 18/06/2014http://www.bcn.cat/barcelo-nainclusiva/ca/2011/9/docu-mentacio_general10.pdf.PARRA, B. “Estudio sobre losfactores de cambio en grupos

socioeducativos de familias deacogida extensa”, en Portularia,Vol. XII, extra (2012), pág. 131-139. ISSN : 1578-0236.PICHON RIVÈRE, E. El pro-ceso creador. Buenos Aires: NuevaVisión, 1987. ISBN: 950-602-030-2.ROCA, N. y MASSIP, J. Inter-vención social en violencia sexista.Barcelona: Herder, 2011. ISBN:978-84-254-2832-6.SHAW, M. E. Dinámica de grupo.Psicología de la conducta de los pe-queños grupos. Barcelona: Herder,2004. ISBN: 978-8425431661.VARIOS AUTORES. El Progra-ma d’Acció Social de Centres deServeis Socials. Ajuntament deBarcelona, 2009. Consulta: 18/06/2014.http://w110.bcn.cat/fitxers/acciosocial/programadaccicontralaprobresa.948.pdf.ZASTROW, Ch. Trabajo socialcon grupos. Ed. Paraninfo, 2008.ISBN: 978-8497325745.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20144 0

El grup com a eina de treball des dels serveissocialsÀngels Vives Belmonte1

El treball fa una aproximació a la paradoxa del poc ús que es fa a la xarxa debenestar social del grup com a eina de treball per afavorir les capacitats cooperati-ves dels usuaris dels serveis. Descriu la importància en el desenvolupament de lahumanitat dels grups i com fins al segle XX no es poden pensar els grups com a einade treball per al guariment i l’activació de l’autonomia del subjecte. Introdueix lateoria de Wilfred R. Bion sobre el funcionament grupal, distingint els SupòsitsBàsics com a configuracions emocionals primitives i el Grup de Treball com lacapacitat organitzativa grupal. Descriu les diferents modalitats de grups que es fanen les xarxes de Salut i de Salut Mental, i parla de la necessitat dels professionals depoder treballar acompanyats i alleugerits de la solitud de les consultes.

Paraules clau: Grup de treball, salut mental, psicologia de masses, observatori de bebès.

Resum

This work is an approximation to the paradoxical fact of the little presence ofgroup work in the welfare system to promote the users’ cooperative capacities. Itdescribes the importance of groups in Humanity development and how since theend of the 20th century it starts to be considered a tool to care and to activate individual’sautonomy. It introduces Wilfred R. Bion’s theory about group functioning(distinguishing Basic Assumptions as primitive emotional configurations and WorkGroup as the group capacity for organization). It describes different group modelsused in health services and mental health services pointing out the professionals’need to work together and lightened of the loneliness in consultations.

Key words: Work group, mental health, mass psychology, babies’ observation.

Abstract

1 Psiquiatra. Psicoanalista (Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP)- International Pshychoanalytic Association(IPA)). Presidenta de la Fundació Congrés Català de Salut Mental. Membre de Grup Alfa. Institut de treballgrupal i familiar. Membre de l’ABE per l’Observació de Bebès. Docent i supervisora de treball en grups ifamílies a diversos equips de la Xarxa de Salut Mental. Correu electrònic: [email protected].

Per citar l’article: VIVES BELMONTE, Àngels. “El grup com a eina de treball des dels serveis socials”, en Revistade Treball Social, núm. 201 (abril 2014) Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 40-49. ISSN 0212-7210.

El grup com a eina de treball des dels serveis socials

4 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Una paradoxa

Des de sempre m’ha cridat l’atenció quedes dels dispositius de treball social s’hagidispensat poca atenció als usuaris dels ser-veis en grup. No se’ls ha convidat gaire aparticipar en grups en què el professionalpugui articular la capacitat dels usuaris decompartir, identificar-se, posar en comúla seva situació. La disposició grupal permetposar en joc la capacitat pensant i coopera-tiva que emergeix quan estem amb d’altres,si es dóna una bona contenció de la tascagrupal. Tampoc l’he observat en aquestmedi respecte al format grupal interpares,grups d’ajuda mútua, que sovint han que-dat fora de les competències dels treballa-dors socials. En canvi, sí que els hanafavorit, facil itant i articulant espaisd’aquestes característiques que ja vénenorganitzats, però per associacions o inicia-tives alienes a la xarxa de Benestar Social.Cal, doncs, que s’organitzin perspectivesd’atenció pròpia del treballador social, queincloguin la possibilitat de rebre la deman-da, o d’elaborar-la i fer un treball a partirde ser acollida i treballada grupalment.

Per fer això cal que el treballador sociales familiaritzi amb aquesta eina d’atenció,igual que s’està fent als Serveis de SalutMental des de fa més de quaranta anys. Lameva percepció, tot i que conec poc el tre-ball dins dels dispositius de Benestar Social,em dóna una idea més de treball indivi-dual i familiar que de maneig grupal. M’ar-riba més com una rèplica d’una concepciópsicologista que d’una disposició de lespròpies concepcions teòriques de la disci-plina social.

Social i grupal no poden funcionardissociadament. Des de la concepció teò-

rica i tècnica d’intervenció en treball social,s’ha donat gran valor a la capacitat d’aco-llida i a l’atenció personalitzada als usuariso a la detecció de situacions de risc o altreball familiar, totes activitats assistencialso preventives de primer ordre i impres-cindibles. No obstant, cal que els professio-nals de TS facin seus els instruments detreball que ja fa molts anys que estem usantels professionals de SM. I el treball ambgrups té necessàriament un caràcter social.

En la situació social actual, moltes per-sones que han desenvolupat recursos joicsadequats en el seu desenvolupament per-sonal, amb capacitat de sostenir estudis ifeina, s’han vist privades dels recursosbàsics, tals com feina, habitatge i recursosalimentaris mínims per ells i les seves fa-mílies. Son persones amb capacitat de ferús dels recursos grupals d’una manera ade-quada. Si l’actitud d’atenció es fa nomésamb un caràcter individual, i articulant elsrecursos del sector i comunitaris pot serinsuficient, sobre tot és molt aclaparadorapel professional que ha de suportar el pesde les demandes sol al seu despatx, i ambla carència de recursos per satisfer les ne-cessitats expressades. És fàcil que es doniuna regressió i instal.lació en un funciona-ment altament dependent, o un abando-nament desesperançat. Crec que noméspot revertir-se aquesta situació si els usu-aris, grupalment, adquireixen la capacitatde pensar i organitzar-se. I per això neces-sitem el grup. Sigui un grup de caracterís-tiques d’ajuda mútua o un grup ambprofessionals que l’organitzen i el soste-nen.

Han estat més iniciatives sindicals lesque han organitzat grups de persones enatur de llarga durada, que estan tenint una

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20144 2

bona acceptació de part de les personesafectades.

(Illinois, 1860 – Chicago, 1935). Una donaque va saber posar en marxa un dispositiueminentment grupal, lluny de la idea debeneficència.

Jane Addams, juntament amb EllenGates Starr, creen la Hull House a Chi-cago al 1889. Aquesta dona va viure unainfància difícil. Va morir la seva mare quanella tenia dos anys i va ser criada, juntamentamb els seus germans, per la segona donadel pare, que va tenir dos fills més.

Jane crea aquesta casa d’acollida, onsón rebuts immigrants i gent desfavoridade les barriades marginals de Chicago. Ar-riben a rebre fins a 2000 persones per dia,i creen tota una estructura que permet lesclasses per adults, classes d’història, cui-na, activitats artístiques, grups de teatre,borsa de treball i d’altres. Van publicar, el1895, un treball que va encarregar el De-partament de Treball del Govern al 1893,per obtenir un cens sobre salari i etnicitatdels barris marginats i habitatges deChicago. Aquest estudi Hull-House Maps andPapers va ser l’inici de tot un treball de re-cerca amb una metodologia que va adop-tar l’Escola Social de Chicago.

Va ser co-fundadora, al 1915, de la Lli-ga Internacional de Dones per la Pau i laLlibertat, en plena Gran Guerra. Va serprofessora associada de Sociologia de laUniversitat de Chicago i Premi Nobel dela Pau al 1931, primer premi Nobel ator-gat a una dona als EUA.

Necessitava, primer, aproximar-me aaquesta dona, per veure que la grupalitatno és aliena al treball social, i crec que hiha hagut un cert allunyament a aquestadisposició, com si treballar en grup tinguésmés a veure amb la beneficència que ambun treball rigorós i singular.

Crec que reunir els usuaris enun espai on posar en comú lasituació de necessitat seria elprimer pas per a l’activació d’unsistema de responsabilitat col.lec-tiva que permet l’emergència depensament nou.

Crec que reunir els usuaris en un espaion posar en comú la situació de necessitatseria el primer pas per a l’activació d’unsistema de responsabilitat col.lectiva quepermet l’emergència de pensament nou.És des d’aquesta responsabilitat col.lectivaque es farà possible assumir el pes de laresponsabilitat subjectiva. Tots i cadascuntenim responsabilitat de trobar una sorti-da, un pensament nou, que ens rescati dela situació que estem vivint.

I una altra situació important és queel grup permet de treballar acompa-nyat. Serem dos (tres, si és possible unobservador en el grup) que estarem juntsper fer-nos càrrec de portar el grup a latasca de pensar. Aquesta situació és veri-tablement alleujadora també de la soledatdel professional al seu despatx.

Un apuntAtès que el meu treball està inspirat des

de la meva formació com a psiquiatra ipsicoanalista, no vull passar per alt un deu-te que tenim en particular a una dona, enla prehistòria del treball terapèutic engrups. Aquest deute és cap a Jane Addams


4 3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Els grups humans

Des de tota la història de la humanitat,els grups han estat l’element central perfer front a les necessitats col.lectives, desde la necessitat d’empara, protecció, nu-trició, a la necessitat de defensa davant unaamenaça interna o externa al propi grup.Per comprendre més cabalment el fetgrupal necessito representar-me’l millor,com en una mirada del més ancestral, coma homínids.

Des de l’inici de la humanitat ens hemorganitzat en grups per fer front a les si-tuacions d’alta necessitat. Sigui en els fun-cionaments nòmades, però especialment apartir de la instal.lació sedentària, el grupha estat l’organitzador del fer i el pensarhumà, incloent el cos. En aquest escenariens trobem que completada l’erecciócorporal que permetrà l’alliberament deles mans i el seu ús instrumental, es produei-xen multitud d’elements nous. S’allibera lagor ja, fet que permetrà l’emergència d’unaparell fonador, i es crea un desenvolupa-ment encefàlic considerable. La possibilitatde fonació, per tant el llenguatge, accedint aun sistema simbòlic en contínua expansió,que inclou a més de sons i paraules repre-sentacions en imatges, nombres, formesgeomètriques, sons que s’expressaran coma notes musicals, moviments que s’expres-saran en la dansa. Tots aquests elementssimbòlics permeten el pensament i la co-municació.

Però malgrat que fa milions d’anys queens relacionem en grups, que tota la histò-ria de la humanitat està relacionada ambfenòmens grupals, no és fins el segle XXque el grup és concebut com a instrumentterapèutic o com a eina de treball.

Aquest fenomen, és a dir prendre cons-ciència del potencial de creixement (i des-tructiu) dels fenòmens grupals, no és nou.El que sí que és nou és que l’estudi i l’ob-servació dels fenòmens grupals ens dotid’un instrument de treball molt potent perpoder ajudar els usuaris de treball social,com estem fent fa molts anys en els ser-veis de Salut Mental.

La meva proposta de treball és pensaren una qüestió: cada situació de grup pro-dueix l’emergència d’un aparell psíquicgrupal, que tindrà, segons el moment delgrup, una vida efímera, ad hoc, per a unmoment determinat, o més estructural icomplex si el grup té vida més llarga. Ins-titucions, organitzacions, estats, ens indi-quen que existeix una cohesió en l’aparellpsíquic grupal que es fa reconeixible.Aquest aparell psíquic poderós també esfragilitza i disfunciona fàcilment, perd co-herència, es deforma, es fragmenta o esperverteix. Estem en un moment en quèla situació social ens parla de tot això.

Aquest aparell psíquic grupal requereixel desenvolupament d’un instrumentalteòric-tècnic per observar què i com esdonen els fenòmens grupals i poder des-criure’n la naturalesa, l’estructura i el fun-cionament.

Però malgrat que fa milionsd’anys que ens relacionem engrups, que tota la història de lahumanitat està relacionada ambfenòmens grupals, no és fins elsegle XX que el grup és conce-but com a instrument terapèutico com a eina de treball.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20144 4

Alguns interrogants. Què és unGrup?

Què és un grup? El grup té una entitatpsíquica? Quin és el seu aparell psíquic?

És un aparell fet de somnis, el grup?Heràclit afirma que fins i tot els dormentsparticipen en la vida mental dels despertso dels pensants.

Està fet de somnis, de mites? On sesuporten?

Hi ha un suport material de la mentgrupal?

Com i on es guarda memòria dels es-deveniments col.lectius? En són els mitesaquest suport? És l’art? És la ciència?

Com s’organitza la ment del grup perportar a terme la tasca i dur-la a l’acciósostinguda, una acció coherent amb la tas-ca que s’ha decidit?

Com recau la historia col.lectiva en l’in-dividu? Tots vivim un temps comú, unahistòria comuna, però recau de la mateixamanera?

La meva manera de pensar el grup té aveure amb la meva formació psicoanalíti-ca, amb la meva formació en Observacióde Bebès i especialment amb els treballsde Wilfred R. Bion. Aquesta serà la basede la meva aproximació teòrica.

L’ús del grup com a eina tera-pèutica

Sabem que el funcionament en grup haestat present des de l’inici de la humani-tat, ha creat justament la dimensió huma-na, indissociable de la dimensió d’allògrupal. No obstant, la història dels grups,com a eina terapèutica és relativamentnova. No va començar com a recurs psi-

quiàtric, ni en l’àmbit de Salut Mental. Vaser a principis del segle XX, cap el 1905 aBoston; Joseph Pratt, un metge internista,va posar en marxa un dispositiu d’atencióen grup per a pacients afectats de tuber-culosi pulmonar. Es tractava d’un centreambulatori on anaven pacients sense re-cursos per ingressar a la clínica. Va donar-li la categoria de tractament i consistia aexplicar qüestions relatives a l’alimentació,el descans, la manera d’exercir els controlsde pols, temperatura corporal, pes, perpoder fer un seguiment convenient delprocés terapèutic. Va adonar-se que, en-cara que estava plantejat com un grupeducatiu, els pacients parlaven espontà-niament de la seva situació i els resultavabeneficiós. Més endavant va aplicar aquestprocediment a la clínica on treballava ambels pacients ingressats, i va observar evo-lucions millors en els pacients que assis-tien regularment als seus grups.

Aquesta experiència se sol considerarel punt de partida del treball en grups coma eina terapèutica, en el sentit que es pro-dueix una presa de consciència del plusterapèutic que suposa la disposició grupal.

El grup com a eina terapèutica téuna prehistòria i una història

Freud, i després Bion, citen diferentsautors, entre els quals Gustave Le Bon(1841-1931), psicòleg social francès queva publicar al 1895 un llibre, La psicologiade les masses, en què descriu el seu compor-tament, inspirat en gran mesura per laRevolució Francesa. Aquest llibre, en dosanys, va tenir més de vint edicions, és adir que va suscitar un gran interès. El pri-mer capítol és “Característiques generals


4 5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

de les masses. Llei psicològica de la sevaunitat mental”. Parla d’una unitat mentalen el funcionament de la massa i va descri-vint les seves característiques: suggestionabi-litat, impulsivitat i d’altres. Quan parla de“La imaginació de les masses” diu: “Fins acert punt, les masses estan en la posiciódel dorment, la raó del qual, temporalmentsuspesa, permet el sorgiment en la mentd’imatges d’extrema intensitat que es dis-siparien ràpidament si fossin sotmeses al’acció de la reflexió”. És a dir, relacionadormir, somiar, imatges d’extrema inten-sitat que es donen en un estat particularde les masses.

Freud, en els seus treballs Psicologia deles masses i anàlisi del Jo, Tòtem i Tabú, Moisèsi la religió monoteista i d’altres, s’inspira enalguns aspectes en la lectura dels treballsde Le Bon.

Aquests treballs, entre molts d’altres,constituiran la base per entrar a la històriadel grup com a eina de treball.

Història del treball en grup coma eina terapèutica

Caldrà anar a contemplar el paisatgedesolat per les dues guerres de la primerameitat del segle XX, especialment a Europai el Japó, amb milions de morts, per tal decomprendre la necessitat dels pensadorsen aquell moment de reflexionar i apro-fundir en el comportament grupal humà.Què havia portat l’home a una situació dedestrucció tan terrible? Calia l’estudi delcomportament dels grups humans com aresponsabilitat individual i col.lectiva.

A Northfield, durant la Segona GuerraMundial, apareix un nucli de pensamenten els oficials psiquiatres que atenen els

soldats que són rellevats del front per neu-rosi traumàtica.

Bion, Rickmann, Foulkes, entre d’altres,organitzen treball amb els soldats des d’unaperspectiva grupal, de pavelló. Wilfred R.Bion publica aquests treballs en diferentsmoments que van des de 1942 a 1961, enquè dóna la versió definitiva, Experiènciesen grups. El 1948 és convidat a posar enmarxa una recerca sobre grups a la Tavis-tock Clinic. Foulkes, d’altra banda, inicia-rà el seu propi treball. El que ambdós tenenen comú és la formació psicoanalítica,que els permet de concebre l’entitat pen-sant dels grups i els seus funcionamentsinconscients.

Abans d’això, a partir de la PrimeraGuerra Mundial, Lazell, psiquiatre ameri-cà, va treballar grupalment amb soldats ensituacions d’estrès posttraumàtic.

Algunes idees bàsiques de Bionrespecte al funcionament delsgrupsSupòsits bàsics. Grup de treball. Sis-tema protomental

Procuraré seguir aquests postulats bio-nians per acostar-me a la idea de desen-volupament de l’aparell psíquic del grup ide l’aparell psíquic grupal de l’individu. Ésa dir, hi ha un aparell psíquic del grup.També en cada individu hi ha un espai méso menys desenvolupat, més o menys com-plex, on es dóna una representació i unaressonància dels fenòmens grupals.

Bion descriu les configuracions emoci-onals del grup com a entitat, i ho fa des dela intuïció d’un aparell primitiu actiu entots els membres, que inclou el cos en la

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20144 6

seva totalitat, que és a la base, i un siste-ma mític en relació amb aquesta constel.la-ció corporal. Juntament a aquest aparellbàsic, postula l’existència d’un aparell so-fisticat que permet el desenvolupament delgrup i dels seus individus, que anomenaGrup de Treball.

Organitzadors - Supòsits bàsicsSón configuracions o constel.lacions

emocionals, per tant inclouen el cos, elsomni i el mite. Descriu tres supòsits i encada moment hi ha un supòsit operatiu, ies van succeint, sense ser mai simultanis.El supòsit bàsic expressat deixa els altresdos no operatius, però no inactivats. Elssupòsits funcionen de manera atemporal, ésa dir no tenen en compte gestió de temps.

Supòsit de dependència, on el mitepredominant té a veure amb la necessitatde trobar en el grup un espai de confian-ça, on serem acompanyats, emparats, pro-tegits i nodrits. Protegits des d’aquestanecessitat d’empara, seguretat i nutricióque permetrà una desactivació del siste-ma d’alerta i ens permet dormir i somni-ar. Hi ha una expectativa que el grup ensprotegirà del desemparament i ens dónaun lloc de pertinença.

Supòsit d’Atac i Fuga, seguint tambéla línia de l’eix neuroendocrí corporal ambel sistema d’alerta activat. El grup ha deprotegir-nos d’una amenaça que prové del’exterior o de l’interior del grup, de ma-nera que ens organitzarem per l’atac o lafuga, en una clara posició de conflicte idefensa. Si la lluita s’organitza respecte aun altre grup, això proveirà uns escenaris iuns relats diferents de quan l’amenaça estàsituada dins el propi grup, configurant situa-cions de boc emissari o de boc expiatori

(expulsió o sacrifici-destrucció d’aquestmembre) que ens porta a la idea de l’ene-mic dintre del grup.

Supòsit d’aparellament, seguint tam-bé el cos, i també el seu eix neuroendocrí.El grup haurà de proveir la possibilitatd’aparellament, que el grup suporti el dos,la parella, la intimitat a dos. I aquest apa-rellament permetrà la supervivència delgrup. En la dimensió mítica aquesta pare-lla portarà un bebè, una idea nova, unmessies que ens rescatarà de la nostra aflic-ció –esperança messiànica– i obrirà possi-bilitats noves per al grup.

Cada un d’aquests supòsits crearà unclima emocional característic que ens invo-lucra a tots de forma anònima i unànime,amb valència diferent. El terme “valèn-cia” el pren de la química, i descriu unadisposició combinatòria per a cada supò-sit bàsic. És a dir, un pot tenir una valèn-cia més alta per combinar-se amb el supòsitd’atac-fuga i l’altra per al supòsit de depen-dència, però tots tenim aquesta necessitat.És a dir que en un moment determinats’activa en tots els membres del grup undeterminat supòsit, però no amb la matei-xa intensitat.

El Sistema Protomental és una con-cepció d’un espai on el que és somàtic i elque és psíquic són indiferenciats, i on estroben allotjats els supòsits no operatiusen aquell moment. La idea és que en lasalut del grup els supòsits s’alternen. Si unsupòsit queda sense la possibilitat d’expres-sar-se, això ens emmalalteix tant somà-ticament com psíquica.

Grup de treballÉs l’organitzador del grup per la realit-

zació d’una tasca. Aquest dispositiu del


4 7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

grup opera amb criteris diferents dels su-pòsits bàsics, encara que els ha de tenir enconsideració. Treballa amb criteris detemps, sentit de l’oportunitat, ponderació,discerniment. També amb criteris de sin-gularitat de cada membre, amb mètode detreball. Inclou tots els elements que, mésendavant Bion va proposar en la Taula perorganitzar pensament (hipòtesi definitòria,defensa, notació, atenció, indagació, acció).Opera amb memòria, registre de l’expe-riència.

Quan en un grup cal fer un treball queemergeix des de la seva autèntica necessi-tat, la posada en funcionament de l’accióno és senzilla. A mi em recorda la dificul-tat d’un bebè que encara no ha organitzatel seu aparell psicomotriu per conèixer lesdistàncies, la força adequada… En el gruptambé passa. L’acció pot ser lenta o mas-sa ràpida, precipitada, brusca, insegura iinestable. De manera que requereix entre-nament. Capacitat d’acció i sosteniment enel temps, d’una acció coherent amb la ne-cessitat del grup.

Bion ens explica com els grups tendei-xen a instal.lar-se en funcionaments re-gressius que s’organitzen al voltant de lanecessitat que d’altres pensin i facin perells, els líders, els polítics (supòsit bàsic dedependència), o bé entren en funciona-ments paranoides, quan se senten amena-çats des de dins o des de fora del grup(supòsit bàsic d’atac i fuga), o bé s’instal.lenen la idea que apareixerà una idea nova, oun líder nou, que a manera d’un messiesens salvarà de la situació, esperança mes-siànica (supòsit bàsic d’aparellament). Éssobre aquests funcionaments bàsics queorganitzen la vida emocional del grup ques’instal.la el que denomina Grup de Tre-

ball. El Grup de Treball vindria a ser comun vaixell al mig del mar, per sobre de lescorrents submarines i les tempestes (emo-cions i supòsits bàsics), però que acostu-ma a arribar a port.

El Grup de Treball seria unaorganització psíquica que ensporta a l’assoliment d’una tasca.Necessita comptar amb un ele-ment: la cooperació dels seusmembres.

De fet, Bion parla de la importància ila fortalesa d’aquesta organització de lament grupal. El Grup de Treball seria unaorganització psíquica que ens porta a l’as-soliment d’una tasca. Necessita comptaramb un element: la cooperació dels seusmembres. Aquest és un element central.D’altres seran que a diferència del fun-cionament per supòsit bàsic, el G. de T.compta amb els criteris de realitat, temps,procés, organització, disponibilitat, sos-tenibilitat, singularitat de cada membre,memòria del grup, aprèn de l’experiència.Ens adverteix de la importància de la coo-peració en el grup de treball.

Patologia de la grupalitat. Nomésun apunt.

Com a element poderós de l’organitza-ció humana, el grup també emmalalteix.Tota la potencialitat que té com a matriudel creixement dels seus membres pot re-vertir en funcionaments patològics que nocorrespon tractar aquí. Només vull fer unapunt, ja que tots coneixem la capacitat

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20144 8

d’emmalaltir que també tenen els grupshumans, des dels funcionaments en famí-lies malaltes, el funcionament de les sec-tes o la situació sociopolítica actual.

Des de Salut Mental i Treball Socialno fem altra cosa que treballar amb aques-ta realitat. Les famílies que consulten, so-vint son grups humans que han emmalaltitper diferents raons, que moltes vegadestenen un component transgeneracional quees va transmetent. D’altres vegades hi hadisfuncions més senzilles que es podenrevertir i alleujar, però cal que aprenguema diagnosticar els processos de patologiagrupal i social. Hem de prestar més aten-ció a com sabem que s’instal.len els funci-onaments patològics en els grups.

La importància i la responsabilitat quetenim com a agents de salut individual icol.lectiva ens col.loquen en la necessitatde crear espais de pensament col.lectiu perfer front a les dificultats que ens plantejael moment actual. Crec que no hi ha altramanera de donar resposta a les necessi-tats que tenim plantejades.

Expansió del treball terapèutic engrups

Després de les primeres experiènciesusant el grup com a eina, element tera-pèutic, que he referit amb un metge inter-nista, Joseph Pratt, no hem parat d’usarels grups com a espai d’observació tera-pèutica. En tot el món s’ha produït unagran expansió de l’ús d’aquest recurs, amolts nivells diferents i amb elements te-òrics-tècnics ben diferents.

A Europa, Amèrica del Sud i també alsEUA es va obrint un ampli ventall d’expe-riències grupals. Les infermeres, aviat,

especialment les llevadores, van usar elsgrups per donar espai a les embarassades ials temes de criança. Des de les institucionspsiquiàtriques, a mitjan segle XX es vaposar en marxa un qüestionament de lamanera d’entendre l’atenció als pacients, id’entendre la malaltia mental. Les assem-blees de pacients i personal als pavellonsdels hospitals psiquiàtrics varen obrir pos-sibilitats de pensament nou.

D’altra banda, es van posar en funcio-nament experiències amb metges de cap-çalera, grups Balint, que més endavantvaren incloure infermeres i treballadorssocials.

En els centres d’atenció a Salut Mentala nivell ambulatori l’expansió del treballen grups ha estat important. S’han constituïtgrups amb pacients que presenten diversi-tat de patiments. Des de Grups d’Acollidao d’atenció a la demanda, a grups a tempslimitat en les àrees bàsiques de salut, agrups per patologies més lleus (ansietat-depressió), a grups amb persones amb pa-tologia mental severa, amb addiccions.Grups de familiars. Grups multifamiliars.Grups oberts i grups amb termini. Grupsamb nens, grups amb adolescents i grupsamb persones grans.

En els Serveis de Rehabilitació Psicosocial,el grup és el principal element de treball.

Ara bé, això no vol dir que “tot s’hi val”.Vull dir que de la mateixa manera que elgrup pot ser una matriu del creixement idesenvolupament dels seus membres, aug-mentant-ne el discerniment, l’autonomia,el criteri propi, la capacitat de prendredecisions i la capacitat d’acció, pot tam-bé, si no coneixem bé els mecanismes,afavorir funcionaments regressius i infan-tilitzadors, uniformants i patològics.


4 9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Crec que és important estar atents alsfuncionaments grupals regressius, que enspodrien fer manipuladors o manipulables,i per tant cal un rigor alt en la concepciódel treball grupal. Cal saber que el grup ésuna eina de treball que cal saber emprardes del respecte a la singularitat de cadasubjecte dins el grup i al mateix temps lacura de l’espai comú.

Formació en treball grupal

Cal tenir una formació per portar grups.I aquesta formació es va adquirint especial-ment d’una manera: observant grups. L’ob-servació de grups ha estat l’eina mésimportant per a l’aprenentatge del treballen grups.

La figura de l’observador és important,i el grup un lloc idoni per a aquest treballi entrenament.

Cal també una formació teoricotècnica,que no s’adquireix en poques sessions de

treball. Cal aprendre les bases teòriquesfonamentals del funcionament psíquic delsubjecte i dels funcionaments emocionalsi del pensament grupal. Cal aprendre a tre-ballar amb un altre amb qui compartir latasca de portar un grup.

La meva formació com a psicoanalistai des de la formació en Observació deBebès ha estat important per ajudar-meen el meu treball en grups terapèutics. Novol dir que calgui fer-se psicoanalista pertreballar en grups. Però sí que cal conèi-xer les bases de la psique humana, teninten compte la dimensió inconscient delsfenòmens que es donen en un grup. Tam-bé calen el respecte i el sentit comú, lacapacitat de resistir el desànim, la pacièn-cia i la perseverança com a elements es-sencials per poder acompanyar els altres.Acompanyar-los en els treballs coopera-tius pel pensament i l’acció que ens rescatide les dificultats que els humans tenimplantejades.

Bibliografia

Wilfred R. Bion. Experiencias engrupos. Paidós 1980. ISBN8475090206, 9788475090207

Wilfred R. Bion. Transforma-ciones. Promolibro. ISBN 978-8479864392.

Wilfred R. Bion. La tabla y lacensura. Gedisa 1982. ISBN 978-8474321616.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20145 0

Del grup a la comunitat. El poder de laparaulaTeresa Zamanillo Peral1

En aquest article s’aborden les evidències que condicionen la nostra vida (solitud,aïllament, consum, desigualtat, competitivitat, etc.) i que han format unes pautesde conducta que suposen importants inconvenients per treballar amb grups. Per talde contrarestar la inèrcia que ens envolta, es tracten els aspectes fonamentals de laconstrucció dels grups: la necessitat d’unir les nostres forces, sense perdre el pro-grés aconseguit pel desenvolupament d’una autonomia que pot fer-nos més lliures.Amb el propòsit de conèixer el què i el com de la intervenció amb grups, aquesttreball s’endinsa en l’ètica professional i en les línies metodològiques mitjançantl’anàlisi d’una sessió de grup.

Paraules clau: Aïllament, inèrcia, autonomia, intervenció amb grups, empatia, èti-ca professional.

Resum

This article addresses the evidences that influence our life (loneliness, isolation,consumption, inequality, competitiveness, etc.) and which have formed patterns ofbehavior that represent important drawbacks to working with groups. In order tocounter the inertia that surrounds us all, the fundamental aspects of building groupsare treated: the need to join forces without losing the progress achieved by thedevelopment of an autonomy that can make us free. With the purpose of knowingthe why and how of intervention with groups, this work also explores professionalethics and methodological lines within a group session.

Key words: Isolation, inertia, autonomy, group intervention, empathy, professionalethics.

Abstract

1 Doctora en Ciències Polítiques i Sociologia. Catedràtica jubilada de la Facultad de Trabajo Social de laUniversidad Complutense de Madrid. Correu electrònic: [email protected]

Per citar l’article: ZAMANILLO, Teresa. “Del grupo a la comunidad. El poder de la palabra”, en Revista de TreballSocial, núm. 201 (abril 2014). Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 50-64. ISSN 0212-7210.

Del grup a la comunitat. El poder de la paraula

5 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Introducció

En aquest treball em disposo a resumirla tesi titulada Teoria i pràctica de l’aprenen-tatge per interacció en petits grups (maig 2002)i els treballs que he publicat sobre aquestamatèria des que em vaig desprendre delllibre de Treball Social amb grups i pedagogiaciutadana, al juny de 2008, fins al junyd’aquest any, en què vaig publicar un arti-cle al bloc de Joaquín Santos. Però, abans,en aquesta introducció, vull donar una breuexplicació de per què vaig triar la inter-venció amb grups com a matèria de co-neixement.

No hi ha cap necessitat d’afegir, peròhi insistiré una vegada més, que per co-neixement no em refereixo al saber teòricen si mateix sinó al coneixement per a l’ac-ció. El concepte marxista de praxi, que,com bé se sap, es refereix a la interaccióentre teoria i pràctica, és el que millor hoexplica. La praxi o acció en grec no és unproblema ontològic, o epistemològic, ja queno hi pot haver coneixement al marge del’acció. Però seguim el rastre de Kurt Lewinamb la seva famosa frase de “No hi hares més pràctic que una bona teoria”, finsremuntar-nos als filòsofs del pragmatismenord-americà, en el qual cal destacar, se-gons Ferrater Mora, el següent postulat:l’únic criteri de veritat d’un judici és la sevautilitat pràctica. En el vast camp de les ci-ències socials és la investigació activa oinvestigació compromesa que es porta aterme mitjançant l’observació participantel que forma el nucli d’aquest coneixe-ment. És aquella tècnica que involucra l’in-vestigador amb els informants, en el medien què es desenvolupa la investigació, idurant la qual es recullen dades de mane-

ra sistemàtica. En treball social tenim lagran influència de la filosofia de l’educa-ció en Freire, que inspira els mètodes departicipació de la població en les decisionsque els afecten, o les propostes més actu-als dels mètodes dialògics en què conflu-eixen models terapèutics o d’investigaciósociològica. En totes aquestes perspecti-ves metodològiques és el poder transfor-mador de la paraula que mostra els seussenyals d’identitat. En la proposta que jofaig, el nucli es troba en la reflexió en grup.

Els antecedents de la meva elecció esbasen en determinats aspectes que hanconformat la meva personalitat i que vanfundar en mi imatges i prenocions sobreles relacions interpersonals en grup (famílianombrosa, internat com a lloc de solitudcompartida, grups d’amics i de col.legues,etc.). Em vaig descobrint a mi mateixa enel diàleg amb els altres, en els grups formatsper les persones més significatives, compar-tint pensaments i emocions. D’aquesta ma-nera la meva ment es va creant en lapolifonia de milers de veus. Dels grups reboconeixement, ajuda per al camí de la vida iper prendre decisions. Per això també quanescric ara ho faig amb moltes persones.

Així és com es va configurant la mevaelecció per formar-me un any en Grupsoperatius, un any en Gestalt i cinc anys enPsicodrama. Aviat vaig necessitar experi-mentar la pràctica per establir aquest diàlegnecessari amb la teoria, i des de l’any 1996començo a fer classes de grup, temps enquè es produeix la meva màxima experièn-cia de la praxi. Per no perdre el fil de la re-flexió, començo des del primer moment asupervisar-me amb una psicòloga psicodi-nàmica, perquè necessitava entrar en undiàleg que m’ajudés a controlar les hipòte-

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20145 2

sis que anava elaborant, amb el propòsit defer una observació controlada. El grup quehi ha al meu cap va anar redefinint lesseves premisses cada vegada més rigoro-sament, no sense abandonar el dubte quesempre hi és. Sé que si abandono el dubtei em sento en la raó, m’aïllaré, o el mald’esquena, glossant un antic acudit d’ElRoto, m’envairà amb greu risc de la mevasalut mental.

Aquest treball es divideix en quatre parts,amb l’estructura següent: en el primer apar-tat s’aborden les evidències fonamentalsque condicionen la nostra vida, la dels in-dividus que avui ens veiem embolicats enl’ordre/desordre neoliberal: la solitud, l’aï-llament, el consum individual, la desigual-tat, les dificultats de participació, la màximacompetitivitat, etcètera. Parlar de la cons-trucció de grups sense tenir en compte elcontext en què ens sentim profundamentlligats i que ens endormisca, no seria rigo-rós. No podem caminar alegrement en lavida professional amb il.lusions vanes. Avuiés molt difícil fer grups, perquè, més omenys, totes i tots estem exposats a l’alie-nació de l’individualisme negatiu.

En el segon apartat es tracten els as-pectes fonamentals de la construcció delsgrups que estem vivint en aquests mo-ments d’evolució cap a una societat en laqual els individus necessitem unir les nos-tres forces, sense perdre el progrés aconse-guit pel desenvolupament d’una autonomiaque ens fa lliures. El treball en comú, laconstrucció d’equips, l’enfortiment delsvincles, el desig d’aconseguir el millor d’unmateix cooperant, el compromís personal,la formació dels hàbits del cor i el procésd’individuació formen les línies d’aquestpunt.

El tercer apartat està dedicat a qüestionsd’ètica professional, ja que avui la teoria ila pràctica no poden donar l’esquena aaquesta important dimensió del coneixe-ment en el sentit més ampli. L’aprenentat-ge de la cura d’un mateix, dels altres i deles institucions, l’ètica intersubjectiva, elcompromís ètic-polític, l’emancipació i latransformació sociopolítica són els eixosdel contingut.

I, finalment, s’ofereixen línies metodo-lògiques que acaben en l’anàlisi d’una ses-sió de grup amb el propòsit de brindar allector el què i el com de la intervencióamb grups. Són temes que tracten sobrela recerca de la veritat científica, en total’extensió de l’enunciat, mitjançant l’apre-nentatge de l’observació i de l’escolta enla comunicació, la reflexió constant percrear una hipòtesi en la trobada amb elsaltres, la comprovació de les hipòtesi en lacomunicació i el procés d’autoconeixementen la dinàmica intersubjectiva.

1. La societat individualitzada

Per què hem de quedar-nos tan sols?Quina necessitat hi ha? Es nodreix potserel planeta de la solitud dels éssers humansper seguir rotant?, es pregunta Marukamien l’últim llibre seu que he llegit, Spunik, elmeu amor. No sé res d’això. Però sí sabemque l’aliment de la societat neoliberal d’avuiés, en la seva essència, l’individualisme i elconsum.

Però què és l’individualisme? Quan id’on neix? Sovint es pensa que es tractad’alguna cosa recent, però la seva gestaciódata de diversos segles enrere. És laIl.lustració el que va moure els homesil.lustrats a alliberar la ciència dels lligams


5 3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

dels dogmes metafísics, dels prejudicismorals, de les supersticions religioses; vaser el triomf de la llum de la raó sobre lafoscor de les creences.

Kant, en la seva resposta a la pregunta:què és la il.lustració? (1784), escriu el se-güent: «La il.lustració és l’abandó per l’ho-me de l’estat de minoria d’edat que s’had’atribuir a si mateix. La minoria d’edat ésla incapacitat de valer-se del propi intel.lec-te sense la guia d’un altre. La minoria ésimputable a si mateix, quan la seva causano consisteix en la falta d’intel.ligència, sinóen l’absència de decisió i de valentia perservir-se del propi intel.lecte sense la guiad’un altre. Tingues la valentia d’utilitzar lateva pròpia intel.ligència! Aquest és el lemade la il.lustració.» Aquest és el nucli delliberalisme de l’època, que no del neolibe-ralisme d’avui, al qual farem referència enbreus minuts.

La il.lustració, en un sentit ampli, pro-mou l’autonomia de la raó i la possibilitatque el pensament pugui ser conduït cap aun progrés continu; perseguir des de sem-pre l’objectiu de treure la por als homes iconvertir-los en amos de si mateixos. Elsconceptes d’autonomia i emancipació s’inau-guren amb els filòsofs de la Il.lustració.Es tracta de fer-nos responsables dels nos-tres actes i augmentar el nostre poder so-bre les coses del món en el qual volemviure.

En aquest context intel.lectual neix ladoctrina del liberalisme econòmic, de ma-nera que recordar-ne la idea central va béen aquestes breus ref lexions. La tesid’Adam Smith sobre la mà invisible és quecada individu, en perseguir el seu interèsindividual, contribuirà a l’interès generalencara que no s’ho proposi.

La filosofia del liberalisme clàssic vasuposar els fonaments de les democràciesactuals, va inspirar les constitucions demolts països, va instaurar la divisió de po-ders, el laïcisme, i es va oposar a tota formade despotisme polític. El focus de la sevaideologia va ser que la no-intervenció del’Estat assegurava la igualtat de condicionsde tots els individus. Aquest és un principidel liberalisme. El mercat és el rei, peròen defensa una mínima regulació. Lail.lustració i el liberalisme van posar elsfonaments de l’individualisme però tambévan contribuir a la construcció de les socie-tats democràtiques d’una manera inigualable.

Però el neoliberalisme ha anat molt mésenllà en els seus objectius, ha traspassattotes les fronteres. És la forma última delcapitalisme, però el seu salvatgisme no télímits. No creu en cap forma d’intervencióde l’Estat i s’hi oposa. La política obeeix almercat, els polítics són mers servidors deles directrius dels mercats globalitzats. Elque és fonamental de la seva tasca és aju-dar a les privatitzacions, això que es vacomençar a anomenar externalització deserveis. Ja no queda gairebé res per pri-vatitzar... Fins i tot el futbol! “El neolibera-lisme ha pres el futbol a la gent i l’ha donatal negoci” (El Diario.es 12/01/2014).

Avui la barreja de l’individualisme ambel neoliberalisme ens impel.leix a viure en

A fons

La tesi d’Adam Smith sobre lamà invisible és que cada indi-vidu, en perseguir el seu interèsindividual, contribuirà a l’interèsgeneral encara que no s’hoproposi.

RTS - Núm. 201 - Abril 20145 4

una extraordinària dualitat: ens sentimembolicats inevitablement en mil contra-diccions, ens sentim molt sols i enyoremel que és comunitari perquè ens dóna se-guretat, ens assegura els vincles que ne-cessitem per sentir-nos persones estimadesi acompanyades. Però volem seguir con-trolant la nostra vida, sense ulls que ensmirin i ens jutgin, això que es fa al món co-munitari tradicional; ens rebel.lem contral’individualisme però volem ser amos denosaltres mateixos. Però no és possibleconjugar llibertat i seguretat, ens adver-teix Bauman.

A més, és bo que ens endinsem en lanostra consciència, aquesta que ens recor-da la nostra participació en el món quehabitem. Porto a col.lació un gran acuditde El Roto per il.lustrar el que estic dient:a la vora d’un avenc immens un li pregun-ta a un altre que per què hi és aquest abis-me. L’altre li respon: el cavem tu i jo, note’n recordes? Això és el que oblidem sem-pre, que el que tenim i ens horroritza hohem fet entre tots. En resum, i tenint encompte la breu anàlisi precedent, el pro-blema que avui se’ns planteja és de quinamanera podem acceptar que l’individua-lisme ha vingut per quedar-se, però alho-ra volem seguir sent individus, autònoms,i amb poder sobre les nostres vides.

Avanço una possible resposta que es tro-ba en el llibre de grups del qual extrec lesprincipals reflexions de tots els meus treballssobre grups: INDIVIDUALMENT PERÒJUNTS, proposa Bauman. Aquesta és unamanera d’exercir un individualisme positiu,perquè el negatiu –al qual ens arrossega lamarea del neoliberalisme– no el volem ja queens aïlla dels altres, que necessitem; produ-eix alienació i solitud extrema.

Podem acabar sostenint que el libera-lisme tenia ideologia, mentre que el neo-liberalisme no en té cap, només té unadeïtat, els diners. L’individu serveix com aobjecte per ser manipulat en nom del ma-jor consum i acumular així més diners, enmans d’uns pocs.

Per aquestes raons, ara el més impor-tant és dialogar entre tots per construir dequina manera podem rescatar el millor denosaltres mateixos, és a dir, els vincles queens uneixen inexorablement els uns ambels altres per construir una vida social mésvaluosa.

En el llibre de grups vaig comunicar elmeu gran desig: el de transmetre al lectorla necessitat d’intervenir amb grups. Perquèuna societat en la qual la individualitzacióprogressiva s’institucionalitza veloçment,no suposa que no tinguem punts en comú,malgrat la nostra autosuficiència il.lusa;hem de reconèixer que encara podem feralguna cosa junts, conservant la nostraindividualitat. I no només hem de conser-var-la, sinó augmentar-la, millorar-la, fer-nos individus conscients, perquè sapiguemquè és el que fem i per què ho fem, sub-jectes reflexius, subjectes de poder, capa-ços de construir la nostra realitat i novesrealitats amb altres. Individus, com diu elmatrimoni Beck, capaços de “forjar for-mes creatives noves i políticament ober-tes als vincles i les aliances” (2003: 63).

2. La construcció del coneixe-ment en grups

Construir allò comunitari en temps d’in-dividualisme, diu José Vicente Hurtado(2010), del Cercle d’Escriptors de Puebla,Mèxic, suposa qüestionar la cultura, les


5 5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

pràctiques de poder dominants, l’ordreestablert i generar alternatives que enspermetin revalorar la riquesa de la convi-vència amb els altres. Es fa comunitat quanun grup comparteix interessos en comú,que són acordats i fins i tot modificats perla col.lectivitat.

Però, segueix dient, per fer possible laconvivència i el creixement com a comu-nitat són necessàries actituds com ara elrespecte, la tolerància, la disposició d’es-colta, la capacitat d’exterioritzar els puntsde vista, així com sobreposar el beneficidel grup sobre el benefici personal. Enaquest sentit, les possibilitats de generarexperiències on es prengui consciènciad’allò comunitari resulta contrari al discursdominant, en ser experiències que contras-ten amb la cultura individualista. Prò ésnomés mitjançant el diàleg i la comunicaciócom podem trobar els milers d’obertures queens poden proporcionar noves experiències.És al valor de la paraula, al compromís ambla paraula, on podem aproximar-nos a lesveritats que necessitem descobrir en aques-ta societat tan trencada.

Per això les preguntes bàsiques són:com generar ambients comunitaris promo-vent aquesta consciència? Com fer expe-riència d’allò comunitari en circumstànciessociohistòriques que enalteixen l’individu-alisme? Com superar el discurs i presen-tar experiències reals de vida comunitària?Aquestes preguntes que ens fem profes-sionals i estudiosos d’allò comunitari sónsummament importants en tant que ne-cessitem aportar experiències comunità-ries a les ciutats. La proposta és: hem detreballar amb grups perquè les experiènciesgrupals madurin cap a una experiènciacomunitària.

Per seguir amb aquestes reflexions ensintroduirem en el coneixement del grup.Però és important fer una observació prè-via: hi ha moltes maneres de constituirgrups, aquí en classificaré només dues, unamitjançant el fer, modalitat molt comú, queprova de formar grups en què el motiuprincipal és fer activitats en o amb la co-munitat, bé per resoldre assumptes co-muns, bé per reivindicar alguna cosa al’Administració, bé per moltes altres alter-natives. Un altre model és el dels grups dereflexió-acció mitjançant el diàleg, als qualsal.ludiré en tot aquest epígraf i en el mè-tode. Però, com es pot desprendre d’aques-ta classif icació fàci l , la combinaciód’ambdues formes de fer grup és la mésidònia. Per aquest motiu el grup operatiuté una gran acceptació en moltes zones deLlatinoamèrica.

A fons

Per apropar-se al coneixementd’un grup en primer lloc calconcebre el grup com un món.

Per apropar-se al coneixement d’ungrup en primer lloc cal concebre el grupcom un món. I... què és un món? Aquívaig agafar la idea món del gran pintorPablo Palazuelo: “El món és com un teixitla trama del qual és dinàmica; que viu, quees transforma contínuament, perquè pen-sa” (1998: 95). Vaig triar aquesta definicióde l’artista al llibre sobre grups perquè sónmoltes les vegades que he experimentat elmón del grup com una cosa que ens trans-cendeix a totes i tots els que hi estem. Sí,el grup té ànima, té esperit propi. D’aquíque els estudiosos de grups hagin conce-but el pensament grupal com una cosa que

RTS - Núm. 201 - Abril 20145 6

emergeix de les relacions que s’estableixenen el grup, cosa molt diferent a l’individu.És ben conegut l’axioma de Kurt Lewin: elgrup com un tot és més que la suma de lesparts.

Em permetré explicar-ho en termesmusicals amb les reflexions de RichardSennett sobre el quintet per a clarinet deBrahms en el seu llibre sobre el RESPEC-TE. Aquesta és l’obra que vaig triar per ala presentació del llibre al Cercle de BellesArts de Madrid el 5 de juny de 2008. Delque diu Sennett vaig deduir que les difi-cultats per tocar aquest quintet es trobentotes en la vida dels grups, així com tambéen la vida en general. Són les dificultatsde trobar els nostres acoblaments per acon-seguir una convivència més feliç. A conti-nuació, barrejo les reflexions de Sennettsobre el quintet amb les meves sobre elsgrups:

Els grups creen un espès “brou sonor”al llarg de tot el seu procés. És la texturadensa de la seva narrativa la que, el o lacoordinador/a, provaran d’aclarir si accep-ten el desafiament dels seus participants.Però aquests no solen donar gaires pistessobre les dificultats per les quals passenper acoblar-se. I tampoc s’adonen fàcil-ment que són ells mateixos, els executants,els que han de solucionar el problema. Peraixò han de fer-ho inventant rituals percooperar junts. Han d’aprendre una for-ma bàsica de cooperació rítmica que co-mença amb el vincle entre els participantsdel grup, amb el contacte visual i els ges-tos corporals per donar-se indicacions unsals altres. La col.laboració entre tots exi-geix unes vegades autocontenció i altresexpansió i obertura. En contenir-nos femsentir la nostra presència, que és l’aspecte

més subtil i més positiu de la reserva. Enexpandir-nos ens obrim als altres, hi con-fiem. Els executants hauran de resoldreconjuntament aquest problema aprenenta tocar com un de sol, a l’uníson, peròaprenent també a retreure’s en momentsdeterminats o dominar en altres.

Aquest “brou sonor”, com anomenaSennett aquesta composició, és al principiuna mica indiferenciat, podríem dir queés una massa. A mesura que transcorrenels assajos el que cal fer és deixar que sur-tin les veus predominants. Això és en elque tots han de col.laborar, tant el que cantacom el que acompanya. En Brahms sónteixits molt densos i per això cal fer aquesttreball de polir per deixar brillar el querealment interessa. El mateix ha de fer-seen els grups, tant si un mateix és part delgrup com a membre, com si és coordina-dor, en aquest cas ha d’ajudar el grup a anarconstruint la seva unitat, la seva ànima.

Així doncs, de la indiferenciació inicialdels membres d’un grup a la seva indivi-duació connexa, és com es pot resumir elviatge i la bella aventura dels assajos d’ungrup que vol fer el seu camí amb intel.ligèn-cia. Aquesta és l’analogia amb Brahms quevolia destacar. Això implica vinculació,complementarietat, moments d’expansió ide reserva, negociació, resolució de conflic-tes, etcètera; en fi, la vida mateixa concen-trada en una convivència molt contínua.Es tracta d’aconseguir el millor d’un ma-teix cooperant, i per fer-ho és imprescin-dible el compromís personal. Aquest és elprocés d’un grup. La formació dels hàbitsdel cor i la individuació són processos quevan units.

Ningú ha explicat el procés d’individu-ació millor que Bowen, que ha estat com-


5 7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

pletat per Stierlin. Ens referim als concep-tes de diferenciació del si mateix del primer iindividuació connexa del segon. La posada enpràctica constant d’aquesta manera de re-lacionar-se amb els altres ha de dirigir elsnostres actes quotidians, cosa fàcil de dir,menys fàcil d’explicar i encara menys deviure. Saber diferenciar-se dels altres enl’acció quotidiana suposa no permetre queel pensament es deixi eclipsar per les emo-cions que contínuament l’assalten; sobre-tot a aquells als quals se’ls distingeix coma romàntics o sensibles.

Aquestes persones tenen dificultatsimportants per dirigir la seva vida, ja queviuen en un món de sentiments i són moltdependents dels sentiments que els altresexperimenten cap a elles, diu Bowen.

Per això, la qüestió és aquesta: tu ets tu itens les teves necessitats; jo sóc jo i tinc lesmeves; dos ens hem de reconèixer i res-pectar com a subjectes que tenen el poderde dirigir la seva vida sense deixar-sepressionar ni dirigir per l’altre. També hemd’aprendre a saber quines d’aquestes ne-cessitats ens les pot compensar l’altre iquines ens pertanyen i hem de fer-nos-encàrrec, aquesta és la base de la complemen-tarietat entre persones. D’aquí la impor-tància d’ajudar els nostres fills, a nosaltresmateixos, els ciutadans amb els qui treba-llem, i els nostres amics, a construir un jofort, aquest jo mateix que garanteix i sostéla nostra identitat, aquell que li donarà se-guretat i aixopluc i el protegirà del contextque l’envolta. Alguns elements del jo mateixsón relatats per Stierlin (1997: pàg. 77-94):

1) El jo mateix se’ns presenta com unsubjecte y objecte d’històries, aque-lles històries que ordenen i conser-ven les nostres experiències vitals;

aquelles que ens donen sentit i ori-enten la nostra conducta; aquelleshistòries passades que permeten alsubjecte afirmar-se en la seva iden-titat de manera duradora, al mateixtemps que pot posar en qüestióaquesta identitat i arriscar-se a viu-re noves experiències que la canvia-ran i enriquiran.

2) El jo mateix és també un descobri-dor i iniciador d’opcions de super-vivència. És la força, o l’energia, queempeny les persones a actuar i a re-accionar de manera imprevisible, sor-prenent, variable i oberta. En aquestjo mateix es troba la complexa dinà-mica motivacional humana.

3) El jo mateix entès com a parlamentinterior es manifesta en les diferentsparts d’aquest, les seves caracterís-tiques essencials i les relacions entreelles. Stierlin anomena aquest siste-ma parlament intrapsíquic. Hi ha di-ferents fraccions que lluiten entre sipel reconeixement, el poder i la rea-lització de les seves necessitats; elsubjecte ho experimenta com un con-flicte interior de vegades de granintensitat. Si el sistema de govern in-terior és obert, o més aviat es mostrademocràtic, es tolerarà una tensió deconflictes considerable. Mentre quesi és rígid o dictatorial, les diferentsfaccions, anomenades pulsions, in-teressos, necessitats, etcètera, seranempeses a ocultar-se a l’interior dela psique i perdran la seva capacitatd’establir aquell diàleg intern quepermetrà al subjecte dirigir la sevaconducta externa amb l’equilibri ne-cessari entre la raó i el cor.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20145 8

4) El jo mateix és un portador de re-cursos i de solucions a problemes queté l’individu, molts cops en l’incons-cient, que poden ser estimulats ambformes de teràpia diferents, que noposen l’accent en la patologia, i aju-den a despertar esperances i a orien-tar les persones cap al futur, i no capa un passat que ja no es pot modificar.

L’aprenentatge de la formació del simateix és un procés fonamental per for-mar l’educació sentimental, dit en termesclàssics, o la intel.ligència emocional, ex-pressió més moderna. La seva elaboracióes forma en la comunicació per mitjà del’experiència reflexionada. És en aquestespai on es pot conrear el respecte a lallibertat de l’altre, la responsabilitat, l’au-tonomia, i a prendre decisions personals icompartides. Aquest és el treball ambgrups que he portat a terme fins ara.

3. Algunes qüestions sobre èticade la intervenció socialEn aquestes reflexions es troba present

també el concepte d’emancipació. És unconcepte polític l’antecedent més remot delqual s’aprecia en el marxisme, però recent-ment ens ho recorden els desenvolupa-ments elaborats per Ágnes Heller. L’eman-cipació és l’alliberament dels lligams quemantenen alienats els subjectes. En aquestsentit es pot parlar de subjectes subjectatsa les condicions imposades pel poder.D’aquí que per a la filòsofa l’emancipacióno és completa si no hi ha una conscièn-cia del nosaltres que es desenvolupiparal.lelament a la consciència del jo, plan-tejament fonamental per a la formació èti-ca i ideològica del coordinador de grups

des del punt de vista que mantinc en elstreballs sobre grups que he elaborat finsal moment.

Per contribuir al procés de construc-ció d’un jo emancipat cal tenir conscièn-cia que la construcció de la personalitat esforma en el procés d’individuació, de ma-nera que el coordinador com a personaha de treballar-se a si mateix en el seu propiconeixement. Per això, s’ha d’aprendre l’artde la distància i del control d’un mateix,tema vital per a l’ésser humà. Aquesta ésuna qüestió d’autoconeixement tant del’ètica com del mètode. Es tracta de co-nèixer com evolucionen els sentiments capa les persones del grup, ja que la seva com-plexitat fa que puguem perdre’ns en lesmil emocions que ens suscita la dinàmicagrupal. L’espai d’intervenció grupal potanar des de la distància mínima, en la qualel control d’un i de l’altre es fa impossible,i té la seva versió coneguda en el col.le-guisme, fins a la diferenciació del si mateixen què s’assoleix la distància necessària perexercir el control amb major racionalitat.

Amb aquestes reflexions convido el lec-tor a fer un exercici de reflexivitat, és adir, a endinsar-se primer en un mateix,“girar-se sobre si mateix” per “monitoritzarles nostres pròpies accions”, en el sentitque li dóna Bourdieu. El propòsit quem’anima és conèixer com es posen en jocles necessitats de control extern que esplantegen en la intervenció social. La mevahipòtesi és que si es desconeixen els nos-tres mecanismes interns és més fàcil dur aterme un control inadequat, sense respec-te a l’altre, o rebutjar la funció de controlsocial que, ineludiblement, tenim els tre-balladors socials.

El col.lega, treballador social o educa-


5 9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

dor que sent que pot ajudar més i millor aun grup, una persona o família, si treballael més a prop possible d’ella, sense per-metre elaborar l’anomenada distància tera-pèutica –ineludible per poder generar elcontrol necessari en la relació–, estarà alseu torn creient que aquest és el tipus derelació ideal per dur a terme l’anomenatacompanyament social . No sap qued’aquesta manera no podrà exercir capcontrol sobre la situació. Tampoc podràprestar l’ajuda necessària.

Deixar que les nostres emocions ensenvaeixin, sense saber que hi entren en jocuna gran varietat d’aquestes mateixes emo-cions, i que la barreja pot ser una bombade rellotgeria dirigida per la ceguesa emo-cional, és una conducta molt comú en totsels escenaris en els quals ens movem i quecontenen totes les coses que ens acosteno ens allunyen dels altres. Són totes les situ-acions de la vida en què l’avidesa d’algunacosa entra a envair-nos emocionalment ino ens permet veure què hi ha en realitat:altres amb necessitats que coincideixenamb les nostres. Els objectes i els dinersen les herències és el més comú. Però éstot allò que ve representat per les cosesdel món, de la vida, de les relacions soci-als, que si les tractem com a mers objec-tes no aconseguirem aprofundir en el seusignificat: la lluita per l’amor.

Tots necessitem amor, reconeixement,respecte, confiança, seguretat, identifica-ció, empatia, necessitat de llibertat i d’inti-mitat, etcètera. Però amb distància, perquèquan s’escurça la distància estem impeditsde veure la realitat tal com es presenta.Així es produeixen els punts cecs. Ens dei-xem embriagar pels nostres sentiments,deixem que dominin la raó, la passió ens

cega, i es fa molt difícil aturar-se i retirar-se, algú ens ha d’ajudar a posar ordre enla nostra ment. Perquè si no reconeixemcadascun d’aquests estats no podem apren-dre a manegar les nostres emocions. I elreconeixement passa per aprendre a po-sar nom a totes aquestes coses. Aquest ésun aprenentatge que no es pot fer solmoltes vegades, i la gran dificultat és queningú ens ensenya això de petits. Ni elsnostres pares ni els nostres mestres. D’aquíque en el terreny professional la supervi-sió és clau per pensar amb ètica en les re-lacions professionals i saber manegar elpoder d’un en equilibri amb el necessariaugment de poder de l’altre.

En resum, l’art de la distància i del con-trol sobre un mateix i amb els altres és elprograma de l’existència mateixa, el pro-cés d’esdevenir persona, de construir-secom a subjecte no subjectat, un subjecteque decideix què vol fer amb la seva vida.Aquest procés és substancial per anar evo-lucionant en la individuació connexa ambels altres. I en l’exercici professional, perpoder acompanyar les persones amb lesquals treballem, són moltes les ocasionsen què hem de fer accions de control.

Per completar aquests arguments, i jaque es tracta d’una qüestió relativa tant al

A fons

Tots necessitem amor, reconeixe-ment, respecte, confiança, segu-retat, identificació, empatia,necessitat de llibertat i d’intimitat,etcètera. Però amb distància,perquè quan s’escurça la distàn-cia estem impedits de veure larealitat tal com es presenta.

RTS - Núm. 201 - Abril 20146 0

que treballa amb grups com a qui fa In-tervenció General, aportaré unes paraulessobre el control professional d’una treballa-dora social del llibre Ètica, teoria i tècnica. Laresponsabilitat política del treball social. Trans-cric directament la resposta que dóna laprofessional a la pregunta: Com entens lafunció de control que tenim els treballadorssocials? I, sobre l’ús que fa el professionaldel poder que li confereix aquest control?

Evidentment existeix en aquest context…però sempre hi ha possibilitats per implicarl’altre en el procés de decisió… explicar-li lesalternatives, preguntar com ho veu ell, quèconsidera que seria millor per al seu propiprocés, fer-lo partícip. Treballo en un contextde control, però jo no sóc el jutge ni el policia.Però és evident que el fet que sigui allà, queexisteixi tot el procés, significa que hi ha uncontrol social sobre les conductes, un límitsocial. Al principi no m’agradava, em resis-tia a identificar-me en la meva funció de con-trol, però sóc allà, és inevitable, per què notreure-li el màxim profit?

Una treballadora social que pensa i ac-tua així té una diferenciació del seu simateix molt activa. Sap distanciar-se de lainstitució, la qual de vegades la indueix aser complaent; també sap distanciar-se delsaltres professionals que, com cants de si-renes, l’inciten a l’anomenat consens; i deles posicions més dolces que tenen moltsprofessionals en la seva manera d’actuaramb comprensió. No cal dir que compren-dre l’altre i treballar amb ell amb límits icontrol no són posicions en pugna. La clauper a l’exercici del control es troba en impli-car l’altre en el procés de decisió, perquè elltambé és un subjecte de poder, tot i quees tracti d’una persona que “pretesament”

no sap, o és considerada fràgil. Aquest ésel punt crucial en què han de treballar-sea si mateixos els professionals del treballsocial, ja que... hem de convenir que enmoltes ocasions atribuïm a les personesamb les quals treballem debilitats que síque poden tenir, i tant!, però com qualse-vol altre ésser humà que està en aquestaaltra franja, en la nostra.

No em puc estendre més en aquesttema, però amb tot això només vull al.lu-dir a la necessitat d’aprendre a utilitzar elpoder en l’àmbit professional. No hemd’apropiar-nos el poder que ens confereixel rol professional que tenim, no com sifos una cosa de la nostra propietat (la pas-tilla de sabó que diu Norbert Elias). Estracta més aviat d’usar-lo en benefici del’altre per afavorir el seu procés d’eman-cipació, és a dir, passar-lo a la poblacióamb la qual es treballa i contribuir ambl’augment de la consciència crítica a latransformació política.

4. El mètode

Provaré d’explicar com he treballatamb grups fins l’any passat, treball, d’altrabanda, detallat en la meva tesi doctoral ial llibre Treball social amb grups i pedagogiaciutadana. Ara intentaré sintetitzar-lo fentreferència a una trobada grupal per tald’embastar la teoria amb la pràctica, basedel mètode.

El mètode amb el qual he treballat téla seva base en l’exercici d’una filosofiapràctica a la manera platònica en el sentiten què ho expressa Carlos García Gual(2006): una manera d’exercitar la políticamitjançant el diàleg. Es tracta de convidarles persones a buscar la veritat sense pre-


6 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

tendre imposar una doctrina. El seu fona-ment es troba en la conversa lliure i dirigidapels membres del grup però controlada pelcoordinador. Són grups de reflexió-acció.Avui es parla d’aquests mètodes amb elterme de dialògics. Això vol dir que aquellha de permetre l’expressió lliure dels sen-timents i de tot allò que passa al camp,però ha d’estar constantment en actitudd’atenció flotant. D’aquesta manera espermet que el discurs del grup f lueixi capa l’aclariment dels temes de més interès ipreocupació per als participants. L’obser-vació contínua de la dinàmica del grup (delscontinguts i de les relacions que s’establei-xen entre els membres entre si i amb lacoordinadora) farà que es pugui seguir lalínia discursiva amb el propòsit d’associaruns temes amb altres i seguir l’embast queva puntejat per expressions significativesque emergeixen espontàniament i que di-rigeixen les converses. Recollir el discursés una tasca d’associació d’idees, d’inter-pretació i de devolució elaborada als mem-bres del grup. Els coordinadors han denavegar pels entremons d’una presència enretirada constant. El que es posa en joc ésl’art de la distància.

Com es pot adoptar una actitud així,tan paradoxal? Ser en l’aquí i ara, estar pre-sent, i alhora ser invisible, no és fàcil. Unade les premisses fonamentals del mètode ésque tot es basa en no sentir-nos superiorsni diferents com a éssers humans. Sabemde sobres que tots tenim les mateixes his-tòries sentimentals i emocionals, així comracionals (no m’agrada gens això de nopoder designar amb una paraula el que fareferència a allò racional i emocional! Peraixò, una vegada, fa molt, em vaig inventaren un escrit molt personal pensasentiments).

I és que... en paraules d’Unamuno: “sentel pensament (i) pensa el sentiment”.D’aquesta manera, a través de les identi-ficacions que se susciten en el coordina-dor, se segrega empatia, el mateix que sesegrega adrenalina o qualsevol altra subs-tància corporal; així, coordinador i grupflueixen en un corrent continu. Però aixòés molt difícil de sentir. A les escoles s’edu-ca per saber-se diferent i és molt dificultósper a l’estudiant exercitar-se en el procésde desmuntar les prenocions que tant demal fan a la intervenció. Es necessita moltadisciplina per tenir una actitud de vigilàn-cia epistemològica constant. I amb episte-mologia em refereixo al procés deconeixement que posa en marxa el diàlegen la trobada amb el grup.

És un mètode d’ensenyament-aprenen-tatge. En què consisteix l’aprenentatge?D’una banda, es confronta els participantsamb les prenocions que han construït alllarg de tants anys i formen els fonamentsde la seva cosmovisió. De l’altra, tambénosaltres, coordinadora i observadora, ensconfrontem amb la nostra, per això tots itotes aprenem i ensenyem. Com es potapreciar, he utilitzat el verb en plural; peròaquest no és un plural que ens iguali entots els sentits, ja que els rols de comple-mentarietat entre coordinador i grup es-tan ben presents. No treballo en la simetriatotal, tan àmpliament difosa avui en dia. Ino treballo així perquè sempre sóc cons-cient del meu paper, del meu lloc, de lameva delegació, etcètera.

La coevolució amb el grup és un delspunts fonamentals d’aquesta manera detrobar-se amb els altres. L’empatia, com a“participació afectiva” en la trobada, sor-geix arran d’adoptar una actitud d’obertu-

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20146 2

ra existencial amb el món. S’ha de tenir encompte que “només mitjançant l’empatiapot aconseguir-se una comprensió `mésprofunda´ de certs fenòmens o processosextrasubjectius” (Ferrater Mora). Segura-ment això no es podrà comprendre si noés amb un exemple.

El treball que vaig fer l’any passat esva desenvolupar en un programa de RMIen una ONG, com a voluntària, amb ungrup de dones gitanes de molt baix nivellcultural i econòmic, analfabetes o semi-analfabetes, però llestes... llestes fins a dirprou. El grup era obligatori perquè substitu-ïa una activitat que es feia com a contra-prestació de la RMI. Eren unes 13 donesd’edats compreses entre els vint-i-quatre iels seixanta i escaig, jo la més gran, el quesuposava que era la persona de respecte.

Ja des del primer dia es va marcar lapauta de la llibertat/autonomia/responsa-bilitat, atès que la puntualitat, l’enrenou ila distracció en converses creuades, o par-lar totes alhora, va ser el més cridaner delmoment fundacional del grup, pauta que esva repetir, en general, tot i que amb menysintensitat. Vam acordar que seria un delsobjectius del grup, de tal manera que aquestsvan quedar formalitzats com segueix:

Aprendre a escoltar a una persona ino parlar totes alhora; aprendre a no distreure’s amb con-verses creuades; ser puntuals a l’entrada i a la sortida;aprendre autonomia i responsabilitat.

Això últim es va explicar davant la pe-tició d’una participant perquè em posés“dura” amb elles. Aquí els vaig exposar queno ho faria perquè eren adultes i no voliatractar-les com a nenes, que havien d’a-prendre autonomia i responsabil itat .Aquesta és una primera pauta de relacióque marca el context relacional en què estreballa. Davant la dificultat d’entendreaquests conceptes, se’ls van explicar pertal d’aprehendre’ls i poder fer-se càrrec delseu propi aprenentatge. En aquest punt calfer un parèntesi en relació amb el que s’hadit més amunt sobre: “no sentir-nos su-periors ni diferents com a éssers humans.”Portaré en aquesta ocasió les paraules deSaül Karsz (2007) al respecte, amb la fi-nalitat de subratllar aquest argument: lamajor injúria que es pot fer als públicsde treball social és creure’ls ingenus ofràgils. Això dóna idea de l’omnipotènciadels intervinents poc conscients de lesseves pròpies debilitats personals i pro-fessionals.

En efecte, un treballador social quepensi que les persones no poden compren-dre determinats conceptes està caient enaquesta creença assenyalada per Karsz,que són ingenus o ignorants, i res més llu-nyà de la realitat. Tot el poden compren-dre, cal que ens esforcem en això. Com aexemple de l’evolució en l’aprenentatgepuc posar el següent: després de SetmanaSanta una dona va conceptualitzar l’expe-riència grupal així: “tu Teresa aquí ets comla Nani”. Aquesta idea mostra el procésde simbolització que es pot produir en ungrup “pretesament” ignorant. Quin signi-ficat té la Nani? El d’aprendre a educarfills. En efecte, un dels temes transversals,potser l’únic, va ser el de l’educació, però


L’empatia, com a “participacióafectiva” en la trobada, sorgeixar ran d’adoptar una actitudd’obertura existencial amb elmón.

6 3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

no només dels fills, també dels marits i desi mateixes, l’autocura. Mitjançant la re-flexió es produïen canvis en la manera depensar sobre les coses inqüestionables dela seva vida, com per exemple la idea quetenen de si mateixos com a poble singular.Un dia van arribar a la conclusió que noeren tan diferents de les dones d’un pobledels molts que hi ha a Espanya amb cos-tums antics molt arrelats.

I arribats a aquest punt sobre els te-mes que hem tractat, en destaco un desummament important que va emergir elprimer dia i jo vaig deixar al congeladoresperant que el grup madurés: la relacióentre sogres i nores. El fet que totes duescompartissin el mateix espai suposava unadificultat en la dinàmica del grup; en aquestcas dominava la veu de la sogra que im-posava els seus criteris fent callar, vulguio no, la veu de les nores. En algunes oca-sions les nores van fer al.lusió a aquestacoerció i jo vaig seguir els seus gestos i elsseus escassos comentaris fent mínimes al.lu-sions, però sense entrar en el discurs. Noés fins a l’última sessió del 22 d’abril quanabordem el tema directament. Aquest úl-tim dia es va començar la sessió amb laidea d’Educació per a la convivència i es vaparlar de com educar els seus companys,perquè se sentien “criades dels marits”,encara que deien que no ho portaven ma-lament, “perquè és així, no hi ha altre re-mei”. Però aquest tema va enl laçarespontàniament amb la veu de dues so-gres que assistien al grup, encara que unad’elles estava sola. Aquesta va dir: “lessogres hem de ser sàvies perquè si et por-tes malament amb les nores...” Aquí ve-iem una veu preponderant que en unsoliloqui podria ser: “em correspon a mi

ser la que dirigeixi i controli aquesta rela-ció”. A les preguntes sobre aquesta rela-ció en què l’altra sogra relata el que vahaver de passar amb la seva sogra perquèera dolenta (ella se sentia bona, cosa queprovoca la hilaritat de les seves nores i detotes les altres), una va dir: “Hem passatmolt però ara ja mano jo (...) Amb el tempsm’he empoderat (atenció a l’ús del verb!)”.

Per concloure breument: hem parlat dela coevolució amb les participants del grup,que es forma en les identificacions i amb laparticipació afectiva (empatia). Doncs bé, sis’està present i amb distància, mantenintl’atenció flotant es pot posar l’escolta en elssentiments que ressonen en el nostre cor.En l’observadora, molt jove, la seva relacióamb la seva sogra; en mi, com a sogra, lameva relació amb les meves nores.

Aquest ha estat el tema emergent desdel començament del grup. Així, les últi-mes paraules d’una sogra, aquella a la qualens hem referit, van ser: “les sogres vo-lem respecte d’elles, però també les hemde respectar perquè són les dones delsnostres fills i les mares dels nostres néts(...) Però les sogres ens hem de retirar”.D’aquesta manera va acabar aquesta sessió.A la tarda el tema em va donar voltes al cap,m’havia tocat. Vaig escriure el següent:

A ellas, a todas las mujeres bravasMujeres suegras, mujeres todas,aquellas que un día fuisteis, aún más que hoy, bravas.Mujeres ya privadas del fervor de vuestros hijosy desprovistas del calor de vuestra prole,una vez que el fuego del hogar se ha apagadoy el silencio se ha adueñado de los huecos de la casa.¡Así es! ¡mal que nos pese!ha llegado el tiempo del retiro¡dejemos que ellas gobiernen su morada!

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20146 4

Qualsevol tema de la vida quotidianaha de ser tractat amb delicadesa, però mésaquells en què, fins i tot darrere de les ri-alles, es percep el dolor de la pèrdua. Itenir clar que som iguals en el que és humà,amb l’única diferència del rol, és un exer-cici constant de salut professional.

En el títol s’al.ludeix al poder de la pa-raula perquè la paraula és acció transfor-madora, la paraula ens involucra, enscompromet i ens indueix a canviar el nos-tre procedir davant les coses de la vidaquotidiana. Són moltes les experiències quehe acumulat en aquests anys de treballamb grups en què he pogut comprovar totel que he portat a aquestes pàgines. Des-taco entre altres les següents: la força quetenen les converses reflexives en grup permodificar les nostres prenocions de la re-alitat, la força de la paraula en l’intercanvigrupal per poder construir pensaments

més propers a la veritat, l’estímul per atre-vir-se a pensar i actuar, és a dir, per des-envolupar noves pràctiques de conducta.

I si fóssim més conscients del poderde la paraula no diríem moltes coses, peròsí que en diríem algunes. Com a subjectesreflexius diríem les més importants perconstruir mons diferents, mons sense vio-lència; crearíem nous vincles per unir elsnostres esforços en el que més desitgemavui gairebé totes i tots, sense cap dubte:ser més complementaris per poder coo-perar, ser més lleials als nostres desitjos;en fi, provaríem de fer realitat allò que vaser la nostra aspiració en el seixanta-vuit:crear l’home (i la dona) nous. Potser avui po-dríem desenvolupar aquesta idea amb con-tinguts més amplis i profunds, és a dir: què,per què, per a què i com volem fer unindividu en una societat que hem de reno-var, amb un nou pacte sociopolític.


Bibliografia

FERRATER MORA, J. Diccio-nario de Filosofía. Barcelona: Cír-culo de Lectores, 1991. ISBN:978-8434405042.HURTADO, José Vicente.textoscirculo.blogspot.comMèxic: Círculo de Escritores dePuebla, 2010. Data consulta:18/06/2014.http://textoscirculo.blogspot.com.es/2010/09/perspectivas-de-esperanza.html.KARSZ, Saül. Problematizar eltrabajo social. Definición, figuras,

clínica. Barcelona: Gedisa, 2007.ISBN: 978-8474327755.SENNETT, R. El respeto. Bar-celona: Ed. Anagrama, 2003.ISBN: 84-339-6197-7.STIERLIN, H. El individuo en elsistema. Barcelona: Herder,1997. ISBN: 978-8425419874.TERRICABRAS, J. M. Atrévetea pensar. Barcelona: Paidós,1999. ISBN: 978-8449306778.ZAMANILLO, T. Teoría y prác-tica del aprendizaje por interacción

en grupos pequeños. Tesi doctoral.Publicaciones de la UniversidadComplutense de Madrid, 2002.ISBN: 84-669-2434-5.- (2008): Trabajo social con grupos

y pedagogía ciudadana. ISBN:978-8497565684.

- (2011) Directora de Ética, teo-ría y técnica. La responsabilidadpolítica del Trabajo Social.Madrid: Ed. Talasa. ISBN:978-8496266377.

6 5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Treballant amb grups

Albert Briansó Solé1

1 Treballador Social. Màster en psicoteràpia grupal analítica. Fundació Sanitària Sant Pere Claver com a CPI(coordinador del programa individual) de l’ESMESS (equip de salut mental per a persones sense sostre).Correu electrònic: [email protected].

Aquest article té com a objectiu destacar la importància de promocionar el Tracta-ment Grupal Terapèutic en l’àmbit d’atenció a la salut mental en els diferents equi-paments de la Xarxa de Salut Mental que atenen les persones amb trastorns men-tals a Catalunya.L’ús d’aquesta metodologia d’intervenció, en combinació amb el treball socialindividualitzat, el familiar i el treball social comunitari, ens permet sovint fertractaments més adients a les necessitats sempre canviants de les persones ateses enaquests dispositius i dels seus familiars.

Paraules clau: Tractament grupal, globalitat, observació, escolta i psicosocial.

Resum

This article aims to underline the importance of promoting Group TherapeuticalTreatment in mental health services in Catalonia. This methodology, combinedwith casework, family work and community work, frequently allows moreappropriate treatments for the changing needs of individuals and families attendedby these services.

Key words: Group treatment, globality, observation, listen, psychosocial.

Abstract

Per citar l’article: BRIANSÓ SOLÉ, Albert. “Treballant amb grups”, en Revista de Treball Social, núm. 201 (abril2014). Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 65-69. ISSN 0212-7210.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20146 6


En l’atenció a persones amb problemà-tiques de salut mental es fa necessari, almeu entendre, poder utilitzar amb minu-ciositat un aspecte fonamental en les nos-tres intervencions professionals: l’ús acuratde l’observació i l’escolta. És a través del’ús adequat d’aquestes tècniques que elspacients ens van expressant la seva situa-ció i les seves necessitats i/o conflictes.Cal crear un clima emocional que afavo-reixi l’escolta i el procés de treball.

En aquest cas la meva experiència ésen l’aplicació de tractament grupal terapèu-tic per a persones amb trastorns mentalsgreus i els seus familiars, ja sigui en inter-vencions de grup petit, gran o multifamiliar.

Malgrat que sovint sabem quins tipusd’intervencions (individual, familiar, grupali/o comunitària) són les més necessàrieso afavoridores per a la persona i el seugrup familiar, les actuacions de la majorpart dels serveis de salut mental es conti-nuen centrant en l’atenció i el tractamentindividual i la corresponent dispensacióindividual de fàrmacs, amb un tractamentestàndard per a la població centrat en elfàrmac com a regulador de l’estat anímicde la persona, no posen sempre a la sevadisposició altres possibles tractaments te-rapèutics, ja siguin en forma de tractamentsindividuals, familiars i/o grupals, que aten-guin de manera més acurada la situacióglobal de la persona.

Aquesta atenció centrada en el tracta-ment farmacològic (tret d’en situacionsdeter minades) fa que no es tinguin encompte les diferents característiques per-sonals i de procedència de la població ate-sa, ni la seva situació econòmica i social,ni els seus aspectes culturals. Aleshores ésfàcil malbaratar el patiment aliè, el de la

persona que en aquells moments necessi-ta ser ajudada.

En aquest inici de segle s’està tornant aun enfocament mèdic que prioritza la ins-titucionalització i la medicalització en llocde desenvolupar recursos de caràcter psi-coterapèutic i dispositius orientats a la re-habilitació i a la reinserció social.

En l’atenció a les persones amb tras-torns mentals i en els seus grups familiars,entre d’altres aspectes, hem de poder treba-llar a diari amb ansietats, tensions, depres-sió, l’aïllament de la persona, l’agressivitat,els canvis d’humor i amb habilitats pocadequades per a la vida quotidiana.

Es bàsic, doncs, el treball en equip ambla resta de companys que pertanyen a d’al-tres disciplines (psiquiatres, infermeres,psicòlegs, educadors) per tal de posar encomú quins referents teòrics guien la nos-tra pràctica clínica.

Encara al segle XXI cal defensar lametodologia de l’equip de treball en moltsequipaments, sovint ens trobem més ambuna “serialitat” de professionals de dife-rents disciplines que amb autèntics equipsde treball formats per professionals quefan les seves tasques utilitzant la metodo-logia de l’equip de treball.

Això pren especial rellevància sobretotquan posem en marxa un grup terapèutic,ja sigui com a terapeutes o coterapeutes;és bàsic consensuar amb el company certsaspectes com ara:

– com entenem el procés de salut?– i el procés d’emmalaltir?– i el trastorn?.

Ens és necessari com a equip de tre-ball compartir un model de comprensiódel binomi salut/malaltia en relació ambel trastorn mental greu.

6 7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Un altre aspecte són els objectius delTractament Grupal, i caldrà que aquestsobjectius siguin en funció de la població trac-tada i de les seves necessitats i no en funcióde la institució o dispositiu determinat.

Els serveis sanitaris de salut mental nosón organitzacions orientades al treballsocial, és a dir no tenen com a objectiuprincipal atendre les vinculacions entre lapersona i el seu ambient social.

Cal analitzar la població atesa no demanera estàndard (classificacions diagnòs-tiques) sinó aplicant el coneixement exis-tent des de la nostra i d’altres disciplines,per tal de millorar l’atenció a les personesque requereixen atenció en salut mental.

La discapacitat provocada per la ma-laltia mental és un procés dinàmic entre lapersona i el seu grup social, i reflecteix lesconseqüències culturals, socials, econòmi-ques i ambientals que la persona rep coma conseqüència de la seva discapacitat.

El tractament grupal terapèutic l’entenccom a procés grupal de treball, que promoula convivència, la capacitat de pensar, la re-solució de conflictes i l’aprenentatge recí-proc. Això a través de l’explicitació delsseus objectius i la seva avaluació posteriorconjuntament amb la població atesa.

És en aquests tractaments grupals onel potencial terapèutic de les nostres in-tervencions es desenvolupa en funció decom estiguin conduits els grups, és a dir,en funció de la relació terapèutica que s’es-

tableix en el grup i el model teòric utilitzat.Les intervencions grupals ajuden els

seus membres a recuperar aspectes fona-mentals de les seves personalitats, que elspermetran fer front a la seva situació desalut de manera més global, és a dir, tant anivell físic, com mental i social, ajudantaixí la persona a entendre el seu trastorncom un conflicte no resolt amb el seu mediimmediat, ja sigui familiar, laboral o social.

El treball grupal permet un espai tera-pèutic de socialització que pot contrares-tar la soledat i l’aïllament en què es trobenles persones amb trastorn de salut mentali la de les famílies que conviuen amb per-sones amb trastorns mentals greus.

A més de comptar amb l’equip de tre-ball, es fa necessari ajudar-se un mateixcom a professional des d’espais de super-visió grupal i altres espais de formaciócontinuada.

És en aquests espais on podrem analit-zar i comprendre molt millor els efectesde les nostres intervencions professionalsi la nostra persona com a eina de relacióterapèutica.

Com destaca José Ramón Ubieto(Ubieto J.R., 2009), “no hi ha salut i ben-estar sense els vincles socials col.lectius”.2

Ja fa anys que existeix una patolo-gització excessiva dels conflictes socials.

Socialment, les dinàmiques institucio-nals actuals acaben oferint el tractamentestàndard (aquesta medical i tzació ifarmacolització de la situació atesa garan-teix la continuïtat del procés mercantil, notant l’atenció i el tractament més adequatals pacients, ni als seus familiars).

És des del nostre rol professional d’agentde canvi, des de nosaltres com a instrumentde relació amb l’altre, des d’on hem de vet-

Ens és necessari com a equipde treball compartir un modelde comprensió del binomi salut/malaltia en relació amb el tras-torn mental greu.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20146 8

llar per una relació terapèutica que comen-ça per una comunicació clara i honesta tanta nivell de contingut com de relació.

És a través de la nostra relació tera-pèutica que podem dotar la persona o elsgrups atesos d’un vincle estructurant queens posi en situació professional de poderrescatar les persones tractades, estimulant-les i tenint en compte els seus aspectes sanspotencials i no només les diferències quemarca la seva patologia.

Les persones amb trastorns mentalssovint necessiten un suport psicosocial quefaciliti el seu procés individual de maduració.

El treball que fem en els grups tera-pèutics és principalment afavorir els pro-cessos de diferenciació i individuació, quesón aspectes molt malmesos en aquestsgrups familiars i en les persones amb pro-blemàtiques de salut mental.

Entre als avantatges que l’experiènciagrupal proporciona, vull destacar les interac-cions de suport que es produeixen durant lavida del grup, el sentiment de pertinençaque opera sobre tots els membres i l’apre-nentatge mutu de funcions adaptatives.

L’home es coneix a si mateix a travésdels altres, en el joc de relacions amb lesaltres persones.

Com diu J. G. Badaracco (Badaracco,J.G.): “les dificultats que el pacient afron-ta en el seu procés terapèutic tenen a veu-re en particular amb la condició bàsica demanca de recursos joics genuïns per en-frontar la vida psíquica i poder harmonit-zar emocions en relació amb la realitat quea cada persona li toca viure”.

En els últims 19 anys he experimentat,a través del treball grupal terapèutic ambpacients i familiars, com els pacients ate-sos i les seves famílies obtenen milloressignificatives en el seu estat de salut glo-bal (físic, mental i social).

Aquests tractaments proporcionen unespai on poder compartir amb d’altres aquellsaspectes importants per a ells, i és en aquestsespais de treball on nosaltres com a profes-sionals de la salut mental hem d’aportar lanostra professionalitat compartint i con-trastant informacions per tal d’afavorir almàxim l’autonomia de la persona en el seuprocés de creixement psicosocial.


6 9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Bibliografia

BADARACCO, Jorge García.Comunidad Terapéutica Psicoana-lítica de estructura multifamiliar.Madrid: Editorial Tecnipubli-

caciones, 1990. ISBN: 84-86104-30-0.UBIETO, José Ramón. El tra-bajo en red. Usos posibles en Edu-

cación, Salud Mental y ServiciosSociales. Barcelona: EditorialGedisa, 2009. ISBN: 978-84-9784-360-7.

L’individu contemplat des de la sevaglobalitat és l’objecte d’estudi de la discipli-na del treball social en qualsevol àmbit d’apli-cació, concretant-se en la tasca interdisci-plinària en els nostres equips de treball.

Dins de l’àmbit de la salut mental hemde vetllar perquè aquesta perspectiva dela globalitat de la persona es mantingui,per tal d’intentar evitar la iatrogènia que

provoquen determinades intervencions icategories patològiques on la persona potquedar constreta, deixant de ser vista coma ésser global i sent abocada a ser només elpacient passiu diana de les intervencionsparcials (farmacològiques), no sempre in-tegradores de tots els aspectes que interve-nen en la creació del patiment psíquic del’ésser humà en la nostra societat actual.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20147 0

Grup multifamiliar amb adolescents ambtrastorn mental.Teixint vincles i creant diàleg.

Berna Villarreal Castaño,1 Sonia Soriano Tormos2 i Olga Moreno Aranda3

1 Treballadora social de l’Hospital de Dia per a adolescents de Sant Pere Claver. Correu electrònic:[email protected].

2 Psicòloga clínica de l’Hospital de Dia per a adolescents de Sant Pere Claver.3 Psicòloga i educadora social de l’Hospital de Dia per a adolescents de Sant Pere Claver.

Aquest article presenta l’experiència de dos anys d’un grup multifamiliar ambadolescents amb trastorn mental atesos en un hospital de dia. Es tracta d’una mo-dalitat grupal que setmanalment convoca els adolescents, les seves famílies i l’equipinterdisciplinari de l’hospital, amb l’objectiu essencial d’afavorir la comunicacióentre pares i fills per tal d’augmentar el coneixement i la comprensió de les sevesvivències i necessitats tot promovent el desenvolupament que, en moltes ocasions,ha quedat bloquejat pel patiment i la problemàtica de salut mental.

Paraules clau: Grup multifamiliar, adolescents, trastorn mental.

Resum

This article shows the two year experience of a multifamily group with teenagerssuffering mental disorders treated in an ambulatory center. This group weeklygathers the teenagers, their families and the ambulatory multidisciplinary team.The objective is to improve communication between parents and children toincrease the knowledge and comprehension of needs by promoting a developmentthat frequently has been blocked due to pain and mental health problems.

Key words: Multifamily group, teenagers, mental disorder.

Abstract

Per citar l’article: VILLARREAL CASTAÑO, Berna; SORIANO TORMOS, Sonia i MORENO ARANDA, Olga.“Grup Multifamiliar amb adolescents amb trastorn mental. Teixint vincles i creant diàleg”, en Revista de TreballSocial, núm. 201 (abril 2014). Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 70-77. ISSN 0212-7210.

Grup multifamiliar amb adolescents amb trastorn mental

7 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Introducció

Els grups multifamiliars (GMF) sónaquells que, amb finalitat terapèutica, con-voquen diverses famílies i als quals estàconvidat qualsevol dels membres (pares,germans, fills, parelles), incloent al pa-cient designat (Lucas, 2009). Aquesta tèc-nica s’inicià fa 64 anys de la mà de HenryLaqueur, qui agrupa diverses famílies depacients psiquiàtrics amb la finalitat demillorar la comunicació (Sempere, 2013).Progressivament, s’han anat augmentantles experiències en diversos països (Argen-tina, Uruguai, Itàlia, Portugal i Espanya).Aquest increment, pot tenir a veure ambla descoberta del potencial terapèutic queaquesta modalitat grupal pot oferir alspacients i als seus familiars.

En aquest article volem destacar l’im-portant llegat del Dr. García Badaracco,per les seves aportacions pràctiques i teò-riques, mostrant-nos el valor terapèuticd’aquests grups que posen l’accent en“allò” social i relacional dels subjectes coma font per generar malaltia i també cura-ció. Per a l’autor, el GMF esdevé un llocde representació en miniatura de la tramasocial des d’on es pot afavorir el desenvo-lupament.

Pel que fa a l’atenció a adolescents ambproblemàtiques de salut mental existeixendiverses experiències de GMF a escalanacional, amb algunes variants tècniques.El Dr. Javier Sempere ha desenvolupat

diversos grups a les ciutats de Barcelona iElx. Aquest autor destaca com els GMFactuen com a motor de canvi gràcies a l’ústerapèutic que es fa dels vincles que elpacient estableix (Sempere, 2005). Aquestsvincles que l’adolescent no ha pogut sos-tenir i que tant necessita per construir laseva identitat poden reeditar-se, recupe-rar-se i reinterpretar-se en el context deconvivència entre companys, famílies igrup terapèutic.

La nostra experiència

La trajectòria de 12 anys d’existènciade l’Hospital de Dia per a adolescents dela Fundació Sant Pere Claver,4 amb unequip interdisciplinar5 força estable, hapermès anar reformulant i consolidant lesdiverses maneres d’atendre els pacients anivell individual, grupal i relacional.

En el tractament conviuen i s’atenennois i noies amb diversos diagnòstics clí-nics. Tots ells, quan inicien tractament estroben en un moment agut clínicament, ésa dir, amb un malestar i patiment alts, en-cara que en moltes ocasions no hi ha cons-ciència de problemàtica ni demanda detractament. Podem dir que les dificultatsque pateixen els ocasionen greus dificul-tats per establir relacions i crear vincles,molts d’ells han trencat els lligams ambiguals i amb el seu entorn social i escolar.

Pel que fa a les famílies existeixen di-versitat de situacions i dinàmiques rela-

4 L’Hospital de Dia de Sant Pere Claver atén adolescents d’entre 12 i 18 anys, residents als Districtes de CiutatVella, Sants-Montjuïc i Sant Martí Sud.

5 L’equip d’Hospital de Dia: Assumpció Soriano, Ramon Berni, Sonia Soriano, Anna Villanueva, Luis Gol.Olga Moreno, Gemma Segura, Maria Caturla, Sergio Sánchez, Nuria Gràcia, Laura Bosch, Pilar Marcos iBerna Villarreal.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20147 2

cionals amb una alta incidència de disfun-cions: vincles simbiòtics entre les figuresprincipals “d’aferrissament” (mare o pare)i el fill, pares que tendeixen a sobreprotegirdificultant el desenvolupament de l’auto-nomia, d’altres que no posen límits pel te-mor a l’agressivitat o el conflicte. Una partimportant dels pares dels adolescents queatenem, presenten dificultats de salut prò-pies que, en moltes ocasions, condueixena la desatenció greu de les necessitats emo-cionals i educatives dels fills i filles.

Per què un GMF?

Des de l’inici del servei es van creargrups quinzenals de pares on es tractaventemes relatius a la criança dels fills: es par-lava sobre la convivència, les dificultatsper créixer i els trastorns mentals. Valorà-vem el clima positiu i com aquest facilita-va l’expressió i la possibilitat de compartirdiferents estils educatius i relacionals en-tre els pares, esdevenint un espai valuósen l’abordatge terapèutic. No obstant, hihavia un conjunt d’aspectes que ens vanportar a plantejar-nos la possibilitat d’uncanvi en el tipus de proposta grupal. D’unabanda, constatàvem que l’assistència delspares a aquesta modalitat de grup era bai-xa, amb moltes absències i alguns abando-naments. I d’altra banda, el grup de paresera conduït per dos professionals, i obser-vàvem cert distanciament de la tasca perpart de la resta de l’equip, factor que difi-cultava sostenir la tasca entre tots. Quanreflexionàvem crèiem que caldria assolir

una major implicació de les famílies en eltractament i en el procés de canvi delsadolescents.

El mes de setembre de 2012 vam deci-dir implementar a l’Hospital de dia unGMF que agrupés els pacients, els profes-sionals i a les famílies.

En les expectatives, fantasies itemors previs ens preguntàvemsi l’equip estava en un momentòptim per desenvolupar aquestaexperiència.

En la preparació van ser essencials dosaspectes. En primer lloc, l’observació d’unGMF ja operatiu en el context assistencialdel programa d’atenció de pacients ambpsicosi incipient6 del CSMA de SantsMontjuïc i del de Poblesec. I en segon lloc,disposar d’una supervisió grupal de fre-qüència quinzenal amb el Dr. Josep MariaRecasens. La seva inestimable ajuda ensva oferir un marc de contenció i d’elabo-ració imprescindible per sostenir la tascagrupal. En les expectatives, fantasies i te-mors previs ens preguntàvem si l’equipestava en un moment òptim per desenvo-lupar aquesta experiència. Sentíem querequeria d’un compromís important i vamconstatar que predominava en l’equip lamotivació per portar endavant el projec-te. Tot i això, volíem actuar amb prudèn-cia, per tal de comprovar les nostrescapacitats i límits.

6 Agraïm als companys Dr. Jose Manuel Blanqué, Albert Briansó, Mònica Montoro i a la resta de professionalsque participen en el GMF del CSMA Sants Montjuïc i CSMA Poblesec, el fet de satisfer la nostra curiositatamb lectures, observacions i intercanvi d’opinions.


7 3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Objectiu del grup

Definim com a objectiu central afavo-rir el diàleg i la comunicació entre pares ifills. Coneixent les característiques delsadolescents, suposàvem que aquesta tascano serà fàcil, doncs la immaduresa delsnois i noies fa que moltes vegades actui elseu malestar, o bé s’inhibeixin i no puguincomunicar amb paraules. També sabíem,que els pares i les famílies que atenem solentenir dificultats importants per poder ex-pressar el malestar propi i veure els fillscom a persones diferenciades d’ells ma-teixos. Construir diàleg implicaria doncscrear un espai segur que afavorís donarveu a tothom des de la singularitat i laposició de cadascú.

Enquadrament grupal

El grup es va començar a realitzar din-tre de les instal.lacions de l’hospital, con-cretament a la sala de menjador, que és lamés gran. La durada de cada sessió seràd’una hora i quinze minuts i la freqüènciasetmanal en un horari de migdia. Es vaassignar a dos membres de l’equip7 ellideratge del grup, fent-se càrrec de la ver-ticalitat de les sessions i del fil conductorde les mateixes, en tant que la resta ro-mandrien més centrats en les intervenci-ons horitzontals en l’actualitat de la sessió.

Es va decidir que seria un grup obert atots els adolescents i les famílies que esti-guessin en tractament, i, en conseqüència,en diversos moments del procés d’aten-ció. Tot i que era obert a tothom, sabíemque es podien produïr situacions diverses:

pares amb fills, assistència de l’adolescentsense els pares i a la inversa.

Dubtàvem, però, si era indicada la par-ticipació de pacients amb més gravetatpsicopatològica o que es trobessin en mo-ments especialment sensibles i difícils enles relacions socials. Tantmateix es va con-siderar la possibilitat de l’autoexclusió comquelcom a respectar, però tractant de tre-ballar i donar suport a la inclusió en el grup.

Des de la nostra ètica professional, te-nim la responsabilitat de no fer mal o per-judicar als pacients i a les seves famílies,per tant s’havia de valorar en cada cas elpossible benefici o perjudici.

Partint d’aquests criteris es va dissenyarun grup paral.lel per atendre els adoles-cents que no participessin, amb l’objectiude crear un espai de trànsit en el que espogués parlar i donar a conèixer l’expe-riència del GMF i s’ofereix un temps pertal que puguin acceptar la idea de provarla participació.

El procés del grup

A l’inici del grup en octubre del 2012es van incorporar 14 famílies. Aquesta eta-pa va ser essencial per crear les bases pergenerar un entorn afectiu i d’acollida. Esvan treballar i clarificar normes bàsiquesde respecte i confidencialitat, ajudant alsparticipants a ubicar-se sobre els temesadients per tractar en aquest espai o béen d’altres més íntims i personals.

Si apreciem quins membres de cadafamília han participat en el GMT, podemdir que aproximadament en la meitat delscasos hi ha assistit un dels membres de la

7 La Dra. Assumpció Soriano i Berna Villarreal assumeixen part de la funció del conducció en el GMF.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20147 4

família (el propi adolescent o un dels pa-res). I en l’altra meitat ha esta l’adolescentamb la família. En aquests casos s’ha dis-tribuït de tal manera que el 26% han estatamb la mare, en un 14% amb el pare i enun 9% amb pare i mare. També cal consi-derar que la participació de l’equip ha es-tat molt important, assistint a partir delprimer any tot l’equip al complet, excepteen moments puntuals que per agenda al-gun professional no ha pogut ser-hi.

Al finalitzar el primer any vam introduirdos canvis en l’enquadrament: el primerva ser sol.licitat pels adolescents, que sen-tien la dificultat de sostenir la durada delgrup i demanaven poder fer una hora; esva valorar al GMF i es va decidir provarel canvi. Una segona modificació va sersuprimir el grup paral.lel per aquells pa-cients que no assistien al GMF, fet que vaajudar a incorporar-se a adolescents ambmés resistències i a que fos possible la par-ticipació de tot l’equip.

Considerem que en l’actualitat s’ha as-solit un intercanvi fluid, amb un bon cli-ma grupal que afavoreix que es mostrindiversitat d’idees i formes de sentir. Espe-cialment ens ha sorprès el nivell d’impli-cació i de comunicació dels adolescents,que plantegen temes propis a debatre: res-pecte al seu futur, a vivències d’avorri-ment o buit i a la necessitat de fer coses,dificultats en les relacions, queixes cap elsadults... En el grup també es respecta alsadolescents que intervenen poc, però se’lsintegra de diverses formes: posant-nos alseu costat, convidant-los a expressar-seamb la nostra ajuda, etc.

Pel que fa als pares, aquests solen in-tervenir en el darrer temps portant pre-guntes als adolescents davant de situacions

en les que se senten insegurs. També par-len amb freqüència dels seus temors coma pares, de la confiança i desconfiança enla relació amb els fills.

Si reflexionem sobre quin pot ser elvalor terapèutic que es pot obtenir enaquest grup, pensem que assolir cert grau“d’espontaneïtat” en l’expressió pròpia potestimular el desenvolupament de la iden-titat com a adolescent i mobilitzar nuclisd’interdependències i familiars patògenesque l’estan emmalaltint. En aquest sentités important donar suport, “mimar” i afa-vorir la veu dels adolescents, a vegadesmolt fràgil, que tracta de comunicar desde si mateix les necessitats emocionals quetenen per desenvolupar-se. Un segon ele-ment que considerem que pot ser moltbeneficiós pels adolescents és l’oportuni-tat de trobar en el grup referències de lesfigures paternes que, en moltes ocasions,han estat absents o insuficients. Així comaltres adolescents que poden, amb el seuexemple, servir de referència als altres.

En la valoració de l’experiència els pa-res destaquen la importància de tenir unlloc de confiança on poder parlar de les pre-ocupacions, compartir i conèixer situacionsd’altres pares i famílies, així com trobarmaneres de fer front a les dificultats de laconvivència amb els fills adolescents.

A continuació mostrem a partir d’unavinyeta clínica, com en el grup es desen-

En el grup també es respecta alsadolescents que intervenen poc,però se’ls integra de diversesformes: posant-nos al seu costat,convidant-los a expressar-seamb la nostra ajuda, etc.


7 5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

volupen processos d’individuació obser-vant-se canvis en la relació i la comunica-ció entre el fill i els seus progenitors.

L’Angel és un noi adoptat als 6 mesosde vida des d’un centre d’acollida de me-nors. La mare adoptiva és una senyoraafectuosa però molt ansiosa, amb dificul-tats de contenció, i el pare pateix una de-pressió endògena per la que segueixtractament des de fa anys.

A nivell evolutiu, els pares descriuendificultats de relació amb els iguals, desdels 3 o 4 anys va ser molt mogut i pega-va els nens. Per això, l’Angel comença aser tractat farmacològicament com a hiper-actiu des dels 4 anys a diferents serveissanitaris.

En el moment que són derivats a l’hospi-tal de dia, el noi té 15 anys i està ingressat enuna unitat d’hospitalització psiquiàtrica perdescompensació psicòtica: abandó d’estu-dis, restricció alimentària, obesitat impor-tant, rigidesa de pensament, deixadesa enels hàbits d’higiene personal, relació demolta dependència mare-fill i momentsd’agressivitat al domicili. A nivell familiarel desbordament és tal que, ens comuni-quen que han consultat la possibilitat defer una renuncia de tutela.

A l’inici del tractament, l’Angel es mos-tra esquerp en el contacte, evita tot allòrelacional i està molt inhibit físicament.Demana anar a poc a poc i nosaltresinicialment respectem aquesta demanda,per poder establir una vinculació de con-fiança i d’acceptació de les dificultats.

A mesura que els anem coneixent a elli a la família, la terapeuta referent intentafer-se una hipòtesi que l’ajudi a entendreel que li passa al noi: es constata una rela-ció molt simbiòtica mare-fill i es pensa, a

nivell diagnòstic, que el noi ha passat de lahiperactivitat infantil (possible resposta ala manca de contenció emocional) a feren el moment actual, coincidint amb la ir-rupció de l’adolescència, una regressió decaire psicòtic molt important, tornant amoments molt primerencs de la relaciómare-fill, on no hi ha diferenciació entreambdós. Pel que fa als pares, també els ésmolt dificultós adaptar-se al canvi, a lamare li costa molt posar límits, vol evitarconflictes greus a casa, la qual cosa la portaa claudicar. El pare se n’ha ocupat poc dela criança, delegant-la a la mare.

Es van desplegant diferents eines d’in-tervenció:

1.Espai psicoterapèutic setmanal ambel noi, a càrrec de la terapeuta.

2. Assistència diària a grups i tallers edu-catius i pedagògics, a càrrec dels edu-cadors, infermera i mestra.

3. Espai individual quinzenal amb la ma-re, a càrrec de la treballadora social.

4. Entrevistes familiars pares-noi, a càr-rec de la terapeuta i la treballadorasocial.

5. Grup multifamiliar setmanal.Per l’Angel, a l’inici, el GMF és molt

estresant, i sempre intentava fugir-ne. Téuna assistència irregular i la nostra impres-sió és que viu el grup com quelcom moltpersecutori; per contra, la mare hi acudeixsetmanalment. Com a exemple, una de lesvegades que està present, seu al costat de lamare i no para de dir-li a cau d’orella que nodigui res. Potser és el seu intent de boico-tejar el pensament propi de la mare, da-vant la por a què comunicarà la mare d’ell.

El cert és que la mare inicialment co-munica molt evacuativament i d’una ma-nera molt ansiògena esdeveniments, on no

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20147 6

pot discriminar si el grup és l’espai adiento cal esperar i parlar-ne a les entrevistesindividuals i/o familiars.

La dinàmica entre ells dos sistemàtica-ment després del grup acostuma a ser queel noi avergonyeixi o li recrimina a la mareallò dit o pensat per ella, fent-la sentir moltculpable, en un intent d’evitar que ell que-di al descobert davant del grup, avergo-nyit i tonto, sentiments que projecta a lamare.

El fet que la mare en una sessió verba-litzés i portés al GMF com se sentia cen-surada pel fill inclús amenaçada per ell siparlava, ens semblava una demanda d’ajuti d’intent incipient de separació.

El clima emocional que es va transme-tent de respecte grupal, en el qual no se liconfirmen els seus temors, junt amb el re-colzament cap a la mare suggerint-li que mésque parlar del noi, comuniqui les seves pre-ocupacions i/o angoixes, van ajudant poca poc a la incorporació del noi al GMF.

Al voltant del Nadal observem un can-vi en el que l’Angel pot portar espontània-ment opinions en el grup: “quan era petit,a casa cadascú tenia i feia el seu naixe-ment. El meu pare tenia un naixement moltgran, la meva mare un de petitet i jo un deromans. Ara, no sé per què, només es posael de la meva mare”.

Aquesta vinyeta mostra una família enla qual cadascú està a la seva parcel.la i nopoden interaccionar de forma més comu-na i integrada. Ens sembla valuosa la pre-gunta que es fa el noi de per què funcionenaixí, com a indici de construir un pensa-ment propi.

En la sessió posterior Angel comenta:“no sé per què, però cada any pel dia deNadal em barallo amb la meva mare”. La

mare diu: “és que és un dia de nervis i pre-paracions i l’Angel, d’una manera inscons-cient, sempre està al mig molestant. A mim’agrada tenir-ho tot sempre molt benposat (la taula) i em poso molt neguitosade seguida, i llavors apareixen tensionsentre l’Angel i jo”.

Aquí la mare parla dels seus neguits,de com ella es posa neguitosa i llavorsapareixen conflictes, i el fill també es pre-gunta per què passa això i es pot parlar dequi són els neguits.

Angel afegeix: “em faria molta il.lusió anaral cine a veure la pel.lícula del Hobbit ambel meu pare, ja que últimament fem poquescoses junts”. Observem que en la mesuraque pren certa distància amb la mare potapropar-se més al pare i la relació familiaresdevé més afectuosa i saludable.

En algunes de les sessions, altres ado-lescents i familiars comenten que obser-ven que Angel està millor i que participamés. És molt simbòlic i significatiu com,en aquest punt, l’Angel abandona el seientdel costat de la seva mare per posar-se alcostat dels companys o d’algú de nosal-tres i poder verbalitzar més obertament.Comença a donar opinions discrepantsrespecte a la seva mare. En una sessió lamare explica que “jo vaig matricularl’Angel a un PQPI d’informàtica i la veri-tat és que no li vaig preguntar a ell si elvolia fer, d’això me n’he adonat després,però estava molt desorientada i el que voliaés que fes alguna cosa i no es quedés acasa”. L’Angel li diu: “A mi m’agrada jugara l’ordinador, però no la informàtica, nosé per què no em vas preguntar a mi quèvolia fer”. La mare tolera i mostra interèspel que diu l’Angel, i comença a valorarpositivament algun dels canvis del fill.


7 7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Tot i així i en clau de procés, això no haestat una milloria lineal, sinó amb pujades ibaixades, i en funció d’aquestes oscil.lacionsi ziga-zagues en la seva evolució, això era iés molt visible al GMF, tant en el llenguat-ge verbal com en el no verbal, en les sevesabsències i presències, a moments han estatasseguts novament junts, però no tan indife-renciats ni confosos l’un amb l’altre comabans, però el que ha augmentat i es vamantenint és la relació afectuosa entre ells.

Algunes idees per acabar

Som molt conscients que en la situacióactual no és fàcil trobar el suport per des-

envolupar iniciatives que es basen enapel.lar a l’encontre entre persones i al dià-leg com a eina per construír benestar. Mal-grat això, la gran sensibilitat i la importantformació i motivació dels professionalspermet llançar-se a construir llocs on afa-vorir els vincles, els lligams emocionals il’intercanvi entre persones amb les sevescapacitats i dificultats. Els usuaris captenperfectament quan els serveis estan a dis-posició d’aquests fins i fan la seva tascaamb tot el respecte que mereix el patiment.

Agraïm als adolescents i a les seves fa-mílies la confiança en el tractament i l’apos-ta que ells mateixos fan per tal de sortirendavant.

Bibliografia

BLANQUÉ, J. M.; BRIANSÓ,A.; GARCÍA, N.; HURTADO,R.; NICOLÀS, M.; NICOLÀS, I.i SPANÓ F. “El grupo multifa-miliar como observatorio privile-giado de familias con vivenciaspsicóticas”, en Teoria y práctica gru-poanalítica, vol. 2 núm. 1 (2012).Pàg. 65-79. ISSN: 2014-0134.GARCÍA BADARACCO, J. E.Psicoanálisis multifamiliar. Bue-nos Aires: Paidós, 2000. ISBN:978-9501242287.

LUCAS, A. i MORALES, J. Ladimensión individual, familiar y so-cial de la mente. Jornadas Euro-peas de Grupo Multifamiliar, 18,19 y 20 de junio de 2009. Bilbao:Universidad de Deusto. Dataconsulta: 20/06/2014.http://www.aen.es/index.php?option=co m_docman&task=doc_download&gid=3070&Itemid=53.SEMPERE, J. “El grupo multi-familiar en un hospital de día

para adolescentes”, en Revista dePsicopatologia y Salud Mental delniño y del adolescente, núm. 5. Pàg.93-102. Sant Boi de Llobregat:Fundació Orienta, 2005. Dataconsulta: 20/06/2014.http://www.fundacioorienta.com/revistesCast/REVISTA5.pdf.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20147 8

Cuidadors de la Nova Esquerra de l’Eixam-ple. Un projecte compartit

Mercè Gil Rovira,1 Malena Carpallo Nieto2 i Rosa M. Pérez Franc3

1 Treballadora Social EAP Via Roma.2 Treballadora Social EAP Comte Borrell.3 Treballadora Social del Centre de Serveis Socials de la Nova Esquerra de l’Eixample.

La nostra experiència consisteix en la creació i l'organització de grups de suport acuidadors de persones amb dependències que, per poder desenvolupar les activi-tats bàsiques de la vida diària, requereixen que un familiar assumeixi les sevesatencions. L’àmbit d'actuació del projecte és el barri de la Nova Esquerra de l'Ei-xample, i està organitzat conjuntament pel Centre de Serveis Socials de la NovaEsquerra de l’Eixample, l'Equip d’Atenció Primària de Salut “Via Roma” i l’Equipd’Atenció Primària de Salut Borrell CAPSE.

Paraules clau: Cuidadors, suport, treball en xarxa.

Resum

Our experience consists in creating and organizing groups to support maincaregivers of persons in a situation of dependency requiring the assistance of afamily member in daily living tasks. It is implemented in a neighbourhood calledNova Esquerra de l’Eixample and organized by two health attention teams, Equipd’Atenció Primària de Salut “Via Roma” and Equip d’Atenció Primària de SalutBorrell CAPSE.

Key words: Carers, support, networking.

Abstract

Per citar l’article: GIL ROVIRA, Mercè; CARPALLO NIETO, Malena i PÉREZ FRANC, Rosa M. “Cuidadors de lanova esquerra de l’Eixample. Un projecte compartit”, en Revista de Treball Social, núm. 201 (abril 2014). Col·legiOficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 78-82. ISSN 0212-7210.

Cuidadors de la Nova Esquerra de l’Eixample

7 9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Justificació

Els serveis d’Atenció Primària de Sa-lut i d’Atenció Primària de Serveis socialsque promovem aquest projecte atenem unnombre alt de persones amb demandesrelacionades amb gent amb elevada depen-dència per a les activitats de la vida diària,malalties cròniques i demències.

Aquest fet ens fa plantejar que la ma-joria de les persones que pateixen algunad’aquestes problemàtiques de salut reque-reixen el suport d’un cuidador per podercobrir les necessitats bàsiques de la vidadiària. En molts casos aquesta figura delcuidador l’exerceix algun familiar proper(segons bibliografia es parla de “cuidadorinformal”), o en el cas que la família nopugui ocupar-se directament, ha de bus-car, entre altres alternatives, una personaper cobrir aquesta necessitat al domicili(segons bibliografia es parla de “cuidadorformal”); aquest projecte va dirigit als“cuidadors informals”.

tenir en compte que les persones depen-dents pateixen un malaltia que comportaun deteriorament progressiu que es potallargar durant un temps indeterminat.

Respecte a les persones que estan pa-tint aquesta situació, i atès el coneixementd’altres experiències en intervencionsgrupals, vist el benefici que suposa l’inter-canvi amb persones que comparteixen lesmateixes vivències ens plantegem el des-envolupament d’una experiència grupal perabordar aquesta situació, molt més enllàde fer una intervenció individual.

El fet de fer-se càrrec d’una per-sona amb la qual es mantenenrelacions afectives intenses potcrear un situació d’estrès moltimportant, que sovint s’expressaa través de diferents símptomespsíquics i somàtics.

També hem pogut observar com el fetde fer-se càrrec d’una persona amb la quales mantenen relacions afectives intensespot crear un situació d’estrès molt impor-tant, que sovint s’expressa a través de di-ferents símptomes psíquics i somàtics. Cal

Benefici que suposa l’intercanviamb persones que compartei-xen les mateixes vivències ensplantegem el desenvolupamentd’una experiència grupal perabordar aquesta situació, moltmés enllà de fer una intervencióindividual.

La participació a un grup s’ofereix a perso-nes que tenen una situació, un problema o uninterès comú, perquè mitjançant el grup i ambl’ajut d’un professional, en aquest cas un treba-llador social, puguin aconseguir millorar la sevasituació personal i puguin augmentar la seva capa-citat per modificar aspectes socials que considerennegatius o millorables (Teresa Rossell, 1998).

A partir de la pròpia experiència delsprofessionals en la intervenció grupal ambgrups de cuidadors previs i la bibliografiaconsultada, constatem que el fet de dispo-sar d’un espai on poder expressar les emo-cions i sentiments que apareixen quans’assumeix el rol de cuidador, així com elfet de compartir els mateixos problemes

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20148 0

amb d’altres, i sentir-se identificats i com-presos, facilita l’activació de recursos ihabilitats personals, disminueix el nivelld’angoixa, amplia la xarxa de suport sociali per tant augmenta la qualitat de vida tantdels cuidadors com dels cuidats.

En aquest tipus de grup és importantel fet de tenir present que els processosseran tan importants com els objectius aaconseguir. Cal afavorir una actitud de corde responsabilitat entre els membres, pertal de potenciar una participació activa. Estreballa per centres d’interès i la progra-mació de les activitats està en consonànciaamb aquests. Es facilita el consens d’unesnormes bàsiques que regulen el funciona-ment del grup (el respecte, la confidencialitat,la puntualitat i l’assistència).

S’estableix un calendari d’avaluació indi-vidual i grupal, per tal de valorar l’impactede l’ajuda que s’està generant en el grup.

Hem creat documentació de registre:model d’entrevista, registre d’observació iavaluació de les sessions, qüestionari d’ava-luació i satisfacció dels usuaris envers elgrup.

Utilitzem instruments de valoració queens permeten mesurar l’estat d’ansietat irisc de claudicació dels participants (esca-la d’ansietat i depressió Yesavage abreviadai Barthel).

Seleccionem un màxim de 12 personesparticipants, el grup és tancat, ens reunimamb una periodicitat quinzenal, d’una horai mitja de durada, els dimarts al matí de10.30 a 12 h, durant un any natural.

Les sessions tenen un contingut d’au-toajuda i ajuda mútua d’informació, refle-xió, educació sanitària, sessions de relaxaciói debat.

La conducció del grup la fan dues pro-fessionals, cadascuna d’elles d’un dels ser-veis que impulsen el projecte, amb lapreparació de les sessions abans de l’inici,registre d’observació del desenvolupamentde la sessió i l’avaluació corresponent des-prés de cada sessió.

Han estat les necessitats delsusuaris i l’aposta per l’enriqui-ment que suposa el treball en xarxael que ens han portat a engegaraquest projecte compartit.

Han estat les necessitats dels usuaris il’aposta per l’enriquiment que suposa eltreball en xarxa el que ens han portat aengegar aquest projecte compartit.

Com a objectiu general ens vam mar-car donar suport a cuidadors informals depersones dependents, per aprendre a cui-dar-se, és a dir establir canvis positius,disminuir el seu malestar, i prevenir el riscde claudicació.

Metodologia

Utilitzem la metodologia bàsica degrups de suport social, caracteritzada perl’ajuda que es proporcionen tots els mem-bres, de forma recíproca i igualitària,constituint-se ells mateixos com a motorde canvi.

En aquest grup es fomenten els objec-tius que sorgeixin en el propi grup, afavo-rint la participació activa dels tots elsmembres, on els professionals tendim aacompanyar, conduir i moderar, més quea dirigir el procés, donant suport i detec-tant situacions personals.


8 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

El procés per seleccionar els membresque formaran el grup es desenvolupa entres fases:

1a fase: a l’inici de posar en marxa elgrup fem una captació d’usuaris suscepti-bles de poder participar en un Grup decuidadors. Aquesta captació es du a termedes dels EAP Via Roma i Comte Borrell ides del Centre de Serveis Socials de laNova Esquerra de l’Eixample.

2a fase: seguidament tot l’equip (EAPSi CSS), mitjançant una reunió de coordi-nació, revisa els candidats susceptibles i pos-teriorment es procedeix a la realització d’unaentrevista extensa on es valora la idoneï-tat per participar al grup. En aquesta en-trevista s’obser varà l ’experiència i lamotivació per tal de valorar l’interès realde la persona a ser partícip d’un grup.

3a fase: finalment, l’equip de professi-onals conductors del grup es reuneix perposar en comú les entrevistes i fer un pro-cés de valoració, per tal d’acabar de defi-nir els participants del Grup de Cuidadors.

Avaluació

Per a l’avaluació fem servir tant indi-cadors quantitatius com qualitatius.

Pel que fa als indicadors quantitatiustenim en compte el nombre d’usuaris se-leccionats pel grup, en funció de la moti-vació personal i de l’adequació al perfilestablert, el nombre de demandes de re-cursos assistencials, el percentatge de l’as-sistència dels membres del grup, el graude puntualitat a les sessions grupals, elnombre d’activitats lúdiques i/o d’autocurarealitzades pel cuidador i també avaluemel nombre d’usuaris que han millorat elseu aspecte físic.

Pel que fa als indicadors qualitatiusavaluem el grau de reconeixement, per partdel cuidador, del malestar que li compor-ta l’exercici del rol, el grau d’expressió deles emocions negatives per part delcuidador, el grau d’expressió de les emo-cions positives par part del cuidador, elGrau de participació dels membres delgrup, el grau de compromís amb el con-tingut de la sessió, la capacitat d’empatiaper part dels membres del grup, el grau dereconeixement dels recursos personalsdavant de l’exercici del rol, el grau de re-coneixement de les limitacions personalsdavant de l’exercici del rol, el grau de re-coneixement de les necessitats i desitjospersonals, l’increment de la demanda d’aju-da del cuidador respecte el seu entorn so-cial i familiar i la utilització d’estratègiesdiferents en l’exercici del rol.

RecursosPel que fa als recursos humans, el pro-

jecte requereix treballadores socials de dosàmbits d’actuació, sanitari i social; duesprofessionals procedents de l’Àrea Bàsicade Salut (EAP Borrell i EAP Manso) i duesprofessionals procedents del Centre de Ser-veis Socials de la Nova Esquerra de l’Ei-xample.

Aquest equip de 4 professionals coor-dinarà la intervenció i el treball grupal.

Si és necessari es podrà comptar ambun suport de treballadores familiars quedonaran atenció al domicili mentre els can-didats a participar al grup puguin assistir ales sessions grupals.

En moltes edicions han col.laborat pun-tualment professionals de l’àmbit de la infer-meria per tal de fer alguna sessió d’educaciósanitària i de mobilització de malalts.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20148 2

Conclusions

De la nostra experiència constatem quel’espai grupal permet treballar determinatsaspectes que difícilment es podrien abor-dar en una entrevista individual.

La capacitat que tenen els cuidadors depoder adquirir noves estratègies dels seuscompanys, reforçant posit ivament iempoderant-se per seguir atenent a la per-sona depenent amb millor salut.

Per als professionals és enriquidor pera la nostra tasca poder acompanyar alscuidadors en el seu procés de canvi.

S’ha millorat la coordinació entre elsserveis socials i de salut que treballen enla mateixa zona, treballant en xarxa i ofe-rint un projecte comú.

Ens agradaria remarcar que, un copacabat el grup, molts dels seus componentshan mostrat interès a seguir trobant-se,d’aquí que s’han constituït com a Grupd’Ajuda Mútua i s’anomenen Els cuidadorsde la Nova Esquerra de l’Eixample. Actu-alment es reuneixen cada 15 dies com agrup i alternen les trobades amb activitatslúdiques, i en l’actualitat estan participanten el projecte Radars de la Nova Esquer-ra de l’Eixample. El projecte Radars és unaxarxa de prevenció que té l’objectiu degarantir el benestar de les persones gransreduint el risc d’aïllament i d’exclusió so-cial amb la complicitat del seu entorn.

Bibliografia

ROSSELL, Teresa. Cuadernos de trabajo social, n. 11, 1998. Pàg. 103-122, Edi. Universidad Complutensede Madrid. ISSN: 0214-0314.


8 3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

“El Racó de les famílies”. Intervenciógrupal per reforçar les habilitats parentals

Asún Val Liso1, Jordi Bautista Macias2, Inés Moya Mata3 i Mariona Buxadé Guardiola4

1 Treballadora social.2 Psicòleg.3 Treballadora social.4 Treballadora social i direcció CSS Casc Antic Ajuntament de Barcelona. Correu electrònic:

[email protected].

El programa que es presenta, “El Racó de les Famílies”, surt en un context detreball comunitari a partir d’una proposta del Centre de Serveis Socials Casc Antic(Districte de Ciutat Vella, Barcelona) amb la col.laboració d’altres dispositius delterritori. Neix com a resposta a la necessitat d’implementar programes destinats aajudar pares i mares a desenvolupar competències parentals. Pretén fomentar lesrelacions positives en les famílies i així poder prevenir conductes conflictives o derisc en els fills i filles. És un projecte d’acció grupal que es du a terme amb laintervenció de l’EAP i les 4 escoles públiques del territori del Casc Antic. Es pre-senten uns breus antecedents, així com una síntesi de la metodologia, les dadesbàsiques del projecte, algunes dades avaluadores i uns punts de reflexió sobre laseva implementació.

Paraules clau: Treball comunitari, treball grupal, habilitats parentals, parentalitatpositiva.

Resum

Per citar l’ar ticle: VAL LISO, Asún; BAUTISTA MACIAS, Jordi; MOYA MATA, Inés i BUXADÉ GUARDIOLA,Mariona. “«El Racó de les famílies». Intervenció grupal per reforçar les habilitats parentals”, en Revista de TreballSocial, núm. 201 (abril 2014). Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 83-91. ISSN 0212-7210.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20148 4

D’on sorgeix el projecte

1) Del territori i les seves necessitats:els barris de Sant Pere, Santa Caterina ila Ribera de Barcelona (en endavantCasc Antic) formen un entramat sociali cultural molt divers. En una poblacióque el 2012 era de 22.780 habitants,conviuen nivells culturals i econòmicsdiferents, així com persones de diver-ses procedències, i destaca la poblacióimmigrada d’origen argentí, marroquí ide Centreamèrica. Un 10% de la po-blació són infants entre 0-14 anys. Alterritori hi trobem 5 escoles d’educacióprimària, una de les quals privada, i 2escoles d’ensenyament secundari. De larelació entre SSB i les escoles, a travésdel treball conjunt en les comissions

socials, es detecta la necessitat de pro-moure una participació més activa deles famílies i de dur a terme accions quereforcin les competències parentals.

2) Del compromís dels SSB: des de l’any2011 el Pla d’Acció de Centre5 dóna pri-oritat a l’atenció de famílies mono-parentals amb manca de xarxa social,dèficit d’autoestima i dificultats d’exer-cir llurs funcions parentals. D’aquí vasorgir el projecte grupal “Llaços”,d’una durada de 2 edicions. En la líniade continuïtat ens vàrem plantejar d’ini-ciar altres projectes que reforcessin elrol parental.

3) Del treball comunitari: al territori deCasc Antic existeix una llarga tradicióde treball comunitari i en xarxa. A par-

The program introduced ‘El Racó de les Famílies’ or ‘Family Corner’ is placed ina context of community work and emerges from the proposal made by Centre ofSocial Services Casc Antic (a neighborhood in Ciutat Vella, Barcelona) incollaboration with other agents in the territory. It is a response to the need ofimplementing programs to help parents develop parenthood skills. It aims topromote positive relations within families to prevent conf lictive or riskbehaviors in sons and daughters. It is a group project carried out by the EAP(Equip d’Atenció Psicopedagògica or ‘Psychopedagogic Attention Team’) andthe four public schools in Casc Antic. The article brief ly presents precedents,methodology, basic data, evaluation data and ref lection ideas for its implemen-tation.

Key words: Community work, group work, parental skills, positive parenthood.

Abstract

5 El Pla d’Acció Social de Centre és el conjunt d’actuacions ordenades en el temps que tenen en comúaconseguir uns objectius i resultats de servei.

“El racó de les famílies”

8 5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

tir d’un diagnòstic de salut promogut perl’Agencia de Salut Publica de Barcelona(ASPB) l’any 2010, s’acorda donarprioritat a la demanda del CSS en larecerca d’un programa que reforcés leshabilitats parentals com a intervenciópreventiva de problemàtiques detecta-des als barris. Es va crear un grup mo-tor representat per 2 escoles, Pere Vilai Cervantes, l’EAP, l’Espai Familiar (Ins-titut Municipal Educació), l’ASPB i elCentre de Serveis Socials. Després dela recerca de programes a nivell nacionali internacional, es va triar el “Programaguía para el desarrollo de competenciasemocionales, educativas y parentales”(MARTÍNEZ GONZÁLES, 2009), ela-borat per la Dra. Raquel-AmayaMartínez Gonzalez. L’ASPB va propo-sar com a tret diferencial tres moda-litats d’implementació del programa ihi va afegir dues sessions amb la par-ticipació dels fills de les famílies parti-cipants.6

4) Marc legal i programàtic Recomanació REC (2006) 19 delConsell Europeu. Fa referència alrol fonamental que desenvolupen elspares i mares i a la necessitat d’es-coltar i analitzar les seves necessitats,també de recolzar les famílies per-què puguin desenvolupar de maneraadient i positiva el seu rol parental. Llei 12/2007, de Serveis Socials,11 d’octubre. Estableix la prioritzaciód’accions preventives i comunitàriesen les intervencions socials, donant

prioritat a les famílies, a les unitatsde convivència i grups en situació derisc.

Llei 14/2010, del Drets i les Opor-tunitats en la Infància i Adoles-cència. Planteja la prevenció com aobjectiu prioritari. La descriu com elconjunt d’accions destinades a pre-servar l’infant i adolescent de les si-tuacions perjudicials per al seu sadesenvolupament integral, i exigeix laintervenció dels ens locals en coor-dinació amb les altres administra-cions. Pla d’infància municipal (2013-2016). Els objectius de la línia estra-tègica 2 sobre infància i relacionsfamiliars assenyala accions vers lapromoció de l’atenció a les famílies iel suport en el desenvolupament deles seves competències parentals perafavorir la transmissió de vincles,valors i models positius per al crei-xement de l’infant i l’adolescent coma persona.

Pla Acció Social Territorial de Ciu-tat Vella i PASC-Casc Antic. Desde l’any 2011 incorporen com a ob-jectius estratègics les accions de su-port i atenció als infants i a les famíliesi el treball en xarxa. Es considera aixímateix que aquestes fites i objectiushan de concretar-se en mesures desuport a les famílies des d’una pers-pectiva educativa, preventiva, comu-nitària, ecològica, multidisciplinària,col.laborativa i en xarxa.

6ASPB. “Programa d’Habilitats i competències parentals”. Novembre 2012.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20148 6

PROJECTE “EL RACÓ DE LESFAMÍLIES”. Síntesi del projecte.

El projecte s’inicia l’octubre del 2011.Enguany estem realitzant la tercera edi-ció. Al llarg de les 3 edicions s’han fetadaptacions organitzatives per despertarinteressos dels agents implicats.

Objectius del projecte1. Promoure que els pares i mares amb

responsabilitats familiars reforcinestratègies personals, educatives iemocionals que els permetin impli-car-se en la construcció d’una di-nàmica de convivència familiarpositiva.

2. Promoure el treball en xarxa entreels diferents agents del territori peral desenvolupament d’un projectecomunitari.

Població destinatàriaPares i mares amb fills i filles de segon

cicle d’educació infantil (P-4 i P-5) de lesescoles públiques dels barris de Sant Pere,Santa Caterina i la Ribera. Es va optar peraquestes edats, encara que el programa espot aplicar a tota la franja d’edat des de lainfància a l’adolescència, ja que en el grupmotor es va prioritzar una visió preventiva.

El grup està format per un màxim de25 participants estables, encara que en capde les edicions hem arribat a aquesta xifra.

S’han definit 2 perfils que haurien deformar el grup de manera proporcional.1. Famílies interessades (motivades) a

reforçar les seves competències i es-tratègies personals, educatives iemocionals

2. Famílies detectades (identificades)en les comissions socials de les es-coles i a les quals se’ls proposa par-ticipar per millorar un o més delsindicadors següents:

a) el control emocional davant les di-ficultats que presenten els seus fills/esen les relacions familiars i/o esco-lars.

b) les formes d’expressió i comunica-ció mútues.

c) la capacitat de limitar adequada-ment els comportaments adaptatiusdels seus fills.

d) la informació sobre les etapes evo-lutives dels fills/es.

S’opta per un grup heterogeni per evi-tar l’estigmatització i per l’aprenentatge queimplica interactuar amb famílies de mo-dels i valors diferents.

Metodologia de les sessions amb elspares i mares

Es tracta d’onze sessions pràctiques,participatives i experiencials en les qualss’incorpora una part d’elements teòrics, através de fitxes dirigides a donar respostaen les diferents àrees que es treballen. Estreballa a través del qüestionament perso-nal i la interacció del grup.

ContingutEls temes treballats abasten des de les

característiques dels menors segons l’eta-pa evolutiva fins a la disciplina, passantper l’autoestima, l’assertivitat, l’escolta ac-tiva, l’empatia o la resolució de conflictes.L’objectiu d’aquesta proposta de treball ésdesenvolupar els rols familiars des d’unaperspectiva d’autoconsciència per afavo-


8 7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

rir el desenvolupament d’habilitats i resis-tència en la família.

Recursos i temporalitatLes sessions estan dirigides per dos pro-

fessionals dels SSB (psicòleg i treballado-ra social) i compten amb una terceraprofessional amb funcions d’observacióparticipant. Constitueixen l’equip executor.El grup de treball actual també està for-mat per un equip motor (format per di-recció del projecte, equip executor, direc-cions de les escoles i EAP) i un avaluadorextern.

Per formar l’equip executor es van te-nir en compte requisits de formació prè-via imprescindibles per abordar el treballamb famílies. En destaquem: coneixementsbàsics de dinàmica grupal; desenvolupa-ment evolutiu de la infància i adolescèn-cia; conceptes bàsics de Parental itatPositiva; experiència en relacions humanes;nocions bàsiques sobre els temes abordatsen el programa; tenir present la perspecti-va de gènere i l’educació de valors.

La dedicació dels professionals del’equip executor és de major o menor in-tensitat segons el moment del projecte. Toti així es calcula que una mitjana de 4 ho-res setmanals són imprescindibles. Per ala participació dels professionals del CSSes té present la reducció del volum de tre-

ball en l’àrea d’atenció individual. És unprojecte assumit per l’equip del CSS, i pertant són de rellevància especial totes lesestratègies de comunicació i participació.

Les sessions, en horari de 15:00 a17:00h, es fan setmanalment durant untrimestre escolar. El lloc de realització ésel centre cívic del territori, el convent deSant Agustí, espai dotat d’infraestructura,cèntric, neutral i acollidor. Les despesesdel projecte (material fungible i avaluació)són assumides pel CSS.

AvaluacióEn consonància amb les directrius eu-

ropees formulades per a la promoció dela parentalitat positiva, aquest programaha estat avaluat al llarg de les diferentsedicions. En l’edició 2011-2012 va ser ava-luat per l’Agència de Salut Pública del’Ajuntament de Barcelona, i en l’edició2012-2013 pel Departament de Ciènciesde l’Educació de la Universitat d’Oviedo.

L’objectiu d’aquesta propostade treball és desenvolupar els rolsfamiliars des d’una perspectivad’autoconsciència per afavorir eldesenvolupament d’habilitats iresistència en la família.

L’avaluació aborda dimensionso mòduls de contingut que esconsideren fonamentals per al’exercici positiu del rol parental.

L’avaluació aborda dimensions o mò-duls de contingut que es consideren fona-mentals per a l’exercici positiu del rolparental. Aquestes estan associades a unconjunt d’estratègies transversals bàsiquesi fonamentals per a l’adquisició de valors icompetències emocionals tant en els pa-res i mares com en els fills/es.

La proposta d’avaluació del projecte ésde tres tipus:

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20148 8

1. Avaluació inicial: amb un qüestio-nari Pre que recull les necessitats ales quals volen trobar resposta elsdiferents participants en el progra-ma així com les seves expectatives.

2. Avaluació de procés: amb mate-rials diversos com els comentaris delspares/mares al llarg del procés, lesseves aportacions en les sessions, lesobservacions dels conductors, lesnotes de l’observadora, les valora-cions de les fitxes, etc.

3. Avaluació final: amb un qüestio-nari Post que recull l’impacte aconseguiten la millora de les competènciesparentals i el grau de satisfacció delprograma i dels temes tractats.

En les dues edicions anteriors la pobla-ció diana varen ser els pares i mares de p-3;p-4, p-5 de dues escoles del territori. Enconjunt han participat en el programa 36persones en les dues edicions (8 eren pa-res). La mitjana d’assistència a cada sessióva ser de 10 participants. L’avaluació s’hafet en base als participants que havienomplert els qüestionaris (pre i post). L’edatmitjana dels participants va ser de 36,7anys. La mitjana de fills per participant vaser de 2 (mínim 1, màxim 4).

Les conclusions més rellevants d’aquestprocés es descriuen tot seguit.

1) A la majoria dels participants els haagradat parlar de les seves pròpiesexperiències com a pare/mare ambaltres pares i mares.

2) Les preocupacions i expectativesmés freqüents que es plantejaven elspares i mares a l’hora d’educar els seusfills/es abans de començar el grup eren:a. saber marcar els límits i resoldre

conflictes sense arribar a enfadar-se.

b. aconseguir que siguin feliços i bo-nes persones.

c. tenir la tranquil.litat de fer les co-ses bé.

d. aconseguir que siguin personesamb valors sòlids, conseqüents,implicades i responsables.

e. saber transmetre-li una confian-ça i seguretat en si mateix (crearpersones autònomes)

f. que sàpiguen respectar els altres ia si mateixos.

3) Els temes que els semblen amb mésdificultat de portar a la pràcticasón: escoltar, regular el comporta-ment dels fills i construir la sevaautoestima adequadament: “ser méspositiva a l’hora d’actuar”; “escoltari atendre”.

4) Les dimensions de parentalitat mesu-rades que es descriuen a continuació:a. Dimensió I: Informació sobre les ca-

racterístiques evolutives dels fills/es percomprendre el seu comportament. Elspares i mares entenen millor elcomportament dels seus fills/esen acabar la intervenció.

b. Dimensió II: Habilitats cognitives,de relaxació i d’autoregulació. Abansde començar el programa la granmajoria de mares i pares manifes-tava tenir poca paciència amb elsseus fills; després de participar enl’acció formativa els pares i maressón més capaços de controlar-se imostrar més paciència i autoregularles seves emocions i trobar mésoportunitats per relaxar-se.

c. Dimensió III : Autoes t ima iassertivitat en el desenvolupament dela funció parental. Els pares i mares


8 9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

tenen una percepció més alta so-bre si mateixos en l’exercici delseu rol parental, minva el senti-ment de culpa davant del compor-tament no desitjat dels seus fills.

d. Dimensió IV: Emocions i comuni-cació (hàbits i habilitats d’escolta i ex-pressió verbal i gestual). Els pares imares, una vegada treballades lescompetències d’autoestima, comu-nicació, escolta activa i utilitzaciódels missatges-jo, com a alternati-va als missatges-tu, han adquirithabilitats de comunicació i creuentenir informació adient per comu-nicar les coses sense ofendre.

e. Dimensió V: Estratègies de resolu-ció de conflictes i de negociació. Elspares i mares tenen més estratè-gies i instruments per saber comarribar a acords amb els fills/llesper solucionar els problemes quepoden sorgir en la comunicacióamb ells (mètode d’exploració d’al-ternatives).

f. Dimensió VI: Habilitats per esta-blir límits i regular el comportamentdels fills/es. Els pares i mares te-nen més habilitats quant a l’esta-bliment de normes i límits. Eldesenvolupament del Programa-Guia ha resultat d’utilitat als pa-res i mares per respondre als seusinterrogants sobre com posar lí-mits per regular el comportamentdels seus fills i filles.

Amb les avaluacions de les 2 edicionses constata la bondat del programa perajudar i enfortir els pares i mares en laseva tasca educativa, i en tot cas els as-pectes que caldria reforçar més serien:

1. Adoptar enfocaments més positiusamb un mateix

2. Relativitzar la importància que esdóna a les opinions dels altres sobrecom un/a educa als fills

3. Ser més conseqüent en l’aplicació deles conseqüències quan els fills nocompleixen amb les tasques i respon-sabilitats.

Alguns elements clau del desen-volupament del Projecte

1. El suport institucional és bàsic persostenir la intervenció grupal i co-munitària des dels Serveis SocialsBàsics. El desenvolupament d’acci-ons d’aquest tipus requereix una ac-ció proactiva i continuada des delscomandaments, atesa la dificultat dejustificar les accions preventives acurt termini així com la dedicacióprofessional necessària per portar-les a terme.

2. La definició consensuada entre lesdiverses entitats i serveis que col.la-boren del projecte comú d’interven-ció. Es fa necessari consensuarobjectius, funcions, tasques, lideratge,temps i cronograma d’activitats, jaque minimitza les dificultats de co-municació.

3. L’adaptació permanent del Pro-grama-Guia per respondre a la di-versitat i necessitats específiques deles famílies.

4. El programa en què ens hem basatper desenvolupar el projecte pot seraplicat a nivell preventiu per part delsServeis Socials amb tot tipus de fa-mílies, tant aquelles que es troben

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20149 0

en situacions especials i/o de risccom en aquelles altres que presen-ten un perfil més normalitzat.

5. Pensem que és un Programa quepot implementar-se també a escalaindividual amb determinades famí-lies. El programa dóna eines per trac-tar temes i abordar valors educatiusque poden ser utilitzats estratègica-ment pels professionals en contex-tos individuals.

6. Hem observat avantatges en la cre-ació d’un grup de pares heterogeniformat per famílies motivades i d’al-tres identificades a qui se’ls prescriula participació. Totes les famílies te-nen punts en comú com a pares/mares (creences, ansietats...); es dónaun enriquiment mutu pel que fa a ladiversitat d’estils i models parentals;es construeix un clima de coopera-ció i, finalment, quan es treballa engrup, es relativitzen algunes de lesdificultats individuals.

7. En funció de les característiques delgrup, el nombre de sessions del pro-grama s’ha de perllongar en eltemps per poder treballar tots elstemes que es proposen, ja que al-guns temes poden requerir una ma-jor dedicació de temps (autoestimao límits) o bé abordar algun temad’interès no contemplat en el pro-

grama. Alguns del temes d’interèsque han aparegut han estat: el ma-neig dels secrets amb els fills/es; ladivergència de valors, opinions i es-tils educatius en la parella; educacióafectiva-sexual i dormir pares i fillsjunts (cosleeping).

8. És adient agrupar les famílies perfranges d’edat, ja que afavoreix eldebat i la participació en el grup aixícom una major identificació amb elsaltres participants.

9. És difícil la fidelització de tots elsparticipants en totes les sessions.Això planteja la necessitat de preveu-re a quantes persones s’ha d’oferirinicialment per constituir un grup su-ficient que permeti l’enriquiment ila participació dels assistents.

10. Des de l’experiència realitzadavalorem molt positivament les inter-vencions grupals amb famíl ies ,especialment amb pares/mares i elsseus fills, i poder-les anar incorporantals tractaments socials habituals. Lesdificultats (pors, no ens pertoca, nosabem…) no haurien de ser una ex-cusa. Així també és necessari que eltreball grupal esdevingui una cultu-ra d’equip i que els projectes ques’implementin no siguin només pro-jectes dels qui ho executen sinó pro-jectes de l’equip dels serveis socials.


9 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Bibliografia

Agència de Salut Pública deBarcelona. Programa de desenvo-lupament d’habilitats parentals pera families. ASPB, 2012. B-18623-2012. http://www.aspb. cat/quefem/docs/Programa_habi-litats_parentals_families.pdf.Data consulta 16/06/2014Ajuntament de Barcelona. ÀreaQualitat de Vida, Igualtat i Es-ports. Pla d’Infància Municipal2013-2016. AQVIE, Ajunta-ment de Barcelona, 2013. http://governobert.bcn.cat/sites/de-fault/files/docs/Pla%20Inf%C3%A0ncia%2013-16.pdfData consulta 16/06/2014.Autors diversos. Universitat deLa Laguna. Parentalidad positiva ypolíticas de apoyo locales a las fami-lias. Ministerio de Sanidad, Ser-vicios Sociales e Igualdad y Fe-deración Española de munici-pios y provincias. FEMP, 2010.M-38032-2010 http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasIn-

fancia/documentacion.htm.Data consulta 16/06/2014.Autors diversos. Queriendo se en-tiende la familia. Guía de interven-ción sobre paretalidad positiva paraprofesionales. Save The ChildrenEspaña, 2013. http://www.savethechildren.es/cen_doc.php?idtema=21. Data consulta16/06/2014.Diputación de Salamanca. Pro-grama Dédalo. Programa prevenciónselectiva del consumo de drogas. Di-putación de Salamanca. Bienes-tar social, Familia e Igualdad deoportunidades, 2008. Actualit-zat 2013.. http://familiaeigualdad.aytosalamanca.es/es/fami-liaeinfancia/docs/programa_dedalo.pdf. Data consulta 16/06/2014.FAPMI. Programa Educación Fa-miliar y Parentalidad Positiva .FAPMI, 2009. Actualitzat 2012.http://www.fapmi.es/image-nes/subsecciones1/EdFAM_

Dossier_2012.pdf. Data consul-ta 16/06/2014.MARTINEZ GONZALEZ,Raquel Amaya. Programa-Guíapara el Desarrollo de competenciasemocionales, educativas y parenta-les. Facultad y Departamento deCiencias Sociales y EducaciónUniversidad de Oviedo. Minis-terio de Sanidad y Política So-cial. Secretaria general Técnica,2009. M-33.098-2009. http://www.observatoriodelainfancia.msssi.gob.es/productos/pdf/programaGuiaDesarrolloCom-petencias.pdf. Data consulta16/06/2014. NIPO: 660-09-023-3Ministerio de Servicios Socialese Igualdad. Quién te quiere a ti.Guía para padres y madres: Cómoeducar en positivo. Save the Chil-dren España, 2012. http://www.savethechildren.es/cen_doc.php?idtema=21. Data con-sulta 16/06/2014

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20149 2

Grups amb familiars de pacients amb danycerebral adquirit. Una experiència compartidaMercè Yuguero Rueda1 i Teresa Roig i Rovira2

1 Diplomada en Treball Social. Institut Guttmann, Hospital de Neurorehabilitació. Cap de Treball Social.Correu electrònic: [email protected].

2 Doctora en Psicologia. Neuropsicòloga. Institut Guttmann, Hospital de Neurorehabilitació. Cap de l’Àreade Rehabilitació NeuroPsicoSocial. Correu electrònic: [email protected].

La instauració (o el diagnòstic) d’un dany cerebral adquirit (en endavant DCA), jasegui per causa traumàtica o no, sempre representa un fet excepcional que afectade manera sobtada i intensa la persona que la pateix i el seu entorn afectiu mésproper. Parafrasejant T. Powell (1994), “no només hi ha persones que pateixen danycerebral, sinó famílies afectades per dany cerebral.”Amb la finalitat de procurar mitigar el dolor que pateixen les famílies de les perso-nes afectades, alhora que oferir-los eines per cobrir les necessitats que presenten enaquesta etapa de neurorehabilitació, a l’Hospital Institut Guttmann es porten aterme grups amb familiars conduïts per un professional de la neuropsicologia i unde treball social sanitari, de manera conjunta.

Paraules clau: Dany cerebral, famílies, neurorehabilitació, grups.

Resum

A diagnosis of acquired brain injury (hereafter DCA), whether its origin istraumatic or not, always represents an exceptional fact that suddenly and intenselyaffects the person who suffers and his/her closest emotional environment.Paraphrasing T. Powell (1994), “there are not only people who suffer from braininjury, but families affected by brain injury.”In order to try to mitigate the pain suffered by the families of those affected, as wellas to provide tools to meet the needs that arise in this stage of neurorehabilitation,the Guttman Institute Hospital carried out family groups conducted by a professi-onal of neuropsychology and a social worker specialized in health.

Key words: Brain injury, families, neurorehabilitation, groups.

Abstract

Per citar l’article: YUGUERO RUEDA, Mercè i ROIG ROVIRA, Teresa. “Grups amb familiars de pacients ambdany cerebral adquirit. Una experiència compartida”, en Revisa de Treball Social, núm. 201 (abril 2014). Col·legiOficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 92-96. ISSN 0212-7210.

Grups amb familiars de pacients amb dany cerebral

9 3RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Justificació

Els familiars propers d’una persona queha sofert DCA també pateixen un granimpacte. A més d’haver d’afrontar el diag-nòstic inicial (generalment negatiu i catas-tròfic), també han d’enfrontar-se a un pro-nòstic incert i desconegut com són lesconseqüències físiques, cognitives i conduc-tuals/emocionals que se’n poden derivar.

Una vegada superada la crisi inicial, onla principal preocupació de la família és lasupervivència del seu ésser estimat, un copque la persona afectada es troba “mèdica-ment estable”, segueix una altra fase dedubtes i preocupacions: Es posarà bé?Quant temps trigarà a recuperar-se? Tor-narà a ser el/la mateix/a d’abans...? En elmillor dels casos, aquesta etapa pot coin-cidir amb el trasl lat a un centre deneurorehabilitació, on la família (i, segonsla seva afectació, el propi pacient) esperatrobar respostes a les seves inquietuds, ales seves expectatives. Desgraciadament,no sempre és així, perquè una de les ca-racterístiques de les lesions cerebrals és elseu pronòstic incert, també per als pro-fessionals de la salut. Cada lesió, cada cer-vell, cada persona, són diferents, i això faque cada evolució sigui també diferent.

Cal recordar que, en la majoria delscasos, les famílies es converteixen en elscuidadors principals de la persona afecta-da, fet que sol comportar un canvi de rolsentre els membres del sistema familiar,

repercussions econòmiques (habitualmentalgun membre de la família ha de reduir oabandonar la seva activitat laboral, o bés’ha de contractar alguna persona externaperquè tingui cura de la persona amb DCA)i, a la llarga, es produeix un aïllament soci-al, un desgast de les emocions i de les re-lacions, tal com avalen diversos estudis.

Per tots aquests motius, i perquè desde l’Institut Guttmann som sensibles alpatiment de les famílies, i les consideremel principal recurs per al pacient, desprésd’ell mateix, i reconeixem el seu esforç ivalor com a coterapeutes, l’any 2007 esva iniciar un programa específic i sistemà-tic adreçat als familiars dels pacients ambDCA, conduït per una neuropsicòloga.Dos anys més tard es va incorporar al pro-grama una treballadora social sanitària, ides de llavors les sessions es fan de mane-ra conjunta.

L’anomenat ”Grup d’informació i edu-cació per a familiars de pacients ambDCA” a què ens referim, té els objectiussegüents:

GeneralFacilitar als familiars la comprensió de

les conseqüències i dels canvis que potgenerar un DCA, amb la finalitat de pro-porcionar-los elements que fomentin acti-tuds favorables vers el tractament i lareinserció familiar i social.

Específics Informar i formar les famílies sobreles conseqüències del DCA per talque coneguin i millorin la seva com-prensió sobre l’afectació neuropsi-cològica (cognitiva i conductual-emo-cional).

En la majoria dels casos, les fa-mílies es converteixen en elscuidadors principals de la personaafectada.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20149 4

Facilitar la col.laboració de la famíliaen el procés rehabilitador, propor-cionant pautes, estratègies i consellsper intervenir i actuar adequadamenten determinades situacions. Oferir un espai per expressar les se-ves inquietuds, emocions i sentiments.Proporcionar estratègies per afron-tar l’estrès i l’adaptació a la pèrdua ial canvi que suposa la nova situació. Que com a cuidadors principals,aprenguin a cuidar-se i a identificarels símptomes o senyals d’alarma perdemanar ajuda professional.

Les sessions estan conduïdes per unaneuropsicòloga i una treballadora socialsanitària. En cada sessió hi participen lesfamílies que se citen en funció de les dife-rents situacions.

La freqüència de les sessions és set-manal, i tenen una durada d’1 hora.

Cada sessió consta de tres apartats:– Proporcionar informació especí-

fica sobre el tema de la sessió.– Facilitar l’expressió de dubtes i do-

nar pautes d’intervenció.– Expressar i treballar les emocions

dels familiars; pautes sobre la curadel cuidador.

En cada sessió es tracta d’un tema/situació: Estat vegetatiu/mínima res-posta; Amnèsia posttraumàtica; Afàsiai alteracions de la comunicació; AVCdret (heminegligència i alteracions deles funcions perceptives, esquema cor-poral…); Alteracions cognitives (aten-ció, memòria, funcions executives…);Canvis/Trastorns conductuals-emo-cionals; La cura del cuidador; Serveis iprestacions que els hi poden ser d’utili-tat; La preparació de l’alta hospitalària... En acabar cada sessió, s’administraun qüestionari de satisfacció (CSQ-8S, C. C. Attkisson) als assistents pertal d’avaluar tant el grau de satisfac-ció com l’aprenentatge de continguts,suggeriments, valoracions... Es deixaconstància en la història clínica delpacient de la participació del seu fa-miliar al grup, com a part de la inter-venció en educació.

ResultatsDurant l’any 2013 es van portar a ter-

me 30 sessions, amb un total de 194 par-ticipants (6,4 persones de mitjana). Delsassistents, un 79,9% eren dones, i un20,1%, homes.

Per parentiu:

Parentiu Participants Percentatge

Cònjuges/ Dones 72 48’9%parelles Homes 23

Progenitors Dones 37 30’8%Homes 23

Altres familiars 39 20’3%


9 5RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Alguns dels aspectes que més preocu-pen els familiars, a través de les seves prò-pies veus, són:

“És important que quan arribes a casadesprés d’estar tot el dia a l’hospital, algúet pugui donar una abraçada”. (esposa) “Una mare mai es cansa d’esperar”. (mare) “La família d’ell no ho entén. Venen avisitar-lo quan volen i li donen la raó entot. Em sento molt sola.” (esposa) “Només he faltat un dia, perquè tenia fe-bre. Aquell dia vaig plorar, vaig plorarfort (no en silenci com faig aquí), amb rà-bia, per tot el que ens ha passat.”. (mare) “És que aquest no és el meu fill. El meufill va morir el dia que va tenir l’accident.Aquest és un altre, és diferent, i ho he d’as-sumir.” (pare)

Als familiars cuidadors (principalmentdones) els costa trobar (i acceptar) estratègi-es per cuidar-se i no sentir-se culpables.

A la pregunta: En general, està vostè sa-tisfet/a amb la informació rebuda?, un 49%ha respost que molt, i un 50,3% bastant.

Un 95,5% dels participants refereix queles sessions els han ajudat a resoldre elsseus dubtes molt o bastant.

El 100% dels participants ha manifestatque estaria interessat a tornar a les sessions.

Conclusions

Aquest grup ha permès facilitar als fa-miliars poder comprendre quines són lesconseqüències del DCA, i ha proporcio-nat elements que afavoreixen actituds cons-tructives vers el tractament i la reinserciófamiliar i social.

Amb l’ajut professional, els familiarscuidadors poden reconèixer i expressar elpatiment que viuen, aspectes que els pre-ocupen... amb la finalitat de dotar-los d’ei-nes per poder conduir aquestes emocions.

L’instrument utilitzat per mesurar elnivell de satisfacció dels participants ensaporta un feed back que ens ajuda a millo-rar la nostra intervenció, potencia els seuspunts forts i anticipa, en la mesura possi-ble, punts febles per poder-los treballar deforma primerenca.

Tal com refereix la literatura (Junqué,C. et al., 1998; Rolland, J., 2000; Tirapu, J.i García Molina, A., 2012), aquest estudiratifica que la informació és un elementclau en tot el procés de malaltia i disca-pacitat. Conèixer les conseqüències de lalesió i el seu impacte en les relacions fa-miliars, els recursos de rehabilitació i elpossible pronòstic ajuda també la família

Un neuròleg em va dir: això éscom un camí de mines. N’hemsortejat moltes, però sabem queencara en queden més”. (esposa)

“Un neuròleg em va dir : això és com uncamí de mines. N’hem sortejat moltes, peròsabem que encara en queden més”. (esposa)

De l’anàlisi de les aportacions dels fa-miliars que han participat en les sessionsgrupals, es pot destacar el següent:

Es posa de manifest la instauració derelacions de dependència bidireccionalsentre la persona afectada i el familiarcuidador; cal poder-les identificar i treba-llar per reestructurar rols previs, en lamesura del possible.

El fet d’haver de simultaniejar presenti futur genera en els familiar una convi-vència d’emocions ambivalents que calaprendre a portar.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20149 6

a prevenir els canvis emocionals que podendonar-se al llarg del procés rehabilitador, abuscar ajuda professional i, alhora, a ajus-tar gradualment les expectatives.

Volem acabar recordant T. Power,quan senyala que “Les famílies necessiten

Bibliografia

Attkisson, C. C. i Zwick, R.“The Client Satisfaction Ques-tionnaire: Psychometric proper-ties and correlations with servi-ce utilization and psychotherapyoutcome”, en Evaluation and Pro-gram Planning, núm. 6 (1982).Pàg. 299-314. Data Consulta:20/06/2014.http://apntoolkit.mcmaster.ca/index.php?option=com_content&view=article&id=94:client-satisfaction-question-naire-csq-8&Itemid=56.JUNQUÉ, C. et al. Traumatis-

mos craneoencefálicos. Un enfoquedesde la neuropsicología y la logo-pedia. Guía práctica para profesio-nales y familiares. Barcelona:Masson, 1998. ISBN: 84-458-0720-X.POWELL, T. Lesión Cerebral.Una Guía Práctica. Barcelona:Fundació Institut Guttmann,2001. Blocs 13. Dipòsit Legal:B-21.160-2001 ISBN: 978-3834801579.ROLLAND, J. Familias, enferme-dad y discapacidad. Una propuestadesde la teràpia sistèmica. Barce-

lona: Gedisa, 2000. ISBN: 84-7432-708-3.TIRAPU, J. i GARCÍA MOLI-NA, A. Neuropsicologia de la cortezaprefontral y las funciones ejecutivas.Barcelona: Viguera Editores,2012. ISBN: 978-84-92931-13-2.¡Porque tú eres importante! Guía deapoyo para familiares cuidadores depersones con lesión medular o dañocerebral adquirido. Barcelona:Fundació Institut Guttmann,2009. Blocs 20. Dipòsit legal:B-32181-09 CDU: 616-831-001.34.


atenció, educació, orientació i suport si hande sobreviure, reagrupar-se i reconstruirles seves vides. Algunes s’adapten millorque d’altres, però totes tenen dificultats.No hi ha una manera normal de respon-dre a la lesió cerebral.”

9 7RTS - Núm. 201 - Abril 2014

De la teoria a la pràctica en el treball socialde grups: l’experiència en el servei de suporta l’estudiant de la Universitat d’AlacantPatricia Soler Javaloy1

1 1 Doctora en Sociologia i treballadora social; Tècnica del Centre de Suport a l’Estudiant de la Universitatd’Alacant. Correu electrònic: [email protected].

La universitat ha de promoure models que es projectin socialment. En aquest sen-tit, els serveis de suport universitaris que compten amb equips professionals d’aten-ció a la diversitat s’han de plantejar no treballar únicament des de l’àmbit personal,sinó ampliar el treball a la faceta grupal i comunitària, que és l’única manera d’ender-rocar les barreres, encara existents, per a la igualtat d’oportunitats de diferents col.lectiuscom les persones amb discapacitat, les qüestions de gènere o la interculturalitat, entred’altres. Aquest article aporta, des de la perspectiva del treball social, l’enfocamentpràctic de com treballar en grups i en l’àmbit comunitari per enderrocar les barre-res mentals i d’actitud que només des de l’educació es poden eliminar.Paraules clau: Treball social de grups, Servei de Suport a l’Estudiant, educaciósuperior, inclusió educativa, diversitat.

Resum

The university should promote socially projected models. In this sense, universitysupport services that have professional teams for diversity must consider not onlywork from a personal level, but extend to group work and community aspect, whichis the only way to break down the still existing barriers, to achieve the equalopportunities for different groups such as people with disabilities, gender ormulticulturalism, among others. This paper offers the perspective of social work,the practical approach of how to work in groups and at community level to eliminatemental barriers and attitudes that only through education can be disrupted.Key words: Social work groups; Student Support Services; Higher Education; In-clusive education; Diversity.

Abstract

Per citar l’article: SOLER JAVALOY, Patricia. “De la teoria a la pràctica en el treball social de grups: l’experiènciaen el servei de suport a l’estudiant de la Universitat d’Alacant”, en Revista de Treball Social, núm. 201 (abril2014). Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines 97-104. ISSN 0212-7210.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20149 8

Introducció

El treball social de grups utilitza les se-ves tècniques per ajudar professionalmentles persones des de la dimensió grupal so-bre un conjunt reduït de participants queinteractuen entre ells. En els serveis de su-port universitaris, que es van configurar enla dècada dels 90, no sempre s’ha plantejatactuar en aquesta dimensió, es van quedarúnicament en treballar la faceta individu-al. Al meu entendre i segons molts anysde trajectòria professional, si no aprofitemel potencial que ofereixen els iguals en lacapacitat d’ajuda i en la sensibilització a lacomunitat, menyspreem una part essencialde la intervenció social en els temes que ge-nera conviure en diversitat. Com deiaAristòtil, “l’ésser humà és social per natura-lesa”, i basant-nos en aquesta reflexió lesdinàmiques grupals ens permeten dissenyarestratègies d’intervenció millors per afron-tar els reptes individuals. Aquestes dinàmi-ques exigeixen tenir en consideració el marcsocial concret i l’entorn on es desenvolupal’activitat vital de les persones, vinculada ambles pràctiques socials, els rols que exercei-xen, els models de relació i la pròpia identi-tat, en relació dialèctica amb els altres.

En el seu origen, els serveis de suportuniversitaris estaven vinculats únicament al’atenció a la discapacitat o l’orientació psi-cològica, se centraven més en la faceta per-sonal i no ja en la grupal. Actualment, en elmarc d’aquests serveis, reconeguts a partirdel 2007 en la reforma de la LOMLOU,2 estroba una oportunitat per formar i creargrups d’estudiants per al creixement personal.

La universitat ha anat evolucionantamb el temps i afortunadament ha anatincorporant la diversitat, que enriqueix lavida humana i la vida en comunitat. Sóndiferències individuals en qüestions inhe-rents a la pròpia persona, com poden serla motivació, les competències, l’estil i elritme d’aprenentatge o la capacitat peraprendre. Tots aquests aspectes generendesigualtats i la universitat ha de fer defiltre catalitzador en l’accés a la igualtatd’oportunitats i als drets socials.

Els serveis de suport a la universitat, através del treball social de grups, pretenenpromoure el desenvolupament i la inde-pendència de les persones mitjançant l’en-fortiment de les habilitats en la relacióinterpersonal per aconseguir la inclusióeducativa plena de tots els universitaris, ide manera concreta els que es troben, perles seves característiques personals, espe-cialment més vulnerables. Amb les dinà-miques grupals es potencia el creixementen les capacitats d’acció amb altres i esdesenvolupa, al seu torn, la pròpia identi-tat en comprendre millor la seva naturale-sa social. Des d’aquest punt de vista, elparadigma de l’individualisme extrem es-devé el principal obstacle que s’ha d’afron-tar, ja que en la nostra societat es tendeixa treballar en equip, a estar connectats enxarxes socials, i es cal desenvolupar leshabilitats per gestionar la interacció ambels altres.

La universitat està cridada a exercir unpaper decisiu per assegurar el principid’igualtat d’oportunitats, a condició quedeterminats col.lectius d’estudiants siguin

2 Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre,d’Universitats.

De la teoria a la pràctica en el treball social de grups

9 9RTS - Núm. 201 - Abril 2014

ajudats amb mesures que els facilitin el seuaccés per superar les diferències que elsimpedeixen tenir iguals possibilitats de ferun ús equivalent dels recursos (GranadosMartínez, 2000).

Una educació per a tots és possible men-tre no es pretengui homogeneïtzar el que ésdivers per si mateix. Educar en la diversitatno es basa en l’adopció de mesures excepcio-nals per a les persones amb necessitats educa-tives específiques, sinó en l’adopció d’unmodel de currículum que faciliti l’aprenen-tatge de tots els estudiants en la seva diver-sitat (Bayot, Rincón i Hernández, 2002).

Seguidament s’analitzen les necessitatsque sorgeixen de forma general a diferentscol.lectius que s’atenen en els serveis desuport universitaris. Abans d’entrar enmatèria i segons la meva experiència pro-fessional, no sóc partidària de categoritzarles persones segons la seva procedència,gènere o diferents capacitats, sinó que s’had’afrontar la diversitat en sentit ampli i,dins d’aquesta, tractar les particularitats deles persones amb les seves diferents capa-citats, motivacions i competències, provin-guin del grup que provinguin. No obstantaixò, de manera general i per procedir al’anàlisi, cal aturar-se en trets que podencompartir les persones amb diferents li-mitacions, l’atenció a alumnes procedentsde països no comunitaris i els comunitariso les qüestions de gènere que poden pre-sentar-se. També s’analitzaran els diferentstipus de grups que es poden constituir através dels serveis de suport universitaristenint en compte les diferents tècniquesmetodològiques.

Grups d’acollida i motivació ensuport dels universitaris ambdiscapacitat

És un fet fàcilment constatable en lesdades que faciliten les universitats (Gonzá-lez-Badia i Molina, 2006) que des de finalsdels 90 hi accedeixen cada vegada un ma-jor nombre d’alumnes amb discapacitat. Ésun motiu de satisfacció comprovar l’incre-ment de la igualtat d’oportunitats en lageneració d’estudiants que s’han beneficiatde la LISMI3 i posteriors regulacions na-cionals i internacionals. No obstant això,la xifra global d’alumnes amb discapacitatque accedeix a les universitats espanyolesés molt inferior al percentatge correspo-nent a la població global, ja que només el4% dels estudiants amb discapacitat arriba ala universitat, enfront del 20% de la restade la població (Peralta Morales, 2007). Aixòimplica menors oportunitats personals isocials per al col.lectiu de les persones ambdiscapacitat, quan la universitat ha de pro-jectar models universals com són l’espaiaccessible, inclusiu, integrador i no discri-minador.

Els serveis de suport universitaris estroben una gran varietat de limitacionspersonals que poden afectar la vida aca-dèmica i social que s’han de fonamentaren el marc de la Convenció Internacionaldels Drets de les Persones amb Discapa-citat ratificada per Espanya el 2008.Aquesta atenció és molt diversa perquè s’hade contemplar no només la discapacitatfísica, sensorial o psíquica, sinó també lamalaltia mental, les malalties cròniques i

3 Ley 13/1982, de 7 de abril, de Integración Social del Minusválido.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 2014100

altres tipus de dificultats com és el cas dela dislèxia o altres trastorns del desenvo-lupament. Al seu torn, aquesta visió s’hade completar amb les particularitats indi-viduals al marge de les limitacions, ja quecada persona desenvolupa diferents capa-citats i competències que li fan afrontarde manera diferent la vida en general.

Les mesures previstes en aquesta es-tratègia estan adreçades a garantir la ple-na participació de les persones ambdiscapacitat en la vida comunitària, enigualtat d’oportunitats, excloent qualsevolbarrera o impediment que doni lloc a laseva discriminació.

Si per a tothom el fet d’accedir a launiversitat suposa un fet important, queprobablement susciti alguna por i mancade seguretat sobre les seves capacitats re-als en el desenvolupament d’una titulacióuniversitària, quan es tracta d’una perso-na amb discapacitat generalment aquestespors s’accentuen per les barreres o les in-certeses que poden sorgir, moltes vegadesaguditzades per la falta d’informació.

Per tot l’anterior, a la Universitatd’Alacant es considera fonamental gene-rar una xarxa de suport des del minut ude la incorporació a la universitat, promo-vent la proximitat, però a la vegada im-pulsant l ’autonomia personal . Aixòs’implementa en els grups d’acollida perals nous estudiants amb discapacitat entre8 i 12 participants, que combina estudi-ants veterans a la universitat i de nou in-grés. En aquest tipus de grups es considerafonamental afavorir que tothom partici-pi. D’aquesta manera, el treballador sociales converteix en un ‘motor’ que facilitales interaccions del grup. Des del punt devista nor malitzador, la configuració

d’aquests grups ha d’incloure persones ambdiscapacitat i sense que puguin donar unaimatge real d’inclusió educativa, tenint encompte els estudis universitaris escollits ien nombroses ocasions la localitat de pro-cedència.

Una altra acció que es considera fona-mental i que suposa un repte per als pro-fessionals dels serveis de suport és laconfiguració de grups d’estudiants ambl’objectiu d’afavorir la mobilitat europea,facilitant informació sobre els recursosnecessaris i sobre el procés organitzatiu,ajudant a eliminar les pors que poden sor-gir en el context de l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior davant la participació enels programes Erasmus.

Per a qualsevol jove participar en elprograma de mobilitat europeu és una ex-periència de vida de valor inigualable, i enespecial per als estudiants amb discapacitatés una manera d’incrementar la seva au-tonomia, la confiança en si mateixos i enles seves habilitats socials (Soler Javaloy iMúrcia Rodríguez, 2010). Aquestes emo-cions individuals i l’adquisició de compe-tències es fan més patents quan es tractade la seva primera vivència independentde la família. És fonamental que el treba-llador social condueixi el grup, afavorintla trobada i l’intercanvi d’experiències devida entre les persones, centrant l’atencióa clarificar les opinions i les forces en jocperquè s’abordin les qüestions que preo-

La configuració d’aquests grupsha d’incloure persones amb dis-capacitat i sense que puguindonar una imatge real d’inclusióeducativa.


101RTS - Núm. 201 - Abril 2014

cupen els estudiants i s’expressin les dife-rents emocions davant el repte d’estudiara l’estranger.

El rol de qui ajuda és compartit enaquest tipus de grups per cada persona queel forma i permet donar i rebre ajut, con-sell, suport, ànim els uns dels altres.

que tots podem tenir un lloc en el volun-tariat i promoure que les persones ambdiscapacitat realitzin tasques voluntàriesadequades a les seves capacitats.

Pel que fa a la qüestió de la intercultu-ralitat, se solen abordar les situacions méscomuns que els sorgeixen als estudiantsd’altres països, conèixer gent i obrir-se ala comunitat, el xoc cultural, aprendre omillorar l’idioma o conèixer els recursoscomunitaris. Tot això cobra una rellevàn-cia especial en persones procedents depaïsos no comunitaris.

La sensibilització envers un tema soci-al determinat requereix el coneixement pera la comprensió. Aquest enteniment no hade ser únicament conceptual, sinó que hade sorgir des del sentiment empàtic. Peraquest motiu, es facilita als universitaris elcontacte directe amb les persones ambdificultats, ningú millor que ells pot trans-metre les seves vivències i els seus senti-ments més profunds (Soler Javaloy, 2012).

El rol de qui ajuda és compartiten aquest tipus de grups percada persona que el forma ipermet donar i rebre ajut.

L’objectiu d’aquests grups és integrargradualment en grups més nombrosos enquè es comparteixin temes d’interès gene-ral per als universitaris com les activitatsd’oci, associatives, esportives o culturals.El grup inicial seria només la primera eta-pa del creixement personal de l’estudiant,i la meta final la normalització de l’activitatdels seus participants cap a altres temesatractius per als universitaris configurantun model d’inclusió educativa.

La intervenció del treballador so-cial en els grups universitaris grans

S’entén per grup de grans dimensionsaquell que reuneix més de vint persones ique, per la seva dimensió, recorre a unseguit de tècniques específiques amb l’ob-jectiu, en l’àmbit universitari, de la forma-ció i la sensibilització davant d’un tema compot ser la discapacitat, la interculturalitat,el voluntariat o les qüestions de gènere.

En concret, en el tema de la discapa-citat i l’activitat de voluntariat es perse-gueix trencar les barreres que existeixenentre ajudar i ser ajudat, crear consciència

La sensibilització envers un temasocial determinat requereix elconeixement per a la compren-sió. Aquest enteniment no ha deser únicament conceptual, sinóque ha de sorgir des del senti-ment empàtic.

Entre les tècniques que solen emprarels serveis de suport universitaris en a-quests grans grups es troba l’intercanvid’experiències o taula rodona, en què s’afa-voreix el diàleg entre les diferents perso-nes al voltant d’un tema definit prèviamentpel moderador.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 2014102

Una altra de les tècniques que solen sereficaces en aquest context són els suportsaudiovisuals, i entre aquests l’extracte d’unapel.lícula o documental que servirà com abase de discussió. A tall d’exemple, peranalitzar el paper del cuidador i la imatgesocial de les persones amb discapacitat hemrecorregut diverses vegades a l’anàlisi delcomençament de la pel.lícula Intocable,4

en la seqüència en què se selecciona uncuidador i en la qual ens mostren quetots tenim l’oportunitat de ser millors isuperar les nostres pors donant reconei-xement a l’altre, enderrocant les barreresculturals, educatives, econòmiques i dediscapacitat.

Finalment, una altra de les tècniquesemprades amb èxit en els serveis de su-port, la realització de tallers en què el grupse subdivideix en altres grups més petitsen els quals se selecciona un portaveu. Enaquest context, se’ls plantegen una sèriecasos al costat d’una sèrie de preguntesque serveixen a manera de reflexió, per-què les responguin de forma cohesionada.Per exemple, com en el cas del col.lectiude persones amb discapacitat relacionatamb els temes de la sexualitat, la vida enparella i la maternitat.

La creació de xarxes professio-nals als serveis de suport univer-sitaris a través del treball social degrups

En els anys posteriors a la II GuerraMundial es considerava la discapacitatcom una limitació personal causada per un

problema de salut que requeria un tracta-ment individual per aconseguir una milloradaptació a l’entorn. Actualment és inqües-tionable que la intervenció requereix can-vis en l’ambient social immediat i en lesactituds socials davant la discapacitat. Peraquest motiu, en el nostre àmbit universi-tari la nostra intervenció transcendeix laindividualitat, fomenta el suport social del’alumnat amb discapacitat, implica els di-ferents agents socials que influeixen en elscanvis que s’han de donar amb l’objectiud’aconseguir una societat que atengui lesnecessitats de tots. Això porta a reivindi-car l ’autonomia de les persones ambdiscapacitat en un discurs polític-activistaper decidir sobre la seva pròpia vida en elmarc de la igualtat d’oportunitats per a totsels ciutadans.

La perspectiva del model social enl’anàlisi de la discapacitat requereix la im-plicació dels serveis de suport universita-ris, no només a nivell individual, sinó tambépropiciant canvis en els entorns immediatsque actuen com a obstacles restrictius a l’ho-ra de la inclusió de l’universitari ambdiscapacitat en la comunitat i com a me-sura de futur. Per a aquesta comesa ésfonamental el treball en xarxa, compartintinformació, aprenent de l’experiència d’al-tres, treballant junts, i permetent als seusmembres evitar l’excessiva despesa en re-cursos que suposa la duplicació del treballquan es comparteixen els objectius, apro-fitant l’efecte multiplicador.

A la Universitat d’Alacant, a través delseu servei de suport, s’han creat dues xar-xes de treball professional: d’una banda,

4 Intocable (2011). Director: Olivier Nakache, Eric Toledano. Productora: Quad Productions / Gaumont /TF1 Films / Ten Films / Chaocorp production / Canal + / Cinecinema


103RTS - Núm. 201 - Abril 2014

la que aglutina els tècnics dels serveis desuport, que es reuneixen bianualment deforma física en un «Workshop de Bonespràctiques» per treballar en grups sobreels diferents temes comuns que ens preo-cupen, complementat, al seu torn, amb unaplataforma a Internet on es treballa ambgrups en línia com a part del treball socialvirtual. D’altra banda, la segona xarxa tre-balla amb professionals de les entitats as-sociatives d’Alacant i província que atenenpersones amb discapacitat per treballarplegats en comissions que presten la sevaatenció a problemàtiques concretes coml’accessibilitat, l’educació o l’ocupació, re-captant l’opinió de la població afectada ielaborant projectes d’intervenció comunsa curt, mitjà i llarg termini.

Com es pot veure, l’eliminació de lesbarreres és tasca de tots, dels que han deprendre les decisions i dels que participemen la vida comunitària (Soler Javaloy,2010).

Reflexions finals

Tot i que els serveis de suport univer-sitaris tendeixen a treballar únicament desde la vessant individual, hem de comple-mentar aquestes intervencions amb altresque ens aporta el treball social de grups perenriquir les relacions humanes i ajudar elsdiferents col.lectius a ajudar-se quan com-parteixen diferents situacions i emocionshumanes que poden ser de solitud, demanca de xarxes socials, autoestima o ha-bilitats socials, entre d’altres. És importanttreballar amb els grups micro, però això s’hade combinar amb el treball en grups mésgrans en els quals es sensibilitzi, es formi is’informi de les diverses situacions comp-tant amb els seus protagonistes i les seveshistòries de vida. D’aquesta manera podremanar enderrocant els murs que afecten lesnostres societats. L’educació és fonamen-tal perquè puguem creure’ns que una altrasocietat és possible i la construïm entre tots.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 2014104

Bibliografia

BAYOT MESTRE, A.; DELRINCÓN IGEA, B. i HER-NÁNDEZ PINA, F. “Orienta-ción y atención a la diversidad:descripción de programas y ac-ciones en algunos grupos emer-gentes”, en Revista Electrónica deInvestigación y Evaluación Educati-va. Vol. 8, núm. 1 (2002). Pàg.70-92. ISSN: 1134-4032 Dataconsulta: 20/06/2014. http://www.uv.es/RELIEVE/v8n1/RELIEVEv8n1_2.htm.GONZÁLEZ-BADÍA, J. i MO-LINA, C. Universidad y Discapa-cidad. Guía de Recursos. Madrid:Cinca S.A., 2006. ISBN: 84-934200-9-3.GRANADOS MARTÍNEZ, A.“¿Tiene cabida la diversidad en

la Universidad?”, en SALME-RÓN, H. i LÓPEZ, V. (coord.).Orientación educativa en las Uni-versidades. Granada: Grupo Edi-torial Universitario, 2000. Pàg.143-147. ISBN: 84-95276-57-7.PERALTA MORALES, A. (co-ord.). Libro Blanco sobre Univer-sidad y Discapacidad. Madrid:Real Patronato sobre Discapa-cidad, 2007. NIPO: 214-07-029-8.SOLER JAVALOY, P. “Buenasprácticas en el día a día para laintegración de estudiantes condiscapacidad motora en el aula”,en BUENO BUENO, A. (co-ord.). Guía de Buenas Prácticas deApoyo a la Discapacidad en laUniversidad. Alacant: Universi-

tat d’Alacant, 2010. Pàg. 150-152. ISBN: 978-84-613-7946-0.SOLER JAVALOY, P. i MUR-CIA RODRÍGUEZ, J. “La ac-cesibilidad universal al espacioeuropeo de educación superior.La movilidad europea de estu-diantes universitarios con dis-capacidad”, en BUENO BUE-NO, A. (coord.). Guía de BuenasPrácticas de Apoyo a la Discapaci-dad en la Universidad. Alacant:Universitat d’Alacant, 2010.Pàg. 35-43. ISBN: 978-84-613-7946-0.SOLER JAVALOY, P. Volunta-riado en red. Alacant: Publica-cions Universitat d’Alacant,2012. ISBN: 978-84-9717-179-3.


105RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Projecte d’inclusió laboral i social per adones: Si tens oportunitats, pots

Mercè Civit i Illa1 i Encarna Luna Gato2

1 Treballadora social, cap d’oficina i tècnica del Pla d’Inclusió Social de l’Ajuntament de [email protected].

2 Educadora social, tècnica del Pla d’Inclusió Social de l’Ajuntament de Viladecans. Correu electrònic:[email protected].

En una societat canviant, en transformacions constants del model productiu, de lesrelacions laborals i de l’Estat del Benestar, el treball social en grup esdevé un boninstrument de treball amb persones vulnerables, per potenciar les seves habilitatssocials i per poder desenvolupar els seus projectes de vida.En aquest article volem explicar una experiència del treball social en grup ambdones en situació de vulnerabilitat per aconseguir la seva inserció en el món laboral.

Paraules clau: El treball social en grups, persones vulnerables, autosuficiènicaeconòmica, ciudadanía democràtica, xarxes de suport.

Resum

In a changing society with permanent transformations of the productive model,labour relations and welfare state, social work with groups becomes a good tool towork with vulnerable people to empower their social abilities to develop their lifeprojects.In this article we explain the experience of social group work with vulnerablewomen to achieve their inclusion in the labor world.

Key words: Social group work, vulnerable persons, economic self-sufficiency,democratic citizenship, support networks.

Abstract

Per citar l’article: CIVIT ILLA, Mercè i LUNA GATO, Encarna. “Projecte d’inclusió laboral i social per a dones. Sitens oportunitats pots”, en Revista de Treball Social, nº 201 (abril 2014). Col·legi Oficial de Treball Social deCatalunya. Pàgines 105-109. ISSN 0212-7210.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 2014106

Introducció

Aquest projecte amb un grup de donessorgeix a iniciativa del PLIS, Pla Local d’In-clusió Social, de l’Ajuntament de Vilade-cans amb l’objectiu de donar resposta enels àmbits laboral i de formació personala dones joves amb fills i filles a càrrec,usuàries del centre maternoinfantil, i a ungrup de dones marroquines.

El PLIS té com a finalitat la planifica-ció transversal del conjunt de les políti-ques locals destinades a la inclusió socialde la població, i pretén coordinar i dina-mitzar aquestes polítiques mitjançant eltreball en xarxa de tots els agents presentsal territori.

També és funció del PLIS estudiar i ana-litzar la realitat de la població, amb l’objec-tiu de detectar quins són els col.lectius mésvulnerables i prioritzar les actuacions.

Per què es va escollir el col.lectiude dones?

Entre els col.lectius més vulnerables ique pateixen amb més profunditat les con-seqüències de la crisi i de les retallades del’Estat del Benestar hi ha el col.lectiu deles dones amb pocs recursos i amb res-ponsabilitats familiars.

Les dades ens diuen que: La desregulació en les condicions detreball, sobretot pel que fa a jorna-des i horaris, dificulta molt l’accés deles dones soles amb responsabilitatsfamiliars a un lloc de treball. L’autosuficiència econòmica de les

dones facilita poder enfrontar-se enmillors condicions a les relacions abu-sives.

Si analitzem la situació de l’atur aViladecans, trobem que la taxa d’atur l’any2013 va ser d’un 18,6%, del qual un 20,4%correspon a dones i un 17% a homes.Quant a la contractació, dels 10.047 con-tractes que es van formalitzar un 47,14%correspon a dones i un 52,86% a homes.

Des del PLIS vàrem voler donar res-posta a aquesta situació més enllà de laintervenció individual que realitzen elsprofessionals de l’EBASP en el casos ambmés problemàtiques.

Per què es va treballar amb grups?

A l’hora de plantejar-nos la nostra in-tervenció professional no ho podem feral marge del moment social en què vivimi sense veure que l’exclusió social és unfenomen que no sorgeix de l’individu ma-teix, sinó que les seves causes són estruc-turals i provoquen més desigualtat entreles persones, ruptura en les relacions per-sonals i manca de perspectives vitals.

El grup permet desenvolupar la capaci-tat dels individus per interrelacionar-se ambels altres, recuperar les habilitats bàsiques iincrementar la seva autoestima. El treball degrup té la funció d’aconseguir l’empodera-ment i la socialització de les persones.

“Promoure la ciutadania democràticaaïllant els elements d’exclusió social percontribuir al benestar dels individus igrups, possibilitant l’exercici efectiu delsseus drets.”3

3 José Ángel Martínez López, ressenya al llibre Teoría del Trabajo Social en grupos d’Antonio López Peláeza la Revista Internacional de Trabajo Social y Ciencias Sociales, nº 3.

Projecte d’inclusió laboral i social per a dones

107RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Les dinàmiques de grup són l’àmbitadient per aconseguir potenciar les capa-citats necessàries per desenvolupar ade-quadament la nostra trajectòria personal.

El projecte

AntecedentsL’any 2012 es va començar a treballar

de forma grupal amb els pares i mares queassistien al centre maternoinfantil del mu-nicipi. En aquest centre es treballen elshàbits generals de la cura dels infants de 0a 3 anys en situació de risc.

El treball en grup va ser l’espai perpoder treballar totes les competènciesd’una parentalitat i marentalitat positivesi, sobretot, l’enfortiment del vincle ambels fills i filles.

cessitats. Entre aquestes problemàtiquesdetectades es troben:

Dificultats en les relacions amb lesparelles o exparelles, que en moltscasos es converteixen en relacionsabusives i violència masclista. Manca de recursos econòmics, cosaque dificulta, encara més, el trencamentemocional amb les parelles de les qualsdepenen, també, econòmicament. Baixa formació, que dificulta, enca-ra més en el moment actual, una in-serció laboral. Fills i filles molt petits i manca dexarxes de suport, que condicionen laseva disponibilitat per poder fer-se càr-rec d’altres responsabilitats en horarisno coberts pels serveis que oferei-xen les diferents administracions.

Aquestes necessitats detectades tambéafecten un altre grup de dones no usuàri-es del centre maternoinfantil però amb lesquals també s’ha treballat de maneragrupal.

El grup el formen dones magrebines, il’objectiu final d’aquest grup és la forma-ció d’una associació de dones.

Encara que les necessitats no són exac-tament les mateixes, sí que existeixen co-incidències, però amb més dificultats pera la detecció pels problemes de l’idioma.

Amb el grup de dones marroquines s’hapogut observar:

Dificultats amb l’idioma. Dificultats econòmiques. Molt baixa formació. Difícil accés al mercat de treball jaque no tenen experiències laboralscontrastades. Trets culturals molt arrelats. Baixa autoestima en general.

El treball en grup va ser l’espaiper poder treballar totes les com-petències d’una parentalitat imarentalitat positives i, sobretot,l’enfortiment del vincle amb elsfills i filles.

Durant aquests anys s’ha pogut obser-var que a causa del dany que han patit opateixen les mares i pares, existeix una di-ficultat per exercir una marentalitat iparentalitat adequades. Aquesta disminu-ció de competències no significa que nosigui possible la seva recuperació, i aquestera l’objectiu del treball en grup: reforçari recuperar les competències parentals imarentals.

Però aquest treball grupal ens ha per-mès observar unes altres dificultats i ne-

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 2014108

Si tens oportunitats, pots

Si tens oportunitats, pots és un projectepilot d’inserció laboral que sorgeix amb lavoluntat de donar resposta a la situaciód’aquestes dones.

El projecte forma part del Pla de xocper l’ocupació de l’Ajuntament i del pro-grama “Fem feina a Viladecans”, i es con-creta amb la contractació al mes de juny de15 dones per part d’una empresa privada.

Per portar-lo a terme, en el marc delPLIS, es constitueix un grup de treball ambels professionals de Serveis Socials, delCentre Maternoinfantil, de Promoció Eco-nòmica, del SIAD i del mateix PLIS, ambla planificació següent:

Disseny del projecte d’inserció labo-ral en funció de les necessitats ob-servades en el grup de mares delMaternoinfantil i en el grup de do-nes magrebines. Explicació del projecte a l’empresa oempreses privades per a la seva as-sumpció, definir l’itinerari formatiu,redacció i signatura del conveni “Femfeina a Viladecans”. Creació d’una comissió de coordina-ció entre l’empresa contractant i Ser-veis Socials amb l’objectiu de fer unseguiment de les dones. Explicació del projecte als dos grupsde dones. Disseny de fitxes individuals de re-collida de dades personals, formati-ves i laborals de les dones. Entrevistes individuals a les dones quecompleixen el perfil acordat per partdels seus referents de Serveis Soci-als amb l’objectiu de conèixer les se-ves dificultats i com resoldre-les.

Disseny dels itineraris formatius. Seguiment i suport individual i grupalde les dones.

Creació del grup de dones Si tensoportunitats, pots

A partir de les necessitats i de les man-cances d’aquestes dones, s’inicia un treballen grup amb les 15 dones seleccionadesper entrar a treballar a l’empresa, amb elsobjectius següents:

Treballar per la seva inclusió en elsàmbits laboral, formatiu i social. Facilitar eines per aconseguir l’empo-derament des d’una perspectiva degènere. Donar eines per detectar i prevenirles possibles relacions abusives. Fomentar la seva autonomia tant enel vessant personal com des de la sevacondició de dona. Treballar la interculturalitat. Treballar els hàbits necessaris per ala seva incorporació a un treball re-munerat. Treballar la seva autoestima i empo-derar-les per assumir la nova respon-sabilitat.

Les sessions grupals són quinzenals i s’hitreballen els hàbits laborals i d’organitzacióde la vida quotidiana, les dificultats laboralsque vagin sorgint, els rols de gènere i relaci-ons abusives i l’empoderament personal.

Les primeres sessions van dirigides aveure quines dificultats es troben en l’or-ganització entre la vida familiar i laboral.Es donen pautes sobre com organitzar elseu temps.

Les dinàmiques que s’utilitzen són elsrole playing sobre l’organització dels ho-

Projecte d’inclusió laboral i social per a dones

109RTS - Núm. 201 - Abril 2014

raris, transport, es donen pautes sobre comorganitzar-se perquè els fills/filles estiguinatesos/es, com organitzar-se per fer elmenjar, per comprar, amb quines xarxesde suport compten...

Altres sessions van dirigides a donareines per prevenir i/o detectar les possi-bles relacions abusives, a partir de dinà-miques per a l’enfortiment de l’autoestimai l’assertivitat.

També durant el temps que estiguintreballant es donarà informació sobre elsrecursos disponibles per a dones i sobreels seus drets per eradicar la violènciamasclista.

Les sessions següents es dissenyaran enfunció de les dificultats que vagin sorginten relació amb les dones i el lloc de treballque ocupen.

Conclusions

El treball social en grup ens ha demos-trat que és una eina eficaç i sostenidorade persones en situació de vulnerabilitat, iaixò ho hem pogut comprovar des de l’inicidel treball amb les dones del materno-in-fantil i amb les dones magrebines, que hafet possible la seva participació en aquestprojecte.

Aquest projecte està en la primera fasede treball en grup per donar-los els instru-

ments necessaris per enfrontar-se al mónlaboral i la seva formació professional. Almes de juliol inicien el contracte amb l’em-presa.

El factor innovador d’aquest projectepilot és que, al darrere de la seva incorpo-ració a aquesta feina, tindran el suportprofessional mitjançant el treball de grup.

El factor innovador d’aquestprojecte pilot és que, al darrerede la seva incorporació a aquestafeina, tindran el suport profes-sional mitjançant el treball degrup.

Podem observar, d’una banda, que lesexpectatives creades en les dones han pro-duït un canvi en la seva perspectiva defutur. Perspectives positives que han re-percutit en la seva forma de ser al món,en la seva forma de relacionar-se amb elseu entorn.

De l’altra, i pel que fa als i a les profes-sionals, s’ha comprovat el compromís ad-quirit amb l’èxit del projecte, compromísque s’ha traduït en un treball en xarxa imultidisciplinari, on la participació de ca-dascú, des de la seva experiència profes-sional, comença a donar resultats positius.

Bibliografia

LÓPEZ PELÁEZ, Antonio. Teoría del trabajo Social en grupos. Ed. Universitas. ISBN: 978-8479913052.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 10

Resposta des del treball social grupal a ladificultat d’accés a l’habitatge

Ariadna Munté Pascual1 , Rosa M. Alegre Beneria2 , Irene De Vicente Zueras3 , AngustiasRuiz Galindo4 y Gema Rama Agut5

Aquest article neix de qüestionar quin paper ha de tenir el treball social davant elproblema de l’habitatge en un escenari de crisi socioeconòmica i de desmantella-ment de l’Estat de Benestar. Partint d’aquest interrogant, analitzem la respostaduta a terme des del Centre de Serveis Socials Poble Sec, a la ciutat de Barcelona,a través d’una experiència de treball social grupal amb persones que presentendificultats d’accés a l’habitatge. Es mostra com, repensant la pràctica amb un ca-ràcter innovador, el treball social ofereix possibilitats de millora a través del’empoderament i de la cooperació intersubjectiva. Es presenta com un exemple depràctica que pot orientar un exercici professional efectiu que supera les restricci-ons generades per la crisi i el desmantellament dels serveis de benestar.

Paraules clau: Treball social grupal, empoderament, serveis de benestar, habitat-ge, crisi.

Resum

Per citar l’article: MUNTÉ PASCUAL, Ariadna; ALEBRE BENERIA, Rosa M.; DE VICENTE ZURERAS, Irene ,RUIZ GALINDO, Angustias; RAMA AGUT, Gema. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social deCatalunya, abril 2014. Pàgines 110-119. ISSN 0212-7210.

1 Trabajadora social y socióloga. Doctora por la Universidad de Autónoma de Barcelona (UAB). Profesora deTrabajo Social de la Universidad de Barcelona. Miembro investigador de GRITS (Grup de Recerca iInnovació en Treball Social). Correu electrònic: [email protected]

2 Trabajadora social y antropóloga cultural. DEA por la Universidad de Barcelona. Profesora del Departamentode Trabajo Social y Servicios Sociales de la Universidad de Barcelona. Miembro investigador de GRITS(Grup de Recerca i Innovació en Treball Social). Correu electrònic: [email protected]

3 Trabajadora social y psicopedagoga. Doctora por la Universidad de Barcelona. Profesora de Trabajo Socialde la Universidad de Barcelona. Miembro investigador de GRITS (Grup de Recerca i Innovació en TreballSocial). Correu electrònic: [email protected]

4 Diplomada en Trabajo Social. Técnica en ciencias sociales del Centro de Servicios Sociales de Poble Sec,perteneciente al Instituto Municipal de Servicios Sociales de Barcelona. Correu electrònic: [email protected]

5 Diplomada en Trabajo social. Técnica en ciencias sociales en el centro de Servicios Sociales de Poble Sec delAyuntamiento de Barcelona. Correu electrònic: [email protected].

Resposta a la dificultat d’accés a l’habitatge

1 1 1RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Introducció. Estat de la qüestió

La posició privilegiada que representaformar part de l’equip docent de l’assig-natura de Supervisió de les pràctiques en elgrau de Treball Social de la Universitat deBarcelona6 ens ha permès el diàleg cons-tant amb treballadors/es socials de dife-rents àmbits d’intervenció, a través delqual hem construït un estat de la qüestiósobre les dificultats, les dinàmiques i lesrespostes que donen els/les professionalsen un context socioeconòmic de crisi i dedesmantellament de l’Estat de Benestarcom el que estem vivint. Així mateix, lesdades que ens aporta la literatura científi-ca en relació amb la necessitat de replan-tejar el treball social actual a causa de lacrisi, i el coneixement d’algunes experièn-cies d’intervenció que milloren la qualitatde vida de les persones tot i les dificultatscontextuals, ens permet poder donar una

primera resposta a l’interrogant que en-capçala el resum d’aquest article. A travésde l’anàlisi d’una experiència pràctica dutaa terme pel Centre de Serveis Socials Po-ble Sec de l’Ajuntament de Barcelona, l’ar-ticle mostra com el treball social7 ofereixpossibilitats de canvi i de millora amb lapromoció de la cooperació intersubjectivai l’empoderament de la ciutadania. Con-cretament vam presentar el projecte Com-part im Pis? , adreçat a persones ambdificultats d’accés a l’habitatge.

Gran part de la tasca dels i les treballa-dors/es socials8 es desenvolupa en relacióamb situacions de crisi. Com apunta JosefaRodríguez (2011), els i les ts treballem ambcrisis d’índole diferent (personals, famili-ars, econòmiques...) que produeixen mal-estar i desigualtats socials entre elsindividus, grups i col.lectius socials. I ésprecisament en els moments de crisi on lanostra activitat professional és més pre-

The present article starts with the question we ask ourselves regarding the roleSocial Work should play to face the housing problem. We analyse the answerprovided by the Centre of Social Services in Poble Sec, Barcelona, based on theexperience of social group work with persons who have housing access difficulties.It is shown how Social Work offers possibilities of improvement throughempowerment and intersubjective cooperation, by rethinking the practice with aninnovative nature. It is also presented as an example of practice which can lead toan effective professional performance overcoming the restrictions generated bythe economic crisis and the dismantling of the Welfare Services.

Key words: Group Social Work, Empowerment, Welfare Services, Housing, Crisis.

Abstract

6 UB.7 TS.8 ts.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 12

uada i valuosa si aconseguim desenvolu-par aquelles estratègies per donar poder ales persones, buscar alternatives i possibi-litats de canvi.

La pràctica professional al nostre país,molt vinculada a la consolidació de l’Estatdel Benestar, ha propiciat la tendència capa un treball social adaptat a les necessitatsorganitzacionals de les institucions des deles quals es presta atenció social. Parlemd’un fenomen de burocratització del tre-bal l social que comporta pràct iquesassistencials protocol.litzades i automatit-zades associades a determinats recursossocials, que sovint poden portar a oblidar-nos o despreocupar-nos d’aspectes essen-cials del treball social com són: l’escolta;el reconeixement del valor de l’ésser humài el foment de la seva dignitat; el respectede les diferències entre individus, grups icomunitats; la recerca de conciliació entreel bé comú i el bé particular de determi-nats individus i grups socials; el foment del’esforç en la ciutadania i la promociód’oportunitats per a les persones i comu-nitats (Guillen, 1993). Deixar de bandaaquests aspectes importants ha comportatla pèrdua de sentit de molts/es professio-nals que, immersos en les lògiques institu-cionals-polítiques, van veient com se’ls vareduint el marge de maniobra per desen-volupar el treball social (Barbero et al.,2009). En paraules d’un treballador so-cial, participant en una jornada de tutorsde pràctiques organitzada per la UB (junydel 2012): “ens trobem amb una contra-dicció entre l’esperit del treball social i larealitat... Tenim un sentiment de caixer au-

tomàtic per la pressió assistencial”. En de-finitiva, pot donar-se una tendència a noanar més enllà del recurs estipulat, a dei-xar la intervenció social desproveïda d’altresaccions necessàries per obtenir milloressocials a altres nivells. Es podria dir queen aquests moments el treball social a Es-panya se situa lluny de la línia de la criticalsocial work practice defensada per representantsde l’acadèmia com Herz i Johansson (2011)així com per part del món professional.

El context de crisi socioeconòmica i eldesmantellament progressiu dels serveis debenestar evidencien la necessitat de replan-tejar-nos el TS. Com bé mostra el treballde Montagud (2012) basat en dades delPla Concertat de Prestacions Socials Bàsi-ques de Serveis socials (2008), així comen les que ens aporten l’OCDE9 i l’INE10

en els anys 2010 i 2011, l’increment d’in-versió en recursos socials i l’augment dela plantilla de professionals de l’acció so-cial dels últims anys no han aconseguitreduir la taxa de pobresa a Espanya, nihan facilitat la millora de les condicionssocials en què es troben moltes famílies.

La universalització dels ajuts irecursos socials representa ungran avenç cap a la justícia social.No obstant, la protocol.lització iautomatització de la pràcticaassistencial des dels serveissocials, i la poca possibilitat dedesenvolupar el treball social entota la plenitud.

9 Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics.10 Institut Nacional d’Estadística.


1 13RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Què és el que està succeint, llavors? Launiversalització dels ajuts i recursos socialsrepresenta un gran avenç cap a la justíciasocial. No obstant, la protocol.lització iautomatització de la pràctica assistencialdes dels serveis socials, i la poca possibili-tat de desenvolupar el treball social en totala plenitud, impedeix tenir en compte elque assenyalen autors com Amartya Sen(2000) respecte al fet que les desigualtatssocials i les diferències d’oportunitats queafecten determinats col.lectius impedeixenque totes les persones puguin extreure elsmateixos beneficis de les mateixes ajudes.No obstant, la no-consecució de les millo-res socials desitjades, malgrat la despesapública, no s’ha d’utilitzar com a argumentper defensar postures neoliberals partidà-ries del no-intervencionisme estatal. Nohem de menysprear la importància de l’Es-tat del Benestar, i no es tracta de defensarles retallades en ajudes socials, es tractade fer servir aquestes ajudes com a einesper al treball social, no com la fi del tre-ball social. Hi ha evidències empíriques(Díaz, 2012) sobre la relació existent en-tre redistribució de riquesa (a través deprestacions i serveis) i millora de qualitatde vida en diferents països comunitaris iextracomunitaris. El que s’ha de replante-jar no és la redistribució-inversió en mi-llores socials, sinó la millora i l’optimitzaciód’aquests recursos. Orlanda Díaz (2012)assenyala el paper clau del treball socialen aquest procés de millora i optimitzaciódels serveis socials a través de la partici-pació plena dels i les treballadors i treba-lladores socials en l’elaboració de polítiquessocials. L’autora assenyala com el col.lectiude treballadors i treballadores socials so-vint es troba implementant polítiques so-

cials dissenyades des d’àmbits com l’eco-nomia, la sociologia, etc., distanciats de lesnecessitats reals de les persones. La pràc-tica, el contacte directe en el dia a dia ambla ciutadania, dota d’un coneixement pri-vilegiat necessari per a un bon disseny depolítiques socials, és a dir, aquelles que re-alment comportin una millora de vida dela ciutadania, que permetin definir el TSque s’ha de desenvolupar en totes les se-ves dimensions, les formes d’organitzar elscircuits d’atenció.

Enfocament teoricopràctic

El projecte Compartim Pis? parteix delsaber que proporciona, dia a dia, la pràcti-ca del treball social al Centre de ServeisSocials d’Atenció Primària Poble Sec del’Ajuntament de Barcelona. El coneixementempíric permet als/a les ts constatar un es-cenari social de canvi en les diferents es-tructures sobre les quals se sustenta lasocietat actual. Com bé apunta Beck(1998), es percep la transformació en l’es-tructura familiar, en el sistema econòmic ien la cultura. Enrere queda la societat in-dustrial que va veure néixer el TS, ens tro-bem en el paradigma de la societat del risc,caracteritzada pel canvi i l’adaptació cons-tant, que comporta en les persones estaren un estat d’incertesa permanent. Algunsautors/es ens parlen d’època de crisi del vin-cle social derivat de tot aquest movimentsocietal (López, 2012). En el nou paradig-ma la ciutadania arriba als serveis socialsamb consciència de subjecte de dret, ambmés o menys informació sobre la seva si-tuació i amb un projecte de millora propiper contrastar amb el que proposi el/la ts.Malgrat les dificultats i la vulnerabilitat

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 14

La constatació que entre les personesateses pels Serveis Socials hi ha una partde població desfavorida que ja vivia enuna situació de crisi permanent en èpoquesanteriors, i a la qual el nou context socio-econòmic porta a precaritzar encara mésla seva situació, és el que fa promoure elprojecte Compartim Pis? per part de l’equipde professionals. Aquest parteix d’unposicionament de reconeixement i respec-te de les capacitats de les persones queacudeixen a la recerca de suport social, aixícom de la perspectiva de l’empoderamententès com:

“un procés de mutualitat i col .laboració mit-jançant el qual la família, els seus membresde manera individual i el mateix treballa-dor/a social, aconsegueixen la presa de cons-ciència i l’augment de poder propi, al llargd’un procés en el qual es formulen uns objec-tius i es desenvolupa un treball per assolir-los” (SEGADO, 2011: 106).

D’altra banda, l’equip també es carac-teritza per tenir una mirada sensible a lesnecessitats derivades del canvi en les rela-cions familiars i socials, que accentuen lavulnerabilitat social de certs col.lectius. Peraixò, s’aposta per intervencions de treballsocial grupal (Konopka, 1972) que puguincontribuir a superar la crisi del vincle social.(López, 2012) Promovent el suport mutuen el sentit de desenvolupament de lescomunitats concretes i de la societat engeneral que apunta Kropotkin (1970),aprofitant les potencialitats individuals, elpoder de les interaccions i els recursoscomunitaris que el context social ofereix.Dins de la categorització d’intervencionsgrupals proposada per Teresa Rossell(1998), el projecte Compartim Pis? és un

L’adopció d’una actitud autocríti-ca i de reflexió sobre els efectesperversos de la pràctica actual deltreball social, acceptar la pèrduade poder i/o autoritat com a pro-fessionals, donant pas a pràcti-ques de coparticipació entre ts iusuaris/àries.

social amb la qual es lluita des del TS, l’es-cenari d’atenció a les necessitats socials hacanviat i s’imposa la necessitat de fer in-tervencions col.laboratives en la línia queHaley (2001) apunta com a critical socialwork practice, això és, l’adopció d’una acti-tud autocrítica i de reflexió sobre els efec-tes perversos de la pràctica actual deltreball social, acceptar la pèrdua de poderi/o autoritat com a professionals, donantpas a pràctiques de coparticipació entre tsi usuaris/àries en què també s’ha de veu-re involucrat el món acadèmic a travésd’aportacions teòriques fruit d’una inves-tigació compromesa amb els valors quesustenten el TS. Des d’aquest prisma crí-tic, al Centre de Serveis Socials Poble Sec(CSS) es va veient com les polítiques soci-als tendents a l’universalisme, sovint, presen-ten criteris que les mantenen fora de l’abastde la població més vulnerable. Aquesta rea-litat es fa visible especialment en el cas delsprogrames d’habitatge, amb uns requisits queels fan inaccessibles als beneficiaris/àries depensions no contributives, famílies monopa-rentals amb un únic salari per sota o similaral salari mínim interprofessional, i famíliesque perceben prestacions socials dins de pro-grames com el de la Renda Mínima d’Inser-ció Social.


1 15RTS - Núm. 201 - Abril 2014

grup socioeducatiu amb trets de grup d’ac-ció social per l’efecte de creació de xarxa icomunitat que acaba tenint. A través deles interaccions grupals s’intenta modifi-car la situació individual de les personesparticipants en el projecte. L’actuació edu-cativa de les conductores del grup no no-més té per objectiu l’acompanyament enel procés de millora d’habitatge a travésde la constitució d’unitats de convivència(Compartim Pis?, 2005), sinó que el fet departicipar en el grup permet a les perso-nes beneficiar-se dels factors terapèuticsgrupals (Campos, 2000) com la universa-litat, el manteniment de l’esperança, lacohesió, l’altruisme, la socialització, etc. Enparaules de les ts:

“L’assistència a les sessions de grup ja pro-voca un canvi en les persones… milloren l’as-pecte, milloren capacitats… mostren el millorde si mateixos” EP_ts1.

Segons els/les veritables protagonistesdel grup:

“He venido y hemos estado participando, yme ha encantado la participación, y tratarde ir dialogando y conociendo a los demáscompañeros, a ver si podemos agruparnostambién…” GD_h3

“Las sesiones… me gustan, he aprendidomucho, la gente, estás hablando… he estadoen tres sesiones seguidas y bien” GD_m1

Per fer aquest article es revisa la litera-tura científica i altres documents d’interèssobre el TS, els serveis socials i la situaciósocioeconòmica i política del moment ac-tual. També es recullen directament dades

empíriques a través de diferents tècniquesqualitatives: dues entrevistes en profundi-tat a 4 professionals de l’equip i un grupde discussió amb 6 participants del pro-jecte. També s’ha dut a terme observacióparticipant en el context de la Jornada-Seminari de tutors/es de centres de pràc-tiques dels estudis de Treball Social de laUB.11 Aquest esdeveniment va servir, en-tre altres qüestions, per debatre i reflexio-nar conjuntament sobre l’essència del TSi les dificultats i possibilitats en la inter-venció, tenint en compte la conjunturasociopolítica actual.

El projecte

El naixement de Compartim Pis? es pro-dueix quan l’Equip d’Atenció PrimàriaPoble Sec constata la demanda creixentd’un perf i l de persones en situaciód’infrahabitatge o manca d’habitatge, queno poden accedir-hi per la precarietat delsseus ingressos, i/o per altres aspectes decaràcter personal i social (manca d’infor-mació, poques habilitats personals, absèn-cia de xarxa social de suport , pocaautoestima, actituds que comporten l’aï-llament, a baixes expectatives, etc.). Així,inicialment, la població diana definida pelprojecte eren persones que presentaveningressos mensuals per sota dels estipulatsper poder obtenir ajudes d’habitatge perpart de l’administració competent, i quees trobaven amb la necessitat de millorarla seva situació d’habitatge, en disposessino no. Majoritàriament els grups eren con-figurats per homes sols amb uns ingressos

11 Jornada organitzada per la Comissió de Pràctiques del grau de TS i celebrada el dia 28 de juny del 2012.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 16

estables molt baixos (pensions no contri-butives, subsidis...). Cal destacar que en lamesura que avançava el projecte, el perfilde persones i/o famílies amb més dificultatsd’accés a un habitatge s’heterogenitzavacap a famílies configurades, generalment,per mares soles amb 1 o 2 fills/es al seucàrrec, i amb ingressos que suposen unarenda per càpita familiar insuficient permantenir un habitatge de lloguer. La dis-minució de sous, la pèrdua de treball i elssubsidis baixos han disparat el nombre decasos d’aquest tipus. També s’ha viscut uncanvi pel que fa a les situacions d’habitat-ge de les persones que acudeixen al grup.Si bé al principi eren persones que malvi-vien en pensions o habitacions rellogadesamb condicions d’habitabilitat precàries, opersones que alternaven períodes d’indi-gència amb estades en pisos cedits, habi-tacions, albergs, etc., més endavant hi vahaver un increment de casos en els qualsja es disposa d’un habitatge normalitzat idigne, però hi ha dificultats per al seumanteniment. Malgrat els canvis que hemesmentat, la resposta que ofereix el pro-jecte Compartim Pis? per satisfer aquestanecessitat tan bàsica segueix sent igualmentvàlida.

A través de la participació en el grup,s’ofereix la possibilitat de conèixer altrespersones que es troben en la mateixa si-tuació, amb necessitat de compartir expe-riències personals, pors, coneixements,reflexions i il.lusions en relació amb l’ha-bitatge. A través de les interaccions i del’acompanyament de les professionals, esva cohesionant el grup, es teixeix una rela-

A través de les interaccions i del’acompanyament de les pro-fessionals, es va cohesionant elgrup, es teixeix una relació desuport entre els/les participantsque condueix a trobar solucionsde millora.

12 Les unitats de convivència es defineixen com un petit grup de tres o quatre persones que duen a terme elprojecte de compartir pis.

ció de suport entre els/les participants quecondueix a trobar solucions de millora compot ser el fet de trobar un petit nucli depersones amb el qual poder constituir-secom a unitat de convivència.12 Amb la sumadels ingressos i de les capacitats i esforçosindividuals, aquests petits grups arriben apoder tenir accés a un habitatge de llo-guer digne, bé a través del circuit públic,bé a través del mercat ordinari però comp-tant amb les ajudes públiques pensades perafavorir l’entrada a pisos de lloguer (fian-ça, aval/garantia, altes de subministra-ments). Alhora, si la relació de convivènciaes va desenvolupant d’acord amb les nor-mes i objectius acordats inicialment percada grup, emergeixen relacions de solida-ritat que permeten a aquestes unitats deconvivència poder superar situacions decrisi i dificultats diverses que puguin pre-sentar-se i que faciliten el manteniment del’habitatge digne.

Els objectius principals del projecte sóndos: 1) potenciar les habilitats dels mem-bres i posar-ne en relleu les capacitats. Aixòs’aconsegueix gràcies a la dinàmica grupalque permet l’establiment de relacions decol.laboració i d’ajuda mútua. La personaes posiciona de forma activa, mostrant les


1 17RTS - Núm. 201 - Abril 2014

seves qualitats, i el grup serveix de reflexper potenciar la seva motivació al canvi,al compromís per uns propòsits comuns;2) la millora d’habitatge de les personesparticipants en el grup. Aquesta s’aconse-gueix a través d’altres objectius més espe-cífics com donar informació sobre tots elsrecursos d’habitatge existents al context(mercat ordinari, mercat públic, iniciativasocial, ajudes puntuals i periòdiques de lesdiferents administracions, lleis, drets i deu-res en matèria d’habitatge...).

Després dels anys de funcionament delgrup, després de les avaluacions contínuesper part de l’equip, i tenint en compte lesnecessitats canviants en relació amb l’ha-bitatge, la implementació del projecte escaracteritza pels trets metodològics se-güents: a) el grup està conformat sempreper un nombre comprès entre 10 i 12 per-sones, amb el perfil heterogeni descrit an-teriorment; b) es tracta d’un grup tancatper poder facilitar la cohesió grupal i, ambella, la constitució d’unitats de convivèn-cia; c) els/les participants accedeixen algrup a través de diferents vies: a travésdel propi CSS en estar atesos/es per l’equipdel Poble Sec, a partir de derivacions d’al-tres dispositius d’ajuda de la xarxa de Sis-temes de Benestar (com les Àrees Bàsiquesde Salut), i de manera espontània.

El desenvolupament de l’activitat grupales repeteix periòdicament, consta de 6 ses-sions de freqüència setmanal i d’una horai mitja de durada. Cadascuna de les sessi-ons està programada prèviament i presen-ta uns continguts clarament marcats: 1a)A la primera trobada es donen les presen-tacions dels/de les participants i es treba-lla quins són els objectius del grup; 2a) Esproposa una dinàmica de grup dissenyada

per les ts conductores del grup, amb la quales dóna peu a parlar de les expectativesde cada persona, les diferents experièn-cies, les pors, les possibles solucions, etc.Les dinàmiques es basen en rescatar lesqualitats, interessos, etc. que tenen les per-sones en relació amb la convivència; 3a)Es treballa a través de dinàmiques o acti-vitats sempre tenint en compte que siguinde tipus vivencial, és a dir, que posin lespersones en situacions de vida quotidiana;4a) Es convida a participar a personesd’edicions passades del projecte que s’hanconstituït com a unitat de convivència.Aquestes expliquen el seu procés fins aaconseguir l’habitatge actual, així com l’ex-periència de compartir. Aquesta sessió téuna importància especial ja que des de l’ex-periència més genuïna dels participantsn’extreuen aprenentatge i motivació; 5a)Hi participen tècnics/es de diferents dis-positius d’ajuda relacionats amb l’habitat-ge. Es tracta de donar informació delsrecursos existents en el context, així comde les possibilitats i les dificultats d’accés.També és un mètode perquè els diferentsserveis coneguin el treball del CSS i esti-guin oberts a un diàleg constant per facili-tar la millora de l’habitatge dels i lesparticipants del grup; 6a) En l’últim partitdel grup, el contingut gira al voltant de re-capitular tot el que han viscut durant lesdiferents sessions, es fa un balanç i es parlaobertament de possibles unitats de convi-vència entre petits subgrups que s’han anatgestant al llarg del temps transcorregut.L’espai de realització del grup és una salacedida pel centre cívic del barri, situat enun edifici acollidor on hi ha més equipa-ments (entre ells els del CSS). Aquest en-quadrament facilita el fet que les persones,

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 20141 18

en esperar l’inici de les sessions o bé ensortir d’aquestes, puguin seguir les conver-ses de manera totalment espontània, po-tenciant l’aparició de llaços relacionals quepropicien l’aparició de grups de convivèn-cia potencials.

Un cop acabada l’edició del grup, les tsatenen individualment els/les participantsper parlar del projecte de millora d’habi-tatge que es té en ment després de l’expe-riència grupal. Si hi ha la possibilitat deconstitució d’un grup de convivència, s’ela-bora un pla de recerca d’habitatge a travésde les diferents estratègies que es plantejael grup petit. No se segueixen protocolsmarcats, les professionals assessoren iacompanyen, però qui decideix i fa el pro-jecte de convivència són els/les protago-nistes.

A nivell d’avaluació, es donen dos ni-vells: a) la referida a les persones partici-pants de caràcter periòdic, amb lesvaloracions que aquestes fan sobre la uti-litat i el grau de satisfacció del desenvolu-pament de cada sessió; i b) la referida alsprofessionals, dividida en contínua i final.La contínua té lloc en un espai reservatdesprés de cada sessió grupal, amb la vi-vència recent del que s’ha parlat amb els iles participants. La final, es dóna desprésde cada edició, veient qualitativament iquantitativa el grau d’utilitat del projecte.Aquesta última valoració es dóna entre lesprofessionals conductores del grup, aixícom entre aquestes i la resta de membresde l’equip, en espais creats per a l’inter-

canvi d’experiències i la supervisió mútuadel treball de tot l’equip.

Per acabar, destaquem algunes de lesvaloracions més significatives que el ma-teix equip ha extret de la implementacióde l’última edició del Compartim Pis?: A)de 10 persones participants del grup, 6 s’hihan vinculat amb un grau d’assistència ales sessions del 85%, i 4 d’elles es plante-gen crear una unitat de convivència desprésdel procés grupal; b) el grau de satisfac-ció, expressat pel conjunt dels participantsa través de les enquestes facilitades al fi-nal del projecte, és qualificat com a alt; c)de l’experiència grupal s’emfatitza la mi-llora de les habilitats socials i relacionalsaixí com l’ampliació de la xarxa de relaci-ons i l’enfortiment del vincle dels partici-pants amb les diferents entitats i serveisdel territori; i d) com a valor afegit, es re-forcen les unitats de convivència sorgidesd’edicions anteriors.

A partir de l’experiència presentada, esvisualitza com es generen possibilitats demillora en situacions de necessitat d’habi-tatge, protagonitzades per persones espe-cialment vulnerables a nivel l socio-econòmic. Veiem com els beneficis propisde la intervenció grupal han permès asso-lir un nivell de benestar, satisfacció i espe-rança en plena època de crisi, han aug-mentat l’autoestima dels/de les partici-pants a través de l’empoderament i l’in-crement de la seva xarxa personal i socialamb les entitats i serveis amb els quals esrelacionen.


1 19RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Bibliografia

BARBERO, J. M.; FEU M. iVILBROD, A. La identidad in-quieta de los trabajadores sociales.Barcelona: Col.legi Oficial deDiplomats en Treball Social iAssistents Socials de Catalunya,2007. ISBN 9788469064993.BECK, U. La sociedad del Riesgo:hacia una nueva modernidad. Bar-celona: Paidós, 1998. ISBN:9788449318924.CAMPOS, J. F. “Los factores te-rapéuticos: ¿Qué es lo que pro-duce cambios en los grupos?”,en Alternativas. Cuadernos de Tra-bajo Social, número 8 (octubre2000), pàg. 205-229. Alacant:Universitat d’Alacant. ISSN0214-0314.DÍAZ GARCIA, O. “El trabajosocial ante la crisis econòmica”,en Portularia, núm. 12 (extra)(2012), pàg. 239-244. Huelva:Universidad de Huelva. ISSNimprès 1578-0236. ISSN elec-trònic 1989-5399.GUILLEN, E. “La burocrati-zación del trabajo social en in-tervención social”, en Cuadernosde Trabajo Social, núm. 6 (1993),any VI, pàg. 181-193. Madrid:Universidad Complutense deMadrid. ISSN 0214-0314HALEY, K. “Reinventing Cri-tical Social Work: Challengesfrom Practice, Context andPostmodernism”, en Critical So-

cial Work, núm. 1 (2001), anyII. Windsor: University ofWindsor. Recuperat de http://www.uwindsor.ca/criticalsoci-alwork/reinventing-critical-so-cial-work-challenges-from-prac-tice-context-and-postmoder-nism amb data 18 de març del2013. ISSN 1543-9372.HERZ, M. i JOHANSSON, T.“Critical social work – Consi-derations and suggestions”, enCritical Social Work , núm. 1(2011), any XII, pàg. 28-45.Windsor: University of Wind-sor. ISSN 1543-9372.Institut Municipal de ServeisSocials de l’Ajuntament deBarcelona. Compartim Pis? Pro-jecte d’Actuació grupal. Centrede Serveis Socials Poble Sec,2005. (document intern).KONOPKA, G. Social GroupWork. A Helping process (SecondEdition). EUA: Herbert BlumerEditor, 1972. ISBN: 0-13-815662-4.KROPOTKIN, P. El apoyo mu-tuo. (Reedició). Algorta: Zero S.A., 1970. Dipòsit legal: M.10368-1970.LÓPEZ PELAEZ, A. y SEGA-DO, S. “Personas, grupos, so-ciedades: perspectivas para la in-tervención social comunitaria enel siglo XXI”, en FOMBUENA,J. (coord.). El trabajo social y sus

instrumentos. Elementos para unainterpretación a piacere. València:Nau llibres, 2012. ISBN 3: 978847 6428429.MONTAGUD, X. “Aproxima-ción a los límites de la interven-ción social. Obstáculos y difi-cultades epistemológicas”, enFOMBUENA, J. (coord.). Eltrabajo social y sus instrumentos.Elementos para una inter preta-ción a piacere. València: Nau lli-bres, 2012. ISBN 3: 97 88476428429.RODRIGUEZ, J. “Treball so-cial sanitari en alerta: risc de des-igualtats”, en RTS, núm. 194(desembre 2011), pàg. 53-57.Barcelona: Col.legi Oficial deTreball Social de Catalunya.ISSN 0212-7210.ROSSELL, T. “Trabajo Socialde Grupo: grupos socioterapeu-ticos y socioeducativos”, en Cu-adernos de Trabajo Social, núm. 11(1998), any XII, pàg. 103-122.Madrid: Universidad Complu-tense de Madrid. ISSN 0214-0314.SEGADO, S. Nuevas tendenciasen Trabajo Social con Familias. Ma-drid: Editorial Trotta, S.A.,2011. ISBN: 978-84-9879-186-0.SEN, A. Desar rollo y libertad.Barcelona: Planeta, S.A., 2000.ISBN: 970-690-142-6.

A fons

RTS - Núm. 201 - Abril 2014120

121RTS - Núm. 201 - Abril 2014

III Premis Estatals del TreballSocial i Dia Internacional delTreball Social

Biblioteca pública i treballsocial. El treballinterdisciplinaria al serveid’una generació

Interès professional

RTS - Núm. 201 - Abril 2014122

123RTS - Núm. 201 - Abril 2014

III Premis Estatals del Treball Social i DiaInternacional del Treball Social

Rosa M. Ferrer Valls1

1 Sotsdirectora de la Revista de Treball Social RTS.

Per citar l’article: FERRER VALLS, Rosa M. “III Premi Estatal de Treball Social i Dia Internacional del TreballSocial” en Revista de Treball Social, núm. 201 (abril 2014). Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Pàgines123-124. ISSN 0212-7210.

No és freqüent que a Barcelona se ce-lebri un acte organitzat pel Consejo Ge-neral de Trabajo Social i en presència derepresentants de gairebé tots els col.legisde Treball Social de l’Estat, però, sortosa-ment, això va tenir lloc el dia 14 de marçpassat. En concret, va ser a la sala d’actesde l’Espai Francesca Bonnemaison, on elConsejo, amb la col.laboració del Col.legiOficial de Treball Social de Catalunya, vaorganitzar la celebració de l’acte de lliura-ment del III Premi Estatal del TreballSocial i alhora el Dia Internacional del Tre-ball Social. L’ocasió ho mereixia, tenint encompte que tots tres premiats eren catalans.

L’acte va ser un èxit de convocatòria ia la sala es podien veure professionals deltreball social de totes les edats. Les parau-les de benvinguda varen anar a càrrec dela Sra. Núria Carrera, degana del nostreCol.legi, del Sr. Josep Oliva, de la Diputa-ció de Barcelona, de la Sra. Ana Lima,presidenta del Consejo, i, finalment, del’Honorable Sra. Neus Munté, consellerade Benestar Social i Família.

El lema que la Federació Internacionalde Treballadors Socials de la Regió Europa(FITS) havia escollit per a enguany en elDia Internacional del TS era “Crisi Sociali financera. Solucions des del Treball So-cial”, i així ho va explicar la presidenta delConsejo, que en el seu missatge remarca-va la voluntat de la FITS per promoure laigualtat i l’equitat, permetre a les perso-nes una vida sostenible, desenvolupar laparticipació i respectar la diversitat, pro-vant de cercar solucions innovadores i lacreació d’aliances.

Després de la lectura del manifest vacomençar l’esperat acte de lliurament delPremi Estatal del Treball Social 2014 enles tres categories considerades: professió,comunicació i organitzacions.

En la categoria professional, el PremiEstatal 2014 li va ser atorgat a la Sra.Montserrat Colomer per la seva valuosatrajectòria professional i dedicació al tre-ball social. Alguns ho recordem perfecta-ment i altres ho poden descobrir al seullibre El treball social que jo he viscut: de 1939


RTS - Núm. 201 - Abril 2014124

a 1987.2 Des d’aquestes pàgines de la RTSno podem deixar de valorar el meritoridesenvolupament del “Mètode bàsic” deMontserrat Colomer, que va ser publicatal número 55 de la nostra revista i revisatposteriorment al número 75, i que es vaconvertir en document de “capçalera” pera molts professionals.

La seva al.locució en agrair el guardóva resultar una altra lliçó de treball social,que va ser llargament aplaudida pels assis-tents.

El Premi Estatal 2014 de Comunica-ció va ser per al periodista Jordi Évole perapropar temes d’interès social a la ciuta-dania i pel seu periodisme crític amb lesdesigualtats. El guardonat va agrair el pre-mi a traves d’un vídeo en el qual mostra-va la seva satisfacció pel reconeixement,però assegurava que n’eren més mereixe-dors alguns treballadors socials per la sevatasca quotidiana.

El Premi Estatal 2014 en la categoriad’Organitzacions, entitats i organismes, vacorrespondre a Ada Colau, en representa-ció de la PAH a Barcelona, per liderar unaprotesta ciutadana per aconseguir una so-cietat més justa. En no poder recollir ellamateixa el premi, ho feu en nom seu i enel de la platafor ma un altre membred’aquesta i alhora treballador social, enXavier Martínez, que va apostar per unaaliança entre professionals, afectats i ciu-tadans per aconseguir els nostres dretssocials fonamentals; va constatar que moltstreballadors socials ja estan en aquesta lí-nia, i va animar els altres a afegir-s’hi.

Mereix també la nostra atenció el lliura-ment del premi del 1r Concurs de Fotogra-fia del CGTS “La imatge del Treball Social”,que va recaure en David Sáez per una foto-grafia amb el títol El despacho, en la qual cla-rament es mostrava partidari que elstreballadors socials sortim dels despatxosal carrer.

Abans de la cloenda, va tenir lloc undebat moderat per la degana Núria Carrerasobre el moment actual del treball social, enel qual intervingueren Ana Lima, Montser-rat Colomer, Xavier Martínez i MarianaVilnizky, sòcia i redactora de la revistaAlternativas Económicas. Partint de la greusituació social actual, es va apostar per tro-bar les eines que permetin seguir lluitant ialhora fer un treball de qualitat. Igualmentes va tornar a reivindicar el treball socialcomunitari com a camí de futur immediat.

La cantautora Lídia Pujol i les sevescançons harmonioses i suggerents varenposar la nota artística a l’entrega d’aquestsIII Premis Estatals del Treball Social queenguany han tingut un ressò especial aCatalunya.

1 Montserrat COLOMER. El treball Social que jo he viscut: de 1939 a 1987. Barcelona: Impuls a l’Acció Social,2006. ISBN 84-8181-227-7.

III Premis Estatals de Treball Social

125RTS - Núm. 201 - Abril 2014


Biblioteca pública i treball social. El treballinterdisciplinari al servei d’una generació

Guadalupe Saloni Marimón1 , Carina Rey2 i Concepción Rodríguez-Parada3

L’envelliment demogràfic és un dels eixos del treball social d’un temps ençà. Peròla biblioteca pública ha fet pocs gestos que denotin aquesta percepció; i caldriaplantejar-se la necessitat de dissenyar nous serveis per al col.lectiu de gent gran.Per això, cal bastir col.laboracions estables entre treball social i biblioteca públi-ca. Es planteja la necessitat de fer front a la nova situació, tot establint canals decomunicació entre diferents disciplines, entendre que el ciutadà té dret a rebre unsserveis, treballar per dissenyar-los, i trobar les fórmules que permetin fer-los arri-bar a tot el col.lectiu de gent gran.

Paraules clau: Gent gran, baby boom, biblioteca pública, treball social, serveisbibliotecaris

Resum

Demographic ageing is a topic for social work since a few years. But public librarypublic libraries do not seem to have this perception, and should consider the needto develop new services for the community of aged people. This is why stablecollaboration should be built between social work and public library. We suggest toface the new situation by providing communication channels among several discipli-nes, and to think that these citizens are entitled to services, to work on designingthem, and to find a right formula for these community to get the library services.

Key words: Aged people, Baby boom, Public library, Social work, Library services.

Abstract

Per citar l’article: SALONI MARIMON, Guadalupe; REY, Carina; RODRIGUEZ-PARADA, Concepción. Bibliote-ca pública i Treball social. El treball interdisciplinari al servei d’una generació. Revista de Treball Social. Col·legiOficial de Treball Social de Catalunya, abril 2014, nº 201. Pàgines 125-130. ISSN 0212-7210.

1 Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB). Correu electrònic: [email protected] Departament de Biblioteconomia i Documentació (UB).3 Departament de Biblioteconomia i Documentació (UB).

RTS - Núm. 201 - Abril 2014126

Introducció

Si el 1970 moria un home de 60 anys,ningú no ho trobava estrany: havia tingutuna embòlia, era vell, era el iaio, i era lleide vida... als 60 anys! Avui ningú no diràque una persona de 60 anys és “vella”. Elsector de població amb edat per damuntdels 50 anys creix cada dia, i ha esdevin-gut tema d’interès per als experts de dife-rents disciplines, no només per aquestaugment, sinó perquè el fenomen té unacaracterística inherent: el canvi de perfildels “nous grans”. La biblioteca pública had’adaptar la seva oferta a aquest gir de-mogràfic, cal que es dissenyin nous ser-veis; i el procés d’adaptació s’ha de fer dela mà dels professionals d’altres sectors,com ara els treballadors socials, que fatemps que afronten aquest canvi social,per aprendre’n d’ells, i amb ells, i per ex-plorar la possibilitat de dissenyar actua-cions coordinades.

Context demogràfic. Els nousgrans

Darrerament s’ha fet palès un eixam-plament dels vèrtexs de les piràmides depoblació. Els grups d’edat més nombro-sos fins ara ja no ho són. Hi ha tota unaonada d’adults que assoleixen les edats quehom defineix com “la vellesa”, però ambun perfil ben diferent del que presenta-ven els adults d’aquestes edats en genera-cions passades; és un grup amb unesnecessitats diverses, específiques, que calcontemplar. Potser són “vells” cronològi-cament, però no les seves ments, la sevaforma física, la seva determinació. Unafranja d’edat que a molts països corres-

pon a la generació nascuda amb l’explosiódemogràfica posterior a la Segona GuerraMundial, fenomen que es coneix com el babyboom. A casa nostra pot sobtar la denomina-ció baby boomer, però no la realitat de lageneració de què es parla, per bé que aquíla cronologia és una mica més tardana: demitjans anys 50, al segon terç dels anys 60del segle passat; un creixement demogràfichistòric, que tradicionalment s’ha associat alscanvis socioeconòmics que tingueren el seupunt culminant en la dècada dels 60, onuna millora generalitzada del poder adqui-sitiu va popularitzar l’ús i adquisició del’automòbil, sobretot a partir de la comer-cialització del Seat 600. Per això es coneixcom la generació del 600. Baby boomers, o fillsdel 600, però sempre a la cresta de l’ona-da: quan van néixer, perquè eren molts, iaixí es van guanyar l’apel.latiu; en la sevajoventut, perquè van protagonitzar totamena de revoltes (culturals, polítiques,socials...); en la seva maduresa, per no ads-criure’s a les normes no escrites i canviarles regles del joc social... Ara van arribanta l’edat de jubilació: com no podia serd’una altra manera, aquesta nova “onadaperfecta” de jubilats surfistes (Saloni, 2008)fa trontollar el concepte tradicional de“vellesa”.

Aquests grans, capaços d’engegar unafira tan important com Firagran, o de sor-tir al carrer amb l’armilla dels Iaioflautes,són un grup de població força heterogeni,fins ara definits amb un estereotip pocengrescador; però, amb l’evolució socialque vivim, l’estereotip no correspon alperfil actual de tots els grans; per exem-ple: n’hi ha que reben rendes altes, nomésun petit percentatge té deteriorades lesfacultats mentals i, sobretot, no tots es

Biblioteca pública i treball social

127RTS - Núm. 201 - Abril 2014

consideren “vells”. Aquesta heterogeneï-tat fa que moltes necessitats d’aquest grupquedin sense satisfer (Elvira i altres, 2005).

Simbiosi de disciplines

La generació del 600, del rock i deltrencament de normes es jubila. La bibli-oteca pública, és permeable al canvi so-cial i demogràfic que representa l’augmentde la població de més edat? i al canvi deperfil d’aquest grup? Mentre a Catalunya,l’any 1900, només hi havia un 5% de per-sones de 65 anys o més, avui en són el17%. I si aleshores (1900) hi havia 14 per-sones d’aquestes edats per cada 100 in-fants (infant entès com a menor de quinzeanys), avui la relació és del 125% (Pérez ialtres, 2008). Aquesta és una realitat queels treballadors socials coneixen de fatemps; fins ara la biblioteca pública –ambresultats molt positius– ha esmerçat gransesforços estructurals i pressupostaris aatendre la franja de població menor de 15anys, que avui ja no és majoritària; igual-ment, s’han format professionals especia-litzats en biblioteca infantil i juvenil; perquèel panorama demogràfic i social ho dema-nava així.

Avui, la població de més de 50 anys hapassat a ser la majoritària, mentre la po-blació menor de 15 anys ha reduït la sevaproporció de manera considerable. Enaquest context, alguns estudis d’usuaris fetsa biblioteques d’altres països, en col.la-boració amb treballadors socials, mostrenunes característiques ben diferents de l’es-tereotip predominant de vell: els nous granssón usuaris voraços d’informació, a mésde ser la generació amb millor educació imillor salut de totes les precedents. Quan

es retirin, ja no tindran les fonts d’infor-mació de què disposaven a llurs llocs detreball, i aleshores és molt possible que lesbiblioteques públiques siguin un recursclau d’informació i lleure per a aquest grup(Williamson i altres, 2006). I, és clar, hiperviurà el grup de dependents. Trobarem,doncs, surfistes, passejants, brodadores,manetes, jardiners, mainaderes, rockers,telespectadors... És fonamental tenir encompte la diversitat, l’heterogeneïtat de lespersones que conformen el col.lectiu deles persones grans, sovint tractat de ma-nera homogeneïtzadora. I donar-hi la res-posta adient (Pérez Salanova, 2002).

D’un temps ençà, els professionals bi-bliotecaris han començat a percebre el noupaisatge demogràfic descrit, i la literaturaespecialitzada comença a fer-se’n ressò, simés no en el pla internacional. La primeraacció a emprendre és establir canals d’in-terlocució amb els nous grans –molt benorganitzats des de fa temps–, que han re-clamat de manera repetida que es comptiamb ells; disposen d’associacions, organit-zen i/o assisteixen a congressos i fires, iparlen amb la veu de les seves publicacions:“ens interessa que ens escoltin i ens inte-ressa saber quines són les conseqüències iels resultats de les nostres propostes...”,afirmen (Barenys, 2002); però establir-los també amb altres sectors de professio-nals que fa temps que hi treballen, per talque ens aportin el seu coneixement. Peravançar en la recerca de serveis nous imillors, ens cal reflexió conjunta. Els treba-lladors socials coneixen molt bé el col.lectiu,perquè hi mantenen un contacte quotidià.Un intercanvi d’iniciatives i experiències,sens dubte, serà enriquidor, i en resulta-ran interessants projectes de col.laboració.


RTS - Núm. 201 - Abril 2014128

A tall d’exemple, (1) establir acords decol.laboració biblioteca pública/entitats [oprofessionals] del treball social a fi de di-fondre els serveis d’extensió bibliotecària;(2) aplicar conjuntament estratègies de di-fusió adequades de la biblioteca com aequipament cultural; (3) elaborar progra-mes de formació especialitzada per a bi-bliotecaris, que contemplin el canvi delcol.lectiu de grans i un nou enfocamentdel servei; (4) redactar llistats de referèn-cia que recullin els interessos del grup; o(5) a mig termini, formar una taula, consello comitè d’experts de professionals de dife-rents disciplines que puguin aportar altresmatisos del grup d’interès. El Llibre blancde la gent gran activa, elaborat pel Departa-ment de Benestar Social l’any 2002, va serun esforç remarcable, especialment per-què va comptar amb representants de totesles associacions de gent gran del país com acomponents del comitè d’experts, al costatde professionals de diversos sectors (entreels que no hi eren les biblioteques). Ja somal 2014; una experiència semblant, no se-ria positiva? Aquest cop, a més de les im-prescindibles organitzacions de grans, ambel concurs d’experts del treball social, de lasociologia, o de la salut; no haurien de man-car-hi els bibliotecaris ni les institucions. Ésun pas que haurem de fer, que molts a foraja han fet, i que no demana desoris pressu-postaris, sinó consciència de treball encomú.

Consideracions finals

El manifest de la IFLA/UNESCO so-bre la biblioteca pública diu: “Els serveisde la biblioteca pública es fonamenten enla igualtat d’accés per a tothom, sense te-

nir en compte l’edat, la raça, el sexe, lareligió, la nacionalitat o la classe social. [...]Tots els grups d’edat han de trobar mate-rial adequat a les seves necessitats”. Elsprofessionals de la biblioteca tenim el com-promís de fer possibles els postulatsd’aquest manifest; i com a agents socialstenim el deure de cercar i obtenir aliancesamb altres agents, per tal d’assolir conjun-tament els compromisos professionals res-pectius.

L’allargament de l’esperança de vida estradueix en la necessitat de fer que, a més,aquesta tingui qualitat; per assolir-ho, elsprofessionals hem d’interioritzar el canvisocial dels grans, amb característiques bennoves, i dissenyar serveis específics de totamena. Avui, el repte és fer front a lesdemandes d’un sector de la població quecreix, alhora que canvia el seu perfil; aquestrepte en té un de subordinat, que es potresumir en la capacitat dels professionals dediverses disciplines de fer simbiosis, a fide treballar de manera transversal.

En aquest sentit, a l’epígraf precedents’han suggerit alguns exemples, dels qualsdestaquem el primer, més fàcilment assoli-ble a curt termini, i on ja hi ha experiènciespositives de col.laboració amb organitza-cions alienes a la biblioteca (per exempleCreu Roja). Tanmateix, fins avui, l’exten-sió bibliotecària s’ha limitat essencialmenta la lectura a domicili (és a dir, es porten ies recullen periòdicament els ítems quel’usuari demana), amb un nombre de be-neficiaris molt reduït, generalment perdesconeixement del servei, però també peruna dependència excessiva del voluntariat;cal avançar des de la concepció filantròpi-ca cap a una nova concepció: de serveidegut per uns i merescut per altres, enten-


129RTS - Núm. 201 - Abril 2014

dre que el ciutadà té dret a rebre uns ser-veis, i treballar per dissenyar-los; la ideaseria planificar i engegar un programa quecobreixi tota la geografia, on els/les tre-balladors/res socials i les bibliotequescol.laborin estretament, a fi de fer conèixerel servei de lectura a domicili a qualsevolpersona que hi pugui estar interessada, igarantir que se’n pugui beneficiar. Algunabiblioteca també ha engegat un servei ambforça èxit, que consisteix a prestar tot unlot de llibres, revistes i audiovisuals a uncentre (casal, llar...) per un període d’un o

dos mesos, lot que es va renovant; això haestat possible, i es manté des de ja fa unanys, gràcies a la col.laboració estreta ambels professionals dels centres, amb els qualses programen les llistes de documents decada lot, i també assignen un responsablede gestionar el lot al centre, que es mantéen contacte directe amb la biblioteca.Aquests punts de partida per treballar con-juntament treball social i biblioteca sónprou concrets i engrescadors per plante-jar una col.laboració que pot arribar moltmés lluny.


RTS - Núm. 201 - Abril 2014130

Bibliografia

BARENYS PÉREZ, Maria P.“Els valors socials i la gent gran”,en Revista catalana de sociologia,núm. 16 (2002), pàg. 9-26. [Con-sulta 24/03/14].<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000025/00000001.pdf>.ELVIRA, David; RODRÍ-GUEZ, Paula i TOMÁS, Zoa.Dónde y cómo prefieren vivir losmayores de hoy y mañana en Es-paña. Madrid-Barcelona: Edad &Vida, novembre 2005. [Consul-ta 24/03/14].<http://sid.usal.es/idocs/F8/FDO18934/donde_y_como_prefieren_vivir_mayores.pdf>.PÉREZ SALANOVA, Mercè.“Persones grans, vells, adultsgrans, sèniors, ancians: l’hetero-geneïtat com a element distin-tiu”, en DCidob, núm. 82, pàg.

4-7. Barcelona: Fundació Cidob,2002. [Consulta 24/03/14].<http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/viewFile/19702/19542>.PÉREZ DÍAZ, Julio; MIRETGAMUNDI, Pau i AJENJO ICOSP, Marc. “La gent gran aCatalunya”, en Condicions de vidai desigualtats a Catalunya, 2001-2005. Volum II. Habitatge, salut,parella joventut, gent gran i depen-dència. Barcelona: FundacióJaume Bofill, 2008, pàg. 180-284. [Consulta 24/03/14].<http://digital.csic.es/bits-tream/10261/6216/1/Bofill2008.pdf>.SALONI MARIMÓN, Guada-lupe. “Biblioteques i grans: l’ona-da perfecta de no-vells s’acostaa la platja de la biblioteca públi-ca”, en BiD: textos universitaris

de biblioteconomia i documentació,núm. 21 (2008). [Consulta 24/03/14]. <http://bid.ub.edu/21/salon1.htm>.WILLIAMSON, Kirsty; BAN-NISTER, Marion; MAKIN,Lynne; JOHANSON, Graeme;SCHAUDEr, Don i SULLI-VAN, Jen. “‘When I’m 64': thepublic library after the retire-ment of the baby boomers”, enLLOYD, Anne i PYMM, Bob(ed.) Research Applications in In-formation and Librar y Studies(RAILS). Seminario, WaggaWagga NSW: Centre for Infor-mation Studies Charles SturtUniversity, 2006, pàg. 53-66.[Consulta 24/03/14].<http://researchoutput.csu.edu.au/R/?func=dbin-jump-full&object_id=10398&local_base=GEN01-CSU01>.


131RTS - Núm. 201 - Abril 2014

LlibresQuè fem amb la tieta Rita?

Com escriure i presentar elmillor treball acadèmic

Prácticas y supervisión entrabajo social

El Diagnòstic Social Sanitari

RTS - Núm. 201 - Abril 2014132

133RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Llibres

“La consellera visita la residència i regala alsresidents llibres i roses. Quan li entrega la rosa

vermella a la senyora Teresa, aquesta se l’acostaa la cara i, nyac!, li clava queixalada”.

DIA DE SANT JORDI A LA RESIDÈNCIA.

Marina Valls, actualment jubilada del Departamentde Benestar i Família, ha desenvolupat la major partde la seva llarga trajectòria professional en l’àmbitde la gent gran. Primer com a treballadora social desde l’atenció directa, més tard com a directora d’unaresidència geriàtrica, va esdevenir una professionalexperta en aquest camp.

El llibre que ens presenta el formen quaranta-sisrelats breus que l’autora ha anat escrivint al llarg detrenta anys de professió, mitjançant els quals ensendinsa en el món de la tercera edat. Es barregenpetites històries on l’autora s’identifica amb la treba-lladora social, la Rosa, la directora de la residència,la Laura, o la Mercè, l’àvia que és ara.

Al llarg dels diferents relats anem veient diversessituacions de la vida dels vells, com l’autora els ano-mena. Alguns ens mostren històries quotidianes, d’al-tres són flaixos, moments de vida que queden fixatsper la seva mirada atenta i curosa. Entranyables sónels relats de l’àvia Mercè, que desprenen certa ten-dresa i ens diu del tarannà de la Marina.

De vegades inclou informació de diferents temes,així ens explica en què consisteix el Servei d’ajut a lallar i quines són les funcions de les treballadores fa-miliars, les fases davant la mort segons ElisabethKübler-Ros o ens dóna dades estadístiques, el que

Què fem amb la tieta Rita?

VALLS, Marina. Què fem amb latieta Rita?. Barcelona: Book-print, 2014.

Per citar l’ar ticle: VALLS, Marina.“Què fem amb la tieta Rita?”, enRevista de Treball Social, núm. 201(abril 2014). Col·legi Oficial de Tre-ball Social de Catalunya. Pàgines133-134. ISSN 0212-7210.

RTS - Núm. 201 - Abril 2014134

Què fem amb la tieta Rita?

fa que els relats estiguin entre la ficció il’assaig.

Ens parla de les diferències del mónrural i món urbà, dels prejudicis familiarsi socials, ens planteja dilemes ètics, rebreregals per part dels usuaris com a agraï-ment o com xantatge? Defensa les bonespràctiques contra la mala praxi d’algunesresidències.

A través dels relats podem observar latrajectòria de l’autora, ja que ens parla delsprimers temps de professió, de la seva man-ca d’experiència, de la incertesa d’aquelltemps, sense recursos, dels seus errors i decom en va anar aprenent, de com va anantestimant la professió i els vells, i de la im-portància de la relació amb l’altre, sempred’una manera humil i senzilla.

Ens transmet la seva gran preocupa-ció, la qualitat en el procés d’envellir,posant l’èmfasi en la qualitat de l’atencióprofessional i la qualitat en els serveis,sobretot de les residències que ella coneixtan bé. (No en va, va ser coautora d’Indica-dors de qualitat de les residències per a personesgrans juntament amb la Júlia Montserrat).Insisteix en la qualitat de la relació, en comn’és d’important aquesta eina per als tre-balladors socials, sobretot en els serveisde proximitat.

Per a ella, el centre d’atenció és la perso-na gran, i ens mostra, a través dels relats,

com cadascuna és diferent, tenen necessi-tats diferents i precisen respostes diferents.Ens parla de com és d’important tenir encompte el seu desig, de com cal escotar-la, de com cal ajudar-la a prendre decisi-ons, com respectar a l’ésser humà, que ésla persona gran, acceptant la seva formad’estar, a la qual ella dóna tanta importàn-cia, ja que és on rau la qualitat. De vega-des en les petites coses: per metre unmonyo (que dóna més feina) a una velleta,respectar la seva roba interior o ajudar-laa anar al bany tantes vegades com calguiper tal d’evitar els bolquers... sempre in-tentant buscar la resposta més adequada.

Malgrat que els protagonistes de lesseves històries es troben en situació devulnerabilitat, fins i tot de desemparament,els presenta amb un to irònic, que ens fansomriure donant-li un resultat optimista.Ressalta escenes de generositat, bonhomiai solidaritat envers els vells. També hi haalgun relat trist. Com la vida mateixa.

Només ens queda agrair a la MarinaValls el regal que representa la lecturad’aquestes històries, escrites des de la hu-militat i la generositat, sense cap pretensiód’adoctrinament, però que ens permet re-flexionar sobre la nostra actitud professi-onal, en uns moments en què es retallenels recursos i ens convertim en l’eina prin-cipal de l’actuació social.

Pepita Vergara Beltrán

135RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Llibres

L’autor, doctor per la Universitat de Barcelona(UB) i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empre-sarials per la mateixa universitat, és professor dePolítica social i membre del Departament de TreballSocial i Serveis Socials de la UB. Ha tutoritzat i diri-git nombrosos Treballs de Fi de Grau (TFG) i Tre-balls de Fi de Máster (TFM) i en l’actualitat ésmembre de la Comissió de TFG del Grau de TreballSocial de la UB.

El llibre està estructurat en una primera introduc-ció, seguida d’un primer gran apartat sobre pautes irecomanacions a seguir. A continuació, desenvolupa unsegon apartat amb el nom de tallers dedicats a l’es-criptura acadèmica, a les citacions i bibliografia, i unaltre sobre les presentacions. Finalment, el tercerapartat el titula Per saber més sobre tipografia i gràfic dedades, on es centra en l’anàlisi de la maquetació i latipografia dels treballs i en la utilització dels gràficsper tal de poder fonamentar l’argumentació.

Tal com ens diu l’autor en les primeres línies delllibre, “Llegeix aquest llibre com si fossin apunts quet’ofereixen estratègies, pautes i recomanacions permillorar l’escriptura i la comunicació del teu treballacadèmic” (pàg. 15). Aquesta obra no és un manualde metodologia científica, sinó un conjunt de reflexi-ons que són fruit de la seva experiència com a inves-tigador i com a professor que ha tutoritzat uns quantsTFG i TFM, i on ha sabut detectar perfectament els

Com escriure i presentar elmillor treball acadèmic.Guia pràctica per a estudiantsi professors.

SANCHO SALIDO, Jordi. Comescriure i presentar el millor treballacadèmic. Guia pràctica per a estu-diants i professors. Vic: Eumo Edi-torial, 2014. ISBN: 978-84-9766-499-8.

Per citar l’article: SANCHO SALI-DO, Jordi. “Com escriure i presen-tar el millor treball acadèmic. Guiapràctica per a estudiants i profes-sors”, en Revista de Treball Social,núm. 201 (abril 2014). Col.legi Ofi-cial de Treball Social de Catalunya.Pàgines 135-136. ISSN 0212-7210.

RTS - Núm. 201 - Abril 2014136

Com escriure el millor treball acadèmic

errors que cometem professors i estudi-ants en l’elaboració d’un treball acadèmic.El llibre està ple d’exemples d’aquesteserrades i de suggeriments per poder supe-rar-los i de pautes per tal de no tornar acaure en aquests paranys.

Amb un llenguatge fresc, clar i intel.li-gent, l’autor ens proposa una reflexió cons-tant tot citant a diversos autors referenciatssobre com escrivim el que fem o investi-guem; i sobretot com després som capa-ços de transmetre i presentar davant delsaltres allò que hem escrit o elaborat coma treball acadèmic o científic.

Segons Sancho, citant Wellman (2006),la majoria de treballs acadèmics fracassenperquè es donen inconsistències entre unsobjectius ambiciosos i unes dades molt li-mitades; per la indefinició del que es pre-tén fer i de qui és el seu destinatari; per ladesorganització en el continguts; per unadèbil fonamentació teòrica; o bé per unaexpressió pobra o inapropiada.

Vull destacar de manera especial la pre-sentació dels tallers que inclou el llibre, onl’autor de forma molt comprensible i cla-ra va aportant eines i orientacions moltpràctiques i enriquidores per a la milloradel treball.

Permeteu-me acabar amb una citacióliteral del llibre que crec que en resumeixel contingut: “Un document acadèmic noha de ser avorrit; ha de ser clar, estructu-rat i fonamentat, que és ben diferent. Hasd’enganxar el lector. I cuidar-lo. Ha de te-nir ganes de continuar llegint.” (pàg. 32).

Espero que el llibre us enganxi de veri-tat i que tingueu ganes de continuar lle-gint-lo tal com m’ha succeït a mi, i m’hafet reflexionar sobre com millorar els meustreballs acadèmics i sobretot la forma decomunicar-los. Segur que l’hauré d’anarrellegint de tant en tant per tenir presentsles orientacions i suggeriments que hi po-dem trobar.

Moltes gràcies, Jordi.

Josep Maria Torralba Roselló

137RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Llibres

Les pràctiques professionals són inherents a laformació dels treballadors i treballadores socials. Tantés així que fins i tot es pot dir que formen part de laidentitat de la professió, i per això se’ls dota d’un pesimportant dins dels plans d’estudi de grau en les di-ferents universitats.

És a través del contacte amb la realitat social quel’alumnat va consolidant els coneixements adquiritsa l’aula i va construint la seva pròpia personalitatcom a professional del treball social. Es tracta d’unprocés tan apassionant com complex per a totes lesparts implicades: estudiants, professors/es-supervi-sors/es i tutors/es dels centres receptors d’alumnaten pràctiques. Aquesta complexitat ha suscitat la ne-cessitat d’analitzar i teoritzar sobre aquest tipusd’aprenentatge tan específic, amb el propòsit de tro-bar elements clau que en facilitin el desenvolupa-ment correcte. Supervisió i pràctiques en treball social:or ganització, metodologia i instruments per al procés de cons-trucció del coneixement des de la pràctica professional és elproducte d’anys d’estudi sistematitzat per part deprofessors i professores amb una àmplia experiènciacom a supervisors/es de pràctiques en diàleg cons-tant amb els tutors/es dels centres, així com ambl’alumnat.

Els dos primers capítols ofereixen un marc teòricsobre la supervisió educativa i l’assignatura de su-pervisió en el grau de Treball Social, situant els/les

Prácticas y supervisión entrabajo social

PASTOR, E. (Coord.) Supervisióny prácticas en trabajo social: organi-zación, metodología e instrumentospara el proceso de construcción delconocimiento desde la práctica pro-fesional. Múrcia: Diego Marín.Librero Editor, 2010. ISBN13:978-84-8425-783-7.

Per citar l ’article: PASTOR, E.“Supervisión y prácticas en trabajosocial: organización, metodologíae instrumentos para el proceso deconstrucción del conocimientodesde la práctica professional”, enRevista de Treball Social, núm. 201(abril 2014). Col·legi Oficial de Tre-ball Social de Catalunya. Pàgines137-138. ISSN 0212-7210.

RTS - Núm. 201 - Abril 2014138

lectors/es en el tipus d’exercici pedagògicsobre el qual versa el document. Tots doscapítols resulten especialment rellevantsper als tres agents implicats en els proces-sos de supervisió: en primer lloc, per al’estudiantat que per primera vegada estroba en aquest espai, atès el desconeixe-ment que se sol tenir sobre quin és el seucontingut i forma d’organització; en segonlloc, per al professorat de nova incorpo-ració a l’exercici de la supervisió dins delgrau de Treball Social, que troba en la sevalectura un material bàsic per a la compren-sió d’aquest espai educatiu; i en tercer lloc,per als professionals dels centres de pràc-tiques, en el sentit que els acosta el treballrealitzat a les aules i assegura un contínuumacadèmia-professió summament importanten el procés d’aprenentatge de la disciplina.

Els capítols següents ofereixen einespràctiques perquè l’alumnat pugui realit-zar tot un procés d’aprenentatge reflexiu iassegura l’anàlisi profunda de la realitatprofessional que es troba en els centresde pràctiques. Es proposen formes espe-cífiques d’anàlisi i reflexió sobre algunesde les dimensions clau, com són les orga-nitzacions en què es desenvolupa la pro-

fessió; el perfil del/de la treballador/a so-cial (rols i funcions); la sistematització dela intervenció (metodologia); el treball so-cial segons els tres mètodes tradicionalmentdefinits com treball social individual,grupal i comunitari; aspectes ètics i valorsintrínsecs a la pràctica professional; i fi-nalment, l’adquisició de competències pera l’exercici de la pràctica del treball social(avaluació i autoavaluació de l’alumnat alllarg del procés de pràctiques).

Es pot afirmar, doncs, que els tres ac-tors protagonistes del procés paral.lel depràctiques i supervisió troben en aquestalectura un instrument pedagògic interes-sant que descobreix la complexitat del pro-cés d’aprenentatge de la disciplina, aportantelements simplificadors que contribueixena l’adquisició d’un coneixement del treballsocial millor i més consolidat. I ja per con-cloure, voldria ressaltar un aspecte asse-nyalat anteriorment pel valor que li atorgaa aquesta lectura: la manera com aconse-gueix trencar amb la dicotomia teoria-pràc-tica que tan sovint dificulta l’aprenentatge,afavorint així el treball simultani en elscentres de pràctiques i a les aules univer-sitàries.

Ariadna Munté Pascual

Prácticas y supervisión en trabajo social

139RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Com probablement ja sabeu, la Dolors Colom ésuna autora prolífica, pensadora incansable i ensenyanttenaç del treball social sanitari. Els seus llibres i arti-cles són sempre un punt de referència per a aquellsque ens dediquem a l’àmbit de la salut i en els seustextos trobem coneixement, història, teories, ressenyesde documents originals, arguments, qüestionaments,reflexions ètiques, sistematitzacions de processos iprocediments, i tantes altres que contribueixen quedia a dia siguem més conscients del que fem com aprofessió, per què ho fem i com ho podem fer perfer-ho millor i més entenedor.

En aquesta ocasió el seu llibre ens parla de Diag-nòstic Social Sanitari, i el text arriba en un momentde màxima oportunitat, en què els professionals obli-dem els orígens i el sentit real del diagnòstic com aprocés metodològic i el confonem amb etiquetes di-agnòstiques que procedeixen d’eines informàtiquesposades a l’abast dels professionals al servei de sa-ber quant fem de cada cosa i que res tenen a veureamb el procés estructurat, individualitzat, responsa-ble i ètic amb el qual les pioneres del treball socialsanitari van defensar el nostre rol ara fa més d’unsegle.

Pren com a punt de partida les reflexions de MaryRichmond1 en Social Diagnosis (1917), i ens recordaque per diagnosticar s’ha de saber què passa, com-prendre la persona, el seu medi i la seva simbiosi, no

El diagnóstico social sani-tarioAval de la intervenció i signe d’iden-titat del treball social sanitari

COLOM MASFRET, Dolors. Eldiagnóstico social sanitario. Aval dela intervenció i signe d’identitatdel treball social sanitari. Cienciasde la Salud. Editorial UOC,2012. ISBN 8490292329,9788490292327.

Per citar l’article: COLOM MAS-FRET, Dolors. “El diagnòstic so-cial sanitari” en Revista de Tre-ball Social, núm. 201 (abril 2014).Col·legi Oficial de Treball Socialde Catalunya. Pàgines 139-140.ISSN 0212-7210.

Llibres

RTS - Núm. 201 - Abril 2014140

basar les nostres pràctiques exclusivamenten l’aplicació de test i barems, sinó en ob-servació, mètode, sistemàtica, objectivitat i deno-minació discernida. Ens proposa trobar-nosamb la vessant artesana de la professió,que, dotada de coneixement i tècnica, in-vestiga utilitzant com a base fonamentalla cadira i la paraula. Tot per posar aques-ta comprensió a l’abast de l’usuari en laformulació d’un pla de treball que suposila millora de la persona que pateix i delseu entorn.

El diagnòstic basat en coneixements, enprocediments i protocols de treball socialsanitari marca la intervenció professionali distingeix el que constitueix un sistemad’ajut pensat i organitzat d’una conversaempàtica que qualsevol professional pottenir. El text és ric en arguments que de-fensen la identitat i necessitat del treballsocial sanitari preservant-lo de la intromis-sió d’altres professionals.

Probablement els lectors es pregunta-ran què hi ha de diferent entre el diagnòsticsocial i el diagnòstic social sanitari. Òbviamenttenen molts aspectes en comú –ens diuDolors Colom–, la base és la mateixa, i elsprincipis i valors que el sustenten tambého són, però el context és diferent.

La malaltia és allò que ho condiciona.És a dir, quan el diagnòstic social sanitaris’elabora és perquè hi ha una personamalalta i emmalalteix d’una determinadamalaltia i no d’una altra.

Cadascuna de les diferents patologiesper les quals travessen les persones tenen

condicionants diferents, pel propi procésorgànic, per l’experiència emocional, perla implicació que té en les activitats de lavida diària, en el rol que desenvolupa elmalalt, en el sistema de cures i atencionsque poden o no organitzar-se... Ja IdaCanon2 al 1946 tenia una sistematitzacióde les activitats de treball social a fer enfunció de les diferents malalties (Corea,Tuberculosi, Sífilis, Tifus, Meningitis...);totes tenien i tenen característ iquespsicosocials que fan diferent el seu diag-nòstic social (per això sanitari) i el seu trac-tament.

És obvi que la salut és transversal i quedes de qualsevol servei es té en comptecom interfereix la salut o l ’absènciad’aquesta en la vida de les persones, peròen cap servei que no sigui sanitari es po-drà establir amb el rigor i precisió què re-quereix per dissenyar una intervencióadequada quan la persona té una malaltia,senzillament perquè des de tots els serveisno podem saber de tot.

En qualsevol cas, el llibre resultaràtambé interessant per a aquells que des-envolupen la professió en altres àmbits, itots els lectors –sanitaris o no– trobaranun recull de conceptes que provenen demolts autors, molts dels quals anglosaxons,ressenyes d’Ida Canon, Florence Hallis,Hellen Harris Perlman, Richard Cabot itants altres que són part de la nostra his-tòria, nombrosos exemples pràctics que fanmés entenedora la lectura, instruments detreball per elaborar el diagnòstic social sa-

1 Richmond, M. E. Social Diagnosis. Nova York: Russell Sage Foudation, 1917.2 Cannon, I. M. On the social frontier of medicine. Pioneering in medical social service. Cambridge: Harvard University

Press, 1952.

El diagnóstico social sanitario

141RTS - Núm. 201 - Abril 2014

nitari i la seva classificació de la mà d’au-tors com Michael M. Davis, GordonHamilton i Elisa Pérez de Ayala, així comalgoritmes que ajudaran a visualitzar elmapa conceptual de les diferents fases queimplica la seva elaboració.

Fa més d’un any que vaig llegir aquestllibre, i en aquest temps l’autora n’ha es-crit un altre, La planificación del alta, progra-ma mult idis c ip l inar para la coordinac iónsociosanitaria. Entre els meus deures ambla RTS tenia el compromís de fer una res-senya de la lectura per a aquesta secció

lliure. Una tasca ajornada durant massatemps que avui per fi surt a la llum.

Vull acabar aquesta ressenya expressant,un cop més, el meu agraïment i respecte atots aquells treballadors socials del nostreentorn que escriuen, que de manera va-lenta i compromesa comparteixen les se-ves reflexions i troballes i ens exposenl’estat de la qüestió de la mà d’autors an-tics i contemporanis. Tots ells i elles fangran la nostra professió, i –per identifica-ció– vull agrair-ho molt especialment alsque escriuen sobre treball social sanitari.

Pepita Rodríguez i Molinet

Llibres

RTS - Núm. 201 - Abril 2014142

143RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Secció lliureEl treball social, el record ila nostàlgia

RTS - Núm. 201 - Abril 2014144

145RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Searching for Sugar Man

El treball social, el record i la nostàlgiaReflexió d’una treballadora social acabada de jubilar

Cristina Fraile Lopez

Per citar l’article: FRAILE LÓPEZ, Cristina. “El treball social, el record i la nostàlgia. Reflexions d’una treballadorasocial acabada de jubilar”. en Revista de Treball Social, núm. 201 (abril 2014). Col·legi Oficial de Treball Social deCatalunya. Pàgines 145-148. ISSN 0212-7210.

Secció lliure

A tall d’introducció

De moment crec que “la nostàlgia” ésnomés al títol.

Em sento estupenda amb la vida queporto viscuda i caldrà descobrir què hi hade nostàlgia en la reflexió de la meva ex-periència professional.

Quan vaig iniciar els estudis de TreballSocial a la desapareguda Escola de TS del’ICESB Barcelona en els anys 1970 a1973... era “jove”. Això ja és un principi,clar que no vull dir que ara sigui “vella”,ni que ara sigui en un final, simplementque han passat molts, molts anys, i mol-tes, moltes coses.

Aleshores la societat espanyola, dins dela seva paràlisi política, era un formiguerd’inquietud. El règim del general Francoestava durant massa i “la clandestinitat”,diguem, era normal. En aquest “lloccomú” sorgien moviments, arribaven notí-cies, es transmetien rumors, contrasenyes...i en soterranis i interiors de parròquies,escoles, habitatges... se celebraven reuni-ons i assemblees que convidaven al movi-ment, a un altre “Moviment”, al canvi. El

malestar individual conduïa al col.lectiu. Estrobaven motius comuns per agrupar-se.La censura, la repressió i la prohibició es-taven a l’ordre del dia, i això donava mésfortalesa al col.lectiu.

La meva experiència acadèmicaLes “tècniques d’intervenció” en el pro-

grama de la carrera d’estudis d’AssistentSocial eren “la individual, la grupal i lacomunitària”. L’“entrevista” era la joia dela corona; fèiem “role playing” a les aules.Posteriorment vaig descobrir Isca Salzber-ger-Wittenberg a La relació assistencial, queens va arribar a través d’Amorrortu edi-tores, “made in Argentina”. La veritat ésque en aquells anys 70/80 ens alimentà-vem de literatura i bibliografia llatinoame-ricana.

Especial record a Paulo Freire. El meucognom Fraile era sovint alterat en cer-cles progressistes de cultura popular i dela teologia de l’alliberament, tal era la sevainfluència. La lectura i coneixement dePaulo Freire em va descobrir el poder dela cultura per a la llibertat dels pobles opri-

RTS - Núm. 201 - Abril 2014146

mits i la pedagogia de l’esperança. En lanostra societat hi havia molt per fer permillorar les condicions de vida, i caliamantenir l’esperança.

La meva experiència laboral enServeis Socials

Vaig treballar durant 35 anys a l’Ajun-tament de Martorell, una població situadaa 24 km. de Barcelona. He tingut el privi-legi d’haver estat protagonista, des de dinsi com a actora, del desenvolupament i evo-lució del treball social, i en el mateix mu-nicipi on vaig iniciar la meva carreraprofessional el 1979. De l’assistència socialal treball social, de la beneficència als ser-veis socials.

Martorell és “una cruïlla de camins”,un lloc de pas, de l’interior al mar i vice-versa, travessada per 2 rius, el Llobregat il’Anoia. Conserva un pont romà, “el pontdel diable”, i moltes carreteres-autovies-autopistes i ferrocarril. I també peatges.Des de sempre hi van passant cultures,gent diversa, moltes de les quals arrelen ies queden i constitueixen el “teixit socialdivers” que avui és Martorell. Actualmentparlem de “processos migratoris” i “cohe-sió social”.

Les primeres eleccions democràtiquesel 1977, amb partits polítics en llibertat,després de tants anys, van configurarequips de treball sòlids i il.lusionats. Polí-tics i treballadors públics (els injuriats fun-cionaris), a l’uníson i “colze a colze”, vamtenir una tasca comuna, posar en funciona-ment processos democràtics i de participa-ció ciutadana. L’atenció a les necessitats dela població i configurar l’Estat de Benes-tar Social eren l’objectiu. Per als profes-

sionals, constituir l’oportunitat i el momentde la pràctica a través de les “famoses tèc-niques del treball social”: individual, grupali comunitària.

El fort creixement industrial de la zonava suposar moviments migratoris importantsdel sud al nord; famílies majoritàriamentprocedents d’Andalusia i Extremadura,amb aportacions culturals riques i interes-sants, van constituir “els nous catalans” dePaco Candel. Avui caldria incloure-hi fa-mílies llatinoamericanes i africanes.

Els professionals del treball social

Als professionals de la salut, de l’edu-cació i del treball social se’ns van imposarreptes importants per conèixer i conèixer-nos, actuant en “una realitat social nova icomplexa”. L’expressió “agents de canvisocial” identificava l’actuació i d’algunamanera ens referenciava.

El naixement de la consciència de “bar-ri”, amb les seves actives associacions deveïns, crea una identitat i connecta direc-tament amb “el treball comunitari”, amb,per i des de la comunitat. En aquest sen-tit, la dècada dels anys 80 va ser intensaen formació. Tallers, cursos, jornades,congressos... De nou apareixen referents imestres. “Ningú allibera ningú, ni ningús’allibera sol, els homes s’alliberen en co-munió”, de Paulo Freire, va ser i continuasent una idea-eix que dóna sentit i presèn-cia a la relació professional amb els altres,créixer junts i desenvolupar junts, solidà-riament.

Recordo de manera especial les Jorna-des organitzades per les diferents diputa-cions del territori espanyol que tenien lescompetències en treball social i la trobada

El treball social, el record i la nostàlgia

147RTS - Núm. 201 - Abril 2014

entre professionals de realitats molt dife-rents, rural i urbana/el camp i la ciutat.S’estava construint l’Estat de BenestarSocial amb legislació en matèria de serveissocials, que deixava enrere la beneficència il’“assistència social” com a concepte i coma pràctica. Durant una setmana vam con-viure en un Centre de formació de Dénia-Alacant al voltant de les eines que ensproporcionava Ezequiel Ander Egg per al’elaboració de programes, tècniques imetodologia aplicada al treball social.Grups de discussió i anàlisi de la pràcticaprofessional en la convicció que les cièn-cies socials eren instruments del procésd’alliberament de l’home i que era moltimportant que el major nombre de personesfessin seu aquest saber. Em vénen a la me-mòria noms que eren i segueixen sent refe-rents: Demetrio Casado, Marco Marchioni,també Erich Fromm... Aquí he de reco-nèixer “certa nostàlgia”.

Amb el pas dels anys

Han passat els anys, hem consolidat uncert Estat de Benestar fonamentat en unestat de drets i llibertats, legislació, hemcreat xarxes de centres i serveis, ens hemprofessionalitzat i d’alguna manera crecque també ens hem diferenciat i distanciatde la comunitat. Hem crescut en demo-cràcia però també en tecnocràcia. Hemperdut proximitat, frescor. La nostra so-cietat s’ha enriquit en béns de consum, iels professionals del treball social “sobre-vivim” envoltats d’expedients, tràmits, do-cuments, estadístiques... i des de fa unsanys assajant, creant i millorant “proces-sos informàtics” i aplicatius en els nostresordinadors per al registre del TS: estadís-

tiques i memòries. En alguna mesura elconcepte de “treball comunitari” s’ha subs-tituït per la “coordinació d’entitats” i “trà-mit de recursos”. No tenim la percepcióde ser “agents de canvi i de desenvolupa-ment comunitari”, sinó “agents de gestió itramitació”.

Des de fa un temps és habitual parlarde “la crisi”. La crisi financera, la crisi eco-nòmica, la crisi de valors, la crisi laboral...,i en aquest lloc comú ens hem aturat i es-tem “entretinguts” i una mica perplexos.

L’impacte de la crisi – Els movi-ments socials

És des d’aquest lloc on em trobo, d’aca-bada de jubilar, que torno als orígens. Elsmoviments ciutadans actuals, de denúnciai reivindicació col.lectiva; els “indignats”davant la falta d’horitzons laborals i cul-turals, davant de tanta corrupció instal.ladaen les institucions i governants; la “pèrduade drets i les retallades socials”; el desman-tellament de l’Estat de Benestar, no deltot desenvolupat i... bé, la desesperança iel naixement d’una “nova pobresa”; elsmenjadors socials, els Bancs d’aliments deCàritas i la Creu Roja: en això estem i enaixò sembla que seguirem per un temps.

Fa pocs mesos vaig participar en unaJornada sobre l’“Impacte de la crisi en lasalut mental de la població i en els serveissocials”, organitzada pel Consell Comar-cal del Baix Llobregat i l’OSAMCAT (Ob-servatori de Salut Mental de Catalunya).Després de presentar les estadístiques igràfiques dels nostres usuaris, l’augmentde la població atesa, de les problemàtiquesdetectades, dels recursos i prestacions uti-litzades, no vaig poder evitar de fer consi-

Secció lliure

RTS - Núm. 201 - Abril 2014148

deracions sobre “el compromís i la res-ponsabilitat”. Si no podem canviar d’ho-ritzons, canviem de perspectives. Torna aser el moment d’allò comunitari, de lesorganitzacions de base i ciutadanes. Derecuperar la veu del poble, especialmentdels que no tenen veu, dels que es vanquedant a la cuneta. El risc de fracturasocial és molt elevat i potser cal tornar arepetir com si un fos mantra “O ens sal-vem tots o no se salva ningú”. En un arti-c le de premsa s’afirmava que aquestasituació de crisi està creant moviments desolidaritat molt importants, semblants alsmoviments espontanis que es donen en lessituacions postbèl.liques, en què la gents’ajuda sense més.

Estem vivint, potser, el final d’una eta-pa en l’economia, en la política i potser

també en la moral. El canvi ha de comen-çar en un mateix i en l’entorn més proper:revisant els nostres mètodes i tècniquesd’intervenció social, optimitzant recursos,creant sinèrgies i xarxes amb un compro-mís responsable en la transmissió de va-lors humans i de justícia social.

I ara em trobo aquí. Amb el “premi”del temps lliure, per fi... Crec que és el ma-jor i millor assoliment de la meva jubilació,tenir temps, i també crec que és l’únic “tre-sor” que ens concedeix la vida: el temps.

Des d’aquesta nova etapa segueixo con-templant la “realitat social” amb la miradacrítica i de vegades perplexa per la “con-dició humana”, i per aquest mateix motiu,mirada també esperançada.

Barcelona, 20 de març del 2014 (inicid’una nova primavera).

El treball social, el record i la nostàlgia

149RTS - Núm. 201 - Abril 2014

La revistaPublicacions

Presentació d’articles

Subscripció

RTS - Núm. 201 - Abril 2014150

151RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Números anteriors

Supervisió en treball socialNúmero 189 - Abril 2010

50 anys de la Revista de Treball SocialNúmero 190 - Agost 2010

Els serveis socials bàsics amb perspectivaNúmero 191 - Desembre 2010

La recerca, una realitat en treball socialNúmero 192 - Abril 2011

El tercer sector en el marc de les polítiques socialsNúmero 193 - Agost 2011

La professió davant la crisi i el malestar socialNúmero 194 - Desembre 2011

Desigualtats a propòsit del gènereNúmero 195 - Abril 2012

Especialització. Enfortint el treball socialNúmero 196 - Agost 2012

Repensant el treball social amb famílies (I)Número 197 - Desembre 2012

Repensant el treball social amb famílies (II)Número 198 - Abril 2013

Diàlegs entre l’ètica i el treball socialNúmero 199 - Agost 2013

Albirant nous horitzons per al treball socialNúmero 200 - Desembre 2013

La força del treball social amb grupsNúmero 201 - Abril 2014

Any 2014. Temes

Treball social internacionalNúmero 202 - Agost 2014

Presentació d’arti-cles

Publicacions

RTS - Núm. 201 - Abril 2014152

NORMES PER A LA PRESENTACIÓ D’ARTICLESA LA REVISTA DE TREBALL SOCIAL (RTS)

La Revista de Treball Social, editada pel Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya,és una publicació amb més de 30 anys d’antiguitat que s’edita amb periodicitat quadri-mestral. El seu objectiu és transmetre el coneixement dels àmbits del treball social, elsserveis socials, el benestar social i les polítiques socials a la comunitat científica, alsprofessionals i als col.lectius interessats.

La RTS està oberta a tots els col.laboradors que ho desitgin per presentar articlessobre investigacions originals teòriques o experimentals, treballs teòrics i metodolò-gics, descripcions d’experiències professionals, assaigs, etc., sempre en relació amb eltreball social, les polítiques socials i els serveis de benestar social.Els articles han de ser inèdits. Malgrat tot, l’equip de redacció podrà reproduir textos

publicats en altres llengües i en altres àmbits geogràfics, si ho creu oportú.L’equip de redacció estudiarà els articles rebuts i informarà l’autor/a de l’acceptació

per a la publicació. Podrà també recomanar modificacions i, si l’article es considera nopublicable, se’n comunicaran els motius. El contingut dels articles és responsabilitatexclusiva dels autors.Extensió. Els articles de la secció “A fons” tindran una extensió màxima de 12 pàgines,

els de les seccions “Interès professional”, un màxim de 6 pàgines; els de “SeccióLliure”, 3 pàgines, i els comentaris de “Llibres” no excediran les 2 pàgines.Els articles es presentaran en format electrònic, lletra Arial cos 12; interlineat 1,5; marges3 cm.Llengües. Els articles poden presentar-se en català o en castellà indistintament.Les dades han d’anar a la capçalera dels articles. En la primera pàgina es farà constar

títol i subtítol, si s’escau; nom i cognoms de l’autor/a principal i relació d’altresautors/es si el treball és d’equip; títol acadèmic, centre de treball i càrrec; tambés’inclouran el número de telèfon i l’adreça de correu electrònic.A continuació el resum, no superior a 10 línies, en l’idioma triat i, si és possible, enanglès. Al final del resum les paraules clau, en nombre no superior a 5.Referències bibliogràfiques. Aniran al final del text, seguint l’ordre alfabètic i d’acord

amb les següents normes de referència: ISO 690, 1987 (UNE 50-104-94) per adocuments impresos i ISO 690-2 per a documents electrònics, bases de dades iprogrames informàtics.

Documents impresos.– Monografies (llibres): COGNOMS (majúscula), Nom o nom de l’entitat responsa-

ble. Títol (en cursiva). Altres responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edició.Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del llibre (opcional). Col.lecció (opcio-nal). Notes (opcional). Número ISBN.

– Parts de monografies (capítol del llibre): COGNOMS (majúscula), Nom, o nom del’entitat responsable del capítol. Títol del capítol. En COGNOMS (majúscula), Nom,


153RTS - Núm. 201 - Abril 2014

o nom de l’entitat responsable del llibre. Títol del llibre (en cursiva). Lloc de publi-cació: Editorial, any, situació en la publicació font (volum, pàgines, etc.).

– Publicacions en sèrie (revistes): Títol (en cursiva). Responsabilitat de la revista.Edició. Identificació del fascicle (data i/o número). Lloc de publicació: Editorial,any. Sèrie (opcional). Notes (opcional). Número ISSN.

– Articles de publicacions en sèrie (revistes): COGNOMS (majúscula), Nom, o nomde l’entitat responsable de l’article. Títol de l’article. Col.laboradors/-es a l’article(opcional). Títol de la revista (en cursiva). Edició, any, volum, número, pàgines.

– Legislació: País. Títol. Publicació (en cursiva), data de publicació, número, pàgines.

Documents electrònics.– Textos complets: COGNOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable.

Títol (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s) secundari(s) (opcional). Edició.Lloc de publicació: Editor, data de publicació, data d’actualització/revisió [Data deconsulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per a la resta). (Col.lecció)(opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents enlínia; opcional per a la resta). Número normalitzat (opcional).

– Parts de textos: COGNOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable deldocument base. Títol del document base (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s)secundari(s) del document base (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editor, datade publicació, data d’actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als do-cuments en línia; opcional per a la resta). Capítol o designació equivalent a la part.Títol de la part. Numeració dins el document base (opcional). Localització dins eldocument base (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per alsdocuments en línia; opcional per a la resta). Número normalitzat (opcional).

– Publicacions en sèrie (revistes electròniques): Títol (en cursiva) [tipus de suport].Edició. Lloc de publicació: Editor, data de publicació [Data de consulta] (obligatoriper als documents en línia; opcional per a la resta). Sèrie (opcional). Notes (opcio-nal). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per a laresta). Número normalitzat.

– Articles i altres contribucions de publicacions en sèrie (revistes electròniques): COG-NOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable de la contribució. Títol dela contribució. Títol de la revista (en cursiva) [tipus de suport]. Edició. Número delfascicle. Data d’actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als docu-ments en línia; opcional per a la resta). Localització dins el document base. Notes(opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional pera la resta). Número normalitzat.Les gràfiques, dibuixos i taules portaran les corresponents referències, indicant amb

quina part del text estan relacionades.Els articles s’enviaran a l’adreça electrònica de la RTS: [email protected] articles, un cop publicats, passen a ser propietat de la RTS.Els autors/es rebran un exemplar del número de la revista en què s’ha publicat el

seu treball.


RTS - Núm. 201 - Abril 2014154

Nota als lectors:La Revista de Treball Social (RTS) ofereix un espai de comunicació amb els lectors ambla voluntat de rebre comentaris, suggeriments, cartes, notes i tot el que els lectorsvulguin comunicar a la direcció de la revista.Envia les teves aportacions per correu postal a:

RTSc/ Portaferrisa, 18, 1r 1a - 08002 Barcelona

o bé per correu electrònic a: [email protected]

Aquesta revista s’envia a totes les persones col.legiades. En cas que no desitgeuseguir rebent-la, si us plau comuniqueu-ho a [email protected]

155RTS - Núm. 201 - Abril 2014

Butlleta de subscripció

TarifesSubscripció anual: 45 euros

Estranger (tarifa única): 58 euros

Números solts: 18 euros

Dades personalsNom i cognoms: ............................................................................................................ NIF: .......................................

Adreça: ...................................................................................................................................... C.P.: .......................................

Població: ........................................................................................................................................................................................

Telèfon: ............................................. Tel. mòbil: ................................................. E-mail: ...................................................

Dades BancàriesBanc o Caixa: ............................................................................................................................................................................

Domiciliació Agència: .........................................................................................................................................................

Població: ........................................................................................................................................................................................

Titular: ..............................................................................................................................................................................................

Codi bancari: Entitat____/ Sucursal____/ DC_ _ Núm. C/c__________

Signatura: Data:

Podeu fer-ho arribar per correu electrònic o per fax.

Portaferrissa 18, 1r 1a - 08002 BarcelonaTel. 933 185 593 - Fax: 934 122 408E-mail: [email protected]

Revista de Treball Social

RTS - Núm. 201 - Abril 2014156

RTS 201 català - TSCAT | Col·legi Oficial de Treball ...

Documents

Transcript of RTS 201 català - TSCAT | Col·legi Oficial de Treball ...