RusiñOlb

14
Carlos Bielsa Gerard Pera Marc Prera de Juan David Lopez

Transcript of RusiñOlb

Page 1: RusiñOlb

Carlos Bielsa

Gerard Pera

Marc Prera de Juan

David Lopez

Page 2: RusiñOlb

Sumari

1-Biografia

2-Obres mes importants

2.1-Caracteristiques de les seves obres

2.2-Premis i dades d’interes

3-Fragments d’ obres importants

Page 3: RusiñOlb

1-BiografiaSantiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931). Pertany a una de les famílies de l'alta burgesia catalana. Acudia a Llotja a estudiar dibuix; afeccionat a l'excursionisme escriví Impressions d'una excursió al Taga, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll (1881); acompanyat per Ramon Casas fa la volta a Catalunya en carro. Decidit a trencar amb la imposició familiar de seguir el negoci, se’n va a París, on viu llargues temporades durant set anys, i entrà en contacte amb els impressionistes Compra un casal a Sitges, que l’ anomena el

Cau Ferrat, on reuneix la seva col·leccio de ferros vells. El 1890 monta la primera exposició a Barcelona i se'l comença a considerar el capdavanter del Modernisme. Participa de manera important en la tertúlia dels QuatreGats i fou l'impulsor de les Festes Modernistes de 1892 a 1899

Page 4: RusiñOlb

És el representant més important de la "bohèmia daurada". Les seves primeres obres de teatre estan marcades per l'enfrontament amb la societat: L'alegria que passa (1891), El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901). Però ben aviat Rusiñol mostrà interès pels confictes socials: Llibertat (1901) i L'heroi (1903).

També obtingué grans èxits amb el quadre El pati blau (1903) i els drames El místic (1904), inspirat en Verdaguer, i La mare (1907). També conrea el sainet i la farsa: Els savis de Vilatrista (1907), El malalt crònic (1902) o els Jocs Florals de Canprosa (1902). Rusiñol també escriví gèneres menors com el vodevil, signats amb el pseudònim Jordi Perecamps: El senyor Josep falta a la dona i La dona del senyor Josep falta a l'home (1915)

Page 5: RusiñOlb

El teatre de Santiago Rusiñol, amb més de seixanta obres, constitueix el gruix de la producció literària més representativa de l'autor. El conflicte entre l'artista i la societat queda plasmat en la seva novel·la més important, L'auca del senyor Esteve (1907). Replicà al Glosari de Xènius i ridiculitza amb un altre Glosari que publicà a L'Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Xarau; escriví algunes narracions com En Josepet de Sant Celoni (1917). Durant la seva llarga estada a Mallorca pintà nombrosos paisatges i escriví L'illa de la calma (1922) i Màximes i pensaments (1927).

Page 6: RusiñOlb

2-Obres mes importantsNOVELESAnant pel món - 1896Oracions - 1897Fulls de la vida - 1898L'Alegria que passa - 1898 - El jardí abandonat - 1900Cigales i formigues - 1901Llibertat! - 1901El malalt crònic - 1902Els Jocs Florals de Canprosa - 1902L'hèroe - 1903El pati blau - 1903El místic - 1903Els punxasàrries - 1904El bombero - 1904L'escudellòmetro -1905La nit de l'amor - 1905La lletja - 1905El bon policia - 1905L'auca del senyor Esteve - 1907 Novel.la (versión teatral - 1917)El català de "La Mancha" 1914La "Niña Gorda" - 1917En Josepet de Sant Celoni 1918

TEATRE

-Monolegs:

L'home de l'orgue - 1890

El sarau de Llotja - 1891

El bon caçador – 1892

Els planys de Joan Garí -1893

El prestidigitador - 1904

Feminista - 1903

El bomber - 1904

L'escudellòmetro - 1905

En 'Barba Azul - 1906

La primera carta - 1907

Un bon home - 1909

L'home de sa casa - 1906

La minyona suïcida - 1920

Page 7: RusiñOlb

Cuadres lirics

L'alegria que passa - 1898

El jardí abandonat -1900

Cigales i formigues - 1901

La nit de l'amor - 1905

La cançó de sempre - 1906

El titella pròdig - 1911

La Verge del mar - 1912

Drames:

El pati blau - 1903

L'hèroe - 1903

El místic - 1903

La lletja -1905

La bona gent – 1906

La mare -1907

L'hereu escampa -1908

Ocells de pas - 1909

El redemptor - 1910

Cors de dona - 1914

L'arma - 1917

Els nàufrags - 1919

El català de 'La Mancha'Graziel·la -1922

Les dues filles -1924

Page 8: RusiñOlb

Comedies

Llibertat! - 1901

Els Jocs Florals de Canprosa - 1902

El malalt crònic - 1902

El bon policia - 1905

La 'merienda fraternal - 1907

Els savis de Vilatrista - 1907

La intel·lectual - 1909

El despatriat - 1909

L'auca del senyor Esteve - 1912

El casament de conveniència - 1917

Els analfabets - 1926

En Josepet de Sant Celoni - 1928

Miss Barceloneta - 1930

Page 9: RusiñOlb

2.1-CaracteristiquesLA PINTURA: "Relació molt singular. Emmarcat dins el corrent naturalista i simbolista, sempre hi ha la seva empremta personal reflectida en un lirisme i subjectivitat que el distingeix en cadascuna de les possibles tendències que conrea".

L'HUMOR: "Sinònim del seu sentit de la vida. Beatífic o sarcàstic segons les seves pròpies circumstàncies personals. En cap cas és un humor unidireccional".

EL MODERNISME: "El líder per mèrits propis, no només del català sinó també del Modernisme peninsular".

EL CATALANISME: "Tot i el seu profund individualisme, mai va renunciar a la seva catalanitat i a posar-la de manifest, sovint més a Madrid que no pas a Catalunya".

L'ANECDOTARI: "L'anècdota és el que va reduir el mateix personatge, el que li va fer més mal. La proliferació de l'anècdota, alimentada per ell mateix, és el que sovint no ha deixat veure la seva gran obra artística".

L'AMISTAT AMB CASAS: "Depassa el capítol de la volta en carro que van fer els dos. És una relació de respecte artístic i amistat humana. Per Rusiñol, l'amistat era un valor sagrat, com demostra la gran quantitat d'amics artistes com Casas, Utrillo, Morera o Clarassó.

Page 10: RusiñOlb

2.2-Premis i dades d’interes

Al 1908 va guanyar la exposicio al salo de belles arts

La seva obra la auca de Senyor Esteve va ser adaptada al teatre

Va escriure articles per diaris com la Vanguiardia i l’esquetlla de la torratxa

Page 11: RusiñOlb

3- Fragments de obres importants

• “Jo també volia treballar! J'també l'estimo, el meu nom, que és el meu i que és el dels meus avis! I no hauri mort fent... d'escultor!. La vida que hauria dat al marbre hauria sigut de vostè, hauria vingut de vostè!, hauria sigut la coberta de què parlava aquell vell a l'hora de la seva mort! Hauria fet les estàtues per hermosejar aqueixa "Puntual", aqueixa "Puntual" que vostè estima, i jo també, però d'altre modo: vostè perquè l'ha criada, i jo perquè m'he criat; vostè perquè n'ha tret el nom, i jo perquè n'hi voldria donar un, de nom; vostè perquè n'ha tret producte, i jo per esculpir-hi una làpida.”..

L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE

Page 12: RusiñOlb

“Desperteu-vos i demaneu amb el cor que la terra sia bressol de somnis de poesia;que l’art ens empari i ens il·lusioni la vida: que les cançons ens deixondeixin i que tingueu set d’amor, i que l’esperit ens guiï vers el camí de la glòria. Tingueu fe en la poesia, que ens darà calor a l’ànima, quan tinguem fred en els ossos; beneirà l’alegria i endolcirà la tristesa. La poesia és la fe purificada, i tot ho alcançareuamb ella, que tots els miracles de l’home els ha fet la poesia”.

CIGALES I FORMIGUES

Page 13: RusiñOlb

4.Rusiñol com pintor:

Page 14: RusiñOlb

Del 13 de juny de 2006 al 13 de juny de 2007– l’Ajuntament de Sitges va fer reviure simbòlicament l’esperit de les festes modernistes i potenciar la imatge de la ciutat que Santiago Rusiñol va contribuir a crear, una imatge indestriable de l’art i de la cultura, de la civilitat, de la modernitat i de l’europeisme