RUTA DEL MODERNISME A GIRONA Què és el Modernisme? · El fet de construir noves zones, junt amb...
Transcript of RUTA DEL MODERNISME A GIRONA Què és el Modernisme? · El fet de construir noves zones, junt amb...
© COOLTUR
RUTA DEL MODERNISME A GIRONA
Què és el Modernisme?
El modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del
segle XIX i principis del segle XX. Aquest moviment busca noves formes
d’expressió que afecten a totes les modalitats artístiques i de pensament.
A Catalunya aquest moviment es veu afavorit per l’impuls econòmic que va
viure aquest territori durant aquest període.
A nivell arquitectònic va ajudar en la modernització de les tècniques
constructives (usant nous materials), al mateix temps que conservava elements
tradicionals (com el totxo vist), i els enllaçava amb certs aspectes de l’estil
gòtic. Es pot dir, doncs, que aquest estil és decoratiu i integrador.
Cronològicament va començar, a Catalunya, amb la celebració de l’Exposició
Universal de Barcelona l’any 1888, i va acabar al llarg del primer terç del segle
XX, considerant la mort de Gaudí, l’any 1926, com el final d’aquest moviment.
Modernisme a Girona
Maltractada per les guerres Carlines, es va decidir, a finals del segle XIX, tirar
al terra les muralles que havien dividit, en quatre grans zones, la ciutat de
Girona des del segle XV.
La decisió de tirar a terra aquestes muralles va suposar la modernització i
l’ampliació de la ciutat. Es van planificar nous carrers i la població va anar
augmentant.
El fet de construir noves zones, junt amb la influència que van anar prenent tots
els artistes locals, va propiciar que s’introduís, a la ciutat, el nou estil artístic
dominant en aquells moments, el modernisme. Molts d’aquests artistes locals
van descobrir aquest nou moviment durant l’Exposició Universal de Barcelona,
celebrada el 1888.
A nivell arquitectònic, van ser molts els arquitectes que van planificar nous
edificis, o rehabilitacions influenciats per la tendència modernista.
Possiblement, l’arquitecte que més va influir en la introducció d’aquest estil, a la
© COOLTUR
ciutat, va ser Rafael Masó, del que encara se’n conserven moltes obres. A més
a més, podem destacar obres dels arquitectes Eugeni Campllonch, Isidre
Bosch i Bataller, Joan Roca i Pinet, Josep Martí i Bruch, Enric Catà i Catà, així
com la de molts caps d’obra (més assequibles que els arquitectes), dels que no
ens ha quedat constància el seu nom.
Des de COOLTUR us proposem, doncs, un recorregut per Girona per a
poder observar els diferents edificis modernistes que es van construir
durant finals del segle XIX i principis del segle XX.
Carrer dels Ciutadans, 8
Començarem al carrer dels ciutadans 8, on hi ha situada
la Casa Salieti. Aquesta casa va ser reformada per
Rafael Masó el 1911. En aquesta reforma, Masó va
utilitzar ceràmica vidriada per a la decoració de l’interior
de l’edifici, així com vitralls i ferro forjat.
Dirigiu-vos a sud-oest per Carrer dels Ciutadans cap a Carrer d'Abeuradors 21 m
Carrer dels Ciutadans, 1-7
Creada l’any 1908, podem observar com el
dissenyador va utilitzar la fusta en l’elaboració
dels diferents aparadors, i el cartell de la
botiga. La talla d’aquesta fusta intenta imitar
les formes que pren el ferro forjat, tot mostrant
certs elements florals com a part de la decoració.
Dirigiu-vos a sud-oest per Carrer dels Ciutadans cap a Carrer d'Abeuradors 28 m Gireu a la dreta per Carrer d'Abeuradors 9 m Gireu a la dreta per Carrer de les Ferreries Velles 77 m
© COOLTUR
Carrer de la Neu, 1
En aquest carrer hi trobem la Casa de Pisos Salitei.
Dissenyada per Rafael Masó el 1914, podem veure
com l’arquitecte va jugar amb l’ús de la pedra i de
l’arrebossat de les parets, junt amb la combinació de
peces de ceràmica vidriada com a element de
decoració. També podem observar l’ús de ferro forjat
en les diferents baranes dels balcons.
Dirigiu-vos a nord-oest per Carrer de la Neu cap a Carrer dels Mercaders 14 m Gireu a l'esquerra per Carrer dels Mercaders 17 m Gireu a la dreta per Carrer de les Olles 51 m Gireu a la dreta per Rambla de la Llibertat 17 m
Rambla de la Llibertat, 25
En aquest punt tant cèntric hi trobem la Casa
Norat. Dissenyada per Joan Roca i Pinet el
1912, l’edifici està format per quatre plantes.
En la planta baixa ens trobem dos portals
aguantats amb columnes de pedra. Podem
observar com els capitells d’aquestes columnes representen corones de flors.
El que ens crida més l’atenció d’aquest edifici és la gran tribuna que hi ha al
primer pis. Els tancaments d’aquesta gran tribuna estan fets amb ferro forjat. A
la part superior de les finestres hi trobem vidre pintat que dibuixa la silueta de
dues grans libèl·lules. Just al balcó que hi ha a la part superior d’aquesta
tribuna hi trobem esculpits dos dracs en la part central, així com el bust de dues
dames a cada una de les cantonades d’aquest balcó.
En l’últim pis d’aquest edifici hi podem observar un total de vuit dobles
columnes amb elements florals com a decoració dels capitells.
Dirigiu-vos a sud per Rambla de la Llibertat cap a Carrer de les Olles 159 m Continueu per Plaça de Catalunya 48 m
© COOLTUR
Gireu lleugerament a la dreta per continuar per Plaça de Catalunya. 75 m Continueu per Av. de Sant Francesc 89 m
Avinguda de Sant Francesc, 16
En aquest carrer hi trobem la Casa Batlle,
reformada per Rafael Masó el 1910. Aquest
projecte de reforma, per això, està inacabat,
ja que hi van haver un seguit de
desavinences entre el promotor de la reforma i l’arquitecte. No obstant això, el
què més ens pot cridar l’atenció, és la presència de tot de figures ceràmiques
de mussols en el sostre ondulat que presenta l’edifici.
Dirigiu-vos a oest per Av. de Sant Francesc cap a Plaça Diputació 160 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Jaume I 108 m Gireu a la dreta per Av. Álvarez de Castro 21 m
Avinguda Álvarez de Castro, 7-9
En la cantonada d’aquesta avinguda amb el carrer
Jaume I, hi trobem la Casa Gispert – Saüch,
dissenyada per Rafael Masó el 1923. Tot i que no
es van construir tots els elements que estaven
projectats, podem destacar com l’arquitecte juga
amb la forma del balcó cantoner, emprant la
utilització d’un contrafort decoratiu. A més a més,
podem observar, al llarg de totes les obertures, l’ús
de ceràmica vidriada com element decoratiu.
Dirigiu-vos a oest per Av. Álvarez de Castro cap a Carrer Ferran Agulló 75 m Gireu a l'esquerra per Carrer Barcelona 46 m
© COOLTUR
Carrer Barcelona, 7
En aquest carrer hi trobem la Casa Colomer, una
casa reformada per Rafael Masó el 1928. Podem
destacar, d’aquest edifici, els tres plafons de terracota
amb els relleus de Jaume Busquets, els quals es
troben sobre la façana. També cal destacar el ferro
forjat que hi ha a la porta d’entrada i a l’ull de bou que
corona aquesta porta.
Dirigiu-vos a sud per Carrer Barcelona cap a Plaça Poeta Marquina 19 m Gireu a la dreta per Plaça Poeta Marquina 59 m
Plaça Poeta Marquina, 4,
En aquesta plaça hi trobem la casa que relacionem amb la
Casa Rigau, dissenyada per Joan Roca i Pinet el 1915.
Edifici de tres plantes, l’element més cridaner és la gran
tribuna que hi ha al primer pis, amb obertures ovalades, i la
presència de vidres pintats en la part superior d’aquestes
obertures. A més a més, podem observar la utilització de
ferro forjat en les baranes dels diferents balcons d’aquest
edifici.
Dirigiu-vos a oest per Plaça Poeta Marquina cap a Travessia Carril 44 m Gireu a la dreta per Travessia Carril 69 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Santa Eugènia 237 m
© COOLTUR
Carrer de Santa Eugènia, 19
En aquest carrer hi trobem la Casa Teixidor, coneguda
també com La Punxa, sobrenom que li prové per la
forma de la teulada de la torre. Dissenyada per Rafael
Masó el 1922, podem observar, com element
modernista, la coberta d’escates de ceràmica vidriada,
ja que la resta de l’edifici mostra una simplificació de les
línies. El 1979 aquest edifici va ser restaurat després de ser adquirit pel Col·legi
d’Aparelladors.
Dirigiu-vos a nord-est per Carrer de Santa Eugènia cap a Carrer Bisbe Sivilla 120m
Carrer de Santa Eugènia, 40-42
En aquest punt hi trobem la Farinera
Teixidor, dissenyada per Rafael Masó el
1911. Podem observar com l’arquitecte va
jugar amb diferents formes geomètriques
a la hora d’idear aquests tres edificis que
comprenien la casa familiar d’Alfons Teixidor, les oficines i la fàbrica. Es pot dir
que aquesta és l’obra més important de Masó.
Dirigiu-vos a nord-est per Carrer de Santa Eugènia cap a Carrer del Canonge Dorca 249 m Gireu cap a l'esquerra per Plaça Marquès de Camps 39 m
Plaça Marquès de Camps, 2
Situada en aquesta plaça hi ha la Casa Corominas, un
edifici reformat i ampliat per Rafael Masó el 1928. Podem
observar, com a element destacat, una gran tribuna, al primer
© COOLTUR
pis de l’edifici, on s’hi utilitza la ceràmica vidriada com element decoratiu.
Dirigiu-vos a nord-est per Plaça Marquès de Camps cap a Carrer de Jaume I 32 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Jaume I 195 m
Carrer de Jaume I, 34
En aquest carrer hi trobem la Casa Sabater, de
la qual no en sabem ni l’arquitecte ni l’any que es
va construir. Un dels elements més destacats
que hi ha en aquest edifici és la tribuna del segon
pis, que presenta grans obertures amb elements
de vidre pintat com a decoració. A més a més,
també hi trobem la presència d’elements de ferro
forjat en algunes de les obertures de l’edifici.
Dirigiu-vos a nord-est per Carrer de Jaume I cap a Carrer Miquel Blay 119 m Gireu a l'esquerra per Carrer Artillers 17 m
Carrer Artillers, 4
En la cantonada d’aquest carrer hi trobem el
Col·legi Joan Bruguera, inaugurada l’any
1911. Podem observar com aquest edifici
utilitza el maó vist com a element principal. En
les obertures del primer pis hi observem la
utilització de columnes purament decoratives.
Si ens mirem la façana principal, veurem com a la part superior de les tres
obertures principals hi ha tres escuts.
Dirigiu-vos a sud-est per Carrer Artillers cap a Carrer de Jaume I 17 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Jaume I 37 m
© COOLTUR
Carrer de Jaume I, 5
En el número 5 del carrer Jaume I hi trobem situada la Casa
Auguet, dissenyada per Josep Martí i Bruch l’any 1912.
Podem observar com una tribuna que ocupa els quatre
pisos d’aquest edifici. Les obertures d’aquesta tribuna, fetes
amb ferro forjat, estan separades per columnes decoratives.
Les diferents finestres compten amb elements de vidre
pintat com a decoració. A més a més, al llarg de la façana hi
podem observar elements florals com a decoració.
Dirigiu-vos a nord-est per Carrer de Jaume I 53 m Gireu lleugerament a la dreta per continuar per Carrer de Jaume I. 26 m Gireu a la dreta per Carrer Nord 40 m
Carrer Nord, 17
En aquest carrer hi trobem el Bloc Forest, dissenyat
per Isidre Bosch i Bataller el 1906. El primer que ens
pot cridar l’atenció d’aquest edifici és la forma que
pren la porta principal.
A part d’això, els elements més representatius que
hi podem observar són el ferro forjat que hi ha en
totes les baranes de tots els balcons de l’edifici, la
ceràmica vidriada que, com element decoratiu, hi ha
en el marc de totes les finestres, i els tres escuts que es troben a la part més
alta de l’edifici.
Dirigiu-vos a sud per Carrer Nord cap a Carrer Anselm Clavé 29 m Gireu a la dreta per Carrer Anselm Clavé 10 m
Carrer Anselm Clavé, 28
En aquest carrer hi trobem el Xalet Juandó,
dissenyat per Isidre Bosch i Bataller el 1910.
En aquest edifici, l’autor va intentar recuperar
© COOLTUR
certs aspectes de la construcció popular catalana, tal i com ens demostren les
obertures gòtiques que te l’edifici. A més a més, podem observar com utilitzat la
rajola vidriada per a la construcció de les teulades de l’edifici.
Dirigiu-vos a est per Carrer Anselm Clavé cap a Carrer Nord 82 m Gireu a la dreta per Carrer de Santa Clara 40 m
Carrer de Santa Clara, 51
En aquest carrer hi trobem la Casa Franquesa,
dissenyada per Eugeni Campllonch el 1901. Edifici de
tres plantes, podem observar, en el primer pis, com
l’arquitecte juga amb formes geomètriques per
emmarcar les tres obertures que hi ha. A més a més,
també hi trobem elements de ferro forjat en la barana
del balcó. En el tercer pis hi trobem un total 5 finestres
separades per columnes, de maó, purament
decoratives.
Dirigiu-vos a nord per Carrer de Santa Clara cap a Carrer Anselm Clavé 44 m Gireu a la dreta per Plaça de la Independència 34 m Continueu per Pont de Sant Agustí Aneu per les escales 83 m
Carrer de l'Argenteria, 29
En aquest carrer hi trobem la Farmàcia
Masó i Puig, projectada per Rafael Masó el
1907. Tot i que en l’actualitat no es conserva
la reforma de la façana, sí que es conserva
l’interior de la farmàcia, en la qual hi podem
observar elements de ferro forjat combinats
amb el treball de la fusta. També podem
observar diferents elements amb vidre pintat.
Dirigiu-vos a est per Carrer de l'Argenteria cap a Carrer de la Cort Reial 16 m Gireu a l'esquerra per Carrer de les Ballesteries
© COOLTUR
81 m
Carrer de les Ballesteries, 24-26
En aquest carrer hi trobem la Casa Masó,
casa del famós arquitecte, i reformada pel
mateix Rafel Masó entre els anys 1911 i el
1924. Val a dir que els elements
modernistes d’aquest edifici es poden
observar en el seu interior, on hi ha diferents
vitralls i mobles dissenyats pel mateix arquitecte.
ALTRES ELEMENTS MODERNISTES DE GIRONA
Per efectes pràctics, hi ha un seguit de punts modernistes de la ciutat de
Girona que no estan compresos en la ruta indicada, i que recomanem visitar.
Crta. De Sant Feliu, 17
En aquest indret hi trobem la Façana
principal del cementiri municipal,
realitzada per Rafael Masó l’any 1919
després de guanyar un concurs de
l’Ajuntament de la ciutat. En aquesta paret,
de pedra, hi podem observar diferents
elements escultòrics.
C/ Sant Joan Bosco, 59 – 61
En aquest carrer, als afores de Girona, hi
trobem la Destil·leria Gerunda, dissenyada
per Jaume Catà i Catà l’any 1911. Edifici de
tres plantes, podem observar la utilització de
pedra en la construcció dels baixos de
l’edifici, element utilitzat en la creació d’un
seguit columnes. En els dos pisos superiors hi podem observar la utilització del
maó vist en el dibuix dels arcs i de les finestres. A la part central de l’edifici, a
© COOLTUR
més, hi podem veure un gran finestral amb forma semicircular. A part d’aquests
elements, també ens podem fixar en l’ús de ceràmica vidriada verda, com
element decoratiu, i l’ús de ferro forjat en les baranes dels balcons.
C/ del Pont Major, 36
En aquest carrer hi trobem la Casa Regàs, edifici
que va servir com a vivenda particular dels amos de
la fàbrica Regàs a principis de segle. Dissenyada
per Jaume Catà i Catà l’any 1916, podem observar
com aquest edifici combina el maó vist amb la
pedra. A més a més, utilitza elements de ferro forjat
per a l’entrada i les finestres de la planta baixa. Per
últim, podem observar l’any de l’edifici, fet amb
fragments de ceràmica vidriada, a la part més alta de l’edifici.
C/ Pont Major, 67 – 73
En aquest carrer ens trobem la Destil·laria
Regàs, dissenyada per Jaume Catà i Catà l’any
1907. Igual que en les altres obres de Jaume
Catà, aquest combina l’ús de pedra i maó vist.
Podem observar un seguit de columnes, de
pedra, a la planta baixa de l’edifici. En la part central del primer pis hi observem
quatre finestres que dibuixen una gran obertura semicircular. L’autor també va
utilitzar elements de ceràmica vidriada verda, com element decoratiu, per
escriure el nom de l’empresa.
Des de COOLTUR desitgem que hàgiu gaudit d’aquesta ruta turística, i
que tingueu molt bon dia.
© COOLTUR