RUTA LITERÀRIA PER SALOU
description
Transcript of RUTA LITERÀRIA PER SALOU
RUTA LITERÀRIA PER SALOU
COL·LIRI de Rodolfo del Hoyo
Un cop a Salou, la Marga va comentar que era
millor deixar les maletes tal qual i sortir a fer un
volt.
Es van fer fotografies a la Torre Vella i a l’Església
de Santa Maria del Mar. A en Damià li va
interessar el relleu damunt la porta amb una barca
amb pescadors. Després van visitar alguns edificis
modernistes. I mentre caminaven fent de turistes i
fent fotografies, la Marga anava explicant el que
anaven veient com ara que l’escut de l’església
feia referència al seu origen gremial i que
representava el Gremi de Mariners, o que la casa
modernista principal és el xalet Bonet, obra d’un
arquitecte deixeble de Gaudí.
I així, barrejant conversa de temes literaris i
personals, va passar el dinar, la sobretaula i
la tornada pel mateix camí. De tant en tant,
en Damià s’aturava davant els escuts dels
senyors feudals i anava fent fotografies. El
nom de Guillem devia ser un nom de moda
perquè va trobar-ne uns quants: Guillem de
Claramunt, Guillem de Cervelló, Guillem de
Montcada, Guillem Despuig, Guillem de
Bearn, i també alguns Berenguer com
Berenguer de Pinós o Berenguer de Palou.
AADD: Salou, 6 pre-textos VII
SALOU: LA CIUTAT ON TOT ÉS POSSIBLE de Fina Anglès
Senyor Regidor de festes,
Des dels molts anys que tinc i des de la meva experiència de servir la nostra estimada vila de Salou, em permeto
adreçar-vos aquesta carta per fer-vos, per una vegada a la vila, una petició. M’hi anima saber de la condescendència
com s’ha rebut i atès altres sol·licitats de caire similar.
Jo sóc vella, tinc ja molts anys i sempre he procurat estar a l’aguait del món, dels moviments que es donen i s’han
donat per les nostres contrades i el nostre mar i també de les inquietuds i expressions artístiques i culturals dels
nostres ciutadans.
aquesta actitud, per a la qual no demano cap tipus de reconeixement, l’he exercida des de la meva voluntat de servei
al meu estimadíssim municipi de Salou. Ara, com us deia, em permeto la llibertat de fer-vos una única petició.
Continuació...
Any rere any, per la festa major de la Mare de Déu d’Agost, veig enlairar-se en el cel mils i mils de coets que esclaten, peten i
fan cascades i explosions de tots colors. Ho trobo, sincerament, tan i tan bonic que alguna vegada m’he arribat a imagina com
es deu veure Salou des de tant amunt i enmig de tanta bellesa. Jo que sóc alta ja me’n faig bastant la idea, però... Mai no és el
mateix.
M’agradaria, doncs, senyor regidor, poder intercanviar-me encara que fos per una sola vegada amb algun element del castell de
focs.
Em conformaria que fos, com en altres casos que darrerament s’han fet públics, un cop cada quatre anys, encara que a mi –
l’edat no perdona- ja pocs me’n queden. Potser, per això mateix , tinc una gran força interior que m’empeny a demanar-vos-ho i
a confiar que vós m’ho concedireu.
Ben atentament, la seva segura servidora des de fa segles.
TORRE VELLA
AADD: Salou, 6 pre-textos IV
LA FLAIRE DE LA MAR de Joaquim Pijoan
Varem refer el camí de tornada, el Vil·la Alexander, o bé Casa Groga,
com l’anomenava la Mar familiarment, era una de les cases
modernistes del Passeig, al costat de la casa Bonet, una bella
construcció d’un deixeble de Gaudí, Domènech Sugrañes, li va
comentar quan hi passejaven pel davant, tot fent-li llegir, a la façana
principal, una inscripció que hi havia en un rellotge de sol fet amb
peces de ceràmica: Aprofita el temps que passa i no torna...
AADD: Salou, 6 pre-textos VII
SALOU: LA CIUTAT ON TOT ÉS POSSIBLE de Fina Anglès
Dret dalt del pedestal del meu monument, veig la mar
blava que un dia solcaren les meves naus en direcció a
Mallorca i m’agrada molt. Vaja, no cal dir-ho perquè ja ho
vaig deixar escrit en el meu Llibre dels Feyts del rey En
Jacme. (Això dels possessius els reis ho empren molt.).
Nós, Jacme I de Catalunya i Aragó, Comte de Barcelona i
rei d’Aragó, de València i de Mallorca, declaro que un dia
de cada quatre anys, en l’anomenat any de traspàs,
descendiré del meu pedestal del meu monument del meu
passeig de Salou i em passejaré per la vila, aniré al Parc
de la Ciutat 8...) i donaré un tomb amb bicicleta pel vial del
Cavet, visitaré l’església de Santa Maria com a record de
la de la de Montpeller, el primer lloc on la Reina,
ma mare, em va portar quan vaig néixer, practicaré una mica
de surf i em trobaré amb els meus companys escriptors per
parlar de les nostres coses perquè sóc rei, però també sóc
escriptor.
(...)
Si ell baixa a baix, algú ha de pujar a dalt!
(...)
només calia contactar amb la Colla gegantera de Salou. El
gegant Rei en Jaume complia tots els requisits.
(...)
El mateix Rei, que durant les festes majors i les trobades de
gegants el veia desfilar pel passeig, havia comentat, en privat,
que amb aquell gegant se sentia ben representat. Que feia
patxoca i era elegant i majestuós i que es movia com s’escau
no solament a un gegant, sinó a un rei.
AADD: Salou, 6 pre-textos IV
DES DEL FAR DE SALOU de Teresa Costa-Gramunt
Veia el far des de casa: veia la seva silueta fantasmagòrica a l’alba que
pintava el cel amb els seus dits de rosa: veia com en aquelles primeres
llums, el far emergia de l’aigua com una deessa blanca. Quan el dia avançava
el seu curs de llum blanca esdevenia tan punyent que feia aclucar els ulls.
Després transitaven morosament, amb parsimònia, les hores de la tarda que
tenyia el blanc amb els tons malva, carmí i morat del capvespre: en aquella
hora violeta, el far s’embolcallava de misteri.
AADD: Salou 6 pre-textos V
DES DEL FAR DE SALOU de Teresa Costa-Gramunt
Durant tots aquests anys, el far ha sofert
diverses transformacions. No l’edifici, per
sort: l’edifici actual conserva la seva
fesomia antiga que li dóna aquest aire de
pel·lícula històrica... “decimonòmica”,
insisteixo que dèiem la colla de joves
estiuejants dels anys setanta
(...)
És evident la seva funció de salvament
per als navegants en perill, sobretot en
altres temps, quan no hi havia radars ni
satèl·lits que viatgessin per l’espai.
El només en dues ocasions ha deixat de
solucionar. La primera vegada va ser entre el
18 de juliol i el 20 d’agost de l’any 1898, a
causa de la guerra de Cuba. Com va passar
amb els altres fars espanyols repartits per la
costa de la pell de brau, les autoritats
governamentals van voler evitar que la seva
llum servís de referència a una suposada
invasió nord-americana...
La segona vegada va ser durant la nostra
tràgica guerra civil, quan el far va servir de
punt d’observació. En la façana encara es
conserven els senyals de la metralla aèria.
AADD: Salou 6 pre-textos V
MAI NO HI HA BATALLES PERDUDES
- Avi, per què s’anomena passeig 30 d’octubre?
Des de fa molts anys Salou lluitava per la seva independència de Vila-seca. Fins que un 30 d’octubre
de 1989 la va aconseguir. D’ençà, el 30 d’octubre se celebra una festa en homenatge a aquesta
batalla guanyada. Per això van construir aquest passeig.
- Què és això de la independència, avi?
És el tipus de llibertat que se li atorga a un municipi a través d’un acord que fa que dues ciutats
tinguin cadascuna el seu ajuntament. Això et diria un diccionari més o menys, i no s’allunya tant de la
veritat. Però per mi significa més que això. És quan sents que ja no depens d’un altre, que sents que
no necessites el seu permís, la seva ajuda o els seus ànims per continuar endavant, per ser tu
mateix. Quan saps que no formes part seu, perquè ets tu, i tu saps molt bé què et convé....
Diguem que parlem de Salou... Comenius regio Salou- Gdansk
TEXTOS SELECCIONATS PER
Assumpta Ribas