SA SELLASencelles. Associació Premsa Forana. Num. 44 Abril-Maig 1996. 250 pts.

SA SELLA

PERE CIRER VERDServei TècnicMóvil 908 63 00 91

Oficina:C/. Cabana, 65 - Pont DlncaTel.: 79 46 18

GESTIMOTOR, S.A.LC/. Licorers, Solar 176 B 3Pol. Industrial MarratxíMallorca - Baleares

Case Poclain

Vft*<^*^

entourantC/ Sant Joan, 32 Tel: 87 05 83BINIALI-SENCELLES-Mallorca

DILLUNSTANCAT

especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolanaservici de banquetes i menú diari de dimarts a divendres

s'agraeix telefonar per reservar taula

2

SA SELLA

EditorialDes de Sa S

^«^Sïïî3

Equip de Redacció ( ordre alfabètic ):Els quatre de sempre

Col·laboradors ( ordre alfabètic ):Miquel Amorós Montserrat

BarramotMaria Florit Amengua!

Antònia Florit SalasMargalida Llabrés Fiol

Macià Llabrés Ramis (C.P. Can Brii)Miranda Miret

Tomeu Morro OliverSebastià Siquier i Ramis

Jané SutcliffeNeus Vallés PerellóMaria Vich Cirer

Guillem Zuàzaga LlabrésEs Rossinyol de Primavera

Nota de la Redacció:Els articles d'aquesta revista expressen única-ment l'opinió dels propis autors.

Revista Sa SellaC/ Església, 3CP 07140 Sencelles Mallorca

Portada: Una vergonya a la creu des pou deBíniali.

Dipòsit legal: PM 400-89Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) desde 1983.Imprimeix: Tirrena SACarrer J. GrisTel. 555212 Manacor

SA SELLA

Actualitat de SencellesMesos de Març i Abril

MàximesMínimesMitjanaTotal Lit./m2Dia més plujós

Març16,4 dia 23

4 , 6 dia 5

10,4°C

46,51/m2

11,5 I. dia 11

Abril18,8 dia 20

10,8 dia 5

14,7°C

5 7,0.1 /nr

26 ,5 1. dia 26

Demografia:Tta¿xe»tettU: Pereta Alomar Ramis de can Mascaró, dia 20 d'Abril"DefatMctoHà: Març:

Magdalena Ferragut Oliver de can Gep, í dia 31 als 91 anys.Gabriel Mairata de Biniali, "ïï" dia 28.

Abril:Magdalena Sans Aloy de can Pica, fr dia 5 als 67 anys.Miquel Llabrés Gelabert de ca sa Rotera, "fr dia 6 als 77 anys.Joan Ramis Ferrer de Son Palou, í1 dia 14 als 63 anys.

Ttocet: Març:Pere J. Vallès Ramis de can Merris i Margalida Llúcia Ferragut Ferrer de can Costa deRuberts, dia 30

Abril:Miquel Vicens Mateu de can Tonces i Catalina Alomar Bennàssar de can Mascaró, dia 13Antoni Pons Alzina de Biniamara i Antònia Vallés Ramis de Can Merris dia 20

Margalida Llabrés Fiol i Guillem Zuàzaga Llabrés

SA SELLA

Fer Pöble des del punt de vista cristiàFER POBLE:

Fer poble és construir la nostra terra, ésestimar-la, és fer-ne un lloc d'acolliment i deconvivència autèntica, és assumir cadascú elpaper que li correspon, és discutir els caminsdiferents que hi pugui haver per fer-ne un quesigui el millor par a tots, és anar adquirintvertaderes actituds democràtiques que ensajudin a compartir unes mateixes aspiracions idisfrutar -tot i essent distint- d'una unitat queens fa solidaris.

EL CRISTIÀ

No es pot viure la fe Cristiana-separada dela vida.

El nostre compromís cristià es realitzaenmig del poble, entre la gent.

La nostra terra, el nostre poble, é un llocon hem de dur a la pràctica les nostresresponsabilitats en vista al bé de tots.

Amb tots els nostres conciutadans tenim eldeure de const rui r el nostre poble,transformant-lo en un lloc on la gent es respectii s'estimi.

El punt de partida és Jesucrist. Ell es vaencarnar en un poble i un país concret.

ACTITUD

La nostra actitud no serà de passotisme.Perquè l lavors , qui fa poble? qui té laresponsabilitat del que passa? Solament lesautoritats? Sols els grans? De fet, hi ha unatendència a replegar-se cadascú a casa seva, ano preocupar-se ni tenir en compte el veí ...,això no afavoreix gens la convivència.

La nos t ra ac t i t ud ha de ser decorresponsabi l i ta t i protagonisme en laconstrucció del propi poble.

PROPOSTES

- Estar oberts a tot el que passa en el meupoble. Això significa interessar-me per unainformació freqüent i també essent vehicleautèntic d'aquesta mateixa informació.

- Ser molt respectuós amb la manera depensar dels altres i a la vegada crític, és a dir,voler anar adquir in t una capacitat per adiscernir allò que afavorirà o serà en detrimentde tots. El respecte a la persona i el bé comúsón criteris vàlids de discerniment.

- Anar adquirint una sensibilitat molt grande cara a detectar el que és just i el que ésinjust. El treball per la justícia i la defensa dela veritat, dues tasques que no admetendescans.

- Voler tenir idees clares per tenir tambéd'una manera progressiva l 'oportunitat depar t ic ipar l l iurament i corresponsalmentopcions ciutadanes, socials i polítiques.

- Superar prejudicis adquirits siguin delsigne que siguin.

La vida pot ser nova si la construïm des del'amor i s'hi ha una voluntat autèntica solidàriaper la convivència.

- Participar en organitzacions i actes que sónl'expressió d'un treball desinteressat per alsaltres. Mai serà vàlida una crítica sinó està fetades d'una participació responsable.

- Cultivar la pròpia cultura i llengua com amitjans de comunicació i promoció humana,fent-ho assequible als més senzills i no excloentmai ningú, ja que tothom hi té dret.

Margalida Llabrés Fiol

5

SA SELLA

Propaganda enganyosa

A vegades ens demanen la nostra col--laboració per dur a terme una campanya quepot beneficiar a altres persones que necessitenla nostra ajuda, i és clar, el nostre granet desorra per contribuir a una causa que ens sem-bla justa i noble.

A Mallorca, gràcies a Déu, hi ha l'empresaDeixalles que va lligada amb la Pimem, i s'en-carrega de reciclar paper, cartró i altres mate-rials perquè després es puguin tornar a utilit-zar. Doncs bé, aquesta empresa va emprendreuna de les tantes campanyes que durant totl'any dur a terme que consistia en recollir to-tes les llaunes de begudes (coca-cola, taronja-da, llimonada, cervesa...) que fos possible; amb

eia i el seu director, comunicant a tots els alum-nes del centre perquè col·laborassin per dur aterme la tasca empresa per la Fundació Deixa-lles, reunint un nombre bastant considerable dellaunes que havien de ser portades al seu desti-natari pels mateixos empleats de l'empresa or-ganitzadora.

La campanya "NO LES LLANCIS..." acabàel passat més de març però les llaunes continu-aven a finals d'abril encara dins del pati de lesescoles de Sencelles sense saber que se n'havi-en de fer de tot aquella muntanya de ferrallaque s'havia recollit, i, després de nombrosesgestions fetes per part del centre cap a Deixa-lles i mitjançant el mateix Ajuntament nos'aconseguí cap resposta.

tot això 'aconseguia que es pagassin 10 pta. a/ 'Hospital de Nit i a Es Refugi, és clar varenposar fil a l'agulla i es preocuparen que tots enformassim part d'aquesta campanya.

Els mitjans de comunicació es varen fer res-sò de la notícia, les tanques publicitàries anun-ciaven de nou l'esdeveniment i com no, els ma-teixos responsables ho vàrem comunicar a lesdiferents associacions de cada poble, més con-cretament als col·legis perquè es conscenciàsPal·lot/-ta que la seva ajuda era molt impor-tant.

El Col·legi Públic ca'n Brii va rebre la noti-

Tot això pot semblar una mica exagerat, peròés la pura realitat. Les grans empreses, amb unaforta estructura a l'hora de fer projectes, ambgrans mitjans per aconseguir tot allò que esproposen, a vegades s'obliden d'acomplir ambles seves obligacions que els pertoca amb lagreu conseqüència que la gent es desenganya.

I ... els més perjudicats en tot aquest enre-nou són els nins i nines del Col·legi Públic deSencelles que han vist com tot el seu esforç idedicació per recollir les llaunes que trobavenha estat inútil i se senten enganyats.

Macià Llabrés (Col·legi Públic ca'n Brii)

6

SA SELLA

Carta: Com deim en bon mallorquí,ja està fet Sineu!

El dia 3 de març, per sort, ja és història, i elsresultats no foren els que desitjaven certes "per-sones". La GRAN MAJORIA ABSOLUTA, tanrepetida una vegada i altra, es quedà en poca cosa.Però la prepotència, xuleria i la demagògia, se-guia present en el PP. Ja eren les 23 h., i encarael Sr. Cascos seguia dient que tenien majoria ab-soluta, malgrat que els resultats del recompte devots que arribaven al Palau de Congressos deMadrid, no reflectien tal cosa.

Un greu error va esser la gran "festa" la nitdel 3-M, amb senyeres espanyoles, intentant man-tenir "l'utopia" d'una gran victòria que no va te-nir lloc. El PP va passar "s'arada davant es bou",i això mai és bo.

El "vayase Sr. González", ja havia avorrit tot-hom. I només paraules sense fets, no duen en-lloc, i feina, molt poca, xerrameca molta, peròrés més.

Finalment, els resultats electorals demostra-ren que el país no vol prepotències, ni demagò-gies, sinó feina, serietat i Honradesa, (que moltafalta fa al PP, sobretot a Mallorca, i en especial aSencelles. Basta recordà el Túnel de Sóller, elcas Calvià, Sefobasa, Brokerval, etc, etc...).

I, ara què?. Ara, hauran de fer, si volen go-vernar, i ho volen!, pactar amb els partits nacio-nalistes. Malgrat que s'han passat més de tresanys, criticant en Pujol de CIU i en González delPSOE, argumentant que l'ajuda d'en Pujol eracontra natura, i això que el PSOE tenia tres es-cons més que els que ha aconseguit, el PP

Unes petites mostres de la prepotència i de-magògia del PP:

El Sr. Alvarez Cascos el dia abans de leseleccions encara deia que el PSOE estava avesata deixar-se hipotecar per CIU. (= senyor Pujol).I ells?.

La senyora Cèlia Villalobos: - "Paramantenerse en el poder el PSOE es capaz de

vender a su padre, y ahora se vende a CIU" (=senyor Pujol).

El senyor Javier Arenas: -"Resulta patético vera González corriendo detrás del Sr. Pujol".

I ara?, ara el senyor Aznar perd el "cul" darre-ra CIU ( = senyor Pujol), però CIU exigeix que elPP demani perdó.

Ara, el Sr. Aznar, no tan sols "vendrà el seupare, també la seva mare". I per fer aquesta afir-mació basta llegir cada dia els diaris, i comprovarque tot el que demana CIU (= Sr. Pujol), ho acon-segueixen, i molt més. Milions, estatut d'autono-mia, policia autònoma, privilegis, etc., etc...

Si teníem qualque dubte, de qui ha cedit en toti per tot, hi ha uns fets molt clars per aclarir-lo.Ons'han fet les negociacions entre el PP i CIU?. Aquina ciutat s'ha firmat l'acord?. A Barcelona...

Mallorca, com sempre, ha badat. Ha donatmajoria, això si, molt escassa, a un partit centra-lista, que només mira pels interessos del seu par-tit, és a dir, del PP, i molt poc l'importa Mallorcai els mallorquins, i això l'ha demostrat una vega-da rera l'altra, i mai, s'enfrontaran a Madrid, perpor de perdre les seves cadires, i si per conser-var-les no poden aconseguir millores per aMallorca. PACIÈNCIA!.

No us pareix millor, que a Mallorca i la restad'illes, els set diputats fossin tots nacionalistes?.

Ésser nacionalistes, al contrari del que diuen"certes persones", no és ser separatistes, sinóESTIMAR MALLORCA I ELS MALLOR-QUINS.

Esper que tots, sí tots, reflexioneu, i a les pro-peres eleccions deixem molt alt l'orgull de sermallorquins, i els partits centralistes deixar-loscom una força minoritària.

Sencelles, 30 d 'abri l 1996Maria de ca'n Xim

SA SELLA

Noticiari^Dissabte 2 de març fou la data escollida

pel Club Ciclista Sencelles per celebrar un anymes es trofeu que commemora l'aniversari dela seva fundació. La participació fou massivaamb uns 167 corredors. La prova fou guanyadaper Gabriel Palmer.

^ A les e lecc ions a Cor ts Genera lscelebrades el 3 de març a Sencelles els resultatsforen: PP 674, PSIB-PSOE 303, UM 86,PSM 58, EU. 59, Els Verds 28 i ERC 4.

C^=E1 grup municipal del P-SM de Consellva tornar a denunciar a pr inc ip is de mesl'abocament d'aigües residuals sense depurarque realitza Lavanderías Diana al torrent deSolleric just a la partió amb el terme deSencelles.

^ El conegut jugador de bàsquet JuanDomingo de la Cruz ha estat nomenat directorde la nova Escola Municipal de Bàsquet deSencelles. La presentació de la nova escola esfeu dia 5 de març al gimnàs cobert delpolisportiu de can Brii. Les classes gratuïtesde bàsquet són dos dies a lasetmana i s'hi han apuntat uns80 sencellers.

C^=A mitjans mes de març va cessar del seucàrrec de gerent de l ' e m p r e s a púb l i caSEFOBASA (Serveis Forestals de Balears SA)el senceller Miquel Ferrer, de na Cavallera,després d'una encesa polèmica parlamentària iperiodística sobre les feines forestals fetes afinques de familiars (com a les del seu germàGuillem, batic de Sencelles). Fou substituït perun altre senceller Carles Pizà Alabem de canRaió.

^Dia 27 de març els alumnes del Col·legican Brii de Sencelles sembraren les jacarandesde Múrcia que l'ajuntament havia comprat perendiumenjar el carrer dels Donants de Sang.

^°E1 fiscal demanà a finals de març unapena de 22 anys per Jaume Carbonell qui estàacusat d'haver mort el seu fill Bernat de 36anys a principis d'octubre de l'any passat auna caseta de Laià. Dia 22 d'abril se celebrà eljudici.

^De dia 29 a dia 31 de març es celebrarena Sineu les primeres jornades d'estudis localsorganitzades per la Mancomunitat del Pla deMallorca. Els temes de les jornades forenSineu: el medi i la gent, i els impactes delturisme al Pla de Mallorca. D'aquest darrertema hi hagué una comunicació que versà sobre

El C lub C i c l i s t aSencelles celebrà lapresentació del seu nou equipper a la temporada amb la Vcicloturistada dia 17 de març.

^Dia 18 de març la unitatmòbi l de la Germandat deDonants de Sang de Mallorcavisità Sencelles per facilitarles extraccions dels donantssencellers.

8

SA SELLA

els impactes del famós projecte de turisme ^El dia de les Illes Balears se celebrà ad ' in ter ior que ^s 'havia de desenvolupar a n,,a de Menorca els dies 9 i 10 de març. Els

actes que es feren a Maó i a Ciutadella varenconsistir en concerts, misses i la concessió aJosep Mascaró i Passarius de la medalla d'orde les Balears. Per la Premsa Forana hi acudiren

Sencelles i Biniali

^La nit de dia 1 a dia 2 d'abril una fortatormenta va causà greus desperfectes a lescasetes situades al nord del terme municipal de els reporters Jaume Taberner i Magí Ferriol.Sencelles. La tormenta va tenir una fortaincidència elèctrica per la qual cosa moltsd'aparells electrodomèstics quedaren danyats.

La vostra nòmina o pensióus porta de viatge

C§F°L'Ajuntament de Sencelles va decidirsol·licitar la declaració d'interès social a laComissió Insular d'Urbanisme per a les obres

^El Serobús, una unitat mòbil per a la de la pista de bàsquet i la de tennis que s'hanprevenció i la informació del VIH/Sida va visitar de fer al camp d'esports de Biniali, ja que elsdurant aquest mes els mercats setmanals de terrenys són declarats de sòl rústic,d i ferents pobles del Plaoferint els seus serveis.

^ La direc t iva del'Agrupació Folklòr ica EsJonc de Sencelles es varenovar a p r inc ip i s d 'anyessent actualment el presidentJordi Llabrés i el secretariPere Ramis.

^ A mitjans d ' ab r i l secelebraren les terceresjornades musicals Capvuitadade Pasqua que comptaventambé amb una trobada dedocumentalistes musicals i unSimposium sobre els orgueshis tòr ics de Mallorca. Hihagué concerts a sa Pobla,Muro, Alcudia, Pollença iInca. L'organista sencellerBartomeu Mut interpretà unesquantes peces dins el marc deles jornades.

^L'Associació CulturalFent Carrerany editora de larevista de Maria de la Salut haconvocat el VIII certamen defotografia amb distintsapartats i premis.

Viatges gratis per a 2 personesa Nova York i a les illes gregues

Aprof i t i els avantatges de t en i r la seva nòmin;i

0 pensió domici l iada a "la Caixa ". Pot guanyat

un fantàstic viatge a Nova York o un

magnífic creuer per Ics illes gregues*.

1 disposar, a més, de tots els benef ic i s .,< /-* . (la Caixa:*

exclusius del Servei Nòmines i del Servei

Pensionistes. Informi-sc 'n en qualsevol de les

nos t r e s o f i c ine s . Comprova rà q u e

cobrar la nòmina o la pensió a

"la Ca ixa" te mes a v a n t a t g e s .

9

SA SELLA

^L'Ajuntament de Sencelles va aprovar elspressupost per a 1996 que pugen a uns 85milions de pessetes. La compra d 'uns nousequips informàtics és una de les partides mésdestacades del nou pressupost, que varen ésseraprovats amb el vot en contra de SencellersIndependents.

^Dia 16 de març hi hagué a Maria de laSalut una trobada de revistes associades a laPremsa Forana de Mallorca per intercanviarimpressions i maneres de fer feina. La revistaamfítriona fou Fent Carrerany. Sobre tot estractaren temen relacionats amb l'aplicació deles noves tecnologies de la informació peraplicar a la confecció de les revistes.

^ El grup munic ipa l dels Sencel lersIndependents es va mostrar disconforme afinals de març de la decisió de la majoria degovern de sol·licitar un préstec per 10 anys de20 mi l ions per així eixugar el dèficit del'exercici pressupostari del 95. Per aquestcrèdit s 'hauran de pagar més de 260.000pessetes mensuals d'interessos.

c^=Dia 18 de març es va firmar el convenique possibilita el pla pilot de foment de lallengua catalana a 7 municipis de Balears.Sencelles serà munic ip i pi lot de lanormalització lingüística. El conveni permetràque el municipi es beneficiï d'una línia d'ajutsvalorats en uns 8 milions que serviran per laretolació i senyalització toponímica, per alfoment de l 'ús social de la llengua, l'ús al'àmbit intern del consistori i per accions desuport a in i c i a t ives de sectors socials ieconòmics..

c^=Les fetes de Pasqua, que enguany coincidirenamb els primers dies d'abril, revestiren de lasolemnitat de costum : rams, processons, vigíliapasqual, panades, robiols, crespells, etc.

^"DOS moviments sísmics es feren notar aSencelles. El primer fou la matinada de dia 2d'abri l aproximadament sobre les sis de lamatinada i l 'altra, que va tenir el seu epicentreal nord del terme municipal de Sencelles. dia 9W

a les 2 de la matinada. Aquest darrer, amb unaintensitat de 3,2 a l'escala de Richter, va ésserel més escandalós ja que despertà a molta gentamb els cruixits dels mobles i el tremolor delsvidres.

Els informadors del Pla de FormacióMestral es desplaçaren a Sencelles dia 11d'abril per atendre les consultes de tots aquellsque estaven interessats en la realització dequalque curset.

^Finalment el judici contra Jaume Sastreper injuriar a Ventura Rubí en articles publicatsa la revista L'Estel de Mallorca sobre lapolèmica venda d'aigua a Palma es va celebrara principis de Març. A finals d'aquest mateixmes es feu pública la sentència que condemnara Jaume Sastre qui ha anunciat un recurs. Amitjans d 'abr i l Jaume Sastre presentà unadenúncia per amenaces de mort telefòniquesdirigides contra ell per "un amic de VenturaRubí de Sencelles".

Sencelles celebrà un any més la diada del'Àngel a la caseta de la Beata a Sarissal. Lajornada organi tzada per la Coral Sor

SA SELLA

Francinaina va esser tan animada com decostum amb els jocs infantils, els balls d'EsJonc, les actuacions musicals, arròs brut, etc.

^L'Ajuntament de Son Servera va haverd'ordenar a mitjans abril el tancament delsvials de la urbanització pirata de ca s'Hereuper evitar la parcel·lació i la construccióil·legal als terrenys per on ha de discorre lafutura via de circumval·lació del poble. Elpropietari de ca s'Hereu és Ventura Rubí,r e g i d o r

a l'intercanvi d'articles que des de fa un anyrealitza Sa Sella

c^=Dia 5 de maig els membres de l'associacióde la tercera edat celebraren amb un dinar lafesta del treball.

d ' u r b a n i s m eSencelles.

de

Han estatadjudicades perpart de laC o n s e l l e r i ad'Agricultura unanova fase de lesobres deremodelació delcentre deSencelles. Enaquesta ocasió elstreballs valorats enuns 5 mi l i onscons i s t i ran enconvertir un trosdel corral de larectoria en jardídel carreró del'Obra, fent recularla paret delstarongers del rector.

^El col·legi Públic de ca'n Brii va celebrarde dia 22 a dia 26 d'abril una setmana cultural,patrocinada per la Fundació Oliver. Hi haguéentre d'altres, actuacions com la de Cucorba,l'amo en Xesc de Son Cloquis, exposició detreballs sobre figues, una conferència deBartomeu Pons, etc...

t^=El.primer cap de setmana del mes demaig visitaren Sencelles un grup de companysde la revista El Portal de Centelles (Osona),de la qual ja en coneixeu moltes coses gràcies

Dos pintors locals, Neus Vallès i MiquelÀngel Torrens, exposaren les seves obres juntamentamb altres artistes a una col·lectiva que es muntà allocal jove de Lloret durant les festes de la seva fira

del segon diumenge demaig. Tornaran exposarper les festes de SantAbdon i Sant Senénd'Inca.

El CentreCultural de Sencelles -Sa Sella Revista hasol· l ici tat al ' A j u n t a m e n tl ' agermanament deSencelles amb elspobles de Centelles iConstantí. També hasol·licitat l ' inici delstràmits per declararmossèn Bar tomeuOliver i Amengual coma f i l l i l · lustre deSencelles.

c®°La peregrinaciódels habitants del Pla de Sant Jordi i de sa CasaBlanca es tornà a celebrar el segon diumengede maig.

^La II Diada en defensa de la llengua il'autogovern es celebrà a Ciutat dia 18 de maig.Entre els actes hi va haver la XII trobada anuald 'escoles mal lorquines , i el segonCorrellengua. Sa Sella, amb l 'ajut d'altresentitats, va ésser l'encarregada de coordinarel pas de la flama de la llengua per Sencelles.

Agència de Selleters

//

SA SELLA

Comentaris sobre PsicologiaQUE ES LA PSICOLOGIA?

Fent una breu definició podem dir que lapsicologia és l'estudi científic del comporta-ment i dels processos mentals.

El terme psicologia prové de dues paraulesgregues: psyche (ànima) i logos (estudi), aixòrevela que la definició en els seus orígens esreferia a l'estudi de l'ànima, més tard de lament.

Els antecedents més remots de la psicolo-gia daten de l'antiguitat, des dels presocràticsen tota la història podem fer referència a filò-sofs, descobriment, autors,..., que hem de te-nir en compte dins la història de la psicologia.

La psicologia com a ciència és una discipli-na molt jove, té uns 100 anys. És filla de dospares, la filosofia (la cerca de la sabiduría mit-jançant el raonament lògic) i de la filosofia (es-tudis dels processos vitals d'un organisme).

Durant els segles XVIII i XIX els investi-gadors fisiologies emplearen el microscopi perexaminar animals i cadàvers humans, realitzantimportants descobriments sobre la funció dela médula espinal, la naturalesa elèctrica del'impuls nerviós i altres mecanismes biològics.

Per exemple quasi tots els pioners de la psi-cologia experimental a Alemanya estudiarenmedicina o fisiologia.

La cerca de la psicologia per entendre compensen, senten i actuen les persones e basa enel coneixement de la biologia humana. Des definals del segle XIX i principis del segle XXha hagut diferents corrents.

Wilhelm Wundt (1838-1920) s'ha anome-nat tradicionalment " el pare de la psicologia"perteneix a la corrent estructuralista. Wundtva establir la psicologia com una ciència inde-pendent i organitzada. És el fundador del 1erlabora tor i de psicologia exper imenta l aLeipzig, Alemanya. En el seu llibre "Principios

12

de la psicologia fisiològica" va establir lapsicologia com a ciència experimental que uti-litzava mètodes derivats de la fisiologia.Wundt va estudiar l'estructura bàsica de lament humana.

Un altre autor és en Titchener, que voliaanalitzar la consciència, descompassant-la enunitats elementals. La primera escola psicolò-gica americana va ser el funcionalisme, l'autorque destaca és Wi l l i am James. Elsfunciqnalistes s'ocupaven d'aplicar els conei-xement a situacions pràctiques, especialmenteducatives.

També podem destacar un altre corrent, laGestalt, segons ells el tot és la suma de lesparts, opinaven que les experiències no es po-dien descompondre en elements més petits.

Un altre corrent és el psicoanàlisi, amb enSigimind Freud va començar la revolució del'inconscient, aquest enfocament es va basar enles tendències inconscients que motiven el com-portament.

Per altre part tenim el conductisme que escentra en la conducta i els fets observables,donen molta importància a la conducta obser-vable i el paper de l'ambient en la formació delcomportament.

El conductisme va ser iniciat a l'any 1913amb en Watson, més tard com a conductistesimportants tenim a Paulov (condicionalmentclàssic) i Steinner qui descobrí els principisbàsics del condicionament operant.

I així podria anar citant molts d'autors peròd'una manera molt resumida he mencionat unsdels tants que són molt importants per enten-dre la psicologia.

Per acabar ho deixaria amb aquesta citad'Alexander Pope: Y todo nuestroconocimiento no es sinó CONOCERNOS ANOSOTROS MISMOS"

Neus Vallés Perelló

SA SELLA

Qui diespassa, anysempeny !

Les imatges que mostram avui notenen massa parescut. Però teníemganes de publicar la foto antiga deBiniali que mostra una vista generaides poble i la imatge del patró SantCristòfol.

Es tracta d'una foto feta per PereMascaró, mestre Pere des Retratosde Maria de la Salut, que cada certtemps feia incursions amb les sevescameres pel Pla retratant els seushabitants i els seus pobles. Les fotos

-ÍAN. CRISTÓBAL PATRON ot flf NlâLl

després les venia als protagonistes deles imatges perquè tenguessin un recordper a là posteritat.

La foto és del llegat de Pere Masca-ró que es troba a la Biblioteca GabrielLlabrés de Palma.

Entre la imatge antiga i la modernano hi ha una coincidència del mateixpunt d'observació, ara bé tenen el ma-teix esperit. Si la primera és una fotode propaganda de Biniali, la segonatambé.

La foto més moderna és d'un pòsterde promoció turística de la Conselleriadel Govern Balear en base a una fotod'Eduardo Miralles.

SA SELLA

Notícies FresquesVos heu fixât mai que a l'iglesi hi ha uns

bancs que posen Juzgado Municipal. Que deuser perquè hi segui en Ventura que està tantavesat anar per jutjats i és perquè no perdi escostum !

O deu ser que també necessiten tant depuesto que a més de treure de la Sala s'arxiumunicipal ha hagut de manllevar una capella adon Simó ?

He passat una penada per carregar tantescreus i embalums sants a ses processons queper mi valdria més fer un museu amb aquestespeces i fer ses figures des passos amb suroblanc, ho dic perquè d'aquest pas capjovençàles voldrà dur i jo ja estic a ses darreres.

Ha estat bona tot es trui que hi ha hagutamb sa Sefobasa. Ara que ja tenim es pinarsnets de per devers Cascanar, ara deu tocar esde Leià.

Ho veis si sérvese o no. Basta que jo desd'aqui critiqui una cosa per tothom devers laSala corri a manades desfetes. Ho dic pes clotsque taparen i pes arbres que sembraren aescarada. I que voleu que vos digui, ara esclots són bonys i es a rbres . . . serand ' impor tac ió igual que es coets de sesfestes?...'tendrán es mateix final ?

Menos mal que sa restauració de sa rectoriano va ser lo mateix que sa des pou de Judí.Vos imaginau sa rectoria restaurada a based'arrassar-la í deixar sa balconada com a jardídavant es portal de la Sala, just suaixinos comsa pedra des pou.

A la fi som municipi pilot. Ja bastava d'ens'estiu veure passar tots es avions i no podermanar-ne cap. I que voleu que vos digui ? Esticsegur que taiaran es bacallà es de sempre. Mostoquen vuit millonets que m'imagin que seranper pagar un curset a na Cereceda, a n'es nousecretari que ve a sa coloni d'ultramar i perpagar las adhesiones inquebrantables fent sapilota a n'es consecai qui pertoqui.

14

A sa revista no arr iben es anuncis decelebració de plens. Deven volen que a sescadires des públic hi hagi buits. No convoquena rodes de premsa, ni envien comunicats... aixòsí, TVS sempre se fa present quan a segonsqui li toca xupar camera.

Ara que tenim sa rectoria tan i tan bé no seque esperam per reclamar a Ciutat que mostornin tots es documents de s'arxiu parroquialque se'n varen dur fa una partida d'anys ambs'excusa de què perillaven estant on estaven.Això si que se diu espolio. Si es catalansreclamen lo de Salamanca, noltros que esperama reclamar lo que és ben nostro.

De què anam. Mos faran a la fi un femer detrastos vells o serem també es darrer poble deMallorca en tenir un parc verd ?.

I tot es t rui de ses obres i l · legals dedestrucció de ses cases de Son Sant Joan comdegué acabar, perquè aquí ningú diu ni muuu!

Es Jonc a-Múrcia, Sa Sella a Centelles. Seveu que això de sa península estira. Que no vaanar es batic a la Seu d'Urgell just abans deses eleccions? I na Faveta que no l'enjoncarenper devers una fàbrica de piensos de Tarragona.I per cert, ara que a la fi pareix que no faran safàbrica, li cobraran es viatge ? Traficod'influensias, favores, sobornos... seguiréinformant...

Fiets, es números no me surten. Si resultaque pes mes de maig, ses eleccions, hi haviaun superàvit de més de 4 milions, i ara surt queper pagar es dèficit del 95 s'ajuntament hahagut de demanar un crèdit de 20 milions. Mevoleu dir que dimonis varen fer en mig any perhaver gastat 24 milions!

Ara me fareu creure que en Ventura fentmangarrufes d 'urbanisme per devers SonServera i encalçat per un ajuntament també despepets, és sa persona més indicada per adobar-nos sa indisciplina de ses casetes d'aperos aSencelles ? Això se diu tenir autoridat moral.

En Barramot.

SA SELLA

Imatges d'ahir

La fotografía que il·lustra per aquesta ocasióla secció de Temps Enrera és una imatge dedevers l'any 1961 i està extreta del llibre deCarme Martorell i Gelabert La coeducació aMallorca durant la II República: l'escolaDecroly de Campamt (1934-1936).

La foto ens mostra una aula de l'escola deBiniali que estava a un piset del carrer des Pou,just aferrat als primers escalons del portalprincipal de l'església de Sant Cristòfol.

Aquí hi anaren els nins binialers durant moltd'anys compartint el mateix mestre.

L'estampa és la t íp ica d 'una escola depostguerra: els pupitres dobles de fusta, el

mapa penjat a la paret, tots clenxa feta i mansaplegades...

El professor que està al fons és elcampaneter Miquel Buades i Riber i els altrespersonatges són, d'esquerra a dreta, de davanta darrera: Primera filera, Ventura Contreras,Jaume Mairata, Mateu Sastre i Antoni Sastre.Segona filera, Jordi Sastre i Antoni o JaumeRamis. Tercera filera, Jaume Batle, GuillemMairata i Maties Batle. Quarta filera, AntoniRamis i Josep Amengual. Cinquena filera, ? ,Joan Ramis i'Jaume Mairata.

S'agraeix a Franciscà Pons de Binialmarala informació donada sobre la identitat delsnins binialers que surten a la foto.

AGRICULTOR JOVEque es vulgui canviar a

VENEDOR DE MAQUINÀRIA(Tractors FORD, Tractors FIAT, i eines) escrigui dades, mèrits i qualitats personals a

Gremi de Teixidors, 35. 07009 Pahna.

15

SA SELLA

Cases i TerresCan Raió (i III)

Continua de l'anterior nùmero.

L'entrada de les cases de can Raió és d'unaespaiositat impressionant, ja que els dos aigua-vessos formen un sol cos dividit per un esplèn-did arc de mares ben eixancat. Aquesta entra-da està decorada amb un mobiliari d'allò méstípic. Aquest fet juntament amb el joc d'esca-

les que ja havíem descrit, així com també elscossiols, les pells de cabra fent d'estora i lablancor del refent creen una atmosfera difícilde trobar. És com si amb l'aire i la llum pasto-sa de l'interior es pogués reviure un temps llu-nyà.

Aquesta entrada està farcida de petits de-talls ben interessants: ceràmiques artístiques,cadires de repòs, objectes d'aram, antiguesalfabietes d'oli, mesures de vi, un morter pre-històric, restes de ceràmica talaiòtica, bollesde bassetja, etc.

També hi trobam aquí, i al passadís que dónaà la part posterior de les cases en direcció alceller, bases de premses de vi i petits objectesque ja no tenen altra utilitat pràctica que ser-vir per decorar, perquè amb el pas del tempshan perdut la seva primitiva funció a un casalde possessió.

La cuina del casal conserva encara el seucaràcter ancestral amb la típica campana grande xemeneia, l'escalfa-panxes, els pedrissos,etc. És aquí i també al seu rebost on podemobservar ben be com amb els anys la casa hasofert nombroses transformacions, ja que pertot surten finestres i portes condemnades queantigament demostren com hi devia haver unaaltra distribució d'estances.

La part inferior del casal també te una alco-va i un curiós menjador amb una silleria ex-cepcional i una magnífica cornucopia. A l'en-trada del menjador hi podem observar un típicsecret, on 's'hi amagaven a l'antigor ves a sa-ber quins preuats objectes.

La part superior del casal és la part dels se-nyors per excel·lència, com a la majoria de lescases de possessió.

D'aquesta part en destacaríem la sala bonad'estar amb una gran xemeneia dos parells d'es-tilitzades finestres, una munió de retrats i fo-tografies, taljes de la Verge i un tros d'enteixi-nat mossàrab.

Com anècdota encara es guarda unatrampilla per on trabucaven gra a la part infe-rior del casal, una vegada que s'havia emma-gatzemat a les estances superiors.

També és digna de menció una prodigiosacol·lecció de pintures d'artistes tan afamatscom Bauzà, Ventosa o Nadal.

El celler, enclotat com quasi sempre, estàformat per quatre arcs sostinguts per tres pi-lastres. Ara és buit de bótes, i ple d'estris i ei-nes del camp. A un dels arcs hi figura la datapintada de 1831, encara que el portal de pedra

W

SA SELLA

número és tant sols la xifra d'una reforma. Dinsel celler s'hi pot veure encara un estrany i ce-gat arc apuntat que donava al cup que ningúsap perquè servia o què és.

Els voltants del casal encara respiren airede pagesia amb les noves plantacions d'arbres,de vinya i el renou de les ovelles i els cavalls.D'aquesta zona en destaquen els antics aljubscoberts, que s'omplen entre ells pel sistema devasos comunicant. A part de peces arqueolò-giques, dins la garriga de can Raió també hi hacoves que fan les delícies dels petits descobri-dors en què s'ha convertit la nombrosa gentmenuda de la casa.

Un agraïment ben sincer a n'Antònia Llarg ia dona Maria Rosa Alabem per l'amabilitat enquè ens atengueren.

Maria Florit Amengual i Joan Florit Horrach.de llinda del celler va suposar clarament queés anterior a aquesta data, i que per tant aquest

Deu Anys de VidaAl número 6 de Sa Sella que corresponia a l'edició de març de 1985 hi podíem llegir un

fragment extret del llibre Els nostres arts i oficis d'antany de Joan Llabrés Ramis i JordiVallespir Soler. El tros en qüestió versava sobre els xeremiers i la visita que feren a Sencellesels dos autors per anar a parlar amb el mestres senadors de can Llargo.

També en aquest número ens assabentarem de les dades meteorològiques del poble: plogueren78 litres d'aigua en 14 dies de pluja, i hi hagué gelada els dies 13 i 18 (03/85). Les NotíciesFresques d'aquest mes feien referència a la polèmica que hi havàa als partits de futbol entre laPenya Garrover i la Guàrdia Civil.

Sa Sella Deu Anys.

Bar - Restaurant

MAVIEspecialitat en menús

31 de desembre, 29

Tel. 290005

Palma

Olleria Ca'n BernadíC/ Cals Ollers, 5

PòrtolFabricació de tota casta deceràmica pel foc, forn, siu-rells, decoració i jardineria.

Tel. 797898 - 602819

17

SA SELLA

L'AliançaQuan ahir em demanaren que fes un escritet

per a Sa Sella estava pensant de què podriafer-ho i com que vaig anar a noces a la sortidade la cerimònia nupcial vaig saber quin seria eltema de l'article i dit i fet vaig posar-me aescriure-lo. El tema serà l ' a l iança delmatrimoni, és a dir, l'anell del casament.

L'origen i el significat de l'aliança han estatobjecte de moltes discussions. Una escola delpensament sosté que l'anell modern simbolitzaels grillons que utilitzaven els bàrbars per durla núvia a la casa de qui l'havia capturada. Siaixò fos veritat, la cerimònia actual, amb ladoble entrega d'anells, expressaria de formaadequada la tant manida igualtat de sexes. Unaaltra escola ens diu que a la tercera dinastia del'Imperi de l'antic Egipte (2880 aC.) l'anell erael símbol de l'eternitat perquè el cercle no téni començament ni fi i en certa manera era elsímbol del matrimoni.

Els egipcis rics tenien més estima dels anellsd'or. Tant els egipcis com els romans empravenl ' ane l l per desposar-se cosa que es veufreqüentment a les excavacions que es fan aPompeia i que daten de més de 2000 anys. Entotes les troballes a les runes n'hi ha una quefou molt popular, segles més tard a tota Europai que és un tipus d'anell amb un disseny de duesmans que s'agafen una a l'altra. Aquest anelles coneix com a l'anell de l'amistat.

També conta la història que més d'un joveromà de modestes possibilitats es va arruinarper complet per complaure la seva esposa.Tertúlia, un sacerdot cristià del segle II, escriuque la majoria de les dones res saben de l'or,excepte de 4'anell que es posen quan sondesposades. En públic, la casada romana, declasse mitjana exhibia amb orgull el seu cèrcold'or, però a Ca seva, segons Tertúlia "duia unanell de ferro".

En segles anteriors, el disseny d'un anellsolia tenir un cert significat.

Alguns cercles romans duien una clau enminiatura soldada. Aquesta clau no significavaque l'esposa tenia entrada al cor del seu espòs,sinó que d 'acord amb la l le i romana,s imbol i tzava un postulat essencial delcontracte matrimonial: l'esposa tenia dret a lameitat de la fortuna del seu espòs, i podia, quanvolia, agafar un sac de gra, una peça de robade lli o qualsevol altra cosa que hi hagués en elmagatzem de ca seva.

Haurien de passar més de dos mil·lenisperquè aquest costum tornas a imposar-se.

Dedicat amb molt d'afecte a na Margarida ien Pere.

Sebastià Siquier i RamisSon Calussa 31-03-96

PRODUCTES DE NETEJA

CATALINA REINES I ALTRES C.B.CAMÍ VELL D'INCA,207310 CAMPANE!

051 61 08-51 6989

18

SA SELLA

De Sencelles:Sencellers

Miquel Garau

En Miquel Garau fou un afamat metge d'ori-gen senceller. Va néixer a la vila dia 9 de se-tembre de 1770, essent els seus pares JoanGarau i Joana Maria Carbonell.

Amb elseu esforç il'estudi cons-tant es con-vertí en doc-tor en medi-cina.

Al llarg dela seva curtaperò intensavida profes-sional (moríals 38 anys),es va dedicara la investi-gació, perònomés conei-xem la publicació d'una de les seves obres ci-entífiques: Disertación de la osificación, estracta d'una memòria tècnica dels seus desco-briments i experimentacions en torn de la com-posició material dels ossos. Aquesta obra del'any 1799 li va valer el títol d'acadèmic i l 'in-grés a la Acadèmia Médico-Práctica de

Mallorca. A l'arxiu d'aquesta antiga entitat eraon es guardava l'original de l'obra.

L'Acadèmia 'Médico-Práctica de Mallorcaera una institució nascuda a Palma sota els aus-picis de la Societat Econòmica d'Amics delPaís. La seva missió era encarregar-se de l'es-tudi de les investigacions que es feien a l'Illasobre la història natural, la mèdica i les epidè-

mies en gene-ral. Es va dis-soldre sobrel'any 1800com a conse-q ü è n c i ad'unes dispu-tes amb laU n i v e r s i t a tde Mallorca(l'ajuntamentde Palma).

Va morir aSencelles ma-teix el 24 desetembre de1808.

Documentació extreta de l'obra Bibliotecade Escritores Baleares de Joaquim Maria Bo-ver i de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Miranda Miret.

Bones copes, bon ambient i bona música

19

SA SELLA

Qui es la damablanca?

La tradició de Mallorca i Catalunya la coneixbé. Hi ha nits en que el vent fort résultaespecialment aterrador a la muntanya. Quan elsarbres mouen les branques com si es volguessinrompre, i tot s'omple de gemecs i sons plensde misteri.

En aquests dies es manifesta la dama blanca.Tot viatger ha d'anar alerta. Els sons del bosc,les trampes del camí, no són res comparats ambel perill de trobar-se amb ella.

Si ben entrada la nit, passant per llocsdespoblats, algú creu veure una figura d'alt lamuntanya ha de renunciar a aquesta il·lusió. Elspagesos catalans recomanaven tapar-se els ulls,canviar de camí o fins i tot, tornar enrera. Totmenos el risc de topar-se amb ella.

Així i tot, molts eren els qui quedavenprenyats amb la visió.

Passava durant les nits de lluna, quan elsniguls, feixucs, eren arrossegats al caprici delvent. La claredat, és per tant extraordinària.De tot d'una podia semblar un nigul, peròacostant-s'hi, quedaven embruixats per la visió.

La dama blanca apareix com una dóna moltgran, gairebé gegantina. Es troba a l'alt de lesmuntanyes, vestida per una túnica blanca. Elvent espolsa el seus cabells, remou la sevatúnica blanca i, llavors, aixeca una llum blancaamb la seva mà. Es gira molt lentament, obrintels seus grossos i blancs ulls que acabaven pertrobar al viatger.

Llavonces,'arriba la seva perdició. La damablanca anuncia la seva mort.

Hi ha diverses interpretacions d'aquest fet;així, en certs pobles de Catalunya es creu quesi la dama blanca és mirada pel viatger, ella elcondemnarà a una prompte mort per qualsevolmotiu. La mirada d 'aquesta dóna és unacondemna sense remissió; A Mallorca, la damablanca no té un significat tant concret. Solaparèixer als bosc deshabitats. Sortint de SaCabaneta cap a Pòrtol, a l'esquerra del camí,on hi ha son Caulelles. És el primer pinar quehi ha dins de la possessió, on s'hi fan unsesclata-sangs boníssims. Segons conten lesgents, se l'hi ha vista en segons quines nits. Ésuna funesta missatgera, ja que quan apareixd'entre les sombres, fosques, i els arbres, com

W

.N.

una ombra clara i lleugera, llavors cualqú delpoble morirà. No necessàriament però el quel'ha vista. Sembla que vengués a cerca l'ànimade l'home que morirà i ha d'atrevessar el portalde la mort. Anuncia la mort perquè ella, encerta manera, és la mort.

Resulta interessant descobrir que aquestadama ha donat nom a una casta de niguls. Així,ant igament , per la zona de Capdeperas'anomenaven sa mala dóna a uns niguls moltgruixats que sortien per ponent i endevinen unatempestat. Té la forma d'una dóna gegant,blanca, i, enrevoltada per una túnica o unsudari. Deien també, que si per la mateixabanda apareixia un nigul, gros i lleig ( que rebiael nom del mal homo ) a la mateixa vegada quesa mala dóna, aleshores el pronòstic era greu:calabruixos com a mules.

Té tenir la dama blanca un antecedent aT Atenea Baleárica.

Han aparegut algunes figures d'aquestadeessa femenina; una d'elles data vers l'any 500aC. i pareix que gaudia de gran veneració entreels exercits mercenaris de l'època hel·lenística.Part d ' e l l a estava formada per fonersmallorquins.

Tal volta tengui relació amb la nostra damablanca, o només sigui aquella bubota en formade dona que-apareix en tots llocs o, tal voltatotes dues coses.

Miguel Amorós Montserrat

SA SELLA

Cinema: Aprengui a estimar Hitchcock (I)

Gràcies a la seva comercialitat, les pel--Hcules d'Hitchcock es reposen una i altra ve-gada al cinema, i sobretot, a la televisió. Peraquest motiu, n'he escollit nou, de les cinquan-ta-set que va fer, sota un criteri absolutamentsubjectiu i obviant l'argument en favor d'al-guna escena concreta que, gràcies al petit co-mentari, pugui ser assaborida millor pel lec-tor.

Trenta-nou es-glaons (1935). Ésla p r imera granpel · l ícula del di-rector i un autèn-tic compendi de laseva etapa anglesa.El ritme narratiu ila fascinació d'unahistòria on els es-deveniment se suc-ceeixen vertigino-sament fan que laqualitat tècnica delfilm quedi en unsegon terme. Tot iaixi volem ressal-tar l'escena del so-par a casa dels grangers -magníficament ca-racteritzats-, on un pur joc de mirades mos-tren el descobriment de la identitat de l'assas-sí per part d'ella, el seu posterior encobrimentde cara al marit i de la gelosia d'aquest enobservar el contacte visual dels altres dos.

Rebecca (1940). Arxifamosa primera pel--lícula americana del director, la qual fins i totva donar nom a la peça de roba usada per laprotagonista. To i ser un Hitchcock inusual(principalment, pels lentíssims moviments decàmera en comptes del muntatge fraccionattípic del director), és remarcable el treball deltrio protagonista, especialment la malvadaMrs. Danvers ( Jud i t h Anderson) ,malaltissament enamorada de l'anterior mes-tressa, mostrada hàbilment sempre de manera

estàtica, com un esperit amenaçador i omni-present. Malgrat tot, una casa esdevé l'autèn-tica protagonista de la pel·lícula des de la fa-mosa primera frase: Ahir vaig somniar quetornava a Manderle.

Sospita (1941). La història de la dona quedescobreix que'el seu marit pot ser un assassíha passat a la història per la famosa escena

del got de lleti l · l u m i n a t .L'escena enqüestió mostrael marit pujantles escales por-tant un got dellet suposada-ment enverinata la seva dona.Per enfocarl ' a tenc ió del ' e s p e c t a d o rcap a l'elementa m e n a ç a d o r ,Hitchcock de-mostra la sevagenialitat mit-jançant un fo-

cus dins del mateix got de llet.

Encadenats (1946). Sens dubte la quintaessència del seu cinema i tota una obra mes-tra, plena d'austeritat i simplificació. Partinttant sols d tres personatges (un col·laboradornazi, la seva dona i un espia aliat) i tres ele-ments (una ampolla, una clau i una tassa decafè), Hitchcock fabrica una història fascinantsobre l'amor i l'engany, on realitat i aparençase superposen. Les mirades contradiuen lesparaules i el dolent esdevé el personatge méspatèticament noble del film. Una autèntica obramestra. (Continuarà al proper número).

Lluís Gavaldà.La Revista de Constantí.

21

SA SELLA

Centelles

A principis de maigvaren viatjar fins aSencelles els com-

panys de la revista ques'edita a Centelles.

Volien tornar la visitaque sencellers varen

fer a aquest poblegermà de la comarca

catalana d'Osona.

Estam segurs que hemdeixat el nom de

Sencelles ben alt, de lamateixa manera que quan

alguns membres de SaSella visitaren Centelles,varen quedar encantats

per com varen ésseratesos. Als centellencs noels ha quedat cap racó de

tot el terme municipalsense visitar. Tres dieseren pocs però els ho

vàrem fer aprofitar a lestotes.

Els companys cente-llencs varen visitar elsllocs més emblemàtics

de Sencelles com laparròquia, els llogarets,els talaiots, la rectoria,el convent, els molins,

etc. També varen passe-jar pels carrers i placesdels nuclis urbans delterme de Sencelles.

22

SA SELLA

Notícies des del Club Ciclista

Aquest any, degut al canvi en les categori-es, ajuntant els "Socials amb els. Veterans" iintentant que no se celebrin més d'una carreraen un dia, el calendari de carreres ciclistes vacomençar molt prest i ens va collir per sorpre-sa, per això no ens va ésser possible fer, comcada any, lap r e s e n t a c i óde l ' equ ip apr inc ip i detemporada.

Aprofi tamaquesta oca-sió per a pre-sentar la plan-tilla del ClubC i c l i s t aSencelles /Ca'n Pau esGomer de1996.

Corredors:

Fermin Andrés de Anta.

Gabriel Bauzà Sastre

Joan Bernat Bernat

Antonio Caimari Barceló

Antoni C ancilas Vicens

Arnau Comas Ramis

Bernardo Franco Franco

Valeriano Martínez Pérez

Miguel Márquez García

J. Manuel Moreno Muñoz

Antoni Prats Seguí

Carlos Sánchez Día

Jane Sutcliffe

Master C

Ciclo A

Master A

Master B

Master Esp.

Master Esp.

Master A

Master Esp.

Master A

Ciclo A

Master A

Master A

Fèmina

Llorenç Jaume Horrach (President i Direc-tor Esportiu).

Hem començat molt bé el calendari guanyantla Ia carrera, això gràcies al treball de l'equip.

Durant les festes de Pasqua, tres corredors(Joan, Arnau i Fermin) varen participar a la

volta In-ternacio-nal aE i v i s s aa c o n s e -guint els e g o nlloc en lesc l a s s i f i -c a c i o n sp e requips, amés uncorredor,e nF e r m i n ,va gua-nyar totes

les etapes de la seva categoria, podeu veure eltrofeu que està esposat a Ca'n París.

Els nous canvis de la Federació de Ciclismepermeten a més de fer carreres a tots els po-bles que prenguin part a carreres de més ni-vell, com pot ésser la Volta Internacional aMallorca, Menorca, Eivissa i la Challenge TenisArenal cosa que abans no era possible.

Actualment l'equip s'està preparant per aparticipar com cada any en la 12ena edició del"PLA DE MALLORCA-GRAN PREMI LACAIXA".

És gràcies al recolzament del nostre sponsorprincipal Ca 'n Pau es Gomer, de l'Ajuntamentde Sencelles que ens ajuda en les carreres i atots els socis del poble que fan possible queexistesqui el Club Ciclista a Sencelles.

Jané Sutcliffe

(Club Ciclista Sencelles)

23

SA SELLA

Música: Torna la mùsica de saló

Els sons que es fabricaren eren totalmentexcitants i provocadors. Allò era purhedonisme de postguerra.

Estic parlant de la lounge music (música desaló) que durant els anys cinquanta va envair,gràcies als primers aparells stereo, l'Amèricadel desesperament econòmic després de la 2a

guerra mundial.

Era una música que bevia de\jazz, dels sonsllatins com el mambo o la bossanova, mesclant-hi a tot això els sons extragalàctics i innovadorsque oferia una tecnologia cada cop mésavançada. Una música pels que feien de lafrivolitat la seva major virtut. Sonava a granssalons, es regava amb cocktails i martinis quebevien gent impecablement vestida amb ganesd'aprofitar al màxim el que la nit li podia donar.

Amb l ' a r r ibada del Rock'n'roll i unajoventut amb altres ideals, aquesta música vaésser cada cop més oblidada. Això sí, mai detot, ja que un caramull de discos i bandessonores de pel·lícules i sèries televisives ensho demostren.

Des de ja fa un parell d'anys, pareixia queI'easy listening (fàcil escoltada), que és unaaltra forma de donar nom a aquest estil, tornavaexperimentant una recuperació cada vegadamés notable als Estats Units. Per a la gent queja n'estava cansada del pessimisme suïcida del"grunge", l'acné dels nous recuperadors del

punk o les eternes consignes dels rappers vatornar l'alternativa a ritme de swing, mambo obossanova.

Era l'hora de recuperar els vells discos deHenry Mancini, Herp Albert o del màximexponent de la lounge music, el mexicà JuanGarcía Esquivei.

Arran d'aquesta renaixença d'aquest estil iapart de les reedicions més o menys recents,també podem escoltar noves bandes comCombustible Edison (per molts el màxim

24

exponent), Friends of Dean Martínez (grupformat per membres de grups de rock) o TheLegendary Jim Ruiz Group.

De totes formes aquesta etiqueta de loungemusic o easy listening no la podem prendre alpeu de la lletra. Dins tot aquest conglomeratde grups i estils, moltes vegades els punts derelació entre uns i altres pot passar o no ésserestilístic sinó més bé ideològic, o simplementque entre uns i altres l 'única relació queexisteix és la veneració a la figura d'Esquivel.Aquest gust- el podien compartir grups comStereolab i les seves eternes al·lusions a l'obraEsquiveliana com els títols dels seus discos"spare age bachelor music'" o "Jennyonduline" en són clars exemples, PizzicatoFive o The Cardigans també són uns fidelsseguidors, i un cada més llarg etcètera es vaconvertint en veneradors d'aquest i l · lustrecompositor i arrangista.

Però qui és Esquivei? D'on va sortir?

Juan García Esquivei, d'origen mexicà, vaarribar a Hollywood gràcies a les seves famosescomposicions per a la ràdio mexicana en formade banda sonora. Els seus treballs als EUAforen "other worlds, other sounds" i "cornersof the world". Aquest seria només el principiuna trentena de discos i peces per a sèriestelevisives com Kojak o Los Ángeles de Charliehan convertit a aquest home en el primerastronauta del pop.

Ell va aprofitar les possibilitats de l'estèreoi de les noves tecnologies com ningú haguésarribat a fer. Es pot dir que els teclats Thermini Oldoline (precursors dels sintetitzadors) hansonat arreu del món amb aquest so tancaracterístics gràcies a ell.

D'Esquivel es diu que era un vertader genicom arrangista i arranjaments de peces de genttan significant com el mateix A. Carlos Jobimens ho avalen.

Però perquè es posarà de moda la lounge

SA SELLA

music? O millor dit, perquè aquest estil musicalté moltes paperetes per a convertir-se en unasensació de temporada? La resposta es resumeixen dues paraules: Quentin Tarantino, sí, eldirector preferit de la crítica, "l'enfant terrible"de Hollywood.

Tarantino ha aconseguit ressusci tarl'horterisme musical amb més delicte dels anys70 amb la pel·lícula Reservoir Dogs. Va fer elmateix amb la música surf de Dick Dale ambPulp Fiction.

La seva propera pel · l ícula , que no ésexactament seva, ja que el film es divideix en

quatre històries diferents i dirigides perdirectors com Robert Rodríguez, entre altres,es diu Four Rooms (a Espanya seguramentcuatro habitaciones).

Doncs bé, a 'aquest film hi podreu escoltarels temes de Combust ib le Edison ipresumiblement algun tall clàssic de la loungemusic. Com tots ja sabeu Tarantino ésespecialista en ressuscitar gèneres musicals. Siaixò passa de nou, podreu dir queja ho havíeullegit a Sa Sella i sinó, paciència, que vol queet digui.

Tomeu Morro

ES NYARRO SENCELLER

RESTAURACIÓ O DESTRUCCIÓ?

Ara ja fa un any, pocs dies després de les eleccions municipals, el PP "va restaurar el Pou deJudí". Quan els demanaren explicacions, varen afirmar que el Consell Insular els havia dat elvist i plau per la dita restauració, i que era molt correcta.

Pot ésser que els meus ulls en "fassin dos", per això he fet una "foto" i tots pogueu opinar.Què vos pareix?. Au idò, les vostres opinions a la redacció de Sa Sella.

Es rossinyol de primavera.

25

SA SELLA

DE JOVE A JOVE" La música amansa les feres", de música

i no de feres vos parlarem avui a l'entrevistad'aquest número, el nostre convidat és cone-gut per tots no només per la seva afecció a lamúsica sinó també per el seu bon treballar ambel marés.

Ell és en Joan Horrach Bibiloni més co-negut per en "Johnny".

Com et decidires a aprendre de tocar uninstrument?.

Fa molts d'anys, devers 14 ó 15, que vaigcomençar a tocar la guitarra encara que ho vaigdeixar. Un cert dia parlant amb el Pau de Ca'nGarrit de música me va comentar que aBinissalem hi havia un professor de piano, vaiganar a parlar amb aquest senyor i el mateix diavaig començar les classes i 6 anys després vaésser una altre professora na Camila de Biniali.

Com així el piano i no la flauta a un altreinstrument?.

Ja des de feia molts anys m'he havia fet ga-nes aprendre a tocar-lo, la veritat és que sónbastant cars, el més barat pot costar unes500000 ó 600000 ptes i els més cars uns 12milions; el meu en aquests moments val uns2700000 ptes.

Per tocar el piano qualsevol ho pot fer oes necessiten unes qualitats innates?

Jo crec que no fan falta unes qualitats espe-cials, amb interès i constància es pot arribar atocar bé el piano, és important tenir sentitmusical.

Quina diferència hi ha entre tocar el pia-no i l'orgue electrònic?.

Per exemple amb l'orgue el sistema és ame-ricà, els acords venen fets i amb el piano hasde treballar cada ma per separat; l'orgue clàs-sica és més difícil que el piano ja que has detreballar en tres pentagrames.

Quantes octaves té un piano?.Set octaves i mitja.

Quina mitja d'hores sols tocar cada dia?.Depèn de ses ganes que en tengui, però la

vegada que més he tocat ha estat 9 hores senseaturar-me ni un moment; ara que no ho he tor-nat a fer mai més!. Normalment unes 2 ó 3hores cada dia.

26

T'Influeix l'estat d'ànim a l'hora de tocar?Si, és molt important, segons estiguis en

aquell moment tocaràs una peça o l'altre perexemple si un dia estic nerviós no puc tocar.També és una forma d'espaiar-se.

(Hem fet una petita pausa i en Joan ha apro-fitat per encendre un cigarret).

Quina és la peça que trobes més difícil de tocar?Polonesa Opus 53 en La Bemol Major; és

molt difícil de tocar a la vegada que és incò-mode i necessites molta tècnica.

La primera que tocares?.Amb l'orgue fou "Solamente una vez" i amb

el piano un Minueto d'en Bach.

La que més t'agrada?.Tocata i Fuga en Re menor d'en Bach.

La més sol·licitada?Indudablement "Para Elisa" i "Love Story".

El teu compositor preferit?En Chopin. Per jo és el que té el repertori

més gros de piano i la música molt ben feta.

Quina peça dedicaries a Sa Sella?.La Balanguera.

Joana Ferragut Fiol i Guillem Mut LLabres

SA SELLA

UE.\, RAPTAIS) "PIAU,,M'VAAKi WpUElA.£>UBfjCÎ2rPaOx A *£»A6ELLA" MOME6 CO6TAMIL VES6ETCS AL'AMY

¿uja 4 St Ä^*** tí* fendu

PUB

sencetíes ,tí Co«*Htu£í<s ««

Tel. 59 15 40Q. Jardines. 26 - SENCELLES

SEPARACIÓN DE TODA CLASE MAQUINARIA ACHICÓLA

Persianas Mallorquínas de Seguridad - Metálicos u en aluminioRjertas Basculantes - Metólkas o forradas en moderoBarreras y R«)°s (flrtfctkas) o Smptes6smjjodoras u ñrensos de IX«Remolques - Toda lo gomaMolinos de Pienso - loda la gomoCompresores o tracción tractorVtento de ñcete hidráulico v automaciónVento de hilo pora empacadoras

SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY, 1.OOO R tiNom:Cognoms: ;Carrer: , num.: ,Població: ep:Banc o Caixa: oficina ,carrer: , num. de compte:.

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevol firmamembre de l'equip de redacció o enviau-la a:

Sa Sella Sencelles. Antoni Maur», 5

27