SALVADOR ESPRIUSALVADOR ESPRIU

Explica les característiques més importants de la producció poètica de

Salvador Espriu

Prof. Esther Montesinos2n BAT

SALVADOR ESPRIUSALVADOR ESPRIU

ESPRIUESPRIU

ALGUNES DADES BIOGRÀFIQUES:● Santa Coloma de Farnés 1913-1985.

● Infantesa: Barcelona i Arenys de Mar.

● Llicenciatura en Dret i Història Antiga. Abans de la guerra.

● 1933. Viatge per la Mediterrània. Relació amb les mitologies clàssiques.

● Guerra civil. Impotència. Refugi en la literatura.

ESPRIUESPRIU

● Durant tota la dictadura: Nostàlgia pel paradís perdut. Compartida amb altres poetes com Pere Quart o Carles Riba.

● OBRES:

– Novel·les curtes: Laia, Ariadna al Laberint

– Prosa poètica: La dansa grotesca de la mort: un esqueixament satíric, La pluja.

– Poesia de caire metafísic: El sotjador.

–

● En acabar la guerra: dedicació a la poesia.

● Poeta realista més clàssic en català.

ESPRIUESPRIU

EVOLUCIÓ POÈTICAEVOLUCIÓ POÈTICA:

. 1r cicle LÍRIC: Obra lírica, de concepció tanatocèntrica. Període més metafísic.

. 2n cicle REALISTA: Obra civil, de concepció social. Període del realisme col·lectiu.

ESPRIU: ESPRIU: CICLE LÍRICCICLE LÍRIC

Cementiri de Sinera (1946).– Records infantesa. Reflexió sobre la mort.

– Influït per la Bíblia. Creació del mite de Sinera, amb el qual expressa les seues inquietuds.

– Sinera representa: el món destruït per la Guerra civil, la seua pàtria i el tràgic destí de l'home i la seua circumstància plena d'adversitats.

– En els dos últims poemes, utilitza la 2a persona: és la mort a qui li encarrega dormir a Sinera.

ESPRIU: ESPRIU: CICLE LÍRIC CICLE LÍRIC

● S'hi inclouen aspectes grotescos i satírics.● Camí d'interiorització:

aconsegueix l'experiència mística en Final del laberint. Aquí segueix principis lligats a la teologia negativa: un Déu que es comporta com un cec respecte de la humanitat.

● Pentalogia lírica: Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur, Final del Laberint.

ESPRIU: ESPRIU: REALISME: POESIA CIVILREALISME: POESIA CIVIL

La pell de brau (1960).

– Poemes de compromís polític i social.

– Poeta convertit en profeta del seu poble.

– Per intentar alliberar-se de la censura. Identifica Espanya amb el Sepharad històric. Però parla de la Espanya contemporània a la dictadura.

● 54 poemes d'anàlisi de la Guerra Civil.

– Denuncia la persecució política

– Planteja la necessitat d'una convivència pacífica basada en: llibertat, justícia, tolerància.

ESPRIUESPRIU

● La pell de brau esdevé una crònica social.

● Testimoni exhaustiu de la intrahistòria

● Crea un món personal, sustentat en una geografia mítica de senzilla interpretació, on destaca Sepharad.

● A partir de les traduccions creix la ressonància internacional.

● Es musiquen els seus poemes

per Narcís Bonet i sobretot per Raimon.

ESPRIU: ESPRIU: CARACTERÍSTQUES OBRA CARACTERÍSTQUES OBRA POÈTICAPOÈTICA

● Capacitat de representar en termes transcendents la història col·lectiva.

● L'obra ha de ser entesa en clau patriòtica: consciència moral i nacional de la societat catalana, amb valors universals.

● To noble, inèdit a l'Espanya de postguerra.

–

ESPRIU: ESPRIU: Peculiaritat de la seua obraPeculiaritat de la seua obra

● Intel·lectualisme extrem● Complexitat temàtica i de fonts:

– Assimilació de l'herència mítica de la humanitat

– Fonts clàssiques: Llibre dels morts de l'antic Egipte, Bíblia, la tradició mística jueva, la mitologia grega.

– Creació i presència de mites personals: Sepharad, Sinera, el laberint.

– Relació de la vida quotidiana amb els mites clàssics i els tòpics literaris en un joc complex de desmitificació i de valoració

ESPRIUESPRIU

● Una constant: preocupació pel destí de Catalunya després de la guerra

● Un tema primordial: la mort.● Nou punt de vista ètic: abandona la sàtira

inicial i passa a una fase ascètica, tant en la meditació sobre la mort, com en la lluita entre germans.

ESPRIU:ESPRIU: Densitat del seu estil

● Varietat literària: formes líriques, elegíaques, satíriques i didàctiques.

● Ironia. En La pell de brau barrejada amb sàtira i èpica.

● Caricatures dibuixades per jocs verbals (sobretot en la prosa)

● Descriptivisme.

ESPRIUESPRIU: Densitat del seu estil ● Altres trets lingüístics de la seua riquesa

idiomàtica: – Absència d'articles en la formació d'oracions

– Pas d'un temps verbal a un altre sense transició

– Presència constant d'al·literacions i paranomàsies

– Vocabulari que crea una esfera conceptual homogènia: etern, vell, paraula, cant, crim, cec...

– Poesia de símbol. Busca la claredat comunicativa. Hermetisme dels símbols compensat per rigor conceptual i la precisió de les idees.

– Complexitat en la sintaxi

– Alternança xocant entre el pintorequisme de caire popular i la gramàtica gèlida llibresca

ESPRIU: El tema de la mort

La poesia d'Espriu: meditació constant i constant i obsessiva obsessiva sobre la mort.

Tractada en dues vessants: ● La mort de les persones estimades i

pròximes .● La mort de l'entorn cultural.

SALVADOR ESPRIU

La mortalitat de l'home és ineludible: l'acceptació de la mort sense cap transcendència, sense connotacions religioses subratlla la dignitat de l'individu.

La vida amb les seues seduccions i plaers, no és sinó una dèbil agitació d'interessos immediats, un vertader “laberint grotesc”.

SALVADOR ESPRIU