SANTES CREUS BUTLLETÍ DE L ARXIU BIBLIOGRÀFIC

N ° 56 Vol. VI Any 1982

Palau de l'Abat-PIaça de Sant Bernat Calbó-SANTES C R E U S (Tarragona)

S U M A R I :

— Aplec de documents per a una ap rox imac ió a la h i s tò r ia econòmico-social del monestir de Santes Creus en el segle X I I , per Antoni C A R R E R A S I CASANOVAS.

— Borsa d'Estudis «Santes Creus».

— Obra Cul tura l de Santes Creus.

— Crònica: Memòr i a anual 1981 - 1982. Proposta d'atorgament del t í tol de Soci de Mèr i t al Doctor

Pont i Gol . Junta Directiva de l 'Arx iu Bibliogràfic (abr i l 1982). Noces d'argent de socis. X X X V I Festa Anual.

— Bibliografia sobre Santes Creus, per Antoni Carreras i Casanovas.

Edita: A. B. de S. C. Imprimeix: Impremta Monàstica — Abadia de Poblet. Dip. legal: T. 6 —1958. Director: EI President de la Societat. Redactors: J - F. Cabestany, X. Fort, Victòria Móra, 3. Papell, J. Sobrequés.

SANTES CREUS BUTLLETÍ DE L ARXIU BIBLIOGRÀFIC

N.° 56 Vol. V I Any 1982 Palau de l'Abat-Plaça de Sant Bernat Galbó-SANTES C R E U S (Tarragona)

A P L E C D E D O C U M E N T S P E R A U N A APROXIMACIÓ A L A HISTÒRIA

ECONÒMICO-SOCIAL D E L M O N E S T I R D E S A N T E S C R E U S

E N E L S E G L E X I I *

LA GÈNESI

Voldria assenyalar, en primer lloc, que la documentació emprada en una primera fase de la gènesi d'aquest treball serà un conjunt de mig miler de documents, xi fra que inclou, tant els trobats en fonts inèdites com en fonts publicades. Concretament, el nombre de docu­ments en què es basarà aquest treball serà en principi de 535, recol­zats, en alguns casos, per un altre centenar de documents, no refe­rents directament al Monestir, però sí escaients per a confirmar, con­solidar o ampliar algun contingut adient. Part d'aquests documents, diríem complementaris, han estat extrets, principalment, dels Còdexs de Santes Creus que es custodien en l 'Arxiu Històric Nacional de

* Volem fer constar de bon antuvi que aquest article és el resultat d'una primera fase de treball que estem realitzant i que pensem portar a terme en un futur pròxim, presentat per a obtar a la Borsa d'Estudis «Santes Creus», con­vocada a la memòria d'Eufemià F O R T I C O G U L (q. e. p. r.), proposant, en principi, com a títol: E l monestir de Santes Creus: aproximació econòmico-social (1150-1200).

Permeteu-nos d'exposar aquesta primera aportació que comprèn la recopila­ció del que creiem la major part de documents de la segona meitat del segle X I I , incloent-ne tant els publicats com els que ens semblen inèdits.

Là intenció d'aquest article no és, doncs, la d'explicar l'elaboració del treball

3 4 1

Madrid, uns pocs dels pergamins de l 'Arxiu de l a Corona d'Aragó pertanyents a Ramon Berenguer I V , Alfons el Cast o Pere el Catòlic, i en menys quantitat d'altres fonts.

Com el títol d'aquest treball indica, i creiem que ens obliga, ha estat menester aconseguir la quantitat de documentació més exhaus­tiva possible, relativa a tot el que feia referència a la vida econòmica del Monestir durant aquells primers cinquanta anys (1150-1200), així com l'aspecte social que moltes vegades es troba implícit, o és part contingent del document.

Per a poder fer l'estudi i l'exègesi d'aquest període de l a història del nostre Monestir és precís comptar amb tot èl material que sigui possible i que ens doni una aproximació de l'ambient econòmic en què es movia l'esmentat cenobi.

Una vegada aconseguida tota l a documentació, tant inèdita com publicada, que ens ha estat possible, hem comprovat, mitjançant el Còdex 459 de l 'Arxiu Històric Nacional de Madrid i conjuntament amb la transcripció i comentari glossat fet per Eufemià Fort i Cogul en la seva obra El senyoriu de Santes Creus, els documents als quals s'hi feia referència i que aportaven noves dades a l patrimoni santescreuí, tot comprovant un per un l'existència d'aquell document o nota en l'apèndix documental que utilitzarem; incloent, s i la referència do­nada pel Còdex 459 i El senyoriu ens era aliena, una fitxa del docu­ment amb la intenció de cercar-lo i incloure'l en la documentació, cosa que no sempre ha estat possible.

Per altra banda, una sèrie de notes el·laborades per E . Fort i Cogul, i depositades en l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, referents a l segle X I I , 1 també han estat repassades una per una, comprovant l'existència o no del document o referència que en elles es manifes­tava en la nostra compilació documentada, i incloent-hi també aque­lles notes que ens eren desconegudes. D'aquesta forma, hem pogut aplegar un total de 15 notes corresponents a documents o referències documentals, de les quals no teníem notícia.

Tot aquest material, que és el que nodreix la nostra documentació, el podem classificar en documentació procedent de fonts inèdites i de font publicades.

esmentat (encara que la metodologia aplicada ens porti a referir-nos-hi; excuseu-me si és així), sinó, al contrari, la pretensió modesta de donar notícia principal­ment del conjunt de documents menys coneguts que dormen, entre altres, a l 'Arxiu Històric Nacional de Madrid.

1. E n s referim a la primera caixa de notes documentals del segle X I I que es pot trobar a l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.

342

A) FONTS INÈDITES

És la part que podríem dir d'aportació personal, sense que això exclogui algun document que hagi estat referenciat per algun altre autor. 2 L a formen aproximadament una vuitantena de documents, la major part d'ells extrets de l 'Arxiu Històric Nacional de Madrid, concretament del fons de Santes Creus, tant dels còdexs com dels pergamins, i en menor quantitat del fons de Poblet. També de l 'Arxiu de l a Corona d'Aragó de Barcelona, ens hem servit dels documents que més endavant assenyalarem, principalment de disposicions tes­tamentàries.

L'Arxiu Històric Nacional de Madrid

L a part més rica, potser, i menys estudiada pels tractadistes del monestir, és la que comprèn els Còdexs custodiats a l 'Arxiu Històric Nacional de Madrid. E s tracta de dinou Còdexs de gran format (al­guns d'ells 35 X 50 centímetres) i amb lletres del segle X V I I I , i altres més petits redactats al segle X V , de contingut ben variat. D'aquests dinou Còdexs hem revisat els que oferien possibilitat de trobar-hi documents del segle X I I , un conjunt d'onze. L a resta guarda docu­ments dels segles X I I I a l X V I I . 3 Veiem, doncs, els que ens proporcio­nen documentació del segle X I I o notícies complementàries.

El Còdex 24-B (532):4 De format 19 per 13 centímetres, és el llibre on eren registrats «los títols e concesions que lo monestir de Santes Creus té a la quadra de Valldosera..., lo tenien en el castell de Mon­tagut. Anys 1091-1518». És, evidentment, el llibre de Val ldosera 5 on es van narrant, amb lletra del segle X V i en català, les successives donacions que el monestir obtingué en aquella granja. D'aquest Còdex no hem extret cap document que poguem qualificar d'original, car

2. Én aquest supòsit, demanem disculpes i prometem de fer-ho constar a l 'hora de l a seva exègesi.

3. Aquests Còdexs que ultrapassen la nostra tasca, però que volem assenya­lar, són: Còdex 311.B (437), «Cartas reales y de personas ilustres a los abades del monasterio. Siglos XVIOÍVIII». Còdex 315. B (16), «Protocolo de los notarios Michaelis Ardiles y Paulo Juar. Afios 1532-1548». Còdex 1177. B (810), «Memorial y taula dels actes rebuts per fra Bernat Tous, monjo y notari. Anos 1575-1586». Còdex 1193. B (373), «Cartulario. Contiene transcripciones íntegras referentes al lugar de Puigtinyós de los siglos X I I I - X V (procedente del Archivo de Hacienda de Tarragona». Còdex 263-264. B (360-361), «Pleito con el monasterio de Poblet».

4. És la referència antiga i moderna en què es troba a l 'Arxiu Històric Na­cional de Madrid; la primera correspon a la designació nova; la xifra entre parèn­tesis és la signatura vella.

5. Vegeu Eufemià F O R T I COGUL: E l llibre de Valldosera. «Frenà Josep Massot i Palmés» de l 'Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Histò-rico-Arqueològica, 26. Barcelona 1968.

343;

bon nombre d'ells estaven incluïts en el «Llibre Blanch» publicat per F . Udina Martorell, i d'altres utilitzats per E . Fort i Cogul. Tanma­teix, ens serà útil per a certes comprovacions de l a cronologia i histò­r i a monàstica, especialment els documents relatius als anys 1162, 1186 i 1198.

El Còdex 302-B (459): És un Còdex començat l'any 1413 i acabat el 1430 per F ran Joan Salvador, continuador de F r a Bernat Mallol; Còdex, com sabem, estudiat per Eufemià Fort i Cogul en l a seva obra El senyoriu de Santes Creus. L 'uti l i tat que aquest Còdex ha tingut per a nosaltres ha estat l a de comprovar les dades referents al patri­moni i que a nosaltres no ens constaven en la documentació trobada, extraient un conjunt d'onze referències de les quals no teníem cap notícia.6

Els Còdexs 839 a 846-B (583, 584, 585, 586, 587, 588, 594, 595, 596)-És el conjunt més extens, denominat «lo Ll ibre Blanch o Cartulari». Són nou volums amb lletra del segle X V I I I i que inclouen una quan­titat francament important de documents referents a diversos indrets on el monestir va exercir l lur senyoriu (Pont d'Armentera, Forés, L a Sala de Comalats, Savellà del Comtat, Montornès., Montoliu, Peralta, L a Secuita, Ancosa, Valldosera, E l Fonoll, e tc ) , la major part d'ells del segle X I I I , X I V i X V . Pel que fa al període de 1150 a 1200 els volums que contenen documents d'aquest segle, i per tant interes­sants per a l nostre estudi, són:

— E l Còdex 584. Amb 69 documents corresponents a la segona meitat del segle X I I , dels quals 42 creiem que són inèdits, referents essencialment al monestir n'hi ha 27; els altres 15, relatius a perso-. natges i llocs relacionats d'una manera o altra amb el monestir. L a resta de documents els podem trobar publicats en el L l ibre B l a n c h 7

i altres apèndixs documentals.

6. E n s referim concretament als següents documents del Còdex 459 i amb: referència Eufemià F O R T I COGUL: E l senyoriu de Santes Creus. Fundació Vives Casajuana. Barcelona 1972: 1152, desembre, 16 (fol. 6; FORT , ibld. pàg. 44); 1161, abril, 2 (fol. 131; F O R T , ibld., pàg 204); 1164, novembre, 4 (fol. 42; F O R T , ibld., pàg. 298); 1180, juny, 29 (fol. 51; F O R T , ibíd., pàg. 376); 1185, setembre, 17 (fol. 42; FORT , ibíd., pàg. 297); 1188, juny, 2 (fol. 7; F O R T , ibíd., pàg. 54); 1188, juliol, 30 (fol. 9; F O R T , ibíd., pàgs. 62-63); 1197, juny, 19 (fol. 124; F O R T , ibíd., pàgs. 316 i 465); 1200, gener, 23 (fol. 35; F O R T , ibíd., pàg. 248); 1202, novembre, 24 (fol. 35; F O R T , ibíd., pàg. 251) i s. d. (fol. 42; F O R T , ibíd., pàgs. 297-298).

7. L a relació dels documents d'aquest Còdex publicats per F . UDINA MAR­T O R E L L : E l «Llibre Blanch» de Santos Creus (Cartulario del siglo XII). C.S.I .C. Barcelona 1957, és la que seguidament donarem, tenim en compte que en primer lloc indicarem el número de document corresponent a l «Llibre Blanch» publicat per Udina i seguidament, entre parèntesi, el foli i número del document que correspon a l Còdex de l 'Arxiu Històric Nacional, norma que seguirem d'ara en endavant per a citar els documents dels Còdexs publicats per algun altre autor. UDINA, doc. 160 (fol. 559, n° 176); doc. 161 (fol. 321, n° 60); doc. 203 (fol. 541, no 163); doc. 205 (fol. 338, n° 70); doc. 220 (fol. 304, n° 53; fol. 621, n° 217); doc, 228 (fól. 383, n<> 70); doc. 251 (fol. 256, n° Oooo); doc. 252 (fol. 641, n * 242); doc.

344

Documents del Còdex 584 referents al monestir

Còdex 584 Data Fol . 345, n° 78 . . 1155-1185 Fol . 329, n° Ppppp * 1176, maig, 19 Fol . 647, n° 242 1182, agost, 28 Fol . 647, n° 241 1185-1189, març, 7 Fol. 594, n° 197 1187, gener-febrer? Fol . 573, n° 186 1188, setembre, 29 Fol . 291, n° 51 1192, jul iol , 28 Fol. 533, n° 156; fol. 642, n° 237 1192, agost, 13 Fol . 626, n° 222 1195, desembre, 2 Fol . 651, n° 246 1196, desembre, 17 Fol . 654, n° 249 1196, desembre, 18 Fol . 530, n° 153 1196-97, març, 24 Fol . 676, n° 273; 1197, maig, 21

fol. 327, n° Mmmmm* Fol . 629, n° 232 1197, maig, 21 Fol . 350, n° 82 1197, desembre, 8 Fol . 257, n° Pppp * 1197, desembre, 12 Fol . 340, n° 72 1198, abril , 14 Fol. 674, n° 271; fol. 616, n° 213 1199, abr i l , 30 Fol . 410, n° 106 1200, novembre, 21 Fol. 339, n° 71 1200, desembre, 17 Fol . 344, n° 76 1202, agost, 14 Fol. 636, n° 229 1202, abri l , 13 Fol . 640, ,n° 234 1202, agost, 22 Fol . 288, n° 48 s. d. Fol . 639, n° 228 s. d. Fol . 644, n° 240 s. d.

* Numeració alfabètica de l'original.

— E l Còdex 585. Amb 13 documents. Publicats la major part d'ells en el «Llibre Blanch» i en J . M. Font Rius, Cartas de Población.8

— E l Còdex 586. Podem trobar-hi 12 documents d'aquest període, malgrat que tan sols un fa al·lusió directa a l monestir. L a resta es refe-

253 (fol. 641, n° 235; fol. 650, no 245); doc. 286 (fol. 215, no 44; fol. 638, n° 231); doc. 287 (fol. 326, no 66); doc. 294 (fol. 347, no 79); doc. 298 (fol. 289, no 49); doc. 313 (fol. 385, no 92); doc. 314 (fol. 286, no 46); doc. 315 (fol. 213, no 42); doc. 323 fol. 639, n° 233); doc. 339 (fol. 247, n° Ffff); doc. 360 (fol. 532, no 155); doc. 381 (fol 347, no 81) i doc. 382 (fol. 343, no 75). També en E . M O R E R A LLAURADÓ, Tarragona Cristiana, vol. I , apèndix n° 28 (fol. 529, no 151).

8. L a relació d'aquest Còdex 585 publicat per F . UDINA és la següent: doc. 170 (fol. 7, no 6); doc. 174 (fol. 3, no 3); doc. 175 (fol. 5, no 4); doc. 180 (fol. 15. n° 11); doc. 184 (fol. 6, no 5); doc. 210 (fol. 8, no 7); doc. 217 (fol. 18, no 13); doc. 280 (fol. 119, no 39) i doc. 311 (fol. 22, n° 33). També en J . M.« F O N T R I U S : Cartas

345

reixen a donacions i altres tipus de contractes en el lloc de Montoliu, L a Secuita, «Mandius longius» (Vilallonga?), etc.

Document del Còdex 586 relatiu al monestir.

Còdex 586 Fol. 410, n° Qqq *

Data 1202, gener, 18

* Numeració alfabètica de l'original.

— E l Còdex 587, Amb 37 documents que es distribueixen des de les darreries del segle X fins als voltants de 1200. D'aquesta trentena n'hi ha 20 que creiem inèdits, dels quals 5 tenen relació immediata amb el monestir. E l s altres, d'una manera indirecta, j a que també són donacions anteriors i entre particulars en els llocs on amb pos­terioritat el monestir exercí el seu senyoriu (Valldosera, Montmell, Montagut, Vilarrodona, Conill, Santa Perpètua del Gaià, e tc ) . E l s 17 restants estan igualment publicats per F . Udina . 9

— E l Còdex 588. D'aquest Còdex hem aplegat un total de 27 docu­ments, 4 dels quals al·ludeixen al monestir, altres 4 són publicats per F. Ud ina 1 0 i la resta són donacions entre particulars, essent remar­cables les efectuades en el lloc de Pontons.

de población y franquícia de Cataluna. C. S. I . C. Madrid-Barcelona 1969. Vol. I : doc. 26 (fol. 189, n° 56); doc. 29 (fol. 1, n° 1). I finalment un document de 1098, desembre, 2 (fol. 1, n° 2) també el podem trobar a l 'Arxiu de la Corona d'Aragó, pergamins Ramon Berenguer I n° 244, referent a la donació del lloc de Puig-perdiguers (Montornès) per part de Ramon de Tresunaria a Berenguer de Ra ­jadell.

9. E l s documents d'aquest Còdex publicats per F . UDINA són: doc. 22 (fol. 5, no 73); doc. 26 (fol. 2, no A; fol. 6, n° 74); doc. 56 (fol. 50, no 98); doc. 97 (fol. 55, no 105); doc. 98 (fol. 7, no 75); doc. 115 (fol. 52, no 101); doc. 128 (fol. 5, n° 100); doc. 134 (fol. 9, n° 78); doc. 136 (fol. 8, no 76); doc. 141 (fol. 9. no 77); doc. 144 (fol. 53, no 102); doc. 155 (fol. 13, n° 81); doc. 264 (fol. 10, no 79; fol. 56, no 106); doc. 354 (fol. 13, no 82) i doc. 385 (fol. 55, no 104).

10. E l s documents del Còdex 588 publicats per F . UDINA són: doc. 243 (fol. 323, n° Eeeee); doc. 300 (fol. 77, no 28); doc. 301 (fol. 365, n" Xxxxxx) i doc. 330 (fol. 315, no Tttt) .

Documents del Còdex 587 referents al monestir

Còdex 587 Data 1158, juny, 30 1197, desembre, 3 1198, agost, 28 1199, desembre, 11 1201, maig, 26

Fol . 110, n° 127 Fol. 61, n° 108 Fol. 14, n° 84 Fol. 14, n° 83 Fol . 12, n° 80

3 4 6

Documents del Còdex 588 referents al monestir

Còdex 588 Fol . 367, n° Çccccc * Fol . 332, n° Nnnnn* Fol. 368, n° Dddddd * Fol . 315, n° V w v *

Data 1197, maig, 19 1198, abri l , 25 1203, març, 13 1208, jul iol , 6

* Numeració alfabètica de l'original.

— E l Còdex 594. Anteriors a l segle X I I I h i ha 4 documents, corres­ponents 3 d'ells a l lloc de Forés, 1 1 sense que guardin una relació di­recta amb el monestir, i un quart es troba publicat en el Liber Feudo-rum Maior, edició de F . Miquel . 1 2

— E l Còdex 595. Guarda documentació dels llocs de l a Sala de Co-malats i de Forés, abans que aquests llocs passessin a l senyoriu de Santes Creus. H i ha un total de 7 documents pertanyents a la segona meitat del segle X I i X I I . 1 3

El Còdex 1192-B (1016): Procedent de l 'Arxiu d'Hisenda de Tarra­gona, aquest Còdex consta de dues parts. E n la primera, es trans­criuen els privilegis pontificis atorgats o relacionats d'alguna manera amb el monestir durant els segles X I I a l X I V ; en total 74 butlles papals distribuïdes en 40 folis escrits en l letra del segle X V . L a sego­na part, són privilegis reials i cartes destinades a l monestir, formant un conjunt de 106 documents entre cartes i privilegis, distribuïts des del foli 41 a l 177.

Pel que fa a les butlles papals, u n conjunt de 10 fan referència a l període que estudiem, de les quals 3 eren j a publicades per P. de Marca 1 4 i una per J . Santacana. 1 5 Les altres sis corresponen als

11. A.H.N.M. (= Arxiu Històric Nacional de Madrid, Santes Creus), Còdex 594, fol. 278, no 45 (1040?, febrer, 13); AHNM, Còdex 594, fol. 347, n° 77 (1198, maig, 16); AHNM, Còdex 594, fol. 359, n° 79 (1180, febrer, 6).

12. F . M I Q U E L R O S E L L : Liber Feudorum Maior. Barcelona 1945. Doc. 258 (AHNM, Còdex 594, fol. 281, no 46).

13. Pel que fa a Forés, AHNM, Còdex 595, fol. 1, no 1 (1079, maig, 31) i a l a Sala de Comalats, AHNM, Còdex 595, fol. 198, n° 57 (1164, març, 19); AHNM, Còdex 595, fol. 215, no 64 (1167, maig, 15); AHNM, Còdex 595, fol. 217, no 67 (1118, setembre); AHNM, Còdex 595, fol. 217, no 66 (1190, maig, 21). E l s altres dos docu­ments fan referència als llocs d'Aguiló i Corbella.

14. P. D E MARCA: Marca Hispànica, apèndix ÇDLIII, pàg. 135Í (AHN, Cò­dex 1192, fol. 5), són dues butlles d'Alexandre I I I de 1168, setembre, 10 i 1166, abril, 12; una tercera butlla, Marca la publica en l'apèndix C D L X X X , pàg. 1380 (AHNM, Còdex 1192, fol. 6; també Còdex 1194, fol. 516, no 71; i Còdex 24, fol. 17) correspon a una butlla de datació dubtosa del Papa Urbà I I I , de 1185-6, gener, 28, donada a Veronà.

15. J . SANTACANA T O R T : E l monestir de Poblet (1151-1181). C.S. I .C. Barce­lona 1974. Apèndix 218 (AHNM, Còdex 1192, fol. 27), butlla d'Alexandre I I I de 1179, juliol, 26.

347

Papes Adrià IV , Alexandre I I I , Luc i I I I i Urbà I I I . Càl assenyalar que algunes d'elles les podem trobar també en altres còdexs, com per exemple, el 24 i el 1194.

De la segona part, referent als privilegis i cartes reials, han estat d'interèsper aquest treball 6 documents, un dels quals publicat per F . Udina, 1 6 els altres, creiem, inèdits.

Privilegis reials i una butlla papal del Còdex 1192 referents al monestir

Còdex 1192 Data Fol . 42 1164, desembre, 29 (P. R . ) 1 7

Fol . 44 1162-1196 (P. R.) Fol . 30 1185-1187, gener, 18 ( B . P.) Fol. 43 1194, jul io l , Tarragona (P. R.) Fol . 43 1195, abri l , Tortosa (P. R.) Fol . 44 1201, juny, 8 (P. R.)

El Còdex 1194-5 (1008): Transcr i t el 1774 per ordre de l'abat Josep Franquet, copia els pergamins dels segles X I I a l X V que es guardaven en l 'Armari 19 de l 'Arxiu del Monestir. H i trobarem 41 documents pertanyents al segle X I I , dels quals 16 els podem considerar, pensem, com inèdits, i d'aquests 10 relatius al monestir; la resta es troba publicada en el «Llibre Blanch».18

16. F . UDINA, E l «Llibre Blanch», doc. 121 (AHNM, Còdex 1192, fol. 42), men­tre en el «Llibre Blanch» ve datat ei 1166, en aquest Còdex el 1165.

17. E . F O R T I COGUL: E l llibre de Valldosera. Pàgs. 104-106, en publica un fragment d'aquest document. També M. R I U , en E l privilegi reial major del Monestir de Santes Creus, A.B.S.C., núm. 32, vol. I V (1970), pàgs. 161-162, publica un document de Jaume I I (1298, maig, 15) que resumeix sis privilegis anteriors, entre ells, aquest (ACA, Secció Cancilleria, Registre 196, fols. 256v-259r). Aquests dos autors es bassaven en el mateix document incomplet d'ACA, restan bona part del seu contingut inèdit.

18. L a relació de documents publicats per F . UDINA en el «Llibre Blanch» és la que segueix: doc. 49 (fol. 1, n° 77); doc. 87 (fol. 5, n° 25; també fol. 138, n° 13); doc. 91 (fol. 8, n° 19); doc. 92 (fol. 133, no 70); doc. 117 (fol. 2, n° 3); doc. 143, fol. 481, n" 59); doc. 146 (fol. 8, no 24); doc. 150 (fol. 468, no 52); dòc. 154 (fol. 65, no 93); doc. 156 (fol. 487, n° 65); doc. 165 (fol. 473, n° 55); doc. 193 (fol. 518, no 196); doc. 207 (fol. 432, no 184); doc. 213 (fol. 474, n° 56); doc. 216 (fol. 136, n° 18); doc. 224 (fol. 471, n° 54); doc. 287 (fol. 433, no 185); doc. 291 (fol. 7, n° 19; fol. 130, no 32); doc. 292 (fol. 132, no 23); doc. 304 (fol. 43, n° 87); doc. 318 (fol. 470, no 53; doc. 358 (fol. 45, no 28) i doc. 367 (fol. 9, no 17).

348

Documents del Còdex 1194 referents al monestir

Còdex 1194 Data Fol . 154, n° 15 Fol . 486, n° 64 Fol . 481, n° 60 Fol . 42, n° 86 Fol . 483, n° 61 Fol . 517, n° 195 Fol . 30, n° 157 Fol . 41, n° 85 Fol . 12, n° 83 Fol . 137, n° 16

1195, desembre, 2

1172, abri l , 9 1177, febrer, 5 1180, juny, 21 1188, abri l , 12 1188, abri l , 29 1188, maig, 22

1196, abri l , 15 1200, març, 30 1200, agost, 1

E n conseqüència, de l a secció de Còdexs de l 'Arxiu Històric Nacio­nal de Madrid i pertanyents a l fons de Santes Creus, hem aplegat un conjunt de 55 documents de caràcter, en principi, possiblement inè­dits, referents directament al monestir, i 78 pertanyents a indrets que alguns d'ells posteriorment integraren el patrimoni monacal, o per­sonatges que d'una manera o d'altra estaven, havien estat o estarien relacionats amb el monestir. Per altra banda, els documents que hem pogut trobar inclosos en aquests Còdexs i que j a eren publicats en el «Llibre Blanch» són un conjunt de 79.

Còdexs Núm. docs. que es troben en el "Llibre Blanch"

Seguint amb els fons documentals del monestir de Santes Creus custodiats a l 'Arxiu Històric Nacional de Madrid, hem de parlar de l a Secció de pergamins, a l'igual que els del fons de Poblet. Pel que fa a l fons de Santes Creus, ens han cridat especialment l'atenció les carpetes 2766 i 2767, carpetes que no varen ésser incloses per Udina en l a publicació del «Llibre Blanch», i que resten la major part per incloure, Tanmateix J . - F . Cabestany j a havia fet una ressenya d'aques­tes carpetes pertanyents a l'abadiat d'Hug I I . 1 9

19. J . - F . C A B E S T A N Y I F O R T : L'Abat Hug I I de Santes Creus. Aportació a l'estudi del seu Diplomatari. «I Col·loqui d'Història del Monaquisme Català», vol. I I , Santes Creus 1969, pàgs. 27-34.

584 585 587 588

1192 1194

24 9

17 4 1

24

2 3 4 9

De l a carpeta 2766, varen ésser publicats per F . Udina els sis pri­mers pergamins i la resta, a partir de l'any 1197, no. Aquests perga­mins no esmentats són uns 13, dels quals dos són trasllats de l'an­terior.

Núm. perg. Data 7 1197, març, 24 * 8 1197, maig, 13 * 9 1197, juny, 13

10 1197, jul iol , 29 * 11 1197, agost, 12 * 12 1197, setembre, 20 13 1197, desembre, 3 * 14 1197, desembre, 13 * 15 1198, abri l , 13 16 1198, maig, 2 5 * 17 1198, juny, 12 * 18 1198, juny, 12* (Trast. 1267) 19 1198, juny, 12* (Trast. 1211)

* Referència directa al monestir.

L a carpeta 2767, que consta de 19 pergamins, l'hem inclòs en la seva totalitat. Tanmateix, hem de tenir en compte que el pergamí número és partit per l 'ABC de l'anterior; així mateix, els pergamins núms. 9, 10 i 11 són trasllats de l'anterior, de la mateixa manera que el 18 i 19. E n conseqüència, ens queden uns 14 documents.

%. perg. Data 1 1198, agost, 28 * 2 1198, setembre, 2 3 1198, novembre, 6 * 4 1199, febrer, 22 5 1199, març, 6 * 6 1199, març, 6 * (Part. per l 'ABC ant.) 7 1199, juny, 12* (Trast. 1209) 8 1199, juny, 13 * 9 1199, juny, 13 * (Trast. 1265 = ant.)

10 1199, juny, 13 * (Trast. 1244 = ant.) 11 1199, juny, 13 * (Trast. 1271 = ant.) 12 1199, agost, 9 13 1199, octubre, 23 * 14 1200, gener, 31 * 15 1200, març, 9 16 1200, març, 14 *

350

17 18 19

1200, juny, 22 * 1200, juny, 22 * 1200, juny, 2 2 * ( = ant.)

* Referència directa al monestir.

Pel que fa al fons del monestir de Poblet guardat a l 'Arxiu Histò­r i c Nacional de Madrid, hem revisat la totalitat de pergamins exis­tents en les carpetes 2009 a la 2074 (1150-1200). Dels quasi 1500 perga­mins que han passat per les nostres mans n'hem separat uns 60, l a major part testaments, dels quals tenien relació amb Santes Creus 18, i 8. d'aquests es trobaven j a en el «Llibre Blanch»20 o en els perga­mins i Còdexs de Santes Creus 2 1 o també en l'apèndix de Santaca-n a ; 2 2 la resta, uns 10, fan referència a Santes Creus, i alguns d'ells únicament i exclusivament a l'esmentat monestir, la qual cosa ens fa pensar que estan traspaperats. Bona part d'aquests documents són testaments o execucions testamentàries en què es llega a Santes Creus algun que altre bé. E l s pergamins, doncs, utilitzats del fons de Poblet són en resum els següents:

20. Aquests són: F . UDINA, E l «Llibre Blanch», doc. 134 (= AHNM, Poblet, Carp. 2011, n° 18), doc. 239 (=AHNM, Poblet, Carp. 2043, n" 19), doc. 277 (=AHNM, Poblet, Carp. 2040, n° 7), doc. 319 (= AHNM, Poblet, Carp. 2046, n° 7) i doc. 367 (= AHNM, Poblet, Carp. 2054, n° 10-11).

21. AHNM, Santes Creus, Carp. 2766, n° 10 (= AHNM, Poblet, Carp. 2066, n°7); CPM (= Cartulari Major de Poblet, AHNM, Còdex 992-B), fol. 203, col. I , test. X V I I I ) , 1197, juliol, 2; AHNM, Còdex 584, fol. 341, n° 73 (= AHNM, Poblet, Carp. 2043, n" 19), 1187, agost, 12.

22. J . SANTACANA, E l monasterio de Poblet, apèndix 128 (AHNM, Poblet, Carp 2019, n° 17).

Carp. 2011 2019 2029 2029 2034 2034 2039 2040 2043 2046 2051 2052 2053 2054

Perg. 18 17 10 13 17 18 18 7

19 7

18 20 20

8

Data 1164, desembre, 23 1173, jul io l , 6 1179, abri l , 26 1179, maig, 18* 1182, jul io l , 14* 1182, jul iol , 14* 1185, març, 2 8 * 1185, agost, 18 1187, agost, 12 1188, novembre, 26 1191, octubre * 1192, juny, 2 7 * 1192, desembre, 25 * 1193, febrer, 2 1 *

351

2054 10-11 1193, març, 27 2062 10 1196, maig, 18 * 2062 12 1196, ma i g * 2066 10 1197, jul iol , 29 * 2073 8 s. X I I (febrer, 2)

* Rerefència a Santes Creus.

L'Arxiu de la Corona d'Aragó

Pel que fa a aquest Arxiu, hem revisat tots els pergamins dé Ra­mon Berenguer I V , Alfons el Cast i Pere el Catòlic, posant l'atenció d'una manera especial en els testaments, i concretament en aquells on h i podia haver algun llegat al monestir. D'aquests últims, n'hem trobat 6 d'un total de 58 revisats.

Referència Data ACA, Alfons I , perg. 46 1167, octubre, 29 ACA, Alfons I , perg. 634 1178, desembre, 31 ACA, Alfons I , perg. 338 1183, abri l , 13 ACA, Alfons I , perg. 384 1185, març, 28 / ACA, Alfons I , perg. 451 1187, abri l , 25 ACA, Alfons I , perg. 544 1190, abri l , 27

També són documents pròpiament de Santes Creus els pergamins de Ramon Berenguer I V n° 20 (s. d.), el pergamí d'Alfons I n° 477 (1187, març, 6), el pergamí d'Alfons I n° 620 (1192, abril , Barcelona) i el pergamí de Pere I n° 9 (1196, juny, 19).

L'Arxiu de la Catedral de Tortosa

E n l 'Arxiu de la Catedral de Tortosa, hem revisat la part de testa­ments corresponents a l segle X I I ; i d'un conjunt de 27 ens ha apare­gut un documents en el qual en el llegat testamentari s'esmenta Santes Creus (caixó 1, n° 39, 1198, agost, 10). L a resta de documents allí existents no al·ludeixen a l esmentat monestir en cap de les seves disposicions, malgrat que alguns causants són personatges que en vida tingueren alguna relació amb el cenobi.

352

B ) FONTS PUBLICADES

' ".. Hem de confessar que l a majoria de documents que utilitzarem Han estat trets de fonts publicades amb anterioritat; car, no en va aquests primers cinquanta anys d'existència del monestir han estat estudiats sota diferents punts de vista pels tratadistes.

Així doncs, una sèrie de col·leccions diplomàtiques i apèndixs de treballs monogràfics ens han proporcionat un bon nombre de docu­ments; documentació que, malgrat la meritòria referència feta per respectables autors, no sempre ha estat estudiada en conjunt i sota un prisma econòmico-social.

Hem procedit, en primer lloc, a l'agrupament d'aquesta documen­tació, establint-ne una relació cronològica, on també h i hem inclòs l a part de documents que en principi creiem en bona part inèdits, l a qual cosa ens ha donat un conjunt, a l nostre entendre tan exhaustiu com hem pogut, per a començar un recompte patrimonial dels béns del monestir.

Primerament, l 'obra que hem utilitzat amb més assiduïtat ha estat sens dubte el «Llibre Blanch», custodiat en la Biblioteca Provincial de Tarragona i publicat, amb l'addició de part dels pergamins de l 'Arxiu Històric Nacional de Madrid, per F . Udina Martorell. D'aquest Cartulari , lògicament hem utilitzat l a seva major part, essent més interessants per a nosaltres a part ir del document 48 fins el 390.

Seguint amb els cartularis, han estat també repassats el de Po­blet, 2 3 guardat a la Biblioteca Provincial de Tarragona, d'on hem extret 4 documents, concretament els números 234, 264, 303 i 312 refe­rents a testaments i concòrdies. Del Cartular i Major de Madr id , 2 4 no publicat però en preparació per ésser inclòs en el Diplomatari de Poblet d'A. Altiseht, hem aplegat 4 documents, 2 5 essencialment tam­bé últimes voluntats testamentàries.

Del Cartulari de Sant Cugat del Vallès, 2 6 poden ser interessants els documents número 1186, 1196 i 1215, també relatius a disposicions testamentàries.

23. Cartulari de Poblet. Edició del manuscrit de Tarragona per J . PONS I MARQUÈS. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona 1938.

24. AHNM, Poblet, Còdex 992-B. 25. CPM, fol. 203, test. X V I I I (1197, juliol, 29); CPM, fol. 53v, test. C C L X I I I

(1198, juny, 21); CPM, fol. 50v, 2 col. n° C C X L (1207, juliol, 6); CPM, fol. 17v, 2 col. n» L X I I (1208, agost, 30).

26. J . R I U S S E R R A : Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Textos y estudiós de la Corona de Aragón. Sección de Estudiós Medievales de Barcelona. 4 vols. Barcelona 1946-1947.

353

Pel que fa als apèndixs documentals d'algunes monografies i tre­balls generals, hem d'esmentar en primer lloc E . Fort i Cogul. L a seva extensa bibliografia, forçosament imprescindible, l 'hem utilitza­da en abundància.27 De J . M. Madurell i Marimon, hem tret igualment alguns documents relatius a Val ldaura i procedents en la seva majoria del «Liber Antiquitatum» de la Catedral de Barcelona. 2 8 Un total de 5 testaments han estat aplegats de l'obra de Santacana. 2 9 Per últim, altres autors, com ara Vi l lanueva, 3 0 o Morera, 3 1 també ens n'han pro­porcionat alguns documents.

E n definitiva, i per acabar, direm que de la bibliografia publicada hem reunit un conjunts de 450 entre documents i notes documentals, la qual cosa, juntament amb els documents de caràcter, en principi, inèdit suma un nombre de 535 documents referents directament a l monestir, més 97 documents complementaris pertanyents a llocs i personatges relacionats d'una manera o d'altra amb el monestir.

Antoni C A R R E R A S i CASANOVAS

27. E . F O R T I COGUL: Els pergamins de Valldaura: doc. 1156, març, 28 (pàg. 299); 1165, juliol, 13 (pàg. 305); 1166, octubre, 26 (pàgs. 309-310); 1204, gener, 26 (pàg. 307). D'El Senyoriu hem aplegat una sèrie de referències que cronològi­cament són: 1154, març. 2 (pàg. 442); 1161, abril, 2 (pàg. 204); 1162, juliol, 15 (pàg. 208); 1176, novembre, 5 (pàg. 298); 1177, juliol, 20 (pàg. 444); 1180, juny, 29 (pàg. 376); 1180, novembre, 8 (pàg. 445); 1183, setembre, 12 (pàg. 226); 1185, setem­bre, 17 (pàg. 297); 1188, juliol, 30 (pàgs. 62-63); 1192, octubre, 23 (pàg. 303); 1194, març, 12 (pàg. 95); 1194, desembre, 27 (pàg. 45); 1196, setembre, 27 (pàg. 92); 1197, juny, 19 (pàgs. 316 i 456); 1199, gener, 31 (pàg. 311); 1200, gener, 23 (pàg. 248); maig, 26 (pàg. 229); 1201, juny, 11 (pàg. 249); 1201, juny, 11 (pàg. 457); 1202, de­sembre, 5 (pàg. 95); 1202, novembre, 24 (pàg. 251); s. d. (pàg. 458) i s. d. (pàgs. 297-298).

28. J . M. M A D U R E L L I MARIMON: E l Monasterio de Santa Maria de Vall­daura del Vallés (1150-1179). «Analecta Sacra Tarraconesia», 25. Tarragona (1952). Pàgs. 115-163. E l s documents utilitzats són: apèndix núm. 3 (1152, desembre, 13); apèndix núm. 4 (1152, desembre, 16); apèndix núm. 5 (1153, maig, 12); apèndix núm. 20 (1158, maig, 15); apèndix núm. 24 (1159, gener, 16); apèndix núm. 52 (1166, gener, 14); apèndix núm. 55 (1166, juliol, 13); apèndix núm. 56 (1166, setembre, 10) i apèndix núm. 64 (1167, octubre, 1).

29. J . SANTACANA T O R T : El Monasterio de Poblet... Concretament ens hem servit dels documents següents: doc. 128 (1173, juliol, 6); doc. 159 (1175, octubre, 8); doc. 176 (1176, octubre, 17); doc. 184 (1177, juliol, 19) i doc. 213 (1179, abril, 26).

30. V I L L A N U E V A : Viage literario. Vol. X X , pàg. 236 (1151, maig, 28); pàg. 237 (1152, desembre, 16); pàg. 243 (1159, juliol, 6); pàg. 251 (1159, gener, 26) i pàg. 253 (1162-69, setembre, 10).

31. E . M O R E R A LLAURADÓ: Tarragona Cristiana. Vol. I : Apèndix 27 (1171, octubre, 14); apèndix 48 (s. d.) i apèndix 49 (1166, octubre, 6).

3 5 4

B O R S A D 'ESTUDIS «SANTES CREUS»

dedicada aquesta convocatòria a la memòria d'Euiemià Fort i Cogul

Com és preceptiu i consta a l a convocatòria de l a «Borsa d'Estu­dis», el Sr . Antoni Carreras i Casanovas va presentar la corresponent memòria del treball realitzat en finir el primer any de gaudir de dita borsa. Aquesta memòria anava avalada pel corresponent informe, al­tament positiu, del Prof. Dr. Dom Agustí Altisent i Altisent, tutor de la investigació.

L a memòria tenia una extensió de 18 folis, i aportava un extens treball d'investigació portat a terme a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, a l 'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona i a l 'Arxiu de la Catedral de Tortosa entre d'altres, així com d'una exhaustiva i acurada recerca de l a documentació fins ara inèdita, repartida a una àmplia bibliografia. L a tasca d'investigació del Sr . Antoni Carre­ras i Casanovas ha permès que el nombre dels documents coneguts per a l a història de Santes Creus, entre els anys 1150 i 1200, que era de 450 arr ibi a 535. Per tant l'escorcoll a les fonts èdites i inèdites ha cooperat a la troballa i valoració de 135 documents fins ara des­coneguts pels estudiosos del monestir de Santes Creus.

Aquesta remarcable investigació és, amb escreix, una aportació de primer ordre per a la història del nostre cenobi. Tot i ésser sols una primera i petita part, això sí molt dificultosa en la seva realitza­ció, de l a totalitat de la recerca, la Junta Directiva de l 'Arxiu Biblio­gràfic de Santes Creus va creure escaient prendre l'acord d'editar aquesta memòria, després de fetes les esmenes que aconsellava en convertir un informe d'investigació en un treball científic destinat a la seva publicació.

Là decisió de la Junta Directiva, amb la conformitat del Patronat, s'ha complert, quant, en aquest mateix fascicle del nostre Butlletí es publica el treball del Sr . Antoni Carreras, a fi de què els nostres associats puguin comprovar l a tasca feta i f ruir de les novetats que per a la història de Santes Creus representa aquesta investigació.

355

O B R A C U L T U R A L D E S A N T E S C R E U S

Aquest és el vuitè any en què aquesta entitat, nascuda a l 'ombra del monestir i animada per Mn. Emilià Clemente, ha desenvolupat la seva triple tasca musical amb tot l'èxit a què, al l larg d'aquesta curta, però a la vegada llarga trajectòria, ens té acostumats. Des d'un : pri­mer moment, el resultat de la tasca feta ha estat agraït, i hom pot considerar que el públic procedeix de totes les contrades del país, i si pot saludar a l descans a persones, la majoria reiteradament assis­teixen, no sols a més d'un concert per any, sinó més d'un any o dos. Hem de considerar que els concerts han aconseguit una audiència que els converteix, no sabem si en els primers de Catalunya, però en uns pioners, els quals han tingut una continuïtat remarcable. E n s felicitem de la tasca de donar a conèixer Santes Creus en aquest aspecte tan particular, com un centre musical d'acurada activitat.

I V SETMANA D E MÚSICA SACRA

Per quarta vegada, entre els dies quatre i onze d'abril, Va tenir lloc a l'església del cenobi i coincidint com és costum amb la Setma­na Santa, la celebració d'aquests concerts de tan concreta temàtica com són els programats per la Setmana de Música Sacra.

S'hauria de destacar entre els quatre concerts, el que donà el professor Josep M. Mas i Bonet el Dissabte Sant (10 d'abril). Aquest concert va posar en evidència, pot ser quasi per primera vegada, l a importància de l'adquisició de l'orgue, que omplirà, després de més quasi 150 anys, amb les seves notes les naus de l'església, i recorda aquell que un dia desgraciat de l'any 1835 va ésser cremat. Tot i les limitacions d'aquest orgue del segle X V I I , limitacions per no estar pensat per a aquesta església, la seva sonoritat sorprèn a l'auditori. Les noves notes no sols serviran per enaltir la litúrgia, sinó també, per omplir amb les seves vibrants notes les majestuoses naus cister-cenques, silencioses al llarg de tants anys.

E l s altres tres concerts els varen intepretar: el conegut pel nostre públic i sempre ben rebut quintet vocal anglès «The Scholars» amb el seu repertori de música sacra (4 d'abril). E l segon va córrer a càrrec de l'«Agrupación Coral de Càmara de Pamplona», que va inter-

357

pretar íntegra la Feria VI in Parasceve del mestre Tomàs Luis de Vitòria, el gran compositor de la polifonia hispana del renaixement (9 d'abril). Per últim, el quart (11 d'abril) i darrer concert fou inter­pretat pel conjunt de preveres tarragonins que s'han constituït com la «Escola de Cant Gregorià del cicle de Concerts de Santes Creus» i que dirigeix Mn. Magí Sabaté i Marsal.

V CURS D E CANT GREGORIÀ I D'INICIACIÓ A LA L I T E R A T U R A LITÚRGICA D 'ORGUE

Per cinquè any consecutiu, entre els dies 24 de juliol i 1 d'agost, es va celebrar aquest curset amb la col·laboració de la Union Sainte Cécile du Diocèse de Strasbourg.

Enguany van impartir els ensenyaments de cant gregorià els profs. Gerard Grasser, Michel Lebron i Odilc Egelé; de cant polifònic, el professor Aramand Fischer i , per últim, el curs d'iniciació de litera­tura litúrgica d'orgue, el professor Alain Langrée.

L'oferiment de beques va contribuir a l'èxit de la matriculació i el curset va acomplir l'esquema de treball que s'havien proposat els seus organitzadors. Potser que aquest curs sigui el més desconegut pel públic, però la seva tasca silenciosa i callada, l'hem de valorar en funció del coneixement que proporciona d'una temàtica tan con­creta i a la vegada pròxima, i s i més no, escaient a la mateixa natura­lesa de la història del monestir de Santes Creus. Què millor que retornar a la tasca de l'estudi d'una música que havia ressonat tantes centúries dintre de l'àmbit del cenobi!

V I I C I C L E D E MÚSICA CLÀSSICA «DISSABTES MUSICALS»

No intentem fer una valoració crítica dels set concerts, tots ells de gran qualitat artística, sinó més aviat aportar aquelles notes, aquells records útils, perquè els nostres associats en tinguin cons­tància de la tasca feta, i a la vegada de la importància d'aquesta ac­tivitat de l'Obra Cultural, que no ens cansarem de ponderar i enaltir.

E n el primer concert (10 de jul iol ) va actuar l'«Octet de Vent E n -semble» de París dirigit per Maurice Bourgue. E n el segon (17 de juliol ) , va ser l'«Orfeó de Sants» sota la batuta de Montserrat Tous, acreditant una vegada més la qualitat i preparació d'aquesta massa coral de llarga història en el cant català. E l tercer concert (24 de juliol ) , també coral, va actuar la «Coral Universitària de Liège» i la «Camerata Leodiensis» que va interpretar la Passió segons Sant Lluc de G. Ph. Telemann. E l quart concert (dissabte, 31 de jul iol ) , va ésser

358

d'un repertori escollit i a la vegada molt concret, clave, piano i oboè; la interpretació fou de S i r Nicholas Jackson i Anthony Camden de l a London Simphony Orchestra. E n el cinquè concert (7 d'agost), l'or­questra de càmara «Diabolus in Musica» sota l a direcció de Joan Guin-joan, va acreditar una vegada més, l a seva maestria. E l concert se­güent, penúltim (14 (14 d'agost), va despertar gran interès per gaudir de la interpretació del «Trio de Barcelona»» —A. Giménez Atenelle, Gerard Claret i Lluís Claret—, el qual no va defraudar a l públic. Va cloure els dissabtes musicals de Santes Creus (28 d'agost) l'Or­questra «Arrasate Musical», que va proporcionar als assistents un brillant octau concert del cicle. Fou interessant a més per la particu­laritat de reunir uns 65 músics joves, les edats dels quals oscil·len entre els 15 i 25 anys.

L'èxit d'aquest V I I I cicle de Concerts de Música Clàssica fa creure que aquesta manifestació cultural està arrelada entre els amants de la bona música i els admiradors a la vegada del monestir de Santes Creus.

I I C I C L E D E B A L L E T I D A N S A

E l s dies 4, 11, 18 i 25 de setembre va tenir lloc aquest I I Cicle de Ballet i Dansa, on actuaren l 'Esbart Dansaire de Rubí, el Grup Fol­klòric Roudelet Sellibreu de Chàteau Gombert de Marsella, L ' E n -semble de Beer Sheva d'Israel i l 'Esbart Dansaire de l'Orfeó de Sants. L a gran qualitat de les danses i ballets folklòrics d'aquests quatre grups va permetre al públic, que no va respondre com hauria estat de desitjar, gaudir d'una acurada presentació de temes monogràfics dedicats a presentar diferents aspectes de les danses tradicionals ca­talanes, provençals i israelites, aquestes darreres amb gran influència de l 'Europa germànica i eslava, arrel de procedència d'un grup im­portant de les comunitats israelites de la diàspora que formen avui l'estat jueu. S i aquestes danses tradicionals configuren l a tradició i part de la identitat d'un poble, això, en el cas israelita, és altament significatiu.

359

crònica

MEMÒRIA ANUAL 1981-1982

Benvolguts consocis: Novament el deure social i reglamentari em fa l'honor de presentar-vòs;

bé que sigui succintament, l'activitat de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus durant el curs que cloem en aquesta Assemblea General Ordinària. La nostra entitat, potser una de les més antigues que existeixen a Cata­lunya i ; indubtablement, ía més original tant per la seva dedicació espe­cífica com per ía continuïtat en là tasca/ofereix un panórama d'activitats al servei de Santes Creus que, si nò és ideal en el sentit estricte que ens imposen els estatuts, bé es pot dir que, any rera any, recuperà forces i intentà d'acostar-se, en la mesura de les possibilitats, al seu afany inicial. Durant el darrer exercici, és a dir, des de l a darrera Assemblea General celebrada el 9 de maig de l'any passat, a Santes Creus i a la nostra enti­tat s'han produït determinats fets, importants tots ells que, en gràcia a la brevetat, intentaré de resumir, en forma d'apartats o d'epígrafs. '

L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Durant el darrer exercici social, l'activitat de l'Arxiu rio solament no ha decaigut, sinó que, dins les possi­bilitats migrades de què disposa, han augmentat de manera patent, com es veurà als epígrafs que seguiran. La Junta Directiva s'ha reunit sis vegades, i sempre èn sessió plenària i precisament a Santes Creus, al nostre local: Hi han estat resolts alguns problemes d'importància, alhora que d'altres no ho han pogut ésser per circumstàncies alienes a la volun­tat de l'Arxiu. Quant al nombre de socis, estabilitzat i amb numeració nova d'eriça de la reunió de la Junta Directiva del 27 de màrç de 1982, dóna là xifra dè 328 socis, segons informe de là Sra. Victòria Móra, secre­tària de la Junta. E n aquella mateixa reunió hom féu palesa là necessitat dé portar a terme una campanya de captació de nous socis, tat com s'ha-

3 6 1

via fet en alguna altra ocasió, i amb èxit. Les noves altes de consocis que s'han produït d'aleshores ençà compensen, en certa mesura, les baixes ocorregudes per defunció, voluntàriament o bé per manca de pagament. Cal constatar, amb tot, que la situació de la nostra entitat pel que fa al nombre de socis i pel que fa a les finances es manté equilibrada i fins i tot amb signes evidents de millorament. E l tresorer, en els seus informes periòdics, ha fet veure que la nostra situació econòmica no és dolenta. Tanmateix, i segons que consta de les actes de les darreres reunions de la Junta, cal incrementar el nombre de socis, la quota dels quals és la base econòmica de l'Arxiu, i seguir de prop les subvencions, migrades però sempre importants, que rebem de les institucions públiques. Dins la Festa Anual de l'any passat, la Junta Directiva de l'Arxiu atorgà un diploma a una seixantena de socis que havien ultrapassat els vint-i-cinc anys de pertinença a la nostra entitat.

Relacions amb el Patronat del monestir. Durant l'exercici que comento, s'ha produït un fet important que afecta Santes Creus i la nostra entitat. E l reial decret de 27 de febrer de 1982 traspassava la competència de la conservació i restauració del monestir a la Generalitat de Catalunya. Un decret de la Conselleria de Cultura del 5 d'octubre es feia càrrec de les obligacions esmentades i reestructurava el nou Patronat de Santes Creus Mentrestant, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació havia visi tat el monestir pel juliol i n'havia pres possessió en nom de la institució autonòmica de Catalunya. E l dia 17 d'octubre de 1981, en presència d'al­guns directius i socis de la nostra entitat, es constituí el nou Patronat de Santes Creus sota la presidència honorària del Molt Honorable President de la Generalitat i del Rdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona, i la presidència efectiva del Conseller de Cultura, Hon. Sr. Max Cahner. E n aquella avinen tesa, el President de la Generalitat adreçà uns mots d'agraïment a la nostra entitat per la seva tasca de més de trenta anys, i fou obsequiat amb algunes de les nostres publicacions. E r a la primera visita oficial que el President feia a Santes Creus, i l 'Arxiu acordà de fer constar en acta la seva satisfacció per aquest esdeveniment. E n una reunió posterior del Patronat nou, fou acordat de mantenir, com fins ara, la franquícia dels drets d'entrada al monestir per als socis de la nostra entitat, que j a gau­dien des de sempre. També s'acordà de mantenir com a portaveu oficial del Patronat el Butlletí «Santes Creus» del nostre Arxiu. Les relacions de la nostra societat amb el nou Patronat són, doncs, immillorables, i és de remarcar que tots els membres de l'actual Patronat pertanyen a l'Arxiu en qualitat de socis individuals.

Butlletí. Havent estat nomenat redactor en cap del nostre butlletí «Santes Creus» el senyor Joan F. Cabestany per la Junta del dia 28 de març de 1981, han estat publicats dos números més de la nostra revista i hi ha en premsa els núms. 53 i 54. La continuïtat exemplar del butlletí de l'Arxiu

362

fa que la nostra publicació periòdica sigui apreciada com mereix i la di­recció efectiva del senyor Cabestany assegura la col·laboració d'investiga­dors joves, que poden aportar materials valuosos per a la història del monestir, tal com té per finalitat la nostra revista.

Biblioteca. La nostra biblioteca, nodrida d'un fons no gens menyspreable de títols, i de documents, fotografies i altres materials de primer ordre per a la història del monestir, és desaprofitada per tal com no hi ha possi­bilitat real d'ésser consultada pel públic interessat. Arran d'aquesta cons­tatació, la Junta del 6 de febrer de 1982 acordà, a proposta del senyor Cabestany, de requerir els serveis d'una persona diplomada en bibliologia que, finalment, posés en ordre i classifiqués els materials bibliogràfics i documentals que la nostra Biblioteca posseeix, i que cal incrementar a través de compres, donacions o intercanvis amb les nostres publicacions. A partir d'aquesta contatació, i per acord de la Junta esmentada, el senyor Cabestany restà encarregat de coordinar la classificació definitiva dels nostres fons, i fou nomenat Director de la Biblioteca de l'Arxiu. Havènt-hi hagut més de dos intents de fer aquesta tasca, d'altra banda tan necessà­ria i urgent, crec que l'Assemblea General dels socis de l'Arxiu ha d'ator­gar un vot de confiança al senyor J.-F. Cabestany per tal que pugui dur a terme, en les millors condicions possibles, la tasca que l i ha estat assig­nada i que assumí de bona voluntat.

Museu. E l Museu de Santes Creus, instal·lat en forma d'exposició de mos­tra a la planta baixa de la Biblioteca, fa anys que no ha acusat cap mena d'increment ni de modificació; fins i tot alguna peça que era dipositada en aquest local ha hagut de fer-se servir per les obres de restauració del monestir. Als baixos del Palau Reial resten encara moltes peces d'interès indubtable, pendents de classificació. Tot plegat, amb els deguts assesso­raments i amb el pressupost escaient, haurà d'ésser instal·lat al Palau Reial, quan estarà degudament restaurat. Aquesta decisió respon a un acord del nou Patronat el qual, en principi, és qui ha de decidir, amb els assessoraments que caldrà, el destí de totes les peces d'interès arquitec­tònic i arqueològic que es troben disperses dins el recinte del monestir. Aquesta tasca i la responsabilitat que se'n deriva, no correspon a l'Arxiu, sinó al Patronat, com és natural. Tanmateix, la nostra entitat haurà de tenir alguna cosa a dir quan sigui efectiu el trasllat dels materials, car a l'Arxiu correspon la iniciativa, remuntada al 1974, de fundar ün Museu a Santes Creus.

Comissió Permanent d'Història del Monaquisme Català. Aquest organisme, constituït de manera informal però amb una actuació que j a ultrapassa els quinze anys, nasqué, fins a cert punt, de l'Arxiu Bibliogràfic, que con­vocà el Primer Col·loqui el 1966 a Santes Creus. Posteriorment, han estat celebrats tres Col·loquis més a Sant Joan dé les Abadesses, Bellpuig d'Ur-

3 6 3

geli i Cuixa. La Comissió permanent ha iniciat contactes amb la nostra entitat per tal de cercar una fórmula conjunta que possibiliti la continuï­tat dels Col·loquis i la publicació de les ponències i comunicacions que encara romanen inèdites, la qual cosa es podria fer, en part, a través del nostre Butlletí, sempre que els treballs a publicar tinguessin algun punt de contacte amb el temari de Santes Creus. L a qüestió restà en peu, i cal una nova reunió de la Comisió dels esmentats Col·loquis, per tal de posar en marxa definitivament l'afer.

Festa Anual. L'any passat se celebrà sota els auspicis de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, després d'una sèrie de gestions molt positives que dugué a cap el secretari general assistit, en algun moment, pel presi­dent de l'entitat. La festa esdevingué un èxit de qualitat i de públic assis­tent; el senyor Sabater i Mill, historiador de Vilafranca, pronuncià una conferència sobre les relacions històriques entre el Penedès i Santes Creus, el text de la qual serà ofert a les planes del nostre Butlletí. La Coral Polifònica de Vilafranca oferí un concert de gran qualitat als assis­tents, que passaven del mig miler.

Borsa d'Estudi "Santes Creus". La nostra entitat, després de diverses deli­beracions en junta ordinària acordà d'instituir una Borsa d'Estudis sota el nom del nostre monestir i dedicada, en la primera convocatòria, a la memòria d'Eufemià Fort i Cogul, historiador insigne que fou del monu­ment. Aquesta Borsa fou finançada pel Patronat, segons acord del 15 de maig, i posteriorment assumida pel Patronat reestructurat. Constituït el jurat que havia de discernir el guanyador, i atenent que només s'havia presentat a concurs un sol investigador, que proposava l'estudi dels pri­mers temps del monestir, atenent la vàlua de l'esmentat concursant, senyor A. Carreras, de Tarragona, i l'interès del tema que proposava, l i fou acordada la Borsa, per import de 400 000 pessetes, de les quals 100 000 han d'ésser esmerçades en l'adquisició de microfilms de docu­ments, o de fotocòpies, amb destí als nostres fons documentals. No hi ha cap dubte que aquesta Borsa, que serà continuada en anys successius, aportarà valuosos materials per a la història de Santes Creus i farà acréi-xer en mesura molt important els nostres fons documentals.

Certamen de Pintura contemporània. L'any passat es promogué, per part d'alguns membres de la Junta directiva, la necessitat o, si voleu, l'oportu­nitat, de celebrar a Santes Creus un certamen de pintura contemporània que contribuís a dotar de contingut les sales del nostre monument. E n principi, hom pensà en una Biennal, i a aquest efecte fou nomenada una comissió especial emanada de la Junta per tal que s'ocupés del tema. Més tard, i a través de reunions de la comissió esmentada, hom arribà a la conclusió que fóra millor de celebrar un certamen, sense la biennalitat que comportava la primera idea, i de fer-lo, si fos possible, cada any. Hom

3 6 4

redactà uri avantpro jecte de bases i de pressupost , a base del qua l es demanà l 'a jut de l a Genera l i ta t de Ca ta lunya i d 'una entitat d 'estalvis . Aquésta da r r e r a respongué en sentit negatiu, i l a p r i m e r a institució no pogué reso ldre els prob lemes financers que der ivaven de l a convocatòria. D 'aquesta mane ra , e l pro jecte restà e n suspens, però no descartat e n abso­lut , i l a comissió esmentada es comprometé a i m p u l s a r l a idea pe r a l ' any vinent, o bé a cercar - l i u n a sor t ida més factible i menys onerosa econò­micament . A m b aquesta in ic ia t iva , l a n o s t r a entitat no h a fet sinó comp l i r e s t r i c tament els object ius que s'imposà en els seus estatuts , a r a fa trenta-c inc anys , i dels qua ls m a i no h a abdicat .

Altres activitats i representacions. Dues professores d 'art de l a Un ivers i ta t de Ta r r a gona s 'ofer iren a fer u n estudi de l 'enteixinat de l a ga ler ia de l Pa l au Re i a l , l a qua l in ic ia t iva fou aco l l ida a m b entus iasme a l a J u n t a de l 27 de març de 1982. Quant a l a classificació de les peces de l'exposició de mos t r a del Museu de Santes Creus , h o m h a recuperat , durant e l d a r r e r exercic i , les fitxes que e n tenia fetes e l Dr . Peré Bat l le , i que, degudament posades en net, s e r an objecte de publicació per par t de l 'Arx iu , a m b u n tiratge a part . L a nos t r a entitat h a par t i c ipat ' en diverses mani fes tac ions de c a i r e cu l tu ra l que l i e ren més o menys afins: l a senyora Victòria Móra, secretària de Junta , h a representat l a nos t r a entitat a l 'Assemblea de Mu ­seus de Cata lunya ; el sec re ta r i genera l l 'ha representada a l Congrés de C u l t u r a T r ad i c i ona l i Popu lar i a les Jornades d ' E s t u d i de l a Problemàtica Cu l tu r a l ; aquest dar rer , j un tament a m b e l president, representà l 'A rx iu a l 'Assemblea I n t e r c o m a r c a l d 'Es tud iosos de Manresa . L a nos t r a entitat , representada sempre pe r u n m e m b r e de l a Jun ta , h a estat present , d ins l a m e s u r a de les possibi l i tats , a totes aquel les mani fes tac ions cu l tu ra l s 0 intel·lectuals a les quals semblà que h a v i a d'ésser present . C o m a entitat degana a l servei de Santes C reus , elaborà dos in formes força complets sobre l a problemàtica del monest i r , ob ra de l senyor J o a n V e n t u r a Solé 1 u n a l t re de l sec re ta r i general que sotasigna, e ls qua ls in formes foren presentats a l 'Honorab le Conse l le r de C u l t u r a de l a Genera l i ta t a r r a n de l traspàs dels serveis de Monuments a l a n o s t r a institució autònoma, i que se rv i r en per a donar orientació a l nou Pat ronat sobre l 'obra de restauració que ca l fer a Santes C r eus i sobre l a destinació del monest i r .

Aquest és, est imats consocis , e l r e s u m de les act iv i tats i dels pro jectes que l a nos t r a entitat h a real i tzat o pensat du rant l 'any que h a t ranscor re ­gut des de l a da r r e r a t robada a m b tots els socis; L a impressió, sub ject iva c o m és na tu ra l , però que espero que trobarà ressò entre vosaltres , és que Santes C r eus v a l l a pena; que tot allò que, dins l a migradesa de les nost res poss ib i l i tats , fem de c a r a a l a promoció de Santes Creus , ma lg ra t els esforços i els contratemps, ens h a de sat is fer i ens h a d 'esperonar de c a r a a l 'esdevenidor; i que aquel ls so lemnes i sub l ims propòsits que l a nos t r a inc ip ient entitat es p romet ia l ' any 1947, h a n anat esdevenint u n a rea l i tat

365

gràcies sobretot a l'abnegació dels nostres consocis, a la seva aportació de tota mena, a la seva fe en Santes Creus i en la nostra entitat, i a aquell sentiment inefable que a tots plegats ens ve quan ens adonem que treba­llem per una causa justa, noble i patriòtica.

Moltes gràcies.

Santes Creus, 16 de maig de 1982

Xavier FORT I B U F I L L Secretari General

PROPOSTA D'ATORGAMENT D E L TÏTOL D E SOCI D E MÈRIT A L DOCTOR PONT I GOL

L a Junta Directiva de l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus acordà per unanimitat, de sotmetre a l'Assemblea General Ordinària del dia d'avui un informe de cara a la concessió del títol de Soci de Mèrit de l 'Arxiu a la persona del Rdm. Dr. Josep Pont i Gol. E l guardó, que és la màxima distinció que reglamentàriament pot atorgar l 'Arxiu, no pot ésser l l iurat sense l'informe preceptiu de la Junta i l'aprovació consegüent de l'Assemblea General

E l doctor Josep Pont i Gol, nascut a Bellpuig d'Urgell el 1907, fou nomenat arquebisbe de Tarragona, després d'una brillant carrera ecle­siàstica (havia estat bisbe de Sogorb-Castelló des de 1951), l'any 1970, arran de la renúncia del cardenal Arr iba y Castro. Com a arquebisbe de Tarragona, l i correspongué la presidència del Patronat del Monestir de Santes Creus, fundat el 1951. Des d'aquest càrrec de tanta respon­sabilitat per a l nostre monestir, el doctor Pont demostrà, des del primer dia, la seva profunda estima a Santes Creus. L a vida del Patro­nat, que llanguia més o menys durant el període anterior, reprengué amb força, dins el que permetien les circumstàncies i amb la prudèn­cia innata a l'arquebisbe Pont i Gol. E l s seus onze anys de presidència del Patronat han aportat beneficis molt considerables per al mones­tir, que fóra massa llarg de detallar en un breu informe.

Pel que fa a l 'Arxiu Bibliogràfic, el doctor Pont i Gol volgué pertà­nyer-hi com a soci des del primer moment d'haver establert contacte amb la nostra entitat. Des del primer any del seu mandat arquebisbal es dignà de presidir la nostra Festa Anual, amb una sola excepció motivada per greus raons de salut. Home arrelat a la nostra terra, als seus valors espirituals i nacionals, comprengué de seguida l'abast

366

» í ~ > ^ fTTï tíït ïfHÍ^J < „ l ' í

V V 31*1 "^-X? ,-T,, r-*-

3gj: feg. „ . $ > ^ f ^ li J l ^ ^ i Arxiu Çiblioqràfjf Ull lÉÉPlI üf% Santes í r ru* •

~ "cn Assemblea Órnrrnl - w í celcbraba cl bia 16 bc matq be . NQ| IMS

?, nomenar «QtldülIUrit

-Airquolii&bf í>c vf nri ngcma. cu roireiòcraríó a la cimotant eollicitub que fia mostrat en-upro clïM|one<tir bo Sorties £KHK . i la nostra enfilat.

Üíaníes ijfreuí. 19 be oerriubrebc J9Í

' « « r r . L r i .

Pergamí ofert a l Dr. Josep Pont i Gol. — Any 1982.

de la tasca de l 'Arxiu i fou el primer, d'entre els tres arquebisbes de Tarragona que s'han succeït durant el temps d'existència de l a nostra entitat que n'ha volgut formar part com a membre individual; no de­bades ha estat i és encara el primer arquebisbe català de Tarragona d'ençà de l a guerra civi l .

L a presència del doctor Pont i Gol a Santes Creus, durant els anys del seu arxiepiscopat ha estat sovintejada i fruitosa. No solament per raó de les seves obligacions pastorals, sinó també per l a seva reite­rada presència a les solemnitats acadèmiques de la nostra entitat, j a esmentades; per la seva assistència reiterada, dins la mesura de les seves possibilitats, als actes musicals i culturals de l 'Obra Cultural de Santes Creus, sota l'empar de la parròquia. No cal ponderar, ara i aquí, la importància que aquestes presències i aquests ajuts morals han tingut per a Santes Creus, car són a la memòria de tothom. E l s textos, breus, concisos i precisos que ha publicat a l nostre Butlletí i als programes de l'Obra Cultural Santes Creus són un model d'amor a Santes Creus i a tot allò que aquest nom representa. E l s seus parla­ments a les nostres Festes anuals, dins la seva senzillesa formal, con­tenien i han contingut sempre una vibració i un abrandament indissi-mulable envers les nostres coses i les nostres aspiracions.

E n ésser constituït el nou Patronat de Santes Creus per l'octubre de l'any passat, el doctor Pont i Gol passà a ocupar, en virtut del seu càrrec, una de les presidències d'honor del nou organisme. Avui, havent complert l'edat de setanta-cinc anys, i segons les disposicions eclesiàstiques en la matèria, el doctor Pont i Gol ha hagut de presen­tar la seva renúncia a l'arquebisbat de Tarragona. Aquest fet, quan serà consumat, desvincularà probablement el doctor Pont del Patro­nat; però no el desvincularà de la nostra entitat, de la qual és un dels socis més il·lustres.

No cal dir que qualsevol iniciativa de la nostra entitat que hagi hagut de menester, durant els darrers anys, el recolzament moral i material de la mitra de Tarragona, oficialment o privadament, ha trobat en el doctor Pont i Gol un ajut inestimable. L a relació de be­neficis que Santes Creus en general i el nostre Arx iu Bibliogràfic en particular ha rebut de l'actuació diligent del doctor Pont en els dar­rers onze anys fóra llarga d'enumerar. Només cal dir que la seva presència a Santes Creus, com j a s'indicava abans, ha estat habitual; la seva figura ha esdevingut familiar entre la població i entre les enti­tats i organismes que h i tenen la seu.

Per tot això, i tenint en compte les condicions que el reglament que ara regula les activitats de la nostra entitat, la Junta Directiva de l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus proposa a l'Assemblea Gene­ra l Ordinària del dia d'avui l'atorgament del títol de Soci de Mèrit de l'entitat a favor del Rdm. Dr. Josep Pont i Gol, arquebisbe de Tar­ragona i eminent consoci nostre.

367

E l signatari del present informe té el goig de manifestar que el doctor Pont i Gol ha acceptat els motius del seu nomenament, tot i protestant que no creia merèixer-lo. E n cas d'acceptació de l'atorga­ment del títol per part d'aquesta Assemblea, el pergamí acreditatiu de la distinció l i seria l l iurat durant la sessió acadèmica de la nostra vinent Festa Anual, a celebrar pel, setembre.

Santes Greus, 16 de maig de 1982. • • ..

Xavier Fort i Bufïll Secretari General

JUNTA D I R E C T I V A D E L ' A R X I U BIBLIOGRÀFIC D E S A N T E S C R E U S , SORGIDA D E L ' A S S E M B L E A G E N E R A L

D E L DIA 27 D ' A B R I L D E 1982

Pere Serramalera i Cosp (Sitges) J o a n - F . Cabestany i Fort (Barcelona) Joan Ventura i Solé (Val ls ) Xavier Fort i Bufi l l (Barcelona) Miquel Fort i Buf i l l (Barcelona) Joaquim Jordà i Vidal (Barcelona) Victòria Móra i Pous (Barcelona) Alfons. Jorro i Valdés (Barcelona) Joan Papell i Tardiu (Val ls ) . Francesc Ferran i Canela (Santes Creus) Pere Torner i Alari (Santes Creus ) . Jordi Cunil lera i Gustems (Barcelona) Andreu Fort i Bufi l l (Barcelona) Maria Carme Cardó ( E l Vendrell) Joaquim Icàrt i Leonila (Tarragona) . Jaume Solé i Magrinyà (Val ls ) Jaume Sobrequés i Callicó (Barcelona) Joan Ferran i Canela (Santes Creus) Ramon Ribó i Martí (Barcelona) Montserrat Sandoval i .Sarrias (Mora d'E.) Mariàngela Vidal ( E l Vendrell)

President . Vicepresident primer Vicepresident segon Secretari General Tresorer Comptador Secretària de Junta Vicesecretari de Junta Vocal primer Vocal segon Vocal tercer Vocal quart Vocal cinquè Vocal sisè Vocal setè Vocal vuitè Vocal novè Vocal desè Vocal onzè Vocal dotzè Vocal tretzè

368

NOCES D 'ARGENT D E SOCIS

Des de la X X X V Festa Anual, ara fa un any, es va instituir un guardó —diploma— per a aquells socis de l 'Arxiu Bibliogràfic, els quals han mantingut durant 25 anys la seva fidelitat, fossin les seves activitats més o menys destacades. Amb aquesta distinció, es recorda un fet positiu: la continuïtat, i el recolzament de simpatia amb la història del monestir, fets essencials per a l'èxit de la tasca de l'en­titat." •

Enguany han complert els 25 anys com a socis, aquelles persones que van ingressar per tot l'any 1957. E l nombre no és molt crescut, però són representatius de l 'estructura social de l'entitat i de la per­sonalitat dels seus associats.

Aquests socis són tres: Esteve Meseguer i Molist, Ramon Martí i Inglés, Joan-Josep Piquer i . Jover.

X X X V I F E S T A ANUAL

Un any més, com és costum des de la fundació de l 'Arxiu Biblio­gràfic, el dià 19 de setembre va celebràr-se l a 36 Festa Anual. Aquesta no té, des de fa anys, la projecció desitjada, l'assistència de socis no es massa crescuda, i l a Junta Directiva ha estudiat alternatives a l a temàtica i a là programació de Tacte, així com un possible canvi de datà, doncs aquesta respon a unes costums i a una ideosincràsia que potser avui no són vives i reals per als esquemes mentals de l'any 1982. Però, de moment, s'ha pensat continuar el mateix, procurant, però, com en aquesta 36 Festa Anual, d'associàr-la a alguna efemè­ride relacionada amb el monestir i amb les poblacions properes a l mateix, com és el cas de Tarragona. Per això, l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus hà cregut escaient de commemorar aquest any el 700 aniversari de les Vespres Sicilianes i l a intervenció político-militàr del comte-rei Pere el Gran, el protector del cenobi i primer comte-rei barceloní sebollit a l'església major del monestir.

E l Sr . President, Dr. Pere Serramalera, va obrir l'acte bo i agraint la presència del President honorari del Patronat, Dr. Josep Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona, i de l'Honorable Sr . Conseller de la Generalitat, Dr. Max Cahner, President del Patronat, i els dos, socis de l 'Arxiu Bibliogràfic. Així mateix va congratular-se de què aquest

369

homenatge tarragoní a Santes Creus fos presidit pel Sr . Alcalde de Tarragona, també consoci nostre, el Sr . Josep M a Recasens i Comes.

A continuació, el Dr. Joan-F. Cabestany, vicepresident de l 'Arxiu i professor d'història medieval, va prendre la paraula per a exposar la seva conferència titulada: Santes Creus, Pere el Gran i les Vesprs Sicilianes. A l l larg del seu parlament, va destacar la importància del comte-rei Pere el Gran en la història de la nostra terra i per a la del monestir de Santes Creus.

A continuació, el Sr . Josep M. a Recasens i Comes, com a historia­dor, més que no com alcalde de Tarragona, va glossar en breus i sen­tides paraules la importància de la relació que en tot temps han tingut Tarragona i Santes Creus. Tarragona va donar monjos i abats, a l a vegada que Santes Creus aportava la seva personalitat a la for­mació de la mentalitat de la Catalunya Nova i de les comarques tarragonines en concret. Parlar de Tarragona, és parlar de Santes Creus i del cenobi germà de Poblet.

Per segona vegada, es va fer lliurament dels diplomes a aquells socis que, ingressats l'any 1957, complien 25 anys de vida social. E n ­guany han estat tres els guardonats.

Un moment de màxima emoció fou el lliurament del pergamí que acredita l a condició de Soci de Mèrit de l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus al Dr. Josep Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona i President Honorari del Patronat del monestir de Santes Creus. A l'oferiment fet pel Sr . President, va contestar amb unes breus i senzilles paraules el Sr . Arquebisbe, va agrair el guardó, va dir que continuaria la seva tasca a favor del monestir de Santes Creus, sigui quina sigui la seva condició eclesiàstica o civi l , perquè, abans que tot, era un soci de l 'Arxiu i un amant del cenobi.

V a cloure l'acte amb un breu parlament l'Honorable Sr . Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Dr. Max Cahner.

A continuació, i com és costum des de fa uns anys, va tenir lloc un concert coral a càrrec de la «Coral Al·leluia» de Tarragona, sota la direcció de la Sra . Josepa Rosselló, que oferí una completa i va­riada gama de cançons polifòniques, entre aquestes un escollit con­junt català.

L a festa va concloure amb la satisfacció dels assistents i les con-gratulacions per la tasca feta, amb el desig de mil lora i d'aconseguir l'èxit de l'esforç fet al l larg de tants anys per l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.

3 7 0

B I B L I O G R A F I A

FREEDMAN, Paul: La conditions des paysans dons un village catalan du XIIIe siècle, «Annales du Midi», 94, n.° 158 (Toulouse, 1962), pàgs. 231¬244, amb dos apèndixs documentals.

Paul Freedman, del Departament d'Història de la Universitat ameri­cana de Vanderbilt, Nashville, Tennessee, autor de treballs relacionats amb la condició social dels homes de Catalunya durant l'Edat Mitjana, entre els quals podem esmentar The Enserfement Process in Medieval Catalonia: Evidence front Ecclesiastical Sources, o bé An Unsuccessful Attempt at Urban Organization in Twelfth-Century Catalonia, ens ofereix aquesta vegada un article, traduït de l'anglès al francès per P. Bonnassie, en el qual, en base als pergamins del segle X I I I de l'Arxiu Històric Nacio­nal de Madrid pertanyents al fons de Santes Creus, i centrat a la vila de La Guàrdia dels Prats, fa un estudi, recolzat en bona part en el treballs del P. Altisent sobre la Conca de Barberà, de la condició social dels homes del segle X I I I de La Guàrdia dels Prats vers el Monestir de Santes Creus, ampliant-ho, en alguns casos, a la Catalunya Nova.

L'autor, després d'uns antecedents històrics que culminen amb els drets que el Monestir de Poblet obtingué en aquesta vila a finals del segle X I I , se centra en la influència que el Monestir de Santes Creus assolí a partir del 1230, i que s'incrementà cap a finals del segle X I I I (1291), data en la quals passà totalment a integrar el patrimoni santecreuí, matitzant l'exis­tència de cargues opressives en una regió, generalment presentada com a terra de llibertats més exteses, en oposició a la Catalunya Vella, tradi­cionalment sotmesa a les cargues del règim senyorial.

Freedman, creu, bo i completant d'alguna manera les hipòtesis del P. Altisent entorn a La Guàrdia dels Prats, que els cultivadors de La Guàrdia, malgrat la circulació monetària aparentment sanejada a què es refereix el P. Altisent, llur condició social no sembla ésser tan favorable, car a principis del segle X I I I , els habitants de La Guàrdia dels Prats accepten la imposició de serveis de treball (jova, tragina i batuda), imposicions que realment sembla ésser que es portaren a la pràctica. Igualment, els drets senyorials que requeien sobre el matrimoni, les successions, les pos­sessions de tinences, etc, és a dir, el que s'anomena «mals usos», també

3 7 1

són mencionats en els documents de La Guàrdia dels Prats del segle X I I I . I així, mentre algunes altres viles són eximides d'aquests mals usos, els homes de La Guàrdia, en aquest període, resten contràriament sotmesos a diverses exaccions considerades com a marques de condició servil, mal­grat que s'observa una situació complexa de grans varietats dins la condi­ció social i en l'estructuradel pagès en l'interior del petit. nucli, situació anàloga a la que descriu el P. Altisent per a L'Espluga.

Tanmateix, Freedman, observa una identitat col·lectiva entre els homes de La Guàrdia dels Prats a l'hora d'actuar com a comunitat en la compra d'uns drets d'aigües realitzada vers el 1218 a Pere de Puigvert; aquesta existència d'identitat col·lectiva (universi habitatores Guardie Pratis) cons­titueix un signe, important en les llibertats urbanes medievals.

Tanmateix, si bé Piskorski qualificà d'excepcional l'existència de mals usos en determinats llocs de la Catalunya Nova, i , per altra banda, Vicens Vives i Altisent han fet notar la vigència de casos de condicions servils en aquests indrets, çpnsiderant-los com atípics, Freedman, finalment, ens diu que la Catalunya Vella no es trobava tan oprimida en aquest aspecte com es creu, i que, en contraposició, la Catalunya Nova estava igualment sotmesa a les cargues servils.

Acaba el treball amb la publicació de dos apèndixs documentals, l'un del 24 de maig del 1222, acord entre els homes de La Guàrdia dels Prats, Elics.enda de. Falchs i Ermengol de «Sans Terre», sobre els serveis de treball (AHNM, Santes Creus, Carp. 2779, perg. 5), i l'altra, del 27 de se­tembre del 1230, en el qual Guillem de Cervera ven un home anomenat Pere d'Oluja al Monestir de Santes Creus (AHNM, Santes Creus, Carp. 2786, perg. 16).

No podem dir que Freedman relacioni el seú treball directament amb el Monestir de Santes Creus, sinó que més aviat diríem que aprofita alguns pergamins del fons de Santes Creus per a extreure-hi unes consi­deracions sobre la condició social de la pagesia de La Guàrdia dels Prats, comparant-ho a la Catalunya Nova i en relació a la Vella. Malgrat tot, ens dóna una aproximació de la condició social dels homes que vivien i morien dins el patrimoni santescreuí. -

A. CARRERAS I CASANOVAS

372