SAPS QUÈ?A.MUNAlternativa municipalista d’Unitat Popular de Monctada

Nº6 abril 2016

Actes d’informació del TTIP

El darrer cap de setmana d’octubre va tindre lloc a Montcada diversos actes d’informació i denúncia del TTIP organitzats per A.Mun. La nostra organit-zació té l’objectiu de, per una banda, mantenir la nostra activitat al carrer, fora de les institucions, i per una altra, per infor-mar-nos i formar-nos. Per aquest motiu, dintre del cicle de xerrades «Opres-sors/Oprimides», dissabte 24 es va realitzar la xerrada que portava per títol «Els drets que perdem amb el TTIP». El ponent fou Daniel Geffner, neuròleg i actual-ment parlamentari de les Corts valencianes per Po-demos.

Durant la xerra-da, a la qual van assistir unes 60 persones, es van explicar què és el TTIP. En primer lloc, es va parlar de quin és el seu origen: un tractat de lliure comerç que s’està negociant en secret entre les elits polí-tiques i empresarials de la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica. Tanma-

teix, l’acord va més enllà, és un projecte polític, ide-ològic i social. Entre altres qüestions, en la xerrada es va denunciar la manca de transparència i de pro-cediments democràtics, ja que a les negociacions no-més els grups de pressió empresarials tenen accés privilegiat a la informació. Més tard, el debat es va centrar en l’intent, per part d’aquest tractat, d’eliminar les possibles barreres no aranzelàries, com ara l’eli-minació de normes i regu-lacions estatals (democrà-tiques, socials, sanitàries, mediambientals, finance-res…) que limiten els be-neficis potencials de les empreses multinacionals. Per una altra banda, un altre perill del TTIP és que pretén obrir el sector dels serveis públics (educació, sanitat...) i la contractació pública a les empreses multinacionals, la qual cosa suposaria una major precarització dels llocs de treball i més privatitzaci-ons.

Un altre aspecte que no es

coneix tant, i per aquest motiu cal denunciar enca-ra amb més força, és que el tractat estableix una estructura judicial aliena al poder dels Estats per protegir les inversions i les perspectives de beneficis de les empreses multina-cionals, davant possibles canvis legislatius i norma-tius dels Estats. Això vol dir que les grans empre-ses privades de la UE i dels EUA podrien demandar un Estat si consideren que s’ha posat en perill la seua inversió. Però el més greu és que els litigis tindrien lloc en tribunals privats i que pagaria el demandat, és a dir, l’Estat membre, i, per tant, els contribuents. Aquest mecanisme, ano-menat Solució de Contro-vèrsies entre Inversors i Es-tats (ISDS, en anglès), és un dels punts calents del futur tractat, ja que comportaria que corporacions priva-des demandaren els estats membres si creuen que el Govern d’un estat ha tra-mitat una llei que atempta contra els seus interessos inversionistes. És a dir, que

la justícia pública pot que-dar en un segon nivell.

Finalment hi ha-gué un debat on els i les assistents plantejaren qüestions i també van de-nunciar les diferents con-seqüències que el TTIP tin-drà sobre les nostres vides: precarització laboral, pri-vatitzacions, inseguretat alimentària... Altres inter-vencions van posicionar-se en contra del TTIP, i també contra la UE, per ser una estructura política al servei de les classes dominants i de les grans multinacio-nals. A més a més, hi hagué algunes propostes, com l’aprovació de mocions contra el TTIP, que aviat es podria dur al ple de l’Ajun-tament de Montcada. D’una altra banda, i dins de les mateixes jornades, diu-menge de matí, al mur de l’IES, es va realitzar un mu-ral de denúncia del TTIP, amb l’assistència d’unes trenta persones.

Entrats ja en el mes de febrer i, ultrapassats ja doncs els cent dies de gràcia i confiança que tot govern diu merèixer, és moment de realitzar una valoració crítica de l’actualitat institucional al nostre poble i el paper que fins ara està jugant el nostre grup municipa-lista, AMUN Montcada.

La complexa situació al plenari municipal deri-vada de les darreres eleccions, amb set grups amb presència instituci-onal, deixava entreveu-re algunes dificultats a l’hora de fer possible un govern municipal esta-ble. I així està passant: malgrat el suport a la in-vestidura a alcaldessa de la cap de llista del PSOE, Amparo Orts, A.MUN Montcada va decidir en assemblea oberta no formar part del govern municipal. Això deixava el tripartit progressista format per PSOE-Acord C i u t a d à - G u a n y e m

(Compromís no va en-trar tampoc) amb set re-gidors dels 21 totals, en franca minoria i amb un acord de legislatura sig-nat per tots tres grups on recollien motu pro-prio part de les propos-tes programàtiques dels partits de l’àmbit de l’es-querra: emergència i jus-tícia social, pla d’ocupa-ció, auditoria del deute, democràcia participa-tiva i transparència, va-lencianització del nom de Montcada etc. ( el do-cument el podeu trobar a les xarxes socials dels partits del tripartit)

Des de ben prompte, và-rem comprovar que poc “govern del canvi” ob-servaríem en estos ini-cis: les primeres mesures de pes del nou govern varen ser la proposta d’ augmentar i re-finan-çar el deute municipal, el manteniment de la figura de la regina de festes i la cort d’honor, la presència massiva i

publicitària dels mem-bres de l’equip de go-vern a les xarxes socials i mitjans de comunica-ció afins... Semblava ser que el PSOE no s’atrevia (o no volia) a donar les passes necessàries per aplicar el seu acord de govern exercint unes polítiques bastant con-tinuistes amb les del PP. Per la seua banda, Acord Ciutadà i Guanyem ac-tuaven com veritables comparses del seu soci majoritari de govern, de vegades sense un perfil propi i amb una presèn-cia molt diluïda.

Durant estos mesos hem assistit, molt a sovint atònits, a plenaris inter-minables amb llargues intervencions dels por-taveus on tracten de lluir verborrea, continuades propostes de mocions per apuntar-se un tanto (legítimes, per suposat) de tots els grups polítics que retarden el funci-onament dels plens, l’

ajornament de sessions plenàries per sobrepas-sar el temps establert (han d’acabar a les 24h), la convocatòria extraor-dinària de plenaris amb poc contingut (a 3.000 euros de cost només per l’assistència a plenari de regidors i regidores) i una incapacitat manifes-ta de l’equip de govern per a negociar i dur a plenari acords ja tan-cats. De fet, el PSOE ha perdut moltes les seues propostes de govern. I les que ha guanyat ha sigut gràcies al recolza-ment, quina paradoxa! (o no, tant), de PP i Ciu-dadanos: la demanda de bestreta del crèdit de 4.596.031,59€ mili-ons d’euros al Ministeri d’ Hisenda o el vot en contra per a normalitzar el nom de Montcada en valencià (incomplint el seu acord de govern). En aquest cas i altres, el vot d’Acord Ciutadà i Gua-nyem va diferir ja que sí votaren a favor del nom

AIXÍ ESTAN LES COSES: ACTUALITAT INSTITUCIONAL DE MONTCADA

de Montcada en valen-cià evidenciant la poca coordinació al si de l’ equip de govern.

A l’oposició, PP i Ciuda-danos tracten de marcar perfil i diferenciar-se mí-nimament els uns dels altres, malgrat que vo-ten pràcticament igual. També han donat un tomb de 180º en alguns posi-cionaments i és habitual, fins i tot graciós si no fóra una broma de mal gust, escoltar-los parlar d’ as-semblees, participació, defensa dels treballadors o austeritat. Mentrestant es freguen les mans i fan sang del desgavell del go-vern als seus mitjans afins tot pensant que en quatre anys podran tornar a go-vernar.

L’ acusació de l’ ex alcalde del Partido Popular, Juan Jose Medina, en l’ opera-ció Taula ha generat una forta indignació a tota la població montcadina. Cal destacar que s’ ha vist obligat a dimitir dels deus càrrecs a l’Ajuntament i al seu partit. El PP local acu-sarà, sense dubte, aquest dur colp. Una concentració ciutadana que va reunir vora dos cent montcadins i montcadines va mostrar el rebuig front la corrup-ció sistèmica, la impunitat judicial, així com contra el saqueig de les institucions públiques i les retallades dels drets i les condicions de vida de la majoria tre-balladora. Pel que fa a Compromís, continuen amb una línia duríssima d’oposició, mol-tes vegades a la contra siga quina siga la propos-ta. Potser encara cou la de-cisió de no rotar l’alcaldia. Val a dir que compartim al-gunes línies de treball i di-

verses propostes han sigut treballades conjuntament.

I què està fent A.MUN Montcada preguntareu? És que sou perfectes? No, ni molt menys. Però treballar, estem treballant. I molt. Tant les regidores, Carla Roca i Ferran Cuadros, com la resta de membres del grup continuem ferms en la nostra intenció de no deixar-nos arrossegar per la feina exclusivament ins-titucional.

Tractem de fer interven-cions curtes, raonades i assenyades als plenaris, esmenem propostes i mo-cions, treballem en un pla contra els pesticides, hem presentat tres mocions per

a garantir el BIC del Tos Pe-lat, per a declarar Montca-da poble anti TTIP i per de-manar el tancament dels Centres d’internament d’ estrangers (CIES). També hem aconseguit aprovar l’establiment d’ una co-missió per a treballar ca-sos d’emergència social i una de multidisciplinària per a l’àrea de cultura. Per altra banda, estem estudi-ant com reduir la despesa energètica del municipi, ens continuem trobant al carrer a les activitats de les organitzacions socials de Montcada, fem difusió dels nostres posiciona-ments, tractem d’aportar solucions a la complicada situació dels treballadors i treballadores del Centre

especial d’ Ocupació (ens reunírem amb el comitè d’empresa per saber de primera mà quina és la seua situació real), atenem als ciutadans que així ho demanden el despatx de l’ajuntament, continuem organitzant cicles forma-tives de xarrades com el cicle Opressors-Oprimides d’octubre i novembre etc.

Possiblement ens deixem moltes coses, a més de les que tenim en ment i no volem avançar per diver-ses raons. El que sí tenim clar és que sense el suport de la gent organitzada, la implicació dels sectors populars i la col•laboració amb els col•lectius més rei-vindicatius, la feina institu-cional d’ AMUN Montcada no té sentit complet. Per la nostra banda, farem tot el possible per continuar en-fortint els moviments so-cials i tractant d’oferir-los una plataforma a les insti-tucions perquè s’escolte la seua veu.

ENTRE TOTES, TOT.

Comissió de política insti-tucional d’A.MUN Montca-da.

El 7 de novembre de 2015 confluirem a Ma-drid milers de persones de tot l’Estat, convoca-des pel Moviment Fe-minista, per manifestar nos contra les violències masclistes.

Totes les persones i en-titats, especialment les públiques, estem empla-çades no només a mani-festar nos i contribuir a aquesta acció ciutadana, sinó a reactivar i millorar la prevenció i la respos-ta, deu anys després de la llei integral contra la violència de gènere de 2004, de les nombro-ses lleis autonòmiques i un any després de la ratificació del Conveni d’Istanbul (BOE del 6 de juny de 2014), que s’in-compleixen substancial-ment quant a prevenció en l’àmbit educatiu, que només donen protecció laboral o econòmica a l’1% de les 126.742 de-nunciants, o d’habitat-ge, mentre creix la desi-gualtat, que és el medi de cultiu de la violència.

Els ajuntaments, com a institucions més prope-res, som imprescindi-bles per a la prevenció i l’atenció social, jurídica i psicològica que esta-bleix l’article 19 de la llei estatal de 2004. En canvi, l’article 27.3. c) de la Llei de Règim Lo-cal reformat per la Llei 27/2013 diu que els ajuntaments només po-dran prestar serveis so-cials, de promoció de la igualtat d’oportunitats i

de prevenció de la vio-lència contra la dona per delegació de l’estat o de la comunitat autònoma finançada al 100%, que en absolut cobreixen els 6 milions de la partida 45 del programa 232 C de Violència de Gènere en el projecte de pres-supostos de l’estat 2016. Per això, aquest Ajunta-ment es compromet a treballar, no només el 7 de novembre davant la Marxa Estatal contra les Violències Masclistes, o el 25 de Novembre, Dia Internacional contra la Violència contra les Do-nes, sinó cada dia de l’any i tots els anys:

Per tot això, aquest ajun-tament ACORDA:• Col•locar el 7 de novembre de 2015 a la façana de l’ajuntament una pancarta violeta amb el lema ‘Contra les Violències Masclistes’ i promoure la participa-ció ciutadana en la mar-xa.• Fer-ho igual-ment cada any el 25 de novembre, Dia Interna-

cional contra la Violèn-cia contra les Dones.• Sostindre cada dia de l’any, tots els anys, els recursos perso-nals, materials i polítics per a la igualtat i per a la prevenció i l’atenció jurí-dica, social i psicològica a les víctimes de violèn-cia masclista, en compli-ment de l’art. 19 de la Llei Orgànica 1/2004, i establir un sistema esta-ble de finançament es-tatal, autonòmica i local a llarg termini.• Donar una aten-ció estable i de qualitat, que incloga la rehabili-tació, l’avaluació i el se-guiment, fet que com-porta la gestió pública directa dels serveis per a la igualtat i contra la vio-lència de gènere.• Contribuir a la promoció de la igualtat i contra la violència de gènere en tots els cen-tres i en totes les etapes educatives.• Treballar per la sensibilització contra el sexisme en l’activitat cultural, d’organització de festejos, de seguretat

i convivència, i totes les actuacions i serveis de competència municipal.• Promoure l’eradi-cació del sexisme, la se-gregació, l’assetjament i els estereotips sexuals en totes les nostres ac-tuacions i serveis.• Establir progra-mes per a les dones o altres víctimes de la vi-olència masclista més vulnerables perquè so-freixen situacions de discriminació múltiple, com a migrants, amb diversitat funcional, en situació de desocupació o dependents, i eliminar la victimització múltiple en els processos d’aten-ció.

Envieu aquest acord a la Delegació del Govern per a la Violència de Gè-nere, perquè en el seu seguiment i informes al GREVIO per a l’aplicació del Conveni d’Istanbul que estableix l’article 68 incloga, conforme als articles 7.3 i 18.2, les ac-tuacions de l’administra-ció local.

Moviment Feminista, se-tembre de 2015acord a la Delegació del Govern per a la Violència de Gè-nere, perquè en le le seu seguiment i informes al GREVIO per a l’aplicació del Conveni d’Istanbul que estableix l’article 68 incloga, conforme als articles 7.3 i 18.2, les ac-tuacions de l’administra-ció local.

Moviment Feminista, se-tembre de 2015

MOCIÓ AL PLE DE L’AJUNTAMENT AMB MOTIU DE LA MARXA ESTATAL CONTRA LES VIOLÈNCIES MAS-CLISTES DEL 7 DE NOVEMBRE 2015.

Piñata, Araña o Pando-ra. Segur que a totXs ens sonen aquestes pa-raules, més bé, aquests actes de repressió siste-màtica i injustificada cap a moviments socials an-tifeixistes, especialment anarquistes. L’increment d’aquesta criminalitza-ció preparada es situa al desembre passat, als albors de l’operació Pan-dora. Ateneus llibertaris, Centres Socials antifei-xistes, cases okupes, domicilis particulars de Barcelona i Madrid van ser, de sobte, preses per un exèrcit de policies ar-mats fins a les dents, com si es tractara d’una guer-ra. La justificació segons el govern i la policia? Allí s’amagaven perillo-sos terroristes. L’opera-ció es va saldar amb 11 persones detingudes acusades de pertinen-ça a grup terrorista. Les proves? I açò és el que diu el jutge Bermúdez: 1) participar en reunions i elaborar butlletins de caràcter propagandístic llibertari; 2) Utilitzar cor-reus amb una seguretat d’encriptació extrema.Poc després, es va do-nar un nou cop repres-siu, l’Operació Piñata, on també a Barcelona i Madrid van resultar 38 persones detingudes, acusades de pertinença a banda armada, sense proves, en mig d’una actuació violenta i sub-versiva per part de la policia i entre mostres de desaprovació dels mateixos veïns i veïnes,

conscients de la brutali-tat i desmesura de l’ac-tuació i el muntatge que representa considerar a persones amb unes mà-ximes de llibertat, igual-tat i solidaritat, com ter-roristes.L’última mostra de la re-pressió sistemàtica con-tra tot allò que supose desitjar un món millor autènticament solida-ri, igualitari i contra els abusos de les elits po-

lítiques i econòmiques es va produir a finals d’aquest octubre. De nou, a Madrid i Barce-lona es van produir vio-lentes accions policials i nou persones van ser detingudes, acusades de pertànyer a banda terrorista organitzada. De nou, en mig de les protestes dels veïns i les veïnes del barri de Sants de Barcelona i del de Va-llecas a Madrid contra l’operació i la seua justi-ficació.

Com ja hem dit, les pro-ves són tan surrealistes com utilitzar el simple fet de “participar en re-unions i en butlletins propagandístics”, com si la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió no foren uns drets assolits en qualsevol democrà-cia real. A més, sense sa-ber quins fets s’imputen a cada persona, i havent de defensar-se a cegues, contra la imaginativa

policial que interpreta aleatòriament l’ús dels objectes allí trobats, quan no són inventats. I és que, allí se celebraven actes tan terroristes com el suport a les famílies en procés de desnonament, recollida d’aliments per a totes les persones que ho necessiten, tallers per a xiquets i xiquetes que fomenten la solidaritat i la igualtat, obres de te-atre contra la violència masclista… Però cap explosiu, cap arma, més

enllà de l’arma intel•lec-tual que són els llibres i manifestos.El cert és que aquests ac-tes són una mostra de la repressió contra les ide-es, contra tot somni que aspire a assolir un món millor, autènticament humà, solidari, igualita-ri. Açò no interessa a les elits polítiques i econò-miques, i com molts al-tres casos, quan no hi ha un enemic, cal crear-lo i utilitzar tots els recur-sos possibles per mode-lar l’opinió pública. I en aquest punt juguen un paper molt important els mitjans de comuni-cació, fent-se eco de les versions manipulades de la policia, però mai rectificant quan aques-tes manipulacions són descobertes. És impor-tant acabar amb tota dissidència i a més, fer-ho de forma contun-dent, exemplificadora, que cree la por per evitar que cap persona lluite contra la desigualtat i la injustícia sistèmica.Però nosaltres no tenim por, perquè no tenim res a perdre, i sí molt que guanyar. Per això, el kol.lectiu llibertari Allinegre va organitzar el passat 30 d’octubre una con-centració a la Mediterrà-nia, llegint un manifest contra aquesta repressió sistemàtica i en suport a les companyes detingu-des, demanant la seua llibertat. Qualsevol po-dem ser les següents, per això la nostra arma és la solidaritat.

LA REPRESSIÓ A L’ANARQUISME EN EL MARC DE LA LLEI MORDASSA

L’economista Boulding en 1966 a un llibre dels pocs que començaven a abordar la temàtica ambiental, indicava que “durant la major part del temps que els hu-mans han estat a la Ter-ra, sempre hi ha hagut alguna cosa semblant a una frontera, és a dir, un lloc cap on anar quan les coses es posaven di-fícils pel deteriorament ambiental i/o social”. El deteriorament ambien-tal ha estat determinat pels recursos (la seua oferta i disponibilitat) i la contaminació, i el de-teriorament social, per les tensions provocades a partir de la manca dels anteriors. Respecte dels recursos, des d’antic, les comunitats humanes han sigut plenament coneixedores de què els territoris on vivien els oferien una sèrie de recursos limitats, i quan es produïa un increment de les necessitats, no es podia comptar amb què la terra els anara a oferir més recursos. Davant major demanda podien esgotar la cacera, i pel que fa a l’agricultura, aviat se n’adonaren que els rendiments de les collites es mantenien en un rang determinat per unitat de superfície, però no més.Malgrat aquesta cons-tatació empírica, des d’antic les comunitats humanes han tingut comportaments desi-guals enfront d’aques-ta realitat de recursos

limitats. Dos extrems en aquests comporta-ments l’il•lustra amb detall Almenar (2012) al llibre “La fi de l’expan-sió”. L’autor relata com al cas de Rapa Nui (Illa de Pasqua), es va produir una seqüencia expansió

-insostenibilitat-col•lap-se, propiciada per una gestió inapropiada de recursos en condicions d’insularitat. En contrast a això, senyala el cas d’altres illes del pací-fic com Tikopia i Anuta, on els seus habitants sí que van saber gestionar amb èxit la insularitat, adequant la població als recursos i fent d’aquests una gestió sostenible que els permetera no entrar en col•lapse. L’au-

tor indica que en els dos casos a les societats hi havia competència i co-operació, però a Rapa Nui dominava la prime-ra i a les altres dues illes, ho feia la cooperació.La globalització ha fet que concepció del pla-

neta en funció de l’ex-plotació dels recursos haja passat de la visió mon-oceà sense límits, a la d’un món-illa. L’au-tor anterior indica que cal canviar l’expansió pròpia de la civilització industrial per la soste-nibilitat a un món-illa compartible.Però açò representa un canvi profund de la concepció que tenim els ciutadans (princi-palment dels països de-

senvolupats) de manera individual, d’allò que coneguem com el sala-ri, o els guanys produïts per inversions, o dels rendiments econòmics de qualsevol tipus d’ac-tivitat realitzada per una persona. En aquest punt cal explicar que a les so-cietats modernes on una gran part de la població no obté els seus recursos econòmics de les activi-tats d’explotació directa de la terra, és difícil tenir la consciència de què finalment els nostres in-gressos procedeixen fins a l’últim euro de l’explo-tació de recursos natu-rals. Cada euro o dòlar que circula al planeta, té el seu origen a l’explota-ció d’un recurs natural siga biològic o mineral, i en ambos casos a més esdevenen produint processos contaminats a partir de la seua explota-ció, processat, transport i comercialització.Això representa que com més volem guanyar (una persona, una cor-poració o un país), més explotació i contamina-ció produïm. No és difícil concloure que el plane-ta acabarà en col•lapse com l’Illa de Rapa Nui.Els efectes de la conta-minació que els cientí-fics han denunciat des de fa temps al planeta ha fet que l’esfera polí-tica vaja reaccionant, i malgrat que lentament, des de fa temps s’han introduït a les legisla-cions dels països més desenvolupats lleis de

Quin salari desitge, quant vol guanyar una empresa, quant volem que creixa l’economia del país. Quant

pot donar la Terra.Per Vicent Benedito Durà

protecció ambiental, i en l’àmbit de la comuni-tat internacional es fan cimeres per a prendre mesures per tal de fer front als problemes am-bientals globals. Malgrat que després no tots els països compleixen els compromisos pactats, i altres ni tan sols els as-sumeixen.En qualsevol cas sem-bla que la lluita contra la contaminació és un aspecte restringit al con-trol de les taxes d’emis-sió de residus i contami-nants, i s’oblida que està lligada i determinada pels objectius de ren-diment econòmic de la societat, que sols poden assolir a partir de l’aug-ment de la producció, qualsevol que siga l’àm-bit econòmic en què ens moguem.Açò anterior, a més, s’adoba amb totes les activitats especulatives i de valor afegit que es produeixen a la societat humana, i que en molts casos generen de forma artificial explotació de recursos. Posarem un exemple. A l’aldea d’As-terix tenien unes neces-sitats de recursos con-sistents en menjar, fer foc, vestir-se i fer-se una casa. Tots els aldeans fan alguna tasca productiva (en quasi total seguretat el bard també). Podria

l’aldea suportar especu-ladors a la seua pobla-ció? Caldria mantenir-los a base d’extreure més recursos dels existents al votant de l’aldea.A les societats modernes han proliferat de mane-ra extraordinària les ac-tivitats especulatives, de manera que un percen-tatge gran dels beneficis econòmics al planeta es generen per l’activitat especulativa, no pel tre-ball productiu. Aquesta pràctica sobre-estressa ambientalment al pla-neta.I tota aquesta maqui-nària no para, i encara que als països desenvo-lupats la tecnologia fa que es mitigue la con-taminació (aparent), la deslocalització de les activitats productives a països amb legislacions permissives on resulten més rendibles, resulta en un increment global de la contaminació.Quan l’especulació a les borses genera impor-tants beneficis econò-mics, quan ens ofereixen rendiments suculents a les inversions bancà-ries, quan les empreses s’anuncien mostrant un gran potencial de crei-xement futur i expansió territorial, ens fan una promesa de col•lapse. Una visió amb futur seria la d’una economia que

marca límits. Per tant, per a la millora ambien-tal del planeta no sols es deuen proposar fórmu-les basades en limitar l’emissió de contami-nants (que d’altra ban-da a la pràctica no estan sent ni reals ni efectives), sinó que és inajorna-ble la limitació a escala planetària dels guanys econòmics de les em-preses i de les persones. I fonamentalment de les primeres, ja que cada vegada són més els de-sequilibris econòmics entre les classes socials i entre països. I aquesta si-tuació està sent protegi-da per les legislacions de pràcticament totes les nacions. Segons Inter-món-Oxfam (2014), l’1% de la població mundial posseeix la meitat de la riquesa i el 10% de la po-blació concentra el 86% dels recursos planetaris, i aquesta tendència va en augment.En relació amb tot això, tal com indica Almenar (2012), es plantegen dues opcions per al fu-tur proper (es parla de 30-60 anys): futuribles de sostenibilitat huma-na en el planeta Terra, assumint plenament el final d’una era d’expan-sió il•limitada i canvi a un model de mon-illa; o bé el col•lapse global, si es continua amb la cre-

ença que l’expansió pot continuar, i es manté una concepció de mon oceà.Així doncs, per a tractar d’evitar un col•lapse im-minent a escala de tot el planeta, a més del con-trol i el manteniment de la qualitat ambiental a escala global, caldria im-plantar polítiques que contemplen el control de l’explotació de re-cursos, de la producció, del consum, i per tant de tots els aspectes eco-nòmics que depenen, influeixen i determinen aquests processos.És molt complicat, però que es prenguen políti-ques tendents a la sos-tenibilitat no és sols una tasca reservada als diri-gents polítics sinó que tots tenim la capacitat d’influir. Hessel (2010), referint el missatge de Sartre “Sois responsa-bles en tanto que indi-viduos”, emfatitza que les persones ens hem de comprometre en nom de la nostra responsa-bilitat individual, i que aquesta no es pot enco-manar a cap altre sub-jecte com un poder po-lític o de qualsevol altre tipus.

REFERÈNCIES- Almenar, R. 2012. El fin de la expansión: Del mundo-océano sin límites al mundo-isla. Ed Icaria- Antrazyt- Boulding, K, E. 1966. The econòmics of the coming spaceship Earth, en: Jarret, H.E. (Ed.), “Environmental quality in a growing ecònomy”, John Hopkins Press. Traducció castellà: La economia futura de la nave espacial Tierra, en: Daly, H.E. (Ed.): Ecología, Economía, Ética. Eitorial Fondo de cultura econòmica. 1989.- Hessel, S. 2011. Indigneu-vos. Ed. Destino.(Versió original francesa, 2010) Pàgines internet.- Informe intermon Oxfam 2014: https://www.oxfam.org/sites/www.oxfam.org/files/bp-working-for-few-political-capture-econom-ic-inequality-200114-es.pdf. Consulta 27 de novembre de 2015Vídeos.- Cuántas personas pueden vivir en el planeta Tierra. (David Attenborough).- Home (Dir. Yann Arthrus Bertrand, Produc. Denis Carot i Luc Beson).

(Vicent Benedito Durà és Doctor en Biologia. Professor del Departament D’Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València).

El concepte de Societat de Mercat no és neutre. Naix com a contrapo-sició a l’Economia de Mercat, i intenta posar el focus en la progressiva colonització de l’econo-mia en tots els aspectes de la nostra societat o, dit d’una altra manera: el criteri economicista està impregnant totes les de-cisions de la nostra vida. És una conseqüència de la característica fona-mental del capitalisme: créixer o morir.

Michael J. Sandel, pro-fessor de Filosofia Políti-ca en la Universitat Har-vard, en el seu llibre “El que els diners no poden comprar. Els límits mo-rals del mercat” alerta de la mercantilització de béns immaterials com la ciutadania (a Espanya, sense anar més lluny, qualsevol estranger pot aconseguir permís de residència si inver-teix 2.000.000 EUR en deute públic o compra un immoble de més de 500.000 EUR) o les pe-nes de presó (en Santa Anna, Califòrnia, un pres pot comprar cel•les VIP per 82 $ la nit).

La teoria econòmica imperant, el liberalis-me, defén que la nostra societat ha de guiar-se per la llibertat total, en l’àmbit econòmic,

de l’individu. D’aques-ta manera, dóna carta blanca a qualsevol tipus de transacció que puga dur-se a terme, de forma lliure i voluntària, entre dues persones. A banda que podem discutir si realment les dues parts contractants gaudeixen de la mateixa llibertat i igualtat de condicions a l’hora d’acordar les dites transaccions (un exem-ple molt clar és el de la negociació treballa-dor-empresa), aquesta teoria xoca directament amb principis ètics no negociables. O potser és moralment acceptable comprar un òrgan a un altre ser humà, possible-ment aprofitant-se de la necessitat econòmica apressant del donant?

Podem esgrimir dos mo-tius fonamentals per al rebuig de la Societat de Mercat: la desigualtat i la corrupció (no parlem de corrupció política). En el primer cas, la idea és que, ja que la vida és més difícil per a les persones amb escas-sos recursos, els diners tenen una importància creixent, si no vital, per a ells. L’altre motiu obri el debat sobre el fet que posar preu a les coses intrínsecament bones de la vida pot corrom-pre-les. Un exemple: en algunes llars s’incentiva

la lectura de llibres per part dels fills per mit-jà del pagament d’una quantitat de diners, de manera que una activi-tat plaent en si mateixa es converteix en una tasca remunerada i pro-bablement, odiosa per al xiquet en el futur.

La llista de sectors colo-nitzats pel capitalisme en mode salvatge pot ser interminable.En l’àmbit sanitari: es pot comprar assistència sa-nitària de major qualitat, comprar vida per mitjà de l’adquisició d’òrgans (servisca com a exemple de la desigualtat econò-mica, ja que donant i re-ceptor no donen el ma-teix valor als diners en aquests casos), podem trobar-nos amb restric-cions a l’accés al sistema sanitari a causa de cri-teris econòmics (immi-grants o parats de llarga duració), restriccions de recursos vitals en alguns casos (vitals com neces-saris per a evitar morts), restriccions de medica-ments (valga la recent lluita dels col•lectius de malalts d’hepatitis C o la supressió de determina-des vacunes en algunes autonomies).En l’àmbit social: escas-setat de treball que in-crementa encara més les desigualtats per mit-jà de la laminació de la

societat en subclasses “castificades”, desnona-ments, manteniment de famílies trencades per conveniència econòmi-ca, cronificació d’estruc-tures patriarcals per falta d’independència econò-mica de moltes dones, esclavitud sexual, prosti-tució, tràfic de blanques, esclavitud infantil.En l’àmbit educatiu: massificació de les aules per reducció del pro-fessorat, insuficiència de mitjans (reducció de la inversió en col•legis, aules en barracons) , orientació universitària cap a estudis “útils” per al mercat, corrupció de l’aprenentatge per mitjà d’estímuls econòmics.En l’àmbit de la cultu-ra: creació d’indústries culturals (cine, teatre, literatura) , mercats de l’art (amb la consegüent desactivació de les avantguardes), reduc-ció d’inversió pública en moments de crisi, aban-dó de patrimoni histori-cocultural.

En l’àmbit de la justícia i seguretat: contractació del millor bufet d’advo-cats per a obtindre els millors avantatges pro-cessals, compra de privi-legis en les presons, pas-ses VIP per a controls de seguretat en aeroports, exèrcits professionals privats o mercenaris.

Societat de Mercat

En l’àmbit ecològic: compra d’emissions de CO2 (una tona val 13,40 EUR), creixement urbanístic desmesurat (desforestació amazòni-ca, incendis provocats), alentiment d’investiga-cions en energies reno-vables, matances de ba-lenes.En l’àmbit polític: gestió de les administracions com a empreses de ser-

vicis (corrupció del con-cepte de ciutadà i reem-plaçament pel d’usuari, necessitat de creixement de les empreses munici-pals, growth machine: municipis com a mà-quines de creixement urbanístic), debilitat creixent fins a la inutili-tat dels governs enfront dels mercats (prima de risc, bosses de valors i de divises) , demonització

de les consultes popu-lars com a referèndums o eleccions anticipades (portat a l’extrem: el sis-tema polític més barat és la dictadura).

Estic segur de què qual-sevol de vosaltres podeu ampliar la llista i aportar multitud de casos que fan d’esta Societat de Mercat una societat in-justa social i èticament.

Crec que és necessària una reflexió profunda i col•lectiva sobre si és aquesta la societat que busquem, perquè al cap i a la fi, la construïm en-tre tots. Ningú ens rega-larà el nostre destí i el dels nostres fills. Ens va a tocar lluitar per ell. A tu també.

Veus alternatives de Francesc Viadel

S O M un grup plural de persones vingudes dels moviments socials i compromeses amb el

nostre poble i la seua gent que hem decidit posar en marxa un espai de treball polític per recuperar la democràcia de l’ofensiva dels poders econòmics i les polítiques dominants.

A . M U N naix com un instrument de la ciutadania crítica de Montcada

per construir des de la base i des del nostre munici-pi, una societat on la dignitat de la gent treballadora estiga per damunt de tot. Des de l’horitzontalitat i la participació activa.

Pensem que la política, si no la fas, te la fan. I volem decidir.

ÉS L’HORA DEL POBLE!

A.MUN Montcada

@AMUNmontcada

municipalistesmontcada@gmail.com

Interessant llibre el que us recomanem avui del valencià Francesc Viadel (Algemesí, 1968), pro-fessor de periodisme a la Facultat de Comunica-ció Blanquerna (Univer-sitat Ramon Llull), doc-tor en Sociologia per la Universitat de València, periodista i escriptor. In-teressant i a més a més de plena actualitat si atenem al tema de què tracta: l’anticatalanisme espanyol. Un fenomen que coneguem de ben a prop els valencians doncs ha sigut el recurs que de manera descara-da ha utilitzat la dreta –i no sols la dreta- a casa nostra des dels últims anys de la dictadura fins a l’actualitat per tal de frenar qualsevol possi-bilitat de canvi, de trans-formació social i de mo-dernització que pogués posar en perill els privi-

legis d’aquells que han fet històricament del poder un instrument al servei dels seus interes-sos. Una intoxicació que no ha dubtat en utilit-zar la violència quan ho ha considerat necessari , des de la de més bai-xa intensitat física, però no per això exempta de crueltat com mostra l’encertada fotografia de la portada –l’estàtua del poeta Vicent Andrés Es-tellés a Burjassot, el seu poble, tacada de pintura blava-, fins a la violèn-cia més salvatge com les bombes a Fuster, a Sanchis Guarner o l’as-sassinat del jove Guillem Agulló, per citar alguns dels casos més coneguts i dolorosos. Una anàlisi intel•lectual de les ra-ons de l’Estat espanyol per a negar-se a assu-mir qualsevol signe de pluriculturalitat i molt

menys plurinacionalitat amb una actitud exclo-ent que tendeix, com es diu a la contraportada del llibre, a la depuració, i d’ací el títol, dels desa-fectes, discrepants, dis-sidents o simplement, dels “altres”.Encara que el llibre trac-ta el fenomen més enllà de la realitat social i po-lítica del País Valencià aquesta ocupa per ra-ons evidents una gran part de l’obra que de fet acaba amb una reflexió de Joan Fuster feta poc després de l’atemptat que va patir el 1981 a sa casa de Sueca i que com la majoria dels atacs als “desafectes” amb la visió folklòrica i madrilenyista de la realitat valenciana en particular i espanyo-la en general mai va ser aclarit. Deia Fuster al Diario de Valencia del 4 d’octubre de 1981:

“Un dia, uns energú-mens en el centre de València van cremar una pila de llibres innocents. Diuen que Erasme ja ho deia: “Comencen per cremar llibres i acaben cremant homes”. Ací potser no hi ha manera de discernir on comença el començament: llibres o homes. Però la volun-tat violenta s’hi dibuixa amb tota la seua sòrdida pluralitat. I els respon-sables autèntics sempre tenen la coartada de l’ambigüitat. La pregun-ta de “¿qui posa bom-bes?” ha d’anar acompa-nyada per la de “¿qui ho fa moralment possible?”. I la resposta a aquesta última qüestió tal volta la trobem més clara des-prés de llegir el llibre del professor Viadel.Bones lectures i bona sa-lut per a totes i tots.