Butlletí informatiude l’Associació

d’Antics AlumnesMaristes de Mataró

Núm. 41, MARÇ 2014

· L’associació dels Antics alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia.· Entitat d’exalumnes maristes degana de tot l’Estat, fundada el 1902. · Domicili social Col·legi Valldemia: La Riera 124. Apartat de correus 6 - 08300 Mataró.· Telèfon a disposició dels socis: 600 470 067, Fax: 93 741 42 98, E-mail: valldemiantics@gmail.com· Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE.· Direcció i Maquetació: Clara Soteras i Acosta.· Disseny: Lluís Gallifa.· Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Clara Soteras i Acosta i Àlex Sánchez i Aragón.

Festa Anyal: Els alumnes que fa25 i 50 anys que van deixar l’escola tornen a reunir-se

Reconeixement Germà MuguetaDes de l’Associació d’Antics Alumnes, diversos alumnes

1

5

Concert deles Candeles Concert d’alumnes, amb clarinet i piano convidats

La mirada deCare SantosLlarga durada

4

7 Facebook:L’ofici d’Au Pair a la ciutat de la Casa Blanca8

i amics reconeixen la tasca realitzada pel Germà Francisco Mugueta, professor de l’escola durant molts anys.

“Feia anys que volíem retrobar-nos...”

Promoció del 1989. Foto: A.S. Promoció del 1989. Foto: A.S.

2

S PS

QU

E

Núm

. 41

Article realitzat per Clara Soteras @clarasoteras

FESTA ANYAL 2014FESTA ANYAL 2014

Un any més hem celebrat els 25 i 50 anys de les promocions del 1989 i 1964, respectivament. Ja fa temps que han deixat de fer corredisses pel pati de l’escola durant l’esbarjo, o dins l’escola, entre petites trapelle-ries.

El dia 15 de febrer, però, van tornar al col·legi per recordar aquells mo-ments de la infància, juntament amb tots els seus companys, que els han fet créixer, viure i entendre el món d’una determinada manera. En de-finitiva, aquells valors que s’aconse-gueixen cada dia a l’escola, però que queden amagats darrere el coneixe-ment, els deures i els exàmens.

“Feia anys que volíem retro-bar-nos...”, es podia sentir en el moment en què tots buscàven re-conèixer-se la cara, però la manca de temps i compatibilitat, ho fa difí-cil avui en dia. La trobada organitza-da per l’Associació d’Antics Alumnes del col·legi aconsegueix una vegada més concentrar anècdotes, records i sentiments, on els del 89 recorden les excursions al Tibidabo, el premi a l’esforç i els concursos en què tots

es situaven a la paret, mentre que els del 64 expliquen anècdotes de la seva vida com a interns i valoren els canvis que ha tingut la societat des d’aleshores fins avui.

Això sí, tots coincideixen en què l’escola segueix mantenint fins i tot la mateixa llum, aquella que reflectia i reflecteix les ganes d’aprendre i el va-lor de l’amistat als seus passadissos actuals. La mateixa llum que va fer la traca encesa al pati de l’escola per donar pas a la retrobada i al sopar al menjador on tantes vegades havien dinat els seus antics alumnes.

Els cartells de les Festes de la Llum penjats pels racons del col·legi es confonien amb els records que te-nien de la festa els ara exalumnes.

Durant el sopar, diversos brindis van guarnir les taules, i els riures i rialles de tots ells no faltaven en cap moment. Al finalitzar el sopar, es va fer un sorteig de dues “xasques”, un aparell que s’utilitzava fa anys a l’es-cola, però que ara queda en el record com a aquella peça de fusta que els transporta a les aules i als exàmens. També es va sortejar un cap de set-mana a les Avellanes.

Així doncs, entre plats i tovallons, entre vins i caves, van anar apa-reixent aquelles anècdotes més en-tremaliades, perquè realment, són les que s’acaben recordant, amb uns companys que van compartir moltes hores fa anys i que durant la festa van tenir-ne moltes per explicar. Què n’és de la seva vida? Tenen fills o néts? I, sobretot, per tornar a recuperar el contacte amb aquells a qui havien perdut la pista.

D’aquesta manera, i amb el reco-neixement que van rebre els antics alumnes i que commemorava el seu aniversari amb l’escola, segueixen vinculats amb els seus companys, al-guns amics, i professors, aquells que els han fet ser qui avui en dia són.

... i aquest any ho han fet!Antics Alumnes de la promoció del 1964. Foto: A.S.

Antics Alumnes de la promoció del 1989. Foto: C.S.

3

S PS

QU

E

Núm

. 41

Entrevistes realitzades per Àlex Sánchez @alexsancharagon

FESTA ANYAL 2014

La veu de les promocions

Carles Ubach:Promoció del 1964

En Carles Ubach és enginyer i tre-balla com a professor a la Fundació Politècnica. Fa 50 anys que va mar-xar de l’escola i va ser un dels molts alumnes interns de Valldemia durant

un temps. “Encara recordo el nú-mero de la meva habitació: el 186”; “Només ens dutxàvem els dimecres i els diumenges!”. Tot i això, té un bon record de l’escola. Un dels dies que més recorda va ser quan John Ken-nedy va morir: el professor Asensio, d’Història, va entrar corrent mentre sopaven per anunciar-los la mort del president.

Té millor memòria de les hores d’esbarjo que de les classes: “El ger-mà Kubalín s’arremangava la sotana i jugava amb nosaltres a futbol”. “Si et

portaves malament al teatre, fèiem el cine del revés! A mirar la paret en comptes de la pel·lícula...”.

Antoni Carbonell:Promoció del 1989

En Toni Carbonell fa 25 anys que va marxar de l’escola i, si alguna cosa recorda, és la xasca! “Ens posaven a tots drets al voltant de la classe i ens feien preguntes. Si l’encertaves, avançaves, sinó, cap enrere! Més

d’un cop la xasca anava al cap d’al-gú però...”. També ens explica que no tothom anava d’excursió! Només aquells que tenien millors notes po-dien anar al Tibidabo.

A més, diu que ha fet tantes trape-lleries que no podria anomenar-ne només una... Si ara mira al passat, potser se n’hauria estalviat alguna!

Foto: C.S.

Foto: C.S.

MÉS FOTOGRAFIES DE LA FESTA ANYAL 2014

4

S PS

QU

E

Núm

. 41

CONCERT DE LES CANDELES

El concert de les Candeles: ple d’instruments i estils, amb el clarinet i el piano com a convidats especials

Article realitzatper Clara Soteras @clarasoteras

El passat divendres 7 de març, des de les 8 del vespre, vam poder gau-dir un any més de l’especial concert de Les Candeles a la capella de Vall-demia, sota el caliu de la llum de les espelmes.

Després de les salutacions i de la benvinguda que va donar Josep Prat, president de l’Associació dels Antics Alumnes, tots els assistents van poder endinsar-se en les peces musicals que van interpretar dot-ze alumnes de l’escola, i també van poder descobrir el do de veu de Ja-mie Marshall, una de les professores d’speaking de l’assignatura d’Anglès a l’escola, cantant Jar of Hearts.

Els alumnes, que van ser els en-carregats de donar llum a la capella durant la primera part del concert, van delitar el públic amb melodies d’estils ben diferents i una gran va-rietat d’instruments. Les cançons més modernes com les d’Avicii (al violoncel per Mireia Prat), Passenger (pel trio d’alumnes de 1r d’ESO: Ma-ria Escribano al saxo, Paula Barrull al piano i Mireia Prat al violoncel), One of us per Sergi Otero al piano, i Going Home pel duo de guitarres de Pol Fa-

jardo i Josep Ràmia; van ser combin-ades amb altres peces musicals com Clar de Lluna de Beethoven al piano per Martí Canyelles, Say Something cantada per Alicia Yelo i Love Theme, la cançó d’aquest any de La Marató de TV3, interpretada pel trio de 2n d’ESO: Alberto Barrachina al saxo, Albert Vidal al piano i Pau Buetas a la bateria.

Després de gaudir de la música dels alumnes, durant la pausa to-thom va poder degustar, com cada any, els llantions tradicionals i el vi calent, per agafar una mica d’escalfor el vespre de març, mentre sonaven les tarotes d’Emili Òrrit i Dani Gadea. Encara amb algun llantió a la mà es-perant a ser menjat, va començar la

segona part. Aquest 2014 els convi-dats al concert han estat Gener Sali-crú, al clarinet, i Marc Serra, al piano.

Salicrú és mataroní i professor de clarinet, titulat en música per l’ESMUC i actualment és membre de la Camerata Rimbombarti i cantant a The Hanfris Quartet.

Serra, que des dels cinc anys que estudia piano, també ha estat a l’ESMUC i ha guanyat diversos premis, entre ells, el primer premi al concurs DBUT!, i també el primer al concurs d’interpretació Isaac Albéniz durant tres anys.

Els dos músics, joves però ja experts, van interpretar un repertori molt complet amb diversos estils. Els compositors que van ser presents en les seves interpretacions van ser Hanns Eisler, Josep Maria Guix, Béla Kóvacs, Robert Schumann i Francis Poulenc.

Tot això ho van combinar amb uns petits apunts històrics de l’instrument del clarinet, molt interessant pel públic. Així doncs, la música va aconseguir, un any més, ser present a l’escola tant pels alumnes com pels ja professionals.

MÉS FOTOS DEL CONCERT DE LES CANDELES

5

S PS

QU

E

Núm

. 41

RECONEIXEMENT GERMÀ FRANCISCO MUGUETA

Quasi 60 anys de vida maristaL’Associació d’Antics Alumnes

ja fa temps que tenim un deute, molt personal, pendent. Mai hem deixat de manifestar l’agraïment com a exalumnes als professionals de l’escola, però encara més quan s’ha donat la circumstància que la persona ha tingut especial dedicació envers l’entitat. En aquest sentit, avui, volem retre un reconeixement especial a un germà que ha arribat a la “majoria d’edat” a la nostra ciutat i que ha estat professor de més de 1.700 alumnes: el GERMÀ FRANCISCO MUGUETA.

Des del 1957 que es va estre-nar com a “hermano” al col·legi de Sants, a Barcelona, la seva vida d’educador, com a deixeble de Mar-cel·lí Champagnat, ha estat sempre a ciutats de Catalunya, on va arribar de jovenet des de Pamplona. Forma part de la comunitat del Maresme el 1967, essent director el Gmà. Josep Ricard, fins l’any 1969. Retorna a Ma-taró 12 anys després per quedar-se fins avui, compartint la dedicació a l’escola amb el càrrec de superior de la comunitat. En total 35 anys, 15 de seguits en actiu, esperem que pugui aconseguir el rànquing del marista

més mataroní, que fins avui és el Gmà. Luis Escorihuela, que n’hi va estar més de 40.

Bona persona, ben seriós, un xic introvertit, i amb una vocació de vida religiosa fonamentada i viscuda, l’ha portat a ser un referent entre els professors dels alumnes “grans” de l’escola. Llicenciat en Filosofia i Lle-tres, especialitzat en Psicologia, els seus deixebles recorden les estones de diapositives, i el fet de ser el pro-fessor que els ha endinsat en el món de la història i de l’art. A part d’in-fondre saber als joves, ha guanyat molts amics, que vetlla des de casa seva, que cuida amb les seves pre-gàries i dóna suport quan cal i dels que li agrada tenir-ne bones notícies. Una mostra en són els convits a casa-ments i a festes familiars. Si el visiteu el feu feliç.

Ha estat assessor de la nostra enti-tat i sempre disposat a perdre hores –fins i tot de son- per ajudar i partici-par de les nostres activitats. Tots els que el coneixem podem testimoniar la seva estima per Valldemia i per la ciutat, on s’hi troba bé.

Ja sabem que no és amant de ce-lebracions en les que siguis protago-

nista, però esperem celebrar junts, sense deixar-ho escapar, el compli-ment proper dels 60 anys de vida marista. En nom de la junta, i de tots els seus alumnes, que representem els “antics”, volem agrair la seva feina al col·legi, el suport a la nostra enti-tat, la seva provada amistat, i com a ciutadans, que hagi triat Mataró pel merescut descans de la jubilació.

Gmà. Mugueta, deseamos tenerte como amigo i conciudadano muchos años. Gracias .

Josep Prat MolistPresident dels Antics AlumnesMaristes de Mataró.

Gmà. Mugueta. Foto: Quima Pujol

6

S PS

QU

E

Núm

. 41

RECONEIXEMENT GERMÀ FRANCISCO MUGUETA

Què us podríem dir del Germà Mugueta? Doncs que hem tingut la gran sort de tenir-lo a les nostres vides des de fa ja... 20 anys! Tot va començar fa 20 anyets quan em do-nava classes a Batxillerat d´Història. Va aconseguir que per primer cop a la meva vida m´interessés de veri-tat aquesta assignatura i la disfrutés com es mereix. Es nota que ell real-ment vivia la docència amb passió i sabia transmetre-ho als alumnes i fer que aprendre temes tan impor-tants com la Història o la Història de l´art fos tant interessant com llegir una novel·la de ficció.

I no només això, sinó aconseguir que tots els alumnes visquéssim i interio-ritzéssim els valors i principis que ara regeixen la nostra vida. Per a tots els alumnes era el millor professor que podíem tenir i a dia d´avui quan fem dinars d´exalumnes sempre el recor-dem amb molt d´amor.

Molt més que un professor pels seus alumnes

3 anys més tard la meva germana Marta també va ser afortunada al te-nir el germà Mugueta com a profes-sor i va poder comprovar com tots els elogis d´excel·lent professor que li havia comentat eren veritat.

Però a més de tenir-lo de profes-sor, s´ha convertit en part de la nos-tra família. Ens ha acompanyat a ce-lebrar els Nadals, ha disfrutat amb nosaltres els moments feliços i tam-bé ens ha fet costat en els moments durs. Aquí és on més ens ha demos-trat que ell és tot cor i ho donaria tot per la gent que estima... Sempre dis-posat a ajudar i pensant la manera en com aconseguir que tots siguem més feliços essent testimonis dels valors cristians de Marcel·lí Cham-pagnat.

Així que el que va començar sent un excel·lent professor, per nosaltres el millor que hem tingut en tota la nostra vida, s´ha acabat convertint

en quelcom molt més important; un més de la família!

Hermano millones de gracias por estos 20 años!! Que afortunados so-mos de que entrara en nuestra vida y que se quedara en ella todos estos años como uno más de la familia! Le queremos!!

Joaquima Pujol.Marta i Mercè Serra.

Gmà. Mugueta. Foto: Arxiu Assoc. Antics Alumnes

7

S PS

QU

E

Núm

. 41

LA MIRADA DE CARE SANTOS

Llarga duradaLes relacions m’agraden de dues

menes: llargues o molt llargues. Amistats que celebren les noces de plata. Coneixences que compten la seva vida per dècades. Vincles que canvien la pell, com la vida.

Fa trenta anys que conec Francisco Mugueta. No puc pas dir que sigui un passavolant a la meva vida. No pas. Ha estat algú important, però sense fer soroll. A mi em fa l’efecte que al germà Mugueta no fer soroll li agrada. Quedar-se al fons, mirant, fent aquell posat somrient com de qui sempre espera alguna cosa, com de qui no es conforma, com de qui sap molt però diu poc. Un posat que, alhora, sempre m’ha semblat de satisfacció, de conformitat, de pau. Una d’aquelles persones que hi és sempre, potser sempre en segon pla. És difícil, el segon pla. És tot un art saber-hi ser.

Li ho he agraït molt, amb els anys, que hi sigui. I ara, mentre escric aquestes ratlles, m’adono que no li ho he dit mai. Mai no li he dit com li vaig agraïr que vingués a l’enterrament del meu pare, per exemple, ja fa molt temps, massa temps. Tampoc mai no

li he dit com valoro i m’enorgulleixo que hagi llegit alguns llibres meus, i que sempre tingui unes paraules, una opinió per compartir. Em fa feliç percebre en aquesta opinió seva, que arriba puntual, un molt subtil orgull de vell professor. Perquè el germà Mugueta és, ho serà sempre, el meu professor. Per anys que passin, m’agrada que ho sigui. És un luxe que en plena maduresa encara hi hagi algú que et recordi com eres llavors, quan començaves a ser tu. I una gran sort. La vida ha estat generosa, si això passa. En pots donar gràcies.

Si faig memòria recordo les classes d’Història de l’Art del meu COU, a les vuit del matí, que el germà Mugueta amania amb diapositives —en dèiem «filmines»—. Recordo que s’hi dormia de gust, en aquella foscor tan matinera. I també que ens agradava admirar tot allò que ens mostrava, de vegades fins i tot ens agradava més que endormiscar-nos.

Un altre record em porta una dotzena d’anys després. Jo acabava de publicar el meu primer llibre en una editorial d’anomenada.

Francisco Mugueta va venir a la presentació, que es va fer a la desapareguda Robafaves. Quan el vaig veure comprar el llibre em va fer vergonya. Em vaig sentir fatal: era un llibre encara primerenc, carregat d’unes escenes d’un erotisme molt explícit. Després de signar-li, no vaig poder-me estar de dir-li unes paraules, una explicació, una justificació: «Ostres, germà, em sap molt greu, però després de llegir aquesta novel·la, potser canviarà la impressió que vostè té de mi». Ell em va mirar amb aquella lentitut seva i uns ulls murris. Sempre m’ha semblat que la mirada del germà Mugueta contradiu el seu posat d’home seriós. No he oblidat què va respondre’m. Poques paraules. Em va dir: «O tu la que tens de mi.» I va marxar, amb el llibre sota el braç.

I, amics, us he de dir que així va ser.

PRIMERA FILA: Ricard Cáceres Rabionet, Lluïs Mas Luque, Roger Brosel Goiricelaya, Ignasi Esteve Cos, Joaquim Vila Escalona, Jordi Vilà Vila, Jordi Bellmunt GarcíaSEGONA FIL: Xavier Burguera Alcaide, José Sánchez López, Miguel Ángel Saura Molero, Francesc Albert Martínez, David González Ametller, Eloi Jofre Font, Josep Oriol Bruguera Domín

TERCERA FILA:Virginia Díez Aller, Cristina Galán Prieto, Gisela Gomila Català, Mariancel·la Valls Molleví, Cristina Gonzalo Francés, Anna Miñana Marquett, Xenia Rabat de Paco, Yolanda Fernández FerréQUARTA FILA:Maria del Mar Saboya Prat, Ivan Gómez García, Carles Canals Sánchez, Joan Mon-tasell Viaplana, Albert Aguilar Tregón, Víctor Lancharro Franco, Manuel Ronda Carrasco, Javier Pablo GómezCINQUENA FILA:Anna Tarragó Mussons, María Isabel Viñals Majuelo, María Angels Soler Ripoll, Ana Martínez Durán, Noelia Ortiz Muñoz, Míriam Martín Bonamusa, María del Pilar Fernández, Lidia Subirana FernándezSISENA FILA:Jordi Ramón Escámez, Hugo Gallego Sánchez, Verónica Ruiz López, Cristina Benajes Capell, Núria Terradas Prat, Anna Rodón Font, Ivette Vila Rangel, Carmen Porras Cantarero, Albert Canadas Arroyo.TUTOR: Germà Francisco Mugueta

Classe de COU C, tutoritzada pel Germà Mugueta. Foto: Arxiu Assoc. Antics Alumnes

Una de lesseves classes...

8

S PS

QU

E

Núm

. 41

FACEBOOK: MARISTES ALS ESTATS UNITS

Què hi fas actualment a EUA?Hi treballo.

Quina és la teva feina?Estic treballant d’Au pair a Washing-ton DC. Cuido a una nena de 7 anys i a un nen de 2 anys i mig.

Quant fa que vas marxar de Cata-lunya?Vaig marxar a finals de novembre del passat any 2013.

Per què vas decidir marxar?Necessitava un canvi i vaig pensar que aquesta era la millor manera. M’ajudaria a millorar el meu anglès, viuria una nova experiència i faria el que m’agrada; que és estar amb nens.

Tens previst tornar a Catalunya?En principi nomes hi estaré un any, fins al novembre del 2014. Puc allar-gar la meva estada 6 o 12 mesos més, però tot està per veure, encara és aviat per decidir. Ara només pen-so en gaudir i aprofitar al màxim el meu el dia a dia.

Digues-nos una cosa que trobes a faltar de la teva terra i que no tens on vius ara.La meva familia i amics. En moltes ocasions desitjaria tenir-los aquí amb mi per compartir amb ells mol-tes de les coses que estic visquent.

Quines diferències de ritme de vida hi ha respecte Catalunya?El més difícil ha estat adaptar-se als horaris dels àpats, ja que dinen al voltant de les 12:30 i sopen cap allà a les 18:30. Els primers dies era força

difícil, però quan portes un parell de setmanes t’acabes acostumant als horaris i costums.

Ara ve l’època de la Setmana Santa, com se celebra aquesta festa al país on vius ara?Aquí viuen la Setmana Santa de forma diferent. No és una festa amb tanta importància com pot ser “Thanksgiving” (Acció de gràcies) o Nadal. Per Setmana Santa els nens no tenen tants dies de festa a l’esco-la, ja que just un mes abans, al març, fan “Spring break” (vacances de pri-mavera), que duren una setmana.

Estàs lluny de la teva família i amics. Com et comuniques amb ells?Sí, tota la meva familia i amics estan a Barcelona. Em comunico amb ells per Skype. Gràcies a les noves tecno-logies tot és més fàcil i fa que esti-guem en contacte de forma sovint.

Et segueixes comunicant per aques-ta via amb els teus companys de l’escola?Sí, molt sovint.

Què en penses de poder estar en contacte amb tots els Antics Alumnes a través del compte de Facebook?És una idea genial. Pots mantenir el contacte sense la necessitat de viure a la mateixa ciutat. Cada cop, les tecnologies estan més avançades i ens faciliten molt les comunicacions.

Has trobat algun amic o company amb qui havies perdut el contacte gràcies al Facebook?Sí!

Heu organitzat o teniu pensat orga-nitzar una trobada de la promoció per recordar els anys a l’escola?Sempre se’n parla, de fer algun dinar per Nadal o estiu, pero és difícil po-sar-nos tots d’acord.

Explica’ns una anècdota durant els teus anys a l’escola.Tinc moltes anecdotes i molts mo-

ments que guardo amb un molt bon record. Han estat molts els anys a l’escola, forma una part molt im-portant de la meva vida, sobretot pels amics que he format. La veritat és que n’estic orgullosa de la meva promoció.

Quin és el professor que recordes més?La veritat és que tinc bons records dels professors, però un dels que més recordo és en Carmelo. Tot i que aparentment semblava una persona seriosa es feia estimar. M’encantava quan ens posàvem al voltant de la classe a fer operacions i donava una bola d’anís a tot aquell que ho feia bé.

Què és el que més t’agradava de l’escola?El que més m’agradava era l’am-bient familiar que s’acabava for-mant en tots els cursos.

Un valor moral que t’hagi transmès l’escola: Esforç.

Una frase que per tu defineixi l’es-cola: Tot esforç té la seva recom-pensa.

L’ofici d’Au Pair a la ciutat de la Casa BlancaL’Alejandra Cantero ens explica com és el país on viu ara i els records que té de l’escola.

AlejandraCantero BerrocalPaís: EUAPromoció: 2011

6 hores menys que a Catalunya

→EstatsUnits

FEU-VOSAMICS DEL’ASSOCIACIÓAL FACEBOOK