Nº41 març 2014

Residència Assís - St. Quirze del Vallès Butlletí N. 41 - Març 2014

REDACCIÓ I CooRDINACIÓ: RESIDÈNCIA ASSÍS

LA FAMÍLIA D’ASSÍS

Assis ja torna a tenir grup de cant i teatre

2

1413

61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 18/02/14 11:21 Página 13

DINAR DE GERMANOR

El passat 13 de juny es va celebrar el “Dinar de Germanor d’ Assís”. En Joan Manuel Cabrera, President de la Junta de Residents, va dedicar unes paraules a la ocasió. A continuació en tenim un petit resum:

“Benvolguts senyores i senyors, gràcies per la vostra presència i el voler acompanyar-nos un any més amb aquest menjar de germanor, un menjar que compartim amb totes les persones que treballen i viuen sota el sostre de la Re-sidència d’ Assís.

Us parlo no només a títol personal, sinó que, com a President de la Junta de Residents, i en nom de tots ells, se’m dóna l’oportunitat de dirigir-me a tots vo-saltres, per agrair-vos (...) de tot cor, que l’esperit de Sant Francesc i del P. Lleó, amb el DIÀLEG i el bon rotllo, com diuen els joves ara, ens apropem cada cop més a una relació sincera i lleial, entre els Residents, per mitjà de la Junta i el Patronat, la Direcció i els Professionals i Personal de Servei que els ajuden i ens ajuden a viure un xic més bé cada dia, malgrat els problemes físics i mentals, motivats per l’augment de te,ps de joventut acumulada al llarg dels anys”

A més a més, el President del Patronat, Sr. Carmel Gasol, també va dedicar una salutació. Aquí podem llegir-ne un resum:

“Avui celebrem la festa de la germanor, es un dia de joia per a tots nosaltres, per la festa i pel sentiment que porta incorporat de relació d’amistat i fraternitat entre totes les persones aquí reunides.

Els d’ Assís volem que la nostra Residència sigui també la nostra casa on ens hi trobem en família, i això és més que tenir un parentiu, és tenir un sentiment de respecte i estimació vers l’altre que generi amistat. (...)

És amb la col·laboració de tots vosaltres, treballadors i residents, que aconseguim que la Residència d’ Assís, sigui una casa on poder viure amb joia i en aquest ambient establir-hi lligams d’amistat i confiança.

Gràcies als treballadors, a la seva dedicació diària, a la voluntat de millorar en la seva formació i preparació i especialment amb l’estimació, més enllà de les seves obligacions, per la nostra Residència i per les persones que hi són acolli-des.

També a vosaltres residents, per tots aquells que sabeu agrair les atencions que rebeu, que accepteu que l’altre sigui diferents, que feu costat quan algú proper a vostre es troba en dificultats. Gràcies per aquestes actituds que gene-ren un ambient de convivència i de pau.

Que l’esperit franciscà de senzillesa, alegria i germanor que van ser en l’origen d’aquesta obra, segueixin sent guia i model per a tots nosaltres.”

Dinar de Germanor d’Assis

3

1413


CAMPAMENTS

Als anys 50 del segle passat, vaig assistir a varis campaments d’Alta Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. El que contaré ara, va passar al Campa-ment de la Vall de Pineta.

La Vall de Pineta, ara tan turística, era llavors un lloc remot, com un petit paradís allunyat del món, banyat pel riu Cinca.

Una nit, en la quietud de la vall, es van sentir uns crits de “Socorro! Socorro!”. Realment impressionava. Molts varem sortir de les tendes a veure que passava. Els crits venien d’una paret escarpada a un costat de la vall. Quedar-se penjat allà a la nit podia ser molt perillós.

Es va discutir que calia fer i tots varemm estar d’acord que era impossible intentar baixar de nit a persones potser ferides per un lloc tan difícil i que caldria esperar a les primeres llums del dia. Varem cridar confiant que ens sentirien, però tota la nit, a intervals, es van sentir els crits. En clarejar el dia es van veure clarament tres persones agafades a les roques. Eren tres xicots aragonesos molt joves i als nostres companys enfilant-se el més ràpidament possible per rescatar-los. El salvament va ser llarg i difícil, però afortunadament les ferides que tots tenien a les cares i a les mans, no eren greus. Al campament van esser atesos i curats i a primeres hores de la tarda per al seu propi peu i acompanyats d’un grup dels nostres companys van emprendre el camí cap a Bielsa on els van deixar a la fonda. Al matí següent, la meva amiga Emília sabadellenca com jo, em va dir: “M’agradaria anar al poble a veure que fan aquells xicots, vols venir?” Precisa-ment ella havia curat als tres nois. I ens hi varem arribar. El camí es llarg i varem arribar a Bielsa quasi a l’hora de dinar. A la fonda hi havia molta gent i entre ells els tres nois i un d’ells al veure a l’Emília va córrer cap a ella i la va abraçar rient i plorant i cridant varies vegades: “es la señora de mi salvador”. La gent de la fonda, que sabien l’aventura dels tres xicots, ens van rodejar i no vulgueu més d’abraçades i felicitacions. Van ser uns moments emocionants. Després de dinar van dirigir a l’Emília unes paraules d’agraïment i ens van acompanyar un llarg tros de camí de tornada.

Be! Si he de dir la veritat, aquells crits de “Es la señora de mi salvador” en van fer molta gràcia, però així i tot, em van emocionar profundament. L’agraïment d’aquells tres nois era realment commovedor. Va ser una prova del gran com-panyerisme entre els que estimen la muntanya.

Dolors VilaResident

Els Meus Campaments d’alta Muntanya

1413


4

1413


EL RACÓ DE LA LLENGUA

Hi han barbarismes que es van repetint i s’acaba que ja els con-sideres propis de la nostra llengua, com per exemple el verb sentar. Vaig sentir: “...i ens sentarem en un banc un rato.” Ja he dit altres vegades que en Rato va ser un ministre d’Hisenda i que el que volem dir és estona. Ens seurem o assentarem, mai sentarem. I aquesta falta no la fem nosaltres, també la fan els de la televisió. Vaig sentir al Pere Escobar, en el programa Divendres “.. Jo amb aquest polític no m’hi assento.” També

diuen molt provar un menjar en lloc de tastar un menjar. Ho diu tot sovint l’Espartac Peran i també ho vaig sentir en una ocasió al mestre Cuní. I en un programa d’aquest presentador en Rafel Nadal va dir: “...te sentis a discutir...” . El correcte seria ...et seus a discutir... Un dia vaig quedar molt parat en escoltar al doctor Joaquim M. Puyal en el programa Àgora aclarar quan el mot correcte és aclarir. Tot això ho poso per no desanimar-vos, però hem de procurar millorar el nostre llenguatge.

Un dia en el dinar hi havia puré amb picatostes. I varem comentar amb la cambrera com es diria en català. Segons el diccionari de l’Enciclopèdia, hauríem de dir rosta que ho defineix com “ llesca de pa torrada i sucada amb oli o fregida amb cansalada”. També un altra dia comentarem el picadillo i segons el diccionari de barbarismes d’en Joan Miravitlles hauríem de dir xixina. I ja que estem en coses de cuina alerta amb el llaurer. El mot correcte és llorer.

Ara va de comiats, no despedides. He sentit dir Hasta demà! Totalment incorrecte, ja que cal dir Fins demà!. També Hasta la vista! l’expressió correcta és A reveure!. I finalment l’horrorós Hasta luego!. Per aquesta locució tenim tres expressions: Fins després, ja ens veurem, torno de seguida. Podem escollir la que més ens abelleixi.

Normalment les expressions angleses es pronuncien força correctes, però no és així amb les que venen de l’alemany. Hi ha una malaltia (compte no enfermetat) que es pronunciada molt incorrectament. Es tracta de l’alzheimer, que deu el seu nom al descobridor de la malaltia el metge bavarès Dr. Alzheimer, que sovint diem al/zei/mer quant la pronunciació correcta en alemany és alz/hai/mer amb la h aspirada. El diftong ei es pronuncia ai.

Jaume Subirana - Resident

El Racó De La Llengua

Des de la Residència Assis, volem donar la benvinguda a Anna Maspons, Josep Muixench, Àngela Casellas, Mª Mercè Oliver, Eulàlia Abadal, Teresa Fernández, Carme Pallàs, Manel Martí, Alejandra Martínez, Josep Maria abadal, Rosa Comas, Mª Josep Trullàs i Antoni Mascaró, que han vingut a viure a la residència. Benvinguts!

Donem el nostre condol als familiars i amics de Maria Antolin, Norbert Catoria,Elvira Gómez, Joana Victori, Pilar Recaj, Ramón Daví, Mercè Escarré, Roser Fullà, Onofre Pinar, Montserrat Domingo i Andrés Fernández que ens han deixat en els darrers mesos.

1413


1413


5

POESIES

EL VENT

L ’hivern ha arribat i vent ha portatUn senyor un barret s’ha posat

El barret es ben net i politEl vent mirant-se l’home ha dit

-----Posar-me aquest barret vull

L’home digué a tu et falta un bullD’una ventada el barret s’endugué

Ell molt enfadat al vent digué----

Si el barret no fos teu el tornariesBuscar el barret es fer tonteries

I de tornar-te el barret ni somiantT’agafaré encara que sigui volant

----Enfadat l’home cridà “mecatxum” el

ventSi algun dia t’agafo aniràs calent

No et posis així que també sóc valentTorbaràs el barret si busques al torrent

----Així ho va fer i el trobà dientBrut estripat i molt podent

Com t’he dit si et trobo aniràs calentMai podràs, no veus que sóc el vent?

EL MAGRANER

Un senyor ben plantatDel Prat del Llobregat

Passejava un dia de tardorSota un sol esgotador.

----Sense donar-se’n compte Trobà un gran magranerMira que bé! Es digué

Sota aquesta ombra m’estiraré----

No tardà gaire que la sort vingué I estirant-se digué:

Magraner i fas castanyes?Tu m’enganyes!

---- Si tu ets un magraner, jo sóc esparver

Avui menjaré d’un magranerQue ell creu que és un castanyer

Castanyes que després les provaré----

Les castanyes va torrarI molt bones les va trobar

Dient: unes quantes guardaréD’aquestes castanyes d’un magraner

---- Que no és ni magraner ni castanyer

Però castanyes si sap fer!

Enric ColomResident

POESIES

1413


6

CORAL I TEATRE

1413


Amb motiu de la diada de l’11 de setembre d’enguany, uns dies abans l’Educadora-Animadora so-cial va convèncer a alguns resi-dents a formar una petita coral, jo entre ells. Varem aprendre unes cançons catalanes amb moltes ganes de que sortís bé i amb una paciència encomiable per part de l’educadora. I finalment arriba el dia 11 de setembre i ja ens veus a tots els can-tants uniformats: els homes pantalons foscos i camises blanques i les dones amb pantalons foscos i bruses blanques, completant-ho amb un “foulard” blau. Fèiem força goig!. Va ésser un petit concert de sis cançons: quatre de catala-nes, una religiosa i finalment l’himne d’Assís. Sembla ser que al públic els va complaure. Gràcies, moltes gràcies! Durant les quatre setmanes d’Advent vam preparar un concert de Nadal que varem fer el dia 23 de Desembre. Va ser a base de Nadales, entre elles l’Adeste Fideles, en llatí i Blanca Navidad, en cas-tellà. El resultat va ser molt bo!

A la Residència Assís, ja porten alguns anys fent els Pastorets: enguany repetim els de l’any passat i alguns personatges repeteixen el mateix paper. En canvi, jo i la meva esposa i algun altre més, som novicis en aquests afers. Sort que no ens hem d’estudiar el paper! Pobrets de nosaltres! L’estrena va ser el dia 21 de desembre. A banda de les frases improvisades, (que per cert, van causar sonores rialles entre el públic), podem dir que va ser tot un èxit! Felicitats pels dos actes a la Sara Solà,

Educadora Social que s’estrena-va com a directora, tant de cant com de teatre! Esperem poder començar aviat a preparar al-guna cosa per Setmana Santa...Potser Caramelles?

Josep Muixench

Resident

Assis ja torna a tenir Una petita Coral i un grup de Teatre

1413


1413


7

LA bONA CONvIvèNCIA

Fòrmula per construir una bona convivència

Ingredients:

-Respecte -Comprensió -Prudència -Paciència -Intel·ligència -Voluntat

- Respecte i Comprensió entre uns i altres amb les diferències de tendències, formes de ser, actuar...

- Prudència en la forma de parlar...- Paciència per escoltar, entendre’s- Intel·ligència i voluntat per pensar i complir el respecte, la comprensió, la

prudència i la paciència.

Tots som lliures de pensar, de fer i de actuar com vulguem, però la Llibertat té un límit, la llibertat acaba quan es comença a molestar o perjudicar els altres.

Francesc Puig - Resident

Me es muy difícil plasmar aquí a todo el personal que está a nuestro servicio. Podría enumerar desde la Dirección, administradoras, trabajadora social, psicóloga, educadora social, fisioterapeuta, enfermeras, auxiliares, todo el personal al servicio de la cocina, lavandería, las de la limpieza, los trabajadores de mantenimiento, a la fundación, así como el servicio religioso, a la comisión de representantes de los residentes...

Si tuviera que enumerar el trabajo que desarrollan y todas sus responsabilidades tendría que dedicar muchas páginas pues me sería amplio detallar todos los trabajos. Cada uno me llevaría mucho tiempo y páginas.

Cada uno de nosotros sabremos valorar el trabajo que cada uno hace, todo trabajo dedicado a los demás, no tiene precio. Debemos valorar cada trabajo con sus responsabilidades. Po esto manifiesto que cada uno sabrá hacer su valoración.

Quiero desde estas páginas ofrecer a todo el personal nuestro agradecimiento por todo este trabajo que realizan en favor de todos nosotros, los residentes. Desearles a todos unas fraternar y felices Navidades, así como un prospero Año Nuevo junto a nosotros y todos sus familiares.

Álvaro Garcia - Residente

La bona convivència és difícil. Però possible

Al personal que esta a nuestro servicio

1413


8

1413


vOLANT A RIO DE jANEIRO

(continuació del relat publicat en l’anterior butlletí)

Surto al carrer, pantaló curt, camisa i sandàlies, a l’hotel em diuen que fora la cadena del coll i el rellotge; que me’n compri un de barat, de plàstic, tot degut de bandes de “menininos”: nens que encara no han arribat a la pubertat i viuen al carrer.

Amb taxi em dirigeixo al centre de la ciutat i torno a refer el mateix camí; entro en uns grans magatzems on jo fa més de quaranta anys havia treballat. Miro les cares del personal i, naturalment, no conec a ningú. Compro un barret per la solejada i em dirigeixo al barri antic que conec bé. Calor. La majoria del comerç continua amb les instal·lacions antigues. He vist una botiga de teixits mesurant la roba amb un antic bastó llarg i prim que en diuen “metro”. Hi ha petits restaurants, cafeteries, bars i una multitud de gent que envaeix els estrets carrers. Calor i xafogor. Cines, sales antigues amb pel·lícules ”X”. Aprofito les parades que venen sucs ben frescos de fruita tropical i bec molt. Entro a una església petita, ni en sé el nom, recollida, força gent pregant en silenci, i aleshores sento que tinc gana, a on anar? Doncs ja es tarda avançada, però com que en aquesta bulliciosa ciutat, per algunes coses, el rellotge no compta, em dirigeixo a una “churrasquería” amb especialitat de carns a la brasa. Els cambrers vestits de “gaucho-ginets de les estepes” van donant voltes a la gran sala del menjador i porten llargues i fines espases que travessen trossos de carn variades: bou, vedella, pollastre, botifarra i xoriços. Carn molt o poc feta, al vostre gust. Tries el tros que vulguis i te’l tallen amb uns llargs i ben afilats ganivets. No abusis, doncs, ben segur que et tornaran a visitar.

Torno a caminar i recordar, i pocs més tard, cansat, satisfet i acalorat, torno a l’hotel. Dutxa, poca roba i m’assec a la terrassa a contemplar la gran riuada de cotxes i gent que van tornat a les seves cases. Fan cara de cansats. La nit al tròpic, cau com un teló al teatre, doncs al tròpic no hi ha crepuscle. Penso amb l’aire condicionat que m’espera. Bona nit! Demà serà un altre dia.

Joan Mestre. Resident

Volant a rio de janeiro

1413


1413


9

RETORN A UN bOSC

La brisa m’ha murmurat:-m’enganya on vas sola pel bosc?-Ai! No vaig pas sola amiga, Camino els meus records.L’arbreda m’ha preguntat:-Què cerques minyona?,T’has apartat del camí.-Busco aquell clap tupitOn un dia ens besarem els dos.L’ocellada refilava, Dolçament m’han demanat:-Canta amb nosaltres, El dia és ben ermós.-No puc cantar ocells,Vostre cant és alegroiI mon cor no s’hi avé.El rierol m’ha mirat, Corrent avall, en un redósMansoi s’ha deturat.-Apropat dona, beu un xic, Et daré frescors, no tinguis por!-Deixa’m tranquil·la corrent.Mes al mirar el rabeig, el rierol m’ha comprés.En les aigües transparents, Reflectit en son mirall Somrient hi era ell.L’he vist com aquell jornEn que em jurà amor etern.Dia a dia omplí ma vida fins que la mort me l’occí. Espuma argentada! S’ha fet fonedís.Retornant del llarg passeig, la natura esplendorosam’invitava novament.Una abella trapecera, m’ha brunzinat a l’oïda;

-Ja ha arribat el bon temps!Mirant a l’entorn, El cicle vital es repetia.El sol perdia fulgorLa tarda declinava lentament, Poc a poc es cobriaUn gris i violat mantell.Un botó groc s’ha tancatTot esperant el nou siaPer obrir-se en nou esclat.Dalt la carena, El paisatge era tan bell!Ja sense melancolia Podia pensar el ellI reviure sense enyorinstants feliços viscuts.Qui tant amor ha rebutI tant ha sabut estimar,no es pot sentir aïllat.L’ànima s’ha enriquitI en vida que és amorDolçament es va fonent.Amics meus, cantem, cantem.

Elvira Ruscalleda

Retorn a un bosc

1413


10

1413


RECULL D’ACTIvITATS

Durant aquests mesos hem fet activitats molt variades a la residència! Aquí en podeu trobar un recull:

MARÇDies 24 al 31 de març Celebració de la Setmana Santa – Actes religiosos

ABRILDia 3 Pel.licula “Mejor imposible” amb Jack NicholsonDia 23 Celebració Festa de St. Jordi. Preparació de les roses. Repartiment de roses, libres i un obsequi sorpresa.

MAIGDia 22 Audició musical – “Les quatre estacions de Vivaldi”Dia 25 Ballada de Sardanes a la Residència – a càrrec dels residentsDia 31 Concert: “Els cracs d’Andi” – a càrrec de l’Associació Sindrome de Down de Sabadell

JUNYDia 10 Audició. Retaule Maese Perez – Manuel de Falla i Concert de Aranjuez –Joaquin Rodrigo (A càrrec dels amics de la música).Dia 24 Revetlla de Sant Joan

JULIOLDia 4 Festa d’estiu. Projecció de vídeos de la 1 Mostra Literària FEATE. Lectura de la redacció guanyadora de la 1 Mostra Literària FEATE. Pica-Pica.

Dia 9 Audició musical “New York Memorias” – Orquestra André Rieu (A càrrec Amics de la música de St. Quirze).Dia 13 Dinar d’estiu conjunt amb els residents, personal de la Residència i Membres del Patronat.Dia 15 Pel.licula “Invictus” de Clint Eastwood

SETEMBREDia 1 Trobada de Cotxes antics a la ResidènciaDia 10 Concert Diada Nacional (A càrrec de la Coral d’Assís)

Dia 30 Setmana cultural de la Gent Gran – Sortida a l’hort

Recull d’activitats

1413


1413


11



OCTUBREDia 1 Se tmana cultural de la Gent Gran – OlimpiadesDia 2 Audició “Gala Lírica en el Metropolitan Opera House de New York” – a càrrec dels Amics de la MúsicaDia 6 Festa de St. Francesc Programa: Concert de St. Francesc a càrrec de la Coral Estela de Sarrià. Missa. Aperitiu amb l’actuació de la Coral d’Assis. Dinar.

Dia 11 Projecció del documental: “La Maternitat d’Elna”Dia 29 Taller de panallets

DESEMBREDia 11 Celebració comunitària del perdó. A càrrec del Pare Marcel FondevilaDia 14 Recital de sarsuela (amb piano – Francesc Marín – i flauta travessera – Carles Bueno- ).Dia 16 Concert de Nadal – a càrrec dels alumnes de l’Escola Taula Rodona.Dia 17 Taller de Galetes de Nadal

Dia 21 Obra de Teatre “Els Pastorets” A càrrec dels Residents d’Assís

Dia 23 Concert de Nadal – a càrrec dels residents d’AssísDia 24 Missa del Gall i RessopóDia 25 Santa MissaDia 31 Revetlla de Cap d’Any

GENERDia 1 Missa d’Any NouDia 5 Visita a la Residència de SSMM Els Reis d’Orient. A la nit repartiment de regals pels residents.Dia 6 Missa de ReisDia 19 Teatre: “la neboda ed l’oncle”, Grup Teatre de la Creu AltaDia 20 Pel·lícula “Los Miserables”, de Tom HooperDia 25 Espectacle de dansa a càrrec de l’Escola de dansa Mònica Escribà

• La diversitat de pretensions no té fi. Fins i tot n’hi ha que tenen la pretensió de no tenir-ne

• Cada home posseeix un grau de cocció diferent• Els rucs se’ls coneix per les seves llargues orelles, als necis

per la seva llarga llengua• Tot és Vanitat, però qui n’està lliure?• La teva manera de judicar els altres revela el teu caràcter.• El difícil no és guanyar diners, sinó guardar-los• Per a ser feliç has de ser indispensable per a alguna

persona• Amb un acudir graciós s’aconsegueix més que amb un

rampell colèric• No digueu tot el que penseu, però penseu en tot el que

digueu• Vida és l’art de treure conclusions correctes i també

requisits erronis• Peus calents, cap fresc, ventre lleuger i cos net t’ajuden a

mantenir la salut• Allò que és impossible pels homes, és possible per Déu• Allò que sabem tres, aviat ho sabrem cent• Qui vulgui dormir bé de nit caldrà que posi cura a estar ben

despert de dia• Val més que et facis aconsellar per que té experiència que

per qui té saviesa• Les ferides esdevenen cicatrius, però les cicatrius creixen

amb nosaltres• Bram d’ase no pujà al cel, i si hi puja, no hi posa arrel• Només a qui està d’acord amb nosaltres, concedim que té

“sentit comú”

• Cal que t’assabentis bé dels fets abans de tergiversar-los

Francesc Puig. Resident

Pensaments per meditar

Nº41 març 2014

Documents

Transcript of Nº41 març 2014