Fa 2000 anys a la Península

Ibèrica... Llatí 2a avaluació

Sara Navarro i Alba Pérez

2n Batx HS1

SALVE, EGO MILITES SUM.

Ens submergirem en un

viatge 2000 anys enrere en

el temps. Començarem per

Barcino.

BARCINO

o Ubicació Geogràfica: Situada entre el riu

Rubricatus (actual riu Llobregat) i el riu Baetulo

(actual riu Besós) i davant del mar, vies de

comunicació i de comerç. Trobem també una

muntanya, mons Tàber, actual Montjuic, amb

una funció defensiva.

o Habitants preromans: Assentament íber, els laie

– laietans.

o Nom preromà de la ciutat: Barkéno.

o Data de fundació: 14 aC.

o Nom romà: Els romans aprofitaren el nom i la

van anomenar Barcino. El nom complet de la

ciutat és: Colonia Iulia Augusta Paterna

Fauentia Barcino

o La ciutat va ser fundada per l’emperador August el 14

aC quan acabaren les guerres Càntabres, un cop

llicenciats els soldats que hi lluitaren els va donar part

d’aquestes terres per a que hi fessin una ciutat.

o La ciutat va ser una colònia, els seus habitants tenien

dret a la ciutadania romana i eren d’origen itàlic, es

calcula que hi havia uns 2000 habitants.

o Els romans van saber aprofitar els recursos que el

terreny oferia: la mar i els rius facilitaven el comerç i

les vies de comunicació, així, els productes que els

romans comercialitzaven més era el vi i els cereals,

practicaren també la pesca i comercialitzaven amb

ostres; del mons Tàber n’extreien el gres (construcció)

i de les mines situades a l’actual Gavà extreien el

ferro.

o ALTRES HIPÒTESIS SOBRE LA FUNDACIÓ DE LA

CIUTAT:

o Segons el mite, Barcino va ser fundada per

Hèrcules quan feia una expedició amb Jason i els

argonautes, en la recerca del vello d’or. Aquesta

expedició anava cap a l’Àfrica, però va es va

desviar arribant així a les costes de Montjuic. Al

veure la muntanya, rius i mar, pensaren que era

el lloc ideal per a fundar una ciutat, la tripulació

anava en la novena barca “barca nova –

Barcino”.

o Fundada per la família d’Annibal, Anníbal passà

per allà i s’hi quedà. El cognom d’Annibal és

Barca, “Barca Nova – Nova ciutat dels Barca –

Barcino”.

o ORGANITZACIÓ DE LA CIUTAT:

o Trobem l’organització habitual de les ciutats

romanes: la ciutat estava envoltada per la muralla,

amb torres de vigilància i quatre portes. El recinte

de la ciutat s’adaptava al terreny però feia la forma

d’un rectangle els dos carrers principals eren el

Decumanus Maximus i el Cardo Maximus, amb

portes a l’inici i al final de cadascun. .

o A l’encreuament del Decumanus Maximus i del

Cardo Maximus trobem el fòrum.

o Es creu que els carrers eren amples, a sota dels

carrers trobem les clavegueres dibuixant una

quadrícula.

DUES TORRES DE VIGILÀNCIA DE LA MURALLA. Plaça Nova.

Plaça Sant Jaume, on hi havia el FORUM.

o Trobem, a més, un temple, del qual ens queda el pòdium i

quatre columnes, és la part del darrere del temple. El temple

està dedicat a la triada capitolina: Juno, Júpiter i Minerva. El

temple era hexàstil (amb sis columnes al frontal) i perípter

(amb columnes al seu voltant)

COLUMNES DEL TEMPLE, seu del Centre Excursionista de Catalunya.

o A més, hi havia dos aqüeductes que subministraven

l’aigua, un portava aigua del riu Rubricatus i l’altre del

riu Baetulo.

ARCADES D’UN AQÜEDUCTE, trobades a la plaça Duran i Bas.

o Sota la Pl. del Rei es trobaren domus, visibles al Museu

d’Història de la Ciutat, situat a la mateixa plaça.

o Sota la plaça de Sant Miquel es pensa que hi ha termes

públiques.

o Alguns dels mosaics rescatats es conserven al Museu

d’Arqueologia o al Museu d’Història de la Ciutat.

Decomanus Maximus / Actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir

Cardo Maximus / Actuals carrers de la Llibreteria i del Call

Fòrum / Actual Plaça Sant Jaume

Muralles

Temple, a l’actual centre excursionista.

Aqüeductes / Actual Pl. Duran i Bas

Ja heu vist com Barcino ha

canviat al llarg dels anys… I

com ha crescut! Però pels

carrers de l’antiga Barcino

encara es veu la presència

romana! Anem a veure

Empúries.

EMPORIAE

o Ubicació geogràfica: Situada al costat del riu

Fluvià i del riu Ter, a la badia de Roses

(comerç).

o Habitants preromans: Els primers habitants

foren els indicetes i posteriorment

s’establiren els grecs.

o Nom preromà: Ἐμπόριον , que vol dir

“comerç” o “mercat”, això ja ens dóna moltes

pistes sobre la seva funció.

o Data de fundació: Els grecs arribaren al segle

VII aC, els romans al segle II aC.

o Nom romà: Els romans conservaren el nom:

Municipium Emporiae

o Ἐμπόριον:

o La fundació d’Ἐμπόριον se situa després de

la fundació de Massàlia (Marsella), cap al

segle VII aC. Els foceus, un poble grec

procedent de l’Àsia Menor, tot seguint la

costa van trobar un bon lloc on establir-se

el 600 aC aproximadament, tot i que ja

estava habitat pels indicetes des de l’edat

del bronze, el poble iber, amb una

economia poc desenvolupada. D’aquesta

manera van establir-se a una petita illa,

l’actual Sant Marti d’Empúries, gràcies a

l’arqueologia s’ha descobert que no es

tractava d’una illa sinó d’una península.

o Ἐμπόριον:

o El primer assentament grec s’anomenà Paliàpolis

“ciutat antiga”, degut a un augment de població van

haver d’ampliar la ciutat i la van anomenar Emporion.

o Gràcies a la proximitat del mar, van poder establir

relacions comercials exteriors, i gràcies a la presència

dels rius, van poder establir relacions interiors amb la

resta de la península. Els grecs que es van establir no

pretenien ocupar el territori sinó conviure-hi i

comerciar. Aviat influenciaren a la cultura ibèrica del

voltant, per exemple, els indicetes acabaren agafant el

model d’alfabet grec, i van influenciar-se també en

elements mitològics. Allò que més comercialitzaven era

cereals i gra, destinats a Atenes.

MURALLA D’EMPORIAE A LA ZONA DE LA NEÀPOLIS.

o Construida al segle II aC, com totes les ciutats emmurallades,

la funció era protegir la ciutat. A l’interior de la ciutat hi havia

la talaia, una torre de vigilància.

TEMPLE AL VOLTANT D’UN PÒRTIC.

o Els romans arribaren després de la segona guerra

púnica, s’instal·laren en un campament al costat de la

ciutat grega, mantenint aquesta la seva independència.

Escipió va establir un praesidium (assentament militar)

l’any 218 aC, que fou la primera base militar d’Espanya.

Quan els indicetes van veure el praesidium van

posicionar-se en contra dels romans, però Cató va

eliminar la resistència antiromana el 195 aC.

o Aquest nou assentament militar fou poblat per itàlics i

posteriorment va rebre soldats que havien lluitat a les

guerres contra Pompeu. Més tard, en l’epoca d’August,

Emporiae va ascendre a municipium i les muralles que

separaven la ciutat romana i la grega van ser

enderrocades. A partir d’aquell moment la ciutat grega

va perdre la seva independència i totes dues ciutats es

van convertir en una.

o Distribució de la ciutat grega:

o Paleàpolis: Primera ciutat on els grecs van

establir-se, correspon a l’illa, aquesta part

ha estat sempre habitada i es coneix molt

poc de l’època grega.

o Neàpolis: És la part en la que més s’ha

pogut excavar. Es van trobar tres temples

del segle IV aC, un dels quals dedicat al

déu de la medicina Asclepi, del qual es va

trobar una estàtua a l’interior. A prop hi

ha un altre temple, el Serapeíon, dedicat

a Isis i a Serapis, fruit de la influència de

les relacions comercials amb l’Orient.

o Distribució de la ciutat grega:

o Es va trobar també l’àgora, envoltada de porxos,

i el carrer que creuava tota la ciutat passant per

l’àgora, on s’han trobat restes de locals destinats

al comerç, com l’stoá, edifici amb botigues.

o Hi havia també un mercat: macellum.

o S’han trobat algunes cases en les que es pot

veure la distribució de la casa: d’una sola planta

amb tres habitacions, i mosaics a les habitacions

més importants.

o Arreu de la ciutat trobem cisternes per a

emmagatzemar l’aigua de la pluja, que no era

abundant i sovint la població havia de recórrer a

les cisternes públiques perquè no tenien aigua

potable a casa.

TEMPLE DEL DÉU ASCLEPI, Askleípeion.

ESTÀTUA del déu Asclepi a l’interior

MOSAIC trobat a una casa. Neàpolis.

CISTERNA

o Distribució de la ciutat romana:

o Va ser una ciutat de nova planta o ex novo.

Presenta la distribució típica de les ciutats

romanes: dos carrers principals, el cardo

maximus i el decumanus maximus, amb el

forum a l’encreuament d’aquests dos, i la

resta de carrers distribuïts en forma de

quadrícula. Trobem però, un mur que

divideix la ciutat en dues parts, aquest mur

és una singularitat, doncs no es presenta a

cap altra ciutat romana.

MURALLA I ENTRADA A LA CIUTAT PEL CARDO MAXIMUS.

o La muralla estava construïda amb grans blocs

de pedra i amb formigó. Donava la volta a tota la

ciutat, la funció principal era defensiva.

Formigó, opus caementi-cium

Blocs de pedra

o El fòrum està dividit en dues parts pel decumanus maximus. A

una banda es trobaven les botigues (tabernae) i un cantó hi

havia el temple capitolí, dedicat a Juno, Júpiter i Minerva i alçat

sobre un podi. A l’est del fòrum hi havia la basília i la cúria.

o A l’Empúries romana hi havia

també termes públiques, un

mercat, i un amfiteatre. Es

creu que hi havia també una

palestra, destinada a

l’esport.

TERMES ROMANES,

Empúries

FORN DE LES

TERMES,

praefurnium

o A prop hi havia també les

popinae, tabernes o menjar i

buere.

o De totes les cases que hi va

haver, es calcula que van viure-hi

uns 4000 habitants, s’han trobat

tres domus i varis mosaics.

o Les domus es caracteritzaven per tenir uns grans

jardins i molts espais oberts per a deixar passar la llum.

o Hi havia també insulae per a la gent que no era de

classe benestant. Als pisos inferiors se situaven les

botigues o tallers.

Empúries fou una gran civis,

recordo encara com era

banyar-me a les termes… Per

cert, aquests d’aquí darrera no

els coneixeu, oi? Són habitants

d’Iltirda, Indíbil i Mandoni…

ILERDA

o Ubicació geogràfica: Situada a l’interior

de Catalunya, al costat del riu Sicoris

(actual Segre) a les Terres de Ponent.

o Habitants preromans: Poble íber, els

ilergetes.

o Nom preromà de la ciutat: Iltirda, es

pensa que en la llengua dels íbers “il” –

ciutat, tir – “llop” : ciutat del llop.

o Data de fundació: 89 aC

o Nom romà: Ilerda

o Trobem tres nuclis urbans: Iltirda

(actual Lleida), Iesso (actual Guissona) i

Aesso (actual Isona).

o Ens centrarem en Iltirda, l’actual Lleida.

o Iltirda estava dividida en dos nuclis

urbans: el primer estava a prop del

turó, a la zona de la seu, i l’altre es

trobava al costat del riu (comunicació)

o Al llarg de la història de Roma va

protagonitzar vàries escenes.

o A la Iltirda del segle III aC trobem dos cabdills:

Indíbil, cabdill d’Ilerda, i Mandoni, cabdill

d’Ausa (Vic), que lluitaven per a mantenir la

seva independència contra l’ocupació

romana. Pactaren primer amb els

Cartaginesos a través d’Asdrúbal per a lluitar

contra Escipió. Més tard, però, canviaren de

bàndol i s’aliaren contra els romans, però

descobriren les intencions d’aquests de

romanitzar tota la península. Tornaren a

batalla i Indíbil morí, Mandubi, per una altra

banda, va ser entregat als romans. En aquest

moment Iltirda va esdevenir Ilerda.

INDÍBIL I MANDONI, els dos cabdills que lluitaren per Lleida.

Porten una espasa, cadenes i una llança.

Situada a l’entrada de Lleida.

o L’any 49 aC Lleida va ser l’escenari de les lluites

entre Juli Cèsar i Pompeu iniciat l’any 50 aC. Les

tropes ed Pompeu van construir un pont per a

passar el riu Sicoris, i les tropes del Cèsar

ocuparen un turó. L’excèrcit del Cèsar va quedar

desorientat, doncs acostumava a lluitar en espais

més tancats, però van saber reaccionar ràpid i es

refugiaren al costat de les muralles. Després

d’una batalla, dura especialment per l’excèrcit de

Juli Cèsar, aconsegueixen aventatjar-se i

finalment l’excèrcit de Pompeu es rendeix. Cèsar

accepa aquesta rendició perquè havia estat una

batalla molt dura i molt violenta. “Ilerdam

videas” (tan de bo vegis Lleida!) era el que es

desitjaven els soldats que lluitaven, doncs molts

d’ells morien.

La vam liar parda a

Ilerda… Però aquest era

el nostre modus

operandi, ja se sap…

Anem a veure Tarraco…

TARRACO

o Les primeres notícies que en tenim són

del segle III aC; quan hi havia una

població ibera de nom Kesse, que donà

nom als cossetans, tribu que habitava al

Camp de Tarragona. La localització

concreta de Kesse és una qüestió

polèmica, havent-hi investigadors que

consideren que es trobaria propera al

port i d'altres que la situen a la part alta.

També hi ha experts que identifiquen

Kesse amb altres poblacions del Camp de

Tarragona, com Valls.Es coneix que des

del s. V aC van existir poblats ibèrics a la

desembocadura del riu Francolí.

o En aquesta mateixa zona La ciutat de Tarraco va ser

obra dels Escipions, sorgeix arran de l'arribada dels

exèrcits romans a la península l'any 218 aC en el

marc de la confrontació bèl·lica pel control de la

Mediterrània entre romans i cartaginesos,

l'anomenada Segona Guerra Púnica. Un cos

expedicionari romà va desembarcar a la ciutat

grega d'Emporion, l'actual Empúries, per dirigir-se

ràpidament cap al sud per tal de controlar les terres

al nord de l'Ebre. Les tropes romanes estaven

comandades per Gneu Escipió al qual se li va afegir,

un any més tard, el seu germà Publi Corneli.

Després de vèncer en un primer combat als

cartaginesos, van deixar una petita guarnició que

aviat es va transformar en la principal base militar

romana a Hispània i a la ciutat de Tarraco.

Al S. II aC l'antic campament ja està

emmurallat i convertit en una ciutat

romana amb tots els serveis públics. A

l'any 45 aC és quan Juli Cèsar, després de

derrotar Pompeu, atorga a la població la

categoria de Colònia Iulia Urbs Tarraco

(CIUT). En els següents anys es

construeixen temples, el fòrum municipal i

el teatre. La ciutat que estava creuada per

la via Augusta, va arribar a tenir més de

30.000 habitants. Tarraco es convertirà en

la capital de la Hispània Citerior o

Tarraraconense, sent la ciutat més

important durant aquesta època pel seu

valor estratègic.

TARRACO, capital de la HISPANIA CITERIOR

Traçat de la

ciutat de

Tàrraco

o És l'edificació romana més antiga i millor conservada. En un primer moment hem

d’imaginar com una simple estacada de fusta que havia de protegir la guarnició

militar. La victòria romana sobre els cartaginesos i la incorporació d'Hispània a

l'Estat romà accelerà el procés de consolidació d'aquestes defenses. La construcció

de la primera muralla de pedra està datada a inicis del segle II aC i d'ella es

conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la torre de Minerva; una

gran porta adovellada, únic accés original conservat, i 5 portells.

Sembla que cap als anys 150-125 aC va créixer en

extensió, altura i amplada. Així va passar a englobar en

el seu interior el nucli urbà i hauria perdut ja part del

seu caràcter estrictament defensiu. Construïda amb un

sòcol de grans pedres megalítiques, l'alçada de la

muralla va augmentar fins als 12 m. i la seva amplada va

passar de 4,5 a 6 m. Ara es conserven 1.100 metres.

o La torre de l'Arquebisbe, amb la part superior afegida durant l'edat

mitjana (S.G.). La Tarragona medieval va aprofitar i refer les

muralles romanes, que fins al segle XIX van defensar la ciutat.

Durant la guerra de Successió (1702-1714) va ser envoltada per un

cinturó de grans baluards per a l'artilleria, per sobre del qual

transcorre l'actual Passeig Arqueològic.

o La torre de Minerva rep el nom per la

presència d'un relleu d'aquesta deessa i d'una

inscripció llatina, de les més antigues de la

península, que diu: M. Vibio Menrua (De

Marc Vibi a Minerva). S'hi pot observar també

la doble tècnica constructiva original per a les

torres: base megalítica i cub de carreus.

LES CASES ROMANESo Poc és el que sabem de les característiques de les cases romanes de

Tarraco ja que cap ha estat excavada en extensió. Probablement, al

costat d'àrees acomodades en què segurament predominen les

típiques cases romanes, apareixien altres en les que prevalien els

edificis de pisos. Molt properes a Tarraco, hi ha la vila de Centcelles,

vila aristocràtica, i la vila dels Munts, utilitzada com a explotació

agrària, que conserven pintures murals i mosaics d'una extraordinària

qualitat.

AMFITEATREo Escenari de combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges i altres espectacles,

l'amfiteatre de Tàrraco, datat a finals del segle I o primera meitat del II aC, té unes

mesures totals de 109 per 86 metres, podent albergar fins a 14.000 espectadors.

Situat fora del nucli urbà, en una zona de pendent del que col·laborava a la

consistència de la construcció i facilitava l'acústica, es va construir annex a l'actual

platja del Miracle i es connectava amb aquesta a través d'una volta subterrània.

o Conserva la seva planta el·líptica i bona part de la graderia original. Sota la

sorra es va localitzar un santuari dels gladiadors presidit per una pintura

mural de la deessa Nèmesi, deessa a la qual s'encomanaven els gladiadors

abans de començar l'espectacle. Durant el mandat de Valerià van ser

cremats vius a la sorra l'any 259 el bisbe cristià sant Fructuós i els seus dos

diaques Auguri i Elogi. Aquest fet va motivar que, a finals del segle VI, una

vegada abandonat l'edifici, s'aixequés al seu interior una basílica, les restes

es conserven dins de l'església romànica de la Mare de Déu del Miracle.

TEATREo Va ser construït a finals del segle I aC, en una zona portuària, a prop

del fòrum local, aprofitant unes graderies ja existents. L'edifici va

deixar de funcionar en els últims anys del segle II. El teatre romà de

Tàrraco conserva parcialment els tres elements estructurals

essencials que defineixen un teatre romà: cavea o graderia, orchestra

i scaena. La part millor conservada és la orchestra, que roman

pràcticament íntegra. També és visible més de la meitat de la scaena

amb un podi decorat amb nínxols i exedras revestides de marbre.

o Donada la seva importància en la vida col·lectiva la part posterior de

l'escenari (scaenae frons) es monumentalitza i es decora mitjançant

diversos elements entre els quals destaquen diverses divinitats i

membres de la família imperial. Darrere del podi s'amagava el teló que

s'aixecava des de baix. Al costat del teatre es va construir grans jardins.

CIRC

o A la part alta de la ciutat es va construir el circ, edifici dedicat a

l'espectacle que va adquirir major popularitat. Construït sota el regnat de

Domicià, a finals del segle I després de Crist, podia albergar al voltant de

23.000 espectadors. Mesurava 325 m. de llarg per 115 d'ample. Es tracta

del circ més petit dels conservats a la península, però també el més refinat

en la seva estructura. Això s'explica per la seva importància oficial i

política, ja que es troba vinculat directament al fòrum provincial de la

ciutat, i no a les afores, com és comú en aquest tipus de monuments.

o El circ era el lloc on es desenvolupaven espectacles com les curses de

bigues i quadrigues i altres espectacles d'entreteniment. Encara es

conserven del circ la part de les grades que es troben en una de les

corbes i les monumentals portes d'accés, el problema és que gran part

d'ell es troba ubicat a l'interior de l'actual recinte urbà.

o El circ de Tàrraco representa la fase final del projecte Flavi de

reurbanització del sector nord-est de la ciutat. L'existència del recinte

emmurallat republicà, del complex forense i del tram urbà de la Via

Augusta va determinar l'aspecte formal del circ. Hi ha elements

suficients per pensar que, almenys una part de l'edifici, es va utilitzar per

a espectacles fins al primer quart del segle VII dC.

FORUMo El Fòrum Provincial de Tàrraco estava situat a la part més alta de la ciutat i

s'estructurava entorn de diversos àmbits: un recinte destinat al culte, a la

terrassa superior, i els espais administratius de la província, que ocupaven

una terrassa intermèdia. El recinte de culte oficial consistia en una plaça

rectangular de 153 m de longitud per 136 d'ample, envoltada per un pòrtic

en tres dels seus costats, presidit per un temple de culte imperial. El

temple ocuparia l'espai central del pòrtic nord i tindria una alçada

aproximada de 15 m. Hi va haver també temples dedicats a Minerva,

Venus, Seraphis, etc. dels que tot just se’n conserven restes.

• La plaça de representació estava situada a la terrassa intermèdia i era el punt

des d'on es gestionava la província. En ella es trobaven espais tan importants

com l'arxiu provincial (tabulariun) i la caixa de l'Estat (arca) on es custodiava

la recaptació fiscal de totes les ciutats de la província. La plaça era un ampli

espai central enjardinat amb pòrtics en tres dels seus costats, que era

creuada per una via longitudinal, on se situava una sèrie d'estàtues dedicades

en la seva major part a sacerdots provincials (flamines).

VIES DE COMUNICACIÓo Els carrers de la ciutat es trobaven pavimentats,

amb voreres a banda i banda. Els autors clàssics

ens parlen de carrers bruts i tumultuosos, tot i

això, tots els nuclis urbans disposaven d'una

important infrastructura urbana. Per sota de les

voreres circulava tota una complexa trama de

canalitzacions que abastia d'aigua corrent a alguns

edificis i a les fonts públiques. Aquesta

infrastructura es completava amb una complexa

xarxa de clavegueram que permetia mantenir neta

la via pública de la ciutat.

o Un dels monuments millor

conservats que se situen sobre

aquesta via és l'anomenat Arc de

Barà. Les calçades romanes també

van jugar un paper important en

relació amb el món de la mort: en

les proximitats del nucli urbà, a

banda i banda dels camins, se

situaven les principals necròpolis.

En elles es trobaven tot tipus

d'enterraments, des de simples

fosses fins autèntics monuments

com la Torre dels Escipions.

La principal via que passava per Tarraco era la via Augusta que, procedent

de Roma, arribava fins a Gades (Cadis). Des Tarraco partia una bifurcació

que conduïa cap a l'interior, unint la capital amb el nord-oest peninsular.

PORTo Una de les principals infrastructures sobre les quals es va

cimentar Tàrraco va ser, sens dubte, el port, ja que estava situat a

quatre dies de navegació del port de Roma, el que la va convertir

en una important escala estratègica. No tenim massa dades sobre

el port original. No obstant això, el desenvolupament de la ciutat

va comportar també la necessitat de dotar l'àrea portuària d'uns

equipaments adequats. Entre els segles II aC i I dC es detecten tot

un seguit d'obres que van encaminades a la progressiva

construcció de molls, cisternes, magatzem i naus, així com

l'aportació de terres per sanejar una zona ocupada inicialment

per platges i maresmes.

AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

o Tarraco va disposar d'almenys dos aqüeductes que van proveir d'aigua

potable a la ciutat. Un exemple d'aquest tipus de construccions és el

monument que es coneix actualment com aqüeducte de les Ferreres o

Pont del Diable, nom que rep de la llegenda, que diu que el diable el va

construir una nit per guanyar una aposta on una donzella es jugava

l’ànima. Aquest aqüeducte es va construir al segle II, en l'època de Trajà.

Està situat a quatre quilòmetres al nord de Tarragona, i subministrava

aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco.

Té 217 m. de longitud i 26 m. d'alçada i està format per dos

ordres d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i

25 el superior), unides sense morter algun, la seva funció és la

de salvar un tàlveg en el traçat de la canalització

NECRÒPOLISo La necròpolis romano-cristiana de Tarragona és,

per la importància del material extret i les

construccions que encara persisteixen, un dels

conjunts funeraris cristians més ben documentats

de tota l'Europa Occidental. És un cementiri que

van utilitzar els cristians des del segle III fins al VI,

conservant una cripta de planta de creu inscrita en

quadrat, una altra amb llarga escala de descens i

dos compartiments separats per arcs de maó i

diverses restes d'altres construccions pròpies d'una

necròpolis .

o També s'ha conservat un important conjunt d'inscripcions cristianes,

mosaics funeraris i sarcòfags decorats. S'ha construït un museu que en

què es troben peces interessants dels segles III al VI, com sarcòfags,

sepulcres, taüts. La seva proximitat amb el port permet suposar que hi va

haver fins i tot un barri amb cases al costat de la necròpolis, dada que no

ha de sorprendre perquè els temples cristians i els seus edificis annexos

solien convertir-se en enclavaments on es desenvolupaven importants

activitats econòmiques.

Ja heu vist la importància de

Tarraco, sort que ens ho han

reconegut i ara som patrimoni

de la humanitas! Ara ens toca

anar fins a… Emerita Augusta…

EMERITA

AUGUSTA

o Entorn de l'any 25 aC i un cop resoltes, que no

concloses, les Guerres Càntabres després de la presa

de Lancia, manava Octavi August fundar una colònia a

la província lusitana amb el nom d'Augusta Emerita, a

l'actual Mérida, a Extremadura, a la província de

Lusitània. L'encarregat de complir l'ordre seria Publi

Carisi, amb l'objectiu principal d'assentar als legionaris

més veterans de les guerres mantingudes contra

càntabres i asturs. Aquesta era una zona poc

romanitzada, enmig dels vettons, túrduls i lusitans que

ocupaven fins llavors l'extrem sud-occidental de la

Península

o La seva ubicació en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i punt de

trobada entre dues vies principals, la Via de la Plata, de nord en sud, i la que

unia Còmplutum amb Olisipó, d'est a oest, la convertia en nus de

comunicacions de tot l'occident de la península Ibèrica. El territori era ric en

recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua. Capital

de la província Lusitània des del 15 a. C., Emèrita es va transformar durant els

segles I i II d. C. en una esplèndida ciutat monumental, amb tots els edificis,

espais i serveis propis d'una gran urbs romana.

o Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat experimenta un renovat

desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que la va

convertir a la capital de la Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més

importants del món romà. Es reconstrueixen diversos edificis públics,

s'aixequen nombroses mansions urbanes i s'enriqueixen les vil·les rurals.

o La trama urbana formava la retícula pròpia de les

fundacions romanes, a partir del Decumanus

Maximus i del Cardo Maximus. Encara és possible

contemplar restes d'alguns carrers i de diverses

domus. D'aquestes les més notables són les

anomenades Casa de l'Amfiteatre i Casa del

Mitreu, ambdues situades extramurs, per la seva

extensió i luxe i pels seus bells mosaics, entre els

quals destaca el Mosaic Cosmològic. El Decumanus

Maximus desembocava en la porta que donava al

pont sobre el Guadiana, de 60 arcs i 792 m. de llarg

i construït amb un nucli de formigó romà revestit

de carreus encoixinats. Al llarg dels segles ha estat

restaurat en nombroses ocasions.

MOSAIC D’ESCENES DE LA

VEREMA DE LA CASA DE

L’AMFITEATRE (MUSEO

NACIONAL DE ARTE

ROMANO)

o Un altre aspecte molt destacat d'Emèrita

Augusta són les infrastructures

hidràuliques que es troben en l'interior de

la ciutat i sobretot en el seu entorn. Així,

es conserven restes dels aqüeductes que

fornien aigua a la ciutat, alguns

corresponents a galeries subterrànies i

d'altres a canalitzacions elevades, com el

tram més cèlebre, l'anomenat Acueducto

de los Milagros. Dos dels aqüeductes

prendrien l'aigua dels embassaments

propers de Prosèrpina i de Cornalvo,

encara que recentment s'ha posat en

dubte l'origen romà d'ambdós pantans.

AQÜEDUCTES

PONT ROMÀ SOBRE EL GUADIANALa construcció d'aquest gran pont és un dels fets fonamentals per

a l'assentament i evolució de Emerita Augusta. Un gran pont amb

60 arcs, tres d'ells gairebé enterrats, i una longitud total de 792 m.

Fet de formigó recobert per grans carreus encoixinats. L'obra es

va repartir en diversos trams d'arcs, realitzats successivament. El

primer i segon tram es van realitzar en època d'August, per unir-

los i enfortir-los, es va construir un tallamar comú, riu amunt, per

així alleujar la pressió del corrent de l'aigua sobre els pilars. En un

gran crescuda al S. XVII aquest tallamar va cedir, i van haver de

construir cinc arcs nous. El primer tram, que conserva encara avui

és de fabricació romana, consta de 10 arcs de mig punt amb una

llum que oscil·la entre els 6,50 mi els 10 m.

PONT sobre el Guadiana, EMERITA AUGUSTA

FORUMo Emèrita disposava de dos fòrums, un per a la

ciutat i l'altre per a la província. Del fòrum

municipal es pot veure part del pòrtic i el Temple

de Diana, d'època d'August. A desgrat del nom

amb què es coneix, s'ha pogut determinar la

dedicació del temple al culte imperial gràcies a

les escultures allà trobades. Del fòrum provincial

romanen la porta que el comunicava amb el

fòrum municipal, mal anomenada Arc de Trajà, i

restes del temple, també de culte imperial.

PLANTA DEL TEMPLE DE DIANA)

o És l'única construcció religiosa que es conserva en el seu lloc a Mèrida. Data del final

del s. I a. C i és un edifici de grans dimensions, que, a causa de la seva ubicació en el

Fòrum Municipal, devia tenir gran luxe i decoració. Possiblement el temple estigués

dedicat exclusivament al culte de l'Emperador August, no a Diana, com així ho

indiquen els materials escultòrics localitzats. Aquests representen a membres de la

família imperial, al mateix Emperador Diví i al Geni del Senat. La seva planta és

rectangular, amb un pòrtic hexàstil i perípter. Aquestes, de fust estriat, estan

coronades per capitells corintis i pintades de color. Situat sobre una base o pòdium

de 3 m. d'altura, s'accedia a ella per unes escales avui desaparegudes.

ARC DE TRAJÀ (FÒRUM

PROVINCIAL)

o Arc d'entrada, possiblement, al fòrum provincial.

Estava situat al Cardo Maximus, una de les vies

principals de la ciutat i comunicava aquest fòrum amb

el municipal. En la seva època estava recobert per

marbre. Construït en granit, i folrat en marbre en el

seu origen, mesura 13,97 m. d'alt, 5,70 m. d'ample i

8,67 m. corresponents a la llum de l'arc. Es creu que té

un caràcter triomfal, encara que també va poder servir

com avantsala del Fòrum Provincial. Immers en

l'embull constructiva moderna i emmascarat per les

cases veïnes, aquest arc s'alça majestuós i admirat per

viatgers i historiadors de tots els temps. La seva

denominació és arbitrària, donat que la inscripció

commemorativa es va perdre segles enrere.

TEATREo El teatre i l'amfiteatre formen un conjunt construït segons

un únic projecte i sobre el mateix turó , sobre el qual

recolzen les seves respectives graderies. El teatre és l'edifici

més ben conservat i més grandiós de Mérida. Va ser

inaugurat el 16-15 a. C. i reformat en diverses ocasions. La

seva cauea o graderia tenia capacitat per a 6.000

espectadors. El més destacable de l'edifici és el frons

scaenae, compost de dos pisos decorats amb columnes de

marbre i una sèrie d'escultures de déus i retrats imperials.

Rere el frons scaenae hi havia un peristil o pòrtic enjardinat.

AMFITEATREo Inaugurat l'any 8 a. C., l'amfiteatre és

de dimensions considerables, encara

que està construït amb materials

pobres (granit, maó i formigó).

Medeix un poc més de 126 m x 102

m i la sorra 54'50 x 41'15 m. La seva

estructura és l'habitual, amb una

cauea o apta per a 15.000

espectadors i unes fossae en forma

de creu.

CIRCo El circ va ser construït al s. I d. C. fora muralla, al fons d'una vall en el pendent de la qual es

recolza un dels costats de la graderia, amb capacitat per a uns 30.000 espectadors. Les seves

proporcions (440 x 115 m) són notables i la seva estructura és excepcionalment visible.

L'arena ocupa l'extensió de 30.000 m2, dividida per la spina, decorada amb escultures i

obeliscos, dels quals només resten les fonamentacions. En l'extrem oest es trobava la

monumental porta pompae -d'on sortien les desfilades- i, a banda i banda, els carceres o

cotxeres.

Ja hem vist Emerita Augusta,

és una passada… Ara

imagineu haver-ho vist!

Arribats aquí ens preguntem:

Quo vadis? Doncs… SIGUE

SIGUE!

PONT ROMÀ A SALAMANCA

El pont romà sobre el riu

Tormes és el monument més

antic de Salamanca, amb

quinze arcs del segle I tot i que

no es pot dir amb certesa, i la

resta de diverses etapes

posteriors. Es diu que fou Trajà

qui va manar fer el pont per

salvar el pas del riu Tormes.

AQÜEDUCTE DE SEGOVIA

És l’obre d’ingenieria romana civil més important

d’Espanya i un dels millors conservats dels que

deixaven a la P. Ibèrica.

La inscripció que estava situada a la part superior

de l’aqüeducte s’ha perdut, i ara no se sap amb

certesa l’època en que va ser construït. Els

investigadors el situen entre la segona meitat del

segle I i principis del II.

MURALLA ROMANA DE LUGO

Rodeja el casc antic de la ciutat de Lugo, amb una longitud de 2 km

de. A l’inici la seva funció era defensiva, però actualment, forma

part de la urbanística de la ciutat. L’any 2000 va ser declarada

Patrimoni de la Humanitat.

RESTES DEL TEATRE A CARTAGO NOVA

El teatre romà de Carthago Nova, actual Cartagena, va ser descobert el 1988 i és un

dels més grans i rics de tota la Hispània romana. El teatre fou construït en temps de

l’emperador August. El teatre va ser dedicat a Lucio i Cayo César, prínceps de la

joventut i néts d'Octavio Augusto, els noms apareixen en dues grans llindes de

marbre gris situats sobre els accessos oriental i occidental del teatre. Per aquesta

raó, se sap que va ser construït entre els anys 5 i 1 a. C.

TEMPLE DE VIC o Entorn de l'any 25 aC i un cop resoltes, que no

concloses, les Guerres Càntabres després de la presa

de Lancia, manava Octavi August fundar una colònia a

la província lusitana amb el nom d'Augusta Emerita.

L'encarregat de complir l'ordre seria el llegat Publi

Carisio, amb l'objectiu principal d'assentar als

legionaris més veterans de les guerres mantingudes

contra càntabres i asturs. Aquesta era una zona poc

romanitzada, enmig dels vettones, túrdulos i lusitans

que ocupaven fins llavors l'extrem sud-occidental de la

Península

AQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS

o Les primeres vivendes del municipi de Sant Jaume dels

Domenys van néixer probablement com una de les petites

masies sorgides al voltant i sota la influència de la Via

Augusta, que passava per la zona en direcció a Tàrraco.

VIA AUGUSTAo La Via Augusta fou amb una via romana

que comunicava Roma les Columnes

d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar), i

transcorria per tota la costa

mediterrània d'Hispània, a partir dels

Pirineus.

o Fou la calçada més llarga i l'eix principal

de la xarxa viària de la Hispània romana,

amb una longitud aproximada de 1.500

km.

o Al llarg de la seva història va rebre

diferents noms, entre ells els de Via

Hercúlia (o Via Heràclia), Camí d'Anníbal,

etc.

LA VIA DE LA PLATA

o La Via de la Plata és una antiga via de comunicació romana que travessa

de sud a nord part de l'oest d'Espanya, des de Mèrida fins a Astorga

PONT DE MARTORELL (el del Diable)

o El pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal

sobre el riu Llobregat unint dues comarques, la del Vallés

Occ. a l'esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta.

PONT ALCÁNTARA

o El Pont d'Alcántara és un pont romà en arc que creua el riu

Tajo construït entre els anys 104 i 106 en la localitat cacereña

d'Alcántara .

MURALLA DE GIRONA

LA MURALLA D’ASTORGAo La muralla d’Astorga rodeja el casc antic de la ciutat

d’Astorga a la provÍncia de Lleó.

TEATRE DE CLÚNIA

o Situat a Burgos. Va ser excabat a la roca, i tenia cabuda per a

10.000 espectadors.

TEATRE DE SAGUNT

o Va ser construït cap a l’any 50 d. C. a Sagunt, València.

TEATRE D’ITÀLICA

• Situat a la localitat sevillana de Santiponce. Tenia capacitat

per a 25.000 espectadors i era un dels més grans de tot

l’Imperi Romà.

CIRC DE TOLEDOo Va ser construït el s. I, mentre manava l’emperador Octavi

August o l’emperador Tiberi, no se sap amb certesa.

TERMES DE BAETULOo Pertanyen al segle I a. C. es conserva el conjunt termal sencer,

amb el frigidarium, el templerium i el caldarium, i també la

palestra.

TERMES DE CALDES DE MONTBUI

o La primera estructura de les termes data del selge I a.C. Són

les millors conservades de tota la Península.

El nostre viatge ha acabat. Ja

veieu que vam deixar la nostra

petjada per tota Hispània… La

veritat és que no vam parar

quiets… Però ja se sap, si vis

pacem, para bellum!

Ara ja, alea iacta est. Ad

nutum vostra és que us

enrecordeu de tot… Jo em

despedeixo.

SALVE.

GAUDETE!!

Alba, -ae

Sara, -ae.