Índex

1.- Introducció: El Context Històric1.- Introducció: El Context Històric

2.- L’Arquitectura Etrusca: Tombes i Temples2.- L’Arquitectura Etrusca: Tombes i Temples

3.- L’Escultura Etrusca: El sarcòfag dels esposos3.- L’Escultura Etrusca: El sarcòfag dels esposos

4.- La Pintura Etrusca4.- La Pintura Etrusca

5.- Aportacions a l’Art Romà5.- Aportacions a l’Art Romà

Quimera d’Arezzo Segle V - IV aC

EL CONTEXT CRONOLÒGIC I HISTÒRIC

1.- L’ART ETRUSC: CONTEXT HISTÒRIC1.- L’ART ETRUSC: CONTEXT HISTÒRIC

La civilització etrusca es va desenvolupar a la península Itàlica, al territori que correspon a l’actual Toscana, entre els segles VIII i II aC.

Els etruscs estengueren el seu domini tant pel Nord com el Sud de la Península.

En la seva expansió cap el sud (regió del Laci) els els reis etruscos dominaren als llatins de Roma.

És desconeix l’origen d’aquest poble tot i que la tradició li assigna un origen oriental (Àsia Menor)

La seva cultura presenta una barreja d'elements autòctons i d’elements procedents de les civilitzacions del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i de la Mediterrània. (Grècia i Egipte)

L’ART ETRUSC

1.- L’ART ETRUSC: INTRODUCCIÓ1.- L’ART ETRUSC: INTRODUCCIÓ

L’Art etrusc aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions orientals del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i les mediterrànies. (Grècia i Egipte)

L’Art etrusc influirà de manera determinant en l'evolució de l’art Romà posterior.

Aquesta influència es manifestarà en l’escultura amb el retrat

És un art essencialment funerari: Les seves manifestacions artístiques van estar marcades per la religió i els rituals funeraris, especialment per la creença en la vida desprès de la mort. ( al igual que les civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia).

En l’arquitectura amb l’ús de l’arc i la volta (d’origen mesopotàmic però introduïts a occident pels etruscos)

En la pintura amb l’ús de la tècnica del fresc.

2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

L’ARQUITECTURA ETRUSCA

L’ús de l’arc i la volta, d’origen mesopotàmic, arribaren a occident a través dels etruscs i és convertiren en la base tècnica de l’arquitectura romana

Desapareguts els edificis públics, l’arquitectura etrusca destaca per dos tipus de construccions: les tombes i els temples.

Tombes etrusques: Necròpoli de CerveteriPorta de Volterra

Són els únics edificis dels que tenim restes importants.

2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

LES TOMBES

Pels etruscs les tombes formaven part dels rituals funeraris, que com hem dit abans eren un element molt important de la seva cultura, és per això que crearen grans necròpolis. (ciutats dels morts)

Excavades al subsòl i cobertes per un monticle en forma cònica el qual ha estat realitzat fet per l’aproximació de fileres de pedres (inici de la construcció de la volta)

S’hi accedeix a la part subterrània a través de passadissos que solien estar decorats amb pintures realitzades al fresc.

La profunda creença del poble etrusc en la vida després de la mort els va portar a dissenyar l’interior de les tombes com si fossin veritables cases per als morts.:

2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

Les tombes es van decorar amb pintures al fresc amb representacions d’escenes de dansa, banquets, animales i s’omplien amb objectes quotidians. Tot això destinat a facilitar la vida del difunt a l’altre vida.

Presentava una planta quadrangular, aixecat sobre un podi alt. Tenien un pòrtic de columnes amb 3 portes darrere, que donaven accés a tres cel·les, dedicades a les 3 principals divinitats etrusques: Júpiter, Juno i Minerva

El TEMPLE ETRUSC

2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats. Excepte la part inferior ( el podi ) realitzada en pedra. La resta de l’edifici, realitzat en materials de poca durabilitat com la fusta o el maó, ha desaparegut.

2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

Als temples etruscs el més important era la façana d’entrada, realçada per un profund pòrtic columnari i les escales d’accés.

També destaca la teulada, format per una coberta de dues aigües amb prominents alerons.

La teulada apareix profusament decorada amb estatuetes, acroteris o antefixes , realitzats en terracota policromada amb vius colors.

Els etruscs també van crear un nou ordre arquitectònic arquitravat, el toscà , el qual serà posteriorment adoptat per l’art romà

L’ordre toscà deriva del dòric, però la columna té base i el fust és llis, no estriat, i capitell amb àbac de caràcter geomètric, equí i collarí.

L’entaulament té un arquitrau llis, un fris senzill, sense tríglifs ni mètopes, i una cornisa.

2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

NOU ORDRE ARQUITECTÒNIC: EL TOSCÀ

3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA

L’ESCULTURA ETRUSCA

L’escultura etrusca destaca essencialment pel seu marcat caràcter utilitari com element decoratiu i relacionat amb les seves creences religioses.

El material més utilitzat amb caràcter general va ser la terracota i en ocasions el bronze. També algun metall noble (or i plata), però rarament van utilitzar la pedra o el marbre.

3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA

Dins de la producció escultòrica etrusca destaca especialment l’escultura de caràcter funerari: Les urnes cineràries i els sarcòfags

Produccions escultòriques relacionades amb la profunda creença de la civilització etrusca en l’existència d’una altre vida desprès de la mort i que s'utilitzaven generalment com a recipient per dipositar les cendres del difunt.

3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA

El sarcòfag dels esposos del Cerveteri és un bon exemple d’aquests tipus d’escultura.

OBRES PAU 2015 EL SARCÒFAG DELS ESPOSOS ( 530 aC )

Realitzat en terracota, sobre un sarcòfag en forma de Kline , apareixen representades dues figures, un home i una dona, ajagudes sobre un llit, (Kline ) en actitud plàcida .

La figura masculina situada darrera de la dona, presenta el tors nu, va descalç i porta el cabell tirat cap enrere.

La dona, situada en primer terme, apareix vestida amb una llarga túnica d’estil grec (Kitón), i calçada amb unes sabates acabades en punta i el cap cobert (gorra frígia)

La parella es mostrada en una escena quotidiana, en una actitud natural i afectuosa de dos esposos.

És una escena plena d’afectivitat i tendresa que es posa de manifest en els gestos de les mans

Formalment en aquesta escultura etrusca de finals del segle VI aC podem observar clares influències de l’escultura grega arcaica

3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA

- Els ulls ametllats

- Somriure estereotipat (forçat)

- Un cert hieratisme.

- La nuesa del tors de la figura masculina en contrast amb la figura de la dona completament vestida (Kore)

A l’escultura etrusca, no obstant, tot i la utilització d’alguns estereotips facials , podem observar ja una certa voluntat individualitzadora dels rostres dels rsonatges,. “INICI DEL RETRAT”

3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA

Apareixen representats una parella de difunts reclinats sobre del seu sarcòfag en forma de Kline (llit) i adoptant una postura, com de comensals en un banquet.

ANALISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)

ICONOGRAFIA (TEMA)

La parella es mostrada en una actitud natural d’afectivitat entre dos esposos amb una intencionalitat clara de representar una actitud pròpia de la vida quotidiana, més que no pas de realitzar el seu retrat.

L’expressivitat és superior a l’ideal de bellesa.

Les figures mostren una relació entre elles , una relació de tendresa, però no amb intercanvi de mirades, sinó amb els gestos de les mans

La representació és esquemàtica, i segueix els convencionalismes de l’escultura grega arcaica: L’home nu i descalç, la dona vestida , els rostres geometritzats i hieràtics, amb ulls ametllats, lleuger somriure arcaic... però menys estàtiques.

3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA

SIGNIFICAT

El tema i la manera de representar-lo ens mostra les creences dels etruscos i el profund respecte que aquest poble sentia per la mort.

Pels etruscos la mort era l’inici d’una nova vida més enllà de la mort. Creien que les persones difuntes continuaven vivint en una altra vida, per això intenten mostrar als difunts en una escena quotidiana i relaxada.

El tema i la manera de representar-lo ens mostra les creences dels etruscos i el profund respecte que aquest poble sentia per la mort.

Per això a les tombes, també hi havia representacions festives i alegres de persones dansant i tocant instruments, compartint la festa de comiat i el banquet amb els difunts.

A les tombes també s’hi dipositaven objectes i altres ensers destinats a facilitar al difunt la nova vida que començava amb la mort.(Influència egípcia)

3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA

Una altre aspecte que ens revela l’escultura és l’estatus de la dona en la societat etrusca.

La dona etrusca podia participar activament en la vida social i pública assistint a tota classe d’actes, festes, banquets, jocs, etc.

L’esposa situada en primer terme, ens mostra que la dona etrusca no estava marginada de la vida social com passava en les cultures grega i romana

3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA

FUNCIÓ

Aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres dels difunts. Per tant en realitat es tracta d’una “urna cinerària”.

Les cendres es dipositaven a la part posterior un cop acabat el ritual d’incineració.

Aquesta escultura és doncs, una escultura funerària que vol retre un homenatge a la vida de les dues persones representades.

PAU15 PAU15

PAU15 PAU15

La pintura etrusca fonamentalment va ser mural i funerària (parets de tombes).

4.- L’ART ETRUSC: PINTURA4.- L’ART ETRUSC: PINTURA

LA PINTURA ETRUSCA

Mostra una clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però mostrant en alguns aspectes un major realisme.

Van ser realitzades amb la tècnica del fresc

Estilísticament en certs casos s’usà la llei de la frontalitat dels egipcis ( visió simultània de cara i perfil ), i es perfilaren les figures amb negre.

Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment i incrementar el dinamisme.

La major part són representacions de les festes amb ball i música i denoten una concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba.

4.- L’ART ETRUSC: PINTURA4.- L’ART ETRUSC: PINTURA

També s’adoptaren certs convencionalismes, com tonalitats més fosques en cossos masculins, vermell fosc per les estructures arquitectòniques

ARQUITECTURA

Ús de l’arc i la volta (procedents d’Orient)

Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius

Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb una sola entrada i cel·la dividida en tres parts

Ordre toscà: columna amb fust llis i base i capitell geomètrics,arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mètopes i cornisa

Realisme en els rostres : Retrats(derivat de les màscares funeràries de cera)

Decoració escultòrica dels sarcòfags

ESCULTURA

APORTACIONS DE L’ART ETRUCS A L’ART ROMÀ

5.- L’ART ETRUSC: APORTACIÓS A L’ART ROMÀ5.- L’ART ETRUSC: APORTACIÓS A L’ART ROMÀ

RESUM

PINTURALa pintura etrusca desenvoluparà i millorarà la tècnica dels fresc, ( molt utilitzada posteriorment pels romans a les seves pintures)

AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ

AMPLIAR INFORMACIÓ

TEXTOS

Monografia sobre els etruscs : Història,Cultura i Art.

VIDEOS