Sarcopènia a les persones grans

Dr. Ferran Masanés Torán Medico Consultor 2 Unidad de Geriatría

Servicio de Medicina Interna ICMiD Hospital Clínic Barcelona

24 d’octubre de 2013

1. De que parlem?

2. Definició i població de referència (punts de tall)

3. Conseqüències

4. Sarcopènia i fragilitat (fisiopatologia)

5. Aproximació terapèutica

“En suma, se es verdaderamente anciano, psicológica y físicamente, cuando se pierde la curiosidad intelectual, y cuando, con la torpeza de las piernas, coincide la torpeza de la palabra y del pensamiento” “El mundo visto a los ochenta años. Impresiones de un arteriosclerótico”. 1934 Santiago Ramón y Cajal

Canvis al sistema muscular amb l’envelliment

Dona 25 a. IMC 25,5 Kg/m2 Dona 85 a. IMC 26 Kg/m2

L’envelliment produeix una sèrie de canvis musculars com l’increment de la proporció del greix corporal (18 – 36% homes i 33%-44% dones)

• La pèrdua de massa muscular amb el procés •d’envelliment es coneguda des de fa diverses dècades • Irwin Rosemberg va batejar-la al 1988 • Primera definició de treball al 1994 (1er workshop on sarcopenia) • Progressiu desenvolupament a les darreres 3 dècades

• La sarcopènia es un problema mèdic reconegut però que no està encara ben definit per la comunitat científica • No existeix una denominació internacional ICD • Dificultats per la seva estandardització

1. De que parlem ?

2. Definició i població de referència

(punts de tall)

3. Conseqüències

4. Sarcopènia i fragilitat (fisiopatologia)

5. Aproximació terapèutica

• Inicialment la definició es va establir a la mesura de la massa muscular • A similitud de la osteoporosi es va fer una definició basada en la massa muscular corregida per l’alçada en relació a la que correspondria a un grup de persones joves (Baumgartner) • Existeixen diferents estudis epidemiològics per determinar la seva prevalença basats a aquesta mesura

Bijlsma AY et al. Defining sarcopenia: the impact of different diagnostic criteria On the prevalence of sarcopenia in a large middle age cohort Age (Dordr) 2012; 35:871-881

Von Haehling S et al- From muscle wasting to sarcopenia and myopenia: update 2012 J Cachexia sarcopenia Muscle 2012; 3:213-217

Aproximació al diagnòstic que inclou massa muscular, força i funció

• Realitza una definició pràctica • Recomanacions sobre diagnòstic • Objectius a valorar en futurs estudis

Cruz-Jentoft A et al. Sarcopenia: consenso europeo sobre su definición y diagnóstico Age and Ageing 2010;39:412-423

Existència de diversos punts de tall: més disparitat

J Nutr Health Aging 2012

1. D’on venim?

2. Definició i població de referència (punts de tall)

3. Conseqüències

4. Sarcopenia i fragilitat (fisiopatologia)

5. Aproximació terapèutica

Landi F et al. Sarcopenia and mortality risk in frail older persons aged 80 years and older: results from ilSIERTE study Age and Ageing 2013;42:203-209

L’existència de sarcopènia s'associa amb la mortalitat independentment de l’edat i d’altres condicions

Landi F et al. Sarcopenia as a risk factor for falls in elderly individuals: Results from the ilSIRENTE study Clin Nutr 2012 ;31:652-658

L’existència de sarcopènia s’associa amb un major risc de caigudes independentment de l’edat i d’altres condicions

1. D’on venim?

2. Definició i població de referència

(punts de tall)

3. Conseqüències

4. Sarcopènia i fragilitat (fisiopatologia)

5. Aproximació terapèutica

El cicle biològic de la fragilitat

Fried LP et al. Frailty in older adults: evidence for a phenotype J Gerontol A Biol Sci Med Sci. 2001;146-156

Fried LP . Frailty in older adults: evidence for a phenotype J Gerontol A Biol Sci Med Sci. 2001;146-156

Cruz-Jentoft A et al. Understanding sarcopenia as a geriatric syndrome Curr Opin Clin Nutr Met Care 2010;13:1-7

Cruz-Jentoft A et al. Understanding sarcopenia as a geriatric syndrome Curr Opin Clin Nutr Met Care 2010;13:1-7

1. De que parlem ?

2. Definició i població de referència

(punts de tall)

3. Conseqüències

4. Sarcopènia i fragilitat (fisiopatologia)

5. Aproximació terapèutica

Exercici Nutrició

Fàrmacs

Exercici físic

• L’activitat física inclou 4 dominis: • Activitat física en temps de lleure

• Treball

• Transport

• Activitat a la llar

• L’exercici físic permet millorar la força, la resistència i la potencia muscular, o ambdues, en funció del tipus de programa de entrenament.

Exercici físic

• Tant l’exercici aeròbic com el de resistència retarden l’existència i progressió de la sarcopènia.

• Els exercicis aeròbics (EA) (caminar, jogging, bicicleta, natació...), a pesar del clars beneficis cardiovasculars, no eviten la pèrdua de massa muscular ni de la força muscular de l’envelliment.

• Els exercicis de resistència (ER) (contraccions estàtiques o dinàmiques contra resistències externes d’intensitat variable) són els més indicats per evitar la sarcopènia.

• Alguns autors recomanen una barreja de EA y ER (30-45’/3 a 5 vegades per setmana) como la millor estratègia preventiva enfront la sarcopènia.

Quin tipus d’exercici físic és el més recomanable ?

Preventing sarcopenia in older people. Maturitas; 2010 66(4): 383-88

[Intervention Review]

Progressive resistance strength training for improving

physical function in older adults Chiung-ju Liu, Nancy K Latham

Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, (3): CD002759

• Revisió de 121 assaigs clínics amb 6.700 participants que avalua la utilitat de programes de exercici de resistència (PER) sobre la funció física:

Estudis heterogenis

La majoria de PER es realitzen 3/setmana, d'intensitat elevada.

Milloria petita però significativa a l’habilitat física (33 trials)

Milloria a la velocitat marxa (24t); aixecar-se de la cadira (11t); força muscular (73t)

Efectes adversos escassos i lleus: dolor articular i muscular

• Els PER son útils per millorar la força muscular i la CF en persones grans

Recomanacions d’exercici a les persones grans

Resistència Dosi

Freqüència: 2-3 d/setmana

Volum : 1-3 set de 8-10 repet. 6-10 gr. múscul major

Intensitat 80% Màxim

10 seg./repet.

Condicions Velocitat lenta

Bona forma

No aguantar respiració

Augmentar pes progressivament

Cardiovascular

3-5 d/setmana

20-60’

45-80% de FCM

Activitat de baix impacte

Serra Rexach JA

Nutrició

Intervenció nutricional a la sarcopènia

La massa muscular depèn d’un equilibri entre síntesi i catabolisme proteic.

A les persones grans la síntesi pot estar disminuïda fins un 30% (proteïnes miofibrilars i mitocondrials)

La ingesta d'aminoàcids no essencials i essencials (leucina i creatina) estimulen directament la síntesi de proteïnes musculars.

Alguns treballs indiquen que un 15% dels individus >60 a ingereixen <75% de les recomanacions diàries de proteïnes.

Diferents estudis indiquen que la ingesta diària de 1.2-1.5 g/Kg de proteïna/dia preven millor la sarcopènia que les dosi habitualment recomanades (0.8 g/Kg./dia)

La ingesta d’una quantitat de proteïna de qualitat amb cada àpat es millor que un gran bolus. És preferible no consumir-la conjuntament amb carbohidrats.

La ingesta de AAE incrementa la massa muscular i la síntesi proteica en persones grans (N: 14 m; 3 meses; aleatoritzat)

12 p (67a) suplements de AAE/16 setmanas: 2.4% MCM 14.2% FM en EEII 6.3% V. marcha 12.1% mejoría step test

Flexo-extensión rodilla

Marcha normal

5- step test

Floor transfer

test

La administració de Vitamina D (colecalciferol) disminueix el risc de caigudes, relacionat probablement amb l’augment de la força muscular. Els mecanismes inclouen l’ de síntesis proteica per RNAm via del receptors cel·lulars per la Vit. D.

Moltes gràcies !