Número 29 - segona època - Abril 2000

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

D’on neix l’interès per alguna cosa? D’on neixla motivació? Sense interès, sense motivaciópot haver-hi participació?Potser la manca d’objectius clars i compar-tits del professorat pot desmotivar un alum-nat pendent de la immediatesa de l’entorn.Jordi Serrano, a l’entrevista, ens dóna pistes iil·lumina alguna via possible. Ens hem ditmoltes vegades que volem ciutadans i ciuta-danes cívics i participatius, lliures i democrà-tics, amb sentiments i sensibilitats, amb ima-ginació i iniciativa, defensors de bondat i so-lidaris amb els altres… Quantes vegades ensdiem i ens repetim el que hauria de ser i noés, el que voldríem i no tenim? Quantes ve-gades la conversa esdevé queixa i desànim?La conseqüència n’és, probablement, la inhi-bició. Com fer-ho per mantenir els ànims des-perts, les ments il·lusionades i els cors espon-jats? L’interès neix per l’atenció manifesta,per sentir-se escoltats i entesos, donar opor-

tunitats de diàleg, d’acabar elque s’ha començat, d’interes-sar-se per la persona de l’a-lumne amb un «com has dor-mit?» o «et veig ensopit!». Lacomprensió del fracàs i el re-coneixement de l’èxit… fannéixer la confiança en l’altre,i la complicitat es converteixen exigència. I es guanya enautoritat. Perquè l’autoritat esguanya, no es té.L’alumne que sap que és –ello ella– únic i única i irrepeti-ble, protagonista d’un projec-te compartit, se sent cridat adir i a manifestar, a fer i a in-tervenir per aconseguir el que,entre tots, s’ha proposat. Però,els qui ens diem adults, els hodeixem fer?

Què ésel que volem?Participació, implicació,compromís...

parlem de:parlem de:

2 Entrevista.Jordi Serrano

4 Una experiènciaal Senegal.

5 La participació:un valor de lademocràcia.EP OlotBarri de la MinaEP MoiàEP Calassanci

9 Claverol, l�altamuntanya al�abast.Toni Barranco

2

No poden participarperquè no se�ls deixaParlem amb Jordi Serrano.

entrevista

Quina finalitat té l’estudi sobre la joven-tut fet per la Fundació Ferrer i Guàrdia?Des de la Fundació fem una mirada, senseperjudicis, sobre la societat, en el sentitde defensar la ciutadania activa i la impli-cació. Les anàlisis parteixen d’una reflexióintel·lectual i d’un estar en el dia a dia in-tentant de promoure actituds cíviques i decompromís entre els joves. Vint-i-cincanys després de la transició, ens va sem-blar bé de fer un diagnòstic des del lliure-pensament.

Definiu el terme participació?Un equip d’estudi molt plural ideològica-ment vam intentar definir que és això de laparticipació. Hem entès com a participaciómoltes coses. Des de la participació eco-nòmica, social o laboral fins a la participa-ció política, electoral, institucional, asso-ciativa. L’associativa obre un ampli ventalld’àmbits possibles on es pot entendre laparticipació. A Catalunya hi ha una amplaoferta participativa. Uns 80/90.000 adoles-cents i joves s’eduquen en activitats de lleu-re amb un projecte educatiu.

Si l’estudi és una anàlisi de la realitat,què es detecta?La primera gran conclusió és que estemen una situació raonable de participació,tenint en compte d’on venim i on som però,molt per sota dels estàndards europeus. Elque fa 25 anys s’esperava d’una nova ge-

Jordi Serrano neix a Sabadell. És lli-cenciat en història. Director de la Fun-dació Ferrer i Guàrdia. President del’escola lliure «El Sol» de formació enel treball del voluntariat. Comentaris-ta polític en el 9 Nou del Vallès Orien-tal i al canal 50 de TV. Exvicepresidentdel Consell Nacional de la Joventut deCatalunya. Ha dirigit l’estudi sobre laparticipació de la joventut en la socie-tat, per encàrrec de la Secretaria Ge-neral de Joventut de la Generalitat deCatalunya.

neració educada enla democràcia, nos’ha produït perquèels fills reproduei-xen els esquemes departicipació febledels seus pares.

S’arrossega l’he-rència franquista?Sí. Nosaltres diemque el país s’ha re-produït molt bé desdel punt de vista de les infraestructures:carreteres, hospitals, escoles… Això és in-discutible! Però tot el que fa referència ala cultura de la participació, del compro-mís amb l’entorn, amb el dia a dia… ja ésuna altra cosa. En el franquisme no hi ha-via ciutadans, sinó súbdits a una dictadu-ra. Aquesta herència és una evidència in-tangible que està costant molt de canviar.

Acabat l’estudi, feu propostes concretes?Tot i que alguns l’han titllat de pessimista–nosaltres creiem que és realista– és unestudi fet amb passió per la participació ino ens mantenim neutrals. Tot el que diem,és amb una voluntat de canvi per aconse-guir una societat més participada. Apun-tem molts elements concrets i per tant ésmolt fàcil de veure quina hauria de serl’alternativa. Està fet amb la voluntat deser una eina que doni pistes per millorar,ampliar i aprofundir la democràcia.

S’hi pot trobar un projecte, una utopia?El que nosaltres critiquem és la despolitit-zació. El franquisme considerava la polí-tica com una cosa negativa. La democrà-cia no ha fet gaire per donar-hi el valorque té, però no es pot caure en l’error decriticar-ho perquè no hi ha alternativa. Lapolítica és el noble art de la preocupacióper l’esfera col·lectiva i per tant, la con-trapartida és l’individualisme salvatge,l’egoisme. La preocupació pel col·lectiués fer política i no amb grans discursos ontothom té la seva opinió, sinó en el dia a

3

entrevistadia. En el nostre entorn immediat és onpodem provocar canvis en alguna direc-ció determinada, i perquè això es produeixiha d’haver-hi valors que instiguin aquestaactivitat. L’activitat ve determinada peruna escala de valors que incorpora com-promís, esforç, dedicació, perseverança…Tota una sèrie de valors que sembla queestiguin desprestigiats.

Participació és implicació?Evidentment! El que ens preocupa és laparticipació democràtica en el dia a diaperquè és aquí on els ciutadans es podensentir part d’una col·lectivitat i també partde la solució col·lectiva. I no per trobar lasolució (amb majúscules) sinó aquella par-ticipació que es pot fer de dilluns a diu-menge al barri, al poble, a la ciutat. En lamesura que això es produeix hi ha un saltqualitatiu de la ciutadania. Una societat de-mocràtica només pot funcionar si una partmolt important de la gent que la composaes comporta de manera democràtica i aixòno vol dir anar a votar o abstenir-se, sinófer coses en les esferes properes on cadas-cú pot tenir-hi una implicació directa.

Com motivar els joves a la participació?Cal dir que els joves no poden participarperquè no se’ls deixa. Quan un jove volfer alguna cosa té molts impediments i di-ficultats, en aquest país. Al final de l’in-forme parlem d’obstacles. Uns, de mésimmaterials, tenen a veure amb els valorsque es transmeten, quan algú pot dir: comés que fas de monitor si no et paguen?D’altres, són més tangibles: els joves notenen espais per fer activitats, no tenen totel suport econòmic de les institucions.Tenen reconeixement social, quan fan al-guna cosa? Mai! Si no hi ha reconeixementsocial, la dificultat és molt forta.

Els adults tenen por de la participaciódels joves?I tant! Hi ha molta por d’una generació adul-ta molt poc formada, amb poc criteri, ambpoca experiència democràtica, educada enla postguerra i que se sent amenaçada fins aextrems increïbles. Un altre aspecte impor-tant, em sembla, és que tenim una comu-nitat educativa, en general, molt desmoti-vada. Si els mestres no estan associats, nofan coses al seu barri…, poden transmetreel valor de la participació?

Per tant, falten models?Sí! L’absència de models és de les cosesmés impressionants que estan passant enaquests moments. Els joves sempre han tin-gut un referent. En qualsevol movimentemblemàtic hi ha un personatge o un grupintel·lectual com a punt de referència. Ara,això no hi és. Es culpabilitza els joves: quesi no tenen valors, que si no estan moti-vats…, però això ho hauríem de dir alsgrans perquè, de fet, els joves són el mi-rall dels grans i, els grans, quan s’hi mi-ren, no s’agraden i pretenen trencar-lo.

Quin paper hi té l’escola?Fonamental. És diferent explicar coses queeducar. Hi ha participació quan se cedeixenespais de poder. La primera discussió ques’hauria de fer en un centre educatiu ésdir-nos quins espais de poder estem dis-posats a deixar en mans dels joves. Això,fa por. Però sense responsabilitat no hi hal’alternativa de la participació. Els alum-nes han d’experimentar, s’han d’equivocarper aprendre a responsabilitzar-se.

Deixar participar és un camí per resol-dre conflictes?En la democràcia també hi ha conflictes,l’única diferència és que es resolen pacífi-cament. La participació és un valor. Hi hacoses que si no s’aprenen en un determi-nat moment ja no s’aprendran mai. L’es-cola no pot resoldre tots els problemes, isi els joves estan mancats de valors, no ésque l’escola fracassi. S’és especialment in-just amb els educadors, se’ls culpabilitzad’excessives coses. L’escola hauria de serel gran aliat dels joves que participen ihauria de recolzar els qui tenen responsa-bilitats que van més enllà de les tasquespurament escolars.

4

Una experiènciaal SenegalLa riquesa és i està en l�altre.

A l�abril,festes 2mil!La Pasqua i la mona, els llibres i la rosa.

reflexió

espiell

Amb tres docents més, he pogut conviure,durant uns dies, amb els escolapis que hiha al Senegal, i veure la tasca que estan rea-litzant en aquell país. Una oportunitat queha ofert l’Escola Pia, enguany, als docents.Quan s’entra en contacte amb altres per-sones s’aprèn més que no pas s’ensenya.

Aquesta visita m’ha ensenyat a ser més:Acollidor: He trobat portes obertes.Feliç: Els béns materials no ho són tot.Pacient: Saber assaborir el que faig.Comunicatiu – Comunicar-me i compar-

tir amb els de més a prop.

Universal – No dividir el món en primer,tercer o quart. Jesús ens ho diu quan ensensenya de pregar: Pare nostre –de tots,no d’uns quants–.

Tinc una cosa clara: la paraula GRÀCIESha de ser, en cada moment, al cor i als llavis.Us convido a donar gràcies per la vida,per la llum, per l’aigua i per la roba, perl’educació, pels pares, pels amics i com-panys...I us deixo un espai perquè cadascú hi posiel que vulgui.Toni Martínez

Abril primaveral, mes dels ‘Jordis’ , de larosa, del llibre. Enguany, mes de la Pas-qua, dels bunyols, de la mona, de les va-cances...

LA ROSA I LA DIADA ‘JORDIANA ’De Zimbawe? de Colòmbia? d’Israel? deEl Maresme?… Per Sant Jordi, els catalanssolem comprar-ne uns cinc milions. El 50%surt dels rosers de El Maresme. El roser,planta arbustiva de la família de les rosà-cies, generalment caducifòlies, de tiges qua-si sempre agullonades, dóna varietat de ro-ses: la Dallas, la Grand Gala –aquesta sen-se espines–, la Lovely Red; roses verme-lles, grogues, blanques, roses per a tots elsgustos. Per cert, no cal perdre el temps en-sumant: les úniques amb olor són les deroser silvestre.

LLIBRES I SANT JORDI

El racisme explicat a la meva filla – Ta-har Ben Jelloun – EmpúriesPer què som racistes? Per què tenen por, els racistes?Què és el colonialisme i quines conseqüències té? Somracistes de naixement? Tahar Ben Jelloun desenvolu-

pa hàbilment la resposta (no sempre fàcil) a totesaquestes preguntes, i el resultat és un llibre clar, sen-zill i valent que els nens agrairan haver llegit i que elsadults no haurien d’oblidar mai.

Sapiens. El llarg camí dels homínids capa la intel·ligència. – J.Corbella-E.Carbo-nell-S.Moyà-R.Sala – Edicions 62Quan vam començar a parlar? Com ens ho vam ferper descobrir el foc? Com és que hi ha ètnies dife-rents? Quan ens comencem a preocupar per ensenyari aprendre? Amb un llenguatge planer i una admira-ble capacitat pedagògica els autors responen a les pre-guntes d’un periodista. Poc a poc van configurant lahistòria més antiga dels humans i ens ajuden a res-pondre algunes de les grans preguntes que ens podemi ens hauríem de fer.

El desconcert de l’educació – SalvadorCardús – La campanaQue si els pares dimiteixen d’educar, que si els jovespassen de tot, que si els mestres no tenen vocació…La qüestió, sembla, és trobar els culpables morals delgran desconcert que pateix l’educació. No és, aquest,un llibre de receptes, sinó una anàlisi de la realitat ambmirada lúcida i objectiva per afavorir la presa de cons-ciència personal que permeti respostes pràctiques.

&

&

&

Bon mes d’abril!

X

5

La participació:un valor de la democràcia

Donar temps i espais per aprendre�n.

participaciói alumnat

NOSALTRES TAMBÉENS FEM ESCOLTAR!Associació d’alumnes - E.P. d’Olot

Se’ns ha demanat un escrit per a la revistaPapers que expliqués, breument, què enpensàvem els nois i noies de la nostra esco-la del tema de la participació dels alumnes.Ens sembla convenient de començar expli-cant que els delegats i delegades de secun-dària i batxillerat hem format una associa-ció d’alumnes, amb la finalitat de portar aterme accions que vagin una mica més llunyde les pròpies assemblees de delegats. Desde fa uns anys, els delegats –ara associaciód’alumnes– celebrem una trobada setma-nal (els dimecres d’una a dues del migdia)per coordinar i tirar endavant les propostesque ens arriben a través de les aules, lestutories, el claustre o la direcció.Comencem cada curs amb una primera tro-bada que serveix per redefinir les grans lí-nies d’actuació del grup i establir i assig-nar els càrrecs de responsabilitat. Comptemamb un president que fa les funcions derepresentant del grup, un secretari que pre-para l’ordre del dia de cada sessió i escriul’acta –que es fa arribar a direcció, al claus-tre d’ESO i a la junta de l’APA– i un treso-rer que porta el control de les despeses. Uspodem assegurar que les accions que por-tem a terme ens permeten de viure de propel món de la participació perquè ens veiemamb l’obligació de responsabilitzar-nosd’un munt d’activitats que ens demanenmolta dedicació i servei.El grup sol ser força compacte tot i que cadacurs es renova amb persones diferents, peròcom que la línia d’actuació és clara, no te-nim massa problema per entendre’ns.També volem fer constar que tenim unequip de professors i una direcció que ensempeny i ens anima a fer coses i que res-pecta gairebé sempre les nostres propostes.Solem reunir-nos, de tant en tant, amb ellsi els fem arribar els nostres suggeriments.Actuem en camps molt diversos:– preparem el programa d’actes dels dies

que considerem lúdicofestius com el de

Sant Josep de Calassanç, Sant Tomàsd’Aquino, festa de final de curs…

– en petits grups, cadascun identificat ambun color, duen a terme accions de soli-daritat, voluntariat, ecologia, teatre,acampades, jocs….

– fem xerrades a 6è de primària per expli-car-los el canvi d’etapa i proposem in-tercanvis entre les dues etapes.

– cada any, col·laborem amb l’etapa d’e-ducació infantil i primària en el muntatgede les diades festives (Nadal, Pia Diver,setmana cultural, torneigs d’escacs).

– participem en alguna reunió de pasto-ral per ajudar en el muntatge d’accionsdeterminades (firetes, “cocades”, reco-llida de diners al carrer per a l’escolaSam-Sam, per a la Marató de TV3…).

– per Nadal amb la campanya Treu-te unquilo, col·laborem amb Càritas en la re-collida d’aliments.

Pensem que aquesta tasca requereix mol-ta responsabilitat envers els nostres com-panys i que no sempre es tracta d’una fei-na divertida. Moltes vegades, cal afrontarles crítiques i supeditar les opinions per-sonals a favor de la dels altres, però enssentim molt satisfets de poder participaren el dia a dia de la nostra escola i sentir-nos recolzats i animats per tots.

6

participaciói alumnat

ESCOLA I CONFLICTEJosep MonferrerMestre al barri de la Mina

Porto vora quaranta anys ficat fins a les ore-lles dintre el món escolar, i els meus dar-rers vint-i-cinc anys els he passat a les es-coles de la Mina, fent de tot el que es puguifer en una escola pública (fins de director).No sóc un teòric, però sí una persona queha viscut molts conflictes escolars i moltvariats, sense perdre l’humor.Voldria començar aquest petit escrit recor-dant que l’escola no és un bé absolut; és unbé bastant relatiu. Alguns parlen, fins i tot,de mal necessari. L’escola és una «organit-zació social» amb unes finalitats molt con-cretes imposades per una societat que esmou entre «el casino global» i el «fonamen-talisme local», i per tant, està sotmesa a totsels conflictes de tota la societat. L’escolano pot ser impermeable a la societat i, pertant, tots els conflictes socials extraesco-lars hi són més o menys explícits a l’escola.Però, a més, en genera uns altres de propis,gens menyspreables.

El conflicte pertany a l’essència mateixa dela vida i de l’organització social, tant entreles persones com entre una persona i qual-sevol organització –per exemple, l’escola–;no solament no és un mal menor sinó queés un bé necessari. On no hi ha conflicte, nirevolta personal, no hi pot haver creixe-ment personal ni educació lliure; només«menjades de coco» i submissió.A la societat escolar, hi ha conflictes pro-pis i específics; uns generats per l’adminis-tració que només juga a guanyar vots, a le-gislar en funció d’uns interessos parcials ia estalviar peles i inversions; uns altres ge-nerats pels equips pedagògics i educadors(o per no plantejar correctament les qües-

tions que porten el conflicte, o per no saberresoldre’ls correctament); i d’altres gene-rats pels propis alumnes i pel món que por-ten dintre.L’obsessió dels polítics i de molts educa-dors (i de la societat en general) és la denegar el conflicte o de disminuir-ne la im-portància. La meva tesi és que un col·lectiuque vulgui ser educatiu no pot minimitzarcap conflicte (ni dramatitzar-lo, evident-ment) sinó que ha de tenir un sistema benorganitzat d’anàlisi i de resolució de con-flictes.Una correcta resolució de conflictes és,doncs, fonamental per a la supervivènciade totes aquestes societats, i exigeix un bonplantejament de la qüestió. Una mala re-solució d’un conflicte en genera de nousd’una manera progressiva. El conflicte noes pot considerar mai amb «plantejamentsinfantils» o «autoritaris, de moralina bara-ta», dividint el món en «bons i dolents».El mal plantejament inicial dels conflic-tes ens aboca, moltes vegades, a no sabertrobar més que solucions violentes, en fun-ció de qui és el «bo» i/o el «dolent».Quan dues persones o dos grups es trobenen conflicte poden recórrer, per intentarsolucionar el problema, a tres tipus de so-lucions:1- a la lluita directa, que és la resposta pri-

mària i primitiva, on serà el més fort elqui guanya i, per tant, el qui té la raó;

2- a una autoritat externa (tribunals, àrbi-tres…), en aquesta segona alternativa–tot i que suposa una millora respectea la lluita directa–, la solució al con-flicte ens arriba des de fora i resultaràsempre «imposada» (sobretot pel quise sent perdedor de la sentència);

3- a la mediació, on el mediador no tépoder, no pot imposar res, només aju-da, amb la seva experiència professio-nal o el seu prestigi personal, que lesparts puguin trobar la seva pròpia so-lució; perquè el problema és propietatde les parts i les parts, encara que noho diguin, són les principals interes-sades en una solució o, si més no, enuna regulació del seu conflicte. Per quèhem de creure que les parts en litigi notenen, per elles mateixes, capacitat detrobar una regulació i una resolució alseu propi conflicte?

L’oferiment del mediador pretén donarsempre una resposta afirmativa a aquesta

7experiència

participaciói alumnat

pregunta. Estem molt lluny que aquest ter-cer nivell de resolució dels conflictes si-gui, tant a nivell personal com social, ac-ceptat i utilitzat com el més normal delmón. Com els homes primitius, continuemdavant del conflicte de cada dia recorrenta la violència i als tribunals; i, evidentment,sempre guanyen i perden els mateixos, tin-guin, o no, raó. I ens trobem, cada vegada,amb escoles més conflictives i violentes.

LA PARTICIPACIÓ DE NENS I NENESD�INFANTIL I PRIMÀRIA A L�AULAMestres d’infantil i primària - EP Moià

Les mestres-educadores que treballem ainfantil i a primària estem convençudes quepotenciar l’autonomia dels alumnes, la sevaimplicació i la participació en els fets quoti-dians de la vida, que es desenvolupa dinsl’aula, és un objectiu important a assolir.Com ho és, també, la relació entre igualsper la incidència que pot tenir de cara a viurepositivament els aprenentatges escolars. Pera aconseguir-ho, muntem una petita estruc-tura de càrrecs, que s’escullen per ordre ro-tatori. El tipus de càrrec pot variar depe-nent de les necessitats de l’aula o de lespossibilitats dels alumnes.A l’aula de 3 anys, els nens i nenes estandistribuïts per grups de taula, amb un co-lor que la identifica, que identifica, tam-bé, el material de treball. La mestra ano-mena, cada dia, un encarregat de taula.Quan és l’aniversari o el sant d’un nen onena, aquest es considera l’encarregatmajor de tots els càrrecs.A les aules de 4 i 5 anys, els nens i nenestenen preparat un cartell on hi ha escrit elnom del càrrec. Al costat de cada nom hiha una butxaca on posen el nom del nen onena encarregat durant aquella setmana.També tenen una graella amb el nom delsalumnes i els càrrecs. Quan l’encarregatdeixa de ser-ho, assenyala amb un gometel càrrec que ja ha fet. Els càrrecs són dife-rents: un porter, un repartidor de fulls/fit-xes, un de colors/tisores, un de contes, l’en-carregat de plantes, i el de calendari per alsalumnes de 5 anys.A les aules de 1r i 2n de primària, tambéhi ha un cartell amb els noms dels càrrecsi la corresponent butxaca i cartronets ambels noms dels alumnes. Els encarregats

canvien cada setmana. Hi ha càrrecs dife-rents: encarregat de la porta, de repartirfulls, de repartir colors, de tenir cura deles plantes, d’ordenar els llibres de la bi-blioteca, d’esborrar la pissarra, de pujar ibaixar la pilota, de fer encàrrecs…A les aules de 3r i 4t de primària hi ha elmateix cartell que als altres cursos. Intro-duïm algun càrrec nou: el responsable del’agenda, de la pissarra, l’ajudant de «flu-or», responsable del control de fitxes delgrup de treball de matemàtiques.A les aules de 5è i 6è de primària hi ha lamateixa cartellera de referència. Respecteels cursos anteriors, el càrrec abasta unamica més de responsabilitat. Per exemple,el qui es cuida de les portes ha d’obrir to-tes les portes del passadís de primària, l’en-carregat de paper reciclat porta, periòdica-

ment, el paper al contenidor de paper quehi ha al costat del pati, i el responsable delgrup de treball de matemàtiques es pre-ocupa del control de fitxes i de fer de por-taveu de la correcció.En aquest cicle es fa una avaluació, no sis-temàtica, del seu nivell d’acompliment.S’han assajat diversos procediments: va-loracions de l’u al deu, comentaris globalsdel grup, graella de grup amb valoracióindividual, un requadre tot pintat vol dirbé, un de mig pintat, no tan bé…Ens sembla que val la pena de perdrel’estona fent aquest tipus d’activitats. Te-nim ganes d’anar-ho revisant i ens agra-daria conèixer com ho treballeu les altresescoles.

8

participaciói alumnat

LA PARTICIPACIÓ DELS ALUMNES,UN MÈTODE DE TREBALLXavier Padrissa – E P Calassanci

Tots els qui treballem amb adolescents hau-ríem de tenir, entre les nostres prioritats, lade fomentar la participació dels alumnes enla vida escolar. Si bé el foment de la parti-cipació és una bona eina per a la socialitza-ció i l’autonomia a qualsevol edat, a l’ado-lescència esdevé essencial: l’adolescent ne-cessita canalitzar les capacitats que, a poc apoc, va essent capaç d’articular, i l’aula il’escola són uns espais privilegiats per fer-ho. Fomentar la participació ha de formarpart de la metodologia de treball i no hemde considerar-ho com una metodologia detreball puntual. Per fer-ho, cal estar dispo-sat a incorporar quatre paràmetres en elmètode de treball:- la relativització de les metes i la revalo-

rització dels processos.- La lentitud d’aquests processos.- El funcionament a través dels pactes.- El foment de la participació en espais

concrets i estructurats, des de la tutoriai des de les diverses àrees de coneixe-ment.

Des de l’escola fem el possible per anar in-corporant, a poc a poc, els alumnes a dife-rents nivells de l’activitat del centre. Cons-tatem que:1- Hi ha participació en responsabilitats

que incideixen en el funcionament ha-bitual del grup, tant a dins com a fora deles àrees específiques. Així, els alum-nes s’incorporen a les tasques de con-trol de deures, responsabilització del ma-terial per a l’esbarjo, del material propid’una àrea, de la cartellera, de la netejade l’aula, de la recollida de circulars…

En aquest nivell també han participat enles comissions per a festes i activitatsextraordinàries puntuals com convivèn-cies i festes de final de trimestre.

2- A un altre nivell, hi ha les activitats iles accions que afecten, no només elpropi grup, sinó l’organització escolar.Així, per exemple, aquest curs els alum-nes han elaborat propostes per a realit-zar les sortides trimestrals, han fet unanormativa específica de funcionamentper a l’aula, i han proposat la configu-ració horària dels cursos –hores d’edu-cació física, horaris de tarda…–, el fun-cionament per al temps d’esbarjo, elmodel i ús del xandall de l’escola…

3- La participació en el propi itinerari cur-ricular es troba, ja, a un altre nivell. Enel fet d’escollir els crèdits variables o elritme de progrés del propi aprenentat-ge, fet a través de la tria de material dereforç o d’ampliació, és on conflueixenaltres elements metodològics i pedagò-gics –la construcció conjunta del co-neixement– que demanen un recorregutprevi pel que fa a la participació i la res-ponsabilitat compartida entre el docenti l’alumne.

4- Finalment, els espais d’avaluació són devital importància. L’objectiu és que elsalumnes –tots– no es percebin com aclients d’una institució, sinó com a par-ticipants actius de la dinàmica escolar.Per això participen en les avaluacionstrimestrals sobre les relacions interper-sonals, les diverses àrees, les activitatsextraescolars i extraordinàries.

Totes aquestes són eines que tenim a l’abasti que faciliten una complicitat positiva en-tre els qui compartim l’aventura de trobar-nos en aquest món, que és l’escola.

El proper número anirà dedicat a «LA PARTICIPACIÓ DEL PROFESSORAT».*

per a saber-ne mésper a saber-ne més

• Gabise, S.A. Enquesta a la joventut de Catalunya 1998. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SecretariaGeneral de Joventut (Estudis-1).

• Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Joves i Participació a Catalunya. Generalitat de Catalunya-Departament de CulturaSecretaria General de Joventut (Estudis-2).

• Congrés Mundial sobre la Joventut-UNESCO. Declaració de Barcelona. Informe final. Direcció General de Joventut.Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya.

• Varis autors. Jóvenes españoles. Fundación Santa María 1999.

9

Claverol,l�alta muntanya a l�abast

Un lloc desconegut amb possibilitats múltiples.

per millorar

Sant Josep de Calassanç, de1588 a 1591, va ser rector deClaverol i d�Hortoneda. És peraixò que l�Escola Pia ha mo-dernitzat l�antiga rectoria pera activitats de lleure, trobades,reunions...

Aquesta casa de colònies de Claverol –Pa-llars Jussà–, a 5 km. de La Pobla de Segur,disposa de tots els serveis per gaudir d’unaconfortable estada: la cuina, totalment equi-pada, menjador amb llar de foc, sala de jocs,serveis i dutxes amb aigua calenta, calefac-ció, pati exterior, terrassa-solàrium i capa-citat per allotjar 32 persones en habitacionsde 2, 4, 5 o 6 places. La seva ubicació i ca-racterístiques la fan ideal per a grups de fa-mílies, grups de joves i colònies organitza-des per a grups reduïts. Des del poble deClaverol, que es troba situat dalt d’un cim,es pot contemplar una magnífica vista pa-noràmica de La Pobla de Segur, el pantà deSant Antoni i altres poblets dels voltantscom Hortoneda o Aramunt.

PARATGELa casa es troba envoltada per la Serra deBoumort –espai natural de protecció es-pecial– i el Congost de Collegats –reserva

natural parcial de la Noguera Pallaresa–.Aquesta zona geogràfica comprèn un im-portant conjunt muntanyós que separal’aiguavés del Segre del de la Noguera Pa-

llaresa i presenta una diversitat d’ambients,trobant-se representats gran part dels pai-satges propis dels Prepirineus centrals,amb alguns elements pirinencs que han pe-netrat fins als nivells més alts d’aquest te-rritori. Els forts desnivells que hi ha entreles zones més baixes (500-600 m) i elscims (1800-2000 m) i les diferents expo-sicions solars (obaga-solana) donen lloc auna notable diversitat vegetal.

POSSIBILITATS VÀRIESEports d’aventura: Escalada, Espeleolo-gia, Piragüisme, Rafting, Descens deBarrancs.També existeix una oferta d’activitats ba-sades en la descoberta de l’entorn: sende-risme, excursions amb bicicleta de mun-tanya, rutes amb cotxe. Aquestes excur-sions, organitzades per empreses turísti-ques, contenen els safaris fotogràfics,principal atractiu que ofereix la Reservade Caça de Boumort. La temporada delssafaris fotogràfics va de gener a març i dejuliol a agost. A cada una de les visites sesol veure una mitjana de 15 a 20 animalsde diferents espècies, tot i quepodem arribar a 40 o, fins i tot,a 50 espècies.Toni Barranco

Gerent Colónies Jordi Turull

FITXA TÈCNICACasa de Colònies

Situació: ....... Claverol (Pallars Jussà)Places: ...................................... 32Preu orientatiu p/nit: ........... 1.200Cuina equipada (sense servei de menjador)Transport: ................ Alsina Graells

RENFEcotxe particular

Reserva: .......... Colònies Jordi TurullResponsable: ............ Toni BarrancoTelèfon: .................... 93 442 18 14Fax: ........................... 93 329 71 35Activitats: esports d�aventura, desco- berta de l�entorn, safaris fotogràfics.

10

Noticiari breuactualitat

CALELLACICLE DE CONFERÈNCIES

Dins les diferents opcions de la religió a bat-xillerat una d’elles és un cicle de conferèn-cies que ha tingut lloc els mesos de febrer imarç a l’escola. Les conferències han estat:“les necessitats del voluntariat a Calella” acàrrec de Carmen Gil de Caritas de Calella,“Kosovo avui” a càrrec de Jesús Hernàndezcol·laborador de l’equip de 30 minuts, “el co-merç just” a càrrec de Laura López del GrupTercer Món Mataró, “els drets humans” perEster Giró de Amnistia Internacional i “Adéua les armes” per Arnau Gómez de Fundacióper la Pau.

TAULA DE LA SOLIDARITAT DE CALELLA

L’Ajuntament de Calella ha iniciat una Taulade la Solidaritat formada per entitats locals:ONGs, centres educatius (l’Escola Pia entreelles), partits polítics, i gent a càrrec indivi-dual. La Taula té per objectius: conèixer i do-nar a conèixer la realitat social de Calella, fo-mentar la convivència entre els ciutadans i sen-sibilitzar-los per aconseguir un compromíssolidari amb altres pobles i cultures.

IGUALADAPREMI INNOVACIÓ PEDAGÒGICA

L’Ajuntament d’Igualada i l’Escola Religiosad’Igualada, amb el suport del Centre UNES-CO de Catalunya i de l’Institut de Ciències del’Educació de la Universitat Autònoma de Bar-celona, convoquen el IV Premi d’InnovacióPedagògica Florenci Morera. Les bases les tro-bareu a www.aj-igualada.net.

MATARÓJORNADES CULTURALS

Del 15 al 17 de març es van realitzar les JOR-NADES CULTURALS, adreçades als alumnesde 1r i 3r d’ESO, de Batxillerats i de Cicles For-matius.A l’ ESO han tingut especial rellevància els ta-llers (guiats per monitors especialitzats), lesrutes culturals, i el “parc d’aventures” per alsalumnes de 1r.Per a Batxillerats i Cicles, les activitats esta-ven pensades més en tipus conferències d’acordamb les especialitats o modalitats que cursenels alumnes, sense descuidar aquells temes mésde caràcter general.

UNA CANÇÓ PER LA PAU

Aquest és el nom del CD que ha editat l’escola,recollint les cançons finalistes del concurs decançons que, sobre el tema de la Pau, es varealitzar pels alumnes d’ESO, batxillerats i ci-cles formatius.

OLOTSETMANA CULTURAL

Del 28 de febrer al 3 de març hem organitzatla setmana cultural amb l’objectiu de conèixerla cultura popular d’Olot i comarca. Tambés’han treballat autors diversos (Goethe, Bach,Einstein, Alberti, Joan Oliver, Pere Casaldàli-ga), els drets dels treballadors i l’any inter-nacional de les matemàtiques. L’ autor delcartell ha estat l’artista Àngel Rigall.

PREMIS

Roser Nogareda de 3r d’ESO de l’escola haestat premiada pel cartell presentat a l’Expo-sició “Un cartell, un article per al 2000” em-marcat dins la mostra de cartellisme jove. AnnaMarcillo, també de 3r d’ESO ha obtingut unaccèssit a la mateixa categoria.

SANT ANTONI�AULA D�ADULTS�

Aquest curs hem endegat una nova experièn-cia. Hem obert la que anomenem «Aulad’Adults». Pensem que un bon servei a la so-cietat es concreta també amb una especial aten-ció a la gent gran, col·leciu social cada vegadamés ampli i amb més necessitat d’atenció. Te-nim una oferta que pretén satisfer la necessitatd’aprendre allò que hom no ha pogut saber alllarg de la vida professional. El primer curs,que està a punt d’acabar, és sobre Història deBarcelona, i hem tingut una assistència de gai-rebé 20 persones.

SARRIÀ - CALASSANÇESTRENEM PARVULARI

El proper curs 2001-2002, inaugurem una eta-pa mes a l’escola. Infants de 3 a 5 anys, enseran els protagonistes. Ens espera un estiud’obres d’adequació, per tal que el primer diade classe tot estigui a punt. Així doncs ampliemla nostra oferta educativa, per seguir educant,ensenyant i estimant a partir d’ara, des dels 3anys.

SETMANA DE LA PAU

La setmana del 27 al 31 de març, celebraremla campanya “Una primavera per la Pau”,per tal de seguir treballant el lema de laUNESCO d’enguany “Any internacionalde la cultura de la Pau”. Les activitats ra-uen a la vora de jocs cooperatius, jocs derol, visionat de pel·lícules, tallers per co-nèixer alguns protagonistes de la Pau al segleXX (Gandhi, Martin Luther King). L’ela-boració d’un gran mural recordatori de po-bles, persones i nacions víctimes de la vio-lència, serà l’activitat que clourà aquestes jor-nades.

11

Noticiari breu actualitat

SITGESCONCURS DE MESTRES XATONAIRES

Dintre dels actes relacionats amb el Carna-val se celebra a la localitat el concurs de Mes-tres Xatonaires. Un jurat qualificat observal’elaboració del xató, un plat típic de Sitges id’altres localitats del Garraf (encara que nosón iguals del tot), que fan els concursants itasta els plats preparats. En la convocatòriad’enguany, l’equip format per Eva Rodríguez(11 anys) i Carme Coines, alumnes de l’esco-la, va resultar guanyador en la categoria in-fantil.

TERRASSAPROJECTES SOLIDARIS

Aquest mes es va iniciar la Campanya de Soli-daritat amb el Tercer Món en la qual partici-pen tots els nivells educatius.S’ha estat treballant a diferents nivells temesrelacionats amb la realitat de l’anomenat Ter-cer Món i es realitzen també accions destina-des a recollir diners per col·laborar amb elsprojectes solidaris que l’Escola manté des deja fa temps a països de l’Amèrica Llatina. Con-cretament l’escola col·labora amb les comu-nitats indígenes Chayahuitas a la selva perua-na. També amb la comunitat de Peñablanca ala zona de Valparaíso, a Xile, per tal d’ajudarels nens del carrer i joves dels sectors mésmarginals. I també amb la comunitat de la co-lònia Mèxic, una de les barriades més pobresde Tijuana, ciutat fronterera amb els EstatsUnits.

SORTIDA DELS GRUPS DE PREGÀRIA

En el mes de març 130 alumnes que participenals diferents Grups de Pregària de l’ESO, vanrealitzar la seva tradicional sortida de convi-vència, en aquesta ocasió al Monestir de lesBenetes de Puiggraciós.En aquesta sortida, els alumnes van tenir oca-sió de conèixer molts detalls de la vida de lacomunitat de Benetes del Monestir; van dedi-car bones estones al joc i lògicament van tenirtambé un temps dedicat a la pregària comuni-tària. A l’Escola tenim 4 grups de Pregària aprimària, 6 a l’ESO, 2 a batxillerat i 5 d’anticsalumnes.

VILANOVAXERRADA DE L�OCTAVI FULLAT

El dia 1 de març, en una de les xerrades in-terdisciplinàries que trimestralment es rea-litzen a l’escola per al professorat, tinguéremuna brillant dissertació del catedràtic i peda-gog Octavi Fullat, ja jubilat de la universitatperò en plena forma dialèctica. Tractà sobreels valors i l’ètica i, en certa manera, ens féu

adonar de la utopia de la nostra tasca peròtambé de la utilitat social que té.

PREPARACIÓ AL VOLUNTARIAT

Un grup dels alumnes grans de l’escola s’hananat preparant per actuar com a voluntarisen algunes institucions de la ciutat. Desprésd’una xerrada de motivació i sensibilització,a càrrec d’en Josep Castillo, de l’Equip deGestió, ara han començat la descobertad’algunes de les realitats de la localitat quenecessiten persones que vulguin dedicar el seutemps i el bon saber fer en benefici de qui honecessiti. Ara cal adoptar compromisos con-crets.

INSTITUCIÓSALÓ DE L�ENSENYAMENT

Enguany hem tornat a ser-hi presents. Del 23al 26 de març hem informat, orientat i asses-sorat joves, pares i professionals que s’haninteressat per conèixer i saber quina és l’ofertaeducativa de l’Escola Pia de Catalunya. Te-nir l’oportunitat de mostrar què fem, com hofem i per què ho fem, de ben segur que éspositiu.

LLICÈNCIES ANTIVIRUS GRATUÏTES

Aquests dies hem tancat un acord amb l’em-presa Panda Software, fabricant del PandaAntivirus per la qual tot el personal del’Escola Pia Catalunya pot obtenir una llicèn-cia antivirus de forma gratuïta, actualitzabledes de la web i amb el dret a consultar a laHot Line de Panda sobre possibles problemesamb virus. Properament rebreu informació de-tallada.

GRUPS DE MISSIÓ

Una trentena de persones dels Grups de Mis-sió, havent adreçat una carta personal al P.Provincial, han iniciat “un pas mes” en el pro-cés d’implicació amb l’Escola Pia. Gairebétots ells van poder participar en una trobadade cap de setmana, que va tenir lloc la darre-ra setmana de febrer i la primera de març.D’altra banda, el divendres 10 de març, a Moiàhi hagué una de les tres trobades anyals detots els Grups, amb la participació d’una se-tantena de persones.

TRASPÀS

A la matinada del 5 de març moria a Barce-lona el P. Miquel Franco, fill de Burgos iben arrelat a la nostra terra. Havia treballaten moltes de les nostres escoles, a Catalun-ya i a Cuba, abans d’anar a la comunitat deSanta Eulàlia on ha viscut els seus darrersanys.

12

Cuina diàriao plats precuinatsLa participació: un luxe o un tret d�identitat?.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

La revista Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Ricard Coma, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Manel Pagès i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París.

e-mail PAPERS: papers@epcat.net

Uns diuen que la participacióajuda a resoldre conflictes;altres, que en crea encara més.Quina és la discussió correcta?

El problema de la participació, es pot com-parar amb fer una truita? Si la fem a la cui-na hem de planificar quins ingredients enscalen –ni que sigui quasi inconscient, no espot improvisar–: hem de preparar els uten-silis (ni que sigui la paella de sempre i aque-lla forquilla envellida que ja guardem percuinar), hem de respectar els temps de coc-ció... i córrer el risc que l’ou no se’ns es-clafi a les mans o que no ens quedin restesde clofolla amb l’ou batut. I després hemde rentar plats i estris de cuina, a vegadesmig enganxats. Per això, sobretot quan esvol anar de pressa, hi ha qui defensa elsplats precuinats: només cal escalfar-los i, amés, tenen el gust assegurat.Els qui fan truites saben que no sempre sur-ten iguals però, en la varietat i en el sabord’un producte acabat de fer, hi troben laseva satisfacció: l’han feta més o menyscuita, més o menys gruixuda, segons elsgustos dels qui n’han de menjar; potser ambalgun acompanyament escollit per a l’oca-sió o segons l’època de l’any. En canvi, tro-ben les truites precuinades de gust estantísi poc o massa olioses.Per contra, els defensors de les solucions es-tàndard diuen que pateixen menys i que te-nen un cert bon resultat assegurat. I, sobre-tot, que s’estalvien discussions i comenta-

ris poc elogiosos de la seva obra: les cosesque es donen per fetes ja no cal posar-les enqüestió. I que la tenen llesta amb poc tempsi s’estalvien de rentar alguns estris.Tanmateix, mentre el problema és estètic,el debat és etern. La cosa canvia quan elrètol de la nostra botiga diu: “Menjars per-sonalitzats”. Aleshores, servir truita precui-nada pot semblar una estafa. I més encara sil’organització acaba de convocar, en un es-tabliment tricentenari –alerta, gens tristcen-tenari– el congrés anual del grup sota el le-ma: “Tots podem aprendre a cuinar millor”.Hi ha algú que pugui aprendre a cuinar sen-se embrutar-se? (Això ja serà tema de lapropera edició: aquest cronista anònim avi-sa que la sèrie culinària no s’ha acabat).Zum-zum

agendaagendaABRIL

3 • CEP-2, de 4 a 6.

7 • Reunió zones de pastoral, 10 a 1.

12 i 26 • Formació directors pedagògics, de 3/4 de10 a 2/4 de 2. (*)

13 • Reunió responsables MOSE, de 4 a 6.

20-23 • “Pasqua Jove”.

27 • Reunió coordinadors PIRMI, de 4 a 6.

MAIG4 • Reunió responsables O. P., de 4 a 6.

5 • Reunió zones de pastoral, de 10 a 1.

8 • Reunió coordinadors pastoral, de 2/4 de 4 a 6.Reunió de delegats d’alumnes, de 4 a 6.

9 • Reunió mediatecaris, de 10 a 2.

10 i 17 • Reunió responsables de manteniment, de3 a 5 (*).

12 • Jornada Esport i Convivència, a Caldes.

18 • Reunió responsables PAI, de 10 a 1.Reunió responsables PGS, de 4 a 6.

22 • CEP-2, de 4 a 6.

23 • Reunió responsables d’informàtica, de2/4 de 4 a 6.

24 • Reunió responsables extraescolars, de 5 a 7.

25 • CEP-1, de 4 a 6.

Reunió responsables FO i BT, de 4 a 6.

31 • Lliurament dels Premis a la Creativitat.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als lo-cals de l'Equip de Gestió.

(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.