TEMA 4: SEGLE D’OR DE LA LITERATURA CATALANA

Situació politicosocial

Final E.M. – El Pere III el Cerimoniós va tenir dos fills: Joan I (regnat 1387-1396) i Martí I l’Humà (1396-1410). Com que cap d’ells va tenir fills, la Dinastia del Casal de Barcelona va ser reemplaçada per la Dinastia Trastàmara, que va passar a regnar a la Corona d’Aragó amb Ferran I d’Antequera.

S.XIV – màxima esplendor de la Corona d’Aragó. Comença una crisi política i social que va culminar el segle següent i va continuar fins al S. XVIII.

S.XV – Segle d’Or de la literatura catalana. A finals de segle, amb la invenció de la impremta, la literatura va assolir una difusió suficient per consolidar uns autors i uns lectors fidels.

Canvi de capitalitat cultural:

Pestes (1349) Tensions en la Mediterrània oriental, el comerç es torna insegur Els camperols s’alcen contra els senyors: Guerra de les Remences Creixement de la indústria de la llana castellana que s’ajunta amb la indústria

tèxtil italiana Canya de sucre, es conrea Moriscos: situació d’esclavatge

Barcelona perd importància i la capital cultural és València: allà hi ha estabilitat social

La burgesia passa a ser la classe dominant enfront d’una noblesa decadent “Cant del Cigne” = moment de màxima esplendor Cavalleria obsoleta (fora de l’àmbit social), restringit a l’àmbit literari Banca a València

Alfons el Magnànim – Posterior a Ferran d’Antequera. Amant de la caça i la música. Es va envoltar de personatges d’armes de la noblesa i també de poetes cultes (escrivien, llegien, recitaven i cantaven). Va heretar les terres de Nàpols al 1421 i va traslladar-hi allà la cort. Això va causar una renovació de la lírica catalana gràcies al contacte amb la lírica italiana (Renaixement).

Poesia de Consistori – Es crea al 1323 amb la intenció de recuperar la poesia trobadoresca. Va ser la principal causa per la qual a la Corona d’Aragó va trigar a

instaurar-se la mentalitat renaixentista. Aquesta renovació la van fer els poetes valencians, no els del principat.

Ausiàs March

Senyor feudal i jove cavaller, es va casar als 40 anys amb la germana de Joanot Martorell. Va trencar la poesia trobadoresca i va iniciar la poesia moderna. Escriu per primer cop en català. Considerat poeta filòsof. S’adreça a l’amant de diverses maneres al llarg de la seva obra:

-Plena de seny: dona no el sap estimar, ell ben enamorat

-Llir entre cards: amor ideal vs amor eròtic. Dama = ideal S’adreça a la dona

-Oh, foll amor!: Li provoca descontent. Avergonyit de la dama

-Amor amor: admet que ell tampoc és pur ni perfecte

- Cant a la mort: plany a la mort de l’amant

-Cant espiritual: s’adreça a Déu per demanar consell

Obra:

128 poemes, classificats pel senyal (dona a la qual s’adreça).

Tirant lo Blanc1490 es publica a València: editor Spindeler, edició “Princeps” (impremta). 3 exemplars: NY, València i Londres. Amb la impremta: 1 exemplar per cada 909 habitants. 1511 es tradueix al castellà. Joanot Martorell s’arruïna per qüestions d’honor (viatges per batalles) i li ven a Joan de Galba. Joanot pertany a la petita mitjana noblesa, és un cavaller medieval.

Cavalleria: cavall + genet/militars. S. XIV apareixen els exèrcits i s’extingeixen els cavallers. La literatura encara manté l’ideal cavalleresc

Novel·la bèl·lica, amorosa, de costums, psicològica, realista, còmica, eròtica = novel·la TOTAL

PARTS:

- Tirant a Anglaterra – Guillem de Varoic: Doctrina de la cavalleria. Formació i cavalleria- Tirant Sicília i Rodes – Demostrar, posar en pràctica el resultat de la seva formació- Tirant a l’Imperi Grec – Amor/eròtica. Ridícul amorós anti-heroi- Tirant al Nord d’Àfrica – Part bèl·lica- Retorn a Constantinoble – Mor. Hipòlit es corona emperador i no s’ho mereix.

Interès cavalleresc:Anglaterra Sicília i Rodes Grècia Nord d’Àfrica Constantinoble

Mort

Altres escriptors

Jordi de Sant JordiVa participar en l’expedició de l’any 1420 contra Còrsega i Sardenya, fet que li va permetre conèixer la lírica italiana. Dotava de música els seus poemes i els cantava davant la Cort, rebent sempre la protecció d’Alfons el Magnànim i de la seva dona.

Al 1423 va ser empresonat a Nàpols, on va escriure “Presoner”, un dels poemes ,és sensibles que se’n conserven. La majoria de les seves poesies són reflexions amoroses basades en els tòpics trobadorescos.

Joan Roís de Corella1435-1497. És el darrer gran poeta (amb ell s’acaba el Segle d’Or de la lit. Catalana i comença un llarg període sense figures importants). Va ser mestre en teologia i va ser ordenat sacerdot per fugir de la professió militar (la seva família pertanyia a la noblesa valenciana).

Joventut: La seva obra participa d’un humanisme peculiar: busca referències mitològiques d’obres clàssiques per enriquir els relats. Són històries sentimentals i d’amor (punt fort: poesia)

Religiosa: escrita en la maduresa, medieval, menys original i més personal que les altres obres religioses de l’època.

Jaume Roig i l’Escola Satírica ValencianaEscola Satírica Valenciana: (S. XV) Nobles i burgesos van fer de la literatura (sobretot amorosa) un simple joc i, amb una llengua planera i un estil senzill, busquen sobretot la diversió.

Inici d’aquesta escola: l’Espill de Jaume Roig.

Jaume Roig (principis S. XV) va estudiar medicina i va viure un temps a França. Metge de la Reina Maria (esposa d’Alfons el Magnànim).

“L’Espill”: llarg poema (setze mil versos) dividit en quatre parts. Protagonista masculí explica en primera persona la seva vida i experiències que ha tingut amb les dones, tot negatiu. Les reencarna (a les dones) com a tots els pecats possibles. Molt realista, profund pensament humà, contemplat amb gràcia, ironia i desengany del món.