SEMINARI I_grup3_Brofenbrenner_Família_escola

7/28/2019 SEMINARI I_grup3_Brofenbrenner_Famlia_escola

1/20

SEMINARI I

Cabrera Vega, Marta

Cardona Ferrer, Snia

Lpez Villalba, Jose

Prats Blanco, Tanit

Tobaruela Mendoza, Nieves

Grup E3

22028 Famlia i Escola

Prof: Maria Ferrer Ribot

Universitat de les Illes Balears

(Eivissa)14.12.12


2/20

ACTIVITAT I: SISTEMES DE DESENVOLUPAMENT DE

BRONFENBRENNER

PRESENTACI DELS CASOS CAS 1:MIREIA (4 ANYS)

MICROSISTEMA

Context familiar

Els membres de la famlia sn: Mara (4 anys), M Jos (40 anys) i Vicente (45 anys).

Tant els pares com la filla sn nascuts a la illa.

Ambds pares treballen, la mare s advocada i el pare enginyer de telecomunicacions

(treballa en una empresa de solucions informtiques). Tenen un poder adquisitiu mitj.

Na Mara mant una estreta relaci amb la seva via materna ja que des que era petita

ha set lencarregada danar-la a buscar a lescoleta (ara ja lescola), donar-li el dinar i

portar-la al parc per la tarda.

La mare, la va a buscar al parc i aprofita el temps que queda fins a l'hora per a sopar per

a fer la compra o fer diferents encrrecs. El pare, que arriba de treballar a mitja tarda,

porta dos dies a la setmana a Mara a ballet (fa molt poc que ha comenat).

Els pares comparteixen el pes de les tasques domestiques (encara que compten amb

lajuda duna assistenta) i la cura de la nena. A la nit, sopen junts sense veure la

televisi encara que deixen que la nena vegi una estona la televisi abans d'anar-se adormir.

Els caps de setmana estan tot el dia junts i aprofiten per fer alguna excursi o visitar a la

famlia, sobretot paterna.

La mare sent que passa poc temps amb la seva filla i de vegades, pensa que tot ho fa

malament perqu li manca temps per dedicar-li a la famlia i al treball.


3/20

Entorn

La famlia viu en un pis en propietat en el centre d'Eivissa de 180 m2. El pis, encara que

t ms de 30 anys, es troba en perfecte estat. T tres habitacions (una habitaci prpia

per a la nena), dos banys, a ms duna despatx i una sal molt ample.

Han realitzat diverses reformes per engrandir el sal, millorar les installacions

elctriques i de comunicacions (cable xarxa), tancaments exteriors (climalid)

Tamb t aparell d'aire condicionat i calefacci.

L'habitatge es troba proper a un parc i a lescola on va na Mara. La nena pot jugar per

prcticament, totes les zones de la casa, menys a la cuina i la zona de la rentadora. On

ms temps passa la nena s a la seva habitaci, on dorm i t les joguines, i al sal, un

espai ample per jugar i on pot veure la televisi.

El parc ms proper es troba en bones condicions, s ample i compta amb zones verdes.

Al parc sol coincidir amb companys i amics de la mateixa escola o de lescoleta (amb

els quals encara es mant la comunicaci).

Escola

La nena va al CP Sa Bodega, al mateix que va acudir la seva mare. Mara est contenta

amb lescola i amb la seva mestra. Es va adaptar perfectament al centre i es troba

totalment integrada amb els companys. A ms, molts dels companys de lescoleta on va

assistir na Mara van a aquesta mateixa escola, per la qual cosa, els infants han continuat

la relaci damistat.

La proximitat de l'escola al Mercat Nou, situat a l'altra banda del carrer condicionaaspectes de la vida a l'escola, aix com la manca d'espai fsic adient. Aquesta manca

despai obliga a l's d'unes dependncies externes al Centre, situades a uns pocs metres i

de titularitat municipal. Espai que compleix les funcions de pati d'esbarjo i d'activitats

esportives, aix com activitats extraescolars. Dins lmbit deducaci infantil, trobem

dos grups per 4, 5 i 6 anys, una professora per grup i dos mestres de suport per a tots els

grups. Cada classe est formada per uns 25 nens i lespai queda bastant redut al haver-

hi tants nens.


4/20

MESOSISTEMA

La relaci dels pares amb les respectives famlies es bona, hi ha una bona comunicaci i

sn freqents les visites a casa del oncles, per a propiciar el vincle entre cosins que

tenen edats similars.

Malgrat tot, en el dia a dia de la famlia destaca la relaci dajuda i suport que els

proporciona lvia materna fent-se crrec de la nena durant llargues estones de temps. El

fet que els domicilis es troben molt propers, ha propiciat aquesta estreta relaci i des que

na Mara va nixer, M Jos sha recolzat molt en la seva mare per a poder conciliar

amb ms facilitat la vida laboral i familiar.

La relaci entre la mestra i la famlia s molt fluda. De manera informal, la professora

li comunica a la mare o a l'via certs aspectes puntuals i des dels dos mbits s'intenta

seguir una mateixa lnia d'actuaci per aconseguir per exemple que Mara es deixi de

xuclar el dit.

EXOSISTEMA

Mitjans de comunicaci

Na Maria dedica diverses hores a veure la televisi, sobretot a casa de lvia. El

problema que es dona en la actualitat s que existeix una programaci poc orientada als

infants, i, els dibuixos que es solen emetre presentes connotacions de caire violent,

sexista, immoral... sovint camuflat per que arriba de manera inconscient als ms petits.

Associacions

Els pares son membres de lAPIMA del centre, per la qual cosa es mantenen informats

dactivitats que es proposen al centre i es troben vinculats a lescola en quant a la presade decisions en certs mbits alhora que apropen relacions amb altres pares dinfants del

centre.

Amics de la famlia

Moltes de les amistats dels pares tenen fills dedats similars a na Maria per la qual cosa

solen quedar, per a realitzar diferent activitats i afavorir que els infants es relacionin.


5/20

MACROSISTEMA

En primer lloc cal destacar com un dels aspectes ms influents del nostre sistema: la

competitivitat, tan lligada al materialisme i al consumisme, la qual est present en totes i

cadascuna de les nostres actuacions i les nostres relacions. Laltre es converteix en

alg al que hem de superar. El model de ciutat actual es basa en la deshumanitzaci de

la convivncia dels seus habitants, mostra daix s el fet que no existeixin prcticament

espais pensats pels nens i les persones grans.

Els nostres nens recullen les conseqncies daquest model de societat i el reprodueixen

amb les seves conductes. Els seus jocs sn competitius, les relacions amb els companys

dins laula sn competitives, els vincles entre els membres de la famlia tamb a

vegades poden resultar competitius... aquests nens miren als altres amb el filtre adult del

consumisme, vctimes del bombardeig constant dels missatges publicitaris.

No obstant, la caracterstica ms important del moment s que aquest sistema del qual

parlem, actualment es troba en crisi. Assistim a la decadncia de lestructura que

mantenia aquesta forma de vida la qual ens ha dut a una gran crisi econmica, personal,

ideolgica...

Les crisis de valors que sens presenten dins la nostra societat ha provocat una

controvrsia entre els valors fins ara establert i els nous que sens presenten. Per

exemple, el patriarcat dominant de la nostra societat ha deixat pas a nou paper

protagonista de la dona dins la societat i la famlia nuclear ha donat lloc a un ventall

molt ampli de noves tipologies familiars, tamb podem nombrar la incorporaci de la

dona la mn laboral o a les esferes del poder...

Lmbit educatiu tamb es troba en crisi, les metodologies que fins ara sacceptaven

com a bones prctiques educatives comencen a ser qestionades ja que no sn valides

per a la nova societat del S.XXI (duna escola tradicional a una escola constructivista).

En una societat multicultural, en unes aules on existeix la diversitat, en un mn global,

amb uns alumnes que tenen accs a tota classe dinformaci, grcies a les noves

tecnologies, no t sentit mantenir un tipus densenyament basat en la transmissi de

conceptes. El fracs escolar imperant ha deixat en evidncia la necessita del canvi.


6/20

CAS 2: PEPA (5 ANYS)

MICROSISTEMA

Context familiar

Aquest infant ha nascut en el seu duna famlia en el que la mare s dEivissa i son pare

s dtnia gitana. La nina viu en un petit habitatge de dues habitacions, el qual

comparteix amb els progenitors, un germana dun anys i una germana major amb

discapacitat mental. La llar esta situada en el barri de sa penya, barri en el qual no hi

escoles, ni parcs, ni un ambient gaire favorable pel creixement daquest infant.

La relaci que t amb sa mare s bona, juga fora amb la seva germana petita i amb la

seva germana major tampoc s dolenta. Aix doncs, lespai disponible per si mateixa s

fora redut. Mant una estreta relaci amb els seus avis materns i amb els cosins, tan

per part de pare, el quals veu molt sovint, unes dues vegades per setmana, com per part

de mare els quals veu una vegada per setmana. A ms a ms es queda sovint a dinar i a

passar la tarda a casa dels avis materns.

Habitatge alternatiu

No obstant, els estius, degut a la feina nocturna de son pare i al espai redut de la seva

llar, passen totes les hores del dia a ca lvia materna, mentre son pare dorm i dormen a

la seva llar, mentre el pare treballa.

Context escolar

El collegi al qual acudeix s portal nou, infant sociable, pel que fa a laprenentatge

acadmic, linfant mostra una bona predisposici i un desenvolupament normatiu. En

quant a la relaci amb les seus companys. No obstant, fora de lmbit educatiu no solenquedar per jugar.

APNEFF

Un altre dels microsistemes daquesta nina s lassociaci APNEFF, de la que la seva

germana forma part. Ella sol tenir relaci i participar en les activitats que aquest

organisme prepara pels infants que tenen germans amb discapacitat mental. En aquestes

activitats ldiques, els infants amb una situaci familiar similar comparteixen tempsexperincies amb persones que poden comprendrels i compartir moments ldics junts.


7/20

MESOSISTEMA

Mare-collegi, mare-Apneff, mare-famlia prpia, mare-famlia pare

Pel que fa a la relaci de sa mare amb tots els microsistemes de la nena, s molt bona i

fora estreta, ja que hi mant una comunicaci afable, peridica i amistosa.

Pare amb la resta de microsistemes

Pel que fa a la relaci del pare amb els microsistemes de la filla, amb lnic que hi

mant una estreta relaci s amb la seva famlia, ja que amb la famlia per part de la

dona, del collegi, de lAPNEFF, etc.

EXOSISTEMA

Pel que fa a locupaci dels progenitors, la mare es dedica a la cria de les filles i a les

labors de la llar, aquest fet mentre que son pare exerceix feina en un centre nocturn de la

illa en la temporada estival (aproximadament entre tres i quatre mesos). Aquest fet

provoca que la disponibilitat de temps per part de la mare sigui gaireb de jornada

completa, encara que comparteixi aquesta amb les seves germanes, mentre que son pare,

entre la feina estival i les diverses activitats que realitza, dedica un percentatge de temps

evidentment menor.

Per altra banda, cal destacar que els mitjans de comunicaci ha estat una eina molt

emprada per la mareper tal daconseguir lhabilitaci i obtenci de recursos necessaris

per la seva famlia, i en concret, per la seva filla major, que presenta NESE.

MACROSISTEMA

Pel que fa a la seguretat social, en els ltims temps, la gratutat daquesta per la famlia

sest veient en perill, ja que degut a la feina temporal de son pare (4 mesos anuals) delsqual depenen aquest servei, pot ser que no els cobreixi tot lany.

Pel que fa al govern, aquest a travs de les poltiques dajuda social a les persones amb

dependncia, els va concedir fa pocs anys una petita remuneraci mensual, la qual

resulta de gran ajuda per subsistir.


8/20

CAS 3: MCQUENN (2 ANYS)

MICROSITEMA

Context familiar

La famlia de McQueen est formada pel seu pare (24 anys), la seva mare (25 anys), ell

(2 anys), la seva germana (11 mesos) i el beb en cam (5 mesos de gestaci).

Actualment viuen a Valencia, per motius de treball, per els agradaria venir a Eivissa,

on estan els avis i els oncles (tant paterns com materns).

El pare, amb una formaci de FP2 de mecnica, s mecnic per treballa reparant

ascensors, amb un salari base i amb un horari de jornada partida ms les gurdies. La

mare, t una llicenciatura en Cincies Poltiques per actualment no treballa. Per aquests

motius, la mare passa tot el dia amb els infants, que no van a escoleta, mentre que el

pare noms en els moments de descans (migdia) o en acabar el treball. Aix si, en

aquests moments passa el temps amb els fills, jugant amb ells i banyant-los, ajudant-los

a menjar, ficar-los al llit, etc.

Davant un comportament inadequat de linfant, si s amb la germana ha de demanar

perd i donar-li un pet (li costa ms), per si es una altra cosa, el seuen a pensar i

tranquillitzar-se (4-5 min. com a molt). Quan t un gran rebequeria (berrinche: es

llana al terra, plora, pataleja, sofega), la mare es queda quieta, sense fer-li cas

(aparentment) i quan a ell se li va passant, li posa a prop el xumet. Si ell vol calmar-se,

lagafa i si no, no. Si lagafa, ella li demana si vol que lagafi a coll i ell decideix

(perqu si ho fa sense demanar-ho i ell no vol, torna a empipar-se).

Com a famlia extensa tenen els quatre avis a Eivissa, quatre oncles i sis ties (un de cadaviu a Valncia, els altres a Eivissa). Hi ha una estreta relaci dels pares i dels fills amb

aquesta famlia extensa (sobretot amb la dEivissa per tamb amb els dos de Valncia,

germ i cunyada de la mare) i per aquesta ra, intenten viatjar a Eivissa el que

econmicament poden i a la inversa, els de lilla intenten anar a visitar-los a Valncia.

Com aix no s sempre possible, estan comunicats via telfon i Skype, per no perdre el

contacte i la visualitzaci dels fills amb els avis i els tiets.


9/20

Altres contextos: context eclesistic

En quant a altres relacions extrafamiliars, els pares tamb formen part dun grup

eclesistic, per la qual cosa, tant ells com els seus fills estan en constant relaci amb

altres famlies amb i sense fills. A ms a ms, la mare tracta danar al parc una o dues

vegades per setmana.

MESOSISTEMA

Les relacions entre ambds pares s molt bona, amb discussions prpies de tots els

matrimonis. I si cap vegada senfaden lun amb laltre, no ho paguen amb els infants,

que noten rpidament la nova situaci i intenten arreglar-lo demanat latenci o

somrient.

Les relacions dels pares amb la germana sn molt bones tamb, per part dels dos. Una

dada curiosa que ens va proporcionar la mare va ser que la germana tenia gels del germ

major (que aquest darrer tamb en va tenir della sobretot una vegada nascuda, als

quatre mesos).

Les relacions dels pares amb els avis, oncles i ties sn molt bones i intenten veures

sempre que es pot i mantenir la comunicaci via telefnica o via Skype. Quan viatgen a

Eivissa, intenten passar tot el temps possible amb la famlia.

Les relacions dels pares amb altres pares del seu entorn eclesistic sn molt bones. De

fet, molts matins la mare queda amb una altra mare (i els fills) i sen van a passejar, a

comprar o al parc. A ms a ms, solen dinar amb altres famlies un cop per setmana.

EXOSISTEMALinfant es beneficia de les institucions hospitalries, quan acudeix al metge per

malestar.

A ms a ms, el treball del pare tamb afecta a linfant, ja que no pot passar tant de

temps com voldria amb els seus fills, degut a la jornada partida. El seu salari tamb

afecta en un petit grau als infants.


10/20

MACROSISTEMA

Com hem dit anteriorment, els pares de McQueen tenen una srie de valors i creences

religioses catliques. Aix afecta al seu model deducaci i a lentorn en que es mou la

famlia.

Per altra banda, solen assistir a les festes culturals del barri (tant a Valncia com a

Eivissa) perqu els agrada gaudir de lambient que es crea i mostrar als infants un

trosset de la seva cultura i entorn.

CAS 4: INS (6 ANYS)

MICROSISTEMA

Context familiar

Ins t sis anys. La seva FAMLIA est formada per:

La mare, Laura, 38 anys amb la que t un vincle afectiu molt fort. Tenen molt de

contacte fsic i un alt nivell de comunicaci i complicitat . Es infermera i partera per

fa feina tan sols un par de tardes a la setmana per poder estar ms temps amb Ins y la

resta de la famlia. Com Ins no est escolaritzada passen gran part del dia juntes,

exceptuant quan treballa. Fan moltes activitats a casa.

El pare. Luis, 40 anys. s tamb infermer, per el treballa tot el mat. T tamb una

bona relaci amb la Ins, tamb comparteix la seva educaci i molt de temps amb ella

malgrat que no fa tantes dactivitats com la mare. La seva comunicaci amb la nena no

s tan bona com la de la mare malgrat que el vincle afectiu sigui molt fort.

La germana petita. Laia, t 4 anys. Amb ella t una relaci especial ja que Laia va

nixer amb una malaltia y ha estat operada varies vegades. La nena ha compartit tot el

procs amb la famlia. Na Ins ns conscient i a part de ser companya de jocs tamb

acompanya a la seva germana en el seu procs amb la malaltia. Passen quasi tot el dia

juntes exceptuant algunes activitats a les que solament assisteix Ins.

Tamb t molta relaci amb els avis materns especialment amb la avia, a la que estimamolt. Ins es queda a vegades a dormir en casa dels avis.


11/20

Amb la seva tia Luci (germana major de la mare), i les seves cosines Carla i Mati, de 9

i 7 anys, tamb es relaciona molt, a vegades tamb passa alguns dies amb elles. Com

sn majors que ella Ins les imita molt.

Relacions entre iguals

Respecte als amics, Ins te dos grups ben diferenciats. Per una banda es relaciona amb

una colla de nens de la mateixa edat que es coneixen des de petits ja que els pares sn

amics i actualment comparteixen un hort familiar en el que es reuneixen cada cap de

setmana. Ins tamb t un alt nivell dinteracci amb els pares i mares dels seus amics

que coneix des de petita. Per un altre banda es relaciona amb altres nens que tampoc

estan escolaritzats i que formen part dun grup deducaci lliure que es reuneixen en un

espai per fer activitats educatives.

MESOSISTEMA

La relaci entre els pares de Ins s bona. Existeix un alt nivell de comunicaci i son

conscients de la seva decisi deducar a llar, i aix fa necessari un consens a lhora de

prendre decisions personals i laborals. Es preocupen que la seva llar sigui un espai

acollidor i educatiu.

Un altre fil molt reforat daquesta xarxa del mesosistema s el que uneix als pares de

Ins amb la famlia de na Laura (la seva mare). Laura t una relaci propera amb els

seus pares i amb la seva germana dels quals rep el suport per poder dur a terme

leducaci de les seves filles. Comparteixen molt de temps junts. Malgrat que cadasc

visqui a ca seva mantenen una relaci pareguda a una famlia extensa.

Per un altre banda, les relacions amb els pares dels amics de na Ins s una relaci queva ms enll dels seus fills ja que amb els dos grups dels que hem parlat comparteixen

activitats, espais, temps, especialment amb aquells amb els que han format el grup

deducaci lliure. En aquest grup han darribar a acords a lhora de triar all que volen

compartir a lhora de educar conjuntament als seus fills, han de prendre decisions

consensuades.

Tamb podem estendre un altre fil entre Lola, la metgessa de la nena i els seus pares, jaque al pertnyer tots al mon sanitari mantenen una relaci laboral i damistat.


12/20

EXOSISTEMA

Aqu ens trobem amb moltes coincidncies entre el mesosistema i el exosistema, ja que

en aquest cas moltes de les relacions dels pares inclouen tamb un paper protagonista a

la seva filla.

De totes maneres, podem parlar de com els canvis que actualment afecten a la sanitat

pblica formen part del exosistema dIns, ja que els seus pares fan feina en aquesta

instituci i sofreixen les conseqncies a nivell de temps i a nivell material. Tamb es

pot citar com un punt important daquest exosistema el fet de que Laura, la mare de

Ins, sigui partera. La disponibilitat que du aparellada aquesta activitat Professional, t

incidncies directes en la vida de la famlia de Ins quan saproxima la data dels parts.

El fet que els pares de Ins siguin fundadors de las Associaci Prolactancia Materna

dEivissa tamb s un element a tenir en compte en aquesta xarxa.

En darrer lloc, els contactes amb associacions deducaci lliure seria el darrer punt a

tenir en compte a lhora dexposar el exosistema de Ins.

MACROSISTEMA

Les actuals lleis educatives, aix com la falta de prestigi social de la educaci a llar en el

nostre pas, tenen conseqncies directes en la vida de Ins, ja que actualment es

trobaria en una situaci de illegalitat i de vulnerabilitat davant una possible denuncia

per part de qualsevol persona que conegui la seva situaci.

Si parlant de macrosistema no hem de passar per alt la globalitzaci del nostre mon i la

cruesa del sistema neoliberal que ens ha dut a patir una crisis econmica i sistmica queafecta a qualsevol aspecte del la vida des de leducatiu, al sanitari, el poder adquisitiu,

el laboral.

En darrer lloc caldria cridar latenci sobre el protagonisme que estan adquirint les

noves tecnologies en la nostre societat. La actual societat de la informaci incideix

directament en la nostre forma de fer, de relacionar-nos, de treballar, de comprar, etc.

Aquesta realitat envolta tots els altres sistemes pels quals es mou la vida dIns.


13/20

CAS 5: JOAN (6 ANYS)

MICROSISTEMA

Les relacions que linfant estableix dintre dels seu microsistema sn molt bones i

aquestes sn bsicament amb els seus pares biolgics, els avis per part de la mare, els

companys i mestra de lescola pblica on rep una educaci reglada (educaci formal),

els companys i mestra duna altra escola, en aquest cas no reglada, Mandala School, i

el grup dinfant de la mateixa edat aproximadament fills dels amics dels pares. A

continuaci es redacta de manera ms detallada les relacions que estableix linfant amb

cadascun daquests sistemes.

Context familiar

Linfant objecte destudi en aquest cas, s un nen de sis anys que viu al poble de Sant

Lloren de Balafia de lilla dEivissa on va nixer. Linfant passa la major part del

temps amb els seus pares biolgics, amb els quals viu i sha criat des de sempre. La seva

mare, s una dona jove de quaranta-cinc anys que treballa com a professora de Llengua

Catalana a lEscola Oficial dIdiomes. Daltra banda, el marit i pare del seu fill, s un

home tamb de quaranta-cinc anys que actualment no disposa de feina per que estudia

el Grau dEducaci Infantil a la mateixa illa.

Degut a locupaci laboral i formativa dels pares, la seva disponibilitat dhoraris els

permeten passar tot el dia cuidant al seu fill personalment, per disposen de grans

dificultats per realitzar-ho tots tres alhora, especialment entre setmana. Aix doncs,

mentre que la mare sen cuida del fill pels matins, el pare ho fa a la tarda i estan junts

durant les nits i els caps de setmana. s per aix, que no van haver dingressar a linfant

a cap escola infantil durant els primers anys de vida.

Daltra banda, cal destacar que aquesta famlia disposa dun nivell econmic mitj -alt.

No tenen cap altre fill, amb la qual cosa la seva atenci i dedicaci, ara per ara, va

orientada exclusivament a ms petit.

Habitatge

La casa dels pares den Joan est situada al poble de San Lloren, Eivissa. Es tractaduna casa de camp que t un terreny amb un hort. Cal destacar, que grcies a les


14/20

possibilitat que ofereix el fet de tenir un petit hort a casa i els grans coneixements del

pare en jardineria, una vegada a la setmana els pares inviten a amics i als seus fills i els

organitzen activitats i propostes dirigides al coneixement i experimentaci de la terra i

el seu cultiu, aix com la plantaci de flors i altres vegetals.

Context escolar

Nom del centre:CEIPTorres de Balafia.Direcci:Sant Lloren 3. Sant Lloren de Balfia, 07812 Eivissa.Telfon:971 325 032

E-mail:[email protected]

Pgina web del centre:http://www.eivissaweb.net/torresdebalafia/

El CEIP Torres de Balfia est situat a Sant Lloren de Balfia, poble que forma part

del municipi de Sant Joan de Labritja. Podem considerar el centre com una escola

petita", tenint en compte que el nombre d'alumnat en total s aproximadament de 60

alumnes. Es tracta, per tant, duna escola unitria amb una organitzaci dels grups per

cicles. Linfant objecte destudi, es va escolaritzar a ledat dels 4 anys. Laula est

composta per 10 nens de 6 anys, ell incls. La relaci amb la mestra i la resta de

companys s molt bona, ja que degut al redut nombre dinfant la convivncia s molt

familiar. En quant als recursos que ofereix, podem dir que lescola disposa dun pati

exterior amb diferents gronxadors i arbres que els permeten estar en contacte directe

amb la natura.

Escola no reglada

Nom del centre:Mandala School.Direcci:San Miquel de Balansat.A banda de leducaci formalque rep linfant al centre educatiu Torres de Balafia, els

seus pares van decidir quant aquest tenia noms 4 anys, formar part duna altra escola;

Mandala School. Aquesta pretn formar a infants i les seves famlies perqu puguin

produir un impacte positiu al mn, oferint formaci i recursos per desenvolupar la seva

compassi i saviesa, i contribuir a la pau i l'harmonia al mn. Per aconseguir-ho, els

participants segueixen el procs denominat UECW (Universal Education for
mailto:[email protected]:[email protected]:[email protected]://www.eivissaweb.net/torresdebalafia/http://www.eivissaweb.net/torresdebalafia/http://www.eivissaweb.net/torresdebalafia/http://www.eivissaweb.net/torresdebalafia/mailto:[email protected]


15/20

Compassion and Wisdom) que significa Educaci Universal per a la Compassi i la

Saviesa, i que suposa la seva metodologia dactuaci.

Aix doncs, la relaci que estableix amb els professionals aix com els companys s

molt bona i ms tenint en compte la filosofia en pro a aix que segueix aquesta

magnfica escola.

MESOSISTEMA

Relaci entre els pares

La relaci entre els pares s molt bona i est molt ben assentada, ja que fa molts anys

que sn junts i aquesta situaci es va consolidar amb el seu casament fa vuit anys. Dosanys ms tard, van tenir el seu primer i nic fill, fins al moment. s per aix que

actualment es troben en una bona poca de les seves vides.

Cal destacar que degut a la situaci laboral i formativa dels pares, tot i que es coordinen

molt b per estar amb el seu fill, presenten majors dificultats entre ells per passar temps

junts, ja que nicament poder estar-ho a la nit i els caps de setmana. No obstant aix,

aquesta situaci no s un impediment en la bona relaci que mantenen tots dos.

Relaci dels pares amb la prpia famlia

Els pares disposen duna famlia extensa (avis i tiets) per part de la famlia de la mare a

lilla i sn aquests amb els que mantenen una relaci ms estreta, a diferncia de la

famlia del pare que resideix a granada, motiu pel qual els veuen una o dos vegades a

lany. No obstant aix, la relaci s molt bona i mai han viscut cap episodi de baralla

important.

Relaci dels pares amb els vens

Com a conseqncia del tipus de casa daquesta famlia (casa de camp), la relaci entre

els vens s ms llunyana, ja que no es veuen sovint. Per tant, la relaci s inexistent tot i

qu s cordial.


16/20

Relaci dels pares amb la mestre de lescola reglada

La relaci dels pares amb la mestra s molt estreta, ja que sempre que poden acudeixen

a les activitats familiars que organitza el centre aix com a les possibles reunions. A ms

a ms, cadascun sen carrega de dur al nen a lescola mentre que laltre sen carrega de

recollir-lo, aix permet que els pares vegin i pugin parlar amb la mestra de les coses que

fa els seu fill.

Relaci dels pares en lescola no reglada Mandala School

Les relacions que han establert els pares amb els agents que participen en aquest sistema

s molt estreta. En el cas de la mestra la relaci s molt bona, ja que es coneixen des de

que el fill era petit quan van comenar a formar part daquesta experincia i la relaci

que shan extens en el temps ha creat uns lligams ms forts.

Daltra banda, en quant a la relaci dels pares amb els pares dels altres fills que

assisteixen a aquest centre podem dir que s molt bona, ja que arrel de participar en

aquest projecte han continuat les relacions forjant aix una amistat.

Relaci dels pares amb el pediatra del fill

Precisament la relaci dels pares amb el pediatra s molt bona, ja que tenen amic en

com la qual cosa ha propiciat trobades i sopars en com.

EXOSISTEMA

Les propostes culturals que ofereix lAjuntament de Sant Lloren de la Balafia sn molt

amples i afavoreixen moltssim lactivitat dels infants, les quals no dubten en aprofitar

els pares en benefici del seu fill.

Els mitjans de comunicaci tamb afecten al coneixement del nen, ja que vivim en un

mn globalitzat que ens permet comunicar-nos arreu del mn. Grcies als diners que

lestat inverteix en laplicaci de les noves tecnologies a les escoles, en Joan pot gaudir

de ls de les Noves Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci com ara ordinadors,

televisions, telfons, etc.


17/20

MACROSISTEMA

Actualment, el nostre pas est governat per un partit poltic de dretes. Aix vol dir que

hi ha uns valors, ideologies i filosofies concrets sobre el sistema educatiu, la salut, les

tecnologies i la comunicaci, la religi, la poltica, la administraci i la justcia, els

factors econmics i laborals, etc . A ms a ms, el nostre pas t una cultura i uns estils

de vida determinats i arrelats al llarg de la histria (pas desenvolupat, occidental que

forma part dEuropa etc.). Tots aquests aspectes afecten la vida del nostre infant objecte

destudi en aquest cas, ja que decideixen all que sensenya a les aules i la manera com

es fa, all en que les escoles poden invertir, les subvencions per poder millorar els

espais i els professionals aix com lassistncia tcnica. Per altra banda, tamb influeix

en la salut del nen, ja que sencarrega de la seguretat social, procurar que tots els nens

rebin suport mdic, etc.

Com ja hem comentat anteriorment, el nostre pas t una cultura determinada. Avui dia,

aquesta cultura s perjudicial, ja que s bsicament consumista on predomina la despesa

exagerada en bns materials. Per sort, la societat sest adonant daquest problema i s

per aquest motiu que des de Mandala School, per exemple, treballen de manera

conscient en pro a la millora i el canvi del mn.

COMPARACI I ANLISITal i com sabem els sistemes que envolten a linfant sn vital per un desenvolupament

harmnic i integral, de manera que resulta un element clau que el docent ha de tenir en

consideraci, ja que ajudar a comprendre linfant en la seva globalitat, fet molt

important per un creixement saludable. Desprs dhaver realitzat un anlisi exhaustiu i

comparatiu dels diferents contextos de desenvolupament de cinc infants, podem

extreure una srie dobservacions i reflexions que exposarem a continuaci.

En primer lloc, en quant a la famlia, volem destacar que quan major s el nombre de

components, ms autnoms i independents sn els infants. Degut al nombre elevat

dinfants i la impossibilitat de agafar-los a tots a lhora observem que hi ha menys

contacte fsic, fet que no implica que no existeixi una relaci afectuosa destima i vlua

entre aquests.


18/20

A ms a ms, en les famlies amb infants que tenen una discapacitats (dos dels cinc

casos), els germans daquests infants sn ms madurs i responsables. Aquests infants

tenen integrada aquesta vivncia normalitzada respecte a les diferents situacions que es

poden donar i les afronten amb tota naturalesa.

Un altre fet a destacar s la reducci del nucli familiar que es dona en la mostra

escollida, ja que tres dels cinc casos sn famlies dun o dos fills. Aquest s un reflex de

la societat en la qual la visi de la famlia sha modificada per diferents motius com ara

lajuda dels fills en la feina, la incorporaci de la dona al mercat laboral, la prdua de

les creences religioses i la immersi en la societat del benestar i el consumisme, per la

qual cosa es tenien ms fills que avui en dia.

En quant a les famlies nombroses examinades en la nostra mostra, cal destacar que en

aquestes sacompleixen algunes de les variables determinants com tnia gitana o la

creena religiosa cristiana.

Un factor destacat s la socialitzaci dels infants. Aix doncs, s visible que les famlies

amb menys fills cerquen ms contextos de socialitzaci fra del nucli, ampliant la xarxa

de relacions amb la famlia extensa o els amics dels pares o companys del centre

escolar. Mentre que les famlies amb ms fills no solen cercar un nombre tan elevat de

relacions externes, ja que dins el propi nucli tenen cobertes aquestes necessitats amb els

germans.

La edat dels pares tamb s un aspecte que ens ha cridat latenci i voldrem destacar.

Hem observat que els progenitors de les famlies nombroses (tnia gitana i/o creences

religioses) decideixen procrear en edats ms primerenques (naixement del primer fill al

voltant dels vint anys), mentre que les famlies redudes, solen tenir descendnciaaproximadament cap a la trentena o ms.

Pel que fa als mtodes educatius i la disciplina, hem descobert que aquestes famlies

empren tcniques fora variades que van des dels crits, al dileg, als mtodes

conductistes, a laprenentatge per descobriment i vivncia grcies a la guia dels adults

de referncia. Aix doncs, hem pogut comprovar que no existeixen extrems i que els

adults en funci de la situaci, del carcter del nen i dels ideals paterns utilitzen una


19/20

eina o altre. Daquesta manera, veiem que la variable edat, no resulta un factor

determinant en lestil educatiu.

En quant als avis en la mostra examinada, hem percebut que solen adoptar el seu rol (en

quatre dels cinc casos), sense haver de fer funcions prpies dels pares, ja que els

progenitors han modificat la seva jornada laboral per poder estar amb els fills. En lnic

cas en el qual lvia realitza les funcions prpies dels pares s degut a lampli horari

laboral daquests, que fa que la seva tasca sigui incompatible amb leducaci filial.

Un altre factor rellevant s lescolaritzaci dels infants. En els subjectes destudi

advertim que tres infants dels cinc casos estan escolaritzats de manera regular en centres

pblics. Pel que fa als dos casos restants, presenten diferents motius pels quals no han

optat per aquesta via educativa. Un dells s per ledat de linfant (dos anys) i per la

possibilitat de la mare de fer-sen cura de linfant ja que no treballa. Laltre cas s la

nena de sis anys que els seus pares han triat lopci de leducaci a la llar. Per poder dur

a terme aquesta variant educativa, els pares han modificat la seva vida laboral.

Volem fer esment duna realitat que ens hem trobat a la nostra illa: la manca de serveis

doci i deducaci informal gratut pels infants, de manera que moltes famlies han de

realitzar esforos econmics si desitgen proporcionar-los algunes activitats alternatives.

Algun exemple daquestes institucions lucratives sn: Games Park, Dof Park, Illa de

Robinson, acadmies de dansa, i altres activitats ofertes per institucions pbliques.

En relaci amb la societat en la que vivim, la crisi econmica afecta indirectament a tots

els casos per duna manera ms immediata a tres de les famlies: per prdua de treball i

per les variacions en sanitat, ja que els pares duna nena que treballen en aquest mbithan vist redut el seu salari i augmentat la seva jornada laboral.

Finalment, la conjuntura social, histrica i econmica t un impacte directe i influeix en

el dia a dia dels infants i en la seva manera de veure el mn. Els constants canvis,

transformacions i evolucions en la tecnologia, el pensament, el consumisme, els valors i

la interculturalitat, fa que les caracterstiques de vida dels infants davui en dia siguin

diferents a les que vrem viure nosaltres.


20/20

ACTIVIDAD II: RESUM I REFLEXI LECTURA F.LPEZ

LA FUNCI DELS CENTRES

Resum

En la lectura, lautor vol transmetre la importncia de lacceptaci per part de la escola

dels diferents tipus destructures familiars i de la integraci dels seus components. A

ms a ms, segons lautor, els mestres han de tractar dajudar en les possibles

necessitats que les famlies puguin presentar, realitzant una tasca educativa tant amb els

pares com amb els infants.

Reflexi

Personalment, estem totalment dacord sobre la importncia que des de lescola sha de

respectar i contemplar la nova realitat social que vivim i en la que les famlies han

evolucionant i canviat drsticament.

Com ja sabem, les formes tradicionals o convencionals en que les famlies es

composaven per un pare, una mare i els fills, actualment conviuen amb altres formes

fruit de noves formes de pensar i la llibertat de la que gaudim actualment. Aix per

exemple, podem trobar famlies monoparentals composades per un pare o mare solter i

els fills biolgics o adoptats, famlies recompostes fruit de fills de relacions anterior,

famlies homosexuals amb dos pares o dues mares, etc.

Aix doncs, creiem de vital importncia, tal i com apunta lautor al text, que des de

lescola els educadors tractin amb normalitat, contemplin i acceptin la possibilitat

dacollir a les seves aules infants que visquin alguna daquestes realitats. A ms a ms,

seria important que realitzessin programes i tallers per tal de normalitzar la situaci a les

escoles i que els infants es sentin emocionalment sans evitant possibles casos de burles

o menyspreu.

En definitiva, all important s que linfant es senti protegit, acompanyat, que alg el

mira, el cuida, lestima... tan se val s son dos pares, dues mares o la nova parella de la

seva mare; es tracta deducar infants emocionalment sans.

SEMINARI I_grup3_Brofenbrenner_Família_escola

Documents

Transcript of SEMINARI I_grup3_Brofenbrenner_Família_escola