1

Sergei Rachmaninov“El neoromanticisme”

Fundació Studium AureumTemporada 2017-18, concert núm. 2

Sergei Rachmaninov“El Neoromanticisme”

Fundació Studium AureumTemporada 2017-18, concert núm. 2

2

Studium Aureum

Piano: Andreu Riera

Violí: Ramon Andreu

Violoncel: Dmitry Struchkov

Cor:Sopranos: M José Campaner, Bàrbara Femeníes, Maria Mulet, Do-in Peleteiro, Maria Rosselló, Raquel Ribas, Francesca M Salas, Sandra Solascasas

Contralts: Amelia Forteza, Joana M. Furió, Ció Gener, Petra Genestra, Rose-Marie Iglesias, M de Gràcia Salas, Montserrat Sobrevias

Director: Carles Ponseti Verdaguer

Xerrada introductòria al concert:Mercè Pons; compositora

3

Sergei Rachmaninov1873-1943

Romance per a violoncel i piano

Nevólya op. 15 núm. 5 per a cor femení i piano

Prélude op. 2 núm. 1 per a violoncel i piano

Nóchka op. 15 núm. 2per a cor femení i piano

Dansa oriental op. 2 núm. 2 per a violoncel i piano

Sasná op. 15 num. 3 per a cor femení i piano

Moment musical op. 16 núm. 3per a piano

Zadremáli vólnï op. 15 núm. 4per a cor femení i piano

Melodie op. 3 per a violoncel i piano

Sláva naródu! op. 15 núm. 1per a cor femení i piano

Vocalise per a violí, violoncel i piano

Angel op. 15 núm 6per a cor femení i piano

Trio élégiaque op. 9 en Sol m per violí, violoncel i piano

4

“Neo Rachmaninov?” Carles Ponseti Verdaguer

La música russa als segles XVII i XVIII tingué una marcada influència alemanya. Va ser a partir del romanticisme quan despertaren la subjectivitat i la singularitat en la creació musical. Les tradicions i les peculiaritats de la música popular i litúrgica foren abraçades pels compositors anomenats "nacionalistes". Així varen sorgir un grapat de compositors que, encapçalats per Mijail Ivanovitch Glinka (1804-1857), marcaren poc a poc una diferència estètica i estilística que aniria cristal·litzant en la denominada "escola russa", de la qual els seus màxims exponents foren el denominat grup "dels cinc" format per Alexander Borodin (1833-1887), Cesar A. Cui (1835-1918), Milij A. Balakirev (1837-1910), Modest Mussorgski (1837-1881) i Nikolai Rimsky-Korsakov (1844-1908). La influència d'aquests compositors sobre les posteriors generacions va ser notable. Compositors com Liadov, Ivanov, Stravinsky, Glazunov i Rachmaninov varen estudiar amb Rimsky Korsakov al Conservatori de San Petersburg. D'altra banda, Piotr Ilich Tchaikovsky desenvolupà un estil propi amb un llenguatge més europeu i que obtingué un gran èxit.

Sergei Vasilyerich Rachmaninov va néixer l'1 d'abril de 1873 a Onega, una província al nord de Moscou. De família noble, Sergei va demostrar de petit (6 anys) el seu talent per a la música. Va estudiar als conservatoris de Moscou i San Petersburg i ben prest va destacar com un virtuós del piano, dotat d'una tècnica impecable i refinat instint interpretatiu. Va fonamentar la seva carrera musical al voltant del piano, la direcció i la composició. En aquest darrer aspecte Rachmaninov va estudiar amb una llarga llista de compositors com ara, Arensky, Taneyev, Skryabin, i sobretot va establir una profunda relació amb Tchaikovsky, tant personal com musical, que impregnaria les seves futures composicions. En aquest entorn Rachmaninov va optar per seguir el seu instint, component d'una manera que podem qualificar d’eclèctica. Ell mateix ho expressava amb les següents paraules: "Compondre és part de la meva vida així com respirar... componc perquè he de donar expressió als meus sentiments de la mateixa manera que parlo per donar llibertat als meus pensaments".

I encara: "La meva música és el producte del meu temperament, per això és música russa". Rachmaninov afirma que mai va voler escriure de manera conscient música russa, ni de qualsevol tipus; sinó que el seu gust, perspectiva i caràcter compositius estan profundament influenciats per les seves arrels: "No sóc un compositor que produeix obres mitjançant fórmules de manera preconcebuda. Jo sempre he sentit que la música ha de ser l'expressió de la complexa personalitat del compositor; la música no ha de néixer de manera cerebral. La música d'un compositor ha d'expressar la seva nació, amors, religió, els llibres que l'han influenciat, les fotografies que ha estimat. Ha de ser, en resum, producte de la suma de les seves experiències".

"No sóc modernista, jo no puc aprendre a escriure o estimar una música".

És cert que Rachmaninov i altres compositors no aportaren un nou llenguatge, ni feren referències a les avantguardes amb les quals varen conviure, però no podem negar la subjectivitat i inspiració d'unes composicions que fusionen un gran lirisme com a element constructiu, una coloració de reminiscències ètniques de marcada personalitat i un virtuosisme climàtic captivador per les seves arrels. En definitiva, una música amb reminiscències nacionalistes, però amb un llenguatge romàntic en ple segle XX. Per aquest motiu moltes vegades s’ha dit que Rachmaninov va ser un neo-romàntic que va conviure amb les músiques de Schöenberg, Bartók o Stranvinsky.

La producció de Rachmaninov no és especialment voluminosa. El fet de compartir la carrera de pianista i director segurament limitaren la capacitat i el temps per a la composició. També és cert que va passar etapes de molt poca o nul·la producció. Una de les etapes més fructíferes va ser la del 1890 al 1905 i és en la que centram el nostre concert. Totes les obres exceptuant "Vocalise" pertanyen a aquests anys. La seqüència d'obres instrumentals i vocals està concebuda com una llarga melodia que cerca un clímax continu, contrastant analogies i diferències, a la manera de Rachmaninov. El piano i el violoncel són els dos instruments més apreciats pel compositor i així és manifesta en la nostra selecció. La veu, com a contrapunt a l’instrument, aporta el lirisme més expressiu i suggestiu recolzat pels textos de reconeguts poetes russos. Les obres en trio seran el "gran format" del concert. El “Trio Élégiaque” de 1892 sintetitza de manera perfecta l'esclatant atmosfera "neo-romàntica" que dóna títol al programa.

5

“Neo Rachmaninov?” Carles Ponseti Verdaguer

La música rusa en los siglos XVII y XVIII tuvo una marcada influencia alemana. Fue a partir del romanticismo cuando despertaron la subjetividad y la singularidad en la creación musical. Las tradiciones y las peculiaridades de la música popular y litúrgica fueron abrazadas por compositores llamados "nacionalistas". Así surgieron un puñado de compositores que, encabezados por Mijail Ivanovitch Glinka (1804-1857), marcaron poco a poco una diferencia estética y estilística que iría cristalizando en la denominada "escuela rusa", de la que sus máximos exponentes fueron el denominado grupo "de los cinco" formado por Alexander Borodin (1833-1887), Cesar A. Cui (1835-1918), Milija A. Balakirev (1837-1910), Modest Mussorgski (1837-1881) y Nikolai Rimsky-Korsakov (1844-1908). La influencia de estos compositores sobre las posteriores generaciones fue notable. Compositores como Liadov, Ivanov, Stravinsky, Glazunov y Rachmaninov estudiaron con Rimsky Korsakov en el Conservatorio de San Petersburgo. Por otra parte, Piotr Ilich Tchaikovsky desarrolló un estilo propio con un lenguaje más europeo y que obtuvo un gran éxito.

Sergei Vasilyerich Rachmaninov nació el 1 de abril de 1873 a Onega, una provincia al norte de Moscú. De familia noble, Sergei demostró desde pequeño (6 años) su talento para la música. Estudió en los conservatorios de Moscú y San Petersburgo y bien pronto destacó como un virtuoso del piano, dotado de una técnica impecable y ref inado inst into interpretat ivo. Fundamentó su carrera musical alrededor del piano, la dirección y la composición. En este último aspecto Rachmaninov estudió con una larga l ista de compositores como, Arensky, Taneyev, Skryabin, y sobre todo estableció una profunda relación con Tchaikovsky, tanto personal como musical, que impregnaría sus futuras composiciones. En este entorno Rachmaninov optó por seguir su instinto, componiendo de una manera que podemos calificar de ecléctica. Él mismo lo expresaba con las siguientes palabras: "Componer es parte de mi vida, así como respirar ... compongo porque tengo que dar expresión a mis sentimientos de la misma manera que hab lo para dar l iber tad a mis pensamientos".Y aún: "Mi música es el producto de mi temperamento, por eso es música rusa". Rachmaninov afirma que nunca quiso escribir de manera consciente música rusa, ni de cualquier tipo; sino que su gusto, perspectiva y carácter compositivos están profundamente influenciados por sus raíces: "No soy un compositor que produce obras mediante fórmulas de manera preconcebida. Yo siempre he sentido que la música debe ser la expresión de la compleja personalidad del compositor, la música no debe nacer de manera cerebral. la música de un compositor debe expresar su nación, amores, religión, los libros que lo han influenciado, las fotografías que ha querido. Debe ser, en resumen, producto de la suma de

sus experiencias ". "No soy modernista, yo no puedo aprender a escribir o estimar una música".

Es cierto que Rachmaninov y otros compositores no aportaron un nuevo lenguaje, ni hicieron referencias a las vanguardias con las que convivieron, pero no podemos negar la subjet iv idad e inspiración de unas composiciones que fusionan un gran lirismo como elemento constructivo, una coloración de reminiscencias étnicas de marcada personalidad y un virtuosismo

climático cautivador por sus raíces. En definitiva, una música con reminiscencias nacionalistas, pero con un lenguaje romántico en pleno siglo XX. Por este motivo muchas veces se ha dicho que Rachmaninov fue un neo-romántico que convivió con las músicas de Schoenberg, Bartók o Stranvinsky.

La producción de Rachmaninov no es especialmente voluminosa. El hecho de compartir la carrera de pianista y director seguramente limitaron la capacidad y el tiempo para la composición. También es cierto que pasó etapas de muy poca o nula producción. Una de las etapas más fructíferas fue la de 1890 a 1905 y es en la que centramos nuestro concierto. Todas las obras exceptuando "Vocalise" pertenecen a estos años. La secuencia de obras instrumentales y vocales está concebida como una larga melodía que busca un clímax continuo, contrastando analogías y diferencias, a la manera de Rachmaninov. El piano y el violonchelo son los dos instrumentos más apreciados por el compositor y así se manifiesta en nuestra selección. La voz, como contrapunto al instrumento, aporta el lirismo más expresivo y sugestivo apoyado por los textos de reconocidos poetas rusos. Las obras en trío serán el "gran formato" del concierto. El "Trío Élégiaque" de 1892 sintetiza de manera perfecta la aflorante atmósfera "neo-romántica" que da título al programa.

6

Fundació Studium AureumTemporada 2017-18, concert núm. 3

Dissabte 9 de desembre a les 19:30 Auditori del Conservatori

Johann Sebastian Bach“Wheinachtoratorium” BWV 248

Cantates IV i Vamb instruments de l’època

7

Slava (Nekrasov)Slava narodu naschemu, slava!Do lya naroda, schast’e yevo,mir i svabodaprezhdye vsyego!V boyakh svragami mir i svabodu nam atstoyali nashi otsy.My vsye s lyubov’yu druzhnoy semeyu, mir ukreplyaya, dyelo svabody dvinyem vpyered.

Notchka (Lodyzhensky)Tikho notchka tyomnokrylaya prolyetayet nad zemlyey,gdyeto yotsya pyesn’ unylaya, omrachenmaya slyozoy.Proch’ skaryey, napyevuskuyushiy, notchka tyomnaya proydyot i, voskresnuv, dyen’ likuyushiy lyudyam schastye prinyesyot.Atdakhnyot zemlya ustalaya,akoldovannaya snom,i zablyoshet zor’ka alaya v nyebye yasnagalubom.

Sosna (Lermontov)Na sevyerye dikom stavit adinokona goloy vershinye sosna,i dryemlyet, kachayas’, i snyegom sypuchim adyeta, kak rizoy, ana.I snitsya ey vsye, chto v pustynye dalyokoy, v tyomkraye, gdye solntsavaskhod adna i grustna, na utyese garyuchem prekrasnaya pal’ma rastyot.

Zadryemali volny (Romanov)Zadryemali volny, yasen nyebosvod, svyetit mesyats,mesyats polnyj nad lazur’yu vod.serebritsya morye,tryepetno garit,tak i radost’ goryeyarko ozarit.

Nyevolya (Tsyganov)“Chtoty, salovyeyushko kormu nyeklyuyes’ ?Vyeshayesh’ galovush pyesen nye payesh?”“Pyelosya salo’yushku galovushku v klyetke zalotoy!”Padrruzhka na vyetochke tuzhit o bomnye,istanut mily dyetochki; dopyen’ya limnye?”“Atperto oko shetchko k rochitse tvoyey,bud’ schastliv, moy kroshetchka, ulyetay skaryey!”

PatriaGlòria a la nostra nació, Glòria!La causa de la nació, la seva felicitat,pau i llibertat davant de tot!lluitant contra l’enemic, la nostra pau i llibertat les van assegurar els nostres pares. Amb amor, com una família unida, consolidem la nostra pau i eixamplem la nostra llibertat.

La nitSilenciosament, la nit de fosques ales passa damunt la terra.En algun lloc ressona una cançó de melangia, enfosquida per les llàgrimes. Ràpidament, vola lluny, cançó angoixada. La nit obscura passarà i el dia resplendent vendrà, retornant la felicitat a la gent.Cansada la terra llavors descansa, envoltada de son, i a l'albada vermella lluirà a través del cel blau i clar.

L’avetAl nord salvatge, sol, sobre un cim despullat, s’aixeca un avet,i el vent el bressola somnolent,i la neu que va caient el vesteix,s’aixeca com un ciri, i somnia coma la terra del sol naixent, sola i trista. Com a consol, al cor del desert,s’aixeca una bonica palmera.

Les ones s’han endormiscatLes ones s’han endormiscat,el cel és clar, la lluna plena brilla,brilla per sobre les aigües blaves.El mar argentat brilla tremolósavivant les nombroses espurnes,igual que un raig de joia alegrement brilla entre la pena

Captivitat“Digues-me, rossinyol perquè no menges,perquè deixes caure el cap i no cantes les teves cançons?”El rossinyol va cantar als prats de primavera: “Ara penjo el cap en aquesta gàbia daurada!els meus amics a la branca m’enyoren, i també les meves filles estimades; com puc cantar?”‘He obert la teva gàbia; sigues feliç, ràpidament vola lluny!’

Patria¡Gloria a nuestra nación, Gloria!La causa de la nación, su felicidad,paz y libertad ante todo!luchando contra el enemigo, nuestra paz y libertad fueron aseguradas por nuestros padres. Con amor, como una familia unida, consolidamos nuestra paz y ensanchamos nuestra libertad.

La nocheSilenciosamente, la noche de oscuras alas pasa sobre la tierra.En algún lugar resuena una canción de melancolía, oscurecida por las lágrimas. Rápidamente, vuela lejos, canción angustiada. La noche oscura pasará y el día resplandeciente vendrá, devolviendo la felicidad a la gente.Cansada la tierra, entonces descansa, rodeada de sueño, y al alba roja lucirá a travésdel cielo azul y claro.

El abetoAl norte salvaje, sólo, sobre una cumbre desnuda, se levanta un abeto, y el viento lo mece soñoliento, y la nieve que va cayendo lo viste, se levanta como una vela, i sueña como en la tierra del sol naciente, sola y triste. Como consuelo, en el corazón del desierto, se levanta una hermosa palmera.

Las olas se han adormiladoLas olas se han adormilado, el cielo claro está, la luna llena brilla, brilla por encima de las aguas azules. El mar plateado brilla tembloroso avivando las numerosas chispas, Igual que un rayo de gozo alegremente brilla entre la pena

Cautiverio“Dime, ruiseñor, porque no comes, porque dejas caer la cabeza y no cantas tus canciones?” El ruiseñor cantó en los prados de primavera: “Ahora cuelgo la cabeza en esta jaula dorada! mis amigos en la rama me añoran, Y también mis hijas estimadas; Cómo puedo cantar?” ‘He abierto tu jaula; sé feliz, rápidamente vuela lejos!’

8

Angel (Lermontov)Po nebu polunochi angel letel,I tikhuju pesnju on pel;I mesjac, i zvezdy, i tuchi tolpojVnimali toj pesne svjatoj.

On pel o blazhenstve bezgreshnykh dukhovPod kushchami rajskikh sadov;O boge velikom on pel, i khvalaJego nepritvorna byla.

On dushu mladuju v ob"jatijakh njosDlja mira pechali i sljoz;I zvuk jego pesni v dushe molodojOstalsja -- bez slov, no zhivoj.

I dolgo na svete tomilas' ona,Zhelanijem chudnym polna,I zvukov nebes zamenit' ne mogliJej skuchnyje pesni zemli

ÀngelUn àngel volava al cel de mitjanit,cantava un himne molt dolç.La lluna, els astres, tropell al seu voltant, seguien la suau cançó.

I l'àngel cantava la felicitat eternade les ànimes en el diví paradísi celebrava la glòria de Déu.Sincera era la seva lloança.

Una ànima nova, arraulida en els seus braços, anava cap al món dels laments...El cant es va quedar sense paraules,revivint en l'ànima exiliada a la terra.

I l'ànima durant molt de temps, va llanguir en el món, plena d'un desig meravellós. Les tristes cançons de la terra no van poder fer-li oblidar la dels cels.

ÁngelUn ángel volaba en el cielo de media noche, cantaba un himno muy dulce. La luna, los astros, en tropel alrededor, seguían la suave canción.

Y el ángel cantaba la felicidad eterna de las almas en el divino paraíso i celebraba la gloria de Dios. Sincera era su alabanza.

Un alma nueva, acurrucada en sus brazos, iba hacia el mundo del llanto... El canto se quedó sin palabras, reviviendo en el alma exiliada en la tierra.

Y el alma durante mucho tiempo, languideció en el mundo, llena de un deseo maravilloso. Las tristes canciones de la tierra no pudieron hacerle olvidar la de los cielos.

Traducció i adaptació dels textos: Joan Carles Simó